� Inaugurada la nova Comissaria de Policia deCala Millor pel president del Govern Francesc Antich

� Un edifici de 1.500 metres quealberga, a més, un local del SOIB iuna oficina d’atenció al ciutadà idelegació de l’Ajuntament.

� Un espai per a 50 agentsamb un gimnàs, una galeria de tir,calabossos, aula, vestuaris iaparcament subterrani

Núm. 2

80 - 2

ª qu

incena

març 20

09. 2

euros.

� En una conferènciasobre la crisi a La Unió,

Tarabini exposa, que"l’individualisme i el guanyar

diner fàcil ja s’ha acabat"

2

Publicitat

Venga a disfrutarnuestros especiales

menús Gourmet21 euros

Nota: volem avisar els nostres lec-tors, subscriptors, col·laboradors ianunciants que el proper més d’abrilsortirà una única edició mensual. Moltes gràcies.

3

No és perquè hagi arribat la primavera, però és ben cert que les quatre estacions que ensbeneeixen les diferents estades per on passa la natura ens afecten com a ciutadans del pla-neta terra, pero de cada vegada més s´esvaeixen per la pol·lució, el domini econòmic de lesmanetes del nostre rellotge i per la bogeria accelerada que mana el nostre modus-vivendid’homes i dones de la tal vegada més estúpida i veloç forma de vida des que l’home és homei es cotitza com a tal.

No són coverbos, ja no n’hi ha en aquests temps ni “germans de Son Servera”, ni “florsromanials”, ni “dracs” ni “Bernadets aventurers”. Ara tot passa per la mida, és un puja i baixaamb tota la feredat d’una maquinària de ferro imparable. I mentrestant a nosaltres, la gent delcarrer, ens diuen que comprem llaunes d’oli de gira-sol envers d’oliva, tot per la qüestió del’arxiconeguda -permeteu l’expressió- de la famosa crisi dels collons.

Però tornem a la qüestió, sempre sense sortir del microcosmos que ens ha tocat viure queés Son Servera dins la Part Forana, un prisma llunyà d’on veure les coses sense poder evitarque ens afectin de prop. Podríem xerrar que Madrid, torna-m’hi, ens ha donat llum verda (eco-nòmicament parlant) al pressupost de carreteres on nosaltres participam amb la ja antiga qui-mera de la via de circumval·lació. Aquelles obres que abans de començar a ésser un movi-ment real de terra i feina ja han ocupat infinitat de columnes de premsa, xerrades, comuni-cats, discursos polítics, entrevistes i rius i rius de tinta... Bé, aquí diríem torrentades… Éscom el sonar d’una vella cançó encletxada a la síquia d’un disc.

Podrien començar les obres el dia de la revetla de Sant Joan i així hi hauria motiu per auna celebració real, ja que entre tants coverbos noticiaris un ja no sap si les notícies es repe-teixen cada cert temps o que es repeteixen perquè no n’hi ha més.

Però “la vida sigue”, com deia el catedràtic del crim organitzat i l’estraperlo l’amo enCapone. I ben cert, tanta sort d’aquesta màxima! Si no, tot seria un noticiari polític amb aquestcalabruix silenciós i invisible en què estam vivint en aquest mal temps per fer política.

I així és com la societat de persones, i no de valors o d’altres engranatges, amb la sevallavor pot convertir la seva feina en una bona soca on guanyar-hi força, tenint en compte quenosaltres, com a persones que formam una societat, tenim un poder que resideix a dins nos-tre i que ni polítics ni resta de coverbos dels temps moderns no ens poder llevar; tenim aques-ta innata fortalesa de poder fer tot allò que creim que és el millor per a nosaltres, i és bencert que el millor que pot fer un per arreglar el malmenat món és començar per arreglar laseva façana, agranar la seva carrera, arreglar la seva cuina i encendre un bon foc a la casapor no deixar-se reblanir pel fred imparable i amic de la versa dels nostres dies.

I és per això que quan xerram de persones ens vénen al cap les dues cares: tragèdia icomèdia, rialles i plors. Res més intens que les sensacions humanes per sentir la realitat detot allò que més importa en aquesta vida.

I aquí és quan arriba l’hora on el nostre petit poble de Son Servera es converteix en SON-SERVERACLOWN!, on tots som grans i petits pallassos. Un senyal en el mapa internacionalde la cultura i les arts escèniques, i és que el proper 17 d’abril comença el III FestivalInternacional de Pallassos amb un cartell que compta amb tres noms coneguts mundialmenti considerats els millors clowns avantguardistes del món. Un fita internacional que ja du tresanys instaurat al nostre poble i que ningú no ens hem de perdre, perquè bé que tenim dret ariure!

I en aquest mal temps per a la política més ens alegra veure pallassos fent ballar els nos-tres somriures que esperar l’arribada de notícies gota a gota de l’or de Madrid que fa remou-re les nostres il·lusions com a ciutadans, que poca cosa podem fer front una maquinàriafreda, gris, imperdonable i de ferro que no entén de somriures, cossigolles i rialles que espi-ren com el foc que sempre ens ha llevat la fredor de la cruesa de qualsevol temps de l’ho-me. �

Manuel Ismael Serrano Servera, director del CM7revista@calamillor7.com

� Mals temps per fer política

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal: PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34Tel. 971 56 72 53660 99 15 2807550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

Aquesta revista vetla per l’ús lingüístic de la nostra llengua pròpia. En tot cas, no es fa responsable de l’ús lingüístic dels seus col·laboradors ni de la publicitat.

Per tant, es respectaran les decisions, en aquest aspecte, personals de cada columnista i publicista.

Editorial

Amunt ànima forta,traspassa la boiradai arrela dins l'alturacom l'arbre dels penyals:veuràs caure a les plantesla mar del món irada.I les cançons tranquil·lesaniran per la ventadacom l'au dels temporals!

Formentor, setembre de 1875

LO PI DE FORMENTORMiquel Costa i Llobera, 1845-1922

Poeta mallorquí

Poema dedicat a na Maria Pons Massanet

Actualitat

El passat 25 de març al teatre, el sociò-leg Antoni Tarabini donà una conferència enquè explicà de manera brillant la crisi devalors, social i econòmica que viu el món,centrant-se evidentment en el cas deMallorca. Entre les seves reflexions, Tarabiniexplicà que “hi ha crisis quan no tots estan encrisis, però que l’individualisme ràpid i elguanyar diners fàcils ja s’ha acabat. Els75.000 desocupats que té Balears, sensecomptar els fixos discontinus i tampoc aquellsque no cobren, és un problema preocupant.Per a aquest estiu està prevista una certaobra pública, pot ser que la temporada esretardi i el nostre turisme és impossible quecompeteixi amb d’altres països com Turquia, ia més cal tenir en compte que els llocs detreball els crea més l'empresa privada que nola pública, i que tot el que comporta la tem-porada turística no basta per absorbir elsdesocupats actuals, atesa la profunda crisique hi ha en la construcció. Hem vist que s'hapassat del blanc al negre ràpidament”. Tambéva explicar que “no tots els polítics sóncorruptes, que els presumptes corruptes sónles persones, però la corrupció existeix.Aquells anys de bonança econòmica on mol-

tes persones per les facilitats creditícies quehi havia vivien per sobre de les seves possibi-litats ja no tornaran. Els hotelers segueixenfent la mateixa promoció que als anys 80 iaixò no pot ser. Amb l'actual Pla de renovaciópot anar millor, però cal pensar que els dinersd’aquest s'han de retornar i que els dinerspúblics que arriben s'han de destinar aaccions concretes, avaluables i tangibles.També ha baixat el consum i el consum és elque mou l'economia; però, com afrontar lacrisi? Aquestes en són algunes de les recep-tes: ens hem d'acostumar a treballar conjun-tament i saber que el que teníem abans ja notornarà. Hem de canviar de xip, carregar lespiles i ser més competitius i productius. Elsdesocupats han de tornar a ser actius. Calcercar un sistema més estable. Al sector ser-veis cal donar-li un nou impuls i potenciar lesnoves tecnologies, que donen moltes possibi-litats. Sobretot també reactivar-se en un nivellparticipatiu, potenciar la interrelació amb lespersones i treballar conjuntament; tenir encompte que als polítics els va bé tenir-nosdividits. Uns polítics que actualment hauriende posar-se en la mateixa direcció per pal·liargreus problemes com l'atur. Perquè tot tésolució, però ens costa engegar-nos. Hem deser capaços de treballar en un projecte encomú perquè, entre d’altres coses, l'indivi-dualisme ja no val”. � Redacció CM7

Cuina MediterraneaPeix Fresc

Sa nostra especialitat és el client

Tancam els dimarts

C/ Parres, 1 · Tel. 971 81 74 31 ·Son Servera

Restaurant

� El sociòleg Tarabini explicàla crisi actual al Teatre La Unió

Depilaciones 15% descuentoen piernas completas, axilas,

ingles, espalda, pecho, brazos...

P E L U Q U E R Í A - E S T É T I C A

Avda. Joan Servera Camps, 34 - 07560 Cala MillorTel. 971 814 148 - peluqueriavp@hotmail.com

Tapas - Pa amb oli - DesayunosHamburguesas - Baguettes

Menú diario y Cocina Mallorquina

De 7 mañana a 2 de la noche - Miércoles Cerrado

C/. del Pí, 5Tel. 971 58 67 72Cala Millor

4

Actualitat

NIÑOSADULTOSCIRUGÍA CORDALESORTODONCIABLANQUEAMIENTOSESTETICADENTAL

PROGRAMA DE ATENCIÓN DENTAL INFANTILY EDUCACIÓN PARA SALUD BUCODENTAL

PREGUNTA A TU

ODONTOPEDIATRA

LLAMA Y PREGUNTA

Vull que la primera paraulad’aquest escrit sigui GRÀCIES.

Gràcies a la família de Mn.Joan Servera, i especialment alseu germà Tomeu, per haverdonat a la parròquia la sevacopiosa biblioteca.

Molts coneixien la seva aficióper la lectura i sabien que teniamolt de llibres, però no els havienvist mai. Ara tendran ocasió deveure’ls i fins i tot de consultar-los.

Aprofitant una de les salesnoves que s’han construït a l’es-glésia Nova en els dos espaisbuits que hi havia als dos costatsde la capella Fonda, hem arranjatuna petita biblioteca on hem

col·locat aquests llibres.Aquest conjunt de llibres

fonamentalment són de temareligiós (temes relacionats ambla Bíblia i amb la teologia), peròinclou també un aplec de llibresd’història i de cultura general,com literatura i filosofia, i són unbon testimoni de l’àmplia culturade Mn. Joan.

Aquesta biblioteca podrà serconsultada per les persones queho desitgin.

Vull repetir la meva gratitud ala seva família.

També vull expressar el meuagraïment, d’una banda, al Sr.José Pulido per la tasca tanimportant que ha fet per classifi-car i ordenar tots aquests llibres,ja que són prop d’uns 2400 lli-bres, i, de l’altra, al Sr. SalvadorServera que n’està fent un arxiu

informatitzat. Això en permetràun ús més fàcil.

Aprofit l’oportunitat peranunciar-vos que el Diumengede Rams l’església Nova estaràoberta tot lo dia perquè totspugueu visitar aquesta bibliotecai totes les obres que s’hi hanfent. �

Pedro Pou, rector.

El batle de Son Servera, Josep Barrientos, el Delegat del GovernCentral, Ramon Socies i el Director de Demarcació de Costes de lesIlles Balears, Celestí Alomar, juntament amb altres autoritats munici-pals, van visitar el propassat divendres, 27 de març, el litoral del'Estany de' n Xinet al nucli serverí de Cala Bona.

Les actuacions que es duran a terme en aquesta zona inclouentreballs de manteniment, conservació i protecció del litoral. Es dotaràaquesta zona d'un carril bici i un passeig de vianants vorejant part dela costa.

Abans de la temporada turística s'executaran els treballs necessa-ris de desbrossament previs a una segona fase d'execució, després de

la temporada estival, en què s'executaran les obres del passeig i delcarril bici; així com el condicionament de la zona de la platja.

Tant el batle com el Delegat del Govern van destacar la importàn-cia d'aquestes actuacions al municipi, ja que, suposen la recuperaciód'una zona que actualment es troba en un estat molt degradat. �

� El batle de Son Serverai el Delegat del GovernCentral visiten l'Humedall'Estany de'n Xinet alnucli serverí de Cala Bona

� La bibliotecaMn. Joan Servera Riera

5

Actualitat

El batle de Son Servera, Josep Barrientos, al costat de la regi-dora d'Educació, Dori Moreno, la cap de serveis d'aprenentatgepermanet, Susana Pla i l'assessora tècnica d'Educació per Adults,Pepi Forés, va clausurar el propassat 26 de març, els cursos del'Escola d'Educació per a Persones Adultes 2008-2009 de SonServera.

Durant la temporada 2008-2009 l'Escola d'Educació dePersones Adultes de Son Servera ha ofert un total de 56 cursos,amb la participació de 917 alumnes i 27 professors.

Els cursos han cobert les àrees acadèmica (castellá bàsic, lec-toescriptura i operacions matemátiques bàsiques), d'informàtica iadministració (informàtica d'usuari), d'idiomes (anglès, alemany icastellà), cursos de català, tallers d'oci i temps lliure

(Pintura i pintura moderna, punt mallorquí, fang, decoració flo-ral, cordata de cadires, pintura damunt tela i decoració de ceràmi-ca, decoració de figures del Betlem, enologia, taller de tast, cuina

� L'Escola d'Educació de Persones Adultes de Son Serverafinalitza els cursos de 2008-2009 amb la participació demés de 900 personas

vegetariana, Pilates, Ioga, Ball de saló, Ball debot, Tango, Dansa Africana, curs d'introduccióal Patrimoni).

Pel que fa a la formació per a hoteleria,s'han realitzat cursos d'aprenentatge profes-sional inicial (CAPI) i recepcionista d'hotel.També cursos en col laboració amb el centred'informació juvenil com el curs de automa-quillatge i els cursos de nàutica, a més d'unprograma 0-3 anys, acció formativa per afamílies. �

6

Actualitat

7

� Apareix morta unabalena picuda a laplatja de Sa Coma

Aquest passat mes de març va aparèixer mort a la plat-ja de sa Coma un exemplar de zifio de cuvier de 5,30 m,conegut popularment com a balena picuda.

L'exemplar, que presentava nombroses ferides, no solser habitual en les nostres aigües.

Agents de Medi Ambient delGovern Balear, Guàrdia Civil i la bri-gada de treballadors d'AgustínRosselló varen procedir a treure'lde l'aigua entre una gran expecta-ció de turistes i veïns que es varenacostar a contemplar els treballs derecuperació del cetaci. �

� Arxivada la causa contra l’exbatle,Damià Ripoll, per delicte electoral�

El jutge Eugenio Rubio arxivà finalment la causa contra l’exbatle Damià Ripoll per pre-sumpte delicte electoral. La investigació prengué el camí arran de la denúncia presenta-da per Magí Moranta del BLOC, però ha quedat clausurada per manca d’indicis de delic-te.�Segons l’acte judicial “l’únic que ha quedat acreditat és l’ús d’un autobús per despla-çar els votants al col·legi electoral el dia de les eleccions”.�Així doncs, es tanca la carpe-ta del fugaç pas pels tribunals de qui �fou batle per majoria absoluta al nostre municipi ique actualment és conseller a l’oposició i cap d’oposició del Partit Popular a SonServera.���

El director de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient,Miquel Ferrà; i el director general de Medi Forestal i Protecciód’Espècies, Pere Ramon, presentaren les primeres feines de condicio-nament de Planícia després de què aquesta finca s’incorporàs al patri-moni públic de les Illes Balears ara fa poc més d’un mes. A la presen-tació també hi han assistit el gerent de l’Institut Balear de la Natura,Domingo Bonnín, y el batle de Banyalbufar, Mateu Ferrà.

La Conselleria de Medi Ambient s’ha posat a fer feina tot d’una enaquesta tasca. Planícia té gairebé 450 hectàrees i les actuacionsnecessàries per tal de què la finca estigui en unes mínimes condicionsd’ús públic són nombroses.

Així, les línies bàsiques d’actuació per a garantir unes condicionsmínimes d’ús públic a Planícia són les següents: disseny d’itineraris,senyalització, creació d’àrees recreatives, edició de tríptics informa-tius, instal·lació de banys, neteja de la finca i creació d’un equip devigilància. També està prevista la creació d’un servei de transport, através d’un microbús, entre Banyalbufar, Planícia i Estellencs per tal defacilitar l’accés a la finca dels veïns d’aquests dos municipis, peròtambé de qualsevol altra persona que vulgui visitar la possessió.

Aquestes són les línies generals, però s’han de concretar en nom-broses i petites accions com puguin ser l’adequació dels camins, l’e-liminació i gestió dels residus, l’adaptació dels accessos als discapa-citats, la instal·lació de papereres o la col·locació de proteccions.

D’aquesta manera, la Conselleria de Medi Ambient calcula que, alvoltant de Pasqua, Planícia podria estar en condicions d’acollir l’úspúblic al qual està destinada. També està pendent d’organitzar, enca-ra sense data fixada, una jornada de portes obertes per celebrar la

incorporació de Planícia al patrimoni públic. Aquesta jornada tindràcom a protagonistes especials els veïnats de Banyalbufar, però, evi-dentment, estarà oberta a tots els ciutadans.

Durant les tasques de condicionament realitzades, es dugué aterme la retirada amb un helicòpter d’un pi pinyoner catalogat dePlanícia que, malauradament, fou arrabassat pel temporal del passatnovembre. Aquest arbre formava part d’un grup de quatre pins catalo-gats l’any 2004 per les seves dimensions. Concretament, el pi caigut,retirat després de fer-ne trossos, tenia 13 metres d’alçada i gairebé 4de perímetre a la part més baixa del tronc, i eren necessaris 3 homesper abraçar-lo. Es calcula que tenia entre 150 i 200 anys. Un tall del’arbre es conservarà al viver forestal de Menut. Finalment, laConselleria de Medi Ambient ha iniciat la tramitació per a la declaracióde Planícia com a mont d’utilitat pública.

Medi Ambient

� La conselleria de Medi Ambient inicia les tasquesde condicionament de Planícia per al seu ús públic

8

Medi Ambient

9

La Conselleria de Medi Ambient inicia les obres d’un sistema dedepuració a la residència ses Garrigues d’Amunt (municipi deSencelles), dependent del Patronat de l’Agrupació pro-MinusvàlidsPsíquics de la Comarca d’Inca.

Aquest patronat presta serveis a persones amb discapacitatintel·lectual per tal d’incrementar la seva qualitat de vida i la dels méspropers del seu entorn. A les residències del patronat, entre elles la deses Garrigues d’Amunt, s’ofereix suport generalitzat durant tot l’any, detal manera que les persones ateses puguin potenciar les seves activi-tats individuals, normalitzar les seva vida quotidiana i fomentar els vin-cles amb l’entorn comunitari i familiar.

Fins ara, la residència de ses Garrigues d’Amunt ha disposat d’unpou negre per al tractament de les aigües residuals del centre, la qualcosa no cobreix les seves necessitats.

La instal·lació de la depuradora de la residència de ses Garriguesd’Amunt respon a un conveni de col·laboració entre la Conselleria deMedi Ambient i el patronat. L’aigua tractada podrà ser aprofitada per alreg a través d’un dipòsit i una xarxa de síquies filtrants. La capacitatmàxima de depuració serà de 50 metres cúbics per dia, suficient pera cobrir les necessitats del centre. La inversió és de 95.933,01 eurosi el termini d’execució de les obres és de 3 mesos.

Malgrat ser una inversió petita en el conjunt de la depuració,aquesta actuació a ses Garrigues d’Amunt i altres de semblants resul-ten importants per a l’objectiu de que totes les aigües residuals de lesIlles Balears siguin depurades i reutilitzades.

L’actuació és un exemple de col·laboració entre l’Administració i lasocietat civil, en aquest cas per assolir una finalitat ambiental i contri-

buir a un millor funcionament dels centres dedicats als serveis i lesprestacions socials.

La depuració de les aigües residuals de les Illes Balears és un delsàmbits d’inversió més importants de la Conselleria de Medi Ambient.L’esborrany del Pla Hidrològic de les Illes Balears estableix inversionsfins a l’any 2027 en sanejament i depuració d’aigües residuals, i enreutilització de les aigües depurades, per un import de 1.137 milionsd’euros, quantitat que representa el 55 per cent de totes les inversionsfixades pel pla.

Les Illes Balears són capdavanteres en depuració d’aigües resi-duals, però cal insistir a mantenir aquest lideratge amb l’objectiu dequè totes les aigües depurades de la Comunitat puguin ser reutilitza-des. Això suposarà un important estalvi en les captacions i extraccionsde l’aigua bona dels aqüífers, i garantir el bon estat mediambientaldels torrents i de les aigües costaneres, qüestió fonamental en unacomunitat turística com la balear.

� Medi Ambient inicia les obres d’una depuradoraa la Residència de Ses Garrigues d’Amunt (Sencelles)

Entrevista

L'Associació d'Empresaris de laMotocicleta de Balears (AEMOT) fa evidentaixí la seva indignació i preocupació per larecent apujada d'imposts que ha establert elGovern central i que afecta directament i deforma acusada el sector de les motos. Aquestincrement en els imposts de matriculaciórepercuteix en la venda del producte, en defi-nitiva, en l'encariment del preu de les motos.La nova normativa aprovada pel Consell deMinistres, i impulsada per la Direcció Generalde la DGT, ha entrat en vigor el gener de2009 i d'aquesta forma les motocicletes hau-ran de pagar en funció de com sigui la sevaquantitat d'emissió de CO2 a l'exterior. Unamesura que torna a posar un obstacle més ala viabilitat del sector de les dues rodes i a lamillora de mobilitat urbana. L'empresari JoseRamón Hernández, de Motos Rudy de SonServera, lamenta l'entrada en vigor d'aquestanormativa: “és una mesura desproporciona-da, sobretot en aquest moment en el qual lesdificultats econòmiques són generals per atots, estan castigant al màxim el nostre sec-tor i no ho entenem”. Amb la nova mesuras'estableixen les següents finestres fiscals: -Menys de 80 grams de CO2 per quilòmetre,estaran exemptes del pagament de l'impostde matriculació; - Entre 80 i 100 grams deCO2 per quilòmetre, hauran de pagar un4,75% del tipus impositiu; - Entre 100 i 120grams de CO2 per quilòmetre, abonaran el9,75% d'impost; -Més de 120 grams de CO2o aquelles que no tenguin acreditades la sevaemissió, penalitzaran un 14,75%. És a dir,com a mesura per reduir la sinistralitat, elConsell de Ministres ha decidit que totes lesmotos que superin els 100 cavalls de potèn-cia ( 74 kilowatts ) pagaran el tipus màximimpositiu, aquest és el 14,75%. Hernándezcritica que “s'han capficat amb les motos,

fixant criteris en el grau de contaminació enfunció de la potència de cada motocicleta,quan se sap que la motocicleta contaminamenys i consumeix menys que els turismes;a més ajuda perquè la quantitat de vehicles ales vies de les ciutats disminueixi, cosa quefacilita la mobilitat urbana. Això no fa més queperjudicar el mercat de les motocicletes, ensestan penalitzant amb imposts que única-ment agreugen la crisi existent en aquestsector i no s'adequa per a res amb la realitatdel carrer”.

Menys accidents i agraïment per l'eli-minació dels guarda-rails a Mallorca

“Aquestes mesures vénen en un momentde crisi, però també en un període en què les

institucions a Mallorca sembla que estan mésconscienciades sobre la importància d'aug-mentar la seguretat vial dels motoristes”, diuHernández. “Perquè hi ha motos al carrer isempre n’hi haurà; sembla que ens estanescoltant, que ens tenen en compte i això ésd'agrair, que des de les institucions deMallorca, especialment des del Consell deMallorca, propiciïn mides com l'eliminaciódels guarda-rails.” Les noves infraestructuresa les vies augmenten la seguretat per alsusuaris de motos i són fruit d'una reivindica-ció dels motoristes de Mallorca, després dediversos accidents greus i del convencimentque es poden evitar tragèdies similars en elfutur. “La tendència en general és d'utilitzarvehicles pràctics per qüestions d'accessibili-tat, a les ciutats grans però també als muni-cipis on no hi ha tant transport públic, i ésnecessari un vehicle manejable, còmode iaccessible”, assenyala l'empresari serverí.També, segons Hernández, “el món de lamoto està canviant, els usuaris que volencórrer o que es relacionen amb aquest vehi-cle d'una forma esportiva utilitzen de cadavegada més els circuits, i després hi ha l'u-suari del carrer que utilitza la moto per alsseus desplaçaments diaris. També està demoda el mototurisme, que demostra que espot anar amb moto i alhora visitar llocs sensenecessitat de córrer, eliminant el concepte demotorista inconscient. Aquest concepte haquedat enrere, imperant el bon ús de la moto,i seguirem incidint en aquest bon ús”. Entreles accions encaminades, encara per concre-tar, des d’AEMOT es portaran a terme diver-ses actuacions durant el 2009 per conscien-ciar la població, especialment entre els esco-lars, de l'ús correcte de les normes viàries,tant en carretera com en ciutat, en l’àmbit deformació, informació i prevenció. �

� AEMOT mostra la seva disconformitat per la pujadad'imposts que afecta durament els empresarisdel sector de les dues rodes

10

Per un servei de qualitat i modern...,fes del català la teva eina de feina!

BASES DE SUBVENCIONS PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES EMPRESES 20091. AJUNTAMENT DE SON SERVERA (retolació, edició de material imprès,cartes de restaurant i pàgines web) TERMINI: FINS DIA 30 DE SETEMBRE

2. CONSELL DE MALLORCA (etiquetatge, material imprès, cartes derestaurant i pàgines web) TERMINI: FINS DIA 8 DE SETEMBREJA PODEU RECOLLIR LES BASES AL SERVEI LINGÜÍSTIC

DE L’AJUNTAMENT O CONSULTAR-LES A LES ADRECES SEGÜENTS: www.conselldemallorca.net - www.sonservera.cat

CAMPANYA DE VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC

Serveis Educatius Municipals

11

Quinze representants del Marroc, Grècia, Itàlia i Espanya s’hanreunit per cercar el recolzament dels estats de la UE

La Conselleria d’Agricultura i Pesca acollir una reunió ambrepresentants de països de tota la mediterrània per definir unaestratègia comú perquè la UNESCO declari la dieta mediterrània patri-moni immaterial de la humanitat.

La reunió, impulsada pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rurali Marí, ha comptat amb la Directora General d’Agricultura, Maria JoséSuasi, així com amb representants italians, marroquins, grecs, aixícom amb representants del Ministeri i la Junta d’Andalusia que,juntament amb les Illes Balears, ha estat la comunitat que mésestà impulsant la declaració de la dieta mediterrània com a patri-moni immaterial de la humanitat.

Els representants de les diferents administracions mediterrànieshan establert una estratègia de divulgació diplomàtica per tal d’obte-nir el suport de la resta de països de l’arc mediterrani així com delsestats de la UE que tenen dret a votar el pròxim 29 de setembre aParis. �

Actualitat

Els millors Pa amb Olis a

Can Julià

Reservas: Tel. 971 56 74 13C/ Joan Massanet,42 - Son Servera

Menús diarios de martes a domingos

� Balears lidera l’estratègiaperquè la UNESCO declarila dieta mediterràniapatrimoni immaterialde la humanitat

Paellas para llevar

Hemos abiertode nuevo paraclientes y amigos

13

Reportatge

� Història de l’aiguaSegona part

Maria Migliaccio

La paraula sequera deriva des del llatísiccus, que significa ‘sec, àrid’ i indica la per-llongada manca d'aigua a causa de plujainsuficient i de rius petits o inexistents. Elsterritoris més afectats d'aquests problemeses diuen deserts i són ecosistemes que rebenpoques precipitacions, la terra és àrida i lavegetació és escassa o nul·la i, per tant, nitan sols les tecnologies més modernes fansustentable l'establiment de grups socials.Els deserts formen la zona emergida mésextensa del planeta amb una superfície de 50 milions de quilòmetresquadrats, aproximadament un terç de la superfície terrestre. Espanyaés el país d'Europa més pobre d'aigua dolça i per obviar aquest greuproblema s'ha posat a cercar mitjans per recuperar aquest líquid finsa arribar a ser una de les potències mundials quant a dessaladores,tant en ús com en la tecnologia. En el món hi ha 12.000 dessaladoresque abasteixen 140 milions de persones; a Espanya se’n comptenunes 900 plantes i a Mallorca 4: a Palma (la major), a Andratx , aAlcúdia i a Calvià. Què són les dessaladores? Tenen riscos per a l'am-bient? L'aigua és de bona qualitat per a l'home?... Semblades ainstal·lacions industrials, són en realitat fàbriques d'aigua obtingudadirectament des del mar després d'un procés que la converteix en aptaper al consum humà i el consum industrial i agrícola. Naturalment hand'estar situades prop del mar a una distància que pot variar d'unespoques desenes de metres fins a 3 quilòmetres. Perquè si major és ladistància de la costa major serà la pressió necessària per captar l'ai-gua amb el consegüent consum energètic i encariment de tot el pro-cés. La dessalació pot ocórrer per evaporació (sistema que avui tot justs'utilitza) o per osmosi inversa (procés natural pel qual els vegetalsabsorbeixen sals del sòl; dessalar l'aigua és precisament el contrari:eliminar la sal de l'aigua) i s'aconsegueix a través d'una forta pressióque permet filtrar les sals. De 100 litres d'aigua de mar, se’n recupe-ren al voltant de 40 litres d'aigua pura que després ha de ser remine-ralitzada (perquè hi falten alguns minerals necessaris per a l'home i téel sabor de l'aigua destil·lada) i desinfectada. Des que l'aigua marinave captada pel pou costaner fins que és lliurada al dipòsit municipal notranscorreran més de 55 minuts. Aquest procés genera un abocamentdel 60% d'aigua altament salina amb efectes contaminants si s'abocaen el sòl o prop de la costa, que pot causar grans danys sobre l'eco-sistema marí. Una xarxa de canonades retornaran aquesta aigua almar lluny de la costa i així es minimitza l'impacte. O així sembla. Enrealitat, l'excés d'aigua massa carregada de sals pot provocar amb eltemps greus conseqüències per a la flora i la fauna marina. El cost ésd'uns 720 euros per cada mil metres cúbics d'aigua produïda i lainversió per a una dessaladora de més o menys 50.000 m3 per dia ésde 36 milions d'euros amb una durada mitjana d’entre 8 i 10 anys.

Son Servera no té grans rius, però sí que té fonts i torrents que lipermeten sobreviure bé durant l’estiu amb l’arribada massiva deturistes. La Unió Europea ha comptabilitzat, com a mitjana necessària,250 litres d'aigua per persona i per dia. Però les necessitats reals d'a-quest municipi són de 160 litres per persona i dia. A la zona de Llevanthi ha un gran aqüífer situat entre el terme d’Artà i la zona del nord-estde Son Servera que té una bona recuperació i on es troben la majoriade fonts i pous tant per al reg com per al consum humà. Un aqüífer ésaquella àrea a sota de la superfície de la terra on l'aigua de dalt (perexemple la pluja) es filtra i s'hi emmagatzema. Per al subministrament

d'aigües són necessaris pous amb bombeselèctriques, dipòsits, desinfecció i xarxes dedistribució que tenen el seu preu (per al 2008ha estat de 600 euros per cada mil m3). Peròno hi ha les conseqüències negatives de lesdessaladores. A causa del canvi climàtic, del'augment de la població i de la peculiaritatdel clima mediterrani amb cicles de moltesprecipitacions i uns altres molt secs, i davantel risc de futures sequeres, és necessari tenirun equilibri i aconseguir la sostenibilitat d'a-

quest important aqüífer que abasteix el poble i l’aigualeix de bona qua-litat. D'aquí la necessitat de portar a terme polítiques d'estalvi efectiuque tots i cadascun de nosaltres podem aplicar. Així, des del'Ajuntament arriben les següents indicacions:

- A ca nostra: quan ens rentem les mans, ens afaitem, ensensabonem a la dutxa... tanquem l'aixeta quan no sigui neces-sari tenir-la oberta; minimitzem l'ús de la descàrrega de la cis-terna del vàter i no l’utilitzem com a paperera; quan rentem elsplats a mà, emplenem l'aigüera o utilitzem una cubeta ambaigua; millor dutxar-nos, ja que amb l'aigua que es necessitaper omplir una banyera ens podem dutxar fins a 6 vegades; nollencem als desguassos olis, pintures, dissolvents, medica-ments, cigarrets ni res que pugui contaminar l'aigua;instal·lem reductors d'aigua a les aixetes de ca nostra, no honotarem i consumirem menys; reduïm el volum d'aigua de lacisterna del vàter regulant la posició de la boia; instal·lemmecanismes de tall voluntari a la cisterna de l'aigua; realitzemun bon manteniment i no deixem que degotin les aixetes ni lescisternes del vàter; no tanquem les aixetes ràpidament, sobre-tot les aixetes d’un sol mànec.

- Al jardí: hem d’escollir vegetació autòctona o adaptada aclimes secs per plantar-la al jardí o balconada; reguem a pri-mera hora del matí o el capvespre per evitar que l'aigua s'e-vapori ràpidament amb la calor del sol; instal·lem cisternes dereg per degoteig o microaspersió, ja que en aportar aigua apoc a poc s'eviten les perdudes per filtració ràpida i per eva-poració; aprofitem l'aigua de la pluja o la sobrant del rentat deverdures per regar les plantes.

Què fa l'Ajuntament per estalviar aigua: reutilitza les aigües resi-duals a partir de la implantació del tractament d'aigües terciàries;manté constants i substitueix les canonades velles de la xarxa d'aigüesper així detectar i evitar fugides; modifica la xarxa d'aigua per tenirpressió i cabal en tot el municipi, ja que l'excés de pressió fa que aug-menti el cabal i, per tant, malgastem aigua; en endavant implantarà latarifa progressiva; realitza campanyes de conscienciació per als ciuta-dans...

Són llunyans els temps en què cada tribu, en el temps de la inva-sió musulmana, tenia la seva part de terra i el seu pou, i l'aigua eragratuïta. Han passat segles. Ara estam millor: tenim cases, electricitat,cotxes, trens etc. I hem arribat fins a la lluna. Ho anomenam civilitza-ció. Sí, val sempre la pena progressar. Però les contradiccions sónincreïbles. Avui dia és la naturalesa qui sembla cansar-se i revoltar-se.

Toni Servera - Maria Migliaccio14

Publicitat

15

16

Publicitat

Opinió

17

Avda. de la Constitución, 507550 Son Servera

Tel. 971 56 70 08Fax 971 56 75 25

Móvil 629 74 59 53

Pensados para disfrutar hechos para durar

Limpiauto Son Servera

Qui de petita no ha jugat amb les pepes? Avui en dia moltes d’e-lles oblidades, per dalt d’un porxo o alguna cambra trastera. N’hi haque han tingut més sort i, es guarden gelosament en llocs més privi-legiats, com deu fer aquesta senyora que viu al nostre municipi i volregalar les seves, per fundar un museu. Veritablement en el nostrepoble actualment no tenim cap tipus museu.

Moltes d’elles, solien tenir un nom. L’altre dia vaig encarregar a lameva neta si em volia fer una llista de noms de pepes, perquè no cai-guessin a l’oblit, com ha passat amb el santoral que el capellà a lamissa dels diumenges anomenava dalt la trona. La meva neta segura-ment carregada de tants deures, ha passat l’assumpte per alt, elmateix dels capellans que ja ni tan sols pugen dalt de la trona.

Moltes són les expressions que fan esment a les pepes, una sèried’exemples són els següents:

“Pareix una pepeta”: solen dir a un, o a una acabada de néixer,mentre la seva mare encara un poc esblanqueïda pel part, se la mirasomrient.

“Vaja, pepa!”: Una exclamació un poc picaresca que surt espontà-niament per alabar una jove que en aquell moment es creua amb tu.

“Visca la Pepa”: veu que apareix a la locució popular referida a laConstitució Espanyola de 1812, proclamada el 19 de març, el dia desant Josep.

“Anar a ca ses Pepes”: això ja és un altre parlar, té un significat unpoc greu, es refereix a unes que negocien amb el seu cos. Record a

una molt popular que nomia Nanci.

En temps de la postguerra totes les pepes eren molt pobres, erenla imatge d’uns anys de penúries i dificultats. La majoria anaven ves-tides d’escapulons d’una roba ja molt passada. Qualcuna amb la carabruta i amb qualque membre mutilat. Així, com la societat, anà pros-perant, el món de les pepes també anava lligat a la prosperitat, elmateix succeïa amb les seves vestidures, les quals es perfeccionaveni confeccionaven amb una roba més fina. Les seves parpelles s’obrienper mostrar-nos uns ulls verdosos i brillants. La cabellera d’aquell fre-gall de cuina ja era rosada, d’uns cabells finíssims, començaren per acobrar vida parlant i movent-se i, d’aquesta manera integrar-se cadavegada més en la nostra societat. A suara, les veim reposant damuntel llit de la cambra de la nina, o ben col·locades dalt d’un aparador dela sala d’estar.

Un museu de pepes en el nostre municipi podria ser un al·licientper al turisme que ens visita. Seria trist menysprear l’oferiment d’a-questa senyora que ens vol regalar la seva col·lecció de pepes. Enaquests moments sembla que no estam mancats de locals adequats,sinó, més bé en tenim de sobra. Podríem començar per ca na Matginaque no dubt que si ella encara fos viva, cada dissabte les netejaria, perl’Església Nova o en el Centre de Salut que diuen que n’han de fer unde nou. A l’Església Nova tal vegada, abans hauríem de fer una bate-jada en comunitat, crec que no faltarien padrines per tal esdeveni-ment. �

� Na NancyPere Sart

Ajuntament de Son Servera

� Presentat el projecte del futur PAC de Son Servera, les obres del qual començaran el desembre de 2009 amb una inversió de tres milions d'euros

El batle de Son Servera, Josep

Barrientos, va presentar al costat del con-

seller de Salut del Govern Balear, Vicenç

Thomas, la regidora de Serveis Socials,

Conxi Peña, i l'arquitecte de l'obra,

Vicente Beneitez, el projecte del futur PAC

de Son Servera, en una reunió celebrada

en el Cinema Teatre La Unió, per a donar

a conèixer els veïns els detalls del projec-

te.

Durant l'acte, el batle va destacar la

prioritat del projecte i va recalcar que el

PAC serà un centre de salut "molt ambi-

ciós, estarà en una bona zona, amb pàr-

quing i amb zona exterior per poder oferir

una bona oferta sanitària, a més d'una

millor imatge tenint en compte el caràcter

turístic del municipi".

Per la seva part, el conseller va donar

a conèixer diversos detalls del projecte i

va assegurar que les obres començaran el

desembre de 2009 i que el seu acabament

està previst un any després, el desembre

dce 2010. D'aquesta forma, l'inici de l'acti-

vitat començaria el febrer de 2011.

El pressupost total d'aquest PAC asso-

liria els tres milions d'euros ( 3.071.164 )

i aquest centre de salut donarà cobertura

a unes 19.000 persones entre els munici-

pis de Son Servera i a Sant Llorenç.

El nou centre de salut comptarà amb

un pàrquing d'unes 50 places, àrees ajar-

dinades, una planta baixa i una planta pri-

mera amb una superfície total construïda

de 1.774 metres quadrats. El futur equipa-

ment permetrà oferir millors instal·lacions

i consultes, així com l'ampliació de nous

serveis i demandes com, entre altres, la

rehabilitació.

El nou centre de Salut de Son Servera

comptarà a més amb elements arquitectò-

nics integrats al paisatge, sense impacte

visual i respectant l'entorn. Oferirà ampli

espai exterior que permetrà solucionar la

problemàtica actual de difícil accés i d'a-

parcament, molt important sobretot per a

les urgències. �

� L'Ajuntament de Son Servera presenta la Fira de Turisme ITB de Berlín

La regidora de Turisme, Carme Nebot, i el

regidor de Medi Ambient, Antoni Servera, van

estar presents a la Fira de Turisme de Berlín

(ITB) representant al municipi de Son Servera

en un estand compartit amb l'Ajuntament de

Sant Llorenç, representat pel regidor de

Turisme d'aquesta última localitat, i

l'Associació hotelera de Cala Millor.

Segons destaca Carme Nebot, els tourope-

radors coincideixen en les seves previsions

sobre el fet que, malgrat la crisi, les Illes

Balears no patiran un descens en el nombre

de visitants. No obstant això, es detecta un

ajornament en les reserves per la incertesa

laboral general i augmenta l'oferta del tot

inclòs.

El president del Govern Balear, Francesc

Antich, i la presidenta del Consell de Mallorca,

Francina Armengol, es van acostar a l'estand

de Cala Millor.18

Ajuntament de Son Servera

� El batle de Son Servera i el President del GovernBalear inauguren l'edifici de la comissaria dePolicia de Cala Millor, l'OAC i les oficines del SOIB

El batle de Son Servera, Josep

Barrientos, ha inaugurat aquest migdia

juntament amb el President del Govern

Balear, Francesc Antich, i el regidor de

Policia, Javier Mora, la nova comissaria de

la Policia Local de Cala Millor, en un acte

en el qual han participat altres autoritats

municipals i nombrosos veïns de la locali-

tat.

L'edifici, que s’ ha pogut visitar durant

tot el matí en una jornada de portes ober-

tes, alberga també els locals del Servei

d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB). Les

instal lacions també acolliran la nova

Oficina d'atenció al ciutadà (OAC), que fun-

cionarà com una delegació de l'Ajuntament

de Son Servera a Cala Millor, on els ciuta-

dans podran realitzar tràmits municipals

sense haver de desplaçar-se al nucli urbà

de Son Servera.

L'edifici, situat al carrer Llorer, consta

d'una planta soterrani i dues plantes amb

ascensor en unes instal lacions que sumen

1.500 metres quadrats, amb més mitjans

tecnològics i de seguretat, un gimnàs, una

galeria de tir i calabossos amb accés inde-

pendent i ampli espai per poder especialit-

zar als prop de 50 agents en diverses

àrees.

El nou immoble, amb un parking en

superfici, ha suposat una inversió d'un

milió i mig d'euros, possibilitarà que el

gabinet d'instrucció pugui comptar amb un

espai propi per tramitar diligències judi-

cials i també es podran desenvolupar cur-

sos de formació tant per policies com pels

ciutadans i els nins en edat escolar.

El batle de Son Servera va destacar

que el nou edifici multifuncional de Cala

Millor "permetrà cobrir solucions al municipi, sobretot a

la zona costanera, fet amb sentit comú per al poble".

Per la seva banda, Antich, després de descobrir la

placa d'inauguració al costat del batle, va destacar "el

gran treball dels policies locals de les Illes Balears i la

coordinació amb els altres cossos de seguretat", al temps

que, va qualificar de "molt interessant la iniciativa d'a-

propar l'Oficina d'Atenció al Client i el SOIB a Cala Millor

perquè suposa facilitar al màxim la possibilitat d'arreglar

de forma àgil i ràpida els seus problemes ". �

19

Notas de empresa

20

� Alberto Ucendo retomael Bar S´Entrada

El pasado sábado dia 28 de marzo,tuvo lugar la inauguración del BarS´Entrada , retomada por el conocido restaurador Alberto Ucendo, con unaconsiderable reforma, lo que representa para los clientes una mayor comodi-dad con la nueva oferta, de pizzas caseras al horno de piedra, carnes al grillcon carbón natural y el menú diario.

La amplia terraza invita en los días de sol a tomarse un buen aperitivo obien degustar las especialidades de la casa ; en el interior, con nueva panta-lla de televisión, las amplias dependencias del bar han sido reformadas con unestilo rustico y muy vitalista. El cliente dispone también de espacios reserva-dos para reuniones de amigos o de trabajo.

Alberto Ucendo, sobrino del mítico restaurador Aurelio Ucendo que regen-ta el Rte. “Sa Punta” fue el creador de este bar, después de dos tentativas dealquiler a otros restauradores, Alberto retoma el bar para darle de nuevo eseaire fresco de profesionalidad, buen servicio, mejores precios y su simpatía.

Le auguramos un buen camino y mucho trabajo. � Redacción CM7.

La veterana empresa de nuestra localidad, Talleres y GrúasAutosangar, ha dado un gran paso adelante con su reciente traslado alPolígono Industrial de Son Servera. Después de una sólida carreraempresarial de más de 25 años dedicada al servicio de grúas y a lareparación y mantenimiento de vehículos en la calle Son Corb de CalaMillor, nos han dado la grata sorpresa, en estos tiempos de crisis, deapostar por la innovación y el desarrollo empresarial trasladando yampliando sus instalaciones, para ofrecernos unos servicios más com-pletos y mejor adaptados a las exigencias del consumidor en la calleJordi d’Es Reco nº 5 del Polígono Industrial de Son Servera.

Gracias a la inagotable energía, la experiencia y gran perseveran-cia de su gerente, Toni Sánchez, el milagro se ha realizado: el peque-ño taller de Cala Millor se ha convertido en un competitivo y modernocentro de reparación de mecánica, chapa y pintura que abrió sus puer-tas al público el pasado 16 de Marzo. Según nos comenta Toni, antela crisis, lo único que puede hacer un empresario responsable esapostar por el futuro, ofrecer mejores y más competitivos servicios,para cumplir al mismo tiempo dos importantes objetivos sociales: lacreación de nuevos puestos de trabajo y la reducción de precios quetan necesaria nos resulta a los usuarios y consumidores de estos ser-vicios. Y nosotros nos preguntamos que como es posible conseguirlo,ante lo cual Toni, con una sonrisa, nos comenta que, lógicamente, hayque trabajar mucho, ser muy tenaz y amar profundamente el trabajoque uno realiza.

Esperamos que tenga la mejor de las suertes y deseamos que sularga trayectoria de trabajo, dedicación y esfuerzo pueda verse recom-pensada. El nos ofrece los precios más competitivos de la zona y leprometemos que iremos a visitarlo, al menos para brindar con esabonita botella de vino que ofrece a todos los visitantes con la emble-mática imagen de la Iglesia Nueva de Son Servera en su etiqueta: ¡todoun detalle!.

� Talleres Autosangar amplia sus instalacionestrasladándose al Polígono Industrial de Son Servera

Alberto y su esposa Loli con su hijo Jesús, su sobrina Marina y Diego.

Bar S’Entrada

Menú diarioPizzas caseras al horno de piedra

(también para llevar)

Carne al grill de carbón natural

C/ Barraquetes esquina Joana Roca

tel. 971 567 337

Opinió

21

Normalmente los trabajos más fatigosos como el carpintero sepiensa sean cosas de hombres. Sierras, tenazas, martillos, clavos, pin-zas…y trozos de madera pesadas......

Pero en Son Servera esta

MAGDALENA ESPASESCuando se abre la puerta de su tienda llega a las narices el olor

característico de madera cortada, de cola, de barniz.En realidad Magdalena más que un carpintero es una restaurado-

ra de muebles antiguos pero igualmente parece increíble que, con sufísico delgado, pueda mover armarios y trabajarlos de encima abajo,aguantándolos cuando tiene que inclinarlos o hacer otras cosas paranada ligeras.

Pero todo está en un orden que sabe de la mano femenina, cadacosa en su sitio así que se pueda encontrar con facilidad.

Precisión y gusto estético y es así que de su taller salen cosas queparecen echas de verdad en el tiempo de su construcción. Si a unamesa falta una pierna ella sabe reconstruirla igual a las otras reelabo-rando la madera secundo la técnica antigua.

Técnica antigua también aplicada a muebles modernos el que sig-nifica que la madera, siempre de buena calidad, haga que el muebleo el restauro resistan en el tiempo.

Un artesano perfecto, pero, como tantos Serverinos, autodidacta ocuasi.

En su familia bastantes personas han sido artesanos en la carpin-tería pero nadie habría pensado que, de su generación, solo ella sehabría puesto hacer este trabajo y por esto nadie le ha enseña-do nada.

Evidentemente algo en su ADN la ha ayudado.Además ha empezado no demasiado jovencita, al revés su

afición inicial ha sido de actriz. ¿Contradictorio? Quien sabe. El arte es siempre arte en todos

los campos.Y es haciendo la actriz que ha encontrado su esposo, el

director artístico y escritor de teatro Toni Palerm. ¿O es porque fascinada por este director que se ha puesto

hacer de actriz?Sea lo que sea se ha dedicado al teatro por años no solo

como actriz pero encargándose también de la organización, delos hábitos, de los otros actores y… un montón de otras cosas“porque” – ella explica – “el teatro es todo un mundo donde setiene que reconstruir lo que existe en el mundo real y tambiéncon un poco más de imaginación. Y para mi ha sido siempre unagran responsabilidad”.

Por esto al fin, con la familia que iba aumentando (tiene dos hijos),ha decidido dejar temporalmente la compañía teatral que compartíacon su marido y empezar este otro trabajo psicológicamente másligero, trabajo que ahora es una verdadera profesión. Tanto que tam-bién hace escuela de restauración.

¿Naturalmente no era bastante! Y aquí llegan los tambores…Había en Son Servera un complejo de tocadores de tambores que

hacían Batucada y Magdalena también tocaba con ellos.Sin embargo muchos de estos tocadores buscaban algo de más

particular y más atávico pero no sabían como hacer.Y un día ha llegado en Mallorca y en Son Servera un brasileño,

Giuliano Galego (por el nombre de evidente origen italiana), el tambiéntocador de tambores que conocía bien algunos ritmos más particu-lares de su país: el maracatu.

Había el problema que el sonar del tambor depende de la made-ra, de la factura y sobre todo de la piel.

El nuevo maestro que ha vivido algunos años en sitios del Brasildonde se construyan tambores segundos antiguas tradiciones y haaprendido el oficio, estaba dispuesto a colaborar a la construcción denuevos instrumentos que ahora son muy difíciles de encontrar y si losencuentras son carísimos.

Así se ha formado un nuevo grupo el Bloc Amb Bombo que, des-pués haber puesto dinero, investigación y al fin trabajo de construc-ción, ahora tiene quince tambores parecidos a los originales delBrasil.

El particular más curioso es que los han construidos con pieles decabra que han llegado desde Africa (donde están animales semejan-tes a los brasileños) todavía con todo el pelo encima.

Solo la idea de limpiarlas…. curtirlas… desodorarlas…Pero lo han hecho. Y la mayor parte del trabajo se ha desarrolla-

do en el taller y por mano del grupo Bloc amb Bombo y de Magdalena. Después de esto normalmente se piensa a un poco de descanso.¡Faltaría más! Siempre cuidando la familia, la tienda y la escuela, tocando con el

grupo de vez en cuando, ahora tiene la pasión para la filosofía y tecomenta con naturaleza de Platones y de la historia de la caverna y decómo en esta ciencia no hayan mujeres y de cómo esta sea una gravecarencia para la historia y la cultura del ser humano…

Puede venirte un fuerte complejo de inferioridad solo al hablar conesta increíble mujer serverina… �

� Galería serverina 5Maria Migliaccio

Xerrim xerram

22

….Ja fa més de deu mesos que la Presidenta del Consell deMallorca va visitar Son Servera i va prometre que les obres de la Rondade Circumval·lació començaçarien prest ??? …

…..I ja fa més de vint-i- un mesos que el batle serverí, JoséBarrientos, va visitar oficialment el Consell de Mallorca i li varen pro-metre que les obres de la Ronda de Circumval·lació eren prioritàries???...

…..Deia el mes passat que les obres començarien abans de l'es-tiu, però pareix ésser que no serà així, el projecte s'està retardant mésdel compte. En Barrientos ja no serà el batle quan les màquinescomencin a fer feina.

.......Comença a ser preocupant el retard en l’execució d’aquestprojecte. Tot depèn del Ministeri de Foment, de la molt honorableministra amnèsica. Per a ella el nostre poble és poc important,é s una“quigarada” de mosca en el mapa d’Espanya. No és conscient quecom més es retardi el començament de les obres menys vots aconse-guirà el PSOE, el seu partit, en els comicis municipals del 2011..

…..El passat dia 3 de Març va tenir lloc la Tercera AssembleaCiutadana al teatre “La Unió”. Supós que a l'anterior núm d'aquestarevista ja haureu llegit algun comentari sobre aquest acte, però no vulldeixar passar l'ocasió de donar la meva opinió...

…..No em vaig entretenir a comptar el nombre de persones quehi assistiren, però crec que eren menys que a la Tercera Assemblea.Es fa necessari canviar un poc, o un molt, la dinàmica d'aquestes reu-nions. Per començar, cercar una persona que faci de moderador. Elbatle no té per què assumir tant de protagonisme, malgrat li agradimés que criar canaris.

…....I que vull destacar del que vaig veure o escoltar: .-Que naConxi Peña té al·lèrgia a aquestes assemblees. Pareixia la més valen-ta de l'equip de Govern i no és capaç de donar la cara davant espoble.No pareix aquella Conxi de l’oposició al Partit Popular. I diuenque cobra per tenir dedicació exclusiva.

.-Que les obres de la Piscina Climatitzada del Poliesportiu estaranfinalitzades a finals del present any. I això que encara no han comen-çat...

.-Que ben aviat al Poliesportiu hi instal·laran màquines amb begu-des. Esperem que a preus económics.

.-Que prest, abans que en Barrientos entregui la vara de coman-dament a n'en Toni Monjo, el tram conflictiu del carrer P.A.Servera seràuna zona peatonal, amb papereres menys fràgils que les que hi haviafa un mes.

.-Que ja ni el batle creu que el projecte de la Ronda deCircumval·lació s’executarà prest...

.-Que no adecentaran el carrer del Cós fins que hagin finalitzat lesobres de la Circumval·lació.

.......I canviant de tema.....El jutjat d’instrucció núm 5 de Manacorha decidit arxivar la causa de l’autobús electoral contra l’exbatle Ripoll.Més d’un any i mig han necessitat per prendre aquesta decisió. Unassumpte que s’havia d’haver resolt amb més celeritat...Aquest retardha beneficiat als denunciats....I és que la justicia espanyola és massalenta.....lentíssima...

...Divendres 27-03-09.....Són les vuit i mitja del vespre.Estic ambaquestes xerrameques mensuals quan per IB3 anuncien la notícia deque el Consell de Ministres ha aprovat l’acord per invertir 557 milionsd’euros a Balears fins al 2017... Si la justícia és lenta, més lents sónels polítics... Un any i mig després que la ministra més polèmica delGovern Socialista, Magdalena Álvarez, signàs el conveni de carreteresarriba a la fi aquest acord. Ara comença la feina burocràtica, per acon-seguir que aquest 2009 comencin algunes realitzacions. Segur quemolts de polítics manifestaran que una de les obres prioritàries és laVARIANT DE SON SERVERA, que ja té el projecte redactat...Esperemque en tres o quatre mesos comencin les obres.

....On sí continuen les obres a molt bon ritme és per Cala Millor.Al vial de Sa Telefònica i als accesos al Col.legi Públic de Na Penyal.La zona està canviant a passes de gegant. Crida l’atenció que al solarde la Companyia Telefònica no li han expropiat cap metre quadrat, ique prop de l’escola diuen que hi deixaran un pi molt gran, per acon-seguir que les seves arrels facin malbé d’aquí un parell de parellsd’anys les “aceres” i el carril bici...

...Aprofitant, no voldria deixar passar l’ocasió de demanar al nos-tre ecològic consistori que a totes les obres que vagin finalitzant que

no hi sembrin cap altrapi...Els pins estan molt bé albosc, però no prop d’habi-tatges, carreteres, aceres ocarril bici. El batle és moltcaparrut i no es vol escoltarals que del tema en sabenmés que ell. Si en ToniMonjo li recomana ullastres,ell hi farà pins. Jo li recoma-naria qualsevol arbre que nosigui un pi...Podria agafarmostra de molts d’altrespobles. De canaris, de bit-lles o de pizzes pot ésserque en sigui un entès, peròd’arbres demostra que noen sap gaire...

........En Barrientos ensva prometre que el tram

� Xerrim Xerram abril 2009RONDA CIRCUMVAL·LACIÓ............... ASSEMBLEA CIUTADANA.......... DELICTE ELECTORAL ......

CONSELL DE MINISTRES........... VARIANT SERVERINA...... VIAL DE SA TELEFÒNICA...... C.P. NA PENYAL

Sebastià Vives “Perleta”

Xerrim xerram

23

conflictiu del carrer P.A. Servera seria peatonal. Fa poc hi varencol·locar una senyal de prohibició...Quants dies va durar?....

Ara està tapada amb una bossa de plàstic negre. Jardineres onsou........a la Cafeteria de Sa Caleta....el que en vulgui un parell davantel seu negoci particular que faci una instància al batle serverí...No ésnecessari fer-la per escrit, de paraula n’hi ha prou...

.....Em conten que per la zona de s’Estació hi ha hagut moviment.Vaig a veurer-ho i fer un parell de fotografies. Les obres del tren enca-ra no han començat, malgrat ho sembli. Una màquina s’ha encarregatde retirar algunes pedres i tot el parc que hi havia pels més menuts.Curiosament han respectat les pistes de petanca... I on són els jocs delParc?....Em diuen que n’han instal·lat alguns a un petit solar per lazona de l’Hotel Don Jaime...Una vergonya...Cap solar han trobat alcasc urbà serverí per instal.lar-los???...

..Fa uns dies va tenir lloc la presentació del projecte del nouPAC...Va venir el Conseller de Sanitat...Hi va anar bastantagent...S’esperava que el gran detractor d’aquesta obra, en MateuFena, demanaria la veu per expressar el seu malestar, com sol fersempre que en té ocasió. Pareix que aquesta vegada va decidir no dirres.Ja s’ha resignat a haver d’anar per la zona dels Sestadors a rebreassistència mèdica. Podrà aprofitar les caminades per compondrealgunes de les seves composicions musicals.

...A la portada de l’anterior revista del “Cala Millor” podiem llegirque l’Associació de Veïnats de Cala Millor reclamava la retirada de lesantenes de telefonia mòbil....Segons fonts generalment mal informa-des, en Martí Sáez i vint-i quatre persones més, com a actitud de pro-testa, han donat de baixa els telèfons mòbils...

...Fa dues setmanes l’equip de govern serverí va aprovar un con-veni urbanístic a Cala Millor. El Consistori rebrà dos solars, un percedir-lo a la Conselleria d’Educació, per ampliar el C.P. de Na Penyali l’altre per a aparcaments. Com era d’esperar els Peperos s’hi varenoposar. Si el Conveni s’hagués signat amb una altre empresa segurque no haguessin parlat “d’urbanisme a la carta”. El vertaders espe-cialistes en aquesta modalitat d’Urbanisme en foren ells, recordant-losel cas Port Verd n’hi ha prou...Estarien molt millor amb les boques tan-cades...Per dir quatre favades val més no dir res...

...He sentit a dir que el disc del carrer P.A. Servera està tapat ambuna bossa de fems perquè estan estudiant fer més reformes circula-tòries,es parla de canviar el sentit del carrer de Ses Monjes. Així,a lomillor per anar al cementeri ja no haurem de fer tantes voltes comara...Esperem que abans de tornar a començar les classes després deles vacances de Setmana Santa tot estigui enllestit.

....He vist uns cartells anunciant un Torneig de Futbol de catego-ria infantil.El Mallorca,el Manacor,el Real Madrid i l’equip local.Unabona oportunitat de gaudir de bon futbol, i no del que moltes de vega-des hem de suportar per la televisió. S’espera una gran afluencia d’es-pectadors,l’entrada és de franc. Així i tot hi ha gent que ni cobrantaccepta deixar el seu sofà.

...I que faci bon temps,no com en aquests moments (diumenge almatí) que està fent una bona brusca. L’aigua era molt necessària,a latardor va ploure molt,però ara ja feia una bona temporada que noqueia cap gota,i els sembrats la necessitaven amb urgència.I elsarbrers joves sembrats enguany també...però mai plou a gust detothom...

...I s’ha acabat per avui....Fins al proper mes de Maig, si no hi hares de nou. �

Encara no han començat les obres del tren.Continua la polèmica al carrer P.A. Servera.

BOCADILLOS · PA AMB OLI TAPAS VARIADAS

Se hacen comidas mediterraneas por encargoDisponemos de una Sala Privada

Plaça Sant Joan, 2 - Son Servera - Tel. 971 567 223gredos@sonservera.com

BAR GREDOS

24

Opinió

Nos devuelven las tropas de Kosovo, según la ministra Chacón, y eso nos pare-ce bien a los que apostamos por el no a la OTAN, y digo que es algo bien hecho sinpaliativos ni peros de ninguna clase porque es lo que estipulaba el referéndum “nin-gún soldado español realizará servicios fuera del estado” y el compromiso que seadquirió entonces, aunque tarde, empieza a cumplirse, el resto de lo que se habla,la forma de hacerlo, que si nos ganamos enemigos, y un sinfín de tonterías no tie-nen razón de ser, el compromiso lo teníamos antes con el pueblo español que conla OTAN, así que, bien está lo que está bien, cuando se enviaron las tropas en con-tra de lo acordado en el referéndum estos que ahora protestan se callaron.

Desde un colegio concertado, dirigido por personal de la católica en Logroño, seescenifica el aborto con niños desmembrados, según dicen, pero cometen un fallos

garrafal, se nota “ya han naci-do“, si ya nacieron no es abor-to, así que una vez mas lacatólica miente para conseguirimponer sus arcaicas, obsole-tas, trasnochadas o comocarajo queramos llamarlasideas, y es que eso de mentirse les da la mar de bien, se lesolvida que aquello del ordeno ymando del que disfrutaron seles acabó hace ya tiempo, yque el miedo a sus tétricosmensajes es nulo por comple-to, claro que pueden estar encontra, pero sin engañar nidifamar a los que representanpolíticamente la voluntad de lamayoría de un pueblo, no quie-ren entender que el aborto esuna decisión personal eintransferible, claro que si nofuera necesaria la concerta-ción escolar con estos señoresno tendrían la oportunidad deadoctrinar con el dinero de loscontribuyentes que es lo queestán haciendo. Como siempremejorando la clientela.

A punto de comenzar latemporada y por lo que se ve yse oye seguimos igual que enla pasada, en lo que se ve enlas calles “no principales” sesigue sin hacer la limpiezacomo es debido, y la porqueríase acumula en ellas, hay man-chas de no se sabe que rarasustancias que hacen un efec-to poco agradable, sobre todoalgunas que parecen vomito-nas resecas, y en lo que se oyepues seguimos con la conta-minación acústica que produ-cen motocicletas que circulansin el silencioso en el tubo deescape, �

� RojeriasRojo

Binicanella necesita aparcamientos.

Cartes al director

25

� La representaciódels exclosos

En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers. Enun sentit més restringit, món es refereix a la Terra, i fins i tot s'utilitzacom a sinònim de planeta. Però també té un accepció molt més limi-tada i banal, i que fa referència a un mitjà de comunicació en llenguacastellana. Seria senzill amb la primera frase de l’article confondre allector amb el contingut d’aquest. De fet, un diari, que el 12 de marçpublicava un seguit de falsedats sobre els processos selectius delConsell i que amplificava una crítica sindical i molt legítima dels repre-sentants dels treballadors d'aquesta institució, publicava una frasecerta. Com qui cerca Wally, la frase es pot trobar en cada exemplar ala portada i escrita en petitet sobre la capçalera. La d'aquest dia 12era: «Es tan difícil decir la verdad como ocultarla (Baltasar Gracián)».Les mentides del diari d'aquest dia ja estan en mans de missers, peròcrec necessari explicar les qüestions que afecten la gestió del perso-nal que treballa pel govern de Mallorca i, en conseqüència, pelsmallorquins.

D’ençà que el nou equip de govern va començar a funcionar, elDepartament d’Interior ha impulsat tota una sèrie d'iniciatives en rela-ció amb la gestió del personal que depèn de Funció Pública al Consellde Mallorca. Ja de bon començament s'impulsà que totes les placesde proveïment provisional es publicassin en el BOIB i se’n donàs publi-citat a través de la premsa. S’han deixat de fer contractacions d’obrai servei per evitar contractacions discrecionals que massa sovint nos'ajustaven a un treball específic i puntual delimitat temporalment. Apartir de les bases d'execució dels pressuposts de 2008, els comple-ments de productivitat es fiscalitzen per primera vegada i, per primeravegada, enguany s'estableixen uns criteris d'atorgament de producti-

vitats que acabarà, així, amb l'opacitat d'aquest tema. S'han recone-gut els triennis del personal laboral i la nocturnitat del personal que nola tenia reconeguda amb un cost de 400.000 euros, i s'ha aconseguitarribar a pagar el 100 % del complement específic a les paguesextraordinàries. Aquest darrer punt ha tingut una certa polèmica, jaque la llei marca que no es pot superar l'1 % de la massa salarial enpagar aquest complement i els del Consell estan a punt de sobrepas-sar el llistó. Per poder fer la distribució, s'ha hagut de reduir el com-plement específic de cada mes per després reintegrar-lo en els mesosde juny i desembre, juntament amb l'increment pactat. És una qüestióde distribució i no és cert el que s'ha publicat que es redueix el soudels treballadors.

Pel que fa a la relació de llocs de feina, el principal instrument degestió de personal del Consell, podem dir que l'any passat es crearen200 llocs nous, que, amb el redimensionament de la institució i en unmoment en què 75.000 ciutadans de les Balears es troben a l'atur, sónben necessaris. D'aquests 200 llocs, n'hi ha 110 que es crearen fruitde l'existència de contractes d'obra i servei que s'havien allargat en eltemps entre 4 i 14 anys, i havien superat el límit legal, que és de tres.És a dir, que ve de molt endarrere aquesta situació a la que qual hemposat punt final. La majoria d'aquests contractes eren de les brigadesde Medi Ambient i Patrimoni, que, en el pas del conveni de construc-ció que tenien fins a l'actual del Consell, incrementaran el sou entre un8 % i un 28 % i reduiran l’horari de 40 a 35 hores de feina setmanals.Tot això a partir de quan s'assolí aquest compromís amb els sindicatsi s'aprovà la nova relació. El conflicte sorgeix quan els representantsdels treballadors exigeixen aquests complements amb efectes retroac-tius al principi de l'any 2008. Sincerament, no crec que sigui motiu devaga i de mobilització i que a més ningú ho entengui. El Consell ha fetun esforç molt gran i històric. És per això que no acab d'entendre lapostura de qualque sindicat, ja que la situació entre el moment en quès'endegà aquesta política i ara ha variat, sobretot amb l'aparició de lacrisis més potent que mai no ha patit el planeta: El Món. Quan dic elmón, dic el del principi de l'article. En un racó d'aquest món que es diuIlles Balears la població activa desocupada supera el 15 % i les illes estroben a les portes de la recessió econòmica. En aquest moment, calque les institucions i els agents socials se centrin i s'esforcin per lespersones que es troben excloses del mercat laboral, que no tenen unlloc de feina fix o a l'Administració, amb les persones i les famílies queno tenen els mitjans suficients per subsistir. Cal alçar el desvalgut icom diu La Internacional aixecar els damnats de la terra, aixecar elsqui pateixen fam.

Joan Lladó Conseller d’Interior del Consell de Mallorca

• Resultados VISIBLES,desde la primerasesión, puesto que setrabaja con un 100% deprincipios activos encada tratamiento.

• Desaparición de la PIELDE NARANJA.

• REDUCCIÓN DENÓDULOS DUROSCELULÍTICOS,localizados.

• Reducción de VOLUMEN.

• MEJORA DE LACIRCULACIÓN delas piernas.

• Se POTENCIA EL DRENAJE y laOXIGENACIÓN del tejido.

• Se AFINA LA SILUETA.• MEJORA notablementela calidad y TONICIDADCUTÁNEA

26

Opinió

� Predicar amb l’exempleJoan Jofre Ferrer

“Fes el que jo dic i no facis el que jo faig.” Aquesta frase, que lapodem haver sentida moltes vegades i que pareix carregada de bonesintencions, jo diria que és tot el contrari de “predicar amb l’exemple”.És clar que és el més fàcil, és clar que és més bo de fer dir als altresel que han de fer, com ho han de fer i exigir que es faci; o sigui, recep-tar però no prende. Més clar encara, jo diria que això és receptar supo-sitoris al cul dels altres. Més correcte pareix que tant els pares, pro-fessors, fiscals, jutges, polítics, capellans o qualsevol persona quepugui tenir influència i poder damunt els altres, a l’hora de manar o fercomplir una llei siguin els primers a acomplir-les i a donar-ne exem-ple. Així ja es pot dir “PREDICARAMB L’EXEMPLE!”

Entenc perfectament la passió per la caça que té l’exministre deJustícia, senyor Bermejo, i entenc també que sense adonar-se passàsa caçar dins d’una altra comunitat de la qual no tenia la llicència per-tinent (hi estava convidat pel propietari de la cacera). Aquest cas hauràpassat a molts d’aficionats a la caça i no ha passat res, però el que nopot ser és que un ministre de Justícia, el qual hauria de ser el núme-ro u a fer acomplir i acomplir ell mateix, el primer de tots, totes les lleis,a més tenint en compte que el senyor Bermejo ha dedicat la major partde la seva vida professional a exercir com a fiscal -això vol dir perse-guir i fiscalitzar a tothom que se surti de la llei-, cometi aquesta falta,encara que sigui una falta aparentament petita, com també mai nohauria d’haver-hi assistit juntament amb un jutge i altres persones queel poguessin relacionar o mesclar amb idees polítiques properes, jaque que un càrrec de ministre de Justícia és a tenir molt en compte;

no només s’ha de ser just i correcte en la teoria, sinó que s’ha dedemostrar amb fets, o sigui, S’HA DE PREDICAR AMB L’EXEMPLE, ien aquest cas ell no ho va fer.

Per altre banda s’ha de tenir en compte la dimissió del senyorBermejo, ja que amb això ha demostrat que ha acceptat el seu error.Per a mi és el més correcte i honrós, cosa que a molts de polítics elscosta molt d’acceptar; cada dia ens trobam amb casos molt pitjors ia l’hora de dimitir no hi ha manera, els costa deixar la mamella, queés grossa! El senyor Bermejo no em sembla una mala persona, ni lafeina que va fer al Ministeri de Justícia va ser del tot dolenta, però ellmateix va reconèixer que “reconozco que no he estado a la altura delas circunstancias, por esta razón dimito”. Fet que l’honra i en aquestcas sí que HA PREDICAT AMB L’EXEMPLE.

“Un home mai no s’ha d’avergonyir per reconèixer que s’ha equi-vocat, la qual cosa és com dir que avui és més savi del que ho eraahir.” Jonathan Swift

Mariano Fernández Bermejo

Redacció i Publicitat660 99 15 28 - 609 48 65 09

www.calamillor7.com

Opinió

27

� Un paso atrásMateu Servera “Fena”

El pasado 17 de marzo fue un día aciagopara nuestro pueblo: la confirmación oficial delnuevo PAC a “damunt des Sestadors de Cas’Hereu”.

Las razones para “ésser rebutjat” para unagran mayoría de serverins, ya no hay porquerepetirlas. He escrito varios artículos y hehablado (sobre este tema) varias veces en la“Assemblea de Ciutadans”. Las razones que yoaludía están en la mente de todos: demasiadoalejado para una gran mayoría.

Y es verdad que fueron los peperos quedieron el “vist i plau”, pero esto no exculpa alos demás partidos PP, PSOE, PSM, UM, y UI yaque en aquel desafortunado pleno todos loaprobaron. Hubo una frase que se me quedógrabada en la mente: “Bé, avui tothom técotxe”. Esta frase se puede interpretar de dosmaneras. La una es reconocer su lejanía. Y la otra, éstas mentes pri-vilegiadas, no se les ocurrió el pensar que “es cotxes” los usan losjóvenes y los que verdaderamente acuden al PAC es la tercera edadque incluso son los que hacen recetas para los jóvenes.

El tema del PAC ha estado encima del tapete durante muchosaños, y como resulta que todo trasciende y todo llega a saberse, atenor de lo ello, sabemos y sin ninguna duda cual ha sido el colectivoque más a trabajando “davall, davall” para que se ejecutara donde estáprevisto, importándole un pimiento las molestias que ocasionaría (porlo lejano) a una gran mayoría de vecinos.

Los incondicionales del nuevo PAC se apoyan en dos razones(aumentadas y exageradas): que será nuevo y con el servicio del bus.En cuanto a lo primero, repasemos un pelín lo construido recientemen-te: “Estades Diürnes, La Unió, Ca na Matgina, es tanatori, Port Verd,etc., etc.”

En cuanto al bus, es un engaña-bobos, ofrecerá un servicio “moltmagre” al PAC y si hay un cambio político, será lo primero que quita-ran. Pero el PAC se quedará en la lejanía… aunque lo construyeroncon oro, plata y piedras preciosas.

Y ahora digamos algo de Conxi, la number one (la número uno).Cuando yo le concedo el título es porque creo que ha hecho méritospara ello. Y ¿cuáles son estos méritos? Pues simplemente BURDOSEMBUSTES, con lo que nos ha dicho y escrito, y también, por lo queúltimamente nos ha dicho el Ayuntamiento refiriéndose al “NOU CEN-

TRE de SALUT”.Y sin más preámbulos empecemos. La

construcción del nuevo PAC colea desde antesdel 2005, y cuando Conxi entró “amb olivetes”(con la creencia de que somos unos retrasadosmentales), nos ha ido bombardeando con susrazones que yo ni siquiera las comentaré, secomentan por si solas. Me limitaré a escribir enletras mayúsculas lo más álgido de “sa bajana-da”. Ahí van:

“… La urgència de construir un PAC nou,centre de salut, a més d’afegir que aquesta ésuna REVINDICACIÓ DE FA MOLTS D´ANYS….La principal causa d’aquesta reivindicació és laSATURACIÓ DE L´ACTUAL PAC. El centre desalut actual ubicat al carrer des Cós en unespai MOLT ANTIC i que compta amb

REDUÏDES DIMENSIONS… I l’àrea d’urgènciescobrirà les poblacions de Son Servera i Sant Llorenç… El nou centreoferirà ampli espai exterior que permetrà solucionar la PROBLEMÁTICAACTUAL DE DIFÍCIL ACCÉS I APARCAMENT.”

La verdad es que cuando yo oía o leía “aquests coverbos”, creíaque se trataba del PAC de Artà. Júzgueme después de ésta anécdo-ta. Hará algo más de dos años que dos personas íbamos a hacer reha-bilitación a Artà que yo aprovechaba para ver a un amigo, después vol-vía al PAC para regresar. El PAC de Artà está ubicado en un edificio delMedievo, tendrá (el edificio) más de setecientos años, no es posible iren coche y si se consigue aparcar a 150 ó 200 metros es un día desuerte. Creo que no hace falta decir lo mal que está (es normal en unedificio tan antiguo) las paredes de metro y los pasillos anchos. No sepuede agrandar ya que está en medio de dos edificios. Entonces ya sedecía que se construiría uno de nuevo debajo de la gasolinera. Puesno “s’enginyin” con el mismo.

Me gustaría saber el criterio del honorable y la opinión de Conxi, ymucho mejor, que me contestara.

Y ahora digamos algo de la “PRESENTACIÓ DEL PROJECTE”. A lahora fijada no había nadie y a las ocho y cuarto éramos cuatro. Vino elhonorable con un pequeño séquito. Le saludé y le dije que, dado elescaso público, era un claro “rebuig” al nuevo PAC. Abrió el acto lanumber one, después cedió la palabra al alcalde y éste al honorableSr. Vicens Thomàs. En los relevos un silencio sepulcral. Se dio paso alas fotos fijas, estas no funcionaron (a todas luces, era un mal día).Toma la palabra el arquitecto que nos vino a decir que al llegar “allàdalt”, el aire, la brisa y por estar dentro de un bosque, de un pinar, yatendríamos motivos de estar medio curados. “I ses cuques?” - estuvea punto de exclamar, pero me contuve. Volvió a tomar la palabra elhonorable y por último el alcalde, con unos tímidos aplausos cerró elacto. Estuve dubitativo un buen rato. Me preguntaba si aquellos tími-dos aplausos eran motivados porque se había finalizado el acto, porcortesía, o porque el alcalde nos dijo que a continuación había unapicada (me inclino por lo último).

Pues sí, UN PASO ATRÁS. Nuestro PAC actual (a diferencia del deArtà) tendrá unos dieciséis o diecisiete años. Se podría haber agran-dado, y mucho si se hubiera querido, por el fondo, la derecha o por laizquierda.

¡Lástima de estos tres mil metros! Acaparados inútilmente y sinmotivo ni razón. Para un geriátrico si era el punto ideal, lejos del mun-danal ruido y en plena naturaleza. Ahora ¡temblemos por el tren!

La number one

PROMOCIÓN ABRIL Y MAYO

FotodepilaciónÁxilas 30 euros

C/ Ses Eres, 2 - Tel. 971 58 61 51 - CALA MILLOR

Por fin se acabó el problema del vello

Opinió

28

� Emprenyament ciutadàAntoni Tarabini

Vist i vist, i el que pot estar per veure, comprenc que el nostre pre-sident, Francesc Antich, hagi de practicar la prudència, la temprança ila moderació. Però crec que Antich també comprendrà que els ciuta-dans i ciutadanes anònims, encara que amb noms i cognoms, experi-mentem un profund emprenyament davant l'impresentable espectaclede degoteig permanent de fets evidents de corrupció (ús de dinerspúblics per a interessos particulars) d'alguns dels nostres polítics,encara que els seus autors segueixin sent "presumptes". Mentre unapart molt significativa de la nostra ciutadania està sofrint en les sevescarns les conseqüències de la crisi, resulta poc edificant que els nos-tres polítics es vegin més obligats a desfer malifetes que a posar enpràctica programes i accions de reactivació econòmica i social. Lesconseqüències poden ser greus. Una d'elles pot ser una desafeccióciutadana cap a la política i els polítics. Encara que acceptem que elscorruptes (presumptes?) són persones físiques individuals i quealmenys en principi no té per què afectar els seus partits polítics, larealitat és que l'instint tendeix a situar tots els polítics en el mateix sacde "corruptes potencials". Encara que tal apreciació sigui falsa, potcomportar, entre d’altres conseqüències, un augment de l'abstencióelectoral. Però aquest comentari mereix matisacions significatives. Elsfets demostren que la corrupció afecta molt menys el fidel electoratconservador, encara que els presumptes (o no!) corruptes pertanyin apartits situats en la dreta social i política. Però n’hi ha més. Resultamolt inquietant com es pretén justificar els fets: "la corrupció (ocorrupteles!) és innata a la naturalesa humana", "la corrupció afectatots els partits per igual i a tots els temps...". Llocs a elevar el punt demira: "El que ocorre és que hi ha una conspiració dels altres contrapersones immaculades i partits impol·luts". Sense passar per alt els

fiscals anticorrupció (simples sicaris del poder!) o els magistrats del'Audiència Nacional. Més encara, es pretén justificar els corruptes(presumptes!) perquè segueixen guanyant eleccions. I ròssecs. Talsituació és molt preocupant des d'una simple perspectiva democràti-ca, i més si tendeix a generalitzar-se, estimulada per determinats mit-jans de comunicació. Seria lògic, el que no implica que sigui probable,que els partits polítics democràtics, sigui quin sigui el seu componentideològic, emprenguin de manera ràpida i coherent una regeneraciódemocràtica interna i externa. Les crisis, incloses les polítiques, podenconvertir-se en una oportunitat. Avui no vaig a comentar la conjunturapolítica dels populars, encara traumatitzats per l'era Mates (aviat ianem per feina), i que segueixen sofrint el degoteig de militants (o ex)afectats per situacions objectives de corrupció, encara que els seuspossibles autors siguin presumptes. Vaig a referir-me als uemites, perser protagonistes de l'actual situació. L'actual crisi no hauria d'aprofi-tar-se pels uemites? El mateix Miquel Nadal, en una parenceria de sin-ceritat, reconeixia la necessitat de renovar el seu partit (s'incloïa a ellmateix) apostant per persones que no tenguin relació amb anteriorsetapes polítiques, afectats directament o indirectament per situacions,com a poc, incòmodes. Potser seria garantia perquè UM pugui tenir unfutur polític autònom, més enllà d'una "marca blanca" dels populars.Els uemites afirmen no desitjar trencar el vigent pacte de govern. Ungovern de coalició implica lleialtat de tots i cadascun dels seus socis,el que no suposa dir sempre "sí, bwana" però tampoc anar per lliure.El govern plural presidit per Antich no pot quedar al albir dels sobre-salts de la fiscalia o de potadetes d'un soci. És urgent posar-se lespiles, remant tots en la mateixa adreça per plantar cara a la crisi quesofrim. És una exigència de la ciutadania. �

Oferta por inauguración del21 de marzo hasta el 5 de abril

30% de dto, EN TODO!.

C/Ca s’Hereu, 17 - CALA MILLOR

Tel. 971 585 686

Pizza grupo A+

Pizza grupo B+

Refresco 1l.

12.50 euros

Pizza familiar,tres ingredientes

+Refresco 1l.

10.50 euros

Pizza familiar,cinco ingredientes

13.50 euros

Gratis: una botella

de lambrusco ó dos

litros de refresco!.

Del 6 de abrilal 3 de mayo,

lunes a domingode 11.00h -15.30h, el

10% dto.*

Los sábados,dia del cliente,

15% dto.*

*los descuentos del dia delcliente y de las mañanas noson aplicables a las ofertas.

29

Publicitat

Actualitat

Nota de premsa

30

� Aigua per aPalestina

Un dels aspectes més cruels (i ja és a dir)de l’ocupació de Palestina és la sequeraimposada a la seva població per part de l’es-tat d’Israel. Segons Shaddad Attili, cap del’Autoritat Palestina per a l’Aigua, durant els23 dies del darrer atac sionista a Gaza (1300assassinats, 500 d’ells, nins i nines), elsagressors van restringir directament les fontsde subministrament de l’aigua. La tercerapart de la població de Gaza, unes 500.000persones, es van quedar directament senseaigua, i encara hi ha al dia d’avui 50.000palestins desconnectats de la xarxa hídricca,sense poder reparar les infrastructures, acausa del bloqueig que encara pateixen elmilió i mig d’habitants de la Franja.

Amb la invasió de Gaza i Cisjordània, en1967, Israel va declarar de la seva propietattots els recursos de l’aigua dels palestins, vio-lant també en aquest punt les lleis i conven-cions internacionals. Encara els palestinstenen prohibit l’accés directe al riu Jordà.L’autoritat israeliana de l’aigua, Mekorot, res-tringeix i dosifica la canalització d’aigua amés de la meitat de les llars palestines deCisjordània. En general, la política de l’aiguade l’estat d’Israel suposa la perillosa salinitza-ció dels aqüífers de la ribera mediterrània(Gaza) i la dessecació del Mar de Galilea i delriu Jordà.

De terme mitjà, cada habitant d’Israelconsumeix 340 litres d’aigua al dia, mentre

que la població palestina només pot consumir78 litres diaris, quan la recomanació del’Organització Mundial de la Salut (OMS)recomana un mínim de 100 litres per perso-na i dia. En termes globals, Israel utilitza el90% d’aigua disponible, anant a les zonespalestines el restant 10%, del qual només el20% és apta per al consum humà. Tot aixòdegut, sobretot, a la manca d’infrastructures,al vet israelià als projectes hídriccs de lesautoritats palestines i la baixa qualitat delspocs aqüífers, que la potència ocupant deixaa la seva disposició.

Més del 30% del PIB palestí prové de l’a-gricultura, però menys del 10% de les sevesterres fèrtils gaudeixen d’irrigació. Per partisraeliana, el 70% de les seves terres són irri-gades, malgrat que només del 2% del seuPIB correspongui a l’agricultura. La construc-ció del “Mur de la Vergonya” ha suposat, amés, que els aqüífers occidentals quedin forade l’abast dels palestins, el que ha contribuïtque l’atur arribi fins al 67 % en la zona cisjor-dana.

La situació és especialment cridanera,per la dimensió de l’espoli, en el referent a lescolònies jueves empeltades dintre el territori

palestí. Segons dades de 2006, el consumd’aigua als assentaments de colons israeliansera el doble, per persona i dia, que fins i tot elconsum de la mateixa població israeliana. Elsassentaments de colons no només estansituats en les terres més productives, sinóque també gaudeixen d’un consum d’aiguaabsolutament abusiu, incloent zones verdes ipiscines.

El recent Fòrum Mundial de l’Aigua, cele-brat a Istambul, ha posat de manifest altresdetalls informatius d’aquesta dramàticasituació. Dels països riberencs del riu Jordà,Israel és l’únic que s’ha negat a signar la con-venció de les Nacions Unides sobre l’ús com-partit de les fonts transfrontereres d’aigua,perquè tant el Líban, com Síria i Jordània sího han fet, així com també, per part palestina,s’ha mostrat una disposició favorable, totd’una que pugui conformar-se el seu Estat.

Hi ha, dons, una autèntica colonització del’aigua a Palestina, que suposa una partimportantíssima de l’agressió que pateixenels seus habitants des de fa més de seixantaanys. En una de les àrees del món ambmenys recursos hídriccs, el robatori d’aiguaque pateix la població palestina adquireix elrang d’estratègia bèl·lica. En un context mun-dial d’alarma ecològica per la desertitzaciócreixent, on la quarta part de la població mun-dial no té accés a l’aigua en condicions salu-bres, el que un poble, com el palestí estigui,a més, sotmès a un setge de sequera, fainviable el seu futur com estat independent.Aquest és un altre dels motius pel qual elspalestins han de comptar amb tota la nostrasolidaritat.

Pep Juárez. Març de 2009.

Secretari d’Acció Sindical CGT-Balears

� De cómo el antes Rte. la Bodega se transformaen Restaurante italiano “il Forno d´Oro

Paco Llamas, regentó durante más de ocho años, el Rte. La Bodega,donde los clientes y amigos vivieron una época dorada con la buena cocinay la profesionalidad de Paco. Pero los tiempos cambian y Paco Llamas esuna persona trabajadora y consciente de que la oferta complementariarequiere un cambio para adaptarse a los nuevos tiempos, digamos de crisiseconómica y también del efecto del “todo incluido”, por todo ello, ha adecua-do su restaurante, dándole la bienvenida a la buena cocina italiana.

Tiene como chef al reconocido Vincenzo Di Dio, que conjuntamente hanconfeccionado una carta muy interesante por las buenas ofertas precio cali-dad donde el cliente y amigo puede degustar unos buenos entrantes comopuede ser unos espárragos con gamba de rio, o probar “Cannoli Siciliani” ,ó también Linguine Scaglio (cartoccio).

A la vez. Se puede comer una pizza de las 16 especialidades que tieneen la carta, realizadas artesanalmente por el pizzero italiano, Guiseppe, enel horno de leña. El Restaurante “il Forno d´Oro” dispone del servicio de piz-zas y pastas para llevar

Le deseamos sinceramente una buena andadura, eso si, el buen servi-cio y la calidad, están garantizados. Redacción CM7

31

Memòria històrica

� Reverend Sr. Montserrat Servera i Nebot, PentinatUn home d’empenta

Mateu Servera “Fena”

D. Montserrat Servera i Nebot, Pentinat,nasqué a Son Servera el 5 d’octubre de 1869i era el germà petit de D. Antoni. Fou ordenatsacerdot el 24 de setembre de 1898. Vaésser destinat a Son Carrió el 14 de desem-bre de 1900… (Aquí deix la meva ploma jaque D. Montserrat exercí per espai de 55anys a l’Argentina. Però d’aquesta segonaetapa ja en donaré compte el proper número.)

Sempre havia sentit dir que D. Montserrathavia fet l’església de Son Carrió, i ara els fetsho confirmen.

He consultat el llibre Sant Miquel de SonCarrió, escrit pel prevere D. Llorenç Miquel iJaume, del qual he copiat una sèrie de parà-grafs que ho confirmen.

Quasi tots els capítols són del dietari demossèn Antoni M. Alcover. Feia molt poctemps que s’havia començat l’església deSon Carrió. Es posà la primera pedra el 22 demaig de 1899 quan era vicari D. BartomeuJaner. I es beneí el 13 d’abril de 1907 (D.Montserrat arribà a l’Argentina l’any 1906).

Dia 14 de desembre de 1900(el mateix dia que D. Montserrat ocupà la vicaria)

“Segurament desistirme de fer la reformaanteriorment dita perquè el Sr. MontserratServera era de Son Servera i, en conseqüèn-cia, ho tenia més fàcil per anar i tornar. Almateix temps és quasi segur que així va feranar un piquet més aviat la construcció de lanova Vicaria.”

25 de desembre

“Som anat a Son Carrió a veure les obresde l’esglesia, que han feta molta via ferm, i elvicari nou sembla que és molt apreciat.”

9 de febrer de 1901

“El vicari de Son Carrió m’escriu diguentque l’obra de la vicaria fa via ferm.”

17 de febrer

“El diumenge passat traginaven deverscent carretades de grava per l’obra de l’es-glesia i la vicaria.”

“M’em som anat a peu a Son Carrió… hetrobat trenta-cinc carros de Sant Llorenç tra-ginant cantons per l’esglesia. M’han promesque passat Pasqua, no trenta-cinc, seran mésde cinquanta els carros.”

Setembre de 1901

“L’església de Son Carrió se fa amunt. Lavicaria també s’enfila.”

2 d’abril de 1902

“Amb D. Antoni Gaudi nos n’anam a SonCarrió, ell examina d’aprop les obres de l’es-glesia.”

16 d’agost de 1903

“Nos n’anam a Son Carrió, D. AntoniGaudi, en Mateu Garau, Calonge penitenciarii D. Bartomeu Molines, per celebrar l’aniver-sari del començament de l´Esglesia.”

17 d’agost“Gran festa a Son Carrió, ja es fá el

refresc a dins la vicaria nova.”

13 de setembre“Som anat a Son Carrió a veure les obres.

Aquesta setmana han acabat el portal delshomes.”

14 de setembre

“Carta dirigida a Mn. Joan Aguiló, el con-viden a l’aniversari de la col·locació de la pri-mera pedra.”

“El capvespre nos som anats amb en Pepnostro (un germà de Mn. Alcover) a SonServera a veure l’esglesia. He vist el vicariAntoni Servera (germà de D. Montserrat) elpoble está entusiasmat amb l’esglesianova…”

Aquest és el darrer capítol de l’esglésiade Son Carrió entorn del vicari D. Montserrat.Molt prest emprengué viatge cap al’Argentina.

Esports

32

� El Judo Renshinkan es proclama campióen el Torneig Memorial Manolo Zamorano

Son Servera - Tel: 971 56 71 06

� Els alumnes de2n d’Eso de l’IESparticipen en uncurs de VelaLleugera

Sineu va ser la seu d'aquest I Torneig Memorial al desaparegutmestre i pioner del judo balear Manolo Zamorano. Amb una inscripciód'uns 130 esportistes escolars d’entre 11 i 16 anys, i amb la presèn-cia de la gairebé totalitat dels clubs de la nostra illa, s’inicià aquestacompetició homologada com a 6è control en el Programa del rànquingescolar i classificatori per al Campionat de Mallorca. El Renshinkanaconseguí 7 primers, 9 segons i 10 tercers, que el col·locaren al cap-davant de la taula classificatòria amb 72 punts; la segona plaça fouper al Dojo Muratore, amb 52; i la tercera per als amfitrions, elTaikukan, amb 41 .

Els vencedors del Renshinkan foren els següents:Medalla d'or: LLUÍS GALIÁN, ANTONI JOSEP MARTÍNEZ, SERGI

FULLANA, AINA SUREDA, CATI JIMÉNEZ, SANDRA BELTRAN i M.A.NEUS POU.

Medalla de plata: CRISTINA ORTEGA, MARIA ORTEGA, JERONIBELTRAN, LLUC BARBÓN, MARIA JIMÉNEZ, JÉNIFER BITRIA, PAURODRÍGUEZ, JAIME FERNÁNDEZ i MIQUEL ANGEL CALDENTEY.

Medalla de bronze: ANTONI RODRÍGUEZ, MARGA BRU, JUDITHANYELL, DAVID ANYELL, PEP ESTELRICH, CRISTIAN GALLARDO, NEUSTIZÓN, MARTA CORTS, LLUÍS GRIMALT i PAULA CORTS.

La totalitat de cursos de 2n d’Eso de l’IES Puig de sa Font han participat en un pro-grama d’iniciació a la vela organitzat pel Govern balear i realitzat a l’escola de vela deCalanova, Han estat 2 dematins plens d’emocions i d’activitats en plena natura, navegantenfront del Palau de Marivent.

L’activitat s’ha estructurat en una introducció teòrica i una pràctica amb vaixells tipusRaquero on hi caben 5-6 alumnes per vaixell amb un monitor. L’experiència no va deixarningú indiferent. �

� El pasado 22 de marzo secelebró una misa rocieraen la iglesia de Porto Cristo,organizada por la escuelade baile de Satu Jimenez

Las niñas de la academia realizaron una entrega de flores y can-taron canciones rocieras conocidas como “la salve”, destacar quetambién se canto la oración padre nuestro en la ceremonia de la euca-ristia. Maria Silicio que lleva dos años aprendiendo en la academia deSatu Jimenez, participó de forma destacada en dicho evento.

Sus compañeros/as, familiares y amigos quieren aprovechar estaslineas para felicitar su cumpleaños que celebró el pasado dia 30.Felicidades Maria! �

Societat

33

Qué alegre está Son Servera Qué triste Cala Millor Que no tiene Carnavales Pero tiene buen humor .Al concejal de festejosLa memoria está fallando no olvides ponerte el globo cuando te encuentres………

Mucha mierda , mucha suerteYa no te puedes quejarPuedes pisar las que quieras Por el carril peatonal.Cuando saques el perritoUn consejo te he de darLo que le sobre a tu perroTú te lo puedes quedar.

Donde esta la carretera De la circunvalación Donde el tren de Son ServeraEl viento se lo llevó.Dónde está la Conchi Peñaque tanta latita dioya no se la ve el plumero que la busque lobatón,

Ya se van las libertinasLas penas se van cantando A mal tiempo buena cara Con crisis pero soñandoAunque suba la hipoteca Los impuestos y algo más No perderemos la ganas De vivir el carnaval.

� Chirigota Las Libertinas

Obituari

34

� IN MEMORIAM. AntoniLliteras Massanet, prevere

El passat dijous dia 19 de març , santedat de sant Josep, morí enla pau del Senyor el capellà que durant molts d’anys va ser un punt dereferència a Cala Millor.

Havia nascut dia 23 de juny de 1921 a Son Servera, on va fer elsseus estudis primaris. Sempre es va sentir orgullós dels seus mestresi del seu equip de futbol juvenil.

Ingressà al seminari i al quarter gairebé al mateix temps. Va ser,per tant, una vocació tardana. Va compaginar els estudis sacerdotalsamb el servei militar a la secció de la defensa química.

En el seminari va fer grans amistats que l’acompanyaren tota lavida.

Ordenat sacerdot dia 21 de juny de 1953, celebrà la seva MissaNova a la parròquia de Son Servera.

Pocs dies després fou nomenat vicari del Port d’Alcúdia, on passàset anys. Som testimoni de l’emoció amb què Mn. Toni va rebre a casaseva fa uns tres mesos, quan ja estava ja bastant malalt, la visita d’unantic escolanet del Port d’Alcúdia que viu a Alemanya i havia vingut apassar un dies a Mallorca. Mn. Toni recordava sempre amb molt d’a-fecte els seus anys al Port d’Alcúdia i els treballs de conservació de lacova de Sant Martí.

L’any 1960 partí cap al Perú amb un grup de capellans mallor-quins que es feren càrrec del seminari de Trujillo i col·laboraren endiferents tasques apostòliques en aquells indrets.

Tornà a Mallorca i després de fer un curs de reciclatge a Madrid,l’estiu de 1968 començà el seu servei pastoral a Cala Millor. La situa-ció era difícil perquè la capelleta era molt petita i poc temps desprésva caure. Ell hagué de començar a celebrar missa en locals moltimprovisats i provisionals com el Cine Savoy o els pins de ca l’amo enMateu de Cala Bona.

E mig d’aquestes circumstàncies, Mn. Toni va anar entrant dinsaquest món del turisme i va fer grans amistats sobretot entre la colò-nia alemanya. Les seves misses en anglès i en alemany es feren famo-ses i les vivia amb molta intensitat.

El seu esperit optimista i positiu l’acompanyà fins i tot en aquestsdarrers mesos de la seva vida, quan la malaltia ja anava rosegant laseva vitalitat.

Aquestes notes són fruit de la meva amistat amb Mn. Toni i delsrecords que sempre en conservaré.

Que descansi en pau i gaudeixi per sempre de tot el que va som-niar i desitjar en aquest món.

Pedro Pou, rector.

� Maria Andreu,madò Maria SaquetaLa mort de na Maria Andreu ha creat un profund buit entre la seva

família i entre els ciutadans de Son Servera, que bé per llaços familiarso per proximitat l’apreciaven molt. Ha mort en la pau del Senyor i moltben atesa pels seus fills Miquel i Isabel. Na Maria Andreu era una donasenzilla, estimada, callada, alegre.

Ens ha deixat una gran dona. La seva grandesa per a mi estava enla seva senzillesa, estimava tant el seu fill Miquel, estava tan orgullo-sa dels èxits que aconseguia per mor dels seus estudis universitaris iposteriors assoliments coneguts professionalment arreu del món!;estava tan contenta amb els seus néts i la seva nora-filla Isabel! Va sertan feliç de poder veure néixer i conèixer els seus besnéts! I totaaquesta felicitat l'embolicava en una admirable senzillesa.

Tenint motius per fer-ho, mai no parlava de l'èxit del seu fill enl’àmbit professional, sinó que parlava del seu fill com a persona huma-na, per la qual cosa també és molt reconegut i estimat. I tota aquestatendresa que va saber desprendre com a mare i com a padrina haestat corresposta per part de la seva família, quan ja velleta i malaltala varen cuidar com una reina, tal com es mereixia. Va viure en pau,ara descansa també en tan merescuda pau eterna. �

Bel Servera

35

Publicitat

RISTORANTE ITALIANO PIZZERÍAPIZZAS Y PASTAS PARA LLEVAR

Avda. Las Palmeras, 109 - Sa Coma - Tel. 971 81 07 21