Ii)EALITAT, META VISICA, ESPIRITUALISME

Una concepcio integral de la Historia de la Filosofia acostunla veure la

rnarxa del pensament ,cony una serie no interrompuda d'esforcos de la rao

humana en la recerca de to Absolut. ll'aquesta concepcio n'han nascut dues

interpretations contraposades: qui creu trobar en cada nova sistematitzacio

doctrinal 1'expressi6 de la rcalitat; qui representa la Filosofia coin una eterna

Iluita de sistemes sense rues eficacia que la veritat subjective; simbol de dues

actitnds de L'esperit burin, la optimista do que es exemple la concepeio pura

Ilegeliana, i la pessinrista, dell esceptics de tots els temps i dels partidaris del

tradioionalisnre i del fideismc. Ales la inarxa del pensament no es pot repre-

sentar per una linia recta; ni es constant, rri es uuiforme. A vies dels moments

de gran riquesa ideologica, la historia registra los epoques de decadencia i de

restaurae 6.

Els temps actuals es troben encara en In coufiuencia de dues orientacions

(pie marqucii els sistenies del segle Xtx; el Kantisme continuat fins al subjec-

tivisme absolut i el positivisme que ha det

36 ANVARI DE LA SOCIETAT CATALANA I)E FILOSOFIA

sofia procura donar a ]'home nna visi6 de 1'univers, arribant per mitjans natu-rals (pensament i experiencia) a penetrar els problenies-limits dcl coneixementi de l'acci6. Essent pel mateix moths una manera de veure mitjancera en-tre el saber cientific i la creencia religiosa, s'explica perque el conflicte entrela rah i la fe i en general tota falsa posici6 de les relations entre les nccessi-tats de saber i de creure rau a una filosofia insuficient i extraviada. L esperithums, no pot tancar-se en les antinomies insuperables que resulten tl'unaciencia, pensar historic i condicionat, i de la filosofia que mira les cosec subspecie aeternitatis (1).

Un dels aspectes mes caracteristics de la Filosofia moderna en relacio ambla Filosofia medieval es el retorn als procediments de les ciencies de la ua-tura. Ningu no pot deseoneixer el progres extraordinari que sabre I'antigaLe)gica representa l'humanisnre del Renaixenrent, el naturalisme dels anglesosi el matematisme dels cartesians. Aquell malentes de la filosofia i de la cien-cia desapareix quan els fil6sofs i els savis entren en un terrenv coma de re-cerca: la naturalesa; utilitzen els mateixos instruments: ]'experiencia i la in-duceib, i es contenten amb una mateixa forma de certitud. Pero, en aquestavia d'arnieal consorci entre ]a filosofia i ]a ciencia, la filosofia anava per-dent per grans sa fesomia, transformant-se en una ciencia especial al costatd'altres ciencies o perdent tots els seas dominis dels que s'apoderaven lesaltres disciplines del coneixement. Exil-liada ara dels sous veils dominis, hornli assenyala avuv una nova missi6: la de reconciliar a les ciencies o la de po-sar-se al servei de les necessitate de la vida.

Si la teoria instrumental del coneixement es 1'ultima paraula de la Filo-sofia, podem afirmar tambe que el coma denominador dels sistemes noeses el relativisme (2). El relativisme pren una postures semblant a ]a dels escep-tics classics. Ningu no dubta que el coneixement es una relaci6; sia coneixe-ment intuitiu (subjecte-objecte), sia coneixement representatin (subjecte-objecte-representaci6); les hipotesis comencen des del moment que tractemde fixar el caracter essential de la relaci6 de coneixement. La relaci6, queconstitueix el coneixement, no obliga a 1'afirmac16 d'una relativitat feno-menologica que sia connatural a tota forma d'actuaci6 del pensament. Elstermes d'aquella relaci6 sc)n positions de realitat, d'existencia, es a dir, ab-soluts; es el pressupost necessari de la intel-ligibilitat de la mateixa relaci6.

(1) La Teologia , la Filosofia , la Cieneia i fins ]'Art ionen funcions ben definides:llur col . laboraci6 en una conce ]i66 total del mbn es diferent . Paulsen assenyalava a lafilosofia de 1' esde ven i dor com una miss in especial In de conciliar la ciencia i la crecucia.(Die Zukunfisaufgalu'n der Philosophic en (Die Kultur der Gcgenw:u• 1 ,,, T: Berlin, 1907.)

(2) Sempre partim del concepte do la Filosofia moderna agnIstica i relativista,re coneixent , emper6 , I'existencia, durant agnest periode de la Filosofia , d'escoles idireccions quo conserver i renoven l'antiga concepci6 substaneialista i dognultica. Enaquest sentit, ]a MetafisiCa ha anat realitzant la incorporacib dell resultats do I's eien-cies naturals i hist6riques a les tesis de l'espiritualisme, i es encara aquesta una tascaque esta 11um- de considerar - se coin definitiv :unent realitzada.

JAUMM SXUU % " UNTKW - I?WUN/, )IO-t(IfoSica, 37

17emes, 1'afirmacio, ussencia del judici, ono es per ^-entura una posicio supra-

fenomenal, a mcn^-s de confondre-la amb la pura consecucio empirica do les

rc^preacntacions'? 1)ir que els termer son posteriors ^ la relacio es afirmar

quclcom absolut do la relacio, es posar la relaci6 com a realitat. La possi-

bilitat d'establir relations de caracter uni^-crsal es condicio necessaria de

tota doctri^ia cientifica, mes el relativisme mai no podra sortir d'una serie

infinity de posiciuus de relati^-itat (1).

Una conecpcio fetx^menista del conoixortzent desco^ieix 1'e^sscucialitat de

la relacio cognoscitiva, ^d es, polar-nos en contacte ideal amb es cores. ^_ e-

ria dificil caracteritzar ^I'altre mode el ^+oneixement; el coneixement no es

pura passi^^itat, ni subject^ivitat; cum la tensio voluutaria, e5 al matcis temps

acti^^itat i ener^;ia conscient; si manoa^ a^ una repreeentacio la consciencia

d'un q^^^^l irre^luctihlc

Absolut no es troba per ac^uolls doh caanins, to absolut cientific, les lleis fisi-

qucs, cls prinuipis fonamentals do la naturalesa, estan sotmesos a la matcisa

cu^idicionalitat, i tuta construccio cientifica no es una couquesta parcia^l dc^fi-

nitiva de la realitat, lino una adaptacio comoda, econouiica per a orientar-se

en el ruon complex i perpetuahnent fluctuant de la 1'eiiomenok>gia (2). Pcl

bon relati^-ista la ciencia no arriba a les cosec; no passa de ]es relations i 6s

en tot car una visio subjeeti^^a de les qualitats de percepcio i referenda dell

objectes sensiblea. N[es 1'espericncia, una pregona experiencia de la ^^ida de

Pesperit, va triomfant de tots e1s intents del scientisme i ara mes que mai

serii^ uccessari cercar cn la 1+'ilosofia una concepciG de Pe^^^cri

:S5 :1\V':11bI UI: 1.:1 SUl'11^;T_^'1' C^A'P:11,:AV':^ I^IJ Fll,o5u1?l^^

sensihlo estatueix ja com a corolari que eii els mateixos inicis de 1a in^-est^i-gacio cietttifica l'interes filosofic acompan}-a a 1'acci6 escrutadora del sari;la idea, deia L. Bernard, es el ^prinau^n ^^aoven^^ del raonament cie^^tific.

La ciencia apla^a per a mes tard e1s problemes ontologics; no deu resol-dre'ls, Pero tampoc pot negar-loc. Si els principis basics de la rao sou il•lusoris,no hi ha manes de sortir de la Pura descripcio dels fets, d'una especie d'^esta-distica mes o 1nen^-s exacta dels fenomens que cauen rota Pobscr^^acio Lageneralitracio do la ciencia suposa idecs i a^;iomes; vetaqui un proces quees convertcix per a la 1^'ilosofia cn un problema: el do Punic°crsalitat i la ne-cessitat. La tcoria rclativista de la ciencia es basa, doncs, en una, concepciopa^rcial de Pexpcriencia. h:ns ^-eiem obligats a reconciscr que hi ha funcionsirrecb^ctiblcs de coucixement; hi ha irrcductibilitat d'experienciea; hi ha irre-ductihilitat do la rao a Pcxpcriencia; hi ha cncara irreduct^ibilitat enta'e lafuncio abstractiea, que e^plica tot el mo^^iment ascendent de la conei^;en^ai la intu'ici^^ i^itcl^lectua^l que ens relaciona c^irectamcnt a^mb cl nuiu do lcsidecs i dcls F^rincipis. La ciencia respon, doncs, cols a ]a mcitat do 1'iustintlogic i del desig do saber; podricm >titica ens atansa a clla^.

["n altrc punt a considcrar cn P^u;bual situacio do la l^ilosofia^ ^^^ la dcsin-tegraci^"^ dcL sistcnut. La E^rinu^ra tactirti c^mtr^i^ la Fikmofi.a^ fou in^ciadapor Pcscomesa d'un grup do psicolcgs. La doctsinroblemade. Paaiima de la 1+'il^^soiia a la ('ieucia; nu^s, corn era logic, per cumptes dosostenir-sc la YsicoLogia com nna ins estigacio indcpe^ulent, ha acabat essentabsorbida per les ^+ieucies de feiiomens men^•s complexes: la Fisiulogia i laATecanica (1).

L'c^^olucionisme, solidaritzant-se amb la h'ilosofia, produi tambG de mo-

( I ) Tn I I f I I I lest a o Im's. 1wr al I I ^ ve I I idol. (Ic I; I F ilosofin , 4"^ ];I A o I ist it I Ici(') d' III )aP^;irolf gia punillif-lit coill a ci('^:Icia wit urn], com tlepil. 1:1 catcgoria do vk'^Ilcia a la Meta-

fisica. Al ca 1) i a I;k ti, In Aletalkica lut % in ja estat l'objecte de la crit ica de I'vsl.ola an-

glesa des de I ocke: Kant son I bL Iva haver promim ia I (,it :I (It lest sent it I a it It iina para I I 1^ I ...i dcspl'6^ de Kmit la Mciafkic^l tOl-IM Zi 1)(101-0 111111 IMII^X^I ifilillodVI'MUl.

tir:xttn [i^^sTr Id^^alitttl, niF^ajisic•a, ^^.^pirih^ali,nre 39

meat la il^lu^i^^ d' una conque5ta dcfinitiva en el mGn de laAque^t meto ► lc la 1',icok^gia ^cuetica . ana ngia. lc, ,uggestions de la 1^ nxxlcrna i printipal-

Kant, c

40 ANVARI ICE LA NOCIETAT l'ATALANA 1)E FILOSOFIA

s'ha deformat en sistematica , i to que es tin encert en l'ordenaci6 serial dels

})rol,lemes esdeve una equivocaci6 en convertir-se en problema unic.

I 'exclusivisnie de 1'Epistemologia, el problema central de Ii qual es lacritica del coneixement, no porta a result.ats mes satisfaetoris quc el psico-

logis ne naturalista. La critica, en son aspecte sistenii tic, es un return a l'art

de la disputa, mentre que la tondencia de la vera filosofia es a solutions de

validesa universal i objectiva. La contraposici6 Bets sistemes ha estat sempre

l'argunient aquiles dels esceptics. Seria coca ben migrada 1'especulacit) liloso-

fica si es mantingues en els limits d'una nuda interrogacib sobre la natura-

lesa i les causes de l'univers i de la vida. En aquest cas, la filosofia no repre-

sentaria un gran avenc sobre el saber vulgar. Les inquietuds de 1'esperit sobre

els objectes que estan mes enlla de les fites de la percepci6, no s'esvaeixen

suscitant antinomies , per tat cone aquestes declarer a la rat) humana en una

situaci6 d'impotencia que es la negaci6 radical de I'instint de saber i de la fe

natural en nostres facultats de coneixer . L' Episternologia ins el printer estadi

de la Filosofia sistematica (la Psicologia i la Logica en son propiament les

propedeutiques); convertir-la en metode exclusiu de recerca e., quedar-se a

meitat del can ) i, perque la Filosofia , quo no fa roes que enumerar probleines,

110 passa d'esser una Metodica de la vida intellectual que facilment degenera

en una filodoxa.Arribem, done, it problema, central per uns, unit per altres, de In Filo-

sofia, at problema metafisic. ll'aquest problema ha de sortir in soluci6 de

la crisi actual del pensament filosofic , irradiant al mateix temps , corn doctrina

de la idealitat , a totes les formes de la cultura.

II

La Metafisica... Molts veuen eneara darrera d'aqucsta paraula pendre

consistencia totes les preocupacions d'un coneixement a priori: miren a la

Metafisica coin un sistema d'abstraccions i de intuitions nli.stiques, especie

de poesia del pensador , en Iluita constant amb l'esperit de recerca , i aril) la

pretensi6 de substituir at dinamisme del treball intellectual el quietism,

d'una ciencia infusa. No dubtem que In ha falser Metafisiques de la mateixa

manera que hi ha en la Hist()ria de la ciencia mantes hipotesis i teories que una

observaci6 acurada i reflexiva ha refusat; per() niai In quo 6s una orientaei6

equivocada, una visi6 parcial dels objectes o una error de metode s'ha consi-

derat obstacle per afirmar la realitat d'un problema. La Hist6ria de le-, Aces

filosofiques palesa un ritme (le sistemes antagonics, mes a un esperit, asse-

nyat rnai no li sera dificil descobrir el fit conductor del progr6s efel+tiu de

l'intel • lecte huma. Malgrat les discrepancies d'escola, la Metafisica ha anat

font son cami ; la necessitat metafi. sica 1'experimenta el savi to mateix quo

1'home vulgar, i avui es pot dir que l'antiga actitud de menyspreu ha estat

JAU:rnE SERRA HUNTER. -- Idealitat, naetaf,sica. cspiritualisme 41

substituida per I'interes viu, i calla volta mi's general. dell homes de cierrciapels problemes tiloselfies.

Em (tues series de eonsi leiacions es fonamenta la possibilitat de la Meta-fisica. La cit'ncia con)en^a el treball conscient de l'honie per desentranvar elssecrets de la nature; estudia la complexitat dels fen6mens, les lleis de sos pro-cessos, les causes; en una paraula, fa Clara i explicita la intel•ligibilitat de lesroses. I explicac.i6 cientffica proporciona a 1'esperit una seguretat superiorit la de l'observaci(vulgar i realista, Ines el plaer de la invenci6 experimentalva acompanvat de la dolor (IM, inicia el duhte del desmentiment per rovesexperieneies. Les relacions de coexisteneia i succesi(i Ii donen una explicaci6empirica; la ]lei i la cause, una explicaci6 rational; pero encara manta unnou pas per a lit investigaci6 perfecta; 1'explicaci(i ultima cis la reducc16 trans-cendeaital de tot on teixit de Ileis it les essencies i principis; cs el perg2te del per-grce, LO dire deixa a I'esperit en estat de repels. Quan en el fenomenismc de lanatura s'ha trobat la rah suficient, Farrel intima de l'ordre, la Metafisicasuhstitueix a la ciencia.

Un segor) fonament de la Metafisica el trobem en la possibilitat de co-rnencar una nova especulaci6: la vida mateixa de 1'esperit. No E's cols la tras-cendencia, to absolut, yo qui d611a naixement a la Metafisica; ho es, sobre-tot, lit necessitat de cercar un sentit it aquesta riquesa d'espiritualitat de litque no pollen] trobar una explicac16 satisfactoria en 1'experiencia sistcma-titrada. Suposant que fos llegitima la desintegraci6. que alguns sistemescontemporanis pan fet do l'antiga Enciclopedia filosofica, quedarien encaraper explorar dos dominis del saber Juana: el problema de 1'essencialitat, i delsprincipis i el problema de lit vida superior de 1'esperit.

Els antics arguments contra la Metafisica han fet son temps; valdrien, entot eas, per ferir lit Metafisica feta de pores abstractions ontologiques o 1.1construida a 1'entorn de c.onceptes maullevats a una ciencia particular (1).La veritable concepci6 del m6n ha d'essei

^:3 1\V'.-^Itl ; I,.^ tiul'I]:T .1'I' l':1'i' AI.:^\ :^ ]11: L'ILOtiUI^I:A

mcn^-s el e^^nt nn nxmu^nt inicia2 r^ tra,ntiioiu;c, una reHr^i^^a I'^^Ljeeti^•i^nu^, rccunei^;

ale] c^>'neiseuu^^nt a Ie^ tlc i tlc laI?I reali^me nat,nral la I^'il^^^^^fuila realitat, i a^gnetita realitat, ex}x^ricncia^ t^^tal }x^r crfur^

ultim e^nu^i^enu^nt ^^x^r alt^res, re^^u^^n la Ilci ale ^i^nte^i ^lel^,Lmen t.

1?n 1^'il^^^^,fia, el prul>Iema nmtafi^ic i^, cl f.u^t^^r tle Ia ^i,t^c-(I). alp ;i t^^ta

ciplin:^ cientSfica 5i ezi^ti^ uu c^^ntr;t^l. aleIes cii^neie^ ctipecial^. (^r^^te la ^letaii^ica en la h'ilu^.^^ti,^ una fun-uiu la Ie, en lcn ci^^nc+ien (`?);1'atipirae^i^^ Ie^

^TAUJCI: tiiatw ^ I I i^^^ri^at,. -- 1^lr^^liln /, ^^i^'l^x/i.,^ic^n, ^'.•?^ir•rliui (i.v^^^c l'3

cartes es estudi^frtci^cn cl mim de lcs co^cs c^,gnoscilflc,,. ['cr^> la 1l,^hfti^ica,

rcfhf^ifl^c ^^ una funcii"^ }^uramcnt or^anitraflora, a mss d'c^ser una trt:nsacei

41 ANVARI DE LA SOCIETAT CATALANA DE 1'ILOSOFJA

sia el punt d'obir en la construcci6 filosofica, els materials estan sennpre fretsde la naturalesa; la Fenomenologia de l'esprit, deia (l mateix Hegel, 6;; tunviatge d'exploraci6. Ales no per aixo hell) de creure que la Metafisiea depende la individualitat del filosof; unia Metafisica concebrda el'aquesta fais6 nopassaria d'csser una MIetafisica agnostica (1) sennhlant a la de certs neokan-tians per als quals existeix un problem, mes no tin objecte nnetafisie, coil siel fet d'esser un prohlema no constituis ja un contingut real de coneixennent.

La Metafisica per raons morals 6s igualmcnt infeeunda corn a sistema.La rah practica esta sotsmesa als nnateixos perills de Ia hipercritica, i eI easde Nietzsche cnfront de I'Etica de valor,; absoluts t6 la maxima elogiinciaper exiltnir-nos de noves argumenntacions. Una fonamentaciri l6gica en enspostulats de la rah practica no sennbla possible Si no s'adnu't alruenvs la.validesa del prinneipi de rat) suficiernt (tile es, ahan5 de tot, Luna llci de Ia ra6teorica. I+:s dubt6s tannb6 que 1'experiencia moral pugui donar a la lletafisicaun punt de partida i nut control analog al que subntinistra al pensantent, es-peculatiu l'experiencia sensible (2).

JnU^u: SLHL2:^ 1[urrTE^t. - Ideali/al. ^ncdtrJ±.^i^•n, rsy^irifuafi .vinc^5

ti ccm,egii^nci

it ^^^-_^i;r iii, i,.^ ^^u^^i^^rr.^^r r,l^r.^i,.^^.^ i^i^; rii,utiuri.^

formes ialtinies ae Pesscr, es a ^lir, sobre les categories superiors ^lel }^^-'^isa-ment, l'Utitolcgia es el com^^lcment ohligat ale 1'h:pistemologia. L,ti (,'o^molo-gia es la DLctafisica do to finit; soli contingnt no shn ^,r^,piamcnt els ^+onccp-tes eapcrimcntals, sin^i 1'estusament ^Ic tota. nna cultura., sulnrtot siZduesta s'ha nni^-ersalitzat, cone es se^ui en 1'Hel•]enisnu^ i el Cristia'aisme.L'estn^li aprofundit de lcs obres dcls til^isofs cl^^ssics descubreis cl fil Secretque lliga cl sea pensament ^ nna eporti i a^ un^l cultin^a; la, terminologia^ hotcqui^ocar-nos ahunti ^egada, per

JAUME SH,1MA I I UNTHR. I f1c(I I i t(T 1 , 1) 1 , /W I ^i c(I . f 's t If? I I i s )f I T

84'ria, pel Illateix 1notill, 1111a cq1liv(^caci4,) tt)rllar literahliclit As anticssistellies. Refer el passat, fid com / Ilf (^s 1111 impossible, (lill Wilvielkill(L pcnjll^110SZ11tres mateiXos ells hem toruat difel-clits de lo que ^rclll. Ulm oriclitack')scillidalit portaria A triollit, dc les dcctrilws d,(^Sc(da i scria com la prefe-r^lwia del comentari sobve Fobra viva de hl jdw^ofio (1). El retorl) a 1111afilo"ofia pura i estrictollient ciml a sisiclila ('-', 1111a forma, de regressi() ell ht\i(hc del jwllsanlcnt^ vada doctrina porta, 1'emprellita dels temps, i cada doc-Ohm jdos6fica, delli6s. la (1,1111a visi(I persowd, plrciallm^llt h1trall"Illi'sible.Record('111 1,cristic;l (111i mati'i F V,-,colhstica medievak rcmarquelli talllb6 que

(,- ) (111c restil for("a al H(^Jlaixvlllellt dels sc,"'Ics xv i Xvl foren les Hilites depart'it, ( 11tre plat(,mics, i ^11'ktoWiCS, i I)OtSCY ht CMIS^l 11H]l

,

\^IIM (IC Ll (TiSiactilal rall a 11o havel. sablit reahtzar la filosofia moderim I'assimilack') dolP,lisalliclit, tradicional (2) a les nmcs orientaciolls de 1,^poca moderml.

Si Agulla filosotia exemplar ha de g1lial, llostrcs passo" ell Illig de It's te-licbres de I'actual disprrsi4) filos6fica 6s la dels temps Wcsplendor de la cul-UML gnpt.

^io que constitueh Atema juvvntut i constant actualitat de la filosoffitgnWa A ralleute dhihmic 04 spu clasicisme, desx-efliador sempre de llo\csvirtualitats ideol6giques, sombrades arreu dels dihiegs plat6iiics i dels trac-tats d'Arist6fil; i no scria cap incxactitud dir que Fespiritualismic filos6ficde Plah') i 1'experilliclitalisme cicittific (t'.Arist6fil coiiscrven encara sa vita-litat per oriental. ]a filosoffil del scgle -\-X,

La -no\ a filosolia reclamant la prcfcr^ika dv bs hnw4ms mqwAny tie res-perit ell la forillaci6 (Fulla Coll cepe i(') 16gica del 111611 i de la vida. H'I sell ve-ritaldc plolt, dc vista 11o 6.s el de ]a reyvsentach A A Wd cmiuvVtv, sW6 elde les idees; lo prinker seria confolldre Fellolliellologia i Aletafisica; lo segoll,convertir la Aletafisica en una MaUqba&a o una JAgW& Ablal-sv mi 4 Qw-trina (te les idees 6s Ablarac en 0 Inmt cametuHstic tie !a Filowly les Awexpressi() de 1'ess^.ncia dc Ics coses, tenen la nihxima atracci6, constituiot1,illtvm^^ 1116's 1wriliallent de la vida.

1"c8piritualislile 11o 6,., 1111a (1cii0nihm66 negativa, com alginis siqw.scu,que ha imscut com a reavci6 m,ntra ]a Hlosoda inateridista; ilo 6s, tanilm,1111a sohIci(,) privativa de la q6esti() de les i-clacions entre Fanima i cI cos.1"espiritualisme modern ha d'6sscr mia soluci6 integral defis problemes filo-sofics. Es objectiAsK i eAh tmi almhat del fcitomenismic empiric com del'idealismV, 1)111,; O,Cdisnic o positivisnic espiritualista)) Fanomenava Ravais-

qui el profetitzava com la filomda de restiewni(tor. Pere) aquest realisme,per 1116', que sellibli paradoxal, no menysprea la col-labonl,66 de l'idealisine,

(1) ^Ilr^ririt ^,liil^^^^^^,}ti^^ur -hn dit 13uutrom, -distinct drs ^^-^tenu^^, lui aus^ir,t liar rtSalite.^ (Ln 1'!^i(u.,^^^^l^ic ^°ii h'rcuure deq^itis ltiti7), ux^i^tcu'ia prc5rnttid^i al III C ^n-^;rc: lntruuu•iuunl dr b' luvulia. 1:^0^.

(3) La irudiciu cultural lil^^^b[icu conipr^n jx^r uosaltrra la lilosulia L^•I•lenicu i lacultura cristianu.

Is ANVARI 1)E LA SO(IETAT ('ATALANA )E FILOSOFIA

com no nega tampoc la valor de ]a ciencia; es 1111 idealis(ne mes aviat de

filiacio Ilatina, idealisn)e eoncret i psicologic (pie, reeoneixent els drets pri-

morllials de I'esperit, no oblida 1'existeneia de la, naturalesa que 1'erntorn,t.

El deseredit de I'espiritualisme del segle XIx ha estat lit seva alian^a amb

lit, Filosotia de to Absolut; en cam'], el fonan)ent del nou sistema es la Feno-

menologia de la eonsciencia. El eogilo eartesia es till encert, mes durable que

eI duhte universal I la de(h(ceio matenlatica. E'S' sohretot, el fenomenisnle

de lit reflexi6 4:o (Jill dung valor it tots els altres fenomens, car provoca la

distincio ent're I'aspecte subject iii i s(ib,jeetiu, ('ntre et e(neixe)neiit i I'exis-

tetneia (I). «I.'unic nletode fecutul per aquesta visi4') superior que (11111 el non)

de nictafisiea, es la reflexiu aplicada c.onl 1111 microscopi interior ills feno-

mens (li^ la eouscienciaw> (2).

El u(etode psicologic es el p(n)t,flies controvertit del sistema. El (111i es

fia (uassa de la propia meditacio, (linen ('Is adversaris, es taa(ca la Aorta del

moll exterior, i, si vol esser logic, acabara per negar la rcalitat d'aquest nuns

sensible que es com lma naturalesa qui es rebel-la contra les categories del

pcnsan)ent. Ja es fora a no menVspreable la do la prupia observaci6 (pie eleva

de to eonsciencia personal al concixen).eOt de I'existelcia de lu, I)ivnutat per

(u)a dreccra mes practicable que la de la contemplaci6 del m611 exterior.

('on.statem per 1111 mon)ent que la refIexio sobre el concepte de la propiil

finitud i d('pendencia erns porta a reconeixcr I'exIstencia de to Absolut, com

a esperit, coil it substancia, corn it eausa. No neguem (pie 1'especulacioI sobre

la temporalitat i contingencia de les roses sensibtes palesen tambe lit niateixa

existencia nles enlla de les fites do la hunlana percepci6. Pero, perg11e hens

de preferir aquest eanti pel sol fet d'estar-Ili fa.lniliaritzats des dcls primers

mm1Jnealts de la vida? I>ergtie m.alfiar-nos de la introspeccio, i, en canvi, dom(r

aquella conliano^a tan il•linlitada a Ies representacions s.,nsibles en qui' I'ohra

pe.rturbadora (le lit in(aginaci6 Ili prep una part tall considerable? Nosaltres

ohjectem als (Jill aixi pensen que qui c(altrail l'hahitud de mirar lcs cosec

des de fora, Ii ha (I'esser tan 4111(11 almenVs corn als psicol)gistes realitzar

el transit del n16n sensible al moll superior do les represcntacions ideals.

I'arlant anlb exactitud, 1'espiritualisme no nega la rcalitat dull m6n

exterior at jo, Ill preten trobar en les formes individuals inferiors de I'Univers

esperits inferiors, monades qui somnien o energies (1'identica natura it la del

subjccte espiritual; reelama sols per a 1'esperit, per al pensament, per a les

idees la primordialitat que en l'ordre logic o d'estiniaci6 li pertan.;. Totes

les formes do lempirisme, aixi sensualista com intel•lectualista, cometen la

falta de rnutilar lcs lades de la eonsciencia; pateixen, demos, la il•lusi6 Was-

similar 4o que es ja una claboraci6 mental, la percepci6 sensible it 11101 intulei(

que Jolla la total cognoscibilitat de les cosec exteriors. Aquest ll.enguatge,

(1) SHAnwowi'u TlonnsoN: The 1!eiophysics of experience ( 1898 ) i ibans en The

Philosophy of Reflection (1878).

(2) A'ACIEnoT: Le nouveau spirilrlalisme (Paris, 1881).

.1AirNr^: Siitit . Iltr:v'r1 R. -Idealihlt, »rrlafi,^iea, espirihatli sme 1!1

de quals imperfections n'ha fet Bergson una critica genial, ha d'esser subs-

tituit per una nomenclatura mes natural, c6 es, mes psicologica, mes espiri-

tualista.

Dintre d'aquesta posici6 sistematica les dues solutions viables porter al

dualisine: el jo i el no-jo coin a factors solidaris que es donee conjantament:

antitesi on 1'existencia i sintesi en el coneixemont; o com substantivacio de

dues series de fen6mens: uns els primaris, els interns, els estats de conscien-

cia, que no pressuposen altra cosa que un proces on funci6 d'un substractum, i

els secundaris, els externs, les representations sensibles, que no poden expli-

car-se per la pura experiencia dels sentits, ni tampoc per una activitat prc-

jectiva, sin() per la dualitat que prirnitivament s'expressa pel jo i pel no-je.

Fonamenten, alguns, aquesta conccpci6 en el finalisme immanent de l'Uni-

vers, on 1'harmonia prirnitiva, en la compatibilitat de 1'esser i del pensar, de

les lleis de la natura i do l'esperit. Si 1'adaptaci6 d'uns essers als altres es un

principi general del cosmos, perque no hem d'admetre-la entre la consciencia

i 1'esser, declarant la possibilitat de transcendir de la pr6pia fenomenalitat?

El realisme de la consciencia perrnet una doble marxa constructiva del

pensament. Per un costat, la consciencia, condicionada pel sistema nervi6s,

sotmesa a les lleis generals de la biologia, es coin una porta oberta al mbn

de les roses sensibles. L'organisme, qui es una cosa nostra, ens relaciona

amb els altres essers individuals qui formen l'Univers. Per tin altre costat,

la consciencia esguarda fit a fit el mbn interior i es troba en relaci6 directa

amb tota la riquesa de la vida intellectual i moral; el proces de 1'activitat

psiquica ens posa on cami d'anar prenent possessio de totes les formes do

1'esser, des d'una consciencia individual copsada en la durada, on el devenir,

fins a 1'Acte pur qui exclou tota ombra de mutaci6 i de possibilitat.

Ultimament, en la Historia podem trobar encara una eonfirmaci6 de

nostra tesi. Tota reforma que ha representat un progres real on la hist6ria

del pensament, s'ha consumat on vistes a 1'espiritualisme. La filosofia grega

pre-socratica es una orientacib en aquest sentit; aquella constant recerca

per a resoldre el problema dels principis de les cosec es pot eonsiderar coin

una marxa gradual vers 1'essencialitat del jo; cada volta quo els pre-socratics

topen amb tin concepte que no s'explica per la pura percepcio, doscobreixen

un caire d'aquesta vida complexa i rica do 1'esperit. Despres, les cores han

passat sempre corn una rcpetiei6 de les intuitions socratiques (S. Agusti,

Descartes, Leibniz).

IV

La crisi actual filos6fica no es comparable a les crisis quo inauguron una

nova epoca de la Historia do la Filosofia; hem vist que es, principalment,

una crisi motivada per una falsa posicio dels problemes i una adaptaci6

irregular de les resultancies de la ciencia moderna. La tesi de la decadencia

50 ANV'' UI IIE LA NOCIETAT ('ATALANA DE FILOS(FIA

de tota la cultura occidental es avui encara una Cosa discnrtiide, i sembla Ameslogic cercar cn la nrateixa trajeotoria del pensament europeu del segle Nixles causes de la dcsvaloritzaciu de Ics ductrimes filosofiques i de Ilur prestigi

en els medic culturals.

Les simpaties id colugiques, I'i>>teres enrocional per la Filosofia depen

sempre de 11111 ace i6 sobrc els problenies de vitalitat contenrporania. La

consciencia social no encerta sempre a (1istiugir entre car quo es ()bra de la

Filosofia o d'una oricrntacio particularista de sistema, i cis pobles no p 'r-

donen facibnent als ideolegs que and) ses utopies han errat el can ii de llurs

aspiracions. El pessinrisrue de molts i 1'escepticiSill e de tots sun fills naturals

d'una epoca de gran riquesa intcl•lectual, Tires (1'escassa virtualitat nroralit-

zadora; per aixo es necessari restaurar la funci6 es piritualista do la, l'ilosotia.

('ivnsiderarrt que la darrera derivaci6 del materialisure fou 1'enaltinrent del

factor economic, co Gs, de la prosperitat material, s'imposa, err pruner lice,

una revisiu de les valors de la filosofia i de la cierncia enfiorrt de la tecnologia

i de la practica.

Els filosofs han de contestar a la indiferencia de la massa social, anib

1'acci6 organitzadora del pensament, anrb la direcciu de la e

,^t

L'oposiciu cntre. 1'illealismc i e1 reali^n.c c5 en ^•ie^ Il'c^5cr supera^Ila. I,:I^

1!^ilo^ufia naturalist, i la cicncia afilo5ufica llaeian atcrrat 1'harmouia eutre to

real i to ideal, entre eL limit natural 11e PaceiG crea1l^^ra i la ^^isiu llun^^a^na

d'un estat Ilerfevte. La N'il^^sofia que. no dunl>> la rau ni al realisme ^^ul^;ar,

ni a Pidealisme anlijectin, ha Il'actuar sobre lei e,^tu'epcions morals isocials

cn el sealtit Ile tornar a I'equililn•i enta•c la Ex>teneialitat de P^rnima col^k^c-

t i^•a, que cti la rI