Ignasi AulinaAleix BertranEnric GarcíaEros López

Agents de socialització:

L’escola

Sistema educatiu: transmet de generació en generació els valors, normes, coneixements i habilitats.

Escoles, instituts, col·legis i universitats

Educació formal estrictament allò que s’ensenya a classe (matèries) preparació en els estudis

Educació informal allò que s’aprèn sense ser-ne conscient (socialització)

Jerarquia, control social (autoritat), competitivitat, segregació per gèneres…

Imbueix les formes de comportament predominants a la societat

Educació formal i informal

L’educació és clau en la nostra societat ja que passem gran part de la nostra vida aprenent coses noves i sobretot en la joventut.

Teories sobre el paper de la educació:

o Funcionalista: Punt de vista positiu Preparació dels estudiants per a les professions + Qualificació + Estatus social Escola com a agent de socialització i control social, educació formal i informal

o Marxista: Punt de vista negatiu No s’ofereixen les mateixes oportunitats a tots Afavoreix classes benestants (genera desigualtat) Classes dominants imposen valors i creences Escola com a mirall de la societat capitalista amb organització jeràrquica, distribució del poder de forma desigual, status quo

Paper educatiu en la societat

• Factors hereditaris intel·ligència natural: diferents graus de capacitat

• Medi ambient social Gènere Classe social Grup d’amics Situació familiar Pròpia organització escolar.

Èxit escolar

• El sector femení: Major èxit escolar que els nois.

Major presència a la universitat

Gènere

• Classe social mitja alta Gran futur.• Classe social baixa Fracàs escolar.• Fracàs degut Males condicions a casa.

Valors familiars. Manca de cultura familiar.

• Èxit degut Bones condicions. Facilitats a casa. Més expectatives i interès per part dels pares.

Bon nivell cultural familiar. Accés al ensenyament privat.

Classe social

• Professors etiqueten els alumnes. “Bons alumnes” “Irremeiable” • Els amics exerceixen una forta influència i

pressió sobre l’alumne

Ambient escolar i social

SistemaEducatiu

Educació infantil

Educació primaria

Educació Secundaria (ESO)

Formació Professional

Esenyant-se Universitaria

Educació per a persones adultes

Batxillerat

L’educació a Espanya actualment està dividida:

Obligatòria Post obligatòria

• Es el primer nivell educatiu espanyol. • No és obligat• És una etapa en el que l’alumnat comença a

adaptar-se a la societat i sobretot a ser autònom

Educació infantil

• És obligada per a tots els alumnes a partir dels 6 anys

• És l'educació bàsica i elemental en la que els principals objectius són l'alfabetització (llegir, càlcul) i alguns conceptes culturals imprescindibles

• S’estructura en tres cicles, de dos cursos cada un.

Educació primària

• Es obligada fins als 16 anys.• Es caracteritza en que té com a objectiu

preparar l’alumnat per als estudis de secundària no obligatoris o per el mon laboral.

• Cal dir que un 10% de l’alumnat a Espanya no es matricula a l’ESO.

• Està dividida en 2 cicles de 2 anys cada un.

Educació secundaria obligatòria

• És un període Post Obligatori• L’alumne podrà escollir entre 3 tipus de

modalitat. (Arts, Tecnologies i Ciències i el d’Humanitats i Ciències Socials)

• Es parteix d’haver cursat la ESO, i te un caràcter pre universitari

• Està dividit en dos anys.

Batxillerat

• Són tots aquells aprenentatges encaminats a la inserció en el món laboral

• Objectiu principal és augmentar i adequar el coneixement i les habilitats dels actuals i futurs treballadors al llarg de la seva vida

• Està dividida en dos graus: Grau Mitjà que es pot accedir des de la ESO i el de Grau Superior que s’accedeix a partir del Batxillerat o bé fent una prova d'accés

Formació professional

• Es un període post obligatori• Es pot accedir a partir de un cicle de grau

superior o des de les proves de selectivitat (PAU) cursant una de les modalitats del batxillerat

• Normalment els períodes universitaris estan formats per 4 anys en els quals curses uns crèdits que varien segons la carrera.

Universitat

• L’objectiu principal és superar les desigualtats socials i afavorir la inclusió de les persones sense títols acadèmics o sense formació a camps recents i obrir noves portes.

Educació personesadultes

En els últims 30 anys s’han produït notables millores en el sistema educatiu.• Els alumnes que cursen l’ensenyament obligatori a la UE són 40 milions. • Els que cursen l’ensenyament secundari no obligatori arriben a 12 milions i un 30% de joves entre 15 i 19 anys participen en programes de formació ocupacional. • Tot i que l’ensenyament obligatori comença als 6 anys, el 100% dels nens de 4 anys estan escolaritzats a Espanya, Bèlgica i França.

L’ensenyament a Europa

• A l’educació superior el nombre de dones supera el d’homes a la UE, però el nombre d’homes és més gran en les carreres tècniques i el de dones a les humanístiques i ciències de la salut.

• Les dones també són minoritàries als programes de formació ocupacional, respecte als homes.

• Cada cop són més els joves que prologuen els seus estudis.

• La incorporació al món laboral és més tardana, el primer lloc de treball no s’adquireix fins als 25 anys, de mitjana.

• Espanya té un dels nivells educatius més baixos de la Unió Europea; el 60% de la població té un nivell educatiu igual o menor que els estudis primaris.

Les institucions socials intenten solucionar els problemes socials fonamentals i les necessitats bàsiques de la societat. Això fa que l’individu s'alliberi en certa manera d'aquests problemes i necessitats gràcies a un patró de conducta, a l'hora que es garanteix i es conserva la permanència de l'ordre social i controla l'acció social.

Institucions socials

Tota institució social ha de complir les característiques següents:

• Externalitat, és a dir, que són experimentades com si fossin una realitat externa i que existeix fora de nosaltres

• Objectivitat, perquè les institucions socials són tractades com si fossin coses.

• Coerció, ja que ens obliguen a actuar seguint una pauta determinada; Historicitat, perquè ja hi eren quan van néixer i seguiran, fins i tot, quan ens morim.

• Autoritat moral, perquè ens reprimeix moralment ja que ens fan seguir una pauta que creiem que és el correcte i el que està bé fer.

Les característiques fonamentals de les institucions socials han d'estar legitimades, això vol dir que la majoria d'individus han de creure que les pautes de comportament que imposen les institucions socials són vàlides i correctes.

FI