[ii i :oMTE ARN.M' 1 I;L CASTCLL HE MATAÜANA - III

El comte Arnau í el castell de Mataplana

EUDALD MAIDEU I PUIG

•vNouennt universi presentera pa^nam inspecturi»... (I)

Que conegLii tuthom qui vulgui llegir aqüestes pagines, que en el centre dt: rhonor d'un territori de l'antiga baronía de Mataplana, al Rlpollés, {que abasta des d'Urtx a la Cerdanya, Toses-Dorria, Castellar de N'Huy, la Pabia de Lillet, Gombren, Sant Jaume de Prontanyá, fins a Sant Llnrem; prop de Campdevánol), ha

ressorgk un casteil-palau, que tou domus i capital del llinatge deis Mataplana-.

La rccetca i prospecció científica, que perdura des de ía sis anys, ba estat pnssible gracies al .supnri i culdabLiració de la Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura}, Diputació de Girona (Cultura i Arqueología)» la Cátedra d'Historia Medieval de la Universitat Je Barcelona i la familia propietaria del lloc, que va indicar la descoberta.

jacques le Gnff afirma que tota societat segrega quelcom de meravellós (2), En el recull que presentem, «'estudien les beréncies i la semántica d'allñ meravellós, al Pre-pirineu cátala.

Hevista de Giron;i / núin. 1 52 \y\'.\'\u, • jiiny 1992 53 U85I

IV - EL ÍI^MTI. A i í \ \ r i ELCASTULI. IM: MAT'\rL^NA

Ens trobcín di\'iinc un CLIS únic en Li h¡stoniii,T.iiiii Je les íirrels Je !a Nució ciit¡iian;i, PoJein parlar dlmii siinhiosi d'historiii. litemtura, arquitectura, arquetilogía i ilegendari mitológic

Aíiih 1M reciiperació de la niiscni yeografia histñricii, la consolidiició de les seves nines i Testudi upniíuiulii del jnciment i el seu mnrc medieval, podem gaudir ;ira LPUII conjunr monumental, emhlematic, a casii nostm.

En el llinatgc deis Mutaplana, es viiien intunsament quatre segles de participació activa en la formació de la nacionalitat catalana. Capítols inijiiialables de !a mistra identitat, que mostren un modcl d'actuació, en eh aspectes socio-polític, cuItLiral/literari i arqueologic/mnnumental.

Aquesta trikigia participativa queda palesa en la seva activitat histórica, cum a yuerrers en la batalla de les Navas de Tolosa, al setge de Conca i cap a Murcia i la Mediterríinia (50 cavaÜers per la conquesta de Mallorca), cnntribuint així a l'expansiü deis nostre.s dominis.

Foren forjadors de nous nuclis poblacionals, significant-se en la tasca colonitzadora i de repíiblació. i consolidaren, amb les peculiars cartes i estacuts de Ilihertat i franquesa, Gombren, Castellar de N'HUH i ^ Pobla de Lillet.

Categoría J'estadisres. quan a Najac de Roerínues signen acords amb Ricard Cor de Lleó, i d'arbitres signacans deis dos paratges que han contribuir decisívament a fer perdurable el model de Nació andorrana.

Caldra també considerar-los orgiastics, i probablement, pressumptes inductors de la nit de sexe i enologisme, que precedí a la desgraciada desfeta de Muret: Hug de Mataplana era senescal, i lai di^ne trobador.

Mataplana és l\'mic castell cátala del qual hi ha descrita la sala i el seu amhient. La corr trobadoresca de Mataplana,

tan ben particularit:ada per Raimon V'iJal de Besalii. era d'una magnificencia no menyspreable. A mes a mes, Hugh Field, en un esiuJi actualitiat (3), ens fa el retrat psicologic d'Hug de Mataplana, el \'eiem com a homc digne, inteMigent i vera^; f^raciós, tranc, gentil i amb entenimenl per esc<iltar tot bon saber i que aconsegueix arribar a l'estat de máxima perce]->c¡ó intel-lectual i sensibilitat refinada.

D'Hug de Mataplana, tenim les seves poesies i la seva sapiencia en els judiéis d'ainor fi o "drut» (diríem amor de sexe-/i«rd core d'avui). Gracies a aquests materials podem Cüpsar el seu vitalisme, que no el deslliga, ni a ell ni ais seus predecessors, de possibles implicacions amb el eatarisme, viu ¡ arrelat en les contnides pirinenques,

Cortesans a la Cort del rei en Jaume 11, a Perpinya, quan aquest territori de la baronia de Mataplana, forma part del Reynede Mallorca.

Son ells, la saba i la sang que generen mites nacionals. Primerament, dins el mal anomenat CBLÍS feudal, formant pare de! seguici deis nou Barons de la Fama, i seciuidariament, engendrador.s del nostre gran miie del Comte Arnau, liegendari, magic, misterios, nietachiá i sensual, que fou ímpuls primari en la Renaixen^-a {noinés citar Mila i Fontanals, Víctor Balaguer, Manigall, Sagarra, Verdaguer, Anice: de Pages i de Puig i tanrs d'altres, fins ais nostres dies).

Quant ais aspectes monumentals i arqueologics, ens deixaren un jaciment «segeliat ^ de l'epoca medieval, model de casal'palau fortificar, incardinat en la h'nia del Pre-pirineu- Després deis treballs arqueologics i de consolidació, es demostra que és un conjunt monumental de l'epüca del románic, d'arquitectura civil (que ben pocs n'hi ha), s. XI al XIV, recuperar amb barri i capella castral románica,

\1^(-] 54 Rc\'iíitii de Girona / nilrn. I ^2 riiaití - juny ['')91

Kl. ( OMTE A K N A U I I;L •• ASTr LL i i[: M A T A I ' L A N A - V

PiBOI {FONS ARX.U S£HFI.\ • PÜ.GES}

Perfil biografic-estructural del Comte Arnau

Pennetcii'inu iinn brcu Ji^rcssió sobre el nustre Coiiue Arnau.

loa niició necessitii deis mites per reñir idencitLir propia. Cal escoltar mites i lleyendes, i encara mes: cal cxplorardos ¡ fer-ne una acurada dissecció a la llum delsmoderns coneixements hisiorioi^ratics. Aixó, niai no poi considerar-se que es fa per desmantellar-los, sino mes aviar per consc)lidar-los, i en qualscvol cas, per donar-los carta de reialesa (4)-

Després d'un divorci de m¿s de dos selles, historiadors i emóleos teñen tendencia a raprnxiinació, La ntn'a liistoria, després d'haver-se fec sixioloj^icíi, tendeix a ter-se einoln^ica (5). Les sncietacs rarals, conservadores —tancades^ son A teixir connectiu de !a historia. Uetnologia no aiesura el temps can precís com la historio^iFafia, de tal manera que ter historia etnolof^ica, significa a mes a mes, revaloriczar la historia, els elements magics, els carismes, els codis ahmentaris. de la vestimenta i lúdics. En rcsum: la cultuní iriobal de la sociecat, i les funcions del simholisnie, rang i situacio. Quelcom que era tipie en els segles i ais llocs on es movía el llinatge deis Mataplana.

El mite del Comte Amau tic és una tradició inventada ni sei ueix els mecanismes tipificacs per Hohsbawm i Ranger (6). El Comte Arnau és la síntesi nacional del feudalisme cátala, potenciar al grau de categoría, amb totes les implicacions de magia i misten, deis selles del relat.

Cal teñir molta cura, prudencia i respecte amb els. mites. Fonts detivades d'cstudis antropologics ( /) assenyalen que el PTÍte és una historia contada pero és. en especial, una historia que no té autor ni creador, sino tan sois namiíliir.s. Per altra banda, cal considetar que l'emissor

del mite no és ninjJti altre que la mateixa societat. No obsiant, scgons afirma Malinowsky [S), el mire, tal

com perdura i persisteix en una coMectivitat, no és tan sois un conté, sino una realitat viscuda. Pres, adhuc, com a relat, el mite pot ésser definit cora una resurrecció narrativa d'un esde\'eniment original, que continua —sempre segons Valade— exercint la seva influencia en el món i en els destins deis humans, que Pescolten i/o l'accepten. És por tot aixo, que convé una percepció i «escoltament» racional i cienrífic del mite. Essent així, ha d'ésser pres seriosament, tot sencer, íntegrament, i esiudiai d'una forma minuciosa.

L'home inodorn, actual, a diferencia del primitiu, controla els seus mites a través de la racionalitat (9). Mite i realitat apareixen com dues nianeres amalgamades i complementi\ries del coneixement, i en la seva dosificació, cada tipüs d'escructura social les fa diferents (10).

.Aleshores, cree sincerament. i és mes que una hipótesi plausible, qvie el Ciuine Arnau i la seva llegcnda son la ••Crónica» i el relat sintétic i sublim de la nissaga deis Mataplana: abasta des de la .livinitat d'Hug de Mataplana, a la vilesa de la figura fantástica del Comte Amtm.

La historia de la saga deis Mataplana, la política de Catalunya, la literatura tn.ibadoresca provcm^al, la religió, el feudalisme i la culruní popular, amb tota la seva carrega de superstició, magia, brinxeria i creences, ens han fet clarivident una novn lectura, peculiar i específica del mite, que demoscra que el personatge del Comte Amau, amb tot alio de fantastic/imaginari, que se li atorga, si el féssim real, seria una mixtura colossal d'ben^ teudal, aventuren beldicós, infamant, immortal, impúdic, poétic i per verosímil, tan perdurable: un Mataplana!

Revista di; Girona -' niun. I T2 miiiü - jun^ h^ íJ 55 i:s:

V! - EL COMTL" AIÍKAI: I EL Í.;ASTL"LL nii MATAPLANA

Totes aqüestes «quíilitats» poden atribuit-se i es donen en la nissaga deis Mataplana, significatiu peií'i! biografíe, amb totes les «tonalitats» i tnatissos explfcíts, La bonhomia deis Uttx-Mataplana va quedar truncada per l'avarícia deis Pallars-Mstaplana. El traspas de barons a comtes (aiiib un Arnau despotic, arruinat) va teimplantat els mals usos, des de la coacciü al maltracte —possiblement-—, donant peu a la creació narrativa de la llegenda del Córate Arnau, engendrament mitologtc, fruit del caos sadic, magic i opressiu deis feudals.

No és tan verosímil el fet que el Comte Arnau bagues pecat amb toes els cinc sentits, Li butUa papal «Cuperemos quidem»... (11), que amb tanta dol¿esa inicia el Papa Benet VIH, aaib la fórmula «ens agradaría molt de teñir una llattía conversa per alegrar-nos deis progressos»... i que acaba acusant durament de «nefandíssimes meretrius, dedicades ais ludibris de Venus» a unes abadesses d'un cenobi del RipoUijs, demostra, per la seva datació, que els segles separen els Mataplana deis fets reals i sexuals, que obligaren a l'expulsió de les abadesses del cenobi {fets reals i sexuals que es donaven amb escreix en tots els cenobis d'arreu de Catalunya, Castella i Franga o Alemanya, molt ben escudiats per Miret i Sans a casa nostra). No obstanc aixo, el veínatge de l'atou de Montgrony i el casal-paiau de Mataplana, i la posterior compra deis drets sobre l'bonor i casal de Mataplana, per part del monestir de Sant Joan de les Abadesses {ja sense abadesses), feren —de ben segur— que els narradors de la llegenda aprofitessin l'ocasió per enriquir el relat.

Uhonor de la baronia de Mataplana va quedar marcat peí paper de la dona. Diverses vídues regnaren el casal. Per altra banda, consten les penaiitats, ex-comunions, autoinculpacions inquisitorials, que pesaren sempre com una llosa, sobre la familia deis Mataplana... En resum, la llegenda no fa res mes, que ésser un recull sintétic i modélic de les vicissituds i records histories d'aquestes.

Els SLr\'entesos d'en Hupuet de Mataplana, peces d'alt valor i riquesa literaria, coadjuven i poden baver estat el germen embrionari, l'eix, motor, forga i fonament de part del Uegendari mite deis Mataplana. El primer relator/narrador —(cantautor)—de la llegenda del Comte Amau, de la halada, coneixeria prou bé aquesta poesía, i coneixeria prou bé els Mataplana, per enaltir-ios a la categoría mitológica.

Encara s'haura d'escriure amh tot detall la historia del contínuum Mataplana, per esbrinar minuciosament la interacció historia-llegenda.

Arnau, comte de Pallars i baró de Maiaplana, era un personatge físic, autentic, indiscutible, del segle XIV no era un abstráete, ni un inventat esoti^ric. La llegenda del Comte Amau, no és res mes que un recull í refundició de fets tmmesos per la tradicíó oral, cantats per trobadors, joglars o romancers. Versions que son fniít del fánatisme i mostren la rcmotíssima supervivencia, dins la conscíéncia social, de l'odi del poblé contra les ferides del feudalisme. Tot aíxo enriquit per misreris, transformacions, immaterialitzacions i bmixeria (12),

Prepotencia feudal, reparació d'injúries, gestes heroiques versus gestes vergonyants. Filis ildegítims. Gibraraents injustos de tributs. Reimplantació deis mals usos. Enérgics, eraprenedors, providents, irresistibles. Literats. Creadors d'esglésies, capelles i benifets. Seductors i jutges. Endeulats tins al coll. Fugitius, admirats, excomunicats. D'aquesta munió

d'atributs, se'n destil-la un ésser abominar, celebrat, adorat, sobrehumá, resplandent, íantástic i meravellosament poi^tic: ARNAU- Aquest és el clixé del Comte Amau, que voldria que es pogués copsar darrera aquesta apressada i personal lectura,

Petmeteu-me ata que, finalment, vulgui mostrar el meu agraiment ais professors que han fet possible aquest dossier: Font i Rius, Prim Bertrán, Romeu, Martí de Riquer, Ríu i Riu, Bayona, ais arquitectes Martínez i Rauricb i també a altres amics i entusiastes com Carreras, Casadesús, Font. A. Martín, Martínez, Pladevall, Saqués. I moits d'altres a mes a mes del presídent de la Generalítat, Joali Pujol iSoley

No puc ni m'escau avaluar. Seria impropí i vanitós. Considern que tots ells acaben de crear un corpus líníc, stibre la realítat del castell de Mataplana i el Comte Amau. Catalunya recupera la seva geografía biscürica, í ella els ho agraeíx.

Cal finalment donar l'enhorahona ais pobles de Gomhrén i Castellar de N'Hug, que poden gaudir d'una celehració d'un seté centenarí de l'atorgament de les seves cartes de poblament í estatutsde Ilibertat.

Que es fací justicia social, si fa segles els últims feudals varen obrir una ferída social. Ara, cal reequilibrar el territori. Es bü que aprofitin IVicasió i que puguin gaudir a través d'una mostra rauseografíca permanent, dedicada monografícament a Mataplana, d'un futur, amb prosperitat cultural i económica.

La trilogía de Maiaplana: socio-política, literaria i monumental és un vertader empórium medieval del Pre-pirmcu.

Cal refermar aquesta idea, ara mes que mai, en una CntLilunya ressorgent i Kicida.

Qui s'bavia d'imaginar, que després de tants anys, s'amagava sota cada pedra un tros de la nostra historia i Uegendari, Tenira, dones, la símbiosi ideal per a la cultura, Pestudi, la pnímoció turística, en un racó impressionant, centrat en la hoja i delírant mansió del Comte Amau, coronat per una toponimia de colls mitologics, com el del déu Pan, la deessa Venus i la deessa Bona.

Eudald Maideu és díKto: en Medicina

NOTES

(1) SERKA VILAIIÓ. liammcs de Pinñi ¡ Mau\¡i¡ana. EJiK^rial B,ilmi^s,

Barcclon;i J9ÍO-I954. Tom I. pp. 512-Í15. {Encapi¿uliiiii^nt C-irca

Frani|uese.! C;Lsiellar).

(2) LE GOFF, JiLcques. Lo maraviliMu y h¡ comiano en c¡ Occideníí: MCLIH'VÍÍÍ.

EdicoiialGEDlSA. 1991.pp,9, 13, Í.18ii 142.

(3) FIELD. Huíih. Ramnn Vidal de Bcsalú. Obra |W¿IÍI-Ü. 2 V. EJiU)ri;il

Curiiil Barcdnn,! 1989. Tomli pp. í, S9, 129. 134. 135 i 13?.

(4) MAiDEU, E i K. (cn['l;ibora(.Ri, RIU, CAI^IESTANY, BERTRÁN)

Memoria de ks tres {nimcrcs camlainycs dcxcavaciáarc]ucolopca ai caiicü

de Miiüz/i/ana, Gombrin, RipcjÜL-i.

(5) LE GOFF. Üp cic. Anys 19S6/87/88. pp. 138-142.

(6) HOBSBAWM-KANGER, Vmimiiichrraiiüó. EJitoriiil Fumo, Vic 1988.

(7) VALAL1E, B. }j.i Arirrij/iuliiiiifi, Dir¡t;kLi n Aírnun. Eilit(iri;il Mmsajero,

Bilhin 1978. pp. 362-268.

(8) M^LIN'ONÜWSKY. MUhand Pnmiiiítí Psicoiof^. Cic Vaindc, np cu.

(9) VALADE.Opcit.

(10) VALIDE. Op cu.

(11} Mi'MLÍEU, E. ''Les iihadcsses tle Saiii Jo;in". (Una iireu problciiiancH

sextiyl cuín -.1 fet iiisroric, .Aníiliái de continguc dt h hutllii P:ipalí.

Asamhli:;L Estiklii)sos/R.ipiíllÓ! 1978.

(12) ROMEU. Opdr.

1288] 56 Revista de Girnna / niim. 1T2 m.iiu - iiinv W^I