IEStudiants Nadal 2014

Després d'una primera sessió de curs quasi marato-niana, creiem que ja per fi, de veritat, podem dir que es-tem quasi de vacan-ces. Començàrem en el calorós mes de setembre amb totes les novetats pròpies d'un calendari diferent i amb les presses d'arrancar un curs sumits en un estiu no finalitzat. Després, ens hem adaptat a una avaluació

al mes de novembre que pareix que a molts els ha enxampat a contracorrent; però per fi arriben, com tots els anys, les nadales, els torrons, els betlems, l'arbre de nadal i, com no? La revista IEStudiants amb el primer exemplar del curs 2014-2015. Esperem que tingueu temps per a llegir-la i que passeu unes bones vacances. Enguany merescudes, potser més que mai. Bon Nadal i bon any 2015.

Editorial

Entra i participa: http://iestudiants.blogspot.com

Pàgina 2 Bon Nadal—Desembre 2014

Il·lustracions de portada obra de Amaya López Caballero, Laura Ramos Ruiz, Andrea Moreno García, Diana Nechyporuk (1r ESO C), Ros Oniehin, Andrea Nogueroles, Ángel Sierra Collado i Paula Sancho Blasco (3r ESO B)


GRUP DE TEATRE: UNA REALITAT IMPARABLE

Divendres passat, 12 de de-sembre, el grup de teatre de l'IES Torís va representar de nou l'obra La zapatera prodigio-

sa, de Federico García Lorca. Aquesta vegada, la representa-ció es va celebrar en el saló d'actes de l'ajuntament de Godelleta i va concloure amb un nou èxit que assenta, enca-ra més, la labor dels alumnes que col·laboren desinteressa-dament amb el grup. Els actors van estar molt professi-

onals en els seus papers i van dur a terme una gran actuació a pesar que l'obra portava esperant des del mes de juny. La zapatera prodigiosa, que ja es va representar amb èxit en el teatre Ideal de Torís en els úl-tims compassos del curs pas-sat, encara té algunes repre-sentacions pendents per al 2015 que ens arriba. Al mateix temps, el grup de teatre no cessa la seua

El grup de teatre a la representació de Godelleta


activitat i ja està organitzant nous projectes tant a través del grup en si, que es reuneix els dimecres a la vesprada, com mitjançant la nova assig-natura optativa de primer de l'ESO (taller de teatre); des de la qual enguany estan prepa-rant l'obra Esto es Troya. Espe-rem que els èxits continuen arribant i que el grup siga allò que és hui: una realitat.

CRÒNICA DEL CORRELLENGUA 2014

Per Isaïes Valero Picó (2n de Batxille-rat)

El passat 17 d'octubre va tenir lloc el tradi-cional sopar del Correllengua a Torís, al qual vaig poder asis-tir amb un amic. Aquest sopar es realitza anualment per reivindicar la nostra llengua, el valencià.

El sopar es va realitzar en un bar del poble, on els organit-zadors d'aquest correllengua varen adornar el local amb senyeres i van afegir els colors roig i groc per tot el local. A més van acudir diferents inte-grants dels partits polítics d'esquerres del poble i també persones que defenen la nos-tra llengua.

També van asistir tant alum-nes del col·legi de Torís, com alumnes de l'institut, ja que tradicionalment es realitzen concursos de còmics i vídeos en valencià. Allí es van anun-ciar els guanyadors: Míriam Lladró i Vicky Oniehina (premi al millor còmic sobre Joan Roís de Corella) i Daniel Carolei, Marta Ruiz, Nuria Corral, María García i Sergio

Alumnes de l'IES Torís i del CEIP

Joaquín Muñoz premiats al Correllengua

2014



M e r c h a n t e (premi al millor cur tmet ra tge sobre Joan Roís de Corella).

Una volta vam acabar de sopar i es va acabar d'anunciar els guanyadors dels concursos, va actuar un grup anomenat Mi Sos-

tingut, compost per dos joves, ambdós amb guitarra. Aquestos van començar parlant del poble d'on venien, La Po-bla Llarga, al qual van de-dicar una cançó. Després van anar tractant diferents temes abstractes, com una cançó que parlava d'un trac-tor o una altra que parlava d'un home que no volia dutxar-se o també una cançó d'un xaval que era neoliberal i havia de dir-ho als seus pares.

Així va ser el sopar del Corre-

llengua a Torís i en la meua opinió va estar molt entretin-gut i a més vaig poder passar una estona amb gent que apre-cia la nostra llengua.

Victoria Oniehina i Miriam Lladró, premi al millor

Còmic sobre Joan Roís de Corella

Foto de grup dels premiats

Somniarte: a la recerca del talent


El passat dijous 11 de desembre, els alumnes de segon de batxillerat van gaudir d'una trobada amb el grup Somniarte per a intentar despertar els talents ocults i indivi-duals que tots portem dins i, al mateix

temps, tractar de posar en comú les dificultats i els objectius que tots, en algun moment de la nostra vida educativa, hem d'afrontar. El grup Somniarte, format per Núria Agulló, Irene Rodrigo i Sumaya Barber, realitza tallers dinàmics i interactius en el que transmeten un missatge de capacitació i lideratge que van dirigits sobretot a joves de 14 fins a 25 anys. El seu objectiu és aconseguir aconseguir un món en el qual tots tinguem confiança en nosaltres mateixos i siguem conscients de les nostres capacitats i emocions. Un món en el qual els éssers humans tinguem en compte la influència de les nostres accions sobre l'entorn, i

en el qual siguem l'exemple viu dels valors que ens mouen. L'experiència es va realitzar en la biblioteca i un curiós resultat que va tindre és el mural que es s’exposarà en els prò-xims dies al hall principal de l'institut.

MÉS ENLLÀ DE L’IES

Per Sheila Ortega Andrade (2n de Batxillerat)

En aquesta ocasió entrevistem Sarai Navarro Ledesma, ex alumna de l'IES Torís, on el curs passat va acabar els seus estudis d'ESO. Actualment està cursant un cicle formatiu de grau mitjà a València. Ens hem posat en contacte amb ella per tal que ens conte com li van les coses amb els seus estudis actuals. Sarai, tu abans estudiaves a l'IES Torís. Quant de temps vas estudiar allí? Si, vaig estudiar allí durant dos anys. Ara estàs en un nou institut, com s'anomena? Estic a l'institut Misericòrdia, a València.

Què estàs estudiant? És inte-ressant per a tu? Estic estudiant el grau mitjà d'Atenció a persones en situació

SARAI NAVARRO: "ESTIC ESTUDIANT UNA COSA QUE M'AGRADA I PER AIXÒ LI POSE MÉS GANES I ENTUSIASME"


Sarai i els seus companys d'aquest curs.

de dependència. Sí que és molt interessant perquè aprens moltes coses i pots ajudar a molta gent. Quins treballs o estudis et per-met fer eixe cicle en el futur? Amb aquest cicle puc treballar en residències o en qualsevol lloc on es cuiden persones discapacitades. També puc estudiar graus supe-riors com jardí d'infància, integra-ció social, psicologia, etc. Per què vas decidir estudiar aquest grau? Perquè m'agrada molt ajudar als altres i em pareixia un cicle en el qual pots aprendre moltes coses noves. T'has adaptat bé al canvi d'institut per a poder estudiar eixe cicle? Sí perquè estic estudiant una cosa que m'agrada i per això li pose més ganes i entusiasme. A més, és un cicle molt bonic. Quines són les assignatures que estudies? Quina és la que més t'agrada? I la més difícil? Les meues assignatures són

Anglés de grau mitjà, Primers auxilis, Característiques i necessi-tats de les persones en situació de dependència, Organització i aten-ció a persones en situació de de-pendència, Formació i orientació laboral, Suport domiciliari, Aten-ció i suport psicosocial i Atenció higiènica. La que més m'agrada és suport domiciliari perquè aprens moltes coses interessants com adaptar un espai per a diferents tipus de discapacitats. I la més difícil és organització i atenció a persones en s i tuació de dependència perquè és una assig-natura molt densa. Co m p or tes e l cu rs? Porte el curs molt bé perquè és fàcil integrar-se i no és un cicle que siga molt complicat sempre i quan li poses ganes i entusiasme i estudies, perquè cal estudiar molt. Com són els teus companys? Dels meus companys, la veritat, no tinc queixes. Són molt simpà-tics, tots fan el que poden per aju-dar als altres i, la veritat, és que són molt graciosos i et fan les classes més amenes.


Quin institut prefereixes, l'IES Torís o el que vas en-guany? Per què?

L'institut que més m'agrada és

el que vaig enguany perquè es-tic estudiant una especialitat que m'agrada i a Torís estava cursant 4t d'ESO, que era obli-gatori i no m'agradava massa.


TERESA CIFRE: “ALS ESTUDIS HE COBERT LES MEUES EXPECTATIVES, PERÒ EL MERCAT LABORAL EXIGEIX MÉS FORMACIÓ”

Per Ana Alcover (2n de Batxillerat)

Entrevistem Teresa Blasco Cifre, antiga alumna de l’IES

Torís quan encara es trobava en un edifici provisional al centre de la localitat i únicament es po-dia cursar fins 4t ESO. Teresa va continuar els seus estudis a l’IES de Bunyol i posteriorment va cursar el Grau en Economia a la Universitat de València i continua actualment la seua for-mació per poder trobar més possibilitats laborals.

En quina promoció vas estu-diar a l’IES Torís? Fins a quin curs vas poder estudiar a l’IES?

En la promoció 2004-2008, i únicament vaig poder cursar l’ESO perquè el nou institut,

Teresa a la ceremonia de graduació


malgrat que ja estava en cons-trucció, no es va acabar a temps. Tornant la vista enrere recorde la gran quantitat de manifesta-cions i les visites a la Conselleria d’Educació a València per recla-mar el que semblava tan bàsic per a un poble com el nostre i a la vegada tan utòpic. Però, la utopia es va convertir en realitat i vaig poder assistir a la inaugu-ració com a membre de la Cort d’honor de la Regina de les Fes-tes d’aquell any, la qual cosa em va fer molta il·lusió per tot el que havíem lluitat per aconse-guir-ho tant alumnes, com pro-fessors, pares, AMPA i Ajunta-ment.

Penses que va ser important per a tu el fet que el centre on feres els estudis de secundaria estiguera prop de la teua ca-sa? Vas notar el canvi al Batxillerat?

Pense que sí degut a la comodi-tat que suposa que el centre esti-ga al municipi on resideixes per diverses raons d’estalvi: d’una

banda l’estalvi de temps que su-posa la proximitat, i d’altra ban-da per motius econòmics ja que no has de fer ús, necessàriament, de cap mitjà de transport. Tot i això, el canvi al Batxillerat tam-poc va suposar gran cosa llevat que cada matí havia d’agafar un autobús per poder arribar i per tant, matinejar un poc més, però s’ha de vore el costat positiu: el trajecte et servia per repassar per als exàmens o estudiar aquell punt que no et va donar temps la nit anterior.

Per a fer Batxillerat on hague-res de desplaçar-te? Penses que va ser una bona elecció?

A Bunyol, perquè em vaig re-plantejar el costum d'estudiar al Complex Educatiu de Xest, quan en realitat l’antic institut de Turís tenia algun tipus de connexió amb el de Bunyol, i de fet, recorde que es deia IES Turís – Secció Bunyol. A més que també vaig valorar motius econòmics com el cost del trans-port i quina elecció em permetia


estalviar més temps.

Quina opció triares al Batxille-rat? Per quina raó elegires aquesta opció?

El de ciències socials. La raó em sembla curiosa perquè en quart d’ESO totes les optatives que vaig triar estaven encaminades d’alguna manera al Batxillerat científic: biologia, física i química, matemàtiques difícils... encara que no estava segura del que volia en realitat perquè tot m’interessava, i en el moment de formalitzar la matricula, recorde que estava de viatge i la decisió la vaig prendre en el mateix moment en que em van cridar des de l’institut pre-guntant-me pel Batxillerat pel que em decantava.

Penses que estigueres encerta-da i les assignatures elegides eren les que després a la uni-versitat et resultaren d’utilitat?

Sense cap dubte. Pel que fa a les assignatures crec que qualsevol d’elles és d’utilitat en major o me-

nor grau, si bé he de dir que l’assignatura de matemàtiques al Batxillerat de ciències socials va ser un tant bàsica per al Grau que he cursat; però s’ha de pensar també en totes aquelles persones que trien aquest Batxillerat fugint d’unes matemàtiques que els re-sulten difícils i que no volen optar pel Batxillerat de lletres pures.

Quins estudis has realitzat?

El Grau en Economia.

Una vegada realitzats els estu-dis creus que has cobert les expectatives que et planteja-ves?

Sí, però l’estat actual del mercat laboral exigeix més formació.

Et va costar molt adaptar-te a la universitat?

No. Els professors des del pri-mer moment tenen en compte que hi ha gent que no ha cursat anteriorment alguna assignatura perquè ve de cicles formatius, de Batxillerat científic, perquè fa anys que no estudien i han decidit


fer-ho a conseqüència de la crisi econòmica... i per tant, insisteixen en l’explicació dels conceptes, recalquen la importància d’assistir a tutories en cas que es tinguen dubtes... També es molt impor-tant el suport i l’ajuda dels nous companys i el treball en equip, que a l’institut no està massa f omentat i en la universitat és fo-namental per ser un dels pilars bàsics en què es basa el Pla Bolò-nia. Així com també la inexistèn-cia d’exàmens parcials requereix constància i treball continu, la qual cosa és més fàcil per a qui està acostumat a treballar diària-ment i no deixar-ho tot per a la nit d’abans.

Una vegada graduada, et plan-teges seguir la teua formació?

Sí, de fet estic cursant un Màster actualment.

Ara que estem ja pensant en els exàmens trimestrals, creus que la pressió dels exàmens i les proves PAU es similar a la pressió del

treball i proves a la universitat?

Depén de cadascú, hi ha persones que abans d’un examen entren en un estat de nerviosisme que no experimenten altres, i açò succe-eix de la mateixa manera a l’institut i a la universitat. Si bé, he de dir que estic convençuda que la pressió depén de com de res-ponsable siga una persona i de les expectatives que tinga. De cara a la selectivitat, al tractar-se d’un examen únic per a cada assignatu-ra s’assembla més eixa pressió a la dels exàmens universitaris, en comparació als exàmens parcials. Que no et preocupe la pressió, perquè amb treball i estudi tot s’aprova, i amb el pas del temps puc dir que tot esforç té la seua recompensa.


Crítiques música LA GOSSA SORDA Per Andrea González, de 2n Batxillerat

.La Gossa Sorda és un grup de música valencià, concretament de Pego (la Marina Alta). Entre els diferents tipus de música que in-terpreten, trobem el rock, reggae, punk i ska. Les lletres de les seues cançons es dirigeixen a defendre el País Valencià, a defendre la seua llengua, a la injustícia. A més de la veu i els intruments bàsics com ara la percussió, fan servir la dol-çaina, un instrument molt carac-terístic valencià.

El grup està compost per 8 mem-bres: Josep Na-dal, el cantant principal; Pere i Seguí, músics de dolçaina i can-tants; Joan Marc, músic al teclat; Arnau, guitarris-ta i cantant; To-rrens, percussio-nista i cantant;

Xixo, músic al baix; i per últim Bolu, a la bateria.

El grup es va formar, com ja hem dit, a Pego l’any 1997, encara que fins dos anys després no van deci-dir fer el seu primer concert.

Al 2003 varen traure el seu primer disc, Vigila. Aquest disc està com-post per set cançons, encara que la que més rellevància va tenir fou Senyor pirotècnic.

Al 2006 varen conseguir més re-llevància com a grup gràcies al seu nou disc Garrotades. Aquest disc està compost per 11 cançons, en-tre les quals la més rellevant és Som de la Marina.

La Gossa Sorda en concert


Al 2008 varen traure el disc Saó, mitjançant el qual deixen molt clar que estan compromesos amb la seua llengua i la seua terra. Va ser un disc, que va tenir un gran èxit. Està compost per 11 cançons, com per exemple Camals mullats.

Al 2010 varen traure el disc ano-menat L’últim heretge, compost per 12 lletres. Per exemple Cassalla Pa-radise.

Per últim, enguany, 2014, han tret La polseguera després d’estar un any aturats. El disc està compost per 12 lletres entre les quals es troba De cara a la paret.

La Gossa Sorda és un dels grups valencians amb més èxit en l’actualitat. Actuen per tot el País

Valencià, entre altres territoris com ara el País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia i Madrid. A més d’actuar a festivals com per exem-ple el “Viña Rock” o el “Festivern”.

Durant l'any passat, Josep Nadal, el cantant de La Gossa Sorda, va formar un altre grup anomenat Vertigen.

En conclusió podem dir que a poc a poc la nostra llengua s’obri pas en els diferents àmbits culturals i a més cada vegada aconsegueix més força. La Gossa Sorda és un grup de música, entre tants, que defensa la seua terra i la seua llengua.

La Gossa Sorda


ASPENCAT Per Laura González, de 2n Batxillerat Aspencat és un grup musical de Xaló, la Marina Alta (País Valencià). El seu estil s’ha basat en l’ska, el reggae i drum and bass, però en l’actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han acon-seguit així, un estil propi combi-nant sons electrònics amb el seu estil tradicional. En l’actualitat es considera una de les bandes més referents del País Valencià, que amb la separació dels artistes del grup Obrint Pas se’ls considera com els seus successors. Amb això, han estat considerats juntament amb La Raíz i Orxata Sound System com un dels grups valencians que criti-quen mitjançant les seus cançons la cultura institucional del País Valencia pel seu contingut crític i polític en les obres.

Aquest grup naix en el 2005 amb components de diferents pobles de la Marina Alta. Es van donar a conèixer per les seues ac-tuacions a festivals importants i per acompanyar a altres grups va-lencians com Obrint Pas o la Gossa Sorda. Al 2007 autoprodueixen la seua primera maqueta i en el 2009 trauen el seu primer disc Obri la llauna, disc que els porta a molts escenaris arreu dels Països Cata-lans i fins i tot a grans festivals de musica internacional. El 2012 Aspencat torna a la càrrega amb Inèdit, amb cançons noves i

Els membres d’Aspencat


d’altres versions de les anteriors. I al 2013 publica Essència en el qual exploren nous territoris electrò-nics convertint-se així en un dels grups més consolidats dels Països Catalans. Aquest disc porta ha més de 50 concerts i a més ha permés al grup estar en cartells de festivals importants com el Viña Rock. Aquest grup consta de dos can-tants, Kiko Tur i Ivan Gosp; un guitarra, Pep Garcés; un baix, Xavi Arias; un bateria, Jaume Tur; un trombó, Bruno Mas; una trompeta, Rosendo Escrivà; i un teclat, Pasqu Giner. Una de les meues cançons profe-rides d’aquest grup s’anomena Quan caminàvem. En aquesta cançó es mescla l’erotisme de l’amor amb el contingut crític i polític anomenat anteriorment. A més, es nomenen carrers i llocs cone-guts de València molt significa-tius, llocs emblemàtics mostrant així la part més bonica de la ciu-tat. Aquesta mescla permet inter-pretar l’estima que té l’autor cap a València i al mateix temps la vo-luntat de caviar la situació política i defensar la llengua. En general,

és un grup que m’agrada per l’estil que utilitza en les seues cançons i el seu contingut, però reconec que m’agraden més altres grups com Obrint Pas o la Gossa Sorda, amb un estil i contingut semblant però amb unes lletres de cançons més fàcils d’entendre. En la seua pàgina oficial podem trobar infor-mació de les dates dels concerts i vídeos de les actuacions.

OBRINT PAS Per Marta Palmero, de 2n Batxillerat Obrint Pas és un grup de música en valencià, compost per sis músics (tots ells de la nostra terra) armats amb guitarres, llaüts, con-trabaix, viola de roda i percussió; fet que permet una barreja de distints estils musicals com hardcore punk, ska, rock, reggae i folk, amb el toc característic de l'instrument tradicional, la dolçai-na. Aquest grup de gran referència entre els joves d’arreu dels Països Catalans, s’ha acomiadat enguany amb tres concerts al Teatre Prin-


cipal de València, després de 18 anys en actiu. No és un lloc esco-llit a l’atzar, sinó que és una més de les formes que aquestos joves han utilitzat per reivindicar (com també fan a les seues cançons) la unitat territorial i lingüística dels PaïsosCatalans, l’independentisme català i la defensa del nostre idio-ma i, com no, de la nostra cultura i tradicions, davant de tots els polítics corruptes, que governen i viuen plàcidament a la ciutat. A més, un dels elements que uti-litzen per a parlar de la ciutat i de la necessitat d’un poble unit per a defensar la nostra cultura, són els poemes de Vicent Andrés Es-tellés, presents a les cançons La Flama i La vida sense tu.

Aquestos músics no s’han limi-tat a actuacions a València, sinó que han difós la llengua arreu de Madrid, Andalusia, les Illes Bale-ars, Portugal, França, Itàlia, Bèlgi-ca, Alemanya, Anglaterra, Suïssa, Polònia, República Txeca, Bòsnia, Japó... Podem afirmar, per tant, que Obrint Pas ha sigut un dels grups de música en valencià que ha tin-gut una gran contribució en aquest procés de normalització, ja que cada vegada hi ha més gent i grups que aposten per escoltar i tocar música amb la nostra llen-gua, el valencià. "No et limites a contemplar

aquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa.

No podran res davant d'un poble

Obrint Pas en concert acústic


Crítiques de teatre

Per Noemí Lozano Benavent (2n de Batxillerat) Carles Alberola és un actor, di-rector i dramaturg valencià que va nàixer a Alzira l’any 1964. Va titular-se a l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València, i a la dècada dels 80 va ser actor en diverses companyies valencianes, com Moma Teatre, L’Horta Teatre o La Tarumba, entre altres. També va impartir classes a les Escoles Municipals de Teatre. L’any 1989 va començar a es-criure, interpretar i dirigir obres al mateix temps. Però el que li donaria el reconeixement, l’èxit i la crítica del públic seria l’any 1994 la fundació d’Albena Tea-tre ja que aquest grup de teatre ha realitzat moltes obres teatrals i sèries televisives d’èxit. Albena Teatre naix el 1994.

Va ser fundada, a part d'Albero-la, per Toni Benavent. El tracte v a s e r q u e A l b e r o l a s’encarregaria de l’autoria dels textos i de la direcció dels espec-

CARLES ALBEROLA I ALBENA TEATRE

Carles Alberola


tacles, participant també com actor en alguns treballs mentre que Benavent es responsabilitza-ria de la gestió, producció, pro-moció i distribució. Així, el primer espectacle teatral que va veure la llum va ser Currí-culum seguit per Estimada anuch-ka. A més, altres espectacles són Per què moren els pares?, Mandíbula afilada i Joan, el Cendrós. Però, l’obra teatral que realment va ser un èxit fou Besos, de 1999. A partir d’aquest moment, els espectacles que es van publicar dirigits per Carles Alberola van ser Palabras en penumbra, Spot, Artefactos, La teua vida en 65 minuts, 13 i ART, com a exem-ples. Moltes d’aquestes obres, han sigut premiades amb nom-brosos premis com el Premi de les Arts Escèniques de la Gene-ralitat Valenciana, el Premi de la Cartelera del Túria o els Premis Max. Albena Produccions ha realitzat i realitza els seus espectacles a les ciutats més importants de l’Estat, com Madrid, Barcelona, València, Alacant, Castelló o Bil-bao. Però no solament Albena Teatre es dedica a fer obres tea-

trals; també junt a la productora Conta Conta Produccions va produir i realitzar diverses sèries d’humor per a la televisió au-tonòmica valenciana, Canal 9, que van ser rebudes amb bona acceptació per part dels autors. Aquestes sèries van ser: A més, aquesta companyia resi-dent a l’Alcúdia rep el suport de la Fundació Enric Balguer. També és una companyia con-certada amb Teatres de la Gene-ralitat Valenciana i amb l’INAEM (Ministeri de Cultura) per a la relitzció de les seues produccions i gires. D’aquesta manera, es pot afirmar que Car-les Alberola és un dels actors valencians més rellevants que va fundar una de les companyies teatrals (“Albena Teatre”) més importants i premiades.

Per Naomi Valenzuela i Félix Segura, de I FPB

Anem a explicar-vos, per a que ningú s’oblide, les coses que no es poden fer durant l'any però si en les vacances de Nadal.

1. Muntar l'arbre de Nadal: La tradició imposa començar a ar-mar l'Arbre de Nadal el 8 de de-sembre, en coincidència amb el dia de la Inmaculada, i culminar de fer-ho en Nit de Nadal col·locant en el seu extrem l’estrella, en record de la que va

guiar els Reis Mags fins a Bet-lem.

2. Adornar la casa: Els xiquets de totes les edats adoren aquesta celebració, però és un fet sabut que els xiquets són els que més la gaudeixen. Decorar la seua casa per al Nadal segurament incentivarà als seus xiquets. Fins es pot arribar a demanar-los que ajuden en el procés del decorat, penjant coses al voltant de la ca-sa, o fent els seus propis orna-ments a mà.

3. El sopar de la Nit de Na-dal: Se celebra la nit del 24 de desembre, vespra del dia de Na-


7 Coses típiques del Nadal


dal (25 de desembre) . És la ce-lebració cristiana de la nit en què va nàixer Jesús. Els costums va-rien d'uns països a altres, però és prou comú una reunió familiar per a sopar i intercanviar-se re-gals.

4. El dinar de Nadal: És una menjar que es celebra tots els anys, amb tots els membres de la família i que normalment tots celebrem el dia 25 de desembre.

5. La nit de cap d'any : La nit que, tradicionalment, es celebra la festa de les festes., és l'última nit de l'any en el calendari gre-gorià, comprenent des de 31 de desembre fins a l'1 de gener, el dia d'Any Nou).

6. La Cavalcada dels Reis Mags: La Cavalcada de Reis

Mags és una desfilada de carros-ses típica en les ciutats espanyo-les, andorranes, txeques i polo-neses on els Reis Mags (Melcior, Gaspar i Baltasar) i els seus pat-ges i ajudants llancen caramels i pilotes als xiquets que els obser-ven des del carrer. La Cavalcada de Reis Mags se celebra el 5 de gener.

7 Escoltar i cantar nadales i veure pel·lícules de Nadal: si cantàrem o escoltàrem nadales en un altre moment de l'any que no siga Nadal ens prendrien per panolis. El Nadal també es un bon moment per a veure pel·lícules nadalenques amb la família.


Per Jael Ruipérez i Natalia Faus, de I FPB

Ara que arriba el Nadal, és temps de recordar les bones històries que arribaren al cine-ma i que cada any arriben a la televisió, ens fan plorar, ens fan riure, i sempre es repeteixen un any més a la nostra televisió per a donar-nos eixe poquet d’al-egria que sempre ens fa falta, una volta dit això, ací vos dei-xem les pel·lícules mes enyora-des cada any:

Nº 7 La vida secreta de Walter Mitty:

Encara no l’han posada perquè és de l’any passat, però es la història d’un home que se sub-mergeix en els seus propis pen-saments, barrejant-los amb la vida real, per una confusió en el seu treball acaba fent un viat-ge increïble per tot el planeta.

Nº 6 Frozen :

És la historia de dos princeses, una d’elles té un poder especial per a controlar la neu i el gel, amb el pas dels anys el seu poder s’ incrementa i es con-

Les millors pel·lícules per a veure pel Nadal


verteix en una amenaça per a el seu regne.

Nº 5 Vuelve a casa por Navi-dad, si puedes... :

Es la història d’un universitari egoista, a qui li juguen una mala passada i es desperta enmig del desert amb un vestit del pare Noel, ha d’arribar a la seua casa abans del sopar de la Nit de Nadal però està tirat enmig del desert i no té cap mitjàde trans-port.

Nº 4 El Grinch :

És una història sobre un home-net verd que detesta el Nadal, a

la fi s’adona de la seua malícia y acaba repartint regals per tot el món disfressat de Pare Noel.

Nº 3 Los fantasmas atacan al jefe :

Aquesta es una pel·lícula on els tres esperits del Nadal visiten a un home egoista i egocèntric que no es preocupa dels senti-ments del altres a qui no li agra-da el Nadal.

Nº 2 Vaya Santa Claus :

És un home que esta llitant al seu fill quan sent un soroll a la


teulada, ix al carrer i l’home que hi havia dalt la teulada s’espanta i cau, quan s’apropen s’adonen de que el home ha desaparegut dei-xant només la roba, al final es converteix en Santa Claus i reparteix el Nadal pel món.

Nº 1 Solo en casa :

Solo en casa és una pel·lícula, on una família se’n va de viatge però es deixa al me-nor dels seus fills a casa sense adornar-se, el nen es vorà involucrat en la situació que uns lladres intenten robar en sa casa. A pesar d’estar sol se les enginya per a defendre’s fins que la seua família torna a casa.


Cinco libros para estas navidades Por Eva Muela y Lidia Serra, de I FPB

Cuando llegan las vacaciones de Navidad tenemos más tiempo para leer un libro además de ser entrete-nido, es bueno para repasar.

5. Finis Mundi: Es un libro que cuenta la historia de Michel, un joven monje de catorce años que descubre en su monasterio unos pergaminos que profetizan la llega-da del fin del mundo para el año 1000. Estamos en el año 997 y la

única manera de evitar la catástrofe es reunir tres amuletos mágicos, los tres Ejes del Tiempo, repartidos por toda Europa. Cuando su mo-nasterio es destruido, Michel deci-de emprender la titánica búsqueda. Por suerte, no estará solo: Mattius, un juglar cínico y aventurero, se ofrecerá a acompañarle, junto con su perro Sirius, y juntos empren-derán un largo viaje lleno de peli-gros; a ellos se unirá más adelante Lucía, una chica que quiere ser ju-glaresa… pero no todo es tan sen-cillo. La Cofradía de los Tres Ojos, cuyos líderes los espían desde la sombra, quiere encontrar los Ejes del Tiempo a toda costa.

Recomendamos este libro porque es entretenido y cuenta una historia interesante de la edad media.

4. 97 formas de decir te quiero: Cristóbal no sale de su asombro cuando Daniela, una joven desco-nocida, le revela que ambos murie-ron veinte años atrás con la prome-


sa de reencarnarse. Pero más atóni-to queda aún cuando investiga la terrible y fascinante historia conta-da por Daniela. Es entonces cuan-do surge el misterio, y también la esperanza de que un gran amor roto renazca. Aunque todavía que-da una última clave por desvelar.

Este libro es muy entretenido y cuenta una historia de amor y lo que hace una chica por el chico del que está enamorada.

3. Las lágrimas de Shiva: Es una historia de un niño que se tiene que mudar a casa de sus tíos, por-que su padre se pone malo de tu-berculosis, su hermano se va casa

de sus otros tíos en Madrid, ya que la casa de sus tíos de Santander está llena de chicas, y su hermano tienes las hormonas revoluciona-das. Allí se encuentra con el espíri-tu de un antepasado y vive muchas aventuras. Este libro es interesante porque cuenta una historia sobre espíritus y tiene mucha fantasía.

2. Mi historia continúa: En esta obra, imprescindible para las autén-ticas beliebers, se reúnen las fotos más espectaculares e íntimas de su gira mundial My World Tour, anéc-dotas e imágenes del rodaje del documental Never Say Never, infor-mación de primera mano sobre la grabación de su último disco, «Believe», y también sobre su lado más personal. Justin Bieber ha vivi-do una ascensión meteórica desde que empezó su carrera. Poco queda ya de aquel niño de doce años que cautivó a millones de personas con sus vídeos en Youtube. Hoy es una verdadera estrella, pero «esto solo acaba de empezar». «Decir gracias sólo colma una pequeña parte de la gratitud que siento. Pero desde lo más hondo de mi corazón quiero


decirte: muchas gracias por estar ahí, por tu apoyo. Sigamos andan-do juntos y podremos hacer que este sueño siga haciéndose reali-dad. Que se prepare todo el mun-do, porque esto solo acaba de em-pezar.»

Hemos puesto este libro en la lista porque tiene imágenes inéditas de su gira y te cuenta un poco más

sobre el cantante Justin Bieber y da a conocer a sus fans historias que aun no conocían de él.

1. La saga Crepúsculo: Es un libro que cuenta la historia de una joven llamada Bella Swan que vivía con su madre Renée en Downey, California.

Debido a que el novio de su ma-dre trabaja en el beisbol decide irse a vivir con su padre a Forks, Washington. Allí se encuentra con Edward Cullen con el que compartirá muchas aventuras y se enamorara locamente.

Este libro lo hemos puesto como 1º en la lista porque te permite abrir la imaginación y cuenta una historia de amor muy bonita y por todo lo que pasan los protagonistas para poder estar juntos.

LAS ESTRELLAS Por Carmen Burgos, de 1º ESO C. - Abuela, ¿qué son esos punti-tos blancos? - Son estrellas, cariño. -¿Y qué son las estrellas? - Mucha gente te dirá que son bolas de fuego, pero yo siem-pre he pensdo que son las per-sonas que se van, pero, como las queremos y nos quieren tanto, se quedan ahí arriba vi-gilándonos.

- ¿Por qué solo se ven por la noche? - En cierto modo sí que están por el día, pero no las vemos porque están durmiendo. - ¿Y por qué duermen por el día y no por la noche como nosotros? - Porque mientras nosotros dormimos ellas nos vigilan porque así pueden ver nuestros sueños y despertarnos cuando tenemos pesadillas. - ¿Entonces las estrellas son como nuestras protectoras de


COL·LABORACIONS LITERÀRIES

CREACIONES DE MITOS Creados por alumnos de 1º ESO


sueños? - Sí, por eso brillan para que se-pamos que nos vigilan y nos cui-dan todas las noches.

LA AURORA BOREAL Por Carla Pérez, de 1º ESO C Érase una vez, en el norte, una familia de esquimales a la que le encantaban los animales. Ali-mentaban a osos, pingüinos, zo-rros, morsas, focas, etc. Un día nació un zorrito muy es-

pecial. Era travieso, listo y aprendía muy rápido. Le gustaba revolcarse en la blanca y fría nie-ve porque con su gran pelaje sentía cosquillas. Pero una vez que se alejó mucho de su casa, se encontró con un poblado con la nieve barrida y repleto de tec-nología. Se acercó a un panel eléctrico para revolcarse en la nieve que iba cayendo y le dio un calambrazo. Cuando despertó estaba un poco confuso, pero intentó volver a casa. Cuando llegó, sus amos vieron que chisporroteaba y emitía chispas, pero comproba-

ron que por lo demás estaba perfecto. Al día siguiente, al des-pertar, se fue a dar un paseo por las monta-ñas. Hacía mucho viento y sus chispazos se juntaban con el viento y... al subir a la punta de la montaña... ¡Chissss! ¡Soltó un chispazo gigante! Con la luz de la luna llena aumentó y se difuminó en una ola de colores. La familia de esquima-les decidió ponerle al


efecto el nombre de aurora bo-real, porque la madre del zorrito se llamaba Aurora y así se cuenta que, como desprendió esa gran chispa, cada día que se encienda se aparecerá la aurora boreal.

LA NIEVE Por Diana Nechyporuk, de 1º ESO C Hace muchos, muchos años, un ángel llamado Angelín vivía en un poblado que había en el cielo. En ese poblado, siempre hacía frío, casi todo el año menos en septiembre. La madre de An-gelín se fue a comprar unas alas nuevas para el cumpleaños de su hijo y Angelín se quedó solo en su casa porque no tenía ni her-manos ni padre, pues estos mu-rieron en una batalla entre ánge-les y demonios. Ya era el mes de enero y hacía mucho frío de lo normal tanto frío. El caso es que, de repente, empezaron a caer bloques de hielo y muchos ángeles del poblado murieron porque los bloques les cayeron encima antes de que pudieran

apartarse. Como Angelín estaba en su casa pensó que no le pa-saría nada, pero cayó un bloque gigante encima de su hogar y rompió el techo, aunque, como se quedó incrustado se salvó. Aún así no dejó de preguntarse qué podía hacer con ese bloque. Al final tuvo una idea: rallar ese bloque poco a poco durante to-do el año. Cada vez que iba ra-llando se convertía en unas cosas blancas muy pequeñas que iban cayendo poco a poco sobre la tierra. La gente, con el nuevo fenómeno se sorprendía mucho, porque era algo nuevo que nun-ca habían visto y le pusieron de nombre Nieve.


EL IES DE TURÍS

En el IES de Turís todos mucho estudiamos, aunque algunos no lo hagan, se dedican a copiarnos. Mientras estamos hablando todos en el patio están. Unos andan, otros corren, unos vienen, otros van. Cuando suena el duro timbre, todos a sus clases entran, castigados estarán si no aguantan la hora entera. Todos ansiosos por irse, con gran ansia por salir porque otro fin de semana está a punto de venir. Semana larga de exámenes, nos toca estudiar en casa pero algún listo de clase fuera en la calle se pasa.

Por Vicky Oniegina y Paula Sánchez

NOS MANDÁIS MUCHOS DEBERES

Nos mandáis muchos deberes, IES Turís, de Turís, y eso nos hace llorar a mí y a mi amigo Lluís. No podemos disfrutar, no nos dejáis vivir, nos va a tocar emigrar y al fin de este centro huir. No somos gente de fiar lo tenemos que advertir, nos las vamos a pelar, ¡lo que hacéis es aburrir!

Por Carlos Pérez y Lluís Burguet

IES TURÍS

IES Turís, de Turís. Los profesores nos ponen muchos deberes sin fin, y siempre nos lo imponen aunque ya nadie lo hace y el típico que los hace le recuerda al profesor que ayer él no lo entregó arruinándole las clases al que es repetidor. Las clases son más que eternas para aquellos que se mean, que dicen al profesor: - ¡Haga el favor, profesor! Déjeme ir al servicio, ¡Se lo juro! ¡No es, por vicio!

Por Óscar Cano

Romances del Instituto (Escritos por alumnos de 3º ESO A)


Ilustraciones de Diana Nechyporuk, de 1º ESO C

Ilustración de Diana Nechyporuk, de 1º ESO C

IEStudiants Nadal 2014

Documents

Transcript of IEStudiants Nadal 2014