Inauguració de lareconstrucció de l’església deSant Esteve i Sant Sebastià

del Castell de Sallent

dissabte 4 i diumenge 5 d’octubre de 2008

2

Salutacions

L’ Alcalde

El rector

La Trenta-sisena

3

Programa

Dissabte 4 d’octubre

de 10 del matí a 2/4 d’1 del migdia i de 4 a 6 de la tarda:

Jornada de portes obertes

a les 5 de la tarda:

Acte acadèmic

Diumenge 5 d’octubre

de 10 del matí a 2/4 d’1 del migdia:

Jornada de portes obertes

a les 5 de la tarda:

Missa presidida pel Bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova

A grans trets

S’ha trobat documentació del Castell de Sallent de l’any 955, i laprimera referència escrita de l’església data del 1022 quan la comtessaErmessenda va empenyorar el castell de Sallent, juntament amb les es-glésies de Sant Esteve i de Santa Maria, a Bernat Sendred.

Sembla ser que arran de la pesta de 1530 l’església es va dedicara Sant Sebastià, i així va passar a tenir la doble advocació de Sant Es-teve i Sant Sebastià.

Hi van coexistir els estils romànic i neoclàssic fins al començamentde la Guerra Civil, quan el temple fou cremat, espoliat i abandonat.

Exterior de l’església al 1914 (arxiu municipal)

4

La reconstrucció

5

Els membres de la Trenta-sisena, conscients de la importànciade l’església annexa al Castell de Sallent, van promoure la reconstrucciód’aquesta estructura romànica que feia anys que estava malmesa.

La primera actuació, al setembre de 1973, va ser la millora delcamí, d’accés per la mina, per a facilitar-hi el trànsit de vehicles. I, alnovembre, es va fer l’acondicionament de la rampa superior d’accés ies va començar la neteja de l’antiquíssima església.

Un bon grup de voluntaris i voluntàries de totes les edats pres-taven la seva col·laboració els dies festius, observant i recuperant restesen desenrunar l’interior del temple, carregant la runa en un dúmper iclassificant per mides les pedres recuperables. També es va fer una ne-teja de la vegetació de l’entorn, treballs de prospecció, mesuraments iconsulta d’avantprojectes. Al 1974, tret ja l’enderroc, es van col·locar lesportes i es va fer una altra millora del camí.

Al 1975 esva començar la res-tauració de l’esglé-sia per a tornar-laa l’estil romànic.Primerament es vadesmuntar el cim-bori neoclàssic queamenaçava laruïna i tapava elromànic, i poste-

riorment es van iniciar els treballs periòdics de l’obra, apuntant-la i sa-nejant-la. Després es va refer l’absidiola nord i es va suprimir la sagristia,deixant a la vista els paraments romànics.

Exterior de l’església al 1975 (arxiu Trenta-sisena)

Interior de l’església després de la reconstrucció, agost 2008 (Eduard Sorribasl)

8

La reconstrucció

Del novembre de 1976 fins al desembre de 1978 es van paralitzarles obres perquè la Comissió del Patrimoni Històric Artístic de la Dele-gació Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència entenia que l’esglésiaera un complement del Castell de Sallent i per tant estava sotmès a laprotecció de l’Estat, ja que aquest consta a l’Inventari de Monumentsd’Arquitectura Militar. Finalment van autoritzar les obres que es van re-prendre a l’abril de 1979 amb la reconstrucció de l’absidiola oest i d’altresactuacions.

Obres exteriors, la imatge de l’esquerra correspon al 1979 i la de la dreta al 1983 (arxiu Trenta-sisena)

9

La reconstrucció

Per a profunditzar el coneixement de les incògnites que presen-tava la reconstrucció, en especial la coberta, van fer-se moltes indaga-cions, especialment a l’arxiu diocesà de Vic i àdhuc extraient còpia de lesactes de les visites pastorals. I com que es trobaven escampats, al redósde la capella, bastants petits blocs o semidovelles de pedra tosca, unsvan opinar que podrien alleugerir la volta. Però, com que alguns altrestambé suggerien la possibilitat d’alguna columna central o altres ele-ments de suport, la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Gene-ralitat va ordenar l’any 1985 una campanya d’excavacions, però no esvan trobar els indicis esperats.

La remodelació continuava en fases molt concretes ja que no esdisposava d’un projecte definitiu global aprovat, fins que al febrer de1991 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va con-sensuar-lo i aprovar-lo.

L’església des de llevant, i a l’esquerre restes del castell (Jordi Moras)

10

La reconstrucció

Durant aquests últims 17 anys s’ha continuat la remodelació se-guint la pauta establerta, i d’entre els treballs realitzats destaquen la re-construcció de la coberta i del mur circular. El terra i l’altar s’ha fet nou,i també s’han col·locat portes i vidres i s’ha fet la instal·lació elèctrica.

Treballs interiors del 1993 (arxiu Trenta-sisena)

Façana exterior, agost 2008 (Eduard Sorribas)

11

La reconstrucció

Un cop acabats tots els treballs, tant interiors com exteriors, l’es-glésia ha quedat totalment reformada i preparada per acollir celebra-cions. L’únic que resta per millorar, i que està en projecte, són les viesd’accés, que s’han de preparar pel trànsit més fluït de vehicles.

Per últim cal recordar a les persones, entitats i institucions quehan fet possible que avui, 5 d’octubre de 2008, es pogués inaugurar lareconstrucció d’aquest temple, que és l’església circular romànica mésgran de Catalunya, forma part del Patrimoni Artístic Nacional de Ca-talunya i, juntament amb el Castell annex, és considerada Monumentde Defensa i Monument Nacional d’Espanya.

Institucions: Ajuntament de Sallent, Diputació de Barcelona, Generalitatde Catalunya, Bisbat de Vic i Parròquia de Sallent.

Entitats: Agrupació Defensa Forestal (A.D.F.) i la Trenta-sisena.

Empreses: Potasas del Llobregat i Iberpotash S.A., Caixa Manresa i Ban-kunion.

Arquitectes: Valentí Sorribas Subirà i Jordi Vinyes Perarnau.

Assessors: Sebastià Vall Botifoll, Xavier Sitjes Molins, Eduard Junyent Su-birà, Antoni Pladevall Fort, Josep M. Gasol Aldemendos, Jorge M. RiveroSanjosé, Enric Lladó Sobrevals i Josep Circuns Pressagué.

Edició: Ajuntament de SallentBibliografia: Joan Sorribas, “La Trenta-sisena”, Sallent, 1997Fotografia portada i contraportada: Eduard Sorribas