Immunologia

BLOC II: CLLULA Tema 4: Immunologia

67

1. CONCEPTE DIMMUNITAT

L'ambient cont una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs i altres

parsits - que poden produir alteracions patolgiques i, si es multipliquen sense control,

poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat aix, en els individus normals, la

majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents

grcies a l'acci del sistema immunitari.

Es considera la immunitat com la resistncia que presenten els organismes davant una

infecci. En un sentit ms general, podem definir la immunitat com la propietat o la

capacitat que tenen els organismes de rebutjar qualsevol cos estrany que pretengui

envair el seu medi intern.

En els animals superiors (cordats) la immunitat consisteix en un conjunt complex de

mecanismes pels quals lorganisme reconeix tots els seus tipus cellulars i estableix un

equilibri entre ells, rebutjant aquells tipus cellulars que li sn estranys o que pertorben

lequilibri cellular i el medi intern. En canvi, en els animals ms simples i en els vegetals

noms shaurien desenvolupat els mecanismes de rebuig dels elements estranys.

Tema 4: Immunologia BLOC II: CLLULA

68

2. DEFENSES DAVANT LES INFECCIONS

Davant la invasi de microorganismes, lorganisme presenta tres formes de defensa:

La primera barrera a superar s la dels teixits que conformen els rgans externs, s

a dir, la pell i les mucoses.

Si saconsegueix superar aquestes barreres es trobar amb una resposta

immunitria innata o inespecfica constituda per unes cllules anomenades

leuccits o glbuls blancs, o per molcules com les protenes del sistema del

complement.

Si no sha superat la infecci, apareix la ltima resposta, la ms efica, la resposta

immunitria adaptativa o especfica, on intervenen unes protenes (anticossos o

immunoglobulines) i unes cllules que produeixen anticossos (limfcits B) o que

estimulen i regulen la resposta (limfcits T).

Aquesta resposta millorada s posteriorment retinguda desprs de l'eliminaci del

patogen, en forma de memria immunitria, i permet al sistema immunitari especfic

llenar atacs ms rpids i potents cada cop que aquest patogen s retrobat.

Tant la immunitat inespecfica com l'especfica depenen de la capacitat del sistema

immunitari per distingir entre les molcules prpies i les alienes.

Les molcules reconegudes com a no prpies que desencadenen la resposta immunitria

sanomenen antgens (de "generadors d'anticossos").

Els anticossos sn immunoglobulines produdes pel sistema immunitari com a resposta a

un antigen especfic, contra el qual actuen per eliminar-lo.

Lespecificitat del sistema immunitari arriba fins al punt de distingir antgens molt

similars entre ells, coma ara dues protenes que noms difereixin en un aminocid.

3. BARRERES IMMUNITRIES EXTERNES

Les barreres externes es localitzen en les possibles portes dentrada dels agents

patgens i tenen per objectiu evitar larribada i proliferaci dels microorganismes i

virus.

Les barreres externes poden ser mecniques, constitueixen un impediment fsic per a

lentrada dels patgens; qumiques, generen un medi hostil, generalment cid, per

impedir el desenvolupament dels patgens; o biolgiques, microorganismes comensals o

simbionts que competeixen amb els patgens que intenten colonitzar el medi.


69

Les barreres externes es caracteritzen per ser inespecfiques i innates. Les ms

importants i generals sn:

Epitelis, tant externs com la pell o interns

com els del tub digestiu: les cllules dels

epitelis es troben molt unides, cosa que

dificulta la penetraci dels microorganismes.

A ms, la pell disposa duna ltima capa

queratinitzada que pateix una contnua

descamaci de cllules mortes i aix provoca

que els agents patgens adherits els

acompanyin.

Quan ens fem una petita ferida a la pell,

sobre una bretxa en la barrera externa i

lorganisme pot patir una invasi de

microorganismes, una infecci. Per tal

devitar-ho, tant els animals com els vegetals

tenen mecanismes de cicatritzaci de les

ferides.

En els animals, la cicatritzaci est a crrec principalment de la sang; en els vegetals

es forma en la ferida una capa de suro, o b, se segreguen resines o substncies

similars que omplen i tapen la ferida.

Mucoses: envolten les estructures obertes a

lexterior (boca, anus, vagina). Segreguen

contnuament un mucus que impedeix la fixaci de

microorganismes. En les mucoses respiratries,

els microorganismes atrapats en el mucus sn

eliminats mitjanant el moviment dels cilis, per la

tos i per lesternut.

La flora bacteriana comensal o simbiont de la pell

i les mucoses evita la installaci de possibles

agents patgens per un procs de competncia.

Substncies qumiques que impedeixen el desenvolupament dels agents patgens: les

llgrimes i la saliva contenen lisozim; la suor i el su produts per les glndules

sudorferes i sebcies formen una capa cida sobre la pell; el cerumen de lorella

protegeix la pell del conducte auditiu extern; els sucs gstrics i lepiteli vaginal tenen

una secreci cida que produeix un ambient desfavorable per al desenvolupament

dels microorganismes.

Si els microorganismes superen les barreres externes de lorganisme, es desencadenen

els mecanismes interns que sn exclusius dels animals, i que reben el nom de resposta

immunitria.


70

4. RESPOSTA IMMNOLGICA INNATA O INESPECFICA

La resposta inespecfica no depn del tipus dantigen contra el qual sactua. Suposa un

fre inicial, malgrat que la seva eficcia sigui inferior a la resposta especfica.

Les caracterstiques de la resposta immunolgica inespecfica sn:

Innata i comuna a tots els individus.

No s necessari un contacte previ amb lagent extern pel fet que no depn del tipus

dantigen contra el qual actua.

Actuaci immediata, perqu no requereix adaptaci.

No t memria immunolgica.

Si un agent infeccis aconsegueix superar les capes ms externes de la pell (epidermis)

actuen les primeres cllules defensives a la dermis: els macrfags, que exerceixen una

defensa fagocitria, i els mastcits que estimulen el procs inflamatori.

A ms, moltes cllules en presncia de virus poden segregar interfer, una substncia

que impedeix la multiplicaci vrica a linterior de les cllules, i activa el sistema del

complement.

DEFENSA FAGOCITRIA.

La fagocitosi s duta a terme per glbuls

blancs anomenats fagcits (neutrfils i

macrfags o moncits), que es mengen

patgens i partcules. Generalment, els

fagcits patrullen el cos a la recerca de

patgens, per poden ser atrets a punts

especfics per uns senyals qumics, procs

anomenat quimiotactisme. Llavors, surten

dels vasos sanguinis per arribar al teixit

envat, procs que sanomena diapedesi.

Quan els bacteris toquen un fagcit,

queden units als receptors de la

superfcie del fagcit. Aleshores, sn

absorbits i queden atrapats en una

vescula intracellular que es fusiona amb

un lisosoma. El patogen s mort per

l'activitat dels enzims digestius del

lisosoma.

La fagocitosi representa probablement la forma ms antiga de defensa, ja que s'han

identificat fagcits tant en animals vertebrats com en invertebrats.


71

PROCS INFLAMATORI.

Durant el procs inflamatori es produeix envermelliment, inflamaci, dolor i febre local.

Els glbuls blancs macrfags, neutrfils, basfils i eosinfils sn atrets per quimiotaxi

fins a la zona afectada.

Lenvermelliment s a causa dun augment del flux sanguini; aquest augment s

conseqncia de lalliberament dhistamina i servir per millorar la presncia components

dels sistema immunitari de la sang en el lloc infectat. Com que hi ha ms sang, el volum

de la zona augmenta i provoca inflamaci i pressi de les terminacions nervioses, que

provoca dolor.

La febre local s provocada pel mateix alliberament dhistamina, ja que s una

substncia piretognica. En augmentar la temperatura, sactiven els macrfags, que

aniran al lloc de la infecci travessant els vasos sanguinis (diapedesi); i sinhibeix el

metabolisme dels microorganismes patgens.

En tota aquesta operaci es produeix un augment local de les defenses de lorganisme, i

la resposta s ms rpida i efica, per tamb es provoca un dany en els teixits. Si el

procs s prou important, es forma una cavitat que cont un lquid, anomenat pus,

constitut per cllules mortes i leuccits destruts.

INTERFER I SISTEMA DEL COMPLEMENT.

Els interferons sn glicoprotenes capaces d'evitar l'entrada de virus i de desencadenar

mecanismes intracellulars que anullen la sntesi d'cids nucleics i protenes vriques i

l'engalzament dels components. Daquesta manera impedeix la propagaci del virus i la

infecci de noves cllules.

El sistema del complement s un grup de protenes plasmtiques, la funci de les quals

s controlar la inflamaci.


72

Algunes daquestes protenes es produeixen en gran quantitat durant la infecci com a

conseqncia directa de l'acci de l'agent patogen o com a resposta a la producci

d'anticossos.

L'activaci del complement es produeix mitjanant l'acci seqencial de cada un dels

components sobre els altres. Finalment es generen diversos pptids que produeixen els

segents efectes:

Faciliten la captura dels microorganismes pels fagcits, degut a que alguns

components recobreixen la membrana de lagent patogen.

Faciliten la quimiotaxi.

Augmenten el flux sanguini i la permeabilitat capillar.

Deterioren la membrana plasmtica dels agents patgens, i en poden provocar la lisi.

5. RESPOSTA IMMNOLGICA ADAPTATIVA O ESPECFICA

La resposta especfica t un perode ms llarg d'activaci, anomenat incubaci i es basa

en l'activaci dels mecanismes del sistema immunitari contra un agent determinat.

Les caracterstiques d'aquesta resposta sn:

Especifitat: actuaci de forma exclusiva contra un determinat agent patogen.

Memria: capacitat d'emmagatzemar informaci sobre una determinada agressi,

cosa que permet, posteriorment, una segona resposta ms rpida i ms intensa.

Aquestes dues propietats radiquen en la complementarietat entre dos tipus de

molcules: l'antigen (tipus de molcula caracterstica de l'agressor) i els receptors de

membrana o b els anticossos (tipus de molcules produdes per cllules de l'agredit).

ANTIGEN, ANTICS I RECEPTORS DE MEMBRANA.

Un antigen s una molcula (protena o polisacrid) produda per un patogen, que

l'organisme reconeix com a estranya i que s capa de provocar una resposta

immunitria especfica (producci danticossos que suneixen a una part reconeixible de

lantigen (determinant antignic o eptop).

L'antigen s, doncs, la molcula a la que s'uneix l'antics; per tamb s la molcula que

indueix la sntesi de l'antics.

Els anticossos sn glicoprotenes, amb una globulina en la part proteica, produts per un

clon de glbuls blancs seleccionats (derivats dels limfcits-B) com a resposta als eptops

d'un antigen. Cada tipus de limfcit produeix noms un tipus d'antics.


73

Els anticossos sn protenes

solubles sempre formades per dues

cadenes pesades (idntiques) i dues

cadenes lleugeres (tamb

idntiques) associades. Els dos tipus

de cadena tenen una part constant i

una altra de variable, que s la

especfica. Aquesta part variable s

el lloc d'uni amb l'antigen.

En resum les reaccions que

desencadenen els anticossos sn:

Precipitaci. L'antics i petites

molcules d'antigen formen una

xarxa insoluble. Succeeix quan

l'antigen s soluble i no ho s el

complex.

Aglutinaci. L'antics uneix grups de cllules que mostren l'antigen. Succeeix quan

l'antigen est situat sobre les cllules.

Neutralitzaci. L'antics s'uneix a una toxina (antigen) suprimint el seu poder txic.

Opsomitzaci. L'antics facilita la fagocitosi de l'antigen marcant-lo i atraient els

fagcits.

Els receptors de membrana sn molcules situades en la part externa de la membrana

de determinades cllules (limfcits T) capaces de reconixer un determinant antignic

(normalment presentat per una cllula de l'organisme, macrfag, per exemple).

Es considera que els limfcits estan madurs quan adquireixen aquests receptors

especfics.

ELS LIMFCITS.

Els anticossos i els receptors capaos de reconixer l'antigen o derivats antignics

estan relacionats amb un tipus de cllules molt especials: els limfcits.

Existeixen dos tipus bsics de limfcits:

Els limfcits T, que soriginen a la medulla ssia i maduren al timus i sn capaos de

reconixer determinants antignics situats a altres cllules grcies a la presncia

de receptors. S'especialitzen en desencadenar la resposta (limfcits T4 o auxiliars)

o matar cllules portadores d'aquests determinants antignics (limfcits T8 o

citotxics).


74

Els limfcits B, que soriginen i maduren a la medulla ssia i sn capaos de

reconixer lantigen sencer, grcies a que presenten anticossos en la seva membrana.

S'especialitzen en produir anticossos especfics.

Cllules assassines o Natural Killer, que soriginen a la medulla ssia i realitzen la seva funci en qualsevol teixit. Sn limfoctiques, per no pertanyen a la mateixa

estirp dels limfcits B o els T.

Les cllules assassines detecten canvis en les membranes de les cllules infectades

per virus i provoquen lalliberament de substncies citotxiques i, per tant, la mort

cellular. Tamb estan implicades en el reconeixement i lisis de cllules tumorals. Si

alguna cllula esdev cancerosa, les cllules assassines les reconeixen com a

estranyes i li provocar la mort.

RESPOSTA IMMUNITRIA CELLULAR.

Dividirem la resposta immunolgica en cellular i humoral, per noms a efectes

didctics, ja que els dos processos formen part d'un sol mecanisme general, que tamb

inclou la participaci de la resposta inespecfica.

La resposta immunitria cellular es realitza mitjanant l'acci de cllules especfiques

pel tipus d'agent patogen.

La resposta comena amb la intervenci dels macrfags o altres cllules, en les quals

l'agent patogen ha penetrat, i que presenten posteriorment l'antigen o pptids derivats

als limfcits T4 (auxiliars) o altres. s important considerar que tots els limfcits T

noms reconeixen derivats d'antgens interns (no l'antigen sencer), ra per la qual es fa

necessria la participaci de cllules presentadores de l'antigen. Els macrfags acaben

formant part de la resposta especfica perqu presenten a la seva superfcie molcules

que reconeixen l'antigen.

Quan aquestes cllules presenten l'antigen o derivats seus als limfcits T4 o auxiliars

(tamb anomenats helpers o coadjuvants o CD4), aquests proliferen i comencen a produir interleucines (o limfocines) que activen altres leuccits especfics: els limfcits

T8 o citotxics (tamb anomenats killers o CD8) i els limfcits B. Cal dir que aquesta activaci s produeix sobre un clon de cllules capaces de produir i presentar en

superfcie molcules contra els antgens propis de l'agent patogen. Aquest grup de

cllules ja ha proliferat en gran mesura (selecci clonal) a causa del contacte amb

lantigen (limfocits B) o derivats seus (limfcits Tk) i posteriorment madura a causa de

l'activaci. Tots els limfcits T-killer aix produts sn portadors a la seva membrana de molcules capaces de reconixer l'antigen, i en conseqncia les cllules que en sn

portadores (cllules atacades per un virus, per exemple). Aquests receptors tenen una

morfologia similar a la part especfica dels anticossos. La resposta cellular prpiament

dita, es a dir la destrucci de cllules transportadors de l'antigen, es deu exclusivament

als limfcits-T citotxics.


75

RESPOSTA IMMUNITRIA HUMORAL.

Es basa en la producci massiva d'anticossos que, dissolts al plasma, actuen sobre

l'antigen o l'agent portador d'antgens. En sn responsables els limfcits-B que, una

vegada activats, es transformen en cllules plasmtiques i produeixen anticossos

especfics. El ritme de producci pot arribar a ser de deu milions de molcules a

l'hora.

En aquest cas les limfocines produdes pels limfcits T4 (helpers) activen limfcits B especfics. Aquests limfcits B poden haver comenat un procs de selecci clonal a

causa del contacte amb lantigen, per s quan contacten amb un limfcit T4 amb

especificitat per les mateixes i quan aquest els transfereix limfocines a travs de la

seva membrana, quan es comencen a dividir amb ms intensitat i maduren. El procs de

maduraci activa els desenvolupament del reticle endoplasmtic i tota la maquinria de

sntesi proteica. La sntesi massiva d'anticossos especfics collabora en la destrucci de

l'agent patogen o la seva toxicitat ja que facilita processos d'opsomitzaci, activaci del

complement, aglutinaci, neutralitzaci i precipitaci.


76

6. TIPUS DIMMUNITATZACIONS

Segons la seva aparici en lorganisme la immunitzaci pot ser:

Innata o congnita: si sorigina en el procs de desenvolupament embriolgic de

lindividu, independentment de la presncia dantgens, i s dorigen gentic.

Adquirida: si apareix en algun moment de la vida, com succeeix en el cas de la

formaci danticossos.

La immunitat adquirida pot ser:

Activa: si s el propi organisme qui sintetitza anticossos i desencadena la

resposta immunitria front a l'antigen.

Passiva: si l'organisme rep, d'un altre sser viu, els anticossos contra l'antigen.

Segons qui indueix les propietats defensives, la immunitat adquirida tamb pot ser:

Natural: si la immunitzaci s'adquireix a l'atzar.

Artificial: si s induda per l'sser hum a travs de prctiques mdiques.

El segent esquema resum les tipus de defenses immunitries:

Tipus dimmunitat

Innata o congnita Defenses amb les que naixem.

Adquirida

Activa

Natural Anticossos produts desprs duna infecci.

Artificial

Vacunes. Efectiva passats uns dies, genera

memria immunolgica i, per tant, la seva

protecci s duradora.

Passiva

Natural Anticossos transferits de la mare al fill a

travs de la placenta, el calostre o la llet.

Artificial

Injecci dun srum que cont anticossos.

Produeix una immunitat rpida per poc

duradora, ja que no activa la memria.

La vacunaci consisteix en injectar lantigen amb lobjectiu que el cos fabriqui els

anticossos i cllules de memria, daquesta manera es trobar preparat davant una

infecci real i la resposta defensiva ser rpida i efica.

Les vacunes es poden fabricar amb els mateixos patgens vius atenuats (poliomielitis,

xarampi, galteres, rubola, etc.), amb patgens morts (rbia, clera, grip, etc.) o amb

fragments cellulars del patogen (meningitis tipus A i C, hepatitis B, etc.).


77

Tamb s molt com noms utilitzar la toxina que fabrica el microorganisme infeccis

(ttan, botulisme, etc.).

La serovacunaci consisteix en injectar anticossos especfics ja fabricats al laboratori, i

sutilitza quan hi ha la sospita que una persona ja ha estat afectada pel patogen i, per

tant, necessita una protecci rpida.

Ladministraci de vacunes a una poblaci ve determinada per criteris epidemiolgics. Al

nostre pas hi ha establert aquest calendari:

Fins al curs 2013-2014 es continuar aplicant la vacuna antihepattis A i B, segons un programa

pilot, a les escoles.

Sadministra una dosi de la vacuna contra la varicella a tots els escolars que no lhagin rebut

anteriorment ni hagin passat la malaltia.

La vacuna contra el virus del papiloma hum tamb sadministra a les noies de 6 de primria (12

anys).

7. ANOMALIES I TRASTORNS IMMUNITARIS

Les respostes immunitries formen part dun sistema integrat, que requereix la

regulaci i el control dels elements qumics i cellulars que hi intervenen. Si alguna de les

variables del sistema de defensa sescapa daquest control estricte, la resposta

immunitria ser defectuosa. De vegades el sistema immunitari no pot respondre

(immunodeficincia), i en altres ocasions ho fa duna manera exagerada

(hipersensibilitat). Fins i tot, de vegades no s capa de distingir les substncies i

teixits propis i provoca malalties autoimmunes.


78

HIPERSENSIBILITAT: REACCI ANAFILCTICA I ALLRGIES.

La hipersensibilitat s una reacci exagerada del sistema immunolgic davant dun

antigen innocu o poc perills, i que pot arribar a produir efectes greus i, fins i tot, la

mort. Aquesta reacci es coneix com reacci anafilctica o anafilaxi.

En aquesta resposta hi estan implicats els mastcits, les IgE i la histamina: els mastcits

alliberen massivament un seguit de substncies quan suneixen IgE a les seves

membranes.

La reacci anafilctica comporta la contracci de la musculatura llisa, la constricci de

les vies respiratries i una dilataci de capillars sanguinis. Normalment es resol amb

una injecci intravenosa dadrenalina, que contraresta la contracci dels msculs llisos.

Les allrgies impliquen reaccions exagerades del sistema immunitari a certs antgens,

anomenats allerggens, que normalment no desencadenen cap reacci. Els allerggens

ms caracterstics sn els pollens dalgunes plantes, els cars (diminuts artrpodes de

casa) i els seus excrements, i el pl danimals com ara els gats.

El primer contacte entre lallergogen i laparell immunitari no produeix cap smptoma

extern, per sindueixen mecanismes bioqumics que queden en estat latent fins el segon

contacte. Aquest procs sanomena sensibilitzaci, i s quan els macrfags capten als

allerggens, els degraden i els mostren en superfcie. Els limfcits T reconeixen els

fragments presentats i secreten interleucines que actuen sobre els limfcits B, que es

transformen en cllules plasmtiques i secreten IgE. El segon contacte amb lallergogen

fa que aquests suneixin a les IgE adherides a mastcits i a basfils de la mucosa nasal o

dels bronquis i sactivin una cascada de reaccions enzimtiques que acaben amb

lalliberaci a lexterior duna srie de substncies. La substncia que produeix els

efectes ms nocius s la histamina: contracci dels bronquis (asma), secreci de

mucositat, vasodilataci i baixada de pressi sangunia, dolor, picor, etc.

Un altre tipus dallrgia pot provenir dels aliments. Lallergogen pot entrar en contacte

amb mastcits de la mucosa intestinal i provoca reaccions locals com ara diarrea i

vmits. Tamb pot induir a un canvi en la permeabilitat intestinal, de manera que

lallergogen entra a lorganisme i provoca lesions a altres rgans allunyats de lintest,

com ara la pell o els pulmons.

La malaltia celaca s una intolerncia al gluten, una protena dels cereals, que afecta una

de cada 250 persones. Es caracteritza per alteracions a la mucosa intestinal (des de

lleus inflamacions fins a atrfia de les vellositats) provocades per la formaci

danticossos contra polipptids derivats del gluten. Els smptomes remeten quan es

deixen dingerir cereals.

Com a tractament contra les allrgies es poden utilitzar antihistamnics, per fer

disminuir la inflamaci; broncodilatadors, per combatre lasma; o tractaments semblants

a les vacunes per induir tolerncia envers els allerggens. De totes formes, la norma

habitual que sha de seguir s evitar lexposici amb lallergogen.


79

MALALTIES DAUTOIMMUNITAT.

Es produeixen quan desapareix la tolerncia respecte a les molcules prpies, de manera

que els limfcits T o B reaccionen contra antgens dels seus propis teixits.

Laparici daquestes malalties comporta la presncia dautoanticossos, anticossos

capaos de reaccionar contra molcules prpies.

Hi ha una considerable gamma de malalties autoimmunes, entre les ms importants:

artritis reumatoide, esclerosi mltiple, lupus eritemats, psoriasi, diabetis juvenil, etc.

Les causes ltimes de la prdua dautotolerncia no sn gaire clares, per poden tenir a

veure amb diversos factors com sn els gentics, errades en algunes protenes

immunolgiques o presncia de virus que estimulen laparici danticossos que reaccionen

contra antgens vrics i tamb contra els propis teixits (reaccions creuades).

Els tractaments mdics per a aquestes malalties impliquen ls de frmacs

antiinflamatoris i immunosupresors.

IMMUNODEFICINCIES.

Consisteixen en una disminuci o un mal funcionament en el nombre de cllules

immunitries o b en el nombre danticossos.

La immunodeficincia s primria si la causa s inherent a lorganisme, per un defecte en

la maduraci dels components del sistema immunitari. s secundria si la provoca una

causa externa a lorganisme, com malnutricions, radiacions, malalties com el cncer,

infeccions vriques com la sida, etc.

Un exemple dimmunodeficincia primria s la immunodeficincia combinada severa (o

sndrome dels nens bombolla), que s una malaltia deguda a un gen defectus en un de

cada 100.000 nadons. Provoca una greu disfunci dels limfcits T i B que poden ocasionar

la mort abans del primer any de vida, per la qual cosa els afectats shan dallar de

lexterior. Aquests nens tenen una deficincia en lenzim ADA, la qual cosa comporta un

augment dATP, que implica un dficit dels altres nucletids que formen el nucli

daquests limfcits.

Un altre exemple dimmunodeficincia primria s lagammaglobulinmia lligada al

cromosoma X, malaltia produda per una delecci en el cromosoma X. Es manifesta a

partir del tercer mes de vida i es caracteritza per la manca de producci danticossos.

Els afectats shan de sotmetre a injeccions de gammaglobulines al llarg de tota la vida.

Molts tipus de cncer en estat avanat indueixen secundriament a algun estat

dimmunodeficincia. Sn importants els que afecten cllules o rgans de laparell

immunolgic com les leucmies, els limfomes (tumors dels ganglis limftics) i els

mielomes (si afecten a les cllules plasmtiques). Ns un exemple la leucmia limfoide

crnica, que es caracteritza per la proliferaci dun tipus de limfcits B anormals, amb


80

una mitjana de vida llarga. En aquests limfcits B la producci danticossos s molt

inferior a la normal, per la qual cosa les persones que pateixen la malaltia estan

exposades a les infeccions microbianes. Les manifestacions clniques es caracteritzen

per un estat de cansament, inflamaci dels ganglis limftics i infeccions que apareixen a

partir dels quaranta anys.

La invasi de determinats microorganismes patgens, com el virus de la sida, tamb pot

induir a fenmens dimmunodeficincia adquirida. El virus VIH causa la destrucci de les

cllules que infecta: els limfcits TCD4 (limfcits T helper). La protena CD4 s la protena receptora dels limfcits Th, que sn els que estimulen la resposta immunitria

especfica. En canvi, els limfcits T-CD8 (limfcits T citotxics) no es veuen afectats

pel virus. Les conseqncies de la infecci pel VIH deixen els pacients exposats a patir

malalties causades per agents normalment no patgens: sn les infeccions oportunistes.

TRASPLANTAMENTS I FENMENS DE REBUIG.

Els trasplantaments de cor, rony, pncrees, pulm, fetge o medulla ssia sn alguns

dels ms freqents realitzats durant els ltims 30 anys.

Quan en un trasplantament no hi ha una compatibilitat total entre les protenes HLA del

donant i del receptor es posen en marxa uns mecanismes del sistema immunitari contra

les cllules de lrgan o teixit implantat:

Destrucci directa per limfcits T citotxics.

Destrucci mitjanant les cllules NK, que es veu augmentada per la presncia de

linterfer.

Proliferaci danticossos contra protenes no prpies de les membranes cellulars.

Fagocitosi de les cllules no prpies cobertes danticossos per part dels macrfags.

Agregaci de plaquetes als anticossos units a lempelt, i consegent aparici de

microtrombes.

Intervenci dels sistema del complement, que contribueix a la destrucci de lempelt.

Per tal devitar el rebuig als trasplantaments es poden utilitzar agents qumics que

interfereixen la inducci de la resposta immunitria. Per presenten un problema: el

pacient s ms susceptible a contreure infeccions i a patir alguns tipus de cncer. Molts

dels frmacs immunosupressors tamb sutilitzen en quimioterpia contra el cncer, ja

que afecten les cllules en divisi mittica. Per aix tenen efectes secundaris

indesitjables perqu poden malmetre les cllules de la medulla ssia i de la mucosa

intestinal.


81

1 . Explica a quin tipus de barrera es refereixen cadascun dels nmeros.


82

2 . Explica lactuaci de les barreres defensives que shi veuen al segent esquema:

3 . Explica qu sn les mucoses i quin paper tenen en el sistema de defensa.

4 . Completa les frases segents:

La maduraci dels limfcits T t lloc al ____________, i la dels limfcits B als

_________________ . Els limfcits B, quan sn cllules actives, es transformen en

___________________, que tenen per funci fabricar ___________________ .


83

5 . Indica el nom dels rgans immunitaris al segent esquema: adenoides, amgdales, ganglis limftics, timus, melsa, plaques de Peyer, apndix, vas limftic, medulla ssia.

6 . Explica els dos tipus de respostes immunitries que es veuen a lesquema.


84

7 . Ordena cronolgicament les set etapes en la infecci per VIH: Se sintetitzen les protenes virals Neix un nou viri i madura Fusi Uni LARN viral sintegra Pas dARN a ADN Pas dADN a ARNm

8 . Quins sn els quatre tipus de reaccions que poden desencadenar els anticossos?


85

Indica la resposta correcta.

111... Quin dels segents smptomes no s caracterstic de la inflamaci:

a Sudor.

b Rubor.

c Calor.

d Dolor.

e Tumor.

222... Els smptomes de la inflamaci ajuden a potenciar la infecci.

a Veritable.

b Fals.

333... La flora bacteriana autctona constitueix una defensa conta la

infecci.

a Veritable.

b Fals.

444... Quin terme designa als determinants antignics:

a Bitop.

b Eptop.

c Antics.

d Histamina.

555... Quin nom rep una substncia que atrau als fagcits a la zona de la

inflamaci:

a Alrgen.

b Interfer.

c Quimiotctica.

d Complement.

666... Linterfer s una protena antiviral.

a Veritable.

b Fals.

777... Quina alteraci del sistema immune consisteix en una

hipersensibilitat creada per la

introducci prvia dun antigen:

a Immunodeficincia.

b Allrgia.

c Anafilaxi.

d Autoimmunitat.

e Autotolerncia.

888... Els limfcits responsables del reconeixement de lantigen

dhistocompatibilitat dels macrfags

sn els:

a T dhipersensibilitat.

b T citotxics.

c T supressors.

d T auxiliars.

e Natural killer.

999... Els limfcits responsables datenuar la resposta immunitria

sn els:

a T dhipersensibilitat.

b T citotxics.

c T supressors.

d T auxiliars.

e Natural killer.

Immunologia

Documents

Transcript of Immunologia