ÍNDEX DE EL KERIGMA DEL PENSAMENT - La bellesa, al … · RESUM Descriu l’evolució cognitiva...

RESUM Descriu levoluci cognitiva del nen, i tots ho hem estat abans. s com la biografia intellectual de qualsevol persona. El pensament s complexa, es composa de quatre nivells estructurals a partir de diverses facultats prvies: sensacions, sensitivacions i petits processos (dits locals) de conscienciaci i desprs d'un nivell previ o "nivell zero" (la "identificaci sensitiva", auditiva i tctil des dels darrers mesos del fetus, visual a partir dels primers mesos del nad). Els dos primers nivells sn de conceptuaci, la simple/ sensitiva i la composta/ virtual, la primera distinci bsica, ignorada per la lingstica per substancial en el nad. El coneixement s un dels nivells estructurals del pensament, el tercer. I com s'ha dit a la pgina de "Presentacio", el coneixement s el gran desconegut dels nostres coneixements (s el "leit motiv" d'aquesta Web). I aix sense comptar els nivells extrnsecs derivats, el raonament i la lgica. El lector podr ser dels primers en conixer qu s el coneixement i el pensament (kerigma: anunci i difusi solemne dun fet important, en aquest cas, el funcionament del nostra pensament). A ms a ms, introdueix a la semntica intrnseca, una disciplina nova que intersecta matemtica i psicologia, sense la qual no s possible fer cincia del coneixement duna manera seriosa. El document cal considerar-lo un document de sntesi (2007) de tots els anteriors escrits des del 1995. s de lectura densa per aix no impedeix que, llevat dalgunes parts, sigui fcilment comprensible. Establint una proporci amb les 70 pgines de Qu s la conscienciaci? un complexament entre dos nivells, el de partida (sentiments, sensacions) i el resultant (la conscienciaci) caldrien 500 o ms pgines per a explicar el pensament amb un detall similar. A partir dell, es referencien altres documents.

El que us haig de dir sobre la circulaci de la sang s tan nou i indit, que em preocupa no noms per produir lenveja de molts,

sin que fins i tot em fa por que tota lhumanitat es torni en contra meu

William HARVEY (1578-1657), al exposar novament la circulaci de la sang (al seu tractat Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus, 1628),

75 anys desprs que CALVINO crems a la foguera Miquel SERVET (1511-1553) per afirmar el mateix.

A Lars ... a qualsevol persona, infant o adult, en edat daprendre

EL KERIGMA DEL PENSAMENT LESTRUCTURACI DEL PENSAMENT I DEL CONEIXEMENT

Carles UDINA i COBO

El kerigma del pensament Carles UDINA i COBO Barcelona B-2074-07 2007-04-12 www.sistemaconceptual.org 2

NDEX DE EL KERIGMA DEL PENSAMENT QU CONEIXEM DEL CONEIXEMENT? ESTAT ACTUAL I REFLEXIONS [.0] ALGUNES PREGUNTES PENDENTS [.00] LESTRUCTURA DEL CONEIXEMENT [.1] COM S AQUESTA ESTRUCTURA? [.10] Tridimensionalitat, arborescncia i relacionabilitat. [.100] Condicionaments expositius [.101] EL SISTEMA CONCEPTUAL [.2] Com podem dir-li a aquesta estructura del coneixement? [.200] Miracle o simple troballa accidental? [.201] Lestructura bsica del coneixement s arborescent [.202] Es possible etiquetar amb una mena de sistema numric posicional cada element de qualsevol de les branques de l'estructura arbrada, de manera unvoca i exacte? [.203] Per on es pot trobar aquesta nova metodologia d' "etiquetar" conceptes? Heurstica [.204] Aix doncs, com podem fer aquesta estructura arbrada? [.205] El "secret" de les particions [.206] L'inici del "Metadada" intrnsec del coneixement [.207] En davant, haurem d'escriure amb nmeros i sots-ndexs? [.208] COM COMENCEM AQUEST ARBRE?: ELS DOS PRIMERS NIVELLS DEL PENSAMENT I UN NIVELL PREVI. [.21] El nivell "zero", la "Identificaci sensitiva" [.210] El "llenguatge" matern, una semiologia prvia al llenguatge. [.211] El nivell "1", els "Conceptes sensitius" [.212]

Evoluci del nivell de la conceptuaci [.2120] La primera partici intrnseca [.2121]

Terminologia [.213] Les dos primeres dimensions: "Matria" i "Fenomen" (i noms ens faltar una). [.214]

Conceptuaci material [.2140] Percepci i conceptuaci fenomenolgica [.2141] Evoluci de la conceptuaci fenomenolgica [.2142] La segona partici intrnseca (dels conceptes sensitius) [.2143]

El nivell "2", els "Conceptes compostos" o "Conceptes virtuals" o com se li vulgui dir. [.215] Independncia entre el nombre de lexemes del nom i el nivell de la conceptuaci. [.2150] Demaggia. [.2151]

La Denominaci. Concepte i Paraula. Necessitat de la sensitivaci. [.216] Els somnis: les sensitivacions de l'inconscient [.2160] Qu s primer, el concepte o el mot? [.2161] Imprescindibilitat del signe lingstic en el nivell 2 de la conceptuaci composta/ virtual [.2162]

Conceptuaci progressivament ms composta, ms virtual. [.217] Les primeres operacions/ composicions [.218]

Uni semntica [.2180] Complement real [.2181] Antnim [.2182] La intersecci [.2183] Composici adjectivada [.2184] Composici/ aplicaci heterognia [.2185] Uni fenomenolgica [.2186] Frase semntica [.2187]

Representaci matemtica [.219] BOOLE, Analfabetisme funcional, Pa amb tomaquet, i/o. [.2190]


La matemtica moderna [.2191] Les tres dimensions: la Partici intrnseca [.21A] Quina interpretaci matemtica t aix? [.21B]

Intrinsicitat [.21B0] La Partici intrnseca. El zero. Les condicions inicials. Decimals. Els Regnes. [.21B1] Exactitud [.21B2] Unicitat [.21B3] Les aplicacions que hi ha en aquesta estructura (i que veurem de seguida) [.21B4] Topologia [.21B5] Classes i Homomorfisme versus Categories, Ontologies, Taxons, ... [.21B6]

ELS DOS DARRERS NIVELLS DEL PENSAMENT, EL NIVELL 3 DEL CONEIXEMENT I EL NIVELL 4 DEL MTODE. [.3] ELS SOTS-SOTS-ESPAIS DE LA CONCEPTUACI COMPOSTA, VIRTUAL, NO SENSITIVA. [30] LA RELACIONABILITAT [.31] Dualitat algebraica. Pas al dual. [.310] Classificaci intrnseca de les relacions [.311] Arbre intrnsec de les relacions intrnseques [.312] La generaci del Coneixement [.313] El zoom de la pedagogia. [.314] Terminacions. [.315] Morfologia gramatical. [.316] Etimologia. Filologia. [.317] Diccionari. [.318] La banalitzaci de l'adjectiu gramatical. [.319]

!!El mn a l' inrevs!! [.3191] Contrastos entre la relaci inversa i la funci inversa. [.31A] La lgica. [.31B] EL MTODE (EL NIVELL 4) [.32] Transferncia d'elements metodolgics entre nivells estructurals. [.320]

La intuci. [.3200] La saviesa de la natura. [.3201] La saviesa oriental. La integraci cultural. La cincia universal. [.3202]

Aplicacions del mtode. [.321] Raonament. Lgica. Axiomtica. [.3210]

AutoAplicacions. [.322] Metadada final. [.323] Sistema. [.324] Pensament. [.325] Desambiguaci. Memries. Intelligncia i "Intelligncia artificial" (=IA). Cervell. [.326]

Memria. [.3260] Intelligncia. [.3261] Cervell o Psique. [.3262]

Model global de la psique. Arbre de sistemes existencials. [.327] DISCUSSI [.33] Da capo [.330] ARBRE DE LES RELACIONS DEL LLENGUATGE. TERMINACIONS [.34]


QU CONEIXEM DEL CONEIXEMENT? ESTAT ACTUAL I REFLEXIONS [.0] Avui, una de les incoherncies ms grans de la civilitzaci humana s el contrast entre el gran coneixement de la fenomenologia externa a lhome i el nul coneixement de la nostra prpia fenomenologia cognitiva interna, la que ens permet lanterior coneixement extern.

Sabem com sn les estructures materials que sestudien des de la fsica, des de la qumica, ... Sabem com sn les estructures dels organismes vius que sestudien des de la biologia, i la seva heretabilitat que sestudia des de la gentica. Per dels nostres processos congnitius fins i tot signora si tenen algun tipus destructura, o si hem de seguir suposant que sn una cosa etria o espiritual. Ens hem de limitar a descriure ambiguament els efectes finals, com si es tracts dun inventari. Estrictament no hi ha cincia del coneixement, noms han hagut intents no reeixits. Si no sabem com sn els processos cognitius, s clar que no podem intervenir amb eficincia ni amb garanties en aquests processos. Noms es poden donar pals de cec, tal com s'ha hagut de fer fins ara. Tampoc es poden fer aplicacions tils. Per aix hi ha tants problemes de comunicaci i no noms per la ineficincia de les traduccions automtiques. Per aix hi ha el fracs escolar, o pitjor, no se sap com resoldre-ho. Per aix la lgica segueix gaireb en el mateix estat que fa 2000 anys, en contrast amb lesclat de la resta de la matemtica (lgebra, geometria i topologia). Tot al contrari, la demaggia s cada vegada ms present arreu. ALGUNES PREGUNTES PENDENTS [.00] On podem trobar respostes inequvoques a les segents preguntes?:

Si ja se sap que en el cervell no hi ha estructures alfabtiques, perqu seguim ordenant alfabticament els conceptes (diccionaris, enciclopdies, ...)? Es poden ordenar els conceptes segons ledat a la que poden ser adquirits pels nens? Es poden ordenar els coneixements? Perqu, amb els ordinadors actuals, les recerques de coneixements segueixen passant, necessriament, per les ordenacions alfabtiques i/o estan limitades per lidioma en que sexpressen aquests coneixements? Veure "Cercadors" Si els ordinadors gestionen estructures virtuals com tamb ho sn les del coneixement, si ja se sap que en el cervell no hi ha estructures en forma de pgines ni de lnies perqu amb els ordinadors actuals seguim utilitzant pgines com les pgines Web que s un ancestral recurs material de representaci de fa milers danys (els papirs)? Tot i que sestan fent molts estudis neurofisiolgics per a associar determinades activitats mentals manuals, visuals, auditives, de clcul, emotives, ..., a determinats llocs del cervell com es traslladen els instints des del codi gentic a la psique? on sinstallen? com actuen? on guardem les sensacions i les seves imatges derivades? on les percepcions? on els sentiments que activen? on la conscienciaci? on els pensaments (conceptes, coneixements, raonaments, ...)?


En que es diferencien, o com es relacionen si s el cas, els instints, els sentiments, la conscincia o els diferents efectes del pensaments (conceptes, coneixements, raonaments)? Es poden definir de manera inequvoca tots els conceptes que adscrivim a la nostra ment, tal com diferenciem inequvocament entre els nivells materials "orbital", "atmic", "molecular" o "solvent/ solut"? Es poden definir inequvocament conceptes tan intangibles com Intuci, Intelligncia o Empremta? Quines facultats siguin bsiques o compostes intervenen en el procs cognitiu? Quines vol dir amb noms i cognoms, s a dir, don es deriven, com actuen, ... i no simples conjectures o aproximacions. Es pot estructurar un espai cognitiu que sigui intutiu, sense discontinutats, sense desconnexions i compacte?, i suposat aix es pot navegar per aquest espai del coneixement? Qu vol dir exactament interioritzar o madurar un concepte o un coneixement? Quins sn els lmits del pensament que els ha de tenir per a tenir-los en compta en lensenyament? Per qu, freqentment, pensem millor desprs de dormir? Per qu molts descobriments shan trobat somiant i no pensant conscientment? Per qu sn erronis els postulats del llenguatge de CHOMSKY (avui abandonats per ell mateix)? En lloc de la Revoluci humana (la suposada mutaci gentica que fa 40 000 anys va fer aparixer el pensament) quina ha estat levoluci que ha portat al llenguatge i al pensament actual? Quines sn les lleis de la Pedagogia, que va cercar VIGOTSKY? En tal cas, quin ser el principi zero de la psicologia o de la pedagogia? Quina relaci t amb aportacions com algunes de les fetes per MONTESORI, FREINET, NEILL, DOMAN, ...? Quina s la formulaci matemtica dels processos cognitius que volia trobar PIAGET? Per qu WITTGENSTEIN no va trobar un llenguatge ideal de signes exactes que noms permetessin la formaci de proposicions correctes? Existeix un Llenguatge universal tal como sha cercat reiteradament? Cm ha dsser aquest llenguatge? Pot ser emprat un idioma qualsevol com el catal com un referent metodolgic per a qualsevol altra idioma? s possible aprendre matemtica des del llenguatge? s possible millorar laprenentatge de la matemtica? Es va trigar un millenni en implantar els sistemes numrics posicionals. Durant gaireb un segle es va negar laportaci de MENDEL. Durant mig segle (1902 a 1953) els apriorismes cientfics impediren linici del desenvolupament de la gentica. Encara avui hi ha dificultats en acceptar els centenaris postulats freudians ... Hi ha una explicaci comuna per a aquests retards i/o reticncies? Etc, etc, etc.

NOTA: els subratllats blaus sn futurs enllaos (="links"), previstos quan aquest escrit s'incorpori, en el seu dia, a la pgina Web www.sistemaconceptual.org, suportada per www.iwith.org (=Improving the World using Information Technology to Help Organizations).


LESTRUCTURA DEL CONEIXEMENT [.1] Primer cal dir que el coneixement t estructura. Una estructura perfectament descrivible i representable, fins el punt de ser simulable. Aix s, s una estructura virtual*, s a dir, no tangible, no real. Per aix la seva simulaci no es pot fer amb aparells, per exemple, mecnics. Sha de fer amb una eina que gestioni virtualitats, com s el cas dun programa dordinador. * Lo real s el que pot ser percebut pels sentits (encara que sigui amb microscpics, telescpics, amplificadors, concentradors, mesuradors, ...). Per exemple, la matria inclosos els objectes i les figures, i els fenmens materials. Lo virtual s el que est vinculat a processos no exclusivament sensitius, com:

- les imatges (no confondre amb les figures), siguin ptiques, mentals (idees, conceptes, coneixements, ...) - els llenguatges, siguin moleculars (gentics, hormonals, feromonals, ...) o humans (expressi corporal, somnis, idiomes, mim, software, ...)

L'existncia d'aquesta estructura no s una altra opini ms sobre el coneixement, una altra conjectura. La simulaci d'aquesta estructura i en general la seva mltiple aplicabilitat a la prctica, valida lenunciat teric amb independncia de les opinions que aquesta estructura terica pugui merixer: desconeixement actual, incredulitat, negaci, ... Una cosa sn les opinions, tot lo respectables que es vulgui, i un altra els coneixements contrastables. COM S AQUESTA ESTRUCTURA? [.10] Tridimensionalitat, arborescncia i relacionabilitat. [.100] La primera caracterstica a comentar daquesta estructura s la seva tridimensionalitat (com a menys). Els sentits, la percepci i la psicomotricitat fan representacions tridimensionals de la realitat externa. Caldria doncs dubtar duna estructuraci del coneixement on no saprofits aquesta capacitat de representaci, i es restrings a dos, o encara menys, a una sola dimensi. s un criteri del ms elemental sentit com. Les estratgies arbrades estan arreu incls el nostra propi cos i les estructures que crea l'home. Tamb el coneixement es basa en dos estructures arbrades, una molt extensa, la dels conceptes, una altra molt limitada, la de les relacions, que degudament aplicada a la primera genera tot el coneixement. Les relacions sn la caracterstica dels sistemes, sistemes amb els que representem la complexitat que ens envolta. El coneixement s un potent sistema que pot abastar i entendre qualsevol sistema real. Les interrelacions neuronals semblen el millor suport de la relacionabilitat, i fins i tot se sap que el seu nombre es desenvolupa en funci de l'estimulaci psico-motriu, afectiva i/o intellectual. No obstant aix l'estudi de la relacionabilitat s un dels forats negres de la nostra cultura. Condicionaments expositius [.101] Un text, o un discurs, no s el millor recurs per a explicar una estructura tridimensional arbrada i relacional com el coneixement. Recordem que el text s unidimensional, per molt que el trossegem per enquibir-lo en superfcies com una pgina. s per aix qu ms val una imatge que mil paraules. Veure per exemple "El meu amic Carles" de F. ESPIELL. Explicar l'estructura del coneixement seria com descriure una ciutat, una superfcie a la que cal afegir els edificis cap a munt i les infraestructures de transport, subministrament i sanejament cap a baix. I a ms a ms amb les seves interrelacions internes i amb l'exterior. Podrem emmurallar-la i fer-li una sola porta d'entrada a manera dunes condicions inicials, per un cop a dins, el problema seria el mateix. Duna ciutat es poden fer moltes guies diferents, amb diferents criteris, recorreguts i perspectives (turstica, econmica, infraestructural, ...). Per aix, explicar aquesta estructura amb un text ni que sigui una pgina Web pot fer-se de moltes maneres diferents.


Quants llibres hi ha de qumica?, de biologia?, de gentica?, tants com en el futur es puguin fer sobre lestructura del coneixement. L'estructura del pensament i del coneixement s tan rica com ho pot ser qualsevol d'aquestes disciplines (entre altres raons perqu el coneixement serveix per a entendre totes elles). La caracterstica arbrada del coneixement ens dona una avantatja: el mateix arbre s com un criteri per a desplaar-nos orientadament per l'espai tridimensional on est immers. s el que farem. La relacionabilitat pot portar a la dispersi si no s's endreat, per si no caiem en aquest parany, la informtica actual amb enllaos, hipertext i recursos multimdia facilita un suport expositiu molt eficient. A ms a ms, pensament i coneixement sn noms una part de les funcionalitats de la psique. Aix que aquesta estructura tamb haur de poder-se harmonitzar amb un Model global de la psique que inclogui l'inconscient i totes les altres funcionalitats bsiques (sentits, sentiments, ...). Amb el coneixement hi ha una gran avantatge: no es tracta dentendre quelcom nou i ali a nosaltres. Es tracta de reconixer, "re"-conixer perqu ja ho tenim a dins. Es tracta de conscienciar els nostres propis processos intutius, els que ens possibiliten conixer i pensar. Per a un nen petit, explicar-li i fer-li conscienciar les seves prpies facultats intutives a mesura que les exerceix, no noms li resulta evident totalment obvi sin que li estimula i ajuda a millorar les seves prpies facultats cognitives-comprensives. La predisposici del nens a aprendre, labsncia de por a incorporar nous coneixements, s laltra gran ajut. Per a un adult pot ser fins i tot pens, sobre tot en la mesura que amb els anys hagi reprimit els seus sentiments cognitius, com la seva intuci i la seva relacionabilitat (relacionabilitat que s la base de la intelligncia). Com el lector s presumiblement adult i t poc temps, per raons de brevetat exposarem els trets ms rellevants i a lhora ms fcilment comprensibles de lestructura del coneixement. Advertiment Lescrit parla reiteradament del Sistema conceptual, una representaci de les estructures conceptuals, cognitives i metodolgiques-raonamentals del pensament, plenament simulables amb lordinador. No s fcil explicar quelcom nou i encara no conegut. Per exemple, ni que ressuscites SOCRATES o LEIBNITZ ens resultaria fcil explicar-li que s un ordinador (o posar-los al da de la qumica, la fsica o la matemtica). Si fos el cas i si fos possible disposar dun ordinador, seria molt millor ensenyar-li, fer-li utilitzar (sensitivitat) i limitar-nos a intentar resoldre els innombrables dubtes que ens anirien plantejant. El lector trobar conceptes nous, i conceptuar de nou mai s immediat, per tamb trobar molts conceptes coneguts que sempre ha tractat inconnexament i/o amb ambigitat, que aqu es relacionen i subiquen exactament en una nova estructura simblica, la del coneixement, que fins ara ha estat desconeguda. Per aix ser fcil que parts de lescrit no sentenguin inicialment. Cal pensar, per, que en tots aquests casos, ls simulat a lordinador del sistema conceptual portaria a la immediata comprensi del que no sentn, fins i tot totes les qestions matemtiques exposades.


EL SISTEMA CONCEPTUAL [.2] Com podem dir-li a aquesta estructura del coneixement? [.200] Li direm Sistema conceptual. Breument, s una extensi dels sistemes numrics posicionals (amb els que avui gestionem els conceptes quantitatius, s a dir, el nombres), a un sistema amb el que gestionar amb anloga eficincia tots els conceptes, siguin quantitatius, qualitatius, reals o virtuals.* * Als que tamb se'ls diu, incorrectament, conceptes abstractes. S'explica ms en davant. Lhome sempre ha intentat comptar. s bsic i imprescindible per a poder pensar, per a comunicar-se i fins i tot per a sobreviure. Per noms amb la percepci, lhome s incapa de reconixer inequvocament ms de mitja dotzena dobjectes. Noms una mica ms que la limitada i simplista gramtica, que noms representa un o molts [=dos, tres, quatre, ..., cent-mil, ..., infinit]). Cal fer un recs perqu possiblement el lector ignora aquesta brutal limitaci humana. Si veiem:

o perceptualment, sense comptar, sabem que les dos agrupacions de quadrats situats a sobre, corresponen a quantitats diferents. Tamb sabem a simple vista, perceptualment, com s de gran cada quantitat, quina grandria tenen lagrupaci de l'esquerra i lagrupaci de la dreta. Per si veiem:

a primera vista no tenim la seguretat si sn set o vuit o nou objectes. Pitjor si estan desendreats perqu ens ho far difcil fins i tot si comptem. Menys encara ens serviria la percepci per a guardar la quantitat de quadrats agrupats i fer comparacions amb altres agrupacions que percebem en el futur. Hem de recrrer necessriament al recurs cultural dalgun sistema de numeraci per a comptar, comptatge que podem fer tan rpidament com puguem per l'hem de fer, i un cop finalitzat guardar el nmero resultant en la nostra memria, vuit en aquest cas. Avui, els adults, comptem de manera natural, fins quantitats tan grans com per poder censar tota la poblaci mundial o globalitzar leconomia. I operar entre nombres qualssevol. Per no podia fer-ho el mateix home noms fa uns pocs centenars danys, quan sens dubta era tan intelligent com avui. Ni tampoc avui pot fer-ho qualsevol infant prou petit. I el lector no hauria d'oblidar mai que fa alguns pocs anys era un infant. Miracle o simple troballa accidental? [.201] Ha estat un miracle aquesta capacitat de comptar i operar amb els nmeros? No, s molt ms simple. Desprs de 4 000 anys de donar pals de cec, cercant sistemes de representaci dels nombres doncs es t constncia histrica que ja ho intentaven els siris fa 4 000 anys finalment lhome va trobar un sistema estructurat compatiblement amb lestructura de la seva facultat ms desenvolupada i decisiva per a sobreviure: la psicomotricitat. Coneix el lector la dependncia entre la dislxia i les deficincies psico-motrius? Era una obvietat des de fa molts anys "Mens sana in corpore sano", per fa pocs anys fins i tot s'ha comprovat amb reiterats estudis cientfics que arrenquen, ja fa 100 anys, amb E. DUPR (1907), H. WALLON (1925), ... Si s tan natural com bellugar-se, possiblement tan intutiu, perqu hem trigat tan? perqu no el creen els nens tal com aprenen a bellugar-se? Per una ra tan obvia com ignorada, el que se li pot dir Principi zero de la psicologia i la pedagogia per estar en la base de tots els fenmens humans: la nostra psique no est feta per a pensar sin que per a sentir i per a bellugar-nos (psicomotricitat). Un fet ignorat, del mateix ordre que all de El Rei va nu. No es tracta noms dacceptar que abans que humans hem estat animals, sin que seguim i seguirem essent animals per molt que a alguns no els agradi. La realitat s que si no fos aix no podrien ser, a ms a ms danimals, animals humans. Sense base sensitiva adient, el pensament no pot funcionar correctament. Una base adient s un sistema de representaci semiolgicament compatible amb les seves facultats innates, amb les seves facultats animals (el lector ha de guardar aix de "semiolgicament compatible" per a ms en davant).


Pocs lectors entendran que s exactament "Dreimilionen achthundert fnfundvierzigtausend, siebenhundert fnfundzwanzig". Per si veuen "3 845 725", gaireb tothom parli l'idioma que parli entendr al moment qu s una quantitat i com s de gran. Lo bo si breu, dos vegades bo. Les diferncies d'eficincia semiolgica sn increbles. Per qu? Per una simple qesti de compatibilidad semiolgica. Sense representaci adient no hi ha aplicaci prctica, i sense aplicaci prctica difcilment hi ha sensitivitat per a crear noves representacions ms complexes. s com un peix que es mossega la cua, fins que un dia es trenca amb un pal de cec que encerta de ple en el cntir. Estrictament, es va encertar moltes vegades en el cntir, per no es va fer cas, perqu els sistemes numrics posicionals es van trobar ja fa 1 200 anys. Per com deia, durant gaireb 1 000 anys lestupidesa humana els va estar prohibint i perseguint per diferents motius, principalment religiosos. La caracterstica de lhome, el que ms el diferencia de totes les altres especies, no s la intelligncia (comenant perqu el lector no ser capa de donar una definici inequvoca, una definici exacta, del qu s la intelligncia) sin que l estupidesa. Lhome s lnic animal que realitza actes estpids. Si el lector no t la suficient humilitat de reconixer aquesta limitaci, si creu que lhome s un sser superior a qualsevol altra animal, no li recomano segueixi, segurament li molestar aquesta exposici. I all dels nens? Doncs els nens ja ho intenten, des dels dos anys com a menys. I fins i tot amb recursos matemtics que fins ara noms sestudien a les universitats i dunes poques llicenciatures. Per una cosa s fer-ho a petita escala i laltra ser capaos de globalitzar la complexa realitat, una inundaci informativa, que envaeix el nen. Tornem a all del principi zero de la psicologia: si a linfant ja li costa coordinar els moviments, finalitat per a la que ha estat dissenyat el seu cos i la seva psique, no podem exigir-li que spiga aplicar-la a resoldre un problema el coneixement pel que no ha evolucionat ni ha estat dissenyat. Lestructura bsica del coneixement s arborescent [.202] La caracterstica ms rellevant s lestructuraci arbrada del coneixement, sempre sense oblidar que es una estructura submergida en lespai tridimensional (li direm R3) i que caldr afegir-li ms en davant altres caracterstiques igualment importants (com la relacionabilitat). No s destranyar. Les estructures arborescents estan arreu. Gaireb tots els teixits sestructuren amb aquesta estratgia: muscular, nervis, ossi, ... Tamb moltssims organismes pluriindividuals, ... etc, etc, etc.

Si fem una fcil abstracci representadora, tamb levoluci darwiniana de la vida conforma un immens arbre, larbre de les diferencies especies dssers vius, larbre que havia comenat a establir LINNE anys abans, pas previ per a qu DARWIN pogus enunciar la seva irrefutable teoria de levoluci. Hi ha, per, una dada encara molt ms significativa: lhome, de manera natural, s a dir, intutivament, crea estructures arbrades. Les estructures jerrquiques socials, empresarials, institucionals, ... sn arbrades. Lhome difcilment sap funcionar amb altres estructures. Les estructures no jerrquiques requereixen un nivell molt ms alt de culturitzaci, com per exemple la interdisciplinarietat. Els sistemes numrics posicionals, clau de lactual desenvolupament cientfic i tecnolgics, tamb sn arbrats, i duna monotonia exacerbant (sempre el mateix factor 10, o 2, o 8, o ... de la base de numeraci).

Deu milions Milions Cent milers Deu milers Milers ... 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 3 3 3 3 3 4 4 4 4 4 5 5 5 5 5 6 6 6 6 6 7 7 7 7 7 8 8 8 8 8 9 9 9 9 9

Com se li podria acudir a lhome crear estructures que no entn ni sap gestionar? Lhome ha de crear estructures que entn, que reflecteixen les seves prpies estructures mentals.


Certament, un infant es capa de gestionar correctament tres conceptes com "Mischa" (el seu gat), Gat (altres gats) i Bichu (altres animals). s el que feia sense cap problema el fill d'una coneguda meva que no arribava als dos anys. Aix vol dir que est gestionant un arbre,

No Bichu (=Tot excepte els Bichus) Bichu (=Animal) Bichu no Gat Gat Gat no Mischa Mischa

per un arbre de PORFIRI, o el que s el mateix, un conjunt de Successions de CAUCHY. CAUCHY (1789-1857), va ser un dels pilars de la topologia matemtica, fa noms 150 anys. Per a la vegada les successions que forma l'arbre es formen amb Successions algebraiques exactes curtes. La Successi algebraica exacta curta s un element matemtic ds encara ms recent. Aix que fa un infant avui, tamb ho deurien fer els infants des de fa, com a mnim, tres mil anys, des que la parla era similar a lactual. Aix que molt abans de que ens ho formalitzs la matemtica, els infants, des de fa molts pocs anys, van creant nombrosos arbres com aquest i els intenten relacionar amb uns altres de similars per a integrar-los, per per absncia dun sistema cultural de representaci eficient com va passar amb els nombres fins a la implantaci dels sistemes numrics posicionals es queda amb una estructura fraccionada i contaminada per labsurd ordre alfabtic. Es possible etiquetar amb una mena de sistema numric posicional cada element de qualsevol de les branques de l'estructura arbrada, de manera unvoca i exacte? [.203] Si ens ha anat tan b des que gestionem el sistema numric (posicional*) decimal, amb el que podem situar exactament i immediatament qualsevol quantitat i operar-la amb qualsevol altra perqu no ens aturem en aquest lloc tan confortable i des daqu intentem noves conquestes degudament reavituallats? * Lo important no s que sigui decimal, tamb pot ser binari, etc, sin que la interpretabilitat de la posici, per que es precisament el que no es diu. Lexplicaci de la compatibilitat semiolgica entre la psicomotricitat* i els sistemes numrics posicionals s un fascinant recorregut per la gentica, la histologia, lanatomia, la matemtica i la psicologia. El lector la pot trobar a la Memria in extenso corresponent a la patent WO2003054835A2, per per all de les limitacions del discurs ja comentades, cal fer via, cal fer una drecera, i en aquesta exposici cal restringir-se al segent quadre, que resumeix les diferents estratgies constructives naturals en relaci a la montona i fcil estructuraci dels sistemes numrics posicionals. * La psicomotricitat s la gesti combinada de dos estructures, la muscular i l'ssia.

Exclusivitat de la Base ("monogmia" o no)

Variabilitat del Criteri de la Base

Nmero de Fills Tipus de Fills

Codificaci gentica (i protenes)

Exclusiva (cada vegada una sola famlia de descendents)

Criteris variables, previsiblement en Funci de les disponibilitats moleculars

Variables: a Vegades fixos (=3 en el Nivell 1 dels Codons), a Vegades variables (=1, 2, 3 o 4 en el Nivell 2 de la Primera Agrupaci de Codons; ...)

Diferents o no (possibilitat de repetici, per exemple en el Nivell 3, en l Antigen T de SV40)

Estructuraci muscular

Exclusiva (cada vegada una sola famlia de descendents)

Criteris variables, previsiblement en Funci de les disponibilitats moleculars i cellulars

Variables i volubles segons el Nivell: uns 1000, 2, uns 500, uns 60, uns 6, uns 60, uns 24.

Sempre iguals (tots els Sarcmers sn iguals, totes les MioFibretes sn iguals, ...)

Nervi Exclusiva (dem) variables (com en l Estructuraci muscular)

Variables i volubles segons el Nivell

Sempre iguals

Estructuraci ssia

Exclusiva (dem) variables (com en l Estructuraci muscular)

Variables i volubles segons el Nivell

Quasi iguals (petites diferencies noms de Forma)

Sistemes numrics posicionals

Exclusiva (noms una, i a ms a ms, fixa, sempre el mateix pare)

Criteri fixa (o 2, o 6, o 8, o 10, ..., per sempre el mateix)

Fixos (i coincidents amb el valor de la Base: 2, 6, 8, 10, ...)

Tots diferents entre ells (0, 1, 2, 3, ... en el cas de Base 10), inductius (+1)

Sistemes conceptuals exactes

No exclusiva (pot haver ms dun/a Padrastre/ Famlia dHermanastres), i en conseqncia amb Herncia mltiple

Totalment variable(qualsevol Concepte pot ser Criteri/ Padrastre)

Totalment variables (entre 1 i molts). Hi ha dependncia entre el n de fills i les possibilitats de diversificaci del Criteri/ Padrastre.

Sempre disjunts semnticament (=diferents), per contigus (connexes i compactes)

Estratgies constructives (=metodologies) dalgunes estructures de complexament


Si la psique humana pot gestionar metodologies molt ms complexes que les dels sistemes numrics posicionals ra bvia per la que pot gestionar aquets sistemes, podem plantejar una metodologia una mica ms complexa que ens permeti abastar a tots els conceptes i que encara sigui gestionable per la nostra psique. s el Sistema conceptual.

* Lheurstica s el cam seguit per a assolir un coneixement cert. Per on es pot trobar aquesta nova metodologia d' "etiquetar" conceptes? Heurstica* [.204] Qualsevol que es perdi, que no arribi on vol, el que no far mai s el mateix que ja l'ha fet perdre una vegada, perqu bviament acabar al mateix lloc equivocat. A l'inrevs, cal buscar noves alternatives. Al intentar fer cincia del coneixement els cientfics han caigut en un error increble, buscant en un lloc equivocat, no una sin que moltes vegades. Han buscat en la informtica, en la dita "Intelligncia artificial", en la neurologia, en la filosofia, ... i desprs en la bibliografia cientfica (revistes, llibres, ...) feta pels ho van intentar abans que ells i no van reeixir. L'home tamb s l'nic animal que s' entrebanca dos vegades i en aquest cas moltes ms amb la mateixa pedra. Aix doncs qu s el que no s'havia de fer?

- Considerar els nmeros com un recurs exclusiu de mesura i de clcul, un exclusiu utilitarisme, oblidant que sn un llenguatge de representaci de les quantitats. Aix per exemple un llibre com Lhistoire universelle des chiffres (G. IFRAH), tot i el seu inters s d'obligada lectura i extensi 1996 pgines s'oblida de la interpretabilitat de la posici (noms en parla a mitja pgina). - Ignorar les metodologies constructives del cos hum, estudiant noms les seves caracterstiques materials (moleculars, ...) i les formes; - Ignorar l'essncia de la vida: la informaci i tots els llenguatges que la suporten, gentics, proteics i hormonals, s a dir, els sistemes simblics que la caracteritzen (veure carta a LESHNER, Science).

Aix doncs qu s el que s'havia de fer? A ms a ms d'evitar els tres errors anteriors tamb calia mirar en una altra direcci, totalment oposada, no en els cientfics que ja no estan en edat d'aprendre sin que en els nens, en els que aprenen. I observar com s'ho fan, o com ho intenten fer per a conixer, per a aprendre. PIAGET es va entretenir en observar com evolucionaven els molts fills que li donava la seva dona, i en observar les diferencies entre dos qualssevol d'ells d'edats diferents. Amb aquest camp d'observaci tan familiar i a la vegada tan econmic, va esdevenir el pedagog de referncia del segle passat. La seva ambici fou trobar una formulaci matemtica de tot all que va observar. No va sser a temps daconseguir-ho, per era certament el cam correcta: la psicologia i la matemtica es troben naturalment en la Semntica intrnseca. Anys abans, FREUD ja havia aportat gaireb tot lo altra que calia sobre els nens, sobre la seva maduraci i l'inconscient. I sobre els somnis dels nens i dels adults. Com tampoc calia perdre el temps en tornar a fer el que ja estava ben fet (per BOOLE, per FREUD, per PIAGET, ...), noms calia una mica dintuci per a albirar el punt final del viatge i agafar una drecera directa: analitzar tots els efectes que resulten del pensament hum* per a endrear-los adequadament i intentar treure'n conclusions. s del ms elemental sentit com, per no conec que s'hagus fet abans, si ms no, amb una metodologia intrnseca, amb suport matemtic inexcusable i representaci amb sistemes simblics. * Simular el coneixement s com copiar un programa d'ordinador. Si volem copiar un programa d'ordinador, a ning se li acudir analitzar l'ordinador. Si no es poden robar els "Programes font" (el mateix que succeeix amb el coneixement), caldr analitzar detingudament el "qu" fa el programa i intentar reproduir-lo amb la corresponent programaci. s tot el contrari el que s'est fent amb el coneixement i el pensament, amb els que des de fa molts anys es fan estudis i propostes neurolgiques (xarxes neuronals) i fins i tot preteses hiptesis gentiques (com la creacionista "Revoluci humana" fa uns 40 000 anys, o les propostes chomskianes del llenguatge que avui el mateix autor ha abandonat). S'explica breument a lapartat [.22], "Heurstica" de l'escrit Els simbolismes pre-materials. Una perspectiva holstica per a les teories de gran unificaci de les quatre forces. Haig d'agrair tamb el que bastants anys abans, a l'universitat, m'havia aportat l'Escola matemtica francesa: el collectiu BOURBAKI i/o els seus membres individualment (CARTAN, DIUEDONN, ..., GODEMENT, LANG, SCHWARTZ, ...), o a d'altres matemtics francesos que van des de BLAQUIRE fins a GODBILLON. Sense l'ajut de la geometria algebraica, llgebra tensorial o la geometria diferencial jo no hauria pogut trobar res.


Va ser l'any 1987. Escandalitzat al conixer els postulats, criteris i metodologies amb que treballava la dita "Intelligncia artificial" (="IA") vaig decidir fer la meva, a manera d'entreteniment, de "hobby", a temps perdut. Tot i aix, pocs anys desprs, el 1992, vaig adonar-me que jo ja havia fet la feina ho tenia tot molt endreat, mentre que les expectatives de la "IA", prevista per aquell any, s' esvaen transformades en fum*. Llavors em vaig prendre ms seriosament que calia explicar-ho, explicaci que vaig comenar a fer durant tot l'any 1995, tan aviat vaig tenir prou temps de comenar a escriure ordenadament tot el que havia trobat. * El primer criteri de lactual paradigma de l'enginyeria del programari (software) s que qualsevol procs dinformatitzaci ha de comenar per tenir ben definit el qu volem informatitzar. Un criteri del ms elemental sentit com. Per tot i aix, mils de programadors i cientfics amb els subsegents recursos econmics i institucionals esmerats van estar intentant informatitzar durant els anys 80 un concepte que ning va preocupar-se ni tan sols en definir: la intelligncia. Sentn doncs el sonat fracs del 1992, i que per a dissimular-lo shagi canviat el significat d Intelligncia, entenent-se avui en lmbit informtic com simples automatismes ("cotxe intelligent", "casa intelligent", ...), una facultat que no t res a veure amb la intelligncia, tot al contrari, perqu els automatismes sn una facultat del tot comuna, tant, que estan presents en els mecanismes de tots els ssers vius des de fa gaireb 4 000 milions danys. Amb els diferents efectes que produeix el pensament ben agrupats i endreats, es pot anar veient com uns efectes deriven d'uns altres ms simples, per uns processos de progressiu complexament anlegs als de tota la matria morta o viva. I arribats aqu, amb el que ja sabem de la psicologia, deduir a quines edats i/o amb quines condicions els nens poden afrontar aquets processos. Per exemple:

- Amb moltes identificacions sensitives, els nens petits acaben fent un concepte sensitiu. - Amb diversos conceptes sensitius, molt treballats, es pot fer un concepte virtual/ compost. - Amb molts conceptes aleatoris es pot arribar a veure que una parella d'ells sempre apareixen junts en unes determinades condicions: s el descobriment d'un nou coneixement (una relaci entre dos conceptes). - Finalment, amb molts coneixements fenomenolgics i amb expertitud, es pot discernir una determinada manera de procedir, diferent de les altres maneres de procedir; s el descobriment d'un mtode.

Tota la resta d'efectes que pot produir el nostra pensament per aparentment complexos que inicialment semblin son aplicacions i operacions/ combinacions ms o menys optimitzades de tot lo anterior. Qualsevol efecte que pugui produir el pensament exceptuant les demaggies, les parides i les imbecillitats es pot descomposar en els seus diversos elements ms simples, els mateixos elements que prviament han originat aquest procs de complexament. Tot efecte del pensament s inequvocament descomposable, tal com qualsevol objecte resulta d'estructuracions de moltssims protons neutrons i electrons. s a dir, res diferent del que passa arreu. Amb unes quantes partcules es fa un tom. Amb uns quants toms es fa una molcula. Diferents molcules conformen una substncia. Amb diferents substncies es fa un objecte. I aix progressivament amb objectes ms complexos, siguin artificials com un ordinador o un cotxe, o naturals com una galxia o tot l'univers. Veure "Processos de complexament"

Exemples de processos de complexament - Partcula Nucli/ tom Molcula Substncia Objecte ... Astre Sistema astral ... Galxia Cmul galctic Super Cmul galctic Univers; - Pptid Polipptid Protena 1-estructural Protena 2-estructural (motius) Protena 3-estructural ...; - Cllula Teixit rgan Aparell/ Sistema anatmic Individu; - Miofilament Miofibreta Fibra muscular Feix muscular Mscul Tend; - Arbre de LINEO DARWIN*; - Individu Societat familiar Societat (Tribu/ Barri Municipi ... Estat Organismes internacionals ...); - Component/ Recanvi Aparell/ Enginy Aparell/ Enginy progressivament ms complexa - Lletra Paraula Frase Pargraf Text/ Discurs; - Unitats Desenes Centenes Milenes ... - bit Byte/ Paraules Sentncia Subrutina Programa informtic (*.PRG) Aplicaci informtica (*.EXE) ...;

* NOTA: Cada lnea de l'arbre t una successi d'espcies cada vegada ms evolucionades, cada vegada ms complexes, que sempre es deriven d'espcies prvies ms simples (herncia/ continutat generativa).


Es deixa al lector que s'entretingui completant els exemples anteriors amb molts altres processos de complexament existents, caracterstics dels ssers vius. Aix doncs, com podem fer aquesta estructura arbrada? [.205] Es diu que la fsica s exacta, i sovint aix genera lenveja d'altres disciplines. Res ms erroni, un altra error monumental d'apreciaci (veure "L'exactitud a les cincies"). La fsica, o la matemtica, s exacta si se li deixen posar prous decimals. Per exemple el nmero "pi":

3.1415926535897932384626433832795028841971693993751058209749445923078164062862089986280348253421170679 nmero que per a evitar equvocs caldria escriure

3. 10110410110510910210610510310510810910710910... per a indicar que est escrit en el sistema decimal, ats que un ordinador el gestiona en el sistema binari amb lexpressi:

121.20202120202120202 * * Si el lector vol ms decimals, que s'entretingui i ho calculi, per compte! la part sencera i la decimal no es transformen igual.

expressi que s impossible d'identificar a simple vista, amb el seu equivalent anterior (3.14159..., expressat en base 10), llevat que fem el clcul d'equivalncia. s la mateixa exactitud que tamb podem obtenir amb conceptes, noms que puguem construir tants "decimals" s a dir, tantes particions conceptuals com decimals necessitem per a aproximar-nos a un nmero fraccionari o un nombre real amb el que representem les magnituds fsiques. D'una altra manera, si hem de limitar els "decimals" conceptuals a dos quatre o sis "decimals", seria fer trampa, seria un greuge comparatiu. Tot i aix, cal saber que fins i tot els conceptes ms "abstractes" que emprem actualment, difcilment superen una dotzena de "decimals", s a dir, una dotzena d' "abstraccions", moltssims menys decimals que el centenar de decimals que ja coneixem del nmero "pi". Serveixin tres exemples de successions en tres casos ben diferents, un concepte tangible i visible (Sedan-Coup de dotze decimals), un altra visible no tangible ("Rosa", el color, de deu "decimals") i un altre ni tangible ni visible, molt elaborat i abstracte (Element nilpotent, de tretze decimals):

Matria Objecte (=Substncia amb Forma i/o Estructura) Objecte artificial Enginy Vehicle Vehicle terrestre Vehicle terrestre amb Rodes Autombil direccionable Autombil direccionable amb Rodes parelles a cada Eix Cotxe autombil (... per a Transport de Persones) Coup (... duna sola porta a cada costat) Sedan-Coup (... amb 2 fileres de seients), concepte que es podria representar amb el codi alfanumric:

0.0a4c1c0g0a0a0b0a0a0c1a1 Fenomen Fenomen pre-material Energia Radiaci Radiaci electromagntica Espectre (de la R. e.) Llum (=R. e. visible) Color (=Interval espectral de la Llum) Vermell Rosa, concepte que es podria representar amb el codi alfanumric:

0.1b0a1c0a1a0a2a0a0a0 Conceptuaci amb virtualitat Mtode (=quart nivell pensamental) Mtode genric Representaci Representaci simblica Repre. matemtica Repre. algebraica Estructura algebraica Estructura algebraica amb dos operacions Anell algebraic Ideal Ideal NilRadical Element nilpotent, concepte que es podria representar amb el codi alfanumric:

0.2f3a0d0a0e0a0b0a1a0a0b1a0 on els diferents colors de les fletxes i dels corresponents subndexs (verd, vermell i blau) indiquen diferents tipologies de partici. Notem que tot i no disposar d'informaci sobre els "subndexs", s a dir, sobre els criteris de la partici que generen les noves abstraccions (els complements dels Kernels, en terminologia matemtica), la mateixa successi ens porta inequvocament a la definici del concepte. Si a ms a ms disposem de la informaci dels criteris de partici, qualsevol persona tindr un coneixement aproximat fins i


tot de conceptes tan "abstractes" com Element nilpotent, el podr ubicar respecte dels conceptes que ja coneix, saber els coneixements simples que li manquen per a conixer-lo, i on els pot trobar. A linrevs, si el lector sel troba i vol saber qu s, probablement no el trobar al diccionari, ni sabr a quin diccionari especfic trobar-lo, o en quins llibres ho pot intentar trobar. I si finalment el troba, possiblement es quedar igual que abans, llevat deduir que s quelcom relatiu a llgebra, perqu est en un llibre d'lgebra. En el cas del color "Rosa" no caldria ni dir que s un color perqu la mateixa successi ja trenca la polismia amb la flor homnima, desambigua automticament el color de la flor. Notem tamb la intervenci de la "Fenomenologia pre-material" en la segona jerarquia, s a dir, la fenomenologia prvia a la "Materialitzaci de l'Univers" i que el genera. No tindria justificaci fer-ho d'una altra manera, fins i tot encara que la hiptesi holstica no fos certa (veure els ja comentats "L'exactitud a les cincies" o "Els simbolismes pre-materials. Una perspectiva holstica "). El "secret" de les particions [.206] Una condici constructiva de larbre s l'exactitud. Em refereixo que en qualsevol partici d'un concepte en conceptes ms especfics (la condici de l'arbre de PORFIRI), tamb sn obligades dos condicions ms:

- la interpretaci* del concepte-mare ha de ser exactament igual a la uni del que interpreten tots els seus conceptes-fills; - totes les interpretacions dels conceptes-fill han de ser disjuntes i a la vegada contiges.

* Utilitzo el terme interpretaci en lloc de "significat" que es diu habitualment. Es deu a un altra equvoc en idiomes com el catal, castell, francs o angls (per no en l'alemany) en els que el "Significat" s estrictament el "Significant" i a l'inrevs, el "Significant" s estrictament el "Significat". Un altra exemple dels problemes que posen les polismies, en aquest cas una quasipolismia entre "Significat" i "Significant" (noms hi ha una lletra de diferncia), tal com s'explica detalladament a "Triptic". Aix s fcil de complir si imposem l's de la "Successi algebraica exacta curta" en cada partici. I per a aix no cal posar-se a estudiar lgebra superior, perqu s el que tots fiem intutivament als dos anys al construir petits arbres com els de "Bichu", "Gat" i "Misha". Daquesta manera tamb es garanteix que les propietats dun concepte es mantenen en tots els seus descendents. Hi ha quatre tipus de particions

- Parts reals en parts components ms petites. Per exemple, un "Objecte" es divideix en "Cos" i en "Escora"; "Llum" es divideix naturalment en el seu espectre o intervals de colors que la integrem. Fenomen es divideix naturalment en les seves parts estructurals temporals: Estat inicial, Acci i Estat final. En aquest cas he convingut escriure els corresponents sots-ndexs (o les fletxes de la successi) en color verd. - Particions en conceptes ms especfics, s a dir, el mateix concepte per restringit a noms una part dels seus membres, noms els que compleixen la nova propietat afegida pel criteri. El criteri pot ser qualsevol altre concepte. s la variabilitat de la base que expressava el quadre de [.203] Estratgies constructives.... Per exemple "Animal" segons domesticabilitat es dividiria en "Animals no domstics" i "Animals domstics"; "Objecte" segons mobilitat es dividiria en "Moble" i "Immoble". He convingut escriure els sots-ndexs (o les fletxes de la successi) en color vermell, o per omissi, en negre. - Particions amb un criteri fenomenolgic-estructural, que s de la mxima importncia per la seva intrinsicitat. Per exemple "Matria" en "Partcula fsica", "tom", "Molcula", "Substncia" i "Objecte". He convingut escriure els sots-ndexs (o les fletxes de la successi) en color blau. - Particions en unions arbitraries, i que en general cal considerar marginals i sense descendents. Per exemple, un "Equip" en els seus components/ membres. Com a cstig, sn "incolores"...

en el ben ents que d'un mateix concepte podem fer tantes particions com ens calgui, i que els diferenciarem pels corresponents sots-ndexs "a", "b", "c", ... Per exemple "sser viu segons grandria" ("Microorganismes" i "Organismes visibles"), "sser viu segons nombre de cllules" ("... unicellular" i "pluricellular"), "sser viu segons cellularitat" ("... cellulats" i "Virus"), etc, etc, etc.


Les particions es van encadenant formant un atapet arbre o ram, i generant un seguit de coneixements semntics:

0a4c1c0g0a0a0b0a0a0c1 Coup

0a4j0z0a0b0tO Nombre de Fileres de Seients

0a4c1c0g0a0a0b0a0a0c1a1Sedan-Coup

El codi de Sedan-Coup es el mateix de Coup, ms els dos darrers carcters a1.

0a4c1c0g0a0a0b0a0a0 Cotxe autombil

0a4j1a0b1a0a0tO Nombre de Portes

0a4c1c0g0a0a0b0a0a0c1Coup (=Una sola Porta per Costat)

0a4c1c0g0a0a0b0a0 Autombil direccionable amb Rodes parelles en cada Eix

1a1a0 Funci (=Acci caracterstica, associada a ...)

0a4c1c0g0a0a0b0a0a0Cotxe autombil

etc, etc, etc. En lloc d'aquesta representaci esquemtica de coneixements semntics, al lector li semblar ms clara una altra d'equivalent, amb la segent successi de proposicions o predicats de primer ordre:

- Un Sedan-Coup s (igual a) un Coup amb dos Fileres de seients (ni una, ni tres) - Un Coup s (igual a) un Cotxe autombil d'una Porta a cada costat (ni dos, ni ...) - Un Cotxe autombil s (igual a) un Autombil direccionable amb Rodes parelles a cada Eix per a Transport de Persones (no s per a transportar mercaderies) - Un Autombil direccionable amb Rodes parelles a cada Eix s (igual a) un Autombil direccionable... (ni un Tricicle, ni una Moto, ni...) - Un Autombil direccionable s (igual a) Vehicle terrestre autombil (ni sarrossega, ni...) - Un Vehicle terrestre amb Rodes s (igual a) un Vehicle terrestre, amb ... (ni amb patins, ni...) - Un Vehicle terrestre s (igual a) un Vehicle ... (ni martim, ni...) - Un Vehicle s (igual a) un Enginy de transport - Un Enginy s (igual a) un Objecte artificial til, enginyat (si fos intil, seria un simple Artefacte) - Un Objecte artificial s (igual a) Objecte fet per lhome (ni natural, ni astronmic, ni...) - Un Objecte s (igual a) Matria estructurada i/o formada (ni s una substncia amorfa, ni ...).

Amb lafegit de igual a, a molts lectors tamb els recordar l'elegant procs de substituir incgnites, per a resoldre un sistema de "n" equacions amb "n" incgnites (Regla de CRAMER). Si "substitum" tindrem que un "Sedan-Coup" s (igual a) matria estructurada i formada enginyosament per l'home, utilitzada per a transportar persones per la terra, amb tracci autombil/ automotora, amb rodes direccionables installades per parelles en uns eixos, amb una porta a cada costat i dos fileres de seients. Com a conseqncia d'imposar aquestes caracterstiques constructives estructurals, comena a aparixer el "miracle" (com en els Sistemes numrics posicionals). Grficament i resumidament (les fletxes liles assenyalen el mateix concepte) tenim les segents relacions "aRb" associades al codi: Mares: a R b a R b a R b a R b a R b

Germanastres correlatius 0 12 42 10 16 13 0 8 2 0 12 0 Germans correlatius 3 6 2 2 2 5 3 4 2 6 2 2

0.0a4c1c0g0a0a0b0a0a0c1a1 (=Sedan-Coup)

Ascendents dels Padrastres:

a R b a R b a R b a R b a R b a R b a R b a R b a R b a R b a R b a R b a R b a R b a R b


Un sol codi comporta centenars de relacions implcites. I com veurem, cada relaci entre dos conceptes:

a R b o aRb no s una altra cosa que un coneixement. Un sol codi, aparentment arbitrari, no ho s gens, perqu t associats, per construcci, centenars de coneixements. La possibilitat de fer particions mltiples* d'un mateix concepte** ***, possibilita l'herncia mltiple una necessitat ineludible al representar el que existeix i a la vegada crea automticament altre conjunt de relacions inherents a l'arbre, les relacions entre els "hermanastres" (els conceptes-fill de particions diferents). Aquestes relacions de parentiu semntic poden ser una i noms una de les segents relacions:

- igualtat, - inclusi, - intersecci, o - disjunci (inclosa la complementarietat).

Partici "a" Partici "b" Relacions generades a0 b0 a0 = b0 (igualtat/ coincidncia) a1 b1 a1 (i a2) b1 (inclusi) a2 b1 = a1 U a2 (coincideix amb l'uni)a3 b2 a3 b2 (inclusi) a3 b4 (disjunci)a4 a4 b2 (intersecci) b4 a4 b4 (inclusi)

superposici

Tenim doncs, encara ms coneixements intrnsecament associats al codi, resultants de la superposici/ intersecci de les dos particions, que creen una "topologia ms fina" (en lloc de quatre particions en un cas i quatre en l'altre, apareixen les sis parts de color lila, al mig de les dos particions). L'inici del "Metadada" intrnsec del coneixement [.207] Aquesta forma de procedir, a la que s'associa tot aquest seguit de coneixements, s el que dna al sistema conceptual la caracterstica de "Metadada", caracterstica que es reforar encara ms amb altres procediments posteriors (pas al dual, aplicacions, auto-aplicacions, ...). En davant, haurem d'escriure amb nmeros i sots-ndexs? [.208] Val la pena contestar aquesta pregunta, perqu s la pregunta que fan molts lingistes esvarats quan se'ls comena a explicar tot aix. Doncs no, no cal. s un codi que estrictament noms cal per a que l'ordinador pugui simular els processos cognitius de la nostra psique, per nosaltres podem seguir exactament igual. Tampoc avui ens fan expressar els nombres en codi binari, seria molt ferregs! s ms econmica la base decimal. Aix no treu que si ens acostumem a veure'ls, els codis ens acabaran aportant una informaci aproximada dels conceptes. Una mica com els nmeros, per molt menys perqu els criteris de partici conceptual ni sn fixes ni exclusius (veure el quadre de [.203] Estratgies constructives...). Aix s independent de que als idiomes no els faria cap mal, s a dir, els aniria molt be, fer serioses normalitzacions per a optimitzar-los. s el que han hagut de fer des de sempre els idiomes. FABRA ho va fer amb el catal fa menys de 100 anys. Sn encara ms freqents les revisions de l'alemany. El castell t una detergent organitzaci permanent que "limpia, pule i da esplendor", la "Real academia espaola de la lengua" (=RAE, que per aix mateix exclou al catal i a l'euskera de la categoria d' "espaolas"). Etc. Per avui aquesta normalitzaci podria fer-se amb criteris objectius, amb criteris intrnsecs, en base a la semiologia i la semntica intrnseca (el lector tamb ha de guardar-se per a ms en davant aix de la

* La no exclusivitat de la Base en el quadre de les Estratgies constructives... [.203] ** Com l'exemple anterior de l' "sser viu" *** Veure "El secret de les particions"


"Semntica intrnseca"), el que seria d'aplicaci, no a un idioma allat sin que, a tots els idiomes a la vegada. Suposaria una notable optimitzaci de la comunicaci i fins i tot de l'aprenentatge. COM COMENCEM AQUEST ARBRE?: ELS DOS PRIMERS NIVELLS DEL PENSAMENT I UN NIVELL PREVI. [.21] Aqu est el primer parany. Durant millennis la filosofia ha estat estudiant les "Categories" (definits com els conceptes de la mxima importncia/ rang, als que es vinculen jerrquicament/ arbradament molts d'altres conceptes de menor rang). Com s habitual, hi ha innombrables propostes de "Categories" per all de que "cada mestret t el seu llibret". La finalitat histrica ha estat la de trobar una representaci global dels conceptes, estructurada, que no sigui lordenaci alfabtica, perqu s una llista sincopada, discontnua, totalment extrnseca i arbitraria. Fa 150 anys van aparixer els Thesaurus, tamb innombrables, que desenvolupaven exhaustivament els seus arbres amb finalitats de classificaci bibliogrfica temtica. L'error ha estat greu: totes les propostes de Categories i de Thesaurus han estat fetes per adults, i no pels infants. L'adult ja ha oblidat el que va fer de petit per a aprendre, quan era un infant. Vaig trigar uns quants mesos, gestionant mils de conceptes amb l'ordinador, per a adonar-me que la primera distinci a fer no eren les pretesament transcendents "Categories" (que dentrada les deia Perspectives, intuint la seva subjectivitat) ni res similar, sin que entre els "Conceptes sensitius" i la resta, els conceptes no sensitius. El nivell "zero", la "Identificaci sensitiva" [.210] Els primers i ms bsics "Conceptes" generats pel pensament correspon a un procs encara massa complicat per a un nou nat. S'ha de pensar que el llenguatge i la comunicaci del nou nat s exclusivament, i intensament, corporal, amb el tacte, amb els moviments, amb les tonalitats del so, amb l'escalfor, ... Aix l'infant no percep sons, percep el seu to, la seva tendresa o la seva agressivitat. El primer gran descobriment cultural de l'infant s adonar-se que hi ha un estrambtic conveni, el llenguatge, tal que als objectes se'ls assigna sons que no tenen absolutament res a veure amb l'objecte. s del tot sorprenent, per mai he sabut dalgu que s'hagi preocupat en determinar a quina edat succeeix aquest gran descobriment, si als 6 mesos, als 7, als 8... Aix s, a tots ens ensenyen que als 6 anys es t l"s de ra" quan ning sap definir amb precisi qu s la "ra". El que importa, mes ms o mes menys, s que abans de poder parlar de conceptes, hi ha un procs previ que s fonamental. Per est tan automatitzat pels adults que tamb lignorem. s el procs de la Identificaci, que genera els "Identificadors". En el cas del nou nat, aquests primers identificadors que genera sn: la seva "Mare", el seu "Pare", la seva "Mainadera", el seu "Biber" o el seu "Xumet". Didentificadors hi ha infinits: el nom i cognoms de qualsevol persona, els noms de molts animals individualitzats (domstics o investigats), tots el Topnims (geogrfics, astronmics, ...), etc, etc, etc. I encara ms, tots els identificadors fenomenolgics corresponents a qualsevol fet, i no noms els fets histrics. La identificaci tamb la fan moltes especies danimals i sovint molt millor que lhome. Per aix mateix, per ser tan com, no es pot considerar un nivell propi del pensament hum, sin que previ. La identificaci es remunta, potser, als artrpodes, fa alguns centenars de milions d'Any, i sens dubta als cefalpodes (com els simptics i espavilats calamars), dun Flum encara ms anterior. La identificaci sensitiva s el nivell "zero" del pensament i sense la seva intervenci reiterada no podrem pensar. La "IA" desprs del sonat fracs del 1992 es dedica, a ms a ms dels arcaics automatismes, a la identificaci d'imatges, visuals o auditives, en conseqncia, tampoc res a veure amb la intelligncia.


El "llenguatge" matern, una semiologia prvia al llenguatge. [.211] Una altra qesti prvia, que suposa un altra error cultural greu: all que li diem llenguatge matern, ni s cap idioma, ni sadquireix en els primers mesos de vida. Al nixer, molt abans de comenar a parlar, el llenguatge matern ja est consolidat, ja s'ha adquirit. No s un determinat idioma sin que s una determinada opci de semiologia lingstica, concretament fontica. s un procs d'identificaci sensitiva (lesmentat nivell 0, previ), no un procs de conceptuaci ni denominaci*. Pel fetus, durant tota la segona meitat de lembars, els pulmons de la mare sn una extraordinria caixa de ressonncia, d'amplificaci, dels sons de la laringe materna. Si encara troba el llibre, es recomana al lector "La vida secreta del nio, antes de nacer" (T. VERNY, J. KELLY, Argos Vergara, 1982). * Amb aquesta nova ensopegada, i no era ni la segona ni la quarta, el lector entendr la poca credibilitat que es mereix qualsevol creena no manifestament demostrada, per molt que estigui estesa fins i tot entre la comunitat cientfica. El fetus s'especialitza en reconixer diferenciadament uns sons d'uns altres, tot i que ignora la seva utilitat. Ni s'ho planteja, escolta. Per adquireix l'habilitat, el que li ser molt til quan hagi d'utilitzar-la. s per aix i no per una altra cosa que el xins ens resulta incomprensible, perqu es basa en un altra sistema semiolgic. No s tan un problema semntic. Aclarit aix anterior tornem als conceptes, per retornarem ms vegades sobre la semiologia, el seu incorrecte tractament actual i la seva ignorada importncia. El nivell "1", els "Conceptes sensitius" [.212] Els "Conceptes sensitius" son representacions directes del que pot percebre un nen als pocs mesos de vida una vegada s capa de reconstruir i identificar imatges sensitives, siguin auditives, tctils, olfactives o visuals. El procs consisteix en ser capa dabstraure les caracterstiques que defineixen el concepte: la forma, el color, el so, etc... per a determinar si all que percebeix correspon o no al concepte sensitiu ja definit. Per exemple "Gat", "Bichu" (un animal que no sigui un gat), "Xumet" o "Biber". De manera totalment intutiva, l'infant, als pocs mesos, a la que se li van oferint "mots" de manera coherent (s a dir, sensitivacions), les associa als conceptes que sap formar per processos de classificaci d'identificadors, mitjanant abstraccions. s un procs epijectiu en terminologia matemtica (amb molts identificadors equivalents, fa un concepte). s un procs en el que el nen es capa de construir "Successions algebraiques exactes curtes" i per aquest motiu a l'estructura de l'arbre de la conceptuaci se li ha posat com a primera condici, aquesta condici. Evoluci del nivell de la conceptuaci [.2120] Notem que els dos darrers exemples comentats, "Xumet" i "Biber", ara ja sn conceptes sensitius i no noms identificacions. Per a aclarir aquesta progressi de nivells en la conceptuaci d'un mateix objecte (com en el cas del "Xumet" o del "Biber"), exposarem un altra exemple encara ms clar. El concepte estricta de "Mare" o de "Pare" no t res a veure amb la identificaci del nou nat de la seva mare o del seu pare, ja comentada. El concepte de Mare o de Pare, noms apareix en l'infant anys desprs, un cop porta molts mesos anant a l'escola bressol i coneix moltes "Mares" i "Pares" dels seus companys que tamb diuen Mare o Pare a unes altres persones que els seus propis pares. Seguint en aquest procs, el concepte de mare o pare dun adult, va pujant de nivell. Quan s capa de definir-lo amb una frase, vol dir que est en el nivell 2, com veurem. Per encara pot progressar ms, amb frases amb molta ms informaci o amb coneixements. En aquest darrer cas, com veurem, correspondria al nivell 3 del coneixement. Seria, per exemple el concepte que pogus tenir un psicleg/a, o en un cas extrem una persona com FREUD, amb una conceptuaci que integra un cmul de coneixements. Aix, una mateixa cosa, un mateix objecte com una mare o un pare, pot conceptuar-se a diferents nivells, nivells progressivament ms madurats, ms relacionals. El mateix podrem dir del "Gat" per a un infant, per a un bileg o per a un veterinari. Etc etc etc.


s aix com funciona el pensament, amb uns processos de maduraci progressiva dels seus efectes, de les seves imatges. Perqu es parla de rumiar, referint-se al pensar? Perqu el pensament s reiteratiu, treballa repetint i repetint un mateix procs, millorant-lo a poc a poc, madurant-lo. Li dic el Bucle del pensament. Cada "bucle", o cada uns quants bucles, s'agafa alguna cosa nova, s'afegeixen abstraccions o es milloren les ja existents, s'incorporen noves relacions i els coneixements associats, o es milloren aquestes relacions fent-se ms especfiques, com veurem ms en davant. La primera partici intrnseca [.2121] Definits els conceptes sensitius, tenim la primera partici, amb aquets conceptes sensitius i la resta. La resta de conceptes linfant els generar posteriorment i duna manera totalment diferenciada: requerir necessariament del signe lingstic per a generar-los. Una necessitat que en els conceptes sensitius noms li cal per a comunicar-se, una comunicaci que, histricament, primer va ser amb signes corporals i sons, i molt ms tard amb signes jeroglfics. s una partici inequvocament intrnseca, perqu no s una opini ni un conveni. s un fet que es deriva de les facultats cognitives de l'infant. s inherent a l'infant. No ho podem canviar. En la nostra estructura seguirem un criteri de sentit com. Procurarem ubicar els conceptes d'acord el primer nivell, el nivell ms baix al que es pot conceptuar. D'una altra manera els conceptes mai s'estarien quiets, els haurem d'anar bellugant... com els comentats "Xumet", "Biber", "Mare" o "Gat". Aix tots aquets conceptes anteriors serien del nivell 1, mentre que els del nivell 2 que veurem, com Animal domstic, Histria de la cincia, Forma, no sn del nivell 1, sn inassolibles per un infant, noms sn assolibles per un nen d'uns quants anys. Terminologia [.213] Sovint se sobreentn que els conceptes abstractes sn noms els molt elaborats, els virtuals. Aix no s cert, pel que cal deixar clar que els conceptes sensitius tamb sn abstractes, tamb comporten abstraccions. Qualsevol concepte s abstracte. No s'hauria de dir "Concepte abstracta", n'hi ha prou amb "Concepte". En general, es planteja un altra problema: parlar correctament, parlar amb propietat com s diu habitualment. Avui seria impensable a la qumica parlar exclusivament amb l'adjectiu "material" en lloc d'especificar si s "orbital" o "atmic" o "molecular" o "solvent/ solut" o ... De la mateixa manera en el futur caldr distingir clarament entre "sensitiu", impressiu, "perceptiu", "sentimentatiu", "conscient", "pensamental", ..., i tamb en els seus possibles sots-nivells, tots els que estem veient aqu. Tamb cal retirar de la circulaci alguns conceptes ambigus, com Idea, Ideaci, ... i definir-ne de nous. Un dells s Conceptuaci: representaci amb una imatge mental dalguna cosa que existeix (una existencialitat), de manera memoritzable, recuperable, gestionable i comunicable. Pot fer-se a qualsevol nivell, 1, 2, 3, o 4. s a dir, un concepte sensitiu, un concepte compost/ virtual, un coneixement, una metodologia o qualsevol derivats dells (coneixements compostos, raonaments, ...). I definida la "conceptuaci" s igualment clar que cal diferenciar entre processos tan diferents com Conceptuaci sensitiva que s'ha vist, Conceptuaci virtual/ composta que es veur, i molts altres ms. Aniran apareixent molts exemples en aquesta lnia d'inconvenincies (polismies, "Objecte", "Forma", ...). Les dos primeres dimensions: "Matria" i "Fenomen" (i noms ens faltar una). [.214] Conceptuaci material [.2140] Abans de presentar el segent nivell 2 dels conceptes compostos/ virtuals, cal una altra distinci essencial dins el primer nivell, el nivell del conceptes sensitius. Linfant comena conceptuant conceptes sensitius, per conceptes caracteritzats per la seva permanncia en el temps, entre altres raons per la lentitud del nen en reconstruir imatges, sobre tot les visuals. Podrem dir


que les primeres percepcions i conceptuacions sempre sn "materials" o "esttiques" (o millor, que es poden immobilitzar). s el cas del xumet, la pilota, el gat, ... Linfant necessita molt temps, molta tranquillitat, que no es belluguin ni canvin gaire les coses que observa. I si son visuals, tamb que siguin prou grans i lluents (colors) perqu daltra manera no les percebeix. Percepci i conceptuaci fenomenolgica [.2141] Per la percepci del moviment s una altra cosa. Es un procs de percepci extraordinriament laboris per a l'infant. I en conseqncia, el mateix passa amb la percepci dels fenmens. Inicialment amb un i ms anys el "foc" no s percebut per linfant com un procs sin que com un altre objecte, la flama s com un objecte. Perqu, a ms a ms s extraordinriament sensitiva: crema i molt i brilla intensament. Una altre cosa molt diferent i molt ms difcil s percebre la transformaci d'uns elements o estats inicials (un llum, unes fustes o un gas que ni veu), en uns altres elements o estats finals (fum i cendra) a travs de la flama:

FOC Flama Llum, fustes, gas Fum, cendra

Qu aix pugui passar s totalment mgic per a l'infant. El lector, bviament no se'n recorda ja d'aix, per s una qesti evident per a qualsevol psicleg que estudia aquestes procs de percepci dinmica de l'infant. Els conceptes fenomenolgics que resulten, tot i ser conceptes igualment sensitius com els "materials" o "esttics", suposen un salt qualitatiu, corresponent a una maduraci relacional, tan o ms important com en el pas de la identificaci a la conceptuaci sensitiva "material" o "esttica" (entre cometes perqu ja s'ha dit que s un abs de llenguatge). Les facultats que intervenen en la percepci del moviment, dels fenmens, ja sn unes altres a afegir a les abstraccions dels primers conceptes sensitius, els dits "materials" o "esttics". Evoluci de la conceptuaci fenomenolgica [.2142] A ms a ms, els conceptes fenomenolgics permeten donar pas a la maduraci de la relacionabilitat. Veurem que la relacionabilitat est en la base de molts processos psquics: el desenvolupament de la intuci (veure "La intuci" [.3200]) i la intelligncia, la maduraci dunes relacions especfiques que les anomeno Terminacions [.315], la maduraci del coneixement, la possibilitat de crear sintaxis, siguin lingstiques o matemtiques, ... La segona partici intrnseca (dels conceptes sensitius) [.2143] Aix que ja tenim dos classes de "conceptes sensitius, els "materials" i els "fenomenolgics" amb unes diferencies intrnseques (relatives a les facultats que intervenen en la seva elaboraci) totalment independents i diferenciables inequvocament, diferenciables amb total certesa, diferenciables amb total exactitud. El nivell "2", els "Conceptes compostos" o "Conceptes virtuals" o com se li vulgui dir.* [.215] * Com no se'ls ha de dir s "Conceptes abstractes", ats que els conceptes sensitius del "Nivell 1", ja suposen les primeres abstraccions. Ja n'hem parlat d'aix. Com s'ha avanat, una vegada l'infant sap gestionar suficients conceptes sensitius del nivell 1, siguin materials o fenomenolgics, pot operar dos d'ells fent el seu primer concepte compost. La primera operaci que pot fer el nen es una composici (o combinaci) de dos conceptes per a formar un altra nou i diferent als dos anteriors conceptes components, sempre i quan aquest nou concepte tingui una interpretaci unvoca. En un altra cas s una demaggia. La diferencia s brutal: el nou concepte format ja no s'origina directament d'imatges sensitives, s a dir, originades des de l'exterior i percebudes (o des de l'interior per igualment sensitives, com el mal que fa una bufetada o el mal de panxa), sin que s'origina d'altres imatges conceptuals prvies, i en conseqncia unes imatges dun origen no directament ni plenament sensitiu. Exemples: Animal domstic, Histria de la cincia, Forma (=Aparena externa), Radiactivitat, Ludoteca, Biologia, ...


Independncia entre el nombre de lexemes del nom i el nivell de la conceptuaci. [.2150] Notem que la mono-lexmia (concepte dun sol mot) no s exclusiva del nivell 1, ni la bi-lexmia del nivell 2. No t res a veure el nivell del concepte amb el nombre de mots amb que el representa. Tampoc sha de confondre entre mot i concepte, com es veu tot seguit. Demaggia. [.2151] s el gran parany del llenguatge. Resulta del fet, obvi, que si b podem fer qualssevol combinacions de mots, aix no vol dir que sempre resulti un element compost, estrictament parlant. No sempre hi ha emergncia d'un nou concepte. Tamb podrem intentar ajuntar dos o tres electrons, per mai resultar res ms que un intent intil, perqu la seva existncia no s possible. El llenguatge no respecta aquesta realitat, i saccepta qualsevol combinaci per absurda que sigui: s la demaggia, un greu anacronisme cultural a corregir. A la demaggia existeix el signe lingstic tal com existeix qualsevol dibuix o gargot que puguem fer per el signe est buit de contingut conceptual. Molts exemples sn habituals fins i tot en lmbit cientfic: Realitat virtual, Teories del caos, Intelligncia emocional, Intelligncies mltiples, ... (veure "L'exactitud a les cincies"). I molts daltres. El parany de SOKAL i BRICKMONT ens mostra la facilitat amb que es pot fer demaggia fins i tot en mbits cientfics. s degut a la deficient conceptuaci (anacronisme dels diccionaris actuals) i la manca de coneixement de com estructurem el pensament i el llenguatge. La Denominaci. Concepte i Paraula. Necessitat de la sensitivaci. [.216] En aquest nou procs cal fer una observaci molt important i sovint ignorada. El pensament no pot operar directament les virtualitats, les imatges conceptuals que ha produt. s all del principi zero: la psique est feta per a sentir, no per a una altra cosa. Si s aix, com sho fa? Doncs com sho ha fet amb els nmeros: creant un signes lingstics, que pel mateix, ja sn sensitivables i identificables, i amb els quals pot operar novament, en el ben ents que si b sn signes convinguts arbitrriament, sn inequvocament representadors dun concepte. Sn signes/ sensitivacions interpretables. Alg dir que ell pot pensar sense aquets signes. Sense signes lingstics els "mots", siguin sonors, visuals-escrits o tctils (Braille) s que es pot pensar, per no sense cap altra tipus de signe. Pensar amb conceptes virtuals sense signes sensitivadors, per exemple per a fer un altra concepte ms compost, implicaria per a cada concepte component la necessitat de recuperar tot el procs i tots els conceptes components de cadascun dels components. I aix successivament. Seria un esfor massa gran, i intil, per a la psique. Que fa doncs l'home quan la cultura no li aporta la sensitivaci en forma de signe lingstic? Doncs molt simple: s'agafa la vivncia, qualsevol record emotiu i en conseqncia sensitiu/ sensible associats als processos de conceptuaci. De fet aquets signes lingstics sn relativament recents, pot ser dalgun mili danys des que lhome pot modular i emetre sons amb la laringe. Per abans daix, s clar que alguna cosa deuria pensar lhome perqu no es pot negar que l'home tamb pensava, ni que fos una mica. No t cap justificaci suposar una aparici sobtada del pensament (com en la creacionista hiptesi de la Revoluci humana). Aquesta hiptesi, com qualsevol hiptesi creacionista suposa una gran ignorncia i una gran manca de sentit com. Avui ja coneixem els efectes devastadors de la radiactivitat (Hiroshima, Chernobil), els seus efectes cancergens, de debilitaci de l'individu i de l'espcie, malformacions en generacions posteriors, ... La radiactivitat natural va generant gaireb totes si no totes les mutacions gentiques naturals. Una mutaci molt sobtada, que fes canvis globals a una espcie (ni que sigui als pocs individus que la poden reestendre) haur d'sser brutal, tal que per altres efectes no gentics mataria tots els individus. I les altres espcies? Hauria de ser un "raig div" que noms afects als homes i que noms als gens que canvia. Qualsevol que tingui uns coneixements bsics de radibiologia sap que una mutaci no resisteix a aquestes conjectures. Encara s menys defensable aquesta aparici sobtada sabent que en molts experiments cientfics sha observat que molts simis (ximpanzs, ...) poden arribar, amb una mica de motivaci, com a menys, al nivell dos del pensament, el dels conceptes compostos/ virtuals. I els ximpanzs no sn els nics mamfers espavilats ni molt menys. Fins i tot animals tan simples i arcaics com els cefalpodes estan sorprenent per la seva desproporcionada intelligncia.


Els somnis: les sensitivacions de l'inconscient [.2160] El que oblidem s que una simple vivncia sense que hagi de ser la batalla de Waterloo s el millor signe, quelcom totalment sensitiu per a lindividu. Aix va ser posat de manifest per FREUD fa cent anys amb la interpretaci dels somnis. Els somnis sn manifestacions de linconscient mitjanant signes, signes que no sn convenis culturals sin que les representacions emotives associades a les vivncies especfiques de lindividu. Per a interpretar-los correctament i entendre el somni, s clar que no interessen els signes somiats (el suport) sin el que representa cada signe en funci de les vivncies que te associades linconscient daquella persona i no duna altra. Tamb per aix molts descobriments shan de manifestar en somnis: quan encara no disposem de sensitivacions culturals adients (paraules, explicacions, exemples, ...) que s la situaci prvia a un descobriment, el recurs de linconscient s suportar-se en els seus suports sensitivadors habituals, les imatges vivencials que els diem somnis. Qu s primer, el concepte o el mot? [.2161] Tamb sentn una pregunta tan freqent com no contestada, qu s primer, el concepte o el mot? Primer s el concepte compost, que en el seu primer nivell de maduraci sassocia a les sensitivacions (vivncies incloses) dels components que la composen. Desprs es denomina. El mot per si sol no s absolutament res. s un conveni ms o menys arbitrari: tal com emprem un mot podrem emprar un altra. Aix s el que fan els idiomes: cadascun t el seu propi diccionari. Quan es descobreix una nova partcula fsica primer es descobreix, desprs es busca un nom. Per aix s aix quan el procs s natural, espontani, quan el fem nosaltres sols. Altra cosa s que una vegada ja existeix un concepte, una vegada ja sha denominat per primera vegada, una vegada sincorpora a la cultura i es comunica, el receptor del signe lingstic, que habitualment encara no el coneix (com passa sempre amb els nens) inicia un procs desbrinar el qu vol dir, el com lha dinterpretar. s un procs forat des de lexterior. En una civilitzaci on sintegren tots els coneixements culturals i es concentren en lensenyament, pocs conceptes poden generar espontniament els seus individus. s molt ms habitual trobar-se mots, en la parla, en els llibres, i haver desbrinar el concepte al que representa. Amb un concepte sensitiu s encara ms clar, el signe ja sn les mateixes sensitivacions que loriginen i que sagrupen mitjanant les abstraccions que el defineixen. Si pensem en un Gat, no cal que gestionem les lletres G-A-T o el so "gat" per a disposar d'una sensitivitat, sin que nhi ha prou amb la imatge del gat. La imtage del gat ja s sensitiva. Per aix lindividu reconeix automticament els conceptes sensitius, sigui a un gat, a una pilota, ... sense que li calgui ni tant sols el nom (el signe lingstic). Per aix la primera escriptura va ser la jeroglfica. Pot pensar amb la imatge del gat, de la pilota, ... perqu ja s per si mateixa una imatge sensitiva. El nom noms cal per a comunicar el concepte a un altra individu, per no s necessari per a pensar un mateix. Imprescindibilitat del signe lingstic en el nivell 2 de la conceptuaci composta/ virtual [.2162] El pensament al fer operacions ha de partir necessriament de sensitivacions, de signes, siguin signes lingstics explcits o signes implcits vivencials. El resultat de loperaci s, tamb sempre, una imatge virtual, que pel que sha dit, si es vol emprar com concepte de partida per a generar un nou concepte ms complexa, primer shaur de denominar. Amb la denominaci del resultat, el pensament pot centrar-se en laplicaci del resultat en altres processos i oblidar-se del procs previ de composici. Sembla de lo ms raonable i econmic doncs si no fos aix el pensament hauria danar arrossegant sempre totes les imatges dels components com un conjunt (i a part, les imatges allades dels components). En un concepte molt elaborat aix podria suposar desenes, centenes o milenes dimatges que el conformen. Per aix va caldre abandonar el llenguatge jeroglfic* i donar pas als complexos i arbitrats convenis alfabtics. * Jean Franois CHAMPOLLION (1790-1832), el 1807, fa 200 anys, va descobrir aquesta transici al comenar a desxifrar les inscripcions egpcies de la pedra de Rosetta, de fa uns 3000 anys.


s el mateix que fem a la matemtica, substituint una expressi complexa per una lletra, perqu duna altra manera ens resultaria impossible gestionar expressions complexes. A la programaci informtica sha hagut dacabar fent el mateix: s la Programacin orientada a objectes. Aqu sha de fer una observaci sobre una polismia tan estesa com inconvenient: dir objectiu/ "objecte" (=Substncia amb forma i caracterstiques, quelcom tangible o visible i totalment sensitiu) al que estrictament s una finalitat (un concepte gens sensitiu, molt virtual). A la informtica no hi ha mai un objecte, tot s virtual. Programaci orientada a objectes s un nom absurd, totalment crptic, del que no pot extreures res directament. Caldria dir Programaci enfocada a elements dun sistema. No s del tot autoexplicatiu perqu el concepte no s trivial, per si se sap qu s un "Sistema" [.324], aporta bastant informaci. Si se'ns explica amb aquest nom, s'entn a la primera i no ens oblidem mai ms. A l'inrevs, quantes persones saben que s, inequvocament, Programaci orientada a objectes?. Bona part dels problemes de la pedagogia sn semiolgics. Moltes de les aportacions de MONTESORI o FREINET van ser en la lnia d'optimitzar el suport semiolgic. En aquesta necessitat de substituci rau la importncia de la semiologia: ni qualsevol signe s igualment ptim en cada cas, ni tots els sistemes de representaci sn igualment eficients. Els sistemes numrics posicionals sn un immillorable exemple de semiologia ptima. A linrevs, les polismies impedeixen el correcta funcionament del pensament. Hi ha moltes altres caracterstiques semiolgiques que fan a uns idiomes ms eficients que uns altres per a pensar i per a comunicar-se. En contra del que hom podria imaginar, leuskera s un dels ms ptims, possiblement, encara ms que lalemany. Malauradament, des de fa segles, l'euskera pateix un permanent genocidi cultural. Resumidament,

- no s'ha de confondre el concepte amb el signe lingstic i sensitiu que el representa, un conveni cultural totalment arbitrari i extrnsec al pensament, amb el que representem el concepte per a comunicar-nos amb els altres. - no sha de confondre el concepte (una imatge que es forma a la psique), amb lexistencialitat (realitat o virtualitat) que l'ha generat.

Conceptuaci progressivament ms composta, ms virtual. [.217] El procs de conceptuaci s progressiu. Composant conceptes compostos el pensament pot produir efectes cada vegada ms compostos, menys sensitius, cada vegada ms virtuals. Exemples: "Estratgia", "Importncia", "Veritat", Element nilpotent, ... Per per molt reiterat i "sofisticats" que sigui aquest procs, fins a conceptes com els anteriors, qualitativament, s a dir, processalment, sempre s, ms o menys, el mateix: operacions entre conceptes. Operacions diferents per operacions. Les primeres operacions/ composicions [.218] [.2180] Uni semntica: un "Equip", "Organolptic", "hispano-portugus", "Pragma" (realitat ms fets), "Pa i Tomquet" (res a veure amb "Pa amb tomquet"), ... [.2181] Complement real (no antnim): "Estranger", Drsena (respecte Moll), "Contingut" (... Embolcall), ... [.2182] Antnim: "Impossible", "Indecncia", "Acfal", "Desinhibit", ... Dins del nivell 2 de la conceptuaci, a les tres anteriors les agrupo en el sots-nivell 200 per tractar-se de la uni booleana o de la seva inversa, el complement boole (sigui real o semntic) [.2183] La intersecci: "Australasia", "Indoxina", "Animal omnvor" (hervbor i carnvor), "Ens mixt" (pblic i privat), "Galera" (a rem i a vela), "Poliban" (banyera, dutxa i bidet), ... Dins del nivell 2 de la conceptuaci, quan interv exclusivament la intersecci booleana, li assigno el sots-nivell 201.


[.2184] Composici adjectivada: "Animal domstic", "Espai conceptual", "Cargol metllic" (de material metllic), ... Dins del nivell 2 li assigno el sots-nivell 202. No s abeliana/ commutativa ni hemisimtrica. [.2185] Composici/ aplicaci heterognia entre conceptes de diferents nivells o sots-nivells: "Historia de la cincia", "Matemtica aplicada", ... Dins del nivell 2 li assigno el sots-nivell 203. No s abeliana/ commutativa ni hemisimtrica. [.2186] Uni fenomenolgica: "Pa amb tomquet" (res a veure amb "Pa i Tomquet"), "Acci i reacci", "Cargol de fusta" (cargol metllic per a utilitzar-lo en la fusta). Suposa coneixements fenomenolgics, metodolgics, d'elaboraci, tcnics, ... pel que li assigno el sots-nivell 21. Frase semntica [.2187] Es pot definir com una composici tan complexa i variada com vulguem de mots a efectes semntics, a efectes de definici, no com una descripci d'un fet. En conseqncia, una frase semntica no t verb "sintctic", no pretn ser una "oraci sintctica". Per exemple la llarga definici de "Sedan-Coup" ja vista. Entre idiomes prxims, s immediat constatar que les operacions s'expressen de manera gaireb idntica. Fins i tot entre els occidentals (indo-europeus) i els snics (japons, ...). Les diferncies apareixen sobretot per la seva absncia en idiomes de cultures que han assolit poca complexitat cognitiva.

Verd: Identificaci. Groc: Conceptuaci sensitiva. But: Conceptuaci composta/ virtual

Representaci matemtica [.219] Si en el nivell 1 apareixien recursos matemtics "elevats", com la "Successi algebraica exacta curta", en el nivell 2 apareix la sorpresa que els recursos matemtics sn "vulgars": noms l'uni, el complement i la intersecci sn gaireb suficients per a generar milions de conceptes compostos. Aix s el que va observar Roger BOOLE (1815-1864)*. * Coneixent aquestes tres operacions booleanes, que avui s'ensenyen a l'escola, salta a la vista la seva intervenci en el llenguatge per poc que s'observi aquest. Els exemples ho constaten. Per s ignorat. Al adonar-me el 1985, vaig fer un escrit d'aquestes i d'altres impressions que m'havien copsat del llenguatge, ats que jo era un "tecncrata" lego en lingstica: "Thesaurus, anlisi metodolgica...". A partir d'aqu vaig redescobrir BOOLE, i ms tard gosaria ficar-me de ple

ÍNDEX DE EL KERIGMA DEL PENSAMENT - La bellesa, al … · RESUM Descriu l’evolució cognitiva...

Documents

Transcript of ÍNDEX DE EL KERIGMA DEL PENSAMENT - La bellesa, al … · RESUM Descriu l’evolució cognitiva...