Industrialitzacio societats europees

LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Entre 1780 i 1850Primer a Gran Bretanya,

després a gran part d’Europa i a EUA

Màquines substitueixen treball manual

Nova font energia. VAPOR (màquines i

ferrocarrilConsolidació del

capitalisme industrial

Creixement Burgesia. Aparició del proletariat

Finals segle XIX nou període expansió. Noves

energies:electricitat i petroli. SEGONA

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Introducció

• Entre 1780 i 1850 es va produir, des de la Gran Bretanya, una transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial. Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els obrers es van concentrar en grans fàbriques.

• La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia (formada pels propietaris dels mitjans de producció) i el proletariat (la mà d'obra assalariada que només comptava amb els escassos ingressos del treball per alimentar una "prole" en expansió).

Revolució industrial

Definició

• El concepte Revolució Industrial: canvi qualitatiu d’abast universal que té lloc a Anglaterra entre 1764 i 1830 i que suposa la transformació de les condicions tècniques (màquines i fàbriques) i socials (burgesos i proletaris o treballadors) de la producció.

• Anomenem Revolució Industrial al canvi i industrialització a l’expansió posterior d’aquest canvi per tot el món, especialment per Europa i Estats Units

Revolució industrial

Característiques

1. Es passa a produir amb màquines i en fàbriques (augment de productivitat).

2. La societat es divideix en burgesia (propietaris dels mitjans de producció) i proletaris (treballadors).

3. Es produeix per a la venda i ja no per a l’autoconsum.

4. Fort creixement demogràfic i de les ciutats (urbanització).

5. El capital és la base de l’economia (capitalisme).

6. La població passa de dedicar-se majoritàriament al sector primari a treballar en el sector secundari.

Causes de la Revolució industrial La revolució demogràfica

• Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement anomenat revolució demogràfica. Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i el progrés de la higiene i la medicina que van produir una disminució dràstica de la mortalitat que va fer augmentar la població, encara que la natalitat (tradicionalment elevada a l'Antic Règim) també va experimentar un cert increment així com l'esperança de vida que va pujar lleument degut a una millora de la salut general de població.

Causes de la Revolució industrial La revolució agrícola

• L’increment de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció. Per a estimular-la, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra que va passar quasi totalment a mans privades de particulars (burgesos). Pel que fa a les tècniques de cultiu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk) que van incrementar l'aprofitament i el rendiment del sòl, juntament amb la mecanització progressiva de les tasques agrícoles com a conseqüència dels avanços de la Revolució Industrial.

Causes de la Revolució industrial Creixement del comerç

• El creixement del comerç, especialment el comerç triangular, que aporta matèries primeres barates (cotó americà), major demanda de productes manufacturats i diners per a invertir en la nova indústria.

Causes de la Revolució industrial Canvis a la producció artesanal

• Els canvis en la producció artesanal: les manufactures i el putting out system o indústria a domicili introdueixen canvis en les formes de produir en què el treballador ja sols cobra pel seu treball i que ajuden a erosionar el sistema gremial.

• S’instauren noves relacions socials de producció capitalistes: tant al camp, com a les manufactures i indústria a domicili, es separen totalment el capital o propietat dels mitjans de producció (del burgés) i el treball (del proletari o treballador), pagant el burgés un salari al proletari a canvi del seu treball.

•

El sorgiment de la indústria

Les màquines, el vapor i les fàbriques• Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació

tecnològica. Les màquines van anar modificant els antics sistemes artesanals: les primeres que es van introduir anaven accionades per la força humana, posteriorment per l'energia hidràulica i, a partir de l'invent de James Watt, pel vapor. La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van impulsar el sistema fabril de producció.


La indústria tèxtil• A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser

la indústria del cotó on van començar a aplicar-se innovacions per augmentar-ne la producció: la llançadora de volant (1733) va augmentar la velocitat del procés del teixit, noves màquines de filar van incrementar la producció de fil i, més endavant, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil.

BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña

Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semanados piezas de nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada una, y de una trama de cien hilos por pulgada(...).En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podíatejer siete piezas semejantes en una semana.En 1826, un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía hilar por semana doce piezas semejantes, y algunos podían hacer hasta quince.En 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos doce, al frente de cuatro telares mecánicos, podía hilar en una semana dieciocho piezas de este tipo, y algunos podían llegar hasta 20.


El carbó i el ferro: la siderúrgia• La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la

industrialització, ja que la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc va fer augmentar la potència calorífica dels alts forns. Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.

La revolució dels transports

L’increment del comerç• La Revolució Industrial també va significar el pas des d'una

economia agrària de suficiència a una economia de mercat, més diversificada, en la qual els productes estaven destinats a la venda en mercats cada vegada més amplis i llunyans. Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels agricultors i de les classes populars. La millora dels sistemes de transport va permetre tant l’augment del comerç interior com l'exterior, sobre tot a partir de mitjans del segle XIX.

• En les polítiques comercials trobarem dues teories: els partidaris de deixar el comerç lliure per a que competiren tots entre ells i hi haguera més comerç (lliurecanvisme) i els partidaris de posar impostos (aranzels) a les importacions per a protegir la producció del país (proteccionisme.)

El capitalisme industrial

El liberalisme i el capitalisme• Adam Smith va establir els principis del liberalisme que són

l’interés personal i la recerca del màxim benefici com a motors de l’economia. L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliure canvi) ja que els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda.

ADAM SMITH La riquesa de les nacions (1776)

L’Estat s’ha d’abstenir d’intervenir en el funcionament de l’economia i ha

de permetre el desenvolupament lliure dels interessos particulars.

L' interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor

de l’economia.

Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme

dels preus que adapta l’oferta a la demanda.

• El capitalisme s’estructura a partir de la propietat privada de la burgesia, que contracta a treballadors o obrers que sols tenen el seu treball, el qual venen al burgés a canvi d’un salari.


Els bancs i les finances• La banca es va convertir en intermediària entre els

estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capitals per a invertir. Les empreses exigien grans quantitats de capital en metàl·lic, diners que un sol empresari no podia aportar i aleshores van sorgir les societats anònimes que fraccionen en parts, o accions, el capital que necessita una empresa i que poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.


L’expansió del capitalisme industrial• A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a

França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia que del tèxtil, mentre els Estats Units, Rússia, Alemanya i el Japó es van industrialitzar més tard, entre el 1850 i el 1870. Al sud d’Europa, en canvi, van coexistir regions industrialitzades amb zones molt rurals. L’Europa oriental, però, fins ben entrat el segle XX es va mantenir al marge de la industrialització.

La segona fase de la industrialització Les noves fonts d’energia i les noves indústries

• En una segona fase, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó ja que la invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques i el motor d'explosió obria noves possibilitats. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions industrials, mentre el petroli es començava a extraure als Estats Units a mitjan segle XIX. La metal·lúrgia adquiria un gran impuls per la producció de nous metalls, mentre a Alemanya l'automòbil de Daimler i Benz aconseguia un gran desenvolupament junt a la indústria química.

• .

La segona fase de la industrialització Una nova organització industrial

• A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie per augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos. Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la fabricació en cadena. Aquest sistema de producció va nàixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo (fordisme). Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses cada vegada més grans.

La nova societat industrial

Societat• Divisió social en dues classes:

• Burgesia: posseeix els mitjans de producció (màquines i fàbriques) i contracta treballadors.

• Proletariat: treballadors o obrers que, en no posseir mitjans de producció, es veuen obligats a vendre el seu treball a canvi d’un salari.

• El benefici del burgès surt del treball que no li paga al treballador (plusvàlua)

VALOR TOTAL DEL PRODUCTE

TREBALL PAGAT

AL TREBALLADOR

TREBALL NO

PAGAT

- PLUSVÀLUA


La burgesia• La burgesia es va convertir en el grup hegemònic al ser la

propietària de les indústries i els negocis. Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques, però també existia una burgesia mitjana de professionals liberals, funcionaris i comerciants, així com una petita burgesia de botiguers i empleats de comerç.


El proletariat• Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat

industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques ja que eren un grup molt nombrós i desafavorit perquè, al principi, no hi havia cap legislació que fixes les condicions laborals dels treballadors. En conseqüència, les seves condicions de vida resultaven molt dures amb jornades laborals de 12 a 14 hores i remuneracions insuficients.


Les primeres associacions obreres• La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al

maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur, fent protestes dirigides cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme). Per defensar els seus interessos i des d'una consciència de classe social amb uns problemes comuns, es van crear organitzacions de treballadors i sindicats.

“La classe es transforma en realitat quan alguns homes, a conseqüència d’unes experiències comunes (heretades o compartides), perceben una identitat d’interessos i els articulen entre ells i en contra d’altres homes amb interessos diferents i oposats als seus.”

E.P. THOMPSON: La formació de la classe obrera en Anglaterra.


• El precedent del sindicat són les societats de socors mutus (finals segle XVIII i principis segle XIX): els treballadors associats posaven diners en una caixa de resistència per ajudar-se entre ells en cas d’atur, malaltia,...

• Sindicats (des del 1825):• Són grans organitzacions de treballadors que reclamen

millores econòmiques (més salari), laboral (reduccions de jornada), socials i polítiques (dret d’associació, sufragi universal,...)

• Utilitzen la vaga com a forma de lluita

Les societats de socors mutu van permetre sobretot la supervivència en situacions adverses com que no els pagaren o no treballaren. La garantia de tindre uns recursos, encara que Foren mínims, va facilitar la seua resistència activa, per la qual cosa aquestes associacions van estar molt vigilades. Més tard l’associació va exigir el reconeixement d’allò que consideraven els seus drets.

GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales, Madrid, Eudema, p.24

Les Unions d’Ofici van ampliar les finalitats de les societats de socors. El seu objectiu principal era la reivindicació de les millores laborals, quedant les seues funcions principals relegades a un segon plànol. La Unió va permetre exercir una força comuna per part dels treballadors d’una mateixa activitat per aconseguir una major valoració del temps de treball i una reducció de la jornada laboral.

GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales, Madrid, Eudema, p.24.

El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme El marxisme i el socialisme

• A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera per destruir el capitalisme, la propietat privada, les classes socials i l'Estat per assolir l’ideal de la societat comunista, després d'una etapa intermèdia de dictadura del proletariat, on regnarà, finalment, la igualtat i la propietat col·lectiva. A partir de l’últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.

Ja hem dit que el primer pas de la revolució obrera serà l’exaltació del proletariat al Poder (...).El proletariat es valdrà del Poder per anar llevant-li a la burgesia tot el capital, tots els instruments de la producció, centralitzant-los en mans de l’Estat, és a dir, del proletariat organitzat com a classe governant, i procurant fomentar per tots els mitjans i amb la major rapidesa possible les energies productives.Clar està que, al principi, això sols es podrà fer mitjançant una acció despòtica sobre la propietat i el règim burgés de producció.

K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista, 1848

El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme L’anarquisme

• L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors (Proudhon, Bakunin i Kropotkin) que tenien en comú tres principis bàsics:

1) L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social,

2) La defensa de formes de propietat col·lectiva i

3) El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat. • Els anarquistes defensaven l’acció revolucionària dels obrers

industrials i dels treballadors del camp per a destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària, sense déus, ni pàtria, ni patrons.

• No sols s’oposen al capitalisme i la propietat privada, sinó també a la religió, l’Estat, l’exèrcit i qualsevol tipus d’autoritat.

“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.Els anarquistes ens proposem ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat”

Declaració de Piotr Kropotkin davant d’un tribunal de justícia (1883).

El mutualisme proudhoniàNosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat. (...) No volem més govern de l’home sobre l’home, no més explotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els canals, els ferrocarrils siguin lliurats a les associacions obreres i que aquestes els explotin sota la seva responsabilitat. Volem que aquestes associacions siguin una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social.Existeix el mutualisme quan, en una indústria, els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guarda la seva producció, treballen els uns per als altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen els beneficis. Sols la federació pot donar satisfacció a les classes laborioses i resoldre el conflicte entre capital i treball.

P.J.PROUDHON: Idea general de la Revolució (1851).

3.- Què va ser l’internacionalisme? Com va sorgir i amb quins objectius? Per què va fracassar l’AIT?

El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme L’internacionalisme

• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir esforços a nivell internacional de totes les forces de la classe obrera per lluitar contra el capitalisme i la societat de classes. El 1864 es va crear l’Associació Internacional de Treballadors (A.I.T.)a la qual es van adherir Marx i els seguidors del socialisme científic o comunistes (marxistes), anarquistes i sindicalistes. El 1889, després de la ruptura amb Bakunin i els anarquistes, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional on van instaurar l’1 de maig com a Dia del Treballador i l’himne de la Internacional i van reclamar la jornada de vuit hores

Industrialitzacio societats europees

Education

Transcript of Industrialitzacio societats europees