Índex de continguts · Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música...

106

Transcript of Índex de continguts · Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música...

Índex de continguts ESTRUCTURA ..................................................................................................................................................................................................................................... 3

DISSENY CURRICULAR ...................................................................................................................................................................................................................... 11

TRANSPOSICIÓ DIDÀCTICA .............................................................................................................................................................................................................. 38

AVALUACIÓ ...................................................................................................................................................................................................................................... 80

RÚBRIQUES .................................................................................................................................................................................................................................. 92

AUTORS DE LA UDI ........................................................................................................................................................................................................................ 105

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 3

ESTRUCTURA

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 4

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 5

TÍTOL

L'ORFEU A LA MARINA*

DESCRIPCIÓ Escenificació d'un mite clàssic musicat i coreografiat

OBJECTIU Reconèixer trets de la ciència i la cultura clàssica al nostre entorn mediterrani, mitjançant l'experimentació científica i artística

(*)Projecte d'Innovació per a la lluita contra el Fracàs Escolar mitjançant les activitats musicals

TASC

A 1

Ela

bo

raci

ó d

el g

uió

de

la r

ep

rese

nta

ció

on

qu

ede

exp

lícit

le

s im

plic

acio

ns

actu

als

del

mit

e.

ACTIVITAT 1: CULTURA CLÀSSICA

Redacta una versió actualitzada del mite d'Orfeu

EX 1.1 Llig textos clàssics que tracten el tema d'Orfeu amb els Argonautes. Contesta el qüestionari de resposta tancada

EX 1.2 Llig textos clàssics que tracten el tema d'Orfeu i Eurídice. Contesta el qüestionari de resposta tancada

ACTIVITAT 2: HISTÒRIA

Estudi de l'evolució del mite en la Història de l'Art

EX 2.1 Analitza la representació artística del mite en diferents estils escultòrics seguint el guió facilitat pel professorat

EX 2.2 Busca la representació artística en diferents estils en la pintura seguint el guió facilitat pel professorat

EX 2.3 Realitza un eix cronològic sobre el mite d'Orfeu al llarg de la història de la cultura

ACTIVITAT 3A: DEUTSH

Traduir cançons on aparega el

mite d'Orfeu en les diferents

cultures europees.

ACT 3A.1 Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música contestando a las siguientes preguntas: Was ist deine Lieblingsmusik? Wann und wie oft hörst du Musik? Kennst du deutsche Musiker? Welche Instrumente kennst du?

ACT 3A.2 Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la traducción) y después la Lied "An die Musik". Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos de música.

EX 3A.1 Los alumnos cantan las dos canciones propuestas.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 6

ACTIVITAT 3B:

ENGLISH

Escriu una redacció proporcionant un final alternatiu al mite d'Orfeu.

ACT 3B.1 Escoltar la cançó "Thank you for the music" de ABBA amb exercicis de comprensió: a. Emplena els buits amb la paraula adequada. b. Contesta a preguntes tancades sobre la cançó.

ACT 3B.2

Llegir text sobre el mite d'Orfeu amb exercicis de comprensió: Contesta a 4 preguntes d'informació general del text amb una resposta tancada. b. Contesta si les oracions esmentades en l'exercici són vertaderes o falses. c. Contesta a la pregunta triant l'opció correcta (multiple-choice) d. Enllaça la paraula amb la imatge. e. Enllaça la paraula amb la seva definició f. Emplena els buits amb les paraules que apareixen en la capsa.

TA

SC

A 1

Ela

bora

ció

de

l g

uió

de la r

epre

se

nta

ció

on q

uede

explícit les

imp

licacio

ns a

ctu

als

del m

ite. ACTIVITAT 4:

ESPAÑOL

Redacta un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació

EX 4.1 a) Divideix el text proposat en les seves tres parts fonamentals (Plantejament, nus i desenllaç) b) Subratlla les idees principals del text proposat per tal de fer un resum del mite. c) A partir dels resums proposats tria el que millor s'ajusta al text que has llegit.

EX 4.2 Accedeix a Internet i realitza una recerca de diferents adaptacions del mite al llarg de la història (tindrem en compte els diferents gèneres: líric, teatral, cinematogràfic...)

EX 4.3

Desprès del visionat de curtmetratges amb distints ambientacions, temàtiques i recursos narratius respon a les següents preguntes: a) Qui conta cada història? (Narrador), b) Quins personatges apareixen?, c) A on ocorren els fets i en quina època?

EX 4.4 A partir de la lectura de textos breus en què apareixen diferents tipus de narrador, relaciona cada text amb el tipus de narrador que apareix en la llista.

EX 4.5 Assenyala les característiques que et fan pensar que es tracta d'un narrador omniscient.

TASCA 5: MÚSICA

Obtenció de dos productes musicals per tal d'acompanyar la representació del mite d'Orfeu

EX. 5.1 Llig rítmicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions

EX. 5.2 Llig melòdicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions

ACT. 5.3 Interpretació en grup de «Sì dolce è'l tormento» de C. Monteverdi

ACT . 5.2 Elabora un arranjament per a una peça instrumental Orff, combinant les diferents seccions de les composicions, utilitzant una partitura convencional i els instruments de l'aula

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 7

ACT. 5.1 Crear pistes d’àudio amb el programa Audacity a partir de peces seleccionades T

AS

CA

1 E

lab

ora

ció

de

l g

uió

de la r

epre

se

nta

ció

on q

uede

explícit les im

plic

acio

ns

actu

als

de

l m

ite.

TASCA 6: VALENCIÀ

Crear les lletres per a les cançons que s'interpretaran en la representació.

EX 6.1 Agrupa paraules segons siguen agudes, planes o esdrúixoles extretes del llistat facilitat pel professorat, amb unes 40 paraules o més. A continuació, fes una altra selecció amb aquelles que rimen entre sí (rima consonant).

ACT 6.1

Digues paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a (començant per les formes No personals dels verbs i continuant per qualsevol altra categoria de mot: substantius, adjectius, …)de manera ordenada, alumne/a per alumne/a. El professorat començarà la roda un mínim de 5 vegades amb 5 mots diferents.

EX 6.2 Analitza la mètrica i la rima d'una estrofa o dos, mínim, d'un poema d'Ausiàs March.

ACT 6.2 A partir d'un poema proposat, d’un autor reconegut, al qual li faltarà l'última paraula de cada vers, inventa’t un mot allà on no n’hi ha, buscant que la rima siga consonant i que el mot afegit siga coherent amb la temàtica del text.

ACT 6.3 Elabora, crea versos solts, amb un mínim de 3 figures retòriques diferents (fonètica, sintàctica i semàntica) d’entre alguna de les següents: Hipèrbaton, Paral·lelisme, Anàfora, Al·literació, Comparació, Metàfora, Hipèrbole, Antítesi i Personificació.

EX 6.3 Extrau, localitza i comenta les figures retòriques subratllades d'un o diversos poemes.

ACT 6.4

Visioneu i escolteu a l’ordinador cançons diverses, aportades pel professorat (cadascú del grup també podrà suggerir-ne) i feu la tria d’aquelles que s’adeqüen (Els grups es seleccionaran abans de l’activitat d’entre el grup de la classe) a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…).

ACT 6.5

Adapteu la lletra de diverses cançons, ja triades -tot respectant el ritme i la música originals- a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Haureu de fer servir l’ordinador, amb un programa de muntatge específic que us ajude a superposar la nova lletra creada –pel petit grup- a la música de les cançons triades. Sempre amb els mateixos grups de 3 alumnes que vau elaborar l’activitat 6.4.

ACTIVITAT 7: EDUCACIÓ FÍSICA

Crear la coreografia per

EX 7.1 L'alumne visionarà vídeos de diferents danses de marcat ritme mediterrani, agafant les idees per al seu propi muntatge.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 8

a les cançons i peces musicals que s'interpretaran en la representació

EX 7.2 Realitza un estudi rítmic dels temes musicals seleccionats recolzant-te en el qüestionari.

EX 7.3 Assaja les diferents coreografies

TASC

A 2

: In

terp

reta

ció

am

b m

on

oco

rdi e

n d

ifer

ents

tem

es m

usi

cats

TASCA 8: TECNOLOGIA

Construcció d'un monocordi

ACT 8.1 L'alumne es planteja el problema i inicia un procés tecnològic per tal de solventar-lo

ACT 8.2 Busca informació relativa al monocordi: què és, per a què serveix, com funciona, dissenys alternatius...

ACT 8.3 Posa en comú a la resta del grup les possibles solucions i decideix el disseny final

ACT 8.4 Construeix pas a pas el monocordi de fusta seguint unes pautes clares i guiades pel professor

ACT 8.5 Verifica i avalua el producte final i comprova que s'ajusta a les especificacions i als objectius prèviament desitjats.

TASCA 9: FÍSICA I QUÍMICA

Calibració d'un monocordi per fer sonar les notes de l'escala musical

ACT 9.1 Plantejament del problema per part del professor. Amb instruments musicals es tocaran diverses notes i es plantejarà el problema de la construcció de l'instrument. Com es pot construir un nou instrument que reproduïsca les notes correctes?

ACT 9.2

Quin és el so que s'ha de sentir quan toquem cada nota? És igual en tots els instruments? Useu diversos instruments i un oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de l'escala. NOTA PER AL PROFESSOR: És molt probable que no mesuren exactament la mateixa freqüència per a tots els instruments. En eixe cas hauran de discutir si les freqüències són suficientment diferents per no considerar-les iguals (i atribuir l'error a causes accidentals). en cas de considerar-les iguals hauran de decidir quin valor assignar a cada nota.

ACT 9.3 Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica.

ACT 9.4 Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i escolteu les propostes dels altres. Entre tota la classe, acordeu una estratègia comuna.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 9

ACT 9.5 Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica.

EX 6 Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a què sonen les notes de l'escala. Aprofiteu els resultats de la investigació anterior.

ACT 9.7 Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme.

ACTIVITAT 10: MATEMÀTIQUES

Raoneu si sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La

EX 10.1 Feu quatre grups i mesureu la longitud de la corda de les diferents notes d'una escala major, cada grup en un instrument diferent.

EX 10.2 A cada grup, exposeu en comú les dades obtingudes i obteniu la mitjana de les diferents mesures fetes per tots els membres del grup.

EX 10.3 Relacioneu cada nota amb una fracció de corda.

EX 10.4

Escolteu la melodia interpretada dues vegades, la primera en to de Do i la segona transportada a to de La. Sonen igual? Sona molt semblant però no és exactament igual. Per tal de comprovar-ho, feu: a) Calculeu la distància de la nota La a la nota Si. b) Calculeu la distància de la nota Do a la nota Re. c) Compareu aquestes dues distàncies. d) Com heu comprovat a l'anterior apartat, la distància de les dues primeres notes en el to de La és menor que la distància entre les dues primeres notes en el to de Do. Calculeu la diferència entre elles.

EX 10.5 Un representant de cada grup exposa els resultats dels anteriors exercicis, la resta de classe pren nota i es comparen les fraccions obtingudes al darrer apartat de l'exercici 4. Esbrineu quina relació tenen aquestes quatre fraccions?

ACTIVITAT 11: CIÈNCIES

NATURALS

Elaboració de cartells explicatius sobre el funcionament de la veu humana

EX 11.1 Observeu el vídeo següent sobre la veu humana i les seves possibilitats artístiques i contesta el qüestionari relacionat amb ell.

TA

SC

A 2

:

Inte

rpre

tació

am

b m

on

ocord

i

en d

ifere

nts

tem

es m

usic

ats

TASCA 12: ARTS PLÀSTIQUES

Creació de l'escenografia per a la representació

ACT 12.1 Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica frontal (amb un punt de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs.

ACT 12.2 Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica obliqua (amb dos punts de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs, emprant diferents llapis de colors.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 10

ACT 12.3 Dibuixa la teua habitació en perspectiva cònica frontal, representant porta, finestres i mobiliari. Dóna-li color

ACT 12.4 Dibuixa des del pati interior de l'institut una vista del centre, en perspectiva cònica frontal. Ombreja-la utilitzant trama en clar-obscur

ACT 12.5 A partir dels diferents figurins que et donem, fes l'esbós de diferents conjunts de vestir.

ACT 12.6 Cerca en la xarxa diferents escenografies de teatre i televisió per a crear el teu propi catàleg d'imatges. Inclou els "atrezzos" relacionats i els vestuari dels personatges.

ACT 12.7 A partir del guió de l'obra de teatre "L'Orfeu a la Marina" dissenya la teua pròpia escenografia per a la representació. Inclou un llistat amb els material necessaris i les seues mides per a la construcció del mateix.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 11

DISSENY CURRICULAR

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 12

TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: Cultura Clàssica/Història/ Filosofia NIVELL: 3r ESO

OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ

CCBB INDICADORS ACTIVITATS

La religió i la pervivència de la mitologia en el món de les arts i de la literatura.

Valorar el patrimoni històric i artístic de la Humanitat.

La localització del mite d’Orfeu en la cultura clàssica i en la història del pensament de la Humanitat.

L’obtenció i el processament

d’informació a través de

l’observació de l’obra d’art.

Conéixer el mite d’Orfeu a traves de traduccions d’autors clàssics i pensadors al llarg de la Història. Identificar el mite a través de les representacions artístiques al llarg de tota la Història de l’Art. Elaborar un treball sobre

l’orfisme.

CCIA

Identifica els principals elements

de la mitologia clàssica o els

reconeix en diversos contextos

literaris i iconogràfics.

1.1. Redacta una versió actualitzada del mite d'Orfeu

Estudi de l'evolució del

mite en la Història de

l'Art CCIA

Analitza l’evolució històrica de la

representació del mite d’Orfeu

TICD Sap confeccionar un treball

temàtic sobre l’orfisme.

TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: DEUTSCH NIVELL: 3r ESO OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS

D’AVALUACIÓ

CCBB INDICADORS ACTIVITATS

3. Leer y comprender de forma autónoma diferentes tipos de textos escritos, con el fin de extraer información general y específica y de utilizar la lectura como fuente de placer, de enriquecimiento personal y de conocimiento de otras culturas.

5. Utilizar de forma reflexiva y correcta los elementos básicos de la lengua en contextos diversos de comunicación

Bloque 1. Comprender, hablar y conversar. Escucha y comprensión de mensajes sencillos. Participación en conversaciones sobre temas de intrés personal manteniendo el equilibrio entre la forma y la fliudez Empleo de respuestas espontáneas a situaciones de comunicación en el aula. Bloque 2.Leer y escribir Identificación del contenido de un texto con el apoyo de elemntos verbales. Comprensión de la información

2. Comunicarse oralmente participando en conversaciones y en simulaciones sobre temas conocidos o trabajados previamente, utilizándo las estrategias adecuadas para facilitar la continuidad de la comunicación y produciendo un discurso comprensible y eficaz. 3. Reconocer la idea general y extraer información específica de textos escritos adecuados a la edad, con apoyo de elementos textuales y no

CCU CSIC CCIA

Participa de forma correcta en la interacción en grupo

Expresa su opinión de forma oral de forma correcta y adecuada.

2.1. Traducir canciones

donde aparezca el mito

de Orfeo en las

diferentes cultures

europees.

CCU Comprende los textos (canciones). 2.2. Escribe sobre tus

preferencias y

costumbres personales

sobre la música

contestando a las

siguientes preguntas:

Was ist deine

Lieblingsmusik? Wann

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 13

general y específica en soporte papel. Bloque 3: Conocimientos lingüísticos Uso de:

Meine Lieblingsmusik- Sänger/in.

Ich höre x Stunden pro Tag/am Morgen, Nachmittag, Abend Vocabulario:

Adjektive: schnell, leise, stark, laut, melodisch, modern, altmodisch, etc

Instrumente Bloque 4. Dimensión social y cultural Conocimiento de aspectos

culturales y artísticos alemanes

textuales, sobre temas variados y otros relacionados con algunas materias del currículo. 7. Identificar algunos

elementos culturales o

geográficos propios de los

países y culturas donde se

habla la lengua extranjera y

mostrar interés por

conocerlos.

und wie oft hörst du

Musik? Kennst du

deutsche Musiker?

Welche Instrumente

kennst du?

CCIA Conoce a representantes de la

música clásica alemana y su

importancia en la historia de la

música.

2.3.Escucha primero la

canción "Der erste Ton"

de J-Luv (con la

traducción) y después la

Lied "An die Musik".

Busca diferencias y

también similitudes

entre ambos tipos de

música.

TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: ENGLISH NIVELL: 3r ESO

OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ

CCBB INDICADORS ACTIVITATS

1. Comprendre informació general i específica de textos orals en situacions comunicatives variades.

B1.3r - ESCOLTAR, PARLAR I CONVERSAR

Comprensió d’instruccions en contextos reals i simulats.

Escolta i comprensió d’informació

AN.1.- Comprendre i extraure la informació general i específica, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos

CCLI AN.1.1.- Compren la informació general, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals.

3.1. Escoltar la cançó

“Thank you for the music”

de ABBA i fer exercicis

relacionats amb la cançó

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 14

general i específica de missatges cara a cara sobre temes concrets i coneguts, amb un grau creixent de dificultat.

Escolta i comprensió de missatges senzills emesos pels mitjans audiovisuals.

amb claredat per mitjans audiovisuals.

CCLI AN.1.2.- Comprendre la informació específica, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals.

CCLI AN.1.3.- Extrau la informació general, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals.

CCLI AN.1.4.- Extrau la informació específica, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals.

3. Llegir i comprendre de forma autònoma diferents tipus de textos escrits, a fi d’extraure informació general i específica i d’utilitzar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’altres cultures.

7. Utilitzar les estratègies d’aprenentatge i els recursos

Lectura autònoma de textos relacionats amb els seus interessos.

Ús de diferents estratègies de lectura, amb ajuda d’elements textuals i no textuals: context, diccionaris o aplicació de coneixements formals sobre formació de paraules per a inferir significats, etc.

AN.3. - Comprendre i extraure de manera autònoma la informació general i totes les dades rellevants de textos escrits autèntics i adaptats, d’extensió variada diferenciant fets i opinions i identificant, si és el cas, la intenció comunicativa de l’autora o autor.

CCLI CAIP

AN.3.1.- Comprenc de manera autònoma la informació general i totes les dades rellevants de textos escrits autèntics i adaptats d’extensió variada.

3.2. Llegir text sobre el

mite d'Orfeu en anglès i

fer exercicis de

comprensió del text.

CCLI CAIP

AN.3.2.- Extrac de manera autònoma la informació general i totes les dades rellevants de textos escrits autèntics i adaptats d’extensió variada.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 15

didàctics al seu abast (diccionaris, llibres de consulta, materials multimèdia) incloent les TIC, per a l’obtenció, selecció i presentació de la informació oral i escrita de forma autònoma.

Identificació del contingut d’un text escrit amb el suport d’elements verbals i no verbals.

Ús de fonts distintes, en suport de paper, digital o multimèdia, per a obtindre informació a fi de realitzar activitats individuals o en grup.

CCLI TICD

AN.4.1.- Redacta de forma guiada textos diversos en diferents suports cuidant el lèxic.

4. Escriure de forma eficaç textos senzills amb finalitats diverses, sobre distints temes, per mitjà de recursos adequats de cohesió i coherència.

7. Utilitzar les estratègies d’aprenentatge i els recursos didàctics al seu abast (diccionaris, llibres de consulta, materials multimèdia) incloent les TIC, per a l’obtenció, selecció i presentació de la informació oral i escrita de forma autònoma.

Producció guiada de textos senzills i estructurats, amb alguns elements de cohesió per a marcar amb claredat la relació entre idees.

Utilització d’estratègies bàsiques en el procés de composició escrita (planificació, textualització i revisió).

Reflexió sobre el procés d’escriptura amb especial atenció a la revisió d’esborranys.

Ús adequat de l’ortografia i dels diferents signes de puntuació.

Interès per la presentació cuidada dels textos escrits, en suport de paper i digital.

Comunicació personal amb parlants de la llengua estrangera a través de correspondència postal o utilitzant mitjans informàtics.

AN.4. - Redactar de forma

guiada textos diversos en

diferents suports, cuidant el

lèxic, les estructures, i els

elements de cohesió i

coherència necessaris per a

marcar la relació entre idees i

fer-los comprensibles al

lector.

CCLI TICD

AN.4.2.- Redacta de forma guiada textos diversos en diferents suports cuidant les estructures.

3.3. Escriure una redacció

donant un final alternatiu

al mite d'Orfeu.

CCLI TICD

AN.4.3.- Redacta de forma guiada textos diversos en diferents suports, cuidant els elements de cohesió i coherència necessaris per a marcar la relació entre idees i fer-los comprensibles al lector.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 16

TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: ESPAÑOL NIVELL: 3r ESO

OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ

CCBB INDICADORS ACTIVITATS

2. Utilizar el valenciano y el castellano para expresarse oralment y por escrito , de forma coherente y adecuada en cada situación de comunicación y en los diversos contextos de la actividad social y cultural para tomar conciencia de los propios sentimientos e ideea y para controlar la pròpia conducta.

BC1.1º COMUNICACIÓN 1c. Habilidades lingüísticas. Escribir. Composición de textos escritos – Composición de textos propios de

la vida cotidiana y de las relaciones

sociales, como participación en foros,

diarios personales, reglamentos o

circulares.

– Composición de textos propios de

los medios de comunicación, como

reportajes o entrevistas, destinados a

un soporte escrito o digital, a audio o

a vídeo.

– Composición, en soporte de papel y digital, de textos propios del ámbito académico, especialmente textos expositivos y explicativos elaborados a partir de la información obtenida y organitzada mediante esquemes, mapes conceptuales y resumenes, así como elaboración de proyectos e informes sobre tareas u aprendizajes. –Interés por la composición escrita

como fuente de información y

aprendizaje, como forma de

comunicar las experiencias y los

conocimientos propios, y como forma

de regular la conducta

CCLL11. Crear textos escritos

de diferente tipo (narrativos,

descriptivos y dialogados) en

soporte papel y digital;

adecuar el registro a la

situación comunicativa;

utilitzar su estructura

organizativa para ordenar las

ideas con claridad;enlazar los

enunciados en secuencias

lineales

cohesionades;respetar los

criterios de corrección

gramaticaly ortogràfica con

un vocabulario rico y variado:

respetar los criterios de

corrección gramatical,

ortogràfica y tipogràfica.

Valorar la importancia de la planificación y revisión del texto.

CCLI CAIP TICD

CCLL11.1.Crea textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital

4.1 Redacta un

text narratiu que

ens servisca de

motiu conductor

a la representació

CCLI CSIC

CCLL11.2. Adecua el registro a la situación comunicativa en textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital.

CCLI CCLL11.3 Utiliza la estructura organizativa

para ordenar las ideas con claridad en

textos escritos de diferente tipo

(narrativos, descriptivos y dialogados) en

soporte papel y y digital

CCLI CAIP

CCLL11.4. Enlaza los enunciados en secuencias lineales cohesionadas en textos escritos y usa un vocabulario rico y variado en textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital

CCLI CAIP

CCLL11.5. Respeta los criterios de corrección gramatical, ortográfica y tipográfica en textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte papel y digital

CCLI CCLL11.6. Valora la importancia de la planificación del texto.

CCLI CCLL11.7 Valora la importancia de la revisión del texto

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 17

TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: MÚSICA

NIVELL: 3r ESO

OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS

1. Utilitzar la veu, el cos, objectes, instruments i recursos tecnològics per a expressar idees i sentiments; enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i respectar altres formes diferents d'expressió 2. Desenvolupar i aplicar diverses habilitats i tècniques que possibiliten la interpretació (vocal, instrumental i de moviment i dansa) i la creació musical, tant individuals com en grup 8. Participar en la 'organització i realització d'activitats musicals que tenen lloc en diferents contextos, amb respecte i disposició per a superar estereotips i prejudicis, prenent consciència, com a membre d'un grup de l'enriquiment que es produeix amb les aportacions d'altres 9. Comprendre i apreciar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i àmbits de coneixement, així com la funció i significat de la música en diferents produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació 11. Valorar el silenci i el so com a part integral del medi ambient i de la música, prenent consciència dels problemes creats per la contaminació i les seues conseqüències 15. Assolir i consolidar hàbits de respecte i disciplina com a condició necessària per al desenvolupament de les activitats musicals

BC.1.3er.ESCOLTA -Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjançant audiovisuals i tecnologies, textos, partitures, musicogrames i altres representacions gràfiques per a la comprensió de la música escoltada BC2.3er.INTERPRETACIÓ -Exploració de les possibilitats de diverses fonts sonores i pràctica d'habilitats tècniques per a la interpretació -Pràctica de les pautes bàsiques de la interpretació: silenci, atenció a la director/a o altres intèrprets, audició interior, memòria i adequació al conjunt -Interès pel coneixement i l'atenció de la veu, el cos i els instruments. -Acceptació i predisposició per a millorar les capacitats tècniques i interpretatives pròpies (vocal, instrumental i corporal), i respecte davant d'altres capacitats i formes d'expressió -Acceptació i compliment de les normes que regeixen la interpretació en grup i aportació d'idees musicals que contribuïsquen al perfeccionament i gaudi de l'activitat en comú

MUS4. Participar en la interpretació en grup d'una peça vocal, instrumental o coreogràfica, adequant la pròpia interpretació a la del conjunt i assumint-hi distints rols MUS.9. Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats musicals de l'aula com a suport a les tasques d'interpretació i audició

CSIC CAA CAIP CCIA CM

Llig el ritme del temes proposats amb síl·labes rítmiques

Llig la melodia amb el nom de les notes, intentant introduir el ritme

Llig el text de les cançons amb el ritme adient

Participa en la interpretació en grup d'una peça instrumental, amb flauta i instrumental Orff, adequant la pròpia interpretació a la del conjunt i assumint-hi distints rols

EX1. Llig rítmicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions

EX2. Llig rítmica, melòdicament les peces seleccionades, diferenciant-hi les diferents seccions

ACT3.

Interpretació en

grup de «Sì

dolce è'l

tormento» de C.

Monteverdi

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 18

3. Escoltar una amplia varietat d'obres, de distints estils, gèneres, tendències i cultures musicals, apreciant el seu valor coma font de coneixement, enriquiment intercultural i plaer personal; interessar-se per ampliar i diversificar les preferències musicals pròpies

4. Reconéixer les característiques de diferents obres musicals com a exemples de la creació artística i del patrimoni cultural, en especial de la CV, sent conscient de les seues intencions i funcions, i aplicant-hi la terminologia apropiada per a descriure-les i valorar-les críticament

6. Utilitzar de forma autònoma diverses

fonts d'informació-mitjans audiovisuals, internet, textos, partitures i altres recursos gràfics-per a conèixer i gaudir de la música

7. Conèixer i utilitzar diferents mitjans audiovisuals i tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos per a la producció musical, valorant-ne la contribució a les distintes activitats musicals i a l'aprenentatge autònom de la música

BC.3.3er. CREACIÓ -Elaboració d'arranjaments de

cançons i peces instrumentals per mitjà de la creació d'acompanyaments senzills i la selecció de distints tipus d'organització musical (introducció, desenvolupament, interludis, coda, acumulació, etc).

-Composició individual o en grup de cançons i peces instrumentals per a distintes agrupacions a partir de la combinació d'elements i recursos presentats en el context de les diferents activitats que es realitzen a l'aula

-Utilització de recursos informàtics i altres dispositius electrònics en els processos de creació musical.

MUS7. Elaborar un arranjament per a una cançó o una peça instrumental utilitzant apropiadament una sèrie d'elements donats

CIA CSIC CAIP

Elabora un arranjament per a una cançó o una peça instrumental Orff, combinant els diferents seccions de les composicions, utilitzant una partitura convencional i els instruments de l'aula

ACT2 . Elabora

un arranjament

per a una peça

instrumental

Orff, combinant

les diferents

seccions de les

composicions,

utilitzant una

partitura

convencional i

els instruments

de l'aula

CCIA CTID CCA CAIP

Selecciona diferents fonts digitals i elabora un fons musical a partir de distintes fonts digitals per tal de ser utilitzada a la representació

ACT1. Crea

pistes d’àudio

amb el

programa

Audacity a

partir de peces

seleccionades

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 19

TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: VALENCIÀ NIVELL: 3r ESO

OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS

12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

BC3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA 3a. Fonètica i ortografia

– Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II). – Particularitats de l’accentuació (monosíl·labs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística. 3b. Norma culta de la llengua. - Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu. Combinació de pronoms personals àtons (I). - El verb. 3c. Gramàtica - Categories i funcions. Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules, així com coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria. 3d. Lèxic - Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició. - Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic.

V17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma.

CCLI CPAA

CVLL7.1. Reconeix els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, converses i dialogats) i les seues estructures formals. CVLL7.2. Utilitza els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, converses i dialogats) i les seues estructures formals.

6.1 Dir paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a (començant per les formes No personals dels verbs i continuant per qualsevol altra categoria de mot: substantius, adjectius,…) de manera ordenada, alumne/a per alumne/a. El professorat

començarà la roda

un mínim de 5

vegades amb 5

mots diferents.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 20

12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

BC3: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA 3a. Fonètica i ortografia – Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II). – Particularitats de l’accentuació (monosíl·labs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua. - Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu. Combinació de pronoms personals àtons (I). - El verb. Les perífrasis verbals. - Les preposicions. Les conjuncions. 3c. Gramàtica - Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos. - Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. - Identificació i ús reflexiu de connectors textuals i dels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics. - Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat. 3d. Lèxic - Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic.

V17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma.

CPAA CVLL17.3 Aplica els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits. CVLL17.5 Aplica els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a revisar els textos de manera progressivament autònoma.

6.2 Inventar-se un

mot que allà on no

n’hi ha, buscant

que la rima siga

consonant i que el

mot afegit siga

coherent amb la

temàtica del text, a

partir d'un poema

proposat, d’un

autor reconegut, al

qual li faltarà

l'última paraula de

cada vers.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 21

16. Conéixer i distingir les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de la literatura en valencià.

BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA - La lírica. La poesia trobadoresca. - La lírica. Ausiàs March.

CVLL22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.

CCIA CVLL22.1 Estableix relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XV i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.

BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA - Lectura comentada i recitació de poemes, comparació del tractament de certs temes recurrents en distints períodes literaris; valoració de la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema. - Lectura d’obres o fragments adequats a l’edat i relacionades amb els períodes estudiats.

CVLL19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic.

CCIA CVLL19.1.Utilitza els coneixements literaris en la comprensió de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic.

6.3 Elaborar, crear

versos solts, amb

un mínim de 3

figures retòriques

diferents (fonètica,

sintàctica i

semàntica); d’entre

alguna de les

següents:

Hipèrbaton,

Paral·lelisme,

Anàfora,

Al·literació,

Comparació,

Metàfora,

Hipèrbole, Antítesi i

Personificació.

CCIA CAIP

CVLL19.2.Utilitza els coneixementsb literaris en la valoració de textos breus o fragments.

17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat.

BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA -Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l’Edat Mitjana fins al segle XV. - Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures.

CVLL20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital.

CCLI TICD CCIA

CVLL20.3 Fa un treball personal d’imitació i recreació literària, en suport de paper i en suport digital.

10. Analitzar els diferents usos socials del valencià per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i prejuís classistes, racistes o sexistes.

BC1. COMUNICACIÓ 1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits - Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.

CVLL24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

CSIC CVLL24.1 Identifica, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.)

6.4 Visionar i escoltar a l’ordinador cançons diverses, aportades pel professorat (tot i que l’alumnat també podrà suggerir-ne) i fer la

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 22

BC2. LLENGUA I SOCIETAT – Els usos discriminatoris de la llengua. - Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. - Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.

CSIC CAIP

CVLL24.2 Evita l’ús d’imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació.

tria d’aquelles que s’adeqüen, en grups de 3 alumnes, a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…).

18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.

BC5 TÈCNIQUES DE TREBALL - Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). - Ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital. - Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (III). - Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).

CVLL23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació tant en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació.

Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).

TICD CPAA

CVLL23.1 Planifica i du a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts),

TICD CPAA

CVLL23.2 Planifica i du a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació en els suports que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació.

TICD CAIP

CVLL23.3 Utilitza els processadors de textos i és capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 23

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.

BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA - Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures.

CVLL21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Utilitzar estos coneixements en la producció de textos d’intenció literària.

CCIA CVLL21.2. Reconeix els elements estructurals bàsics d’un text literari llegit en la seua totalitat.

6.5 Adaptar la lletra de diverses cançons ja triades, tot respectant el ritme i la música originals, i a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Hauran de fer servir l’ordinador, amb un programa de muntatge específic que els ajude a superposar la nova lletra creada per ells i elles, a la música de les cançons triades. Sempre amb els mateixos grups de 3 alumnes que van elaborar l’activitat 6.4.

CCIA CVLL21.3 Reconeix els grans tipus de recursos lingüístics d’un text literari llegit en la seua totalitat.

CCLI CCIA CAIP

CVLL21.4 Emet una opinió personal sobre un text literari llegit en la seua totalitat.

18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.

BC4. EDUCACIÓ LITERÀRIA

-Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l’Edat Mitjana fins al segle XV i aproximació a alguns autors i obres rellevants. - Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures.

CVLL20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital.

CCLI TICD CCIA

CVLL20.3 Fa un treball personal d’imitació i recreació literària, en suport de paper i en suport digital.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 24

TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA NIVELL: 3r ESO

OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ

CCBB INDICADORS ACTIVITATS

1. Participar i col·laborar de manera activa, amb regularitat i eficiència, en les activitats programades, amb independència del nivell d’habilitat i capacitat personal i valorant els aspectes de relació que fomenten; mostrant una actitud de respecte i tolerància cap a tots els membres de la comunitat educativa.

7. Reconéixer, valorar i utilitzar

el cos com a mitjà de comunicació i expressió creativa; dissenyar i practicar activitats rítmiques amb i sense una base musical.

10. Mostrar habilitats i actituds socials de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat..

BLOC 3. EXPRESSIÓ CORPORAL. - Coneixement de diferents manifestacions expressives: balls, danses, dramatitzacions... - Realització de moviments globals i segmentaris amb una base rítmica. - Pràctica de les danses del món, en intercanvi cultural amb les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. - Valoració de la dansa com a element de relació amb persones d’altres cultures del món. - Realització d’activitats rítmiques, destacant el valor expressiu. - Pràctica dirigida a la presa de consciència dels diferents espais utilitzats en l’expressió corporal. - La relaxació. Pràctica de diferents mètodes. - Pràctica de diferents manifestacions expressives. - Pràctica dels balls de saló i danses modernes. - Actitud oberta, desinhibida i comunicativa en les relacions amb els altres.

EF 6. Realitzar balls, incloent hi les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana, per parelles o en grup, amb respecte i desinhibició.

CCIA CSIC

EF 6.1. Realitza balls per parelles o en grup, incloent-hi les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana amb respecte.

7.1. Crear la coreografia

per a les cançons i peces

musicals que

s'interpretaran en la

representació CCIA EF 6.2. Realitza balls per parelles o en grup, incloent-hi les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana amb desinhibició.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 25

TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: TECNOLOGIA NIVELL: 3r ESO

OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ

CCBB

INDICADORS ACTIVITATS

1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, Concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.

BC 1. Procés de resolució de problemes tecnològics

Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l’ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades.

– Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat a l’aula taller.

Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte.

Ús de full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l’elaboració, desenrotllament i difusió del projecte.

T1. Realitzar un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.

T2. Elaborar els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat

T3. Realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat; valorar les condicions de l’entorn de treball.

T4. Usar l’ordinador com a

ferramenta per a elaborar,

desenrotllar i difondre un

projecte tècnic, a través de

fulls de càlcul que incorporen

fórmules i gràfiques

CIMF CAIP CCLI TICD CIMF CAIP

T1.1.

Realitza un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.

T2.1 Elabora els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat.

T3.1 Realitza les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat.

T3.2 Valora les condicions de l’entorn de treball en realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic.

T4.1 Usa l’ordinador com a ferramenta per a elaborar un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.

T4.2 Usa l’ordinador com a ferramenta per a desenrotllar un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.

T4.3. Usa l’ordinador com a ferramenta per a difondre un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.

8.1 L’alumne es planteja

el problema i inicia un

procés tecnològic per tal

de solventar-lo

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 26

1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.

BC 1. Procés de resolució de problemes tecnològics

Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l’ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades.

Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes

de seguretat a l’aula taller.

Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte.

Ús de full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l’elaboració, desenrotllament i difusió del projecte.

T1. Realitzar un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.

T2. Elaborar els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat

T3. Realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat; valorar les condicions de l’entorn de treball.

T4. Usar l'ordinador com a

ferramenta per a elaborar,

desenrotllar i difondre un

projecte tècnic, a través de

fulls de càlcul que incorporen

fórmules i gràfiques

CIMF CAIP CCLI TICD CIMF CAIP

T1.1.

Realitza un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.

T2.1 Elabora els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat.

T3.1 Realitza les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat.

T3.2 Valora les condicions de l’entorn de treball en realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic.

T4.1 Usa l’ordinador com a ferramenta per a elaborar un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.

T4.2 Usa l’ordinador com a ferramenta per a desenrotllar un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.

T4.3. Usa l’ordinador com a ferramenta per a difondre un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.

8.2 Busca informació

relativa al monocordi:

què és, per a què

serveix, com funciona,

dissenys alternatius...

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 27

1, Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.

BC 3. Tècniques d’expressió i comunicació

Aplicacions de dibuix assistit per ordinador.

–Ferramentes bàsiques per al dibuix vectorial i el grafisme artístic.

-Sistemes senzills de representació. Vistes i perspectives. Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales. Acotació.

-Metrologia i instruments de mesura de precisió: calibre i micròmetre. Coneixement i ús dels dits instruments de mesura.

- Aplicacions de dibuix assistit per ordinador.

T6. Realitzar dibuixos geomètrics i artístics utilitzant algun programa de dibuix gràfic senzill T7. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotació i normalització per a plasmar i transmetre idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics.

T9. Utilitzar aplicacions de

disseny assistit per ordinador

per a la realització de croquis

normalitzats.

TICD CCIA CMAT

T6.1. Realitza dibuixos geomètrics i artístics utilitzant algun programa de dibuix gràfic senzill.

T7.1 Utilitza vistes, perspectives, escales, acotació i normalització per a plasmar i transmetre idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics.

T9.1. Utilitza aplicacions de disseny assistit per ordinador per a la realització de croquis normalitzats.

8.3 Posa en comú a la

resta del grup les

possibles solucions i

decideix el disseny final

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 28

2. Adquirir destreses tècniques i coneixements suficients per a l’anàlisi, disseny i elaboració d’objectes i sistemes tecnològics a travès de la manipulació, de forma segura i precisa, de materials i ferramentes.

3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics per a comprendre el seu funcionament, conéixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d’usar-los i controlar-los, entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construcció i valorar les repercussions que ha generat la seua existència.

11. Conéixer, valorar i respectar les normes de seguretat i higiene en el treball I prendre consciència dels efectes que tenen sobre la salut personal i col·lectiva.

BC 4. Materials d’ús tècnic Materials de construcció: petris i ceràmics. Propietats característiques. Identificació. Aplicacions.

Treball en l’aula taller amb materials comercials i reciclats.

T11. Conéixer les propietats bàsiques dels materials de construcció, les seues aplicacions més importants, la seua classificació, les seues tècniques de treball i ús, i identificar-los en construccions ja acabades.

CIMF

T11.1 Conéix les propietats bàsiques dels materials de construcció i les seues aplicacions més importants.

T11.2. Classifica els materials de construcció.

T11.3 Coneix les tècniques de treball i ús més importants dels materials de construcció

8.4 Construeix pas a pas

el monocordi de fusta

seguint unes pautes

clares i guiades pel

professor

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 29

1, Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.

5. Adoptar actituds favorables a la resolució de problemes tècnics, desenrotllant interés i curiositat cap a l’activitat tecnològica, analitzant i valorant críticament la investigació, la innovació i el desenrotllament tecnològic i la seua influència en al societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i col·lectiu al llarg de la història de la humanitat.

8. Assumir de forma crítica i activa l’avanç i l’aparició de noves tecnologies, i incorporar-les al seu quefer quotidià, analitzant i valorant críticament la seua influència sobre la societat i el medi ambient.

BC 1. Procés de resolució de problemes tecnològics

Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l’ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades.

Anàlisi i valoració de les condicions de l’entorn de treball. Aplicació de les normes

de seguretat a l’aula taller.

Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte.

Ús de full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l’elaboració, desenrotllament i difusió del projecte.

BC 9. Tecnologia i societat

Tecnologia i medi ambient: impacte ambiental del desenrotllament tecnològic. Contaminació. Esgotament dels recursos energètics i de les matèries primeres.

Tecnologies correctores. Desenrotllament sostenible.

T1. Realitzar un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.

T27. Reconéixer l’impacte que sobre el medi té l’activitat tecnològica i comprovar els beneficis i necessitat de l’aplicació de tecnologies correctores per a aconseguir un desenrotllament sostenible.

CSIC T1.1. Realitza un projecte tècnic, en què s’analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.

T27.1Reconeix l’impacte que sobre el medi té l’activitat tecnològica.

8.5 Verifica i avalua el

producte final i

comprova que s'ajusta a

les especificacions i als

objectius prèviament

desitjats.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 30

TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: Física i Química NIVELL: 3r ESO

OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ

CCBB INDICADORS ACTIVITATS

10. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes a què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible.

BC1 Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per a donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora.

FQ3. Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.

C. interacció món físic

C. Cultural i artística

FQ3.1 Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.

9.1. Plantejament del problema per part del professor. Amb instruments musicals es tocaran diverses notes i es plantejarà el problema de la construcció de l’instrument. Com es pot construir un nou instrument que reproduïsca les notes correctes?

2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis físics i químics a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.

BC1 Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d’unitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori.

FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.

C. Interacció món físic

C. matemàtica

FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.

9.2. Quin és el so que ha de sonar quan toquem cada nota? És igual en tots els instruments? Useu diversos instruments i un oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de l’escala.

4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració

BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i

FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.

C. Interacció món físic

C. Autonomia i iniciativa personal

FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.

9.3. Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 31

d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global.

gràfiques.

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions.

BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfiques.

FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.

C. Lingúística

C. Interacció món físic

FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.

9.4. Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i escolteu les propostes del altres. Entre tota la classe, acordeu una estratègia comuna.

4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global.

BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfiques. BC1 Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d’unitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori.

FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.

C. Interacció món físic

C. matemàtica C. Autonomia i iniciativa personal

FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.

9.5. Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica.

5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb estos

BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interès, la

FQ2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de

C. Món físic FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de

9.6. Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a què sonen les notes de

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 32

continguts. formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfiques. BC1 Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’esta per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació científica.

seguretat. seguretat. l’escala. Aprofiteu els resultats de la investigació.

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions.

BC1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interès, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfiques.

FQ1. Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat, així com la seua influència sobre la qualitat de vida de les persones.

C. Lingüística FQ 1.1. Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat

9.7. Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 33

TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: MATEMÀTIQUES NIVELL: 3r ESO

OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS

2. Aplicar amb soltesa i adequadament les ferramentes matemàtiques adquirides a situacions de la vida diària.

4. Detectar els aspectes de la realitat que siguen quantificables i que permeten interpretar-la millor: utilitzar tècniques de recollida de la informació i procediments de mesura, realitzar l’anàlisi de les dades per mitjà de l’ús de distintes classes de nombres i la selecció dels càlculs apropiats, tot això de la manera més adequada, segons la situació plantejada.

BLOC2. NOMBRES Nombres racionals. Comparació, ordenació i representació sobre la recta. Decimals i fraccions. Transformació de fraccions en decimals i viceversa. Decimals exactes i decimals periòdics. Fracció generatriu. Operacions amb fraccions i decimals. Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi. Potències d’exponent enter. Significat i propietats. La seua aplicació per a l’expressió de nombres molt grans i molt xicotets. Operacions amb nombres expressats en notació científica. Ús de la calculadora.

MAT3. Calcular expressions numèriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potències d’exponent enter, que continguen, com a màxim, dos operacions encadenades i un parèntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer ús adequat de signes i parèntesi. MAT4. Utilitzar convenientment les aproximacions decimals, les unitats de mesura usuals i les relacions de proporcionalitat numèrica (factor de conversió, regla de tres simple, percentatges, repartiments

proporcionals, interessos, etc.) per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana o emmarcats en el context d’altres camps de coneixement.

MAT CIMF CCIA

Utilitza convenientment les unitats de mesura usuals per a recollir informació per a resoldre problemes emmarcats en el context de la música.

10.1 Raoneu si sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La

MAT Calcula la mitjana aritmètica de nombres racionals obtinguts de la mesura directa d'un instrument musical.

MAT CCIA

Relaciona mesures per tal de representar les notes musical per mitjà de nombres racionals fraccions de corda.

MAT CCIA

Calcula la distància entre notes a partir d'expressions numèriques senzilles de nombres racionals (resta de fraccions).

Compara distàncies entre notes musical a partir d'expressions numèriques senzilles de nombres racionals (compara fraccions).

MAT CPAA

Compara expressions numèriques senzilles de nombres racionals (compara fraccions) per tal de comprovar que els resultats són independents de l'instrument.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 34

TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: BIOLOGIA I GEOLOGIA NIVELL: 3r ESO

OBJECTIUS D’ÀREA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB INDICADORS ACTIVITATS

12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, quant als seus aspectes geològics, zoològics i botànics.

BC4. 3r: - Característiques i funcions comunes als éssers vius. - Teoria Cel·lular

BG15. Explicar les funcions

comunes a tots els éssers vius

tenint en compte la Teoria

cel·lular

CIMF CCLI

Explica les tres funcions vitals

oralment

11.1 Elaboració de

cartells explicatius sobre

el funcionament de la

veu humana

BC5.3r LES PERSONES I LA SALUT – L’aparell respiratori. -· Hàbits saludables. - Malalties més freqüents.

BG14. Descriure els òrgans i

aparells humans implicats en

les funcions vitals, establir

relacions entre les diferents

funcions de l’organisme i els

hàbits saludables.

CIMF

Descriu l’aparell respiratori

Localitza les cordes vocals a la laringe i coneix la seva funció

Identifica els hàbits saludables per

al manteniment de l’aparell

respiratori

TÍTOL: L’ORFEU A LA MARINA ETAPA: 2n CICLE ÀREA: EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL

NIVELL: 3r ESO

OBJECTIUS D’ÀREA

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ

CCBB INDICADORS ACTIVITATS

7. Representar cossos i

espais simples per

mitjà del domini de la

perspectiva, les

proporcions i la

representació de les

qualitats de les

Bloc 5. Espai i volum

Perspectiva cònica. Fonaments del sistema.

Anàlisi dels fonaments del sistema cònic i les seues

aplicacions.

Ús de la perspectiva cònica en la representació de

formes geomètriques simples, de la sensació d’espai.

Ús de la perspectiva cònica en la representació

EPV.8.

Representar la

sensació espacial

en un pla utilitzant

com a recurs gràfic

la perspectiva

cònica

CCIA

CMAT

EPV.8.1.

Representar la

sensació espacial

en un pla utilitzant

com a recurs gràfic

la perspectiva

cònica.

12.1.- Dibuixa 4 cubs en

perspectiva cònica frontal (amb

un punt de fuga) des de

diferents punts de vista.

Ombreja'ls tenint en compte la

posició d'un focus de llum comú

per a tos els cubs.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 35

superfícies i el detall,

de manera que siguen

eficaços per a la

comunicació.

d’elements arquitectònics de l’entorn pròxim.

Esforç per desenrotllar les capacitats espacials per a

visualitzar formes tridimensionals.

12.2.- Dibuixa 4 cubs en

perspectiva cònica obliqua (amb

dos punts de fuga) des de

diferents punts de vista.

Ombreja'ls tenint en compte la

posició d'un focus de llum comú

per a tos els cubs, emprant

diferents llapis de colors.

12.3.- Dibuixa la teua habitació

en perspectiva cònica frontal,

representant porta, finestres i

mobiliari. Dóna-li color

12.4.- Dibuixa des del pati

interior de l'institut una vista del

centre, en perspectiva cònica

frontal. Ombreja-la utilitzant

trama en clar-obscur

1. Apreciar els valors culturals i estètics, identificant, interpretant i valorant els seus continguts; entendre’ls com a part de la diversitat cultural, contribuint al seu respecte, conservació i millora. 2. Representar cossos i

Bloc 3. Anàlisi i representació de formes

Estudi de la proporció en les formes: Teoremes de

Thales. Percepció de mesures i escales, igualtat,

semblança, simetria, translació i rotació.

Aplicació de la proporció en l’estudi de la figura

humana.

Anàlisi de la proporció d’un objecte.

Establiment de les relacions de proporció entre les

distintes parts d’una mateixa forma.

EPV.6. Interpretar

composicions

buscant distintes

alternatives en

l’organització de la

forma.

CCIA EPV.6.1.

Interpretar

composicions

buscant distintes

alternatives en

l’organització de la

forma.

12.5.- A partir dels diferents

figurins que et donem, fes

l’esbós de diferents conjunts de

vestir.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 36

espais simples per mitjà del domini de la perspectiva, les proporcions i la representació de les qualitats de les superfícies i el detall, de manera que siguen eficaços per a la comunicació.

Reconeixement de la importància d’ordenar formes de

diferents camps visuals.

Bloc 4. La composició

Organització de la forma i el seu entorn en el pla.

Realització de composicions tenint en compte la

proporció, l’escala i el ritme.

Estudi de criteris bàsics per a compondre: simetria,

equilibri, pes visual de massa i color.

Anàlisi de diverses propostes compositives d’obres

d’art.

Descripció i identificació dels elements compositius de

diferents tipus i comentari personal sobre estos.

Interès a conèixer els criteris bàsics de composició.

Interès a identificar l’organització interna de missatges

graficoplàstics o visuals

Valoració de la importància de la mesura de les formes

en les composicions

CMAT EPV.6.2. Aplicar

mesures, escales,

igualtat,

semblança,

simetria, translació

i rotació per a

representar formes

en una composició.

CCIA

CMAT

EPV.6.3. Aplicar la

proporció en

l'estudi de la figura

humanes

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT 37

10. Contribuir activament al respecte, la conservació, la divulgació i la millora del patrimoni europeu, espanyol i del País Valencià, com a senyals de la pròpia identitat.

Bloc 1. El llenguatge visual Anàlisi dels missatges estètics de l’entorn, amb la intenció de diferenciar elements propis d’altres provinents d’altres cultures. Interès a conèixer qualsevol manifestació artística. Valoració de les influències artístiques i culturals d’altres cultures que coexisteixen amb la nostra en la configuració de la cultura pròpia, especialment en el que concerneix els valors artístics i estètics. Bloc 2. Elements configuratius dels llenguatges visuals Estudi de les qualitats emotives i expressives del punt, de La línia, la taca i la textura i les seues aplicacions en l’art. Estudi del color en l’art. Sensibilitat davant de les manifestacions del color i la llum en objectes, en la naturalesa i en ambients urbans pròxims. Bloc 4. La composició Participació en situacions d’intercanvi d’opinions sobre elements bàsics de la composició d’obres d’art. Diferenciació dels processos expressius de les tècniques gràfic-plàstiques. Determinació dels valors plàstics i estètics que destaquen en una obra. Observació i valoració d’obres artístiques de l’entorn pròxim, del patrimoni artístic i cultural, com també d’expressions contemporànies. Reconeixement de l’esforç que exigeix l’elaboració d’algunes obres artístiques. Apreciar i valorar la bona realització del treball, així com la neteja en la seua execució. Acceptació i valoració de les influències que exerceixen els valors artístics propis d’altres cultures que coexisteixen amb la nostra.

EPV.11. Apreciar i

valorar les

qualitats

estètiques del

patrimoni artístic

i cultural del País

Valencià, de

l’Estat espanyol i

d’altres cultures

diferents de la

pròpia.

CAIP CCIA

EPV.11.1. Apreciar i

valorar les qualitats

estètiques del

patrimoni artístic i

cultural del País

Valencià i de l’Estat

espanyol.

EPV.11.2. Apreciar i

valorar (reconèixer

el valor estètic i

donar una opinió)

les qualitats

estètiques del

patrimoni artístic i

cultural d’altres

cultures diferents

de la pròpia

12.6.- Cerca en la xarxa

diferents escenografies de

teatre i televisió per a crear el

teu propi catàleg d'imatges.

Inclou els "atrezzos" relacionats

i els vestuari dels personatges.

12.7.- A partir del guió de l'obra

de teatre "L'Orfeu a la Marina"

dissenya la teua pròpia

escenografia per a la

representació. Inclou un llistat

amb els material necessaris i les

seues mides per a la construcció

del mateix.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

38

TRANSPOSICIÓ DIDÀCTICA

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

39

IDENTIFICACIÓ DE LA TASCA: CONÉIXER EL MITE D'ORFEU

DESCRIPCIÓ DE LA TASCA: EL MITE D'ORFEU A TRAVÉS DE TEXTOS I IMATGES

VISIÓ GENERAL DE LA SEQÜENCIA DIDÀCTICA DE LA TASCA

DEPARTAMEMT ACTIVITAT FAMILIA DE MODELS DIDÀCTICS (conductuals,

cognitius, socials i personals)

CUC/ CSG/FIL

REDACTA UNA VERSIÓ ACTUALITZADA DEL MITE D'ORFEU COGNITIUS

ESTUDI DE L'EVOLUCIÓ DEL MITE EN HISTÒRIA DE L'ART COGNITIUS

DEUTSCH

1. Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música contestando a las siguientes preguntas: Was ist deine Lieblingsmusik? Wann und wie oft hörst du Musik? Kennst du deutsche Musiker? Welche Instrumente kennst du?

Modelo de interacción social: Modelo de investigación de grupo

2. Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la traducción) y después la Lied "An die Musik".

Modelo conductual: Modelo de instrucción directa

3. Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos de música.

Modelo cognigtivo: Modelo de indagación

4. Los alumnos cantan las dos canciones propuestas. Modelo de interacción social: Modelo de investigación de grupo

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

40

ENGLISH

Exercicis de resposta tancada sobre el text Conductual i cooperatiu

Exercici de redacció per canviar el final de la història Cognitiu i constructiu

Exercici: escoltar la cançó del grup ABBA i omplir els buits amb paraules donades.

Conductual i cognitiu/ constructiu.

Activitats d'opinió personal relacionades amb el contingut de la cançó

Cognitiu/ constructiu, personal i social.

ESPAÑOL Crear un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació

Models cognitius, socials i conductuals fonamentalment.

MÚSICA

Seleccionar peces i crear pistes àudio COND: Instrucció directa INTER: Model de simulació social

Creació arranjaments

COG: Desenvolupament cognitiu COG: Organització intel·lectual CONG: Sinèctica

Interpretació conjunta (Ex. Llegir ritmes i melodies)

COND: Instrucció directa COND: Entrenament directe COND: Instrucció programada

VALENCIÀ

6.4. Visionar i escoltar a l’ordinador cançons diverses aportades pel professorat (tot i que l’alumnat també podrà suggerir-ne) i fer la tria d’aquelles que s’adeqüen, en grups de 3 alumnes, a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…).

CONDUCTUAL: Es desenvolupen, fonamentalment, el model d’Autocontrol i el d’Entrenament Directe. COGNITIU: Es desenvolupen, fonamentalment, el model d’Indagació i el d’Organització Intel·lectual.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

41

PERSONAL I SOCIAL: Es desenvolupen, fonamentalment, el model d’Investigació de Grup i el de Simulació Social.

EDUCACIÓ FÍSICA

Preparar una coreografia per acompanyar algunes peces musicals

Socials i personals (model d’investigació en grup i model de joc de rols).

TECNOLOGIA L'alumne es planteja el problema i inicia un procés tecnològic per tal de solventar-lo

Conductual: L'alumne ha de seguir unes pautes bàsiques prèviament estudiades per tal de solventar un problema o una necessitat.

Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així com un aprenentatge continu.

Socials: La base del mètode és el mètode de projectes en grup, la qual cosa requereix unes habilitats socials basades en la cooperació i el treball en equip.

Personals: El coneixement i el saber fer (i l'actitud) individual esdevé fonamental en aquest sentit, ja que no s'entén un bon projecte i un bon funcionament en equip sense unes capacitats i bones pràctiques individuals.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

42

Busca informació relativa al monocordi: què és, per a què serveix, com funciona, dissenys alternatius...

Conductual: L'alumne ha de seguir unes pautes per tal de buscar informació a la xarxa.

Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així com un aprenentatge continu. Es busca informació en eixe sentit.

Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així com un aprenentatge continu. Es busca informació en eixe sentit.

Socials: La base del mètode és el mètode de projectes en grup, la qual cosa requereix unes habilitats socials basades en la cooperació i el treball en equip. Existeix una interacció continua amb els companys (i el professorat) per tal de fomentar la cooperació i augmentar el rendiment cognitiu.

Personals: La recerca individual es la base per al posterior treball en grup.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

43

Posa en comú a la resta del grup les possibles solucions i decideix el disseny final

Conductual: L'alumne ha de seguir unes pautes per tal de treballar amb la resta del grup i presentar la informació adquirida. Després es seguiran unes directrius i uns comportaments racionals per decidir, en el grup, el disseny final del producte a desenvolupar.

Cognitius. Es requereix un coneixement quant a la necessitat de posar la informació en comú, debatre-la, filtrar-la i elegir la més adequada.

Socials: Fonamental. Saber debatre, ser respectuós i saber arribar a conclusions en grup.

Personals: La capacitat individual (i l'aprenentatge en aquest sentit) és bàsic per tal de ser capaç de treballar en equip i ser un bon cooperant.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

44

Construeix pas a pas el monocordi de fusta seguint unes pautes clares i guiades pel professor

Conductual: La conducta alhora de seguir un procés de construcció és molt important.

Cognitius. El coneixement teòrica es combina amb el coneixement necessari per al procés de construcció de qualsevol objecte.

Socials: Fonamental. Saber treballar i cooperar en equip alhora de dur a terme qualsevol procés de construcció.

Personals: La tasca individual que du cada component del grup és única i fonamental per un bon resultat en equip. Molt important tindre clar quina tasca és la assignada a cada component del grup.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

45

Verifica i avalua el producte final i comprova que s'ajusta a les especificacions i als objectius prèviament desitjats.

Conductual: Alhora de verificar el producte es segueix unes pautes de verificació segons ítems a inspeccionar.

Cognitius. Qualsevol procés d'avaluació requereix un coneixement d'allò que s'està avaluant i del que es pretén aconseguir a la fi de tot el procés.

Socials: La base del que s'avalua i es pretén ha de respondre a un cooperació i una assumpció del grup del que es busca i es tracta d'aconseguir. L'aspecte social açí és força important.

Personals: Com quasi sempre, l'aspecte individual al respecte del que es busca i el que s'està avaluant es fonamental en la recerca d'una avaluació conjunta. NO s'entén una bona base del grup sense una equilibrada i clara arrel individual.

FÍSICA I QUÍMICA

1. Plantejament del problema per part del professor. Amb instruments musicals es tocaran diverses notes i es plantejarà el problema de la construcció de l'instrument. Com es pot construir un nou instrument que reproduïsca les notes correctes?

Social

2. Quin és el so que ha de sonar quan toquem cada nota? És igual en tots els instruments? Useu diversos instruments i un oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de l'escala.

Cognitiu

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

46

3. Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica.

Cognitiu

4. Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i escolteu les propostes dels altres. Entre tota la classe, acordeu una estratègia comuna.

Social

5. Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica.

Conductual

6. Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a què sonen les notes de l'escala. Aprofiteu els resultats de la investigació.

Conductual

7. Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme. Cognitiu

MATEMÀTIQUES Sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La?

Model social: investigació grupal i treball en grups cooperatius. Model cognitiu-constructiu: processament de la informació. Model conductista: entrenament i instrucció directes.

BIOLOGIA I GEOLOGIA Preparar uns murals explicatius al voltant de la veu humana Família de model cognitiu i constructiu

DIBUIX/ ARTS Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica frontal (amb un punt de fuga) Cognitius. Es requereix un coneixement previ del tema en qüestió així

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

47

PLÀSTIQUES des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs.

com un aprenentatge continu.

Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica obliqua (amb dos punts de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs, emprant diferents llapis de colors.

Dibuixa la teua habitació en perspectiva cònica frontal, representant porta, finestres i mobiliari. Dóna-li color.

Dibuixa des del pati interior de l'institut una vista del centre, en perspectiva cònica frontal. Ombreja-la utilitzant trama en clar-obscur

A partir dels diferents figurins que et donem, fes l'esbós de diferents conjunts de vestir.

Socials: La base del mètode és el mètode de projectes en grup, la qual cosa requereix unes habilitats socials basades en la cooperació i el treball en equip.

Personals: El coneixement i el saber fer (i l'actitud) individual esdevé fonamental en aquest sentit, ja que no s'entén un bon projecte i un bon funcionament en equip sense unes capacitats i bones pràctiques individuals.

Cerca en la xarxa diferents escenografies de teatre i televisió per a crear el teu propi catàleg d'imatges. Inclou els "atrezzos" relacionats i els vestuari dels personatges.

A partir del guió de l'obra de teatre "L'Orfeu a la Marina" dissenya la teua pròpia escenografia per a la representació. Inclou un llistat amb els material necessaris i les seues mides per a la construcció del mateix.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

48

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

49

TITOL: EL MITE D'ORFEU ÀREA/S: CULTURA CLÀSSICA, FILOSOFIA I GEOGRAFIA I HISTÒRIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r E.S.O

ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT

REDACTA UNA VERSIÓ ACTUALITZADA DEL MITE D'ORFEU

ESTUDI DE L'EVOLUCIÓ DEL MITE EN HISTÒRIA DE L'ART

REFLEXIU ANALÍTIC

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

LLIG DIFERENTES TEXTOS DE DIVERSOS AUTORS DEL MITE D'ORFEU VISIONA OBRES D'ART DE DIFERENTS PERÍODES DE LA HISTÒRA SOBRE EL MITE

Nº de sessions 5 SESSIONS

Agrupaments INDIVIDUAL

Escenaris AULA * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

LLEGIR TEXTOS DE DIFERENTS AUTORS I PERÍODES AL LLARG DEL TEMPS. VORE ESCULTURES I PINTURES SOBRE EL MITE AL LLARG DE LA HISTÒRIA DE L'ART

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

CULTURA CLÀSSICA, FILOSOFIA I GEOGRAFIA I HISTÒRIA

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

50

TITOL: L’ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: ALEMÁN NIVELL/CICLE/ETAPA:3º

ACTIVITAT TIPUS DE PENSAMENT

Musik früher und heute (Música antes y ahora)

Pensamiento lógico, analógico

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

Escribe sobre tus preferencias y costumbres personales sobre la música. Contesta a las siguientes preguntas: Was ist deine Lieblingsmusik? Wann und wie oft hörst du Musik? Kennst du deutsche Musiker? Welche Instrumente kennst du? 2. Escucha primero la canción "Der erste Ton" de J-Luv (con la traducción) y después la Lied "An die Musik". 3. Busca diferencias y también similitudes entre ambos tipos de música. 4. Los alumnos cantan las dos canciones propuestas.

Nº de sessions 2 sesiones

Agrupaments Plenum

Escenaris aula * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Pizarra, cañon con audio, fotocopias con las letras de las canciones

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

51

TITOL: Orpheo's myth ÀREA/S: Anglès, Cultura Clàssica NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO

ACTIVITAT Núm. 1 TIPUS DE PENSAMENT

Lectura i exercicis de comprensió sobre un text del mite d'Orfeu

Pràctic, creatiu, analític, lògic, sistèmic

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

3 exercicis de resposta tancada 1 exercici de Vertader o Fals 1 exercici de triar la resposta correcta entre 4 opcions 1 exercici de vocabulari a enllaçar amb la imatge correcta. 1 exercici d'enllaçar paraules amb la seva definició. 1 exercici d'emplenar buits amb el vocabulari donat. 1 activitat per a escriure un final alternatiu al mite.

Nº de sessions

2

Agrupaments Individual (en primer lloc) i després en grups de 4 alumnes debateixen les respostes i arriben a una conclusió.

Escenaris Aula * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Dossier amb el text i els exercicis de comprensió. Diccionaris Ordinadors

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

52

TITOL: Thank you for the music ÀREA/S: Anglés NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO

ACTIVITAT Núm. 1 TIPUS DE PENSAMENT

Escoltar la cançó del grup ABBA i omplir els buits amb paraules donades. Pràctic i analític.

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1 exercici de resposta tancada que consisteix en emplenar els buits amb paraules donades de la cançó.

Nº de sessions

1

Agrupaments Individual (en primer lloc) i després en grups de 4 alumnes comparen les respostes i arriben a una conclusió.

Escenaris Aula * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Dossier amb la cançó i l'exercici de resposta tancada. Ordinador / reproductor CD

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

53

TITOL: Thank you for the music ÀREA/S: Anglés NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO

ACTIVITAT Núm. 2 TIPUS DE PENSAMENT

Activitats d'opinió personal relacionades amb el contingut de la cançó Pràctic, creatiu, analític i lògic.

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

3 preguntes on els alumnes han de contestar de forma personal/ grup.

Nº de sessions

1

Agrupaments Individual (en primer lloc) i després en grups de 4 alumnes debateixen les respostes i arriben a una conclusió.

Escenaris Aula * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Dossier amb les preguntes relacionades amb el contingut de la cançó.

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

54

TITOL: El mite d’Orfeu ÀREA/S: Castellà: Llengua i literatura NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO, 2n Cicle.

ACTIVITAT Nº 4 TIPUS DE PENSAMENT

Crear un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació

4.1.- Reflexiu, lògic i analític. 4.2.- Pràctic. 4.3.- reflexiu i analític. 4.4.- Analògic. 4.5.- Reflexiu i analític.

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

4.1.- Divideix el text proposat en les seves tres parts fonamentals (Plantejament, nus i desenllaç) b) Subratlla les idees principals del text proposat per tal de fer un resum del mite. c) A partir dels resums proposats tria el que millor s'ajusta al text que has llegit. 4.2.- Accedeix a Internet i realitza una recerca de diferents adaptacions del mite al llarg de la història (tindrem en compte els diferents gèneres: líric, teatral, cinematogràfic...) 4.3.- Desprès del visionat de curtmetratges amb distints ambientacions, temàtiques i recursos narratius respon a les següents preguntes: a) Qui conta cada història? (Narrador), b) Quins personatges apareixen? c) On ocorren els fets i en quina época? 4.4.- A partir de la lectura de textos breus en què apareixen diferents tipus de narrador, relaciona cada text amb el tipus de narrador que apareix en la llista. 4.5.- Assenyala les característiques que et fan pensar que es tracta d'un narrador omniscient.

Nº de sessions Total: 5 4.1: 1 4.2: 1 4.3: 2 4.4 i 4.5: 1

Agrupaments Sí: de 4 alumnes (Procediment 1-2-4 d’aprenentatge cooperatiu)

Escenaris Aula Aula d’informàtica * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

-Materials audiovisuals -Internet. -Llibre de text. -Fotocòpies sobre a) teoria del text narratiu, b) mite d’Orfeu i c) textos narratius.

COLABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

No cal.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

55

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA. ÀREA/S: MÚSICA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3ER. ESO

ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT

ACT1. Crea pistes d’àudio amb el programa Audacity a partir de peces seleccionades ACT2 . Elabora un arranjament Orff a partir de partitures convencionals de les diferents

seccions de la peça ACT3. Interpreta en gran grup de «Sì dolce è'l tormento» de C. Monteverdi

p.5 Pensament creatiu p.7 Pensament analògic p.9 Pensament deliberatiu p.10 Pensament pràctic

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

Ex. 1.1. Llegir ritmes de diferents seccions de la peça Ex. 1.2. Llegir melòdicament les diferents seccions de la peça

Nº de sessions

5

Agrupaments Xicotet grup Grup-classe

Escenaris

Aula música * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Instrumental Orff Partitures de fragments musicals, melodies, ritmes i acords Cartolina amb particella per al guió Etiquetes amb noms d'instruments Full pautat per a transcriure l'arranjament

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

56

TÍTOL: L’ ORFEU A LA MARINA ÀREA: Valencià: Llengua i Literatura NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r d’eso

ACTIVITAT Núm.: 6.1, 6.2, 6.3, 6.4 i 6.5 TIPUS DE PENSAMENT

6.1. Digues paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a. El professorat començarà la roda un mínim de 5 vegades amb 5 mots diferents. 6.2. A partir d'un poema proposat, d’un autor reconegut, omplir els buits que falten amb mots inventats, fent que la rima siga consonant i que el mot afegit siga coherent amb la temàtica del text . 6.3. Elabora, crea versos solts, amb un mínim de 3 figures retòriques diferents d’entre les següents: Paral·lelisme, Anàfora, Al·literació, Comparació, Metàfora, Hipèrbole, Antítesi, Símbol i Personificació. 6.4. Visioneu i escolteu a l’ordinador cançons diverses, aportades pel professorat, feu la tria d’aquelles que s’hi adeqüen (en un petit grup de 3 alumnes) a la temàtica del mite d'Orfeu i en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà. 6.5. Adapteu la lletra de diverses cançons, ja triades -tot respectant el ritme i la música originals- a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Haureu de fer servir l’ordinador, amb un programa de muntatge, que us ajude a superposar la nova lletra creada –pel petit grup- a la música de les cançons triades. Amb els mateixos grups de 3 alumnes que vau elaborar l’activitat 6.4.

1. Reflexiu. 2. Analític. 6. Analògic. 7. Creatiu. 8. Deliberatiu. 9. Pràctic.

SELECCIÓ D’EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

EX. 6.1. Agrupa paraules segons siguen agudes, planes o esdrúixoles extretes del llistat facilitat pel professorat, amb unes 40 paraules o més. A continuació, fes una altra selecció amb aquelles que rimen entre sí (rima consonant). EX. 6.2. Analitza la mètrica i la rima d'una estrofa o dos, mínim, d'un poema d'Ausiàs March. EX. 6.3. Extrau, localitza i comenta les figures retòriques subratllades d'un o diversos poemes.

Núm.de sessions:

10

Agrupaments: De 3 alumnes o en petit grup.

Escenaris

Aula ordinària.

Aula d’informàtica.

Aula de música. * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Materials audiovisuals.

Internet.

Llibre de text.

Fotocòpies de poemes i cançons.

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN: No cal

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

57

TITOL: L’Orfeu a la Marina ÀREA/S: Ed. Física NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO

ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT

Preparar una coreografia per acompanyar algunes peces musicals

Deliberatiu Creatiu Pràctic

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

a) Visionat de vídeos. b) Audició de les peces musicals seleccionades a l’àrea de música. c) Disseny en el paper de la coreografia i la seqüenciació dels passos. d) Assaig de la coreografia

Nº de sessions a) 1 b) 1 c) 2 d) 3

Agrupaments a) Gran grup b) Gran grup c) Xicotet grup d) Xicotet grup

Escenaris a) Aula amb projector. b) Aula de música. c) Aula normal. d) Gimnàs.

RECURSOS DIDÀCTICS

Projector i equip reproductor de música

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN Comptarem amb la col·laboració de la mestra de danses del Grup Portitxol de Xàbia.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

58

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: TECNOLOGIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.

ACTIVITAT Núm. 1 TIPUS DE PENSAMENT

L'alumne es planteja el problema i inicia un procés tecnològic per tal de solventar-lo

REFLEXIU

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1. Anotació de les indicacions del professor 2. Reflexió per part de l'alumnat al voltant del que se li demana i tractant d'entendre clarament el problema a resoldre 3. Plantejament de possibles formes de solventar allò que es planteja.

Nº de sessions 1

Agrupaments SI

Escenaris TALLER DE TECNOLOGIA * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Ordinador amb connexió a la xarxa.

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

Es tracta d'un problema real (la construcció d'un instrument de música) i per tant el contacte amb l'entorn i la realitat és constant.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

59

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: TECNOLOGIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.

ACTIVITAT Núm. 2 TIPUS DE PENSAMENT

Busca informació relativa al monocordi: què és, per a què serveix, com funciona, dissenys alternatius...

ANALÍTIC (recerca d'informació)

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1. Iniciació de recerca relativa als monocordis utilitzant tots els recursos disponible (xarxa, llibres, experiències personals...) 2. Creació d'un quadre amb tota aquella informació que considera important i utilitzable per la creació del seu projecte (filtrant la irrellevant) 3. Resum i assimilació d'aquella informació a utilitzar i compartir.

Nº de sessions 1

Agrupaments NO

Escenaris TALLER DE TECNOLOGIA * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Ordinador amb connexió a la xarxa.

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

Es tracta d'un problema real (la construcció d'un instrument de música) i per tant el contacte amb l'entorn i la realitat és constant.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

60

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: TECNOLOGIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.

ACTIVITAT Núm. 3 TIPUS DE PENSAMENT

Posa en comú a la resta del grup les possibles solucions i decideix el disseny final

DELIBERATIU (En funció d'una sèrie de criteris es prenen unes decisions en equip)

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1. Creació de grups de treball per tal de dur a terme el projecte. 2. Presentacions individuals de solucions a la resta de components del grup 3. Debat d'alternatives. Avantatges i inconvenients de cadascuna. 4. Selecció de solució de consens per tal de construir el monocordi. Es tria el disseny definitiu

Nº de sessions 2

Agrupaments SI

Escenaris TALLER DE TECNOLOGIA * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Taules de treball al taller de tecnologia

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

Es tracta d'un problema real (la construcció d'un instrument de música) i per tant el contacte amb l'entorn i la realitat és constant.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

61

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: TECNOLOGIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.

ACTIVITAT Núm. 4 TIPUS DE PENSAMENT

Construeix pas a pas el monocordi de fusta seguint unes pautes clares i guiades pel professor

PRÀCTIC (Es tracta de construir el monocordi)

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1. Divisió de la tasca de tal forma que cadascú ha de tenir clar que és el que s'espera d'ell. A més es designa un responsable del material, un de la neteja, un de ferramentes i un de portaveu per la resta de grups. 2. Iniciació del procés de construcció seguint les pautes de comportament prèviament establertes i sempre seguint les normes bàsiques de seguretat, civisme i bones pràctiques. 3. Avaluació del resultat final i la seua idoneïtat.

Nº de sessions 2

Agrupaments SI

Escenaris TALLER DE TECNOLOGIA * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Taules de treball al taller de tecnologia

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

Es tracta d'un problema real (la construcció d'un instrument de música) i per tant el contacte amb l'entorn i la realitat és constant.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

62

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: TECNOLOGIA NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.

ACTIVITAT Núm. 5 TIPUS DE PENSAMENT

Verifica i avalua el producte final i comprova que s'ajusta a les especificacions i als

objectius prèviament desitjats.

ANALÒGIC (compara el que s'ha creat amb allò que s'esperava obtindre)

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1. Creació d'un quadre comparatiu amb tots els ítems a avaluar (check in) 2. Comparació d'allò que hem creat amb allò que s'esperava obtindre 3. Avaluar quantitativament (i qualitativament ) l'objecte final. 4. Realitzar una síntesi final al respecte del projecte creat i el seu procés de desenvolupament.

Nº de sessions 1

Agrupaments SI

Escenaris TALLER DE TECNOLOGIA * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Taules de treball al taller de tecnologia

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

Es tracta d'un problema real (la construcció d'un instrument de música) i per tant el contacte amb l'entorn i la realitat és constant.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

63

TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO

ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT

1.Plantejament del problema per part del professor. Amb instruments musicals es tocaran diverses notes i es plantejarà el problema de la construcció de l'instrument. Com es pot construir un nou instrument que reproduïsca les notes correctes?

Creatiu

SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

Prèviament s'ha construït un monocordi en la matèria de Tecnologia.

Nº de sessions 10 minuts

Agrupaments Grups de 4

Escenaris Aula de Música * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Instruments musicals diversos

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

És recomanable la presència d'algun professor de música, o d'algun músic si és possible.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

64

TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO

ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT

2. Quin és el so que ha de sonar quan toquem cada nota? És igual en tots els instruments? Useu diversos instruments i un oscil·loscopi per mesurar la freqüència de les notes de l'escala.

Analític i Analògic

SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

Nº de sessions 20 minuts

Agrupaments Grups de 4

Escenaris Aula de Música * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Instruments musicals diversos i ordinador amb aplicació d'oscil·loscopi

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

65

TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO

ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT

3. Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica.

Creatiu

SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

Nº de sessions 10 minuts

Agrupaments Grups de 4

Escenaris Aula de Música

* També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Monocordi construït en la matèria de Tecnologia

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

66

TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO

ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT

4. Exposeu la vostra estratègia a la resta de companys i escolteu les propostes dels altres. Entre tota la classe, acordeu una estratègia comuna.

Deliberatiu

SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

Nº de sessions 15 minuts (final de la primera sessió)

Agrupaments Grups de 4

Escenaris Aula de Música * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Monocordi

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

67

TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO

ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT

5. Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica.

Pràctic i analític

SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

Nº de sessions 50 minuts (tota la segona sessió)

Agrupaments Grups de 4

Escenaris Laboratori * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Monocordi, cinta mètrica i ordinador amb aplicació d'oscil·loscopi.

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

68

TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO

ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT

6. Marqueu en el monocordi els punts on cal prémer per a què sonen les notes de l'escala. Aprofiteu els resultats de la investigació.

Pràctic i analític

SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

Nº de sessions 15 minuts

Agrupaments Grups de 4

Escenaris Aula ordinària * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Monocordi i mesures fetes durant la sessió del laboratori

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

69

TITOL: L'Orfeu de la Marina – Calibració d'un monocordi ÀREA/S: Física i Química NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO

ACTIVITAT Núm. TIPUS DE PENSAMENT

7. Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme.

Reflexiu

SELECCIÓ D'EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

Nº de sessions 30 minuts (final de la segona sessió)

Agrupaments Grups de 4

Escenaris Aula ordinària * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

70

TITOL: L'Orfeu de la Marina ÀREA/S: Matemàtiques NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r ESO

ACTIVITAT 10 TIPUS DE PENSAMENT

Sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La?

Pensament analític, lògic, pràctic, sistèmic i analògic.

SELECCIÓ DE EXERCISIS ORGANITZACIÓ D’AULA

10.1 Feu quatre grups i trieu una de les guitarres. Mesureu la longitud de la corda de les diferents notes d'una escala de do major. Indiqueu els resultats en la graella. 10.2 En cada grup, poseu en comú les dades obtingudes i obteniu la mitjana de les diferents mesures fetes per tots els membres del grup. Ompliu la graella amb les mitjanes. 10.3 Completa la graella i relaciona cada nota amb una fracció de corda. 10.4 Escolta la melodia interpretada dues vegades, la primera en to de Do i la segona transportada a to de La. Sonen igual? Sona molt semblant però no és

Nº de sessions 10.1, 10.2 i 10.3 1a sessió

10.4 i 10.5 2a sessió

Agrupaments grup cooperatiu grup cooperatiu

Escenaris Tant a l'aula de música com a l'aula ordinària * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

71

exactament igual. Per tal de comprovar-ho a) Calculeu la distància de la nota La a la nota Si. b) Calculeu la distància de la nota Do a la nota Re. c) Compareu aquestes dues distàncies. d) Com heu comprovat a l'anterior apartat, la distància de les dues primeres notes en el to de La és menor que la distància entre les dues primeres notes en el to de Do. Calculeu la diferència entre elles. 10.5 Un representant de cada grup exposa els resultats dels anteriors exercicis, la resta de classe pren nota i es comparen les fraccions obtingudes al darrer apartat de l'exercici 4. Quina relació tenen aquestes quatre fraccions? En gran grup s’anoten en la pissarra les deliberacions de cada grup per tal de contestar la pregunta inicial: Sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La?

Guitarres clàssiques espanyoles. Cintes mètriques calibrades fins els mil·límetres. Regles. Taules de dades per anotar els resultats experimentals. Aparell reproductor de música i partitures escrites en les tonalitats de Do i La. Calculadores científiques. Quaderns de treball grupals.

COLABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

Exportar el mètode d’investigació científica a casa: “Treballar també és divertit”. Cada alumne/a, amb ajuda de la seua família, planificarà moments d'oci i treball i establirà un calendari. El xiquet/a que vol millorar matemàtiques, pot comprometre’s a comprovar els càlculs del supermercat, estimar la despesa d'unes pizzes que demanen a domicili, escollir un pressupost de tres coneguts en la compra d’un ordinador portàtil ... D’aquesta manera es sentirà responsable en les decisions i feines familiars: obtenint dades quantificables, organitzant-les i estimant-les per tal d’aportar solucions als problemes i afers diaris familiars.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

72

TITOL: L'Orfeu a la Marina ÀREA/S: Biologia i Geologia NIVELL/CICLE/ETAPA:3r ESO

ACTIVITAT Núm. 6 TIPUS DE PENSAMENT

Preparar uns murals explicatius al voltant de la veu humana

Creatiu, analític i sistèmic

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

Visionat d'un vídeo sobre la veu humana i les seves possibilitats artístiques així com de l'aparell fonador i respiratori

Nº de sessions

3

Agrupaments

Xicotet grup (no més de 4

alumnes)

Escenaris

Aula * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

Vídeo de l'aparell fonador i respiratori Murals d'anatomia

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

73

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.

ACTIVITAT Núm. 1 TIPUS DE PENSAMENT

Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica frontal (amb un punt de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs.

LÒGIC

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1.

Nº de sessions 1

Agrupaments NO

Escenaris AULA ESPECÍFICA DE PLÀSTICA * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

PISSARRA

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

74

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.

ACTIVITAT Núm. 2 TIPUS DE PENSAMENT

Dibuixa 4 cubs en perspectiva cònica obliqua (amb dos punts de fuga) des de diferents punts de vista. Ombreja'ls tenint en compte la posició d'un focus de llum comú per a tos els cubs, emprant diferents llapis de colors

LÒGIC

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1.

Nº de sessions 1

Agrupaments NO

Escenaris AULA ESPECÍFICA DE PLÀSTICA * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

PISSARRA

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

75

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.

ACTIVITAT Núm. 3 TIPUS DE PENSAMENT

Dibuixa la teua habitació en perspectiva cònica frontal, representant porta, finestres i mobiliari. Dóna-li color.

LÒGIC

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1.

Nº de sessions 1

Agrupaments NO

Escenaris AULA ESPECÍFICA DE PLÀSTICA * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

PISSARRA

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

76

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.

ACTIVITAT Núm. 4 TIPUS DE PENSAMENT

Dibuixa des del pati interior de l'institut una vista del centre, en perspectiva cònica frontal. Ombreja-la utilitzant trama en clar-obscur.

LÒGIC

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1.

Nº de sessions 1

Agrupaments NO

Escenaris PATI DE L’IES * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

77

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.

ACTIVITAT Núm. 5 TIPUS DE PENSAMENT

A partir dels diferents figurins que et donem, fes l'esbós de diferents conjunts de vestir.

CREATIU

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1.

Nº de sessions 1

Agrupaments NO

Escenaris AULA ESPECÍFICA DE PLÀSTICA * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

78

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.

ACTIVITAT Núm. 6 TIPUS DE PENSAMENT

Cerca en la xarxa diferents escenografies de teatre i televisió per a crear el teu propi catàleg d'imatges. Inclou els "atrezzos" relacionats i els vestuari dels personatges.

ANALÍTIC

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1.

Nº de sessions 1

Agrupaments GRUPS DE QUATRE

Escenaris AULA ESPECÍFICA D’INFORMÀTICA * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

79

TITOL: L'ORFEU A LA MARINA ÀREA/S: EPV NIVELL/CICLE/ETAPA: 3r. 2n Cicle de l'ESO.

ACTIVITAT Núm. 7 TIPUS DE PENSAMENT

A partir del guió de l'obra de teatre "L'Orfeu a la Marina" dissenya la teua pròpia escenografia per a la representació. Inclou un llistat amb els material necessaris i les seues mides per a la construcció del mateix.

CREATIU ANALÍTIC

SELECCIÓ DE EXERCICIS ORGANITZACIÓ D’AULA

1.

Nº de sessions 2

Agrupaments GRUPS DE QUATRE

Escenaris AULA ESPECÍFICA DE PLÀSTICA * També per a les activitats d'avaluació

RECURSOS DIDÀCTICS

COL·LABORACIÓ AMB LA FAMÍLIA/ENTORN

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

80

AVALUACIÓ

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

81

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT CUC CSG FIL CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

ACTIVITATS APRENENTATGE

INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES

Lectura de textos clàssics sobre el mite d'Orfeu

Call 9.1. Identifica els principals elements de la mitologia clàssica i els reconeix en diversos contextos literaris i i iconogràfics.

Resolució d'un qüestionari sobre un text clàssic on aparega Orfeu. Elaboració d'un esquema sobre la vida d'Orfeu. Elaboració d'un nou mite sobre Orfeu en versió actualitzada. com a exercici de classe. Exposició oral d'un episodi de la vida d'Orfeu.

Anàlisi de les representacions artístiques del mite d'Orfeu .

Call 9.1. Identifica els principals elements de la mitologia clàssica i els reconeix en diversos contextos literaris i i iconogràfics.

Prova escrita en la qual es farà un comentari d'una pintura que represente el mite d'Orfeu en la qual i s'identifiquen els personatge mitològics que hi intervenen . Recerca de representacions escultòriques sobre el mite d'Orfeu.

Lectura de textos sobre l'orfisme.

Call 9.1. Identifica els principals elements de la mitologia clàssica i els reconeix en diversos contextos literaris i i iconogràfics.

Prova escrita sobre la informació dels textos estudiats a classe sobre l'Orfisme, partint d'un text i resolució d'un breu qüestionari. Recerca en la xarxa d'informació sobre l'orfisme.

Escala de puntuació

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

82

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT ENGLISH

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS

APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES ACTIVIDAD 0: Visionar breves escenas de video donde se muestran monólogos y diálogos

CCLL1.1 Capta ideas esenciales en diálogos de diferente tipo y distinto nivel de formalización.

CCLL1.2 Reproduce el contenido de los monólogos y diálogos..

CCLI TICD

CUESTIONARIO DE AUTOEVALUACIÓN (cuestionario para constatar que el alumnado distingue entre monólogo y diálogo) OBSERVACIÓN DIRECTA CON RÚBRICA (para valorar el grado de memorización de un monólogo y un diálogo)

ACTIVIDAD 1: Transformar estructuras en un texto dialogado.

LL18.1 Conoce y comprende las principales formas..

CCLL18.3 Reconoce los elementos estructurales básicos de un diálogo.

CCIA PRUEBA OBJETIVA MULTIOPCIÓN (para ver en qué grado el alumno conoce y reconoce sus elementos estructurales)

ACTIVIDAD 2: Seleccionar información sobre el tema propuesto para ser ejecutado.

CCLL11.1 Integra informaciones sobre un tema propuesto.

CCLI TICD

Valoración según las pautas confeccionadas por el profesorado. (Se hace hincapié en cómo se autoorganizan en la puesta en común de la información recabada)

ACTIVIDAD 3: Escribir los diálogos.

CCLL21.1 Compone diálogos en soporte de papel y digital, tomando como modelo los diálogos leídos o comentados en el aula, o realiza alguna transformación sencilla sobre los mismos.

CCLI CCIA CAIP

EJERCICIO DE AUTOEVALUACIÓN. OBSERVACIÓN DIRECTA CON RÚBRICA

ACTIVIDAD 5: Por parejas representar ante los compañeros los diálogos confeccionados

CCLL.3.1 Participa en situaciones de comunicación, dirigida o espontáneas, respetando las normas de la comunicación: usa el turno de palabra, organiza el discurso, incorpora las intervenciones de los demás.

CCLI CAIP

OBSERVACIÓN DIRECTA CON RÚBRICA (para valorar todos los recursos comunicativos de los alumnos que representan)

Escala de puntuación: De 0 a 10 puntos

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

83

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT CASTELLANO

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS

APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES

Crear un text narratiu que ens servisca de motiu conductor a la representació.

1.- Crea textos escritos de diferente tipo (narrativos) en soporte papel y digital. 2.- Adecúa el registro a la situación comunicativa en textos de diferentes tipos. 3.- Aplica los conocimientos sobre el castellano y las normas del uso lingüístico al texto narrativo.

11.1 11.2 17.4

La activitat d'avaluació consistiria en l'anàlisi de la redacció del text narratiu que presenten els alumnes, utilitzant la rúbrica annexa.

Escala de puntuació

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

84

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT MÚSICA

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS

APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES

A.1. ELABORAR UN ARRANJAMENT

Transcriu les melodies a la partitura correctament

Ressalta la melodia principal en cadascuna de les seccions

Acompanya les veus de manera agradosa Incorpora segones veus o elements d'enllaç

adients i de la seua invenció. Escriu amb ordre, claredat i grafia correcta

CCIA CSIC CAIP

OBSERVACIÓ EXECUCIONS/ LISTA DE COTEJO/ PRODUCTES

A.2. INTERPRETACIÓ CONJUNTA D'UNA PEÇA MUSICAL

Domina el seu instrument i la seua part Controla el tempo tant individualment com

en grup Escolta als companys per tal de adequar la

seua intervenció Utilitza recursos expressius en la

interpretació de la peça Té una actitud de col·laboració amb la

preparació de l'activitat

CSIC CAA CAIP

OBSERVACIÓ EXECUCIONS/ RÚBRICA/ PRODUCTES

Escala de puntuació

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

85

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT VALENCIÀ

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS

APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES

6.1 Dir paraules que rimen amb el mot proposat pel professor/a (començant per les formes No personals dels verbs i continuant per qualsevol altra categoria de mot: substantius, adjectius, …) de manera ordenada, alumne/a per alumne/a. El professorat començarà la roda un mínim de 5 vegades amb 5 mots diferents.

CVLL7.1. Reconeix els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, converses i dialogats) i les seues estructures formals. CVLL7.2. Utilitza els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, converses i dialogats) i les seues estructures formals.

CCLI CPAA

Seguiment de la participació de l’alumnat; dels seus encerts o no de l’activitat proposada. Seguint sempre el criteri de la Rúbrica que figura més avall (A, B, C o D).

6.2 Inventar-se un mot que allà on no n’hi ha ( buscant que la rima siga consonant i que el mot afegit siga coherent amb la temàtica del text) a partir d'un poema proposat, d’un autor reconegut, al qual li faltarà l'última paraula de cada vers.

V17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma. CVLL22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.

CPAA CCIA

Activitat per a fer a casa i corregir-la a classe. Es valorarà la presentació, la puntualitat i la creativitat lèxica. Així com l’adequació semàntica i coherent amb el tema de cada poema. Seguint sempre el criteri de la Rúbrica que figura més avall (A, B, C o D).

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

86

6.3 Elaborar, crear versos solts, amb un mínim de 3 figures retòriques diferents (fonètica, sintàctica i semàntica); d’entre alguna de les següents: Hipèrbaton, Paral·lelisme, Anàfora, Al·literació, Comparació, Metàfora, Hipèrbole, Antítesi i Personificació.

CVLL19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic. CVLL20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital.

CCIA CCIA CAIP CCLI TICD

Activitat per a fer a casa i corregir-la a classe. Es comprovarà si reconeix les figures retòriques proposades. Es valorarà la presentació, la puntualitat en l’entrega del treball; i la creativitat. Així com l’adequació semàntica, la coherència i la cohesió dels diversos versos. També, el nivell d’ús dels programes informàtics necessaris per tal de preparar, seleccionar i elaborar el treball. Seguint sempre el criteri de la Rúbrica que figura més avall (A, B, C o D).

6.4 Visionar i escoltar a l’ordinador cançons diverses aportades pel professorat (tot i que l’alumnat també podrà suggerir-ne) i fer la tria d’aquelles que s’adeqüen, en grups de 3 alumnes, a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…).

CVLL24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes. CVLL23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació tant en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD,etc.).

CSIC CAIP TICD CPAA CAIP

Seguiment de la capacitat de l’alumnat, a l’hora d’:

Escoltar en silenci, respectant quan els companys facen la seua exposició del treball.

Capacitat de prendre notes d’allò que suggerisquen els companys/es del grup.

Pressa de decisions, opinions i integració en el grup.

Capacitat per seleccionar cançons adequades a la temàtica que se li demana; així com la capacitat d’elaborar textos argumentatius i explicatius en la posada en comú com a membre del petit grup a l’hora d’exposar el seu punt de vista. Seguint sempre el criteri de la Rúbrica que figura més avall (A, B, C o D).

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

87

6.5 Adaptar la lletra de diverses cançons ja triades, tot respectant el ritme i la música originals, i a la temàtica del mite d'Orfeu (en les diverses situacions en les quals s'hi trobarà…). Hauran de fer servir l’ordinador, amb un programa de muntatge específic que els ajude a superposar la nova lletra creada per ells i elles, a la música de les cançons triades. Sempre amb els mateixos grups de 3 alumnes que van elaborar l’activitat 6.4.

CVLL21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconèixer els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Utilitzar estos coneixements en la producció de textos d’intenció literària. CVLL20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital.

CCIA CCLI CAIP CCLI TICD CCIA

Es valorarà, en aquesta activitat, seguint sempre el criteri de la Rúbrica que figura més avall (A, B, C o D), el següent:

La presentació del treball.

L’ortografia.

L’adequació al tema demanat.

La coherència dels textos presentats.

La cohesió interna dels textos poètics.

La creativitat.

L’ús de recursos poètics: figures retòriques fonètiques, sintàctiques i semàtiques. Ús de la rima i l’estrofa.

El treball en grup: tant les aportacions personals com la capacitat receptora d’allò aportat pels altres.

L’interés per millorar.

El nivell d’ús dels programes informàtics necessaris per tal de presentar el treball final.

Escala de puntuació. De més a menys: A (expert) B (avançat) C (aprenent) D (novell)

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

88

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT EDUCACIÓ FÍSICA

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS

APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES

Preparar una coreografia per tal d’acompanyar algunes peces

EF.6.1: Realitza balls en grup amb respecte i

desinhibició

CCIA CSIC

Fitxes on es plasmen els diferents moviments de la coreografia. Full d’observació on valorarem la creativitat, l’execució i el grau de desinhibició.

Escala de puntuació

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

89

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT FÍSICA I QUÍMICA

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS

APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES

3. Què hem de fer per a què el monocordi sone com qualsevol altre instrument? Dissenyeu una estratègia i una seqüència de passos per posar-la en pràctica.

FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori al llarg del curs, respectant les normes de seguretat del laboratori.

CIMF Els alumnes lliuraran al professor la proposta d'estratègia, com a seqüència de passos, que proposen seguir per a la construcció del monocordi. S'avaluarà d'acord amb una rúbrica.

La qualificació serà revisable en tant, en fer l'informe final (activitat 7) es poden observar canvis significatius en la concepció d'aquesta estratègia.

5. Porteu a terme el procés dissenyat. Elaboreu una taula amb les dades recollides. Feu la corresponent gràfica.

FQ2.1. Realitzar correctament experiències de laboratori al llarg del curs, respectant les normes de seguretat del laboratori.

CM CIMF

El professor valorarà, a través de l'observació, el treball experimental que fan els alumnes al laboratori. Una xarxa d'anàlisi establirà els aspectes que s'avaluen i el grau en què s'espera que siguen adquirits pels estudiants.

7. Elaboreu un informe sobre la investigació portada a terme.

FQ1.1. Determina els trets distintius del treball científic a través de l'anàlisi contrastada d'algun problema científic o tecnològic d'actualitat.

FQ2.1. Realitza correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat del laboratori.

FQ3.1. Descriu les interaccions existents en l'actualitat entre societat, ciència i tecnologia.

CL CM CIMF

Els alumnes lliuraran al professor un informe sobre el treball fet. Aquest informe s'avaluarà seguint una rúbrica.

Servirà, a més, per valorar en quina mesura han millorat els aspectes

avaluats anteriorment, com a aplicació de l'avaluació contínua.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

90

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT MATEMÀTIQUES

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ACTIVITATS

APRENENTATGE INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES

Raoneu si sona igual la mateixa melodia interpretada en to de Do que transportada al to de La.

MAT4.2. Utilitza convenientment les unitats de mesura usuals per a recollir informació per a resoldre problemes emmarcats en el context de la música. MAT MAT15.5. Calcula la mitjana aritmètica de nombres racionals obtinguts de la mesura directa d'un instrument musical. MAT3.1. Relaciona mesures per tal de representar les notes musical per mitjà de nombres racionals fraccions de corda. MAT3.1. Calcula la distància entre notes a partir d'expressions numèriques senzilles de nombres racionals (resta de fraccions). MAT4.2. Compara distàncies entre notes musicals a partir d'expressions numèriques senzilles de nombres racionals (compara fraccions). MAT4.2. Compara expressions numèriques senzilles de nombres racionals (compara fraccions) per tal de comprovar que els resultats són independents de l'instrument.

MAT

CIMF

CCIA

CPAA

Procediments: observació d'execucions i administració de prova escrita (quadern de treball) de resposta estructurada. Què observar? - Participació grupal: comunicació ordenada i respectuosa i comportament responsable, constructiu i solidari. Instrument d’avaluació: escala d'observació directa i d'actituds. - Participació procés d’investigació científica i utilització de recursos: obté dades quantificables i les organitza, empra unitats i instruments de mesura calibrant el seu error, estima solucions raonables i empra els procediments més adequats per abordar el procés de resolució. Instrument d’avaluació: escala d'observació directa i d'actituds. Prova escrita de resposta estructurada: - Elaboració informe final: Resumeix informacions utilitzant procediments de planificació i revisió de dades, elabora l'informe final seguint un guió establert i redacta les conclusions tenint cura de la cal·ligrafia, l'ordre i la presentació. Instrument d’avaluació: quadern de treball del grup (on es dóna resposta als 5 exercicis que s'inclouen dins l'activitat d'aprenentatge).

Escala de puntuació de l'escala d'observació del 5 (EXC) fins a l'1 (sense realitzar). Qualitatives i sumatives. - Excel·lent (es desenvolupa per damunt del que s'esperava) - Molt bé (es desenvolupa de la manera esperada) - Bé (es desenvolupa per baix del que s'esperava) - Millorable (s'inicia) - Sense realitzar (no ha fet

res)

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

91

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT BIOLOGIA I GEOLOGIA CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

ACTIVITATS APRENENTATGE

INDICADORS D’AVALUACIÓ CCLV ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

PROCEDIMENTS, INSTRUMENTS I PROVES

Preparar murals explicatius al voltant de la veu humana

Reconeix que en la salut influeixen aspectes físics psicològics i socials

CAIP

- Mural -Treball en equip

Reconeix la importància i analitza la influència d’alguns estils de vida sobre la salut

CISC

- Mural -Treball en equip

Escala de puntuació

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

92

RÚBRIQUES

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

93

RÚBRICA CUC CSG FIL

Què avalue? +A A B C D --D

Coneixements del

mite

Coneix perfectament tots els personatges, els noms i tots els detalls del mite

Coneix prou bé la majoria de personatges i molts detalls del mite.

Coneix la majoria de personatges i molts detalls del mite.

Coneix alguns personatges i prou detalls del mite.

Coneix uns pocs personatges i pocs detalls del mite.

No coneix cap personatge del mite.

Identificació del mite en escultura i pintura

Reconeix minuciosament tots els personatges de les imatges proposades.

Reconeix molts detalls sobre els personatges del mite de les imatges proposades.

Reconeix prou detalls sobre els personatges del mite de les imatges proposades.

Reconeix uns pocs detalls sobre els personatges del mite en les imatges proposades.

Reconeix el mite sense detalls sobre els personatges del mite en les imatges proposades.

No reconeix cap personatge del mite en l'escultura ni en la pintura proposades.

Exposició oral de

l'orfisme

Utilitza tot el vocabulari de les lectures. estudiades.

Utilitza molts dels termes del vocabulari de les lectures estudiades.

Utilitza prou termes vocabulari de les lectures estudiades.

Utilitza alguns termes del vocabulari de les lectures estudiades.

Utilitza uns pocs termes del vocabulari de les lectures estudiades.

No utilitza cap terme del vocabulari de les lectures estudiades.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

94

RÚBRICA DEUTSCH

Què avalue? Muy bien Bien Mal

Dominio del vocabulario

Dispone de un amplio vocabulario usado con bastante corrección.

Tiene suficiente vocabulario. Comete algún error.

Le falta vocabulario. Comete errores sistemáticamente.

Corrección gramatical y ortográfico

Buen control gramatical. Se expresa con razonable corrección y los errores no impiden la comprensión.

Los errores impiden la comprensión del texto.

Comprensión oral Comprende el texto sin dificultad. Comprende de forma general los textos.

No consigue entender los textos.

Participación Casi siempre escucha, comparte y apoya el esfuerzo de otros. Aporta ideas que puedan ampliar el aprendizaje.

Usualmente escucha, comparte y apoya el esfuerzo de otros. Usualmente aporta ideas que puedan ampliar el aprendizaje.

Raramente escucha, comparte y apoya el esfuerzo de otros. Nunca aporta ideas que puedan ampliar el aprendizaje.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

95

RÚBRICA ENGLISH

Què avalue? +A A B C D --D

CCLL.3.1 Participa en situaciones de comunicación, dirigidas o espontáneas, respetando las normas de la comunicación: usa el turno de palabra, organiza el discurso, incorpora las intervenciones de los demás.

El alumno interactúa de manera fluida y autónoma

El alumno integra su diálogo correctamente en la conversación y hace buen uso de las técnicas oratorias.

El alumno integra su diálogo correctamente en la escena y hace un uso básico de las técnicas oratorias.

El alumno respeta el orden de intervención en la conversación con los demás..

El alumno muestra poca predisposición a participar en la conversación.

El alumno se mantiene en un segundo plano.

ESCALA DE PUNTUACIÓN

10 9-8 7-6 5 4-3 2-1

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

96

RÚBRICA ESPAÑOL

Què avalue? +A A B C D --D

El tratamiento de las fuentes de información. CCLL23

Las fuentes son variadas, relevantes y actualizadas.

Diversas fuentes pero incluye datos no relevantes.

Fuentes escasas y no contrastadas.

Fuente única e información poco relevante.

Contenido del texto CCLL12

Todas las ideas están presentadas con claridad. Ideas variadas y directamente relacionadas con el tema.

Casi todas las ideas se presentan con claridad. Casi todas las ideas tienen relación con el tema y son variadas.

Algunas ideas se presentan con claridad. Algunas ideas se repiten, algunas ideas pueden no tener relación con el tema.

Las ideas no se expresan con claridad. Las ideas no presentan ralación con el tema.

Coherencia CCLL11.3

La organización de las ideas es lógica, coherente y fluida.

La organización de las ideas es bastante lógica, coherente y fluida.

La organización de las ideas es poco lógica, coherente y fluida.

La organización de las ideas no es nada coherente y no hay fluidez entre ellas.

Cohesión y expresión CCLL11.4 CCLL11.5

El vocabulario, la corrección ortográfica y la estructura oracional son óptimos.

Hay muy pocos errores de tipo léxico, ortográfico y sintáctico.

Incurre en incorrecciones en la elección del vocabulario, organización de las oraciones y grafías.

Vocabulario poco apropiado y pobre, numerosas incorrecciones ortográficas y oraciones incompletas o mal construidas.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

97

RÚBRICA MÚSICA

Què avalue? A B C D E

CLAREDAT

Aporta idees per a la resolució de problemes i la coordinació del grup

La interpretació és correcta

Malgrat que la seua interpretació no és perfecta, és capaç de controlar-les i seguir la partitura per tal de gaudir del conjunt

Interpreta les notes però amb moltes pauses

No pot interpretar la peça individualment

PRECISIÓ

La seua interpretació s'ajusta perfectament al ritme del conjunt

Cal que ajuste la seua interpretació al ritme de la peça

Cal que pare en alguns moments

Cal que es pare sovint per tal de seguir al grup

No pot seguir al grup

INTERRELACIÓ

Escolta als companys per tal de regular el seu volum

Escolta als companys per tal de regular el seu volum i ho aconsegueix la major part del temps

No escolta als companys per tal de regular el seu volum; no obstant això el treball no es veu entorpit

No escolta als companys per tal de regular el seu volum i no aconsegueix la major part del temps

No escolta als companys per tal de regular el seu volum i entorpeix la producció del grup

TREBALL

A més col·labora en la preparació de l'escenari

Col·labora en la preparació dels faristols

Està enllestit al moment de començar i no causa retard

Tarda en preparar-se i no ajuda a l'equip

Tarda en preparar-se; amés està distret i molesta als companys

ESCENIFICACIÓ

L'alumnat gaudeix de la interpretació per la seua expressió

L'alumnat demostra sincronia amb les emocions a transmetre

L'alumnat intenta expressar les emocions, malgrat que li costa transmetre la idea

Li costa transmetre la idea

Li costa transmetre la idea i es troba incòmode

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

98

CRITERIS

NOVELL D

APRENENT C

AVANÇAT B

EXPERT A

COMUNICACIÓ

-No sap expressar-se en públic. Està nerviós i no se l’entén. -No utilitza correctament el llenguatge corporal.

-S’expressa amb dificultat . Està una mica nerviós però se l’entén. -S’ajuda amb certs gestos.

-S’expressa amb claredat i es comprén bé el que diu. -Controla els gestos; mira el professor/a i els companys/es quan parla.

-S’expressa amb molta claredat. -Gesticula correctament i adequada; sap captar l’atenció del professor/a i dels companys/es.

CONTINGUT No domina el tema. Té un coneixement escàs del

tema. Coneix el tema, però no el contextualitza.

Controla el tema i el contextualitza perfectament.

LÈXIC El vocabulari és molt pobre. El vocabulari és limitat. Utilitza un vocabulari variat i amb

bastant precisió. Mostra riquesa de vocabulari i bona precisió.

GRAMÀTICA

-No conjuga bé els verbs treballats. -Usa sols oracions simples, i amb problemes.

-Conjuga amb dificultat els verbs més usuals. -S’expressa amb oracions simples, però correctament.

-Conjuga bé el temps verbals. -Usa les diferents oracions i els connectors estudiats.

-Conjuga molt bé els temps verbals. -Controla molt bé els diferents tipus d’oracions, amb els corresponents connectors i d’altres elements característics.

FONÈTICA I PROSÒDIA

-La pronúncia és molt dolenta. -El to de veu és força monòton.

-Pronuncia amb dificultat, però s’hi esforça. -Li falta emfasitzar més la melodia de les diferents modalitats oracionals.

-Pronuncia amb correcció. -Entona adequadament les oracions.

-Pronuncia molt bé. -Controla perfectament els elements prosòdics.

ACTITUD No valora l'activitat. Valora poc l’activitat. Reconeix la importància de

l’activitat. Valora molt l’activitat.

RÚBRICA VALENCIÀ Expressió oral espontània (ESO)

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

99

CRITERIS 0 1 2

ADEQUACIÓ al tema i a la tipologia textual. Registre. Vocabulari.

El text no s’adequa al tema ni a la tipologia textual proposats.

Hi utilitza el registre col·loquial.

Usa un vocabulari molt pobre, amb barbarismes i vulgarismes.

El text s’adequa parcialment al tema i a la tipologia textual proposats.

Hi utilitza els registre estàndard, però amb col·loquialismes.

El vocabulari s’ajusta al tema, però hi ha poca varietat i algunes repeticions; pot haver-hi algun barbarisme aïllat.

El text s’adequa completament al tema i a la tipologia textual proposats.

Hi utilitza el registre estàndard.

El vocabulari s’ajusta al tema i presenta varietat d’ús de procediments de referència .

COHERÈNCIA

Les idees hi apareixen sense cap relació de contingut.

No organitza el text en paràgrafs.

No usa connectors.

Les idees mantenen una relació de contingut, però desordenades.

En la major part del text hi ha correspondència entre les idees i els paràgrafs.

En la major part del text usa els connectors necessaris.

Les idees s’organitzen amb un ordre lògic que dóna sentit global al text.

El text està ben estructurat. Les idees coincideixen amb els paràgrafs.

Usa els connectors necessaris en tot el text.

COHESIÓ

No hi utilitza cap estructura sintàctica complexa.

L’ús dels signes de puntuació és, en general, incorrecte, encara que resulten necessaris per a la comprensió del text.

Conjuga els verbs incorrectament en la major part del text.

Hi utilitza algunes estructures sintàctiques complexes, encara que de vegades es perd el sentit del missatge en què s’usen.

L’ús dels signes de puntuació és correcte en la majoria de les ocasions necessàries per a la comprensió del text.

En la major part del text, la flexió verbal és correcta, però no realitza correlacions temporals necessàries tenint en compte la tipologia textual plantejada.

Hi utilitza estructures sintàctiques complexes de manera adequada amb un ús correcte dels connectors i de la correlació temporal verbal.

L’ús dels signes de puntuació és correcte en totes les ocasions necessàries per a la comprensió del text.

En general, la flexió verbal és correcta i realitza correlacions temporals necessàries tenint en compte la tipologia textual plantejada.

CORRECCIÓ (Errors ortogràfics i morfosintàctics)

Hi fa un ús incorrecte de l’ortografia normativa i de les regles de morfosintaxi de la llengua.

Hi fa un ús bastant correcte de l’ortografia normativa i de les regles de morfosintaxi de la llengua.

En general, hi fa un ús correcte de l’ortografia normativa i de les regles de morfosintaxi de la llengua.

RÚBRICA VALENCIÀ CORRECCIÓ DE TEXTOS ESCRITS

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

100

RÚBRICA EDUCACIÓ FÍSICA

Què avalue? +A A B C D --D

CREATIVITAT És molt creatiu i original És creatiu i original És suficientment creatiu i original

És poc creatiu i poc original

EXECUCIÓ

Es coordina molt bé amb el grup i els seus moviments sempre s’adeqüen al ritme de la música

Es coordina amb el grup i els seus moviments no sempre s’adeqüen al ritme de la música

Es coordina poc amb el grup i els seus moviments no s’adeqüen al ritme de la música

La seua coordinació amb el grup és nul.la i els seus moviments s’adeqüen poques vegades al ritme de la música

GRAU DE DESINHIBICIÓ

Es mostra molt desinhibit i gaudeix molt amb l’activitat

Es mostra desinhibit i gaudeix amb l’activitat

Es mostra suficientment desinhibit i gaudeix poc amb l’activitat

Es mostra prou inhibit i no gaudeix amb l’activitat

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

101

RÚBRICA MATEMÀTIQUES

Densitat dels materials 4t d’ESO Matemàtiques B La matemàtica com a instrument per a les ciències

Què avalue? BEN ASSOLIT 2 punts

ASSOLIT 1.5 punts

POC ASSOLIT 1 punt

GENS ASSOLIT 0 punts

IDEES PRÈVIES -Repassa els coneixements previs sobre la densitat i les funcions matemàtiques i els fa seus.

-Repassa els coneixements previs sobre la densitat i les funcions matemàtiques, però es preocupa poc de fer-se’ls seus.

-No recupera coneixements previs, però en busca información.

-No recupera els coneixements previs sobre el tema ni tampoc busca informació

CONTEXTUA- LITZACIÓ

-Escriu la fórmula de la densitat. -Reconeix les gràfiques i escriu les fórmules de les funcions lineals i de proporcionalitat inversa.

-Escriu la fórmula de la densitat. -Reconeix les gràfiques i escriu les fórmules de les funcions lineals.

-Escriu la fórmula de la densitat o reconeix alguna de les gràfiques.

- No escriu ni reconeix cap fórmula ni gràfica.

PLANIFICACIÓ

-Planifica la presa de mesures. -Planifica la recollida de les dades en taules i gràfiques. -Preveu la consulta a una font de coneixements matemàtics per identificar les funcions.

-Planifica la presa de mesures i la recollida de les dades en taules i gràfiques. -Planifica la construcció dels gràfics.

-Planifica la presa de mesures i la recollida de les dades en taules i gràfiques.

- No sap fer cap planificació sobre mesures i gràfics.

ANÀLISI

-Al nivell “assolit” hi afegeix: -Aïlla correctament la variable depèn- dent en cada experiència per expressar la fórmula de la funció corresponent.

-Mesura masses i longituds adequadament. -Mesura volums per immersió i per càlcul a partir de fórmules. -Anota bé les unitats. -Organitza les dades en taules i gràfiques.

-Mesura la massa dels objectes amb la balança. -Mesura volums per immersió. -Anota bé les unitats. -Organitza les dades en taules i gràfiques.

-No sap quines mesures ha de prendre o ho fa sense cap rigor. -No sap recollir dades en taules o gràfics. -No sap calcular volums.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

102

Punts = Nota = ( / 14) · 10 =

VERIFICACIÓ

-Revisa i rectifica, si cal, aquells punts dels gràfics que no segueixen la tendència marcada pels altres. -Reflexiona sobre aspecte dels gràfics.

-Revisa i rectifica, si cal, aquells punts dels gràfics que no segueixen la tendència marcada pels altres.

-S’adona que hi ha punts que no segueixen la tendència marcada pels altres , però no els rectifica.

-No revisa res del que ha fet.

INTERPRETACIÓ

-Expressa per escrit, amb correcció lingüística la resposta a totes les preguntes plantejades oralment pel professor/a.

-Respon les preguntes plantejades oralment pel professor/a correcta- ment, però no es preocupa de la correcció lingüística.

-Respon a totes les preguntes plantejades oralment pel professor. però no totes les respostes són adequades, ni es preocupa per la correcció lingüística.

-No expressa cap interpretació.

CONCLUSIÓ

-Al nivell “assolit” hi afegeix: -Sap explicar teòricament quina bola és més densa: vidre, ferro, alumini, suro, goma o plàs- tic buit.

- Al nivell “poc assolit” hi afegeix: -Dedueix la relació de creixement entre densitat i volum a massa constant; també entre densitat i massa a volum constant.

-Dedueix només que “a major densitat més pendent en la recta massa-volum”.

-No sap generalitzar cap experiència.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

103

RÚBRICA TECNOLOGIA

Què avalue? +A A B C D --D

Recerca Ha consultat moltes fonts fiables i adequades

Ha consultat varies fonts adequades i fiables

Ha consultat una font i una informació fiable

Ha consultat una única font no fiable o fora de context

Rellevància Ha fet una gran elecció de la informació més rellevant i adequada per al projecte.

Ha fet una bona tria d'informació rellevant per al projecte

La informació triada es rellevant però no ha sigut massa contrastada

La informació no és gens rellevant

Claredat El disseny és molt bo i deixa molt clar el que va a construir-se.

Ha fet un bon disseny que aconsegueix el que es busca

El disseny és acceptable El disseny no és gens clar

Anàlisi Ha seguit molt bé el procediment estudiat amb coherència, destresa i seguretat

Ha seguit correctament el procediment estudiat

El procediment seguit és el correcte però hi ha punts millorables

No segueix el procediment correcte d'anàlisi i construcció

Interpretació El projecte és exactament el que es busca, amb el disseny exacte i el funcionament òptim.

El projecte aconsegueix el que es busca prou bé

El projecte s'ajusta més o menys al que es busca

El projecte no s'ajusta al que es buscava

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

104

RÚBRICA FÍSICA I QUÍMICA

Què avalue? A B C D

FQ1.1. Determina els trets distintius del treball científic a través de l'anàlisi contrastada d'algun problema científic o tecnològic d'actualitat.

S'identifiquen totes les parts del treball científic portat a terme com a apartats de l'informe. Es justifica correctament cada pas.

Manca alguna de les parts del treball científic o hi ha dues etapes que estan confoses. No es justifica algun pas.

Manquen més de la meitat de les parts del treball científic o es confonen entre elles. No es justifiquen més de la meitat dels passos.

L'informe no està estructurat, no s'identifiquen les etapes del treball científic portat a terme. No es justifica el que s'exposa.

FQ2.1. Realitza correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat del laboratori.

És capaç de construir un monocordi. Indica i justifica els passos seguits per fer-ho.

Manca algun pas poc important en la construcció del monocordi. No és capaç de justificar algun dels passos portats a terme.

Manca algun pas important en la construcció del monocordi. No és capaç de justificar més de la meitat dels passos portats a terme.

No és capaç de construir un monocordi. No identifica els passos seguits per construir-lo.

FQ3.1. Descriu les interrelacions existents en l'actualitat entre societat, ciència i tecnologia.

Justifica l'interés que té la construcció d'un monocordi, o relaciona amb altres investigacions, resultats o problemes. Apunta noves investigacions que es poden portar a terme a partir d'aquesta.

No indica clarament quin interés pot tindre la construcció d'un monocordi, es limita a donar justificacions vagues. O No apunta clarament noves investigacions que es poden portar a terme, es limita a propostes vagues.

No indica quin interés pot tindre la construcció d'un monocordi o no apunta noves investigacions que es puguen portar a terme.

No indica l'interés que té la investigació i no apunta noves investigacions que es puguen portar a terme.

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

105

AUTORS DE LA UDI

UDI L’ORFEU A LA MARINA. IES NÚMERO 1, XÀBIA, ALACANT

106

Mª Rosa Albero Puig Departament de Música Caterina Ausina Fullana Departament de Valencià Yolanda Bas Sellés Departament d’Anglès Francisco Blanes Escrivà Departament de Biologia i Geologia Raül Bo Orengo Departament de Tecnologia Mª Ángeles Boronat Espejo Departament de Castellà Isabel Borrell Cholbi Departament d’Anglès Josep Buigues Colomer Departament de Valencià Mª Ángeles Camarasa Fernández Departament de Castellà Mª Teresa Català Crisóstomo Departament de Cultura Clàssica Miquel Català Millet Departament de Geografia i Història Mª Teresa Cholbi Berruti Departament d’Anglès Mª del Mar Cholbi Sellés Departament de Matemàtiques Vicent Chorro Montserrat Departament de Matemàtiques Mª José Cortina Selva Departament de Física i Química Mª Isabel Doménech Soler Departament de Castellà Manel Domingo Mares Departament de Valencià Jose Erades Serrat Departament de Filosofia Pere Ferrer Monfort Departament de Dibuix i Arts Plàstiques Mª Mercedes Fuentes Departament de Geografia i Història Mª Ester Garcés Sarmiento Departament de Biologia i Geologia Isabel Gil Mora Departament d’Anglès Mª Glòria Gilabert Departament de Valencià Félix González Juárez Departament de Valencià Enric González i Velázquez Departament de Matemàtiques Javier Llorca Pellicer Departament de Educació Física Carlos Gustavo Marfil González Departament de Tecnologia

Mª Trinidad Marí Andreu Departament de Biologia i Geologia MªIsabel Miñana Escrivà Departament de Tecnologia Carles Palomares Pérez Departament de Matemàtiques Mª Cinta Pla Campos Departament d’Orientació Concepción Planells Montaner Departament de Castellà Mª Isabel Puig MuletDepartament de Biologia i Geologia David Ricart Sanchis Departament d’Economia Mª Desamparados Rincón De Arellano Castellvi Departament d’Anglès Antonia San Miguel Fabregués Departament de Educació Física Josep Sapena Segarra Departament de Física i Química Francisco Savall Alemany Departament de Física i Química Antonio Sotillo Gallego Departament de Castellà Mª Carmen Vinagre Parra Departament de Alemany COORDINADORES: Juana García Salvà Departament d’Informàtica E. Raquel Gómez Paredes Departament de Dibuix i Arts Plàstiques