III. Fichte, Apunts Nets

34
FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Júlia Blay Segon de Filosofia III) JOHANN GOTTLIEB FICHTE 0. De Kant a Fichte El període en què Fichte s‟està formant coincideix cronològicament amb la divulgació del kantisme i, conseqüentment, amb les polèmiques entre els seus seguidors i detractors. De fet, Fichte fou un dels autors bàsics que varen participar en aquestes disputes dialèctiques. Alhora, mentre Kant va publicant el seu sistema (1781,1788,1790,1797) i també els seus deixebles i lectors en comencen a elaborar les seves pròpies visions: per una banda, Grave, Reinhold, Maimon i Beck versarien sobre polèmiques „intrakantianes‟, polèmiques molt tècniques sobre la possibilitat mateixa del projecte transcendental (com acabar-lo o completar-lo). Per altra, trobem a Jacobi, pensador les crítiques del qual no només afecta a la posició kantiana, sinó a l‟estatut de tota la filosofia en general. Ch. Garve (1742-1798) 1782 Recensió, probablement arreglada per l‟editor Feder, de la Crítica de la raó pura. KL Reinhold (1758-1823) 1786 Cartes sobre la filosofia kantiana. 1789 Assaig d’una nova teoria de la facultat humana de representació. [Aquest és el més rellevant]. 1790 Contribucions per a la rectificació dels errors dels filòsofs fins ara. 1791 Sobre el fonament del saber filosòfic [Desenvolupa la seva proposta d‟una filosofia del subjecte]. És el primer autor que explica filosofia kantiana a la universitat alemanya (quan obté una càtedra a la universitat de Jena 1 ). Publica obres de divulgació i discussió de temes kantians i entra amb correspondència amb el propi Kant, el qual li manifesta que és el pensador que més bé l‟ha entès. Ens centrarem sobretot a Assaig d’una nova teoria de la facultat humana de representació, escrit un any després de la segona Crítica, quan pràcticament Kant ja havia desplegat el seu projecte transcendental. En aquest punt ens trobem que el sistema kantià està dividit en dos, cadascun dels quals té el seu principi, que no semblen establir una connexió: - Objecte natural Dimensió cognoscitiva, l‟últim principi del qual seria el jo transcendental en la mesura que el pensar genera unes categories, que són les que permeten la síntesi. - Objecte moral Dimensió moral, l‟últim principi del qual és la llei de la raó, que apareix amb la consciència de la llei moral. 1 Durant vint anys, Jena esdevé el niu de la filosofia on passa pràcticament tot. Alhora, es troba en el nucli de l‟Alemanya reformada i luterana.

description

ddfadsfsdf

Transcript of III. Fichte, Apunts Nets

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    III) JOHANN GOTTLIEB FICHTE

    0. De Kant a Fichte

    El perode en qu Fichte sest formant coincideix cronolgicament amb la divulgaci del kantisme i,

    conseqentment, amb les polmiques entre els seus seguidors i detractors. De fet, Fichte fou un dels autors

    bsics que varen participar en aquestes disputes dialctiques. Alhora, mentre Kant va publicant el seu

    sistema (1781,1788,1790,1797) i tamb els seus deixebles i lectors en comencen a elaborar les seves

    prpies visions: per una banda, Grave, Reinhold, Maimon i Beck versarien sobre polmiques intrakantianes,

    polmiques molt tcniques sobre la possibilitat mateixa del projecte transcendental (com acabar-lo o

    completar-lo). Per altra, trobem a Jacobi, pensador les crtiques del qual no noms afecta a la posici

    kantiana, sin a lestatut de tota la filosofia en general.

    Ch. Garve (1742-1798)

    1782 Recensi, probablement arreglada per leditor Feder, de la Crtica de la ra pura.

    KL Reinhold (1758-1823)

    1786 Cartes sobre la filosofia kantiana.

    1789 Assaig duna nova teoria de la facultat humana de representaci. [Aquest s el ms rellevant].

    1790 Contribucions per a la rectificaci dels errors dels filsofs fins ara.

    1791 Sobre el fonament del saber filosfic [Desenvolupa la seva proposta duna filosofia del subjecte].

    s el primer autor que explica filosofia kantiana a la universitat alemanya (quan obt una ctedra a la

    universitat de Jena1). Publica obres de divulgaci i discussi de temes kantians i entra amb correspondncia

    amb el propi Kant, el qual li manifesta que s el pensador que ms b lha ents.

    Ens centrarem sobretot a Assaig duna nova teoria de la facultat humana de representaci, escrit un any

    desprs de la segona Crtica, quan prcticament Kant ja havia desplegat el seu projecte transcendental. En

    aquest punt ens trobem que el sistema kanti est dividit en dos, cadascun dels quals t el seu principi, que

    no semblen establir una connexi:

    - Objecte natural Dimensi cognoscitiva, lltim principi del qual seria el jo transcendental en la

    mesura que el pensar genera unes categories, que sn les que permeten la sntesi.

    - Objecte moral Dimensi moral, lltim principi del qual s la llei de la ra, que apareix amb la

    conscincia de la llei moral.

    1 Durant vint anys, Jena esdev el niu de la filosofia on passa prcticament tot. Alhora, es troba en el nucli de lAlemanya

    reformada i luterana.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    Parlar de conscincia de llei no s el mateix que parlar del jo penso que acompanya a totes les

    representacions Per completar la filosofia transcendental cal plantejar el tema de la relaci entre el

    moment teric i el prctic de la conscincia. Per Kant seria simplement una condici de convivncia

    pacfica purament juxtaposada, ja que no estableix una estricta connexi entre ambds mons. Tanmateix,

    Reinhold afirma que per acabar de completar la FT hem de revisar-ne a fons els principis: Tenim una dualitat

    de principis lestatut dels quals no ha estat aclarit.

    Si el mtode transcendental vol dir que les condicions de possibilitat de tot mbit objectiu depenen de la

    constituci de la subjectivitat, Kant no ha justificat encara que la objectivitat terica i la prctica depenguin

    igualment de la subjectivitat de la ment. Fa falta una disciplina sobre la subjectivitat o la conscincia

    des de la qual es justifiqus per qu la conscincia t dues dimensions. Fa falta una disciplina prvia que

    seria la que dna el fonament de tot el saber filosfic (saber filosfic en general en tant que Reinhold noms

    concebia una filosofia com a tal, la transcendental).

    Alhora, a la tercera crtica apareix un tercer i ltim mbit: lesttica. Com es justifica aquest tercer mbit

    respecte els altres dos? El que planteja Reinhold s un tema dorganitzaci sistemtica, per alhora tamb s

    un tema de fons, ms profund: Si les condicions de possibilitat de tota validesa estan en la conscincia, fa

    falta un disciplina sobre la conscincia en general (no focalitzada en especial en la vessant terica, moral o

    esttica); noms aix entendrem plenament lexperincia terica, prctica i tica de tot sser conscient.

    De fet, Reinhold afirma que si aix no s justificat, en certa manera la filosofia kantiana depn de facto,

    dels fets, partint de la constituci que hi ha teoria, art i moral. Per si tota objectivitat depn de la conscincia,

    la unitat de la conscincia ha de poder explicar aquestes dimensions. Malgrat tot, haurem desperar dos

    segles per trobar aquesta teoria del subjecte; haurem desperar a Heidegger, qui intentar dur-la a terme amb

    al seva filosofia del Dasein.

    Reinhold es proposar desplegar aquesta disciplina, unificant les tres crtiques de Kant en una doctrina

    general de la conscincia (Sobre el fonament del saber filosfic). Fichte s un dels autors que seguir

    aquesta lnia (filosofia el fonament ltim), com tamb Schelling i Hegel. Tanmateix, Reinhold rpidament

    abandona el projecte afirmant que la seva idea no est tan ben desenvolupada com la de Fichte.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    JS Beck (1761-1844)

    1796 nica perspectiva des de la qual ha de jutjar-se la filosofia crtica.

    GE Schultze (1761-1833)

    1792 Enesidem, o sobre els fonaments de la filosofia elemental subministrada pel Professor Reinhold a

    Jena.

    Especialista en filosofia antiga, publica un text de dileg (com Plat) contemporani, on agafa com a imatge el

    pensador escptic Enesidem. El dileg tracta sobre el projecte de Reinhold (completar la filosofia

    transcendental amb una filosofia primera de la conscincia). Schultze far observacions crtiques sobre

    aquesta lnia filosfica, partint de dues argumentacions:

    1. Primacia de la lgica o la filosofia transcendental?

    Segons Kant, i Reinhold tamb ho mant, laparell categoria s el que dna objectivitat al coneixement

    Permet la constituci final de lobjecte com a objecte i laplicaci dels conceptes i judicis. Paradoxa: Don

    extreu Kant les categories? De la lgica. Si les categories sn extretes de la lgica, quina s la disciplina

    primera, la filosofia transcendental o la lgica? La filosofia transcendental depn de la lgica perqu sense

    ella no en podria extreure les categories Quin s el moment de fonamentaci ltima? En el subjecte

    transcendental o en la lgica? Sent fidels al projecte transcendental, caldria obtenir les categories no a partir

    de la lgica, sin a partir de la prpia autoactivitat del jo. s a dir, lautoactivitat del pensar hauria de generar

    les categories.

    2. Mera psicologia emprica?

    Kant, com tamb Reinhold, quan vol arribar a lltim fonament, es refereix a les facultats i als seus diversos

    continguts (Enteniment-categories, sensibilitat-espai/temps; ra prctica-llei moral). No obstant, si la filosofia

    vol justificar, s a dir, demostrar per principis apodctics i no simples generalitzacions empriques, els principis

    que articulen tota levidncia objectiva (terica, prctica o tica), ho pot fer una filosofia que es desplega com

    a anlisi de de facultats? Quan parlem de facultats sempre ens referim a certa ment Com pot donar

    principis absoluts una anlisi de les facultats humanes? En tot cas, diu Schulze, des duna anlisi podrem dir

    que de facto la nostra ment est disposada de forma tal que articula aix lexperincia, per no ho podrem

    remunta a de iure.

    Per tant, malgrat que potser s que s veritat que Kant ha descobert certes necessitats internes de la nostra

    ment (com per exemple que sintetitzem lexperincia en lespai i el temps), seria una necessitat de la nostra,

    no de totes les ments. Noms ha descobert les veritat internes de la nostra ment; la forma en qu la nostra

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    ment combina les representacions s real, per potser hi ha altres ments que ho poden fer duna altra

    manera. En aquest sentit Kant no ha superat lescepticisme dels antics2.

    Si el que fa la filosofia transcendental s una descripci psicolgica de facultats, difcilment podrem arribar a

    una justificaci apodctica; noms pot donar principis relatius a nosaltres.

    El fonament ltim shauria de basar en una disciplina que ens dna lestructura de tota conscincia

    possible, i per fer aix no nhi ha prou amb el nostre llenguatge, ja que aquest s massa depenent de la

    nostra experincia psicolgica. Com podem descriure en termes psicolgics lestructura de tota

    conscincia finita i racional?

    s per aquest motiu que Fichte concebr una filosofia ltima que no giri el seu dileg entorn les facultats, sin

    que, essent gaireb matemtica, versi sobre les pures estructures dactivitat de sntesi sense esmentar noms

    psicolgics3. Aix podrem construir a priori lestructura de tota conscincia possible, determinar totes les

    condicions que tot sser ha de complir per poder-lo determinar com a conscincia. Aix, arribar a la

    conclusi que Du no ho s Aix desencadenar polmiques que lacusaran dateu.

    FH Jacobi (1743-1819)

    1785 Sobre la doctrina de Spinoza en cartes a M. Mendelssohn.

    1787 D. Hume sobre la creena, o idealisme i realisme.

    Jacobi s un autor difcil dencabir perqu no vol ser considerat un filsof, ja que les seves tesis es basen en

    la destrucci de la mateixa filosofia. s un autor sistemtic i alhora agut, que sap veure els problemes

    centrals de la filosofia transcendental (Kant, Fichte i fins i tot arriba a Hegel). Per tant, sel podria considerar

    com un franctirador que sense cap nim de crear una doctrina prpia va disparant a les altres. Aix, obliga els

    altres filsofs a respondre les seves objeccions i, fins i tot acaba mobilitzant tot el conservadorisme filosfic.

    El seu primer text s publicat el 1875, quan Kant ja comena a ser conegut: Cartes sobre la doctrina de

    Spinoza M. Mendelssohn (racionalista anomenat el bon mendelssohn en ser un home molt ntegre des del

    sentit moral). En lobra, els personatges principals de la poltica sn Spinoza, Mendelssohn i tamb Lessing,

    representant dels intellectuals de Berln (racionalisme illustrat). Jacobi es pos a estudiar Spinoza desprs

    de lafirmaci de Lessing (qui digu que racionalista equivalia a ser spinozista), estudis els reflexions

    dels quals les va comunicar a Mendelssohn. Se nadona que lordre dels conceptes t una necessitat interna,

    i que, consegentment, si treballem amb ells sempre ens trobem en la necessitat, una necessitat racional de

    deduccions, en un mtode. La filosofia que en sortir ser determinista. La necessitat del concepte,

    traduda en termes de cosa s lordre de la determinaci: s el mateix lordre de les idees que lordre de les

    2 Indirectament Schulze deixa a entendre que els antics eren ms savis que els moderns, ja que eren conscients de les

    limitacions del saber hum. De fet, diu que els dilegs platnics acaben en aporia perqu mai es pot arribar a una definici completament universal. 3 Aquesta s la ra per qu s tan difcil dentendrel.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    coses. Negaci de la llibertat Negaci de la moralitat i la responsabilitat moral. No t cap sentit la

    idea tradicional dun Du.

    Jacobi dir que Spinoza s el model de la filosofia racional i, de fet, de tota la filosofia en general. Aix, tota

    filosofia conseqent porta al determinisme, i aquest s el cap propi del coneixement. De fet, a una carta del

    1799 a Fichte, Jacobi li diu que tota filosofia porta al nihilisme4: Tot all que nega tota filosofia s un supsit

    de la vida, de la vida immediata, de la nostra vida quotidiana. En la nostra vida pressuposem que som lliures,

    que hi ha responsabilitat moral o que existeix Du. I de fet, aix s el que articula la vida. A ms, al filosofia

    no noms nega la llibertat, la moralitat o Du, sin que lordre necessari i lgic del concepte tamb nega un

    altre supsit de la vida: que hi ha altres llocs. La filosofia nega que pugui haver-hi o es pugui demostrar un

    mn extern. La filosofia nega, seguint un ordre intern necessari i racional, tot el que constitueix la vida;

    sense aquests supsits, la vida no pot ser possible.

    De fet, tot el que constitueix la vida ho afirmem pel sentiment, una mena dintuci interna arrelada en la

    prpia vida on sempre ens hi trobem immersos. Per aix la certesa de la vida i del que larticula no est pas

    en la ra i el concepte, sin en la xarxa de sentiments i intucions immediats que tota conscincia

    experimenta en si mateixa5. Si ho analitzem, ho destrum

    6.

    Per tant, noms dna dues opcions: o filosofia o vida plena. La filosofia s una pura construcci intellectual

    que no t res a veure amb la vida, i s per aquest motiu que ell pren la decisi dabandonar al filosofia i

    noms fer crtica de tota posici filosfica/determinista. I s per aquest motiu que a ms escriu al bon

    Mendelssohn racionalista i li pregunta que si creu en la moral i en la vida, deixi la filosofia.

    Lobra va causa tant dimpacte que:

    1) Va posar de moda a Spinoza entre els joves.

    2) Quan Jacobi publica la seva obra, sespera la rplica de Mendelssohn, qui en un principi no la vol fer i

    finalment mor dos anys desprs. Aix, els intellectuals almenys trien a Kant perqu intentin frenar el

    possible perill de caure en la irracionalitat a causa de lapologia que Jacobi fa dels sentiments per parlar

    de la vida (els sentiments no poden ser controlat si es poden basar com a articulaci dun dileg). Pura

    fe, pur sentiment, pura intuci = irracionalitat. Kant en un primer moment no vol entrar en la polmica,

    per al final shi veu obligat en adonar-se que Jacobi el cita per fonamentar la seva tesi que el

    coneixement s determinista. 1786: Qu significa orientar-se en el pensament?: Opuscle en el que

    Kant afirma que la filosofia de la que parla Jacobi s la dogmtica, lanterior a la Crtica, per a la Crtica

    mostra que tot s compatible amb la llibertat. Fichte dir que a vertadera filosofia que ens aporta Kant s

    lnica que ens reconcilia a la vida, que li acaba donant ra a la vida: hi pot haver llibertat, moralitat i una

    creena raonable amb Du, cosa que nega la filosofia dogmtica conseqent.

    4 Jacobi s el creador daquest terme, i s Nietzsche, desprs de llegir a Tolstoi i Dostoievski, que ladopta.

    5 Lalemany s dels pocs que ha arribat als textos de Pascal, filsof francs que afirma que el cor te raons que la ra mai podr entendre La vida s absolutament certa, ens diu el sentiment, i la filosofia mai podr demostrar el contrari. En el moment que ens comencem a preguntar sobre la validesa dun sentiment ja neguem la vida. Nietzsche dir que tota la histria doccident nega la vida (determinisme i fatalisme) i, per tant, porta al nihilisme. Fins i tot Jacobi titlla a Fitche de nihilista, Fichte, qui havia intentat conciliar la vida i la filosofia. 6 Jacobi posa un exemple molt illustratiu: Si analitzem un sser viu a fons, lhem de matar, disseccionar.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    Per tant, hem de tenir present lobjecci de Jacobi a la filosofia per entendre qu passa amb els autors

    posteriors: Fichte, Schelling i Hegel intentaran dir que la seva anttesi noms s consistent si prenem com a

    model a la filosofia dogmtica anterior a Kant. La filosofia transcendental i la vida sn compatibles: la FT

    redueix el saber en el fenomen i deixa oberta la possibilitat de la llibertat.

    1. FICHTE: VIDA I OBRA

    1762 Neix a Ramenau d'una famlia de teixidors.

    1774 Protegit pel noble E. von Miltitz, estudia batxillerat a la fundaci acadmica de Pforta, un dels centres

    ms prestigiosos per a la formaci humanstica i teolgica en l'mbit reformat (luter). Tamb el marquen

    molt els aspectes del pietisme, molt allunyat de la religi dogmtica, com Kant.

    1780 Ingressa a la universitat de Jena, on romandr fins a 1784, en principi com a estudiant de teologia, per

    dedicant-se desprs a la filosofia i al dret. T per professors els darrers representants de la tradici

    leibniziano-wolffiana en metafsica i en iusnaturalisme, i coneix la filosofia de Spinoza per la publicaci de

    les Cartes de Jacobi. La lectura de Jacobi el fa trontollar i problematitzar tota la seva existncia: Jacobi li

    ha mostrat que si afirma la vida, que en el fons seria afirmar els valors del cristianisme (llibertat,

    moralitat), ha de negar la filosofia. Per, com que la lectura de Jacobi el porta a llegir Spinoza, en llegir

    Spinoza queda enlluernat i convenut de la seva veritat racional. Llegint Spinoza sadona que la seva

    posici s racionalment vertadera, per ms que nega els seus sentiments ms ntims Paradoxa: Si

    pensa, Spinoza t ra; per si sent, no, perqu lobliga a renunciar als valors mnims de la religi

    cristiana.

    1788 Deixa la carrera i comena a treballar com a preceptor privat a Zurich, on contrau matrimoni amb la filla

    del poeta Klopstock, un dels exponents del nou moviment literari del Sturm und Drang.

    1790 Treballa com a preceptor a Leipzig, Zrich i Varsvia.

    Llegeix les crtiques de Kant: rebutja la seva formaci racionalista com a pur dogmatisme i comena la

    interpretaci de la filosofia transcendental com a filosofia de la llibertat i de la praxi en una lnia afina a la

    de Jacobi. Creu que la Crtica de la ra practica dna validesa a all que per a Jacobi noms sn

    sentiments. Per primera vegada tenim una filosofia compatible amb la vida: la filosofia transcendental.

    Fichte se nadona que hi ha un problema a resoldre: que subsisteix encara a lanttesi mostrada per

    Jacobi: la primera Crtica fonamenta el fenomen (aix s determinisme) i laltra la moral (llibertat). Entre

    aquests dos mbits segueix encara una mena danttesi, per ms que aquesta estigui donada per la

    prpia deferncia fenomen-nomen. Fa falta aclarir ms la relaci entre el moment teric i el prctic

    perqu tal com Kant els ha exposat no deixa de subsistir una mena de residu parallel a lanterior. Com

    s compatible tot amb la mateixa conscincia? Aix apunta a Reinhold: Aquests dos mbits shan de

    reunir per completar b el projecte transcendental de Kant.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    1791 Viatja a Knigsberg per a conixer personalment Kant. Desprs d'una primera entrevista prou freda,

    redacta i presenta a Kant un treball de pura "ortodxia crtica", Versuch einer Kritik aller Offenbarung

    [Assaig d'una crtica de tota revelaci], que Kant jutja molt positivament. Inspirant-se en la segona crtica,

    fa un pas que Kant ja advertia que es podia fer per que ell encara no lhavia fet (el de la religi el fa el

    93): aplica les conseqncies de la segona crtica en el terreny de la religi per veure quin sentit racional

    t parlar de revelaci. Lnic sentit racional de la revelaci s un: Du es manifesta amb limperatiu de la

    moral. Du est en el mn moral.

    1792 L'assaig de Fichte apareix de forma annima per error de l'editor, de manera que la intellectualitat el

    pren per un escrit de Kant. En conixer-se finalment el vertader autor del treball, Fichte obt el

    reconeixement pblic com a "hereu" de Kant.

    1793 En plena radicalitzaci de la revoluci el deu doctubre sinstaurava el Comit de Salvaci Pblica-,

    Fichte surt en defensa dels principis de la revoluci amb l'escrit Beitrge zur Berechtigung der Urteile des

    Publikums ber die franzsische Revolution [Contribucions per a l'esmena dels judicis del pblic sobre la

    revoluci francesa]. Els principis de la revoluci van lligats amb els principis de la ra (com Kant defensa)

    i per aix els defensa.

    Igualment defensa l'idealisme kanti de les posicions realistes i escptiques dels seus intrprets

    contemporanis a la Rezension von Aenesidemus [Recensi de l'Enesidem], l'obra publicada per Schultze

    l'any anterior.

    La filosofia determinista de Spinoza est basada en la substncia i les causes. Si ens situem a la filosofia

    transcendental kantiana, tenim una nova forma dexplicar la realitat. Fichte fa una mena descripci de les

    doctrines filosfiques basada en la terminologia de Kant: hi ha unes filosofies centrades en la substncia

    (dogmtiques); i una altra centrada ms en el jo com a activitat (idealisme transcendental). Les filosofies

    dogmtiques sn realistes ja que el model objectiu s el que priva; laltra ser idealista, en el sentit que el

    jo s el ms essencial.

    Ambdues formes de pensar no noms corresponen a dos sistemes especulatius diferents (amb un

    pensem en termes de substncia i amb laltra en el jo i els seus productes; el jo a travs dels seus

    esquemes pot conixer i a travs de la llei pot construir un mn). Aquesta alternativa no noms s tria

    sin que sobserva a la prctica: un filsof dogmtic o realista, que vol explicar la conscincia en termes

    dobjecte, acaba sent eudaimonista, ja que es basen en la natura per explicar-ho: tots els ssers volen

    ser realitats tica de la felicitat. Es considera lhome a com a substncia, com a sser de la natura.

    Alhora, en termes poltics, leudamonisme tic tamb correspon a labsolutisme: qui s eudamonista li

    demnia noms al sobir que sigui un pare per als sbdits i que els faci felios aportant-los benestar.

    En canvi, qui s idealista (i pensa el jo com a activitat), el principi moral es basa en el deure, perqu el

    deure s lnic que t a veure amb la dignitat tica del deure. Conseqentment, una tica del deure

    en el terreny juridicopoltic no li demana la felicitat al sobir, sin que instauri un Estat de dret (com el que

    sinstaura a Frana), on no es tractin les persones com a sbdits, sin que es respectin els seus drets.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    No hi ha posici terica que no impliqui una posici prctica (i viceversa): no hi ha teoria sense acci ni

    acci sense teoria. Els revolucionaris, encara que no ho spiguen, en tica serien kantians, i els

    conservadors, eudamonistes, aristotlics.

    Fichte, a Contribucions per a l'esmena dels judicis del pblic sobre la revoluci francesa, aposta per

    lopci kantiana, la de lEstat de dret, malgrat els resultat de lpoca del terror. s per aquest motiu que

    s acusat de jacob a Alemanya, ja que all jacob significa nicament partidari de la Revoluci

    (sengloba en el mateix sac els jacobins i els girondins) s un considerat un perill pblic. s per

    aquest motiu que ser de gran influncia a Frana al segle XIX en els sectors ms republicans, ja que es

    veur en Fichte el suport teric de la Revoluci francesa.

    1794 En traslladar-se Reinhold a Kiel i deixar lliure la ctedra de Jena, Fichte s cridat per a ocupar-la: la seva

    tasca acadmica es desenvolupa amb un enorme xit entre l'alumnat, que dhuc eclipsa la filosofia del

    "vell professor" de Knigsberg.

    D'una banda dna conferncies de divulgaci, com les Vorlesungen ber die Bestimmung des Gelehrten

    [Llions sobre el dest del savi] i les Vorlesungen ber Geist und Buchstabe in der Philosophie [Llions

    sobre esperit i lletra en filosofia]. De l'altra inicia l'exposici tcnica de la seva filosofia, entesa com a

    culminaci sistemtica del transcendentalisme kanti: Uber den Begriff der Wissenschaftslehre oder der

    sogennanten ersten Philosophie [Sobre el concepte de Doctrina de la Cincia o de l'anomenada filosofia

    primera], Grundlage der gesamten Wissenschaftslehre [Fonament de tota la Doctrina de la Cincia].

    Durant els segents anys aniran apareixent els desenvolupaments prctico-jurdics del sistema, aix com

    diversos intents de clarificaci de les dificultats inherents al seu idealisme.

    Entre els seus alumnes es trobaran Hlderlin, els Schlegel, Novalis.

    Fichte a Jena reelabora els temes de Kant i construeix un sistema basat en les seves idees per duna

    forma molt ms acurada que la que es desprn a la Crtica. La filosofia o idealisme transcendental com a

    fonamentaci del realisme empric No hi ha coneixement sense temps i espai, ni sntesi de dades.

    Fichte afegeix un terme nou per designar aquesta filosofia: Wissenschaftslehre Doctrina de la cincia

    [com a saber fonamentat], basada en el mtode transcendental.

    A Jena exposa sistemticament tota aquesta disciplina, que seria la culminaci del kantisme anant un

    pas ms enll. Primer parteix de textos introductoris al treball tcnic del filsof (Llions sobre el dest del

    savi, Llions sobre esperit i lletra en filosofia, Sobre el concepte de Doctrina de la cincia), per passar

    desprs al Fonament de la Doctrina de la cincia, on es discutir qu s ser conscincia. Una vegada

    aclarit el fonament, passar a justificar des dell les altres disciplines filosfiques.

    1795 Grundriss des Eigentmliches in der Wissenschaftslehre [Esbs d'all especfic de la Doctrina de la

    Cincia].

    1796 Grundlage des Naturrechts nach Prinzipien der Wissenschaftslehre [Fonament del dret natural segons

    principis de la Doctrina de la Cincia].

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    1797 Amb la Erste Einleitung in die Wissenschaftslehre [Primera introducci a la Doctrina de la Cincia] i

    Zweite Einleitung in die Wissenschaftslehre, fr Leser, die schon ein philosophisches System haben

    [Segona introducci a la Doctrina de la Cincia per a lectors que ja tenen un sistema filosfic], Fichte

    emprn una nova exposici de la disciplina fonamentadora per tal de clarificar la primera presentaci de

    1794.

    1798 Exposici a classe de la Wissenchaftslehre nova methodo [Doctrina de la Cincia segons un nou

    mtode], de la qual sols es publica el primer captol junt amb les dues introduccions anteriors.

    Das System der Sittenlehre nach den Prinzipien der Wissenschaftslehre [El sistema de la doctrina moral

    segons els principis de la Doctrina de la Cincia].

    Segona exposici i intent de publicaci de la Fonamentaci de la Doctrina de la cincia, ja que havia

    estat molt polmica. La publicaci daquest text es veu interrompuda lany segent, i per aquest motiu

    noms conservem els apunts dels alumnes durant les classes. De les tres versions que sen t la de

    Krause va tenir gran influncia a Espanya

    1799 Els grups conservadors de Saxnia aprofiten la publicaci de l'assaig Uber den Grund unseres Glaubens

    an eine gttliche Weltregierung [Sobre el fonament de la nostra creena en un govern div del mn] per

    acusar a Fichte d'ateisme. Malgrat la seva rplica negant radicalment l'acusaci, la polmica genera a

    Jena alguns avalots populars i el govern, tot aconsellat per Goethe, decideix de prescindir de l'activitat

    docent del filsof. Fichte es refugia a Berln, on llavors imperava una certa llibertat d'expressi, i es

    dedicar durant alguns anys a la docncia en cercles privats.

    Kant publica un article a l'Allgemeine Literaturzeitung on, tot declarant insostenibles les posicions de

    Fichte des de la lletra de la KrV, intenta de desvincular-se pblicament de la seva filosofia.

    Fichte parla de termes vinculats amb la religi. Inicia un curs sobre Du i la immortalitat de lnima de

    finals del 98 al 99 i publica un article on avana ja la seva posici sobre aquests temes: Sobre el

    fonament de la nostra creena en un govern div del mn. Aquest text servir de pretext pels seus

    opositors de culpar-lo de jacob i ateu El fan fora Schelling s el seu substitut.

    [Segona poca de Fichte]

    En la segona etapa de Fichte no trobarem cap text tcnic publicat, noms articles de divulgaci, ja que creu que

    la paraula fixa i pot portar malentesos. Se centra en el paper de Napole: LEstat de dret ha de passar a

    lautocrcia sempre?

    1800 Publica el text de divulgaci Die Bestimmung des Menschen [El dest de l'home], i l'assaig

    politicoeconmic Das geschlossene Handelsstaat [L'estat comercial tancat], on defensa un sistema

    socialista i autrquic.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    1801 En conferncies privades Fichte inicia una nova forma d'exposar la seva filosofia, tot insistint, per, que

    les noves posicions mantenen la continutat doctrinal amb les anteriors: Darstellung der

    Wissenschaftslehre [Exposici de la Doctrina de la Cincia].

    1805 Dicta a Berln les conferncies sobre filosofia de la histria intitulades Grundzge des gegenwrtingen

    Zeitalters [Caracterstiques de l'poca present].

    Es cridat per la universitat d'Erlangen, on continua l'exposici del seu nou pensament:

    Wissenschaftslehre de 1804-5 i Uber das Wessen des Gelehrten [Sobre la natura del savi].

    Dicta a Berln unes altres conferncies on exposa la seva reconsideraci i apropament a la religi: Die

    Anweisung zum selingen Leben oder die Religionslehre [El cam vers la vida santa o doctrina de la

    religi].

    1807 Desprs de traslladar-se a Knigsberg per causa de la guerra franco-prussiana, retorna a Berln, on

    pronuncia els clebres Rede an die deutsche Nation [Discursos a la naci alemana].

    1810 Es funda la universitat de Berln: Fichte s nomenat professor de filosofia i el 1811-12 n'ocupa el rectorat,

    tot organitzant el primer pla d'estudis de la instituci.

    A les classes, segueix explicant la nova Doctrina de la Cincia i reprn els temes de la seva filosofia

    poltica.

    1814 Mor d'una epidmia de tifus provocada per la nova guerra contra Napole.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    2. CONCEPTE I SISTEMA DE LA WISSENSCHAFTS LEHRE

    El perqu de la filosofia de Fichte t a veure amb la polmica de Jacobi: una cosa s fer filosofia i laltra,

    totalment contrria, s la vida. Per a Fichte, filosofem per respondre certes necessitats que ens planteja

    la vida immediata No hi hauria filosofia si no s perqu neix de la vida i, finalment, torna a ella. Noms

    quan retorna a la vida aquesta vida passa a ser plena i mximament efica perqu ha estat aclarida7.

    En efecte, per qu el punt de vista especulatiu i, amb ell tota la filosofia, si no s per a la vida? Si la humanitat no hagus tastat aquest fruit prohibit, podria prescindir de tota la filosofia. Per en ella est arrelat no noms en la llum de la reflexi sin tamb en la de la immediatesa voler albirar aquella regi per damunt de lindividu; i el primer que plantej una pregunta sobre lexistncia de Du trenc els lmits, sacsej la humanitat fins als ms pregons fonaments, i la colloc en un combat amb ella mateixa que encara no ha acabat i que noms pot acabar-se per un avan auda vers el punt suprem des del qual lmbit especulatiu i prctic apareixen unificats. Comenrem a filosofar per orgull i aix destrurem la nostra innocncia; albirrem la nostra nues i de llavors en filosofem per necessitat per a la nostra redempci.

    Fichte a Jacobi, 3.8.1795 (GA, III-2, 392-393).

    En la mateixa vida es fan preguntes que van ms enll de la immediatesa i que, conseqentment,

    problematitzen la vida. Les tensions de la humanitat noms poden acabar en qu especulativament haguem

    ents que la veritat t a veure amb la vida i que a travs de lacci de la prctica ens reconciliem amb el mn.

    Tot el nivell especulatiu de la filosofia t com a funci acabar amb les preguntes especulatives,

    deixar-les enrere per tornar activament a la vida.

    7 Fort parallelisme amb el mite de la caverna platnic.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    Globalment, el nom de Doctrina de la Cincia (que equival a la Filosofia transcendental) seria el que

    correspondria en termes kantians a les estructures a priori (all apodctic i necessari). Noms sn totalment

    demostratives en evidncia apodctica les segent disciplines:

    - Fonament de tota la WL (Estructura de la conscincia en general)

    - WL terica

    - WL prctica

    - Doctrina del dret

    - Filosofia de la religi

    Les filosofies aplicades no serien a priori, ja que estan aplicades als fets, de manera que ja no tenen la

    mateixa evidncia que els purs principis.

    La primera disciplina de la WL, ja anunciat per Reinhold per exigncies del mtode transcendental, ha de ser

    lestudi de la conscincia (construir lesquema complert de lesperit finit) A aix se lanomenar

    Fonament de la Doctrina de la Cincia o, simplement, Doctrina de la Cincia a seques. Aclarida lestructura

    de la conscincia/subjectivitat, podem deduir des daqu els principis de les altres disciplines filosfiques:

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    Doctrina de la cincia terica No va ser escrita mai sistemticament, ja que Fichte afirm que Kant

    ja lhavia deixat ben redactada a la Crtica ( = Doctrina dels principis de lenteniment).

    Doctrina de la cincia prctica: Fichte es concentra en aquesta branca de la WL, en fonamentar els

    principis de lacci.

    Un cop fonamentat lmbit prctic, hi ha dues disciplines que connecten aquest amb el teric, el principi de

    les quals tamb es pot fonamentar a priori:

    Doctrina del dret, que connecta la moralitat i el mn, ja que no noms parlem de deures interiors de la

    conscincia (intencionalitat), sin duna llei que t capacitat coactiva sobre la conducta externa.

    Filosofia de la religi (o com Kant lanomena, Doctrina dels postulats).

    Aclarides aquestes disciplines, tenim tancat el nivell transcendental, devidncia mxima o apodctica. A partir

    dara, es poden constituir les disciplines aplicades o exposicions populars dels textos tcnics, i retornar a la

    vida.

    Ara b, cal destacar que hi ha un moment introductori, que s clau a causa de la dificultat del nivell

    transcendental, sobretot el nivell teric Cal preparar lhome real a la filosofia. Dentrada, lhome real (tamb

    anomenat conscincia immediata) sempre est situat en el mn de lexperincia o de la vida, s a dir, de la

    facticitat. La filosofia comena per lexperincia (on hi ha la realitat inicial) i aquesta, malgrat pugui arribar a

    ser molt abstracta, sempre ens vol aclarir la vida.

    Quan Fichte parla de la vida immediata com a punt de partida, el terme experincia t un sentit ms ampli

    (per aix s sinnim de vida) que el que tenia Kant. Quan Kant parla dexperincia, sempre t una

    connotaci dexperincia cognoscitiva segons el model de la cincia fsica; per a Fichte, lexperincia s tot el

    que passa, tot el que en som conscients al llarg de la vida. Engloba tant moments cognoscitius, com

    morals o religiosos (i desprs duna polmica lany 1797 amb Schiller, tamb esttics). Per tant, la

    interpretaci kantiana de lexperincia s ja una abstracci que en el fons depn duna certa perspectiva

    filosfica, ja que Kant vol subratllar que el coneixement sha de regir segons el model de cincia moderna.

    Per en la vida real no hi ha una pura experincia cognoscitiva, sin que lexperincia s tot alhora Cal

    donar ra a la totalitat de lexperincia humana, al mn de la vida.

    A la vida hi ha una multiplicitat delements confosos, i s en relaci a aix on trobem la funci de la filosofia:

    aclarir els fonaments de la vida, s a dir, on est la veritat o falsedat, quins criteris morals hem de seguir

    per orientar-nos en el mn, etc. Tanmateix, cal dir que en la vida ja hi ha una certa reflexi (tot est en la

    vida, el filsof forma part della i en el fons no inventa res), per aquesta est barrejada amb el trfec de la

    immediatesa. En la filosofia, la reflexi se separa de la vida per analitzar-ho tot sistemticament. Per

    tant, aquesta filosofia sistemtica no s prpiament vida, i en aquest sentit Jacobi tenia ra, per cal dir que

    no s vida ja que t una mena de neutralitat en observar. La filosofia si vol aspirar a arribar als principis, cal

    separar-se.

    Tot el que esdev a la vida constitueix la srie real (els fets reals); i tot el que apareixer a la filosofia, en

    estar separada de la vida, no seran fets reals, sin fets que estan sotmesos en una mena dartificiositat

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    perqu ens obliguem a separar-nos de nosaltres mateixos i de la vida; girar-nos sobre nosaltres Srie

    ideal: srie didees o conceptes que el filsof constitueix per aclarir la vida. Aix doncs, la srie real s

    lobjecte de la filosofia, mentre que la srie ideal sn els constructes per entendre la srie real.

    La vida s indefinits fets, aix doncs, com analitzar-los? Fichte ens diu que el que sesdev a la vida es pot

    estructurar en dues possibilitats. A la vida la conscincia t representacions8:

    1. Representacions acompanyades pel sentiment de llibertat.

    2. Representacions acompanyades pel sentiment de necessitat.

    Aquestes dues modalitats travessen tot el que passa a la vida i marquen unes estructures bsiques per

    entendre-la. La conscincia t conscincia de certs continguts que tal com es relaciona amb ells van

    acompanyats dun sentiment de llibertat, mentre que hi ha altres situacions que el que experimenta la

    conscincia ho experimenta com a necessari9. Per tant, la filosofia ha daclarir com s possible que en la

    nostra conscincia ens apareguin situacions vinculades al sentiment de llibertat o de necessitat, en tant que

    aquests es troben a tots els fets de la vida.

    Laparell conceptual que el filsof pot utilitzar per explicar aix, noms pot donar lloc a dues possibilitats; dos

    models de filosofia/reflexi/abstracci:

    1. Filosofies dogmtiques (Spinoza): Es fixa en les coses Els termes dexplicaci seran termes que

    tenen a veure amb objecte, substncia, cosa o cosa en si. Filosofia realista (ja que la noci de cosa s

    la que articula la forma de pensar) o naturalista (perqu el model de la cosa lidentifiquem amb la natura).

    Per tant, s una filosofia que parteix de la concepci que tot ha de dependre duna cincia primera que

    tracta de lsser, en tant que des de la noci dsser/substncia ho explica tot.

    2. Filosofia transcendental: Es fixa en la conscincia que experimenta la vida Lexplicaci es basar en

    termes relacionats amb el jo i lactivitat (en tant que el jo no es pot definir com a substncia perqu si no

    estarem en una filosofia dogmtica). Filosofia idealista, ja que posem com a principi explicatiu la

    conscincia, lactivitat del subjecte.

    Fichte diu que hi ha molt pocs idealistes; en podem trobar indicis a Plat i a Sant Agust, tot i que s a

    Descartes on comena a guanyar importncia (ja que per a ell tot es basa en lanlisi del jo), i sobretot a

    Kant. Tota la resta de filsofs sn dogmtics Mals filsofs. Malgrat tot, ambds sistemes poden tenir

    consistncia interna, ja que si els dos raonen b (no cometen fallcies) podran treure conseqncies

    correctes des de les seves premisses. Mai des de les raons internes dun es podr refutar laltra en tenir

    aquesta consistncia interna.

    8 Aqu ja est parlant el filsof, no lhome real.

    9 Per exemple, podem dibuixar un triangle (llibertat, perqu triem la figura), per si triem dibuixar-lo, necessriament hem dintersecar tres rectes (necessitat). Exemple 2: Podem mirar una rosa des del punt de vista que vulguem (llibertat), per necessriament no podrem impedir que sens aparegui el color vermell de la flor (necessitat).

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    Aix doncs, per qu un tria un i no laltre sistema? Hi ha homes que se senten ms cmodes en un sistema

    dogmtic, perqu busquen seguretat, felicitat i benestar a la vida10; daltres que a la seva vida prima lacci,

    lactivitat, el sentit de deure, i la voluntat de construir un mn millor (Filosofia transcendental). Hi ha dos

    tipus dhome: Els que aposten per la felicitat i els que aposten per la llibertat Dos carcters

    filosfics11

    .

    El tipus de filosofia que sescull depn, per tant, del tipus dhome que hom s, ja que un sistema filosfic no s un atuell mort que pugui deixar o agafar al nostre albir, sin que est animat per lnima de lhome que el posseeix. Un carcter reforat, feble per natura o afeblit per lesperit servil, el luxe refinat i la vanitat no selevar mai a lidealisme. [...] Per ser filsof (si lidealisme rests com a nica filosofia vertadera) se nha dhaver nascut, haver-ne estat educat i educar-se a un mateix, per no pot fer-sen per cap tcnica humana. Per aix, aquesta cincia promet pocs proslits entre els homes ja fets: la seva esperana est posada ms aviat en el mn de la joventut, la fora innata de la qual encara no ha sucumbit a latordiment de lpoca.

    Introducci a la WL, 5.

    Com es veu, linici de la filosofia s un criteri subjectiu, relacionat amb la llibertat. El primer pas per

    comenar a fer filosofia no s neutre.

    Tanmateix, hi ha algun criteri objectiu que dons ms validesa a un o a laltre? Fichte se nadona que en

    molts autors realistes hi ha un problema intern que els fan poc consistents ( selimina el sistema dogmtic):

    alguns dogmtics (postkantians) afirmen que sn els nics en poder donar ra que en el mn hi ha coses en

    si i no mers fenmens. Fichte els respon dient que la cosa en si no est a la vida, ja que no apareix a

    lexperincia No hem de donar ra sobre la cosa en si perqu no sens apareix i, per tant, no s important.

    La cosa en si s un terme filosfic que pertany a la srie ideal i no a la real Els dogmtics donen com un

    fet un constructe o concepte nostre. A la vida ning entra en contacte amb coses en si.

    Tanmateix, per altra banda, tamb hi pot haver posicions idealistes que cometin ambigitats entre la srie

    ideal i la srie real. Per exemple, quan Kant diu a lEsttica que lafecci que la ment rep en la sensibilitat la

    produeix lobjecte extern, aqu posa un element dogmtic sense adonar-sen. Si s conseqent pel principi

    idealista, tot ho ha de desplegar a partir de lactivitat de la conscincia i en aquest moment dna per suposat

    que hi ha objectes externs Suposa que existeixen objectes i ho justifica a partir daqu (una mica realista).

    Exemple Kant 2: Kant obt les formes de jutjar de la lgica a lAnaltica Reducte de realisme lgic: Dna

    com un fet vlid a la lgica, quan aquesta hauria destar fonamentada per la conscincia.

    Aix doncs, el que intentar fer Fichte s desprendre lidealisme de les inconseqncies kantianes Des del

    principi ltim (conscincia) ha danar explicant-se tot, tant els sentiments de llibertat com els de fonamentaci.

    La millor manera per triar un sistema o laltre s veure si cada un aconsegueix explicar all que travessa tota

    la vida o no. si no lexplica, encara que lgicament sigui consistent, no compleix la seva funci principal i

    nica. Segons Fichte, els sistemes dogmtics no ho aconsegueixen:

    10

    La filosofia dogmtica est relacionada amb un sistema eudamonista perqu tracta lhome com un mer sser viu: t una finalitat (felicitat) i es comprn com un objecte ms de la natura subjecte a la causalitat que ha darribar a la felicitat. 11

    Relaci prctica-terica.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    1. Com que parteixen de la noci de substncia, la qual exigeix la noci de causa, i la causa la de

    determinisme, mai aconsegueixen explicar el primer tipus de representacions. Sn fatalistes, s a

    dir, neguen la llibertat.

    2. Com que no poden explicar la llibertat, neguen que hi hagi prpiament representaci conscient

    Neguen la mateixa conscincia, la redueixen a illusi, perqu en realitat lnic que hi ha sn

    successions de causa-efecte i no hi ha cap activitat que es pugui reconixer a si mateixa. Spinoza: cap

    mode s actiu Res no pensa, perqu no hi ha subjecte de pensament, noms accions i reaccions entre

    modes, sense auto activitat. El dogmatisme negaria la conscincia.

    Lidealista ha dexplicar la vessant de la llibertat, per alhora ha dintentar resoldre el problema que sorgeix

    quan posem com a principi lactivitat: Com des de la prpia activitat lliure es pot generar necessitat? La

    dificultat rauria en el segon tipus de representacions. Si es ven aquesta dificultat, lidealista podr explicar la

    vida.

    L'sser racional no t res llevat de l'experincia, aquesta s la que cont tot el material del seu pensament. El filsof es troba necessriament sota les mateixes condicions: sembla inconcebible, doncs, com pugui elevar-se per damunt de l'experincia []. En l'experincia estan indissolublement enllaats la cosa, determinada independentment de la nostra llibertat i a la que ha de dirigir-se el nostre coneixement, i la intelligncia que ha de conixer. El filsof pot abstreure una qualsevulla de les dues, i aleshores ha fet abstracci de l'experincia i s'ha elevat per damunt d'ella. Com a fonament explicatiu de l'experincia li resta, si prescindeix de la primera, una intelligncia en si (s a dir, abstreta de la seva relaci amb l'experincia) i, si prescindeix de la darrera, li resta una cosa en si (s a dir, abstreta d'all que es presenta en l'experincia). El primer procediment es diu idealisme, el segon dogmatisme. [].

    Cap d'aquests dos sistemes pot refutar directament el contrari, ja que llur disputa tracta sobre el primer principi inderivable; cadascun d'ells sols pot refutar el principi de l'altre si se li concedeix el seu; cadascun ho nega tot al contrari, i no tenen cap punt en com des del qual es puguin entendre mtuament i unificar-se. Quan semblen estar d'acord sobre les paraules d'una proposici, s que cadasc les est prenent en un sentit diferent.

    I Introducci DC, 3, 5.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    3. ACCS AL PRINCIPI DE LA FONAMENTACI

    Les estructures o esquemes que apareixen al Fonament de la Doctrina de la Cincia es basaran en explicar

    els fets de la conscincia. Parteix dun supsit: la veritat del sistema filosfic est al final. No li demanem

    a la filosofia la veritat a la primera proposici, dir Hegel, perqu al final s on tenim totes les estructures

    desplegades i podrem veure si els fets de conscincia sn explicats o no. Veritat quan la srie ideal es va

    apropant a la srie real.

    El fonament t uns principis dels que parteix, i a partir daquests principis va derivant totes les estructures

    (teoremes) de la conscincia. Quins sn els principis? s obvi, que en el punt de partida no hi haur quelcom

    objectiu/substancial. Fichte formular tres principis/elements, el primer dels qual ser el ms important:

    1. Primer principi absolutament incondicionat.

    Hem de trobar el principi absolutament primer i simplement incondicionat de tot el saber hum. Si s principi absolutament primer, no es pot demostrar ni determinar.

    Ha dexpressar aquella acci originria [Tathandlung12

    ] que no es presenta ni pot presentar-se entre les determinacions empriques de la nostra conscincia, sin que ms aviat rau com a fonament de tota conscincia i la fa possible. En lexposici daquesta acci originria s menys de tmer hom no pensi all que ha de ser pensat daix ja se nocupa la natura del nostre esperit-, que no pas que hom pensi all que no ha de ser pensat. Aix fa necessria una reflexi sobre all que dentrada es podia considerar al respecte, i una abstracci de tot all que efectivament no li pertany.

    Mitjanant aquesta reflexi abstractiva no pot esdevenir un fet de conscincia all que no ho s, per pot reconixer-se que hom ha de pensar necessriament aquella acci originria com a fonament de tota

    conscincia. []. La reflexi s lliure i no depn de quin punt de partida pregui. Escollirem aquell que s el cam ms curt per al nostre objectiu.

    Fonament de tota la Doctrina de la Cincia, 1.

    El primer principi, si lacceptem, estem en lidealisme i no en el dogmatisme. No es demostrable ni

    determinable, ja que no depn de res ms T evidncia prpia, de manera que sel podria considerar com

    un axioma. Per ajudar al lector, Fichte idear un procs per tal que aquest el vegi i comprengui, per aquest

    procs s per mostrar-lo i no demostrar-lo. A la segona exposici de la Fonamentaci, decideix canviar la

    terminologia per les polmiques derivades del principi, de manera que llavors lanomenar postulat (tot i que

    seguir tenint el mateix estatut).

    Tot el que la conscincia emprica pugui dir o fer, el que correspon a ella, ha de tenir com a base el primer

    principi. No es presenta com una determinaci emprica Estem en la srie ideal. Com que estem en un

    sistema idealista, el principi hauria dexpressar aquella acci originria que est a la base de tots els fets

    de conscincia emprica. I com que la conscincia s activitat, la base tamb estar relacionada amb

    lacci. Si no posssim un element daquest tipus, serem dogmtics: som o sser o acci com a primer

    principi.

    12

    Tathandlung s un terme arcaic de lalemany que originriament significava situacions en qu es dna un cop de taula (talles la situaci i lengegues a la merda). Etimolgicament handlung vol dir acci i tat, fer Acci de la qual depenen els fets que vnen desprs; acci que instaura un ordre.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    Aix doncs, Fichte ens diu que totes les accions concretes han de dependre dun principi que t a veure amb

    lacci (i per aquest motiu sanomena originria). Si aquest principi no lentenem b, generar illusions

    Cal acotar-lo b. Ha de ser previ al pensar, a la conscincia Aqu es diferencia amb Descartes, que

    determina que el primer principi s el jo penso quan pensar s de fet un fet de conscincia.

    Malgrat que qualsevol fet de conscincia, aplicant el mtode concret, ens mostraria (que no demostrar!) el

    primer principi, Fichte posa com a exemple un que per a ell s el que ens hi porta ms rpidament: Duna

    srie de fets extreu que tots acordem que A=A. Cal recordar que:

    1. La discussi no est en la validesa del principi.

    2. El principi de la filosofia transcendental no es pot agafar de la lgica, perqu llavors la FT la

    pressuposaria. Quan arribem al primer principi, de pas mostrarem que A=A depn dell i no al revs.

    els principis lgics surten de la filosofia transcendental.

    Si entenem A=A estem dient que qualsevol contingut s sempre igual a si mateix (per aix ho podem

    anunciar de forma formal/general). Per poder dir que A=A hem de posar A, i li hem de donar un

    significat. Per poder posar el principi didentitat sha de poder pensar en significats (A), s a dir, per

    poder posar un principi lgic ha de se possible poder posar o pensar significats Hi ha dhaver una

    acci de significar. Si no hi hagus acte de significaci no hi hauria significat i llavors ja ni ens plantejarem

    ni la qesti si s idntic a si mateix o no. Perqu hi hagi significats hi ha dhaver acci de significar-los13.

    Sense lacci de significar no podem posar significats autosubsistents Lacci s prioritria, quelcom que

    no depn de cap determinaci ni contingut i sense la qual no podrien aparixer els fets de conscincia.

    Aix doncs, podrem resumir el primer principi com jo actuo, jo sc acci, jo em poso a mi mateix, i en tant

    que s primer principi no depn de res ms Jo absolut. Cal dir que aquest no s tota la conscincia

    fctica/real, sin all sense el qual no hi ha conscincia.

    Daquesta manera, el text es desenvolupar partint del principi, passat per les activitats ms pures fins a

    arribar a les determinades.

    [la intelligncia, el jo] s all primer i suprem, no precedint-li res del qual pogus deduir-se-li una passivitat. Per la mateixa ra, no li correspon prpiament cap sser, cap consistncia []. La intelligncia s, per a l'idealisme, un actuar [Tun] i res ms; ni tan sols se la pot anomenar quelcom actiu [Ttiges, si posem lexpressi de quelcom ja ho substantivem].

    I Introducci a la DC, 7.

    Si noms hi hagus pura activitat (primer principi) no podria ser explicada la conscincia finita, ja que el que li

    s propi s que a la vida la seva activitat es diversifica en moltes formes (percebre, imaginar, dubtar, etc.)

    Si noms hi hagus el primer principi establirem un idealisme absolut.

    Cal, doncs, un segon principi per entendre la conscincia finita. Un principi que pressuposa el primer per

    que dna alguna cosa nova. Condicionat (no s absolut). Fichte hi accedeix de la mateixa forma que el

    13

    En canvi, el que no s idealista diria que pot haver-hi significat sense lacci, ja que pensa en termes objectius. s a dir, objectivaria/cosificaria/hipostesiaria el significat i li donaria subsidncia prpia.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    primer: parteix dun fet que lajuda a veurel (no demostrar) Tots concordem que AA. Mentre que a

    A=A safirma o es posa la identitat entre significants, en laltre es vol mostrar que un significat mai s igual a

    la seva anttesi Sintrodueix la negaci. Perqu pugui existir aquest principi hi ha dhaver un acte que el

    signifiqui Acte de negaci. I perqu hi hagi acte de negaci cal que tamb hi hagi activitat Jo.

    Negar tamb s quelcom que surt duna acci. Ara b, s qualitativament diferent afirmar que negar:

    lacte de negar pressuposa un contingut previ que s el que neguem s oposici, contraposici, al

    contingut prviament posar. Segon principi com a negaci (contraposici o oposici) dactivitat El seu

    element s el No-jo. Si el primer principi posem lactivitat pura, en el segon traiem a la llum la negaci

    dactivitat. Aix tamb s necessari per expressar la conscincia finita: Per adonar-me duna cosa diferent de

    mi, vol dir que jo me nhe adonat de quelcom que com que no sc jo en certa forma soposa a mi, per que

    per adonar-me daquesta oposici, he de tenir un principi doposici en mi, en la meva conscincia, si no no

    podria percebre la diferncia.

    [Els principis sn principis epistmics que ens permeten entendre qu s la conscincia, encara no tenen

    carcter ontolgicament reals.]

    Tanmateix, falta que I i II siguin compatibles s necessari un tercer principi que sigui el que permeti

    pensar alhora I i II. Sense ell, si noms estem en I, noms pensem o intum activitat; i el revs amb II, en el

    que veiem resistncia a activitat, per cap dels dos sols explica la conscincia finita. I sol seria un Jo div; i II

    sol noms seria el mn.

    Aquest tercer principi ser tamb certa acci que est relacionada amb la conscincia, per una acci que

    far compatibles lactivitat i la seva negaci Lacci de limitar. El lmit implica que hi ha una certa activitat

    per que no s infinita, sin que acaba en un punt, on apareix quelcom que shi oposa i la cessar. El Jo i

    No-jo es colimiten i poden fer-ho: hi ha un moment dactivitat i doposici a ella, i aix s precisament pensar

    el lmit. Tercer principi com a sntesi dels dos anteriors, cosa que ens permet comenar a pensar la

    conscincia real. Ara b, tot el que podem dir sobre la conscincia es fa sota la primacia del primer: El que

    mai podr donar-se a la conscincia s un lmit que elimini tota lactivitat, perqu si aix fos (eliminaci

    moment I) no hi hauria fet de conscincia, noms objecte/mn (principi II).

    Tot el text del Fonament de la DC es basa en desplegar el tercer principi, en intentar mostrar que I i II poden

    coexistir limitant-se. Fichte mostra les formes de coliminaci, que equivaldrien als esquemes de Kant (en el

    fons, cada esquema o estructura de la conscincia s una forma de limitar el moment de lactivitat

    [enteniment] i el de la no-activitat [intucions]).

    Les formes daquesta colimitaci s lestructura de la conscincia finita, i en sn dues:

    1. El Jo determina el No-jo (teorema 2 i segents)

    2. El No-jo determina el Jo (teorema 1)

    Si el Jo i el No-jo es colimiten vol dir que a part daquestes dues formes es codeterminant les unes a les

    altres (1 colimita a 2), perqu si no aquesta colimitaci no seria perfecta. Val a dir que Fichte ja avana que

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    les estructures que saniran desplegant sota la primacia del No-jo, sn estructures que ens expliquen la

    dimensi cognoscitiva mbit de la teoria. T a veure amb els fets de conscincia on hi ha quelcom que

    sens imposa per necessitat. Per molt que hi hagi un acte de percepci, hi ha quelcom en lacte que simposa

    a la nostra percepci (acci limitada per un objecte). En canvi, la segona frmula, on prima el moment del Jo,

    s la dimensi prctica de la conscincia. Alhora, cal recordar que noms podrem entendre la conscincia si

    tenim en ment que aquestes dues dimensions estan en reciprocitat, no sn independents luna de laltra.

    Fonament de tota la Doctrina de la Cincia (1794). Principi I, absolutament incondicionat ( 1).

    El jo posa originriament i simplement el seu propi sser. [Pol subjectiu de la conscincia: Tathandlung, jo pur, jo absolut].

    Principi II, condiciona pel contingut ( 2).

    Al jo soposa un no-jo (en el jo). [Pol objectiu de la conscincia: no-jo, contra-posici].

    Principi III, condiciona per la forma ( 3) [Postulat per a una tasca]. El jo i el no-jo es co-limiten (en el jo).

    [Unitat en lescissi o limitaci: modes dacci o lleis de la conscincia].

    Teorema I (vessant teric de la conscincia: 4).

    El jo es posa a si mateix com a limitat pel no-jo. [Esquemes de substancialitat, causalitat, reciprocitat].

    RECIPROCITAT

    Teorema II-VIII (vessant prctic de la conscincia: 5-11).

    El jo posa el no-jo com a limitat pel jo. [Llibertat, voluntat, deure].

    La conscincia s la unitat dels dos elements contraposats en les formes dinterrelaci entre ells s un

    moviment entre el Jo i el No-jo No la podem pensar-la en termes substncia perqu noms pensarem en

    el jo, complet i tancat. A ms, en el fons la substncia s una de les estructures que est sota la dimensi

    cognoscitiva. La conscincia no s substncia, sin una xarxa dinterrelaci entre activitat i no-activitat.

    Per ms que el No-jo determini el Jo, mai no pot eliminar lactivitat perqu esborraria la primacia del I principi.

    Tot acte hi ha present el jo, per tant en el mateix moment de la percepci hi ha un mnim dactivitat

    (no s del tot passiva). Lerro de Kant va ser que quan va escriure lEsttica transcendental no tenia present

    que estvem pensant del que s actiu. Ell afirma que el que ens dna la sensibilitat s lafecci, pura

    recepci o passivitat. Tanmateix, Fichte ha mostrat que s que s veritat que el No-jo pot determinar el Jo,

    per pe rms que aix ens determini no nelimina totalment lactivitat perqu si no no serem conscients que

    ens determina. Per tant, percebre ho haurem dentendre com tenir sentiments Gefhl; sentiment t un

    sentit ms actiu. Alhora, quan rebem les dades externes, Fichte utilitza el verb Leiden, patir, ja que t una

    connotaci que no elimina del tot lactivitat.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    4. EL MTODE DE LA WISSENSCHAFTS LEHRE

    Mentre anem construint el text apareixen estructures on es relaciona acci i lmit Es constitueix de forma

    tal que cal tenir present el que diu el principi III. Els termes fctics als quals corresponen aquestes estructures

    no apareixen en el propi text, sin que el lector nha de fer les connexions. En el seu vocabulari, aix, no

    apareixen les facultats citades, perqu una facultat ja s una expressi del llenguatge fctic duna estructura.

    Per exemple: El contingut de resistncia a una activitat no anulla mai lactivitat Aix correspondria al fet de

    tenir afeccions, i ho podem relacionar i reconixer perqu tenim experincia del mn.

    Cal dir que el text:

    1. No s una deducci formal, no s pura lgica perqu aquesta es basa en veure la combinaci de

    signes. Aqu estem fent accions i visualitzant els lmits de lacci. El text mostra com pot haver-hi

    acci i no acci alhora.

    2. Per tant hem dentendre deducci duna altra forma, com a derivaci/generaci/construcci.

    Pensant el lmit de lactivitat anem generant o derivant les formes de limitaci.

    Fem una cosa semblant a la que passa amb la geometria, noms que aquesta ho fa en termes despai,

    mentre que nosaltres ho fem basant-nos en la prpia activitat. En geometria, fer una acci s alhora tenir una

    intuci de lacci. Per exemple, fe la intersecci de tres rectes s el mateix que tenir la intuci del triangle.

    Acci = intuci de lobjecte, perqu lacci necessriament el construeix. s per aquest motiu que a la

    Doctrina de la Cincia, el lector t al davant lletres, per les lletres noms li indiquen les accions que ha de

    fer, perqu noms si emprn lacci podr tenir la intuci del que sest construint (de la construcci de la

    conscincia finita). s per aquest motiu que Fichte diu que el text prpiament no es troba en la lletra

    escrita, sin en les accions que ens obliga a fer la lletra: si fem les accions anirem encadenant nosaltres

    mateixos les construccions i veurem com surten.

    Hi ha un verb clau en el sistema de Fichte: Setzen (en llat ponere) posar. s un verb actiu que admet

    multiplicitat de prefixes (oposar, proposar, contraposar, etc.). Ell va jugant amb els prefixos perqu cada

    forma indica un tipus dacci.

    Per tant, tot el text s deductiu (en el sentit fichte), perqu parteix de lactivitat i la no activitat i en va

    derivant totes les formes de limitaci, generant aix lestructura de la conscincia. Al final, arribarem a

    la correlaci de totes les frmules La filosofia transcendental mostra que la conscincia s vida, no

    substncia ni cos ni objecte, sin dinamisme dinterrelaci. No hi ha res fixe, tot s moviment des de dos pols.

    Sintticament, podem dir que la conscincia s la codeterminaci de totes les formes de determinaci del jo

    pel no-jo i del no-jo pel jo. Es desestimen les categories kantianes per explicar la conscincia, ja que

    aquestes noms serveixen per lmbit cognoscitiu (no-jo primacia), desestimant el prctic.

    Amb tot el que sha dit, podem entendre per qu Fichte recupera el terme dintuci intellectual per amb

    un sentit diferent al que rebutja Kant (el tradicional). Quan Kant diu que no hi ha intuci intellectual es

    refereix al fet que no podem tenir una visi dssers suprasensibles ms enll dels sentits. Fichte hi est

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    dacord, per per a ell t una significaci distinta: Visi de lintellecte de les prpies acci de lesperit, de

    la conscincia. No hi ha intuci dssers suprasensibles, sin de les prpies accions de la ment (pura

    acci).

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    5. ESTRUCTURA GENERAL DE LA CONSCINCIA

    La conscincia pot tenir totes les determinacions El nucli original de la conscincia s pura

    determinabilitat (s dir, s activitat i lmit alhora: pot tenir molts lmits, determinacions, per no s

    indeterminaci). Aquest primer estat de pura determinabilitat noms pot consistir en un

    fluctuar/oscillar/surar; la conscincia s un moviment que encara no s res (A,B o C) per ho pot ser tot.

    Estat de conscincia dctil.

    A B C

    s propi que en aquest fluctuar hi hagi lmits (A/B/C) perqu si no no hi hauria cap representaci. La

    determinabilitat passa a determinaci. Lestat doscillaci, quan apareix la determinaci, rep com un cop,

    un sotrac: Si apareix un lmit, loscillaci s sacsejada amb una resistncia i sinterromp. Aix, en lloc dun

    fluctuar t lloc, sobre el fluctuar, un Anstoss, xoc. Aquesta fixaci sobtada apareix com a patir/sentiment:

    patir s el xoc que interromp el fluctuar i que s viscut precisament com a interrupci de lactivitat. Per

    exemple: sentim A,B o C, per en aquest estat el sentir A, B o C encara no diferenciem el pol jo/no-jo per s

    la condici perqu apareguin. Hi ha una mena de conscincia del patir, per en aquest patir hi ha quelcom

    que ens fa patir (color, per exemple), per les dues coses, el sentir-me jo i el sentir, estan indestriablement

    encara units. Ja est implcit el jo i el no-jo, per encara no est separat.

    Tot aquest primer nivell que hem descrit ara en la vida quotidiana no apareix, s el seu substrat, ja que a la

    vida quotidiana ens trobem sempre en afeccions Moment inconscient. Per la base de totes les

    estructures posteriors s que la determinabilitat es determina i aquesta determinaci la veiem com el patir, en

    el que ens sentim i sentim sense diferenciar-ho. En termes de facultats, aquest primer nivell equival a la

    imaginaci. Essncia del jo. Els constructes superiors sn resultat dun procs dautodiferenciaci de la

    imaginaci. La imaginaci ho s tot per no s res; ho pot ser tot s dctil. Tal i com es va determinant

    apareixen diferncies, facultats diferents i continguts diferents per tot t un origen com. s productora

    (ja ho avana Kant) i ho fa a partir dunes regles (els esquemes kantians).

    El pas de lestat de pura oscillaci a laparici del patir seria el pas de la imaginaci a la sensibilitat.

    Sensibilitat com a fixaci de la imaginaci. s, aix doncs, una facultat derivada que depn de la

    imaginaci.

    Com que lactivitat no cessa, podem afegir-ne una altra: una activitat que saplica a una determinaci.

    Activitat de reflexi (en tant que s sobre quelcom que ja est) Apareixen estats de conscincia

    estrictament conscients, de manera que ens anem apropant a la realitat. Si ens fixem en la determinaci ens

    adonem que si A no s B ni C s perqu el sentiment que patim aqu t un cert contingut distint al de B i C, s

    a dir, el contingut del patir pot ser distingible. Malgrat aix, tots sn sentits per nosaltres. Quan reflexionem

    sobre el patir, aquesta reflexi va portant a la llum la diferncia entre els pols Jo i No-jo: hi ha els continguts

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    de lafecci (que pot variar) per nosaltres els patim igual Per ms que hi hagi continguts diferents, hi ha

    un altre pol que roman i els sent.

    Pol subjectiu. Acci que se nadona de la resistncia.

    Pol dels continguts de lafecci. Resistncia.

    Parlar de nucli o de pols contraposats s unificar duna banda tot all relacionat amb un cant, i tot all

    relacionat amb laltre Comencem a emprar la noci de substncia. Alhora, veiem que quan lactivitat ms

    resistncia troba, ms realitat posa en el contingut; quan major s lactivitat, menys realitat posa en el

    contingut. Veiem una relaci causal i recproca (noci de causalitat i reciprocitat). Com que ja comencen

    a sorgir els esquemes podem fixar-ho lingsticament: Jo me nadono de A, en la mesura que aquest A

    sem contraposa. Aix doncs, aqu podem veure com va apareixent la noci dobjectivitat, per A encara

    apareix com a contraposat a mi per en mi: Jo no sc la sensaci de gris, per aquesta sensaci s meva,

    est en mi. Contraposici/objectivitat immanent.

    Encara ara podem fer una altra activitat sobre la de reflexi: en ella, apliquem lesquema de causalitat en A,

    que ens apareix com a contraposada Com que ha sens resisteix, i quan mes sens resisteix menys

    activitat trobem en nosaltres, A ha destar produt per quelcom diferent de mi. Per tant, ara podrem dir que

    Jo me nadono que tinc la representaci de lobjecte A. No noms parlem de continguts afectius, sin

    que anem un pas ms enll i parlem dobjectes externs Objectivitat immanent a objectivitat externa.

    Reconeixem que hi ha objectes perqu hem reflexionat des del nostre patir, i s aix el que Kant no sab

    veure alhora de redactar lEsttica: ja pressuposa que lafecci s produda pels objectes, quan en lordre

    estrictament transcendental no podem assegurar la seva existncia. Tot mn objectiu s construt pel patir de

    la imaginaci.

    Aquestes dues activitats reflexives, en termes de facultats, equivalen a lenteniment, que es caracteritza per

    operar amb objectes i conceptes dobjectes i categories objectives. Lenteniment es basa en projectar fora el

    constructe que depn de lestructura prvia de la conscincia que en el seu fons depn del patir. La nostra

    vida real sempre est situada en el mn dels objectes a travs de la reflexi, per aquesta s reflexi de

    quelcom previ Lestrat de la imaginaci que es fixa s el substrat previ sobre el que opera la reflexi

    Quan la reflexi opera sobre aquest substrat previ, aix previ li apareix donat: no vol dir que vingui de fora,

    sin que sha dentendre com una fixaci que sha produt en la imaginaci. Idealisme pur.

    A ms, com que el procs s reglat seguint la noci de causa, substncia i reciprocitat, lobjecte que

    construm tampoc s arbitrari, sin necessari. Per en el fons s constructe: no hi ha mn sense

    imaginaci. Es veu com en Fichte es consuma un canvi radical respecte els autors del disset, per als quals la

    imaginaci s una facultat sospitosa i dubtosa que no aporta coneixement apodctic.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    Podem fer una nova reflexi, aquesta vegada dirigida no tant al pol de la projecci de lobjecte, sin al Jo.

    Cal fixar-lo i determinar-lo en conceptes per poder-lo reflexionar. Per aquest pol s la resta dactivitat pura

    que mai desapareix i que s renovable ad infinitum. Determinar lindeterminable? Lnica forma per

    intentar fer-ho s crear conceptes que intenten expressar lindeterminable Conceptes

    absoluts/incondicionats/infinits: Deure, b suprem, Du, jo transcendental, etc. En termes de facultat

    trobem la ra, com a intent de determinar lindeterminable a partir de conceptes absoluts.

    Finalment, en una nova reflexi veiem que els conceptes de ra sn contraposats als conceptes dobjectes

    (aquests poden ser fixats i definits mentre que els altres sempre apunten a linfinit). Justament perqu hi ha

    aquesta contraposici, ara la reflexi diu que el conjunt dentitats de ra sn un mn ideal enfront de tots

    els conceptes dobjectes que constitueixen un mn real Noci dobjectivitat ja mxima: mn real

    contraposat a un mn ideal. Per reconeixem un mn real perqu tenim conceptes de lideal; si no hi hagus

    aquesta contraposici no hi hauria sentit del mn real. Reciprocitat entre ambds mons. Per perqu hi ha

    la contraposici ideal-real i tot s recproc, la forma de relligar els continguts del mn real s un temps que t

    futur: si no hi hagus ideal no hi hauria futur, en tant que lideal s el que encara no s. s per aquesta ra

    que situem lobjecte en passat-present-futur. Una conscincia que no tingus ideal no tindria temps i, per tant,

    tampoc tindria real en el temps. No hi ha teric cognoscitiu sense moment prctic i vicevesa: lideal

    per realitzar-se ha de passar pel real, per el real s all que encara no s lideal.

    El segent text posa de manifest lestructura de reciprocitat entre enteniment i mn sense la qual no hi hauria

    el mn de les idees. Si no hi ha cap facultat prctica del jo, cap intelligncia s possible:

    Si no hi ha cap facultat prctica en el jo, cap intelligncia s possible: si lactivitat del jo va fins el punt del sotrac (Anstoss) i no depassa tot sotrac possible, llavors no hi ha en el jo ni per al jo res que provoqui el sotrac, ho hi ha cap no-jo, tal com ja sha exposat diversos cops. A linrevs, si el jo no s intelligncia, no hi ha cap conscincia de la seva facultat prctica ni en general cap autoconscincia, ja que noms per la direcci alternativa sorgida del sotrac s possible la diferenciaci de diverses direccions, tal com sha mostrat... I aix sha aprehs i exhaurit lessncia total de les natures racionals finites.

    Fichte, Fonament de tota la Doctrina de la Cincia (GA, I/2, 410).

    En el segon text, Fichte ve a dir el mateix per no es fixa tant en les facultat, sin en mostrar qu s en el

    fons el mn per a una conscincia. Es veu el canvi de perspectiva que la prpia doctrina de la cincia ens

    dna com a alternativa a la dogmtica:

    El mn sensible donat sarrela aix en la visibilitat, en la representabilitat del mn superior, de les creacions de la llibertat (si no hi ha extensi no hi hauria objecte): amb totes les seves lleis aquest mn sensible noms existeix a tal efecte, s el material disponible, lesfera en qu es projecta la llibertat (s el material sensible perqu la llibertat actui); tampoc no s posat en si, sin en virtut de lexposici imaginativa de si mateix (sense imaginaci no hi hauria objecte). Lnic veritable s all que la llibertat projecta amb ell.

    Fichte, Doctrina de lestat (GA, II/16, 27).

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    Lestatut del sensible s ser el material en qu lideal es realitza. Aix, perqu lideal es realitzi hi ha dhaver

    reciprocitat entre ambds cantons. Entendre el mn com el lloc on es realitza lideal s diferent dentendre el

    mn des de la perspectiva de la dogmtica, que es basaria en un mn basat en una srie de causes i efectes

    totalment determinades on no hi ha llibertat.

    Del que sha explicat fins ara, sen deriven vries conseqncies:

    ESTRUCTURA GENERAL DE LA CONSCINCIA: CONCLUSIONS FONAMENTALS.

    Coneixement i acci es coimpliquen:

    La llibertat (activitat, voluntat, ideal) s principi de realitat

    Sense decisi (finalitats) no sendega el mecanisme cognoscitiu La decisi esdev sols efectiva objectivant-se en el mn

    Lactivitat de la conscincia (vers linfinit) sols es realitza en el finit (tendncia):

    Tendncia, impulsos, sentiments, creences de la conscincia real

    Impuls cognoscitiu: vers la veritat (creena en el mn extern).

    Impuls moral: vers el b suprem (creena en la llibertat).

    Impuls religis: vers el div (creena dun ordre moral-div del mn).

    Impuls esttic: vers la bellesa (sentiment dharmonia).

    La conscincia sols es reconeix plenament a si mateixa amb la presncia de laltre:

    no hi ha jo sense altre jo, sense requeriment [Aufforderung] per a lexercici de la llibertat

    dimensi necessriament corporal-orgnica de la conscincia real: rostre i mirada lexigncies de reconeixement [Anerkennung]: dret i contracte originari, propietat-treball, estat racional.

    Les finalitats morals individuals (tica) coimpliquen lassoliment de finalitats intersubjectives (dret poltic i econmic):

    Fi final (Endzweck) moral i jurdic de la humanitat: esdevenir Du, unitat i plenitud de tot el gnere hum.

    La seva destinaci (Bestimmung): apropament ad infinitum a tal fi.

    Exigncia dun ordre moral del mn com a darrer supsit de la conscincia.

    Hi ha coneixement perqu hi ha acci per alhora la prpia acci noms s real perqu dalguna manera

    sencarna a la realitat. Teoria i prctica es coimpliquen Noms aix podem dir que la llibertat s principi

    de realitat, s a dir, podem parlar dun mn real i objectiu perqu som lliures. Un sser que no fos lliure no

    tindria mn; com tampoc un que no fos actiu no podria distingir entre lideal i el real, de manera que el mn no

    li apareixeria com a real. En tota conscincia finita hi ha un mn real perqu hi ha una activitat a sota de la

    prpia conscincia.

    Fichte ho illustra de la segent manera: Els Alps. Per a un pags apareixeran com un obstacle i no els veur

    com quelcom esttic perqu no li aniran b per al seu ramat dovelles, mentre que per a una persona que

    hagi llegit el Werther de Goethe es quedar impressionat. Aqu es fa pals com les accions i les decisions

    difereixen, i aix tamb la manera de veure el mn (lobjecte apareix duna altra forma). Lobjectivitat depn

    constantment de certes decisions de la subjectivitat, que fan que la cosa aparegui duna forma concreta. Per

    aix no vol dir que el nostre coneixement del mn sigui arbitrari, ja que si ens determinem a conixer-lo

    haurem daplicar mecanismes o un mtode que ens donin seguretat i necessitat. Per si un objecte de

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    coneixement el tractem tamb com un objecte esttic, aix ja depn dun acte de llibertat La llibertat

    dalguna forma condiciona la realitat.

    La reciprocitat tamb ens mostra que sense decisi no sengegaria el mecanisme de coneixement. La

    decisi, en el cant ideal, noms s eficient si s capa dalguna forma dobjectivar-se, si s capa de

    transformar el mn dels objectes. Pures decisions o purs ideals que no admetin encarnar-se en les

    determinacions sn totalment ineficaos14

    .

    La conscincia s essencialment aquesta connexi, entre ideal i real, coneixement i decisi, enteniment/ra

    terica i voluntat/ra prctica. Aquesta reciprocitat en realitat remet a una altra forma dexpressar-ho:

    lactivitat de la conscincia s la interacci entre infinit i finit s finitud infinita, i infinitud finita15. Tot el

    nostre coneixement s conixer el que apareix com a determinaci, mentre que lactivitat s infinita. Si no hi

    ha determinaci no es trencaria lactivitat imaginativa i no hi hauria cap acte de conscincia, per alhora totes

    les determinacions, per ms que apareguin, no exhaureixen lactivitat La conscincia s en el fons finita i

    infinita alhora.

    Per com es manifesta en la conscincia real aquesta reciprocitat finit-infinit? Com entendre la seva

    essncia? Quin concepte els sintetitza? Tendncia: El finit tendeix o sapropa a linfinit, per mai podr

    arribar a ser-ho (perqu precisament s tendncia), ni tampoc s prpiament finit perqu s un moviment

    vers quelcom. No podem entendre la conscincia en termes de substncia, forma aristotlica o termes

    objectius, perqu la conscincia s essencialment la polaritat en interacci infinit-finit Som tendncia.

    Apuntem a una infinitud per mai laconseguim.

    Alhora, tota activitat sha de determinar, per tant la tendncia tamb es determina en modalitats Ibid,

    Impuls: modalitat de la tendncia. s a dir, malgrat que al conscincia sigui tendncia a linfinit, es concreta

    en limpuls. Lhome s impuls. Com que cada impuls s una determinaci de la tendncia, tot impuls va

    associat a un sentiment i, per tant, el sistema dels impulsos explica els sentiments16

    ms originaris de

    la conscincia i que tota conscincia sent.

    Aqu tenia ra Jacobi s veritat que tota conscincia real pot tenir un mn i existir en ell i viure, perqu t

    uns sentiments originaris que lorienten i limpulsen. Per Jacobi no va fonamentar els sentiments i impulsos,

    cosa que s que fa Fichte en haver ents lestructura de la conscincia. Els impulsos sn resultats daquestes

    estructures transcendentals en cada conscincia fctica.

    Per saber els tipus dimpulsos hem datendre a lestructura de la conscincia:

    Impuls cognoscitiu o vers la veritat: Impuls que est en funci de la determinaci i de conixer les

    determinacions. La conscincia, en ser racional, s tendncia a voler conixer la veritat. s important

    remarcar que limpuls noms dna la direcci a lacci per coneixem a partir dactes concrets (s a

    dir, limpuls no ens dna el coneixement en si).

    14

    Hegel dir que si la llibertat no s capa dentrar amb mediaci amb el real s buida. 15

    Sobserva la sntesi o conciliaci de posicions aparentment contradictries. 16

    Tota activitat que es determina pateix un sentiment. El sentiment s la percepci del lmit de lacci.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    Impuls moral o vers el b suprem: Dna el sentiment de respecte cap a la llei i el deure. s la

    forma en qu la conscincia activa experimenta la seva dimensi moral.

    Impuls esttic: vers la bellesa o harmonia. La conscincia t dues vessants en reciprocitat, per tant

    hi ha un impuls a lequilibri i a lharmonia entre les seves contraposicions. Lactitud esttica no vol

    conixer ni actuar, tendeix a labsoluta harmonia.

    Impuls religis: vers el div. Sentir o creure que hi ha un ordre moral/sentit del mn. Impuls o

    sentiment a pertnyer a un mn que t sentit moral.

    Aquest sistema dimpulsos explica les dimensions de la conscincia finita i determina les orientacions

    daquesta, tot i que la forma com es despleguen ja s una qesti fctica, s obra de les decisions de la

    conscincia.

    Un cop hem ents lestructura general podem entendre lmbit de la Doctrina de la Cincia, que es basa en

    analitzar, els principis del coneixement (qu regeix limpuls teric) o els de lacci (impuls vers el deure) o les

    dues disciplines que els connecten (religi i dret). El tema esttic s sempre un tema que li ha resultat

    problemtic a Fichte ra per la qual no lincorpora fins desprs de polmiques.

    6. DRET I MORALITAT

    Com sha dit, no hi ha Jo sense laltre-jo Entre ells es requereixen i solliciten. Aquesta relaci entre

    diferents jo es dna a travs del cos, el qual permet la manifestaci de totes les accions, de la prpia

    voluntat dels jo. Aix permetr construir els principis de fonamentaci de la filosofia prctica, que es

    distingeixen entre el dret i ltica.

    Fichte distingeix dos tipus de drets necessaris:

    1. Dret a la perdurabilitat de lactivitat. Tota conscincia t dret a actuar perqu si no no seria

    conscincia: Dret a la inviolabilitat del cos i de la llar Principis o dretes inalienables de lindividu. El

    dret a la llar sexplica perqu e nostre cos necessita una srie delements sense els quals no pot viure,

    elements que no sempre els pot portar a sobre Necessita dun lloc on dipositar-los per a la

    supervivncia del cos: llar.

    2. Dret a lalimentaci, formaci i temps lliure/oci La conscincia ha dinteraccionar i apropiar-se de

    lentorn Dret al treball. Necessriament tota conscincia t dret a un treball que li permeti una vida

    digne. Per tant, un treball amb una jornada extenuant i poc remunerat seria un treball que nega la

    conscincia perqu no permet els altres nivells del seu desplegament.

    Tota conscincia exigeix que la resta de conscincies reconeguin els seus drets, perqu sense ells no

    hi hauria un altre jo. La nostra acci en el mn (treball) i el nostre cos sempre estan en interacci amb altres

    conscincies en el mn. Aix, el reconeixement exigeix lleis i normes recproques, s a dir, lleis

    comunes. Fonament de la llei prctica [que Kant no havia dedut]: Tota llei ha de ser universal, perqu

    la conscincia exigeix el reconeixement recproc dels drets, de manera que no hi ha jo sense altre jo. Si alg

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    ho nega, es contradiu a si mateix com a subjecte perqu nega el reconeixement, nega laltre, i el jo no es pot

    constituir sense ell17

    . Noms la llei universal permet el reconeixement dels jo.

    Lsser racional finit no pot atribuir-se a si mateix una activitat causal lliure en el mn sensible sense atribuir-la tamb a altres i, per tant, sense admetre altres ssers racionals finits fora dell.

    [...]. El carcter duna tal activitat causal s que lactivitat del subjecte sigui absolutament lliure i sautodetermini. Ambdues coses han danar plegades: han de mantenir-se ambdues sense perdre-sen cap. Com pot ser possible? Ambdues van plegades si pensem un ser determinat el subjecte a la autodeterminaci, una exhortaci [Aufforderung] per a decidir-se a una activitat causal [...]. El concepte aix establert s el duna activitat causal recproca en el sentit ms elevat [...]. La causa de lexhortaci, posada fora del subjecte, ha de suposar almenys la possibilitat de que aquest pugui comprendre-la i concebre-la, ja que altrament lexhortaci no tindria cap fi. Tal finalitat est aix condicionada per lenteniment i per la llibertat de lsser a la que es dirigeix. Daqu que aquesta causa hagi de tenir necessriament el concepte de ra i de llibertat. Per tant, ella mateixa ha de ser capa de conceptes, una intelligncia i, en la mesura en qu sha demostrat que aix no s possible sense llibertat, ha de ser tamb lliure: per tant, un sser racional.

    Fichte, Dret Natural, 3.

    Podem distingir dos aspectes de les lleis prctiques:

    Deure

    Resultat del convenciment que te cadasc per dur a terme la llei universal. Alg quan reflexiona se

    nadona que t uns deures cap als altres per lexigncia duniversalitat.

    Dret

    Resultat que es dna quan ens fixem en ladequaci externa de la conducta. Hem dentendre aqu el dret

    en un sentit jurdic (no originari, com lanterior) i que est a la base de les estructures sociopoltiques. Com

    que noms afecten a la conducta externa, tota llei per ser real i eficient, ha de tenir capacitat coactiva Tota

    llei pblica s coactiva: Ha de poder obligar o impedir accions contrries a ella18

    . No hi ha instituci poltica

    que no sigui coactiva, ara b, la seva legitimitat provindr en el fet que les seves lleis coactives estiguin sota

    el criteri duniversalitat. Aix, per exemple, lAntic Rgim no seria un rgim legtim, ja que no hi ha unitat

    jurisdiccional, i noms es reconeixen com a jo els nobles entre ells.

    Aix doncs, necessriament hi ha dhaver Estat (=potncia coactiva), perqu la llei pblica exigeix

    reconeixement. Clar est, que si arribssim a un estadi on tots els homes fossin tan morals que per deure

    complssim les lleis comunes, aleshores no faria falta aquesta potncia per no hi estem i probablement no hi

    estarem mai, en aquest estadi.

    La vida en lestat no es troba entre els fins absoluts de lhome [...], sin que s solament, sota certes condicions, un mitj pr a la fundaci duna societat perfecta. Per aix, lestat, com totes les institucions humanes que sn merament mitjans, es dirigeix al seu mateix anihilament: el fi de tot govern s fer superflu el govern. Ara encara no som en aquest punt del temps [...], per s segur que en el curs (esbossat a priori) del gnere hum es troba un punt en qu totes les relacions estatals esdevindran suprflues.

    17

    Per exemple, Fichte diu que mentre hi hagi un sol esclau a la terra ell no ser lliure. 18

    Si alg les infringeix cal castigar-lo perqu violar la llei s negar part del reconeixement dels altres jo, per dels seus drets Ha de ser coaccionat perqu ataca els nostres drets en tant que nosaltres complim la llei.

  • FILOSOFIA MODERNA II III) Fichte Jlia Blay

    Segon de Filosofia

    Fichte, Destinaci del savi, III (GA, II/3, 37).

    Aquest coacci s limitada perqu est en funci dels drets: per exemple, en lEstat de dret no shi practicaria

    la tortura perqu vio