Imaginació i"popularltaten la música comparsera

Durant una trentena d 'anys,en-tre els 1850 i 1880, a Vilanova es vaviure, cada diumenge o dilluns deCarnaval, una gran diada, no sola-ment pel fet de la sortida de lesCom parses al carrer, que d 'ai xó totI'ambient vilata encara en viu, sinótambé per la Competencia Musicalque trobá I 'origen i el creixementprecisament en el marc de les com-parses una vegada situades en elmoment culminant del seu final, enel clos de la placa de les Cols , Ara:ens adonem que la placa dóna perben poca cosa -ara se n 'haurla dedir placa deis Cotxes- en una vilacom I'actual que s 'ha multiplicatper sis o per set , Per altra banda, jano sabem res de I 'esmentadaCompetencia.

Al cornencarnent d'aquells anys50 hi havia tres petites orquestresper a les ballarugues. Eren les deBonaventura Cassanyes, SalvadorTries i Angel Font. A més a més,peró, entre elsnostres, casa sí casano, hi havia unatornada de músicsque era com una mena de rebostper als dies que la vila necessitavamés tocadors. Eren els anornena-ment«m úsics de Carnaval». Eren gentdel món treballador, menestrals,pagesos i artesans. que sabienhaver-se-Ies amb el violí, el clarineti el trombó. Vilanova era una Vienaen petit. Aixó ens diu clarament,per tant, que la cultura, musical ino musical, de la seva gent, gaudiade bona salut. Com havia nascutaquest anhel d'enlairament popu-lar? No cal ésser massa doctes enhistória i en pedagogia. freníem unpoble que era senzillament aixó:poble. Ras i curt. .Aquests rnúsicstant ajudaven en ocasió de la FestaMajor, d'una cercaxlla, del Com-breqar general cern de la setrnanaSanta. No havien d 'acudir alstorasters per a les necessitats mu-sicals, com hem de ter ara.

Peró fou en els successors deles dites orquestres quan s'inicia,de fet, la Competencia Musicalcomparsera. Hi ha en I'escenari dela vila les orquestres de JaumePuig, que després havia de prendreel sobrenom d'« Els Vells», i de Je-roni Parera. Quan aquesta desapa-regué en sortiren dues per areernplacar-Ia. Eren les deis

Brindis a una represa,personificada en elcompositor vilanovíPere Mila.

gaven cap a I 'entusiasme, feren dela placa I 'empori de I 'espetecmusical més engrescador que maihagi viscut Vilanova. Ara, així, acorre-cuita, es fa difícil de passar alpaper el delit, I 'expectativa, elpuritanlsrne', el partidisme, lacridória i I 'acalorament que es vis-qué aquells anys entre músics ipoble. Qui en vulgui més, queacu-di, si li plau, al llibre sobre elCarnaval vilanoví i hi trobará totaI-'amplada i la robustesa d'aquestmoment emocionant que vivien elsnostres antepassats escoltant lesmúsiques, enmig de la febrada quehi posaven. Ano, durant aquellsanys,. fou certament el zenit deI 'ambient carnavalesc segons estilvilanoví. Era com la corona artísti-ca que els vilanovins posaven aIlurs festes, com hi posaven la coro-na de la caritat en la Cavalcada afavor deis centres benéfica, per él

malalts, pobres i vellets, cavalcadade la qual, ai!, ningú no es recorda.

Molt abans d'arribar a les aca-bailes del segle tot aixó se n 'aná enorris. Els successors d 'aquel lesorquestres, els mestres EmiliGuasch, Eudald Amat, Josep Esco-fet, Francesc Montserrat i Jossp 'Planes ja palparen corr» minvavaI 'afecció i I 'afició musical i coms'ensorrava la competencia. L'epo-ea d 'or de la música local s 'haviaacabat. Com s'havia acabat l'épocaslrnultánia, de 1'«Havana Xica».Tot va junt. Com sempre. Quan hiha decadencia, tot decau. Quan hiha exuberancia, tot és puixant. Nohi ha res que hi sigui excepció. Desde Ilavors només hem viscut derecords. Tristos records, quan homels rememora des de la galvanaque traginem de tants anys.

* * *

mestres Magí Sans, «El Maqinet»que li deien, que portava el motiud'«Els Joves», i d'Antoni Urgelles,anomenada «Els Vius», perqué «ElViu» era el nom amb que el directorera conegut,. En pl fort de I 'epoca hihagué una gran competició entreaquestes dues. A més, per acabar-ho d'arreglar, la del «Maginet» eral.'oquestra del Casino Artessá, Ilocdeis «senyors», i la de I'Urqettes hoera del Centre Artesa, d 'ambientmés popular, que també es mira-ven dereüll.

Posad es a la plaga de les Cols,aquestes tres orquestres, principal-rnent , acornpanyades de les bandes Aquella xafegada musical, quemilitars i de cases de beneficencia .. es valia de contradanses,.' masur-que venien de Barcelona i d 'altres ques, polques, vals-jotes i america-Gitltats, que també les arrosse- nes que els mestres locals treien de

29

lIur inspiració, sempre pensant enI 'acte de la plaga de les Cols,haarribat al non plus ultra de ladecrepitud actual, que és quan,enmig d'una gent artísticament icívicament deseducada, des de favlnt-l-cinc anys, el 1955, des delmoment de la represa de les Com-parses, es concreta en la marxa «ElTurutan,'amb el seu ominós corejat«No t'aclares, no t'aclares ... » enlIavis d'una gent que no esta ni ales beceroles del seu propi idioma,demostració de xaronisme, de malgust, de decadencia, dtnooeráncrad'inconsciéncia, impropis d 'unpoble que s'estima. I valguicom a aclariment, perqué sinó empodrien penjar la Ilufa, o el quesigui, que «El Turuta» és, al meucriteri, una marxa val ida, marcial,incitadora, per a unes formacionsmilitars, pero inadequada total-rnentper a un esbargiment popularciutadá. Llegiu, si us plau, nomésel que dic. Es senzillament deplo-rable, de la mateixa manera que hoseria acompanyar una processó delCorpus amb la cadencia d'un vals,posar fons a la joia d 'unes nocesamb la marxa fúnebre de l' «Heroi-ca» de Beethoven, celebrar elNadal amb tonades carnestolten-queso Acadascú, el que sigui seu.

Aquest any, aquesta lamenta-ble i péssima mala tradició podriaésser que es comencés aesquincar

.. amb I'aparició d'un himne a les,Comparses, originald'en PereMilá i Amell, el qual, conscient dela rnlqradesa «turutaire», s'ha Ilan-cat a la creació d'una peca apro-piada per a la barrila comparsera.Benvinquda sigui!

Potser ell, fill o nét d'aquellsmúsics nostres 'que emplenavenI 'espai amb notes de casa, és I 'ac-tor del 'qual es val el geni musicalvilanoví somort, que vol ressorgirde I 'empobriment col.lectiu a qué,havem arri bat. Ho celebrem.

En Milá té guanyat un bon cré-dit i nom com a persona dedicada

~ t,<,.~'.

tota la vida a I 'activitat musical.son molts anys amb les regnes ales mans de les orquestres de bal!vilanovines, . Elirigint agrupacionscorals, fent arranjaments per aballables i creant-ne de propis.

Ara, doncs, conscient d'aquestanecessitat, s'ha dedicat a muntaruna obra que aquests dies interpre-taran la vintena de bandes quevindran a aromar I 'ambient vilano-vi amb música pensada especial-ment en la festa popular més grandel món com són les nostresComparses. La gent hi dirá la seva.Ens plauria que fos una aprovació iuna Iloa. Pero podria ésser que hihagués opinions per a tots els gus-tos. Alerta! Perque de la mateixamanera que és dificil tenir compor-tament senyorial i dernocratic quanhom ha rebut II ícons ben contrariesi I'unic que es pretén, en el fons, éscontinuar-les, i és dificil emocio-nar-se davant una obra d 'artauténtica quan hom només ha vist

pintura de brotxa grossa, que és laque veiem en tantes cases sobre elbufet del menjador, també n 'ésquan l'otda no ha estat alimentadaper a assaborir quelcorn que volrecollir un patec. popular tot mante-nint-se noble. A mi em semblaque -en Pere Mila, amb I 'aportacióde la séva obra vilanovina, ens ve adir, ciar i nft: «Ha arrtbatI'hora dereprendre aquell carni». Es el camí

• ¡

del qual he fet esrnent quan Vila-nova era, en aq uell parell d' horesvuitcentistes de la plaga de lesCols, tot irn brodat de músicapopular de casa. La música per ales nostres Comparses ha d 'anar acavall de la imaginació i de la popu-laritat. Popularitat no vol dirrebregament.

A Vilanova ara es fan concursosliteraris per a donar a conéixerpersonatges i epoq ues, i s' h i repar-teixen premis a adults i a quitxalla.Tot el que es faci sempre és pocoPero crec terrnarnent que ha arri batel moment d' iniciar, 'de cara a di nsi a fora, un certamen. ben pensat,per a tots els compositors quepuguin dir una paraula musical, a fide poder disposar d 'obres aptesper a la diada comparsera, que si-guin himnes, cancons, i també depeces d 'esperit catala per a lesballades que els comparsershaurien de fer en les places de lavila, i no com ara que es limiten asaltar i brincar i fer la passada.L'Escola de Música hi hauria de ferel seu paper. Ves a saber si el diade derna no serien els seus actualsalumnes els qui podrien canviar elpanorama musical vilanovi i ajudara retornar-lo a I 'esplendor del seglepassat. Recordem les peces queens dóna el conjunt «Coto f luix».els diumenges de Carnaval, a latarda, a la placa de les Cols. ambles Danses de Vi lanova i altresballs que hi toca. Tot pleqat esde-vindria, n'esticmés que segur, unanotable contribució a trobar-nos acasa, a festejar més tot el que és decasa, a ésser més nosaltres ma-teixos, a ésser, simplement,nosaltres, i a sentir-ne el goig.

Xavier Garcia

Soci simpatitzant:

No faltis a la nostra Comparsa .

. T'esperem.

30-

LES COMPARSES DE VILA·NOVA

Aquests que segueixen a conti-nuació són el text i la melodia deI'obra «Les Comparses de Vilano-v.a», lIetra i música originals delcompositor vilanoví Per::eMila, als

quals es fa referencia en I'article deXavier Garcia, que aquest anyveurem estrenada el diumenge deCarnaval per les bandes de músicaque tindrem entre nosaltres.

2a

Al davant, la bandera,darrera, els comparsers,tot marcant alegres les passadesper moltes places i carrers.Els joves, barretina,les noies, el mantó.Quan s'ajunten totes les banderesfa que visquem el bo i millor.

TornadaÉs Carnaval; tot és festiu.De caramels avui és dia.Quan les comparses van passant,fins a grapats en van tirantels comparsers amb alegria.Vibra la gent; petits i grans,tots som herois, com d'una gesta,que tanta joia és en comú,i a Vilanova i la Geltrúavui és dia de gran festa.

la

Ja han sortit les comparses;de lIuny les veig venir.Sento que es desperta I 'alegriaa dintre meu aquest matí.Ja s'apropen les parelles;vénen pel meu carrer,porten bellugueig i so de músicai el goig que viu el cornparser.

31