· Imprès en paper ecològic. PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA ....

PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA

TEMPORADA 2012/2013

NOVEMBRE DE 2013

MINUARTIA · Ptge. Domènech, 3 · 08470 SANT CELONI (Barcelona) · Tel. 938 484 030 · www.minuartia.com

Imprès en paper ecològic

PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA

TEMPORADA 2012/2013

ENTITATS PROMOTORES DEL PROGRAMA DE SEGUIMENT Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat (DAAM)

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (DAAM) Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica de Parcs Naturals

Consorci de les Gavarres Consorci de l’Espai Natural de Guilleries-Savassona

Consorci del Parc de la Serralada Litoral

COORDINACIÓ DEL PROGRAMA Jordi Ruiz-Olmo. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat

COORDINACIÓ DE CADA ESPAI Ramon Alturo. Serveis Territorials del DAAM a Girona

Oriol Armet. Tècnica del Consorci de les Gavarres Rafael Balada i Xavier Oliver. Director i tècnic de la Reserva de Caça de Ports de Tortosa i Beseit

Emili Bassols. Tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Isabel Cabrera. Directora del Consorci de l’Espai Natural de Guilleries-Savassona

Jordi García Petit. Director tècnic de la Reserva de Caça de Cadí Daniel Guinart. Tècnic del Parc Natural del Montseny

David Iturria. Tècnic del Parc Natural de la Serra del Montsant Roser Loire. Tècnica del Consorci del Parc de la Serralada Litoral

Xavier Marco i Joan Curià. Director i tècnic de les Reserves de Caça de l’Alt Pallars i Boumort Carlos Miranda. Serveis Territorials del DAAM a Tarragona

Elena Piqué. Directora tècnica de la Zona de Caça Controlada de Collserola Josep Torrentó. Tècnic dels Parcs Naturals del Garraf i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Mireia Vila. Tècnic del Parc Natural del Montnegre i el Corredor

AUTORS DE L’INFORME Carme Rosell, Ferran Navàs i Anna Colomer. MINUARTIA

AGRAÏMENTS Agraïm a tots els coordinadors la seva dedicació i col·laboració en la recopilació de dades. També als agents del

Cos d’Agents Rurals que recullen les dades de batudes a les Reserves de Caça d’Alt Pallars, Boumort, i Ports de Tortosa i Beseit, així com la de tots els caçadors responsables d’anotar les dades de les batudes

als Carnets de colla senglanaire.

MINUARTIA · Ptge. Domènech, 3 · 08470 SANT CELONI (Barcelona) · Tel. 938 484 030 · www.minuartia.com

PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA. TEMPORADA 2012/2013

ÍNDEX

SUMARI EXECUTIU ........................................................................................................................... 1

1. PRESENTACIÓ I OBJECTIUS DEL PROGRAMA ..................................................................... 3

2. METODOLOGIA APLICADA ....................................................................................................... 5

2.1 Esquema bàsic de funcionament del PROGRAMA .............................................................................. 5

2.2 Descripció de les variables enregistrades ........................................................................................ 6

2.3 Incorporació de la informació en la Base de Dades ......................................................................... 8

2.4 Tractament de les dades ................................................................................................................ 10

3. EVOLUCIÓ DE LES CAPTURES DE SENGLAR A CATALUNYA ...........................................13

4. XARXA D’OBSERVATORIS DEL PROGRAMA DE SEGUIMENT ...........................................15

4.1 Espais participants ......................................................................................................................... 15

4.2 Dades incloses en el tractament .................................................................................................... 17

5. CARACTERITZACIÓ DE L’ACTIVITAT CINEGÈTICA .............................................................21

5.1 Distribució de batudes durant la temporada ................................................................................... 21

5.2 Batudes realitzades en cada espai ................................................................................................. 25

5.3 Participació a les batudes ............................................................................................................... 32

6. CAPTURES PER BATUDA I UNITAT DE SUPERFÍCIE ..........................................................35

6.1 Senglars caçats per batuda ............................................................................................................ 36

6.2 Senglars caçats per unitat de superfície ......................................................................................... 39

6.3 Rendiment de les batudes al llarg de la temporada ....................................................................... 42

7. EFECTIVITAT DE CAÇA ...........................................................................................................45

8. DENSITAT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR ..................................................................49

8.1 Evolució de l’Índex de Densitat de població ................................................................................... 49

8.2 Densitat actual de les poblacions ................................................................................................... 50

9. CARACTERÍSTIQUES DELS SENGLARS CAÇATS ...............................................................57

9.1 Proporció de sexes ......................................................................................................................... 57

9.2 Distribució de pesos ....................................................................................................................... 58

10. OBSERVACIÓ DE CABIROLS DURANT LES BATUDES DE SENGLAR ...............................61

11. RECOMANACIONS PER A LA TEMPORADA DE CAÇA 2013/2014 ......................................65

12. RESUM I CONCLUSIONS ........................................................................................................67

DOCUMENT D’ANNEXOS

Annex 1. Document de síntesi de la temporada 2012/2013. Annex 2. Informes de cada espai per a coordinadors i colles participants.

1

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA. TEMPORADA 2012/2013

SUMARI EXECUTIU

El PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA s’inicià fa 15 anys, al període 1998/1999, impulsat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de conèixer la tendència demogràfica de les poblacions de senglar a diferents zones de Catalunya i fomentar la cooperació entre gestors, tècnics i caçadors. El seguiment es porta a terme amb la cooperació de 16 tècnics d’espais naturals i reserves de caça, d’agents rurals i de 120 colles de caçadors.

Actualment el PROGRAMA de seguiment es porta a terme en 17 espais, que integren la xarxa d’observatoris de seguiment de senglar i es troben en diferents regions geogràfiques de Catalunya que inclouen tant la regió mediterrània com l’alpina i la continental.

En aquests espais es porta a terme una anàlisi detallada de les dades de totes les batudes

organitzades pels caçadors de senglar. La metodologia utilitzada és la mateixa en tota la xarxa

d’observatoris i des que es va iniciar el seguiment, i això permet realitzar una adequada

comparació de resultats i de l’evolució dels diferents paràmetres. La base de dades del

PROGRAMA inclou registres de 45.000 batudes i de 90.000 senglars caçats. És una de les bases

de dades més completes d’Europa, i a partir d’aquesta informació es poden elaborar anàlisis

de la variació (interanual i regional) de la densitat de senglar, així com de la influència de

diferents variables (ambientals, paisatgístiques o meteorològiques) en les tendències

demogràfiques de l’espècie. Aquest és un factor clau per a la gestió d’aquesta espècie que

mostra un excés de població en moltes zones de Catalunya i està causant importants conflictes

socials i econòmics.

La temporada 2012/13 s’ha enregistrat a la major part d’espais un augment en la densitat de senglar respecte la temporada anterior. Aquest augment ha estat molt alt a la ZCC de Collserola, l’Alt Empordà i la Zona Volcànica de la Garrotxa, on la població de senglar ha crescut més del 40%. En l’anàlisi de paràmetres reproductors que es porta a terme cada any a la Garrotxa al 2012 es va enregistrar la productivitat més alta dels darrers 15 anys, per la qual cosa ja es va preveure el fort augment de població que s’ha produït.

Les densitats són altes o molt altes al nord-est de Catalunya, amb valors excepcionals a l’Alt Empordà, la Zona Volcànica de la Garrotxa i la ZCC de Collserola. Altres espais amb abundàncies molt elevades es localitzen a la dorsal pluviomètrica catalana i zones properes: Gavarres, Guilleries, Montnegre i el Corredor, i Montseny. A les Muntanyes de Prades i la Serralada Litoral la densitat també és elevada. Per contra, les densitats són menors als espais del sud Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Pirineus i Prepirineus.

Les recomanacions de gestió de l’espècie destaquen el control poblacional que es porta a terme mitjançant l’activitat cinegètica com un aspecte clau per regular l’excés de densitat de senglar que s’observa en bona part de Catalunya. Per això cal fomentar la cooperació dels

2

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

caçadors i afavorir que la seva activitat es pugui desenvolupar de manera compatible amb altres usuaris dels espais naturals; també és important dotar-los d’infraestructura que permeti donar un tractament adequat als centenars de senglars que es cacen en alguns espais, i promoure la comercialització de la carn de l’espècie.

Per controlar l’augment de densitat també és indispensable aplicar actuacions dirigides a reduir la productivitat de les poblacions, que està clarament relacionada amb la disponibilitat d’aliment. Per això cal promoure la protecció de conreus per dificultar tant com sigui possible, que els senglars tinguin accés als conreus, i prohibir totalment l’aportació d’aliment suplementari (tant per part dels caçadors, activitat ja regulada per la normativa vigent, com per habitants de zones urbanes o periurbanes). També el creuament amb porc domèstic augmenta la productivitat, per la qual cosa són necessaris estrictes controls en instal·lacions de cria de porcí a l’aire lliure i cal disposar de protocols d’acció immediata per a la captura de senglars encreuats o porcs ensalvatgits.

3

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

1. PRESENTACIÓ I OBJECTIUS DEL PROGRAMA

El PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA es va començar a aplicar fa 15 anys, la temporada 1998/99, impulsat per l’aleshores Departament de Medi Ambient (actualment Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; en endavant DAAM) de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i s’ha aplicat de manera ininterrompuda durant les darreres 15 temporades. Progressivament s’hi van anar incorporant com a entitats promotores: la Federació Territorial de Caça de Tarragona (tot i que actualment ja no hi participa), el Consorci de les Gavarres, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral i el Consorci de l’Espai Natural de Guilleries-Savassona. La metodologia utilitzada segueix l’aplicada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, on es porta a terme aquest seguiment des de fa 23 anys, d’ençà de la temporada 1990/91 (vegeu apartat 2).

La raó per la qual es va posar en marxa el PROGRAMA és la necessitat de mantenir un seguiment detallat de l’evolució demogràfica de l’espècie, que corre el risc de ser considerada una plaga a causa de la forta expansió que mostren les seves poblacions i de la problemàtica que genera, causant danys als conreus, accidents a les carreteres, molèsties en zones urbanitzades, etc. (vegeu Minuartia 19991

L’objectiu general del PROGRAMA és conèixer la tendència demogràfica de les poblacions de senglar a Catalunya, per tal de definir les mesures de gestió més adequades a cada situació. El PROGRAMA es porta a terme en un conjunt d’espais que n’integren la xarxa d’observatoris i que es troben distribuïts per les diferents regions biogeogràfiques i en ells s’obtenen els següents paràmetres:

).

• Evolució de les captures de senglar a tot Catalunya.

• Evolució de les captures de senglar i de la pressió cinegètica als observatoris integrats al PROGRAMA DE SEGUIMENT.

• Tendències demogràfiques de les poblacions de senglar a cada espai.

De manera complementària, el PROGRAMA DE SEGUIMENT pretén també fomentar la cooperació entre gestors, tècnics, guardes i caçadors, per poder aplicar les millors pràctiques de gestió d’aquesta espècie, destinades a controlar l’expansió de les seves poblacions i a reduir els danys que causa a l’agricultura, els accidents a les carreteres i altres conflictes. També es realitza un document de síntesi dels resultats de cada temporada, que es posa a disposició del públic a través del web del DAAM (vegeu annex 1).

En aquest document es presenten els resultats globals que complementen els informes monogràfics destinats a les colles participants en cada espai i que resumeixen els resultats més rellevants de cadascuna de les zones (vegeu annex 2). El retorn d’aquesta informació als responsables dels caçadors que col·laboren en la recollida de dades és un element important per seguir motivant la seva implicació.

1 Minuartia. 1999. Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya. Temporada 1998/1999. Departament de Medi Ambient. Informe inèdit, 53 pp.

5

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

2. METODOLOGIA APLICADA

2.1 Esquema bàsic de funcionament del PROGRAMA

A l’informe elaborat en el primer any de seguiment (Minuartia 1999), es comentaven les alternatives possibles per a l’anàlisi de l’evolució demogràfica de l’espècie i es detallava el sistema escollit per al seguiment, que es basa en l’anàlisi de captures en relació a l’esforç de caça i que també ha estat utilitzat per molts altres autors (vegeu revisions a Sáez-Royuela i Tellería 19882, Rosell et al. 19983, Rosell et al. 20014 Figura 2.1). A la es resumeix el procediment de treball.

Actualment són 17 els espais integrats al PROGRAMA, que formen la xarxa d’observatoris a partir dels quals s’extreuen resultats precisos per observar l’evolució de les poblacions de senglar al conjunt de Catalunya (vegeu apartat 4).

El conjunt del PROGRAMA es coordina des de la Subdirecció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental del DAAM i s’han designat coordinadors per a cada espai (els directors tècnics de Reserves de Caça i Zones de Caça Controlada, tècnics dels espais natural i dels Serveis Territorials del DAAM) que tenen al seu càrrec el contacte amb les colles de caçadors, la recollida de dades i la distribució dels informes monogràfics.

2 SÁEZ-ROYUELA, C. & TELLERÍA, J.L. 1988. Las batidas como método de censo en especies de caza mayor: aplicación al caso del jabalí (Sus scrofa L.) en la província de Burgos (Norte de España). Doñana, Acta Vertebrata 15(2): 215-223.

3 ROSELL, C.; CARRETERO, M. A. & BASSOLS, E. 1998. Seguimiento de la evolución demográfica del jabalí (Sus scrofa) y efectos del incremento de la presión cinegética en Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa. Galemys, 10: 59-74.

4 ROSELL, C.; FERNÁNDEZ-LLARIO, P. & HERRERO, J. 2001. El Jabalí (Sus scrofa LINNAEUS, 1758). Galemys, 13(2): 1-25.

6

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Figura 2.1. Procediment d’obtenció de dades i elaboració de resultats per a cadascun dels espais que integren la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA.

2.2 Descripció de les variables enregistrades

De cada batuda portada a terme durant el període hàbil de caça en cada espai, s’enregistren les dades que es comenten a continuació, diferenciant les variables bàsiques i les complementàries. En els espais que les dades són enregistrades per les pròpies colles senglanaires, aquestes s’anoten en el Carnet de colla senglanaire. A les Reserves de Caça d’Alt Pallars, Boumort i Ports de Tortosa i Beseit, els encarregats d’enregistrar les dades de cada batuda són els agents del Cos d’Agents Rurals, en els respectius Informes diaris o Fulls

CARNETS DE COLLA SENGLANAIRE

Anotació de les dades de cada batuda: • Localitat, data, superfície batuda • Nombre de caçadors i de gossos • Nombre de senglars observats • Nombre de senglars caçats • Pes i sexe dels senglars caçats

Integració de les dades de totes les batudes realitzades

en cada espai

RESULTATS CONJUNTS PER A CADA ESPAI

• Caracterització de l’activitat cinegètica • Senglars caçats per batuda i per unitat de

superfície • Efectivitat de caça • Estima de densitat absoluta de senglar • Indicador de densitat relativa • Proporció de sexes i distribució de pesos dels

senglars caçats

7

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

de resultats de batudes de senglar. A la ZCC de Collserola, els caçadors anoten les dades en les Fitxes de jornada de batuda de senglar.

Variables bàsiques

• DATA

• ÀREA DE CAÇA Matrícula de l’Àrea Privada de Caça (en endavant APC), nom de la Zona de Caça Controlada (ZCC) o de la Reserva de Caça (RC).

• LOCALITAT Topònim del lloc on s’organitza la batuda.

• NOMBRE TOTAL DE CAÇADORS PARTICIPANTS Participants a la batuda que porten arma, tant si es tracta de caçadors que estan situats als punts d’espera com de gossers.

• NOMBRE I CARACTERÍSTIQUES DELS SENGLARS ABATUTS Nombre total d’animals capturats, sexe i pes de cadascun, així com altres observacions notables (per exemple, coloració de pelatge anòmala, femelles gestants, etc.).

• NOMBRE TOTAL DE SENGLARS OBSERVATS QUE S’HAN ESCAPAT Aquest paràmetre sumat al nombre de senglars caçats, ens dóna una orientació del nombre total d’animals que es trobaven a la zona de la batuda. S’obté consultant als participants sobre el nombre de senglars i les característiques dels grups que s’han vist en cadascuna de les parades (punts d’espera) o a partir d’informacions dels gossers sobre la mida inicial del grup de senglars abans de ser dispersat pels gossos.

Variables complementàries

• NOMBRE DE GOSSOS PARTICIPANTS EN LA BATUDA Nombre total de gossos, independentment de en quantes canilles s’organitzin. Aquesta dada es recopila amb l’objectiu de tenir una idea més precisa del sistema de caça que s’aplica en cada espai. No es considera per determinar la pressió de caça, perquè, més que el nombre de gossos, el que condiciona l’efectivitat és la seva experiència i olfacte, que es tradueixen en capacitat per localitzar els senglars i fer-los sortir del seu lloc de descans. Aquesta característica però, és difícilment valorable i no pot ser considerada com una variable en el tractament.

• SUPERFÍCIE APROXIMADA DE LA ZONA BATUDA Superfície total inclosa dins les línies de parades on es situen els caçadors. Malgrat que només es disposa de dades aproximades, aporta informació sobre el sistema de caça en els diferents observatoris.

• DADES SOBRE ELS CABIROLS CAÇATS O OBSERVATS En algunes zones de Catalunya fa algunes temporades que ja s’han començat a concedir autoritzacions per a la caça del cabirol. Per això, també es va incorporar un espai per anotar informació sobre els cabirols caçats en les batudes de senglar, concretament el sexe i, en cas que s’obtingui, el pes, i s’ha ampliat l’espai per anotar els cabirols observats, de manera que es pugui diferenciar també el sexe.

• ALTRES ESPÈCIES QUE S’HAN VIST DURANT LA BATUDA Altres espècies d’ungulats i carnívors observats durant la cacera. Es va incloure aquest camp amb l’objectiu d’aprofitar aquesta xarxa d’informadors, per contribuir a confirmar la distribució d’altres espècies d’ungulats a les zones on es caça.

8

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

2.3 Incorporació de la informació en la Base de Dades

Les dades recopilades cada temporada s’incorporen a una base de dades conjunta, assignant a cada espai un codi únic, de manera que en qualsevol moment es poden segregar les dades d’un determinat espai i crear un fitxer propi si és necessari. Actualment aquesta base de dades conté la informació recopilada des de la temporada 1998/99 fins la 2012/13, corresponents a gairebé 49.000 batudes i 90.000 senglars caçats.

L’estructuració actual d’aquesta base de dades es detalla a continuació:

• PERÍODE HÀBIL DE CAÇA S’utilitza un formulari per a l’entrada de les dates d’inici i final del període hàbil de caça en cada comarca (Figura 2.2). Aquesta informació es contrasta amb la data de les batudes anotades en els Carnets de les colles senglanaires, ja que en el tractament només es tenen en compte les batudes realitzades dintre del període hàbil de caça (no s’inclouen les batudes fetes amb autoritzacions especials fora d’aquest període), ja que l’objectiu és obtenir un indicador comparable de l’evolució de les poblacions a partir de les dades dels senglars caçats durant el període hàbil de caça.

Figura 2.2. Formulari d’entrada de les dates d’inici i final del període hàbil de caça

• INFORMACIÓ DELS TERRENYS CINEGÈTICS Tots els terrenys on cacen les colles participants, ja siguin APC, ZCC o RC, també estan recollits en aquesta base de dades. En concret s’inclouen la comarca on es troba ubicat, l’espai inclòs en el seguiment a què va associat aquest terreny i la superfície total del terreny cinegètic, o bé, la superfície útil de caça del terreny, en el cas de les RC en les quals hi ha zones on mai s’organitzen batudes de senglar.

9

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

• INFORMACIÓ DE LES COLLES SENGLANAIRES Cada colla participant en alguna de les temporades del seguiment està inclosa a la base de dades, juntament amb l’espai on cacen i les APC que utilitzen (Figura 2.3).

Figura 2.3. Formulari d’entrada de les colles participants i terrenys on cacen.

• INFORMACIÓ ENREGISTRADA ALS QUADERNS D’ANOTACIONS Finalment, s’incorporen les dades de totes les batudes incloses en els Carnets de colla senglanaire (Figura 2.4). Els codis assignats a les batudes de cada colla contenen també la temporada en què s’han realitzat, de manera que es poden realitzar tractaments separant per anys o per espais.

Figura 2.4. Formulari d’entrada de dades dels Carnets de colla senglanaire.

La base de dades conté informació de:

• 49.000 batudes • 90.000 senglars caçats

10

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

2.4 Tractament de les dades

Per a cada espai, s’han analitzat els paràmetres que es descriuen tot seguit.

• CARACTERITZACIÓ DE L’ACTIVITAT CINEGÈTICA I ESFORÇ DE CAÇA S’analitzen les batudes realitzades a cada espai, així com el nombre de persones i gossos que hi participen.

• ANÀLISI DE CAPTURES EN RELACIÓ AL NOMBRE DE BATUDES I A LA SUPERFÍCIE DEL TERRENY CINEGÈTIC

S’analitzen el nombre de senglars caçats en cada batuda i per unitat de superfície, referint-les en aquest cas, a la superfície total del terreny cinegètic (APC, ZCC o sector de les RC on es realitzen batudes), ja que si es relacionen només amb la superfície inclosa dins les batudes es produeix una notable sobreestima. Això és degut a que en moltes ocasions, prèviament a la batuda, els caçadors realitzen una recerca de rastres per determinar la localització dels senglars i, un cop coneguda, s’estableixen les parades al voltant d’aquest punt; per tant, als sectors on es realitzen batudes hi ha una major probabilitat de trobar senglars que en altres zones.

• ÍNDEX DE DENSITAT RELATIVA DE SENGLAR Es tracta d’un indicador calculat a partir del nombre de captures en relació a la superfície del terreny cinegètic i a l’esforç de caça (Rosell et al. 1998), aplicant l’equació:

ID=C / S x E

on ID és el valor de l’índex de densitat, C és el nombre total de captures, S és la superfície de caça on s’han capturat i E l’esforç de caça aplicat en aquesta superfície, per aconseguir capturar aquests exemplars, concretament el nombre de batudes.

Com a mesura de l’esforç de caça s’utilitza el nombre de batudes, ja que si es supera un nombre determinat de caçadors, el nombre de participants en les batudes contribueix de manera poc important a explicar la variació observada en el total de senglars capturats en una batuda (Rosell 19985

Aquest índex permet seguir amb precisió l’evolució demogràfica dins d’un espai en concret i és el principal paràmetre de seguiment que s’aplica a la Garrotxa d’ençà de la temporada 1990/91, on s’ha posat de manifest l’elevada correlació entre aquest índex i la productivitat anual de la població de senglar (Rosell et al. 1998).

).

Malgrat que aquest índex és molt precís per seguir l’evolució de la densitat de senglar en un espai en concret, no és adequat en canvi, per comparar espais que tenen diferent superfície i pressió cinegètica.

• EFECTIVITAT DE CAÇA I ESTIMA DE DENSITAT DE SENGLAR Primerament, s’analitza la proporció dels senglars capturats durant les batudes en relació al total d’observats (p), dada que ens dóna una idea de l’efectivitat de caça i del rendiment de l’activitat cinegètica. Alhora ens permet obtenir una estima de densitat absoluta (Sáez-Royuela & Tellería 1988), aplicant l’equació:

5 ROSELL, C. 1998. Biologia i ecologia del senglar (Sus scrofa, L. 1758) a dues poblacions del nordest ibèric. Aplicació a la gestió. Departament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona. Tesi doctoral.

11

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

N=C / p

on N és el nombre total de senglars que composen la població de la superfície de terrenys cinegètics d’on s’han extret els senglars caçats, C és el nombre de senglars capturats i p és la proporció d’individus observats que són capturats.

Per obtenir l’estima de densitat es divideix N per la superfície total dels terrenys cinegètics d’on s’han recollit les dades.

• DISTRIBUCIÓ DE SEXES I PESOS A partir de les dades relatives al pes i sexe dels individus, s’ha obtingut la distribució de pesos i de sexes, i s’han analitzat les possibles desviacions de la proporció de sexes respecte de la proporció esperada (1:1).

No es disposa de dades sobre l’edat dels individus, però si que s’ha reflectit la composició de la població a partir de la seva distribució de pesos.

Totes les variables relacionades amb l’activitat cinegètica (nombre de batudes, persones i gossos participants) així com les captures en relació a l’esforç de caça i a la superfície s’han caracteritzat calculant estadístics descriptius bàsics: la mitjana (x), l’error estàndard (SE) i el rang. Les diferències entre observatoris i entre temporades de les variables estudiades (senglars caçats per batuda, efectivitat, caçadors participants, etc.) s’ha analitzat mitjançant l’aplicació de l’anàlisi de la variança de Kruskal-Wallis (ja que les variables tractades no segueixen la distribució normal, test de Shapiro-Wilk’s), quan es comparaven més de dues mostres, i el test U de Mann-Whitney, quan es comparaven només dues mostres. Les diferències entre la proporció de sexes s’han avaluat mitjançant la prova de la Chi2. En totes les anàlisi s’han considerat significatives les diferències observades quan p<0,05.

Cal destacar que aquesta metodologia s’ha utilitzat en tots els espais que formen part de la xarxa d’observatoris, amb l’objectiu que els resultats siguin comprables entre tots ells. Tot i això, en alguns espais els indicadors calculats es basen en un nombre molt reduït de batudes que, a la vegada, s’han portat a terme en una superfície molt petita. Aquesta situació, especialment remarcable en el cas de la ZCC de Collserola (amb una superfície de poc més de 3.000 ha), resta precisió als resultats obtinguts en aquests espais, en els quals però, també s’han obtingut valors orientatius de l’estima de densitat i de les tendències demogràfiques de la població de senglar.

13

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

3. EVOLUCIÓ DE LES CAPTURES DE SENGLAR A CATALUNYA

Des de l’inici del seguiment de senglar a la Zona Volcànica de la Garrotxa es recullen les dades de captures declarades per les societats de caçadors al DAAM (vegeu Figura 3.1).

La temporada 1990/91 s’enregistraren 6.453 captures a tot Catalunya i el nombre de senglars caçats ha anat augmentant de manera molt notable fins a la temporada 2012/13. En aquesta darrera temporada s’han declarat més de 35.000 captures de senglar. Aquest nombre suposa un augment del 7 % respecte l’anterior i creix per quart any consecutiu. A més suposa el màxim històric de captures pel conjunt de Catalunya.

La demarcació on es cacen més senglars és de la les comarques gironines, amb un 36 % del total de captures a Catalunya en la temporada 2012/13. A les comarques de Barcelona i de Lleida es cacen aproximadament una quarta part dels senglars (26 i 23 %). Les comarques de Tarragona i de Terres de l’Ebre són les demarcacions on se’n cacen un percentatge més baix (9 i 6 %).

Figura 3.1. Captures anuals de senglar declarades al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. *Fins la temporada 2002/03, les captures de Tarragona incloïen les de Terres de l’Ebre; posteriorment es presenten per separat. Font: DAAM, novembre de 2013.

35.009

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

90/9

1

91/9

2

92/9

3

93/9

4

94/9

5

95/9

6

96/9

7

97/9

8

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Nom

bre

de s

engl

ars

caça

ts

Evolució de les captures de senglar a Catalunya

*

26%

36%

23%

9%6%

Temporada 2012/13Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Terres de l'Ebre

15

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

4. XARXA D’OBSERVATORIS DEL PROGRAMA DE SEGUIMENT

4.1 Espais participants

La temporada 1998/99 vuit espais iniciaren el PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA. Aquest nombre s’ha anat ampliant amb la incorporació de més entitats participants i actualment la xarxa del PROGRAMA integra un total de 17 observatoris distribuïts per diferents regions de Catalunya.

Els observatoris on es porta a terme el seguiment de senglar integrat en aquest PROGRAMA DE SEGUIMENT són els que s’indiquen a continuació, i la seva localització es mostra a la Figura 4.1.

Parcs Naturals i Espais d’Interès Natural

• Garraf

• Les Gavarres

• Guilleries - Savassona

• Montnegre i el Corredor

• Montseny

• Muntanyes de Prades

• Sant Llorenç del Munt i l’Obac

• Serra del Montsant

• Serralada Litoral

• Zona Volcànica de la Garrotxa

Reserves de Caça i Zones de Caça Controlada

• Alt Pallars (inclou terrenys que formen part del Parc Natural de l’Alt Pirineu)

• Boumort

• Cadí (inclou terrenys que formen part del Parc Natural del Cadí-Moixeró)

• Freser-Setcases

• Ports de Tortosa i Beseit (inclou terrenys que formen part del Parc Natural dels Ports)

• ZCC de Collserola (inclou terrenys que formen part del Parc Natural de Collserola)

Altres espais

• Alt Empordà

16

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Figura 4.1. Localització dels 17 espais integrats en la xarxa d’observatoris on es porta a terme el PROGRAMA DE SEGUIMENT DE SENGLAR.

Respecte temporades anteriors, en aquesta memòria es presenten dades per separat dels espais de Muntanyes de Prades i Serra del Montsant. Anteriorment aquestes dues serres formaven part de l’observatori de Montsant – Serra de Prades, però s’ha dividit en dos espais ja que al llarg del seguiment s’ha observat que la població de senglar mostra notables diferències entre ambdós espais. El fet de disposar de les dades individualitzades per colles senglanaires ha permès que es puguin diferenciar els respectius resultats des de l’inici del seguiment la temporada 2003/04.

A més, enguany s’han desvinculat del PROGRAMA DE SEGUIMENT els espais de Montmell - Montagut i de Priorat - Baix Camp, que eren coordinats per la Federació Catalana de Caça (Territorial de Tarragona) i que no han enregistrat les dades durant els darrers tres anys.

17

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

4.2 Dades incloses en el tractament

En les taules de les pàgines següents es presenten les dades bàsiques que s’han tractat de cadascun d’aquests espais per a les dues darreres temporades (2011/12 i 2012/13).

Cal destacar que l’any 2012 no es va realitzar el tractament de les dades enregistrades als espais coordinats pel DAAM. Enguany s’ha realitzat l’anàlisi d’ambdues temporades i així es disposa de dades ininterrompudes des de l’inici del seguiment en cada espai i es pot observar sense discontinuïtats l’evolució de les poblacions de senglar.

Durant la temporada 2012/13 s’han recollit dades d’un total de 4.224 batudes, realitzades dintre del període hàbil de caça de senglar, en els espais integrats en el PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR. En aquestes caceres, es van caçar un total de 10.496 senglars. Aquesta informació s’ha incorporat a la base de dades del PROGRAMA, que integra informació des de la temporada 1998/99.

18

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Taula 4.1. Característiques bàsiques de la informació recopilada en cadascun dels espais que integren la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR durant la temporada 2011/12.

TEMPORADA 2011/2012

Espai Coord.1 Nombre colles Terrenys cinegètics

Superfície cinegètica

(ha)

Total batudes

Senglars caçats

Alt Empordà DAAM 5 4 APC

ZCC Fusimanya 12.434 221 494

Alt Pallars DAAM 6 RC Alt Pallars 37.969 117 2 388 2

Boumort DAAM 2 3 2 APC RC Boumort

12.752 62 177

Cadí DAAM 3 9 APC RC Cadí

26.597 147 156

Freser-Setcases DAAM 3 7 APC

ZCC Monars RC Freser–Setcases

18.475 157 224

Garraf DIBA 5 5 APC ZCC Garraf 15.028 73 126

les Gavarres CLG 12 13 43.334 565 1.063

Guilleries-Savassona

CGS 4 9 APC 18.680 205 689

Montnegre i el Corredor

DIBA 13 14 APC 31.431 613 719

Montseny DIBA 16 26 APC 45.387 636 1.597

Muntanyes de Prades

DAAM 7 9 APC 16.272 156 345

Ports de Tortosa i Beseit DAAM 9 RC Ports de

Tortosa i Beseit 26.787 65 251

St. Llorenç del Munt i l’Obac DIBA 7

11 APC ZCC Sant Llorenç 22.076 123 235

Serra del Montsant DAAM 7 8 APC 25.203 136 285

Serralada Litoral CPSL 7 8 APC 11.798 116 217

ZCC de Collserola DAAM 4 ZCC de Collserola 3.077 19 87

Zona Volcànica de la Garrotxa

DAAM 10 16 APC 42.831 592 1.706

Total - 120 - 410.131 4.003 8.759 1 Coordinació de l’espai: DAAM: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; DIBA: Diputació de Barcelona, CPSL: Consorci del Parc de la Serralada Litoral, CLG: Consorci de les Gavarres, CGS: Consorci Guilleries-Savassona. 2 Dades estimades a partir de les 64 batudes de què s’han pogut recollir dades. 3 Es desconeix el nombre de colles que realitzaren batudes a la RC de Boumort, ja que només s’aportà un resum de dades de la temporada.

19

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Taula 4.2. Característiques bàsiques de la informació recopilada en cadascun dels espais que integren la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR durant la temporada 2012/13.

TEMPORADA 2012/2013

Espai Coord.1 Nombre colles Terrenys cinegètics

Superfície cinegètica

(ha)

Total batudes

Senglars caçats

Alt Empordà DAAM 4 4 APC

ZCC Fusimanya 12.434 210 710

Alt Pallars DAAM 6 RC Alt Pallars 37.969 178 2 496 2

Boumort DAAM 2 3 2 APC RC Boumort

12.752 55 125

Cadí DAAM 5 10 APC RC Cadí

30.195 208 174

Freser-Setcases DAAM 4 8 APC

ZCC Monars RC Freser–Setcases

23.273 221 452

Garraf DIBA 8 9 APC ZCC Garraf 23.062 101 240

les Gavarres CLG 10 11 APC 39.470 558 1.171

Guilleries-Savassona

CGS 4 9 APC 15.785 128 380


DIBA 13 14 APC 31.431 614 930

Montseny DIBA 17 27 APC 47.606 668 1.994

Muntanyes de Prades

DAAM 10 14 APC 21.592 227 404

Ports de Tortosa i Beseit DAAM 9 RC Ports de

Tortosa i Beseit 26.787 73 253

St. Llorenç del Munt i l’Obac DIBA 7

9 APC ZCC Sant Llorenç 21.377 153 302

Serra del Montsant DAAM 7 9 APC 22.594 119 173

Serralada Litoral CPSL 6 7 APC 10.844 96 214

ZCC de Collserola DAAM 4 ZCC de Collserola 3.077 18 131


DAAM 10 14 APC 41.362 597 2.347

Total - 126 - 421.610 4.224 10.496 1 Coordinació de l’espai: DAAM: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; DIBA: Diputació de Barcelona, CPSL: Consorci del Parc de la Serralada Litoral, CLG: Consorci de les Gavarres, CGS: Consorci Guilleries-Savassona. 2 Dades estimades a partir de les 97 batudes de què s’han pogut recollir dades. 3 Es desconeix el nombre de colles que realitzaren batudes a la RC de Boumort, ja que només s’aportà un resum de dades de la temporada.

20

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Alguns aspectes que cal destacar aquesta temporada en l’aplicació del PROGRAMA són els següents:

• Per aquestes dues darreres temporades no es disposa de dades de totes les batudes que s’han portat a terme a la Reserva de Caça de l’Alt Pallars. Els agents del Cos d’Agents Rurals ompliren els Informes diaris de batudes de porc senglar per un total de 64 batudes la temporada 2011/12 i 97 batudes la 2012/13. D’acord amb els responsables de la Reserva, per calcular alguns dels indicadors del seguiment s’ha estimat que en conjunt s’han realitzat a la Reserva un total de 117 i 178 batudes, respectivament i s’han extrapolat a aquestes les dades de les batudes de què es té informació. Tot i això, s’ha considerat convenient no calcular l’evolució de l’índex de densitat i s’ha recomanat incorporar en el seguiment en aquesta Reserva l’ús dels Carnets de colla senglanaire.

• També per a les dues darreres temporades, es disposa únicament d’un resum de les batudes efectuades a la Reserva de Caça de Boumort, ja que no s’han omplert els Informes diaris de batudes de porc senglar. Això ha comportat que alguns indicadors s’hagin calculat tenint en compte només batudes realitzades en dues APC de l’entorn de la Reserva. Com en el cas de l’Alt Pallars, s’ha recomanat incorporar en el seguiment de batudes a la Reserva els Carnets de colla senglanaire

• En cinc espais la diferència existent entre la superfície de que s’han recollit dades les temporades 2011/12 i 2012/13 ha comportat que no sigui recomanable calcular la variació en l’índex de densitat de senglar. Són: Cadí, Freser-Setcases, Garraf, Guilleries-Savassona i Muntanyes de Prades, que s’afegeixen a l’Alt Pallars pels motiu comentats més amunt.

• Enguany al Garraf s’han obtingut dades de vuit colles, el valor més elevat des de l’inici del seguiment. Això ha comportat que per primera vegada s’hagin obtingut dades d’una superfície superior a les 20.000 ha, obtenint així resultats molt més representatius de l’espai.

En els capítols següents es presenten els resultats dels anàlisis efectuats per a la temporada 2012/13. En les comparacions amb les temporades anteriors s’inclouen també els resultats de la temporada 2011/12.

21

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

5. CARACTERITZACIÓ DE L’ACTIVITAT CINEGÈTICA

5.1 Distribució de batudes durant la temporada

5.1.1 Durada del període hàbil de caça en cada espai

La durada del període hàbil de caça del porc senglar es fixada anualment per les Resolucions dictades pel DAAM. Per a la temporada 2012/13 aquesta va ser fixada en la RESOLUCIÓ AAM/748/2012, de 20 d’abril, per la qual es fixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2012-2013 en tot el territori de Catalunya.

Seguint amb la pràctica iniciada fa uns anys, el període hàbil s’ha allargat respecte la durada tradicional a Catalunya (del 12 d’octubre al primer cap de setmana de febrer) amb l’objectiu de controlar l’expansió de les poblacions de senglar.

A les comarques de Girona el període hàbil s’inicià la temporada 2012/13 (igual que l’anterior) a principis del mes de juliol, si bé la citada Resolució estableix que Durant els mesos de juliol i agost, la caça del porc senglar només es podrà realitzar quan aquest produeixi danys a l’agricultura, i prèvia comunicació al DAAM. El període hàbil de caça del senglar finalitzà el 10 de març de 2013.

A la resta de demarcacions el període hàbil s’inicià el 2 de setembre de 2012 i finalitzà el 24 de febrer de 2013, excepte a les comarques de Lleida que s’allargà fins al 31 de març.

Tot i això, segons l’esmentada Resolució, les RC i ZCC poden establir calendaris diferenciats, limitant els períodes i dies destinats a la caça, fet pel qual en algunes d’aquestes zones no s’han realitzat batudes durant el mes de setembre.

Cal tenir en compte, a més, que en el tractament de les dades no s’inclouen les batudes fetes amb autoritzacions especials fora del període hàbil, ni tampoc es tenen en compte les batudes realitzades a les comarques de Girona en els mesos de juliol i agost. El motiu pel qual es manté en el tractament de dades únicament el període d'organització de batudes 'ordinàries' (no s’incorporen les dades d’actuacions per danys) permet mantenir la estandardització del seguiment i que els indicadors obtinguts siguin comparables amb altres temporades de caça i amb altres zones. El mateix criteri s’ha utilitzat per a la temporada 2011/12.

A la Taula 5.1 es mostren els períodes de què s’han tractat dades per a cada observatori inclòs en el PROGRAMA per a la temporada 2012/13.

22

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Taula 5.1. Durada del període hàbil de caça de porc senglar per a la temporada 2012/13 als espais inclosos al PROGRAMA DE SEGUIMENT.

Espai Data d’inici – Data de final

Alt Empordà

1 setembre 2012 2 – 10 març 2013 Freser-Setcases

les Gavarres


Alt Pallars 2 setembre 2012 – 31 març 2013

Boumort

Cadí 1

2 setembre 2012 – 24 febrer 2013

Garraf

Guilleries – Savassona 1


Montseny 1

Muntanyes de Prades

Ports de Tortosa i Beseit

Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Serra del Montsant

Serralada Litoral

ZCC de Collserola 1 Inclou alguna APC situada a les comarques de Girona o Lleida i en què la temporada fou igual que als espais d’aquestes demarcacions. 2 El període hàbil s’inicià l’1 de juliol, si bé durant els mesos de juliol i agost només era permès efectuar batudes per danys a conreus.

5.1.2 Distribució de les batudes al llarg del període de caça

La distribució de l’activitat cinegètica al llarg del període hàbil de caça s’ha analitzat a partir de les 4.125 batudes de les quals es coneix la data de realització.

El màxim nombre de batudes s’ha portat a terme durant el mes de desembre, amb 830 (el 20 % del total de caceres de la temporada), mentre que en la resta de mesos de setembre a gener s’han efectuat un nombre molt similar de batudes, entre 650 i 680 cada mes (al voltant del 16 %) (vegeu Figura 5.1). Al febrer l’activitat cinegètica ha estat molt similar, amb només una lleugera reducció fins a les 570 batudes (el 14 % del total). Durant les tres setmanes d’allargament de la temporada més enllà del primer cap de setmana del mes s’han efectuat 455 caceres (en què s’han caçat 1.100 senglars), que han estat portades a terme per més del 90 % de les colles participants en el PROGRAMA DE SEGUIMENT.

Durant el mes de març només es podia caçar a les comarques de Girona i Lleida. De les 45 colles que cacen en aquesta demarcació i han participat enguany en el seguiment, 29 (el 64 %) han efectuat alguna batuda en aquest mes, sumant un total de 90 (en les quals s’han caçat gairebé 400 senglars). Aquestes representen només el 2 % del total de batudes incloses en el

23

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

tractament (vegeu Figura 5.1), percentatge que augmenta al 5 % si es tenen en compte només les batudes efectuades per aquestes 45 colles (vegeu Figura 5.2).

Els caçadors estan contribuint a controlar la densitat de població del senglar, organitzant en general un elevat nombre de batudes fins al final del període hàbil de caça. Tot i això, algunes colles de caçadors encara no surten a caçar durant l’allargament del període hàbil de caça i altres solen reduir la freqüència de les batudes respecte els mesos anteriors. Per afavorir l’objectiu de control de l’espècie, cal insistir per tant en la necessitat de promoure el diàleg amb els caçadors per aconseguir que augmentin la intensitat de caça durant el període d'allargament de la temporada decretat en les Resolucions de Vedes.

Figura 5.1. Percentatge mensual de batudes al llarg de la temporada 2012/13 en el conjunt de la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT. Al març la caça estava permesa només a les comarques de Girona i Lleida.

DISTRIBUCIÓ DE LES BATUDES AL LLARG DEL PERÍODE HÀBILTemporada 2012/13

Setembre Octubre Nov embre Desembre Gener Febrer Març0%

5%

10%

15%

20%

25%

Per

cent

atge

de

batu

des

N=4.125

24

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Figura 5.2. Percentatge mensual de batudes al llarg de la temporada 2012/13 separant les colles participants en el PROGRAMA DE SEGUIMENT en funció de si que podien caçar fins al febrer (comarques de Barcelona, Tarragona I Terres de l’Ebre, 81 colles) o fins al març (comarques de Girona i Lleida, 45 colles).

DISTRIBUCIÓ DE LES BATUDES AL LLARG DEL PERÍODE HÀBIL A LESCOMARQUES DE BARCELONA, TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE

Setembre - Febrer. Temporada 2012/13

Setembre Octubre Nov embre Desembre Gener Febrer0%

5%

10%

15%

20%

25%

Per

cent

atge

de

batu

des

N=2.137

DISTRIBUCIÓ DE LES BATUDES AL LLARG DEL PERÍODE HÀBIL A LESCOMARQUES DE GIRONA I LLEIDA

Setembre - Març. Temporada 2012/13

Setembre Octubre Nov embre Desembre Gener Febrer Març0%

5%

10%

15%

20%

25%

Per

cent

atge

de

batu

des

N=1.988

25

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

5.2 Batudes realitzades en cada espai

A la Taula 5.2 es recullen el nombre de batudes realitzades en relació amb la superfície i la mitjana de les batudes realitzades per colla als espais que han participat en el PROGRAMA DE SEGUIMENT durant la temporada 2012/13.

Taula 5.2. Nombre de batudes per colla i batudes per unitat de superfície als observatoris inclosos en el PROGRAMA durant la temporada 2012/13.

Espai Batudes/100 ha Batudes / colla 1

X SE Rang N

Montnegre i el Corredor 1,95 48,23 5,11 20-75 13

Alt Empordà 1,69 52,50 6,65 34-64 4

Zona Volcànica de la Garrotxa 1,44 59,80 7,99 16-85 10

les Gavarres 1,41 55,80 3,72 40-78 10

Montseny 1,40 39,29 4,21 4-74 17

Muntanyes de Prades 1,05 22,70 2,75 7-34 10

Freser-Setcases 0,95 55,25 7,64 39-75 4

Serralada Litoral 0,89 16,00 4,97 4-33 6

Guilleries-Savassona 0,81 32,00 14,80 9-75 4

St. Llorenç del Munt i l‘Obac 0,72 21,86 3,36 10-31 7

Cadí 0,69 41,60 13,14 7-76 5

ZCC de Collserola 0,58 4,50 0,5 3-5 4

Serra del Montsant 0,53 17,00 3,38 3-32 7

Alt Pallars 0,47 2 29,67 2 - - -

Garraf 0,44 12,63 3,58 5-34 8

Boumort 0,43 18,00 3 - - -

Ports de Tortosa i Beseit 0,27 8,11 1,20 3-14 9

Total 17 espais 0,95 32,74 2,05 3-85 126 1 X: mitjana; SE: error estàndard; N: mida de la mostra. 2 Dada calculada a partir de l’estima de 178 batudes (vegeu apartat 4). 3 Dada calculada a partir de les batudes de dues colles en les respectives APC. No es disposa de les colles que han

efectuat batudes a la RC.

26

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

5.2.1 Mitjana de batudes per colla

Globalment s’han realitzat una mitjana de 33 batudes per colla en la temporada 2012/13. Si no comptem els observatoris de la ZCC de Collserola i els Ports de Tortosa i Beseit (on es fan molt poques batudes i el nombre està regulat pels gestors de l’espai), aquest valor augmenta fins a les 36 batudes per colla. El nombre de vegades que cada colla surt a caçar al llarg del període hàbil varia considerablement, sobretot perquè el nombre de jornades setmanals que es dediquen a la caça es molt diferent entre elles (en general realitzen entre 1 i 3 batudes per setmana) i perquè en algunes RC i ZCC el nombre de batudes de senglar que es realitzen al llarg de la temporada el fixen els seus gestors.

Com és habitual, les diferències existents entre els observatoris són estadísticament significatives (Kruskal-Wallis: H(16,N=126)=78,65; p<0,001). A la Zona Volcànica de la Garrotxa s’hi ha aplicat la màxima pressió cinegètica, amb 60 batudes per colla, mentre que el mínim s’ha observat a la ZCC de Collserola, amb menys de 5 batudes/colla, ja que l’activitat hi està fortament regulada degut a l'elevada freqüentació del Parc.

Com es pot apreciar a la Figura 5.3, els espais amb un nombre més elevat de batudes per colla es localitzen al nord-est de Catalunya. Així, a més de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a les Gavarres, a Freser-Setcases, a l’Alt Empordà i al Montnegre i el Corredor les colles han realitzat més de 45 batudes per colla. Al contrari, els espais amb un menor nombre de batudes per colla són la ZCC de Collserola, els Ports de Tortosa i Beseit i Garraf, tots tres amb menys de 15 batudes per colla, de mitjana.

Figura 5.3. Variació de la pressió de caça durant la temporada 2012/13, expressada com el nombre de batudes per colla de caçadors, en els diferents observatoris de seguiment de senglar (es mostra la mitjana i l’error estàndard) (vegeu grandària de la mostra a la Taula 5.2). La línia horitzontal representa la mitjana dels espais integrats en el PROGRAMA DE SEGUIMENT.

BATUDES REALITZADES PER CADA COLLAiTemporada 2012/13

ZV GarrotxaGav arres

FreserAlt Empordà

MontnegreCadí

MontsenyGuilleries

Alt PallarsPrades

St. LlorençBoumort

MontsantS. Litoral

GarrafPorts

ZCC Collserola0

10

20

30

40

50

60

70

Bat

udes

/ co

lla(M

itjan

a ±

erro

r est

ànda

rd)

Mitjana dels observatorisdel Programa de Seguiment

33 batudes/colla

27

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

El nombre de batudes per unitat de superfície mostra una tendència d’augment al llarg del seguiment (si excloem les dues primeres temporades; vegi’s Figura 5.4). Aquest augment és conseqüència principalment del major nombre de dies disponibles per caçar, que estan relacionats amb l’allargament del període hàbil de caça de senglar que el DAAM estableix des de fa ja algunes temporades. A la Figura 5.5 es mostra l’evolució que ha tingut en cada espai el nombre de batudes per colla. S’observa també com la participació d’un nombre diferent de colles pot comportar variacions notables en aquest indicador, com es posa de manifest, per exemple, al Cadí o, en la darrera temporada, a Guilleries-Savassona.

Figura 5.4. El nombre de batudes per colla a partir de la temporada 2005/06 es superior al de les temporades anteriors (excloent les dues primeres), principalment a causa de l’allargament del període hàbil de caça. També influencien en aquest paràmetre les colles participants anualment, ja que les colles surten a caçar amb freqüències diferents entre elles.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Batu

des/

colla

BATUDES PER COLLA EN EL CONJUNT D'OBSERVATORIS

Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 2012/2013

28

BATUDES REALITZADES PER CADA COLLA

Figura 5.5. Evolució de la pressió de caça, expressada com el nombre de batudes per colla de caçadors, en els diferents observatoris de seguiment de senglar. No es disposa del nombre de colles que han realitzat batudes a la RC de Boumort les dues darreres temporades.

0

10

20

30

40

50

60

70

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Bat

udes

/ col

la

Garraf Guilleries Montnegre MontsenySt. Llorenç S. Litoral ZCC Collserola

BARCELONA

0

10

20

30

40

50

60

70

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Bat

udes

/ col

la

Alt Empordà Freser Gavarres ZV Garrotxa

GIRONA

0

10

20

30

40

50

60

70

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Bat

udes

/ col

la

Alt Pallars Boumort Cadí

LLEIDA

0

10

20

30

40

50

60

70

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Bat

udes

/ col

la

Montsant Ports Prades

TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE

29

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

5.2.2 Batudes en relació a la superfície de terrenys cinegètics

En relació a la superfície de terrenys on s’organitzen les caceres, pel conjunt de Catalunya s’ha realitzat 1 batuda/100 ha (vegeu Taula 5.2 i Figura 5.6). Aquesta mitjana no és representativa de tots els espais, ja que aquests apliquen una pressió de caça molt diferent sobre els seus terrenys.

En general als espais del nord-est de Catalunya és on s’ha enregistrat una pressió cinegètica més elevada. Com en la major part d’anys de seguiment, el Montnegre i el Corredor (amb 2 batudes/100 ha) i l’Alt Empordà (amb 1,7 batudes/100 ha) han estat els que han tingut una pressió més elevada, mentre que la Zona Volcànica de la Garrotxa, Montseny i les Gavarres es situen per darrere (al voltant de 1,4 batudes/100 ha). Amb 0,5 batudes/100 ha o menys hi ha espais situats a les comarques de Tarragona i sud de Barcelona (Montsant i Garraf), Terres de l’Ebre (els Ports de Tortosa i Beseit) i Pirineus i Prepirineus lleidatans (Alt Pallars i Boumort).

Figura 5.6. Variació de la pressió de caça durant la temporada 2012/13, expressada com el nombre de batudes per unitat de superfície, en els diferents observatoris de seguiment de senglar (vegeu grandària de la mostra a la Taula 5.2). La línia horitzontal representa la mitjana dels espais integrats en el PROGRAMA DE

SEGUIMENT.

BATUDES PER UNITAT DE SUPERFÍCIEiTemporada 2012/13

MontnegreAlt Empordà

ZV GarrotxaGav arres

MontsenyPrades

FreserS. Litoral

GuilleriesSt. Llorenç

CadíZCC Collserola

MontsantAlt Pallars

GarrafBoumort

Ports0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

Bat

udes

/ 10

0 ha


1,0 batuda/100 ha

30

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

El nombre de batudes per unitat de superfície mostra una tendència força estable al llarg del seguiment i el principal augment que s’observa és conseqüència de l’allargament del període hàbil de caça (com s’ha comentat ja en el cas de les batudes/colla; vegi’s Figura 5.7). Globalment per tots els espais inclosos en el PROGRAMA DE SEGUIMENT, entre les temporades 1998/99 i 2004/05 es realitzaren una mitjana de 0,81 batudes/100 ha, valor que ha augmentat a 0,93 batudes/100 ha de mitjana entre la temporada 2005/06 (la primera d’allargament del període hàbil a gairebé tot Catalunya) i la darrera.

Figura 5.7. L’allargament del període hàbil de caça ha comportat un lleuger augment en la pressió cinegètica al conjunt d’espais inclosos en la xarxa d’observatoris del PROGRAMA a partir de la temporada 2005/06 respecte les anteriors.

A la Figura 5.8 es mostra l’evolució del nombre de batudes per unitat de superfície en tots els espais inclosos actualment en el seguiment. Els espais que han experimentat variacions més destacables són el Montnegre i el Corredor, on la pressió cinegètica s’ha multiplicat per dos respecte l’inici del seguiment, i l’Alt Empordà, on s’observa una disminució molt important en el nombre de batudes/100 ha, passant d’un màxim de 2,5 en la primera temporada de seguiment a 1,7 batudes/100 ha en aquesta darrera.

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Batu

des/

100

ha

BATUDES PER UNITAT DE SUPERFÍCIE EN EL CONJUNT D'OBSERVATORIS

Caracterització de l’activitat cinegètica

31

BATUDES PER UNITAT DE SUPERFÍCIE

Figura 5.8. Evolució de la pressió de caça, expressada com el nombre de batudes per unitat de superfície, en els diferents observatoris de seguiment de senglar.

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Bat

udes

/ 100

ha


BARCELONA

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Bat

udes

/ 100

ha


GIRONA

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Bat

udes

/ 100

ha


LLEIDA

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Bat

udes

/ 100

ha



32

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

5.3 Participació a les batudes

La participació mitjana en les caceres tenint en compte tots els espais de la xarxa és un paràmetre que es manté força estable al llarg de tot el seguiment (en general entre 23 i 25 caçadors en cada batuda, de mitjana per temporada). La temporada 2012/13, igual que en les tres anteriors, la participació mitjana s’ha situat en gairebé 24 caçadors/batuda (vegeu Taula 5.3), valor igual al promig de tots els anys de seguiment.

Globalment, aquesta temporada la mitjana de gossos utilitzats en les batudes ha estat de 22, nombre lleugerament superior a la temporada 2011/12 i a mitjana de tot el seguiment.

Taula 5.3. Participació en les batudes realitzades als espais integrats en la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT durant la temporada 2012/13.

Espai Caçadors / batuda 1 Gossos / batuda 1

X SE Rang N X SE Rang N

ZCC de Collserola 47,94 3,90 5-70 18 45,22 3,66 14-76 18

Guilleries-Savassona 39,51 1,57 3-97 126 24,98 0,92 2-60 125

Alt Empordà 33,37 0,85 11-74 208 36,94 1,19 12-80 207

Ports de Tortosa i Beseit 28,96 1,27 11-60 72 30,49 0,71 16-50 70


27,17 0,60 7-96 454 19,40 0,49 4-60 438

Garraf 26,26 1,28 11-64 87 32,17 1,92 10-75 86

Serralada Litoral 25,95 0,93 6-47 93 25,68 0,82 4-45 93

Muntanyes de Prades 24,14 0,77 6-55 199 34,41 1,72 6-150 197

Boumort 23,20 1,38 6-50 35 24,69 2,93 10-90 32

Montseny 23,14 0,44 3-72 643 18,79 0,37 1-60 640

Montnegre i el Corredor 22,01 0,39 2-58 606 18,71 0,39 1-55 607

Serra del Montsant 21,96 1,18 5-80 118 27,86 1,90 4-110 117

Freser-Setcases 21,00 0,61 7-49 220 19,82 0,62 5-45 219

Les Gavarres 20,70 0,38 1-92 550 14,57 0,34 1-80 552

Sant Llorenç 19,96 0,66 5-52 150 24,64 0,86 5-58 150

Cadí 18,26 0,63 2-41 141 21,31 1,06 4-60 139

Alt Pallars 12,38 0,83 6-75 95 - - - 0

Total 17 espais 23,87 0,19 1-97 3.815 21,85 0,22 1-150 3.690 1 X: mitjana; SE: error estàndard; N: mida de la mostra.

33

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Com cada temporada, el nombre de caçadors participants en les batudes mostra diferencies remarcables entre els espais. Els espais on s’ha assolit la màxima i mínima participació són els habituals: la ZCC de Collserola, amb 48 caçadors/batuda de mitjana, i l’Alt Pallars, amb 12 caçadors/batuda (vegeu Figura 5.9). Per la banda alta, les Guilleries-Savassona i l’Alt Empordà han enregistrat mitjanes de 40 i 33 caçadors/batuda, mentre que per la banda baixa al Cadí la participació mitjana s’ha situat en 18 caçadors/batuda. Els altres 12 espais han tingut una participació compresa entre els 20 i els 30 caçadors/batuda. Cal recordar que a partir d’una participació de 20 caçadors/batuda aquest paràmetre mostra poca relació amb el resultat de les caceres (Rosell 1998), ja que en les caceres les parades on els caçadors esperen als senglars s’ubiquen en primer lloc en els indrets amb major probabilitat de pas dels animals i a mesura que augmenta la participació es cobreixen llocs menys estratègics.

La diferència de participació entre els espais és, com cada temporada, estadísticament significativa, tant pel que fa al nombre de caçadors (Kruskal-Wallis: H(16,N=3.815)=603,85; p<0,001), com al de gossos (Kruskal-Wallis: H(15,N=3.690)=794,36; p<0,001).

Dintre de cada espai el nombre de caçadors participants varia en funció del dia de la setmana (les batudes en dies feiners solen tenir una participació inferior) i de si es realitzen caceres en què participen més d’una colla conjuntament. Tot i això, en la major part d’espais les diferències entre temporades són molt petites i es manté una tendència força estable (o lleugerament a la baixa, tal com s’observa en la Figura 5.10). Els espais amb variacions més marcades al llarg del seguiment han estat la ZCC de Collserola i la Serra del Montsant.

Respecte la temporada 2011/12, s’observen diferències significatives en vuit dels 17 espais. La participació ha augmentat significativament als espais de: l’Alt Empordà (Test U de Mann-Whitney: Z=3,19; p=0,001), Boumort (Z=3,01; p=0,003), Garraf (Z=3,16; p=0,002), Gavarres (Z=4,73; p<0,01) i Serralada Litoral (Z=3,12; p=0,002), mentre que s’ha reduït significativament a: l’Alt Pallars (Z=-2,69, p=0,007), Freser-Setcases (Z=-3,68; p<0,001) i les Muntanyes de Prades (Z=-2,39; p=0,017).

Figura 5.9. Variació per observatoris del nombre de caçadors que han participat en cada batuda durant la temporada 2012/13 (vegeu grandària de la mostra a la Taula 5.3). Es mostra la mitjana i l’error estàndard. La línia horitzontal representa la mitjana dels espais integrats en el PROGRAMA DE SEGUIMENT.

PARTICIPACIÓ DE CAÇADORS EN LES CACERESTemporada 2012/13

Z. CollserolaGuilleries

A. EmpordàPorts

ZV GarrotxaGarraf

S. LitoralPrades

BoumortMontseny

MontnegreMontsant

FreserGav arres

St. LlorençCadí

Alt Pallars0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

Nom

bre

de c

açad

ors

/ bat

uda

(Mitj

ana

± er

ror e

stàn

dard

)


24 caçadors/batuda


34

PARTICIPACIÓ DE CAÇADORS EN LES CACERES

Figura 5.10. Evolució del nombre de caçadors participants en cada cacera en els diferents observatoris, agrupats per zones.

0

10

20

30

40

50

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Caç

ador

s/ba

tuda


BARCELONA

0

10

20

30

40

50

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Caç

ador

s/ba

tuda


GIRONA

0

10

20

30

40

50

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Caç

ador

s/ba

tuda


LLEIDA

0

10

20

30

40

50

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Caç

ador

s/ba

tuda



35

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

6. CAPTURES PER BATUDA I UNITAT DE SUPERFÍCIE

Pel conjunt d’espais que integren la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT DE SENGLAR durant la temporada 2012/13 s’han caçat un total de 10.496 senglars, gairebé un terç del total de captures de senglar declarades per tot Catalunya (vegeu capítol 3). Aquesta xifra suposa un 20 % més de captures que la temporada 2011/12, en què es caçaren 8.707 senglars. Aquesta diferència és deguda en part al major nombre de colles participants en el seguiment (un 7 % més), però també, i com es veurà més endavant, a l’augment general de les densitats de població de senglar (vegeu capítol 8).

A la Taula 6.1 es mostren les captures per batuda i per unitat de superfície durant la temporada 2012/13 en els 17 espais de la xarxa d’observatoris del PROGRAMA i seguidament es comenten els resultats.

Taula 6.1. Nombre de senglars capturats per unitat de superfície i en cada batuda als diferents espais que integren la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR durant la temporada 2012/13.

Espai Captures / 100 ha Captures / batuda 1

X SE Rang N

Alt Empordà 5,71 3,38 0,22 0-15 210

Zona Volcànica de la Garrotxa 5,67 3,93 0,16 0-38 598

ZCC de Collserola 4,26 7,28 1,12 1-17 18

Montseny 4,19 2,99 0,15 0-32 668

Les Gavarres 2,97 2,10 0,10 0-15 558

Montnegre i el Corredor 2,96 1,51 0,09 0-17 614

Guilleries-Savassona 2,41 2,96 0,37 0-36 128

Serralada Litoral 1,97 2,23 0,21 0-10 96

Freser-Setcases 1,94 2,05 0,16 0-11 221

Muntanyes de Prades 1,87 1,78 0,15 0-22 227

Sant Llorenç del Munt i l’Obac 1,41 1,97 0,18 0-16 153

Alt Pallars 1,31 2 2,79 0,32 0-17 97

Garraf 1,04 2,38 0,25 0-11 101

Boumort 0,98 2,53 0,69 0-25 36

Ports de Tortosa i Beseit 0,94 3,47 0,36 0-12 73

Serra del Montsant 0,77 1,45 0,19 0-14 119

Cadí 0,58 0,84 0,10 0-9 208

Total 2,42 2,48 0,05 0-38 4.134 1 X: mitjana; SE: error estàndard; N: mida de la mostra. 2 Dada calculada a partir de l’estima de 178 batudes (vegeu apartat 4).

36

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

6.1 Senglars caçats per batuda

Considerant conjuntament les dades de tots els observatoris, aquesta temporada s’han caçat de mitjana 2,5 senglars en cada batuda (vegeu Taula 6.1 i Figura 6.1). Aquest valor és lleugerament superior al de la temporada 2011/12 (en què es caçaren una mitjana de 2,2 senglars en cada batuda). Ambdós valors representen un augment respecte els obtinguts des de l’inici del seguiment, que es mostraven molt estables entre 1,5 i 2 senglars/batuda.

Figura 6.1. El rendiment de les batudes mostra un augment en les dues darreres temporades, assolint la 2012/13 el rècord de tot el seguiment.

Com en la majoria de paràmetres, existeixen diferències en el rendiment de les batudes entre els espais (vegeu Figura 6.2) i aquestes diferències són significatives (Kruskal-Wallis: H(16,N=4.125)=450,55; p<0,001).

L’espai amb un rendiment més elevat durant la temporada 2012/13 ha estat la ZCC de Collserola, amb més de 7 senglars caçats/batuda. Aquest valor és el més elevat obtingut mai en el seguiment. Tot i això, cal recordar que les captures per batuda no són un bon indicador de la densitat de senglar pel conjunt de cada espai, ja que en la major part d’espais les caceres s’organitzen en llocs on s’ha fet una recerca prèvia de rastres i ja s’ha detectat presència de senglar. Per altra banda, als llocs on s’organitzen molt poques batudes, com la ZCC de Collserola (vegeu apartat 5.1), en aquestes s’obté un rendiment molt alt, encara que la densitat de població pugui ser poc elevada.

Per darrera d’aquest observatori a la Zona Volcànica de la Garrotxa, Ports de Tortosa i Beseit i Alt Empordà s’han obtingut rendiments per sobre dels 3 senglars caçats/batuda. Als Ports s’obtenen rendiments elevats tot i que la densitat és poc elevada (vegeu capítol 8), ja que com a Collserola s’hi organitzen un baix nombre de batudes.

Per l’altre extrem, al Cadí, Serra del Montsant, Montnegre i el Corredor i Muntanyes de Prades s’obtenen rendiments per sota dels 2 senglars caçats/batuda. Als nou espais restants el

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

batu

da

RENDIMENT DE LES BATUDES DE SENGLAREN EL CONJUNT D'OBSERVATORIS

37

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

rendiment es situa més proper a la mitjana de tots els observatoris i entre 2 i 3 senglars caçats/batuda.

Figura 6.2. Variació del rendiment de les batudes durant la temporada 2012/13, expressat com el nombre de senglars caçats per batuda, en els diferents observatoris de seguiment de senglar (es mostra la mitjana i l’error estàndard) (vegeu grandària de la mostra a la Taula 6.1). La línia horitzontal representa la mitjana dels espais integrats en el PROGRAMA DE SEGUIMENT.

Dintre de cada espai, el rendiment de les batudes mostra en general oscil·lacions interanuals força marcades (vegeu Figura 6.3).

En general s’observen augments en el rendiment en les dues darreres temporades i si es compara la darrera temporada amb la 2011/12 aquests augments són significatius a l’Alt Empordà (test U de Mann-Whitney: Z=3,92; p<0,001), Freser-Setcases (Z=2,69; p=0,007), Guilleries-Savassona (Z=2,10; p=0,035), Montnegre i el Corredor (Z=3,00; p=0,003) i Zona Volcànica de la Garrotxa (Z=5,52; p<0,001).

Per contra en alguns espais aquest paràmetre mostra disminucions significatives; aquests són Boumort (Z=-1,99; p=0,047), Muntanyes de Prades (Z=-2,06; p=0,040) i Serra del Montsant (Z=-2,21; p=0,027)

RENDIMENT DE LES BATUDESTemporada 2012/13

ZCC CollserolaZV Garrotxa

PortsAlt Empordà

MontsenyGuilleries

Alt PallarsBoumort

GarrafS. Litoral

Gav arresFreser

St. LlorençPrades

MontnegreMontsant

Cadí0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Sen

glar

s ca

çats

/bat

uda

(Mitj

ana

± er

ror e

stàn

dard

)

Mitjana dels observatorisdel Programa de Seguiment1,9 senglars caçats/batuda


38

RENDIMENT DE LES BATUDES

Figura 6.3. Evolució del rendiment de les batudes, expressat com el nombre de senglars caçats per batuda, en els diferents observatoris del seguiment de senglar.

0

1

2

3

4

5

6

7

8

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

batu

da


BARCELONA

0

1

2

3

4

5

6

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

batu

da


GIRONA

0

1

2

3

4

5

6

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

batu

da


LLEIDA

0

1

2

3

4

5

6

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

batu

da



39

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

6.2 Senglars caçats per unitat de superfície

Referint les captures a la superfície de terrenys cinegètics (superfície total de les APC i ZCC, i superfície utilitzada en les batudes de les RC) s’han caçat en el conjunt de la xarxa d’observatoris 2,5 senglars per cada 100 ha (vegeu Taula 6.1 i Figura 6.4.). Aquest valor és un 18 % superior al de la temporada 2011/12, que ja representà el rècord de tots els anys de seguiment. Des de la temporada 2008/09 s’observa una clara tendència a l’alça en aquest paràmetre.

Figura 6.4. En les darreres temporades s’observa un augment notable en les captures de senglar en relació a la superfície, amb rècords consecutius en aquest paràmetre en les dues darreres.

Els espais de les comarques de Girona (excepte Freser-Setcases) i nord de Barcelona, així com també la ZCC de Collserola, són els observatoris que enregistren un nombre de captures per unitat de superfície més elevat, en general per sobre de la mitjana de la xarxa d’observatoris (vegeu Figura 6.5). El valor màxim s’obté, com en les temporades anteriors, a l’Alt Empordà, amb 5,7 senglars caçats/100 ha, i enguany a la Zona Volcànica de la Garrotxa s’ha assolit també aquest nombre tan elevat.

Per altra banda, als espais de les comarques de Tarragona, sud de Barcelona, Pirineu i Prepirineu s’enregistren valors per sota de la mitjana. L’observatori on es registren un menor nombre de captures és el Cadí amb 0,6 senglars caçats/100 ha.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

100

ha

CAPTURES PER UNITAT DE SUPERFÍCIEEN EL CONJUNT D'OBSERVATORIS

40

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Figura 6.5.Variació de les captures de senglar per unitat de superfície durant la temporada 2012/13 en els diferents observatoris de seguiment de senglar (vegeu grandària de la mostra a la Taula 6.1). La línia horitzontal representa la mitjana de Catalunya.

L’evolució de les captures per unitat de superfície en els diferents espais al llarg del seguiment mostra oscil·lacions anuals importants (vegeu Figura 6.6), però en la majoria d’observatoris s’observa una tendència a l’alça en el nombre de senglars caçats per cada 100 ha, especialment en les darreres temporades.

Respecte la temporada 2011/12, pràcticament tots els espais de les comarques de Barcelona i Girona mostren clars augments en aquest paràmetre, exceptuant la Serralada Litoral (amb un augment moderat) i Guilleries-Savassona, on s’observa una reducció. Per contra, als espais del Pirineu i Prepirineu lleidatà i de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre s’observen davallades o manteniment del paràmetre respecte la temporada anterior.

CAPTURES PER UNITAT DE SUPERFÍCIETemporada 2012/13

A. EmpordàZV Garrotxa

Z. CollserolaMontseny

Gav arresMontnegre

GuilleriesS. Litoral

FreserPrades

St. LlorençAlt Pallars

GarrafBoumort

PortsMontsant

Cadí0

1

2

3

4

5

6S

engl

ars

caça

ts /

100

ha


2,4 batudes/100 ha


41

CAPTURES PER UNITAT DE SUPERFÍCIE

Figura 6.6. Evolució de les captures de senglar per unitat de superfície en els diferents observatoris de seguiment de senglar.

0

1

2

3

4

5

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

100

ha


BARCELONA

0

2

4

6

8

10

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

100

ha


GIRONA

0

1

2

3

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

100

ha


LLEIDA

0

1

2

3

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

100

ha



42

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

6.3 Rendiment de les batudes al llarg de la temporada

El rendiment mitjà de les batudes entre setembre i febrer, tenint en compte les dades conjuntes de tots els observatoris, oscil·la entre un mínim de 2,1 senglars caçats/batuda a l’octubre i 2,9 senglars caçats/batuda al desembre (vegeu Figura 6.7). Al llarg d’aquests mesos no s’observa cap tendència i les diferències entre el rendiment mitjà dels diferents mesos són significatives (Kruskal-Wallis: H(5,N=4.035)=25,01; p<0,001).

Per altra banda, el rendiment mitjà per batuda aconseguit durant el mes de març es situa molt per sobre de la resta de mesos, concretament puja a 4,4 senglars caçats/batuda. En aquest cas, però, la mostra és molt més petita (només 90 batudes) corresponents a les colles de les comarques de Girona (21 colles) i Lleida (8 colles) que han sortit a caçar.

Figura 6.7. Evolució del rendiment de les batudes (mitjana de senglars caçats/batuda) al llarg de la temporada 2012/13. Es mostra la mitjana i l’error estàndard. No es representen les dades del mes de març, ja que la mostra disponible és molt més petita.

Per altra banda, com s’observa a la Figura 6.8, el percentatge de batudes en què no es caça o no s’observa cap senglar no augmenten a mesura que avança la temporada de caça. El primer (batudes sense captures de senglar) varia entre el 25 i el 32 % entre setembre i febrer, mentre que el segon (batudes sense observacions de senglar) es manté entre el 8 i el 13 %. Al mes de març tots dos percentatges es redueixen considerablement, però aquest percentatge està basat en un nombre de batudes molt més petit.

El fet que no s’observi un augment en aquests percentatges significa que, tot i l’elevat nombre de captures efectuades, la disminució d’individus mitjançant la caça no és prou significativa com per causar una davallada important en els efectius poblacionals per a la següent temporada.

RENDIMENT DE LES BATUDES AL LLARG DE LA TEMPORADATemporada 2012/13

Setembre Octubre Nov embre Desembre Gener Febrer0

1

2

3

4

5

Sen

glar

s ca

çats

/ ba

tuda

(Mitj

ana

± er

ror e

stàn

dard

)

43

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Figura 6.8. Els percentatge de batudes en què no s’observa o caça cap senglar es mantenen força estables fins a final de temporada, a diferència del que passaria si es produís una davallada en la població, en que ambdós paràmetres anirien augmentant. No es representa el mes de març ja que la mostra és molt més petita.

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Set Oct Nov Des Gen Feb

Perc

enta

tge

resp

ecte

al t

otal

de

batu

des

en c

ada

mes

BATUDES SENSE SENGLARS CAÇATS O OBSERVATS AL LLARG DE LA TEMPORADA

Batudes sense captures de senglar (%) Batudes sense observacions de senglar (%)

45

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

7. EFECTIVITAT DE CAÇA

L’efectivitat de caça es defineix com el percentatge de senglars detectats durant les batudes que són capturats, i es calcula com la mitjana dels valors d’efectivitat de cada batuda a cada espai, així com pel conjunt dels observatoris.

Globalment per tots els observatoris, l’efectivitat de caça durant la temporada 2012/13 ha estat del 35 % (vegeu Taula 7.1). Aquest paràmetre es manté molt estable al llarg de tot el seguiment i les mitjanes anuals han oscil·lat en entre un mínim del 34 % i un màxim del 38 %.

Taula 7.1. Variació per observatoris de l’efectivitat de caça (percentatge de senglars detectats en cada batuda que són capturats) durant la temporada 2012/13.

Espai Senglars capturats / observats ( %) 1

X SE Rang N

Boumort 46,25 2,17 22-67 25

Alt Pallars 45,66 3,25 0-100 82

Ports de Tortosa i Beseit 41,21 3,12 0-100 67

Montseny 40,72 1,23 0-100 554

Les Gavarres 37,26 1,44 0-100 464

Alt Empordà 36,99 1,77 0-100 205

Guilleries-Savassona 35,40 2,25 0-100 120

Sant Llorenç del Munt i l’Obac 34,94 2,43 0-100 139

Freser-Setcases 34,75 1,95 0-100 202

Serra del Montsant 33,19 3,19 0-100 84

Zona Volcànica de la Garrotxa 32,29 0,89 0-100 507

Muntanyes de Prades 31,94 2,07 0-100 160

Serralada Litoral 31,36 2,60 0-100 87

ZCC de Collserola 29,90 1,55 17-40 17

Cadí 29,61 2,84 0-100 134

Montnegre i el Corredor 28,03 1,33 0-100 481

Garraf 27,08 2,42 0-100 84

Total 34,71 0,47 0-100 3.412 1 X: mitjana; SE: error estàndard; N: mida de la mostra.

46

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

A la Figura 7.1 es pot observar com els espais presenten diferències entre ells que, com cada temporada, són estadísticament significatives (Kruskal – Wallis: H(16,N=3.412)=114,89; p<0,001). L’efectivitat màxima s’ha obtingut aquesta temporada a Boumort i l’Alt Pallars, on s’han capturat de mitjana el més del 45 % dels senglars observats en cada batuda, mentre que les efectivitats mínimes s’assoleixen al Garraf i al Montnegre i el Corredor.

Figura 7.1. Efectivitat de caça als diferents observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT en la temporada 2012/13 (vegeu grandària de la mostra a la Taula 7.1). Es mostra la mitjana i l’error estàndard. La línia horitzontal representa la mitjana a Catalunya.

Tot i l’elevada estabilitat en l’efectivitat pel conjunt de la xarxa d’observatoris, si s’analitza l’evolució en cada espai per separat s’observen variacions, en alguns casos molt notables, entre els anys (vegeu Figura 7.2).

EFECTIVITAT DE CAÇATemporada 2012/13

BoumortAlt Pallars

PortsMontseny

Gav arresAlt Empordà

GuilleriesSt. Llorenç

FreserMontsant

ZV GarrotxaPrades

S. LitoralZ. Collserola

CadíMontnegre

Garraf0

10

20

30

40

50

60

Per

cent

atge

de

seng

lars

caç

ats

res

pect

e el

s ob

serv

ats

(Mitj

ana

± er

ror e

stàn

dard

)

Mitjana dels observatoris del Programa de Seguiment: 35%


47

EFECTIVITAT DE CAÇA

Figura 7.2. Evolució de l’efectivitat de caça en els diferents observatoris, agrupats per zones.

0

10

20

30

40

50

60

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

100

ha


BARCELONA

0

10

20

30

40

50

60

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

100

ha


GIRONA

0

10

20

30

40

50

60

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

100

ha


LLEIDA

0

10

20

30

40

50

60

98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13

Seng

lars

caç

ats/

100

ha



49

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

8. DENSITAT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR

8.1 Evolució de l’Índex de Densitat de població

La tendència demogràfica de cada espai s'avalua a partir de l'obtenció de l’índex de densitat relativa de les poblacions de senglar (comentat a l’apartat 2.4). Aquest té en compte les captures (senglars caçats/100 ha) en relació amb l’esforç de caça aplicat per obtenir-les (el nombre de batudes). Aquest índex no s’utilitza per comparar entre diferents espais, sinó que informa de l’evolució temporal dintre d’un mateix espai. No obstant això, per poder comparar aquest índex es necessita una elevada constància en les colles participants, ja que si hi ha variacions importants en la superfície de què s’han recollit dades de batudes, la comparació no seria prou fiable.

La Figura 8.1 mostra la variació en aquest índex de la temporada 2012/13 respecte a la temporada 2011/12. Per diferències en la superfície de què s’han recollit dades, enguany la comparació no s’ha pogut realitzar pels espais de l’Alt Pallars, Cadí, Freser-Setcases, Garraf, Guilleries-Savassona i Muntanyes de Prades.

Aquesta darrera temporada la major part d’observatoris mostren un augment en la densitat de població, que és molt notable a la ZCC de Collserola, l’Alt Empordà o la Zona Volcànica de la Garrotxa, tots tres observatoris amb increments per sobre del 40 %. Cal fer notar que durant l’any 2012, a l’espai de referència de la Garrotxa s’estimà una de les productivitats més elevades des que es porta a terme el seguiment d’aquest paràmetre (per sobre de 3 garrins per femella de mitjana), que explica aquest augment en les poblacions de diverses zones de Catalunya.

Els únics espais en què s’ha pogut comparar l’índex de densitat i que mostren reduccions en la densitat són els Ports de Tortosa i Beseit, Boumort i la Serra del Montsant, amb disminucions entre el 10 i el 23 %.

Figura 8.1. Variació de l’Índex de Densitat de senglar respecte de la temporada 2011/12. La variació de l’índex no s’ha pogut calcular pels espais de l’Alt Pallars, Cadí, Freser-Setcases, Garraf, Guilleries-Savassona i Muntanyes de Prades.

VARIACIÓ DE L´ÍNDEX DE DENSITAT DE SENGLARTemporada 2012/13

Per

cent

atge

de

vari

ació

de

resp

ecte

la te

mpo

rada

ant

erio

r

58,9

51,2

41,2

29,6 29,2

22,5

13,4

6,7

-10,3

-20,4 -22,6

ZCC CollserolaAlt Empordà

ZV GarrotxaS. Litoral

MontnegreGav arres

MontsenySt. Llorenç

PortsBoumort

Montsant-30

-15

0

15

30

45

60

50

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

8.2 Densitat actual de les poblacions

Les densitats de senglar no són uniformes en les diferents regions de Catalunya. Com ja és habitual, les densitats més elevades es localitzen a les comarques de Girona i nord de Barcelona (vegeu Figura 8.2X), en especial a les zones amb una pluviositat més elevada, com és l’anomenada dorsal pluviomètrica meridiana de Catalunya, que comprèn l’extrem est del Pirineu, la Serralada Transversal Catalana i s’estén fins al Montseny i Montnegre.

En aquest sector, la major pluviositat es combina amb l’existència de masses forestals formades majoritàriament per boscos de planifolis productors de fruit (alzines, roures, faigs o castanyers), que són hàbitats molt favorables per a l’espècie. A més, cal tenir en compte també l’elevada superfície de conreus de blat de moro que es localitza en aquesta zona de Catalunya, cultiu que suposa també una font d’alimentació per al senglars.

L’existència d’hàbitats més favorables per l’espècie i una major pluviositat es fa palesa també a les Muntanyes de Prades, que presenta la densitat més elevada del sud de Catalunya i molt superior a la d’altres espais propers, com la Serra del Montsant.

L’excés de densitat de senglar comporta l’augment dels conflictes com ara accidents a les carreteres i danys als conreus. A mes, l’alt nombre d’individus comporta que hi pugui haver un agreujament exponencial del problema, si aquest any hi ha una alta productivitat. Per això es fa necessari reduir la població en els espais en què hi un clar excés de població.

A continuació es presenten els aspectes més destacats en relació a les densitats de poblacions de senglar per demarcacions. En les figures de les pàgines 48 a 52 es presenten les tendències demogràfiques de les poblacions de senglar en els diferents espais que conformen la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT.

• A les comarques de Girona l’estima de densitat de senglar es manté alta o molt alta en tots els espais, a excepció de Freser-Setcases on es deixa notar més la influència pirinenca. Les densitats han assolit enguany un valor excepcionalment elevat a la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb més de 17 senglars/100 ha, superant per primer cop en tot el seguiment l’observatori de l’Alt Empordà, que es manté per sobre dels 15 senglars/100 ha. Les Gavarres mostren també una densitat alta, mentre que a Freser-Setcases la població es manté en una densitat més moderada. Excepte l’Alt Empordà, la resta d’espais mostren una tendència a l’alça des de l’inici del seguiment.

• Les comarques de Barcelona mostren des de fa anys dues zones clarament diferenciades. Els espais de més al nord, tocant ja a les comarques de Girona –Guilleries-Savassona, Montseny i Montnegre i el Corredor–, juntament amb la ZCC de Collserola, mostren densitats de senglar altes o molt altes, amb 7 o més senglars/100 ha. La resta d’espais mostren densitats més moderades: 4 senglars/100 ha al Garraf i Sant Llorenç del Munt i l’Obac i 6 senglars/100 ha a la Serralada Litoral. En tots els espais s’observen tendències ascendents en la densitat des de l’inici del seguiment, que són menys marcades al Garraf i a Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

• Les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre mantenen en general densitats entre baixes i moderades, lleugerament per sobre de 2 senglars/100 ha tant als Ports de Tortosa i Beseit com a la Serra del Montsant. Les Muntanyes de Prades, com s’ha comentat, mostren una densitat molt superior, 6 senglars/100 ha, i la tendència ascendent és més marcada que ens altres dos espais d’aquesta zona de Catalunya.

51

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

• Finalment, a les comarques del nord de Lleida s’observa que la densitat es manté entre baixa i moderada, amb 2 senglars/100 ha a Boumort i el Cadí, i 3 senglars/100 ha a l’Alt Pallars. Aquest, a més, és el sector de Catalunya on les densitats mostren major estabilitat o, fins i tot, certa tendència a disminuir.

Figura 8.2. Densitats de senglars estimades als espais que formen part de la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA durant la temporada 2012/13.


52

ESTIMA DE DENSITAT DE SENGLAR

Figura 8.3. Evolució de la tendència demogràfica de les poblacions de senglar als observatoris de les comarques de Barcelona.

y = 0,1171x + 1,2072

0

2

4

6

8

10

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

GARRAF

y = 0,5201x + 1,8388

0

4

8

12

16

20

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

MONTNEGRE I EL CORREDOR

y = 0,4141x + 3,0119

0

4

8

12

16

20

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

MONTSENY

y = 0,153x + 1,8898

0

2

4

6

8

10

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC


53


Figura 8.3 (cont.). Evolució de la tendència demogràfica de les poblacions de senglar als observatoris de les comarques de Barcelona.

y = 0,4073x - 0,2712

0

2

4

6

8

10

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7*

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

SERRALADA LITORAL

y = 0,6475x + 2,7462

0

4

8

12

16

20

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

ZCC DE COLLSEROLA


54


Figura 8.4. Evolució de la tendència demogràfica de les poblacions de senglar als observatoris de les comarques de Girona.

y = 0,0518x + 13,469

0

4

8

12

16

20

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

ALT EMPORDÀ

y = 0,0672x + 3,4449

0

2

4

6

8

10

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

FRESER-SETCASES

y = 0,5092x - 0,7046

0

2

4

6

8

10

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

LES GAVARRES

y = 0,6351x + 1,6353

0

4

8

12

16

20

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I RODALIES


55


Figura 8.5. Evolució de la tendència demogràfica de les poblacions de senglar als observatoris de les comarques del nord de Lleida i al Cadí.

y = -0,0167x + 2,3023

0

2

4

6

8

10

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

ALT PALLARS

y = -0,0475x + 2,9194

0

2

4

6

8

10

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

BOUMORT

y = -0,0685x + 3,5743

0

2

4

6

8

1098

/99

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

CADÍ


56


Figura 8.6. Evolució de la tendència demogràfica de les poblacions de senglar als observatoris de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.

y = 0,3866x - 0,3153

0

2

4

6

8

10

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

MUNTANYES DE PRADES

y = 0,0877x + 1,3435

0

2

4

6

8

10

98/9

9

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

PORTS DE TORTOSA I BESEIT

y = 0,2492x - 0,7557

0

2

4

6

8

1098

/99

99/0

0

00/0

1

01/0

2

02/0

3

03/0

4

04/0

5

05/0

6

06/0

7

07/0

8

08/0

9

09/1

0

10/1

1

11/1

2

12/1

3

Estim

a de

den

sita

t (s

engl

ars/

100

ha)

SERRA DEL MONTSANT

57

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

9. CARACTERÍSTIQUES DELS SENGLARS CAÇATS

9.1 Proporció de sexes

A la Taula 9.1 es mostra la proporció de sexes dels senglars caçats en cada espai i globalment pels 17 observatoris. Aquesta temporada aproximadament el 52 % dels senglars caçats en el conjunt de la xarxa d’observatoris eren mascles i el 48 %, femelles. A diferència del que és habitual, aquesta temporada les captures difereixen significativament de la proporció de sexes esperada en les poblacions de senglar (1:1) (Chi2 df=10 = 29.65; p>0,001).

Al Cadí, Garraf, les Gavarres, Montnegre i el Corredor, Ports de Tortosa i Beseit, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Serra del Montsant i ZCC de Collserola, s’han caçat més femelles que mascles, mentre que la resta es comporten com el conjunt, amb més mascles. Tot i això, enguany en cap observatori les diferències entre captures d’ambdós sexes han estat significatives.

Taula 9.1. Proporció de sexes dels senglars caçats als diferents espais durant la temporada 2012/13. Els espais en què la variació respecte la proporció 1:1 és significativa es destaquen en negreta i amb un asterisc.

Espai Mascles 1 Femelles 1 Proporció de mascles X2 p-valor

Alt Empordà 388 322 54,6 % 3,07 0,080

Alt Pallars 119 109 52,2 % 0,22 0,640

Boumort 49 42 53,8 % 0,35 0,553

Cadí 70 73 49,0 % 0,06 0,813

Freser-Setcases 248 203 55,0 % 2,35 0,125

Garraf 98 126 43,8 % 1,76 0,185

les Gavarres 564 595 48,7 % 0,44 0,506

Guilleries-Savassona 191 182 51,2 % 0,13 0,714

Montnegre i el Corredor 440 491 47,3 % 1,34 0,246

Montseny 1.027 938 52,3 % 1,97 0,160

Muntanyes de Prades 177 166 51,6 % 0,21 0,647

Ports de Tortosa i Beseit 107 145 42,5 % 2,88 0,090

Sant Llorenç del Munt i l’Obac 138 156 46,9 % 0,55 0,458

Serra del Montsant 86 87 49,7 % 0,01 0,914

Serralada Litoral 116 97 54,5 % 0,25 0,620

ZCC de Collserola 58 73 44,3 % 0,98 0,322

Zona Volcànica de la Garrotxa 1.162 1.135 50,6 % 0,17 0,680

Total 3.527 3.210 52,4 % 7,51 0,006* 1 La suma de mascles i femelles en alguns casos no correspon al total de captures de l’espai (valor que es mostra a la Taula 4.1), ja que en aquest apartat es tracten només les dades dels senglars dels quals s’ha anotat el sexe.

58

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

9.2 Distribució de pesos

La distribució de pesos dels senglars caçats, tenint en compte tots els espais conjuntament6

Figura 9.1

, mostra valors similars als de les temporades anteriors: la major part de senglars caçats, el 61 % de senglars capturats pesaven entre 30 i 69 kg, el 20 % no arribava als 30 kg i el 19 % superava els 70 kg (vegeu ).

Aquesta temporada s’han caçat 175 senglars amb un pes de 100 kg o superior, que suposen suposant un 2 % del total de captures). D’aquests, només tres femelles i la resta, mascles. Aquests nombres posen de manifest el dimorfisme sexual característic del senglar, amb mascles més grans i pesats que les femelles. També la mitjana dels pesos de les femelles capturades (43,6 kg) es significativament inferior a la dels mascles (52,9 kg) (vegeu Taula 9.2; Test U de Mann-Whitney: Z=17,93; p<0,001).

El pes màxim d’aquesta temporada ha estat el d’un mascle de 167 kg caçat al Montnegre i el Corredor.

Figura 9.1. Distribució de pesos i sexes dels senglars caçats als espais que formen part de la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA durant la temporada 2012/13. A l’Alt Pallars no s’han anotat els pesos dels exemplars caçats.

6 En els informes de les batudes realitzades a la Reserva de caça de l’Alt Pallars no s’hi anota el pes dels senglars capturats, per la qual cosa en aquest apartat no es tracten les dades d’aquest espai.

PES DELS SENGLARS CAÇATSTemporada 2012/13

Pes

Femelles (N=4.802) Mascles (N=4.897)

Per

cent

atge

d'in

divi

dus

< 30 kg 30-49 kg 50-69 kg 70-99 kg >=100 kg0

10

20

30

40

50

59

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Taula 9.2. Pesos dels senglars capturats durant la temporada 2012/13 als diferents espais. A l’Alt Pallars no s’han anotat els pesos dels exemplars caçats.

Espai

Femelles Mascles

Pes mitjà (kg) N Pes mitjà

(kg) Pes màxim

(kg)

Mascles de 100 kg o

més N

Alt Empordà 39,9 322 47,2 120 3,4 % 388

Boumort 45,6 42 57,5 120 2,0 % 49

Cadí 46,6 60 54,0 100 1,9 % 53

Freser-Setcases 43,6 201 52,5 125 1,6 % 248

Garraf 50,7 122 56,3 135 8,5 % 94

les Gavarres 44,0 595 51,5 121 4,1 % 564

Guilleries-Savassona 37,3 182 45,7 122 0,5 % 191

Montnegre i el Corredor 48,5 493 58,9 167 8,4 % 442

Montseny 43,1 938 51,2 131 2,2 % 1.027

Muntanyes de Prades 47,4 167 59,2 134 4,5 % 177

Ports de Tortosa i Beseit 46,3 141 52,5 102 4,7 % 106

Sant Llorenç del Munt i l’Obac 47,0 156 54,7 135 4,3 % 138

Serra del Montsant 43,7 78 57,4 107 4,8 % 83

Serralada Litoral 51,4 97 59,1 140 6,9 % 116

ZCC de Collserola 47,3 72 51,8 105 5,2 % 58

Zona Volcànica de la Garrotxa 40,5 1.136 53,3 138 2,3 % 1.163

Total 43,6 4.802 52,9 167 3,5 % 4.897

Analitzant els pesos separadament per espais, s’observen diferències significatives entre la mitjana dels pesos dels senglars capturats en cadascun d’ells (Kruskal – Wallis: H(15,N=9.704)=189,21; p<0,001). Els espais amb un pes mitjà més baix han estat aquesta temporada Guilleries-Savassona, amb 42 kg, i l’Alt Empordà, amb 44 kg, mentre que l’observatori on s’ha enregistrat un pes mitjà més elevat ha estat Serralada Litoral, amb 56 kg.

La distribució de pesos en cadascun dels espais (vegeu Figura 9.2) mostra que en general percentatges similars en cada categoria, si bé a les Muntanyes de Prades i a la Serralada Litoral el percentatge de senglars caçats amb un pes inferior als 30 kg és relativament més baix que l’habitual (del 10 i el 8 %, respectivament). No és descartable que això sigui degut a que la manca d'anotació de les dades de captures de garrins que poden ser atrapats accidentalment pels gossos.

En la franja de senglars de més pes, Guilleries-Savassona i l’Alt Empordà són també els espais amb els percentatge més baixos d’individus de més de 70 kg (només un 11 i 12 %). Els percentatges d’individus caçats amb un pes de 100kg o més oscil·len entre el 0,3 % de Guilleries-Savassona i el 4,7 % de la Serralada Litoral.

60

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Figura 9.2. Distribució del pes dels senglars capturats als diferents espais durant la temporada 2012/13. A l’Alt Pallars no s’han anotat els pesos dels exemplars caçats.

PES DELS SENGLARS CAÇATS PER ESPAISTemporada 2012/13

< 30 kg 30 - 49 kg 50 - 69 kg 70 - 99 kg > 99 kg

Per

cent

atge

d'in

divi

dus

Alt EmpordàBoumort

CadíFreser

GarrafGav arres

GuilleriesMontnegre

MontsenyPrades

PortsSt. Llorenç

MontsantS. Litoral

ZCC CollserolaZV Garrotxa

0

20

40

60

80

100

61

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

10. OBSERVACIÓ DE CABIROLS DURANT LES BATUDES DE SENGLAR

Un dels aspectes complementaris que s’enregistren als Carnets de colla senglanaire són les observacions d’altres ungulats que s’han vist durant les batudes.

L’espècie amb el nombre més elevat d’observacions anotades, ha estat el cabirol (Capreolus capreolus), una espècie en expansió i de difícil cens. L’anotació de les observacions realitzades en les batudes de senglar, així com d’informació referent al sexe o la classe d’edat dels cabirols vistos, contribueix a millorar el coneixement d’aquest petit cèrvid.

Durant la temporada 2012/13 s’han enregistrat un total de 6.418 observacions de cabirol en un total de 1.863 batudes, el 45 % del total de batudes anotades als Carnets de colla senglanaire i fulls de batuda de les Reserves. De mitjana s’han observat 3,4 cabirols en cadascuna d’aquestes batudes.

S’han observat cabirols en les batudes de senglar realitzades en tots els espais de la xarxa d’observatoris, excepte al Garraf (on no hi consta la presència de l’espècie), Gavarres i Ports de Tortosa (vegeu Figura 10.1). Freser-Setcases és l’espai on s’ha enregistrat el valor màxim del percentatge de batudes en què s’ha anotat l’observació de cabirols;, gairebé s’observa a totes les caceres. A més cal destacar aquest any la primera anotació de cabirols a Collserola, al municipi de Sant Cugat del Vallès, on s’han començat a constatar les primeres observacions de l’espècie.

La capacitat de colonització del cabirol i l’important capacitat de creixement de les seves poblacions es reflecteix en el fet que ara ja no únicament s’observen cabirols en un percentatge molt alt de batudes de senglar a les comarques del nord de Catalunya, sinó que l’expansió a les comarques de Barcelona i de Tarragona és també molt notòria.

L’anotació dels cabirols o altres ungulats que es veuen a les batudes permet tenir un indicador sobre l’evolució de les seves poblacions. Per això s’ha informat als caçadors que és molt interessant que segueixin enregistrant-ne totes les observacions que en fan a les caceres. També se’ls ha recomanat que anotin els cabirols, senglars o altres espècies d’ungulats que es puguin trobar morts per altres causes.

62

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Figura 10.1. Percentatge de batudes de senglar en què s’ha observat cabirol als espais que formen part de la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT DE SENGLAR durant la temporada 2012/13. S’indica sota el nom de cada espai, la primera temporada en que s’enregistraren cabirols a les batudes de senglar.

Des de fa uns anys, els caçadors també anoten als Carnets de colla senglanaire informació sobre els cabirols caçats durant les batudes de senglar. En total la temporada 2012/13 s’han enregistrat dades de 468 cabirols caçats (vegeu Taula 10.1). Les captures s’han portat a terme en 306 batudes efectuades en 11 espais. La major part de captures s’han portat a terme en el període hàbil de l’espècie entre els mesos de setembre i novembre, i el 12 % en els mesos de gener i febrer, quan només és permesa la captura de femelles.

El 54 % dels cabirols caçats eren femelles i el 45 %, mascles (no s’ha anotat el sexe de cinc individus caçats), essent significativa la major proporció de femelles caçades ((Chi2 df=10 = 29.65; p>0,001). En la major part d’espais en què s’han obtingut dades, les captures de cabirol es distribueixen en proporcions similars a les globals entre ambdós sexes (vegeu Figura 10.2) i només a l’Alt Empordà s’han caçat un percentatge lleugerament superior de mascles.

63

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

L’elevat nombre de femelles que s’aconsegueix abatre en la caça en batuda, és un fet molt positiu que ajuda a controlar l’expansió de l’espècie. En els espais amb major densitat de població el cabirol comença a comportar problemàtiques diverses (danys a conreus i plantacions forestals o accidents a les carreteres) i el seu control ajuda a reduir-les.

El pes mitjà dels cabirols caçats ha estat de 22,3 kg, amb un rang que oscil·la entre els 7 i els 43 kg, segons les anotacions realitzades. Com en el cas del senglar, també en el cabirol és característica l’existència de dimorfisme sexual i les diferències entre el major pes dels mascles (amb una mitjana de 23,5 kg) i l’inferior de les femelles (21,4 kg) són significatives (Test U de Mann-Whitney: Z=5,14; p<0,001).

Taula 10.1. Nombre de cabirols caçats i proporció de sexes segons anotacions als carnets i fitxes de batuda dels espais integrats en la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT DE SENGLAR. No s’han anotat dades de cabirols caçats a Freser-Setcases, les Gavarres, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Ports de Tortosa i Beseit, ni ZCC de Collserola. Al Garraf no hi consta la presència de l’espècie.

Espai Cabirols caçats

Mascles Femelles

N % N %

Montnegre i el Corredor 157 72 45,9 85 54,1

Zona Volcànica de la Garrotxa 142 68 47,9 74 52,1

Alt Empordà 73 1 38 52,1 31 42,5

Muntanyes de Prades 25 1 7 28,0 17 68,0

Serra del Montsant 21 9 42,9 12 57,1

Serralada Litoral 20 8 40,0 12 60,0

Montseny 11 5 45,5 6 54,5

Cadí 8 2 25,0 6 75,0

Guilleries-Savassona 6 3 50,0 3 50,0

Alt Pallars 3 0 0,0 3 100,0

Boumort 2 0 0,0 2 100,0

Total 11 espais 468 1 212 45,3 251 53,6 1 No s'ha enregistrat el sexe de tots els cabirols que s'han caçat.

64

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

Figura 10.2. En la major part d’espais les captures es distribueixen en proporcions similars de mascles i de femelles, amb un percentatge lleugerament més elevat de femelles.

SEXE DELS CABIROLS CAÇATS PER ESPAISTemporada 2012/13

Mascles Femelles

Per

cent

atge

d'in

divi

dus

Alt EmpordàAlt Pallars

BoumortCadí

GuilleriesMontnegre

MontsenyPrades

MontsantS. Litoral

ZV Garrotxa0

20

40

60

80

100

65

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

11. RECOMANACIONS PER A LA TEMPORADA DE CAÇA 2013/2014

Enguany no es disposa de dades de productivitat (nombre de cries per cada 100 femelles que hauran nascut aquest any), ja que la manca de pressupost no ha permès realitzar l'anàlisi dels tractes reproductius de femelles, que s'han recollit com cada any a la Garrotxa. La falta d’aquesta dada impedeix fer previsions sobre el creixement de la població.

A nivell de gestió cal tenir en compte que les densitats de senglar són molt altes a les comarques gironines i en algunes poblacions del nord de Barcelona, tot i l’important esforç de caça que estan fent les colles senglanaires. L’excés de densitat comporta un augment dels conflictes, especialment dels accidents a les carreteres i dels danys als conreus.

En aquesta situació el DAAM aplica mesures que faciliten el control poblacional, com l’ampliació del període hàbil de caça del senglar (RESOLUCIÓ AAM/531/2013, d’11 de març per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2013-2014 en tot el territori de Catalunya).

Per controlar l’excés de densitat de senglar que tenim en algunes zones de Catalunya és necessari aplicar actuacions que integrin la cooperació dels agents implicats: caçadors, pagesos, propietaris forestals i administracions. A les zones on la densitat de senglar encara no ha assolit aquests nivells també és recomanable aplicar actuacions amb caràcter preventiu, per evitar que es produeixin excepcionals augments com els observats a les comarques gironines. Les actuacions que es proposen van orientades a aconseguir dos objectius:

1. Capturar el màxim nombre de senglars

El control poblacional que es porta a terme mitjançant l’activitat cinegètica és un aspecte clau per regular l’excés de densitat de senglar que s’observa en bona part de Catalunya. Per això cal fomentar la cooperació dels caçadors i afavorir que la seva activitat es pugui desenvolupar de manera compatible amb altres usuaris dels espais naturals. És recomanable que els caçadors segueixin fent el màxim nombre de batudes possible fins al final del període hàbil de caça, per evitar un augment de densitat que impliqui majors conflictes. I també cal evitar que quedin enclavaments sense caçar o amb molt baixa activitat cinegètica, ja que els senglars ho reconeixen com refugis segurs i s’hi concentren durant la temporada de caça, dificultant d’aquesta manera l’adequat control de població.

També cal dotar als caçadors d’infraestructura que permeti donar un tractament adequat als centenars de senglars que es cacen en alguns espais, i promoure la comercialització de la carn de l’espècie.

2. Reduir al mínim la productivitat de la població

Per controlar el creixement d’una població, tan important és augmentar la mortalitat (nombre de senglars caçats cada any) com reduir la natalitat (el nombre de senglars que neixen cada any). La productivitat d’una població de senglar depèn en gran mesura de dos factors que no podem controlar com són l’anyada d’aglà -o fruits forestals en general- i la pluviositat a la primavera, però hi ha altres factors com ara la disponibilitat d’aliment que també tenen molta importància i que sí podem regular. En concret, hi ha tres actuacions fonamentals:

2.a. Fomentar la protecció de conreus. A més de reduir els danys que pateixen els pagesos, té l’objectiu que el senglar tingui menys possibilitats d’ingerir aliments altament

66

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

nutritius -com el blat de moro- fet que li permet augmentar la seva productivitat. Més engreixament comporta més percentatge de femelles prenyades i una mitjana més alta de garrins per ventrada (Rosell et al. 20127

2.b. Evitar qualsevol possibilitat de creuament amb porc domèstic. Controlar els riscos en instal·lacions de cria de porc i capturar amb la màxima rapidesa senglars encreuats i porcs ensalvatgits o que es trobin al medi natural (també els anomenats 'vietnamites'). Porcs i senglars són la mateixa espècie, i els individus encreuats tenen una productivitat més alta. Per això cal evitar qualsevol risc d’encreuament.

).

2.c. No donar menjar als senglars. Si els donem menjar suplementari, els senglars s’engreixen més i les femelles tenen una productivitat més alta; això afavoreix l’augment poblacional, el contrari del que pretenem aconseguir. Actualment no és permès donar menjar als senglars als terrenys de caça, tret de casos en que s’autoritza excepcionalment. La Resolució AAM 531/2013 estableix a l’article 8.13 No es pot subministrar aliment als exemplars de porc senglar fora del seu període hàbil de caça, llevat que sigui autoritzat excepcionalment (...) per raons de control poblacional. Aquesta norma complementa el que estableix el Reglament de la llei de caça (DECRETO 506/1971) que a l’article 33 prohibeix Cualquier práctica que tienda a chantear, atraer o espantar la caza existente en terrenos ajenos i és evident que l’aportació de blat de moro (o altres aliments) atrauria als senglars cap al terreny de caça. En tot cas, és essencial que no s’aporti menjar suplementari als senglars a cap lloc ni època de l’any.

7 ROSELL, C., NAVÀS, F. & ROMERO, S. 2012. Reproduction of wild boar in a cropland and coastal wetland area: implications

for management. Animal Biodiversity and Conservation, 35.2: 209-217

67

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

12. RESUM I CONCLUSIONS

Objectius del PROGRAMA i espais integrats a la xarxa d’observatoris

• El PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA va començar la temporada 1998/99 i s’ha portat a terme durant les 15 darreres temporades, seguint el model establert al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa fa 23 anys. L’objectiu general del PROGRAMA és conèixer la tendència demogràfica de les poblacions de senglar a Catalunya, a partir d’una xarxa d’observatoris formada per espais distribuïts per les diferents regions biogeogràfiques. De manera complementària, es pretén també fomentar la cooperació entre gestors, tècnics, guardes i caçadors.

• La coordinació del PROGRAMA va a càrrec de la Subdirecció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya, entitat que promou el seguiment. També hi col·laboren el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (adscrit al mateix Departament), l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i els Consorcis de les Gavarres, del Parc de la Serralada Litoral i de l’Espai Natural de Guilleries-Savassona.

• Actualment la xarxa d’observatoris integra un total de 17 espais: deu Parcs Naturals o Espais d’Interès Natural (Garraf, les Gavarres, Guilleries-Savassona, Montnegre i el Corredor, Montseny, Muntanyes de Prades, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Serra del Montsant, Serralada Litoral i Zona Volcànica de la Garrotxa), cinc Reserves de Caça (Alt Pallars, Boumort, Cadí, Freser-Setcases i Ports de Tortosa i Beseit, tres de les quals també inclouen terrenys que formen part dels Parcs Naturals de l’Alt Pirineu, Cadí-Moixeró i els Ports), la Zona de Caça Controlada de Collserola (que inclou terrenys del Parc Natural de Collserola) i un sector que inclou Àrees Privades de Caça de l’Alt Empordà.

• S’han analitzat dades de 4.224 batudes de la temporada 2012/2013, realitzades dintre del període hàbil de caça (regulat per la Resolució AAM/748/2012, de 20 d’abril). Aquestes batudes s’han portat a terme en una superfície de 421.610 ha de terrenys cinegètics i s’hi han caçat 10.496 senglars, gairebé un terç de les captures de senglars declarades pels caçadors de tot Catalunya al DAAM.

Caracterització de l’activitat cinegètica

• Com en temporades anteriors, el període hàbil de caça s’ha allargat en tots els espais analitzats. A les comarques de Girona el període hàbil s’inicià l’1 de juliol, si bé durant els mesos de juliol i agost la caça del porc senglar només es podia realitzar per danys a l’agricultura, i finalitzà el 10 de març de 2013. A la resta de demarcacions el període hàbil s’inicià el 2 de setembre de 2012 i finalitzà el 24 de febrer de 2013, excepte a les comarques de Lleida que s’allargà fins al 31 de març. Cal tenir en compte que el tractament no inclou dades de les batudes fetes amb autoritzacions especials fora del període hàbil, ni tampoc es tenen en compte les batudes realitzades a les comarques de Girona en els mesos de juliol i agost.

• Més del 90 % de les colles han sortit a caçat durant el període d’allargament al febrer, organitzant 455 batudes en les quals s’han caçat 1.100 senglars. D’aquesta manera els caçadors contribueixen a controlar la densitat de població del senglar. Durant

68

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

el mes de març s’han portat a terme 90 batudes, efectuades pel 64 % de les 45 colles de les comarques de Girona i Lleida que podien caçar en aquest mes.

• La pressió de caça sobre el senglar, conjuntament per tots els observatoris, ha estat la temporada 2012/13 d’1 batuda/100 ha. Des de la temporada 2005/06 s’observa un nombre de batudes per superfície més elevat que en les temporades prèvies, a causa de l’allargament del període hàbil aplicat. En general als espais del Nord-est de Catalunya és on s’ha enregistrat una pressió cinegètica més elevada, per sobre de la mitjana catalana.

• Globalment, aquesta temporada la participació mitjana en les caceres s’ha situat en 24 caçadors/batuda, que han caçat amb una mitjana de 22 gossos.

Captures per batuda i per unitat de superfície

• Els gairebé 10.500 senglars caçats en els espais que integren la xarxa d’observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT representen un rendiment global de 2,5 senglars caçats/batuda. Les diferències entre espais són molt importants; el rendiment màxim s’ha obtingut aquesta temporada a la ZCC de Collserola, amb més de 7 senglars caçats/batuda, i el mínim s’ha enregistrat al Cadí, amb una mitjana de 0,8 senglars caçats/batuda.

• La temporada 2012/13 s’ha assolit el rècord de 2,5 senglars caçats/100 ha, amb un augment molt important en els darrers anys. Els espais de les comarques de Girona i nord de Barcelona, així com també la ZCC de Collserola, són els que enregistren valors més elevats d’aquest paràmetre. El màxim s’ha obtingut, com cada temporada, a l’Alt Empordà, amb 5,7 senglars caçats/100 ha, valor molt similar al que s’ha enregistrat a la Zona Volcànica de la Garrotxa. El mínim s’ha obtingut aquesta temporada al Cadí, amb 0,6 senglars caçats/100 ha.

Efectivitat de caça

• Pel conjunt d’observatoris aquesta temporada s’han capturat el 35 % dels senglars que s’han observat a les batudes, paràmetre molt estable al llarg de totes les temporades d’aplicació del PROGRAMA DE SEGUIMENT.

Densitat de les poblacions de senglar

• En la major part d’observatoris l’índex de densitat de senglar ha augmentat respecte la temporada 2011/12, amb augments molt notables (per sobre del 40 %) a la ZCC de Collserola, l’Alt Empordà i la Zona Volcànica de la Garrotxa. Cal recordar que durant l’any 2012, a l’espai de referència de la Garrotxa s’estimà una de les productivitats més elevades en tots els anys, fet que explica aquest augment en les poblacions de diverses zones de Catalunya. L’índex de densitat de senglar ha disminuït només als espais de Ports de Tortosa i Beseit, Boumort i la Serra del Montsant.

• La temporada 2012/13 s’han assolit densitats de població excepcionalment altes a la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’Alt Empordà i set espais més tenen densitats altes o molt altes,

69

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

amb valors iguals o superiors a 6 senglars/100 ha. L’excés de densitat de senglar comporta l’augment dels conflictes com ara accidents a les carreteres i danys als conreus. A mes, l’alt nombre d’individus comporta que hi pugui haver un agreujament exponencial del problema, si aquest any hi ha una alta productivitat

• A les comarques de Girona l’estima de densitat de senglar es manté alta o molt alta en tots els espais, a excepció de Freser-Setcases on es deixa notar més la influència pirinenca. Les densitats han assolit enguany un valor excepcionalment elevat a la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb més de 17 senglars/100 ha, superant per primer cop en tot el seguiment l’observatori de l’Alt Empordà, que es manté per sobre dels 15 senglars/100 ha. Les Gavarres mostren també una densitat alta, mentre que a Freser-Setcases la població es manté en una densitat més moderada.

• Les comarques de Barcelona mostren des de fa força anys dues zones clarament diferenciades. Els espais de més al nord, tocant ja a les comarques de Girona –Guilleries-Savassona, Montseny i Montnegre i el Corredor–, juntament amb la ZCC de Collserola, mostren densitats de senglar altes o molt altes, amb 7 o més senglars/100 ha. La resta d’espais mostren densitats més moderades: 4 senglars/100 ha al Garraf i Sant Llorenç del Munt i l’Obac i 6 senglars/100 ha a la Serralada Litoral.

• Les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre mantenen en general densitats entre baixes i moderades, amb poc per sobre de 2 senglars/100 ha tant als Ports de Tortosa i Beseit com a la Serra del Montsant. Les Muntanyes de Prades mostren una densitat molt superior, 6 senglars/100 ha, ja que els hàbitats existents són més propicis per a l’espècie.

• Finalment, a les comarques del nord de Lleida s’observa que la densitat continua essent entre baixa i moderada, amb 2 senglars/100 ha a Boumort i el Cadí, i 3 senglars/100 ha a l’Alt Pallars. Aquest, a més, és el sector de Catalunya on les densitats mostren major estabilitat o, fins i tot, certa tendència a disminuir.

Recomanacions de gestió per a la propera temporada

• Per controlar l’excés de densitat de senglar que tenim en algunes zones de Catalunya és necessari aplicar actuacions que integrin la cooperació dels agents implicats: caçadors, pagesos, propietaris forestals i administracions. A les zones on la densitat de senglar encara no ha assolit aquests nivells també és recomanable aplicar actuacions amb caràcter preventiu, per evitar que es produeixin excepcionals augments com els observats a les comarques gironines.

• Les actuacions que es proposen van orientades a aconseguir dos objectius: capturar el màxim nombre de senglars i reduir al mínim la productivitat de la població.

• Per controlar l’excés de població és fonamental l’activitat cinegètica. Cal fomentar la

cooperació dels caçadors i afavorir que la seva activitat es pugui desenvolupar de manera compatible amb altres usuaris dels espais naturals; també és important dotar-los d’infraestructura que permeti donar un tractament adequat als centenars de senglars que es cacen en alguns espais, i promoure la comercialització de la carn de l’espècie.

• També és indispensable aplicar actuacions dirigides a reduir la productivitat, que està

clarament relacionada amb la disponibilitat d’aliment. Per això és recomana promoure la protecció de conreus (per dificultar que els senglars hi tinguin accés), prohibir totalment l’aportació d’aliment suplementari (tant per part dels caçadors, activitat ja regulada per la

70

Pro

gram

a de

seg

uim

ent d

e le

s po

blac

ions

de

seng

lar a

Cat

alun

ya. T

empo

rada

201

2/20

13

normativa vigent, com per habitants de zones urbanes o periurbanes) i evitar les oportunitats que es produeixin creuaments amb porc domèstic mitjançant estrictes controls en instal·lacions de cria de porcí a l’aire lliure i disposant de protocols d’acció immediata per a la captura de senglars encreuats o porcs ensalvatgits.

· Imprès en paper ecològic. PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA ....

Documents

Transcript of · Imprès en paper ecològic. PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA ....