1. CAUSES DE L'IMPERIALISME 1. La principal motivaci s econmica: Els pasos d'Europa necessitaven:- recerca de nous mercats. - necessitats de matries primeres. - invertir capital en altres llocs per obtenir ms beneficis aprofitant una m d'obra ms barata. 2. 2.- Demogrfica. s. XIX: creixement de poblaci a Europa: - dificultats per trobar feina - atur. - emigraci cap a altres llocs amb la finalitat de millorar les seves condicions de vida. Facilita l'emigraci la millora dels mitjans de transport. (creuers transatlntics) 3.- Poltica. - Competncia entre els Estats per controlar zones geogrfiques d'inters (estratgic, econmic). 3. 4.- Raons ideolgiques: - Europa es considerava superior cultural i tecnolgicament -> missi civilitzadora. 4. ADQUISICI D'UN TERRITORI FASES: 1. EXPLORACI GEOGRFICA 2. CONQUESTA DEL TERRITORI 3. ORGANITZACI COLONIAL 5. 1. EXPLORACI GEOGRFICA Expedicions cap a l'frica i sia perqu els europeus necessitaven territoris per expandirse. EXPLORADORS: Livingstone, va ser un important missioner i explorador escocs.8 anys de missioner a l'frica.Va descobrir las cascades del riu Zambeze -Cascades Victoria 6. Stanley.- realitza exploracions al Congo per mandat del rei de Blgica Leopold II que desitjava apropiar-se de terres en benefici propi. 7. 2.- CONQUESTA . Superioritat militar dels europeus respecte dels natius. 3.- ORGANITZACI COLONIAL a- Colnies d'explotaci b- Colnies de poblament o dominis c- Protectorats 8. MATRIES PRIMES QUE ELS IMPERIS OBTENIEN DE LES COLONIES: 1.- Colnies Magribines (Marroc, Tunsia, Algria) - grafit i ferro 3.- Colnies africanes: - pedres precioses 2.- Colnies asitiques (Indoxina): - nquel, zinc, hulla, estany 9. c. Protectorats - Tericament es mantenia el govern indgena Gran Bretanya -> Protectorat a Egipte. Espanya -> Protectorat al Marroc Canal de Suez (1869) -> importncia 10. CANAL DE SUEZ 11. REPARTIMENT DEL MN 1.- FRICA (colonitzaci a partir de 1870) 2.- SIA a.- Imperi rus b.- Frana c.- Gran Bretanya (expansi cap Oceania) 12. 3.- ILLES DEL PACFIC - Jap - EE.UU. 13. La principal colnia d'explotaci de l'Imperi britnic ser l'ndia, anomenada LA JOIA DE LA CORONA per la seva riquesa. Durant els segles XVII i XVIII els anglesos penetren a l'ndia per controlar el comer a travs de la Companyia Britnica de les ndies Orientals. Importaven de l'ndia espcies, te, cot, seda. Exportaven manufactures (productes elaborats amb matria primera ndia, principalment de cot), Van introduir la xarxa ferroviria per l'inters en facilitar la mobilitat de les matries primeres cap als ports i d'all a Gran Bretanya. Al 1853 t lloc el primer viatge en tren. 14. L'any 1858 el govern de Londres va abolir la Companyia de les ndies Orientals i va assumir l'administraci de l'ndia, qu es converteix en una colnia britnica. Construcci del canal de Suez (1869) La reina Victria d'Anglaterra ser proclamada emperadriu de l'ndia (1876). La colonitzaci va imposar l'angls com a llengua oficial 15. LES GUERRES DE L'OPI (1840-1858) 16. A la xina entre 1840 1860 els europeus van aconseguir que aquest pas s'obrs al comer exterior. Els britnics compraven te i seda a la Xina a canvi de la venda d'opi. El govern xins va prohibir l'entrada d'opi al pas, per els anglesos van continuar venent-ne. 17. Vaixells brbars sentesten a venir a comerciar aqu amb la intenci d'aconseguir-hi grans beneficis. Les riqueses de la Xina sn utilitzades en profit dels brbars. Es pot dir que els grans guanys obtinguts pels brbars sn arrabassats de la part legtima de la Xina [en el comer]. Amb quin dret, doncs, fan servir la droga verinosa [lopi] per perjudicar el poble xins? Fins i tot en el cas que els brbars no desitgessin expressament perjudicar-nos, en el seu immoderat afany de beneficis no es preocupen pel mal que ocasionen al prosme. Ens preguntem: on s la vostra conscincia? [...]Carta a la reina Victria del comissionat Lin Zexu, 1839. 18. La corona britnica va enviar una flota de guerra que finalment va derrotar a la Xina i aquesta es veur obligada al lliure comer d'opi amb Anglaterra. 19. Les anomenades Guerres de l'opi (1840-1858) van forar l'obertura d'alguns ports de l'Imperi xins al comer exterior i l'entrada de pasos a l'explotaci de les seves riqueses (mines de carb, hulla i ferro). 20. REBELLI DELS BXERS 1899 21. Els bxers constituen una societat secreta amb connotacions poltiques. Sn nacionalistes xinesos contra la influncia comercial, poltica, religiosa i tecnolgica dels occidentals a la Xina. El seu objectiu era expulsar els estrangers de la Xina. 22. La revolta va ser aturada per lacci de diverses potncies, britnica, francesa, japonesa, russa, alemanya i estadunidense. 23. ..