II Monogra˜es del FoixN. Asensio i M. Vilaplana (lavola, Serveis per a la Sostenibilitat) Pla...

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Territori 16

II Monogra�es del FoixII Mono

gra

�es

del

Fo

ix

16

II Monografies del Foix

II Monografies del Foix

Comunicacions presentades els dia 23 d’octubre de 2008 a Santa Margarida i els Monjos

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Territori, 16

La Xarxa de Parcs Naturals posa a l’abast delsciutadans centres d’informació i documentació,itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus iexposicions, equipaments pedagògics iculturals, albergs, allotjaments rurals id’acampada, publicacions i estades ambientals,entre d’altres serveis i activitats.

© Diputació de BarcelonaJuliol 2010Coordinació: Jordi Hernández, Jordina Grau i Josep Melero Àrea d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona

Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaComposició: Addenda, scclDipòsit legal: B.31069-2010

Sumari

Presentació 11

Gestió

P. Mundó (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)El Pla especial del Parc del Foix 15El Plan especial del Parque del FoixFoix Park Special Plan

N. Asensio i M. Vilaplana (lavola, Serveis per a la Sostenibilitat) Pla d’ús públic del Parc del Foix 19Plan de uso público del Parque del FoixPlan on Public Use of Foix Park

J. Riera (Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació de Barcelona)Primers resultats del seguiment ecològic dels treballs forestals de millora realitzats al Parc del Foix 27Primeros resultados del seguimiento ecológico de trabajos silvícolas de mejora realizados en el Parque del FoixInitial results of the environmental monitoring of forestry improvement work in Foix Park

M. Jorba,1,7 G. Oliveira,5 R. Josa,2 R. Vallejo,1,6 J.M. Alcañiz,3 A. Hereter,2 J. Cortina,4

O. Correia5 i J.M. Ninot1 (1Departament de Biologia Vegetal. Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. 2 Departament de Biotecnologia Alimentària. Universitat Politècnica de Catalunya. 3 Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. 4 Departament d’Ecologia. Universitatd’Alacant. 5 Centro de Ecologia e Biologia Vegetal, Faculdade de Ciências. Universidade de Lisboa. 6 Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo. 7 Fundació Bosch i Gimpera)Restauració de pedreres de roca calcària en clima mediterrani: procés i avaluació 33Restauración de canteras de roca caliza en clima mediterráneo: proceso y evaluaciónRestoration of limestone quarries in the Mediterranean climate: process and evaluation

Patrimoni històric

A. Ros1 i E. Barrasetas (1GRACPE. Universitat de Barcelona)El jaciment protohistòric de Mas Castellar (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès): un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la conca del Foix (segles VII-III aC) 41El yacimiento protohistórico de Mas Castellar (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès): un núcleo de acumulación de excedentes agrícolas en la cuenca del Foix (siglos VII-III aC)The proto-historical site of Mas Castellar (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès): a nucleus where agricultural surplus accumulated in the Foix basin (7th–3rd centuries BC)

II Monografies del Foix · Diputació de Barcelona · 2009 | 5

X. Miret1 i M. Miret (1Arxiu Històric de Sitges)Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles 53Un plano del siglo XVIII de la desembocadura del río Foix en CubellesAn 18th-century plan of the mouth of the Foix River in Cubelles

A. Mauri i P. del Fresno (Sistemes de Gestió de Patrimoni)Estudi arqueològic integral del castell-convent de Penyafort 63Estudio arqueológico integral del castillo-convento de PenyafortComprehensive archaeological study of Penyafort Castle and Monastery

Resums

A. Sorolla, M. Viñas i B. Mota (Naturalea Conservació, SL)La restauració de forns de calç al Parc del Foix 73La restauración de hornos de cal en el Parque del FoixThe restoration of lime kilns in Foix Park

Ecologia

J. Torrentó i P. Mundó (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)Estudi multidisciplinari dels sistemes aquàtics de l’embassament del Foix. Un esforç en el coneixement dels indicadors ambientals per a la gestió de la conca i de l’embassament 77Estudio multidisciplinar de los sistemas acuáticos del embalse del Foix. Un esfuerzo en elconocimiento de los indicadores ambientales para la gestión de la cuenca y del embalseMultidisciplinary study of the aquatic systems in the Foix Reservoir. Efforts to understand the environmental indicators in order to manage the basin and the reservoir

N. Sánchez-Millarvela, M. Cañedo-Argüelles i M. Rieradevall (Grup de recerca FEM, Freshwater Ecology and Management. Parc Científic. Universitat de Barcelona)Estudi de la biodiversitat de macroinvertebrats de l’embassament del Foix i avaluació del seu estat ecològic mitjançant l’ús de les exúvies de quironòmids com a bioindicadors 81Estudio de la biodiversidad de macroinvertebrados del embalse del Foix y evaluación de su estado ecológico mediante el uso de exuvias de quironómidos como bioindicadoresStudy of the biodiversity of macroinvertebrates in the Foix Reservoir and evaluation of theirenvironmental status using chironomid exuviae as bioindicators

M. Ferrerons,1 S. Sabaté,1,2 T. Sauras1 i R. Vallejo1,3 (1Departament de Biologia Vegetal, Universitat de Barcelona i Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona. 2 Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, CREAF. 3 Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani, CEAM)Impacte dels incendis i els tractaments sílvicoles postincendi a les pinedes de Pinus halepensis del Parc del Foix 89Impacto de los incendios y los tratamientos silvícolas postincendio en pinares de Pinus halepensis en el Parc del FoixImpact of forest fires and post-fire woodland treatment in Pinus halapensis groves in Foix Park

6 | II Monografies del Foix · Diputació de Barcelona · 2009

Resums

G. González i J. Armengol (Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona)Estat actual de l’embassament del Foix 97Estado actual del embalse del FoixCurrent state of the Foix Reservoir

Educació ambiental

T.M. Nolla i X. Parra (IES de l’Arboç. Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya)Crèdit de síntesi sobre el Parc del Foix: activitats de camp 101Crédito de síntesis sobre el Parque del Foix: actividades de campoCourse credit on Foix Park: fieldwork activities

Flora i vegetació

A. Salvat1 i D. Carrera2 (1Aprèn, Serveis Ambientals. 2 Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació de Barcelona)Pla estratègic de conservació dels hàbitats i la flora a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Resultats per al Parc del Foix 119Plan estratégico de conservación de los hábitats y la flora en la Red de Parques Naturales de la Diputació de Barcelona. Resultados para el Parque del FoixStrategic plan for conserving the habitats and flora in the Natural Parks Network run by the Barcelona Provincial Council. The results for Foix Park

D. Pérez1 i M. Real2 (1Departament de Biologia Vegetal, Universitat de Barcelona. 2 Departament de Limnologia; URS, United Research Services España, SL)Cartografia dels hàbitats CORINE del cinyell de vegetació al voltant de l’embassament del Foix 133Cartografía de los hábitats CORINE del cinturón de vegetación en torno al embalse del FoixMapping of the CORINE habitats in the belt of vegetation around the Foix Reservoir

J.M. Panareda1 i M. Boccio (1Departament de Geografia. Universitat de Barcelona)Característiques biogeogràfiques de la flora vascular del Parc del Foix 145Características biogeográficas de la flora vascular del Parque del FoixBiogeographical characteristics of the vascular fauna in Foix Park

P. Torres,1 P.-X. Albornà2 i J.M. Panareda3 (1ECONA, Estudi i Conservació de la Natura. 2 Departament de Biologia Animal (Vertebrats/Herpetologia). Universitat de Barcelona. 3 Departament de Geografia Física i AGR, Universitat de Barcelona)Les orquídies del Parc del Foix 153Las orquídeas del Parque del FoixThe orchids in Foix Park

I. SolerLes plantes medicinals de la conca del Foix i la seva aplicació en olis, cremes i tisanes 165Las plantas medicinales de la cuenca del Foix y su aplicación en aceites, cremas y tisanasMedicinal plants in the Foix basin and their use in oils, creams and herbal teas


Fauna

I. Torre,1 D. Carrera,2 F. Pàramo1 i C. Dalmases2 (1 Museu de Granollers Ciències Naturals. 2 Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona)El Pla estratègic de conservació de la fauna a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputacióde Barcelona. Resultats per al Parc del Foix 173El Plan estratégico de conservación de la fauna en la Red de Parques Naturales de la Diputaciónde Barcelona. Resultados para el Parque del FoixThe Strategic Plan to Protect Fauna in the Natural Parks Network run by the Barcelona ProvincialCouncil. The results for Foix Park

E. Aparicio i X. Julià (United Research Services, SL. Departament de Limnologia. Barcelona)La ictiofauna de l’embassament del Foix 183La ictiofauna del embalse del FoixIchthyofauna in the Foix Reservoir

P.-X. Albornà, 1 P. Torres2 i G.A. Llorente1 (1Departament de Biologia Animal (Vertebrats/Herpetologia), Universitat de Barcelona. 2 ECONA, Estudi i Conservació de la Natura) Els amfibis del Parc del Foix i entorns 191Los anfibios del Parque del Foix y su entornoAmphibians in Foix Park and the surrounding area

C. Guasch, H. Salvadó, M. Cardona i X. Bayer (EDN, Estudi Divulgació Natura)Seguiment dels amfibis com a indicadors biològics a l’embassament del Foix i distribució dels amfibis de la conca del Foix 205Seguimiento de los anfibios como indicadores biológicos en el embalse del Foix y distribución de los amfibios en la cuenca del río FoixMonitoring amphibians as biological indicators in the Foix Reservoir and the distribution of amphibians in the Foix River basin

A. Martínez-Silvestre, A. Bertolero i J.S. Massana (CRARC, Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya)Programa de conservació de les tortugues de rierol (Mauremys leprosa) i d’estany (Emys orbicularis) i de control de la tortuga de Florida (Trachemys scripta sp) i d’altres quelonis al·loctòns al Parc del Foix 213Programa de conservación del galápago leproso (Mauremys leprosa), el galápago europeo (Emys orbicularis) y del control de la tortuga de Florida (Trachemys scripta sp.) y otros quelonios alóctonos en el Parque del FoixProgramme to protect the Mediterranean pond turtle (Mauremys leprosa) and the European pond terrapin (Emys orbicularis) and to control the red-eared slider (Trachemys scripta sp.) and other allochthonous turtles in Foix Park

H. Salvadó, C. Guasch i X. Bayer (Còbit - Recerca i estudi de natura al Foix, Gaià i Anoia)Els picots: presència i distribució a la conca del riu Foix i al Parc del Foix 225Los pícidos: presencia y distribución en la cuenca del río Foix y en el Parque del FoixThe presence and distribution of picidae in the Foix River basin and in Foix Park

X. Bayer, C. Guasch i H. Salvadó (Còbit - Recerca i estudi de natura al Foix, Gaià i Anoia)Rapinyaires nidificants al Parc del Foix 233Nidificación de rapaces en el Parque del FoixNesting birds of prey in Foix Park



C. Flaquer,1 R.G. Ràfols,1 R. Ruíz-Jarillo,1 A. Mascaró,2 M. Jané2 i A. Arrizabalaga1

(1 Museu de Granollers Ciències Naturals. 2 Molí del Foix, Centre d’Interpretació Històric i Natural. Equipament municipal d’educació ambiental. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos) Eixos del pla de seguiment i divulgació de quiròpters al Parc del Foix: tallers, Nit delsRatpenats, caixes refugi, QuiroRius i seguiment Multiespecífic 241Ejes del plan de seguimiento y divulgación de quirópteros en el Parque del Foix: talleres, Batnight, cajas-refugio, QuiroRius y seguimiento MultiespecíficoCentral points of the plan to monitor and raise awareness of chiroptera in Foix Park: workshops,Batnight, bat houses, QuiroRius and Multispecific Monitoring

Llista d’assistents 247

Ja fa quatre anys que es va fer la I Trobada d’Es -tu diosos del Foix. L’èxit d’aquella primera edicióens va sorprendre gratament, per l’alt nivell i laquantitat de les ponències presentades. Aquestasegona edició no l’ha desmerescuda gens. Enaquests quatre anys que separen ambdues troba-des, algunes de les recerques que es van presen-tar a la primera han estat ampliades i han donat elsseus fruits. Així, per exemple, alguns dels estudisrealitzats han pogut ser emprats en els treballsprevis del nou Pla especial de protecció del Parcdel Foix, que està a punt d’acabar-se. L’àmbitd’influència de la conca del riu Foix és un interes-sant reservori d’estudis científics i també de pos-sibilitats de desenvolupament econòmic i social, iaixò s’ha pogut constatar en la II Trobada d’Estu -diosos, les comunicacions de la qual ara us pre-sentem com a monografia.

Estem en un moment clau per al Parc del Foix,ja que s’ha iniciat un procés d’adequació del pla-nejament que regeix aquest espai natural protegitper tal d’adaptar-lo a l’actual situació socioeconò-mica i a les noves legislacions urbanístiques,ambientals, agrícoles i forestals, que han canviatmolt d’ençà de la seva aprovació l’any 1993. Enaquell moment, va ser l’Ajuntament de Castellet ila Gornal qui va tenir l’encert de promoure un plaespecial de protecció d’aquest paratge, greumentamenaçat per usos indeguts; més tard s’hi suma-ria el municipi veí de Santa Margarida i els Mon-jos, fet que va fer augmentar la superfície protegi-da, que actualment és de 2.900 hectàrees. Peròno només ha crescut el Parc i s’han canviat leslleis, sinó que, a més, s’han rebut reconeixementsimportants de la tasca de protecció realitzada,com queda demostrat en l’ampliació de la zonaPEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), en la decla-ració del parc com a ZEPA (Zona d’Especial Pro-tecció de les Aus) i en la seva integració a la XarxaNatura 2000.

Amb l’organització d’aquestes trobades, elConsorci del Parc té un objectiu quàdruple: esten-dre d’alguna manera els beneficis obtinguts dinsl’àmbit del parc a tota la conca del Foix; posar enmarxa estratègies de protecció que millorin l’estatgeneral del riu; invertir en accions de millorasocioeconòmica que, a poc a poc, vagin revertinten tota la comarca i, en darrer terme, dignificar elriu Foix consolidant l’hàbitat d’interès natural queés actualment. També cal recordar que no tot éspositiu per al Foix. En aquests moments, són nota-bles la disminució de precipitacions que afecta elcabal del riu i l’augment normal de població delsnuclis urbans que l’envolten. Aquests dos factorsno afavoreixen la conservació d’hàbitats aquàtics,i representen alguns dels reptes que hem d’afron -tar les administracions gestores i els estamentsque estem en posició d’impulsar investigacionscientífiques i aplicacions tecnològiques encami-nades a la protecció d’aquest territori singular.

Els estudis que llegireu a continuació són la cons-tatació palpable que nombroses entitats i molts estu-diosos treballen en disciplines diferents de l’entorndel Foix, com ara la seva història, l’arqueologia,l’ornitologia o la limnologia, per citar-ne alguna de lesque hi trobareu. El Parc del Foix disposa d’un cen-tre de documentació situat a la biblioteca de SantaMargarida i els Monjos, on podreu accedir a totala informació disponible per aprofundir en aquestsi altres temes referits al seu àmbit.

En qualsevol cas, no deixeu de conèixer aquestentorn tan privilegiat del Penedès, ni deixeu deposar el vostre gra de sorra en la conservaciód’aquest riu, que ha passat per períodes de greuperill per a la vida que alberga i que actualmentencara necessita de l’ajut de tots per ser l’artèriafluvial de gran importància ecològica que aques-ta comarca necessita.

Àrea d’Espais NaturalsDiputació de Barcelona


Presentació

Gestió

El Pla especial del Parc del Foix

Pau MundóOficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

Resumen

El Plan especial del Parque del FoixEn 1993, ante la amenaza que suponía un incipienteurbanismo invasivo y poco controlado en el entornodel pantano del Foix, el Ayuntamiento de Castellet i laGornal encargó la confección de un plan especial deprotección para intentar salvaguardar uno de los entor-nos naturales y paisajísticos más interesantes de lacomarca del Penedès. Era necesario un plan contun-dente contra la degradación que amenazaba el entor-no del pantano. Se consiguieron proteger 1.900 hec-táreas, principalmente de bosque degradado yamenazado y algunas zonas agrícolas. Las condicio-nes del plan, vigente todavía, fueron muy útiles en sumomento, pues consiguieron el objetivo de atajar laamenaza urbanística y ambiental, pero con los añoshan quedado obsoletas, principalmente debido aléxito de las medidas de conservación adoptadas, alos cambios socioculturales, a las nuevas figuras deprotección y a la evolución de las leyes sectoriales.

El Consorci del Parc del Foix ha promovido laredacción de un nuevo plan especial más acordecon las figuras de protección actuales.

Palabras clavePlan especial, Foix

Abstract

Foix Park Special PlanIn response to the threat of barely controlled sprawl-ing development in the area around the Foix Reservoir,the Castellet i la Gornal Town Council commissioneda special protection plan in 1993 in an attempt to safe-guard one of the most interesting natural areas andbeauty spots in the El Penedès district. A far-reachingplan was required in order to combat the degradationfacing the area of the reservoir. Under the plan, thecouncil managed to protect 1,900 hectares, most ofit damaged woodland at risk and a number of farm-ing areas. The stipulations of the plan, which remainsin force today, were very useful in their day, since theyachieved the objective of halting the urban and envi-ronmental threat. The passing of time, however, hasrendered them obsolete, mainly due to the success ofthe conservation measures adopted, to socio-cultur-al change and to the introduction of new types of pro-tection status and changes in sectoral laws.

The Foix Park Consortium has promoted the draft-ing of a new special plan that more closely conformsto the current types of protection status.

Key wordsSpecial plan, Foix

Resum

Davant l’amenaça que suposava un incipient urba-nisme invasiu i poc controlat a l’entorn de l’em -bassament del Foix, l’any 1993 l’Ajuntament de Cas-tellet i la Gornal va promoure la confecció d’un plaespecial de protecció per tal de salvaguardar un delsentorns naturals i paisatgístics mes interessants delPenedès. Calia un pla contundent contra la degra-dació que amenaçava l’entorn del pantà. Es vanprotegir 1.900 hectàrees, principalment de boscdegradat i amenaçat i algunes zones agrícoles. Lescondicions del pla, encara vigent, van ser molt útilsen el seu moment, ja que van aconseguir l’objectiude tallar l’amenaça urbanística i ambiental, però ambel pas dels anys estan començant a quedar obsole-tes, principalment a causa de l’èxit de les mesuresde conservació adoptades, als canvis socioculturals,a les noves figures de protecció i a l’evolució de leslleis sectorials.

El Consorci del Parc del Foix ha promogut laredacció d’un nou pla especial que té més en comp-te les figures de protecció actuals.

Paraules clauPla especial, Foix

II Monografies del Foix · p. 15-18 · Diputació de Barcelona · 2009 | 15

Antecedents

Davant de l’amenaça que suposava un incipienturbanisme invasiu i poc controlat a l’entorn del’embassament del Foix, l’any 1993 l’Ajuntamentde Castellet i la Gornal va promoure la confecciód’un pla especial de protecció per tal de salvaguar-dar un dels entorns naturals i paisatgístics mésinteressants del Penedès. En aquell moment caliaun pla contundent contra la degradació que ame-naçava l’entorn del pantà. D’aquesta manera, esvan protegir 1.900 hectàrees, principalment debosc degradat i amenaçat i algunes zones agríco-les. Les condicions del pla, vigent encara avui dia,van ser molt útils en el seu moment, ja que vanaconseguir l’objectiu de tallar l’amenaça urbanís-tica i ambiental, però lògicament, amb el pas delsanys, estan començant a quedar obsoletes, prin-cipalment a causa de l’èxit de les mesures de con-servació adoptades, als canvis socioculturals, a lesnoves figures de protecció i a l’evolució de les lleissectorials.

El Consorci del Parc del Foix, format l’any 1997per l’Ajuntament de Castellet i la Gornal i la Dipu-tació de Barcelona, als quals s’afegiria l’Ajuntamentde Santa Margarida i els Monjos l’any 2000, hapromogut la redacció d’un nou pla especial ques’ajusta més a les figures de protecció actuals,moltes de les quals no existien l’any 1993, i a leslegislacions forestal, urbanística i mediambiental,que han evolucionat bastant.

Aquest nou pla s’ha encarregat a un equipredactor de la UPC format per especialistes entemes ambientals i urbanístics encapçalat perXavier Carceller, arquitecte urbanista i responsablede nombrosos projectes de planificació dels espaisnaturals protegits i de plans especials de protec-ció. Per elaborar-lo, s’ha partit de la idea que, ate-ses les condicions actuals, un pla especial de pro-tecció no necessita ser especialment restrictiu,sinó que serà més útil si pot ser una eina d’harmo -nització de tot aquest conjunt reglamentari (des deles directives comunitàries fins als planejamentslocals) per a un espai protegit concret, i si serveixper vetllar perquè tot això s’apliqui adequadament.En cas que sigui aprovada, aquesta proposta depla especial per al Parc del Foix suposaria una pro-tecció més àgil, més compatible amb les activitatshumanes (esportives, turístiques, cinegètiques iagràries) i amb el desenvolupament sostenible deles activitats econòmiques locals. A més, defineixde manera més precisa els ecosistemes mésfebles que cal protegir, preveu les condicions d’ús

públic i equipaments del parc per poder sosteniruna oferta lúdica i cultural de qualitat i facilita la ges-tió i la vigilància del medi. Per a la seva redacciótambé s’ha tingut en compte la legislació secto-rial vigent, el Pla director territorial de l’Alt Penedès,la Carta del paisatge de l’Alt Penedès, la XarxaNatura 2000 (en la qual el Parc del Foix es trobadins l’àmbit de «serres del litoral central»), la novadelimitació de l’espai PEIN del Foix i, molt espe-cialment, els planejaments urbanístics locals, ambels quals s’ha buscat una bona afinitat.

Abans d’entrar a donar a conèixer les líniesgenerals del pla, cal recordar que un pla especialde protecció d’un espai protegit, com és el cas delParc del Foix, és l’instrument bàsic per a la correc-ta gestió del parc i que suposa la base legal mésdirecta en la qual cal sustentar les polítiques deprotecció del medi natural, de desenvolupamentsocioeconòmic i de l’ús públic de l’àmbit protegit.És per aquest motiu que resulta especialmentimportant la participació dels col·lectius implicatsen aquest àmbit, ja sigui en els contactes man-tinguts durant la seva redacció com en la sevarevisió durant el període de temps preceptiu d’in -for mació pública abans de la seva aprovació defi-nitiva.

Objectius específics del nou Plaespecial del Parc del Foix

Els objectius específics del nou Pla especial delParc del Foix són els següents:

a) Dotar el parc d’una ordenació unitària i d’unadelimitació territorialment coherent sobre la basedel seu àmbit actual.

b) Assolir una integració, territorialment i am -bientalment correcta, amb els altres instruments deplanejament supramunicipal i municipal que con-flueixen en l’espai.

c) Protegir i valorar el medi físic amb una aten-ció especial als seus elements més rellevants:morfologia, patrimoni geològic, xarxa hídrica, etc.

d) Preservar la diversitat biològica i establirles mesures necessàries per a la implantació de lesobligacions derivades de la inclusió de l’espai a laXarxa Natura 2000.

e) Incorporar els requeriments de la connecti-vitat ecològica amb l’entorn i, molt especialment,amb les xarxes d’espais naturals protegits queinclouen el parc.

f ) Implementar els acords i els criteris paisat-gístics de la Carta del paisatge de l’Alt Penedès.


En aquest context, cal conservar i mantenir els ele-ments estructuradors i les pautes característiquesdels diversos tipus de paisatges i millorar-ne laqualitat quan sigui necessari.

g) Reforçar el potencial econòmic i el dinamis-me del sector agrari i fomentar la viabilitat delsaprofitaments agrícoles, ramaders extensius i fores-tals, d’una manera compatible amb els objectiusde protecció del parc.

h) Atendre les demandes socials d’usos públicsi ordenar-les adequadament per tal de compatibi-litzar-les amb la condició d’espai natural protegit.

i ) Adaptar la regulació dels usos del sòl i de lesedificacions a la nova legislació urbanística.

j ) Promoure la millora de les condicions am -bientals en general i, molt especialment, a l’em -bassament del Foix i el seu entorn.

Canvis respecte de laplanificació anterior

Les innovacions d’aquest pla especial respectedel de l’any 1993 són tant de delimitació geogrà-fica com d’incorporació d’una nova sectorització,ja que incrementa l’espai protegit per la banda deSanta Margarida i els Monjos i per la llera del riuFoix a Castellet i la Gornal, deixa enrere la secto-rització antiga de preparc, zona de recerca i zonade lleure i entra en unes sectoritzacions més varia-des i més localitzades en funció de la vegetació,la fauna, la presència de masses d’aigua, la pre-sència de conreus i la zona de variabilitat conreus/ boscos, que permet el seu ús com a zona agrí-cola o forestal segons quines siguin les necessi-tats o la situació dels sectors interessats (zonaagroforestal).

Així doncs, veiem que el territori del Parc delFoix es divideix en sis zones, mútuament excloentsi en alguns casos dividides en subzones, establer-tes d’acord amb els objectius específics ques’assenyalen per a cadascun d’aquests àmbits. Larelació de zones i de subzones és la següent:

a) Espai lacustre (embassament i entorn imme-diat):– Protecció especial.– Nombrosos usos.

b) Espai fluvial (riu Foix i rieres annexes).c) Espai agrícola (conreus).d) Espai agroforestal (zona de reversibilitat con-

reu / bosc).e) Espai forestal:

– Hàbitat d’interès comunitari.

– Boscos. – Altres terrenys forestals.

f ) Espai urbà (nuclis de Castellet i Torrelletes)L’objecte d’aquesta zonificació és la definició en

cada cas del destí dels terrenys i l’assignació deles condicions específiques d’ús, edificació i cons-trucció en general.

Si entrem més en el detall, trobem els àmbitsde proteccions complementàries que estableixenvincles addicionals per a determinats àmbits i ele-ments que requereixen proteccions complemen-tàries de caràcter puntual.

La relació d’aquests àmbits és la següent:• Especial interès geològic. • Especial interès geomorfològic.• Especial vulnerabilitat geològica.• Especial interès botànic.• Entorn de protecció de Roques Boveres i la

Pòpia.• Entorns de protecció del patrimoni arqueo-

lògic.• Entorns de protecció del patrimoni arquitec-

tònic.Així doncs, ens trobem amb una nova classi-

ficació zonal que permet, a diferència del plavigent, la pràctica d’esports i activitats, nomésdelimitada en zones molt concretes o en èpo-ques determinades, ja que, per exemple, espermet l’es calada a pràcticament tot el parc. Enaquest cas, la zona més protegida és la de lesRoques Boveres i la Pòpia, tant pel seu interèsgeomorfològic com pel seu interès faunístic, atèsque es tracta d’una zona de nidificació d’àligacuabarrada, espècie especialment sensible al’activitat humana i considerada de màxima protec-ció, i que li ha valgut al Parc del Foix ser conside-rat ZEPA. Aquest nou pla també obre la possibili-tat de les concentracions esportives (d’es ports nomotoritzats), que es podran celebrar dins del parcsempre que es tinguin en compte unes normes derespecte adequades a la natura i un nombre pru-dent de participants.

Tots aquests canvis importants i positius per al’ús públic del parc permetran redactar i implantarun pla d’usos públics impensable si seguim la nor-mativa actual, que reguli les activitats esportives,cinegètiques i turístiques d’una manera respec-tuosa per al medi natural. Cal no oblidar que, tot itenir unes zones molt útils per a les activitats de lleu-re, el Parc del Foix també és un espai amb bastantspunts febles que cal conservar i dels quals cal pro-tegir-ne el desenvolupament, ja que les condicionsd’humitat ambiental i qualitat dels sòls no són les



de la propietat forestal a la zona. Així doncs, la pro-tecció del paisatge i els ecosistemes forestals difí-cilment es poden fer per la via del desenvolupa-ment socioeconòmic, sinó que s’han de fer per lavia de la subvenció directa o la inversió des del’Administració, vies que també estan previstesdins dels projectes de gestió del parc a partird’aquest nou planejament.

Marc jurídic vigent en què s’habasat el Pla especial del Parcdel Foix

El Pla especial ha estat formulat i tramitat d’acordamb el que estableixen el Decret legislatiu 1/2005,de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós dela Llei d’urbanisme (en endavant, DL 1/2005) i lesseves disposicions reglamentàries.

Així mateix, el pla desenvolupa i aplica la legis-lació ambiental amb incidència en l’àmbit del Parcdel Foix i, molt particularment, les disposicionssegüents:

• Directives 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979,relativa a la conservació de les aus silvestres,92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a laconservació dels hàbitats naturals i de la fauna i florasilvestres, i 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, queadapta l’anterior al progrés científic i tècnic.

• Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.• Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel

qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural (enendavant, PEIN).

• Decisió de la Comissió 2006/613/CE, de 19de juliol de 2006, per la qual s’adopta, de confor-mitat amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, de21 de maig de 1992, la llista de llocs d’importànciacomunitària de la regió biogeogràfica mediterrània,per a l’establi ment de la Xarxa Natura 2000.

Finalment, l’ordenació del Pla especial ha estatplantejada en el marc del planejament territorial deCatalunya i, particularment, del Pla director terri-torial de l’Alt Penedès.

idònies per a una ràpida recuperació de la flora i lafauna després d’alguna incidència agressiva, compot ser un incendi o una erosió excessiva degudaa la circulació motoritzada o massiva fora de les pis-tes transitables. Així doncs, malgrat l’obertura quesuposa el nou pla amb vista a l’ús públic, no podemoblidar seguir unes normes mínimes de respecte almedi que de vegades poden suposar una limitaciódel nombre de participants de les concentracionshumanes que s’hi duguin a terme, ja siguin decaràcter esportiu, lúdic o festiu.

En l’aspecte urbanístic, s’ha treballat conjunta-ment amb els serveis tècnics dels dos ajuntamentsimplicats per tal que les respectives normativesurbanístiques dels seus plans generals tinguin unencaix perfecte amb la planificació del parc, demanera que no hi pugui haver contradiccions entreambdós documents. Així doncs, ens trobem queel Pla especial del Parc del Foix no introdueix can-vis en la classificació del sòl, ja que l’àmbit del parcés en sol no urbanitzable, tret dels nuclis urbansde Castellet i Torrelletes, que tenen el seu propi pla-nejament com a sòl urbà que ja té en compte elPOUM de Castellet i la Gornal. Pel que fa a SantaMargarida i els Monjos, la redacció del Pla espe-cial del Parc ha coincidit amb la del seu Pla gene-ral, cosa que ha facilitat molt l’encaix de les duesnormatives.

És important aturar-se en la consideració quees pretén donar als espais agrícoles i agroforestals,ja que dins d’aquest espai protegit, i seguint la polí-tica de desenvolupament socioeconòmic de laXarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Bar-celona, es pretén ajudar des de diversos àmbitsd’actuació l’activitat agrària com a pilar importanten l’estructura social, paisatgística i ecològica delparc, amb l’objectiu que el fet de trobar-se enzona protegida, lluny de ser un inconvenient, siguiuna causa de millora de la seva rendibilitat. Malau-radament, no es pot dir el mateix de l’activitatforestal, ja que la rendibilitat dels boscos de piblanc dista molt de poder ser positiva, en part perla seva baixa producció i en part per l’estructura

Pla d’ús públic del Parc del Foix

Núria Asensio i Mireia Vilaplanalavola, Serveis per a la Sostenibilitat

Abstract

Plan on Public Use of Foix ParkThe purpose of the Plan on Public Use of Foix Parkis to plan and make proper arrangements for publicuse of the area of the end of the pre-littoral depres-sion in Catalonia to ensure that it is compatible withconservation of the natural and cultural resources inthe region in order to promote a knowledge of andrespect for the local environment. The work under-taken includes the gathering of data on supply(amenities, access, etc.) and demand (number of vis-itors, type of visitors, etc.), and an analysis andassessment of the main environmental and socio-economic effects of public use of the park.

Based on the information acquired, the proposalon the arrangements and regulations concerningpublic use was drawn up and action programmeswere drafted. These action programmes cover anumber of issues, including welcoming visitors, sign-posting, remedying visitors’ impact, information andcommunication, environmental education and socio-economic development, and detailing the various ini-tiatives proposed to manage public use of the park.

Key wordsPublic use, leisure, conservation, planning

Resumen

Plan de uso público del Parque del Foix El objetivo del Plan de uso público del Parque delFoix es planificar y ordenar el uso público dentro de laparte final de la depresión prelitoral catalana deforma compatible con la conservación de los recur-sos naturales y culturales del espacio, para conse-guir el fomento del conocimiento y respeto al medioque los ponga en valor. Los trabajos realizados son,por un lado, la recogida de los datos de oferta (equi-pamientos, accesos...) y demanda (frecuentación,tipo de visitante...), y, por el otro, el análisis y la diag-nosis de los principales impactos ambientales ysocioeconómicos del uso público en el parque.

Con la información elaborada se ha realizado lapropuesta de ordenación y regulación del uso públi-co y se han elaborado los programas de acción (aco-gida, señalización, corrección de impactos, informa-ción y comunicación, educación ambiental, desarro-llo socioeconómico...), que concretan las diferentesacciones propuestas para tener en cuenta en la ges-tión del uso público del parque.

Palabras claveUso público, ocio, conservación, planificación

Resum

L’objectiu del Pla d’ús públic del Parc del Foix és pla-nificar i ordenar l’ús públic dins la part final de ladepressió prelitoral catalana de forma compatibleamb la conservació dels recursos naturals i culturalsde l’espai per aconseguir un foment del coneixe-ment i el respecte al medi que els posi en valor. Elstreballs realitzats són, d’una banda, la recollida de lesdades d’oferta (equipaments, accessos...) i deman-da (freqüentació, tipus de visitant...), i, de l’altra, l’anà -lisi i la diagnosi dels principals impactes ambientalsi socioeconòmics de l’ús públic al parc.

Amb la informació elaborada s’ha fet una pro-posta d’ordenació i regulació de l’ús públic i s’hanelaborat els programes d’acció (acollida, senyalitza-ció, correcció d’impactes, informació i comunicació,educació ambiental, desenvolupament socioeconò-mic...) que concreten les diferents accions proposa-des que cal tenir en compte en la gestió de l’úspúblic del parc.

Paraules clauÚs públic, lleure, conservació, planificació



L’entorn del parc, sobretot cap als nuclis urbansde la Gornal, l’Arboç i els Monjos, compta amb unaimportant presència d’indústria i, relacionada ambaquesta, d’activitat extractiva de les pedreres.

Avui en dia, el pantà de Foix té funcions recrea-tives més que de subministrament d’aigua, entre lesquals destaca sobretot la pesca recreativa. A més,les seves vores han patit diversos intents de serurbanitzades com a espai de segona residència.

Objectius

L’objectiu principal del Pla d’ús públic del Parc delFoix és regular i ordenar l’ús públic dins el parc deforma compatible amb la conservació dels recur-sos naturals i culturals de l’espai i aconseguirfomentar el coneixement i el respecte al medi queel posin en valor.

Aquest objectiu es concreta en els puntssegüents:

• Descriure els principals recursos turístics delparc.

• Identificar la situació actual d’oferta dels equi-paments d’ús públic al parc.

• Identificar el tipus de visitant que trobem enl’àmbit d’estudi.

• Analitzar l’encaix entre l’oferta i la demanda.• Posar de manifest els principals impactes

que produeix l’ús públic sobre el parc. • Ordenar els accessos al parc i les activitats

que es duen a terme dins dels seus límits.• Planificar la infraestructura necessària per a

la recepció dels visitants.• Proposar un model d’ús públic que regeixi la

gestió futura.Establir els criteris bàsics i les orientacions del

model d’ús públic desitjable per aconseguir lacompatibilitat amb els recursos naturals.

Continguts i metodologia

Continguts del Pla d’ús públic

A. Antecedents i contextualitzacióA.1. IntroduccióA.2. Marc normatiu de l’ús públicA.3. Marc conceptual de l’ús públicA.4. Metodologia

B. Diagnosi de l’ús públic a l’espai natural. Ele-ments i condicionants

Introducció i justificació del Plad’ús públic

El Parc del Foix està integrat dins la Xarxa de ParcsNaturals de la Diputació de Barcelona i treballaamb el mateix model de planificació territorial queaquesta promou per garantir l’equilibri del territo-ri. Aquesta planificació té en compte l’ecologia i laconservació del patrimoni, per garantir la qualitatmediambiental, l’ús públic, per garantir el dret al’accés als espais públics i al lleure, i el desenvo-lupament econòmic sostenible, per fer el territorimés competitiu de forma respectuosa.

El Pla especial de l’embassament del Foix,aprovat l’any 1993, i el nou pla especial en procésde redacció, ja inclouen aspectes de gestió del’ús públic dins els seus objectius, com ara:

• Ordenar l’ús públic de lleure i fomentar elconeixement i el respecte del medi físic i rural perla població urbana no resident en l’àmbit d’apli -cació del Pla especial (article 1 del Pla especial del’embassament del Foix, 1993).

• Portar a terme el desenvolupament de l’úspúblic en l’àmbit del pla amb ple respecte alsbéns públics i privats, els drets i les propietatsexistents i amb els objectius de protecció del’espai, i, en cap cas, no poden representar efec-tes negatius sobre els valors protegits ni pertorbarles activitats productives.

Així doncs, l’ordenació de l’ús públic és unobjectiu explícit en el Pla especial, en el qual tambées fa especial èmfasi en les activitats d’educacióambiental i aquelles de coneixement i estudi del’entorn, la potenciació de la circulació no moto-ritzada, el senderisme i una xarxa de senders ade-quada, arranjada i senyalitzada, o també en el fetde no permetre-hi usos que puguin provocar alte-racions significatives en els sistemes naturals i/o lafauna protegida.

El Parc del Foix ofereix un escenari atractiu i pro-per als habitants de les zones urbanes més pròxi-mes al parc, atès que es tracta d’un espai naturalque conserva tant zones agrícoles a la part oest delparc, com espais boscosos, principalment a la zonanord i sud, on predominen alzinars, pinedes i vege-tació de ribera, sobretot al voltant del pantà.

L’ocupació humana en l’àmbit del parc s’havist definida per l’embassament i la xarxa de recsdes de la seva existència. Actualment, la poblacióes concentra a l’eix de Santa Margarida i els Mon-jos a l’Arboç, però també destaquen petits nucliscom Clariana, Torrelletes, les Masuques, la Ràpi-ta i Moja.


• Tècnica. Estudis tècnics sobre diferents carac-terístiques de l’entorn (Trobada d’Estu dio sos).

• Dades quantitatives de freqüentació. Mitjan -çant el Pla d’informació al públic visitant es recu-llen dades sistemàticament sobre la freqüentacióde l’espai que han estat analitzades.

• Bibliogràfica. La bibliografia editada sobre elsparcs és molt extensa i, entre d’altres, tracta temesrelacionats amb l’estudi de l’ús públic, com són lagestió del territori i del paisatge, els aspectessocioeconòmics dels parcs, la seva història, guiesde descoberta i dels serveis i aspectes relacionatsamb l’educació ambiental.

• Cartogràfica. Des de l’Oficina del parc s’hansubministrat les bases cartogràfiques necessà-ries. Les bases cartogràfiques digitals temàtiques,disponibles per a tot l’àmbit d’es tudi, permetenefectuar diferents anàlisis mitjançant l’elaboració decartografia temàtica a partir del sistema d’infor -mació geogràfica ArcGis 9.

Entrevistes i reunions de treball

S’han fet entrevistes amb els tècnics de l’Ad mi -nistració i els gestors dels equipaments. Així mateixs’ha parlat amb totes aquelles persones que estanimplicades en el projecte.

Treball de camp i coneixement del territori

El treball de camp s’ha fet de la mà del personaldel parc, principalment el director, que ha acom-panyat l’equip redactor per conèixer l’entorn delparc i aquells punts més visitats, i alhora interes-sants, que cal tenir en compte a l’hora de redac-tar el document. D’altra banda, arran de les con-verses establertes amb els guardes del parc,l’equip redactor ha fet visites puntuals als llocsmés freqüentats per conèixer la dinàmica ques’estableix en tots ells.

Fase II. Anàlisi de la informació recollida i avaluació de l’estat actual

Un cop la informació ha estat recopilada, s’hananalitzat les principals activitats que es porten aterme al parc i s’han investigat detalladamentl’oferta i la demanda. S’ha elaborat un inventaridels principals serveis i se n’ha fet l’anàlisi detalla-da de l’oferta i la demanda.

B.1. Anàlisi de l’ofertaB.2. Anàlisi de la demandaB.3. Aportació de l’ús públic al desenvolupamentsocioeconòmic localB.4. Impacte ambiental de l’ús públic sobre elpatrimoni naturalB.5. Conclusions de la diagnosi de l’ús públicB.6. Objectius de la planificació de l’ús públic delparc

C. El Model futur de l’ús públicC.1. Ordenació de l’ús públic C.2. Zonificació de l’ús públicC.3. Objectius del pla i programes d’actuacionsC.4. Programes d’actuacions del pla d’ús públicdel parc:1. Programa de gestió i direcció 2. Programa d’acollida 3. Programa de senyalització4. Programa d’informació i comunicació 5. Programa d’educació ambiental i interpretaciódel patrimoni6. Programa de voluntariat7. Programa de participació 8. Programa de desenvolupament socio eco nòmic9. Programa de prevenció i correcció d’impactes10. Programa de seguretat11. Programa de qualitat 12. Programa de seguiment i avaluacióC.5. Síntesi de les actuacionsC.6. Revisió del pla d’ús públic

D. Documentació de referència i annexos

Metodologia

Fase I. Recollida d’informació

Informació documental

Els treballs de base s’han analitzat a partir de lainformació existent, utilitzada directament o ana-litzada a partir de treballs de gabinet amb col·la -boració directa del Servei de Parcs de la Dipu-tació de Barcelona o bé del mateix òrgan gestordel parc.

La informació disponible més destacable haestat la següent:

• Administrativa (contractes dels adjudicatarisdels equipaments).

• Normativa. Pla especial i nova proposta,actualment en redacció.


Fase IV. Procés de participació

Actualment, el procés de participació és obert. Espretén celebrar tres reunions amb els ajunta-ments del parc, de les quals ja se n’han celebratdues.

D’altra banda, es trametrà la informació al con-junt de la societat civil mitjançant una presentaciódel pla a les principals entitats socials que hi estanvinculades.

Fase V. Propostes de planificació

S’ha elaborat una proposta de planificació tracta-da a diferents nivells:

• Ordenació: planificació de l’ús públic en el Plaespecial del parc i les ordenances d’ús públic.

• Gestió: propostes per donar coherència al’ús públic en el conjunt de tot l’espai mitjançantrecomanacions sobre l’estructura organitzativa,la zonificació territorial de l’oferta, la informació,la comunicació i la formació, la seguretat, o lagestió i la promoció del voluntariat. Així mateix,es proposaran ac tua cions per millorar la coordi-nació entre els diferent agents implicats en lagestió de l’ús públic.

• Equipaments i serveis: propostes per racio-nalitzar i millorar els equipaments i els serveisd’acollida i lleure, d’informació, d’educació am -biental i interpretació, i dels itineraris se nyalit -zats.

• Bones pràctiques: aplicació de criteris debones pràctiques, de correcció d’impactes i de res-tauració del paisatge per mitjà d’un catàleg debones pràctiques ambientals. També s’ha valoratl’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda.

• Política de qualitat: definició de la política dequalitat en la gestió de l’ús públic, els equipa-ments i serveis. Establiment dels mecanismesnecessaris, com poden ser la implantació d’unsistema conjunt de suggeriments en els equipa-ments o el seguiment d’incidències.

Principals conclusions de la diagnosi

En aquest apartat es presenten les principals con-clusions de la diagnosi que s’ha dut al parc i quehan permès identificar zones i espais, com tambéles problemàtiques que hi estan associades. Detotes aquestes, destaquen les següents:

L’anàlisi de l’oferta s’ha centrat en la caracte-rització dels recursos per a l’ús públic, allò queatreu els visitants a un parc (el paisatge, el patri-moni cultural i els principals elements d’interès).Paral·lelament, s’ha redactat un inventari dels prin-cipals serveis i equipaments públics i privats i sen’ha detallat la caracterització. Així mateix, s’haanalitzat el moviment econòmic generat al voltantdels visitants del parc amb les dades disponiblesi s’ha quantificat.

L’anàlisi de la demanda ha estat més qualitati-va, ja que la manca de dades no ha permès unaanàlisi més acurada sobre la quantificació de visi-tants, la tipologia i les zones que freqüenten.

És interessant l’anàlisi dels agents implicats enl’ús públic i la seva gestió, així com la seva col·la -boració i relacions, per tal de poder disposar tambéd’un inventari dels actors de l’ús públic al parc.

L’anàlisi de tota la informació està acompanya-da de la informació gràfica i cartografia necessà-ria per a la seva explicació territorial.

Fase III. Diagnosi de l’ús públic

A partir dels resultats obtinguts en la fase II, s’haelaborat una diagnosi de la situació actual delsdiferents aspectes analitzats en l’àmbit d’estudi.Aquesta diagnosi és el punt de partida per identi-ficar i confeccionar les estratègies i propostes deplanificació. La diagnosi se centra en quatre temà-tiques destacades:

• La idoneïtat dels equipaments i els serveispúblics. L’encaix entre l’oferta i la demanda perdeterminar si una correspon es amb l’altra o si hiha necessitats que no s’estan cobrint.

• Els agents implicats i els marcs de col·la bo -ració. A partir de l’estudi de l’inventari dels prin-cipals actors, es valorarà la idoneïtat de la distri-bució de tasques i la coordinació que hi ha entreaquests.

• L’aportació de l’ús públic al desenvolupa-ment econòmic local, a partir de l’oferta i la deman-da d’equipaments i visitants i de l’anàlisi econòmi-ca d’aquests sectors a la zona del parc, i a partirtambé de la valoració de l’impacte econòmic.

• L’impacte ambiental de l’ús social. La fre-qüentació d’un espai pot representar un impactesobre el medi natural. A través dels diferents estu-dis existents i del treball de camp als espais mésfreqüentats, es valoraran els impactes principalsque es produeixen sobre el medi i es farà unaaproximació sobre la seva capacitat de càrrega.


Principals eixos de la proposta

Model d’ús públic del parc

A grans trets, es vol aconseguir que el Parc delFoix funcioni com un parc:

• On es garanteixi la compatibilitat de la preser-vació dels seus valors naturals i culturals amb eldret social de l’ús i gaudi del parc.

• On el lleure per a diferents públics es desen-volupi de forma ordenada i permeti la posada envalor del patrimoni natural.

• On l’educació ambiental treballi per la sevafutura conservació i impliqui els visitants en la con-servació de la natura.

• On els equipaments siguin de qualitat (in -cloent-hi itineraris i accessos), preparats per rebreels visitants, i on es redueixi el seu possible impac-te negatiu sobre el medi.

• On els municipis que l’integrin formin part dela gestió del seu ús públic, i es treballi en xarxa peraconseguir-ho.

• On hi hagi una repercussió positiva en lasocietat i les economies dels habitants dels muni-cipis que el formen.

• Integrat en la Xarxa de Parcs de la Diputacióde Barcelona.

Principals criteris d’ordenació

Conservació del patrimoni natural i minimització d’impactes

El principal objectiu de la gestió del parc és la con -servació del seu patrimoni, de manera que la ges-tió de l’ús públic està encaminada a aconseguir lamínima interferència possible en la conservaciódel patrimoni natural i els valors del parc. En aquestsentit, cal reduir la pressió als espais més visitatsi condicionar-los per tal de minimitzar i corregir elsimpactes.

D’altra banda, el pla aposta per una actitudrespectuosa i responsable dels usuaris, més queper les prohibicions, de manera que cal una vigi-lància constant sobre el territori per prevenir acti-tuds que puguin malmetre el medi ambient i/oestiguin en contradicció amb els objectius del plao les ordenances d’ús públic.

Una de les activitats principals que convé regu-lar al Parc del Foix és l’activitat de pesca, comtambé les zones habilitades per practicar-la.

• La riquesa natural del parc crea un escena-ri amb una gran quantitat de recursos per a l’úspúblic que fan de reclam per als visitants.

• Els recursos principals que cal destacar sónel paisatge, els forns de calç, les fonts i les masies,tot i que l’element que desperta més interès és elpantà de Foix.

• El parc disposa d’una xarxa viària principalben comunicada amb les diferents poblacions delvoltant.

• No hi ha cap línia de transport públic peraccedir al parc.

• Les zones més freqüentades del parc dispo-sen d’equipaments, però cal reforçar alguns puntsi oferir un servei adequat.

• Manquen equipaments d’informació per aco-llir els visitants.

• Hi ha una vinculació d’equipaments munici-pals al parc, com és el cas del Molí del Foix. Centred’Interpretació Històric i Natural.

• El Centre de Serveis la Marina roman tancatal públic, ja que la seva activitat no està legalitza-da.

• Hi ha un dèficit de la xarxa d’aparcamentscondicionada al llarg del parc.

• Hi ha itineraris a peu senyalitzats des del parci altres de senyalitzats segons la Federaciód’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Toti això, cal treballar per establir una xarxa clara i bensenyalitzada.

• No trobem una gran oferta d’equipaments pri-vats i els pocs que hi ha tenen poca vinculació ambla gestió del parc.

• El parc disposa del programa Parc a taula coma eina per dinamitzar aquest sector privat.

• Destaquen programes culturals comuns a laXarxa de Parcs com ara Viu el parc i Poesia alsparcs.

• El parc disposa de publicacions en diferentsformats, però manca material audiovisual divul-gatiu.

• Hi ha tríptics informatius preventius i senya-lització d’emergència en els equipaments del parc.

• El Consorci i el Consell Coordinador del Parcdel Foix s’encarreguen de la gestió directa delparc.

• El parc disposa d’un tècnic per a l’ús públiccompartit amb tota la Direcció Territorial Occi -dental, el qual només s’hi dedica a temps parcial.

• L’oficina del parc i els equipaments disposende bústia de suggeriments i de seguiment d’inci -dències, tot i que no hi ha cap sistema implantat quegaranteixi la qualitat de l’ús públic al parc.


minades a augmentar els coneixements dels seusvisitants sobre el patrimoni natural i els valors delparc, com també la sensibilitat dels visitants capa la necessitat de conservar-lo.

A més de la informació proporcionada pelsequipaments, i per tal d’aconseguir un accés mésrespectuós a l’entorn, caldrà treballar per informarels visitants de forma descentralitzada mitjançantel Pla d’informació. Aquest pla també ha de ser-vir per fomentar la descentralització de les visites.

Ordenances d’ús públic

Per a l’aplicació directa dels objectius del plas’estableixen les ordenances per a l’ús públic delparc, que tenen com a principal finalitat reglamen-tar l’ús públic de forma complementària al Plaespecial, és a dir, ordenar la freqüentació i els usosi les activitats de lleure vinculades a l’ús social dinsde l’àmbit del parc.

Les ordenances estan redactades sota la filo-sofia i els objectius del Pla especial i treballen perla seva consecució. El seu objectiu genèric ésestablir les garanties necessàries per assegurar laconservació del patrimoni natural i cultural, aixícom l’exercici de les activitats econòmiques adme-ses, i fer possible, alhora, les activitats de lleure quesiguin compatibles en l’àmbit del parc.

Zonificació de l’ús públic

Si tenim en compte les característiques del territo-ri, el Pla especial i els objectius del Pla d’ús públic,es defineixen les següents zones d’ús públic:

Zona sensible a l’ús públic: són aquelles àrees i es -pais naturals d’excepcional interès ecològic i pai-satgístic i que estan poc transformats o bé aquellson per la seva pròpia naturalesa o activitat l’úspúblic no els és propi. Coincideixen amb les zonesmés fràgils i vulnerables als impactes provocats perl’ús públic i en destaquen l’entorn de RoquesBoveres i la Pòpia, el pantà de Foix i els cursos flu-vials i el seu entorn.

Àrees d’ús públic intensiu: coincideixen amb lesàrees adscrites a l’ús dotacional vinculat al parc,com també a espais de gran singularitat per alsvisitants i que estan vinculats a activitats organit-zades en aquests espais del parc. Es caracterit-zen per ser zones on és fàcil accedir-hi amb cotxe

Vialitat i accessos

Els accessos oberts a l’ús públic han de ser orde-nats i condicionats de forma que es minimitzil’impacte que es genera sobre el medi natural deri-vat de l’accés al parc. El Pla especial treballa enaquest aspecte, per la qual cosa prohibeix l’accésmotoritzat a gran part dels principals espais i nomésl’autoritza als vials que conformen el sistema viaribàsic (carreteres i camins rurals) definits en el pla.Aquest criteri haurà de ser respectat i enfortit, i enel marc del Pla d’ús públic s’establirà una xarxabàsica d’ús públic per garantir i millorar la gestió deles activitats organitzades i l’accés amb bicicleta. Deforma general, els vianants podran accedir a qual-sevol pista o sender existent, mentre que bicicletesi cavalls només ho podran fer a les pistes prouamples i on no se’n restringeixi el pas, bàsicamentla xarxa bàsica d’ús públic. Els criteris d’accés pera vehicles motoritzats, bicicletes i cavalls i la sevarestricció hauran de ser correctament senyalitzats iexposats, de forma clara i entenedora, en el Plad’ac cessos del Programa d’acollida del Pla d’úspúblic del Parc.

Respecte al transport públic, cal promoure unservei de transport útil i de qualitat per fomentar-ne l’ús entre els visitants.

Equipaments i serveis

La xarxa d’equipaments del parc ha de treballarconjuntament per donar un servei unitari al visitantdel parc i oferir un sistema d’acollida de qualitat enel qual es treballi per l’educació ambiental i la sen-sibilització del visitant cap a la conservació delsvalors naturals en general.

Al Parc del Foix cal treballar per aconseguir equi-paments adequats als visitants mitjançant la crea-ció de punts d’informació, equipaments d’edu cacióambiental, miradors, zones d’apar cament, etc.

És important treballar per incorporar les novestecnologies als equipaments existents i per adap-tar les instal·lacions als criteris d’accessibilitat.

Es proposa vincular els principals serveis privatsexistents al parc dins la xarxa d’equipaments del parcper tal de donar coherència i visibilitat al visitant.

Informació i educació ambiental

Els equipaments del parc hauran de proporcionarles instal·lacions i les activitats necessàries enca-


sobre el nombre de visitants i les activitats que hiduen a termeB.3. Condicionar els principals camins i puntsd’accés per adequar-los al seu ús i evitar l’impactesobre el medi

C. Aconseguir equipaments d’acollida de qualitati que treballin per a la minimització dels impactesC.1. Donar resposta a la demanda mitjançant lacreació d’equipaments d’acollidaC.2. Aconseguir equipaments de qualitatC.3. Fomentar la implicació dels ajuntaments en lacreació i la gestió dels equipaments.C.4. Fomentar el treball en xarxa dels equipamentsdins el parc

D. Aconseguir divulgar el coneixement del Parc ila informació necessària per aconseguir la sen-sibilització dels visitants per a la seva conserva-cióD.1. Crear un projecte educatiu i interpretatiu comúal parcD.2. Proporcionar als visitants informació del parcde forma directa i efectivaD.3. Divulgar les directrius de gestió i les activitatsd’educació ambiental i interpretació del medi natu-ral que s’hi duen a terme

E. Contribuir al desenvolupament de la societat iles economies dels habitants dels municipis queel formenE.1. Vincular el parc als municipis que en formenpart i les seves entitatsE.2. Facilitar la implicació de la iniciativa privada enla gestió i la creació de serveis i equipaments pri-vats que ajudin a complir els objectius del Pla d’úspúblic i el Pla especial

F. Fomentar el treball en xarxa amb els altres Parcsde la Xarxa de Parcs NaturalsF.1. Treballar en els diferents programes co munsa la Xarxa de Parcs Naturals

Conclusions

La Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelonaatorga un paper important a l’ús públic i aposta peraprofitar el potencial d’educació ambiental queels espais naturals ofereixen a la població; peraquest motiu treballa per evitar els impactes nega-tius que aquest ús pot portar a través del condi-cionament dels espais.

des del sistema viari bàsic i per la seva localitza-ció dins del parc –són a prop de punts culmi-nants, inici d’itineraris excursionistes o destina-cions en si mateixes per les activitats que acullen–,perquè constitueixen paratges amb ús de lleureintensiu i perquè requereixen un tractament fun-cional i paisatgístic integrat amb la finalitatd’acomodar i mitigar els efectes de la freqüenta-ció que suporten.

Les principals àrees d’ús públic intensiu delParc del Foix són la zona del pantà i les àrees depesca: l’Alzina, Mas Carlús i la Marina, i l’entorndels equipaments del parc.

Àrees d’ús públic d’especial atenció: es tracta dezones especialment fràgils, principalment pel seuvalor natural, i en ocasions sotmeses a un ús inten-siu. En aquesta classificació destaquen els àmbitsde protecció complementaris que preveu el Plaespecial, atès que la normativa especifica la pro-hibició de certes activitats, per la qual cosa caldràreduir l’ús públic en aquests espais.

En aquestes àrees s’engloben aquelles zoneshabilitades per a l’escalada, la zona sud del pantàde Foix i l’entorn de protecció de Roques Bove-res i la Pòpia. Es tracta de zones del parc on ésfàcil accedir-hi amb cotxe, que tenen un ús públiccomplex, on es concentra una varietat considera-ble d’activitats recreatives i que reben més visi-tants, per la qual cosa requereixen un grau d’inter -venció més elevat per acollir i contenir els usos ila pressió que suporten.

Objectius de l’ús públic del parc

A partir d’aquests objectius, es treballa la sevaconcreció en cada un dels programes d’acció quees proposen en el pla.

A. Conservar el patrimoni natural, cultural i paisat-gísticA.1. Treballar per reduir els impactes a les zonesmés afectades i evitar que se’n produeixin de nousA.2. Fer el seguiment del medi natural per tald’ava luar els impactes de l’ús públic i monitorit-zar-los

B. Ordenar l’accés al Parc i les activitats que s’hidesenvolupenB.1. Definir les xarxes de comunicació internes i iti-neraris vinculats als equipamentsB.2. Disposar de mètodes de mesura i regulació


capaç d’acollir els visitants del parc i uns equipa-ments de qualitat que es regeixin amb criterisambientals. Cal que des d’aquests equipaments,i amb l’ajut d’altres mecanismes, s’aconsegueixieducar am bientalment els visitants i s’augmenti laconsciència de respecte vers el patrimoni natural,cultural i paisatgístic.

Com altres eines de planificació, aquest pla hade ser una eina dinàmica sotmesa a revisions imodificacions que l’agilitin i el converteixin en uninstrument de gestió de l’espai eficient. Igualment,tal com s’està fent en la seva redacció, cal que laparticipació de la ciutadania sigui una eina detransparència i validació pública de la gestió.

Dins el paradigma de la conservació dels espaisnaturals, el paper de l’ús públic, l’ús social dellleure, és un dels principals reptes de gestió delsparcs dins l’actual marc social, en el qual cada copmés visitants aprofiten el seu temps lliure per gau-dir de la natura.

El Pla d’ús públic és l’eina de gestió que per-met treballar per aconseguir que l’ús públic inter-fereixi el mínim possible en la conservació delpatrimoni natural i els valors del parc. En aquestsentit, el pla proposa l’ordenació dels accessos iles activitats que es duen a terme al parc, desper-tant l’actitud respectuosa i responsable dels usua-ris. Treballa per crear una xarxa d’equipaments

Primers resultats delseguiment ecològicdels treballs forestalsde millora realitzats al Parc del Foix

Jordi RieraOficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial.Diputació de Barcelona

Abstract

Initial results of the environmental monitoringof forestry improvement work in Foix ParkWithin the framework of the collaboration accordwith the Barcelona Provincial Council and ”la Caixa”Community Projects, forestry work is being carriedout in Aleppo Pine forests and woodland alongsidethe water’s edge. Initiatives will be undertaken in 475hectares of Foix Park over a period of four years ofcollaboration. A monitoring plan has been in place inthe parks managed by the Barcelona ProvincialCouncil since 2006 to evaluate the work, to study theresponse of the flora and fauna, to analyse the tar-gets reached and to propose improvements. Wepresent the initial results of the projects evaluated inthe Foix area: clearings in Aleppo pine groves withhigh densities of plant regeneration following fires,felling in mature woodland and the mechanical andmanual removal of canes combined with woodlandplantation along the shore.

Key wordsMonitoring plan, Aleppo pine, regeneration, clear-ings, felling, restoration, cane

Resumen

Primeros resultados del seguimientoecológico de trabajos silvícolas de mejorarealizados en el Parque del FoixEn el marco del Convenio de colaboración entre laDiputació de Barcelona y la Obra Social «la Caixa» seestán realizando trabajos forestales en bosques depino carrasco y de ribera. Concretamente, en elParque del Foix se habrán realizado actuaciones en475 hectáreas en cuatro años de convenio. Desdeel año 2006 se desarrolla, en el conjunto de parquesgestionados por la Diputació de Barcelona, un plande seguimiento para evaluar los trabajos, estudiar larespuesta de la vegetación y de la fauna, analizar losobjetivos alcanzados y proponer mejoras. Presen -tamos los primeros resultados de los proyectos eva-luados en el Foix: clareos en bosques de pino carras-co con densidades elevadas de regeneración natu-ral después de los incendios, cortas en bosquesadultos y eliminación mecánica y manual de caña conplantación de bosque de ribera.

Palabras clavePlan de seguimiento, pino carrasco, regeneración,clareos, cortas, restauración, caña

Resum

En el marc del Conveni de col·laboració entre laDiputació de Barcelona i l’Obra Social «la Caixa»,s’estan duent a terme treballs forestals en boscos depi blanc i de ribera. Concretament, al Parc del Foixs’hauran fet treballs en 475 hectàrees en quatre anysde conveni. Paral·lelament, s’està desenvolupant atota la Xarxa de Parcs un pla de seguiment per ava-luar els treballs executats, estudiar la resposta de lavegetació i de la fauna, analitzar l’assoliment d’ob -jectius i proposar millores en la seva realització.Aquest seguiment es duu a terme anualment des del’any 2006. Presentem els primers resultats dels pro-jectes avaluats al Foix: aclarides en boscos de piblanc amb densitat elevada de regeneració naturaldesprés dels incendis, aclarides en boscos adults depi blanc i eliminació mecànica i manual de canya iplantació de bosc de ribera.

Paraules clauPla de seguiment, pi blanc, regeneració, aclarida,tallada, restauració, canya


Taula 1. Tipologies de treball incloses i en previsió en el Pla de seguiment realitzat al Parc del Foix. Elsquadres en blanc indiquen que el seguiment no s’han fet al considerar que el projecte no té incidència enaquell aspecte

Seguiment Seguiment Seguiment de Treballs objecte de seguiment de la vegetació de l’avifauna papallones diürnes

Aclarides en boscos de pi blanc amb densitat elevada de regeneració natural després dels incendis (Castellet i la Gornal) En curs En curs En curs

Aclarides en boscos adults de pi blanc (Santa Margarida i els Monjos) En curs En curs En curs

Eliminació de canya, millora i recuperació de boscos de ribera (Santa Margarida i els Monjos) En curs


d’actuació (per al bloc 1, vegetació), punts d’es -colta (bloc 2, avifauna) o transsectes lineals replan-tejats al terreny (bloc 3, papallones diürnes). Totsels mètodes estableixen comparacions entrezones treballades i punts de control, amb lesrepeticions suficients per permetre una anàlisiestadística fiable. Actualment s’estan avaluantquatre tipologies de treballs, i n’hi ha dues mésque passaran a formar part del Pla de seguimentun cop finalitzi la seva execució (taula 1).

Resultats

Seguiment de les aclarides en boscosde pi blanc amb densitat elevada deregeneració natural després delsincendis

Característiques tècniques de l’actuació

Les aclarides realitzades al Parc del Foix (aproxima-dament 150 hectàrees durant els tres primers anysdel conveni, 2005-2008) s’han fet en zones on laregeneració natural de pi blanc després dels incen-dis forestals era excessiva per permetre un correc-te desenvolupament de la massa forestal, ambdensitats que sovint superen els 10.000 peus perhectàrea. En aquests casos, s’ha plantejat una dis-minució important dels arbres existents fins a den-sitats finals de 1.200-1.500 peus per hectàrea, quesón els valors recomanats per les taules de produc-ció franceses per a boscos d’entre deu i vint anys.

Els treballs s’han dut a terme seguint duesmetodologies: en zones no mecanitzables (siguiper la presència de rocositat, feixes o pel pendentdel terreny), els treballs es fan manualment ambmotoserra, deixant una distància entre arbresd’aproximadament tres metres, distribuïts al por-

Introducció i objectius: elseguiment dels projectes

En el marc del Conveni de col·laboració entre laDiputació de Barcelona i l’Obra Social «la Caixa»s’estan executant projectes de gestió forestal quetenen com a objectiu comú la millora dels hàbitatsi del seu estat de conservació. Un cop realitzats, ésmolt interessant plantejar l’avaluació dels treballs,i amb aquest objectiu general s’ha plantejat el Plade seguiment, que inclou: a) una avaluació tècni-ca, per calcular els rendiments i costos de lesactuacions; b) una avaluació social, atès que elconveni promou la participació d’empreses quetreballen amb col·lectius en risc d’exclusió (reclu-sos de tercer grau penitenciari, exdrogodepen-dents, persones amb disminucions físiques i psíqui-ques, aturats de llarga durada); i c) una avaluacióecològica, per conèixer la resposta de la vegetaciói la fauna a les diverses actuacions realitzades.

La part del seguiment dedicat al vessant eco-lògic té un pressupost aproximat de 30.000 eurosl’any, s’executa mitjançant la contractació d’em -preses especialitzades i es divideix en tres blocs:

• Bloc 1, seguiment de la resposta de la vege-tació (a càrrec de Maria Soto Sánchez).

• Bloc 2, avaluació de la resposta de l’avifauna(a càrrec de l’Institut Català d’Ornitologia).

• Bloc 3, seguiment de les poblacions de papa-llones diürnes (executat per personal tècnic de laDiputació de Barcelona).

En aquest article es resumeixen breument elsresultats obtinguts en el seguiment del bloc 1.

Metodologia

Els seguiments plantejats es duen a terme anual-ment sobre parcel·les fixes instal·lades a les zones

Taula 2. Localització i caracterització de les zones triades per fer el seguiment de les aclarides en zones de regeneració natural de pi blanc, classificades en funció del mètode de treball

Nombre de Actuació Municipi Densitat inicial Densitat final parcel·les

Aclarida manual Castellet i la Gornal 30.000 1.210 1

Aclarida semimecanitzada Castellet i la Gornal 30.000 1.115 1

Parcel·la de control Castellet i la Gornal 30.000 30.000 1


• Llargada (m).• Projecció de la capçada (m2).• Nombre de pinyes produïdes (ut).• Nombre de pinyes obertes (ut).En els transsectes establerts es mesuren els

paràmetres següents:• Composició florística.• Recobriment de cada espècie herbàcia i

arbustiva present (%).• Avaluació de les restes de tallada (t/ha), mit-

jançant el pesatge en fresc de les restes existentsen quadrats d’un metre quadrat de superfície deli-mitats als extrems dels transsectes. El pes frescd’aquest material vegetal s’ha transformat a pessec segons el contingut hídric del pi blanc (del47,95%).

Primers resultats

Les intervencions han tingut un efecte importanten la massa forestal en regeneració, ja que han dis-minuït la densitat de prop de 30.000 a 1.240 peusper hectàrea de mitjana (seleccionant un 7% delspins existents).

Els tractaments d’aclarida afavoreixen el crei-xement en diàmetre, alçada i en superfície decapçada dels arbres seleccionats, especialmenten els pins més joves i on la intervenció ha estatmés destacada. Si comparem els valors mitjansentre els seguiments, pot afirmar-se un creixe-ment general dels paràmetres mesurats gairebédel 50% superior respecte dels controls. Aquestefecte favorable de les aclarides també es posade manifest amb la producció de pinyes perarbre, que ha augmentat a les zones aclarides(taula 3).

Dos anys després de la realització de les acla-rides, el recobriment i el pes de les restes de talla-da acumulades ha disminuït lleugerament (un 15%en 22 mesos), i s’han observat diferències impor-tants per efecte del tipus d’aclarida (manual omecànica) i l’edat de regeneració de la parcel·la.

tell, i seleccionant sempre els millors arbres (sans,de més diàmetre, més alts i vigorosos). Les res-tes de tallada es trossegen amb la motoserra i esdeixen in situ.

A les àrees mecanitzables, primer s’obrencarrils amb un tractor forestal amb desbrossado-ra de martells i se separen entre un metre i mig idos metres. En una segona fase, es fa l’aclaridamanual dels arbres que han quedat entre carrils,treballant com en el cas anterior. Aquesta semime-canització permet que els costos dels treballssiguin inferiors, atès que els treballadors podenaccedir al bosc amb més facilitat, el treball és méscòmode i segur i s’han de tallar menys arbres.També s’aconsegueix eliminar parcialment les res-tes generades per trituració, aspecte interessanta l’hora de disminuir el volum de combustible quees deixa sobre el terreny.

Parcel·les de control

S’han establert tres zones de control per avaluarels resultats en funció de la localització i del mèto-de utilitzat (taula 2). A cada zona s’ha marcatuna parcel·la de seguiment de deu metres deradi. En el primer seguiment (2006), es va mesurarl’orien tació i el pendent de cada parcel·la, es vacomptar el nombre total de pins vius per deter-minar-ne la densitat (peus/hectàrea), es van esta-blir dos transsectes lineals permanents de vintmetres per seguir l’evolució dels estrats herbacii arbustiu i es van marcar quinze dels pins selec-cionats.

Paràmetres de control per al seguiment

Dels pins marcats es mesuren els paràmetressegüents:

• Mortalitat (%).• Diàmetre del tronc a 25 centímetres del sòl

(cm).

Taula 3. Mitjana del diàmetre basal (cm), alçada (cm), projecció de capçada (m2), nombre de pinyesproduïdes (ut) i nombre de pinyes obertes (ut) de les parcel·les aclarides i el control, 22 mesos després delstractaments

Densitat Diàmetre Alçada Projecció Pinyes Pinyes Tractament (peus/ha) (cm) (cm) (m2) totals (ut) obertes (ut)

Aclarida manual 1.210 8,2 380 2,6 8,8 1,1

Aclarida semimecanitzada 1.115 10,2 501 3,3 9,8 2,6

Parcel·la de control 30.000 4,3 226 0,9 2,0 0,1


Les feines s’han completat amb el trossejat de lesrestes de tallada i l’eliminació parcial d’aquestesamb desbrossadora de martells acoblada al trac-tor forestal.


S’han establert dues zones de control per ava-luar els resultats (taula 4). A cada zona s’ha mar-cat una parcel·la de seguiment de deu metres deradi. En el primer seguiment (2006) a cada par-cel·la es va mesurar l’orientació i el pendent, esva comptar el nombre total de pins vius per deter-minar la densitat (peus/hectàrea), es van establirdos transsectes lineals permanents de vintmetres per seguir l’evolució dels estrats herbacii arbustiu i es van marcar deu dels pins seleccio-nats.


Dels pins marcats es mesuren els paràmetressegüents:

• Mortalitat (%).• Diàmetre del tronc a 1,30 metres del sòl (cm).• Llargada (m).• Projecció de la capçada (m2).• Nombre de pinyes produïdes (ut).En els transsectes establerts es mesuren els

paràmetres següents:• Composició florística.• Recobriment de cada espècie herbàcia i

arbustiva present (%).• Avaluació de les restes de tallada (t/ha) mit-

jançant el pesatge en fresc de les restes exis-tents en quadrats d’un metre quadrat de super-fície delimitats als extrems dels transsectes. Elpes fresc d’aquest material vegetal s’ha transfor-mat a pes sec segons el contingut hídric del piblanc (del 47,95%).

Per disminuir la quantitat de restes de tallada ensuperfície, aspecte molt important per a la preven-ció d’incendis, són recomanables les aclaridessemimecanitzades, especialment en regenera-cions avançades d’edat. En totes les parcel·lesaclarides s’ha produït un augment moderat delrecobriment d’espècies herbàcies i llenyoses(entre un 10% i un 20%), tot i que encara no s’hanassolit els nivells observats a les parcel·les decontrol.

Efectes de les aclarides en boscosadults de pi blanc

Les aclarides realitzades en boscos adults delParc del Foix (unes cinquanta hectàrees durantels tres primers anys del conveni, 2005-08) s’handut a terme en zones on la densitat actuald’aquests boscos era excessiva per permetre uncorrecte desenvolupament de la massa forestali perillosa amb relació als incendis forestals, ambdensitats que sovint superen els 2.000 peus perhectàrea. En aquests casos, s’ha plantejat unadisminució important dels arbres existents fins adensitats finals de 600-900 peus per hectàrea,que són els valors recomanats per les taules deproducció franceses per a boscos d’aquestesedats (40-60 anys).


Les aclarides en boscos adults de pi blanc s’hanfet amb un objectiu silvícola de millora, és a dir,s’han seleccionat els millors arbres i s’han tallat elspeus dominats, torts, malalts o aquells que dificul-taven el creixement d’altres espècies més impor-tants.

Per als treballs s’utilitza la motoserra; es podenels arbres seleccionats i es fa el desembosc delsarbres tallats amb tractor forestal amb cabrestany.

Taula 4. Localització i caracterització de les zones triades per fer el seguiment de les aclarides en boscosadults de pi blanc

Nombre de Actuació Municipi Densitat inicial Densitat final parcel·les

Parcel·la aclarida Santa Margarida i els Monjos 900 478 1

Parcel·la de control Santa Margarida i els Monjos 1.178 1.178 1

Taula 5. Mitjana del diàmetre basal (cm), alçada (m), projecció de capçada (m2) i nombre de pinyesproduïdes (ut) de la parcel·la aclarida i la de control, 22 mesos després dels tractaments

Densitat Diàmetre Alçada Projecció Pinyes Tractament (peus/ha) (cm) (m) (m2) totals (ut)

Parcel·la aclarida 478 21,8 12,3 16,2 Molt abundant

Parcel·la de control 1.178 23,3 11,2 12,1 Abundant


acumulades han disminuït bruscament (gairebéun 80% en pes als dos anys des dels treballs) ihan restat valors de combustible en superfíciepoc importants i valorats en prop de catorzetones per hectàrea.

Efectes de l’eliminació manual i mecanitzada de rizomes de canya(Arundo donax)


Des de l’any 2006 s’està desenvolupant un pro-jecte per a la recuperació del riu Foix al tram quetranscorre pel municipi de Santa Margarida i elsMonjos. Un dels treballs més importants d’aquestprojecte és eliminar la canya i substituir-la per bos-cos de ribera. Aquests treballs es fan mecànica-ment en zones amb bon accés, mitjançant des-brossada de la part aèria de la canya i extracciódel rizoma amb retroexcavadora. A les zones noaccessibles, es planifica una estassada periòdicade la canya i es repeteix quatre cops l’any duranttres anys, amb l’objectiu de debilitar-ne comple-tament el rizoma.


S’han establert quatre zones de seguiment peravaluar els resultats en funció de la localització ila metodologia de treball (dues en zones treba-

Primers resultats

La densitat de pi blanc a la parcel·la aclarida ésmolt inferior respecte de la de control i el diàme-tre mitjà (després de la intervenció) és de 20,8centímetres a la parcel·la aclarida i de 14,2 centí-metres a la de control. Aquest valor, que inicialmentera força similar, ha augmentat a la zona intervin-guda com a conseqüència de la selecció delsarbres de major diàmetre durant els treballs. Tambés’observa que l’aclarida ha regularitzat la massaforestal (taula 4).

Transcorreguts 22 mesos després de l’aclarida,el tractament no ha tingut un efecte estimuladoren el creixement en diàmetre, però si en l’alçada,tot i que ha passat relativament poc temps perposar de manifest resultats significatius (taula 5).Aquest resultat és contrari a l’efecte teòric de lesaclarides, i potser evidencia que els arbres de piblanc seleccionats, en general envellits, han per-dut capacitat de resposta. És a dir, que hauriaestat molt més recomanable fer aquesta actuaciófa uns anys. També s’ha observat un efecte lleu del’aclarida en la projecció de les capçades i en laproducció de pinyes, que han estat superiors ala parcel·la tractada (taula 5).

A la parcel·la aclarida ha augmentat el reco-briment d’espècies herbàcies i llenyoses, tot ique encara no s’han assolit els nivells observatsa les parcel·les de control. Per tant, després dedos anys, l’actuació continua essent molt posi-tiva des del punt de vista dels incendis forestals.El recobriment i el pes de les restes de tallada


bàsica per avaluar-ne els resultats i proposar millo-res en la seva execució.

Amb referència a les aclarides de pi blanc enzones en regeneració, la interpretació global delsresultats obtinguts assenyala la conveniència de feraclarides en masses de pi blanc, especialment enfases primerenques (entre els deu i vint anys), pelsseus efectes altament positius i estimuladors tanten el creixement dels arbres reservats com en laproducció de llavors. Dos anys després de la rea-lització dels tractaments d’aclarida, la presència iel pes de restes de tallada s’ha reduït a les par-cel·les de totes les edats. Aquests resultats coin-cideixen amb altres seguiments que s’estan duenta terme en zones cremades del Bages i l’Anoia.

Amb referència a les aclarides de pi blanc enboscos adults, es pot concloure la necessitat defer-les per millorar l’estat de la massa forestal i lesseves possibilitats de creixement, disminuir la quan-titat de combustible en superfície i, per tant, actuarfavorablement davant d’un possible incendi fores-tal. Tanmateix, si aquests treballs s’ha guessin efec-tuat amb anterioritat (quan els arbres tenien unaedat d’entre trenta i quaranta anys), els pins selec-cionats haurien mostrat una millor capacitat deresposta davant l’obertura de la massa forestal.

Amb referència a l’eliminació de canya, es posade manifest la conveniència d’extreure el rizomade forma mecanitzada, tot i ser un mètode méscostós, però amb una eficàcia molt superior a lesdesbrossades periòdiques i amb una necessitatde manteniment molt inferior. Caldrà tenir dades demés anys per saber si finalment el cost inicials’ha compensat per la no-necessitat de tantesintervencions posteriors.

llades mecànicament i dues en àrees no acces-sibles i tasques manuals). A cada zona s’handelimitat quatre quadrats d’un metre quadrat desuperfície.


A cada parcel·la s’han anotat les característiquessegüents:

• Percentatge de recobriment de la canya (%).• Densitat de canyes (peus/m2).• Diàmetre mitjà de les canyes (cm).• Alçada mitjana de les canyes (cm).

Primers resultats

La densitat mitjana abans dels treballs a les par-cel·les realitzades era de 29 canyes per metrequadrat, amb un alçada de 3 a 3,3 metres i un dià-metre mitjà de 2,1 centímetres. A les zones onl’eliminació s’està fent manualment, el percentat-ge de rebrotada se situa (després de quatre estas-sades) entorn del 60%, mentre que a les zones tre-ballades amb maquinària, aquest percentatgedisminueix fins al 20% i només han estat neces-saris dos treballs de manteniment més.

Conclusions

L’establiment d’un pla de seguiment, en el quals’incloguin les diferents tipologies dels treballs degestió forestals realitzats, es considera una eina

Restauració depedreres de rocacalcària en climamediterrani: procés i avaluació

M. Jorba,1,7 G. Oliveira,5 R. Josa,2 R. Vallejo,1,6

J.M. Alcañiz,3 A. Hereter,2 J. Cortina,4 O. Correia5

i J.M. Ninot11 Departament de Biologia Vegetal. Facultat deBiologia. Universitat de Barcelona. 2 Departamentde Biotecnologia Alimentària. UniversitatPolitècnica de Catalunya. 3 Centre de RecercaEcològica i Aplicacions Forestals. 4 Departamentd’Ecologia. Universitat d’Alacant. 5 Centro deEcologia e Biologia Vegetal. Faculdade deCiências. Universidade de Lisboa. 6 FundaciónCentro de Estudios Ambientales del Mediterráneo.7 Fundació Bosch i Gimpera

Abstract

Restoration of limestone quarries in theMediterranean climate: process andevaluationThe quarrying of mineral resources results in the landbeing excavated and in breaks in the natural land-scape. Before extraction activities begin, a restora-tion programme must be submitted and a deposit putdown. In general, the restoration process involvesobtaining a stable relief and laying down a substrateto allow native vegetation to grow. The aim is toachieve a self-sufficient system that evolves by itselftowards the natural baseline system. Restoration isa recent discipline in mining. There is little literature onthe subject and few indicators to determine whetherthe systems created attain the desired composition,structure and function. The manual being drawn upprovides information on the various stages of restora-tion and includes a series of techniques and monitor-ing parameters that can help to identify whether thegoals of the restoration are being achieved.

Key wordsMin

II Monogra˜es del FoixN. Asensio i M. Vilaplana (lavola, Serveis per a la Sostenibilitat) Pla...

Documents

Transcript of II Monogra˜es del FoixN. Asensio i M. Vilaplana (lavola, Serveis per a la Sostenibilitat) Pla...