Diputació de Barcelona

Implantaciód’un sistema d’informació

geogràfica als ajuntaments

EDITA

Àrea de Règim Interior, Hisenda i PlanificacióServei d’Informàtica i TelecomunicacionsPla d’assistència informàtica als municipis

COORDINACIÓ

Àngel Castañer i Rausell Diputació de Barcelona

REDACCIÓ

Judith Sugrañes i Pallach Institut Català de Tecnologia

COL·LABORACIÓ TÈCNICA

Josep Garriga i Nualart Ajuntament de Malgrat de Mar

Jordi Dòria i Estrany Ajuntament de MataróJoan Montero i PasqualFrancesc Lleonart i Cruz

Francesc Pallarols i Rusca Ajuntament de Sant Cugat del VallèsEugeni Vila i Lolo

Jaume Viñas i Torné Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

Josep M. Dexeus i Ferrer Institut Català de TecnologiaJudith Sugrañes i Pallach

Manel Vallvé i Gavarron Diputació de BarcelonaCésar de los Santos VillodresÁngel Murillo i Díaz

© Diputació de BarcelonaJuliol de 1995

Producció: Institut d’Edicions de la Diputació de BarcelonaImpressió: Litografia Rubio, SAISBN: 84-7794-392-3Dipòsit legal: B-34383-95

Edició no venal

5

Índex

Presentació 7

Introducció 9

Concepte de SIG municipal 11

Definició d’un SIG 11Elements implicats 11Relació amb entitats 13

Context d’implantació d’un SIG 15

Condicionaments informàtics previs 15Informació de base i la seva gestió 16

Procés d’implantació d’un SIG 19

Fase 1 • Disseny del projecte 19Fase 2 • Instal·lació i posada en marxa 23Fase 3 • Explotació i manteniment 24

Descripció dels factors principals de l’èxit d’un SIG 25

Requeriments organitzatius 25Formació del personal 26Obtenció i depuració de les dades 27

Àmbits d’aplicació i funcionalitat dels SIG 33

Estudi de SIT municipals 35

Definició del SIT per a la gestió municipal 35Abast de l’estudi 35Contingut de l’estudi 37Estudi del SIT de l’empresa Absis 37Estudi del SIT de l’empresa Audifilm 39Estudi del SIT de l’empresa Imsa 41

Estudi del SIT de l’empresa Summa 43Estudi del SIT de l’empresa Tao 45

Conclusió 47

Bibliografia 49

Relació de sigles 51

6

7

Presentació

La Diputació de Barcelona ha dut a terme els darrers anys un programa de suport en matèria de tec-nologies de la informació als ajuntaments de la província, el qual ha permès ajudar els ajuntaments aanar introduint com a suport a la seva gestió la informàtica i les telecomunicacions, i millorar, així, l’e-ficiència d’aquestes institucions.

Les avaluacions de paquets informàtics, les comissions d’usuaris, les ajudes a la presa de decisionsen forma de consultoria o el pla especial d’assistència per a la posada en marxa de la recent nova ins-trucció de comptabilitat són alguns exemples de la tasca desenvolupada amb uns resultats òptims.

Ara vull presentar aquest treball, que consisteix en una reflexió sobre els sistemes d’informació geogrà-fica i la seva viabilitat per al món local.

Efectivament, el coneixement del territori, així com també el tractament de la informació que gene-ra o que té associada, és cabdal per a un ajuntament. Les noves tecnologies de la informació tambéhan arribat a aquest àmbit, i és per això que des de l’Àrea que presideixo hem cregut oportú oferir alconjunt d’administracions municipals una eina documental útil i que serveixi de base en un procés d’im-plantació exitós.

Amb la convicció que la millora en la gestió de les nostres corporacions passa per una bona utilit-zació dels recursos humans i materials i, per tant, de la tecnologia a emprar, us convido a seguir aquestdocument, tot esperant que sigui interessant i útil per a la vostra feina.

Joan Rangel i TarrésDiputat president de l’Àrea de Règim Interior, Hisenda i Planificació

9

Introducció

Si la dècada dels vuitanta va significar l’entrada massiva de la informàtica als ajuntaments, la dècadadels noranta en representa la consolidació i, sobretot, l’ajust de l’oferta a la demanda real.

Efectivament, avui dia, tant el nivell d’exigència municipal com les possibilitats de les tecnologiesde la informació han pujat significativament.

Dins de l’àmbit dels sistemes d’informació municipal, històricament s’han anat desenvolupant pro-cessos de tractament alfanumèric de la informació.

Això ha permès que la gestió als municipis millorés en eficiència, sobretot en poder tractar amb sufi-ciència aspectes tan importants com la comptabilitat, la gestió recaptatòria, el padró d’habitants o demanera més general, i gràcies als processadors de textos, la informació no estructurada –actes, infor-mes, oficis, etc.

Ara bé, avui dia i cada cop amb més força, l’administració d’un municipi requereix, per part del seuajuntament, un coneixement exhaustiu del territori.

Un sistema d’informació municipal ideal ha de permetre la gestió i l’explotació conjuntes de les dadesalfanumèriques i de les gràfiques, que configuren conjuntament la realitat del territori, i és el que es coneixper Sistema d’Informació Territorial (SIT).

La tecnologia necessària per tractar aquests tipus de sistemes és la relativa al Sistema d’InformacióGeogràfica (SIG). Aquesta eina que si bé fa uns anys era encara lluny de les possibilitats municipals,avui l’abaratiment dels costos i la major facilitat d’ús l’apropa, més i més, a l’àmbit de gestió dels ajun-taments.

A aquesta evolució tecnològica favorable, s’hi afegeix el fet que el Centre de Gestió Cadastral iCooperació Tributària (CGCCT) ha normalitzat els processos d’intercanvi de les dades cadastrals, tantgràfiques com alfanumèriques.

Davant la possibilitat real que molts ajuntaments, fins i tot els més modestos, puguin incorporar aques-tes noves tecnologies, es fa del tot necessari actuar per intentar no repetir els errors del passat quanles corporacions locals van iniciar els processos d’informatització bàsics.

La Diputació de Barcelona conscient d’aquesta tendència i també de les falses expectatives quepoden generar les mancances, de tipus informatiu i organitzatiu, existents sobre el tema o l’escasse-tat d’especialistes, va decidir, en el marc del Pla d’assistència informàtica als municipis, fer un estudisobre la implantació d’un SIG als ajuntaments en l’elaboració del qual han participat tècnics d’ajunta-ments, de l’Institut Català de Tecnologia i de la mateixa Diputació.

Aquesta publicació és el resultat d’aquest treball. Un treball, com es veurà, que no intenta enfocarla implantació d’un SIG des d’un punt de vista teòric, sinó que parteix de la realitat existent, tant al mónempresarial del sector informàtic dedicat a la gestió municipal, com de la situació en els mateixos ajun-taments, els quals es caracteritzen, és evident, per una gran disparitat pel que fa a grandària i recursosperò també pel que fa al nivell tecnològic i organitzatiu en què es troben.

11

En aquest punt s’inclou la definició de sistema d’informació geogràfica, la descripció de les aplicacionsinformàtiques municipals que hi estan implicades i, finalment, s’esmenten les entitats supramunicipalsamb les quals s’estableix intercanvi pel que fa a les dades bàsiques de gestió municipal.

Definició d’un SIG

Per fixar les idees, considerem convenient definir en primer lloc què és un sistema d’informació geogrà-fica o SIG.

Entre les possibles definicions n’escollirem dues, que d’alguna manera es complementen:– Sistema de captura, emmagatzemament, recuperació, anàlisi i representació de dades espacials.– Conjunt de funcions que permeten la interrelació de fitxers de dades gràfiques amb fitxers de dades

alfanumèriques.Integrant les dues definicions, podem dir que per a un ajuntament un SIG és un sistema d’informa-

ció que es nodreix de dades de les aplicacions alfanumèriques, com poden ser rendes, població, etc.,i d’informació gràfica, com ara cartografia, planejament, etc. El SIG interrelaciona aquestes dades, demanera que l’ajuntament pot fer una explotació combinada de les dades i treure’n la informació que,en cada moment, l’interessi.

Un SIG és, doncs, una eina informàtica que cal situar i integrar en el conjunt dels mitjans tecnolò-gics que permeten que un ajuntament gestioni i governi el seu municipi.

Un SIG, més que un producte, és un projecte, i perquè un sistema d’aquestes característiques siguiplenament operatiu, cal fer una planificació a mig termini, i cal comptar amb la motivació dels recursoshumans i amb un bon suport de l’organització.

Elements implicats

Els elements implicats en la implantació d’un SIG municipal són, a banda del mateix SIG i de la carto-grafia, les aplicacions de gestió municipal. Per a un ajuntament, l’objectiu del projecte SIG hauria deculminar amb la configuració i l’obtenció d’un sistema d’informació territorial (SIT) municipal propi.

El sistema d’informació territorial és el resultat de la interrelació i la integració entre les dades alfa-numèriques de les aplicacions de gestió i la cartografia o informació gràfica que nodreix el SIG. Sobreaquestes dades hi ha, com veiem a l’esquema de la pàgina següent, uns sistemes de gestió de les basesde dades alfanumèriques i de les gràfiques, i finalment els aplicatius corresponents.

Aquesta relació de les dades gràfiques amb les dades alfanumèriques (anomenada vincle o interfí-cie a l’esquema) pot estar, com hem indicat, totalment o parcialment resolta, o bé pel subministradordel SIG o de l’aplicatiu de gestió, o bé pot ser assumida per l’ajuntament, si disposa d’una capacitattècnica suficient.

Considerem que l’establiment del lligam o vincle entre els dos entorns de l’esquema és un dels aspec-tes clau per assegurar l’existència d’un SIT d’àmbit municipal operatiu.

Concepte de SIG municipal

Aplicacions de gestió municipal

Són el conjunt de programes per elaborar i processar les dades alfanumèriques de gestió municipal:pressupost, padró fiscal, padró d’habitants, etc. Com veurem en aquest treball, la primera tasca i pot-ser la més important juntament amb la cartografia que ha de dur a terme un ajuntament que vol treureprofit d’un SIG és depurar-la i integrar les seves dades alfanumèriques.

Els principals proveïdors de programes de gestió municipal estan implantant, o ja el tenen operatiu,el seu sistema d’aplicacions de gestió d’acord amb la filosofia de base de dades única i amb referen-ciació territorial. Aquest punt no solament ens sembla necessari per a una correcta explotació d’un SIG,sinó indispensable per a la simplificació de la gestió de l’ajuntament i per al manteniment en el tempsde la coherència del seu sistema d’informació.

Les aplicacions de gestió municipal tradicionals, considerades alfanumèriques, es nodreixen de lainformació, organitzada en bases de dades i gestionada per un sistema de gestió de bases de dadespropi, el qual ha de ser compatible amb el del SIG.

Sistema d’informació geogràfica

Un SIG orientat a la gestió municipal pot estar constituït per mòduls bàsics per iniciar els treballs i permòduls addicionals, en funció de les necessitats de l’ajuntament o segons el nivell de competènciesque pugui assumir.

Com veurem a l’apartat corresponent a l’estudi de SIT municipals, hi ha uns mòduls estàndars SIGo aplicatiu SIG base i un desenvolupament sobre aquest aplicatiu, realitzat per l’empresa informàticao pel mateix ajuntament, si disposa dels recursos necessaris. Les dades alfanumèriques poden estarsituades al SGBD de les aplicacions de gestió o al SGBDG, segons els casos.

Cartografia

La cartografia és el conjunt de dades gràfiques de les quals es nodreix un SIG.Pel que fa a la cartografia, té diferents usos: parcel·lari, planejament urbanístic, mapes temàtics, etc.;

i dues funcions: creació i manteniment. El grau de precisió de la planimetria requerit per a cada ús noés el mateix; les eines i els esforços per a la seva creació i per al seu manteniment, ni òbviament elscostos, tampoc no són els mateixos.

Un ajuntament, en principi, ha d’optar per una cartografia digitalitzada única –pot ser el resultat dela integració de planimetries de precisions diferents-, capaç de cobrir el conjunt de les necessitats dela gestió municipal. Un altra alternativa –no recomanable– consisteix a disposar de planimetries de carac-terístiques diferents, segons les necessitats sectorials, probablement incompatibles entre elles i actua-litzables separadament. En aquest cas, és evident que es limitaria força o es complicaria l’aprofitamenti la utilitat del SIG entre el conjunt dels serveis de l’ajuntament.

12

Aplicacionsde gestiómunicipal

Informacióde gestió

alfanumèrica

SGBDA

Informaciógràfica

SGBDG

AplicatiuSIGbase

SIGfuncions

addicionals

Vincleinterfície

Entorn alfanumèric Entorn gràfic

SGBDA: Sistema de Gestió de la Base de Dades Alfanumèrica. SGBDG: Sistema de Gestió de la Base de Dades Gràfica.

ESTRUCTURA D’UN SISTEMA D’INFORMACIÓ TERRITORIAL

Creació

Cartografia

Relació amb entitats

A continuació presentem els organismes amb els quals és convenient –i en alguns casos imprescindi-ble– establir un intercanvi d’informació pel que fa a les dades bàsiques de gestió municipal, tal comveiem a l’esquema.

13

Hisenda i el Centre de Gestió Cadastral i Cooperació Tributària

Pel que fa a Hisenda, i més precisament al Centre de Gestió Cadastral i Cooperació Tributària, cal dirque les funcions que la llei assigna a aquest organisme i que exerceix per mitjà de les gerències terri-torials són essencials per a la gestió municipal.

És important que els ajuntaments que volen dotar-se d’un SIG sàpiguen que les formes de col·labo-ració i delegació de competències entre administracions s’estableixen en dos sentits: les funcions deles entitats locals no solament poden ser assumides per altres entitats públiques –per exemple, dele-gació de funcions de recaptació dels ajuntaments a la Diputació–, sinó que també és possible establirfórmules de col·laboració de les entitats locals amb l’Administració de l’Estat per a la gestió de com-petències que té reservades.

A l’esquema anterior s’anoten les funcions principals que exerceixen les Gerències Territorials, ambles quals un ajuntament pot plantejar-se col·laborar per intentar millorar la fiabilitat necessària de lesdades bàsiques i estar en situació de poder-les actualitzar i integrar millor a la seva gestió diària.

– La realització de treballs tècnics de formació, conservació i revisió dels cadastres immobiliaris, rús-tics i urbans (cartografia, fitxers FIN, etc.).

– L’estudi del sistema de valoració dels béns immobles.– La gestió i la inspecció de les contribucions territorials (IBI).S’anota també en el bloc Hisenda l’Impost sobre activitats econòmiques (IAE). Ni Hisenda (cens i

tipificació de les activitats), ni el Centre de Gestió Cadastral (característiques i ubicació geogràfica delslocals comercials i industrials), ni els municipis (conjunt de la gestió, incloent-hi la recaptació) no dis-posen, avui dia, d’una informació fiable comuna.

Un ajuntament que pretén dotar-se d’un SIG haurà de començar per fixar quin grau de col·labora-

Coordinacióde valors FIN

IBI

IAE

Ponènciade valors

Centre de Gestió Cadastral i Cooperació Tributària Hisenda RegistrePropietat

Cartografia

Cens

INE

Parcel·lari

Manteniment Cartografia

SIG

Planejamenturbanístic Temàtica

Referenciacióterritorial

Aplicacionsde gestiómunicipal

Corporacions locals

RELACIONS DE LES CORPORACIONS LOCALS AMB LES ENTITATS SUPRAMUNICIPALS

ció amb Hisenda, principalment amb les Gerències Territorials, té interès a establir i pot finançar o tèc-nicament assumir, ja que aquesta qüestió hauria de ser determinant per a la reorganització de la ges-tió municipal a l’hora d’incorporar un sistema d’informació geogràfica. Un dels objectius d’aquest tre-ball és justament facilitar aquesta tasca a l’ajuntament.

L’Institut Nacional d’Estadística

Les relacions amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE) es presenten d’una manera similar, si bé elgrau de complexitat és inferior al de la problemàtica cadastral. Un ajuntament haurà de decidir, tambéen aquest cas, si pretén assumir tècnicament, amb l’acord de l’INE, tot el control de les seves dades–les de població/cens electoral– en benefici propi com en el de l’ens titular.

Els Registres de la Propietat

D’altra banda, cal considerar que, quan els registres de la propietat estiguin informatitzats, caldràestablir els mecanismes d’interrelació entre ells i els ajuntaments, de manera que hi hagi un intercanvid’informació en els dos sentits. El registrador podrà subministrar informació de les compra-vendes al’ajuntament pel que fa a les plus-vàlues, etc., i l’ajuntament haurà de facilitar informació al registrador:dades urbanístiques, càrregues tributàries, etc.

14

En la implantació d’un SIG intervenen molts factors. Aquest és el motiu pel qual en funció del sistemainformàtic municipal, de la informació de base existent i del seu sistema de gestió ens podem trobaren diferents escenaris d’implantació, que es descriuen a continuació.

Condicionaments informàtics previs

Tenint en compte, com hem vist, les característiques i l’entorn en el qual s’ha de situar i integrar el SIG,l’ajuntament té interès a conèixer la situació en què es troba el seu sistema informàtic, per evitar, a ban-da dels problemes propis de la implantació del SIG, aquells que encara no ha resolt. Per això, primerde tot, s’hauria de formular algunes preguntes clau que li permetran fer un diagnòstic:

– El sistema informàtic i la infrastructura actual el satisfan o són obsolets?– Els programes de gestió que s’utilitzen responen a les necessitats dels diferents departaments o

estan desfasats?– La informació bàsica necessària per a la gestió municipal és única i està a la disposició de les diver-

ses unitats de gestió o està dispersa i duplicada en les diferents aplicacions?– Si no és única i compartida, és perquè el sistema informàtic actual no ho permet o perquè l’ajun-

tament encara no ha pogut fer l’esforç d’integració i de depuració de les seves dades?– Existeix a l’ajuntament la voluntat política i la capacitat tècnica d’iniciar la nova organització –com

a mínim funcional– que requerirà la utilització i el manteniment d’un nucli de dades compartit i explo-tat per diverses unitats de gestió?

És evident que en funció de les respostes obtingudes, de les conclusions a les quals arribi l’ajunta-ment i de les decisions que prengui, els esforços i els costos que comportarà la implantació del SIGseran totalment diferents.

Ajuntaments en situació informàtica òptima

Els ajuntaments que disposen d’un sistema informàtic correcte, com a punt de partida, només haurand’adquirir el hardware i el software específics o necessaris per a l’explotació del SIG.

Si resulta que l’ajuntament que té un sistema informàtic correcte disposa de les dades –tant gràfi-ques com alfanumèriques– idònies i amb la fiabilitat suficient per als àmbits i objectius que l’ajuntamenthaurà d’assignar al SIG, i si a més el subministrador de les aplicacions de gestió disposa d’especialis-tes en SIG i està en condicions d’oferir-li un sistema adaptat als programes que té, és evident que enstrobem en una situació immillorable per implantar i explotar, sense problemes, i en uns terminis rao-nables, el Sistema d’Informació Geogràfica.

Ajuntaments en situació informàtica no òptima

Si l’ajuntament disposa d’un sistema alfanumèric obsolet que no el satisfà o que no li permet una míni-ma integració de les dades però igualment vol dotar-se d’un SIG, això pot conduir-lo a plantejar-se uncanvi informàtic radical, és a dir, a partir de zero.

15

Context d’implantació d’un SIG

És evident que si l’ajuntament decideix fer aquest pas tindrà les mans lliures per buscar en el mer-cat el subministrador que pugui oferir-li amb les màximes garanties i els millors serveis el binomi pro-grames de gestió/SIG que s’ajusti més adequadament a les noves necessitats.

En contrapartida, la corporació haurà d’afrontar, a més de la problemàtica pròpia del SIG, totes lesconseqüències negatives que es deriven d’una instal·lació i d’uns programes de gestió nous, entre lesquals hi ha la necessitat d’haver de formar de nou el personal.

Tot això sense tenir en compte l’inconvenient afegit que tot aquest esforç es faria en un moment enquè l’oferta de solucions SIG –adaptades a les necessitats municipals– encara no és gaire abundant.

Ajuntaments amb explotació del SIG unidepartamental

Entre aquestes dues situacions extremes hi ha molts matisos i una tercera possibilitat: limitar l’explo-tació del SIG a l’àmbit d’un sol departament –serveis tècnics, rendes o població, per exemple-, sensecap connexió amb altres unitats de gestió.

Ara bé, en aquest cas, que podria servir per familiaritzar i formar el personal necessari en temes car-togràfics i cadastrals o per a aplicacions temàtiques concretes d’un servei determinat, seria convenientactuar pensant que, malgrat tot, s’hauria de poder realitzar la integració de la informació comuna alsdiferents departaments i, per tant, enfocar la nova instal·lació com l’embrió del futur SIT (Sistemad’Informació Territorial) de l’ajuntament.

Informació de base i la seva gestió

A continuació esmentem els diferents factors relatius a la gestió de la informació que ens configuraranel context d’implantació d’un SIG.

Precisió i estructuració de la informació

Per assegurar l’èxit d’un SIG, el primer punt que ens sembla important assenyalar és la necessitat d’a-dequar el grau de precisió i l’estructuració de la informació –tant gràfica com alfanumèrica– del siste-ma als objectius que es fixen.

Si es pretén utilitzar el SIG per millorar la gestió de l’Impost dels béns immobles (IBI) i per detectar,per exemple, aquelles finques que pot ser que no figurin a la cartografia i que siguin al padró, o a l’in-revés, caldrà basar el SIG en les dades cadastrals, ja que aquestes dades inclouen des la figura d’illa iparcel·la fins a la d’unitat tributària.

Així mateix, si la precisió i l’exactitud de la cartografia cadastral no són adequades, no es disposaràde la possibilitat de detectar les superfícies imposables incorrectes, i tampoc no es podrà utilitzar aques-ta cartografia com a base per realitzar certs treballs urbanístics del municipi.

Això no vol dir que un ajuntament no pugui basar un SIG en un senzill mapa digitalitzat del munici-pi, més o menys fàcil d’elaborar i més o menys fiable, on figurin unes característiques i uns elementsconcrets, si el que vol l’ajuntament és obtenir uns temàtics o unes explotacions útils a la seva gestióque no necessitin les característiques pròpies de la cartografia cadastral. En aquest cas, solament calremarcar que aquesta planimetria difícilment es podrà utilitzar per fer treballs urbanístics i millorar la ges-tió tributària. En canvi, si l’ajuntament parteix de la cartografia cadastral –que de totes maneres s’had’elaborar–, sempre hi podrà afegir, per compte i usatge propis, els elements que consideri necessa-ris per a les seves explotacions.

Qualsevol ajuntament, doncs, hi té interès, i hauria de contribuir a obtenir, a més o menys llarg ter-mini, unes dades cadastrals fiables sobre les quals pugui basar la seva gestió.

Les actuacions que vagin en aquest sentit i cap a la unificació i la globalització del seu sistema d’in-formació –la implantació d’un SIG n’és l’ocasió ideal– representen per a un ajuntament el millor camíper solucionar la difícil qüestió del manteniment i de l’actualització permanent del conjunt de la infor-mació municipal.

Introducció massiva de la informació

El segon factor important és la manera d’introduir la informació gràfica i alfanumèrica que es pretén rela-cionar i explotar. Com que aquesta operació no sol ser senzilla ni es pot realitzar de cop, cal determi-

16

nar quina informació s’hi inclou i com i en quin ordre es fa la introducció, per poder-la precisar i ampliaren el temps, en una línia coherent de progrés continuat, en funció de les necessitats.

Relacions amb les institucions

El tercer factor correspondria al tipus i al nivell de relacions que cal establir amb les institucions exter-nes a l’ajuntament que, com hem vist, són dipositàries d’una part de la informació municipal. Laimportància d’aquestes relacions, sobretot pel que fa al CGCCT, dependrà en gran part de l’orientacióque l’ajuntament pretengui donar al seu SIG.

Manteniment de la informació

Un quart factor és la utilitat d’anar creant, paral·lelament a la implantació del SIG, les condicions perpoder assegurar el manteniment de la informació –tant gràfica com alfanumèrica– després de la posa-da en marxa del sistema.

Pel que fa a aquest punt, cal fer dues observacions:– És necessari marcar una diferenciació clara entre les funcions de càrrega i manteniment de la infor-

mació bàsica del SIG i la seva explotació. Les primeres aniran a càrrec de la figura que anomenaremoperador del sistema SIG i l’altra serà la que realitzaran els diferents usuaris de l’ajuntament.

– La càrrega, el manteniment i la validació de la informació bàsica del SIG no han de ser patrimonid’una àrea en particular. Com que cada àrea participa a generar i a mantenir, amb òptiques i a ritmesdiferents, informació que es pot relacionar i explotar per mitjà del SIG, cal crear una unitat específicaque gestioni el SIG i posi aquesta informació a disposició dels usuaris de totes les àrees en les condi-cions que necessiten. Aquesta unitat, tal com ja hem dit, hauria de dependre directament de l’Alcaldiao d’una àrea amb funcions de règim interior.

17

La implantació d’un sistema d’informació geogràfica és un projecte que té tres etapes. La primera ésla definició i el disseny, la segona inclou la instal·lació i la posada en marxa i l’última consisteix en l’ex-plotació i el manteniment del sistema.

19

Procés d’implantació d’un SIG

Fase 1. Disseny del projecte

Aquesta és la primera fase i es considera la base de l’èxit del projecte SIG. Des del nostre punt de vista, la implantació d’un SIG pretén el desenvolupament d’un projecte que

té com a principal objectiu la referenciació territorial d’informació alfanumèrica utilitzant una bona car-tografia i un aplicatiu SIG implantat en un lloc de treball gràfic.

Un element imprescindible és bàsicament l’existència d’informació gràfica i alfanumèrica actualit-zada i fiable que ens determinarà l’èxit o el fracàs del projecte. Un altre factor clau és el componentorganitzatiu del projecte.

Algunes de les accions descrites prèviament depenen de les anteriors o bé es poden executarparal·lelament a aquestes alternatives, tal com es pot veure a l’esquema de la pàgina següent.

A continuació descrivim el contingut de cada una de les accions que comporta la primera fase:

Disseny del projecte

Instal·lació i posada en marxa

Explotació i manteniment

PROCÉS D’IMPLANTACIÓ D’UN SIG

Fase 1

Fase 2

Fase 3

Subfase 1.1. Nomenament del responsable del projecte

És imprescindible, per tal d’assegurar l’èxit de qualsevol projecte, nomenar-ne prèviament el respon-sable. Aquest, un cop implantat el sistema d’informació geogràfica, n’hauria de ser el gestor.

Aquesta persona serà el coordinador de tot el projecte considerant la seva definició, instal·lació i posa-da en marxa, i el manteniment i l’explotació posteriors del sistema.

En funció de la tipologia de l’ajuntament, el cap del projecte pot ser bé l’operador del sistema, elresponsable informàtic de l’ajuntament o bé en cas que l’estructura de l’ajuntament ho permeti, el res-ponsable del departament, àrea o servei d’informació de base municipal.

Recomanem que aquesta persona depengui directament d’una regidoria o d’alcaldia o tinent d’al-caldia, d’aquesta manera s’assegurarà que el futur sistema cobreixi totes les necessitats dels futurs usua-ris del SIG.

Subfase 1.2. Establiment de les funcionalitats del SIG

En aquest punt es defineixen les funcionalitats generals del SIG i les necessitats de cada àrea de l’a-juntament, com a usuaris del sistema d’informació geogràfica.

Aquestes funcionalitats s’hauran de prioritzar ja que formaran part de la posterior planificació tem-poral del projecte.

El cap del projecte responsable del SIG és l’encarregat d’establir, amb els responsables de les diver-ses àrees municipals, els requeriments del SIG per tal de cobrir les necessitats d’informació referen-ciada al territori de les diverses àrees.

20

Nomenament del responsabledel projecte

Establiment de les funcionalitats del SIG

Definició del mètode per al’obtenció de la informació gràfica

Planificació temporaldel projecte

Definició del personal

Dimensionament del’equipament i les aplicacions

Selecció del sistema(equipament i aplicacions)

Anàlisi econòmica del projecte

FASE 1. DISSENY DEL PROJECTE

Possibles àrees funcionals que podrien esdevenir usuaris del servei són urbanisme i serveis tècnics,cadastre i rendes i impostos municipals les funcions específiques de les quals es relacionen al capítol«Àmbits d’aplicació i funcionalitat dels SIG».

Subfase 1.3. Definició del mètode per a l’obtenció de la informació gràfica

Aquest és uns dels elements clau per a l’èxit del futur sistema. Tal com ja hem dit, hi ha diverses alter-natives per a l’obtenció d’aquesta informació. Els criteris de decisió depenen dels objectius i de la capa-citat de l’ajuntament.

De totes maneres, cal que es tingui ple coneixement dels nivells màxims de qualitat que ens apor-ten les diferents alternatives.

En aquest punt l’ajuntament haurà de prendre una decisió en aquest sentit i conèixer el cost i el ter-mini per a l’obtenció d’una informació estructurada i depurada, apta per poder ser tractada pel SIG.

Subfase 1.4. Planificació temporal del projecte

És necessari definir els processos que comporta la implantació d’un SIG, d’acord amb els objectius delsistema.

Per a cada procés caldrà concretar els recursos necessaris i la seva planificació temporal.Amb aquesta planificació es podran verificar els objectius o les fites que es pretenen assolir per a

cada etapa definida en el projecte.La implantació de les funcionalitats del sistema es desglossarà per etapes.Un dels aspectes que s’ha de definir és el termini per a l’obtenció, l’estructuració i la depuració de

les dades tant gràfiques com alfanumèriques. Tal com ja hem comentat, sense una bona informació debase no es pot garantir l’assoliment dels objectius del projecte.

A més, cal assegurar una bona formació i una predisposició positiva envers la nova eina tant delstècnics SIG com dels futurs usuaris del sistema.

Un altre aspecte important, en funció de la solució SIG escollida, és el fet de poder disposar de lesprimeres funcionalitats del SIG operatives a partir del moment en què ja tenim la informació de baseamb un grau de qualitat correcte.

Subfase 1.5. Definició del personal

Amb la definició de les funcionalitats, de l’abast i de la planificació temporal del projecte, el responsa-ble, d’acord amb l’equip de govern i en funció de l’abast del projecte, avaluarà la necessitat de personal.

L’equip humà mínim, tal com es comenta al capítol següent, hauria d’estar compost d’un cap deprojecte, responsable del SIG, i d’un operador.

L’operador serà l’encarregat de treballar amb l’eina SIG i rebrà la formació tècnica de l’aplicació SIG. Pel que fa al responsable, en municipis d’una certa importància, podria coordinar una àrea o un ser-

vei que es podria anomenar d’informació de base, amb personal addicional a càrrec seu.Es tindrà en compte la formació del personal, prèvia a la implantació de l’equipament i les aplica-

cions.

Subfase 1.6. Dimensionament de l’equipament i aplicacions

Segons les funcionalitats desitjades del SIG i segons la planificació temporal, en aquest punt es defi-niran i es dimensionaran els elements (aplicacions i equipament) necessaris per a la futura implantaciódel SIG.

A continuació es relacionen els elements principals:– estació de treball SIG,– estació de consulta,– taula digitalitzadora i plòter,– aplicació SIG. És convenient redactar un plec de condicions en què es defineixi el nombre d’aquests elements i

les característiques o els paràmetres restrictius que l’ajuntament consideri importants. Addicionalment als elements esmentats anteriorment, s’ha d’assegurar la integritat que ens garan-

teixi el vincle entre la nova aplicació SIG i les aplicacions alfanumèriques de gestió municipal de què jadisposa l’ajuntament. També cal determinar el cost d’aquest vincle i de qui depèn realitzar-lo.

21

Subfase 1.7. Selecció del sistema (equipament i aplicacions)

En aquest punt es farà la selecció de la solució o de l’oferta que s’adapti millor a les necessitats muni-cipals.

A banda de les característiques de l’equipament i de les aplicacions, i també del seu cost, s’hauràde considerar l’oferta de serveis de l’empresa proveïdora i caldrà definir el termini en què s’asseguraràla integritat de la informació que serveix de base per a l’aplicació gràfica i per a l’alfanumèrica.

Subfase 1.8. Anàlisi econòmica del projecte

És vital tenir en compte tots aquells conceptes que comporten un cost per a l’ajuntament durant la defi-nició del projecte.

Els costos dels aspectes que formen part del projecte s’aniran determinant en els processos ante-riors.

És imprescindible, per evitar sorpreses, tenir una visió global del cost del projecte i no perdre’l devista.

A continuació relacionem els principals conceptes que comporten un cost durant tot el procés:Costos inicials:– obtenció de la informació gràfica,– posada a punt de la informació gràfica per a l’inici dels treballs,– posada a punt del sistema alfanumèric,– adquisició de l’equipament i de les aplicacions SIG,– recursos humans i formació inicial,– formació del personal en l’aplicació SIG.Costos permanents:– recursos humans,– manteniment de l’equipament i de les aplicacions SIG,– manteniment de la informació gràfica i alfanumèrica.

Segons alguns analistes especialitzats, el pressupost d’un projecte SIG tipus es reparteix de la mane-ra següent:

DISTRIBUCIÓ DEL PRESSUPOST D’UN PROJECTE SIG

Hardware del 5% al 10% } del 10% al 20%Software específic SIG del 5% al 10%

Programes d’aplicacions 20% } 40%Implantació 20%

Dades del 40% al 50% del 40% al 50%

Total 100% 100%

22

Fase 2. Instal·lació i posada en marxa

D’acord amb el projecte definit i un cop acabada la primera fase, s’inicia la implantació del sistema d’in-formació geogràfica.

Subfase 2.1. Obtenció de la informació gràfica i alfanumèrica

Com ja hem comentat, l’obtenció d’una informació gràfica d’acord amb els objectius municipals és unfactor clau per a l’èxit del sistema. Aquest és un procés lent si es vol arribar als objectius de qualitatnecessaris.

Més endavant es descriuen i s’analitzen diferents alternatives per a l’obtenció de la cartografia.

Subfase 2.2. Instal·lació del sistema

Un cop ja s’hagi determinat quina serà la situació física de l’equipament, s’implantarà l’estació gràficai la resta de perifèrics com ara el plòter o la taula digitalitzadora.

L’ajuntament haurà de verificar que les característiques de l’equipament es corresponen amb les defi-nides pels responsables municipals.

Subfase 2.3. Posada a punt de l’aplicació

En la implantació es preveu la realització del vincle entre la informació gràfica i l’alfanumèrica, en elsdos sentits.

També caldrà verificar in situ el lligam entre la informació gràfica i l’alfanumèrica, i establir la pro-tecció convenient a certa informació, d’acord amb els nivells de seguretat assignats tant a l’operadorcom als usuaris del sistema.

Subfase 2.4. Formació de l’operador

Paral·lelament a les tasques anteriors i un cop l’equipament i l’aplicació SIG ja estiguin instal·lats, l’o-perador del sistema gràfic haurà de rebre formació sobre l’eina SIG.

Això ens permetrà estar en condicions d’iniciar-ne l’explotació, sobre la base d’informació gràficadisponible en aquell moment, encara que no sigui la definitiva i s’estableixi un període de prova.

S’haurà de tenir en compte si les responsabilitats de l’operador inclouen la definició de nous menúso la programació de certes funcions a mida de l’ajuntament. En aquest cas, la formació haurà de pos-sibilitar la realització d’aquestes tasques i definir-se en funció dels coneixements previs de l’operador

23

Obtenció de la informaciógràfica i alfanumèrica

Instal·lació del sistema

Posada a punt de l’aplicació

Formació de l’operador

FASE 2. INSTAL·LACIÓ I POSADA EN MARXA

en la matèria i atenent als objectius i a les funcionalitats del sistema. Algunes empreses ofereixen for-mació en l’eina SIG, basada en un exercici pràctic en el qual s’inclou el treball amb una part de la car-tografia digitalitzada del municipi de l’ajuntament.

Fase 3. Explotació i manteniment

Quan l’aplicació SIG ja sigui operativa i disposem de la informació de base depurada i correcta, pro-cedirem a l’explotació i al manteniment.

Aquests processos s’inclouen a la planificació inicial del projecte realitzada a la fase 1.

S’iniciarà el procés de formació dels usuaris del sistema, un cop ja siguin totalment operatives lesdiferents funcionalitats sol·licitades per les àrees municipals.

S’utilitzarà l’eina SIG per a la verificació d’eventuals incoherències entre el sistema alfanumèric i elsistema gràfic.

Un sistema d’Informació municipal referenciat al territori, com qualsevol sistema d’informació, peròen aquest cas potser més, ha de respondre a una certa coherència i a una actualització permanent. Pertant, el responsable del SIG o cap de projecte serà l’encarregat de validar i de verificar la integritat dela informació generada pel personal de les diferents unitats de gestió de l’ajuntament.

Prèviament ja s’haurà definit el circuit o flux per tal d’evitar incoherències operatives.Si és necessari, l’operador en SIG o el proveïdor del sistema desenvoluparan aplicacions específi-

ques a mida de l’ajuntament.Periòdicament el responsable del sistema verificarà que tots els usuaris, és a dir, el personal de les

àrees municipals, utilitzin correctament l’aplicació.En funció dels resultats obtinguts a l’apartat anterior, es faran les modificacions necessàries per ajus-

tar les aplicacions a mida de les àrees, per tal que el sistema d’informació geogràfica funcioni perfec-tament d’acord amb les necessitats de cadascuna d’elles.

Si l’ajuntament ha optat per una base cartogràfica cadastral de nivell correcte, s’ha de plantejar com-partir la seva actualització amb el CGCCT i també, en la mesura que es pugui, amb entitats de serveiscom ara Telefónica de España i companyies d’aigües, gas o elèctriques. Un servei municipal basat enl’aplicació SIG, entre molts d’altres, podria ser l’existència d’un servei d’informació al ciutadà referen-ciat al territori, des d’un terminal de consulta existent al mateix ajuntament. Totes aquestes iniciativesòbviament cal dur-les a terme un cop el sistema sigui totalment operatiu i l’ajuntament l’hagi assimilatperfectament.

24

Formació dels usuaris

Inici de l’operativa del SIG

Adequació de l’eina i dels circuits

Manteniment de l’equipamenti de la informació gràfica

i alfanumèrica gestionada pel SIG

FASE 3. EXPLOTACIÓ I MANTENIMENT

En aquest apartat, un cop realitzada la introducció al SIG i descrits el context i el procés d’implantació,posem èmfasi en els aspectes fonamentals, sense els quals no es pot garantir l’èxit del projecte SIG.

Tal com veurem hi ha uns requeriments organitzatius i de formació, i cal tenir una especial cura enl’obtenció de les dades alfanumèriques i gràfiques, que seran la base de la informació del futur siste-ma d’informació territorial.

Requeriments organitzatius

Una qüestió important que cal considerar en un ajuntament que vol dotar-se d’un SIG és el personal. En qualsevol instal·lació informàtica, per elemental que sigui, es recomana que hi hagi com a mínim

una persona encarregada del sistema, que se’n responsabilitzi i doni servei als usuaris.En una organització que incorpora un SIG, aquesta figura, no solament es recomana, sinó que creiem

que és indispensable per assegurar una coherència tècnica de les dades entre els diferents usuaris,alguns dels quals podran ser a la vegada utilitzadors i subministradors de la informació compartida.

Si l’ajuntament s’ho pot permetre, cal separar la figura de responsable del sistema de la figura d’o-perador del sistema, tal com veurem a les pàgines següents.

Des del punt de vista organitzatiu, considerarem quatre escenaris diferents que poden representar,a grans línies, el conjunt de tipologies d’ajuntaments o de situacions en què es poden trobar.

Amb servei informàtic estructurat

En aquest apartat entren tots els ajuntaments que disposen d’un servei informàtic consolidat i d’unacerta entitat. Aquestes corporacions tenen interès a estructurar un servei1 d’informació de base ambun director al capdavant i diferents departaments que poden ser els següents:

– Informàtica– Cens (manteniment de la informació de la població)– Cadastre (manteniment de l’alfanumèric de finques)– Plànol de la Ciutat (manteniment de la cartografia)Cal remarcar que una part de la gestió tributària (IBI, plus-vàlues, per exemple) és un subproduc-

te de la gestió cadastral encara que es pugui portar des d’unitats diferenciades. Així mateix l’urbanismei el plànol de la ciutat, que igualment estan relacionats, també poden ser gestionats per unitats dife-rents. Cada ajuntament triarà la solució que més s’adapti a les seves circumstàncies i al personal dis-ponible.

És obvi, però, que en qualsevol situació l’organització dels circuits d’informació ha de preveure queuna proposta de modificació originada per la gestió tributària, urbanística o de qualsevol altra unitatde gestió de l’ajuntament ha de ser notificada al servei d’informació de base, el qual haurà de donarel seu vist-i-plau. Aquesta interrelació funcional entre el servei d’informació de base i les unitats ges-

25

Descripció dels factors principals de l’èxit d’un SIG

1. El nivell –servei, àrea, etc.– dependrà de cada organització.

tores de l’ajuntament que poden incidir en la creació o manteniment d’informació pot no ser fàcil enla mesura que els programes informàtics de gestió no tinguin en compte o no resolguin satisfactòria-ment aquestes relacions que són indispensables per garantir la unitat i la fiabilitat de la informació inter-na de l’ajuntament. Una part important de l’èxit del SIG es basa en el bon funcionament d’aquestesrelacions.

D’altra banda, també es basa en el fet –ja assenyalat– que a causa de les seves funcions integra-dores, la figura de responsable del projecte SIG, independentment de estar sola o al front d’un serveid’informació de base estructurat, no depengui de cap àrea concreta i sí directament de l’alcaldia o d’u-na regidoria amb competències de règim interior, per exemple.

Amb personal informàtic però sense estructura de departament

És el cas d’ajuntaments que disposen d’una o com a màxim de dues persones que s’encarreguen dela informàtica.

Amb una plantilla tan reduïda però desestructurada, caldrà la incorporació de la figura del respon-sable del SIG, que alhora serà l’encarregat de la informàtica tradicional.

Les funcions del responsable seran el disseny, l’execució i la supervisió de l’evolució del projecte, ise li podran demanar responsabilitats. També s’ocuparà de les relacions amb organismes externs(CGCCT i INE) i de la validació de les dades, tant de les provinents de l’exterior com de les pròpies inter-nes que creïn les diferents unitats de gestió de l’ajuntament. Aquestes unitats podran generar i mante-nir les seves dades però no la incorporació i validació a efectes del SIG.

Sense estructura informàtica però amb un servei tècnic

En el cas anterior (personal sense estructura), la figura d’operador del sistema pot ser alguna de les per-sones encarregades del tema informàtic abans de la implantació del SIG. Si l’ajuntament no disposade personal informàtic, s’haurien de contractar o reciclar totes dues figures, la de l’operador del siste-ma i la del responsable, que alhora es faran càrrec de la informàtica tradicional de gestió.

D’altra banda no és aconsellable que el projecte es controli des dels serveis tècnics, perquè hi hael perill que el SIG es vegi com un monopoli d’aquesta àrea, i es generin problemes de compatibilitat ihomogeneïtat dels sistemes gràfics i alfanumèrics de les aplicacions de gestió de l’ajuntament.

Sense personal informàtic ni serveis tècnics propis

És el cas, en principi, de les petites corporacions. Per més petit que sigui l’ajuntament, no hauria deplantejar-se l’adquisició d’un SIG sense la creació de la figura del responsable SIG. En aquests casosel responsable i l’operador SIG poden ser la mateixa persona, que haurà de ser capaç de tirar enda-vant, a més de la qüestió tècnica del SIG –programació, menús a mida, suport als usuaris, manteni-ment del sistema, etc.–, les funcions pròpies de la informàtica de gestió desateses fins aleshores, jaque una de les tasques importants és assegurar els lligams entre el SIG i els programes de gestió.

Formació del personal

En els apartats anteriors s’han introduït tres figures específiques al SIG:– operador del sistema SIG,– cap de projecte del SIG,– usuari (de les funcions desenvolupades a mida sobre el SIG).La formació més intensiva i en profunditat serà la de l’operador del sistema, que haurà de dominar

el sistema operatiu de l’ordinador, el software de base del SIG i el software d’aplicació.El cap de projecte no cal que sigui un expert en el sistema operatiu de la màquina, però si que cal

que conegui el software de base i també el software d’aplicació per tal de dissenyar les explotacions iobtenir i verificar en cada cas la informació requerida.

En canvi, l’usuari solament ha de tenir formació referent al software d’aplicació. Es recomana que,com a mínim, una persona de cada àrea o departament que pugui ser usuari del sistema rebi aquestaformació, cosa que permetrà la correcta explotació del sistema.

26

És fonamental establir un pla de formació per al bon èxit del projecte, i per això cal tenir clar quinaserà l’estructura de l’organització de l’ajuntament i conèixer les funcions i responsabilitats de cada per-sona involucrada en el sistema d’informació geogràfica.

Obtenció i depuració de les dades

Tal com s’ha comentat en els diferents apartats, aquest és un dels factors més importants i es consi-dera bàsic en el projecte SIG. En aquest apartat es descriuen les diferents fonts per a l’obtenció de lainformació gràfica i alfanumèrica, així com també uns conceptes preliminars sobre cartografia, i final-ment la descripció de les principals fonts per a l’obtenció de la cartografia.

Obtenció de les dades alfanumèriques

En aquest punt incloem les entitats supramunicipals, que són subministradores d’informació a les enti-tats locals.

Informació del Centre de Gestió Cadastral i Cooperació Tributària (CGCCT)Un SIG està basat en el territori i la manera més lògica de disposar de dades territorials és per mitjà delcadastre.

Com hem vist, la gestió cadastral està encomanada per llei al CGCCT, organisme autònom quedepèn de la Secretaria d’Estat d’Hisenda. En assumir els ajuntaments les funcions de la gestió tributàriade l’Impost sobre béns immobles (IBI), l’intercanvi d’informació és imprescindible per a la gestió muni-cipal.

Malgrat això, molts ajuntaments que han començat a treballar amb un SIG han iniciat el procés perla part gràfica mitjançant els seus serveis tècnics, al marge molt sovint de qualsevol consideració fis-cal i –per raons històriques– de la informació cadastral, la qual cosa complica la possibilitat de dispo-sar posteriorment d’una solució integrada. Això acostuma a passar en ajuntaments petits i mitjans queno tenen els recursos necessaris per iniciar un procés integrador.

D’altra banda, trobem que els ajuntaments grans, de més de 50.000 habitants per exemple, que s’hau-rien de plantejar accions més ambicioses, moltes vegades, per les mateixes raons històriques, han optatper un camí similar als anteriors.

És recomanable que qualsevol ajuntament es plantegi la necessitat –i la implantació d’un SIG hau-ria de ser-ne l’ocasió– d’anar cap a una solució integrada de les aplicacions que configuren la seva ges-tió i, si és possible, que contribueixi a actualitzar i compartir amb el CGCCT la informació cadastral. Ésel camí idoni perquè les diferents àrees de l’ajuntament (rendes, serveis tècnics, urbanisme, etc.), tre-ballin coordinades i –en la mesura que existeixin les eines informàtiques adequades–, perquè és unamanera de simplificar la gestió municipal i d’augmentar-ne l’eficiència.

Pel que fa a les relacions dels ajuntaments amb les gerències territorials del CGCCT, la casuísticaés molt àmplia. Segons les fonts consultades, es poden comptar tants casos diferents com nombre d’a-juntaments existeixen.

Tanmateix la Gerència Provincial de Barcelona diferencia vuit nivells de col·laboració que, de menora major grau en l’ordre de dificultat, són els següents:

1) Transmissió d’expedients elaborats per l’ajuntament2) Varpad2 sense canvis de titularitat3) Varpad amb canvis de titularitat4) Col·laboració per informar sobre recursos dels interessats que afecten el valor i la superfície, fins

al full de gravació5) Resolució d’altes fins al full de gravació6) Nivells anteriors, afegint-hi la gravació a la base de dades de la gerència7) Generació de suport magnètic amb dades d’altes (subproducte del FIN)8) Actualització gràfica dels CU-13 i incorporació al parcel·lari

27

2. Fitxer de variacions al Padró d’urbana.

Per firmar un conveni de col·laboració amb el CGCCT, un ajuntament, prèviament, ha de demostrarla seva capacitat tècnica per resoldre correctament els cinc nivells primers. A partir de la signatura delconveni, l’ajuntament, si vol, pot assolir els tres nivells restants.

Segons el CGCCT, l’establiment d’una col·laboració pel que fa a les dades alfanumèriques acostu-ma a ser més dificultós que per les dades gràfiques, i és per això que existeixen dos convenis sepa-rats i que el CGCCT recomana no supeditar un conveni a l’altre.

És interessant saber que uns 200 ajuntaments de la província de Barcelona es beneficien d’unacol·laboració amb el CGCCT mitjançant l’Organisme Autònom Local de Gestió Tributària de la Diputacióde Barcelona, el qual ha signat amb la Gerència Provincial del CGCCT un conveni de col·laboració pera l’actualització i l’intercanvi de la informació alfanumèrica.

Pel que fa als grans ajuntaments que tenen mitjans propis, uns dotze estan en condicions de firmaren els propers anys el conveni alfanumèric.

La gamma dels municipis de la franja mitjana, uns setanta ajuntaments, és la que disposa de menyspossibilitats. Tanmateix algunes d’aquestes corporacions ja procedeixen a l’intercanvi de cintes Varpadi d’altres estan en camí d’obtenir-lo.

Per acabar aquest capítol de la col·laboració amb el CGCCT per a l’obtenció de les dades alfa-numèriques cadastrals, cal afegir que aquest organisme no té previst treballar amb els ajuntaments pelque fa a l’assignació i coordinació de valors encara que hagin assolit el vuitè nivell de col·laboració. Detota manera considerem que un ajuntament hauria de disposar de prou capacitat tècnica per valorar,des de l’òptica dels interessos propis, els resultats que s’obtenen de l’aplicació de la ponència de valorsal seu municipi i poder actuar a temps, sempre conjuntament amb el CGCCT, per modificar-ne les con-seqüències negatives eventuals. Per això cal disposar íntegrament de les dades cadastrals i que aques-tes dades siguin del tot fiables.

Informació relativa al Registre de la PropietatEl Registre de la Propietat és una altra font d’informació principalment d’interès fiscal i, per tant, és moltpositiu afavorir les relacions d’aquest organisme amb els ajuntaments. Actualment la Direcció Generalde Registres i Notariat està treballant en aquest sentit amb un projecte de llei.

Per assegurar l’intercanvi informatitzat de dades, cal posar-se d’acord sobre un codi únic d’identi-ficació. Per a l’intercanvi d’informació cadastral, s’ha cregut convenient, i així ho recull el projecte dellei, que aquest codi sigui el número d’identificació cadastral fixat pel CGCCT. D’aquesta manera, l’ajuntament podrà facilitar al registrador informació que actualment no té: dades urbanístiques, càrre-gues tributàries, taxes, gravàmens, etc., i en contrapartida el registrador de la propietat facilitarà a l’a-juntament informació relativa a les compra-vendes –a efectes de plus-vàlues–, a les altes, a les baixesi a les reparcel·lacions.

Obtenció de les dades gràfiques

A continuació, un cop s’hagin introduït uns conceptes preliminars sobre cartografia, es comparen i esdescriuen les principals alternatives per a l’obtenció de les dades cartogràfiques.

Conceptes preliminars sobre cartografiaAixí com hem vist que el cadastre és l’origen de la informació alfanumèrica referida a un territori, la car-tografia és la base a partir de la qual es realitza, mitjançant la confecció de mapes, la representació grà-fica de tots els aspectes que el configuren.

Quan es parla de mapes es pot diferenciar entre mapes topogràfics, que representen l’estructurafísico-política de la terra, i mapes temàtics, que representen aspectes monogràfics. En un mapa es dis-tingeixen dos tipus d’informació: espacial (punts, àrees i polígons) i descriptiva, és a dir, atributs.

Cal distingir també dos tipus de cartografia: l’automàtica i la informatitzada.Entenem per cartografia automàtica la utilització de tecnologies informàtiques per a la producció de

mapes amb un baix cost i amb rapidesa, incorporant-hi les possibilitats de generació de sortides a dife-rents escales, simbologia o retolació, etc.

28

3. Fitxa tècnica del cadastre urbà-1.

La cartografia informatitzada afegeix a la cartografia automàtica la intervenció d’elements orientatsa l’anàlisi espacial, fet que obliga a una estructuració de les dades, a una definició d’una base de dades,a unes relacions topològiques, etc. És, òbviament, l’única vàlida per ser tractada per un SIG.

És necessari utilitzar un gestor de cartografia informatitzada –base de dades cartogràfiques– per poderrealitzar una gestió eficient d’aquesta informació, incloent-hi el control d’accessos i la seguretat.

A continuació esmentem els elements comuns a qualsevol sistema de representació cartogràfica delterritori:

– Posicionament absolut o relatiu d’elements geogràfics (coordenades)– Base topogràfica (mètrica plana i, en alguns casos, altimètrica)– Escala de representació (precisió d’entrada)– Codificació d’elements– Simbologia– RetolacióAl nostre país els sistemes de referència absoluts són l’European Datum 1950 (coordenades UTM)

i la Xarxa Geodèsica Nacional.Les coordenades són un grup de dues o més magnituds que determinen la posició d’un element a

l’espai. Per tant les coordenades geogràfiques són el conjunt de les magnituds latitud, longitud i alti-tud, que determinen la posició d’un punt a la superfície terrestre.

Els treballs d’elaboració cartogràfica, en especial quan afecten zones extenses, però no contigües,d’un territori, s’han de referenciar en un marc comú i absolut de coordenades, de manera que es man-tingui la coherència de la representació geogràfica entre tots els plànols elaborats.

Els elements cartogràfics poden ser lineals, puntuals, poligonals i toponímics. És necessari que cadaelement estigui diferenciat per capes o nivells per poder-los distingir o seleccionar. Si es disposa decartografia 1:500 per a sòl urbà i d’1:1000 per a la resta, caldrà unificar la simbologia de les capes pergarantir l’homogeneïtat de la informació i que el mateix tipus d’informació estigui igualment refe-renciat.

Per estalviar-nos problemes i incompatibilitats entre informacions provinents de diferents admi-nistracions, seria convenient que totes (CGCCT, ICC, ajuntaments, etc.) treballessin amb la mateixasimbologia, i que la informació per capes també fos estàndard. L’actuació dels ajuntaments potcontribuir-hi.

El tema geogràfic o cartogràfic d’un SIG no és un problema trivial, sinó que es converteix en el pro-grama crucial del projecte, de manera que si no es resol no es disposarà d’un SIG eficient.

Aquesta afirmació, vàlida pel SIG de qualsevol organització, ho és encara més quan es tracta d’unajuntament fortament condicionat per l’existència –o per la no existència– d’una cartografia cadastralcorrecta amb totes les seves implicacions. En el moment d’abordar la qüestió, un ajuntament ha de teniren compte que a més o menys llarg termini tindrà interès a disposar i poder actualitzar una cartografiacadastral digitalitzada i fiable, i que basar el seu SIG sobre un altre tipus de cartografia li ocasionaràuna duplicitat d’esforços que solament es justificaria si s’assignessin al SIG uns objectius concrets ilimitats a unes possibilitats ja existents de visualització gràfica més o menys rigorosa.

Per tant, cal recomanar als ajuntaments, a partir de la càrrega inicial d’uns elements gràfics que podentenir, com veurem a continuació, orígens diversos, que tots els esforços de depuració i estructuracióvagin orientats a assegurar en la seva cartografia, pel que fa als elements gràfics, centroides, atributs,capes, etc., com a mínim les definicions utilitzades pel CGCCT. L’ordre d’introducció dels diferents ele-ments i capes dependrà d’un ordre lògic i de la prioritat de cada un dels objectius que es fixaran lescorporacions. A la llarga l’ajuntament hauria de ser capaç de dominar la seva cartografia cadastral perestar en condicions, d’una banda, de poder-la actualitzar i, de l’altra, de fer-la cada vegada més poli-valent.

A fi d’avaluar els avantatges i els inconvenients de les alternatives existents per a l’obtenció de lacartografia bàsica, cal tenir clar quines han de ser les precisions i les escales en funció de la qualifica-ció del sòl i dels objectius que l’ajuntament ha fixat al seu SIG.

Si s’adopta una cartografia cadastral, es recomana que l’escala bàsica per treballar adequadamentel sòl urbà sigui d’1:500, i per la resta de sòl d’1:1000, ja que no es necessita tanta informació.

29

Alternatives per a l’obtenció de la cartografia informatitzadaLa relació d’alternatives per a l’obtenció de la cartografia informatitzada, que poden ser comple-mentàries, figuren a continuació:

ALTERNATIVES PER A L’OBTENCIÓ DE LA CARTOGRAFIA INFORMATITZADA

Denominació Font de la informació Procediment per obtenir Qualitat de la del mètode cartogràfica la cartografia digitalitzada cartografia obtinguda

A. Escanneig de la Cartografia en suport Escanneig i digitalització Acceptable (prèvia cartografia convencional convencional depuració de la informació)

B. Digitalització de la Cartografia en suport Digitalització Bona (prèvia depuració cartografia convencional convencional de la informació)

C. Adquisició de la cartografia Cartografia Adquisició Bona (prèvia depuració digitalitzada digitalitzada de la informació)

D. Aixecament topogràfic Aixecament topogràfic Aixecament topogràfic Molt bonai digitalització i digitalització i digitalització

E. Restitució fotogramètrica Ortofotografia i digitalització Ortofotografia i digitalització Excel·lent

A) Escanneig de la cartografia convencional

Definició

Partint dels plànols de què disposa l’ajuntament, aquesta tècnica consisteix a numeritzar-los mitjançantun escànner i la posterior depuració de punts interiors, tramats, etc.

Avantatges

L’avantatge més gran és el reduït cost d’aquesta tècnica, perquè bàsicament és l’escanneig dels plà-nols i la seva depuració.

Inconvenients

L’inconvenient més gran és que si la depuració de la informació no es fa de forma correcta i intensiva,ens trobarem molta brutícia dins de les illes, que pot provocar molts errors quan intentem interrelacio-nar la informació alfanumèrica amb la gràfica.

A més, aquesta forma de numeritzar en continu, és a dir, punt a punt ocupa molt espai al disc del’ordinador i es necessita una CPU molt gran per manegar tota aquesta informació.

Addicionalment cal considerar que la precisió de la informació estarà en funció dels plànols pree-xistents i que les eventuals modificacions són relativament complicades.

B) Digitalització de la cartografia convencional

Definició

Partint dels plànols de què disposa l’ajuntament, aquesta tècnica consisteix a digitalitzar-los mitjançantuna tauleta digitalitzadora.

Avantatges

El cost d’aquesta tècnica no és elevat, perquè, bàsicament, nomès inclou la mà d’obra de la personaque duu a terme la digitalització dels plànols del municipi.

Inconvenients

Els inconvenients són menors que en l’opció anterior, però en aquest cas la viabilitat dependrà no sola-ment de la qualitat dels plànols de què disposa l’ajuntament sinó també de l’habilitat de l’operador.

30

C) Adquisició de la cartografia digitalitzada

Definició

Un altra solució pot ser l’adquisició de la informació gràfica al CGCCT o a l’ICC.

Avantatges

Si s’adquireix al CGCCT, no solament es disposa de la cartografia, sinó de les bases de dades cadas-trals alfanumèriques associades a les gràfiques. Aquest pot ser l’avantatge més important. Les esca-les d’urbana de què disposen són 1:500 o 1:1000. En rústega són 1:2000 o 1:5000.

El cost pot ser fins i tot gratuït en funció de la relació que hi hagi entre l’ajuntament i el Centre deGestió. Generalment s’acostuma a donar la informació gràfica a canvi que l’ajuntament es comprome-ti a ocupar-se del manteniment.

D’altra banda, l’ICC disposa de cartografia 1:5000.

Inconvenients

Amb aquesta informació es podran gestionar impostos i fer alguns temàtics, però potser en alguns casosno hi podran treballar els departaments tècnics de l’Ajuntament (Urbanisme, Obres i Serveis, MediAmbient, Plànol de la Ciutat, etc.), perquè el grau de precisió i actualització d’aquesta informació potser que no sigui prou elevat.

Aquesta opció pot ser interessant per a ajuntaments petits amb pressupostos baixos i amb poc movi-ment urbanístic.

D) Aixecament topogràfic i digitalització

Definició

Consisteix a fer un aixecament topogràfic de tot el territori i amb tota la informació necessària per a unaescala 1:500.

Avantatges

Un dels majors avantatges és la gran precisió d’aquest sistema.

Inconvenients

Per a ajuntaments grans aquest sistema és més car que encarregar un vol. Aquesta proposta s’utilitzanormalment com a complement de totes les altres, en el cas de reparcel·lacions, noves zones urbanit-zables, etc.

Pot ser útil per a ajuntaments petits que vulguin treballar en temes urbanístics i no disposin de capmena de cartografia.

En tot cas, és una font de millorament puntual de la cartografia inicial en la mesura que el sistemaque utilitza l’ajuntament tingui previst realitzar la integració amb comoditat.

E) Restitució fotogramètrica

Definició

Consisteix a encarregar un vol per fotografiar el territori i fer-ne el tractament, la restitució i la digitalit-zació. Les tècniques de fotogrametria actuals han permès obtenir, amb un bon nivell de precisió, unacartografia de base planimètrica i a més possibiliten l’obtenció, mitjançant tècniques de restitució ana-lítica de fotogrames aeris, d’una altimetria d’una qualitat acceptable.

Avantatges

Si disposem d’una cartografia amb la precisió adequada i amb tota la informació necessària per a unaescala 1:500 i 1:1000, no tindrem problemes a l’hora de definir les diferents àrees de treball de tots els

31

departaments que s’aniran integrant al SIG, així com també de les diferents capes d’informació ambels camps alfanumèrics corresponents, els quals generaran els futurs temàtics.

– Qualsevol ajuntament ha de poder oferir la informació cartogràfica tant a nivell intern com extern.– Informació precisa i fiable de les dades derivades d’aquesta informació (superfícies, perímetres,

volums, desnivells, pendents, etc.).– Rendibilitat independentment de l’explotació del SIG. Hi ha la rendibilitat pròpia derivada de la ven-

da de cartografia mitjançant taxes municipals i la derivada dels possibles convenis amb les diferentscompanyies de serveis. Això només és possible si es disposa d’una cartografia fiable i envejable man-tinguda al dia.

Inconvenients

El cost de la cartografia obtinguda a partir d’un vol i d’una restitució fotogramètrica és molt alt, i a lapràctica només és factible en ajuntaments mitjans i grans. No s’hauria d’utilitzar aquest procedimentsi no s’ha previst un sistema d’actualització, ja que la cartografia pot quedar desfasada en pocs anys.

32

A la taula hi figuren els àmbits d’aplicació del SIG a l’entorn municipal, les tasques associades i les fun-cions desitjables del sistema per poder realitzar aquestes tasques.

ÀMBITS D’APLICACIÓ DELS SIG A L’ENTORN MUNICIPAL

Àmbit Tasques Funcions del sistema

Informació de base i cartografia

Incorporació de la cartografia de base Adquisició de cartografia digital Incorporació de la cartografia digital al Sistema d’Informació

Aixecament topogràfic i digitalització Incorporació de les dades manual o automàtica topogràfiques, càlcul topogràfic

Digitalització de cartografia en Digitalitzaciósuport convencional i ortofotografia

Escanneig de cartografia en suport Escanneig i vectoritzacióconvencional

Depuració de la informació cartogràfica Revisió i obtenció de dades sobre Digitalització i edicióel terreny Depuració del material cartogràfic

Estructuració de la informació cartogràfica Definició d’entitats

Referenciació territorial

Definició de xarxes

Cartografia general i temàtics Cartografia general: topogràfica, Preparació i edició de la cartografiacadastral, plànol urbà

Cartografia temàtica Preparació i edició de la cartografia temàtica

Sistema d’informació per a la gerència Manteniment d’un sistema Elaboració i presentació d’informaciód’informació per a la gerència per a la presa de decisions,

integrant-hi estadística, gràfics i cartografia temàtica

Cadastre i rendes

Manteniment dels cadastres Manteniment de la cartografia cadastral: Manteniment dels fitxers gràficsaltes, modificacions, segregacions i alfanumèrics

Valoració de finques i locals Càlcul del valor cadastral

Intercanvi de dades amb el Centre de Intercanvi de dades Recepció i lliurament de dades Gestió Cadastral i Cooperació Tributària en els formats estàndard

Actualització dels cadastres Filtratge de les modificacions efectuades pel CGCCT i incorporació de les modificacions a la base de dades

Fiscalitat municipal Depuració de padrons Confrontació dels padrons amb la cartografia cadastral

Disseny impositiu Anàlisi sòcio-econòmica, càlcul Eines d’anàliside la càrrega fiscal i projeccions Cartografia temàtica

33

Àmbits d’aplicació i funcionalitat dels SIG

Àmbit Tasques Funcions del sistema

Urbanisme i planejament

Redacció i actualització de la normativa Manteniment de la cartografia Definició i actualització de les urbanística urbanística capes de qualificació urbanística,

activitats, afectacions, etc.

Manteniment del mapa d’usos del sòl Incorporació i manteniment de la informació sobre els usos del sòl

Disseny de plans d’ordenació Eina de dissenyIncorporació de la normativa urbanística al sistema d’informació

Planejament i disseny urbanístic Estudis de necessitats Eina d’anàlisi sòcio-econòmica i espacialDocumentació dels projectes

Projectes d’actuació Eina de disseny integrada amb la BD urbanística

Estudis d’impacte ambiental Anàlisi i simulació Anàlisi espacialCreació d’entorns de simulacióEstadística espacial

Documentació de l’estudi Cartografia temàticaPresentació d’imatges 3D

Llicències d’obres i activitats Informe i seguiment posterior de les Emissió de la cèdula urbanísticallicències Documentació de l’expedient de

llicènciaSeguiment d’obres en execució

Xarxes d’infrastructures i serveis

Projectes Estudi de necessitats Eina d’anàlisi espacial

Elaboració de projectes Eina de disseny de projectes

Gestió de xarxes Planificació del servei Eina d’anàlisi

Manteniment i explotació Gestió integral de l’explotació

Projectes-Vialitat Disseny de projectes Cartografia topogràficaEina de dissenyDocumentació del projecte

Estadística/padró d’habitants Obtenció d’informació Cartografia temàticasòcio-econòmica

Patrimoni Control i gestió del patrimoni Documentació dels inventaris

34

Definició del SIT per a la gestió municipal

En aquest apartat retrobem el concepte de sistema d’informació territorial perquè la implantació d’unSIG als ajuntaments s’ha d’inscriure com hem vist, dintre d’aquest marc. S’entén per sistema d’infor-mació territorial (SIT) el que està integrat pels elements software següents:

Mòduls estàndard SIG

Estan formats generalment per eines estàndard al mercat, amb funcionalitats SIG implementades i enalguns casos de disseny. Estan desenvolupats per proveïdors de software gràfic que poden teniracords de distribució amb les empreses informàtiques de gestió municipal.

Mòduls addicionals SIG

Són els mòduls desenvolupats a mida per l’empresa de gestió d’acord amb els mòduls estàndard SIG,per tal d’afegir funcionalitats gràfiques a les aplicacions de gestió alfanumèriques tradicionals o en algunscasos per afegir-hi eines SIG.

Aplicatius de gestió alfanumèrics

En aquest sentit els aplicatius de gestió alfanumèrics que s’han de relacionar amb el SIG han de dis-posar de la informació que cal referenciar territorialment estructurada en una base de dades única.

Addicionalment, un SIT disposarà com a mínim de dos tipus de dades des d’un punt de vista con-ceptual: les dades gràfiques del SIG i les dades alfanumèriques associades al SIG.

Abast de l’estudi

Hem estudiat els SIT oferts per empreses que disposen d’aplicacions (alfanumèriques) de gestió muni-cipal amb l’organització de la informació –és a dir l’estructura de les bases de dades– necessària perestablir lligams amb mòduls estàndard SIG. Aquestes empreses són Absis, Audifilm, Imsa, Summa iTao.

Hem considerat aspectes funcionals i tècnics, tant de l’entorn alfanumèric com de l’entorn gràfic delssistemes esmentats anteriorment, pel que fa als elements que integren el SIT.

La informació inclosa en aquest estudi ha estat elaborada d’acord amb les sessions de treball rea-litzades per tècnics del Pla d’assistència amb les empreses i amb la informació facilitada per aquestesempreses sobre la seva oferta SIG.

Aquestes dades reflecteixen la situació dels sistemes el març de 1995. Òbviament s’ha de fer un segui-ment continuat de l’evolució d’aquests sistemes.

35

Estudi de SIT municipals

A continuació hi ha una taula amb la definició dels entorns gràfics i alfanumèrics de les solucionsincloses en aquesta edició:

RELACIÓ DE SIT PER A LA GESTIÓ MUNICIPAL

Aplicatius de gestió alfanumèrics Mòduls estàndard SIG Mòduls addicionals SIG Sistema global

(Absis) (Mapinfo Corporation) (Absis) SIGAP-RT– SIGAP – Mapinfo v.3.0 – Desenvolupaments (sistema integrat de

addicionals gestió per al’Administració pública)

(Audifilm) (JSInfo) (Audifilm)– GENESYS IV – Ascodes v.5 – AudiGis

– Sergi-2– AudiGis PC

(TGI) (IMSA) (IMSA) SIRTo format compatible amb la – SIG -SIG (sistema d’informació base de dades (desenvolupament propi) (desenvolupament propi) referenciat al territori)

(Summa) (Intergraph) (Summa)– Cadastre -Microstation v.5.0 (MCE) – Planetari– Urbanisme (en aquest cas és un – Cadastre– Seguiment d’expedients aplicatiu de disseny gràfic) – Urbanisme– Patrimoni – Seguiment d’expedients

– Patrimoni

(Tao) (ESRI España) (TAO)– GT/WIN – ArcInfo – Funcions sobre Arc/Info

– ArcCad – Funcions sobre ArcCad– ArcView – Funcions sobre ArcView

Cal tenir en compte que hi ha solucions SIT implantades a l’Administració local basades en altrescombinacions d’aquests elements que no figuren en aquest estudi, fins i tot combinacions d’altres sis-temes SIG i d’altres aplicacions de gestió.

36

Dadesgràfiques

SIG

Dadesalfanumè-

riquesSIG

Dadesalfanumè-

riquesgestió

ESQUEMA CONCEPTUAL SIT

Mòduls estàndard SIG Mòduls addicionals SIG(empresa de gestió)

Aplicatius de gestió alfanumèrics(empresa de gestió)

Contingut de l’estudi

A continuació adjuntem el guió que ha estat la base per a l’estudi dels SIT esmentats a l’apartat anterior.

Guió de l’estudi de les aplicacions

Entorn alfanumèric

– Aplicatius relacionats amb el SIG– Organització de la base de dades – Vincle conceptual amb l’entorn gràfic

Entorn gràfic

– Mòdul estàndard SIG– Relació de distribució– Mòduls addicionals SIG– Lligam amb bases de dades externes– Plataforma hardware– Implantacions a l’Administració local

Estudi del SIT de l’empresa Absis

El mòdul estàndard SIG és Mapinfo, de l’empresa americana Mapinfo Corporation. Tant els aplicatiusde gestió alfanumèrics (SIGAP) com els mòduls addicionals SIG estan desenvolupats per Absis.

L’esquema mostra com s’articulen els elements del sistema d’informació territorial de l’empresaAbsis.

37

Dadesgràfiques

SIG

Dadesalfanumè-

riquesSIG

Dadesalfanumè-

riquesgestió

ESQUEMA SIT D’ABSIS

SIGAP

Mapinfo v. 3.0

Mòduls estàndard SIG(Mapinfo Corporation)

Mòduls addicionals SIG(Absis)

Aplicatius de gestió alfanumèrics(Absis)

Interfície de càrrega

Consultes i representacions

temàtiques:– Extracció

– Representació– Anàlisi

Gestió d’infrastructures

i xarxes

Planejament urbanístic

Accés a la informació

Accés a la informació

Accés a la informació

Accés a la informació

Accés a la informació

Presentació

Presentació

Nucli i funcionsSIG

BDM

Entorn alfanumèric

Aplicatius relacionats amb el SIGDintre del sistema integrat de gestió per a l’Administració pública (SIGAP) de l’empresa Absis, els apli-catius alfanumèrics treballen sobre una base de dades comuna (BDM) i sobre la base de dades espe-cífiques de cada aplicatiu. Totes elles es relacionen amb el SIG mitjançant la referència territorial. Aixòpermet múltiples explotacions. Els mòduls d’urbanisme que distribueix Absis, dissenyats per l’empre-sa TGI, interaccionen igualment amb la BDM.

Organització de la base de dades La base de dades que constitueix una plataforma comuna per a tots els aplicatius s’anomena BDM (basede dades municipal) i incorpora com a element bàsic la referència territorial.

Existeixen dos nivells de la BDM:– La BDM0, en què es disposa de dades sobre contribuents, vialer, parcel·les, locals i façanes, cosa

que en permet el manteniment.– La BDM1, que complementa la BDM0 amb dades de tipus urbanístic.Les aplicacions alfanumèriques de l’empresa Absis treballen actualment amb fitxers DBF (dBASE).

Vincle conceptual amb l’entorn gràficEls elements territorials (parcel·la, edifici, local) continguts a la cartografia digital que es gestiona mit-jançant Mapinfo disposen d’un identificador comú amb la informació alfanumèrica, que és la referèn-cia territorial.

Entorn gràfic

Mòdul estàndard SIGL’aplicatiu SIG estàndard distribuït per Absis és Mapinfo. La versió actual és la 3.0 amb interfície grà-fica d’usuari Windows de Microsoft.

El llenguatge de programació de Mapinfo s’anomena MapBasic.Mapinfo disposa d’un sistema intern de geocodificació i funciona basant-se en capes. Per actua-

litzar la informació corresponent, se seleccionen les capes que es desitgen segons la funció realit-zada.

Relació de distribucióAbsis és el distribuïdor exclusiu a Catalunya, les Illes Balears, Galícia, la Rioja i Toledo de l’aplicatiuMapinfo per a l’Administració local. Absis també desenvolupa aplicacions sobre Mapinfo.

L’aplicatiu Mapinfo ha estat desenvolupat per l’empresa americana Mapinfo Corporation i l’ha impor-tat a Espanya l’empresa Centroid Mapping.

Mòduls addicionals SIGEstan desenvolupats per Absis en MapBasic, llenguatge de Mapinfo, i són compatibles amb qualsevolbase de dades per interfície ODBC. Hi ha quatre mòduls addicionals SIG:

a) Interfície de càrregaAmb dos mòduls, un per importar i exportar dades gràfiques amb formats externs (CGCCT i ICC), i unaltre per filtrar i generar polígons.

b) Mòdul de consultes i representacions temàtiquesAmb funcionalitats per a l’extracció de dades alfanumèriques corresponents a conjunts d’elements terri-torials (parcel·les) o a una parcel·la, representació sobre el plànol de dades alfanumèriques amb ele-ments comuns procedents d’una selecció o d’una anàlisi. La informació associada a una parcel·la o aun conjunt de parcel·les (delimitació territorial) pot ser la següent: propietaris, locals, activitats, tributs,habitants, urbanisme, etc.

38

c) Mòdul de planejament urbanísticPermet visualitzar la intersecció del parcel·lari bàsic i del planejament urbanístic. És a dir, de les carac-terístiques de les parcel·les segons normatives, afectacions, dimensions, llindes, edificabilitat, etc.

d) Mòduls de gestió d’infrastructures i xarxesCom ara l’enllumenat, el clavegueram, el servei d’aigua, el mobiliari urbà, les zones verdes, els carrersi els accessos, etc.

Lligam amb bases de dades externesCom hem comentat, tant Mapinfo (mòdul estàndard SIG) com els mòduls addicionals SIG desenvolu-pats per Absis són compatibles amb qualsevol base de dades

Plataforma hardwareTant l’estació gràfica SIG com els llocs de consulta requereixen un PC 486 DX2 a 66 Mhz, com a mínimamb 8 Mb de Ram. Mentre que l’estació gràfica requereix un monitor de 17 o 21”, l’estació de consul-ta utilitza un monitor de 14”.

Implantacions a l’Administració localFins a la data de l’estudi no hi ha cap implantació de l’aplicatiu SIG desenvolupat per Absis, és a dir,dels mòduls addicionals SIG.

Estudi del SIT de l’empresa Audifilm

El mòdul estàndard SIG és Ascodes, de l’empresa JSInfo. Tant els aplicatius de gestió alfanumèrics(Genesys) com els mòduls addicionals SIG estan desenvolupats per Audifilm i accedeixen a la base dedades territorial.

L’esquema mostra com s’articulen els elements principals del sistema d’informació territorial de l’em-presa Audifilm.

39

Dadesgràfiques

SIG

Dadesalfanumè-

riquesSIG

Dadesalfanumè-

riquesgestió

ESQUEMA SIT D’AUDIFILM

GENESYS

Mòdul de base

Geometria

Altimetria

Perspectives

Topografia

Transferènciesd’informació

Mòdul Server

Mòdul estàndard SIG(JS Info)

Mòduls addicionals SIG(Audifilm)

Aplicatius de gestió alfanumèrics(Audifilm)

AUDIGIS

Servidor de GIS(SERGI)

AUDIGIS - PC

Menús, utilitats,intercanvi CG

Lligam i consultes

Lligam, consultes i actualitzacions

Consultes PC

Consultes PC

Consultes PC

Nucli i funcionsSIG

ASCODESV.5

Consultes

Entorn alfanumèric

Aplicatius relacionats amb el SIGLes aplicacions del sistema de gestió d’Audifilm Genesys que estan referenciades territorialment sónbàsicament el padró d’habitants i els conceptes com ara activitats econòmiques, vehicles, l’IBI o lesaigües. Cal afegir-hi el sistema d’informació cadastral (SIC), que està integrat tant a Ascodes com alsistema de gestió Genesys d’Audifilm.

Organització de la base de dadesEl sistema alfanumèric d’Audifilm es basa en dues bases de dades: una base de dades de contribuentsi una base de dades territorial.

Hi ha una base de dades única de contribuents, la qual està relacionada amb l’aplicació del padród’habitants i amb la base de dades territorial vinculada als conceptes com ara les activitats econòmi-ques, els vehicles, l’IBI i les aigües.

Vincle conceptual amb l’entorn gràficEl lligam amb la base de dades alfanumèrica i la gràfica s’estableix bàsicament en l’àmbit de referèn-cia cadastral, codi SIG i carrer i número. L’usuari pot definir altres lligams via Sergi.

Entorn gràfic

Mòdul estàndard SIGL’aplicatiu estàndard SIG és Ascodes versió 5 de l’empresa JSInfo. La interfície gràfica d’usuari és X-Windows, X-11 OSF Motiv.

Dintre d’aquest aplicatiu hi ha diversos mòduls. Els més habituals són el mòdul de base, el de geo-metria i el d’altimetria. També hi ha mòduls per a perspectives, topografia, transferències d’informaciói el mòdul Server.

El llenguatge de programació és el propi d’Ascodes, estructurat i amb certes semblances al «C».

Relació de distribucióAudifilm és el distribuidor dels mòduls estàndard SIG basats en l’aplicatiu Ascodes de l’empresa JSInfo.

Mòduls addicionals SIGEstan desenvolupats per Audifilm sobre Ascodes. Hi ha tres mòduls:

a) Servidor de GIS (Sergi)Realitza les funcions d’enllaç entre la base de dades alfanumèrica i la base de dades gràfica d’Ascodes.També disposa de les funcions per a la interrogació de les bases de dades per obtenir vistes, selec-cions i retorns, utilitzant el llenguatge SQL.

b) AUDIGISÉs un mòdul per implantar a l’estació GIS. A banda de menús específics i utilitats, disposa de la llibre-ria gràfica normalitzada pel CGCCT i del format d’intercanvi amb aquest centre.

c) AUDIGIS-PCÉs un mòdul per implantar a l’estació de consulta per poder visualitzar informació gràfica i alfanumèri-ca des d’un lloc de treball tipus PC amb entorn Windows. Aquest mòdul és disponible a partir de març-abril de 1995.

Lligam amb bases de dades externesLa base de dades gràfica i l’alfanumèrica és Ascodes del tipus orientada a objectes.

Mitjançant el mòdul addicional Sergi, desenvolupat per Audifilm, es poden llegir bases de dades alfa-numèriques externes tipus ODBC, Oracle, Informix, Sybase, DB2 i altres.

40

Plataforma hardwareEn principi Ascodes funciona amb estacions de treball amb sistema operatiu Unix System V com araHP-9000 amb 32 Mb de Ram com a estació central . Si es requereix pot haver-hi estacions secundà-ries, terminals X i PC amb emulació X. També es pot accedir a l’estació central des de PC amb Windowsi l’aplicatiu AudiGis PC.

Implantacions a l’Administració localLes implantacions d’Ascodes AudiGis en l’àmbit català fins a la data de l’estudi figuren a continuació:Ajuntament del Vendrell, Ajuntament de Lloret, Ajuntament de Malgrat de Mar, Ajuntament de Roses,Ajuntament d’Olot, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Consell Comarcal de la Garrotxa, ConsellComarcal de la Selva, Consell Comarcal del Baix Empordà i Consell Comarcal del Garraf.

Estudi del SIT de l’empresa Imsa

El SIRT (Sistema d’Informació Referenciat al Territori) està format per tres components, el nucli gràfic,desenvolupat per Imsa, el nucli alfanumèric, desenvolupat conjuntament per Imsa i l’empresa Tgi, i perfuncions i utilitats SIG.

En aquesta solució els aplicatius de gestió alfanumèrics poden ser els de l’empresa Tgi o bé altresaplicatius compatibles amb el format de la base de dades municipal definit per Imsa i Tgi.

L’esquema mostra com s’articulen els elements del sistema d’informació territorial de l’empresa Imsa.

41

Dadesgràfiques

SIG

Dadesalfanumè-

riquesSIG

Dadesalfanumè-

riquesgestió

ESQUEMA SIT D’IMSA

Mòduls estàndard SIG Mòduls addicionals SIG(Imsa)

Aplicatius de gestió alfanumèrics(TGI o altres aplicatius)

NucliSIRTgràfic

NucliSIRT

alfanumèric

Funcionsi utilitats

SIG

Disseny base dedades gràfiques

Disseny base dedades alfanumèriques

Funcions SIGBDM

Entorn alfanumèric

Aplicatius relacionats amb el SIGPel que fa a les aplicacions alfanumèriques de gestió municipal, poden ser de l’empresa TGI (desen-volupades amb dBase i sistema operatiu MS-DOS), d’una altra empresa o bé les podria desenvoluparel mateix ajuntament.

Organització de la base de dades El nucli del SIRT ha estat desenvolupat per Imsa en el referent a la part gràfica i per TGI en el referenta la part alfanumèrica o BDM (base de dades municipal).

El nucli de la BDM és la BDM0 o nucli alfanumèric bàsic, en què hi ha contribuent, carrer i local únic.La BDM1 és la BDM0 ampliada amb les dades cadastrals.

Vincle conceptual amb l’entorn gràficEls principals elements gràfics són la parcel·la, l’edifici i el local. A la parcel·la hi ha la referència cadas-tral i el codi SIRT.

Entorn gràfic

Mòdul estàndard SIGCom hem vist no hi ha cap mòdul estàndard SIG, i el SIRT el considerem un mòdul SIG i un mòdul addi-cional SIG.

Relació de distribucióEn aquest cas Imsa és el desenvolupador i el distribuïdor únic de l’aplicatiu SIRT, excepte el mòdul SIRTalfanumèric, que ha estat desenvolupat per l’empresa TGI.

Mòduls addicionals SIGEl SIRT està format per un nucli SIRT gràfic, un nucli SIRT alfanumèric i unes funcions i utilitats SIG. Enprincipi no es distribueix modularment.

Imsa distribueix actualment l’aplicatiu SIRT en entorn MS-DOS sota Windows, malgrat que l’ante-rior entorn era MS-DOS sota X-Windows.

El SIRT d’Imsa treballa amb la filosofia de capes per distingir objectes diferents assignats a una mateixsegment, per exemple.

Lligam amb bases de dades externesEl SIRT és compatible amb bases de dades externes amb estàndard ODBC.

Plataforma hardwareMentre que l’estació de treball SIG es recomana que sigui un PC 486 DX/50 com a mínim amb 16 Mbde Ram i amb un monitor de 17”, l’estació de consulta pot ser un 386 amb 4 Mb de Ram.

Implantacions a l’Administració localFins a la data de l’estudi no hi ha cap implantació de l’aplicatiu SIRT en entorn Windows.

Les implantacions en X-Windows figuren a continuació: Consell Comarcal de l’Alt Penedès, ConsellComarcal del Baix Penedès, Consell Comarcal de l’Urgell, Consell Comarcal del Maresme, Consell Co-marcal del Tarragonès, Consell Comarcal de les Garrigues, Ajuntament de Sabadell, Ajuntament deVallirana, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i onze ajuntaments de la comarca del Maresme.

42

Estudi del SIT de l’empresa Summa

El mòdul estandard SIG (software bàsic en aquest cas) és Microstation v. 5.0 (MCE) de l’empresaIntergraph, com a eina de disseny.

Les funcions SIG i els aplicatius de gestió tant alfanumèrics com gràfics (sobre MCE) estan desen-volupats per l’empresa Summa.

L’esquema mostra com s’articulen els elements principals del sistema d’informació territorial de l’em-presa Summa.

Entorn alfanumèric

Aplicatius relacionats amb el SIGEls aplicatius directament relacionats amb el SIG estan desenvolupats per l’empresa Summa en plata-forma Dos i base de dades dBase.

Els mòduls alfanumèrics disponibles són el de cadastre, el d’urbanisme, el de gestió d’expedientsi el de patrimoni.

Organització de la base de dades Els aplicatius de gestió de Summa treballen sobre una base de dades pròpia. Si és necessari es podenvincular amb les bases de dades existents a l’ajuntament.

43

Dadesgràfiques

SIG

Dadesalfanumè-

riquesSIG

Dadesalfanumè-

riquesgestió

ESQUEMA SIT DE SUMMA

– cadastre

– Urbanisme

– Seguiment d’expedients

– Patrimoni

Microstation v. 5.0(MCE)1

Mòduls estàndard SIG(Intergraph)

Mòduls addicionals SIG(Summa)

Aplicatius de gestió alfanumèrics(Summa)

Planetari

Cadastre

Urbanisme

Seguiment d’expedients

Patrimoni

Lligam i funcions SIG

Accés a la informació

Accés a la informació

Accés a la informació

Accés a la informació

Accés a la informació

Nucli disseny

1. En aquest cas el mòdul estàndard aporta funcions de disseny.

Lligam i funcions SIG

Vincle conceptual amb l’entorn gràficEls elements territorials gestionats pel SIG disposen d’un identificador comú amb la informació alfa-numèrica, la referència territorial.

Entorn gràfic

Mòdul estàndard SIGEn aquest cas no hi ha mòdul estàndard SIG. El sistema estàndard utilitzat com a software bàsic ésMicrostation v. 5.0. (MCE) d’Intergraph. Aquest sistema ens aporta funcions de disseny. La interfíciegràfica d’usuari és el propi de MCE.

Relació de distribucióSumma només és distribuïdora de productes d’Intergraph a petició del client.

Mòduls addicionals SIGEstan desenvolupats per Summa amb el llenguatge de programació propi de Microstation (MDL).Actualment hi ha cinc mòduls addicionals SIG:

a) PlanetariDisposa principalment de funcions SIG, de consulta i de compatibilitat amb bases de dades. Tambédisposa de l’aplicació per a la importació i l’exportació de la cartografia digital del CGCCT.

b) Mòdul de cadastreAquest aplicatiu és tant gràfic com alfanumèric. Hi ha un mòdul per a rústica i un per a urbana. Es podenrealitzar diverses consultes, altes i modificacions, així com també la generació del fitxer de variacions(Varpadd i Ruccad). Hi ha l’aplicació de valoració d’urbana.

c) Mòdul d’urbanismeAquest aplicatiu és tant gràfic com alfanumèric. Permet, entre altres coses, editar cèdules urbanístiquesi controlar llicències i infrastructures.

d) Mòduls de seguiment d’expedientsAquest aplicatiu és tant gràfic com alfanumèric. Realitza el control d’expedients d’obres i activitats.

e) Mòdul de patrimoniAquest aplicatiu és tant gràfic com alfanumèric. Permet recopilar tots els elements que formen el patri-moni local, relacionar-los amb el territori i vincular-los amb el sistema comptable ja existent.

Per al mes de maig de 1995 es comercialitzaran els mòduls de cens d’habitants, d’activitats econò-miques (IAE) i de xarxes. Aquests mòduls estaran disponibles tant en gràfic com en alfanumèric.

Lligam amb bases de dades externesEl planetari permet llegir en principi bases de dades amb format dBase. Si el client ho requereix es dis-tribueix el planetari amb format compatible amb base de dades Oracle o bé Informix.

Plataforma hardwareL’estació SIG hauria de ser un PC de 486 a 66 Mhz com a mínim i amb 8 Mb de memòria Ram.

Implantacions a l’Administració localLes implantacions del SIG de Summa d’àmbit català fins a la data de l’estudi i amb diferent grau d’im-plantació s’han dut a terme a: l’Ajuntament de Seva, Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, l’Ajuntamentde Blanes, l’Ajuntament de Valls i l’Ajuntament d’Ulldecona.

44

Estudi del SIT de l’empresa Tao

El mòdul estàndard SIG és, en principi, ArcInfo, ArcCad o ArcView de l’empresa ESRI-España. Els mòdulsaddicionals estan o poden estar desenvolupats per Tao sobre un o diversos d’aquests mòduls estàn-dard SIG. Els aplicatius de gestió alfanumèrics amb referenciació territorial són GT/Win.

L’esquema de la pàgina següent mostra com s’articulen els elements principals del sistema d’in-formació territorial de l’empresa Tao.

Entorn alfanumèric

Aplicatius relacionats amb el SIGEl sistema alfanumèric de Tao es basa en la gamma de productes GT/Win.

Dintre de GT/Win hi ha diversos mòduls: el nucli, la gestió tributària, la gestió cadastral i el mòdulper a serveis tècnics. Aquests aplicatius són compatibles amb l’estandard ODBC. El nucli i la gestió tri-butària es comercialitzen a partir del mes de març. La resta de mòduls es desenvoluparan posterior-ment.

Organització de la base de dades El nucli de GT/Win són dues bases de dades: la base de dades de tercers (BDTER) i la base de dadesciutat (BDC).

Vincle conceptual amb l’entorn gràficL’estructura de la BDC ha estat definida per permetre que les dades siguin utilitzades amb eines tipus SIG.

L’accés a la informació gràfica es pot realitzar mitjançant el codi de la parcel·la i l’accés, és a dir, elcarrer i el número.

45

Dadesgràfiques

SIG

Dadesalfanumè-

riquesSIG

Dadesalfanumè-

riquesgestió

ESQUEMA SIT DE TAO

ARC/INFO

ArcCAD(i AutoCad)

ArcView

Mòduls estàndard SIG(ESRI - España)

Mòduls addicionals SIG(TAO)

Aplicatius de gestió alfanumèrics(TAO)

Funcions i accés a la informació

Funcions i accés a la informació

Funcions SIGsobre CAD

Funcions SIG alt nivell

Funcions SIGusuari final

Funcions sobreArc/Info

Funcions sobreArc/CAD

Funcions sobreArcView

BDC

GT/Win nucli

GT/Win gestió tributària

GT/Win gestió cadastral

GT/Win gestió serveis tècnics

Aquests tres productessón independents i tenen la mateixaestructura de base de dades

TAO desenvoluparàaquests tres mòduls apartir de la demandadel client

Entorn gràfic

Mòdul estàndard SIGEn aquest cas ens trobem amb el mòdul ArcInfo, amb funcions SIG d’alt nivell; amb el mòdul ArcCad,amb funcions SIG sobre Cad; i amb ArcView, amb funcions SIG per a l’usuari final.

Relació de distribucióTao és distribuïdor d’ArcView i ArcCad, que estan desenvolupades per Esri. Inc.

Mòduls addicionals SIGTao pot desenvolupar funcions addicionals sobre ArcView i ArcCad, segons els requeriments del client.

Tao ha desenvolupat un aplicatiu de gestió mediambiental basat en GTWin i Arc/Info per al tracta-ment gràfic de les dades de pol·lució atmosfèrica i hídrica.

Lligam amb bases de dades externesEn funció del mòdul o dels mòduls estàndard SIG de què es disposi, la compatibilitat amb bases dedades externes és diferent.

Plataforma hardwareUna estació de treball ArcInfo requereix un sistema operatiu Unix amb 32 Mb de Ram. De totes mane-res, el mòdul ArcView funciona tant en PC amb Dos/Windows (16 Mb de Ram) com en estació de tre-ball Unix (32 Mb de Ram).

Implantacions a l’Administració localFins a la data de l’estudi no hi ha cap implantació de l’aplicatiu estàndard SIG basada en el productede gestió alfanumèrica de Tao GT/Win, ja que es tracta d’un producte nou del qual només s’ha allibe-rat una versió beta. De totes maneres s’han fet desenvolupaments sobre diferents mòduls estàndardSIG per a l’Ajuntament de Tarragona, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat,l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

46

Com es pot comprovar, s’ha intentat que aquest treball tingui un caràcter eminentment pràctic.S’ha volgut respondre de la manera més directa i accessible possible al tema plantejat i s’ha pretès

definir:– Què és o què hauria de ser un SIG per a un ajuntament.– En quin entorn es desenvolupa un SIG municipal.– Quines implicacions té o pot tenir per a aquest entorn i per al mateix ajuntament– De quines eines cal disposar i quines són les que hi ha al mercat, entenent per mercat, no l’hipotètic,

sinó el més immediat als ajuntaments de la província de Barcelona. La implantació d’un SIG als ajuntaments obre una nova etapa que cal saber aprofitar per intentar

resoldre vells temes pendents. Arriba un moment en què ja no és possible ignorar que el concepte desistema d’informació –i en el cas d’un SIG la informació n’és l’element central– s’imposa per sobre d’al-tres consideracions. Cal prendre consciència que el SIG més modest no satisfarà el seu usuari poten-cial si no es disposa d’una base informativa que el defineixi i el suporti. I la clau principal d’aquest sis-tema d’informació territorial –en el seu doble vessant gràfic i alfanumèric– en la immensa majoria delscasos no es troba exclusivament en mans dels ajuntaments, ni del Centre de Gestió Cadastral iCooperació Tributària, ni de les empreses informàtiques especialitzades en cartografia o en programesde gestió municipal, ni en ens supramunicipals com ara la Diputació de Barcelona, amb una llarga tra-jectòria de suport tècnic als ajuntaments, sinó en mans de tots plegats. Això sí, el més incondicional iliteralment interessat en l’existència, la permanència i l’actualització d’un SIT d’àmbit municipal és i sem-pre ho serà el mateix ajuntament.

El primer pas haurà estat intentar conèixer com es presenta la situació, les dificultats que compor-ta, la magnitud dels problemes i com es poden enfocar, per començar a donar-hi resposta des d’unajuntament.

Després ja vindran els altres passos. Si aquest treball els suscita, els afavoreix o els encamina, hauràassolit un dels seus propòsits.

47

Conclusió

Informatización de la cartografía catastral. CGCCT. Subdirección de Estudios y Estadística. Primera edi-ció: juny 1989.

El sistema de información catastral. CGCCT. Subdirección General de Estudios y Estadística. 1990.

Manual informático para la gestión tributaria del IBI. CGCCT. Subdirección de Estudios y Estadística.Primera edició: gener 1990.

Curs: «Sistemes informàtics per a la gestió del territori». Professors: Jordi Guimet, Àngel Ros, Lluís Sanzi Francesc Bancs. Programa de Formació Continuada. Escola Superior de Tecnologia. ICT. Febrer-març 1991.

Manual del alcalde. Los sistemas de información para la gestión territorial. Jordi Guimet Pereña, ÀngelRos Domingo i Lluís Sanz Marco. Banco de Crédito Local de España. Juny 1991.

Introducción conceptual a los sistemas de información geográfica (SIG). Jordi Guimet. Estudio GráficoMadrid. 1992

Informe: Sistemes d’informació territorial municipal. Jordi Pericàs i Àngel Castañer. Quadern deTecnologia. Pla d’assistència tècnica en matèria informàtica. Octubre 1992.

Sistemas de información geográfica digitales. Sistemas geomáticos. Miguel Calvo Melero. InstitutoVasco de Adminstración Pública (IVAP). 1993.

Sistemas de información geográfica territorial. Àngel Ros Domingo. Ministerio para las AdministracionesPúblicas. Dirección general de Servicios. Instituto Nacional de Administración Pública. Primera edi-ció: juliol 1993.

«SIG’S. Sistemas de información geográfica». Revista Catastro del CGCCT. Núm. 18. Octubre 1993.

Difusión de la información catastral. Indicaciones para la obtención de información del banco de datosdel Catastro. CGCCT. Subdirección General de Estudios y Estadística. Primera edició: octubre1993.

49

Bibliografia

CGCCT Centre de Gestió Cadastral i Cooperació TributàriaCPU Unitat central de procésCU-1 Fitxa tècnica cadastre urbà-1FIN Fichero Informático Nacional del Catastro UrbanoIAE Impost d’Activitats EconòmiquesIBI Impost de Béns ImmoblesICC Institut Cartogràfic de CatalunyaINE Institut Nacional d’EstadísticaODBC Open Data Base Connectivity OSF Open Software FoundationSGBDA Sistema de Gestió de la Base de Dades AlfanumèricaSGBDG Sistema de Gestió de la Base de Dades GràficaSIG Sistema d’Informació GeogràficaSIT Sistema d’Informació TerritorialVarpad Fitxer de Variacions al Padró d’UrbanaUTM Universal Transversa de Mercator

51

Relació de sigles