1

EDITA: ASSOCIACIÓ CATALANA PER A UNA PESCA RESPONSABLE Av. Roma, 113 2on C 08011 BARCELONA

Tel. Fax Contestador 902 120 298

a/e info@acpr.cat

www.acpr.cat

Sessió de divulgació cientí-fi ca a l’ Institut de Ciències del Mar de

BarcelonaPer a socis i tutors de la ACPR

Dia 8 de Juliol a les 19h

Convidats per l’equip d’in-vesti gació de

Meduses del Insti tut de Ciències del Mar del “Centro Superior de Investi gaciones Cientí fi cas”, ti ndrà lloc una sessió de di-vulgació cientí fi ca, està desti nada als socis i tutors de l’as-sociació en general i es composarà de una xerrada de meduses

a càrrec de les investi gadores d’aquest centre, una xerrada de com es fa el marcatge de peixos i a conti nuació farem una visita al centre on podrem veure les zones on s’ investi -ga amb peixos i medusses.

A les persones interessades en assistir envieu el vos-tre nom i DNI a info@acpr.cat ja que es fa necessari per motius de seguretat del centre.

Passeig Maríti m de la Barceloneta, 37-49 E 08003 Barcelona

INSPECCIÓ REGLAMENTÀRIA D´EMBARCACIONS D´ESBARJO

Preus especials per als associats a la PESCA RECREATIVA RESPONSABLE

Per veure les condicions i tarifes podeu consultar els web: www.eurocontrol.es o bé www.acpr.cat

Calendari de Juliol Agost i Setembre

8 juliol: Xerrada de meduses i marcatge al Insti tut de Ciències del Mar

9, 10 i 11 juliol: Desafi o Garraf més info a: www.fmpr.es*16, 17 i 18 juliol: Desafi o Platja d’Aro més info a:www.fmpr.es25 juliol: Jornada de marcatge i albirament de meduses i ceta-

cis a Palamós27, 28 i 29 agost: desfi o Roses, mes info a: www.fmpr.es30, 31 agost: jornades de marcatge a Roses1 i 2 setembre: jornada de marcatge a roses3, 4 i 5 setembre: Gran fi nal Desafi o a Roses18 setembre: jornada de marcatge a Palamós25 setembre: jornada de marcatge a Cambrils*Aquesta prova s’ha avançat respecte de la previsió

Col·laboració amb Submon

Enviament especial

En moltes de les nostres sorti des tenim la sort de trobar-nos amb cetacis de diferents espècies que viuen al mar

L’enti tatSUBMON esta estudiant els cetacis de Catalunya i en especial una zona concreta que correspons als canyons del Maresme, però el seu interès es per a tota la costa en general.Ens han fet arribar un manual i un full d’albirament que us remetem adjunt, perquè amb molt poquet esforç podem ajudar molt a que es coneguin mes coses dels grans mamífers marins que tenim la sort de tenir al nostre mar.

Sempre que pugueu comuniqueu els encontres amb ce-tacis encara que no esti gueu segurs de l’espècie i serà de molta ajuda fer una fotografi a de l’exemplar, que pot ajuda a esbrinar l’espècie i en alguns cassos a identi fi car l’exem-plar en concret.

www.Submon.org

Nº 26 - Juliol de 2010

2

Reunions del RAC Mediterrani

Recentment han ti ngut lloc dues reunions del Consell Consultor Regional del Mediterrani, cal dir que el sec-tor de la pesca professional no sembla interessat en

afrontar la realitat del mal estat dels recursos.

Assemblea General a Marbella

A Marbella va tenir lloc l’assemblea i el comitè executi u del Consell consulti u del mediterrani els dies 7 i8 de Juny, els dos dies van ser monopolitzats per discussions al voltant de si s’au-toritzava la entrada a un seguit d’organitzacions no vinculades al sector professional i la discussió de les mesures tècniques que vol imposar la Unió Europea.

Reunió mesures tècniques a Brussel·les

El dia 22 de Juny va tenir lloc a Brussel·les una altre reunió del RAC del Mediterrani, amb la presència de la Comissió Eu-ropea i representants de diferents països, Grècia, França, Itàlia, Espanya amb un ordre dominat per dos temes , les noves mesures tècniques que afectaran a la pes-ca professional per a separar que es pesca artesanal i pesca industrial. El tema sembla poc important però té molta importància, perquè Europa retallarà les ajudes econò-miques a les embarcacions que no siguin considerades artesanals. La discussió va ser dura i encara que no es va acabar el tema del tot, una cosa si que va quedar clara: l’ar-rossegament estarà fora de la consideració de artesanal i es va aprovar un esborrall de document en aquest senti t.

El segon tema es una qüesti ó que ha sor-ti t més vegades, els cientí fi cs es queixen de que les dades que faciliten els pescadors son completament falses, ja que no es declaren les captures reals i es falsegen algunes es-pècies. Les captures amagades solen ser especies de valor mig alt i representa del 35 al 50 per cent de les captures, per tant els cientí fi cs treballen amb dades falses i els seus estudis son erronis i no es pot fer una gesti ó correcta dels recursos pesquers.

Recordeu -vos de contestar l’enquesta

és molt important

per a nosaltres

La Direcció General de Pesca de la Generalitat de Cata-lunya han iniciat un estudi tècnic que serà molt úti l en el futur de la pesca recreati va en col·laboració amb el

Centre d’estudis avançats de Blanes C.S.I.C.,

htt p://www.pescat.net

ATENCIÓ SOCIS:

¡¡assegurances d´embarcació!!

Recordem als associats que abans de renovar l’assegu-rança de la vostra embarcació feu una consulta a: info@pescaresponsable.es Estem aconseguint descomptes a parti r d’un 20% sobre preus anteriors, demaneu un pressupost.

3

¡¡ La pesca a Suècia

necessita canvis radicals !!

Amb l’arti cle següent podem veure un pensament que ja comença a obrir-se camí entre els gestors de pesca, en aquest cas dos màxims dirigents de els assumptes pesquers de Suècia, esperem que aquesta manera de gesti onar vagi fent adeptes

entre la resta de dirigents europeus per el be del mar i dels nostres recursos.

Hem fet una traducció intentant ser fi del a l text original.

El Consell de Pesca diu en el nou informe: Només un enfocament integral pot proporcionar una gestió pesquera creïble, aquest és un assumpte amb que Suècia ha d’operar a la UE. En deu anys podem tenir les poblacions de

peixos similars a les naturals. Però això requereix una talla mínima de captura significativament major i mesures en combinació amb una pesca planificada.

Això exigeix un període transitori per a la constitució de reserves, abans que la nova estratègia es pugui aplicar plenament. A més l’assignació dels recursos entre la pesca comercial, la recreativa i el turisme de pesca, haurà de donar prioritat a la categoria que dóna més valor a la comunitat. La pesca comercial també han de rebre incentius per pescar de forma responsable, escriu Axel Wenblad i Strömblom Bengt.

És hora d’una revisió de l’ordenació pesquera. La pregunta que hem de fer-nos és com una gestió pesquera creïble ha de mirar tant a nivell comunitari com nacional. La Comissió Europea ha pres nota que la política pesquera fins ara ha

fracassat. A Suècia, la desconfiança general vers els gestors, i en la capacitat institucional per prendre les decisions correctes. La manca de col·laboració entre pescadors, científics i gestors dona lloc a diferents resultats de l’estat de les poblacions de peixos. La pesca lluita per la seva credibilitat. Les organitzacions ambientals treballen activa-ment en demostrar les insuficiències i publicar les seves pròpies guies per al consumidor.

Els requisits són clars. Els ecosistemes marins estan en perill i han de ser protegits, cal mantenir la biodiversitat i el perill d’extinció serà evitat. La pesca recreativa ha de tenir un bon accés a la pesca i cal desenvolupar la pesca artesanal a petita escala. La bona notícia és que ara hi ha un ampli reconeixement de que els canvis són necessaris, tant en la indústria pesquera com en la recreativa.

Per complir amb aquests estàndards es requereixen canvis radicals en la pròxima dècada. Conclou el Consell de Pesca en el seu informe, “la pesca en el 2020”, presentat avui.

Creiem que es necessita un enfocament integral . En deu anys es pescaran peixos més grans i els estocs seran similars a les poblacions naturals. Al mateix temps, les captures es tindran que mantenir com a mínim al mateix nivell que en l’actualitat. També creiem en una pesqueria on els propis pescadors tenen la oportunitat de ser influents en la seva pesca. Principalment s’aconsegueix fent que les possibilitats de pesca siguin transferibles, o per quotes o per dies de pesca, i els propis pescadors que siguin més responsables.

A més, la pesqueria que retorni major valor per a la societat ha de ser prioritzada. Pot ser la pesca costanera artesanal, la pesca de turisme i la pesca recreati va. També la pesca amb el menor impacte ambiental ti ndrà que ser prioritària. Tenim la visió d’una gesti ó de la pesca encarregada de proporcionar el marc biològic, que identi fi ca el ti pus de pesca que es durà a terme. La resta de les acti vitats i els ope-radors dins d’aquest marc podran dirigir els seus negocis i acti vitats per tal de proporcionar benefi cis a llarg termini.

Creiem que és possible amb deu anys recórrer un llarg camí cap a una ordenació pesquera basada en la idea dels ecosistemes. L’objectiu final és que els recursos pesquers han de tornar a ser similars a les poblacions naturals. Aquesta és una mesura impor-tant per restaurar els

Strömblom Bengt

4

ecosistemes i el funcionament. El camí que hem escollit es basa en la idea que les espècies més importants en un ecosistema, se’ls hi permeti créixer a la mida òptima. En realitat es tracta d’augmentar la talla mínima en combinació amb la pesqueria modificada.

Per exemple, la pesqueria de bacallà del Mar Bàltic s’han de centrar en individus de més de 80 centímetres en comparació amb la mida actual de només 38 centímetres. Després, la pesca pot donar bon rendiment. Mentre que en els stocks de peixos no sembla que hi hagin suficients individus que arribin a una mida de fresa. La situació actual és que moltes poblacions de peixos són molt explotades de manera que cal un període de transició i es fa necessària la constitució de reserves abans de la nova estratègia es pugui aplicar plenament.

Hi ha bons exemples de que això és possible. La pesca a Hjälmaren, és un exemple on es capturen els peixos només quan s’ha arribat a la seva longitud òptima i ha tingut l’oportunitat de fresar diverses vegades. A més, es capturen en una pesqueria diri-gida a individus de grans dimensions que tenen un millor preu. Òbviament això és una situació en què tots hi guanyen, l’ecosistema i el pescador. Un altre exemple és l’efecte quan s’ha produït una prohibició de la pesca d’arrossegament des de la dècada de 1930 i hi han un munt de grans individus madurs. Això ha obert per a una pesqueria de bacallà al vaixell de charter turístic, que ajuda a mantenir un ecosis-tema amb grans exemplars madurs, i al mateix temps una rendibilitat de la pesca artesanal que es porta a terme.

Per assignar els recursos entre la pesca comercial, la recreativa i les empreses de pesca turisme. Fins avui en dia és la pesca comercial, que ha tingut accés pri-vilegiat als recursos pesquers, entre altres coses, per la forma en què es regula la política pesquera de la Unió Europea. Al mateix temps, la pesca recreativa en creixement, demanda l’autorització per pescar en els seus termes. A més, el pesca turisme és un negoci en creixement, amb moltes ramificacions que es consideren com una manera sostenible i rendible d’explotar un recurs pesquer. Creiem que és evident que la categoria de pesca que atorga el major valor per a la societat també ha de tenir prioritat. En molts casos no existeix una competència per al recurs, però en quan a les avaluacions han d’incloure el casos de la pesca socials, culturals i recreatius.

A la pesca comercial viable basada en els drets transferibles. Per a la pesca comercial, l’objectiu és crear incen-tius per als pescadors a pescar de forma responsable. Això es pot fer per una pesqueria on les possibilitats de pesca es distribueixen entre les empreses pesqueres individuals o grups d’empreses de pesca, i on hi ha una oportunitat perquè aquestes empreses s’estructura a través de fer front a aquestes oportunitats. Amb aquest sistema els desguassos subvencionats han d’acabar, així com l’eliminació dels subsidis de combustible dels vaixells pesquers.

Una gestió de la pesca d’alta credibilitat. Estem convençuts que és possible combinar el bon funcionament dels ecosistemes que proporcionen menjar saludable, deliciós i experiències comercials competitives a nivell internaci-onal. En el nostre informe, presentem una sèrie de suggeriments sobre com aconseguir una gestió pesquera creïble i també el que hem de fer per aconseguir-ho, el que s’ha presentat aquí són només algunes de les seves funcions.

Aquesta no és una llista de desitjos, però les propostes basades en la nostra experiència col lectiva de la gestió actual des de la perspectiva que la majoria de les coses són possibles si volem orientat cap a metes a llarg termini.

És la nova l’autoritat marina - que el proper any substitueix a la Junta de Pesca [Fiskeriverket] i [l’Agència de Protecció Ambiental Naturvårdsverket], amb aigües marines i el medi ambient, que proporcionen la plataforma d’administració per a aquest treball amb visió de futur.

Però també cal que Suècia a través de la seva influència en el Consell de la UE, de pressionar en aquests temes. I que una nova llei de pesca, realment posi l’objectiu en la conservació de peixos.

Axel Wenblad, Director General, Consell Nacional de Pesca Bengt Strömblom, Director General Adjunt

Axel Wenblad

EL MILLOR SERVEI EN VENDA I POSTVENDA

PER A TOTS ELS AFICIONATS A LA PESCA

Avinguda Vall de Ribes, 1 17250 PLATJA D’ARO- GIRONA Telèfon 972 826 768

a/e: ventas@llarnauti c.com www.llarnauti c.com