/ROT LLOREflÇ DE/ CflRDfl//RR\ O'vX

^sociació P. Forana.•incesa, 24724-0 Sant Joan

?POS A LA

. .•*•;••

o'"-.'

-./^

'>»<,

í

í <*ì P

; cr> «i

r LO. L -d ^;:- " ?i W

crx L «¿AÎ ÍK t»'í

ABÄ/L DE /«93^ * N° 193

AHÍCA

1(5)ANYSMR0II l FS BALEARS

Editorial pàg2(70) tfFems

Des de començaments del mes passat una nova empre-sa -Econar- s'en cuida de la recollida dels fems del nos-tre municipi. Encara que el seu preu fos lleugerament su-perior al d'altres ofertes, el nostre Consistori va conside-rar oportú concedir-li l'explotació del servei, tota vegadaque, entre d'altres motius, a Manacor estan més o mancocontents de la manera com fa la feina.

Aquest canvi d'empresa ha suposat, a la vegada, altrescanvis que afecten directament els usuaris, i d'aquestsn 'hi ha que els consideram positius i d'altres que segonsla nostra opinió es podrien millorar.

Entre els primers hem de destacar la instal·lació decontenidors per al vidre, queja passava d'hora que elnostre Ajuntament demostras un cert interès pel reciclatged'aquest material, que tant cost ecològic té la seva pro-ducció. També diuen que n 'hi haurà per a les piles, peròa hores d'ara encara no n 'hem vist cap, i que es recolliràel paper. D'aquesta manera no hi ha dubte que l'aspecteecològic n'ha sortit clarament beneficiat.

Un altre caire positiu a destacar és la màquina d'agra-nar que adesiara duen al poble, que si l'esperit cívic delsllorendns estàs més desenvolupat per ventura no fariatanta falta. Però aquest servei també té un aspecte nega-tiu: que només fa nets els carrers cèntrics del poble. Siels veïnats dels barris perifèrics paguen tants d'impostscom els del carrer Major, també tenen el mateix dret atenir els carrers nets.

I tampoc no acabam de veure massa bé que s'hagi pas-sat als diumenges la recollida que abans es feia en dis-sabte, ja que, si hi afegim que moltes vegades començadevers les set de l'horabaixa, ens trobam, d'una banda,que la gent que se 'n va de gresca potser encara no hagitornat d'hora per treure les bosses, i de l'altra que no ésmassa agradós veure i ensumar el camió dels fems quanun surt afer una copa pel centre.

No som partidaris, tampoc, de tenir contenidors pelcentre del poble, puix no són pocs els veïnats que hi po-sen les bosses -o fins i tot hi aboquen directament elspools- sense mirar si és o no dia de recollida. Potser fa-cin un bon servei els de les foranes del poble, destinats,bàsicament, a la gent de foravila, però consideram ques'hauria de prescindir dels del centre de la població.

En definitiva, el servei ha millorat, però encara podríamillorar més si s'arreglaven aquestes petites coses, i tam-bé si l'esperit cívic que esmentàvem abans feia que tre-guéssim les bosses poc abans de passar el camió, l si nohi ha manera de convèncer a les bones aquest petit nom-bre de llorendns que se'n cuida poc de l'aspecte del seupoble, per això tenim l'Ajuntament, que els hauria d'o-bligar a respectar els espais comunitaris.

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Cardas-sar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon: 569509Abril de 1993Número 193Edita: Associació Cultural Flor de CardC.I.F.: G07606185Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Dipòsit legal: 765-1973Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Maria GalmésGuillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

L'escolaIgnasi Umbert

Guillem PontGreenpeacePere j. SantandreuSarah CarrickTrencapinyonsJosep CerdàSol, i de dolJordi CaldenteyLleure a lloureMagdalena UmbertRamon RossellóXesc UmbertPSM

Calafat/BassaJaume Galmés

Antoni SansóMaria Galmés

Bartomeu CaldenteyAntoni AulíJosep CortesBel Nicolau

PortadaTurisme 3Centre Musical 9L'amo en Pep Comís 4Son Reus 5Mercè Rodoreda 6Journey to the town... 8Caricatura 8Creient, no practicant 9Batec 10Mallorca i els malloquins 12LogotipLa darrera rondalla 14Història 15El temps 16Fems 17El tren 17Mateu Puigròs 18Musset 20Vicent Andrés Estellés 24Prou d'impostsSi lleu...Demografia "ComptabilitatCuina 23

23Tal dia com avui 24Distribució

Turisme Pàg3(71) TNo basta ésser tècnicament bons

No, no basta esser un bon recep-cionista o un bon cambrer o un bonanimadoi, no basta conèixer i saberfer la feina ben feta, si després himanca el factor humà.

Temps enrera, als començamentsdel turisme i fins a mitjans setanta, elpersonal possiblement no fos tècnica-ment massa bo, desconeixia moltescoses que avui son quasi imprescindi-bles per treballar al món del turisme,però aquesta mancança la suplia ambl'entrega quasi total cap als turistesque havia de servir, inclus a vegadeses deia que això era un servilisme unamica exagerat. Pot ser a vegades sí,però almanco la majoria dels nostresvisitants se'n tornaven a ca seva satis-fets, fins i tot encara que haguessinsofert qualque mena d'over-booking.La gent que feia feina amb el turis-me, com a norma general, tractavamolt bé els nostres visitants, malda-ment a vegades n'hi hagués qualcunque se'n volgués aprofitar.

Tot això avui quasi s'ha perdut, iaixí, moltes vegades, quan anam a unestabliment turístic, veim males cares,poques ganes de fer feina, comentarisfora de to, etc.; en una paraula, pa-reix com si els turistes ens fessin nosai ens molestin si ens demanen qualquecosa. Tot allò que sempre havia sigutla nostra carta de presentació, cordia-litat, simpatia, amabilitat, interès perfer les coses ben fetes, respecte, aten-cions, educació, tolerància... tot aixòja es veu molt poc; els cambrers ja notenen temps per a res, les cambreres

van tan assocades que ja no tenentemps ni per dir bon dia, els recep-cionistes van tan apurats que la sevafeina es pura burocràcia, allò que unrecepcionista pogués saludar als cli-ents pel seu nom el dia següent d'ha-ver arribat, ja es veu a pocs llocs.

I per què s'ha produït aquest canvitan radical en la nostra manera detractar els nostres visitans? Possible-ment la necessitat d'abaratar costos del'hoteler, suprimint personal, la me-canizació de molts aspectes de la fei-na. .. en tenguin la culpa, però tambéla falta de sensibilitat dins l'escala devalors de l'època actual.

Però pensem que el turisme és laprincipal font de riquesa de la nostraIlla i que a vegades un gest, un som-riure, un detall signifiquen molt i noens costen res, és una promoció gra-tuïta que no cal deixar perdre. Ésserun bon professional és saber fer lafeina ben feta, però també ésser ama-ble, simpàtic, educat, atent... Aquesta

és la manera d'esser d'un bon profes-sional en el món del turisme: la unióde l'aspecte tècnic amb l'humà, i noamb sortides de to o amb comentarisirònics o desagradables sobre la ma-nera d'ésser dels nostres visitants.

Siguem un bons professionals, fa-cem la feina ben feta i tractem elsturistes així com ho solíem fer an-tany. No ens podem permetre el riscque els turistes cerquin una altrabanda per anar a estiuejar, recuperemla millor qualitat que teníem per a-treure els milers de turistes d'arreudel món que ens visitaven: la simpa-tia, l'amabilitat, el respecte, la cor-dialitat.

Ignasi Umbert i Roig

GARCIA LISJOIERIA-RELLOTGERIA-FOTOGRAFIA

ARTICLES DE REGAL PER LES COMUNIONS

* Vases d'argent lacat, polseres, jocs de comunió, medalles, creus...* Rellotges de polsera de nin i nina, despertadors amb melodia...* Cameres compactes, prismàtics, telescopis...

Carrer Major, 47 SANT LLORENÇ Telèfon 838351

Gent de la nostra gent Pàg 4 (72)

¥

L'amo en Pep "Comís11, es saig

A mitjans dels anys cinquanta, SantLlorenç era una altra cosa. I és benfàcil d'imaginar: carrers polsosos oabassegats, segons l'època, teuladesorfes d'antenes de televisió, moltesdones a caseva i pocs homes al carrer-vellets, malalts i algun menestral queutilitzava la carrera com a lògica i in-discutible continuació del taller- tre-ballaven la terra amb amor i forçacom assenyala Raimon.

És d'aquella època el primer recordque en tene de l'Amo En Pep Comís,es saig. Molts de dies, generalmentjust iniciada la nit, sobre una vellabicicleta, feia tots els cantons de lavila. Se situava sota la nua bombillaque, adosada a ferro entorsillat, dei-xava anar una claror tèbia i malaltis-sa. 15, 25, 50 wats?, certament no entene ni idea però record que amb lallum que desprenien difícilment espodien destriar lletres o fesomies¿S'haurà perdut la destresa de conèi-xer les persones per la forma del coso per la manera de moure's?; respira-va, feia una carussa... i començava lacrida.

Si era d'interès social, general opolític, iniciava la cansueta amb unsredobles de tambor. Si era d'interèscomercial o particular, amb el só es-canyat d'una corneta -metàl·lica, cur-ta i lleugerement corbada, talmentuna banya de vaca una mica deforma-da en la seva base.

En sentir la corneta, no tant, peròal sentir el tambor, tothom -la majo-ria- sortia amb una correguda al car-rer o, des del corral estant, tallavenla conversa i paraven l'orella per tald'escoltar el què deia el saig. Des-prés, els comentaris amb els veïnats-quina possibilitat més bona de ferpolítica!- i... a continuar amb elsopar, o el vencis, o la reparació de

la collera de la bístia, o a continuarfent companyia al foc -oh!, el foc; elfoc és mitja vida!-.

jurat a la vila en teníem prou-.

És curiós però no tene arxivades ales tavelles de les meninges altresimatges fins els anys d'estudiant: l'a-mo en Pep era un home baixet, calbo quasi, amb cara de pocs amics -om'ho semblava- de cos reforçat i ca-minar pausat. Controlava l'al.lotea iels bergants del poble -aleshores ambun saig, un municipal i un guarda-

La coneixença personal, l'aproxi-mació a la seva humanitat i a la sevafidelitat s'esdevingué l'any 72 a reldel Club Card -Ah!, aquest ClubCard, de quina manera m'ha marcat!

Vam parlar, el vaig veure riure deforma ampla i franca, ens va renyar,ens va informar de cosetes, anècdotesi detalls, i ens va fer penar quan, deforma totalment involuntària i incons-

Gent de la nostra gent/Ecologia pàg 5 (73) $f

cient, va deixar sobre la seva taulavaris dies uns exemplars de Flor deCard amb una entrevista feta a Rai-mon que, després de feta i impresa,ens informaren que, aleshores, es po-dia considerar material subversiu ique per aquest motiu podíem anar aparar a la presó.

Arreplegàrem ràpidament totes lesque poguérem, però aquelles tres quehi havia sobre la taula del saig.. .¿comles podíem arrepleglar per no ferfressa? Tinguérem el cul estret finsque amb el temps s'anà distensionant

en deixar de passar pena.

Però malgrat la relativa confiança,i les artimanyes que intentàrem, maino poguérem treure-li cap informacióque pogués comprometre ningú. I ensabia de coses! Tenia molt clar on erala seva menjadora, a qui havia d'ésserfidel, aquesta qualitat que tant valorenavui les empreses.

Però, sobretot, la cosa que mésdestaca la perspectiva del temps de laseva personalitat, almanco en el meu

record, és la seva entrega envers elbé comú. Actuava com si les coses del'Ajuntament, els béns públics, fossinbens particulars, amb una dedicació ientrega que mai no he tornat conèi-xer. Tal vegada per això, en tene del'amo En Pep, un record entranyable.

En el mes de setembre de 1981,poc després de la seva mort, amb mésvoluntat que manya vaig intentar re-tre-li una mena d'homenatge mitjan-çant un intent de poema que, a mane-ra de cloenda, es reprodueix:

Ningú mai, extern, m'ha barrejat com vós ho féreu.Tampoc ningú mai m'havia tret d'un no-caseva, i vós també ho féreu.Record encara els plors, quan de nin m'atribuíreuuna malifeta que mai no va ésser meva.Però tot això no s'ha traduit en sentiment d'aversió o rancuniós.

Sent.Sent veritablement no haver tengut ocasió d'apropar-mei xerrar llargament amb vós.Sent la definitiva pèrdua d'aquest munt d'anècdotes i coneixements.

I ho sent convençut que vós vàreu sebre assoliruna qualitat humana gairebé excepcional:estimàreu les coses de totscom si fossin vostres de manera particular.

A Déu siau

Texte.GuillemPontDibuix JosepCortès

GreenpeaceTres raons per a oposar-se a la

incineradora de Son Reus:

/.- Impacte sobre la salut públicaLa incineració dels residus és la

principal font de generació de dioxi-nes, que són uns composts químics nonaturals dels més tòxics que es conei-xen i que s'acumulen en tots els orga-nismes vius, fins i tot les persones.Poden provocar el càncer, disminuirles defenses i produir alteracions enla reproducció.

2.- Impacte sobre el medi ambient

Les emissions a l'atmosfera, a tra-vés de la xemeneia, les aigües residu-als procedents de l'apagat, les cendresi els residus de la depuració dels ga-sos són les fonts contaminants queprovoca la incineració.

3.- Desaprofitament de recursosLa incineradora de Son Reus des-

truiria 400.000 tonelades anuals dematerials que ppodrien ésser reutilit-zats o reciclats si se realitzàs unaseparació en origen.

Separació en origen: una alternati-va ecològica i econòmica.

En la separació en origen els mate-

rials són béns, mentre que en la inci-neració són combustible.

Literatura Pagó (74) PL'encant de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda va néixer a Barce-lona l'any 1909, i va morir a Gironael 1983. Va ésser precisament diatretze d'abril, tot just fa ara deu anys.El motiu que em du a redactar aquestbreu escrit no és de fer-li cap home-natge per commemorar la seva mort,sinó, ans al contrari, per descobriraquesta escriptora als lectors de Florde Card. No voldria resultar vanitós,però com que no sé qui llegeix Florde Card, em permetré el luxe d'inten-tar unes paraules sobre literaturasense tenir el títol de mestre. Pertant, aquestes línies, si les voleullegir, poden servir per situar unamica la Mercè Rodoreda que m'atreu.

Abans de començar, i sense recó-rrer a cap manual, convé, primer detot, fer dues distincions dins l'expe-riència de la creadora. I, així, hau-ríem de parlar de na Rodoreda d'a-bans de la guerra civil i de l'autora al'exili-la seva maduresa. No vull do-nar-vos cap llista d 'esdeveniments queli ocorregueren, perquè no cal. No-més hauríem de fer referència que,abans de la guerra civil, na MercèRodoreda havia publicat algunes no-vel.les i col·laborat a diverses revis-tes, sempre des d'una perspectiva ca-talana i profundament inserida dinsl'ambient europeïtzant i nou que esrespirava a la Barcelona dels anysvint i trenta. Sabem que hi havia ungran interès per la tradició i la reno-vació, que es traduïen els escriptorseuropeus de més prestigi, que allò

que anomenam Cultura no era propi-etat d'una minoria selecta sinó que ar-ribava a un gruix important de sectorssocials, etc...

Aquests fets marquen la nostra es-criptora en el sentit que l'enclouendins unes coordenades que mai mésno abandonarà: un sentiment de cata-lanitat, l'afirmació del paper que calque jugui la dona dins la societat, i lamodernitat entesa a través de l'exerci-ci de les llibertats humanes. Totsaquests principis que acabam d'enu-merar constitueixen la causa, i la ne-cessitat, d'abandonar Catalunya des-prés de la derrota republicana l'any1939, perquè aquests principis sónclarament oposats als valors(sic) quevoldrà imposar el franquisme. El go-vern del dictador Franco, a més desuprimir i anorrear qualsevol aspecte-per mínim que fos- de la nostra ex-pressió, va començar una persecuciói depuració d'intellectuals, fet quedugué a l'exili una gran majoria delnostre potencial humà més creatiu,més dinàmic, més capacitat, més ac-tiu... Què vull dir, amb això? Vulldir, simplement, que a la postguerrano hi havia res: hi mancava el men-jar-bàsic i imprescindible-, però no hihavia tampoc creadors autèntics -i sihi eren, callaven per por. Apareixen,aleshores, en castellà, els autors queafalagaven la dictadura (els escriptorsdel règim); en català, als primersanys, només hi ha exili: l'exili inte-rior d'autors com Salvador Espriu,l'exili a països estrangers (a Europa oa Amèrica) de creadors com la matei-xa Rodoreda o Joan Sales.

És molt trist de dir-ho, però no sési aquest exili va permetre que la lite-ratura hi fruitàs molt més que si a-quests autors haguessin romàs als Paï-sos Catalans. Les creacions que s'ori-ginaren a l'estranger són molt interes-

ÏÎM

VIATGES I FLORS

sants, encara que queden desvincula-des del seu públic i, per tant, perdenuna de les relacions de més força enel fet literari, la unió immediataautor-lector. Una de les tasques ques'han duit a terme aquests darrersanys ha estat la de recuperació d'a-quest patrimoni dispers. I alhora queretrobam aquesta herència, retrobamtambé la nostra història, a través d'a-nècdotes i dificultats amb què s'en-frontaren aquesta gent nostra. No fagaire, vaig tenir la sort de llegirl'aportació de Guillem Pont al treballconjunt que s'elabora sobre els centanys de vida municipal independent aSant Llorenç, estudi que sortirà aviata la venda. Vaig deturar-me a rellegirl'apartat que en Guillem dedica a laguerra i del qual -si m'ho permet- ci-taré un fragment: "Però de la guerra,malgrat l'avinentesa del desembarc aSa Coma i de les posteriors accionsbèl·liques en el nostre terme munici-pal, no se'n parla gaire, i encaramenys de les seves repercussions enel context locali...)'. És veritat queno se'n parla, potser per por, potser

Literatura Pàg7(75) íf

perquè encara anam molt embulláis.I encara és ben possible de trobar unapadrina que avisi el nét amb la sen-tència "si no fas bonda, vendran etsrojos i se t'enduran". Jo, particular-ment, des de la meva immaduresa,consider que és necessària aquesta re-cuperació de la història perquè enspermet de veure, almanco, per què hiha coses que no funcionen o per quèsom així o ho deixam d'esser.

Sense voler sortir-me d'aquesta pe-tita aportació meva al Flor de Cardmensual, m'agradaria tractar breu-ment la relació de l'exili amb la cre-ació rodorediana. Que parli del seuexili no significa que li doni mésimportància que el d'altres persones.Així mateix, cal dir que el coneixemmés per la importància que té Rodo-reda dins la nostra cultura, al contrarid'altra gent anònima. Aquest exili,però, és aplicable al de tantissimagent que va haver d'abandonar ca se-va per motius ideològics o, senzilla-ment, per estar a l'altra banda. I nous penseu que pari de persones allu-nyades o mortes, o d'un passat remo-tíssim. He conversat amb un home desant Llorenç, que lluità dins el bàndolrepublicà i en sortir de l'estat espa-nyol, el 1939, va ésser "incorporat" aun dels camps de concentració que elsfrancesos havien instal·lat a la Cata-lunya Nord. Més endavant, se'n vasortir i va tornar cap al poble, perquècreia que hi podia viure sense temor.Mercè Rodoreda es va veure afectadaper la Guerra Civil, com tantíssimesde persones; però també la segonaguerra mundial la va afectar, ja quehagué d'abandonar París a peu a cau-sa de l'ocupació nazi. Totes aquestesvicissituds la converteixen en unadona amb esperit de superació.

Podem retrobar l'escriptora recupe-rada per a la seva tasca de creació apartir, més o manco, dels anys sei-xanta. És entre el 1960 i el 1980 queMercè Rodoreda es reincorpora al'escriptura i ens aporta novel.les i

contes tan interessants i madurs comels conegudíssims La plaça del Dia-mant, Mirall Trencat o Semblava deseda. Per part nostra, aportam alslectors de Flor de Card un conte quepertany al llibre Viatges i flors, junta-ment amb la traducció anglesa, a curade Sarah Carrick, estudiant de catalàde The University of Sheffield. Mer-cè Rodoreda és potser la nostra es-criptora més llegida d'aquest segle,no només als Països Catalans sinótambé a fora. Per exemple, La plaçadel Diamant almenys s'ha traduït avint-i-una llengües, a part de lesnombrosíssimes edicions catalanes.Aquest fet converteix l'autora en unapedra perfecta situada al camí sòlidde la nostra cultura, eslabó perfectedarrera el qual en situarem d'altres.

Ara, al cap de deu anys del seutraspàs, la seva obra és més vigentque mai, car en podem veure el pes.L'altre dia em va visitar un amic i emdemanà si havia llegit La mort i laprimavera, la darrera obra de MercèRodoreda. Li vaig respondre que no."És millor que La placa del Diamant,diuen", em retornà. Idò bé, ja tincuna lectura preparada per a l'estiu.

L'obra que més m'ha agradat, deles que he llegit de Mercè Rodoreda,ha estat, sens dubte, La plaça delDiamant, pel poder de recuperacióque mostra, per la capacitat de renún-cia de què som capaços, per la misè-ria humana, i pel gran missatge quetransmet: la voluntat de recobrar l'ex-pressió i la veu... Tot això, a partd'ésser ta crònica d'una guerra -nos-tra i una postguerra -nostra- que s'es-devingué tot just fa cinquanta anys,però que encara ens afecta tant queens fa callar.

Pere J. Santandreu Brunetabril de 1993

VIATGE AL POBLE DE VIDRE

Absolutament tot era de vidre, co-mençant pel que acostuma a ser defusta. Per exemple: bastiments, portesinteriors i exteriors, l'empedrat delscarrers també, les voreres, l'esglésiaamb el seu campanar, les campanes,els batalls, les lloses del cementiri,les caixes, les tombes, perquè si t'in-teressa puguis seguir el procés de ladescomposició del cos humà... elsbancs i les tanques dels jardins pú-blics i dels jardins particulars, tot elque constitiueix el moblament d'unpis, d'una torre, d'un palauet. El mo-nument a les àligues era un gran ar-bre de vidre sense fulles amb set àli-gues alaesteses pel seu brancam. Elmonument a la lluna consistia en unaenorme bola de vidre treballada amb.cràters, amb monts espectaculars. Elshabitants del poble de vidre no neces-siten cap biblioteca; saben trobar enl'espai, gravat per l'eternitat, tot elque ha passat en el món, tot el que hipassarà, tot el que les flames van des-truir de la biblioteca d'Alexandria. Lasaviesa del món és d'ells. Em va im-pressionar molt que no hi hagués resque no es pogués veure i aquest resque no es pogués veure vol dir el viu-re de cada dia de la gent. Una gentmeravellosament bonica, amb un cosben organitzat, sense tara, amb lesungles tan perfectes com mitja closcad'ou de colom, amb els cabells d'unallargària inusitada, amb uns ulls d'unatransparència absoluta i d'una expres-sió angèlica. Continguts i afables,amb el cervell clar... Total: una gentd'un nivell superior tant físic com in-tel.lectual; d'un gran magnetisme.Poderosos i temibles. Aquestes perso-nes tan envidrades que atenyen edatspatètiques viuen, és clar, a la vista detothom, la qual cosa els obliga a con-tenir els mals humors, les rauxes, laràbia, l'enveja, l'odi, el desig en elsmés extremistes de matar... i a forçad'amagar la seva maldat, els seus ins-tints, els confessables i els tèrbols,d'ofegar les males passions, acaben

Literatura/Col·laboració Pag 8 (76) $fque no en tenen. Monotonia? No hosé. El que sé és que tothom és d'unapuresa extrema. L'únic espectacle queno es permeten de donar completa-ment és l'espectacle de fer l'amor,que fan darrera de vidres gruixutsd'aquells que entelen els detalls per-què el detall és el que compta, peròaixí i tot, o malgrat això, pots arribara veure què passa i pots admirar elsgraus de sublimació a què arriben enels moments més exaltats de l'aventu-ra sexual diguem-li amorosa. Els veusmenjar; mengen com si no mengessini l'expressió dels seus rostres per mésafamats que s'asseguin a taula mai noés bestial com no ho és la seva caraen el morir de l'amor. No els vaigveure mai capficats, mai amb les ce-lles juntes -tenen els fronts alts illisos-, mai amb els ulls escopint focencara que alguna bèstia nocturna elsfes malbé les flors del jardí, totes devidre. És el poble que m'ha deixat elmillor dels records. "Per què, si vaenamorar-se'n, no s'hi va establir?""Perquè la meva feina no és aturar-me sinó anar sempre endavant, conti-nuar la infinita busca i captura decors obscurs i de costums ignorats."

JOURNEY TOTHE TOWN OF GLASS

Absolutely everything was made ofglass, starting with what was usualllywood. For example: foundations, in-side and outside doors, the pavingstones, too, the kerbs, the churchwith its spire, the bells, the clappers,the gravestones, the coffins, the gra-ves, because if you are interested youcan follow the decomposition processof the human body... the benches andthe gates in the public gardens andprivate gardens, all made up the fur-niture of a flat, a tower, or a littlepalace. The monument to the eagleswas a large glass tree without leaveswith seven eagles with out-strechedwings on its branches. The monumentto the moon consisted of an enormousglass ball finely worked with craters,

with spectacular mountains. The inha-bitants of the glass town do not needany library; they know how to find inspace, recorded for eternity, all thathas happened in the world, all thatwill happen, all that was destroyed byflames in Alexandria's Library.Theirs is the wisdom of the world. Iwas very impressed that there wasnothing you could not see and thisnothing you could not see means thepeople's living of every day. A mar-vellously beautiful people, with awell-organized body, without any de-fects, with nails as perfect as half adove's egg, with hair of an unprece-dented lenght, with eyes of an absolu-te transparency and angelic expres-sion. Restrained and affable, clear-minded... In short: a people on a su-perior level both physically and intel-lectually; with a great magnetism.Powerful and feared. These people sofull of glass, that reach, pitiful ages,live, obviously, in the view of every-one, which makes them contain .theirbad moods, parties, anger, envy, ha-tred, the desire in those most extremeto kill... and due to hiding their bad-ness, their instincts, those-confessibleand those secret, to suffocate the evilpassions results that they do not haveany. Boredom? I dont't know. WhatI know is that everyone is extremelypure. The only spectacle that they donot allow to show completely is ma-king love that they do behind thickglass which veils the details becauseit is the details which count, butbesides, or inspite of this you canmanage to see what happens and youcan admire the degrees of sublimationto which they reach in the most exal-ted moment of sexual adventure, oras we say romantic. You see themeat; they eat as if they were not ea-ting, even if they are starving whenthey sit down at the table they neverlook animal-like, nor is their faceanimal-like, neither can you guesstheir expression when love has fini-shed. I have never seen them lookingworried, never frowning -their fore-

head is high and smooth-, never gla-ring even when some nocturnal ani-mal tramples on the flowers in theirgarden, all made of glass. It is thetown of which I have the most memo-ries. "Why, if you fell in love with it,didn't you settle down there?" "be-cause my work is not to stay but al-ways to go forward; to continue theinfinite search and capture of obscurebeings and ignored customs."

Mercè RodoredaViatge al poble de vidre, dins"Viatges i Flors"Traducció de Sarah Carrick

CARICATURA Trencapinvons

És un senyor molt ben educat, quesap ésser on ha de ser quan hi ha deser, que sap dir el que cal dir quanho ha de dir. Ha après a mesurar elsseus gestos, les seves paraules, elsseus impulsos. Ha estudiat cortesiaper poder mostrar un interès que nosent; ja sap comunicar sense mostrar-se a ell mateix. Somriu, diu frasesquotidianes, el que es diu pel carrer,i ho diu tan bé! Té un toc de moder-nitat, un regust de moralitat, una car-cassa de seguretat. Recull les inquie-tuds d'un poble i xerra, xerra, xerrai es fa escoltar. Diu paraules grans enfrases lleugeres, conceptes profundsque ballen a la superfície del seu dis-curs. Xerra i la seva veu es conver-teix en una malla finíssima que captu-ra els qui l'escolten. Pren les inquie-tuds, les il·lusions, les pors dels quité davant i, com un mag magnífic iinquietant, les converteix en pimpo-lles de sabó pintades de mil colorsque envaeixen l'espai. Pompolles bui-des que reflecteixen les pròpies pors,il·lusions, inquietuds dels qui quedenpresos en el seu atractiu. I el reflexes converteix en un fil finíssim, en-ganxós, que tapa l'enteniment i quesubstitueix en l'ànima les intencionsdel qui xerra pels desitjós del quiescolta. És un gran mag. Ven un pro-ducte. Guanya eleccions.

1 Centre Musical/Església Pàg9(77)• *£

20è aniversariCelebrar un aniversari és un acon-

teixement, i quasi sempre positiu, ipositiva podem dir que ha sigut la ce-lebració del 20è aniversari del CentreMusical de la nostra vila, i així hoentengueren tots els qui formen la fa-mília musical de Sant Llorenç a travésde la Banda.

Aquesta celebració ha servit per re-cordar tots els esforços, els momentsdifícils, les il·lusions que han empèsun bon grapat de persones a dedicaruna bona part del seu temps lliure afer Cultura musical, i de veritat queho han aconseguit, i la demostraciómés clara fou el concert que ens rega-laren el passat dia de Pasqua. Desprésd'unes paraules certament emotivesdel director de la banda Sr. FrancescS apiña, on va recordar d'un a un totsels membres fundadors d'aquest Cen-tre Musical que un dia decidiren tirarendavant: Biel Muntanyer, Joan Uo-rer, Joan Blanc, Joan Soletes, TomeuBassa, el president del Centre, Rafel

Melis i acabant amb Pere Mauri, au-tèntic motor que fou a l'hora de co-mençar aquesta hermosa tasca, ara favint anys. Per a tots ells, el directorva tenir les paraules encertades, pa-raules que foren contestades pel presi-dent del Centre, Rafel Melis, qui, enmolt poques paraules, va resaltar latasca cultural i social que ha suposatel centre, dient que ens havia ensenyatuna convivència respectuosa entre per-sones de diferentes maneres de ser, talcom eren les noves generacions demúsics que van creixent en el centre.

El concert, com ja és habitual, vaser de lo més variat, encara que elsautors no fossin massa coneguts pelgran públic, però de les peces que ensoferiren pens que n'hi ha tres que des-taquen: Las hijas de Zebedeo (unapart), La canción de los nidos, peça,aquesta, plena de poesia, i el Vaudevi-lle Suite, a quatre temps, plena de rit-me i d'alegria; totes elles molt beninterpretades, tant pel conjunt de labanda com per part dels solistes.

La resta de la programació tambéva estar a l'altura de l'aconteixement

que se celebrava, però... hi ha un pe-rò: després de tantes vegades coms'ha interpretat l'himne a Sant Llorenç, és una llàstima que encara la-gent no el sàpiga o no el vulgui can-tar; seria fantàstic que els concerts dela nostra banda acabassin cantant acor per tots els assistons el nostrehimne. Enhorabona a la banda i alCentre Musical per aquests vint anysi que puguin ser molts d'altres més.

A rel de la commemoració d'aquest20è Aniversari del Centre Musical,l'Agrupació Filatèlica Gent Cardassa-na va organitzar una exposició dedica-da a motius musicals, amb un mata-segells especial, complementat per unaexposició de fotografies de la banda,cartells i retalls de premsa que feienreferència a actuacions i fets del Cen-tre Musical; moltes persones visitarenaquesta exposició, i els comentaris nopodien ésser més elogiosos. Això derefrescar la memòria dels fets agrada-bles sempre ha tingut una bona accep-tació.

Ignasi Umbert i Roig

Creient, no practicant...No és estrany sentir avui aquesta

expressió: "Jo som creien, però nosom practicant... ". Just que mirem elnostre petit redol, ja ens adonam quemolts pensen així. ¿Ens hem aturatqualque vegada a reflexionar sobreaquest punt?

Vosaltres direu que a missa hi vagent. Sí. I als actes populars i folklò-rics també. Però dins l'ambient es res-pira un aire de deixadesa, de ser-hiper compliment, per quedar bé davantels altres. No hi ha una vertadera par-ticipació; i en el cas de que s'hi assis-tesqui, senzillament s'hi és present. Isi això passa a nivell de les celebra-cions, molt més encara a l'hora deviure un compromís pràctic de la fe(compartir amb els necessitats, escol-tar, perdonar, crear relacions justes enel treball, posar pau dins la família i

dins el poble, denunciar l'abús i el do-mini del consumismo, dels doblers...).

Dubt sincerament que un no-practi-cant sigui creient. Creure, tenir fe, éstenir necessitat de l'Amor de Déu,que es demostra en l'amor pràctic alsgermans, tant si són dels nostres comsi no ho són. Què passa, si això no hoexpressam? Passa com amb el menjar.Tots tenim necessitat d'alimentar-nos;és imprescindible. Ja sabem què passaquan no menjam. ¿Què passa, doncs,si no actuam, si no celebram, si noexpressam en l'estimació pràctical'Amor que hem rebut de Déu?

"Jo tene fe...". Molt bé. I com hodemostres?

La pràctica és el termòmetre ons'expressa i es confirma la fe. Si nos'expressa no es reafirma, i per tantmor. I si no es reafirma una vivència,

Josep Cerdà Tomàs

senyal que no es posseeix.L'actuar dóna consistència i sentit

a la fe, i la fe es reafirma en l'actuar.Una "creencia" que no té esment a a-questes consideracions acaba per des-aparèixer. Una experiència creientsempre és pública, mai no es pot ama-gar. Si veritablement se sent i es viu,s'ha de manifestar als altres.

Personalment crec que hem de sermés coherents amb allò que sentim,deim i feim. La interioritat de la fe ila seva manifestació externa han d'a-nar del tot lligades. "Quan algú encénun llum no el posa davall una mesura,sinó a un lloc alt, i fa llum a tots elsqui són a casa. Igualment ha de res-plendir la vostra llum davant la gent.Llavors, en veure el bé que heu obrat,glorificaran el vostre Pare del cel"(Mateu 5, 15-16).

i Batec pàg 10 (78) %fVicent Andrés Estellés

Aquest mes ha mort al País Valen-cià el nostre poeta Vicent Andrés Es-tellés. L'autor del LUbre de merave-lles ha deixat una obra publicada im-mensía, ha recuperat tradicons i hacantat, sempre seguit, València i laseva ciutat. La ciutat de València haesta sempre el fons de la seva poesia:No hi havia a València dos amantscom nosaltres/car d'amants com nos-altres se n 'han parits ben pocs ".

Va ésser durant molt de temps di-rector del diari "Las provincias" i, encontreure una malaltia degenerativa,començà a escriure amb desfici. An-drés Estellés ens deixa, però, unaobra per omplir hores i hores de lec-tura.

Exposició filatèlica

Durant la setmana de festes, l'asso-ciació filatèlica Gent Cardassana vaorganitzar una exposició de segells dediferents països del món, a la salad'exposicions de Sa Nostra, que tin-guessin com a referent comú la músi-ca. Aquesta exposició s'arreplegà en-torn als actes del vint aniversari de labanda de música llorencina.

La mostra estava distribuïda pelsinstruments que presentava. Hi apa-reixien, alhora, fotografies diversesde la banda, en un recorregut al llargd'aquests anys de rodatge.

A la fotografia, Eduard Perales iRafel Melis, els presidents de lesdues entitats.

Setmana del llibre

L'àrea Socio-educativa-cultural hapreparat per a la setmana del llibred'enguany tota una sèrie d'activitats,destinades sobretot a nins i nines.

Així mateix, a Son Garrió hi va ha-ver una lectura de poemes del nostrecreador Miquel Martí i Pol, a càrrecd'Alícia Caldentey. El músic llorencí(o casat amb una llorencina, i resi-

V /1

Imm*

dent) Antoni Genovart la va acompa-nyar amb la flauta, tot interpretantcreacions pròpies. Hi varen assistirun gran nombre de persones, entrecarrioners, llorencins i manacorins.Aniria bé, per ventura, organitzar du-rant tot l'any lectures i comentarissobre literatura o qualsevol altreapartat cultural, per tal d'agrupar lagent i de presentar-li temes diversosi formatius. Aquesta iniciativa potsorgir tant de les institucions públi-ques com d'associacions privades.

Dins la setmana del llibre, s'ha tre-ballat molt a les biblioteques (contes,projeccions de pel.lícules, mòbils,etc...). Han duit a terme, a l'escola"Mestre Guillem Galmés", una diadaesportiva i altres activitats.

Tot plegat, moltes, moltes coses.

Anunci

Volem fer a sebre, perquè ensn'han informat, que de dia 17 al 24de maig, a Sa Nostra, hi haurà unaexposició sobre el poeta Josep MariaLlompart. Llompart, com s'ha asse-nyalat altres vegades aquí mateix, hatreballat diversos camps (poesia, as-saig, crítica, etc.). Després de la sevamort recent, s'ha organitzat una expo-sició itinerant, que ara arriba al nos-tre poble.

Volem donar l'enhorabona als pro-motors de dur l'exposició a Sant Llo-

renç. I esperem que la visiti moltagent.

Notes de poesia

Jaume Galmés, guanyador del pre-mi Salvador Espriu en la seva setenaconvocatòria, ha estat guardonat ambel tercer premi de narrativa del centrecultural de Son Canals -Palma-, perla seva obra Nits d'estiu. En Jaumeva anar a recollir el premi dia vint-i-dos d'abril, dijous.

L'endemà, divendres, vàrem poderacompanyar-lo a la presentació delseu llibre Nàufrag en el temps, queva tenir lloc al cafè-concert l'Havan-na, de Ciutat. Va fer la presentació elprofessor Pere Rosselló, en una crea-ció en forma de conte, en el qual vatractar la seva relació de professoramb l'alumne que temps enrera va seren Jaume. Després, en Jaume Galmésva llegir poemes de la seva creació itraduccions de l'alemany i del Fran-cés. Tot plegat, una vetlada entreamics.

Banda de Música

El dia de Pasqua, al cine Rigai, labanda municipal de Sant Llorenç vacelebrar el seu "vint centenari", enparaules del nostre batle. Aquests vintanys de treball han tingut un fruit:

1 Batec pàg U (79) ¥infinitud de concerts, creació de l'es-cola municipal de música, incorpora-ció de molts de membres joves -ques'hi han entusiasmat-, etc... Tot ple-gat una feinada.

Endavant amb la seva feina d'en-grescar el jovent, i que els èxits depúblic els acompanyin molts d'anys.

Cursos d'Adults

A mitjans del mes d'abril es van fi-nalitzar tots els cursos que es fan alcentre d'adults.

Com ja és tradicional es va fer lacloenda a l'hotel Sa Coma Platja,amb un bon buffet per a tots els as-sistents. Esperem que els anys vinentsels cursos tenguin l'èxit com fins ara.

A més a més al Centre d'adults esva poder contemplar una exposiciódels treballs fets en aquests cursos.

Sa berena

Dia 12 d'abril, el dia després dePasqua, la gent del poble, vells, jo-ves, guapos, lletjos, prims, grassos,treuen la senalla l'omplen de les pa-nades (mig rostides), i el repusall queha quedat de robiols i agafen cotxe,bicicleta o motorino i a fer kilometresfins arribar al lloc on s'ha de comen-çar l'excursió. Segurament és l'únicdia de l'any que molta gent del poblevan d'excursió, fins podríem dir quen'hi ha que és l'única excursió (cami-nant) que fan durant tot l'any.

La veritat és que la berena va moltbé per donar sortida a les panades irobiols que han quedat sense menjar.

Incendi

Dia 12 d'abril es calaren foc lesmuntanyes de Calicant. Podríem dirque fou el primer incendi de la tem-porada, tot i que no serà el darrer quehi haurà durant l'estiu.

La catàstrofe cremà un bon raig dequarterades i fins i tot arribà al termed'Artà. Segons va explicar el Sergent

Mas, a un programa de TVE Balears,es pot pensar que aquest incendi fouintencionat, i pot ésser provocat perexcursionistes (recordau que era eldia de la berena) o per pastors quecremassin pastures per a les ovelles.De totes maneres, ara només cal es-perar que les muntanyes cremades estornin reverdir prest, i que aquest fetno es torni repetir.

Festes de Pasqua

Aquests mes d'abril ha començatple de festes. La Setmana Santa haestat una setmana plena d'actes, co-mençant pel diumenge del Ram; alpati de l'escola nova es van beneir lespalmes i rams d'olivera. El capves-pre, també com ja és tradicional, esrepresentaren els dotze sermons.Llavors, el Dijous Sant a l'horabaixaes va celebrar la missa, tot comme-morant la Santa Cena i el vespre laprocessó amb la participació de totesles confraries, passos i gent en gene-ral. El Divendres Sant, el vespre, al'església, es va poder contemplar eldavallament i acte seguit la processó.El dissabte sant es va celebrar la vi-gília Pasqual, un dels actes més im-portants de totes les festes i en el qualparticipa menys gent. El dia de Pas-qua, com és tradicional de bon matíhi va haver la processó de 1'encontra-da amb els tres boteis de Ia Puríssi-ma, acte seguit l'ofici solemne i lla-vors el berenar de freixura, i finsl'any que ve.

Contenidors

Aquest mes d'abril ha estat un mesgloriós per l'ecologisme local. A la fis'han posat un parell de contenidorsde vidre. Fins ara pareix que la gentha respost molt bé a aquesta iniciati-va. Gairebé ja estan a punt d'ha-ver-los de buidar. Esperem que a poca poc el poble es vagi dotant de cosesútils i necessàries. Creim que seràuna inversió ben aprofitada per la

gent del poble. Ara seria necessariinstal·lar papereres per tot el cascurbà, contenidors de piles, recollidaselectiva de paper i cartró, ... Perventura qualque dia tocarà alguna co-sa més. A més a més aquesta empre-sa, per les festes de Pasqua, va posaruna grenadora pels carrers. Endavant.

Alimenta-93

En el reciente ferial del Polígon deLlevant de Palma, del 14 al 18 d'a-bril, es podia visitar una fira d'ali-mentació, la gran majoria dels pro-ductes exposats eren de les nostresIlles. Hi havia demostracions comen-tades per especialistes en el tema, de-gustacions de productes autòctons,tasts de vins i peix comentats, etc.

Apart de tot això volem fer una re-ferència a que hi havia dues finquesdel terme de Sant Llorenç que tambépresentaven els seus productes hortí-coles i fruitícoles, elles eren Pocafari-na i Son Paparra.

Coratge i endavant amb les mostresde productes de la nostra terra.

Informació del PSM

Dia 28 de març, a la rectoria,n'Antoni Sansó, regidor del PSM al'Ajuntament de Sant Llorenç, va in-formar el poble d'uns quants punts degran interès, com eren el tema de lesaigües, el contracte del recaptador del'Ajuntament i la concessió dels femsa una empresa de Manacor. Desprésd'explicar la postura del PSM en elsacords municipals, es varen poder ferpreguntes per part del públic.

N'Antoni també va aprofitar per in-formar que en el mes de març va en-trar com a diputat al Parlament de lesIlles Balears, en substitució de Sebas-tià Serra, i al Consell Insular, brin-dant-se per qualsevol cosa que neces-sitàssim de Palma tots els llorencins.Desitjam a n'Antoni sort en les sevesintervencions.

Sol, i de dol

Informacions pàg 12 (80) $f

I SIS MUlOaQU/tfS Per Jordi Caldentey

Amb aquesta secció que encetam avui, l'autor vol divulgar una miscel·lània de comentaris i d'informacions referentsa la realitat històrica o actual del poble mallorquí.

L'objectiu és fer arribar als ciutadans de Mallorca una partida d'informacions sobre les nostres arrels i el nostrepresent, el coneixement de les quals pot ésser decisiu en aquests moments en què els mallorquins tenim l'ocasió derecobrar el sentiment de poble.

Ja estam que tan sols la voluntat col·lectiva determinarà, en el seu moment, amb quines altres comunitats formaremnació dins Europa. Els llinatges, l'idioma, la història, la cultura, la religió, l'economia, són conceptes que, tots sols,per si mateixos, no determinen la nació de que forma part una col·lectivitat humana si aquesta no els assumeix ni elstransforma en sentiment de germanor i en voluntat de consolidar un cos nacional. Però perquè un poble decidesquilliurement quin sentit ha de donar a les seves característiques, històriques o actuals, que el diferencien d'unescomunitats i l'agermanen a unes altres, abans les ha de conèixer.

I aquestes característiques els mallorquins les tenim. Però mentres romanguin, com ara estantisses, ràncies, rebudesde fliondura, magatzemades dins arxius històrics, dins enciclopèdies dins biblioteques, serà com si no hi fossin.Traguem-les a llum, espolsem-les i divulguem-les sempre seguit per tota Mallorca, i els mallorquins podrem decidir,lliurement i amb coneixement de causa, quin sentit els volem donar.

Mallorca, avuiAquest apartat tractarà de comentaris breus referits a

temes que estiguin damunt fulla, actuals i que ens afectinde prop als mallorquins.

Avui cridarem l'atenció sobre una informació que duiaun diari de Palma dia 19 de març d'enguany, referida alfamós 15% de l'impost sobre la nostra renda que ara elgovern de Madrid sembla que vol amollar..Resulta que siaqueix govern deixava de dur-se.'n tan sols un 15% de lanostra declaració de renda, l'any passat serien quedats ales Balears 10.413 milions de pessetes. Mentres que elsmilions que ens concedí l'estat varen ser tan sols 7.259.

Creixell

ArbúciesAUb

Bircelom

li Pobli de Montornès

/t/túrfC^

¿?

Poblacions on Mossèn Alcover trobà el llinatge Alomar

Com veim, quasi tots els doblers que pagam amb im-posts se'n van... i no tornen! ¿No comença a ser hora queels mallorquins reforcem i votem partits de ca nostra queestiguin disposats a reclamar allò que per justícia enspertoca i a defensar amb les dents estretes els nostresinteressos?

Els nostres llinatges

Aquest apartat, referit als nostres llinatges, adesiarasortirà perquè els mallorquins en coneguem el significatoriginal i perquè vegem reflectida la seva extensió damuntel mapa del territori on es parla la nostra llengua. Si caplector té interès en comprovar aquesta informació, potconsultar el diccionari Alcover-Moll i l'obra Els llinatgescatalans, d'En Francesc de B. Moll.

ALOMAR (També escrit Alomà, Alumà, Aulomar,Olomar i Aloman). Començarem amb aquest llinatge, queMossèn Alcover va trobar estès per les poblacions queveim en el mapa.

L'origen del mot és germànic. (Alerta a confondre elmot, la paraula, amb les famílies que s'hi anomenen).

Ve del nom propi Aldemar, que vol dir 'vell famós', ipresenta la variant Oldomar en antics documents germà-nics. En els documents primitius de Catalunya, hi surtenles formes Ollomare (any 894), A/demarus (898), Olde-mar (1003), Ollomar (1015), ¡ Ellemarus ( 1032).

1 Lleure a lloure vos engresca Pàg 13 (81)

•%£

Dia 17 d'abril, la Junta Directivade l'Associació Juvenil Lleure a Llou-re es va reunir per tractar tots elspunts d'interès, i per mantenir uncontacte continuat.

Els temes més importants que va-ren ocupar el temps disponible varenésser la campanya de captació de so-cis, la instauració de les BASES pera la confecció del logotip per a l'as-sociació, i finalment les idees quepodien dur endavant cada una de lesComissions, que ja s'han posat a tre-ballar.

En relació a la campanya de capta-ció de socis, moltíssimes de les ideesque varen sortir eren innovadores. Endestacam algunes: a poc à poc, i amesura que anem fent feina, miraremde confeccionar un video que vagi ex-plicant què feim i per què ens volemposar al davant d'una sèrie d'activi-tats; també, penjarem una pancarta aun dels carrers cèntrics de Sant Llo-renç... A més, farem cartells, tríp-tics, crides, i moltes altres coses més.

Una Associació que no compta ambun fons econòmic no pot funcionar.Per tant, cada soci haurà de pagar

1200 pessetes anuals quan s'inscrigui.Això, però, durà una sèrie d'avantat-ges: descomptes, material elaboratper 1 ' associació, informació, possibili-tat de conèixer gent nova, participaren les activitats de Lleure a Lloure,etc. Tenim previst demanar reducci-ons de preu a les entrades dels con-certs que organitzi l'Ajuntament, etc.Com s'ha de pagar? Podeu anar, apartir de dia 3 de maig, a ingressaraquesta quantitat al Banc de CrèditBalear, al compte que l'associaciójuvenil hi té obert.

Si voleu participar en la confecciódel logotip per a l'associació, vos heud'ajustar a les següents Bases:

1 - Hi ha de constar, com a mínim,el nom de Lleure a lloure.

2.- S'ha de presentar l'original enfoli de mida DIN A4.

3.- A l'anvers del logotip no hi hande constar les dades personals del'autor, sinó que s'han de detallar alrevers.

4.- El termini de presentació acabadia 21 de maig.

5.- Els resultats s'han de presentara qualsevol de les biblioteques muni-

cipals del terme de Sant Llorenç desCardassar.

6.- Cada participant pot presentartants de logotips com vulgui.

7.- Totes les creacions s'exposarana Ca Ses Monges.

8.- El Jurat estarà compost per totsels membres de l'associació, que dia29 de maig es reuniran en assembleageneral.

9.- El logotip guanyador quedaràen poder de l'associació. Els altrespodran ésser recollits dia 5 de juny,d ' l i a 13 h. a Ca Ses Monges.

10.- El premi consistirà en una ca-miseta amb el logotip guanyador, unasubscripció gratuïta per a 2 anys al'associació (llevat que sigui menorde 14 anys o major de 30), a mésd'un substanciós premi de 5000 pes-setes.

Si voleu més informació sobreLleure a Lloure contactau amb qual-sevol dels nombrosíssims membres, oapuntau-vos-hi tot d'una. Hi ha moltafeina a fer, però també molta deGRESCA.

Associació Juvenil Lleure a lloure

Narrativa pàg 14 (82) *£La darrera rondalla mallorquina (IH)

-Res -digué en Marc-. Agafau a-questa bossa i treieu-ne tot el que vol-gueu per dinar -proposà en Marc,mentre els donava la bossa màgica-.Quan arribi la vostra dona, rei Joan,digueu-li que el que duia per dinarserà per sopar, i tots quedareu tancontents.

-Ell teniu raó, Marc! Gràcies per laidea i pel dinar.

-De res, rei Joan, de res! Me'nvaig, m'esperen no sé ben bé on! Ah!Si veis una princesa que estigui cer-cant qualcú que l'ajudi, digueu-li quem'heu vist.

-Així ho farem. Adéu! -diguerenels tres germans amb la boca plena.

Camina caminaràs en Marc s'anavaestranyant de que encara no fes fosca,car ja eren prop de les set i mitja del'horabaixa.

Estava pensant això quan destrià,enmig d'una muntanya, en Clarimcla-raina-Fosquimfoscaina, l'amic d'enBufim-Bufaina.

El pobre home estava tot falló. EnMarc pujà a la muntanya, desmuntàdel cavall i li digué:

-Alabat sia Déu!-Per a sempre sia alabat!-I què teniu, si no és molt dema-

nar?-Jo vos ho diré. Quan he hagut di-

nat m'he ajagut una estona, m'he tretles alforges i m'han rodolat muntanyaavall. S'han perdudes dins d'aquellpinar -diqué en Clarimclaraina-Fos-quimfoscaina.

-No vos poseu així, home de Déu!-digué en Marc-. Veis aquella al·lotaque travessa aquella camada? Doncs

és na Tricafaldetes. Ella en sap molt,de cercar coses dins un pinar; el seupare s'encarrega, indirectament, d'en-senyar-ii aquesta feina. Cridau-la ivos ajudarà.

-Gràcies, Marc; no oblidaré el queheu fet per mi.

-Escoltau, si veis una princesa ne-cessitada d'ajuda, li voldreu dir quem'heu vist?

-És clar!-Adéu siau, doncs.Tot d'una que en Marc hagué bai-

xat de la muntanya es féu fosc, senyalde que el darrer personatge havia tro-bat les seves alforges. Baixà del ca-vall, resà un parenostre i s'adormí.

L'endemà el despertà la veu d'unadonzella, a la matinada. Quan badàels ulls veié al seu davant una donze-lla més garrida que les donzelles deles tres taronges, més hermosa queuna flor romania!, més aguda que naCatalineta des Fustet i més sabudaque la Fada Morgana.

-Qui sou vos? -demanà en Marc.-Sóc la princesa Maria, la protago-

nista d'aquesta rondalla. M'han ditque havíeu vengut, i sé que és perajudar-me; vos he sortit a camí.

-Estimada princesa, em voldríeuresumir una mica l'argument de larondalla, perquè jo la pugui acabar atemps? -demanà en Marc.

-Es clar, però no en tenim gaire,de temps. Sóc la típica princesa de latípica rondalla mallorquina. Filla derei, hermosa, llesta... però jo no hepogut trobar aquell típic príncep deles rondalles! Em sent incapaç d'ena-morar-me, i mentres em senti així larondalla que ens ocupa no podrà tenirmai fi.

-No vos preocupeu, princesa. Elvostre problema té possible, encaraque no fàcil, solució. El que hem defer, durant aquests dos dies i una nitque em queden de temps, és trobar unpríncep del que vos enamorareu i elqual s'enamorarà de vós.

-I com ho farem, això? -demanà,preocupada, la princesa.

-Tranquil·la, aquest és el meu món;hi ha d'haver alguna solució -la tran-quil·litzà en Marc-. El que hem defer ara és seguir aquest camí, i javeurem on ens porta.

Pujaren tots dos damunt el cavalld'en Marc, i camina caminaràs, ana-ven passant les hores i les terres.

A la fi arribaren a una vila. Comque ja era hora de dinar, decidirenquedar-se allà i anar a dinar a unhostal.

Mentres dinaven, en Marc, mogutper un impuls incert, s'aixecà de lataula i digué a la princesa:

-Princesa, perdonau-me i acabau dedinar. Tornaré tan aviat com pugui.

Sortí al carrer, pujà damunt el ca-vall i se n'anà al palau d'aquella vila.

Demanà entrevistar-se amb el rei.Tot d'una el varen prendre per boig,però quan en Marc els digué que po-dia guarir el príncep de la seva malal-tia, els soldats li digueren:

-D'acord, pots entrar. Però si no elguareixes pots estar segur de que lateva vida no durarà més que el tempsde dir "Amén".

En Marc acceptà aquestes condi-cions.

Mentres era conduït a la presènciadel monarca se li anaren passant pelcap tots els fets de la història queestava vivint;'sabia que no hi haviacap tipus de coordinació entre ells,però no s'aturava a pensar-hi. Sabiaque el príncep, en sentir el nom de laprincesa, es guariria de la malaltia,així com també havia sabut, per intuï-ció, que el príncep estava malalt.

Tot això se li passà pel cap enqüestió de dècimes de segon; no s'a-turava a pensar les coses, simplementles sabia.

(Continuarà)Magdalena Umbert

Història pàg 15 (83)

¥

Un noticiari de finals del segle XV (VI)

149014 novembre.- Ahir que era diu-

menge que comptàvem XIIII de no-vembre, lo honorable capítol e tot loclero de Mallorca, considerant la granofensa és estada feta contra nostresenyor Déu lo dia dels morts per cau-sa de les nafres e escampament desang són estades fetes en la esglésiade Sent Francesc, segons apar da-munt, perquè nostre senyor Déu re-meta la dita ofensa e no'ns do la pu-nició que justament merexem e per-què nos do pau e concòrdia, se ha fe-ta processó entorn la Seu e sa ha ditaen la Seu la missa del primer goig:demanant a Déu nos hage misericòr-dia.

15 novembre.- Lo dia present queés dilluns a XV de noembre per quantlo dia dels morts per causa de la bre-ga de Sent Francesc cessaren moltssufragis e beneficis què's foren fetsper les ànimes de Purgatori, ha orde-nat per ço lo honorable capítol e cleroque lo dia present, en cascuna esglé-sia, se són dites misses conventuals efetes absolucions generals per totesles ànimes de Purgatori. Totes lesànimes dels difunts, per la mise-ricòrdia de Déu descansin en pau.

16 novembre.- Aquest dia per cau-sa de la brega seguida en la esglésiade Sent Francesc, per la qual fonc fe-ta gran ofensa a Déu, per placar laMajestat sua, fonc feta processó gene-ral de tot lo clero e frares amb lescreus de les parròquies. Partí de laSeu e anà a Sent Francesc, fonc feten dita església lo ofici o missa deCruce la qual dix lo bisbe. Fonc-hi

fet sermó lo qual féu lo gordià deNostra Dona dels Àngels, pres-per te-ma Comata est universa Civitas. A ladarreria trec un crucifixi cridant:senyor ver Déu misericòrdia! La pro-cessó se'n tornà a la Seu. Per la pro-cessó foren fetes les estacions de Cor-pore Christi. Deo gratia. Los juratsno foren en dita processó.

1 desembre.- Aquest dia, o pus verla nit passada, partí la galiota amb laqual se'n anaren per anar en Cort delsenyor Rei, mossèn Hugo de Pacs emossèn Pere Miquel de Sent Joan, ca-vallers, e asso per causa de la bregade Sent Francese.

2 desembre.- Diu-se que anit pas-sada hic ha partit un llaüt; creu-seque és per encontrar los qui van ambla precedent galiota. Déus que hi ajut.

6 desembre.- Lo dia passat partí lograciós Martí Venson amb la calaverad'en Valls per València. Lo dit MartíVenson se'n porta, segons se diu, loprocés de la brega de Sent Francesc,de la qual dessus és feta menció.

10 desembre .- Aquest dia, a l'aulareial segons és acustumat, el magníficAntoni Nadal, professor en arts i me-dicina; va pronunciar les conclusionsi parlament molt bé i amb elegància.

22 desembre.- Lo dia passat queera lo dia de Sant Tomàs, són estatspenitenciais per los reverends inquisi-dors XXV conversos entre homens idones, ço és, XVIII dones e set hò-mens qui han demanada vènia e assoper lo crim d'heretgia e apostasia; en-tre los quals era Gabriel Vidal merca-der e sa muller etc. Han feta la pro-cessó acustumada amb mitres al cap egramalles de cànem blau e après hanestat a la Seu al cadafal. Ha fet losermó mestre Rafel Garcia de SantDomingo.

149218 gener.- Lo dia proppassat que

era festa del gloriós Sant Antoni, ar-

ribaren a la Cort del senyor Rei lle-tres amb les quals Sa Altesa escriviaals lloctinents generals, jurats e pro-curador reial de la presa havia feta dela ciutat de Granada, les quals lletresaportà un home de la dita Cort per lesestrenes ... anar a la Seu los dits ofi-cials e cantar lo Te Deum etc. Fonc 'manat fossen fetes alimares la nit ve-nint reservada major delibriació per amajors festes e alegries. E après di-jous a XXVIIII de gener fou delibriatse fessen tres festen solemnes ço és,dissabte, diumente e dilluns prop vi-nents e V dies alimares e vuit dies fe-ries repentinos et alia reservada enca-ra delibriació per a fer altres coses.Après a XXVII de gener fonc deli-briat se fessen alimares tots los dis-sabtes e diumenges als vespres fins lodarrer diumenge de Carnestoltes e fo-ren prorrogades les feries en la partforana fins a XII de febrer.

26 febrer.- Lo dia proppassat queera diumenge a XXV de febrer se de-via traure lo estendard e penó reial acausa de la conquesta de Granada eper lo temps plujós fo prorrogat peravui que era dilluns e per quant aixímateix plogué fonc prorrogat fins adiumenge primer vinent, e per quantles gents eren totes dades a les festeslo senyor lloctinent a suplicació delsmagnífics jurats manà que fossen fe-tes feries a les Corts d'ací lo darrerdia de Carnestoltes inclusive. Lo diu-menge après que lo dit estendard sedevia traure plogué e fonc prorrogatper a les festes de Pasco e les juntesqui's devien fer lo dit dia feren-se loprimer diumenge de coresma ambgran pompa, festa e sens dan e perillalgú a Déu gràcies.

149322 febrer.- Processó a la plaça del

Peiró i sermó per pluja.

Ramon Rosselló

El temps pàg 16 (84) f

Ca'n XescEstació pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

Resum comparatiu del mes de març

1992 1993

Temperatura màxima 25 24Temperatura mínima 2 -2Temperatura mitja 11'8 11'2Temp. max. mitja 16'9 17Temp. min. mitja 6'8 5*5Boires 3 1Tempestes 4Calamarsa 2Pluja G/m2) 31'7 7"2Dies de cel serè 6 13Dies de cel cobert 13 4Dies de cel nuvolat 9 14Gelades gPols d'Africà 2 1

Pluja en el terme

Ses Planes (Ca'n Toni)Son Vives (Ca'n Pedró)Son RocaSa FontpellaSant Llorenç (Ca'n Xesc)Son Sureda (Ca'n Tomeu)

Des d'on ha bufat el vent

105

7'57'87'2

N •S •E ü

O •

1 I I !!•••• •l^··l»i i-miMim INI nuï i M Ui-i. M-,ty I I I I I I I I I I I I I I I I 11 I I I I I I I I I r I I i

12010080604020

VENTS

|fl|

HíflJfW toí rtTiiFiiiiiiii HIHIHI ilíWH^ tiií1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 U 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1040 PRESSIÓ

1000ff—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—I—h-1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

16O14012010080604020O

PLUJA

—I—I—l—I—I—I—l—I—I—I—l—I—I—l—I—l—l—I—l—l—I—I—l—I—I—\—l—I—f—l—1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

403530252015-1

TEMPERAT

i • «i m ni -ii ^ ™i ^ •i t t i • n •T ni i t t i i i i n m i n -i

i i i i •-5-H—2—3—4—5—6—7—8—9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1 Ecologia pàgl7(85)íf

Fems (VI)

Nacional«« de mikxca

Encara que ens costi imaginar icreure que les petites piles que feimservir per a la llanterna, la ràdio, elrellotge, la cámara fotogràfica, elsaparells mèdics, etc. tinguin capefecte sobre la salut i la natura, hemde dir clarament que les piles sónmolt perilloses.

Una pila és un dispositiu capaç deproduir energia elèctrica a partir dereaccions químiques. La primera pilava ser creada per Volta a finals delsegle XVIII. Les piles actuals derivende la pila ideada per Leclanché a fi-nals del segle passat.

En principi, la pila es composa dedos elèctrodes submergits en una so-lució química (electrolit), un de posi-tiu i un de negatiu. Dins la pila demercuri (del tipus "botó") l'elèctrodenegatiu és de zinc, i el positiu demercuri.

Totes les piles duen una identifica-ció: les lletres corresponen al tipus iel número a la mida. Hi ha piles quecontenen mercuri, cadmi, plom i al-tres metalls pesats, que contaminen elmedi ambient i són molt perillosesper a la salut humana. Aquests me-talls tenen una durada mitjana moltsuperior a la de diverses generacions.

Durant el seu ús la pila és hermèti-ca, però als femers rep el mateixtractament que els altres fems, aca-bant per rovellar-se i obrir-se, deixantescapar el seu perillós contingut: elsmetalls pesats, que poden contaminarl'aigua dels aquifers. Una sola pilapot afectar 5.000 m3 d'aigua.

Si van a para a una incineradorasurten en forma de fums i contaminenl'aire.

El mercuri és el més estès entre elsmetalls pesats contaminants. En estatpur és poc tòxic, però transformat percertes bactèries es converteix en unasubstància molt perillosa: el metil-mercuri. És absorbit pels ésser vius(ocells, peixos, l'home, etc.) i s'acu-mula en les seus teixits arribant aconcentracions tòxiques.

El cadmi és també extremadamenttòxic: actua sobre els ronyons i elfetge, és cancerígen i un dels pinci-pals contaminants que afecten la vidaaquàtica. Al voltant del 50% del mer-curi i el 25% del cadmi emprat alsEstats Units és per a la fabricació deles piles.

Una gran part de les piles empra-des són de tipus "alcalí", o "2.000"amb un 1% de mercuri. Les piles debotó en poden tenir molt més, o con-tenir liti tòxic. El volum de consumde piles de botó a Europa és del 10per persona i any.

La mitjana anual del mercuri ques'empra en les piles supera quatrevegades els límits sobre la quantitatde mercuri permesa en els fems.

Cal diferenciar piles i acumuladors.Els acumuladors són recarregables,això permet utilitzar-los un cert nom-bre de vegades. Si utilitzam moltespiles cal utilitzar acumuladors, encaraque contenen cadmi, duren molt méstemps que les piles alcalines.

Renunciar a les piles i acumuladorsés de tota manera la millor solució.Connectant els aparells a la xarxaelèctrica o molt millor encara utilitzauenergia solar.

Si feis servir poques piles, utilitzaules de carbó-zinc. La seva dosi d'ele-ments tòxics és més feble. No recar-regueu mai una pila normal, us po-dria explotar.

No tengueu les piles amb alimentso medicaments i no deixeu que elsnins juguin amb elles ni molt mancoque se les duguin a la boca.

No podem seguir com abans, nopodem tirar una sola pila més alsfems ja que això pot afectar greumentla nostra salut.

Cal tornar totes le piles usades.Avui hi ha tècniques per a extreure elmercuri i altres metalls de les piles afi de tornar a utilitzar-ho.

Cal utilitzar piles sense continguttòxic, substituint les piles salines perles ecològiques; demanau als comer-ciants piles alcalines no contaminants.Cal col·laborar amb qualsevol campa-nya de recollida de piles que es realit-zi en el nostre entorn.

Cal separar les piles dels altresfems i tornar-les als llocs on es com-pren o llençar-les als contenidors pera piles.

El trenEl Grup Parlamentari del PSM i.

EEM ha presentat al Parlament de lesIlles Balears una Proposició no deLlei en la que es demana que es tor-nin a posar en funcionament les líniesde ferrocarril, actualment interrompu-des des d'Inca-Arta i Inca-Sa Pobla.

L'alternativa del ferrocarril no ésuna utopia, malgrat resti oblidada perl'Administració. Existeixen unes ins-tal·lacions en desús però recupera-bles, amb una inversió considerableencara que no desproporcionada si lacomparam amb el cost de les carrete-res.

Per altra banda, l'augment progres-siu del parc automobilístic fa que lescarreteres siguin cada vegada més in-transitables i l'alternativa del tren,malgrat no solucionas tots els proble-mes, constituiria una altra opció, méseconòmica i ecològica, que la utilitza-ció del vehicle particular.

S'ha anunciat per part de les auto-ritats de l'Estat espanyol que dins elPla Director d'Infraestructures s'in-vertiran a Balears 159.000 milions depessetes.

El PSM-Nacionalistes de Mallorcademana que es destini una part d'a-quests milions a la reinstaurado deles línies ferroviàries actualment enestat d'abandonament.

1 Son Garrió pàg 18 (86) íf

Mateu PuigròsAmb motiu de les pròximes festes

patronals de Son Garrió i com a in-troducció a aquestes hem consideratinteressant fer una sèrie de preguntesal delegat de batle de Son Corrió.

Ens agradaría saber com s'orga-nitzen les festes de Son Garrió. Hiha alguna comissió o encarregat defestes?

Normalment es fa una reunió ambla gent interessada. Solem ser quaran-ta o cinquanta; a part d'això, cadagrup o entitat sol organitzar la sevapròpia festa. Per exemple, la TerceraEdat organitza l'exposició de fotogra-fíes antigues, el ball de bot l'organit-za l'Escola de Ball de Son Carrió, illavors hi ha un grup de gent relacio-nada amb l'agricultura que organitzala fira, que és una cosa nova perenguany. La diada infantil és organit-zada per T APA, i la comèdia tambéserà duita a terme per gent del poble.

Ja veim que la participació popu-lar no hi manca, però quina impor-tància creus que té el fet que granpart de la festa o actes siguin pro-moguts pel poble?

Si la gent no hi participas, el pobleactuaria únicament com a espectador,però en aquests darrers anys hem a-conseguit que això no sigui així, si-nó, que la gent faci la festa, hi parti-cipi i ho organitzi; així tenim unesfestes populars. Ara bé, sempre hi haalgun acte més espectacular que elsaltres que no és organitzat pels ca-rrioners, però això no lleva lluïmenta la resta d'actes.

Per exemple, la festa que ferenl'any passat els al.lots en el FestivalHi-Fi va ésser una de les coses quemés agradà, i tothom en quedà alabat,ja que els al.lots ho feren beníssim, iera una festa que s'organitzà en poctemps, i m'imagin que enguany enca-ra s'haurà millorat, perquè hem co-mençat amb molt més temps. També,concretament, el teatre va sorprendre

tothom, degut a que ningú no creiaque un grup de Son Carrió que era elpruner pic que actuava pogués treureels papers que va treure a la comèdia.

Un altre fet destacable és la torra-da, que és un dejs·actes on també hiva tothom, i que també és organitzadapel poble. S'ha intentat fer el mateixen altres pobles, però no ha tengutl'èxit que té aquí.

I creus que això és degut a queSon Carrió és un poble petit, ontothom es coneix?

EI fet que Son Carrió sigui petit ésun seriós avantatge, encara que real-ment el poble no sigui tan petit comsembla. El fet que la gent es coneguii es relacioni amb l'altra gent permetque la festa sigui més activa, dinàmi-ca i col·laboradora del que podria és-ser en un poble més gran. Això faque la torrada sigui una cosa que ar-riba més enllà d'un simple sopar, jaque la festa consisteix en sopar idesprés participar en el ball. Apartd'això, el realitzar una torrada benfeta implica l'existència d'un grup decol·laboradors de més de cinquantapersones que desinteressadament s'en-carreguen de posar ordre. Tot això,una cosa vinculada amb l'altra, fanque una torrada en un poble petittengui èxit. Aquest tipus de coses sónimpensables en pobles grans, encaraque la gent hi participas, i noltrosamb això en tenim l'experiència de lafesta de la Sardina, o la festa de latorrada, on en un poble gran l'or-ganització no podria absorbir tanta

gent. Aquí hem arribat al límit i alpunt ideal. Més gent faria complica-des les coses a l'organització.

Enguany heu tengut importantsretalls pressupostaris. Quina solucióens podeu donar?

Retalls pressupostaris n'hi ha hagutmoltíssims en tots els sentits. A l'A-juntament tenim una partida amb unspressuposts per festes, que enguanyencara no està aprovada. Comparantamb l'any passat, hi havia per totesles festes del terme i totes les actua-cions 17 milions de pessetes, i en-guany s'ha réduit a 10 milions en to-tal. Aleshores hem hagut de reduirbastant. El fet de que enguany l'acteprincipal de les festes sigui la fira, enprincipi, no suposa un gasto adicionalrespecte a les coses que feim els al-tres anys, ja que llevat de les racesautòctones, que és el més car, -peròsón doblers ben gastats, ja que hi hauna gran feina feta de molts d'anysde recuperació- les altres coses noimpliquen un gasto elevat. Això deles races autòctones és molt importantja que així podem veure animals pro-pis d'aquí. Si aquesta gent no s'ha-gués dedicat a això, en aquest mo-ment ja no es podrien contemplaralguns dels exemplars autòctons. Detotes formes, hem demanat una sub-venció a la Conselleria d'Agriculturai també hem demanat a la Caixa Ru-ral que participi directament ambl'organització de la fira. A la BancaMarch, li hem oferit la possibilitat deque patrocini els actes esportius que

1 Son Garrió pàg 19 (87) $fes faran en les festes. Tots aquestsactes esportius es concentraran en eldiumenge dia 2, una setmana abansde començar les festes oficials. Hofeim així per poder emprar el polis-portiu i que no hi hagui els inconve-nientes d'altres anys, quan havien dedesmuntar el cadafal per poder jugar,i després s'havia de muntar altre cop.Els esports seran de diferents modali-tats i categories. En total, el promigde subvencions possiblement arribi ales 750.000 pessetes. Aleshores ensqueda un pressupost bastant reduït.

Cada any diuen que s'ha de bai-xar el pressupost de les festes deSon Carríó perquè no hi ha dob-bers, però llavors a Sant Llorençles festes són espectaculars. Torna-rà a ésser així enguany?

Bé, enguany ja hem xerrat un pocde les festes de Sant Llorenç. L'anypassat hi havia el Centenari, cosa quepermeté una certa flexibilitat en eltema dels pressuposts. Enguany teòri-cament el pressupost també es veuràreduït a Sant Llorenç, i no es podrandur grups d'aquests que cobren tant,ja que avui en dia ja és impossiblerecuperar ni el 50% en taquilla, pelque es descarten aquests tipus d'ac-tuacions.

Quins actes de les festes destaca-ries per damunt dels altres?

Que es pugui destacar per damuntdels altres està la fira, on hi haurà lesraces autòctones, que a més duen unacolla de cavalls, ases, vaques, ove-lles, cabres, gallines, ànneres, colomsde casta grossa i petita, gavatxuts,tots mallorquins. I apart de les racesautòctones, hi haurà una exposició-concurs de cans, una de cavalls nomallorquins, i encara està per confir-mar si vendran vaques. També inten-tam dur aquesta organització d ' aviramque hi ha per Montuïri i una exposi-ció de cans rateres de Montuïri, queduran en total més de cent animalsque s'exposaran en la plaça de l'es-glésia. Per acabar, hem convidat acases comercials com la Seat, Rena-ult, Peugeot, Fiat... i també esperam

donar cabuda a les cases de tractors iencara no s'ha confirmat l'edició d'unprograma especial d'Aníena-3 Capde-pera, que aniria informant dels trans-curs de la fira, i faria entrevistes a lagent relacionada. Aquest programas'emetria diumenge dia 9 el matí, du-rant el transcurs de la fira.

Apart de la fira, hi ha altres no-vetats destacables respecte a altresanys, o se segueix la mateixa línia?

Bé, bàsicament hi ha la diada es-portiva, que ja té una importànciamés grossa que la que tenia en altres

El fet que Son Garriósigui petit és un avan-tatge, encara que real-ment no sigui tan petit

com sembla.

anys. Després hi ha la diada infantil,que serà dilluns dia 10, i el dissabte8, la festa dedicada a la Tercera Edat.També cal destacar el concurs de ballde saló després de la torrada, ons'haurien d'apuntar moltes parelles,tant de Son Garrió com de fora poble.Després del concurs hi haurà ball agranel per tothom. El ball de bot tor-na agafar la força que tenia abans iserà el divendres, després del pregó,que enguany el pronunciarà GabrielFrontera, l'anterior rector de SonGarrió amic nostro de tota la vida.

En el ball de bot actuaran Tremu-dança, Aires de Pagesia de Sant Joan

i el grup Sis Som, organitzat perl'Escola de ball de Son Garrió, que ésuna associació que està preparant elsseus estatuts actualment.

Fa un parell d'anys que hi ha ac-tes que es repeteixen, com l'exposi-ció de pintura, races autòctones,etc. Quin futur té això?

Jo crec que la fira tendra continuï-tat si surt bé, ja que val la pena se-guir una iniciativa tan bona. És unacosa important, ja que en els poblesmés propers crec que no en fan. Elcertamen de pintura ja se celebra percinquena vegada, i ens permet dotard'obres d'artistes importants l'oficinade la delegació i altres llocs, i tambéhi haurà una exposició de fotografiesantigues organitzada per la terceraedat.

Per acabar, què diries a tots elscarrioners perquè les festes fossinmolt més participatives i que ven-,gués el màxim de gent possible.

Jo diria més o manco el que dic ca-da any, hi ha una gent que fa feinaperquè les coses surtin bé, però no hipoden sortir si la gent no hi participa.Participar vol dir assistir a tos els ac-tes que, començant per la jornada es-portiva, el pregó, i especialment la fi-ra. També els demanaria que visitas-sin l'exposició, que és l'aspecte méscultural de les festes. També hem detenir en compte que el matí de la firaes realitzarà el concert a càrrec de labanda de música de Sant Llorenç, queanimarà la gent. Quedau tots convi-dats.

A. M. Calafat i J. Bassa

CIAL

C ea• E3

-INSTAL·LACIONS SANITARIES-

C/. NOU, 37 - Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

Poesia pàg 20 (88)

Musset, un romàntic de temps oblidat (i ü)

Qui ets tu, tu que dins aquesta vidaVeig sempre sobre el meu camí?

Jo no puc creure, amb ta melancolia,Que siguis mon malvat Destí.

Ton dolç somrís té massa paciència,I tes llàgrimes massa pietat.Veient-te estim la Providència.

Fins el teu dolor és germà del meu;S'assembla a l'Amistat.

Qui, doncs, ets tu? -No ets el meu bon àngel,Ja que no m'adverteixes mai.

Tu em veus els mals (és una cosa rara!)I m'esguardes sofrir.

D'ençà de vint anys fas la meva via,I no sabria anomenar-te.

Qui, doncs, ets tu, si és Déu el qui t'envia?Em somrius i no compartim la joia,

Em planys i no em consoles gens!

Aquest vespre encar t'he vist aparèixe'mEra una tristíssima nit.

L'ala dels vents batia a la finestra;Jo era sol, vinclat sobre el llit.

Hi esguardava un indret molt estimat,Teb encara d'un bes ardent;

I pensava com les dones obliden,I sentia un esquinçall de ma vida

Que s'esqueixava lentament.

Reunia cartes de la vigília,Cabells i deixalles d'amor.

Aquest passat em cridava a l'orellaEl seus eternals juraments d'un dia.Contemplava aquestes relíquies sacres,

Que em feien tremolar la mà:Llàgrimes del cor pel cor devorades,I que els ulls que les havien plorades

No reconeixeran demà!

Dins un tros de burell embolicavaEixes runes dels jorns feliços.

Em deia que aquí baix el que romanÉs una metxa de cabells.

Talment un bus dins la mar profunda,Em perdia dins tant d'oblit.

De tots costats hi tornava la sonda,I plorava, sol, lluny dels ulls del món,

El meu pobre amor sebollit.

Anava a segellar de cera negraAquest fràgil i car tresor.

Anava a tornar-lo i no podent creure-hiTot plorant encara dubtava.

Ah!, dona feble, orgullosa insensata,Malgrat teu, te'n recordaràs!

Per què, gran Déu!, mentir al seu pensament?Per què aquests plors, eixa gorja oprimida,

Aquest sanglots, si no estimaves?

Sí, llangueixes, sofreixes i, a més, plores;Més ta quimera és amb nosaltres.

I bé!, adéu! Ja comptareu les horesQue me separaran de vós.

Partiu, partiu, i dins el cor de gelEmportau l'orgull satisfet.

Jo sent el meu encara jove i viu.I molts de mals podran trobar-hi lloc

Sobre el mal que vós m'haveu fet.

Partiu, partiu!, la Natura immortalNo vos ho ha volgut donar tot.

Ah!, pobra infant, que voleu ésser bella,I no sabeu "pas perdonar!

Anau, anau, seguiu el vostre fat;Qui vos perd no ho ha perdut tot.

Llançau al vent nostre amor consumit; -Déu etern!, tu, que jo tant he estimat,

Si parteixes, per què m'estimes?

Més de sobte he vist dins la nit ombrívolaUna forma lliscar en silenci.

Sobre la cortina he vist passar una ombra;Ve a asseure's sobre el meu llit.

Qui ets, apagat i pal.lid visatge,Ombriu retrat vestit de negre?

Què vols de mi, trist ocell de passatge?És un somni va?, o és ma pròpia imatge

Que percebesc dins el mirall?

Qui ets, espectre de ma jovenesa,Pelegrí que res no ha deixat?

Digues-me per què et trob sempre seguitAssegut a l'ombra on jo pas?

Qui ets, digues, visitant solitari,Hoste assidu dels meus dolors?

Què has fet per seguir-me sobre la terra?Qui ets, digues, qui ets, el meu germà?,

Que just véns els dies que plor?

Autonomia pàg 21 (89) tf

La Visió

-Amic, tenim el mateix pare.Jo no som l'àngel de la guardaNi el malvat destí dels humans.Aquells que estira, jo no sé pasDe quin costat se'n van llurs passosSobre aquest fang on som nosaltres.

Jo no som ni déu ni dimoni,I tu m'has cridat pel meu nomQuan m'han anomenat germà;On tu vas jo sempre hi seré,Fins al darrer dels dies teus,On m'asseuré damunt ta làpida.

Traducció de Jaume Galmés

El cel m'ha confíat ton cor.Quan t'acorin els teus dolors,Acut a mi tranquil·lament.Et seguiré sobre el camí;Però no puc dar-te la mà,Amic", jo som la Solitud.

Per Mallorca

PROU D'IMPOSTSCAP A MADRID«e*

«tí** Nacionalistes de Mallorca

Des de les primeres eleccions de-mocràtiques, les de 1977, les IllesBalears han anat enviant els seus re-presentants al Parlament de Madrid.

La seva presència ha estat tan dis-creta, tan callada, que sembla com simai no haguéssim tengut cap repre-sentant.

Una cosa és ben certa, els diputatsi senadors de les Illes Balears, tantels del PSOE com els del PP, no hanparlat gairebé gens a Madrid. I sobre-tot no ho han fet amb veu pròpia.

Sempre han tengut una actuació detot sotmesa a la disciplina imposadapel seu grup. Tots ells han estat unsdòcils servidors dels interessos de lesseves respectives formacions políti-ques centralistes.

En alguns casos fins i tot han asso-lit la condició de funcionaris destacatsdel seu grup, però la majoria d'ellsnomés han estat diputats pitjabotons,o han format part de la claca que ser-veix per a glorificar les intervencionsdels seus líders, tot plegat, ben pe-nós.

Cap d'ells ha traslladat al Parla-ment de Madrid la problemàtica de

les Illes Balears.A més si feim un repàs de currícu-

lums parlamentaris dels diputats i se-nadors illencs a Madrid, descobriremque, en les poques ocasions en què elParlament de l'Estat ha dedicat la se-va atenció a les Illes Balears, les se-ves actuacions han acostumat a ésserindignes amb les necessitats d'autoi-dentifació nacional i de competènciesde gestió que té la nostra Comunitat.A Madrid, tan el PP com el PSOEsempre han fet befa de la nostra iden-titat històrica nacional. I és que, aservidors de la nación española no elsguanya ningtí.

Tant el PP com el PSOE represen-ten els sectors ideològics que han fetde la claudicació davant el centralis-me la font del seu poder.

A Madrid, el PP i el PSOE ens hanfrustai massa vegades la voluntat dela nostra Comunitat Autònoma d'am-pliar el seu nivell de competències. AMadrid, el PP i el PSOE no volenque els mallorquins siguem com elscatalans, els bascos, els gallecs, elsandalussos, els valencians, els cana-ris, etc. Tots ells tenen moltes méscompetències que noltros.

A Madrid, el PP i el PSOE ensprenen per una petita província, quesols els interessa perquè cada any elsenviam uns doblers per no tornar maimés.

Si hem de ser sincers, hem de re-conèixer, a més, que les Illes Balearsno som mals pagadors. Juntamentamb Catalunya som la Comunitat Au-tònoma que més aporta al tresor d'Es-panya, però també som la que menysrep d'aquest tresor.

El Ministeri d'Hisenda pispa a cadaciutadà de les nostres Illes -inclososjubilats, pobres de solemnitat, nins deuè i defraudadors-1'hermosa xifra de215.000 pessetes, i no hi comptam lescotitzacions a la Seguretat Social ni al'INEM. Per cert, no tenim coneixe-ment que cap parlamentari d'aquestsde Madrid s'hagi atrevit mai a opo-sar-se a aquest espoli que patim.

Per això, ens fa falta a Madrid unaveu que tengui el coratge de traslladar 'les reivindicacions de la nostra gent,sense por i amb honestedat.

En aquests temps de desil·lusions,corrupcions i enganys, fa falta a Ma-drid una veu coherent, una veu dife-rent, una veu que ens torni la il.lusiói l'esperança.

Antoni SansóPSM-Nacionalistes de Mallorca

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Te!. 569072Sant Llorenç

Si lleu... pàg 22 (90) %p

MOTS ENCREUATS

8 9 10 II 12

Horitzontals: 1.-Avidesa. Ca.2.-Cops forts que hom rep, o dóna,esp., amb el palmell de la mà. Pro-nom. 3.-Cent-u. Consonant. Poc ani-mós, no gens agosarat, per una man-ca de confiança en sí mateix. 4.-Qua-litat de lúcid. Mamífer solipede.5.-Adverbi. Substància resinosa aro-màtica que flueix de certs arbusts.Consonant. 6.-Vas en forma de nauon es guarda l'encens per a les ceri-mònies del culte. Part d'un ormeig depesca on van enganxats els ploms.7.-Lloc on s'adora a Déu, a un ídol...Terminació verbal. 8.-Antic nom dela torre en el joc d'escacs. Conso-nant. Punt del qual un feix de raigsdivergents sembla provenir. 9.-Cadas-cuna de les branques divisions d'unacosa ramificada. 10.-Símbol del car-boni. Al rev. Article. Al rev., enl'antiguitat poema líric. Nom de lle-tra. Símbol del sofre. 11 .-Planta de lafamília de les umbel.líferes de llavorscarminatives i aromàtiques. Inflores-cència en cima en que cada eix pro-dueix dues rames. 12.-En petita quan-titat. Al rev., acció de fondre o defondre's. Mota musical.

Verticals: l.-Posa coses una da-munt l'altra fent piló. Individu com aformant part d'una col.lectivitat. 2.-Que vacuna. Adverbi. 3.-Símbol deltitani. Cent. Relatiu a les vocals.4.-Dit de la palmera que fa dàtils.Taula de l'altar sobre la qual es diu lamissa. 5.-Cent un romans. Prelat que

presideix la dataria apostòlica. 6.-Sfmbol del tàntal. Temps transcor-regut des que un home ha començat aviure. Ésser fantàstic. 7.-Al rev., ésla tercera persona del pretèrit perfetdel verb dar. Que gaudeix de bonasalut. Ordre de rèptils que comprènles serpents. 8.-Tètanus. Estil d'orna-mentació molt de moda a França enel segle XVHJ. 9.-Afirmació. Sol enel seu gènere, lacisum atoN. 10.-Con-sonant. Mamella. Edicte del Tsar.11.-Deixat de band. Proposició quehom enuncia i es proposa mantenir.Al rev., pronom. 12.-Anhelar. Pinyolde l'oliva i altres fruits. Nom delletra.

SolucionsHoritzontals: l.-Aviditat. Gos. 2.-Pa-tacades. Me. 3.-IC. T. Tímid. 4.-Lu-cidesa. Ase. 5.-On. Ladanum. G. 6.-Naveta. Nata. 7.-Adoratori. Er. 8.-Roc. R. Focus. 9.-Ramificació. 10.C.Le. Ado. A. S. 11.-Anís. Dicasi.12.-Poca. asoF. La.Verticals: l.-Apilonar. Cap. 2.-Vacu-nador. No. 3.-It. C. Vocalic. 4.-Dati-ler. Mesa. 5.-IC. Datari. 6.-Ta. Edat.Fada. 7.-Ad. Sa. Ofidis. B.-Tetan.Rococò. 9.-SÌ. Unica. Af. lO.-Ma-mà. Ucas. 11.-Omís. Tesi. II. 12.-Se-degar. Os. A.

BROU DE LLETRES

D H TA E GB S ST C BL S IO A JI L EL O NU U XJ I VS A G

E CF IS LE LU MM AY RK ZZ NE TO S

G IS QP NF EE NB KR RE IR CL FT M

A ME AO RL ÇR QO JT OE MT NA UD S

C A TA R LE J IR G RB T BU B AT G VC T WO G HB R TR T S

Apa! a veure si trobau dins aquestbrou de lletres deu mesos de l'any.

Solució: Desembre, Maig, Febrer,Octubre, Gener, Juliol, Agost, Març,Juny i Abril.

Demografia

NAEXEMENTS

Dia 23 de març neix a Sant Llo-renç na Catalina Francisca Mas Rigo,filla d'en Pere Juan i na Francesca.Salut!

Na Carme Parera Galmés, neix dia7 a Cala Millor, filla de n'Antoni i naFrancesca. Enhorabona!

FEDUNCIONSNa Catalina Miquel Fulla, casada,

morí a Sant Llorenç dia 31 de març,tenia 75 anys. Descansi en pau.

CASAMENTSEn Joan Fiol Riera i na Katia de

Almeida Alves, es casaren dia 3 aSant Llorenç. Que tot els sigui enho-rabona.

En Jesús Rodríguez Gómez i n'A-guas Santas Ruiz Blanco, feren l'es-clafit dia 17 a Sant Llorenç. Salut!.

Maria Galmés

Cuina/Bàsquet pàg 23 (91)

L'altre dia, un parell d'amics ana-ren a la biblioteca de Son Garrió a lalectura de poemes d'en Miquel Martíi Pol. Després d'explicar-me com vaanar tot, em digueren que havien re-citat un poema que parlava de truites.Aquest poema esta inclòs dins un lli-bret que es titula Bon profit, i és unrecull de poemes relacionats ambafers culinaris.

Es tracta d'un llibre infantil, adre-çat a nins i nines, i no a cuiners i cui-neres. Malgrat això, com a cuinerque sóc, tinc una gran alegria que unpoe-ta tan important com aquest hagicreat uns poemes tan divertits, ba-sant-se en uns menjars molt típics isenzills però al mateix temps tanexquisits.

Aquí en teniu una mostra:

FLAMSempre que a casa fan flam,quin reclam!,pels llepafils i pels altresés un ham.

Quan el porten a la taulagronxa al plati li claves la cullerade bon grat.

Avis i nens l'aprecieni és ben clar,perquè pel flam no fa faltamastegar.

Miquel Martí i Pol

I per llevar-vos la gola després de lle-gir aquests versos, vos donaré la re-cepta d'un flam de taronja, que vosllepareu els dits.

- Ingredients- 1/2 litre de llet- 1/2 litre de suc de taronja- 8 ous- 250-300 grs. de sucre- 1 branca de canyella

- PreparacióPrimer farem un poc de caramel

(sucre cremat), i ho repartirem dins

12 o 13 flameres. Seguidament, posa-rem la llet al foc amb el sucre (250-300 grs) i la branca de canyella.Mentre la llet està al foc, mesclaremel suc de taronja amb els ous (tot benbatut). Quan la llet comenci a bullir,la llevarem del foc i l'anirem incor-porant dins la mescla de suc i ous,sense aturar-nos de remenar-ho.Després, passarem tot el conjunt perun colador fi. Per acabar ho aniremrepartint dins les flameres.

Els courem al bany marià amb elforn a una temperatura moderada (de-vers 170°C). Els traurem quan el lí-quid hagi quallat. Us aconsell que ala safata de forn, abans de posar-hiels flams i l'aigua, hi poseu un full depa-per de diari, i així, evitareu quedurant la cocció l'aigua bulli i, pertant, vos sortiran uns flams senseforadets, uns flams ben macos.

Bartomeu Caldentev Soler

BàsquetS'acosta el final de lliga i els e-

quips car r ioners ja tenen bastant clarala seva classificació final. L'equip ca-det necessita guanyar al Porreres enel darrer partit de la fase regular, peraixí poder disputar el play-off que de-termini la posició final a la taula clas-sificatària (15è o 16è de 24 equips).D'altra banda, l'equip senior no técap possibilitat de salvar la categoriai l'any que ve tornarà al grup B.

Per aclarir un poc aquest fet entre-vistàrem Pere Nebot, entrenador delssènior i a la vegada coordinador delsaltres equips. En Pere té 34 anys, i,tot i que va néixer a Capdepera, desde fa uns anys està empadronat a SantLlorenç, on treballa com a monitord'esports de l'Ajuntament. Com a en-trenador ha fet feina amb l'Escolar,Son Servera i Son Garrió.

Quants d.'anys fa que ets entrena-dor?

Dotze.I que entrenes el Son Garrió?Sis.En quins aspectes ha canviat la

plantilla en aquests sis anys?Actualment tots els jugadors són de

Sant Llorenç i Son Garrió, mentresque abans n'hi havia de gabellins, fe-lanitxers i algun manacorí.

Quina valoració fas de la presenttemporada?

A la part negativa s'ha de destacarel baix nombre de partits guanyats ila mala classificació; a la positiva, imés important, vull resaltar el puntd'honor, el saber estar dins el camp ila constància, sobretot en els mo-ments més crítics.

Quins han estat els motius d'a-questa mala classificació?

N'hi ha un parell. En primer lloc,el no saber aplicar en el partits el quees fa als entrenaments, degut a lamanca de motivació per part dels ju-gadors que no saben guanyar. Si a ai-

xò hi afegim les lesions, baixes permotius laborals, serveis militars...podrem determinar la causa principalde la part negativa que hem comentat.

Hi ha perspectives de futur?Això sempre, i molt bones, comen-

çant per la restructuració completa dela directiva, el reforçament de l'equipsènior amb jugadors juvenils i algunaincorporació externa.

Penses seguir com a màxim res-ponsable de l'Esportiu Son Garrió?

Sí, sempre que es compleixin elscondicionaments que t'he esmentat.

Tens algun fitxatge concret?No, però per posicions, sí. Neces-

sit sobretot un pivot intimidador i unaler tirador, o més ben dit, anotador.

Per tant, amb aquesta entrevista enPere ens ha demostrat que si no hi hares de nou seguirà fent feina per albàsquet, i us assegur que amb això elbàsquet té molt guanyat.

Antoni Aulí

Poesia pàg 24 (92)

*f

Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

Poeta valencià. La seva obra s'ins-criu de ple dins el realisme, movi-ment sorgit als Països Catalans durantla postguerra.

Grafòman, es fa difícil inventariarla seva obra completa: a més dels 10volums editats per Eliseu Climent,s'hi han d'afegir nombrosos poema-ris, el més conegut dels quals, ambmés de dotze edicions, és l'intitulatLlibre de Meravelles, que conté undels més grans poemes eròtics de laliteratura catalana de tots els temps,aquell que comença: "No hi havia aValència dos amants com nosaltres" iacaba: "car amans com nosaltres ensón parits ben pocs."

Endemés de cantar l'amor físic, se-xual, l'altre gran tema estellesià és elde la mort; a tall de mostra, vos n'o-ferim la "Cançó de Bressol":

Jo tinc una Mort petita,meua i ben meua només.Com jo la nodresc a ella,ella em nodreix igualment.Jo tinc una Mon petitaque trau els peus dels bolquers.Només tins la meua Moni no necessite res.Jo tinc una Mon petitai és, d'allò meu, el més meu.Molt més meua que la vida,amb mi va i amb mi se 'n ve.És la meua ama, i és l'amadel corral i del carrerde la llimera i la parrai la flor del taronger.

Octubre, 1953 (De La nit)

No estaria gens malament que, arel de la seva mort, els mestres d'es-cola el fessin llegir als seus alumnes,aquest poeta d'una gran sensibilitat,proletari i humil que fou, desprésd'Ausiàs March, el més gran que hadonat el País Valencià, i que vaig po-der conèixer el 1989 gràcies al meuamic Isidre Martínez, un Estellés alque tant li era emocionar-se fins alplor en sentir que n'Isidre havia aprèsa parlar el català gràcies a la seva pa-drina (els pares són castellano-par-

lants) com, tot relatant-nos qualqueaventura amorosa, això quan la sevadona havia sortit a comprar, esclafira riure. Més no planyeu aquest poetaperquè se l'ha enduit la Dama, ansllegiu-lo i vos adonareu de la sevaterrible humanitat.

aume Calmés

Tal dia com avui

ARA FA 45 ANYS

* Que Bernardi Font va prendrepossessió de la plaça de metge.

ARA FA 20 ANYS

* Que morí Pablo Picasso.

ARA FA 15 ANYS

* Que va morir don Martí Rosse-lló, el capellà.

* Que començaren les obres de lagasolinera.

* Que el Club Card va organitzarper primera vegada a Sant Llorenç laFesta del Llibre.

* Que els mestres celebraren laprimera vaga del poble, almanco enels darrers cinquanta anys.

* Que començàrem a parlar decrear una Associació de Pares.

ARA FA 5 ANYS

* Que les Manóles surten de pro-cessó.

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)