I,:L I~~:~EIVI~~X I~TR~.'I~I D. JOAQUIN BOTET Y SISO · el diari .La Ver, de Catnliiiiyau, 1907. S'...

D I S C U R S O S

1 , , ~ B A R ' C E L O N A

.

1,:s I,:L I ~ ~ : ~ E I V I ~ ~ X I ~ T " R ~ . ' I ~ I I ~ T L . .

1

1 . D. JOAQUIN BOTET Y SISO

REAL ACADENIIA DE RUENAS L%TRAS DE

B A R C E L O N A ~:'i !..a i¿i?cai,cinu ~6ni . i ca D e

D. JOAQUIN BOTET Y SISO xr. ¡>l..! 27 1% i)icrc%rniili ¡DI? IYOH

D U h r\PROIIBIADI lih: QUE? LB (tRl;CHS S ' ICBTABIJRRN A BDllT~l<lES

Y m ~ i DB: CULTURA nnr.4 X A ' I ' U R A T . ~ DEI.PATB A I . R E A ~ . I S A K ~ B AQURTI. R S T A H I . I , ~ * : N ~ -

deber reglainciitai.i ensemps i i u ' uiia costuiii Iloable ni' obli. al dirigirvos per primera vegada la piii,aiilx desde '1 dtinl la vostra benevolensa m' ha assignat y que fá. temps vil

dexar buyt el distingit fieiióliata y esci'iptor puici'issim, N ' Emili Pi y Molist, a retraure en aqiiest acte sole:r:pi~e els niérits y les qualitats que al meu predecessor exoi-naven. Vos f;iréu c;ii.reeh tot seguit de la iiripossibilitat en que'in trobo de cumplir degiidainent aquesta obliga- cid, sols ab dirvos que les iocliiiacions del meu esyei'it y les activitats de la nieva inteligencia han srguit un cami inoltdiferent del que vfi tloxar marcat ab ses petjarles el qui sabt'. juntar 1' ar t del bell dir ab 1 ' estudi fondo y coiistant rlols inPs abstiusos problemes da la ciencia iiiédich-psicológica. 1,lecli (,n eixa mena de conexernents, iiie coiicre- taié á fer constar que les noinhroses publicscioiis cieiitifiques d' En P y Molist li valguere,ii just ierióm entre sos coilipatricis y sanüio favo- 1-ahle de corpoiacions com(~ete~ltes, de les quals ;~lgunes lo cridaren ii son sí. ( ' ) 1-Ionra sembla~it li ilispensá tambe aquesta Reyal Acade- mia, desitjosa sens duhtc de preiiiiar els mCIrits del literat conexedor com pochs de la llengua cast,ellana, enamorat y comentador del Qui- xot, autor de les a Cartas sobre Pompei a , bellíssim estudi en lo qui ab

( ) Apendix: 1.

extensa ei'iidició cliissics y gi.izii rlouiiiii de la llengua del Laci fa re. viure la ciutat si,gles ha sepriltaila per les eeni1i.e~ ilcl Ves~itii, y :).ex- bndor y publicailrir, fiiialincr~t, del celebrc~t Ilihro le suti p:li.e N ' i<ntlrGu Aveli P i y Arirnhii *Barcelona aiitigiia y iiiotlci~na~, llibrc yiie pelseu contingul; entra de pie eri el genre 11' est,tiilis que coiisl.it~ieseri les tiis. c]ueH de la Aci~tlernia: *cotr>'ez~ho~ 1~2s bellcs 1leti.cs EIL qeilei'nl y e s p cictkflae~~t aquelles b~oizyues do1 8nliri qzle 117és podei& co?zt~~ilmlctr a ~ O S ( O .

cn c1u.r ln His fo~ ,¿c~ de Cntr(.lt~?zgn,. ( ' ) P n a il' aquestes hranques es 1' ;irqueologín, indispensable pr '1

conexement de la liistoria antiga dels pobles, eti pai,t.iculai, de la dels tenips eii que falte11 eii r~bsolut ó sor] pei. tot estrein c1c~iicit:iits les meinories escritas, y auxiliar de gran valia. per la dels temps eii ijue icluestes sons menys eseasses y fiiis abuntlen. A la tileva afició als estudis ai'queológichs puch solaiiierit ati'ibuhir 1' a.lta. honra ciuc m ' he11 volg~it conferir al noinenarine riiembre numeruri tl' ailuestx A&]- demia beiiemerita, y natural es, per coiisegüeiit, que il' arqueologi~x tracti en el present diseurs, en lo qiii vos prego no busq~ir;u la cieiici;i d ' Lin ~rofessioiial, sinó 1' csfors d ' un devol desitjós de cori'espoi~tlie en lo que sos conexements li peimetin á la distiiició que de vosaltres ha inerescut.

Un dels fets de la historia de Cat~Liiinyn que de tonips ve esserit, per ilii obgecte de preocupació, eb la data ci~~~uxi incida e?& que '1s peclzs S' eslnblire~c ii Enzpoi.ies y ywka wn 1' e&tnt [le ci~llat,.a del8 ?~c~lz l r .~ l s del p i s al reirlisw.se nqzcell eslnbli~~zet~t. Lcs iiiemories escrites qiic resteii d ' ayuest punt concret soii tan escasses y vaxues que resulta endebil- des pret,enir fundar en elles una solució ence~k~cla,: yerqó son tant. aventiirades y cont~rdictories les eonject~ires dels escriplors qu' :i.ytal han interitat. Eii los derrtrs teiiips, la opiiiió qu' ha prevalescut es l t ~

dels q ~ i ' afirmen q u ' Enil~ories no fiju fundada fins á init,jaiis clc.1 se. gle V.' avans de la nostra Era, y iIue si eii lo scgle anterior iii htx;.uG en les 'costes orientals de la Peiiiiisula iberica alguna coloiiia gr-rga, coin, per exemple, Pyrene ó Cypsele, Lotes desqctregueren y foren destruides pels cartagiiiesos, quan aquestos, abatut en la bata!la d ' Alalia eiivers 1' any 636 lo cresent podcri~i mnritiini dels foeis di: 3 í"~- salia, senyorejizien-di~ihen -sens contratlicüió les iiiars iberiques ~ L I .

raiit el flerrer tel.$ del segle VI.' y '1 priiiici. del V. L' únich argumeiit '

d' algun pes que s' alegri en favor d' aqiicsta opinió, es el silenci d ' Avienus respecte d' Eiripories y d ' altres colonies gregues en s a des-

( ) e Estatutos de la Real Acsde~iiiu de Uueiiq* I,etrils de Uaicelouar, Ait. l .

-- 7 - cripció de dita costa, y '1 clonai: t:l inat,eix autor per ja destruliides les qiie iiieiiciuiix y sliposa haver eii t!lI;i esistit. Ara bé; coi11 dvienus i inolt probablemenl les noticies qua cloiia d ' iin Ilibre qiie 'S

ci'eu 'esci,it en lo segie VI." itvans de la nostra Era, se deduheis la cortseilücncia de qiie. riliart nquest Ilihre s ' escrigiie Eiiipories y les tleiiiés coloiiies que '1s focis tle Massalia est~ablireti cri iiosi,ra cost;i no havieti siglit encare fuiid:ldes, y , allargant ines el (liscurs, s 'atrib~iheix als &ii,tngineso!? I:L destrucció de las poblacioris giegues cliie en ella pnilia hnverhi Iitigut avaiis, atlj~itlicantlos una talasoct.acia eii aquestn. banda tiel Mediter~ini, ni ineriys fins al"auy 472, que '1s fots estúii rnolt lluny de conil!robai.. ( '1

Mes que discutir coiijectiires 6 fer siiposicioris .sobre textes d ' aii. iors :inticlis que ?es concret, diiilien soljre '1 punt que desitjo esbriiiur, considero protitós recorrer ;l. la ai.queología y deiiianai. üls obgecles trobats :rxi en 1' etiiplausniii~iit de la iiiet,exa Elnpories com en lo res- t,arit de la coiiiarca. eml:iorilaiiaoa y eit les d" ella vehiiies, quB es lo que iespotien ab son testiinoiii ii'recusable. Ja en altre occasió, al ocii- piiriile de la fiindació d ' Einpories pr,ociirava suplir la deficiencia de ineinories escl-ites acudiiit ;L IPS ensenyiiiises de la arqueología; ('1 sols que llavors (4s datos q u ' aquesta podia propor~iotiar ereii tatiih(i inolt escassos y ' s p o t dir 11iiedaveti reduhits ais que 'S despiarii6ri del coneseriieilt, per iiix part irnpert'ecte, de 1c:s iilés antigues m«. iietles gregues trobztcles eii tcrritori etnpordan6s. Per fortuna aviiy les ~ o e e s Ii:m carnbiat: les trribuiles ha11 sigut noiiihroses, '1s obgectes: recullits iinport,ant,s y variats, y nolis estudis y noves publicacioiis arq~ieológiques perrneteii apreciar ab niCs justesa llur test i tn~ni y llur significació.

Ni I'espay d' un disciirs, rii '1s iileus coneseiiients, coiisent'eii que clongiii ralló de toles Ics t,roball~s, y de tots els ohgectes descol?erls. 130 fare solan~eiii, h:ls qiic tiricli nies estudiats, els eeráinichs y 1t.s inonedes, y encare tl'aclurlls y d' aqiiestes, sois dels que poden pro- liorcionar mes datos croiiológichs ó inilicacions iiiés precises pera la solució del tenia enunciat.

.Ivans, eiiipei:o, d ' enil)eiidre la rclaciij dels predits obgectea, 111'

interessa molt fer preseiit, respecte dels trohats A Empories, que no 'ni sera possible tenir. en coiisideracio les circumstaricies de llur tro.

( ) Cf. Ps1.r.a u FOHGAS, Wisloi- iadcl B?ii.du~d<iia, Cap. V: pl. 136y140;Cap. VI; y Parte Segiintla, 4p . B. Eii n q i ~ r s t i i l ~ i i i i resiinieis I r s opiriioiia eineses sobre la fiiiidaci6 d ' Eiiipoiies.

iiKoticia Hist. y Arqiieolog. rle la antigua ciildad de Einpori6n. Madrid, $879, pl. 26 y 27.

-- S - hall:^ p(=r sc r i i i e <iesconegi ides lcs d e q u a s i hH tots: solaiiient iiie conskz i:lur la gi.iiii rn:ijoria de l s v a s o s p r e . r o m a i i s han sigi i t ~ecullits en 11:s

s t ?pu l tu ics d e la raewtipolis e i n p o r i t a n a ta 3och descoherta. ( ' )

Els \.:tuos y i '~.iigiiii?i~ts ci:l.;l.nii~hs que sei ,vesei i pera '1 iueu ~ , r u p ó - s i t son de dos G I I I ~ S ~ S : forma11 la pi.iiiier;i, els i a b r i c a t s al pays p e r sos iiaturirls o peis l i o m e n s q u e eii él1 haliitaren avans d e la colonisació

grega, als yiii ' S pot Jc\signar tib el calificati~i d e ceruw~icn intP&~na; y la segona, c:ls iiriport,iits, q~iasi tots di: fAbrica greg.a,. D' aquestos derr t : ts , so lamei i t nls decora t , s ó pi~it~ats proporcionen i t ~ d i c a c i o n s fiiis

B cert punt exactrs r e s p e c t e l a e p o c a d e la s e v a e l a h o r a c i ó , y, pe'l ine -

t r i s , so lamei i t d ' ells i n ' oc~ ipa i . é , d e s a i i t d e ba i ida els nc~mhrosis~i ins des t i i i a t s als usos ordl i lar is de la vida. Ln cerdmica romana q l ieda

fora i k i i ion t en ia .

131s iiiks aiit iclis frc,gniei?t,s cerámichs i ins avuy troba. ts d 1 ' Ein- poi'ciii y e o w a r q u r s vchines , pertianyen A la. 4poca ~ i e o l i t i c a , ó d e l a

psilra pul ida. En l a Bora gran d' En Curreres, dc l te i - in8 d e Ser i i iv j ,

que p e t t a n y a la epoca paleol i t ica (?), s o l s S' h i han trohat ossos d '

( l ) .4pAndir; 11.

( e ) La existencia d ' aqueata eiitacid preliistórica fón senyaladn en iS6ii ~ io l P. Joiiepti Catk, eapiutxi.

En 1871, eii < L a Renaxensa,, y cn 1878, eii la eRaviei;i da Cierona., ue par18 l h Pare Alaiiis y Toi-rent,, qui f61i el priiiier d'estiiiliaria y explornrln.

Els trornlls dedicats ii son cst,iidi, d r l ~ qiie tiiicli coiieaunieiit, son iiq~ieslos: I-~AI¿T,%! j Eiliiard ): a Lw g?.otfs de Se?i?ty(i. p i s de Gevono)). Eu In revi6tii clililula.

riaux ~ioiir 1' Hiatoire yriiriitive et iintu~.ello de 1' Hoiiiiiie u. I'arís, 188%. (Uiix tt.;i-

dncció, anotada, d ' ailiicst tr<<ball s e piihlick en la a Reviata de Geronau any 1886), Ar.sius Y TORHENT ( P e r e ~ . Seviriyii y Coldes de lllalavclln. En 1' iinunri de Iii

Associwci6 d ' Exc~irsions CataIan~~ >, 1883. ID. I D . Serinyrl. Resean liistó~ica, oti:, 1896. Metuoria prenihd:t par la <.4eocia-

ción Literaria de Geroua.. CAIA (Msniiel dej. Nwevos hallazgos elz Calrlirs y S r i i ny i . En la aRcriati~ de Ge-

rona*. 1879. GuIr.rsx f . i .A~Cid (G . J . de). Estación ynleolitic<~ de Seringii. En Iri aRovisia iio

Gcroon., 1886 FnxT Y S:iau!i (X0i.bei.t ). D e s ~ ~ U ~ i n ~ ~ ~ ~ t ~ p ~ o t o l i i s t o r i c I ~ s iL Bni,~yolcs y Se~b$zyi(. En

el diari .La Ver, de Catnliiiiyau, 1907. S ' hi doiia conipte d ' excnrnciúua (lerrera- ment fetes en la B o ~ n gran d ' E n Carreres pel mestro de Seriiiyh, senycr Bossoiiiii, y son 611, y S' hi Ilageix: -¡Yo ea aqnest el llochiridicat pera ter 1' cstiidi cieiitificli

"

anjinals y eynes d ' os y de silex del tot s6mblant.s ii les de la estacio prehistórica frzncesa de L a &Inclelnine. I g ~ i a l passa en la petita covn anoineii:~da ~ i e les Gojes, que pals pochs obgectes eii ella iecullits sein-

bla pei'taiiy ;i la inetexa época que la Born grnn d' f l 7 z C~z~neres. ( ' ) La eerimica C5. sa priinera apavició á. Caldes (le Malxv~ll;~, nlloiit

hi h a g ~ i é I L I estsciii neolitica del Puig de les Animes. En Mwnel de, Cliia

ii ' hi reculli y '11 coiiserva alguns petits fragments: d ' i in ,deis quals ne. v i trsl ire dibuix el senyor Yiiiyes: en él1 S ' hi veuhen tres estretes faxes horitzontals, fetes a'» punxó sobre la argila eiicare tenclre! foriila-

des la cle dalt y la d e baix per (los ratlles que. clonheo u n srguit de ratlletes disposades verticriliiient, y la del iiiit,g també per dos ratlles que clouhen tina doble filera de purrts. En opiinió del seiigor Tiiiyes, In fornia del vas degué ser la d ' u n plat dols q ~ i ' :ivuy S' aiioinerien es- cudellers y usen encare '1s p:,gesos de la coniarca. En Chía d i u q u ' aqurstos fr: ign~ents s o i i d e argiln inolt tosca, treballacla in i y poch

cuyta, jT encare que no S ' atreve.ix b asseguiar que fós treballaila per lil r x s a qne poblnva la coinarca en la edat b qire pertanyen els obgec. tes de silex trobats al Puig cle les A,?h+~zes, iio h i ha cap iiiconvenieiit

en que ho fós del rnonient que 'S conserven nl Jfuséu' Pi.ovincia1 de Gerona alguns peliits nód~ i l s de carbonitt de ca.ls, dels q ~ i o 's tiol:iaii a1 1011s de la capa ai.gilosi del Puig cle les Aninzes i'orinats per les ay. gues tormals qu ' alli naxen, en los que hi ha ~iicastats ossos, silexs v liossius de t e w a cu?4tc~, ab lo que 'S justifica que '1s liomeiis 11 ' aq~ ie l l a

rnssa conexien y usaven la cer!iiiiica. ( 2 )

,le l n ti.obnlln rlc Serinyb, pcio no 6e1.l~ de niBs prcseiitnr nlgiiiies concliision~, Ice piitiieme que sc 'ns siigerireu tot eratiiin:int els cbgectes: S<,riii!.A fhi i una tribii Iiebnlladora que ' 6 dctlicavn R Iaegssn y connriiiia cbgcctes desfiiiais á la ppsca ab lea hnogcs deis cervos: nqiicstn tribu estaria eii relaiió y psrr<.il-ia '1 C O I I ~ P I X ah Ir6 tribiis do 1s costa B les que rendria '1s arpon6 y niiiu B caiiibi (1' a1tl.e~ obgertes, cspccialirieiit conxes iiiarine~; el8 li&iiea d ' aqueata tribu 'S piiitaven part dcl ccs ab óxit de ferre; a q l l ~ ~ t ~ estació, considerada con1 a n'isgrialeiiiaiia, fius per mi nie- teix, es ovideiit,iiient de In Bpcca Neoliticii~.

( ' ) De la existencia d ' nqiiestn estnei6 pi.eliistdrica rii 11oii:i ~ioticia l n x Rcvistn de Geroiian. 1880. p. 196. 1,s exploraren Eii P. de i'nlol g el tiieije de Gcroiin l.:,, Franiisco \'iiiyeR. Cluasi tots el8 cbgectes eii e l l ~ rcciillits sol1 niwy n1 Miiseii de , (;ei.oiin, iuin pni't rrgalsts pel prinier dels dits setiyors.

) I,a hihlicgvafin Iiistdrica (le Caldes ile i\lrilavella cu liaetniit copiosa. Els . treballs qrie parlair ah nlgiiii deteiiiiiient de 1% cslaeib del Pi'ig iglc tes Anii i~rs, doiin. da 4 coirener pel inetje de Geronn Eti i?i.iincisco Vinyes 1 Serra, ilcls qiii tiiicli iio-

ticin, soii:

V I N Y E ~ 3- SEBU,\ (Frnncisco). Hrillnzgo e?A Cnl<lr<s dc Mnlrrcrllrr.Eii I:i a Kevistn de Geroiix=. 1876. (En estracte d' nquest article, adicionat y al, ili~s~i.:irioiis gvdfi ques, pliblicA '1 ineteix senyor T'iiiyes rn 1% revistn intitoladn e Ln Aenilciiiino. t. 1. Madrid, 1877 j.

- 10 - he la rneteixa epoca, encare que de te inps posteriors d ' ella, son ai

meu conceptn els petits friigrnents cerR,miclis i .ec~il l i ts ~ i i In c o v a f ~ i n e -

raria desc,oberta r.n la Mo~zlan?ln n,,riw, prop [le Torroelia íle Montgrí. D ' ells, 1' un es d ' argila rogenca, 1 ' altra íl' nrgila grogiieiica y '1s dos restants soii d e color negrench. La pas t a es un xiib més fina qiie 1% de ls de Caldes y com aqi ies t s son poch ci iyts . Solament d ' un ilels iie.

greliclis pot ded~ihirsei i la formii da1 yas, qu ' apar devia esser la d ' LIII

plat plB :ib pa re t s ~ l en~e ra incn t inclinndes eiiilefora. El d e color gro- guench tenía. incisions en sentit horit.zont,al que donaven (1 1 ' espay i n - t e r rn i tg 1' aspecte d e f añe t e s en i,e116o. Per ~lesgraci:i , tant aquejs trocet con1 tres ganivets d e silex, 1 " iin tlc grans diiiieiisioiis, t r oha t s

k la en t r ada d e la covd, desaparegiiereii al morir so11 custodi En Rwl- domero Mascort. ( ' )

Son ja del final de la época neolítica els restes cerB,rnichs procedents del T)olm.cr~ de Ron7anyÚ de lri Sel.tin y, ] ~ r ~ b a b i e m e l i t , algiiiis

clrls t r oba t s en la 3oi.n dels 8rlcci~ttrr ts del avails dit. terine da Se.riiiy;i.

N ' Aguslí Casen, pmlai~t dels priiiicis, diri qi i ' estiii groIleri~iiir?nt fn- bricats , ab t e m pleiin d e grai iets d e sorra y inal c ~ i y t a , pero q u e 11'

hi ha algun qii' altre d e c o l o r iiilif'orme, d e gri ixaria igual y nb pet,itcs ranures paraleles fe tes a b 1' ungla g al] p ~ i n x ó que posan PII el-idenci:i

CRIA (Man~icl de). Vegis In iiotn 2, dc 1% plnria 8 y ntlrinr% ~Eslnción yi.e/,;isli- vicn (le Cnldris dr M<(lnoelln 3 , en I R R I l o r i ~ k i ílt? Ciencias Ilistiivirns r , Rni'crloii:i, 1880 y 1881.

Awrus Y TORRRXT (Pele). V8gis la iiotn 2, ( 1 ~ 1s plana R .

, V r n r ~ (IJiiis 3lnriaiio:. Ag~ros teinialw dc Cfllrlns rln dli,lo~:elln.--iKrriioi.i,r !,,,o.

ld!qicn. Eii el . Iioleiiti de I:i CoriiisiOii del \I:i~>:i :.cr,lúgico S , t . TX, 1882. LLETCET ('l'0lllA~). U7ln i ~ ~ l l i ' b i d 4 l k l d l l b d e 1~0k~ll~l l l l . En 1 ' * .~\lliln~i dc l;1

Asiiocincib (1 Exciirsions Cntnlonn s. 1582, Fosr r S,ioo¿ (h'orbei-1). Lhlr2iis dr iIloinc~Un y sil v~nnnf i l i r i l Ei,v E i ~ l l i d r i i . >.

- Uescii~iciÓ!z Restifico - 7 ~ i s l a ~ l c n . Hnsoclo~ia, 1 I04.

( ) Aqi~rata covn, dcpcnhert;~ cssii:iliiiciit 6 I:i tni-iioi. de 1 ' niiy 1SR3. 1'011 primer explorada Hiitn In dirrcciii d ' En 13aliiriii1cro llascort [ier varis \.cliins <lo 'Yol~i.oclla ,

de hloutgrí nssnci:iie pera dit obgeite y IiieCo ilecl,i.te pcr ln Coiiii~sii:) I'rovinci:il de Monumeiiis de Geroria. Eii no\.eitihir ilrl ~~icl.l-is nny, <:I iairtgc (1': G<,i.oiin I:ii Tosapli Pnscunr. r ~-II<AY". ~>iilili(:ii r n vi ~ ~ ~ ~ i < í r l i c l i 1:I l)e%iiiici.;ita a d ' 8q118ixfi citi- t:it, ali el tito1 Una rrciwsibn 6 ln C I I P Z . ~ ~ / . I ~ ~ I C ~ . ~ > ~ ~ de 1U1.roclln flc ilfoat!,i.i. tiiin re- srny:i rlo ditn covn ? d e l ~ obgeden Ilnvoin i.11 elln trohels, r i i I n qiinl s' I i i Ilcgeix: .S;ili?iios rlc In orer:n pleiinii,clitc ionvrnt:idos de gne Ii;il>i;iiiios risit:iilo ii!i:l iieci.6- polis de la 4poi.a post-c,i,rtn.nn~in, coiitiriisoa de ln 6poc:i Iiisti~t~icn. y pnrn dcsig. narln con el noiiibre tipieo, iina iiecrbpolis Hntieiinii~eiiiaiis.

&:IR obgretes en elln reriillita per ln Co~i>issiR rle lloniiinentu y pnrt <Icls qiir giiiir<ln\-a el heiiyor iilnecort, figiircii al 1il.rsriit nl Vius8ii de Grroiia. Deis ~iei-iliits gmivets de silax B que Iieni fct referciicin, iie v:i trniircr iin dibuis de yraiiiini-i:~ fiatural Eii Pelip Lloret, del qiial scompaiiyeiti iiii:i rclirodiicciíi I>cr:i q i i c qiit,<li :rl meiiys ineinoria de taiit interessauts obgectes.

- 11 - la accio del torn. (') N' Alsius fá notar la gran aiinlogin ci milloi. identi tat que Iii ha entre '1s fiagments cer&iuiclis de Roiiianv2. y els (le la Bola dels Ei~ea?ltnts, els q ~ i a l s per la 111anera coin fgi-en cuyts inostren dos üolors diíereiits,

negreiich els uns, roig viu els alt,res! y redu- Iieix els inotius ornaiiientals r l~ ie en ells se veu- hrn al8 següents: a ) senzilles ratlles oiiduln-

des, disposades en faxes pziraleles, fetes ab ponx6; b? depressions ó ljuyts eii la partextsr- tia del Vas, e x c i ~ v a t s ab 1' uiigla fentla corrcr de dnlt A baix y anant i~i invai i t la forsn,; e) una raxa puliineiitnda al vo1tant .de la panxn del

vas y, sot,:i. d ' elli, jncisions fetes ab I I U I I X ~ ;

d l incisions cl~iadraiigulars en serie Ó franja n l volt,aiit del vas, separades les unes d e les altres cnsa d ' u11 deciinetre; e) u n a franja. coi11 una cornisa sostinguda per arquets 15 costelles, lirop

b [le la boca del vas, seiiiblai?t A la qi i ' encare S' i (1 ., -

ISiitre lo trobat. Iii Iin dos cranis liiiiiiaiia qiinsi sen- rem, 1 ' I J I I agafat encare $ le estalsgiiiita de 1 : ~ cora. U ' ella fn l l nlenci6 HLI PEI.T,,\ Y FORGAS, ~Hifi t . do1 Anl. puri16iii1, 131. 340 :i 34%. y Eii ~ l l ~ ~ a o i ~ n k i ' i r ;~~ ; rr Ein- Inrin gciiernl dc 13spniin -Gcnlosía y Pr.otoliist,oiiri ibC l.ii::iar, pl. 466 y 161. Madrid. 18933.

I r e c ! i I , tiegous inedició prncticada per liii %I:i~lel Cazu11.0, es coiii srguei'::

finni ngnfnt ?I In estnlnq!iiitn; dinuietre ntitero.po8t.e- riot., 172 miliineti.es, iilriii trniirjrersal, 125 iiiil.: in:lex cefilicli corrnspoi~eiit, 7z"i'i.

Cl,n?ai iaolnt; dinmetie aiitero-posle~.ior. 190 i~iiliiiie- tres: id. tvaiisversal, 138 milimetres; iiidex cefiilicli cori.es(>oiienh, 72 ' 133.

T:ial 1' un coin 1' altre non, lier coiinegüent, rloli- c o c ~ n l s .

( ) C n s ~ a (.lgiisti). Un riion~raz~~it niegnliticla. En el a Boletín de In Asocineión Artistico-.~rqueolUgica .Bal.ce- loiiesn .>. 1884.

B ~ s i n s Y TORREYT (Pele). Lo B O ~ V Z C ~ ~ (18 Romnnyá dr In Selva. En el Sernonario de Caíiolasu; 11. 16, Jiiliol do 1 ' nny 1894 1,o tiieteix. en lea pls. 13 y 14 de la 1Mc.

*i~oi.in citnrla en la nota 2. pl. 8. A ' ociipa d ' sqiiest (161- . iiicn; y eii los plaries si~lisrgiieiits deis fragpent,s ccrii- ~i,ir:lin en el1 reciillits.

, . - 1.2 - 10s testos perapiantar fiors, y f j la superficie externa del viib

Ala Bpoca subsegüent, ó sia A 1' edat del met,all. pertanyen en moii concepte els vasos trob:rt,s en les ~zee?.opolzs de Vilai.s, de la Pwzln de Pi, ?/ d' Anglés; les dos primeres situades &n la coinarca empordane- sa, terme (1' Espolla y de la Selva de Mar, i'espectivaiiient, y la darrera al Geroi~Es, tocant al Ter, uiis catorze kilometres rili aniont de la ciutat de Clerana.

La troballa d ' obgectes ceráiniclis 8. Vilars fóu seiiyaladu en 1886 per X ' An- toni Balmanya, pero '1 regonexemeiit de la ?zec~opolis es degut al gefe (1 ' engiriycrrs En Joaii AvilEs Arnau, qui en 1890 ieinet,e

. ' á la Reyal Acadeinix de la Historia una Memoria en la qual la estudia coiiciensu.

clici d ' En AvilEs, la ?te- wol~olis peitany á la épo. ea del coure y té inolts punts de seinblaiiqa ab la italiaiia (le Vilanova, corn son: la práctica de la inci. nei.ació, la disposició dels

2 enterraments p la forma y decorat. cle les uriies ci-

q~ials, y nialgiat acusar els obgectes trobats á Vi- lars un grau inenys aveil- cat de piogrés que '1s descoberts á Vilanova, coiisidera probatile que

uoa p artre necropolis sien degudes A un mateix pohle 6 rassa Y si fá iio fá contampofilriies, en qual cas lil de Vilars se reinontaria alssegles

1 ') YC"i8 ALSIUS. Nota public~dk en el sBoletin d i la Bsoc. Artistico. A'iqiieo lógica B.zrcelonesnn, siiy 1504, y Meinoria cit., 111, 14 á 10.

- 13- Ix' ó X' avans de la Era cristisna. La cerilmicu de Vilars, es fabr; á in3. ab pasta grollera formada de argila barrejada abmoltn arena,' té palletes ó granets de qiia1.q y de mica., y fóu cuvta a la ~scalfor una foguera, d lo que 'S d6u que la séva-seperficie interior sia i:og y la exterior tinga iin color negrench. Els vasos que S ' hi ha11 trobat,, tots ells urnes cineraries, son lie dos menes; que 'S distingexen per ser els uns (1' argila iriés tosca, sense. cap ornaineiitació, y '1s alttes cl' argila un xich mes fiiia, decorats ab motius ornainentals. La gran iiajoria deis prirners, que son 31s 1116s ahundants, teiie~i la forma ovalada, ab.basa plana (le sostenirnent, y son inajor diamctre prop de la espatlla, sobre la qunl S' axeca ' 1 col1 e n aresta mes ó meii);s pro. nunciada y axamplantse cap enfora. La seva alsada es generalriient . de 19 centimetres. N' hi ha ab una petita nanqa, en arch de cercle, que vá de la espat,lla al diamet,re major del vas, y tamhe ab tapador eii forma de plat r~cudeller provehit d' unli rianqa lateral. Els decorats son de formes y dimensions variades y tenen els adornos fets :L punxó sobre 1' xrgiln encare tendre; la desci'ipció dels sis que coiicch, cs coin segueix: Urna, de 13 centiineties d' alsadn, formada de dos conos lruncats uiiits en aresta per la basa major: en la superficie externa del superior, en la qual S ' obre la boca, sense col1 ni llabi, Iii ha uiin . especie de grega. feta ab traqos Iinials; el cono iiiferior acaba ab una basa plana de sosteniineiit; b) Urna de forma semblaiit & la precedent pero, atlemés, ab coll, unit a,l cono superior, obrintse cap enfora; té d' alsada 23 centimetres, y porta per arlornos, al coll quatre depressions paraleles en sentit horitzontal fetes ah la punta del dits, y al cono superior vuyt grupus de ilepressions, fetes trimbe ab la punta dels dits, formats cada un per dos rallles paraleles en direcció de dalt

baix; c ) ~ 1 t i . e urna con] la anterior, nh la diferencia de que '1 col1 S ' hi uneix sentie solució de continuitnt: en aquest, immedi;itament sotri. la boca, hi ha una faxcba d' ii~cisions obliques fetes ab punxó, y al voltrtnt del iliametre niajor del vas altres dos faxetes incises, recti- Iiniii. la de sobre y oneja~la la de sot,a; té d ' alsada 32 centiinetres; cl) Urna con1 las jii, descrites, pero ab un péu cónich: té 21 centi. metres rl' alsaila, y esta orilatnentt~da per una faxeta d' incisions obliques al naxement de la espatlla; e ) petita urna de 65miliinetres d ' alsada, de forma esferoidal axatada, ab basa plana de sostenimeht y coll cOnich obert enfora: té peradornos una faxet'a d ' incisioiis. ver- t i ca l~ al naxement del coll, y una altre formada per ratlles incises. obliques al voltant del diametre major; f ) Olla quasi esferica, ah basa plaiia y cobertora; en son ters superior porta una fitxa sortint que corite una série de incisioiis unglilars: !a seva alsada', coinprés el ta. . .

, ,

- 14 - pador, e s d e 28 (entimetres. N' Avilés fá nienció t ambe d ' un curios

: ins t rnment de t e r r a cuytii que sospita e r a una flauta, y d ' uris yeti ts d i s c h s ó pesses rodonrs, conveses d ' une cara, chncaves de 1' altre, y :II> un forat al centre, st'niblnnts pero no igilals a ls obgeetes anomci. n a t s filsainlrs-, que entilats en uii cordill ereu S' usaveii con] un co. ll:&i.. ( )

D e la necropolis d e Pzc?~.t?t de Pi, c x p l o ~ ~ d a per En Romualdo Alfa- ras, 110 s é que s e , ' n liagi publicat res. ( 2 ) Ne pai'laré a b referencia 9 les noticies que ' m proporcionh aquest senyor y a ls clibuisos que 'm mostrA.-Constit~ihieii l a necropolis pagsat il' un centenar ' de sepultii- res. Aquestes estaven foimades per u11 peti t b u y t excxr-at en 1% roca del sol en lo qual S' apoyaven les iirnes cineraries, l~reservcides c a r h u n a d ' elles pe r qua t re ó cinc11 pccires dretes clavades á te r ra A son entorn y per una pedra plana posada hoiizontalment sobre l a s dretes ]]era t apa r lo buyt. Eii alguiies, en lloch d ' una pedfit-plana, cloliia el srpulcre una pedra ticada ent re las ( lretrs com u n tascó. Totes les pedies d ' aquestes scpul t~i rea oren sens rl(osbaskar. H i liarlía tainl)i: Limes tiineraiies senzill:iiiieiit enterrailes. Es probable que l e s 1,als

s e p u l t u r e s liaurien e s t a t coher tm per muiits de ter ra forinant peti ts tzirne~lz~s, pero quan s e varen trobar l a ter ra liavia jil. desapm.egut y les pedres que les tapaven sortien arraii del sol. El scnyor Alfaras po- gil6 rccullirlii t r e s 1ii:nes cineraries bas t an t seiiceres y '1 tapador d ' uiis d ' elles. Dos teneii el cos oval a,b son major cliainetrcprop tiel ira- xeinent de l a espatllil, basa plana de sosteriimerit,, y col1 obert eiifors unit A l a espallla en ares ta : se senibl:.~n mol t Dei' la pas ta y per la forina les no decorades de Vilnrs. L a una poi.ta arraii del naxenieiit d e l a espatlla una faxa d e ratlles obliques incises que "S creuheri forinant xa iaa ; '1' al tre tE '1 col1 adorliat per uira série [le clepressions paradeles eii sent i t vertical, retes ab els dits ó a b una e y i p d e l~uiita. airodonida., y eii la espatlla dos ó t r e s fañes l i i i i a !~ v s o f i la (le bn i s

[ ) B A I ~ I A N Y A (Anton), en a l , ' Erciirsioniata», t. II, p. 683. (Eii In roetexn piiblicncib y en el t. LU. de les a Mcniorien de la Asrociacib Cntnlniiistn d ' Exciii- dions eienlifiquess 8 ' Iii llegexen noticies donades pel seiiyor Bnliriniiyn sobre nio. iiiiinenls itkcgalitiehs eristcutn i I?spolla, i q i ~ i t i terme pertnoy Vilars. S ' linn i>cupnt d ' nqliestos monuineiite En Saiiipere y nliqliel, Eti Lliiis Rlnrimo Vidni, y nitrcs.)

d ~ 1 L k 8 AnNAu (Jonli). «Boletin de In Real ,\cndeiiiin de 1n Ilistorin., t. SVIII, pl. 136, y segiieiits. D e r h A lp n;nnhilitnt dcl ecnyor ArilOs la fotogrnfinde algiiris cbgee.es que reculli i Vilars.

El8 dntos finlire '1s Va808 (1118 pos~eheix E n Rnlninnyn ciis I inn ~igiit facilit:ils per Eii MnniielCnziirro. (I) 1.n r Revista dc Gcronn*, niiy 1891, pl. 2?3, poblieil iiiin iio1ici:r fcnt A m-

Iiev la trohnlia.

- 16 - incisions angulars senibl;iats aJ inotiu ornamental momenat ctents de 11op. Ida tercera urna t,$ la fOriüa. d' iin pla,t esc~idellcr y extA decorada 3b una fa.x:i. (le ineandr~es rudiiiieiitaris iiicisos prop de le boc:~ y t,ot n l voltant del vas: ~ ior tura IIII tapiiiior de forina cónicairre- gular.

De lo dit se 'n despren que '1s homeiis (le la Wlfzla de Pz' crema- ven els cadavres, coin els de Vilmi-s; que llurs etiterrainents ereii més serizills que '1s (1' niuestos, donch r o tenjrn e~o~izlt.cli. 15 ceicle de pe. i1i.e~ tot volbant, y que In cerzi,mica qu' iins y nltres fabricaveri era. iiiolt semblant, clistii~ginlse 1 : ~ dels de Pr~~i ta . tle Pi per uiia major ri- quesn d' oriiarrientació. (Ipiiio, e11 conseqiienci;~, que aquesta iiecrn- polis es poch posterior ;i la (le Vilars y quc pertariy ab prohabilitat ;L la edat del bronzo.

La necropolis (1' Angles vil deseobrirse fA u i i i viiiteiia d ' anys al construhii. els fonaiiierits cle les fAliriques que s ' nsequen al Norest de la vila. fin dels capntassos, nl adoilarse de l:i :iparició de iioinbro- sos vasos ceiáinjcli,q qi;c '1s 1-rebnllatlors roinpien nl exca,var la teri.:~, vB recullir sericcrs els rilic+ va pog~ic;~'. :i n ' aquesta circuinstancia es deu la conservació dels vuyt que ' s guarden al Muséu do Gerona, de dos qce 'n posseia 1 ' apoteciiri de la poblaeió senyor Tila y no sé si d ' algiiii altre. Les noticies qii' lii: pogut proporcionai'ine son: que no ' S reculli res m6s que les predites iirries cirieraries, que aqiiestcs cstavnn eilteii.a(les clretes y qiie hi Iiari;l :i soti vnltant innltn tcrrissn esbocinada.

La téciiicii, no o b s t ~ n t , dels vnsos (1' AiiglGs, perinet al ineu enten. dre atrihuhir 1% necropolis :i. la edat del bronzo. L ' argila de que esMn retes les urnes, coi11 la dels vasos y fragiiients que port,o descrits, coi~té sorra y palletes de iiiica; les urnes tenen les parets desig~ials y groxudes; llur hrma, encare que sernbla acusar 1' 11s ilel lorri, es forsn irregular, y son color, iiioreno f'oscli tiraiit en alguris 6 iiegre, está ple (le clapes de diferent tó, proba d ' tina criccio drttictuosn. feta l-irobable. ineiit en ple ayre. Els adornos, eii els que '11 porten, fets ab els dits ó ab li~insó de punta arrodonida, consist,exeii en (lepressions horizontals nl coniensilinent del cos del vas, en nombre variable, y en molt poqiies, uii xich ines avr.11, eii griil>us de depressions formats per dos ó iiiés rat,lles paraleles, bC eil i:lisposició de dalt a baix, bé c«ntra])os;tdes obliquament coin formaiit una falta e11 zichzacli. Lo que caracterisa quasi bé totes aquestes uines difkrendantles dc les avaiis descrites, es que tener] la sliperficic externa qiielcon~ Ilusti'osa, gracics liaver sigut hruiiyides ó pulides ab Linn pedra llisa ó ab altre eyna apropósit. En axó se seinblen 5 les trobades prop do Tarrassa, de lcs quals lie

-- t hgu t occasib de veure 'n alguris bonichs exeinplars al ~ u s i d epis. copa1 de Yich, que 'm feren recordar tambe les d ' Ai~glés perla seva pasta, per les seves Eorines, 1)er la scva decoració y f n s pel seu color. ( ' ) Les urnes cl' Anglés se tlikreiicien de les de Vilars y Puiita de Pi en yiie t,enen pel geneval el ve::ti'c més rndó; yero el col1 S ' obra coili en elles endefera, inenys eii uiia del Muséu de Gerona que '1 t6 iiiés alt, ~116s estxet y qilnsi vertici1l, y coi11 e11 elles k'i baja cle sc~ste- iiiii?eiit es plana, esseiit molt i.ares Ics en que S ' apoya e11 iin petit suport: en clos la basa es tnnt petit,:~ yu' h piiil.ier cop d ' iill seinbla que no '11 teiien. Qunsi totes poi,ten una ó dos riances; y un esemplar clnls del Miiséii de Gciona. ne té sic. I,es ilances estin seinlire liosadeu b la espatlla de1 vns uii xicli iiiés ainunt del iiiajnr diainetie íl' aquest, y 5011 tant petitos que ab dificultat S' hi pol; Iicar el dit, proha. d ' haver sigut fetes pera passnrshi uiis corda. ó cordill y pera tei~ir ó dur els vasos perijats; asó 'S veu m& clnr eii el do forina panxuda que té sis rianccs, totes A un mateis riivrll, :lb cl qual coincldeisen unes de. prcssions horitzontnls al voltant del ciis qual obgecte era ab probabi- litai que la corda S' ajustes A n ' squest y no rellisqués. Foia dos, qu' esca8samerit arriven A 10, la alsatla de les urnes d' AnglEs varía eiitre 17 y 26 centiinetrcs. En la inetexa 1-ieci-ópolis s ' hi va ti'obai un tapa. dor de la forma delsavuy noiiienats plats-gi~ntlol,s, qiie porta en lltir vertix un apendix, corii una iiiitja lluna, pera ~gnfailo.

Si t)A de lo qiic acabo (1' exposar resulta que I:L iiicineiacici clels cadavres era la práctica general dels hahitant,.; del pais en les edats del coure y del hronzo, iio ' S crega peqó que fos la sol:^ que ' S practi. cava, donchss' usa tambe com avans la de la iuliuniació. Axi Iio justifi- quen els enterrariients (le1 camp anoiiienat Salcwcn, del plk dels Llmz- gers! no Iluiiy de Riipit, en toiritori aiiset,:i. En hfiqiiel Boscli, met,ge de Sant Feliu de Pall:lrols, que vegé uii d ' aqtiestos enterraments y 'in mostrá. '1s obgectes en ell i.ecii1lit.s que conserva, rii' 1x1 doiiat sobre '1 metris les rioticies segiients: la sepultura tenia la f9riiia de qua- drilater irregular, de grendaria suficieiit pera cabrehi dos cossos, esta. vx tancada yer pedresdretes sobre les quines fepa de cobertor un:r graii Ilosa; e1 sol del sepulci-e era la roca del terrer y sobre d' ella jeyon els cadavres. Dinti.0 S' hi trobaien, h rnés (1' ossos huma~is y inolts pi. nyols, potser de cirerri, uiia arma ó instruruenl de silex, un brassalet y

) Parla de les tiroes de Tlirrnnsa En .~osepli Sor.riic Y PaLw eii soii <liscura d ' cntrada 6 n' aquehta rlaatleiiiia, pl. 11 g 12. E1 Rvt. .Josepli Girnioi. Y CI!PII.L, conservador do1 M u s h de Vich, eiis 11% proporcioiirit fotografiit dele raaos de Tr2- rrRFsa y d ' 3lgllna altrcs do cerj<lllic~ indígena qiie s gllnrdcli :11 ]ii.iiiit nlii~i:ii, y ilota d e llurs rliineiisio~ia.

- 1 7 - dos loiques de tii.oiizo, :icluestiis ah rl(!cori~ció incisa, y varis fragriients de Eerámica. La pasta. d ' aquestos fragnients es una argila barrejada ab sorra y partícules de mica; soti color es rogrnch de psrt de fora y negrós de part de dintre, y sa gruxaria inolL desigual: alguns estdn adornats ab una faxeba d ' incisioiis fet,es ab puiixó ó, ines piobable- ment, ab 1' ungla. Aquestes circumstancies y 1' ausencia d' obgectes caracterisats d ' Hpoca posterior, son proiipera coiivenc,er de que '1s enterraments que '11s ocupen pertaiiyen a 1' edat del bi'onzo y que en ella, com he dit, no S ' havia ab+ndonat del tot 1' aritiga practica de la iiihnmació.

Ab la cerimica del Pli de Gibrclla, tet.ine de Capsech, e~itrein la dpoca hisbóiica, caracterisada en aquesta lo'calitat pei la presencia de tres troqos d ' una espasa de ferre y de dos troiets mes d ' aquest me- tal'~, jnnt ab obgectes de broiizo. En la ressengii del descobriment, pu- blicadapel Centre Artistich de Olot, desprds de maiiif&starse que foren iiombiosos els fragments de r a s trobsts, sense I J ~ ' ab ells Iiage pogut reconstruirse 'n cap, S' hi Ilegeix: <De estos friigmentos conservamos algunos que pueden dar una idea aproxiinada del tdinano de las vasi. jas de que forinabai~ yarte y sentimos qne al pnc de los ka,iiiaños no puedan i,evelai.ngs las foriiiis de aquellas, que i ~ o j~uedeir deducirse sino de un reilucidisiinu iiuiuei'o de trozos. La ai.cilla de que están for. madas es grosera y niciclada con arena; su consistencia es iiiuy poca y aún esta la ha adquirido por el contacto de la atmósfera, pues es de saber que al 1iallai.las era t:tl su fragilidad que no resisliaii el más nii- nimo rme con otro objeto, por lo cual siiponeiiios qiie fueron inuy li- geramefite cocida% No Iicri?os visto in+s que ¿los fiaginentos que ieii- gan algún adorno y este taii sencillo ilue se reiliice á uil simple zigzag foiiii?.rlo con uiia liilca continuti. en uiio y con v;ii.ias liiie;is de ~ ~ n n t o s ($11 el otro. Teniendo eii coiisitIei.iicióii el color iie cdti~s rt~sijas, que es de un rojo oscuro en la p,ii:te exterior y negi,o en la iriteiior y el haber sido hallados todos estos o.jnt,os entre cenizas y pedacitos (le hiieso, alguiios [tu los ciiales estaban pegarlos á Ia parte negra il(: los alndi~los cacharros; suponemos que todas estas v:isijas son nrnns cir~ernrias que quizas estuvieron coloeadas en un tz~mulzrs que los repetidos de- rrumbamientos del despenaderosobre el cnal se eiicoiitriLt.on ó quizás los varios terremotos que hn sniiido este pals, ai.i.uiiiai.oi1 por coiii- pleto. ( ' ) A lo qu' amist'ni de copictr S ' lii pot afegir qrie de les f'oi- mes proposades peca algunes de les nsnes dc1 Plu ile Gibrclln, en la

1 % ) \'AYREDA (Joaqiiírn) y 5nnEnn.r (Josepli). « lireva i-eseiia. dc los descii- liriiiiivutos nrqiieo16gicoíi lleradoa 5 ciibii 1;ui. el Cciilro .\l.tirt,ic<i iic Olol)). Oiol, 1878.

- 1s - lámina qu' aconipanya 1' esiiieiitada resscnya, n' hi ha una de molt seinblaiit á la d ' Angles ab el col1 alt y dret, y una altra que té la forma d ' un plat escudeller com la ii' alguns dels vasos que '11s Iian ociipat, sols que eii ella la nanqa comensa arrán rnaleix (le !a boca; de les dos restants, la decorada reeorda fins A cert punt les que tciien la figura de dos conos truiicats uiiits per la basa major, y 1' altra presenta uiia foiuiia nova, la d ' una especie de gobulet ó v6s ciliii. drich de parets baixes y basa plana.

Conternporiiiiia kiotser de la del Plri de Gibrelln ó poch postei,ior, es lti ceráriiica deseolierta a Peral:~da, don~hs aparegiié con1 aquella juiit al) arines y obgectes de feire, seiise que se n ' hi tiobés cap frag- riitint cai'acteri%xt ti' iiiiliortada segons Ics noticies que tincli (Ir: la trobalia. I,a pasta y color ti' ella son pocu. difereiicia iguals li I U 1x1s- ti^ y color [le la de les locnli tats íiiis are iileinoracles, y la forriia y lü

deco~ i~ i i i os taiiilie ii la d ' c:lles iiiolt seiiibl.int,. Eis tres vasos cencers qiial rlil~uis he vist,, son tots molt petits, donchs sols un ariiva i 10 centiinetres y '1s altres dos 110 passaii do S. Cap porta liarices y 1111 t6 al coiniens clc la cspatlla una faxeta horitzoiital foriiiada de ratlletks verticals iiiüjseu coiii orn:irnent ó adoriiu. 1.a f01,ma LI' acluest derrer es ov:il ab basa plaiia apoynda eii u11 petit siiporl y boca oberta en- defora; dels dos restaiits; 1' nii es piriforirie, al, boc~.relativzment am. ple, y 1 ' nltró té '1 cos esferoidal, ab hasa plana de sostenimeiit y aiiiple b o a a::, col1 rrctiliiii que 9' obra endefoi'a (1' una manera bas. lanL 1)ron~iiii;iada. l.'oi'iri;lucn tiiiril~é llart (1' aquesh troballa noiiibi.o- sos ilisclis tle teri.r~ cuyta ali t'orat c.ential pera enfilai-los coiii graiiets 11' un coll:iret, per 1 ' estil del8 citiits iie Vilars. ( ' )

La deniés cerbmica indígena, ciiie, coi11 veuréiii, conserva '1s nic- Lesos caractcrs que la prehistiiricli, c?speciilniei~t que la de 1 ' ed;it tlelu mettllls, t.cint que d' apareser isolarls ab ella es ~ o t coiifondre; se troba en iiiolls indreb sovint barrejiicla ab ceriimicn (1' iiiiportaci0 así gi.rga coiii rorriana. Tal siicceheix pel que toca A Catal~inya ab la (1' l;ni[iories, la. de &iiit Feliu de"Guixols, 1% de Cal~rerii tlu l\lat,arú, la de Puii Castellar, la di: Vilariova (le Sitjei-, et,c., y foin de Cat:iluiiya al, 13 (le Le Bc~uzc-Rnzc:~ (ent're Aix y Mars~lla) y 1:i de a1ti.e~ llochs clul initgdia de Frsrigo. (') Eii 1' eniplassainent (le la aiitiga Empories, i

( ) Deili :i Eir .ilai~iiel C;iaurro les noticies rrferunts als vasos de Perrl:id:i. Al " obgeete* trobat.s á k'aralada fwn rafereneix Eii Joan Rutlro u~ r.A SZKNA, un

son dise~ii-s <1' siitiada á n ' aqiiest,a .4cadainia, pl. 24 y 25, y En Josepli Psr.r.,\ Y

FoK(IA~~, «Historia del zlnipurdino, p. 22. El derrer f i tauibé uienció dels vasos trobats B Vilunova y Geltrú, ala quals m88 endevant en8 referirem.

( 9 \ V a s s ~ u n (G. ) . %te preliminaire slav 1' iradtfstiie ligure (poteries et sile?

- 19 - iilis d ' aquesta mena de cerámica, S ' hi han trobat altreo productes de la iiidustria indigena que recorden els derrers temps prehistórichs. com son: un fragmeiit de ganivet de silex, varios destrals de pedra pulida (d ' elles tres de fibrolita, una de quarcita y una de pi4ni'i'a es- quistosa), y un t r o ~ de banya de cervo ab adoriios. Me concreto % se- iigalar aquets fet's, que convé teriir molt presents per les conseqüen- cies que se ' n poden traure.

Els vasos indigenes trobats a Einpcries son tots procedents de la necropolis d ' aquesta antiga colonia grega, ignoro, coiii tinch advertit, en q~iiries condicioiis. La seva pasta es grollera y abundant en granets de sorra: tenen les parets groxudes; scmblen euyts plé ayre, y Ilurs adornos son fets ab els dits ó ab punxó. N' hi ha de color de ceiidra fosch, allres d' un groch polsós, pocbs de color rogencli;tan~bé rilolt fosch. Qiiasi tots tenen la forma de tupi, ab una sola nanw propor- cio inés grossa que les dels vasos ja descrits, la qual i~ai'i un xich més ainont del diainetre major del v:is y es desenrotlla verticaln~eiit en arch de cercle cloguentse arran de la boca. Fora d ' un qiie te un petit péu, tots els altres S ' apoyen en una basa plana. Podeii dividirse en tres grupus; primer, els de fornia oval un xich axatada, quina curv;i. es vá adressant en sa part superior confoneiitse ab el col], que te ten. dencia 5 pendre la forma cilíndrica y es bastatit pronunciat: segón, els de forma tainb6 oval, pero mes regular y esbelba., quin coll, inolt curt, S ' obra endehra en perfil curvilini: y, tcrci:~,, els de la riietesa hriiia, ab ventre niés alt y col1 iluasi rudiiiiei~t~ir-i, que en siibstitució de la iianqa vert.ical ne port>ei? una 6 dos d ' horitzonkals poch mes t tv~ll del couiens de la espailla. Dels oiize sencers qu ' he vist - iioii al Muséii de Gerona y dos al de Viel1 - sis pertaiiyen al primer grupo, tres al segón y dos al tercer. Deis tlcl prinier grupo, el major, de 14 ceuti- iiietres d' alsada, t6 nl ~~ivel l del iiaxemeiit de la iianq, tjue la trenca, una estreta fuxa en i'eiiéu nb ratlles incliii;tdes iiicises fetes a'o 1 ' un. gla. ó ab punsó que la f'kn seinblar una corilit prima ó bB un cardill, y sot;& meteiv ti' aquest, iepsrtides al voltai~t drl cos; tres puntes sortints, coin mugroiiets, fetes probahleinent ab els dits; altres dos, ines petits donchs teneii sespectivsmeiit 65 y 70 iniliinetres d ' alsa.da, iiiostran igual oriiarnentacio, pero serise '1 iriugronets, y en 1 ' un la corda ó cordill no S ' interroinp al trobar la nanqa sitió que la volt,~ per dessota; finalment els tres restants no teneii altfe adoriio que una

tnillésj r n Pvovenee, aa tenips de la colonie g v r c p e n. ti11 los « .4uiiales de 1s Psii~Ii6 des Science~ d e Marseilleu, t. XIU, Fnsc. 111.

JOLLIN (Ledn). Les établisseine~its antiqiles du bnss i i ~ supirietir de la Gnronnc. En:la uKdvue Arcl~eologiquen, París, 1007.

- 20 - ratlla horitzontal, inolt irregular, de ljuiits fets ab punxó, al nivell tanibé del naxcnient de la nanqa, que la trenca; Ilui' respectiva alsada es de 85, 81 y 75 iniliinet¡.es. Dels del segón grupu, el major, alt d ' l l centinietres, té sis mugronets, dos distribuits un á cada costat del naxement de la nanca y '1s altres, a un niateix nivell, vol tante l vas y próxiiiiament equiilistants: entre aquestos mugrons corre una franja formada per una serie de ratlletes fetes ab punxo, dibuxant cada una d' elles un angul ab lo veirtix envers la esquerra del que mira: un altre, de 75 centimetres d' alsada, porta igual decoració, sol3 que '1 vérLix de les ratlletes esta. á la dreta del que mira y no té mugrons: y '1 derrer, tamb6 de 70 ceiitimetres d' alsada, está decorat ab quatre ratlles de punts fets ab piinxó, horitzontals y paraleles, de les quals la superior se troba al nivell del naxernent de la nanqa y la inferior té ri sota una faseta de punts en zichzach forinanl dents de llop. El color del dos priiiiers es cendrós, el del tercer moreno fosch. Dels dos del tercer grupii, 1 ' un, de prop de 14 centimetres d' alsada, porta imme. diatament sota del coll un adorno en forma. de,corda ó cordill, igual al que 'S véu en alguns dels vasos del primer grupu, y poch més avall de d i t adorno hi queda '1 rastre delnaxement y terminaciá de una nanqa: lo restant del cos esta ple de feixos d' estretes g poch fondes ratlles paraleles, disposades en direccions diferentes ab independencia les iines de les altres y sense cap siinetría, que seinblen impressions marcades eii 1% argila encare tendre pei filament,~ (1' algun texit ab que '1 vas hagiiés estat einbolicat avants de courerlo. Entre '1s frag.

' ments de Le Baou-Roux puhlic,ats per M. TVasseur, n' hi ha dos (els senyalats nbels núms, 16 y 16 de In Iainiria IX) que teiien una orna- nient,ació molt se~nblaiit,, encai.8 que la di.qposició dels feixos ó series de ratlles l~a~.aleles presenten niaijor regulnritat. L' altre (95 mili. metres) adoriiat t;tmbé ab un coidilleii rellé~i poch in6s avall del coll, té '1 cos Ilis. I,a pasta d' aquestos dos vasos, es d ' un colorgroch pol- sós.

R e fet cas oniis d' uns petits vasos. de pasta inenys basta y color grogench, pero també d e parets groxudi?~ y fabricats eriderilrnei~t X ma, que teuen la forma de pots més ó Inenys cilindi.ichs y 's trobaii ab freqüencis en les ruhines (1' Empoi'ies ( y algún tarnbe á Cabrera de Mataró), per que no preseiitan ab els dels temps prehistóriclis una relació tant estreta com els que acabo de resseuyar. Axó no vol dir que no '1s crega de fabricació indígena, ni'tampoch que conceptui pre- histói.ichs tots els descrits, donchs en alguns, sobretot en ses formes, s ' hi pot ja iegonexer la influencia grega; com 1' han reconeguda el senyor Jo~ilin y '1 citat Vasseur en certs vasos de fabricació indígena

- 21 ti.obats al mitjorn de Franqa, que conservan les velles'tiadicions ,'?O.

, cals de la industria cerámica. . .

De tHciiica y ornanierit,aeió seinbla~its les(lel precedentsirssos d ' Einpories, son els fragments ¡le cer;iniicü indigeria trobats á Sant Felin de Guixols y á Puig Castellar, uns y altres ah lacirctimsbancia d' aparexer barrejats ah cerámica grega y romana.. .

El senyoi. Gonzalez Hui-tebise, al descriure la necropolis d i Sant Peliii de Guixols y"ls obgectes en ella reciillits, ( ' ) divideix cls cecá- michs en cinch grupns, en aquesta fornia: e 1 :O Barros. nioldeados á mano, de tosca factiira y arcilla basti; 2." Barros grii-aiul&dos, átor 110, foi.inas ó galibos lie;énicos, pasta finisimay de iiiuy delgadaspa. redes; 3.0 Barros i ' t a ~ o - ~ i i e ~ o s ; 4." Barros empuritanos, y 5.' cetimica romana. a D' aqnets grupus, els qiiatre derrers represzriten 1 % cerámi- ca d' iinportació y '1 prinier laintligena. A prOpósit.d'aq'uestaiúltiina, diu:. La pasta es grosera y quebradiza, negruzca eii unos ejemplares, achacolatada eii otros; háliase la ;arcilla sin purificar, co'n muchos gra- nos de silicp, y lárninas de dorada mica. El nioldez.do es tosquísiirro, advirtiéndose en algunos eje~iiplares la impresión. de :los dedos sobie la pastacuando estaba blanda todavía ... Pero deiitro dela misma rus. tjcidad ¡le est,a cerg~nica, a p u i i t ~ ya cierto scntido estético en las ex. ornaciones hechas con ¡a uiia, los dedos y palillos ó pnnzones. Ad- viértese que casi iínicariiei~te se hallan en las vasijas grandes y A . dos tercios de la altiira por debajo de las asas, consistiendo'en zig:zags de profundas rayas y cintas en relieve, sobre las que seimprimieroii reliundidos ovales, ó reli~ves de pezoncitos, algo distanciado s.^ Alguns altres motius ~rnanient~ils, á rnés dels al~untats pel sengir'Hurtebise; he notat entre '1s fragments que ' S guarden á l a Casa de laCiutat.de SantFeliu, t,ots iguals ó Ileugei'es varietats dels f insare destrits. Eiitre '1s importats, soti segui-aiiicnt els més abt,ichs algunsesCissos fiagments grechs del peiíode de les figures roiges que ' S reinontan.al segle IVavans de la nosti'a Era.

De la cerámica de Puig Carstdlar, descoberta y recullicla per En Ferrán de Segarra cn les esüavacions que ab lloable constancia ve feut al lloch así anomenat, poca cosa prich afegir á lo que En Segarra n ' ha dit en el Bzitlleti d ' aquesta Academia. Després de fei. notar sa inolta semblai~sa ab la que S' atribneix á la época prehistórica y '1s diferents graus de perfecció que en ella S' o b ~ e ~ v e n , S ' expressa . . en

( 1 ) GONEALEZ HUETEBISE (Eduardo ). Deslescubiiw~iento [le una 'antigua neciápo- lis en Snpi Tdim de Guixols, eii la «Revietn de iirchivos, Bibiiotecasy'MEuims&Ma-

. . drid, IgOS: .. . . . . . . . . . .. .

' ' 2 '

- 22 - aquests termes: ~ P a s s e n de 130 los fragments que S ' han recullit fins are y que corresponen á altres tants obgecles, molts dels quals pode11 reconstruirse per inedi del dibuix, puig no hi manca la proporció y la configuració. Es notable la diversitat de inotius d ' oi~namentació~ dels quals n ' havem aplegat mes de 300 variants, alguns rnolt primitius y Sets ab los dits y les ungles. -Quasi tota aquesta ceiámica, es fabri. cada á má, axó es, saiise torn, ab terra sens garvellar, 6 sia ah snuló, granet desco~post , t.al com se troba en aquel1 Iloch, aliont hi es molt ftbundant, y posada zi secar al sol, o tot lo mes lleugerament cuyta al ayre lliure. Per iquest motiu no trinca, sino que té un só apagat con] d' obra esventada.. La mdor part de les pesses inostren iin color yo. gench m6s ó menys obscur y fins negrós, produhit, segurailient, pel f u m al ferse la cocció, ó com diu Cartailbac, per la introdiicció en 1a pasta, de mateiies.orgániques que S' han carbonisat al coures. -Les forines son, en general, cilindriques ó un xich cóniques y aplaiiades en sa basa. -Alguns obgectes tenen per iiances, un senüill mugró ó una oielleta de divers grandor y figura. * ( ' ) Segueix descrivint la den168 cerámica trobada, en sa major part d ' iniportació grega, ab nombroses inostres de vasos ab vernis negre, itálichs. No parla, per haverse trobat posteriornient, de varis fragments roinans, de pasta y vérnis ver. mell, y d' alguns altres, en poch nombre,ab adoriios roigs sobre fons negre, qu' he vist en la seva colecció. D' aquests derrers n' hi ha un ab una figura que, com els de Fant Feliu, 'S r,emonta al segle IV.

De,la ressenya que' acabo de fer (IRIS antichs restes berámichs de fabricacio indigena trohals 8 1' Enipordi y territoris circ~imvehins y de lo dit respecte d ' ells, crech resulta probat; primer, que la cerámica propia dels habitants del pais al temps que '1s grechs S' est~blireri d' una manera perinanenl al extrem meridional del golf de Roses, tundanthi Empories,no. havia passat del grau de progrós alcaiisat en aquesta indiistrta pels hoineus del derrer te& de la edat dels me- talls, ó sia del en que comensava it usarse el : y, segóii, que la industria cerániica local queda estilcionada, prosse,guintse la fabricació de semblants vasos, sense majors ó ab ben pochs perfeccionaments, durant el temps del predomini de la influencia grega y fins entrat el de la dominació romana.

( ) SAQARBA (Fe~ran de),, Des~~brinde~it~ avq~eológi~hs de Puig Castellar, tersie de Santn Cdonira dc Gromnnst,en el aBolatin de IR. Real Academia de Bucnna Le- tras da Barcelonan. 190.3.

GUDIOL Y 0uNr1.1 (Joseph). Una visita á Puig Cnstellnr. articles .publicats en áLa Gazeta Montanyeeao;Vicb. 1907.

PIJO~N (Joseph). Aiticle poblicat en 1s P.e;. K Hojas Selectas 8 , Barcelori~, Juny de 1908.

- 23 - Explica, al ineu entendre, l.' estancament d' aquesta industria, la

superioritat dels productes importats, primer pels grechs p desprks pels romaiis, ab los quals els fabi.icarits del país no podien competir;. provehiiit aquells el mercat de cerdmica fina y de luxe; y quedant pera la fabricació iiidigeiia 1 ' assortirlo de la ordinaria indispensable pera '1s USOS de la vida.

Ha sigut taiita á Catalunyit la persistencia d ' aquesta meiia de ceráiriica, de hctura primitiva, que la seva fabricació ha durat fins als riostres dies, especialrnent en algunes locdlitats, y al present S' en Fdbrica encare. ( ' )

Pe '1 que respecta á la ceriimica importada, els inés antichs exemplars tiobats en terrer catalá, deqiie tinch conexemeiit, son coin he dit els procedents de la iiecrópolis d ' Einpories. Hens aquí una res. senya ilels vasos grechs piiitr~ts de dita procedencia., que 's conservan avuy al &Ilos&i provincial y :i1 Seminafi de Gerona, al Museii muiiici- pal de Barcelona, y eii la colecció d ' En Ramón Montaner d ' aquesta derrera ,ciutat.

1. Petit ivrybnl1us;d' ai'gila de color groch-polsós y de forma ai.- cayca, pintat tot de negre meiiys en una an~ple faxa al voltant del cos. En aquesta fasa y á la. part del devarit,, ó sia la oposada á la nanqa, hi ha figurada una sirena de tipu jónich, (=) parada, sb les ales exteses, y girant el cap envers la drcitd del que mira : tot el reste d e la faxa esta plé de flors ó rosettis ab los pétals desplegats entoin del botó central. Els detalls, tant de la Sirena com de les rosetes, son incisos. La pintura d ' aquest vas fóu de segur llustrosa, pero '1 Ilustre ó v e r n i ~ Iia desdparegut y solament gracies als detalls incisos un se pot fer cáirech de la ~rnamentació . ' (~)

2. E.z/aoclzzts, d ' argila de color groch clar tirant á taronja, ab la ilecoració eii iiegre Ilustrós y detalls incisos. Se vá trobar á troqos, pero con1 hi soii quasi tots S' ha pogut afegir. Tá la boca trilobada y descansa sobre uii péu ó soport lleugerament cónich. La boca, el coll,

( ' 1 .4ixis 11" fa ini~tar E n Pclla, Hist. (le1 Atv~/,ui$rin, pl. 12, y tamb6 N ' Hurk- bise, que diii: u No ~ i i ~ a i l e negarse que taies beiroso-el8 de 8 ~ n t Faliu de Guirols -%son los praciirtiorea de Iri. aclilal csrAmica catalana negra-plomizade Verdii y dc Quart, Ilninndn rii por ser estns poblaciones aus principales centros da fabrioa- ci6u: cerhnaica pue co>zsi!ifr<i 1 ~ s mú.naas cxornnciones que la que acaba de +scribirsen.

(' j ReuN~cn (Salornoli). Bépevtoire des vases peip~ts grecs et etruspsn. París, 1900, t. 11, p. 522. Aqiiestu obra <ns ha aervit molt pera 1' estndi deis assumptes figurats en el8 ve808 greelis trobatri & Emporiea.

(9 Ilus611 de Gerona. Te d ' alsada 73 milimetres. . , I

- 24 - el comens de la espalla, la nanqa y el péu estant pintats de negre. Ocupa quasi . tot el cos u n a faxa, limitada superiorinent pei una . faxeta decoradaab fulles vorejades d ' una ratlla y inf'eriorinent pei una ratlla: en la part del devant d ' aquesh faxa hi ha pintades dos panteres, parades y af'rontadeb, que teneu al initg uii floróf0rn1at per paliiietes y fiilles enllaqades, assiinipte seinblant als (.]u' En Walters diu que recorden 1' antich rnotiu 6 sírnbol assyri de dos aniinals guai.. daiit 1' aibre sagrat,: ( { ) sobre ysota les panteies y en lo. restant de la faixa, hi ha escampades arréu flors 6 rosetes coin lés que 'S veuhen en 1' a,rybnllus avans descrit. Completen la ornamentació del vas una, serie de raigs, o tnillor fulles estilisades, que arrancant del péu van & morir á la ratlla que ianca per baix la faxa principal. ( a )

3. Alnbastre, d ' argila molt semblant A la del vas anterior, y con1 611 afegit. La decoiació d ' aquest vas se destaca en negre Ilustrós so. bre un fOns de color blanch rnantega també Ilustrós, y les figures tc nen els detalls incisos. La dila decoració! apart d' alglins accessoris consisteuts en séries de ratlles verticals y en ratlles horitzontals, se deseniotlla en tres faxes quina amplaria va aumentant de dalt a baix. La superior, quedapartida verticalrnent en dos per un petit botonet sortinta cada costat del vas, que substituheix les naiices, y en cada uiia hi ha representat un del? dos assuiiiptcs següents; Dionisilis, sen. t a t , y devant d' el1 un Satyr corrent,, con1 si fugis: y Dionisius, també sentat, y devaiit d' él1 un ~a¡,y; borratxo, al qui sembla haverlhi cay. gut una gerra que 'S véu a ter1.a. Ompla la faxa del mitg un quadri- llat de petits huadrats blanchs y negres disposats com en un tablero &' escachs. kn la faxa inferior, S' hi representa li Dionisius, sñntat, presidint una danqa. de dos Sntyrs y dos ~ e n a d e s . ($1

4. Alabnstra al qual falten el col1 y l a boca, estant lo demés, al igual que les pintures,en perfecte conservació. Es d ' argila seii~blanl á la déls vasos precedents y, coin el derrer descrit, está decorat eii ne. gre sobre f o y blanch-mantega, un y altre color Ilustrosos. La deco- ració, pYescindint, d' accessoris hi está dividida en dos faxes al voltant del cos del vas. En la superior, que es la rnés ample, hi ha figurada una

( ' 1 WALTEEB (FI. B.) Histoli/ nf anciext Pottery, gi.cck elviascr<n and voi>tnii. Based m the zuork of Snmi~el Birch. Lundon, 1905, t. 1, pl. 318. r... some of the older types still. 8iidi as the monsters and fisch.tailerl sea- deities, and also that of a heruldicgroup of t r o anirnalg with a paliiiette aod lotos pattern betwen. sugges- ting tlie old assyrian motiveof two animal8 guarding the sacred tree)~.

( 1 Colecci6 formada per 1' Iltm. D. TomBsSivilla, al present R L Seminari de Gerom. Alsada, 146 milimetrea.

(1) MUSBU de Geruna. Alsada, 187 milimetres.

- 25 - lluyta entre un persa y u11 uegre, que tenen al niitg un gos, parat. El persa, ab llarga barba, porta ' I cap cobert ab un c:tpell de cuyro %b bandelntes colgants, el vestit mostre,jat ceuyit al cos, les calses llar. gurs y els pkus nusos; empunya ab la destra uu sabre de punta en- corvada, y embrassa ab 1' esqueira, u11 cscut (le forma de initja Iluna, (JeI qual penja una manta pera cobrir les cuixes y les carnes. El negre, : ~ b el cap ilescobert, y '1s peiis iiusos. porta t,arnbc! t,riijo oriental, ]nos. trejat y cenyit al cos y les calsrs llargues; branda nb la má dreta una ilestra.1 y ab la esqunrrn aguanta ilues Ilancrs. Tant el persa com el iiegre portan buyracli. arriin de la cintura. El derrer, esta perfectament cnrncterisat per sos cahells cargolats 4- pels Ilabis sortints. Els detnllx

rlels tra,jos y de les figuras son incisos. 1,' adoriio de la faxa iiiferior coiisisteix en ratlles obliques que 'S rreulien formai:t xarxa, quals extrems, per descuyt ( C iiiipericia del artista, lraspassen clo~rgades per dalt y per baix les ratlles, que tancan la faxa. ( ' )

( ) Mua611 de Cierona. A l e a d ~ , 168 milimetres (eense '1 col1 g I R bocn). Proce. ileix de I R colecci6 que forinh ti mi t j s i s del segle pnmat el uenror hlni'imiiii. de La lliebnl, co~npostn In innjor Iiart i l ' ohaectes trobntn 4 Emporira. sli,.int ilit nenyor posaehin sl~unes finqiiee.

- 26 - 5 . Alabaslre, de la mateixa pasta que '1s anteriors. Estd decorat

de dalt á baixper faxes, totes elles rnenys la central ab oriiarnents geométrichs; ratlletes verticals, séiies de punts, xarxs y escachs. En la faxa central que es rnolt estreta, hi ha pintilts sobre fons blanch onze petits Satyrs en posicions grotesques y en gruplis nies o meiiys nombrosoq separats aquestos per cinch cervos o daynes. La pintura es negre y Ilustrosa. ( ' )

6. ~labnst re , qual decoració está dividiila també en faxes horitzontals destacant,se en negre Ilustrós sobre fons de color blanch.inan. tega. Les faxes piincipals, de dalt il baix, conteiian; la priinera, una serie de palmetes de estil grech, en situnció vertical, closes cada uiia diiitre una filament circular; la srgona, una carrera a cavall en 1' estn. di, senyalat'verlin terme ó meta, e11 la. que hi preneii part sis joves 6 efebes montats; y la tercera, separada de la anteriur per . un rneandre, una série de palinetes ajegudes,. d ' igual dibilix que les de la fa,xa SLI-

perior. L;' argila del vas es (le color grogench y '1s detalls de les figu. res son incisos. (%)

7. Alabastre. d' igual pasta que '1 precedent. Llur decoracid está 'constif;ida peruna arnple fiaxa qu ' iicii~.i la major part. del cos del vas, taucadil,. per,dalt, per una estrera franja formada pei. una série de pet,it,es ratlle'tbs verticals ent,re dos filets, y per haix pel rneandre iulirnentari, tambh entre dos filets. En ella hi estiln figurats dos rn<ssols; ..ab lo cos terciat y '¡ cap de front, de dibuix exactamerit igual, intercalats ab altres tiants arbi:es. Els detalls del; mussols son ipcisos, t ,ot+la dechació del vas es en negre sobre fous blanch-rnan- -tega, un 'y,altri+ colorllustrosos. Esta bastaiit esclofollat, lo que privi~ de c l i s~ing~~. b& el cqlpr del fons. ( 3 )

1 , 8. ~1abuslre;-de.ni.gila grogueuca y (1' igual sisteina d ' ornamen- . .

tació que '1 qu' acabo de. descriurc, ab les pint,ures tambi molt esbo- rrades.0cupen lajfaxa central trt:s petites Syrenes d ' est,il jónich, parades, cada una sobre una roca ó inonticul, 6 iiitercnlades nb altres tants arbres.:Una d ' elles sembla tocar la duble flauta, pero 1 ' estat de conservació'?¡e les pintures no permet veurelio be. ( @ j

9. Fragmeiits d' un alabasti-e. L' ornamentaven tres esbeltes sy- . ,

renes ah'les ales esteses, caminai~t envers la dreta del que mira y giraiit e l cap á la esquerra, intercalades ab arbres, totes de dibuix igual, pel que"s pot judicar <le lo que ' S conserva. (f i)

10. A l a b ~ t r e de forina ovoidal y d' argiln de color groch-clnr.

( ' ) Museu de Gerona. Alsada, 137 milimetres. j ) Coleeci6 fililontaner. Alsada, 108 milimetres. j' ) y ( A ) Musbu do Gerona. Alsada, 165 y 162 uiilimctres respectivainent. (7 Id. id., tres fragments. , , ,

-- 27 - Té . la boca, el coll y un petit b o ~ i de la: part ih'ferior pintats de negre. Eii 1' ampla faxa qu' ocupa quasi tot el cos?:del vas, hi ha representada una dona dreta, parada, allargant. el bra's dret com pera oferir un alabastre, qu' aguanta ab la má pendent d' un fil y sembla haver tret d ' un cove posat 5 terra devant d f ella; lees amunt,.penjat com 5 inostra, hi há un altre aiabastre; derreia hi té'iin tamboret 6 assiento y mes enllá una palmera. Les carns de la dona, la túnica que porta y una cofia ó mocador que dú lligat al cap, están pintats de blanch: els perfils, els cabells, el manto, y '1s ndornos'de la túnica, ho estan de negre. També so11 negres tots els accessoris de la composició y les ratlles que tanquen el quadro per dalt y per baix. Un vernis llus- trós cobreix tot el vas. 0 )

11. Lekytus d' argila rogenca y cos semi .oval, ab la espatlla en aresta. Té la boca, el coll, la nanqa y '1 ters inferior del cos pintats de negre. En la espatlla té figurat un cervo entre dos felins. En la part clevantera del cos, dos hoplites Iluytant: entre ells ne jau á terra un altre, mort ó ferit. Dos personatges embossats, un A cada banda de la composició, presencien la Iluyta. L.' escut d ' un dels guerrers porta per emblema una áliga. La piniiura es de color negre Ilustrós y '1s de. talls de les figures son incisos.

12. Lekytus d' argila de color groch. taronja y de forma igual & la del preceilent, encare que iuenys panxut. Coin éll, té la boca, el coll, la n a n p y '1 ter$ inferior del cos pintats de negre y, son del rneteix color ln decoració y les figures, les quals tnneii els detalls incisos. Adorna la espatlla, sota una serie radiada de ratlles, una faxa de fulles unides unes ab altres per filaments circulais qtie 'S creuhen y les envolten. En lo cos, 11i ha figurades quatre Me~atien danqant, ab branques ó raines á les nians. ( 8 )

13 y 14. Leky1tt.s dd' argila de color ioig ciar y forma coin la del precedent. Mostreri en la faxa principal á Tes6u rnatant el Minotaur, entre dos personatges, di-et,s y embossats, que coutemplan la escena. Encare que 1' assumpte representat en nquestos dos lekytus es el ineteix, llur dibuix es diferent. i b )

15. Lekytus d' igual pasta y forma, ab la representació de Teséii doiiienyaiit el Taur de Marathoii, entre dos personatges drets y einbos. sats. ( 5 )

( ) Semmari de Gerona. Alsada 148 mil. ( 9 ) Mus. municip. de Barcelona. Alsadla 443 mil. ( ) Miis. de Gerona. Alsada. 176 rnil. (Es afegit, y tB les pintureo retocades). ( ' 1 L ' un al Mus. da Geroiia, 1' riitre al municip. de Barcelona. A l primer li

manca de 1' espailla per aiiiont. El segOn t B d ' alsada 164 mil. ( ) Xus. deBarcelona. La part eiiperior del vas, afegida, pe~tanyia potser ii iin

altre Lekytus. Procedeix de la colecci6 del senyor Alfaran.

- 28 - .; 16,. Altre&ekytus semblant, ab ungall ,pintat A la espatlla, y , en.

lo: cos, un guerrer, dre t devant d ' un personatge senta t qu'aguanta uiillarch bastó. Dog figures dretes, tainlii ab bastó, una h cada band:~, eiiquadren la escena. ( ' ) :

17. Lekvltis, com losprecedents, que moslin enla faxa principal una quadi:iga.galopant, ab servont inontat al carro, precedida d ' u11 hpplita corregLientA. la dreta: 0.1 costat del carro, eii segon teriiic, tina columna ó meta. Aquest vas. port,n sobre laespatlla u11 gsll ab tina fglla ácada c o s t ~ t , jepiesenfaciúfieqiienten los fabricats Falera. (2)

, . 18. Leliytus d ' argila de color groch - polsós y de la melexa foi. ma. qtie !1!, qu: anern descriguent. Esta bastnnt esclofollat. L ' assiinipte que s ' hi representa ex potser la. perseciició ile.l?roil~is per Aq~iiles, donchs,s',hi.véu una figur.n montada. carninant $1 'la d r e t a y u n guerrer; correguei~t al seu derrera! de qual Ilaiiqa penja a la purita quelcoiu q,ue no 'S distingeix ab claretat. Uii altre guerrer, dret . devaiit del ,ea: v&ll, completa e l . quaduo. En les figures, negres con1 les de tots ele vasos precedents y ab, els detalls.incisos, S ' hi:noten alguiis i'et.oclig de color.vermelllfosch. ( 3 )

.19. Lgkytzis semblant; pero ab Iadecoració molt esborrada. S' lii ovira un cavallei. Ililytant ab up guerrer ajlipit clevnnt seu: El$ det,nlls de lafigura montaos no 'S distingexeii. (9 . .

20: '~ekytus d ' argila color groah-vermelleiich y. forina com 1% dels anteriors..,En la h x a principal, Apollus, ó pot,ser Dionisius, seiittit, ab lira,, entre dos dones o Menades. sentarles que teiien rames . ii les mans. (9 . .

2 1 . -Peti t Ldcytus, de pasta yfoi'ma con1 els anteriors. S' hi vén, entre dos columnes, ti. Athena girada á la esquer.r.8, parada y bra,ndant, la lianca, d ' nn.,dibuix quasi igual al nb que 's troba. geiieraliiient re. presentada en l r s grans amfoi.espariathenaiques, de les que seiiibla una seducció. Derrera d ' ella, hi liavia una altrc figura, que no 'S poL. dir si'estava o nosentada perque la piiiturn d ' aquest vas estA molt. feta malbé. ( b )

22. Alabastre d ' argila de color gris clar. En la fa.xa principal,. qu ' ocupa quasi bota la alsada del cos del .17as, hi ha representats dos

(') Colec. Montaner. Alada 106 mil. ( BI!s. de Gerona. Alsada 138 mil. VBpin COT.T.TGNOE. (MRT.) 1Mnnnel d ' nv

clbcologic yrecpve, p. 296.

( ) Seminari de Gerona. Alsada ,126 lnil.' ( Mua. deGerona. Alsada 111 mil. , .

(9 Colec. Montiner. Alsada 190 iiiii. ( O ) Colec. qiie f6u d e E n PncJA Torres, Geronii. ~ l e a d k , 60 mil. ' '

, . . . .

- 29 - negres y un persa, qua,l inrluinentaria es la metexa que usen rls figu. rats en el vas iiúrn. 4. El persa, qu' ocupa un dels extrems de la escena, sembla acariciar un gos que hi ha devant d' éll. El negre del mitg, est& en una actitut q '~as i idéntica al d~:l vas avans descrit, pero en posició invertida: com 611 branda ab la dreta una destral, aguanta ab la esquerrn dues llnnqes y porta buyrach il la cintiira. L ' altre negre

dret: parat,, porta. biiyrach il la cintura y aguanta 1' arch ab la mil dreta: té al cost,at un gos, tainbé parat. Aquesta escena no sembla representar cap Ilnyta, sin6 m6s aviat 1' acte de sortir pera una cas- sera. (l.)

23. Alnbnstve del nleteix sistema de deeoració (le1 precedent y de pasta igual. S ' hi veu una dona entregarit una doble flauta ;7 un efebe, iilitg embossat, y entre ells un gos. i2)

24. Alnhast~e, coin los dos a.nteriors. Porra figurada una jove, dre. ta, ab la túnica6 vestir, adarnat, nb pet,ites incisions en forina decre~l- : hetes; devant seu, un cfeebe sembla all;~i.garli tina cinta; ei?tre ells S ' hi v6u un gos y, derrera de la dona, un persona.tge que. S' apoya en un bastó. ( $ )

25, 26, 27 y 28 ... Lekvtus de pasta groch.roge.ncit y coa de forina qu;i,si cilindi.ien. En tots hi ha represaritada una quadriga, & dreta, 116 parada, bé caiiiinant, be. corregiieilt, ah seroent montat, y al costat tlels cavalls un hoplita ab does Ilanpes. En un d' ells, tlevant de ia quadriga, hi ha una figura sentada, alri un ceptre ó Iia,rcli bastó á la lila. (&)

29. Lekytziq 11e.pasta g de forma iguals als quatre precedents. Port'a representada una quadriga, ab pcrsonatge ii~oiitat eii lo carro. Al costat dels cavarlls, y mitg amagsts per aquestos, Apollus, ab la lira, y una figuri,potsoi. Heriiies, nxecaiit el byas. Devaiit, una dona sentada, ab un rain ó zarlanda i~ ln ilii. ( " )

30. Lckytris, taiube de la nletexa pasta y forma,. Ili lia figuratia una quadriga ab un ó dos pei,soiiatges rnontats al carro, detall qiie no 'S pot precisar be; a1 coskat dsls cavalls, dos. Me~lades ab garlandes A. les mans; y devaritla q~iadriga, Menade sentada, ignalinent +h rams .ó garlandes. i6)

( ' ) Colec. Montaner. Alsada, 178 mil. ( = ) Mus. de Gerons. Alsada, 163 mil.

Colec. Montaner. Alsada, 131 inil. ( 4; 3111s. de Gerona; colec. Montaner; colec. de D. Manuel Caziirro, y Miis: mu-

. nicip. de Barcelona:Al~ada, 196, 194, 149 mil., reapectivament.

( Mus. Gerona. Alsada, 160 mil. ( y . Colec. Montaner. Alsada, 162 mil,

- 30 - Adernés dels que acabo de ressenyar he vist altres vasos ab fi-

gures negres trobats á Empories, pero tots taiit malttract,at,s 6 tant trocejats, que no m ' ha sigut possible regonexer els assumptes que '1s decoraven. (')

Entre clls hi figura u11 petit gerro. ab dues nanqes laterals, del Mu- seu municipal de Barcelona, en lo qu i hi havia dues representacions, una a. cada cara, tancades corn en un qulldro pe '1 color negre que co. bna tot elcos del vas. (=)

Ab els coriiitis dels derrers temps de la inflencia oriental, relacio. na En Walters certs vasos en forma d ' animal, ó de cap de persona, que diu inostren un molt :intich desenrotllo de la plástica y 'S distiri. gexen per lo avenGat de son istil, y als qui creu una imitació - dels de porcelana oriental. (9 Entre els que dibuixs, n' lii ha un de igual :ib IIIIS eynoc/~.us de boca trilobada, alta iianqa y cos en forma de cap de dona, dels quals en conecli guatre exemplars trobats a Empo. ries. ( 4 )

Al període de les figures negres pertanyei~ també dos a.skos, eii forma de tortuga, de la rnetexa procedencia. ( 5 )

El iioinbre de vasos grechs pintats de aquestineteix període, pero sense figures, trobats i Empories, (?S coiisidernble. Ln riiqjor part son nlabnsti~rs y lelcytzts, ab tres menes d ' orua~mentació diferencos. Aques- ta consisteix: n i eil inotius geometriclis rectilinis, disposats en faxes horitzonta.1~; rneandres, escachs, escaclis iomboidals, xarxes, puntu, séries de ratlles verticals, etc.: 0) en palii.etes ajegudes, unides y voltades per filnments, seiiibra~tes a1 voltant del cos .del vas: ( 1 ) en

( ) Entre ella 1111, de la colec. del uenyor CAZIIITO, y nltres <los al Mris. de Bar- celaiia, 1' un, restaiirnt, en lo qlii S ' hi v8i1 un Satyr y psrt d ' iina alti'c figiirn, ah inn,bu: que de\.ia contenir iin assiinipte dionisinch.

( ) .Qquest ras, 8 ' lia J c clnuuificar 111s dnrrers teiiips <le la ,lecnrnció ah ligiires l ieres .

( ) c With tbe Proto-Coriiitiaii nwre niay be 1iiil;ed a series of vases ili tlie forni of aiiimals, hrinian heade, etc., \i.icli imitate Oriental porcclnin vases and sliow mi early dcvolope~neiit of tlie pla~t ic artrwhich is reinarkablc for its adranccd style (see pp. 127, 402) ... Ttiey are foiiiid in Rliodes aiid ori oinny otlier sites, aiiclt ns

. . B>retria, Vulci and Nola. D w~i:rERs, oh. cit., t . 1, p. 310.

( ) 1Jn de sencei en la eolec. Nontwner (alt , 64 mil.); altre, nl qiii faltn part de la basa, al Mus. de Gcronn (alt. 135 mil. ); altro ab un péil postie y sfegit, al Semilla- ri de Oerona; (alt . 109 mil.) y, finnlinent, un sense coll, bocani nanca,.quin dibuix dona el 8enyor J~r iRsn .r nE P.\SSA en 8i\ u hrotice hist~ique a«. 10 wille et ln cmnté (1' ~ m ~ u i i a s o .

( j) L ' un sencer, p 1' altrefaltat, al M~ls. y al Seminari de Gerona, respecti.

vament. ( O ) En un alnbnstI'e del Miis. de Geronn, el fors e's de colir blnilcli-inanteg~ y

en el bot6 de les palmeteg Iii ha retochs de color vermell .vinós.

-. 31 - un alabasyre del Serninari de U-erona aquesta decoració está coiilbi- nada ab la de motius geometrichs rectilinis, y en los vasos més petits sols hi flguren en série al voltant dei cos, dos ó tres de dites palmetes: y c) tres palmetes verticals, intercalades ab poncelles ó palrnetes closes, en la part de devant d ' una arnpla faxa qu' ompla gran part del cos del vas. Aquest derrer ornarnent se troba sols en lelogtus de cos cilindrich, ab la particnlaritat de que en alguns 1' ai'gila del vas, sia perque fós tal son color, sia per haverli donat ab la cocció, es d' un negre mate, sobre '1 que 'S destaquen en negre hrillant ó Ilustrós les palmetes verticals, quals detalls son sempre incisos.

Els rrstants vasos pintats del periode de la decoració en negre, trobats á Empories, son de diverses formes: com un guthus, del Museu de Gerond, y un askos, del Seminari de la mateixa ciutat, ab decoració floral, y nornbrosos gerrets 6 lekytus, de les derreries d' aquest periode, coberts qiiasi totalment de pintura negra llustrosa, puig sol mostren algun motiu oniamental en la espatlla y una molt astreta faxa ab algun adorno geometrich al comens del cos.

En lo periode subsegüent del art cerámich, les figures y la decora- ció se destacan en lo color rogericb de 1' argila dels vasos sobre '1 fons negre brillant que cobra tut el cos d ' aquestos, de vegades interior y exteriorment, y '1s detalls estan traqats ab pincel1 y no ab punxó. D' aquest periode, anomenat de les figures roiges, conech els següents vasos, trobats á Empories.

31. Petit [email protected]?~, que niostra en la part devantera del cos un cigne.

32. Id. id., ab un cervo, coileguent á la esquerra. 33. Id. id., ab nna esfing. que te '1 cos de lleó y '1 cap de dona, y

está sentada sobre les potes de derrera. 34. Id. id., ab un neii mitg ajegut que sernbla jugar X bola. (' ) 35. Id. id., ab un petit Eros. (=) 36 y 37. Id. id., ab un cap d' home, que porta un barret d ' ales

arnples. (') 38 y 39. Id. id., ab un cap de dona. ( " )

40. Vas de forma semblant,, pero de majors dimensions que '1s precedentg, ab una escena de gynecen: dos dones, 1' una sentada 1' al-

( ) Els n . 31, 32, 33 y 34, d' alsiida, respectivament, 74, 101, 90 y 80 mil., son 81 MUS. de Geronn.

( 9 ) Geminnri de Gerona. Alsada, 44 mil. ( ') Seminari de Gerona y Mus. municip. Bnrceloua. Alssda, 72 mil. ( ) MUY. muiiicip. Barcelona y colee Montaner.

- 3 2 - - tre drefa,.conversant; al mitg una panera; mes amunt,, una pe$a de roba ó unmocador llistat. ( ' ) :

. 41 y 42. . Dos ¡d.de forma menys axatacla, ab el cap de Kore sor-, tint de la terra entre f ~ l l a t g e s . ( ~ )

4 3 . Petit lekyhs, ab un sacerdot, 6 una dona, fent ses ofrendes sohre una ara que t e a l devant. (9

44. Petit <!Icpaske? ab peu, dues nances y cobertor. En aquest, ii;tercalats ab clnes palnietes, hi ha un cap d ' home y un de dona miranthe. (")

45. Xydria, ab una gran palmeta sota la nanca vertical. En la part de devanc, un jove, nu, en actitut de-posar quelconi sobre de una ¿ara?. ( 5 . )

46. Hydria, xb una gran palmeta y fullatges en la cara posterior; en 18 anterior, Dionisius, jove, monlat en un . grifó; . derrera d' e11 nii Satyi.; devant iiiia i:Henctde? que sembla portar sobre- la espatlla uiia porra 6 bastu; $nos enlla., tncant la naiip, uiia alt1.e Menade, dreta; al extrem oposat de la esce:;a, sobre 1 ' altra nanqa lateral, tina Me?znde seilt'ada ab un mira11 a la iná. ( 8 )

47. 0~ibafm:En la cara de devant, escena de festi. Dos perso. natges, mitg ajegiits eii sec llit,eres; entre '1s dosuna servelila portant una :plata ab menjai's; á 1' esqiierra y sentada als peus (1' uiia de les Iliteres,.altra serventa tocant la flauta dobje. Eri 1' alt,re ciira,!tres pei.. sonatges, embossats, conversant. Aqiiestes figures, particiilarinent. les del revers, han sigut r.elocades ab niolt poca traqa. Sota ln b&a..ilel cas hi corra una dobla serie de fulles de colorblanch. (')

48. Fragments. d' una copa 6 kytix, en quin fons, diiitre un cei,cle dcco~at nb u n meandre, hi Iia ilna figup que,sembla represenkir U Ectiplrs. A la part de fora Iii ha dosgriipiis de "tres figures, sepnriits per :iltres taiitrs palinctes decoi'ati\'es posades ucia h iina sota ile cndn iianca; (lels dos griipuci, 1' uii inostr:.b iiii jove entre (\«S persoiiat,gc.s que portan Ilarcli bast,ó, clret, 1' un y se i~ta t 1' altre. De 1 ' iillre gi.ii~ii, solaiiieiit queda la part inferior de dues figures. ( " )

) Seminari de Gerona. ~ l s n d n , 164 mil. ) hilus. de üerona y Colec. Montaner. Pel siinbolisme de la rcprescrd.neiil,

vOg. Walters, ob. cil. ('i Seiiiinari de üerona. Als~d:i, 93 mil. . Colee. Montaher. ( j ) Colec. I\lontxiier. Alsada, 221 mil. (Sernblx grech-iti i icl~.) ( 9 RIlliis. rnunicip. Barcelona. Alsada, 360 mil. ( ) Mus. rnunicip. de BarcelonR. Alsada, uns 360 mil. Es grocli - itiilicli. (') Mus: municip. do Barceloos. I3stil bbll:

- 35 - Suti taiiibt;, nombrosos els fragments de vasos. grechs ;ab Agur<.s

roiges que ' S troben en Iesruhines d' Empories, los quals es impossible detallar per impedir la seva exiguitatferse cárrech dels assumptes representats en els vasos a que corresponíen. Farém menció, no obs. tant, (le dues áinfores, avuy al Muséu de Barcelona;procedentes de la colecció d' En Roniuald Aifjras. En la una, hi havia en cada cara. un grupu de tres figures, 3 les yuals falta la meytat superior. L' altrg . '

perlany al periode del inajor desenrotllo de la pintura cerimica, en que 1' artista S' esforsa á presentar e:s acsumptes en perspectiva. Al mitg de la cara del devant., sobre una columna, hi ha el tripodus délfich, el qiial devia estar voltat de clivinitats donchs a un costat S ' hi vBu. hen restes de Apollus y de Niké. A 1' altre cara hi corresponen varis fragments de Menades y de Satyrs, la major part ab visos a les maiis y un dels Satyrs ab un vas trencat que sembla tirar contra al#, . lo qu' hem fA suposar que la escena representada era una. orgía. Un. frag- incnt, al) una petita panter&, formava tambe part de la decorsció del vas, completada ab faxes de palmeteb verticals voltades per filaments prop del coll, ab adornos cruciformes variats sota les escenes figura. des, y ab meandres yaltres inotius en lo coll.

A1 meteix. periode pertanyen una nombrosa serie de lekyflbs a r v bnllisclls, piritats de negre, decorats al devani, ab una sola palmeta vertical del color de 1 ' argila del v ~ ~ s , y altres ab tot el cos decorat:ati i'atlles negres obliques forniant xarxa, inolts (1' ells ab punts blanchs ó grochs y blaiichs y grochs al ensernps en els. bnyts de les malles. Dels prirno.s rie co'nech dos exemplars a b lo cos pintat de roigy la palineta [le color groch. Opino que tant els uris coixi els altres son de fabricaciO grech-itálica.

D' igual fabricació y dels iierrers temps de la ceriimica grega pintada, els vasos que 'S troban a I3mpories son poch iinportants; pero, iibunden els.da petites dimensiuns piiita,ts totalmei~t de negre Ilusti'ós, alguns estriats ó acanalats, alt,res ab faxetes o bé senzills adornos en- motllats, y altres, mb Gernis vidriat, que per so11 color seiliblitn volguer imitar els vasos de metall. El qu ' he vist de m:~jors dimeiisions, es una ámfora de color' roig molt fosch, com pera imitar 1' aram, y de cos acanalat, que 'S conserva al Mus. de Barcelona. D' aquesta mena son la major part dels vasos grecbs pintats clescoberts 5 Puig Caste- llar y á Cabrer;~ de Mataró. (')

( 1 ) RUBIO DE La SEBNA (Joan). Noficin (le zhnn ~~ecrópoliiaatwo~rinnn descii- bierta en Cabrera (le Malard en 1881, IBm. 1, ñs. 7 ,8 y 9, tiro. IV. ns. 2 y 6. y I&rn. V.

La major part del8 va808 grecbs piiitats procedents d V Eiripovies qu' he descrit. eren 611s are inddits. El senyor J n u ~ i ~ n . ~ D ~ C PAZ&, r;i senyalnriie l&exi&ncia y

- 34 - Tota la subsegiiei-it, cerAmiüih antiya que 'S troba a Ernpories pei'.

tany ja la época de. la dominació romana. Fixéiil are la atenció en els vasos que suinariament acabo de rela-

cionar y descriure. No hi pot haver dupto de que els senyalats ab els núms. 1 y 2 son d ' ist,il oriental, istil que cessá á Grecia de conreu- harse envers 1' ariy 550 avans de la riostra Era, segons la opinió dels més reputats ceramistes. ( ')

Tampoch n ' hi pot haver en que '1s que segiiexen fins al núm. 30 inclusiu, pertanyen al periode de la decoració dels vasos grechs ab figures negres, periode qu' acaba á Grecia, lo inés tart, en lo primer ter9 del segleV', avans tambe de la nostra Era, quedant en lo succes- siu reservat aqusst métode pera la decoi'ació de les ámfores pamthe. iiaiques y la d' algiins vasos de caracter funerari. D' ells n ' hi ha de quasi tots els diferents istils qu' esligueren en us durant aquest periode; els que mostren els ornaments y assumptes disposats en zones o faxes paralelarnent sobreposades; els que '1s mostren folmant serie, en una faxa preeminent al volkant del cos del vas; els de major so. brietat, ab una sola escena composta d ' un reduhit nombre de figures, en la cara de devant d ' aquesta fala, y '1s de la metexa classe, ab 1' assumpte tancat dintre un maich per la pintura negre del restant del vas. Un estudi mes detingut pei.meteria potser precisar' la procedencia de molts d ' aquestos vasos, dels quals n' lii ha de fabrica Co. rintia, Jonia y Atica.

Els restants vasos, desde '1 niim. 31, estdn decorats ab figures roiges. istil que predomina a Grecia desde '1 primer terq del segle V fiiis eiitrat el IV, continuant en la Grecia.Italica en aquest meteix segle y part del 111. Tambe entre '1s descrits hi ha exemplars d ' istil

dona noticia del8 escassoa exemplars qiie conexia, en l a seva Meuivrin la citada El senyor ELID IDA (J. Rambn) en son discum d ' iugrés & la Reyal Academia de la Historia (Nadlid, 1006). hi f.: referencia ab aquestas paraules: a,.. citaremos los vasos de vidrio y de bnrro pintados de la6 tumbas de Emporión: entre los primeros, tarros de perfumes debidos d la esportnción fenicia, y Lnforns, cuya proceden. cia fócea he co~nprobado por mi mismo en Delfos y en Atenas; entre la cerAmica pintada, piezas de estilo corintio, arcaicas defigfiguvns negras y clásicns de figuras rojas, que seguramente fueron importadas. o També ' t i diuben quelcom, pero molt con- fusament, En Ramón Font, aEl~iscopologio E~>apieritano, etc. y En Sebastiá Agui- lar: Ampurias; Figueras, 1895.

( '1 Bdein6s del llibre citat d ' En Walters, v6gintse: . RAYET (Olivier) y COLLIQNON (Maxime). Hiatoáre de la Ceramique gveprce. Pa.

ría 1888, y MAETHA (Jules). L' Arcl~edogie Etruspe et Romaine. En tot lo referent R la cronologia dels vasos, segiieixo el criteri d ' aqiiestoa autor8 y d' algiin dele altres ja inencionats.

- 35 - correcte ó sever, d ' ivtil bell y d' istil decadent, no faltantnhi d ' evi. dentment grech.itálichs.

Finalment, els últims tie qu' he fet mznció ab relleus y propósit d' imitar els vasos de metall, quasi t,ots de fabricació itálica, pertaiiyen al meu entendre al segle 111, molt pochs al darrers anys del IV, y precediren iinmediatament á la cerámica romana. Llur poca iiilpor- tancia, y reduhit nombre, coniparnts ab els dels periodes precedents, ine fa presumir una disininució de les rekacións coineicials d ' Empo- ries ab les altres colonies gi'egues de la conca occidental del Medi- terrani diirant aquesta época.

Fent aplicació d' aquestes ensenyanses al tema proposat, crech resulta d ' una manera clara; que Ea ceráinica gi'ega, trobada A Enipo- ries, demostra que '1s grehs fundaren aquesta colonia, al extren1 meridional del golf de Roses, en lo ternps en que la influencia oriental pre- dominava encare en 1' art cerámich de la Grecia propia, o sia, en la primera meytat del segle VI" avans de la nostra Era: que, desde Ila- vors, S ' iniciá entre la nova colonia g '1s altres poljles de rassa grega un actiu comers, del qual constituhien un dels principals eleinents els productes cerainichs; y, que aquest comers continua seas inter'r.upci0 fin3 a derrers del segle 111 ó principis del II, e11 que fóu substituliit pels productes cerriinichs de fab1:icació roriiaiia. Dui.aiit tot aquest llarch espay de temps, solament A dei'rers del segle IV o principis del 111 se pot senyalar una disininució de les relacioiis c;oinercials entre Empories y les altres colonies gregues, sense que aquestes cessessiii per complnrt sobre t,ot ab les situades al mitgdie d ' Italia.

Empories, donchs, fundada avans de la batalla de Alalia, continuá inaigfi~t aquesta batalla essent una factoria grega, u n port de comers ahont fondejaven vaxells grechs y iio grechs carregats de mercade, ries pera .cambiarles ab eis productes del país, y una ciutat grega era encare a1,desembarcarhi les tropes de Roma, conduhides per Scipió, ti derrers de1 segle 111. De la influencia púnica ú cai'tuginesa, no se 'n troba á Empories rastre flns á derrers del segle IV ó primers del 111.

Aixó 'm porta A dir yuelcon~ d' alguns poc11s obgectes procedents de la necropolis emporitaiia y d ' algun altre lloch de Catalunya, dcls quals n ' hi ha que pode11 ser (le PdbI'iCaCió punica y altres sobre qliiii caracter y lloch de fabricació discuteixen al pi'esent els ai'queólechs ab empenyo. Concretantine, coin he fet fins are, als ceramichs, els á que ' m refereixo son els següents:

A). A?ybnllus de forma ¿ircAyci y de argila molt fina, quasi blan-

- 36 - ea, Que 'S i'atllii fácilinent ab l ' unpla com el guis. Té la hoca,l1 espat,lla, la nanqa y '1 coll, Ilisos; el cos, estriat per fondes incisians obliques creubades, y enln part infhrior, en traqat.linia1 incís, dos eercles que portan inscrita una creu y una estrella de quatre raigs, cada un dels quals ocupa un dels espays buyts entre '1s brayos de la creu. Está. pintat de color blau-verdós, y te en la espatlla unes clapes 6 dischs negres. ( ' ) . . 3). A-bullus de iguals pasta, forma y decoració, pero qu' está

pintat de color groch. (2) Ci. Aryballus, de la rnatexa pasta, al qual faltan el coll, la boca

y la nanca. Té '1 cos eri forma d' eris, tot el1 estriat irienys el cap y les pote8 del auimal. Estk piiitat de color bla~i . verdós, ab taques de color negre al cos, de quin color s o n també l e s potes, les orelles y altres part.s del cap de 1' erís.

D). A~ybnllus d ' argila de color clar, a,l qui faltan també. ' 1 coll, la 'noca y la nanga. Te '1 cos en forma de cabra ajeguda. Está pintat de blaiicb, ab les banyes y altres rletalls del cap de 1' animal pintades de negre, axi com tambk son d ' aquest color algunes taques escampades pel cos del meteix. (9

E) . Arybnllz~.~ d ' argila de color groch-clar y de forma -arcayca. Té pintada á ¡a cara rte devant, de color histrós sens lllistre, una flor de lothzls oberta, ab fullos y poncelles de la inetexa planta, y, B la part. plana y circular del voltant de la boca, una rosa oberta.

F ) . Petit vas d'argila de color grochclar y de ventre ovoidal, terniinat perbaix en basa plana de sosteniment y per dalt en un col1 cónich que S'. uneix en ai-esta -á. la espatlla del vas y s' aixampla eri- fora. Está decorat al voltant. del coll per dos filets de color verme llench y entremitg d ' ells una iatlla incisa ondulada, decoració que 'S repi-oduheix á la alsada del niajor diametre del cos del vas. ( G,

G 1. Vas en forma d ' aucell, ab cap y cúa de taur y caja hnmana de q ~ i i n s ulls li cau respectivament una llágrima. Té un brocb,ab estret llabi, sobrey al centre del cos; uii foradet circnlar arran del naxeinent de la cúa, y se sosté dret sobre t,res petits apéndiss conicbs. Es d ' ar. gila de color groch-polsós y está decorat j. cada cost'at del cos ab una ala, qual contorn está indicat pcr un trac de color negre: les plumes

('1 MUB. de Gerona. Usada, 5.5 uiil. ( Y ) Seminari de Gerona. No es sencer.

Mus. de Gerona. Alenda del cos, 40 niil. ('1 Mus. rnunicip. de Barceloun. (9 M M ~ de Gerona. Alsada, 60 mil, IR) Seininári de üerona. Alsada, 79 mil.

- 37 - estAn figiii'ades per ratlles dretes y paraleles, de dalt á baix, de color roig-fosch y negre alternades. Les banyes, els ulls, la barba y alguns altres detalls del cap, estant tainbé pintats de negre. Ailuestos colors son opachs y seiis vernís. ( l )

z). Vas d ' at'gila de color do pols. TR '1 cos oval, la boca oberta c:n la part superior sense col1 ni Ilabi, una nansa lateral poch mes aiiiont del diametre majot' del vas y paralel aqiiest un galet en la part de devaiit á un nivel1 un xicti inés alt que la nanqa, y basa plana que S' apoya en un soport. EstN decorat, entre la boca y ' 1 galet. per una f~ixeta ontre idos filets; al iiivell de1 arranch de la n a n ~ a , per iinn rütlla ó tilet oiidulat, y in6s avall, sobre '1 malor diametre de1 vas, per una altre faxeta entre dos filets. Aquestos adornos hi están pint3t.s ab color negre bistros, sense Iliistre. (?-)

I). Cytra. ab p6u, tapador y dos iiances dretes: de forma inolt esbelta. Te ': cos oval, decorat, de d a l t A bajx, pei. zones ó faxes ah adornos d ' istil geoin6tiicli; la de m6s amont, qli' es la mesain~ilr , porta uiia serie de rat,lles eii zich.zach posades 1' iina aota la :~ll,i.e, trencadeu en,llurs Qnguls iiil'ei.iors: les altres estkii decorades ab sérir-s de ratlles verticals o ab punts eril,re dos filets, y ah faxetes. En r.1 tn. pador, tanibé decorat, S ' hi veu una faxa deinetopes. Les pintures soii de color rogench, sense Ilustre, y la argila del vas es de color grochclar. ( 3 )

T . 'Vas, ab tapadoi., d' argila de color groch-moreno. Te la foiin:~ u' un esferoide axatat, ab niolt petits basa de sostenimenl,; la boca n ~ o l t ainpla, ab col1 tlrctt que S' iiiieix al uos en curva suau, y dues iiances dretes que s' aixequen en In espatlla del vas y pngen fregant el COii d ' aqnest pera morir al iiivell de la. boca. El tapador.vlL ficllt dintre '1 coll, portii al mitg un botoiiet. sortint pera agafarlo, y S ' alioyaeii lin rellku interior que lii ha A la intersecció entre ' 1 col1 v ' 1 cos ( 1 4 vas. Ln decol-,~ciú, tambe sense Ilustre o almenys iiiolt poch Ilust,rosa., consisteix en tina. branca, ab botons y íulles, qu ' eii- ronda la espa,tlla clel vas, closa sobre y á sota. per dos tilets ó l a x ~ - tes. Les nanbcs y '1 tapadoi. porten uiia senzilla (Iecoració liiiial. Ai)uestos ndoriios son de color 1iegre.rngench. ("1

K) Encn1.e que no hn eslat t,rohat h. Empoiies sinó a L' Ajy i~? . tn, toeant á E'igueres, y juiit. ab restes de ceráinica ronlana, interessa fer nieiició d' u n altre vas, de forma més semblant que '1s q i i ' aca-

( ') nitts. tic Ckwonn. i.iar~:iil~i, 209 ~ n i l : .41.iiidn, n i cap 212 y rl brnrli 103 i i i i l .

( ) iMii8. de Ganinn. .Iliads, 81 iiiil. (9 Colec. Moiitaner. Alsada, ab tapador, 135 mil. j ') Mils. de Gerona. Alsnds, ab tapador, 88 mil., diametre 112.

3

- 38 - bo de dericriuse á la quetenen alguns de1:vasos de fabricacio indige. na, pero de parets més primes y d ' :irgila més depnrada qu' aques-' tos. (') . . .

Malhauradament no es sencer. Lo que 'n resta ha perrnés afegiilo y ferse una idea aproximada de la seva forma. La part inferior del cos es heniilesfériciaxata,da. d ' ella per ainont la curvd mostra tenden. cia á redressarse y á pendre una forma conica. Hi queda una petita nanqa, en direcció de dalt ábaix, ab molt estreta obertura; es probable que n ' hi hagués alguna altra. L' argila es de color groch- polsós., La decoració, en color roig-fosch, sense Ilustre, S' ext,eni'a per arnont. desde el comenc.de la pait cónica del vas, ó sia desde son diametre major,. precisament en lapart qu' aquest está més faltat y fet malbe. S' hi veuhen filaments ei:tortolligats en espiral, grosses fulles, poncelles, y poca cosa més. Ab un esfors de voluntat, hi ha qui creu distingirhi restes d ' un aucell. Enla. part esferoidal del vas, sols hi ha'faxes y ratlles ó filets d' aquell rneteix color. ( 2 )

D' aquestos vasos, els senyalats ab les lletres A B y C teiien uti marcatcaracter egipci, y '1 derrer es exactamentigaal ab un (1' Egip. te reproduhit pel Sr. Maspero (9). No vol dir axó que 'lsegipcis S ' ha guessin establert á ~ h ~ o r i e s , sin6 qae ' 1s productes d ' aquell país havien arrivat á n ' aquesta colonia grega portats, ó bé per vaxells fenicis y cartaginesos, ó bé pe '1s ~axe l l sde l s coloos grechs establerts B les boques del Nil, d' origen jónich com els d' Empories. No. son aquestos vasos els únichs productes de la industria egipcia que S ' han trohat a Empories: de les tombes einporitanes n' han sortit un i,egii- lar nombre de penjoys y amnlets, d ' una pasta dura de color blanqui- nós, pintats de vert, representacions. de divinitats egipcies, y d ' os ó ebori, sense pintar, los uns ab la repres~ntació del bou Apis vora les aygues del Nil, los altres ab uiiaucell sobre una pilastra y '1s demks figurant animals: elefants, gossos, etc. En tots S' hi veu un fomdet pera dudos penjants, coin en elsderrerament trobats á la illa de Ibissa qu' ha donat á coneixer el senyor Ronlán, ( * ) y con1 en els que fa temps vá recullir en 1s illa de Sardenya En Francisco Martoiell y Penya, exposats avuy al Muséu de :~apcelona. Al Muséu de Gerona Iii ha, ademés, dos pedres d' aiiell y un lroc d' un altre, de color veit

i') En el:Mus. de Vich, Iii ha un vas Iiidigenn, trobat en la comarca, que t O una forma forsa seniblnnt á. 1% del qiia ' n i o c u p . Es inenys rato.

( * ) MUB: municip. de Barcelonn. Proee<lent de la colee. Alfarns. ( MAsp~ao (G.). L' al.chécloyie cgyplymrbe, p. 261, Gg. 226. París, 1887. ( ) RorsLx Y CALVLVET (Joan). Los no~nbre8 é importanoin avqseológica de las

&tu8 Pythirasns, pl. XII, uúios. 7 y 8. Barcelona, 1906.

-- 39 - niolt fosch, ab entelladuies d' istil egipci en la seva superficie plana. La convexa, en 1 ' una t6 la. forilia d' escarbat, en 1' altre 1a.d' un cap de negre. ( ' i

L' nryballhs senyalat ab la Iletra D y el vas seiiyalat ab la Ileti-a. F tenen tamb6 certa apariencia egipcia; pero ' m decdnto ;L. creiiru '1s de fabricació fenicia ó piiiiicn, sobre tot el derrer lJer l:t barreja de motius egipcis y assyris que 'S observa en la seva ornameiitaciú, la flor de lothlrs y la rosa: si b6 1' un y 1' altre, com axi metrix el seiiyalat ab I R Iletra E, podrien haver sigut hbricats á Xipre, á Rhodas, O

:i algciila :iltrit de les illes gregues proporesal continent assiátich, ahorit rliirant més tenips y ab niés intxnsitat s e feu sentir la influencia dcls grans imperis assiátich y africá. (=)

El vas ab cap de taur y cara liuinana inerexeria un estodi especi~l y detingut. M. Heuaey se '12 IYJ. ociipat en unain(~riioria. sobre '1 taui. caldáich :ib cap d ' lionie y sos ~lrrivats, en vista (1' un;\ fotografía qcc? li remeté M. Pierre Paris; pei.o, con1 no havia vist CI vas, oiiiet al !les- criure ' 1 fer esinent de la se!w decoració, y 's limita h dir < q u ' PS un del8 petits vasos grollerniiienl; elaboriits en foriiia 11' aninials, com se '11 trobau soviiit eil les velles necropolis gregues y orientals. Eii ell, el cos, que te un broch A sobre, es quasi infoi-me y recorrl;~, rn;rlgrat, sos tres P ~ L I S niolt üiirts, certs v;isos priinitius en brin& d ' :luceil; pero el cap corniit,, ab barba y ab les orelles destacades, ja p:istnt ab vivor, á la iná y ab igual destresa que certes rnaqtheles gregues [le Satgrs y de Silens arcaychs?. (9 La elaboració del vas no es tal1 gro Ilera com pensa M. lieiizey, y la rnetexa haliilitat revelen el conto.ui'i y '1s detnlls iel ca,p que '1 conturn del cos; qu ' es en realitat el 11' i in

auct:ll, ab inés les ales pint;icles. (I) Aquest distingit arqueblech lo considern coi11 una representacio del Achelousgrech: uii dels del-ivats del taiir caldaicb ab cap d ' horiie, y fá notar q u ' al revers d ' una irio. iiedeta eniporitaiia tarnba hi Iin gravat el ttaiir ab cap huma. No s e

( ' 1 En les escivricioua que I w Juiita de Miiseiis de Ba~.coloiin e s t i dent ti I.:iii

pori?~, R ' I l i h% ~.~(:nllit, iin ultre d :lqileatos esi;irbsts. (9 I)<xrrerai~ieiit, en la colei!. del senyor.~asiirro. he vist iin petit vas e~~il>ot.it;i

(bonzbilws?), decore1 nb séries verticiils de cerclen ~oucBntrichs pintats de color ver niell foscli, de sen~blillit origen.

( ) HEIJZEY (Lcbii). nLe tazbrcnu claaldéen i~ téle htinanine et ses deráuéso. Foil- diition E. Piot, t. VI, p. 123.

( ) Mr. P ~ a i s , qu' ha visl el vas, eii sosi Essni srm 1' Art et 1 , 1edt~st t . i~ 11c 1' E8paqii<,~ii.inzitil;e,, t. TI, p. 130, qliii: a Lc V R ~ C si original tigiir8iit iiri oi~etiii ii iéte de beiif qiii, tro~ivi IL A I I I ~ I I P ~ ~ R , est conecrvi HLI Ulns8e de berana et ~ i i i n poiiblié 91. LBon Heiiiey est u ' origine orientale,il aBtB importé par les Greca, avec bien d' antres Eens doute du meme gerre qu in ' out pas 8t8 recueillis;.

- 40 - g~? ! existexi, cap Aclzelous grech en que se '1 figuri ab ales, lo que '.m fa creure que '1 \:as d'Enipories es una derivació clc la variant assy. ria d' ailuell tipu, do fábrica potser fenicia ó cartaginesa, y, cas d ' esser grech,.de fiibrica rhodia, xipiiot,a 6 d' algiitia altra de les illes gregues nieridionals, propeies del continent assiatich. (. ')

-Deis dos vasos segiients, el senyalat ab lo, Iletia H, se sembla ab algun dels vasos abgalet trobdt á Cartago, y e l seiiyalat, ab la 1: pre. santa unadecoiació d ' ist,il geométrich que podría ferIo cltribuhir á la época arcayca si no ho cont,radiguessen al meu eriteiidre 1I11i.s correc. ciode línies y esbeltesa de proporcions, que justifican pertany a un periode ja avepqat de 1 ' xrt ceraniich. El tet d ' haverse (robat a la Pe- ninsula y a altres llochs, com se dirá, vasos cer&michs pintats, ab de. coracio geoniétrica, d' epoca fnrsa baña, m' obliga á sospeiidre tot juy sobre la antiguitat y la procedeiicia d ' atluest vas.

Nenys elegant y de formes pesades, es el senyalat ah la l le tm J , qual decoració acusa una epoca próxima á ' l a dels vasos ah relléus eiimotllat,s,per la sequetat de la braiica ó raina que t6 pint,adii. Res mes m ' atraveixo á dirne per inanca ti' elements de coii~paració.

Per lo que respecta al ultiin dels descrits, 6 sia al trobat á 1' Ayglie- La-pe '1 seiiyor Aifaras (=), lo poch que 's véu de les pintures yue '1 decoi'rtven fa que ' s puga encloure en la súrie dels iiombrosos frsgrnents ptihlicats per N. Paris eom d ' istil myceniá y de tabricació iberiea (9, per més qne d ' 011s se distingeix pel color cle la argila p per la poca. es- pessor de les sevcs parets. La tesis ile M. Paris iinpoi'taria la admisió d' una influencia niycé.nica exercida en temps molt Iluiiyans en la Peliinsula Iberica., ab intensit,at cuficiei~t. pera produhii. eii ella un desenrotllo notahlc industrial y artistich, fet que no S' avé ab les no- ticiesque's troban en els escriyto?~ de 13 antig~iitat, ni tailipuch ab lo yu' ensetiya la arqueologia, no solamei~t a h referencia A la nostia peuí~isula, sin6 á altres paissos molt menys allon'yats qii' ellad' aquel1 centre de c u l t ~ i r ~ grega y que, pei trabarse interposats c:n eerta ma-

( ' ) He vint el dibiiix d ' iin altre \%S cii forilia d ' aniiiial, ab con d ' aiicell, tren apendius c0nii:hs de sorteiiinieiit y cap p o t ~ e i de xay, t,rot,at fá poch 4 Einpoi.ies en les ascnvncions qiti a b motiri de la constriicciO de eontruiiines tii ha practicnt 1, ilustrat engiiiyer de iiipnts D . Yavier de l'rrrer y de Lloret. En de fdbriea tnAa bnsta que ' 1 Tanr del MUBBII de Gcrona y 110 sé si estk pir~titi.

( 2 ) El senyor Ilfaras trobA e18 f ~ . a p ~ ~ ~ c n t s d l aquest vas ju~it ab iiiolto i1.: ce- r&lllics romana, entre ells una kcce~>zn seiicera qiia gunrdav~ en sa coleccin, en Iii

Ayyüetn, lloch nitiiat 6 pach iiieiiys d 3 iiii kiloinetre R L E. de Figiiercn g jimt al qui passava negons dit senyor la ?- >la romana.

( S ) PARIB (Pierre).:.Ohra citada. , . ; ,

- 41 - nera en el cami de Mycenes B la Iberia, hauria sigut natural y Ilógicli q u ' haguessin participat també y ab anterioritat de diia influencia. No es estraiiy; donchs, que contra la tésis de M. Paris s ' hagin axecat veus iliolt autorisatles ("), oi'igiiiantse sobre ' 1 particular una empe- nvadn disciisió qii;~ls extreins priiicipals versen al present sobre '1 lloch de fabi'icació d ' aquestn iliena de cerámica, ó mes hen dit, sobre si s ' ha de considerar coin fabricada tt la Peiiiiisula 6 com irnport,ada, y en segon ternie sobre la antigi~itat. que se li ha d ' assignar.

Ja M. Heiiííey, en la inenioria citada, parlant de la esciilptura ano. menada ibérica (est,retament lligada ab .la qüestió debatiida, donchs est,ich persuadit de que sense In troballa del bust d ' Elx y d e l e s es- cuiptures del Cerro de los Santos, iliolt poch s! haurin dit dels indicat,~ fiagmeiits cer:iiiiichs) S ' expressa en aquestos termes; a Est,icli ferma- ment coiiveiisut de que es inipossible ferse be11 cá.rrechcle son verita. ble cai'actcr sino 'S concedriix en ella una pnrt adeqiiada A la iriflueii. ciíl fenicias,y luego; despi-6s de fer coristar ,que '1s fenicis visitaren y explot:i.ren les costes mrridionals (1' Espanya molls segles avans que '1s gi'echs, y que mercadejaren t,ainbé en les sevescostesmedii terranies, anyadeix: Els fenicis veuieii carregats priricipalment de prodiictes de fahiicació oriental ó egipcia ti'et,s dels obradors dl aquells metexos paissos, ó d ' iinitacioiis clels dits productcs degudes i lase- .<a industria propia: coiisistien en richs teixits, ;irmes de preu pelv capdills: joyes per les dones, vasos y utcnsilis de metall; obgectes 13 iiiajor pgrt decorats ab ornaments y figures ... Sens dupte,, de canfor.. initat á una teorin qu ' he formulat en altrc banda, la de 1' u c c l o e re- t o ~ % d* 1' arcaysrnegrech sob1.e la produccio fenicia, la industria dels. fenicis VA cornensar aviat, envers la f'i del VII' segle, á admetre poch

poch la barreja nb elements helénichs. Per.altre banda, 'e1"marir.s de Tyi, de Sidon y de Cartago, ei-en massa bons coinerciants, pera no Iiaver ti'a,nsportat tarnlié, quan hi trobaveii ventatja, certs prodiictes. purainent grechst fins els de la Hpoca més Ilunyana d ' aquest art proto.lielénich encare molt oriental, aal q u e ' s denomina egéu 6 nlyce- riiá; pero, de tota necessitat, en la importació fenicia 3- cartaginesa,' la part de 1' orientalisine hi fóu sempre considerable. Aquesta acció tin- gué, ademés, la ventatja d ' haver sigut exercida ab con~inuitat desde son comens y d e no haverse inteiromput fins á una epoca de .la anti-

. .

(*) VB~¡B.RERI,,\BRA [ M. R.). Malnen, Ultimos desnbbfimientos en la Alcazaba. Artieles publicats cn la a Rev. de ln Asuciacióo Artistico.Arqiieol6giea Barcelone.. an S , y. P ~ R I B (P.) , Cartnptiblie~ida en 1a.meteixa Revista. Vol. VI, p. S14 B 320, y p. 338 A 342. . . . .

- 42-guitat molt a.dela.ntada ». (1) La explicaci6 de M. Heuzey, m'és acomod~da á la Histori~, sllprim8ix l' influencifl mycénica direda, y l' admet com .exercida per l' iriterim'cli dels fenicis y més tar t per r-;l

deIs cartaginesos. ,En Lluis Siret, en un articlederrerament publicat, sosté que la

importació á Espanya d' aquesta cerámica, que compara ab la troba. da á Cartago, es deguda als cartaginesos y feí observar que totes lef:. troballes el ' ella, com ho reconeix el meteix M. Parb, corresponen al temps de la <'Iominació romana, ó á una época relativament próxima, á jutjar per la que correspon al obgectes en unió dels qualss' han trobat: sense que cap de les aludieles troballes pLlga remontarse més (')\l

llá de la meytat d81 primer milenari. el , No 'm éonsidero ab competencia pera intervenir en la eliscusió y

menys pera resolelre, pero síem permés apuntar que la cerámica elescobel'ta en las excavacions ele Nqmancin, sota el sostre Ó capa format ' pe1' les ruhines ele la época romana, segons algunspochs fragments que lJ' he vist. y segons els dibuixos elels mé::; importants y caract.e· l'is~üs trets per la comissió alemanya qll' estuclia aquelles ruhines C{),

, es molt semblnnt á la calificadacle myc811iana, per mes que la orml, mentació de la major parto del::; fragments consisteix en pintures d' is til quasi exe1usivament geométrich, de lo qual se 'n t.é ele elecluhir qu' aquesta cerámica era la qu' usaven els numantins quan la sevn, ciutat fóu destruhicla y presa pels rornans, Ó sia en l' any 136 avans de la nostra Era.

Axi meteix, entre 'ls vasos y nombrosos fragments c.erümichs recullits per En' Joan Cabré, en les excnvacions per ell practicacles ... n la

(1) Ob. cit., 128y 129. (2) SIRET (Lonis). A pt·¿pós de Pofe¡'ies pseudo· myceniennes, en la Rf:'v. «1, ' An

tropologie »,1907. nS.3 )'4. Já en altre trevall pnblicat. en la « Revne de qnestions scientifiques., Je Bruxelles, havia escrit: «Le~ poteries oU M. P. 'Paris reconllait des produits iberiques relevant. d' une tres ancienlle inflnence mycenienne, apparaisent brnsqualll(mt it une tres hasse ,époque; ces ,'uses ú' ont probaLlement pus et.é fabriqués en Espagne, i's ll' Ollt allClln rapport avee l' art iLériqnc; ce qu' il ya de mycéneen dans leur Ol'l1amentation y 11 eté mis par les Grecs et, par les Cartha· ginois» .

Al respondre :Mr. París en la meteixarevista(L' Antropologie, 1907, n. 5 y 6, p. 626 Y següents) á les objeccions de Mr. Siret, després de manifestar que les se· ves teories sobre aquesta cerámica no son pas ne vm'ientl11' y Qlle no dexlI de tenir cluptes respecte á son origen myeeniá, nega rodonament que sia de fabricació púni~ nlca y insisteix en la originalitat y fabricació ibérica de la Ílletexa. sense per axó negar qu' hagués rebut influencias de for~.

(S) Els fragments á que' m refereixo son els regalats al Mnsén de Gerona pe ' ls Dre. Schnlten y Ronen y ele dibuixats per Harold Hoffman .

... _________________________ ~ _________ i

. . - 43 montanya. de Sant Antoni de Calaceite, provincia de Terol, dels quals acaba dedonar mostra d ' alguns dels més conservats en el Butlleti d ' aquesta Academia, ( ' ) n ' hi ha niolts d' una decoració quasi igual a la dels deNuniancia, y per tant eom el ls dels calificats de myce- cenians; y, eii companyia d ' aquestos fragments, hi va trobar y con-

. serva elsenyor Cabr6 un as ab la llegenda ibérica de. Celse, que es sabut no pot ser anterior als derrers angs del segle 111 avans de 1' Era cristiana.

A ni&: diu En Rornán, u que en diferents endrets del -Puig d ' Etz 7a'alls D - de la illa d ' Ibisst~ - a S ' hi Iian descobert hermosos exemplars que poden pendre lloch entre '1s classificats coin a produccicns pel8sgiqiies ó de Myceiies, al igual dels trobats en la Peninsula Ibéri. ea», y en la Iám: XXX, 12. 2, del seullibre, S ' hi veu la fototipia d ' un vas d' aquesta inena; essent inolt digne.de tenirse eii conipte que la illa d' Ibisstl fóu desde aegles molt reinots. frrqüentada pels fenicis y luego pels citrtaginesos ocupada, qriedanthi restes de ls prodiictes de la industria d' aquestos pobles con1 pot vi:ures en les Iámiiies del Ili. bre del Sr. Iiomán, entre '!S qiials son dignes d ' atenció un ó d o s p e t,it,s b~istes de terra cuyta extraordiiiariament semblants al celebrat y conegut bust d' Elx. :

Finaliiieiit, B F r a n ~ a , a S~iissa, A Bohemia y ii altres llochs de] centre y occident d ' Europa, S ' hi han trobat vasos pintats per:l' istil d ' alguiis dels descoberts á Numanciü y á Sant Antoni de Calaceite, cerkmica que M. Dechelette califica de gala y es d' opinió se fabricava en los derrers temps de la independencia de la Galia y fins en lospri- niers de la dominació romana en dita regio, del moment qu' alguns d ' aqriells vasos han sigut, trobats junt ab la característica cerimica rorilana roja, y altres fins junt ab monedes del tempsi.i' August. ( Y )

Resulta de lo qu.' acabo d ' exposar, qne la cerriinica anomenada ibérica y calificada de inyceniana no estA encare prou coneguda ni es. t~idiada, y; qu ' avuy per muy , e s molt aventuratfiindar en ella cap

. . . , . . , . ,

( ) Exravacwnes procticndos e% e¿ monte de Snn Antonio de Calaceite, en e «Bol. de la R. Acadert~ia de Biienas Letras de Barceloiia >, 1907, núni. 28.He tingut occasih deveure els dibriixos, treta pel meteix Sr. Cabr6, de la major. part dels oh. gectes per el1 trobats ab. niotiu de dites exesvacions, entre ells el de la moneda de Celsa Rque ' S fa referencia en el text.

(I) Roa1.4~ ( J ) Oh.. cit., p. 26. El P. F. ~ i t n , en el diseurs de contestacid al de senyor M6lida. avans citnt, nota le relaeiú de la arqueologia fenicia y púnien ab 1 del CeCyo de los Santos ( p 83 ) á. propósit del llibre del senyor Román. R

(%) DIECEELETTE (Jobeph). I,CY vaaes ceramipues ornés de la Q a t i l ~ r o n ~ a i ~ i c (Ara#- bonniae, Apaitnine et Lyonnaise), Paris, 1,904, p. 130 y 139.

. . . . . . . . .. . < .

argument. En consuqüencia, ni el vas de 1' Aygueta, ni alguns altres pochs fragments trobats a Catalunya, poden desvirtuar les de(1uccions históriques qu' Iie tiet dels esemplars de cei'ftriiica iiidigena y de cerá- mica gregaimportada descoberts en terrer catala, particularnient a Ernpories y á la comarca ernpordanesa.

Els ffagmeiits a que acabo (le fer referencia son els srgüents: UII fons de plat, ab fulles en disposició radiada, trob~it en 1' ernplassa- inent de la yue fou ciutat (1' Etnpories, ahont tant :lblinden els ile ce- ramita romana, coiiservat al Musé~i de Geroiik dos ó tres tragments de vas recullits A Corsá per En Julia (le Chia bari'ejats tainbé ab altres de cerainica rotriana, regalats pel SI.. Cliia al pi-edit. Musen, en los quals hi ha piutades,de color roig.fosch, ratlles dre'tes y oridulades y traqos flame,jants; y cinch fragnients guardats al Muséii de Tarragntia, qualprocedeiicia ignoro pero que 'S de suposar han sigut trobats prop d ' aquexa ciutat, dels qui, avaiis que M.Par is , 11' ha\% psrlnt Eri G. 3. i e Guillen-García que '1s ariiiheix en favor de la opinió que sost6 d' haver arrivat á Catalunya los Iietéus. Segons En Gliillen, un dels dits fragaients corieüpoii al sritich istil de les Cyclades, y '1s al. tres al geotnétricli ueat á Thirjnte. ('1 Llrir escás nombre ( % ) y sobre tot e1 iio haverne aparescut cap, que sápiga, en los altres llochs (le Ca- ta.luiiya ahont S ' hi han realisnt descolii-irnents de ceramica indígena d ' i.stil prirnitiii.barie)~di ab cerámica pi.e.roin;ina iniportadn, com son St. Feliu de Guixols, Puig Castellar, Cahrera de Matar6 y Vilaiiovn y Geltrú, persuatlexen de que aqueska cerftiiiica no's fabricava pe '1s iia- turals dé la iiostra terra y que'ls frngnieiits en ella trobats hi foreii iinportats en una @poca de la antignitat ja molt baixa, In majoi-ía d ' ellsquan els'iomans hi havieii ja establert Ilt llur dominació.

Que '1s grechs foren els qui introduhiren á Iberia 1' us (le la nio. neda, y que les'monedes més antigries descobertes á la Peninsula son

( 1 ) &IIII.L&A GnBcrn ( G . J. d e ) LPS Hithéeib o&-ils colmisé la Catalogne8 - Aei.opotc+galopemne de Tn>r.ngone. Fribourg, 1899, p. 28 á 32. Menciona y dibuixn tres delsfrngments de Tarrngona en les p. 68. 77 y 07. Parla tarnh.3 de t i e ~ frag- menls conservate al Mlis4ii-Biblioteca Balngiier de Vilxnorn y Geltrú ( p . 37 ): fent conptar que no se sah d' a t k t hi'han fiignt portnts. ):l qiie dihuixa t6 una deco- rxció molt seinLlaiit s h un del8 de Core6. No n ' he fet rneiició en el text per ser notori que la major part dels obgectee regalats per En Victor Balnguer al iMus4u de Vilanova, iio son procedents de Catnlniiya.

) Vdgis lo que 'e diu en 1' Apendix 11 respecte dela frngments de vneos d' aquest genre derrerament trobats B Empories.

- 45 - precisament les trobades en la comarc? einpordanesa, es un fet rego. negut pels escriptors de inés renóm que de la numisniatica ant,iga es. paliyol?. S ' han ocupat.

En Baiclay V. Head,al parlar del nuinerari foci de pochs anys en@ aparescut a Italia, al mitgdie de Franca y al norest d ' Espanya, diu esser la costa catalana 1' cixtrkm occidental fins ahont va arrivar 1' us de la moneda, y que d ' ella no passá sin6 en temps corisiderablement posteriors a la encunyació d ' aqiieil numerari. ( ' )

Les troballes d' aquesta rneiia de inonedes que menciona, son les realisades 1' aily 1867 á Aoriol, prop de Marsella, y poch desprék á Volterva, eii Toscana. De les del norest d' Espanyca en paila 501s i:ef@ rintse á lo que n ' havia dit En Zobel de Zangroniz en son «Est,iidio histxjrico de ia Moneda antigua espaflola, desde su origeii hasta el Iinperio Romano ,, (z), sense intlividualisar les localitats ahont se ve- rificaren, que son, segons el predit Zobel, á Roses erivers 1' any 1850, A Morella 1' any 1862, á Pont (le Molins 1' any 1868 y al Cai11p de Tarragona, eii data ignorada pero posterior S. la de les precedents. A n' aqiiesta llista s ' hi han d ' afegir les queja avans havia recullit el Maryubs de Lagoy en les excavacions per el1 practicades á Saint. Remy, lloch hi havia hagut 1' antiga Glnnunz, fundació dela focis de ?La- ssalia (9; les aparescudes poch ha á Cavaillon y & Le Baou .Roux; en 1;erritoi.i provenbal, de les que dona compte M. Vasseur j; les qu ' ab freqüencia se troban als voltants de Velia, antiga Hiéle en la Lucania, y S. Pisa y Populonia, en Toscana, de les que parla En Lenormant y, finalment, algun exemplar isolat descobert al ernplassament de 1' antiga Emporion.

sobre la procedencia y antiguitat de les mes velles d' aquestes monedes, ó sia de les que teiien el rever6 incús y mostran al anvers tipus variats, s ' han exposat pels nuinismAtichs molt diverses opi- nions, pafticularrnent avans de les derreres troballes. Aixi: En La-Sau. ssaye atribueix a Marsella, y al temps iinmediats á la fundaci6 d' aque-

(' ) B a n c ~ a ~ V. H ~ a v . Hktorin iVumoncm. A Mamcnl of Greck A'%crnismaties lntrod. p. Ivj.

( a ) Madrid 1878.1880, Pot llegirse incoinplert en el s Memorial ~uioisnihtico español a que 's public~va 6 Barcelona.

) LA-Sntiss~na.(L. de) rVlcvnisnzntár/ae de In Garcle Navbonnake, Paris, 1842 p. 62.

j" Opúaciil cit., p. 6, 6 y 36. ( j 1 LENORMAET (P.) A tm~ef's 2 ' Aptilie e i la Libcanie. Paris, 1883, p. 396 y~ . .

següents.

(v VBgis nostre Ilibre Les i~zoaedes c<itnlwnes. Introd. p. XSXIX.

- 46 - xa ciutat, les recullidr,~ á Sain-Remy; Millingen creu encunyades B Velia les que tenen gravat un Ileó de initg cos devoraut un altre animal; y En Pujo1 y Camps y En Zobel, sense fixalshi data, se decanten A atribuhir d Roses y ti Empories les trobades & Pont de Molins. Eii Barclay V. Head enumera entre les inarselleses les (le la trohalla . . d.' Auriol y manifesta que, malgrnt son aspecte xrcaych, no les repu. ta anteriors a la ineytat del segle V." Eii cambi, En Blancard sosté Iaprocedencin assiática de les d' aquesta troballa y les conceptúa encunyades en la primera meytat del segle VI; avans de 'que Mar- sella comens6s de batre uioneda propia. ( ' ) En Lenorinant, que 's potser 1' unich que les aprecia en conjunt (menys les trobades i 5s. panya, de segur per no haverne tingut noticia), ocupantse de les de Velia, exposa les considei:acions següents, que crech molt atinades y dignes de ser tingudes en compte. - 6 No es pas solament & Velia ont se trobenaquestes inoiiedes. Se 'n tioben tainbé sovint á Mar sella y i Ilurs voltants, y i Toscaua, eii les rodalies de Pisa y de Po . pulonia. En los grans dipósitsde monedes d ' Auriol (Boques del Rho.' iie) y de Volterra (Toscana), hi comynreguereu barrejades ab altres monedes de plata del metc-ix pés, del meteix nlódul y de factura igual, ab t,ipus molt variats y ab el meteix quadrat incús; prodiictes del monedatge de diverses ciutats de la Jonia dintro la primera meytat del segl'e. VI', y ab algunes d . Agrigent de Sicilia, que '1s hi son con- temyoraiiies, les iíniques en dits diposits q~ ie no l~ert~aiiyieri a,l Assia- Menor. La. época que '1 conjunt de totes les'cirüuinstancies pc~.i~ieten assignar als enterraments d ' Auriol y de Volterra., ant,erior al 549, es tainbé la data que Iliir istil artístich indica esser la de les lnonedes +b el Ileó de mitg cos. No hi ha 1:iossibilitat de fe~les baixar fins al deriei quart del segle. ~ C ó i n atribuhiiles, donchs, a Velia, si en ronlitat son aiiteriors á la funrlació d ' aqueixa ciutat en 536? Per la meva banda, xpoyankne, ademés, en lo fet cleqoe n ' lie vist ai:riyar algiins pochs exen~plarx de 1' Assia.Meoor perles viis co~nercials d ' Atenes y de Srnyrna, axi com t,ambá n' hi arriven deis diferents llochs de 1' Occi- dent, are tot just anoineiiats, no pucb tenirlessino corn eiicunyades á Jonia y com hnvent foiinat pxrt del numerari de la propia. Focin. So. lament aixis se pot explicar el fet de la circulació siiriultania d' aques. tes peces en la peníiisula assi&t,ica y en les estaeions fócies (le la Galia ineridional y de 1; Etruria. Pe '1 que respecta zi llur presurici:~ en les

( 1 1 VBginae Les ubres cit. de 1.a Smsnaye, Head, Zobel y J.eiioiiiinut, á \'a sseur, p. cit., y & PUJUL Y CAMPS (Celesti). Esludzo de las ~ n o n ~ d n s <lc bmpzn.ins y Rbotle. cola sus inzztacionea, cu la obra de D. Antoni DvIg~do <<Nuevo metodo de clasificaci6n de las monedas autdnomas de Euparia D.

-47 - ruhines de Hiele-Velia . aquesta concorda *ximeteix molt bé a b la atribució que proposo. Los emigrats de Focia quan la presa de la seva ciiitnt pels Perses, se n ' eriilugueren ab ells tot lo que pogueren de llurs riqueses, es á dir, nticessariament, una ~iiant~itat considerdble del numerari amonedat de la seva ciutat. Y en lo nou estatge que 'S creaien á la desenibocadura del riu Halés; aquest nliinerari portat de Joiiia degué constituir lo primer fons de la circulació a:

Al méu entendie,. e1 criteri qu' En Leiiormant aplica á V6iia es també aplicable á les altres localitats ahont han aparescut y aparexen les monedes de qiie in' estich'ocupaiit. Es sabut que '1s focis, fugitius de 1' Assia, avn.ns de lundar Vél ias ' bavien establert, al menys una part iinportailt d ' ella, a la costa de la illa de Corcega, la que abando- naren després de la batalla d' Alalia, clirigintse iina part á Vélia que fundaren, y una altre part S. iilassalia; colonia també focia que íeya ja mes de mitg segle qii' havia sigut fundada y adquirí ah aquest motíu inajoi. increinent, essent de creiire qu' xlguns se n ' estdblirien també 9 les factories fócies que '1s iiiarsellesos liavien comenqat á escampar per les cost,es delgolf de Lyó ydel norest d ' Espaiiya. Com á VBlia, portarien ab ells 9 Marsella y $ les allidides factories les monedes que se 'n havien endut de Jonia, les quals per altre batida devien esser de les metexes qpe '1s focis, f'undadors de Massalia, havien portat avans també de Jonia y que '1s niercaders de la metropoli porta. ven pera les sevcs transaccions ab Marsella y ab aqueiles factories. Aixi queda explicada la troballa d'aquest antiqiiissim numerari foci, qu ' En Lenormant, com En Blancard, creu ser de la primera meytat del segleVI' y En Barclay V. Head conceptúa anterior á les primeres encunyacions inarselleses, per tot allá aliont S' estengué la colonisació focia: & Lucania, 5 Etruria, al mitgdie de E'ranca y á la nostra costa catalana.

A Espanya, íinicament se n ' han trobat fins are un exemplar á les ruhines d ' Empories, y alguns, en curt nombre con1 ho nota En Zobel, á Pont kle Molins, comarca euiporitana. Totes les trobades tenen el revers incús,y en 1' anvers porterl quatre tipus diferents: cap de Diana efesina d ' istil arci$ch, á esquerra; ciq cascat d ' Apollus ó Athena, tamb6 á. esquerra; cap d ' animal (xay?), á dieta y també á esquerra; y un cercle incús. La trobada á Empories, té A 1' anvers un re- Iléu informe, y les que porten al anvers un cap d ' animal tener~ una especie de creu feta de punts en relléu dintre 1' incusió del re. vers.

En les trobades fora d ' Espnnya la varietat de tipus es molt major. En La:Saussaye ne publica cinch de les procedents de Saint-

- 48 - Remy y En Head diu que en les descobertes á Auriol n ' hi havia de vint y cinch tipus diferents. (')

Les colonies y factories fncies B que m ' he referit, al Iniciar les seves encuyacioiis deguerei-i comensar copiant ó imitant en Iliirs mo. nedes els tipus de les importades de la meti.oyioli qu ' eren les en elles corrents, y qu ' aixi fóu ha justifican les primeres nionedes de Marsella. ab Ilrgenda, en qual aiivers hi ha e1 cap arcdych de Diana efesina d ' un dibuix quasi igual al del que inostren les que tenen el revers Incús, y tarnbk les rnonedes de Velis, -qu' adoptá. '1 tipu del Ileó devorant iina presa, el qual figura eri les moiiedes ab el revers incús de les troballes realisades ti Vélia, a Toscana y al mitgdie de Franca, coin ho fa constar En ~enor inant . Pero, com les nionedes d ' aquexes priinc- res encunyacions son totes anepigrafs, o sia no porten cap Ilet,ra, es impossible atribuirles :i locslitat determinada y saber si al, uns metexos tipus se n ' encuny:iren eniiiCs d' una localitat>.

Ab el transcurs deis anys, la diversitat de tipus S ' an5 accentuailt, perla iinitnció que 'S feu de les rnoiwdes forasteres que ' 1 desenrrot. Ilo del comers portava de tut a r ré~idel inon grech, y com, inalgrat 1' avenr, de l ' a r t monetari que substituhí la iiicusió del revers de les

( 1 ) Veiis aqiii > 1 dibuix de les qiie piihliea En IJn-Sa,~?snie ( 11s. I ii ú y rle les trobades & Catnliinyn ("s. 6 $ 12).

De les de les altres troballes, no 'n tincli m68 noticies qiie les qiie 'ii donel1 81- guns del8 autora ja citnts.

- 49 - inoiiedes 3b L I I I ~ ~ eniprcmpla en relliu. oidinariailient dif;>renta de la del a.nvers, les monedes continueven essent anepigrafs, les dificultats pella atribuhir á localitats determinades les de les successives encunyacions fetes per les colonies fócies del ext,rkin noroest del Medi. terrani, no solament subsisteixen sinó que 's fan majors. D ' aquí que tant En Pujol com Eri Zobel reputin les trobades á la Península cotn nn 11umerai.i comu ci' Ernpoiies y de Marsella destinat a coi:rer indiu. tintament per la costa norest de la I'oeria, y qo.' En Head les supovi pkopies d ' ulia confederació monetaria {(de la qual les. cintats focies de Vélia A Italia, de Massalia á Franca y potser d ' Empuries á Es. panya foi.maven partii. Sia d ' aixo lo que ' s vulga, lo cert es qu' al ,

present y mentres noves t,roballes ó rnés detinguts estudis de conjunt de les fins are realisades no fassin mes llum sobre aquest assumpte, es impossible distingir d' entre les monedes focies anepigrafs, d e va. riats tipus, aparesciides á Roses, a Norella, a Pont de Molins. y a1 Camp de Tarragona, quines son les encunyades 5 Emporics y - quines les encuflyades fora de la Peninsilla. Ni la occasió, ni 1 ' espay de que disposo me permeten fer una relació det:~llada de totes les predites monedes, en llur gran rnajoiia descrites y gravades eii els llihres ci- tats d ' En Pujol y d ' E n Zobel; pero si he de fer constar que, á mes de les priinitives ab el revers incús, n ' hi lia ali embleines ó adornos en la incusió del revers, ab eiiiblemes en relléii en 1' ;invers y en el i.evers de fábrica arcayca, y de la meleixa classe de fLbrica bella, d'iin periode ja niolt ines avonqat del art rnone.tari, coetanies d e les qlie porten llegendes abreviades.

De totes les predites troballes hi ha, ademés, rnoneiles ab Ilegenda. Aquesta hi esta reduhida á tina, (los y poqiies vegades tres lletres, les primeres del non1 de la poblacio que le's vá enciingai*. Foia de initja dotzena procedeiits de la Grecia propia, (le Sicilia y de la Italia meridional, totes les altres son! ó he d ' Eiiipories, ó b é d e Narsella. D' aquestes derreres n ' Iii havia en totes les troballes y en alguna ab relativa abundancia. Les d' Empuries hi eren les més freqüents y les en que S ' hiveuhen rnPs varietal, de tipus: d' elles les m e s antigues tenen la llegenda en disposició retrógi.ad&, ó sia se liegeixen (le dreta.

esquerra. A la primera ineytilt del segle 1V avans de la nostra Era, atribnheix En Zobel les mone,ietes einporitanes ab llegenda retrógra- da, y á la segona meytat del meteis segle el priiicipi de la encunya- ció de les que tenen la llegenda en direecit iioi-mal, opinió qu'- acepta En Barclay V. Head.

M ' interesva fer constar també que totes aquestes rnonedes estan tallades pel meteix sistema monetari, el foci:habilóiiich: q.ue en totes

- 50 - les Ileties de les llegendes son les del abecedari grech; g que grechs ó copiats de models grechs son els.tipus o, emhlemes en elles gravats, com ho son aximeteix els que 'S \!e~ihen~en les monedes aneljígrafs y en les ab el 1:evei.s incús que precediren á 1 ' encunyació de les que porten llegenda, de les quals n' hi ha, com he d i t , de tots els periodes del desenrotllo del art inonetari en aquells Iluny~iis segles.

La influencia cartaginesa fa sa primera aparicio en el inonedatge eniporitá al iniciarse aEinpuries la enciiiiyació de la drachina. Quap hi va coinansxr la encunyació de drachmes no es cosa ben averiguada. En Zobel, al qui segueix En Pujol, suposa que aegué succehir env6i.s 1' any 279avaiis de Jesucrist y coiiceptúa quc les l,ri~nerc;s diacliines d ' Emporics soii a.ntei.ioi.s :i les inds antigues de Dlarsella. Eii La.Saii- ssayo dona molta niés ant,iguitat qii' Eri Zuhel a les tlrncliines d c Marsella,, y En Barclay V: ~ e a d ' d i u que la sevs enciinyació va co- iiiensai' clespres de l ' aiiy 350. No crech, per coiisegüent, aveiiturat remontar zi la segona meytat del segle IV la encuuyació de la di.ach. ma emporitana, de la qual [legué esser cuetania ó al nienys'seguirla de inolt aprop la. di.achnin de Roses.

El tipu de la drachnia emporitana - cap de dona ab airecades y fulles en los cabells, á la esquerra, portant devant sb totes les lletres el ncm de la poblsció, al anvers; y i in cnball parat, á la dreta, ab una Victoria volaiit que ~>or ta una ciji.oiia 5 la m&, & snbre, en el re. vers -es copia del de les inonedes que '1s cartngiiinsos enciinyareu a Sicilia,los qui. per.18. spvx banda, havien copiat el cap de.1' anvers del que gravaren en los primer8 anys del segle IV Evenetos y Kymoii pera les monedes de Siracusa. El cnvall pai'at del revers era, segons Muller, una iepresentació de la Libia punica, y la Vict,oria que 1' acompanya siinbolisava, segons el meteix autor, els triomfs obtinguts pels cart,aginesos A Sicilia. ( ' )

Aqiiest tipu á Empories durá poch, havent sigut inolt aviat siibsti- tuliit per un alt,re, en lo qual ocup;~ 1' anvers el meteix cap de dona, pero A I:L dieta y volliat de tres dofins, més sei~iblaiit cnciire que '1 de les drachmes anteiiors al de les preriites nionedes de Siiacusa; y '1 ievers, un tipu tambe grech, el P ~ g a s volant ab la llegenda EMI[OYI1'L1N assota. Ab aquest tipo, Einpoiies encunyá tanibe divisors de la drachma.

El cainbi de tipu degiié efectuarse en les drachmes eniporitaiies á priiicipis del segle 111, rlonchs es necessari u n bori noinlired' anys cle circulació pei,:i qiie 'S piigui expiic:ii satisfdctoriarrieiit e1 iet d' haver.

- 51 - doiiat lloch conl doná a un nombre considerable d ' imitaeions. Efecti. ' ' .

vament, passen de-sexanta les drachmes d ' aquest tipu ab llegendes en caracters iberichs qu' avuy se conexen ('), qual encunyació, al menys pe '1 que respecta Espanyü, kagué de cessar al comensar eii ella áderrers del inetex segle 111 la de les inonedes iber-romaiies. J a se qu ' hi ha qui opina que la major part de les esnieritades llegendes noson étniques y que moltes de les monedes que les porten poden haver sigut encunyades á Empories meteix: pero, aixis y tot, S ' Iia de convenir en que no es cxagerat 1' espay de menys d' un segle p e r a l a realisació de tantes encunyacions, y més encareen el cas de suposar. les fetos en una sola localitat.

. , Aquest derrer tipu, ab escasses modificacions de detall, perdurA fins que cessá á Empories la encunyació de drachmes en los primers anys del segle 1 avans de la nostra Era, com ha vingut á demostrarho .la troballa de Sagaró ( 2 ) , ó sia fins ben entrat el periode de predoinini de la influencia romana eii la Península ibérica.

De tot lo qu ' acabo de dir sobre les més antigues monedes trobades en terrer catala y sobre les en 611 eiicunyades, crech se ' n de- duheix: . .

Primer; que les prímeres monedes que corregueren *i Catalunya, pertanyen á la primera meytat del segle VPavans de la nostra Era.

Segoii; que les que les segueixen en antigi1ita.t fins a mit!jans del segle IV son totes gregnes, y en sa quasi totalitatde les qu' encunya- ven les poblacions focies de ia c0st.a occidental d ' Italia, de la del golf de Lyó y de la de Catalunya.

Trrcer; que les que porten Ilegenda, qual:, caracters y sisteiiia monetari sons els metexos de les precedeiits, pertanyen quasi totes al segle IV, y foren eiicunyades la inajoi- part Emporios, algunes á Marsella y molt poques á altres p@blacioiis.

Quart; que en totes les predites monedes no S' hi observa alti'e influencia que la grega, y aquésta exercida sense interrupció en los diversos periodes del desenrotllo del art mone,tari.

Quint; yu' entrada la segoiia ineytat del segle IV, Eml~oi'ies y Ro- ses encunyaren drachnies iiiiitades de les que '1s cartaginesos fabri- caven á la illa de Sicilia, y

Sizé; que '1 predomini de la influencia cartagiriesa que posa de manifest la enciiriyació de dites drachnies dura poch, doi~chs desde

( 1 : ) Huenii~% ( E . ) .Monfrn%eata linguae iberiene. Berlin, 1893, p. 18 g 17 i 21, n. 6 la. Q 63.

(') P U m L Y CABIPS (Celefltino j. En la << Ilevista de Ciencias Históricas n. Bar- celona, 1881, p. 142 i 163.

- 52 - cipis del segle TI1 dextircri il' enciiiiyarse, essent substituhides altres de tipus exclusivatnent grechs, que continuaren encunyant.

. , s e finsdurant algun temps després d ' fotablerta á la Peninsula la do- minació.romana.

Ap~int;~tles les ensenyaiices históriques que del! obgectes 'cers tnichs y de les nioiiedes trobats á Erripories y j. les comarqnes á ella inds pi.ol)eres se ' ri desprenen, resulta que unes y altres concorden y ' s coiiiproben tiiut,uaiiieiit. Aixi, pis mes antichs dels vasos grechs pirit,ats, ó sia '1s dccoi'ats :lb figures negies i l ' istil orieiital, yertaiiycil coiri he t l i t A la pi.iri1ei.a ineytat del segle VI, y al iiietdx teiiips coi.responen les inoiiedes nies antignes trobades a Pont cle Molins y iina de les recullides S les ruhines d ' Eiiipories: els restants vasos decovats a11 figures iiegres y ab fig11i.e~ roiges, pateiitisan una n o i n - teri'ornpud~ iniportació a Enipoiies de cei.arnica grega. dui'ant la sego- ila iiieytat del segle Vl.', tot el V." y boii:~ par1 clel IV, y aximeteix Irs i-estants iiionedes de la lrnballa de Pont ile Molitis y les de les t,roba: lles de Roses, Moi'ella y Canip de Tarragoria, son totes gregues. sense excepcio, y 11' lii ha exeuiplars corresponents a tots el periodes del desenrotllo de 1' artmonetai'i en els segles V." y IV: els vasos grech. itelichs d ' istil decadent y ab relléus, per llur poch nombre e iinportaii- cia fan 11resomir uiia clisniinució del cmiers d' Empories ab les altrcs ciutats gregues desde lii riegoiia ineytat clel scglc 1V: y cii aquest tneteix temps Eriipoi'ies ericunya draclimes copiades del ii~inierari ear- taginéi.sicilii, qu' acusen una influeiicia cartagiiiesa comercial y pot. ser política en les poblacinns gregups.de la nostra costa; y; per últiin, In cerkinica grech.it.álica decarlent contiiitía no obstaiit apnrexent 5 J2iripories tiris a empalnií~r ab les pi.iniei.es mosti'es de In roniana ro.ja y a11 relléus y no desapai-eix fins ben entrat el segle 11, y paralelairieiit i'eapareix eii els t:iplis de les drachmes einporitiines el cai'acter grech .ja en el primer quart del seglo 111, que s . lii iiiaiité firis que dexeii d ' eilcuiigarse & principis del 1 ;iv;iiis de la tiostra Era, ja (311 plé pie- domini de la ii~:luriicia rorrian:r.

Fent. alilicació d' aquestes enscnyanses al teiiia oriunci;it, axó es A la a data aproximada en que '1s grechs S' establireii 5 Empories y a quiii era 1' esta1 de cultura dels natgrals drl pais al rvalisarse aquel1 establitrtrnt,~, iiie corisidero autotis;rt re ' 1 te:itinioiii dels obgectes ce- rámiclis y iie les irionetles pera r e ~ p n ~ i i l ~ . ~ : « q ~ i e '1s grechs S ' establi. ren á Ernpories en la pdmcrbi meytat del seglg VI avans de Jesucrist; que desde llavors Empories subsistí, seiise dexar d ' esser una pobla.

- 53 - ciú eiiiiiieriliiieiit giega, fiiis als dcrrers temps de la República qiie eii la segoiia meytwt del seglii TV avaris de 1:~ nostra Eia y duranG üurt tenlps se féii seiitir a Empoiies la iiifleiicia cartaginesa; .realisarse 1 ' establirnent d o l ~ greciis zí Emporjes, els naturals estaveii en la edat del broiizo y tot lo 1116s al conlensarnent.de la del ferre )J.

No descoi~ecli ~ L I E la rnevii. demostració es nianca y qu' haiiria rl' n,iiiir acompanyada del testiirioi~i dels inolts altres restes arqueoló- g i c h dsscobei.bs 3 Emporiss y A les cornarques 3 que hefet referencia, y no sé, senyor acarl4iiiiehs, si vos he convensut. Si no ho he lograt, ine que.dai;i al neiiys la. satisfacció d ' haver donat a conexer intere- ssants obgectes de cerrliilica grega. trobats i la riostra teria, justificant ab ells que, rn8s erilli d' Eti.ui.ia, en 18 costa catalana, visitada pels mercaders grechs y colonisi~(l;i. pels tocis, s ' hi troben tarnbé no escassos productes d ' :lquell ni't I?elénichno siiperat A la antiguibat ni als riostres dies per ca,p alt,rc poljle.

P ai'e, dispensourne 1 ' Iiavtir posat proba la vostra paciencia ab 1x6s lii%gues y ~iea!lcs i:lisqiiisicioi~s, qiie confesso ho son tot menys 1111 disc~irs, qiii? ' s lo i j u ' Iiaiii.ie11 iiaglit ile ser.

A P E N D I X

.-

MILI PI Y DIOLW'F. -NOTA BIOGRI~FICA

N ' P:inili I'i y ~\l<,list, I>ootrir rii niediciiia y ciriigi;~, n;ts<{iib ;i Bürcrloiia lo dia 29 d ' octiibie de 1: >iiiy 1829 y mor1 en I:i iiietes;~ i:iut;it lo 29 dc juiiy de 1' aiiy 1591. Foil metje iiiinici:iri y dircctor del h1:iiiiconii del Hofil~ital de la Santa Creu: iiidividuii de iiiiinero de les Rzj~iils Bcad inies de 3Iedi- ciiin y Cirugia. y dc Boiies J.letrcn de Barcelotia, dc li i i)ritner:i de les quiiies ua esser presideiit; soci dc 1116rit ile la 8. Ecoiioiiiicii H a r c e l o n e ~ ~ d ' A ~ i c h s del Peis, y corresl)oiient d<: lir Siicietat Mtdivli-Psicológica de Paris, y de Ics i\caclemies de Medicin:l y Cirugia de Valciici;~, Graiiada y Palma. de %la- Ilorca.. Les seves prodiiccioii~ soii les segiieiits: 1843 Noticia histiiricn <le los progresos y estado ~ictiial de la Bottnica

eti las islas B:ilenies. )) Catdlogo do algiiii:ls 1il:iiitiis que crcceii en las isl:is Baleares ii uix.

tcrialeti parii la foriii:tiii~ii de iina F1or:i Raleirics, coi1 13 correspon- dencia castellnn;~, iii;~llui<(uiiin, menor<]uina catalana de los iiorri- bres sistemitticos di: los \,egetales, s ~ i s locxlid~idea y la epoca de su floresceiicin. (Mrr,?itcsi:~~itj.

lClemetitos de Biit:iiiicii. (!Piad?~ceiiÍ del ~i%u,itcal de i1.k.. Raatnid) 1546 Y1emori;i sobre el iiii~dii in;is iiscqiiil~le (le urigir ti11 Asilo, Hiislii-

tül 6 Cam de locos p:ir;i tiiio y otro sexo. :iootiil~aiiada de u11 proyectu de Reglamento intcrior para el regiuicii riel estahlecimieitto. (Pre- miada e n 1846 per l a S. E. B. de Amichv del Pa i s y publicada en 1853).

1549 Memoria sobre las circ?instiincia~ en que 68 halla indicado y coritraiiidicado el LISO del cloroforino. (Prem,i~drc en 184.9 piv l a R. A. de iWcdicina y Cirtcyia rle Br~rcelosa y publiea<la e?& 1860).

1850 Exitmen medico del siguiente pasage de Chat~aubriand eii sli- a Memoires d ' nutre tombe » : Lejos de mi cadiver la sacrilega a u t o p siit, eii balde fuera biiscar en iiii helado cerebro y e11 mi yerto cora-

- 56 - 1611 el misti:rio de mi ser, que no rlesciihrc la niuertc los iircanos dc la vida: o sean, consideraciones sobre el impiilso y caracter comuiiica, dos por la aiiatomia a la medicina modern'a. (Rsblicut en 1852).

1854 Descripcicin de varios mniiicomios de Frnncii~, Iiiglaterrn, Bélgica, Alemaiiia e Italia, visitados en las meses de juiiio, julio, agosto y septiembre de'1854.

1855 Colonili de oriites de Cheel (Rdgica). (d.lemovic' ucaddmici). 1856 Estadistica de los departauieiitos de locos del Hospital de Santa

Crui. de Barcelona correspoiidiente al segundo semestre del año 1855. 1857 Id id. correspondiente al allo 1856. 1859 Proyecto médico -razonado para In construcción del iiuevomaiii-

comio del Hospital de la Sarita Cruz de Biircelona. (Publieut 1' any 1860).

1863 Elogio fúnebre del Doctor D. Xaimuiido Durhii y Obiols. 1864 Apuntes sobre la monomaiiia. (Discurs llegit en la 8. A. de

3f y C. de Ra>,celonaJ). 1880 Memoria que cii el ejercicio para el gri~rlo de Doctor cii iiediciiii~

,y cirugia leyo en la Uiiiveraidad de Barceloiia siibre el tem;i: «&que rclncióii guardan las eiifermedades mentales coi1 las formas del critneo? 9.

1875 Oiscur~o presideiicial leido eii la R. A . de hl . y C. de Barceloiia. 1885 Cartas sobre Pompei. ( & I ( ~ ~ E z L s c ~ . ~ ~ ez<stent en l' Avzits de la

R. A. de B. L1. da Bn~celo7au). Publicades clesprés de la sevn mort. ab un prolech de D. Joaquim Rubib y Ors, a Bi~rceloiia, en 1' niiy 1895.

1886 Primorcs del Quijote eii 'el coiicepto ugico-psicolbgico y coiisi- deracioiies generales sobre la lociira para un nuevo comeiitario de lv iiimortnl iiooela.

1888 Sernblaii~a de D. Luis de Nayora (llegida en la sessiV cr?leDvutl~cr. pe1' la R. A. de U . LL. lo die 23 d a ab~il,).

1890 Esbw~o de auto-biografia u desahogo de afectos iiitinios en ordcii it algurios hech:is. ciiatro aobre todo. jLl.qit e n la scssió eelebiudu pev-la R. A. da M. y C. de 5'avcelona lo die 19 d ' ngost.

Pera ni88 dctillls sobre la vida y escrits cle N ' Emili I'i J. Xolist, vigis IClins, Uic. de escvito7'es y a7.tistas eatala7zes del siglo X I X , vol. 11, ~ 1 . 3 2 5 d 327.

Ida troballa i Kmpories de restes de la aiitigaitat es uii fe t canegiit desde f A llnrch temps, ari pe '1s qu ' haii esciit d ' Historia de Cabliiiiya, coiii pe '1s

- 57 - que viiiheii en lo vehiiiatge del lloch ahoiit estigiié aquelli~ nntiga poblacio. Alli, co1n per tot ahoiit lo conréu hn substituhit al brugit de la vida ciuta. dana, al remoure '1 terrer apnrexen obgectes de m86 6 menys valor intrin- sech, pera sempre ~olicitats y pagats en honn moneda corrent per visitants y per estiidiosos. No cal dir, doiichs, que desde molts aiiys ha no solameiit els pagesos recullen lo que honament troheii al travallar la terr:i, sino que molts d ' ella, y altres que iio ho son, S' ociipen expressameiit eii biiscar obgectes rtb 1' afany d ' adinernrlos. Aquesta afició se deserirotlla a temporades dkuiia manera extraordinaria, qiiaii la casualitat posa al descobert algun reste ii obgecte que ' S ven k boii préii. Llavors S' orgaiiisen colles de gent de St. Mnrti d ' Empories y de La 11:scala pera fer excavncions y repartirse els beiieficis de la empresa, les que ' s dediqiien ab dnlé a la fegna mentres aqilesta els dona resultats positiiis y !' abandonen quan se canseii de treva. 1l:Lr seiis éxit ó quan no troben lloch en que '1 propietari del terreiio '1s deixi excavar. Aquesta es la manera com han sigut trobats quasi tots els restes arqiieológichs que de Empories sc coiiserireu, y, per $6 hem fet coiis- tar que, ignorantse les coiidicions de son jacimeiit, no es possible aprofitar les ensenyanses que '1 coiiexement d' aquest hauria pogut proporcion~r.

Una dc les temporades eii que la febre d ' excavar 8" ha desenrotllat ab .mes forca, ha sigut la subsegüerit la troballa d ' iin cap de dona de bronzo, avuy propietat d ' Eii Eiisebi Güell y Bacigalupi, que tingué lloch casual- iileiit el dia 23 de Novembre de 1' any 1893. De les excavacions practicades, les realisades en lo puig ahont estigue edificada la ciiitat, dintre '1 clos amu- rallat d ' ella, han doiiat per resultat, que sapiga, el posar a descobert cinch plantes baixes d ' altres tants edificis, mes ó menys complertes, ab restes de les parets que tancaveiie algun de llurs compartiments. Eii dites parets hi linvia ciicare 1' eiilluhit ó estucb pintat de diferents colors, vermell, blau, vert, groch y blanch, per regla general, formant faxes y ab alguii motiu floral: com cap d ' ilquestos restes de paret puja mes d ' uns dos meties, no ' 6 potsaber lo que hi havia piiitat més amoiit. Alguiis dels pavimeiits tcobats son de mosaich de pedretcs de diferents colors formant entrellnssos y dibuixos geométrichs. Del més iiitertssant qiie vaig poder veure (altrc ve gada soterrat y segons tinch entés destruhit), ne \.Aren fer traure una foto: grafia el8 que '1 trobaren, la qunl no perm¿t formar concepte de lo que era, pero es 1' úiiich qiie ' n queda, ja que iio consentiren a ningú mésfoto- grafiürlo ni traiiren copia. D' aquest moskich y del edifici que '1 contenia ne don& compte el senyor' Alfaras en el eBoletin de la Asociacióii Artistico- Arqueolúgico Barceloiieaaw (Descubrimientos eii Ampurias, Junio, 1896) y '11 parla el seiigor Agriilar en son citat llibre (pl. 255 a 260). 1i:ls altres edificis son tumbé cases particulnrs, fcta potser excepció d ' un en lo qiii ' S

reciilliren restes arqiiitect6nichs, un pedestdl d ' esutua ab inscripció, ,y vnris fragments de lkpides romanes, qiiltl descripcio 'S pot llegir A la aReviie d' Histoire et d ' Archeologie du Roussillon (1900, 11.0 V.) y al Boletiii

-de la Real. Academia de la Historias (t. XXXVI. pls. 495 y següents), qii' ha piiblicnt aximetrix dos altres inscripcioiis romanes trobades a Em-

- 53 - Por& ab posterioritat ( t . XXXVlI, pl.. 271 y t. XLI, pls. 350 y 351): LO demes que s ' hi recuili son: alguiia petita pedra de moli, vnris obgectee d ' os y de bronzo, poques moiiedes, y abuiidniits iraginents d e cerámica roija romana ab relléus y seuse rellbiis, y devegades ab sellov ú estampilles, que ab alguna pedra fina gravada es lo que S ' acostiima b trobar ó n ' aquel1 lloch. En la peiident de mitjorii del puig, fora ja dels mnrs de la població, S' h i trobaren sepultures romaties, y d més un sarcofach de plom dintre del qual hi havia un cadavre, uiigiientaris, granets de -collnr y uii penjoy en forma de cap de persona de vidre de \,uri;its colors, altres peiijoys d ' or; uii anell y uii pare11 d ' arrecades d ' or, y no S(. si alguna cosa niks.

Les excavacions.fetes i( la platja y camps b ella propers, son les de mu- jor importancia arqueolbgica per haver donat per rnsultat el descobrimeiit de la necropolis emporitann y la consegiient troballa d ' obgectes de t o t ~ mena dipositats en les sepultures, niolts d ' ells sencers y en llur gran mn- jorin preromans; dels quals n ' hi ha, com alguns dels vasos certmichs des-

a a nostra crits, que 'S remonten al temps meteix del establiment dels fociv ' 1 costa. Alguna troballa isolada S ' bi havia reslisat aoans, com les de qiie do-' na compte el senyor Jaubert de Passa, fruyt de les excavacioiis que feii fer 1' any 1818 que li permeteren fixar la sitiincio del barri grech; pero desde 1' any 1898 eiicii, per espay de viiyt o nou ariys no s ' ha pnrat de remanar- lii, y son ii centenar8 les sepultures que S ' han destmhit y S' ha11 expoliat. jLI&stirnn que tals excavacions no 8' liagiii fet al) altre niirn que la dc la especulació y 110 hngin estat dirigides per persones competciites!. Avuy sol8 queda intaote alguii qii' altre petit clap del terrer que fóu iiecropolis eii lo qiial son propietari no ha conviiigiit ei ique S' hi excavée.

S ' extenia la necropolis emporitaiia a1 S. E. de la població, tocaiit á In platja, desde '1 lloch anomeiiat Cala de les Muscleres fins á la Cali~de la Font, en direcció b 1' avuy yila dc I,a Escala, y compieiiia la Cala del Por- tixol y el turó aiiomenat de les Coves. Les iioticies qu ' he pogut reunir sobre les sepultures que 8 ' hi han trobat soii les següciits:

U n e s cineraries de terrissa ordiiinr,ia, de molt oarindes forrnes: les uiws iib el seu tapador, les altres tapadcs ab uii plat, les nltres nb una pedra pln- na. N ' hi ha ab una y dos iiances y sknse cap riniicn.

Urnes cineraries de ploin, totes ab 8011 tapador. Lo ni68 soviiit teiieii la forma de petites caxes rectangular8 o ciliiiddques: n ' hi hn de forrna esfc- roidal axatada, y tambc de cos cilindrich en sa p t r t superior y la inferior oval ab basa plana. Alguncs, eii lo tapador, Iii porta12 iiiia iiaiica.

Urnes cineraries de vidre, comiinament en forma d'olla, pero tnmb0 ab el cos oval, ab dos nanses laterl~ls que S ' apoyan rerticaln~rnt sobre llur es. patlla, y ab col1 y boca, tapada aquesta ab un tapador de formes vnriades. Quasi sempre van tancades dintre unn nltre urna de ploin, ypercb algunes no teiien tnpador.

Sarcofachs de pedra, tapats per una gran Ilosa aparedada ;L la caixa del sepulcre. De ells ne vnig veure un a b u n a obertura rectangular li. la pnret correspoiieiit als peus del cadavre, devaiit de qual oberturalii htiria aplicaila

- 59 - una caixeta, també de pedra, oberta de l a part ado~rnd? al ~c-pulcre y co beria aximeteis per uiia pedm plana, per manera que, treta aquksta, se veya eii 1' iiiterior del sepulcre, q u ' eiicare uo hasia estat obert, la calavera del mort y alg~iiis dels ohgectes ab él1 enterrats.

Tombes, en forma de caixes, formades per teules dreter uiiides unes ab altras per plom fos, y cobertes per llosetes llises de pedra. EstBn enlluhides per dins y son un xich més e~tretes dels péiis que del cap.

17ins aqui lo qii' he vist. l>e doiiar fe, a les relacioiis dels exca~adors, S ' haii trobat cossos de criatura dipositate dintre d ' hmfores serrades sota '1 coll, lo qu' es molt fBcil sia cert, donclis se conserveii al M~iséu de Gerona algiiiies iiufores procedents d ' Ewporit.8 serrades d ' aqiiesta manera, y 1' istiii pnssat ne viiig poder seure riiia ab restes hurniliis, eiicnre eii soii Iloch, eii la carnbra sepiilcral de que p~rlarC més avall. Aquestn nriena d ' eiitcrra- iiieiits, eri graiis vasos de terra c~iyta, no es per altra banda cap novetat, puig se 11' liaii trobat la iiecropolis de Carmoiiil. Fiiialmeiit, segoiis dites referencies, hi havia tarnbé tombes formades per teiiles planes iiiclinades, ciibrint cl cadavre, cn forma d ' esqueiia d ' ase, y en. 1' aresta teules nca- tialades; ó sigui, con1 les que 'S trobnii per tot arrkii.

Taiit dintre '1s sepuleres, coiu diiitre y al voltaiit de les iiriies ciiieraiies, es :zIiorit S ' han trobhtlos obgectes recullits.

Mnlgrat la extensi6 dc la nccropolis, eii alguiis llochs les sepultures lii estnveii sobreposides al dir dels excavadors.

Aso es tot lo q u ' he pogiit averiguar de 1' antiga iiecropolis (1 ' Empo. rics. i'er fortuiia, la major part del6 obgectes arqiieológichs en ella descoberts se coiiscrven cn los BIuseus y coleccioiis pnrtic~ilars de Cataluiiya, lo que permeteri sieii alguii die degudameiit estiidiats..

Resulta de lo que acabo d.' ;apuiitar que les sep~iltiires de la iiecropolis enil~oritniili no eieii apareiits, siiio soterrades, y que en ella lii ha cadavrcs iiiliumnts y cadavres iiicinerats.

La cambra sepuleral i la que m ' he referit, es la4que ' S vR descobrir 1 ' aiiy 1846, de la que ' S traguk '1 sarcofach de marbre esculpturat que 'S

conserva al BIiiséu provincial de Gerona. Colgada altre volta per les sorres, fou iio~zameiit posada al descobert 1' any 1905 per EII Xavier de Ferrer, eiiginyer director dels treballs de les coiitradunes qii' alli 'S venen prncti- cant. ICn dita cambra S' hi deixa coiiexer el rastre de les excaoacions fetes 1' any 1846. Eii uii conipnrtiment al S. de la meteixa, S' hi véii encare iiii snrcofach de pedra, ab la tapa de doble pendeiit y uii cartabh en cada aiigle, treiicada, y uiia tomba oberta n terra revestida de pedra pizarrossa. I)e la bnndn del N. hi ha també varis cornpartinieiits ab sarcofaclis de pedra co. berts de Iloses, uiin tomba forni;idn pcr teules incliiiades en formad' etique- iia d ' ase. altres obertes e n l o sol cobertes de llosetes de pizarra. uiii~ coiisti- tohidn pei. una anifor:l ajeguda serrada 6 trcncada per la baiida de la boca, y una especie de pou ple de pedres y de fragments de ceramica ordiiinrin. To- cant a n' aquest pou s ' hi ha trobat f:2 poch uiia figureta de terrn cuyta q a a ~ i seiicera. Al foiis de la cambra sepulcra1 S ' hi axeca una paret en disposiciú

- I;O - semicircular, mqlt baixa, lo que alliinya totn irlcn <le que Iit~gtiCs pogtit esser u11 absis. Permésqiie taiit el8 eiit,rrr;iiireiits (1' aqiient;i cnmbrn <:o111 el* trobats eii els compaitiments de que he parlat, semhla pertaiiyeii h uiin kpoca de la antiguitat molt baixa, no hi 11% eii elló cap indici dc cristianisuie, Rb el qual tampoch S' aviiidria la pr8cticn de la incineracio, que jiistifiqueii el petib iiiiixos que encara queden en la pnrt interior d ' niia de les parets. destinats sens cap dupte h guardar urnes ciiicraries. Rectifico eii coiiseqlieii- cia lo qu' havia dit eii altre occasió respcctc al cri~tiniiisinc del ~arcofacli emporitit que e& exhibit al Muséii de í.;eronn. Bquesta cambra sepulcral estk situada derrera del que fóu conveiit (le Servites, eii la peiideiit del turó que separa la Cala del Moll de la Cala de Ics Muscleres, y d ' esqueiia h la primera de les dites calec.

No totes les excavacions fetes últimnment i2 Eui~)ories liaii obeliit n unn idea de especulació. S ' han d ' exceptuar les practicades per D. Xavier de Ferrer, ab motiu d ' hiver d ' extraure terres pera 1 ' apisoiinnient dels camiiis de les'contwdunes, y pels senyam Rosseiido Pi y Pere Villniiuei-a, en terrenos de sa propietat, y molt especialmeiit les rcnlisades clurant los derrers dies del mes de Novembre de 1' any 1905 pels Doctors Scliulteii y I<iiiicii, al tornar de Numaiicia, pera averiguar ~ . i i2 B:iiipories, com ;i les ruhiiies d' aquella poblaci0, S' bi tiobava h un iiivell inferior uiia cnpa que contiii- gués cerhmicn de la aiioiuenn(ln ibérica. Ayuestn capa iio F' Iii trobA. pero en cambi se lograreii ab la excavacici altres resultnts d ' iinport,ancia. Soii aquestos, segons nota que ni' hn fet 1' ohsequi de facilitarme D. hlanucl Cazurro, los segiientr. I'er coiixell del expressat seiiyor Caziirro, la excavació se v;i fer al péii de In inuralln nieridioiial de la ciiitat, tocniit al Ilocli nhoiit S ' hi iiotavcn iiidicis d ' hnverhi liagut uiin port,a, tciiiiit en ci>iisideració que la gent del pnis afirmava íliie h sot;i la iniirnlla calificad:^. d ' ihéric:~ ii' hi havia uua altre de pedr.1. Diu asis la iiotii:

<r ... comeiizaroii la excnvacioii UIIR c11:tdrili~ de cuatro liombres el din 29 de Noviembre y 6guieiites, apareciendo al momento bajo tierra los primeros sillares de una iuuralla que fornia11;~ii la porcióii latcral de la piicrt,~. Fstos sillares so11 de piedrn caliza, que se eiicuciitril eii las inrnedii~cioiiris, en aquél terrerio que corresponde al crcL4ceo iiiferior neocoiiiiense, otrossillares pnre- ceii de areiiisca, cuya roca esta algo iiihs lejaiia pero iio falta eii el país, soii de medianas dimensioiies, pues miden los niediaiios uiios 0'55, de Inrgo por 0'50 de alto y mhs de 0'60 de profuiididad. Su prirniiieiito exterior, qriietis para aliorrar el t-ahajo de labrarle, esti? en basto y fornia uiia especic de almohíidillado. Los de la última hiladn,fiextn de las que forinaii la inuralla, so11 mits grueoos e irregulares pero iio niereceii el calificativo do ciclapeos que i otros se aplica. 1.a forma de estos sillares es igual h los de la segunda época de Tarragona, eiicima de los que Ilauia iniceiiiaiios cl Sr. Mklida y los designa con el iiombre de ibéricos (Arquitectura y Coiistmccioii, Aiio IX, n." 151. Noviembre, 1905). Eii la parte superior faltaii sillares. - 14 exca- yació11 se hacia primero eii arena floja con restos de ceramica romana (bn- rros rojos aretinos, y rojos con figuras de ln época de los Plavios, barro bas-

- 61 - to, vidrio, cte.). desputis al i~ict,ro y inedia de profoiidiclad. se eiicontró uiia ' capa dc picdrsis y frwgirieiito'i ile hni,r~is b;ifitos y I I I P ~ C I ticrra :rrcilIosa con barrosrojos y aretiiios, iiegros caiiipaiiieiises, barro ortliiinrio, fragmeiitos de Iiiewo, i~ionerlns eii niiiy nial estad», y uii frngnieiito de 1hpicl:r romaiin, - A los 3'30 ii~etros, se encoiitr6 iiii pnviiiiento (le piedras hnstafi irregiila- res, hnstiinte desgastadas, y poco mris abajo la rocii vivir.

J,n parte eiitcriiida de n~uriilla compreiide cii esta parte seis hiladas de pie~lrn, coi1 una altura total de 3'35 uieti.os prúxiiiinineiite. y la parte de iniirallx de nrg>inins:i, al exterior, vería de 1 ' 5 U it 1'85 ni., biendli 1n6s alta desde la parte de 1;r piiertay iio piidibndose alribtiir <L riiina, la difereiicin pues estiii los liuecos, en que qiiiz;is cnt~rab;rri los iiinderos que sosteiiinn el molde pvu hacer la piired. Total 5'60 iiietros.-- Deseando recoiiocer la puerta, al dia siguieiite, los seíiorcs Scliiilteii y I(iiiieii liicieron extender el p<imo, y encontrnroii los sillercs del otro ]:ido, dniido como ancho 1:t puer- tn 2'" 65.

Jle este modo se compriiebn que la partc de rniirnlla de nrgllinua nl desciibierto, iio cs siiió iiii remielido :iñadido A la liarte siiperior, qiiizis de- rruida de la niiiralla*.

La muralli~ que al escriure, 1' aiiy 1375, la moriog~afia sobre la antiga Enipo~ion, siipo~avn podia.esscr ibkricn, resiilta de les escnvacions taiit destrenieiit rcssenyades pcl seiiyor Cnzurro, que :lo lio es, y qiie s o h d ' ella 11' hi ha un nltra d' iguirl ú molt semblniit ii. ln que A Tarragoiia S' aixe- cava sobre '1s riiiirs aiiolneriats cycl¿~picI~s. Aqucstn. derrern, it jutjnr per les lletres ibkriqliefi esculpides eii iunlts de sos cnrrcus, ei iio cs delspriiilers tcmps de la doiiiinnciú romalis iio pot ser g,qrre aiiterior. Per coiitiegiieiit, nI tenips de I;i domiiiacio romaiin ci~rrespóii atribiiir ia d ' argttrn:sssn que 'S

coirserva i~. I(>nipories. Es digne d ' observarse que '1 seliulcre roma de Viln- l)liireix cstA coiistruhit t,ninbú d ' zrrgairiassa, con1 1:i preditn pnrt superior dc les murnlles (1' Empories.

1)eynrn al comeiienr aquestx nota que la trobnlln d ' obgectes aii t ich~ a 11:niliories era iiii fet coiiegut d e d e f;i llltrch temps. NO le ra cniuprobar aquesta asserci~i, si116 coi11 Q iioticin curiosa, i ' acabaré copin~it lo següeiit qiie ' S llegeix en el roluni 11, pl. 62, del <<Nobiliario Cntaliin » eficrit per 1'. Costa, hls. propietat'de D. Praiicisco Bofarull, ab refcreiicia & uii escut rl' armes de pedrii iprecisanient del segle XVP ú del XVII'!. <<Estar: armas son de Empiiries, las cuales me ciribiaroii de Perpiiiiin coi1 la reln(:ii~ii si- giiiciite: - Aqiiestas strtuas trobiireii uns soldate fiaiiccsos del Regiiiient de Aroalles, que pev wd7,e do1 Sr. Jlucl~ ilo iVuaUes buscaban monedas nrtigues entlz los srzder.r.oc7~s de Empuvies, las quiil viu jo eii la caEa de dit 61'. Dllch, qne lo Sr. Godard son niajordoin me feii loiior de me las eiisenyar y dexar tmurer puiitual diseñy, la copia li reincto en propia figura; ditas arma8 son de pedra blaiicii, la qunl ti! de nlt tres peiis y 5 polses, y de aruple dos peiis, y aximntes de espesitnt ó doblaria. iio li puch dir nies en cosas de antiga. lles, S& qiie ditn fUu trobncla eii lo aii:, 1706. - Soii scrvidor de cor,Tou r

1i:scrita ja aqucsta nota, la Junta de Musétis de Barcelona hn conieiisat 4 fer excavncioiis i En~pories, en terrenos coinprats exprcssnmeiit b n ' aqiiest obgccte. Les frtes fins are s ' hati dirigit 9 averigiinr pcr medi de cates la extensió dcl cios eiiniorallat de la ciiitat, ii posnr al descobeit el portal (111'

havien ja trobat els senyors Schiiltcii y I<6iieii y a\-:tris hlr. Jatibert tlc Pasfia; h comprobar que sota '1 miir de cimeiit, fa temps coilegiit, i i 'hi Iiariil un altre <le pedra, y W segiiir iin tro) del cstrrer qtie coiidiiliia al esiueiitnt portal: tot aixó en la ~ i a r t alta dcl puig ahorit S ' aixeci seiis dubt,e la pobla- ció iiidigeiia y romaiia. Eii l+ pnrt bnixn mtfi prop del mar, eil el ttiroiiet qii' ni ha eiitre la platja del &1oll y I n de les Mirscleres, les excavacióiis haii evidcnciat la exist.encia cl' ii i i iiucli de població, potser la gregm, y de la mil. ralla que '1 tancava pel costüt S. E. Aquestn uiurnlln dc gi.ossos bloclis de pedra, irregtilars, tb 1' aspectc de coiistrucció megalitica. E l poblat seiiibln que S ' extenin en rases a difereiits iiivells, ab escnles pein pujar de 1' uiia A i ' altra. Les excaoacioiin coiitiiiiien y fa11 esperar resultnts d ' irriportniicin per' cl conexemerit de la disposició y topogrnfin dc la vellil ciiitnt.

U' obgectes se 11' ha11 trobat pochs. Els inús iilteiessnnts soii i i i i petit tragnieiit d ' inscripció grega en mnrbre blaiicli, y iiii cscnrbat de liedra o pnsta de color blau-verdris; d ' istil cgipci, com eln qii' lie dit guarda cl Muséu de C;eroiia. Klitre '1s rester cerkniit:hs, Iinii sparegut :ilguiis friig- mente de vasos ab dccoració geométricn (cercles eonc~iitriclis, mitjos cei.. cles, ratlles, manyochs de rntlles ondularles, etc.), piiitada ~ i b iin sol color, ordinariament rogench y devegades ceiidre molt foscli, sense veriiiq iii Iliis- tre, d ' 1111 cnractw fiiis A cert puiit semblaiit al dclfi trobnts NiimanCia, al mitjorii de Frniiqa y a nltrcs Ilochs: tumbe aquí, coui eii 111oltes altres bnii. des, 1i:iii ziparegiit bnrrejnts g coofosos ah retites cerimichs greclis g d ' +o- ca romaiis, que son els yue inés lii aburiden, per 11n1,cr cstat el t,errcn« remogut durant iiiolt~ segles. Aqiiesta circiimstaiiciii fh que sigiii uiolt aveiiturat fundar cn ells cap hipiitesis histórica. A mi, cls qii' he rist, ni ' han fet 1' efectc de cerainicn iniportxda.

Per la seva bnnda, D. Xavier de Ii'errer, continuaiit Ics seves iiivestiga- cions en la cainbra sepulcrnl de que hem parlat niés eiirern, Iia trobat uii c:ipet de paiitera de bronso quc degué aliar enmntxat i la puiit;~ d ' u11 va1 o n iin altre obgectc; un \-as cerAmich de forma d ' aucell ab el cap d' uii niiimal de quntre potes, ab tres npcndixs cóiiichs do sosteiiimeiit y dos con1 aiielles pera teiiirlo penjat nb u11 cordill: iio té pintures iii adoriios, y eii coii- junt se sembla al del Mtiseu de Geroiia que lie descrit, pero cs de fgbricació iriés basta; y , finalmeiit, uii saicofach de innrhre ah esculptiires eii la cara de devant, que fiiis nl preseilt no I,e tiiigiit occnsió rlc veiire.

1 3 I S C U l ? S

nw

D. JOSEPH PELLA Y FORGAS

Coin r n la vella llar de la Reyal Academia de Bonas Lletras de Barcelona, avuy hi donéin uii lloch a nn conterrani y conipany ineu de tota la viila; jo he sigut triat per portar la paraula de salut y re- cepció, en aquest acte solemnissin~.

Es en Jociyuim Botet y Sisó A qiii obriu las portas de bat. a bat y poseu en el setial, que restava buyt ja ki temps per la inort del espe- cialissiiii y eiiginyós escriptor en Pi y Molist; esun ilrqueólech de debó que ve a 1~endi.c part, desde ara per eliilevant, en la's nostras reposa- das lecturas y aiiiistosos tlebats; es u n arnador y cercador infadigablc: de la historiacatalana a qui doneii entrada; dieuli doiiclis:- ben vingiit sia, - perquh Senyors Academichs, no 'S recull aqui per favor, 8ino que arriba revestit de m6rits propis y porta una significacin gran pel seu origeri literari.

¿Que representa el nou Acadéniich? Ei1 its~uella colla de gironii~s y ampurilanesos, gent de IR Catal~inya

grega, ique han portat bona. cullita a la 1iterat.Lii.a y sobre tot a la historia, en Joaquim Botet hi te una representació ben digna. Certament que la renaixensa histórica a Girona y al Ampurdá, com a cap mes banda de la terra catalana, ha tingut bell esclat y florida: Allí d' en Glanch 6 Illa, d' en Enrich Cla.udi Girbal, d' en Celesti Pujo1 y Camps, 1%' ni] Eiiiili G~ah i t , d ' en Joseph Atmeller, tots de Girons, coiieixe~i les siibstanciosas obras d'historia; com també (1' en Alsius de Bariyo- las; (l.' en Saderra de Olot, d' en Joseph María:Fe~.rer de La Bishal, d' en T o m s y (1' eri Alfaras de Figuerits, d'en Narcis Pagés de Palamós y d ' eri .Toseph Cortils de Blanes y tants altres tots de la generació del 1870 y 1880, y part hi vull jo tariibe. eoin arnpurdanés hiatoriny-

- 66 - re. (') Veus aqui d' ahont es exit tot lo major encoratgenient dels estudis históriehs de Catalunya. 50 vegí en anys de la jovenesa. fundant la Asociaciófz Literario, de Gerom y la Revista de Gerona, jo vegi eii Joaquim Botet esser prcmiat per la Reyal Academia de la 1-Iistoria de Madril ab la seva obra Noticia histhica y nrqueolóyica de la antigua ciudad de Bmporion. Entre aquesta obra de la jovenesa del nou Aca- demich, y que Ilevors. fou per nosaltres sos cornpanys de gran estímol, y una altra que ars mateix ha sigut també premiada, vull dir: Les mo. nedes catalanes. Estudi y desenpció de les monedes Caroliryies, Comtals, Senyorials, Reyals y locals propies de Catalunya, se enclou el trehall

; histórich del nou Academich, omplert en el temps entre mitg de mo- iiogrnfias con1 la de EI Condudo dc .Gero?za,-Los co!zdes Deqieficiarios, Los sarco'fc~gos romano-cristiatzos esculturaclos qwe se conservu1.z e?$ CCL- tc~lz~nya, 1' l i ldvz de les cso-iptures contingz~des en el Cnrtoral de Carles Mcrny cle la cziria eclesiustica de Gerona; corn tamb6 en un altre orde d' estudis, el trehall ~Formacio de ln nncion~litat catalana:^ Sense que, ab tot lo anotat, la llista sia coniple~ta sinó inventari de lo mes selecte.

Obertas las port,as de la Academia, que aritre sos fins primordials de la purificació de la historia catalana S ' ocupa, y donats els antece. dents del noii Acad6micl1, ¿quin tema lisvia de triar. si110 1' de Ernpo- rion, la mara grega del bmp~irdá., la iiostra terra, avuy que li re- mouhe~i las cendias cle son grandissim, robat, barrejat y des t~u i t se. pulcre unas escavacions de que 'u parla tothom aq~iestos dias?

El tema es: Ab 1' estudi solsainent de la ceramica y las. monedas trobadas iesoldre en quin temps va esser fundada la ciutat grega d ' Ampurias. L' arq~ieologia, senyors, bi hnguanyat ja desde ara, al) aqiiestn disertació del n o n hcadéinicli, un curiosissim escanda11 (le la cerkmica descoberta en diferentj: indrets de Catalunya, desde las épocas, n i ~ 1 ditas prehistóricas, fins a n' els temps en que '1s rimans la l l~ i r civilisació en la península ibérica establiren.

El nou Academich, mudada 1' opinió que tenia quaii escrig~ié so11 primer llihre (?), que la f~iiidació fou .a priiicipis del sigle V, tot lo ines a les derrerias d.1 VI abans de Jesucrist~, creu are ha (le re- cularla de niitja centuria aquesta data, posaritla en la primera ineytat del sigle VI.

Ab aixó 110 perisa com Cleroni Pujades, (9 que publica había sigut

( ' J BqnesL;i t,radiciii no s, ealioi~ix pas: Siirten ara eii Maiitialv;itje, eti iorroell:t y altres.

( J Notic& laistóiicn y rrlpiceolágica de l a antigua ciiadrtd (le Ewporion. Madrid, 1879. pag. 27.

( ) Crónica Univeianl de Catnli'fin, tiiiiio 1, lib. 11. cap. IX y XIII.

- 67 - la fundació eii la segona rneytat del sigle-SV, abans de J. C ; ni coin 1' ilustre historiador francés Anatoli Barthelerny, que la posa en dit si. gle 1V ( '), lii ab el Sr. Sanpere, iii ab lo quejo vaig escriure de que la fundació va esser devés els anys de 460 a 450 abans de la nost,ra Era; (9 en cambi S' acosta mes a lo que va coiijecturar en Pujo1 y Gamps al .estudiar las monedas ainpiiritanas. ( 8 )

¿Peque aquest cambi en la opinió? Se diu qu' els nous desc~ibriinents de certimica; qiie un millor es.

tudi de lar, monedas. Se vol resoldre '1 dupte ab 1' arqueologia; y jo crech, Senyors, que es ines qüestió d' historia. ¿La arqueologia com a ciencia auxiliar tB la paraula no mes quan calla 1' historia.

¿Que diuben els historiadors antichs grechs y ronians y '1s geo. grafos?

Si es qiiestió d' historia cerquem, priinerament, la resoliiciO en llurs escrits, no cal anarsen a 1' Arqueología quan hi ha 1' Historia.

La Ilistoria donchs diu que hi ha que admetre una primera viii. guda dels grechs a Espanya, la gran illa del tresor com li deyan, una oinguda aquí inolt y inolt abans de que nasques Ampuiias; perqoe 'S

escriu iiiolt sovint gerieralinent com si, arribar els greclis y fu11dar Aiiipiiiias fos tot a la. hora, com si aquesta ciutat hagues estat la porta de 11~1i. entrada a Espaiiya. Aisóes essencialissiin eii lo q ~ i e ' S

doixat, tant que ab aquesta dist,ilicio S' esclareisen inoltes cosas de las posadas en il~ipte.

No cal ines qiic liegir nb repós a Herodoto y a Rst,i,ahon, y, sense necessitat de reiiiontarnos a las antiquissimas escursions dels grechs poetisadas per Hon~cro y eri las quals S' lii ha penszt veure viatjes dels grechs a Espaiiya, trobern que Eorodoto esplica que '1s priiners grechs que feroii llargas exciirsioiis iiiaritinias varen esser els f'ocerises que tlescobriren 1' Adriitich, la 'llyrreriiii, la 16er.in y l7ctr.tes3o, que fins tingueren aliansa ab un rey de Tartesia ó Andalusia. ( " )

Veus aqiii las primeras arribadas dels grechs :t la Ilieria fund;tnt iin

scguit de colonias en las costas drsde Sirrenia 6 Etruria y fins A la costa avall de nostra terra: corn foren Pyrenr,' Cypsola, Calipolis, Salaii- ris, Labedoneia, y en la sepa.ració dels ibei.0~ y Iigurs prop las bocas del gran Eodano estabiiren IVIarsella.

( ) Les tenz1,s matipiacs de ln GatJe. Reuire des qi~esl ioi~s Biatóriqi~ru. Abril, 1877, Iug. 396,

( 9 Histwin del Sn~purdiln. Estudio (le ln cisili.zncid?a c7a las coiianrcns del LY E. de Chtnlz~ilu. Barcelona, 1883 a 1888, pag. 1GS.

( " Est~~(1io de las monedas de Einpiurins y Rlaode con Si l8 ,itnit(ieiones. Sevillii. 1878, pag. 2.

( y IIlr :~ooo~o, lib. 1.; cap. 163, soii sns propias pnrtiiilxii,

- 68 .. . . Il16s tart, iluiiii Ii;~giiei.iiii (le fugii. ¡ir: Joiiia (sigle VI.), el rey son

alial; de Tartesia o Andnlusia, els lii feu la prelerta, de que viiiguessin $, establirse A Espaiiya, pero no poguent convencels y sabeiit que de dia e11 dia la dominació dels medos anaoa pujant, va donalshi diners perque fortifiquessin, com ha feren,'ab miirallas de gratis carreus treba- llats la llur ciutat. Anys després, aixis fortificats, rls hi ~ o s á siti Har- pago general de Ciro y rls focenses embarcaiit donas, -fills y tresors, rnenos els objectes de marbre o bronzo y las pinturas, sortii-en á la vela, maiiats per Creontiades, afegeix Estrabon completant A Herodo. to , y arrivareri A Córcega y a iiI¿~rsella. (')

Bq~iesta fugida dels focenses de la seva terra y el veiiirsen cap siquest cantó del Mcditerrani no va esser p is pera inillorar y fer creixe ' 1 domini y extensió de las colonias gregas; al contrari. Tant es aisis que coiita Herodoto, que sortits de Focia probaren 11' establirse á las illas Eii~isos, y no podcnt, retornaren 3 Focia, y inolts d' elis S' hi qne- dareri despres d' haber degollat la guarriició que Harpago hi tenia, y altres se n: anareii a corre vel Mediterraiii; son acluestos que tiavega. ien fins a Córcega, ahoiit en els aritielis viatjes hi habinii fuiidat a la pai't orienial de 1 ' illa una colonia que 'S dpya Alaliit; pero la gent de ail~iella trrra va posarse contra d' ells, con1 si fossin pii.at,as o corsaris, y '1s tiirenos o etruscos de la cost,a del devant y '1s cartaginesos del iiiit,jdia en, el Meiliterrani S ' aplegaren tarnbé contra aytals corsaris y devaiit de Cerdenya, en un farnos:ssim comúat naval de que 'n va nnar plena de la seva anomenada 1' antiguitat, talment els ba- i~.ejaren y desfereil que 1 1 ~ cop els grechs toimaren erirera fins a esta- hlirse a Rrgiüm en 1 ' estret de Mcssiria clr: Sicilia. (= ) Queda Ilavors tancat el coiners grech en punt á la cerámica diu uii inoilern autor y aixó era just A la meytat del segle VJ. &Es possible donchs en aqiiells iiioinents cJe desgracia senyalar la fiiridació de la nova colonia Ampu. rias pels focerises A la costa d ' Espiiriya? Es que Marsella sobreixia de gent y pogoti fiindarla? Al eoritiari Narsella est,a.ba volta,dad' enemichs y hurniliada ssgons testimoiii explícit dels vells historiadors de Roma. ( & j

( IIEHUUWO, lib. l., CBP. 163, 164 y 185, E ~ ~ ~ R A H o N , ~ ~ ~ . VI., cap. 1. ( a ) LIEHUUOTO, lib. T., cap. 166 y 166. '~Hl;cYDlDi;s, Lib. I., cap. 13. C~i l iiiiinr eii

iluiilscrol atlas de Geografía nritiga. coiti el ile SPIIIIUER-MEKI~II, A t k ~ s r~ntiquzts, Gotha, 1865. pera ferse cárrecli de lo qiie arliiesta reciiladn significa.

( a j PoTrrrsn. Le comii~eicp des cascspcintv nrilipurv nu VI siacle. Rwi'e nlpueo- lagiqne, toiii. l., 1904.

) I,l?niiit nh detcncih , l u ~ t i n u ~ nbrevinrior ric Trogn-Porripeyo 6% vcii la iiiihi.~.al,lc titii:ii:iii ile >Jni.si.llii, I;i por <:oiitiiiii:i, i:I i-i;.il:ir Laiieiiriris Iss goiliis ilc la

- 69 - Viviiit, seinpre ab por y alarma, veyent ptr tot enemichs aixis en

inni. com e11 tc:rra, en mar cart,aginesos y etmicos, en terra tribus de lagalia y '1s Iigurs, Marsella no estava per gayres expeiidiments colo. iiia'ls. Debiai~ venir tenips millors y'vingueren. Se reviscolA 1' poder dels grechs, ja corrc.rit el siglo V, quaii l-lyeron, tirá de Siracusa, centre y capital de Sicilia y de lo rassa grega al Occident, vencé als cartaginesos, y '1s grechs restahliren Ilurdotnirii del mar.' Llavors Mar. sella poguP eixir del cau de les seves murallea ('), desfd y vence als Liguis y fundá. varias colonias coiii Nissa, Jfonaco, etc. en la costa d' aquestos, ( 2 ) y despi.6~; J. aquest es orde natural, ernprengue la colo- ilisació a terras rnés lluiiyani~s y cap al Occident,, o sia las terras ihé. ricas, filndant a Agde (colonia posterior al'sigle VI), (9 y anant, costa a\'all senlpre a Occident, arriba al gran golf y a la boca de dos rius pos>\ un iiiercat o factoría ern~~o~.ion (mercat), Ainpurias. Pero tot aixo en el sigle V.

Treyam ara que diuheti els geógrafos: Avieiio ab docuiilents d' un periplo fénici del sigle VI descriu el

viatje 11' una iiau pei. las cost,as d' Espanya y de la Galia; navega cap al Nort y troba, en la qu;: es avuy costa catalarla, Lahedoncia, Salau- ris, Callipolis, (9 Tarragoiia, Barcelona, Cypsela, Pyrerie. Tnta la costa, rocas, rnontaiiyas, calas y riiis, aixó si, l~lenas de noins grechs, testi- moni de In primera arribada d' aquestos :i Espanya, y un seguit de ruinas, obra la dominació e t r ~ i s ü a ' ~ cartagitiesa, pero res d' Ampurias: passa devant del golf de Eosas, descriu purit per:punt sos promontoris, rius y c?stanys y noparla d' Ainpurias (9, ¿El], tant precis y minuciós, coin pot ser?

¿Es possihle aixó si Anipui.ia,s hi hagues sig~it fundada7Es ben vist que no asistia. En camhi liarla do Marsella qual furidació es del sigle VI.

Hecateu de Miieto, autor (le1 sigle V, abatis de J. C., no fa esinenl ~1 ' Aiilpurias: Scylax, sigle IV, es el priiiier niitor que anomena a Bni- purias (q.

ciiitat els diss de fe&&, iia entrar cap foraster serisc registrarlo, eii tarnps d s paii

estar com kn plena giierrx etc. Juwrrsus en lii col. Nisard, Ilib. 43, &si. TV. ) Hiotorán del B+iaptwdrin, pag. 146. ( 2 ) ,Jusrih-"a, lil>. 43, cap. 3 .

( ) Bwrsi.. A'oticia histo~icn g/ nrqiheoldgica de la nntigicrc cisdnd (le Errg~oiiiii p g . 21.

( ' 1 Vegis 1' obretn de D. A ~ u u r i Gia~ i l r , Ciufnts focenscs del litoral coset(i, Barcelona 1900,

(9 F ~ m o AVIRNO. Orm m(wiiimm v . 505 & 666. Parla de 3lat.sellx perque era,¡& fundada v. 636 á 700.

Qeogrnpl~i Gvnci >i~i,boi.~s, toiiio 1. piig. 15. , 5

- 70 - Donchs bé, eii resum'de tot aixó: un geógraib del sigle VI (Avieiio)

no troba Ampurias despr6s de descriiire tantas poblacioiis, iiiclus hlarsella; un altre geiigrafo del sigle Vtampoch; y I' primer que ano. mena ~ m ~ u r i a s es del sigle IV. ¿Que vol dir aixó sino que feya poch temps que Ampurias existía'?

La geografía antiga donchs está concordarit ah 1' Historia. Jo 'm penso que no 'ni hi ha pas prou ab la troballa d' alguns gerrets atri- buits al sigle VI, pera mudar una tésis tant fonamentada. Sospesant una cosa y 1' altre, las noticias histói'icas y geograficas antigas y '1s fets indecisos de la arqueologis, tile decanto per lo primer, senyors academichs.

Pero hi ha altres consideracións tant importants com aquestas. En 1' art, de la cerámica con1 en las altres arts, inolt sovint las

formas de fabricació, las menas de estils en la decoracio y dibui. ños, perduran o se copian y passan las etats, gue fins hi Iia a r t s n a ciorials, corn el dels xinos, com el dels egipcis antichs, que tenen una durada. de un remat de sigles, fins seniblan arts iininutables. Per altia part en aixó de la conservació dels vasos y gerros de argila y mes els que serviren pel culte funerari, coin seinblan els troh%ts,y con1 els sa. gi'ats per qualsevol concepte, se conservaven se resbauraven, se afe. gien ab agafas de plom y bronzo ijo u' he trobat en unas escavacions aquest estiu a Bagúr) y se '1s feya durar per temps y mes temps com observan e18 arqneolechs (') ~Dels vlriguts a Ariipurias com objectes sagrats de Jonia o de Marsella quants d' ells eran ja antichs y coil. servats coi11 reliqiiias? Y en quan n las copias, cal no oblidar que llavors com ara siiccehia y S' veu, que mentres las industrias cerb- micas perduran fins al punt de que avuy á Quart aprop de Giro. na (?) y a Quint,ana Redonda (Soria), a la etat mitjana a S. Nvrti Saitocii, per exeniple, (9 troliem la cerámica negra ab dib~iixos fetsab els dits com els esemplars priinitius, aixis de Vetulodia (museu de Florencia) com de la de Selva de Mar, lo que fA dir es imposible fixar cronologias exactas ( * ) perque hi entra ab aixó la consuelut y rubiria

( ') POTRIER Le conímwce des vasespeillts nntigucr ar' VIsiecle. Revzre nvpueolo- g l u e (1. 1904), pag. 49.

( % ) Histová<~ rlal Bnapisr.<lrin pxg. 23 y 242.

( ' ) Vegis en el Muséu de Barcelona els exeiiiplara trobats en el boyt de las, bo l ta~ de 1' nnliga esglesia de S. hlnrti Yarroca.

( I ) Di11 e" RAXON MELIDA, Excauacio~es (le Numancin, (Revista rle. A~chivos. Janer Fehrer, 1908) al tractar de la imitaci4 de la cer8rnica gregii.priinitiva trobada a Ntimancia: nLa Iiistoria del arte está llena desupervivencias de formas,piies nada >,perdura mis que ellas tl trav6s de los siglas y di! las rasas. E i i lo que coucreta-

- 71 - taiit dels fabric:ints coin dels consurnidors ( ' ) y en ti S' acaba que es impossible posarhi datii,. ¿.Coin podrá servir la certimica en ayuestas con- iliciciris ~ ? C I . L tli:terrninai- uii fet tnnt aiustat y coiicrct (le si una ciutat . fou fiinilada ciiicjiiaiita anys eiider~tnt o ciiiquaiita anys enderreix?

Un :iItre cas S' esdeve en la liistoria cle las arts yue coiifoii las datas, es lo que se n ' ha d i t itrcaismi d' iinitació; aixó que es taii fi-e- q!ient en la arqiiitectiira ; ~ h el renaix6ment dels estils; aixó que succe. heix eii la pintlira; aixó que feu dir :l. un gran critich francés que '1s saloinons de I R Catedral clo Bai-celona eran ohra del sigle XV y varen ser fets per un calderer del XVIJ.1, aixó ha passat en la cerkinica tii.inbé del sigles VI y 11, coi11 se veu eii el iiluseu de 17loreiicia.

Desde Sclilieii~ann ab lns sevns renoniadas escavacioiis a Rissarlik ('Pi.oya) Micenas y Tirintn liem coinensat a saber quelcoiil de la cerft- inica pi-iinitiva de Grecia (7 y ha piés iinit iinportancin considera.ble In cerAinica dita iiiicenica eii las obras escritas y eii las colleccions ;v inuscius.

Are sortisseii d' Lin sol iiidret coin alg~ins preterien o ara fos (le Creta mes que de Micenas aquesl art, el cert es que el seti coiners se considera lser A!. Fiirtwaengler del sigle XIV o XV fins al S00 n.vans .e Jes~icrist. cTi:ii t,otris las costas del Mcditerrani diu Desso~ilavy (9 se 11' han doiiat esemplars inés o menys nombrosos y més o iiienys bcn conservats..

;Donclis la cer8i11ica inycénica o consembktnt trobada a Etruria y trobaila n Espi~nya, fins trobats varis exemplars a i\inpurias, vol dir clue 121 ciutat existís XtV o XV sigles avaiis de J. C? No. vol dir que fossin vasos coiise~~vats desde aqiiellas i.eiriot,issinias ceiiturias pels , greclis del sigle Y? Tariipoch. Son si-ncillainent arts de iinitació que (1' aqiiella primer:% y nntiquissima vinguda dels greclis a Espanya, de la y ue trob3 801s rLinas y recorts Avieiio (lespi'es, sl sigle VI, fo~i la intro.

>,tiieiit.e nc 1.e6ei.p n IR cerámica. son rniichos, por cierto los caso8 analogos y t1.a- »tnndo <le rilgiino de ello^ obsrrv:i Pot,tior q w pueile decirsr. eiinndo eoniioii~a iiii nsistriiin de cleeoreeión; pero es iiiiiy dificil decir ciisitdo acaba.»

( ') P. PAKIS. Esmi 8U1. 1' nvt et 1' indu.qtlic <Ir II Exyngne @iniitiric Pnlás, 1904, tomo 11, p. 39. ilili: cOn sait eombicii sont iinpriidentes, en fnit de ceriiiuiqiie, les clironologios trop rigoiiroiiaes, et coiii il fnut tenir con?ptc de Ix 8iirvii~nnr:e do ccrti~ins types, due a la rritine des coiisoinnteurfi aiifant qri' a celle des frihrii:antn.»

( * ) S C H ~ ~ I E D I ~ B N . Atlas tvojrin. Altertbümer, 1874. B ikenae l 1878. Ilios. 1880 Tivynthe, 1886.

( y Ftiicr~.nE'ioLEai S O W C H C ~ R Atlns. Berlin 1819. ( Vases giyciiiiens rltc Mzasir d e Nrt~ckdtel (Suise). Reuue Arclseologipt~e, p. 128:

Jiiliol-Deseiiibre, 1800, Els he vist nl MiiflBii de Neiiohiitel eii el iries de Siing dz nqi~est nug.

- 72 - ducció a Cxtaluiiya. y fins a les terras mes iiiteriors d' Espanya com Córiloba ( ' ) y híumancia ( 2 ) del art de Micenas o Creta o be greeh pr~mitiu en la cer6inica. Opino c o n Pere París (9 que 1' estil grecli aritieh S' espaildí llavors en els tallers de terrisseria ?spaiiyols (abans de f'lindarse Arnpui,ias) y diiraiit mult's sigles els ibers iostaren fidels

. . al estil que había11 apres dels seus primers proveliidors orientals. No hi . . ha iiies qiie reiire ab repüs els herniosissiins exemlj1ai.s que tl ' aquest

ai;t d' imit,k~,ció guarda avuy el inuse~i de ~arceio i i ;~ proceitents de la col<icció Gil de Saragossa y vir~giits del interior 11' Espany;~; alló es art grcch tie segona m$ y encare hen iiiseglira; sernblan copias fet,as per un noy, de dibiiixos q~ials oi'iginals se eiiileviiian curn elengaii- tissi~iis. Y no es arg~iment e l clir que no S' trobin en terras iiiter- mitjüs enlre Espanya y Grecia, pei'qlie surteii taiiibi? a Etruria y ab els mateixos ayres de iinitació y copia sense expoiltanf:itat, precisió y elegancia. ( $ )

Pero ab tot aixó, senyor academichs, eslich eseribint un capít,ol que sernblaria injust cont,ra la cerainic;~.

¿Vol dir aixo, donchs, que la cei.driiics iio es un gros eleiiierit, per 1' estudi (le la.Hiutoria? Clai: que ho es. Ningú pot dupt,a.rne. ' .La caráinica pei la 1nanei.a crJm la t,erra cuyta S' aguanta y no S' consurn per més sig-les que passin, pel sc!u art industrial y clecorati~i, per 'las escenas qiit? represeiita, pcr las inscripcioiis que porta, ti: uiia importancia escepcional, y eri va tenint més ile dia en dia pe1.a 11,

Histurit~; pero pocas vegadas fin$ al punt de precisc~r dates v ar~ys, fundacions de ciutats y acoiitexeinents precisos.

, Aquestos trossos de terrisa, Larrejats en las runas dels despoblats de las oellas ciritsts y castells, certnnielit so11 els priiuers en dirilos qiiinas civilísacions Iian passat per allí y quina ion la Ilur dil'rada' poder y riquesa. Fent escavacioils en 1' eriilerrocat castell dc la meva vila de Bagúr; aquest estiu, sota las rurias iniijeuals,, tot pleg:it grans capas de carbons y cendras, despres trossos d' ollas iiegras, pedras arredoilidas per tirar ab maridrons o fen;is, petxilias y pedras fogue. ras, vnren mostrarme 1' existencia en aquells fonarrieilts d' una eshció nritiq~iissiiiia. Tot segiiit vaig t~.iar y classiíicar la ceráiriica y ab la cerkiiiica dessegliida tainbé uaig pogiier posar en clar y por orde las

-- 73 - civiiisacions de la edat aiitiga,ante roman:i, q ~ i e passareii per a.qciell t~1i.6 de rocas arrodonidas alians que eii els sigles IX g X eixis el ciistell feudal de i! edat iiiitja~ia. Va resiiltar 1' orde scgüeiit:

La ceramica negra primitiva grollrrn; la scva fornia il' ollas ven- t,riidas, L~F: terra. barrejada ab pedret;is, cuyta al aire libre en una fo. g1iei.a o en un clot era de la. que ines u' hi havía; perqii$ naturalmont se confongue ab la industria de imitació de cer~mica negra k t a al forii y al torii quc ha irrihat fiiis aouy al día. Eri el clap o munió de cierimica priniitiva en vaig traure iiiostras (le una de fina, Ilisa, d' u11

color de terrn de sima cla,ra; cuyta. a.l sol o ab poca escalfor, al rescalf de una foguera puig se clesfft a,b els dits molt,as vegndas; las ollas son groix~idas y las nansassense volada: es dintre del art prirnitiu! herino- sa, pulida.; Ilustrosa,ali brill;~nts trossets dr mica.

Venia després una ceiimica grisa ab puntrts fets ab punxii a las nansas, no pei. dibuix, sin6 ]ier indicar la cabuda o altre condici6, igual ii óriiolt seinblant a la cei.áiiriea ti.obatla a 1' illa de Cerdenya. ( ' 1 Aquesta en poca caiit,itat. . .

Entravan dcspiC-: las cerAii~icns gi-ogas ilb senyals ¡le tlibuixos pintats de co!or ile terla iIe sieiia, rliic s' eiill:.issava :ib exeinpl:~i.s de fina,, gioga, iiansas ~lrgantishiiiins ciinili;ir;ililes :il,?xc'iniplai's de Stega pri. iiiitiva. o iiiycGiiica qiie lhe vist al lluséii ilc! Kc!ucliat.rl g altros parts.

Segukiri cn orde ilc? classificaci? las cei.firiiicas gregas.italicas y etruscas, unas de color cle c i s ~:iili(las, iicgras, ab dibuixos incisos coin las trobaclas a Cyienne; era mo!t escassa; finalnient w.ig t,robnr la iic?gra vernissada tlit:~ vulgarrnent campaniana.

Y (1' aquí sense vurhi un sol tros (perqiie tot son trossos y res. seiicer com succeheix en i~iolt's cast,ros priinitius) de cerimica roma- n a , n i ~igillc~t~, cirrtingú ~zgz~ntinu, i i i tnnt sols un tros de teula ro. rnana, res rolni, ja vnig ilescobi'ii' las cert,inicas de 1' etat 1iiit;iai-la, iricnsant ab 1' arabesca ab relluents metilichs y :i,cnbaiii ab els piats catalans pintnts en blau delv sigles XVIT y XVIII.

Ara b6 i;qüc se n' pottiaiire de nquest escaiidall o' inventnri? '

Priiiier de tot, sense por ile eqiiivocarse, 1' iniportancia. del castro de Bagur en las etat,s priiiiitivas, la seva existencia y tambe iinportancia. durant las c:pocas gregas, la tot.al desapariciii al comensar y durant tota 1' epoca romana, y la seva renaixensa, cosa confirmada pei- i' historia, en els sigles I X y X; ab aquesta cerámica arabesca de im. portació, y la seva d~irada corn a castell fins als derrers anys del sigle XVIII en que, t,ambe diu l ' historia, que l' enderrocaren.

- 74 - D' aquest siste.ma es ficil ferneaplicació a Aiiipurias ¿Quina es la

ceriiiiiica. '11i12s abundosa y rica alli?aI,a romana saguiit,ina o aretiria: pi,ob;~ de In inajor importancia de la ciiitat ilui-ant aquesta civilisació, Siig~ieix, en iiuport,aiic.ia, la cer<lii~ica grega italica, iiegra, correspoiient $118 inillors teinps tlel brrrri giech. Abduas arriba11 a-ssei. iins dc '1-

bi:icaciú 1oca.l iiies o riieiios degenei.ada; tarnhe es o b ~ i local uiia ce1.R- inicu ciiyta : i i focli y funi, d~generació de la pi-iiiiit,i\a negra del pnis cliie n' hi ha gei.ros iiiteressants al MLISPLI rle Barcelonaproccilents de la colecci6 (1' rii Ron~u;.lilo !\llaras. Fei'o n i '1s vasos pintnt,s son gayres I I ~ grans y soleiiiiies con1 els qiir Fi pochs iiic?sos he rontcinplxl cii rl M~iséii Et,iriisel~ de F'iorericii~, ver es(31iipIe; iii coiii els del Lolivre, iii

'1s de Fapols, n i SanL l'itersbui.g. No, la cer<iinicn :impui-itnnn ens piiblica la vida y i'iqursa dc ln

ciiitat, sn cls dcrrers t,einps dels grechs-itAichs y dels romans, ella eiis I;est,ifica que 121 üintat vivía. eii el sigle IX. corn eii el ca,stc?il de Bngúi. ab las pessns :irn.b~seas nb rilluents inetAlichs.

'Ilot aisó pot, explicai'rios la c~?i,Lii~ic:i iliiiporit~iia. Deiiiaiiarli iiiss PS cleiiiniinrli mnssn.

Explicació de las Iámines

lCls iiíiiiiernn fnii iefeieiicin nls ol~gectcs rcprcsciitnts, scgiiiiit ln IIiir di8- posició horitzontiil eii les litiniiie~. 1,o pofint entre parAiitesis, indica el nú- iliero 6 lletrn nb que '1s obgectcs iesthn seiiynlnts e11 lo text y In plniin del text eii que se ' 11 pnr1n.-

11.-(:eriiiniccb Chegi~. I;'igu>es 7~eg7,e.q. (JCiiipories). 1 ( p ~ . 23, ]l. 1). 2 ( pl 2:3, 2 1, :< (121. 24, 11. :;l. 4 (+,l. X, 11. 5 ). 5 ( pl. 30, sense iiiínlern j.

111. -(:eruinien Gregn. I < l i g ? ~ ~ ? ~ ? I I ? ~ I ~ I L ~ . ( ~ i i i j > o r i e ~ ) . 1 (pl. 2 C , 11. 6 ) . 2 (pl.26 y 27, ri . 10). 3 (111. 27, 11. 13). 4 (p1n.- iin YO, s. 11.)

TI.-Cci'iLiiiic~. (:raga. I.'igzc7,es laegms. (ICiiiporiei;). 1 (pl. 28, 11. 16). 2 (pl. 28, n . 1'7). 3 ( ~ 1 . 31, e j . 4 (111. 27, 11. 12). 5 (pl. 27, 11 11 ),

\í.-Ceriiiiicib Grega. I,'.igzwes voiges. (Empories). 1 (pl. 30, s. 11.) 2 (pl. 31 y 32, 11. 40). 3 (pl. 31, 11. 3s). 4 (plaiin 31, 1 1 ~ 31). 5 (pl. 32, 11. 45). (; (pl. 31, 11. %A). 7 (pl. 31, 11. 2 4 ) .

'VI.-Oei'iiiiiiai~ (;iSegrr. I<blgtw~s ~(~'iges. (R11111ories). 1 (pl. $2, 11. 47). 2 (pl . 33, s. 11.). 3 (121. 32, 11, 44). 4 (121, 32, 8011- se iiúiniro).

Y1I.-Cei-Rinian iiideteriiiiiia~da~. Aiiiiilcts. (IFmporirs). 1 (pl. :S5 y $6, A). 2 (pl. S6, C). ;! (vi. $2, Ic). 4 h 12, (pl. 38)

TII1.-Ceruiiiicn iiideteriiiiiiada. (16mpories. Agguetii). 1 ( p . 3 y 3 , ) 2 ( l . 3 1). S 1 7 1 . ) 4 (121. 37, J) . 5 (pl. 37 y 88, li. .

I,:L I~~:~EIVI~~X I~TR~.'I~I D. JOAQUIN BOTET Y SISO · el diari .La Ver, de Catnliiiiyau, 1907. S'...

Documents

Transcript of I,:L I~~:~EIVI~~X I~TR~.'I~I D. JOAQUIN BOTET Y SISO · el diari .La Ver, de Catnliiiiyau, 1907. S'...