Informaci ó i coneixement
63
Informació i coneixement Enric Òdena Garcia 14 de novembre, 2008
description
Informaci ó i coneixement. Enric Òdena Garcia 14 de novembre, 2008. La informació. La informació són dades en un context determinat. El coneixement. El coneixement és la base del que pots fer, faràs, faries, hauries de fer o podries fer amb la informació. Economia agrícola. - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of Informaci ó i coneixement
Informacioacute i coneixementEnric Ogravedena Garcia14 de novembre 2008
Informacioacute i coneixement
La informacioacute soacuten dades en un context determinat
El coneixement eacutes la base del que pots fer faragraves faries hauries de
fer o podries fer amb la informacioacute
La informacioacuteLa informacioacute
El coneixementEl coneixement
Informacioacute i coneixement
Revolucions vitals
1- ldquoVietnamrsquos Women of Wardquo David Lamb Los Anglees Times 10012003 pA1
2- ldquoGM Stakes Out Russian Frontierrdquo Daniel Howes Edmonton Sun 29062001 p DR14
bullNguyen Thi Binh1
bull50 anys drsquoedat
bullCultiva arrograves en el seu petit hort
Economia agriacutecola
Economies rivals
bullTatiana Raseikina2
bull25 anys drsquoedat
bullCargola manetes de porta dels cotxes AvtoVAZ en una cadena de produccioacute de Togliatti ciutat industrial al sud de Moscuacute
Economia industrialEconomia industrial
Informacioacute i coneixement
El coneixement eacutes
bull Intriacutensicament no rivalbull Intangiblebull No linialbull Relacionalbull Srsquoaparella amb altres coneixementsbull Meacutes portagravetil que altres productesbull Comprimiblebull Emmagatzemablebull Expliacutecit o impliacutecit expressat o no expressat compartit o tagravecitbull Difiacutecilment envasable
Economia del coneixement
Com es regeix una economia del coneixement
Informacioacute i coneixement
Quant coneixement hi ha al moacuten
bull Dins de les persones (6000 milions de cervells)3
Mil dos-cents petabytes1 petabyte= 1125899906842624 bytes
bull Fora de les personesDeu mil vuit-cents petabytes
1 petabyte= 1125899906842624 bytes
3- Michael Lesk ldquoHow Much Information is there in the world artiacutecle tegravecnic de 1997 wwwleskcommleskksg97ksghtml
Total 12000 petabytes
3- Michael Lesk ldquoHow Much Information is there in the world article tegravecnic de 1997 wwwleskcommleskksg97ksghtml
Informacioacute i coneixement
Quant coneixement podrem generar
Passat i present
Informacioacute i coneixement
Telegravegraf
bull Presentat per Samuel Morse el 6 de febrer de 1833
bull 22 de maig de 1844 primer missatge comercial de Washington a Baltimore
ldquoWhat hath God wroughtrdquoBiacuteblia llibre dels nuacutemeros Capiacutetol 23
Vers 23
Informacioacute i coneixement Enric Ogravedena Garcia
dimecres 12 novembre 2008
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Encara existeix
Informacioacute i coneixement
Alexander Graham Bell
bullVa neacuteixer a Edimburgh el 1847
bullVa patentar el telegravefon (lrsquoinventor real va ser Antonio Meucci)
bullAls Estats Units va comenccedilar a donar classes per sordmuts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible
bull Cofundador de la revista National Geographic i fundador de la revista Science
bull Va imaginar una telefonia accessible a tothom
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
La informacioacute soacuten dades en un context determinat
El coneixement eacutes la base del que pots fer faragraves faries hauries de
fer o podries fer amb la informacioacute
La informacioacuteLa informacioacute
El coneixementEl coneixement
Informacioacute i coneixement
Revolucions vitals
1- ldquoVietnamrsquos Women of Wardquo David Lamb Los Anglees Times 10012003 pA1
2- ldquoGM Stakes Out Russian Frontierrdquo Daniel Howes Edmonton Sun 29062001 p DR14
bullNguyen Thi Binh1
bull50 anys drsquoedat
bullCultiva arrograves en el seu petit hort
Economia agriacutecola
Economies rivals
bullTatiana Raseikina2
bull25 anys drsquoedat
bullCargola manetes de porta dels cotxes AvtoVAZ en una cadena de produccioacute de Togliatti ciutat industrial al sud de Moscuacute
Economia industrialEconomia industrial
Informacioacute i coneixement
El coneixement eacutes
bull Intriacutensicament no rivalbull Intangiblebull No linialbull Relacionalbull Srsquoaparella amb altres coneixementsbull Meacutes portagravetil que altres productesbull Comprimiblebull Emmagatzemablebull Expliacutecit o impliacutecit expressat o no expressat compartit o tagravecitbull Difiacutecilment envasable
Economia del coneixement
Com es regeix una economia del coneixement
Informacioacute i coneixement
Quant coneixement hi ha al moacuten
bull Dins de les persones (6000 milions de cervells)3
Mil dos-cents petabytes1 petabyte= 1125899906842624 bytes
bull Fora de les personesDeu mil vuit-cents petabytes
1 petabyte= 1125899906842624 bytes
3- Michael Lesk ldquoHow Much Information is there in the world artiacutecle tegravecnic de 1997 wwwleskcommleskksg97ksghtml
Total 12000 petabytes
3- Michael Lesk ldquoHow Much Information is there in the world article tegravecnic de 1997 wwwleskcommleskksg97ksghtml
Informacioacute i coneixement
Quant coneixement podrem generar
Passat i present
Informacioacute i coneixement
Telegravegraf
bull Presentat per Samuel Morse el 6 de febrer de 1833
bull 22 de maig de 1844 primer missatge comercial de Washington a Baltimore
ldquoWhat hath God wroughtrdquoBiacuteblia llibre dels nuacutemeros Capiacutetol 23
Vers 23
Informacioacute i coneixement Enric Ogravedena Garcia
dimecres 12 novembre 2008
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Encara existeix
Informacioacute i coneixement
Alexander Graham Bell
bullVa neacuteixer a Edimburgh el 1847
bullVa patentar el telegravefon (lrsquoinventor real va ser Antonio Meucci)
bullAls Estats Units va comenccedilar a donar classes per sordmuts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible
bull Cofundador de la revista National Geographic i fundador de la revista Science
bull Va imaginar una telefonia accessible a tothom
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Revolucions vitals
1- ldquoVietnamrsquos Women of Wardquo David Lamb Los Anglees Times 10012003 pA1
2- ldquoGM Stakes Out Russian Frontierrdquo Daniel Howes Edmonton Sun 29062001 p DR14
bullNguyen Thi Binh1
bull50 anys drsquoedat
bullCultiva arrograves en el seu petit hort
Economia agriacutecola
Economies rivals
bullTatiana Raseikina2
bull25 anys drsquoedat
bullCargola manetes de porta dels cotxes AvtoVAZ en una cadena de produccioacute de Togliatti ciutat industrial al sud de Moscuacute
Economia industrialEconomia industrial
Informacioacute i coneixement
El coneixement eacutes
bull Intriacutensicament no rivalbull Intangiblebull No linialbull Relacionalbull Srsquoaparella amb altres coneixementsbull Meacutes portagravetil que altres productesbull Comprimiblebull Emmagatzemablebull Expliacutecit o impliacutecit expressat o no expressat compartit o tagravecitbull Difiacutecilment envasable
Economia del coneixement
Com es regeix una economia del coneixement
Informacioacute i coneixement
Quant coneixement hi ha al moacuten
bull Dins de les persones (6000 milions de cervells)3
Mil dos-cents petabytes1 petabyte= 1125899906842624 bytes
bull Fora de les personesDeu mil vuit-cents petabytes
1 petabyte= 1125899906842624 bytes
3- Michael Lesk ldquoHow Much Information is there in the world artiacutecle tegravecnic de 1997 wwwleskcommleskksg97ksghtml
Total 12000 petabytes
3- Michael Lesk ldquoHow Much Information is there in the world article tegravecnic de 1997 wwwleskcommleskksg97ksghtml
Informacioacute i coneixement
Quant coneixement podrem generar
Passat i present
Informacioacute i coneixement
Telegravegraf
bull Presentat per Samuel Morse el 6 de febrer de 1833
bull 22 de maig de 1844 primer missatge comercial de Washington a Baltimore
ldquoWhat hath God wroughtrdquoBiacuteblia llibre dels nuacutemeros Capiacutetol 23
Vers 23
Informacioacute i coneixement Enric Ogravedena Garcia
dimecres 12 novembre 2008
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Encara existeix
Informacioacute i coneixement
Alexander Graham Bell
bullVa neacuteixer a Edimburgh el 1847
bullVa patentar el telegravefon (lrsquoinventor real va ser Antonio Meucci)
bullAls Estats Units va comenccedilar a donar classes per sordmuts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible
bull Cofundador de la revista National Geographic i fundador de la revista Science
bull Va imaginar una telefonia accessible a tothom
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
El coneixement eacutes
bull Intriacutensicament no rivalbull Intangiblebull No linialbull Relacionalbull Srsquoaparella amb altres coneixementsbull Meacutes portagravetil que altres productesbull Comprimiblebull Emmagatzemablebull Expliacutecit o impliacutecit expressat o no expressat compartit o tagravecitbull Difiacutecilment envasable
Economia del coneixement
Com es regeix una economia del coneixement
Informacioacute i coneixement
Quant coneixement hi ha al moacuten
bull Dins de les persones (6000 milions de cervells)3
Mil dos-cents petabytes1 petabyte= 1125899906842624 bytes
bull Fora de les personesDeu mil vuit-cents petabytes
1 petabyte= 1125899906842624 bytes
3- Michael Lesk ldquoHow Much Information is there in the world artiacutecle tegravecnic de 1997 wwwleskcommleskksg97ksghtml
Total 12000 petabytes
3- Michael Lesk ldquoHow Much Information is there in the world article tegravecnic de 1997 wwwleskcommleskksg97ksghtml
Informacioacute i coneixement
Quant coneixement podrem generar
Passat i present
Informacioacute i coneixement
Telegravegraf
bull Presentat per Samuel Morse el 6 de febrer de 1833
bull 22 de maig de 1844 primer missatge comercial de Washington a Baltimore
ldquoWhat hath God wroughtrdquoBiacuteblia llibre dels nuacutemeros Capiacutetol 23
Vers 23
Informacioacute i coneixement Enric Ogravedena Garcia
dimecres 12 novembre 2008
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Encara existeix
Informacioacute i coneixement
Alexander Graham Bell
bullVa neacuteixer a Edimburgh el 1847
bullVa patentar el telegravefon (lrsquoinventor real va ser Antonio Meucci)
bullAls Estats Units va comenccedilar a donar classes per sordmuts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible
bull Cofundador de la revista National Geographic i fundador de la revista Science
bull Va imaginar una telefonia accessible a tothom
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Quant coneixement hi ha al moacuten
bull Dins de les persones (6000 milions de cervells)3
Mil dos-cents petabytes1 petabyte= 1125899906842624 bytes
bull Fora de les personesDeu mil vuit-cents petabytes
1 petabyte= 1125899906842624 bytes
3- Michael Lesk ldquoHow Much Information is there in the world artiacutecle tegravecnic de 1997 wwwleskcommleskksg97ksghtml
Total 12000 petabytes
3- Michael Lesk ldquoHow Much Information is there in the world article tegravecnic de 1997 wwwleskcommleskksg97ksghtml
Informacioacute i coneixement
Quant coneixement podrem generar
Passat i present
Informacioacute i coneixement
Telegravegraf
bull Presentat per Samuel Morse el 6 de febrer de 1833
bull 22 de maig de 1844 primer missatge comercial de Washington a Baltimore
ldquoWhat hath God wroughtrdquoBiacuteblia llibre dels nuacutemeros Capiacutetol 23
Vers 23
Informacioacute i coneixement Enric Ogravedena Garcia
dimecres 12 novembre 2008
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Encara existeix
Informacioacute i coneixement
Alexander Graham Bell
bullVa neacuteixer a Edimburgh el 1847
bullVa patentar el telegravefon (lrsquoinventor real va ser Antonio Meucci)
bullAls Estats Units va comenccedilar a donar classes per sordmuts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible
bull Cofundador de la revista National Geographic i fundador de la revista Science
bull Va imaginar una telefonia accessible a tothom
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Quant coneixement podrem generar
Passat i present
Informacioacute i coneixement
Telegravegraf
bull Presentat per Samuel Morse el 6 de febrer de 1833
bull 22 de maig de 1844 primer missatge comercial de Washington a Baltimore
ldquoWhat hath God wroughtrdquoBiacuteblia llibre dels nuacutemeros Capiacutetol 23
Vers 23
Informacioacute i coneixement Enric Ogravedena Garcia
dimecres 12 novembre 2008
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Encara existeix
Informacioacute i coneixement
Alexander Graham Bell
bullVa neacuteixer a Edimburgh el 1847
bullVa patentar el telegravefon (lrsquoinventor real va ser Antonio Meucci)
bullAls Estats Units va comenccedilar a donar classes per sordmuts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible
bull Cofundador de la revista National Geographic i fundador de la revista Science
bull Va imaginar una telefonia accessible a tothom
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Passat i present
Informacioacute i coneixement
Telegravegraf
bull Presentat per Samuel Morse el 6 de febrer de 1833
bull 22 de maig de 1844 primer missatge comercial de Washington a Baltimore
ldquoWhat hath God wroughtrdquoBiacuteblia llibre dels nuacutemeros Capiacutetol 23
Vers 23
Informacioacute i coneixement Enric Ogravedena Garcia
dimecres 12 novembre 2008
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Encara existeix
Informacioacute i coneixement
Alexander Graham Bell
bullVa neacuteixer a Edimburgh el 1847
bullVa patentar el telegravefon (lrsquoinventor real va ser Antonio Meucci)
bullAls Estats Units va comenccedilar a donar classes per sordmuts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible
bull Cofundador de la revista National Geographic i fundador de la revista Science
bull Va imaginar una telefonia accessible a tothom
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Telegravegraf
bull Presentat per Samuel Morse el 6 de febrer de 1833
bull 22 de maig de 1844 primer missatge comercial de Washington a Baltimore
ldquoWhat hath God wroughtrdquoBiacuteblia llibre dels nuacutemeros Capiacutetol 23
Vers 23
Informacioacute i coneixement Enric Ogravedena Garcia
dimecres 12 novembre 2008
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Encara existeix
Informacioacute i coneixement
Alexander Graham Bell
bullVa neacuteixer a Edimburgh el 1847
bullVa patentar el telegravefon (lrsquoinventor real va ser Antonio Meucci)
bullAls Estats Units va comenccedilar a donar classes per sordmuts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible
bull Cofundador de la revista National Geographic i fundador de la revista Science
bull Va imaginar una telefonia accessible a tothom
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Encara existeix
Informacioacute i coneixement
Alexander Graham Bell
bullVa neacuteixer a Edimburgh el 1847
bullVa patentar el telegravefon (lrsquoinventor real va ser Antonio Meucci)
bullAls Estats Units va comenccedilar a donar classes per sordmuts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible
bull Cofundador de la revista National Geographic i fundador de la revista Science
bull Va imaginar una telefonia accessible a tothom
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Encara existeix
Informacioacute i coneixement
Alexander Graham Bell
bullVa neacuteixer a Edimburgh el 1847
bullVa patentar el telegravefon (lrsquoinventor real va ser Antonio Meucci)
bullAls Estats Units va comenccedilar a donar classes per sordmuts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible
bull Cofundador de la revista National Geographic i fundador de la revista Science
bull Va imaginar una telefonia accessible a tothom
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Alexander Graham Bell
bullVa neacuteixer a Edimburgh el 1847
bullVa patentar el telegravefon (lrsquoinventor real va ser Antonio Meucci)
bullAls Estats Units va comenccedilar a donar classes per sordmuts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible
bull Cofundador de la revista National Geographic i fundador de la revista Science
bull Va imaginar una telefonia accessible a tothom
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Cables oceagravenicsCables oceagravenics
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
MultiplexatMultiplexat
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Fibra ograveptica
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Jean-Baptiste Joseph Fourier
ldquoTot senyal pot ser descompost com una suma de senyals periogravediquesrdquo
= + + hellip
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (I)
ldquoAquests senyals periogravedics poden ser representats en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Domini frequumlencial (II)
ldquoPodem representar els senyals en el domini frequumlencial en lloc del domini temporalrdquo
Domini frequumlencial (II)
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Us sonen les barres equalitzadores de la cadena de muacutesica
El senyal drsquoagraveudio es divideix en 4 bandes passant del domini temporal al frequumlencial
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Maxwell i les ones electromagnegravetiques
bull Lrsquoany 1864 Maxwell va llegir als membres de la Royal Society un document sobre la seva teoria de la dinagravemica dels camps electromagnegravetics que va ser publicat el 1865
bull Maxwell va predir una nova classe drsquoona una ona electromagnegravetica composta de camps elegravectrics i magnegravetics que varien ragravepidament i que viatgen a la velocitat de la llum
bull Quan una ona electromagnegravetica viatja el camp elegravectric variable produeix un camp elegravectric
Maxwell i les ones electromagnegravetiquesMaxwell i les ones electromagnegravetiques
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Transmissor de Hertz
λ2
Transmissor de Hertz
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
El telegravegraf sense fils la ragravedio
bullEncara que Maxwell va descobrir les equacions que descriuen les ones electromagnegravetiques i Hertz va ser el primer que les va generar Guglielmo Marconi va ser el primer que els va trobar una aplicacioacute pragravectica quan va inventar la telegrafia sense fils que es va arribar a conegraveixer com la ragravedio patentada lrsquoany 1896 a Anglaterra
bullMarconi va neacuteixer a Bolonia i no va tenir cap formacioacute universitagraveria
bullVa enviar el primer senyal transatlagraventic el 1901 una S en codi Morse
bullVa rebre el Premi Nobel de fiacutesica el 1909
El telegravegraf sense fils la ragravedio
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Lrsquoona portadora eacutes una ona drsquoalta frequumlegravencia que pot viatjar a grans distagravencies
Les ones moduladores tenen una frequumlegravencia relativament baixa amb la qual cosa no poden viatjar a grans distagravencies Aquesta ona se superposa amb lrsquoona portadora mitjanccedilant la modulacioacute
La modulacioacute pot ser en amplitud donant lloc a senyals de ragravedio drsquoamplitud modulada (AM)
La modulacioacute tambeacute pot ser en frequumlegravencia la qual cosa doacutena lloc a senyals de ragravedio de frequumlegravencia modulada (FM)
La modulacioacute ona portadora AM i FM
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Claude Shannon
Source httpwwwresearchattcom~njasdocces5html
bullEl pare de la teoria de la informacioacute moderna
bullCreador de la representacioacute de la informacioacute amb 1 i 0 unitat anomenada ldquobitrdquo
bullCreador de la unitat de transmissioacute ldquobpsrdquo (bits per segon) entropia redundagravencia drsquouna font informacioacute muacutetuahellip
Informacioacute
Exemple
Quants bits es necessiten per a transmetre vuit nuacutemeros Informacioacute de lrsquoesdeveniment = 3 bits
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Qui vol aquesta gravadora
I aquesta
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Codificacioacute analogravegic versus digital
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora enregistra el so exactament com es produeix lrsquouacutenica limitacioacute eacutes la qualitat de lrsquoequip
bull Lrsquoenregistrament estagrave lligat al suport Si el suport original es destrueix lrsquoenregistrament tal com es va fer es perd
bull Es poden fer cogravepies de lrsquoenregistrament perograve amb pegraverdua de qualitat
bull Per manipular lrsquoenregistrament cal un equip complex i car
bull La gravadora no enregistra el so exacte sinoacute que lrsquointerpreta i desa nomeacutes la informacioacute rellevant en el llenguatge dels ordinadors uns i zeros
bull Lrsquoenregistrament eacutes independent del suport Eacutes informacioacute codfificada que es pot transportar molt fagravecilment
bull Sersquon poden fer cogravepies sense pegraverdua de qualitat (i fins i tot cogravepies de cogravepies)
bull Manipular la informacioacute resulta senzill i barat simplement per mitjagrave drsquoun ordinador
Analogravegic Digital
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Televisioacute digital terrestre
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Televisioacute per sategravelmiddotlit
La banda de sategravelmiddotlit fa servir les frequumlegravencies de 107 GHz a 117 Ghz (banda FSS) de 117 GHz a 125 Ghz (banda DBS) i de 125 GHz a 1275 GHz (Banda Telecom)
Aquesta banda abraccedila totes les televisions que emeten a traveacutes de sategravelmiddotlit ja sigui en obert o per pagament perograve sempre per veurels fa falta un descodificador
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Tipus de suports drsquoemmagatzematge
Suports magnegravetics disc dur
Suports ogravepticsCD
DVD
BD (blu-ray disc)
Suports basats en memograveria no volagravetil (flaix)
Processament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacuteProcessament emmagatzematge i intercanvi de la informacioacute
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Disc dur
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Blue-ray
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Memograveria flaix
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Port USB
Any dinvencioacute Gener 1996
Amplada 1 bits
Nombre de dispositius 127 per servidor
Velocitat 480 Mbits
Estil segraverie
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Port Firewire
Avantatges de FireWire
bullArribar a una velocitat de 400 megabits per segon
bullSuporta la connexioacute de fins a 63 dispositius amb cables duna longitud
magravexima de 425 cm
bullEls cables FireWire es connecten molt fagravecilment
bullFireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
MuacutesicaTractament numegraveric del senyal
Format Mp3
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
El Mozart del segle XXIhellip
Sense fils
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Viacutedeo
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
GPS i Galileo
Mapsgooglecom
Google Earth
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Qui eacutes qui
GPS1978 USA
24 sategravelmiddotlits 6 ograverbitespresicioacute de 10 m
Galileo2010 ESA
30 sategravelmiddotlits 3 ograverbitespresicioacute de lt 1m
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Sistema de posicionament global
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Privacitat i seguretat a la xarxa
Dni electrogravenic
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Quegrave eacutes Internet
bull Internet eacutes una xarxa de xarxes unint governs universitats i ordinadors privats junts i proveint una infrastructura per a lrsquouacutes de multitud de serveis i aplicacions
bull Internet eacutes una gran quantitat drsquoordinadors connectats de manera puacuteblica i global juntament amb aparells intelmiddotligents que comparteixen o utilitzen informacioacute i recursos informagravetics
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Breu histograveria de Internetbull 1968 - DARPA (ldquoDefense Advanced Research
Projects Agencyrdquo) contracta a BBN (Bolt Beranek i Newman) per a crear ARPAnet Lrsquoobjectiu era seguir sent operatius encara que hi hagueacutes un atac militar contra els EEUU
bull 1970 ndash Els cinc primers nodes ndash UCLAndash Stanfordndash UC Santa Barbarandash Universitat de Utah ndash BBN
bull 1974 ndash protocol TCPIP especificat per Vint Cerf
bull 1984 ndash Lrsquo1 de gener Internet amb els seus 1000 servidors es dirigeix al gran puacuteblic per tal que facin servir el TCPIP pels seus missatges
bull 1989 ndash Invencioacute del World Wide Web per Tim Berners-Lee un llenguatge (HTML) basat en Internet per a compartir informacioacute al CERN (Centre europeu de recerca nuclear)
Vint Cerf
Tim Berners-Lee
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Eacutes aixograve Internet IP (Internet protocol v4) 32 bits
Meacutes informacioacute
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesiphtml
httpwwwergabdnacukusersgorrycourseinet-pagesipv6html
Nova generacioacute IPv6 128 bits
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Protocol TCPIP
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Tendegravencia de creixement drsquoInternet
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Creixement drsquoInternet
bull 1977 111 servidorsbull 1981 213 servidorsbull 1983 562 servidorsbull 1984 1000 servidorsbull 1986 5000 servidorsbull 1987 10000 servidorsbull 1989 100000 servidorsbull 1992 1000000 de servidorsbull 2001 150 ndash 175 milions de servidorsbull 2002 per sobre de 200 milions de servidorsbull Srsquoestima que al 2010 el 80 del planeta estaragrave a Internet
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Aconseguir que 50 milions de persones participin
Una vegada es va obrir al puacuteblic en general Internet ha tardat nomeacutes 4 anys
A la ragravedio li va costar 38 anys
A la TV 13 anys
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
El que es deixa de fer El que es fa
Font httpwwwaimces
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
ADSL
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
El cervell comuacute
Wikipediaorg
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Social Networks
Facebookcom tuenticom myspacecom hi5com linkedincomhellip
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Preguntes
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Informacioacute i esquemes
wwwXtecnetwwwEdu365net
Infografies httpwwwconsumeresinfografiasLa revolucioacute de la riquesa Alvin i Heidi Toffler
Ciegravencies per al moacuten contemporaniEditorial Vicens Vives ISBN 978-84-316-8928-5Editorial Barcanova ISBN 978-84-489-2352-5Editorial Edebeacute ISBN 978-84-236-9204-0Editorial Santillana ISBN 978-84-7918-406-3
Font de molts esquemes
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre Internet
bull Netsizercom ndash from Telcordiabull CAIDA bull Network Wizards Internet Domain Survey bull RIPE Internet Statistics bull Matrix Information and Directory Services bull Growth of the World Wide Web bull The Netcraft Web Server Survey bull Internet Surveys bull The Internet Society
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
Informacioacute i coneixement
Recursos sobre televisioacute digital
bull 1048708 ATSC httpwwwatscorgbull 1048708 DVB httpwwwdvborgbull 1048708 EBU (UER) httpwwwebuchbull 1048708 ETSI httpwwwetsiorgbull 1048708 ISO httpwwwisochbull 1048708 MHP httpwww-DVB-MHPorgbull 1048708 MPEG httpwwwchiariglioneorgmpegbull 1048708 Open TV httpwwwopentvcombull 1048708 SMPTE httpwwwsmpteorgbull 1048708 TV Anytime httpwwwtv-anytimeorg
- Informacioacute i coneixement
- Passat i present
-
