Il lustrat per Edurne Lacunza La Mireia col...Escrit per Sara Molina Il·lustrat per Paula Vallejo...
40
Transcript of Il lustrat per Edurne Lacunza La Mireia col...Escrit per Sara Molina Il·lustrat per Paula Vallejo...
2
La Mireia col·lecciona fulles grans i petites, de països exòtics i del bosc de darrera de casa seva i avui ens n’ha volgut ensenyar unes quantes. Però, ep!!, alguna cosa es mou entre les fulles, què deu
ser? Troba els sis insectes que es camuflen entre les fulles.
Il·lustrat per Edurne Lacunza
33
Edita: Haumea Edicions SL.
Redacció i administració: Helena Ortiz i Sara Molina.Maquetació: Edurne Lacunza de Superheroes Aca-demy.Correcció: Isabel Mestre.
Col·laboradors: Lirios Bou, Dora Cantero, Fabiola Correas, Anna Falcó, LauFer, Edurne Lacunza, Carlos Lluch, Berta Maluenda, Àlex Miralles, Paula Vallejo.
Il·lustració de la portada: Bernat Muntés.
Publicitat: [email protected] 2564-9329DL B 4294-2017
Impressió: Cevagraf, Rubí.Distribució: Besai Llibres.
Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduï-da ni parcialment ni íntegrament sense consentiment previ de l’editorial.
Troba la teva Namaka en versió digital a:
T’agrada grimpar pels arbres i abraçar-los? T’emociones jugant al mig del bosc? Alguna vegada has construït una cabana a la copa d’un arbre? Si tens ànima de mico i no pots viure sense plantes, fulles, arbres i flors, la Namaka núm. 12 t’agradarà! Et convidem a passejar i olorar una revista molt verda.
Ja has pogut sortir del laberint de la portada? Quin embolic, oi? Coneix els personatges que s’amaguen darrere de la bardissa! Descobreix boscos encantats i professions estranyes com la de l’Emma. Enfila’t al capdamunt d’un arbre i observa quins animals han decidit fer-ne la seva residència. Et sorprendrà! Aprèn a crear el teu propi bonsai; no pateixis, no l’hauràs de regar! Tanca els ulls i endinsa’t al món dels somnis de la mà de la Yadwigha. Esbrina què pots fer per combatre la desforestació i aprèn a cuinar un suculent tronc de xocolata. Ja et comença a caure la bava? No esperis més i comença a passar pàgines!
Abril - maig
Qui hi ha darrere de Namaka?
En algunes activitats hi trobaràs un planeta! El color marca
la seva difi cultat. Fixa-t’hi bé!!
nivell fàcil
nivell difícil
nivell mitjà
revistanamaka
@revistanamaka
@revistanamaka
www.revistanamaka.com
4-5
18-19
10-11
28-29
32-33
L’arbre dels foll ets
Can Roure
El somni
La crida de la selva
Tomicus el Temible
4
Els nostres superherois són uns cracs! Per fi han trobat la solució per repoblar els boscos que es cremen o que són arrasats pels humans (pàg. 28)!! Flipa amb aquesta supermàquina que
han inventat!! Però… potser els hauràs de donar un cop de mà per trasplantar els arbres: poden comptar amb tu?
66 www.eltallerdetxo.com
Visita els follets i en Nartxi i l’Esther a:
www.eltallerdetxo.com
Ris-ras, ris-ras. Sentiu això? És en Nartxi, que treballa amb la seva serra. Tap-tap, tap-tap. I ara, que escolteu això? És l’Esther, que pica amb el martell. I qui són aquests dos? Ai, sí… No us els he presentat! Són l’Esther i en Nartxi, dos titellaires, i estan preparant un nou espectacle al seu taller. Ui, el seu taller… El seu taller és un lloc molt especial: està ple de follets!!
Tot va començar un dia en què l’Esther i en Nartxi feien, com sempre, ris-ras, tap-tap al seu taller i algú va picar a la porta. «Ja hi vaig jo», va dir l’Esther. Però, en obrir, no hi havia ningú i, quan va tornar a la seva taula, oh, sorpresa! El martell havia desaparegut! En Nartxi es va girar un moment per veure què passava i, quan va tornar a posar-se a treballar, oh, sorpresa! La seva serra també havia desaparegut! I, a més, acabava de veure unes petites petjades sobre la taula que continuaven fins a la porta. «És estrany, Nartxi… Seguim-les!!», va dir l’Esther.
Les petjades creuaven el jardí i continuaven fins al peu de l’arbre més gran que hi havia. I allà, al tronc, sorprenentment, s’hi endevinava una porta. Van picar-hi: toc-toc, toc-toc. «Qui és?», va dir una veueta fina i una mica enrogallada. En Nartxi i l’Esther no se’n sabien avenir, però van contestar: «Som els titellaires que vivim aquí i necessitem les nostres eines. Que potser les tens tu?».
Aleshores la porta es va obrir i va aparèixer un follet petit petit, amb els cabells despentinats, les orelles punxegudes i uns ulls verds grans i entremaliats. En una mà hi tenia la serra i amb l’altra agafava el martell: «No puc tornar-vos les eines, encara no he acabat». «Acabat? —van replicar els dos—. Acabar què?». «Carai… Casa meva!», va contestar el follet tot assenyalant la branca més alta de l’arbre. Allà dalt hi havia un embolic de fustes i claus que semblava qualsevol cosa menys una casa.
En Nartxi, que de construir cases en sap un munt, va començar a riure. «Però si has començat la casa per la teulada!». L’Esther va clavar-li un cop de colze perquè deixés de riure mentre li picava l’ullet i deia: «Mira, follet, fem una cosa: si ens promets que mai més ens agafaràs les eines sense permís, et farem nosaltres la casa!».
«Ens faran una casa! Ens faran una casa!», va començar a cridar el follet. Els ulls li brillaven i tenia un somriure d’orella a orella espaterrant. «Ens faran una casa! Ens faran una casa!». Aleshores van començar a sortir follets de sota les pedres i d’entre els arbustos i en Nartxi i l’Esther no s’ho podien creure: hi havia follets per tot arreu! Sense que en fossin conscients, se’ls acabava de girar molta feina.
«Jo soc el forner i necessito un forn de pa en condicions», cridava un follet. «I jo vull el meu estudi! —va dir l’afinador de picarols—. Haurà d’estar insonoritzat!», exigia. «I jo un teler», es va afanyar a dir la teixidora. «I jo una paradeta mòbil!», va reclamar la castanyera. Els dos titellaires estaven moooolt sorpresos, quins veïns que tenien! De mica en mica i pam a pam, l’Esther i en Nartxi van ajudar els follets a construir el seu petit poblat als peus del Montseny. I saps què? Si et ve de gust, els pots fer una visiteta i qui sap si donar-los un cop de mà! Si en vols saber més, mira la lletra petita, tan petita com… un follet!
Escrit per Dora Cantero Il·lustrat per Carlos Lluch
7
Volem posar a prova els teus coneixements sobre la Namaka que tens entre les mans. Pesca 10 paraules
que ja has llegit o que llegiràs en alguna pàgina de la revista. Et donem una llista a mig fer de les
paraules que has de buscar.
8
1010
El pare sempre parla de l’Emma, una cosina llunyana a qui tota la família estima molt. De fet, a la paret del passadís hi ha penjades dues fotografies seves. A la primera, l’Emma abraça un arbre i somriu d’orella a orella, els ulls li brillen i les galtones vermelles semblen a punt d’explotar. A la segona fotografia, l’Emma apareix trista, porta un abric a la mà dreta i té una maleta al seu costat. Al fons de la imatge hi ha un vaixell molt i molt gran. Sembla que marxa lluny.
Ara l’Emma viu a l’altra punta del planeta. Aquell dia, quan es va fer la foto, embarcava en un vaixell camí de la selva amazònica i deixava enrere família i amics. Però l’Emma sabia que aquell viatge era important; per fi podria dedicar-se professionalment a fer el que més li agrada del món: abraçar els arbres. Sí, sí, després de molts intents, s’havia convertit, oficialment, en abraçadora d’arbres!
Escrit per Sara MolinaIl·lustrat per Paula Vallejo
1111 Il·lustrat i escrit per:
Però en què consisteix aquesta professió? Per a què serveix? Com ho il·lustraries? Per què creus que l’Emma ha viatjat
tan lluny per abraçar arbres? Pensa en respostes divertides, esbojarrades i imaginatives i penja la teva proposta a l’apartat
de concursos del nostre web abans del 20 de maig. Podràs guanyar aquesta supermotxilla de la marca MILAN!
12
En un saló de París, recolzada en un sofà de vellut vermell, la bella Yadwigha s’ha quedat adormida i s’ha endinsat al món dels somnis. Però on és ara?
De lluny se sent el rugit d’una lleona i el crit d’un mico i una música dolça li acarona els cabells…
Fixa’t bé en la pintura original i troba tots aquells elements que hem afegit especialment per tu!
Il·lustrat per Edurne Lacunza
13
Henri Rousseau va ser un pintor francès que es va fer a si mateix. No va estudiar mai art i pintava mons exòtics i fantàstics en el seu temps lliure, especialment selves. Sí, sí, tot el que pintava sortia de la seva imaginació i de les visites al Museu d’Història Natural i
al zoo de París! Ah! I també llegia molts llibres! Quan va començar a exposar els seus quadres, molta gent se’n reia, i no va ser fins
després de la seva mort que van començar a donar importància a la seva obra. Una llàstima!
Saps què? Henri Rousseau era un enamorat de París i mai mai va viatjar fora de França! Així doncs, mai va veure una selva en directe. Potser per això la vegetació d’aquest quadre és una mica estranya: les plantes creixen en fileres, les flors de
lotus surten de fora de l’aigua… Com que Rousseau tenia por
que els espectadors del quadre no l’entenguessin, va decidir exposar-lo acompanyat del
poema. Tot un artista, l’Henri!
El somni
Henri Rousseau
14
El senyor Miyagi es passa hores i hores cuidant el seu jardí de bonsais. De tant en tant rep la visita del seu deixeble, Dre, un expert karateka a qui
practicar l’art del bonsai li aporta molta calma i encara més tranquil·litat, però sembla que avui prefereix entrenar-se.
Il·lustrat per Anna Falcó 14
15
16
No et perdis l’oportunitat de posar a prova els teus coneixements sobre els arbres, els troncs i les fulles. En
aquesta secció descobriràs que la veritat sembla mentida i la mentida, veritat! Comencem?
Hi ha lladres que entren a les cases, d’altres que atraquen bancs i alguns són experts lladregots d’arbres. Resulta que la fusta que s’extreu del tronc d’alguns arbres es pot vendre a molt bon preu… Veritat o mentida?
Els arbres de fulla caduca porten la data de caducitat escrita a la part del darrera de les fulles. Si mirem la data, sabem quan comença la tardor i, per tant, quan començaran a caure les primeres fulles. Què en dius, te l’hem colat?
Els arbres, al contrari que les persones, mai moren de vells! Una plaga d’insectes, algunes malalties o el mal que els fem les persones són algunes de les causes que fan que morin. Què et sembla, això que acabes de llegir és cert o fals?
A Venècia, Itàlia, pots anar d’un lloc a un altre en góndola i s’hi celebren uns Carnavals d’allò més bonics, però el que sorprèn més d’aquesta ciutat és que va ser construïda al damunt d’un entramat de troncs d’arbres. Veritat o mentida?
A Austràlia pots trobar una caseta de fusta construïda a la copa d’un arbre a més de 15 metres d’altura. Per pujar-hi has de saltar a sobre d’un llit elàstic, agafar-te a la primera branca i grimpar pel tronc com un mico. Existeix o no existeix?
CERT CERT CERTFALS FALS
Vols saber si has guanyat algun dels concursos que et proposàvem a la Namaka núm. 11? Continua llegint!
Ets la
Enhorabona!! Has guanyat aquest estoig tan xulo de la marca
MILAN. Martina, no deixis mai de dibuixar!
moltíssimes felicitats! Es nota que ets un
lector molt namakià! Aquest llibre pensa
que ets un artista de Librooks ja és teu!
,?
18
Les Alícies van portar aquest arbre d’un dels seus viatges al Brasil i el van veure també al
Paraguai. El jabuticaba és molt especial, perquè els seus fruits morats no pengen de les branques. Que va! Estan enganxats al tronc, semblen petites butllofes a l’escorça de
l’arbre!
L’Alícia Antònia i l’Antònia Alícia són dues germanes molt viatgeres. Han recorregut mig món buscant els arbres més exòtics i meravellosos
i s’han atrevit a plantar-ne uns quants al jardí de casa seva.
JABUTICABA DRAGO BAOBAB TETERA
A les Canàries, les dues germanes van poder
observar el drago més vell de tots, té entre 800
i 1.000 anys! Flipant, oi? I… saps d’on li ve el nom? La saba dels
dragos, quan entra en contacte amb l’aire, és d’un color vermell tan
intens com el color de la sang d’un drac!
A Madagascar van abraçar-se al baobab
tetera. Fixa-t’hi bé, té la forma d’una tetera i és un arbre vellíssim, té 1.200
anys! A més, ha resistit a moltes sequeres gràcies al fet que emmagatzema
al seu interior 117.000 litres d’aigua (l’aigua que
consumiràs durant els propers 3 anys!).
Il·lustrat per Laufer
19
EUCALIPTUS ARC DE SANT MARTÍ
ARBRE CAMINANT ARBRE LUNAR
Les Alícies tenen un molt bon record del seu
viatge per Indonèsia. Allà van observar de
ben a prop aquest arbre i se’n van enamorar a primera vista. Quants
colors, quina meravella d’escorça, quanta alegria! Hi haurà unicorns amagats
als boscos d’aquests eucaliptus tan especials?
Cada dia, l’Antònia Alícia rega aquesta palmera de l’Equador i comprova si s’ha mogut. Com veus,
se sosté sobre les seves arrels i, quan li falta
algun nutrient, fa créixer una nova arrel una mica més enllà i deixa que les
velles morin, per això sembla que camini!
Sabies que hi ha arbres que han viatjat a la Lluna? I, és clar, les
Alícies volien veure’ls, així que van viatjar als
Estats Units per conèixer una de les sequoies
viatgeres. Resulta que un astronauta va fer 34 voltes al voltant de la
Lluna amb un cilindre ple de llavors que després es
van plantar a la Terra.
20
Al b
ell m
ig d
el b
osc
hi h
a un
arb
re m
olt g
ran.
La
seva
cop
a és
ge
gant
ina
i el s
eu tr
onc,
des
com
unal
. És
un a
rbre
exc
el·le
nt
per
mun
tar
un p
iset
aco
llido
r i q
ueda
r-s’
hi a
viu
re. L
es f
ulle
s pr
oteg
eixe
n el
s oc
ells
de
la p
luja
i és
un
bon
lloc
per
amag
ar-s
e de
ls d
epre
dado
rs. A
vui d
esco
brir
às q
ui v
iu a
Can
Rou
re!
Soc
un g
amar
ús, p
erò
tam
bé e
m d
iuen
cab
rota
i x
ibec
a! E
i, qu
e no
és
cap
brom
a! A
la n
it m
ai
no ti
nc s
on i
apro
fito
per
vi
gila
r un
a co
mun
itat
de
veïn
s m
olt v
olàt
il.
Ens
enca
nta
viur
e ju
nts
i bal
lar
amb
el
bate
gar
de le
s no
stre
s al
es. V
inga
, va,
Ro
ssin
yol,
apuj
a el
vol
um!!
M’a
pass
iona
el
bric
olat
ge! E
m p
asso
le
s ho
res
pica
nt f
usta
pe
r co
nstr
uir
la c
asa
dels
meu
s so
mni
s.
21
Piu,
piu
, piu
! Aba
ns d
e co
men
çar
la s
eren
ata
noct
urna
, em
pre
nc u
na
clar
a d’
ou p
er a
clar
ir la
veu
. D
iuen
que
soc
el P
avar
otti
de
ls o
cells
!
No
m’a
grad
en n
i la
car
n ni
les
alça
des,
pe
r ai
xò p
onc
els
ous
a te
rra.
Per
ò el
que
men
ys
m’a
grad
a só
n el
s m
eus
veïn
s el
s G
aigs
. Vol
eu
para
r d’
una
vega
da,
colla
d’o
cells
?!
Soc
l’acr
òbat
a de
ls
arbr
es, l
’ani
mal
més
àgi
l d’
aque
sta
com
unit
at. S
empr
e em
dei
xo le
s un
gles
llar
gues
pe
r ag
afar
-me
al tr
onc
i no
caur
e. S
abie
s qu
e la
cua
m
’aju
da a
no
perd
re
l’equ
ilibr
i?
Il·lu
stra
t p
er B
erta
Mal
uend
a
22
El bonsai del Dre Tot i que el senyor Miyagi li ensenyi l’art de cuidar bonsais, en Dre prefereix practicar karate. Per això ha pensat una manera de tenir un petit bonsai a casa sense necessitat de regar-lo. Que llest que és!
Trenca el paper de seda en trossets petits.
Suca un trosset de paper de seda al plat on has diluït la cola blanca
amb una mica d’aigua.
Fes una boleta amb el paper que has sucat a la cola blanca
diluïda amb aigua.
Enganxa la boleta en una de les branques. Repeteix els dos
últims passos.
Omple el recipient amb terra i pedres.
Clava el branquilló dins del reci-pient, s’ha d’aguantar ben dret!
Pots fer servir el recipient que millor et vagi: un test, una tassa, una
llauna de tomàquet. Ep! No t’oblidis de decorar-lo.
Si vols que el teu bonsai llueixi encara més bonic, pots posar-li llums,
fer-li llaços o decorar-lo amb el que tinguis per casa.
1
4
2
5 6
3
Branquillons secs, 1 recipient, terra, pedres, cola blanca, aigua, plat, paper de seda.
22
23
24
Quina estació de l’any és la teva preferida?
T’encanten les nits d’estiu, quan els grills canten i la
calor afluixa. Quin plaer!
Cert Fals
Per culpa d’unes obres, volen talar un vell arbre, què fas?
Quin merder…, els de 5è han arrencat les tomaqueres, què fas?
Ai, la primavera… Quina estació
més bonica! Plena de naixements,
flors i vida!
Quina energia et dona el fred! Tant de bo et deixessin
nedar al mar a l’hivern!
Quina pena… Però si el vell arbre ja hi era quan va néixer
l’avi! Així que comences a recollir firmes perquè no
el talin.
Quina valentia i quanta energia! No t’atura res, perquè ets fort com un roure. I també
ets molt noble, no t’agraden les injustícies i per això intentes
combatre-les sempre!
Quina sensibilitat i quantes emocions! Tens l’esperit
romàntic i sempre saps què senten les persones que tens
al davant. T’agrada la natura i sentir el vent a la cara!
Quina pau i quanta calma! Ets una persona pacífica, el mediador perfecte en una
discussió. La teva disfressa ideal és la del colom de la pau amb una branca d’olivera al bec!
Què? Això no ho pots permetre!!
Què s’han cregut? T’encadenaràs a l’arbre dia i nit,
t’és igual passar gana o fred!
Se n’ha liat una… Però primer has intentat calmar la situació i, de
seguida, has avisat els delegats i els
profes.
Això no es fa! Han destrossat la feina dels més petits, i les tomaqueres,
pobres, són éssers vius que s’han de
cuidar!
Roure Desmai Olivera
Des de Namaka et volem proposar tot un seguit de lectures que tenen a veure amb alguna de les seccions que has llegit
fins ara i, és clar, amb els arbres. No te les pots perdre!
Meravellosos veïnsAutora: Hélène LasserreIl·lustradora: Gilles BonotauxEditorial: BiraBiro
Per què hi ha estrelles al cel? El llibre dels oficis curiososAutors: Anna Obiols i Subi Editorial: Animallibres
Inventari il·lustrat dels arbresAutora: Virginie Aladjidi Il·lustradora: Emmanuelle TchoukrielEditorial: Kalandraka
El llibre de la selvaAutor: Rudyard KiplingI·lustrador: Stuart TresilianEditorial: Baula
Després de la teva experiència per la selva amazònica (pàg. 28), segur que t’has quedat amb ganes de passar-hi una estona més. Fes-ho de la mà del Mowgli, el Baloo o la Bagheera. Tot un clàssic ple d’aventures que segur que no et defraudarà i et farà passar
una bona estona!
Al llarg d’aquest número has conegut un munt d’arbres, de
petits, de grans, dels que tenen les arrels flotants o dels que creixen
del revés. Et convidem a descobrir altres arbres i alguns arbustos de
tot el món amb aquest llibre ple de detalls i curiositats científiques.
No, l’Emma (pàg. 8) no és l’única persona que té un ofici curiós i
diferent dels que ja coneixes. Hi ha qui pinta fulles o qui repara els cors trencats, i a Namaka estem segures
que, si fulleges aquest àlbum, descobriràs alguna professió que
t’agradaria fer de gran.
Si t’ha agradat descobrir tot el que passa a Can Roure i entre els seus
habitants (pàg. 18), no et perdis l’oportunitat de xafardejar les vides i els secrets d’aquesta comunitat de veïns. Et semblarà que estàs espiant-
los darrere la finestra i descobriràs maneres de fer molt divertides!
25
2626
Us presento la meva família: els Castanyer Alsina! L’àvia Esmeralda diu que tots plegats estem una mica sonats, però, és clar, ella tampoc es queda curta. És una experta llançadora de pinyols d’oliva, i no és d’aquelles àvies que porta una bosseta de caramels sempre a sobre, que va! Ella sempre duu una llauneta d’olives al bolso perquè, és clar, qualsevol moment és bo per entrenar-se.
I l’avi? Ai, l’avi Miki… L’avi és estupendo! Explica un munt de batalletes del Canet Rock, aquell concert a la platja on va conèixer l’àvia, justament abans de marxar els dos a Eivissa i perdre-s’hi durant dos anys. L’avi és un artista del reciclatge de cap a peus, sempre recull coses de la brossa i les converteix en obres d’art i, a més a més, canta de meravella i mou la cabellera com ningú. L’hauríeu de veure, és brutal!
Això de cantar bé també ho ha heretat la tieta Muntsa. És una crac! Té el rècord Guiness de trencament de copes i gots cantant. Al·lucinant, oi? La veritat és que veure-la practicar és tot un espectacle, però hi ha un problema: els meus cosins, Guim i Guiu n’estan fins al capdamunt, de no poder anar descalços per casa, potser per això sempre fan de dimoniets.
Quin parell, aquests dos… Són com dues gotes d’aigua i no hi ha manera que es treguin la disfressa de dimoni que els vam regalar quan van fer 4 anys; ara en tenen 7 i la disfressa els va tan petita que semblen dos xoricets gamberros i entremaliats. Del seu pare no us en puc dir res, no l’hem conegut mai; la tieta Muntsa diu que era una mica fantasma, però no sé ben bé què vol dir, amb això… Coses de grans, suposo…
La mama Fatu i la tieta Muntsa es cauen superbé! Les dues són molt rialleres i passen moltes hores juntes, cosa que al papa no sempre li agrada. La tieta és l’encarregada d’arreglar-li la cresta a la mama sempre que tenim un dinar o algun esdeveniment important. No sé com s’ho fa, però aconsegueix que la cresta s’aguanti dreta fins i tot quan la mama fa les seves acrobàcies amb el monocicle o quan es penja cap per avall del trapezi.
Al papa Marc li encanta acariciar la cresta de la mama i sempre que la tieta Muntsa la hi arregla, ho aprofita per fer una sessió de fotos ben especial. Fins ara ha creat una petita selva amazònica a la cresta de la mama, un niu d’ocells, un pessebre, un zoo i una peixera. Per flipar! I no us ho creureu, però l’altre dia el van trucar per organitzar una exposició amb les fotos de la cresta i les seves creacions. Genial, no?
Pel que fa a mi, ja em coneixeu! Em dic Malika i soc la vostra companya de classe des dels 5 anys, quan vaig arribar d’Etiòpia. Aleshores no sabia parlar català, però amb una mica de paciència i amb molta mímica vaig aconseguir fer-me entendre. Em vau acollir molt bé, la veritat! Sé que us faig la guitza sovint i que esteu una mica cansats que em passi el dia fent anar el io-io amunt i avall, però és que, ja ho sabeu, jo de gran vull ser la campiona del món mundial de les competicions de io-io, i per això tinc com a exemple l’àvia: qualsevol moment és bo per entrenar-se!
Escrit per Helena OrtizIl·lustrat per Lirios Bou
2727La família Castanyer Alsina: qui és qui?
Plantada al bell mig del parc,a la platja o a la plaça.
És alta i té un tronc ben llarg,gruixut com una cuirassa,ple d’escates, més de mil,com la pell d’un cocodril.
A dalt, les enormes fulles,relligades en un feix,
més punxegudes que agulles,omplen les branques curulles*
com grans espines de peix.
Aquest arbre pot fer fruitsdes del maig fins a l’abril,cocos grans, dàtils petitsi una mel la mar de bona.
Creix feliç a Barcelona,al Marroc, també al Brasil.
En alguns llocs és prou gran,en d’altres, una geganta,
i, de vegades, la plantaés gairebé un arbre nan.
28Escrit per Àlex Miralles
* Curulles: plenes.
30
Et convidem a fer una excursió per un bosc tropical. Calça’t les botes i prepara’t per descobrir un indret gairebé màgic. Ja ho tens tot a punt? Perfecte! Però…, abans de
començar la nostra ruta per la selva, t’hem de demanar una cosa: cuida-la!
Sabies que les selves són els ecosistemes amb més biodiversitat* del planeta?
La selva
Contaminació i desforestació
Acabes de fer el primer pas. Ja has trepitjat la terra humida del bosc. Mira cap al cel. El veus? Oi que no? Una selva és un bosc molt i molt dens
amb arbres de totes les mides. Hi ha plantes per tot arreu, molsa i un munt de falgueres. Les copes dels arbres fan molta ombra i els raigs de sol no
aconsegueixen arribar a terra. Si t’hi fixes bé, també hi trobaràs fongs i lianes per fer el mico. Però ves amb compte amb els animalons! També pots ensopegar
amb insectes, granotes, papallones, serps i, fins i tot, amb jaguars.
A mesura que passen els anys, hi ha menys selves a la Terra. La contaminació
i la desforestació fan que aquests ecosistemes estiguin amenaçats. En
alguns indrets es cremen milers d’arbres per tal d’aconseguir grans extensions de terra, explotar-les i obtenir un benefici econòmic a través de l’agricultura i el
comerç amb la fusta. Però a Namaka ens preguntem: val la pena? Què creus que passarà si destruïm l’hàbitat de milers
d’espècies de plantes i d’animals?
30
Il·lustrat per Anna Falcó
* La biodiversitat és la gran varietat d’organismes vius que hi ha al nostre planeta.
31
Per què són tan importants
les selves?
Idees per combatre la desforestació
Els arbres són els encarregats d’absorbir l’excés de CO₂ que hi ha al nostre voltant i
d’alliberar l’oxigen a l’aire. A més a més, també absorbeixen les olors i els gasos contaminants
que queden atrapats al tronc i a les fulles. Però, a banda de tot això, els arbres també
ens proporcionen ombra, aliment i per alguns animals són un bon lloc on viure. Pots imaginar
la quantitat d’arbres que hi ha en una selva? Què farem si desapareixen?
La selva ens demana ajuda! Però què podem fer? Proposa algunes idees per combatre la
desforestació! Et donem una primera idea, et toca seguir!
* La biodiversitat és la gran varietat d’organismes vius que hi ha al nostre planeta. 31
Que els països de tot el món es posin d’acord per fer una llei que impedeixi la desforestació.
32
El dilluns vull ser catadora professional de xocolatines, el dimarts, la protagonista d’un musical. El dimecres és un bon dia per convertir-me en criadora de cargols, el dijous vull ser professora de màgia i el divendres, caçadora de mosquits. De cara al cap de setmana, ho tinc clar: vull ser perruquera de bardisses! M’ajudes a trobar tot allò que necessito per
dedicar-me a aquesta professió tan vegetal?
Il·lustrat per Edurne Lacunza
El dilluns vull ser catadora professional de xocolatines, el dimarts, la protagonista d’un musical. El dimecres és un bon dia per convertir-me en criadora de cargols, el dijous vull ser professora de màgia i el divendres, caçadora de mosquits. De cara al cap de setmana, ho tinc clar: vull ser perruquera de bardisses! M’ajudes a trobar tot allò que necessito per
lustrat per Edurne Lacunza
3333
Ara que ja has llegit el relat «Una família de sonats» (pàg. 24), et proposem un repte: fer l’arbre genealògic de la teva família! T’animes?
Arbre genealògic de la família
Avis
Pares i tiets
Germans i cosins Jo
34
Nom: Tomicus piniperdaDescripció: el Tomicus és un escarabat molt petit, però letal. És de la mida d’una punta de llapis i té el cos en forma cilíndrica i el cap més aviat arrodonit. Això últim li podria donar un aspecte pacífic i bondadós, però, creu-nos, al camp de batalla és imparable. Sempre vesteix una armadura, es protegeix el cap amb un casc i és molt hàbil en l’atac gràcies a l’agilitat de les seves sis potes.
La convivència entre els animals del bosc i els arbres no sempre és tan bona com a Can Roure (pàg. 18). Algunes vegades la seva relació és molt
difícil, tan i tan complicada que fins i tot poden esclatar guerres silencioses. Al Maresme, ja fa uns quants anys que es lliura una d’aquestes
guerres entre els Tomicus i els pins…
34
Il·lustrat per Fabiola Correas
35
6 del matí. Canta el gall. El dia despunta més calorós que l’anterior. L’ambient està carregat i la població de pins té molta set. Tornen a viure una temporada de sequera, fa massa setmanes que no plou i cada dia estan més delicats. La terra està seca i li falten nutrients. Altres espècies d’arbres han començat a arrelar a les pinedes, com les alzines, i això debilita encara més els pins.
Tomicus el Temible vol aprofitar la seva debilitat per dur a terme l’atac definitiu. Ha reunit les tropes al capdamunt del turó. Les ordres són clares: combatran de quatre en quatre. Per experiència sap que només calen tres Tomicus soldats per carregar-se un pi, però avui no se la vol jugar. Per això també encoratja amb molta empenta les Tomicus femelles.
Mentre els soldats Tomicus ataquin els pins per la copa, elles ho faran per l’escorça, on començaran a perforar petits túnels. Després, amb molta paciència, cadascuna d’elles pondrà al voltant de 70 ous en diversos túnels. Aleshores la batalla arribarà al seu punt culminant. Les larves que sortiran dels ous, com si fossin miners, obriran galeries al tronc i la saba, l’aliment dels pins, ja no hi podrà circular…
Comportament: al Tomicus li agrada la calor i no suporta la pluja. El seu plat preferit són els pins, sobretot els pins pinyoners, i si estan a prop del mar, encara més. El Tomicus adult prefereix ron-dar per les branques del pins, en canvi, els bebès Tomicus recorren l’interior dels troncs fins que es fan prou grans i surten a l’exterior.
35
Al Maresme han mort els pins que cabrien en uns 700 camps de futbol. Per això és molt important que es retirin els pins morts, es netegin bé els boscos i que col·laborem per aturar el canvi climàtic!
«MORT ALS PINS!!! —crida Tomicus el Temible—.
COMENÇA LA BATALLA FINAL!!!».
L’Ovidi és un apassionat de la seva feina. Cada matí es lleva molt d’hora per
fer de guardabosc i passeja moltes hores pel bosc, i, és clar, quan acaba la
seva jornada, té una gana de mil dimonis! El seu berenar preferit? Un deliciós
tronc de galetes!
Aboca una mica de en un plat i suca una de les cares d’una a la . Ves
amb compte que no s’estovi massa.
Unta una mica de a la banda de la que no has sucat a la i col·loca-
la en un plat amb la cap amunt.
Repeteix els dos primers passos tantes vegades com calgui i ves apilonant les
una sobre de l’altra.
Quan ja tinguis una torre de ben alta, embolica-la amb paper de plata i deixa el
tronc una estona a la nevera.
Mentrestant, trosseja la i la i desfés-les al bany maria o al microones.
Col·loca el tronc de (sense el paper de plata!) damunt d’una reixeta amb un plat
a sota i aboca-hi la i la desfetes.
Quan vegis que la està una mica dura, dibuixa-hi ratlles, com si fossin l’escorça
d’un arbre, i cap a la nevera altre cop! Deixa’l refredar una estona i ja podràs gaudir
del teu tronc de .
200 g de galetes
maria
Crema de cacau per untar
200 g de xocolata de cobertura
75 g de mantega
Un got de
llet
Bon appétit!
Aboca una mica de en un plat i suca una de les cares d’una a la . Ves
Unta una mica de a la banda de la que no has sucat a la i col·loca-
Aboca una mica de en un plat i suca una de les cares d’una a la . Ves Aboca una mica de en un plat i suca una de les cares d’una a la . Ves
Unta una mica de a la banda de la que no has sucat a la i col·loca-
Col·loca el tronc de
del teu tronc de .
Quan ja tinguis una torre de ben alta, embolica-la amb paper de plata i deixa el
amb compte que no s’estovi massa.
Unta una mica de a la banda de la que no has sucat a la i col·loca-
la en un plat amb la cap amunt. Unta una mica de a la banda de la que no has sucat a la i col·loca-
a sota i aboca-hi la i la desfetes.
Mentrestant, trosseja la i la i desfés-les al bany maria o al microones.
Quan vegis que la està una mica dura, dibuixa-hi ratlles, com si fossin l’escorça
d’un arbre, i cap a la nevera altre cop! Deixa’l refredar una estona i ja podràs gaudir
a sota i aboca-hi la i la desfetes.
Mentrestant, trosseja la i la i desfés-les al bany maria o al microones.
a sota i aboca-hi la i la desfetes.
36
una sobre de l’altra.
37
38
Entra a la pàgina web de Namaka!Estem d’estrena!
www.revistanamaka.com
Compra-hi la subscripció
Participa als nostres concursos
Apunta’t al butlletí de notícies
Solu
cion
s de
ls
pass
atem
ps
La pesca de lletres Les 12 diferències
39
Què? Ja has trobat els 6 insectes que
s’han amagat entre les pàgines de Namaka?
40
és una revista lúdica i trepidant que fomenta la lectura
i la creativitat dels nanos.Pensada per nens i nenes de 6 a 11 anys
i recomanada per explicar als més petits.
www.revistanamaka.comDL B 4294-2017
