2

Agraïm totes les col·laboracions i suport detots els nostres lectors.Els articles signats d’aquesta publicacióexpressen únicament l’opinió dels seus autors

ImprimeixLletra d’Impremta

Col·laboradors

Blai BonetBerenice De LorenzoBartomeu FontcubertaFrancesca M. Vallbona

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098

www.iessantanyí.cat

D.L. PM 2640-2008

Fes arribar les tevescol·laboracions a qualsevol

membre de la redacció o bé atentol@iessantanyi.cat

CorrectorsBlai BonetFrancesca M. Vallbona

Alícia Adrover, Rosa Aguiló,Bartolomé Buades, Xiao Feng Chen,Maria Inés Clar, Xisca Domínguez,Guillem Estelrich, Tomeu Estelrich,Noelia Ferrer, Jamie Finn, Maria delMar Font, Sebastià Galmés, Mariade los Ángeles Garrones, MariaÀngels González, Ariadna Herrera,David Juárez, Cristian Montoro,Maria Antònia Munar, CatalinaMagdalena Obrador, DenisaPetraru, Maria Antònia Pons,Sebastià Pons, Àngel Luís Quintela,Josep Rigo, Maria del Mar Rigo,Adrián Romero, Cristian Rosa,Xisca Sbert, Joan Torrens, PauVadel, Martí Van Stokkum,Magdalena Vich, Francesca Vidal,Miquel Vidal

CoordinadoraFrancesca M. Vallbona

Com sempre, la seva col·laboració quedarà palesa en diverses activitats delscentre com la publicació de la revista, activitats extraescolars, viatges, jornadade portes obertes... Gràcies per endavant!

Ha quedat constituïda la nova junta de l’AMIPA:

President: Salvador AdroverSecretària: Joana Maria GrimaltTresorera: Catalina ClarEncarregada autocar batxillerat: Maria José BlancoVocals: Maria José Santaella

Núria RoigMaria del Carmen GarcíaMargalida AdroverMarina Matea

NOVA DIRECTIVA DE L’AMIPA

Aquest curs, 2008-09, ja en fa 10 quel’institut va obrir les seves portes.Des del consell de redacció deTéntol hem trobat oportú celebrar-ho d’alguna manera en cadascundels dos números que està previstpublicar enguany. Per començar ensha agradat posar de portada unaimatge del centre tal i com és aramateix i, de contraportada, unesquantes imatges que evoquendiferents etapes: des dels momentsde la seva construcció, passant per

JA TENIM 10 ANYS!

les obres de l’ampliació fins a altresmés actuals. També hem pensatrecuperar la memòria i el record quetenen de l’institut els que hi hanpassat; així, en aquest númerotrobareu una sèrie d’aportacions queens han fet arribar exalumnes i, decara al proper número, pensamincloure les de professors i altrepersonal que hi hagi treballat, aixícom la dels professors que hi sóndes del primer dia. Esperam que, simés no, vos entretengui a tots.

A collida dels alumnes que varen inaugurar el nostre institut.

OPINIÓ 3

Blai Bonet

ELS SOMNIS

Què seria de la vida sense l'ombra de lesantigues fades ?Què seria despertar-se sense haver somiatabans?La vida de les persones sempre ha estat lligadaal món de la il·lusió, del somni, del color blaude la nit i de la mar.Volem fer entendre que la vida en ella mateixano és més que un somni i que en el nostreexistir de cada dia hi ha uns objectius que, alcap i a la fi, no són més que somnis.A tots vosaltres, alumnat, professorat, pares,mares i amistats, volem fer-vos reflexionarsobre la importància de somiar, somiardesperts i tot. Cada jorn, quan us aixecau, quanel sol guaita per devers l'horitzó del llevant,teniu una nova oportunitat per fer allònecessari per escriure un capítol més de lavostra història, sempre teixida de filsd'il·lusions i randes de fantasies. Us convidam avui a seure arran de la mar,devora un penyal amb coves submarinesinexplorades, i encara desconegudes. Aclucaels ulls i una vella cançó t'arribarà des del fonsde la mar. No és més que el cant d'algunasirena que encara resta viva, testimoni del'avior, del nostre, que lluita per sobreviure dinsel món d'avui ( un món que s'esforça per ferdesaparèixer de soca-rel la fantasia ).Tal volta, si us estimau més seure a l'ombrad'un arbre , podreu observar corredisses entreles herbes o la fullaca. Són els dimonis boiets!Els follets! Aquests éssers minúsculspersisteixen i lluiten per no caure dins l'oblit...Alimenta'ls! No els deixis morir, mengen elsfruits dels nostres somnis i, per això, és moltimportant somiar i viure.Tots aquests éssers formen part de la nostracultura popular; més encara, d'un llegat detradicions, d'un llegat de civilitzacions quedonaren pas a la nostra.El somni és important, el somni és unaesperança, un projecte que per ventura no técap probabilitat de realitzar-se. Us animam allegir, a escriure, a pintar, a sembrar noussomnis, a regar els vells. Sirenes, dimonis, follets, fades.... Deixau queteixeixin el vostre tarannà i la vostra joia de viure. Recordau, quan us mirau al mirall veis l’únicapersona responsable de la vostra pròpiafelicitat. Vosaltres teniu la clau per obrir i tancarla porta del somnis, la porta del món de lafantasia.

SOMNIEU.És clar que sí, somniem constantment.ESPEREU MASSA.

És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.VOLEU MASSA.És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.

TENIU MASSA PRESSA.Sí, és clar que sí, caminar, arribar,

recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.Sí inevitablement, el somni d'avui com a

possibilitat del demà.ESPEREU MASSA.

És clar que sí, i no ens fa cap vergonyaésser esclaus de l'esperança.

VOLEU MASSA.És clar que sí, és el nostre dret rabiós, iencara més el nostre deure.EXIGIU.

És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,i tanmateix, millor així,

millor un poble que es mou,encara que, a vegades, precipitadamentencara que, a vegades, massa prudent,

encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,encara que, a vegades, sublim,millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d'interessos.Per això, que ningú no s'avergonyeixi de dir, que ningú no s'avergonyeixi de cridar:somniem, si, constantment, somniem sense límits en els somnis,somniem fins l'inimaginable.Somniem sempre,i ho esperem tot, hem après l'art d'esperar, aquest art d'esperaren nits interminables d'impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,i ho volem tot, volem l'impossible per a arribar al possible,volem el possible per a arribar a l'impossible;millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d'interessos;per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEUÉs clar que sí! constantment, somniem sempre.Si en dieu: ESPEREU MASSA.És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.Si ens dieu: VOLEU MASSA.És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

4 OPINIÓ

Com recull el currículum actual de la segona llenguaestrangera a les Illes Balears, les llengües són un elementclau en el procés d’afirmació de la identitat europea,oberta, plurilingüe i de gran riquesa cultural. El Conselld’Europa recomana l’assoliment d’un cert nivell decompetència comunicativa en més d’una llenguaestrangera i considera que el ric patrimoni de les diferentsllengües i cultures d’Europa constitueix un recurs comúmolt valuós que s’ha de protegir i desenvolupar.En aquest sentit, la Unió Europea ha portat a terme, alsdarrers anys, una sèrie d’iniciatives per fomentarl’aprenentatge de llengües estrangeres, com ara elsprogrames d’intercanvi Leonardo o Comenius, i un projected’àmbit europeu, el Portfolio de les llengües, el qual preténdotar els estats membres de la Unió Europea d’un sistemaorganitzatiu comú que permeti la convalidació ihomologació d’estudis, fomentar l’estudi de les llengüesestrangeres i assolir els mateixos objectius i continguts atots els estats membres. A més a més, s’ha posat en marxauna nova iniciativa: el marc comú europeu de referènciaper a les llengües.A les Illes Balears, la importància del turisme, la diversitatcultural de la població i les relacions comercials i culturalsconverteixen en imprescindible l’aprenentatge de llengüesestrangeres, com ara, l’alemany i el francès, segonesllengües estrangeres presents a l’IES Santanyí.

L’APRENENTATGE DE LLENGÜESESTRANGERES: UN NOU REPTE PER A UNA

SOCIETAT MULTICULTURAL I INTERCULTURALBartolomé Buades

Sabíeu que …

A continuació, vos presentam algunes curiositats i fetssingulars de la cultura alemanya:

Segons les darreres estimacions, el lèxic alemany està formatper unes 450.000 paraules aproximadament. Ben segur, que jatenim molta feina avançada: blau, Hotel, Tomate, Pizza, Taxi ... .

Hi ha una expressió en alemany, Das kommt mir Spanisch vor(Això em sona a espanyol), la qual s’utilitza per fer referència aallò que ens resulta estrany o no entenem el que es diu perquèel contingut no ens és familiar. L’orígen d’aquesta expressió esremunta a l’època de Carles V, devers l’any 1519, quan la cortalemanya no entenia l’idioma del nou Emperador, d’origenespanyol.

Si voleu conèixer Alemanya, és un bon moment per visitar laciutat de Weimar a causa de les diferents celebracions quetenen lloc enguany. Se celebra el 250è aniversari del naixementdel genial escriptor Friedrich Schiller, 90 anys de laproclamació de la República de Weimar i l’aparició del’Escola de disseny i arquitectura de la Bauhaus. Hi ha al’abast un ampli programa d’activitats i exposicions per a totsels gustos.

El psicòleg Karl Peglau va crear l’any1961 la figura de l’Ampelmann oAmpelmännchen (figura masculina decolor vermell o verd amb capell) perals semàfors dels carrers de les ciutatsde l’antiga RDA. L’any 2004 vaaparèixer a les ciutats de Dresden iZwickau la versió femenina conegudacom Ampelmädchen.

La coneguda marca de llepoliesHaribo és l’acrònim del nom i lloc denaixement del seu creador, HansRiegel, nascut a Bonn.

Mozart va néixer el 27 de gener de1756 a Salzburg, Àustria. Va serbatejat amb els noms de JohannesChrysóstomus WolfgangusTheophilus Mozart; més endavant elseu pare canvià ‘Wolfgangus’ per‘Wolfgang’ i ‘Theophilus’ per‘Amadeus’.Adrián Romero, PQPI

ACTUALITAT 5

De l’1 al 21 de desembre es va poderveure l’exposició La mar de llengües.Parlar a la Mediterrània a l’Hort delRei de Palma. És una exposicióproduïda en el marc dels actes queLinguamón – Casa de les Llengüesha realitzat el 2008 en motiu del’Any Internacional de les Llengües ide l’Any del Diàleg Intercultural.També hi han col·laborat altresinstitucions com la Generalitat deCatalunya, el Govern de les IllesBalears, el Consell de Mallorca i laUniversitat de les Illes Balears. Sensdubte es tracta d’una exposició queens convida a la reflexió, a latolerància i a l’acceptació de ladiversitat, tot en un marc bendocumentat i lúdic, que ens permetescoltar fragments de diversesllengües (croata, turc...), divertir-nosaprenent l’origen de moltes de lesnostres paraules més quotidianes oescoltar l’opinió de gent procedentde llocs tan diferents com el Marroc,Romania o Eslovènia en relació al’aprenentatge de llengües, i tot ambel rerafons de la mar Mediterràniacom a eix cultural i com punt d’unióper a tota aquesta diversitat deparlants.

LA MAR DE LLENGÜESFrancesca M. Vallbona

c o m p a r t i e n .D’aquesta manerahan fet elspaisatges, lescuines, les cases iles llengües,sobretot lesllengües.Les llengüesconstitueixen laclau de volta de lescultures. Ensvinculen al passat iens projecten vers el futur. Un futurque volem compartit, més encara a laMediterrània, una regió del món quealguns pretenen frontera decivilitzacions i que nosaltresreivindiquem com a espaid’intercanvi.L’exposició La mar de llengües permetobservar la Mediterrània des d’unaòptica no gaire habitual: la de lesseves llengües. Linguamón – Casa de les Llengüesés un organisme dedicat a la difusiódel coneixement sobre la diversitatlingüística i a l’impuls d’iniciatives alvoltant de les llengües quecontribueixin al desenvolupamentde la nostra societat en l’entornglobal del segle XXI. Proposa unmodel de multilingüisme equitatiuon la potència d’unes llengües nocomporti la desaparició de les altres.Una mirada basada en la riquesa quesuposa aquesta diversitat i en lespossibilitats que ens ofereix.En el segle XXI el continenteuropeu cada cop es reconeix mésmultilingüe. L’aposta per un planetaecològicament sostenible avuitambé és una aposta per lasostenibilitat lingüística quegaranteixi la supervivència de lesllengües al marge del nombre deparlants o del pes polític i econòmicque tinguin. Perquè la pèrdua d’unallengua no comporta només la sevadesaparició sinó també la d’unacultura i d’una identitat. Darrere deles llengües hi ha persones i poblessencers.

A la Mediterrània, la paraula culturas’escriu en plural. Els poblesd’aquesta mar entre terres han pogutcompartir perquè, primer, han sabutcrear; i han tornat a crear mentre

Totes les llengües són importants iserveixen per comunicar-nos, pensari crear noves eines i màquines,expressar sentiments o resoldreconflictes a través del diàleg, almarge del nombre de persones queles parlin. De fet, per una comunitatlingüística, la llengua pròpia és la quepot fer millor aquestes funcions. Linguamón treballa perquè esreconegui el valor de cada llengua,per facilitar-ne la convivència icoopera amb especialistes iorganitzacions que comparteixenaquests objectius. Sense oblidar, enun món connectat a Internet, lanecessitat que totes les llengüespuguin ser presents en la societat dela informació i en les novestecnologies.Així, aquest organisme treballa per:Promoure el coneixement i elrespecte a la diversitat lingüística.Afavorir que es reconegui el valor decada llengua per a la comunitatlingüística respectiva i per a lahumanitat.Contribuir que es valoril’aprenentatge de llengües com uninstrument del desenvolupament deles llengües del món.Participar en l’impuls i la difusió deproductes d’enginyeria lingüística.Establir una xarxa de col·laboraciónacional i internacional amborganismes amb objectiuscoincidents.

Pots trobar més informació i enllaçosd’interès a www.linguamon.cat.

6 ACTUALITAT

IN MEMORIAM

Dia 2 de gener va morir l’alumne de 1rd’ESO Jack Innes. Els seus companysvan llegir uns textos i després van penjar-los com a acte d’homenatge. Des d’aquíel nostre condol a la seva família.

PERSONAL D’OFICINESRedaccióDurant els deu anys de vida de l’IESSantanyí han passat moltes personesper les oficines per tal de dur a termeles tasques administratives. Des de faun temps comptam amb un personalmés estable. Per això hem parlat ambelles perquè ens contin en quèconsisteix exactament la seva feina icom veuen l’institut.Na Cristina Hidalgo va arribar el mesde juny. És la cap de secretaria i abanshavia treballat a una escola deprimària.Na Cati Galmés és l’auxiliaradministrativa i és a l’institut des de fados cursos.Les principals tasques quedesenvolupen es poden dividir en dosgrans grups: el primer, les relacionadesamb l’alumnat i el segon, lesrelacionades amb el professorat.

FESTA DELSBUNYOLS 2008

Segon de batxilleratCom cada any, a mitjans d’octubre,celebràrem la festa de les Verges ambuna bunyolada. Els alumnes de segon debatxillerat vàrem ser els encarregats dedur-la a terme per tal d’aconseguirdoblers per al viatge d’estudis. Desd’aquí, un agraïment per a totes lespersones que varen col·laborar i, moltespecialment, per a Francisca Barcelóque ens va ajudar tot el matí ambl’elaboració dels riquíssims bunyols.

Quant a les primeres, totes duess’encarreguen de la matrícula delsalumnes a començament de curs amb lacorresponent actualització de dades, dela tramitació de documents com perexemple certificats de notes, trasllatsd’expedients, control de les faltesd’assistència, butlletins de notes,expedició dels títols d’ESO i batxillerat,de la selectivitat, de beques...I quant a les segones, actualització dedades del professorat i introducció de lesnoves, tramitació de documentació combaixes, etc, fent una mica de pont entrela conselleria i el professorat, introduccióde notes al programa de gestió... També s’ha de dir que la seva funció ésmolt important ja que són unes de lespeces més imprescindibles perquè totl’engranatge de l’institut funcioni ambfluïdesa.

NOTA D’AGRAÏMENTL’IES Santanyí agraeix al’Ajuntament de Santanyí lacol·laboració que ens haconcedit per la compra dematerial per a l’aula deRestaurant i Bar, ja que aixòens ajuda a millorar la nostra

t a s c adocent i laqualificaciód e l sn o s t r e salumnes.

ACTUALITAT 7

1.-On vares estudiar?A Felanitx, des dels meus inicis fins a batxiller.Després vaig estudiar Magisteri a Palma.2.-Quins records tens dels teus mestres quaneres petita?Tinc records molt bons.Vaig aprendre coses moltprofitoses i interessants per al meu futur.3.-Sabries explicar-nos algun record de la tevainfantesa?Els meus viatges durant lesvacances a la península per visitarels meus padrins i familiars, gaudiramb els meus cosins de les nitsestiuenques (jugant al carrer fins aben tard) i, també, anar fins a lamar per veure com arribaven lesbarques dels pescadors.4.-Per què vares voler serprofessora?Perquè sempre m'ha agradat l'ensenyança, i per a miés molt important estar en contacte amb vosaltres iveure com creixeu.

N’HELENAAriadna Herrera, Maria de los Ángeles Garrones, 1r ESO E

5.-A quantes escoles has treballat?No he treballat a moltes escoles: Les meves escoleshan estat: Sant Josep (Eivissa), Algaida, Ses Salines,Felanitx, Colònia de Sant Jordi i Cala d'Or.6.-Quants d'anys fa que ets directora?Sóc directora fa, més o menys, uns 15 anys.7.-Consideres que és difícil fer de directora?Té les seves coses bones i les seves coses difícils,però l’important per a mi és la comunitat.

8.-Què t'agrada més fer dedirectora o de professora?M'agrada ajudar i ensenyar.9.-Quines activitats feis alcentre?L'hort escolar, l'ús de les novestecnologies dins l'aula, atenció a ladiversitat, els intercanvis escolars,les activitats extraescolars i l'escola

d'adults.Gràcies per la teva col·laboració.Gràcies a vosaltres, doneu records a tots i a totesels que em coneixen. Aquí em teniu per ajudar-vos.

DE TALLERS PER “LA CAIXA”

Els alumnes de 3r d’ESO vàremgaudir, dia 22 de desembre, d’unmatí científic al Gran Hotel dePalma. Allà vam realitzar dos tallers.En el primer, de reaccionsquímiques, vàrem participar enl’elaboració de diferentsexperiments químics espectaculars.En el segon ens varen contar cosessobre meteorologia.

N’Ariadna i na Mari són dues alumnes de 1r d’ESO que han començat a l’institut aquest curs, coma exlumnes de l’escola de Cala d’Or han volgut entrevistar Helena Rodríguez, la seva directora.

ELS PRIMERS DE SEGONEls alumnes de 2n ESO D vàremdecidir decorar la nostra classe, undia que fèiem matemàtiques, amb lanostra tutora. Va sortir la idea depenjar els nombres primers, ja queno hi havia manera que ensquedassin dins la memòria. Aquestaidea fou pensada i acceptada per tots.Així que els deures de matemàtiquesper al dia següent foren: dur dos

Miquel Vidal, 2n ESO D

nombres primers elaborats el mésoriginal possible. Hi va haver de tot: de cartró, depaper, de cartolina, de retxes, depunts, de tots els colors, dereciclatge, de colage, etc. Vàremaferrar-los a la paret de dalt, enforma d’espiral. La classe que noestava decorada, ara ho estava mésque mai.

Maria Antònia Pons

8 ACTUALITAT

Finalment la jornada va acabar amb l’arribada dels Reisd’Orient la qual va ser molt divertida i va atraurel’atenció de tot el públic.Com sempre volem agrair la participació i lacol·laboració de tots els que van fer possible que lajornada fos un èxit.

El darrer dia de trimestre, dia 23 de desembre, ja ambtot a punt per a les vacances, es van realitzar els jatradicionals tallers de Nadal. Enguany hi va haver molton triar: taller de salut on es va poder aprendre apreparar postres saludables i a controlar la nostraalimentació, taller de sabó i de sals de bany, taller decuina grega, taller de ball de bot, taller de rock, demalabars, de confecció d’objectes amb materials dereciclatge i projecció de diversos documentals. Tambés’ha de destacar que els alumnes de 4t prepararen unaxocolatada per a tothom i els de 3r torrons i altrespostres nadalenques.

TALLERS DE NADAL 2008Redacció

ACTUALITAT 9

Dia 10 de desembre va quedar constituït el nou consell escolar. Després de les eleccions realitzades, per aquesta renovació de laprimera meitat, en el sector de professors, en el d’alumnes i en el de pares, ha quedat format per les següents persones:

Equip directiu

NOU CONSELL ESCOLAR

• Establir les directrius per al’elaboració del Projecte educatiu,aprovar-lo i avaluar-lo, sense perjudicide les competències que el claustre téatribuïdes en relació a la planificació iorganització docent. Així mateix,establir els procediments per a la sevarevisió.• Conèixer les candidatures a ladirecció i els projectes de llei presentatspels candidats.• Participar en la selecció de director/adel centre en els termes establerts perla LOE. Ser informat del nomenamento cessament dels altres membre del’equip directiu. Si s’escau., amb l’acordprevi dels seus membres, adoptat permajoria de dos terços, proposar larevocació del nomenament a direcció.• Decidir sobre l’admissió d’alumnes,d’acord amb la normativa vigent.• Aprovar el reglament de règimintern.

• És informat de la resolució delexpedients disciplinaris i de la mediacióde conflictes del centre. Quan lesmesures disciplinàries adoptades peldirector/a corresponguin a conductesque perjudiquin greument laconvivència del centre, el consellescolar, a instància de pares o tutors,pot revisar la decisió adoptada iproposar-hi, si s’escau, les mesuresoportunes.• Aprovar el projecte de pressupost del’institut i la seva execució• Promoure la renovació de lesinstal·lacions i equipament del centre ivigilar la seva conservació.• Aprovar i avaluar la programaciógeneral anual, respectant els aspectesdocents que són competències delclaustre.• Aprovar i avaluar la programaciógeneral de les activitatscomplementàries.

Presidenta: Francesca SuauCap d’estudis: Llorenç CaldenteySecretària: Fina HisadoRepresentants del professorat: Simó Amengual, Blai Bonet, Margalida Bonet, Francisca Roig,Tomeu Sitjar i Francesca VallbonaRepresentants de l’alumnat: Maria Antònia Roig, Marta Salom i Jordan ThomasRepresentants dels pares i mares: Amparo García, Joana Maria Grimalt i María José SantaellaRepresentant d’administració i serveis: Magdalena BorràsRepresentant de l’ajuntament: Andreu Server

• Fixar les directrius per a lacol·laboració de l’Institut amb altrescentres, entitats i organismes, amb finsculturals, educatius i assistencials.• Analitzar i avaluar el funcionamentgeneral de l’Institut, especialmentl’eficàcia en la gestió dels recursos, aixícom l’aplicació de les normes deconvivència i elaborar un informe ques’inclourà en la memòria anual.• Analitzar i avaluar l’evolució delrendiment escolar general de l’Institut.• Analitzar i avaluar els resultats del’avaluació que, de l’Institut realitzil’Administració educativa o qualsevolinforme referent a la seva marxa.• Informar la memòria anual sobre lesactivitats i situació general de l’Institut.• Conèixer les relacions de l’Institutamb les institucions del seu entorn iamb els centres de treball.• Qualsevol altra que li atribueixil’Administració educativa.

COMPETÈNCIES DEL CONSELL ESCOLAR

10 ACTUALITAT

Va ser un dia de molt de fred, però va valer la pena.L’itinerari recollia els principals edificis modernistes de laciutat; un per un, anàrem visitant tots aquests edificis idesprés d’una breu introducció artística al Modernisme iuna aproximació històrica i arquitectònica, la professorade català va fer una lectura de textos molt interessant,relacionats directament amb el tema, com per exemple, elque es va llegir a davant Can Rei de Gabriel Alomar(Palma, 1873-El Caire, 1941), el qual fou intel·lectual,polític, assagista i poeta. Va ocupar diversos càrrecspolítics durant la segona República i, durant la guerra civil,a Egipte, on va romandre exiliat i hi va morir. Com apoeta assumeix profundament les directrius delModernisme, tant a nivell estètic com a nivell ideològic.De la seva obra destaca l’assaig El futurisme i el recull depoemes La columna de foc.

VISITA MODERNISTA PER PALMAFrancesca Vidal, Francesca M. Vallbona

El Modernisme, aparegut a finals del segle XIX i principisdel segle XX, és un art cosmopolita i urbà, patrocinat per laburgesia com a expressió del seu poder. Habitatges, hotels,teatres, cafès, es construiran en el nou estil. És un art total,que integrava l’exterior i l’interior de l’edifici,l’arquitectura amb el mobiliari, els objectes, les teles, elsornaments, fins i tot els vestits i les joies.La inspiració es troba bàsicament en la natura, formesvegetals i animals dominen en aquest art.A Catalunya, el Modernisme és molt més que unmoviment artístic, és un moviment cultural ampli(inclou arquitectura, arts plàstiques, literatura...), fruit d’uncontext socioeconòmic determinat: el grandesenvolupament de la burgesia catalana i la sevavoluntat de posar la cultura del país al nivell de l’europea,com a expressió d’un desig de modernització. Per altrabanda, té una connotació nacionalista clara: elModernisme es veu com un art propi de Catalunya i comuna via de reforçar la seva identitat nacional.Catalunya i, especialment Barcelona, es poden considerarzones centrals dins la producció d’obres modernistes od’art nouveau, superant fins i tot en importància a nucliscom París o Brussel·les. La resta d’Espanya formaria partde la perifèria, tot i que hi trobam alguns exemples fruitde l’adopció de l’estil de moda.

Els principals representants del Modernisme català foren:Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i AntoniGaudí.A l’anomenada “mançana de la discòrdia”, al Passeig deGràcia de Barcelona, es juxtaposen tres edificis cabdalsd’aquests tres mestres: la Casa Lleó i Morera de Domènechi Montaner, l’Institut Ametller de Puig i Cadafalch i la CasaBatlló d’Antoni Gaudí; en ells podem apreciar els tretsdistintius de cadascun d’ells.

Floràlia Simfonia elegíaca (dedicat a Santiago Rusiñol)

En cada flor se tanca una penyoradel cor humà; les ànimes unirenespirituals trofeus a cada branca.Les dàlies són ardents escarapel·lesi les hortènsies virginals insígnies.Els girasols murmuren les ufanesdècimes dels galans a les hermosessobre els teatres de les corts caigudes.Les magnòlies s’esplaien en floridesde blancor lluminosa, i els geranisiris de pau congrien sobre els núvolsdels atapits fullatges amorosos (...)

El passat divendres 28 de novembre, els departaments de Llengua i literatura catalana i el deCiències socials organitzaren una visita a Palma amb els alumnes de 2n de batxillerat per talde conèixer millor el Modernisme, tant en el seu vessant literari com arquitectònic.

ACTUALITAT 11

Les obres modernistes més significatives de les Balears estroben a Palma i Sóller i cal diferenciar les fetes pels gransmestres i els seus deixebles, de les d’alguns arquitecteslocals.Dins el primer grup estarien: la reforma de Gaudí i Jujola la Seu, i el Gran Hotel obra de Domènech i Montaner.D’un dels ajudants de Gaudí a la Seu, Joan Rubió iBellver són el Banc de Sóller i la façana de l’esglésiaparroquial d’aquest poble. Els arquitectes locals són molt més eclèctics, això vol dirque faran indistintament edificis modernistes o en altresestils. Un exemple és Gaspar Bennàssar autor delsmagatzems de L’Àguila, amb components neoàrabs iobres pròpies de l’arquitectura del ferro com l’Escorxador.Lluís Fortesa Rey, argenter de professió, dissenyà lafaçana de casa seva (al costat de l’Àguila) una de les mésgaudinianes de Ciutat.Francesc Roca i Simó fou l’autor de Can Casasayas a laPlaça del Mercat.Vàrem visitar pràcticament tots aquests edificis i algunsaltres com Can Corbella, neoàrab, o el Forn des Teatre,acabant la ruta modernista dins de la Seu, on explicàremdetalladament la intervenció d’Antoni Gaudí i parlàremde la polèmica que aquesta intervenció va provocar en elseu moment, és a dir, a principis del segle XX. Ens va anarmolt bé poder entrar dins la Seu just en el moment en quècomençava a ploure ja que la visita hagués acabat benpassada per aigua.Després de tot això, encara ens va quedar mitja horeta peranar a fer un cafè ben calentet.

Equip directiu

Entre altres mesures educatives per millorar la qualitat il’equitat de l’educació, com són l’atenció a la diversitat ila concepció d’un sistema educatiu més flexible, es fanecessari arbitrar mesures que propiciïn la millora delsresultats acadèmics. Per aquest motiu, la Conselleriad’Educació i Cultura considera important elreconeixement de l’esforç com a estímul que propicia lamotivació pels estudis i la formació personal.La creació dels premis per l’alumnat d’educaciósecundària que ha realitzat un esforç personal i que hademostrat al llarg de tota l’etapa un aprofitamentacadèmic excel·lent és una de les actuacions queincideixen en la consecució d’un sistema educatiu queinclogui excel·lència, equitat, igualtat d’oportunitats ipossibilitats de desenvolupament individual.S’han atorgat dos tipus de premis: premis a l’esforçpersonal i premis al rendiment acadèmic excel·lent del’alumnat d’educació secundària obligatòria.La consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, valliurar dia 27 d’octubre aquests premis corresponents aMallorca, que en aquesta primera edició han distingit untotal de 99 estudiants de centres d’aquesta illa. Entre ells,hi ha quatre alumnes de l’IES Santanyí: Joana MariaMarimon, Maria Antònia Roig, Marina Sitjar i HéctorQuintela. Des d’aquí, l’enhorabona a tots quatre!

PREMIS PER L’ALUMNATD’ESO CURS 2007-2008

Els premiats: Héctor Quintela, Joana MariaMarimon, Marina Sitjar i Maria A ntònia Roig.

Adreces d’interèswww.wikipedia.org/wiki/catedral_de_palmawww.catedraldemallorca.orgwww.conselldemallorca.cat/altramallorca/catala/cap9/index.htmwww.wikipedia.org/wiki/Modernismewww.xtec.net/trobada/modernis/www.bcn.es/turisme/catala/turisme/llocs/14_0.htm

Adreça any Gaudí: www.gaudi2002.bcn.es

12 ACTUALITAT

Dijous 22 de gener de 2009, els alumnes de PQPId’auxiliar de serveis de restauració varen participar a lamostra de formació professional que s’ha celebrat alrecinte firal de l’aeroport.

ELS ALUMNES D’AUXILIAR DE SERVEIS DERESTAURACIÓ PARTICIPEN A LA MOSTRA DE

FORMACIÓ PROFESSIONALTomeu Estelrich

Varen elaborar tres còctels sense alcohol: Caribe blue,Apple sparkle i Lisa Simpson. Prèviament, a classe, elsalumnes havien seleccionat aquestes tres begudes d’entreuna llarga llista de possibilitats, les qualshavien preparat i tastat fins arribar aaquesta selecció final.Durant tot el matí l’afluència de gentva ser contínua i nombrosa. Es va servirun milenar de còctels. Els alumnes s’ho passarend’allò millor ja que varen poder posar en pràctica elque han après fins ara.Per acabar, vos afegim els ingredients dels nostrecòctels per si els voleu preparar a casa vostra. Es tractad’unes begudes del tot saludables. Vos recomanampreparar-les ambcoctelera, però heude saber que no hipodeu posar lesbegudes amb gas,s’han d’afegirben fresquesal final.

Caribe blueBlue Tropic-7 up

Apple SparkleSuc de poma -7 up - granadina

Lisa SimpsonGranadina-7 up

ACTUALITAT 13

Comissió Ecocentre

RECOLLIDA PEL RECICLATGED’OLI DOMÈSTIC

SABIES QUE?L’oli vegetal és un producte contaminant, demolt difícil tractament i que no s’elimina entirar-lo per les tuberies.

Les conseqüències són:- L’oli que s’aboca per l’escurador provoca unmal funcionament de la depuradora i delclavegueram.- 1 litre d’oli usat llençat contamina 1 milió delitres d’aigua.- 1 litre d’oli usat por arribar a formar una tacade 4.000 m2.

QUÈ PODEM FER?

En el nostre IES Santanyí volemcontribuir amb el reciclatge de l’olidomèstic usat. Per això cal:

- Guardar dins una botella l’olidomèstic usat o brut.- Els divendres a les 8h els alumnespodran portar les botelles plenes al’institut on es buidaran dins uncontenidor. Cada alumne que portiuna botella serà anotat en una llista iel guanyador, a final de curs, obtindràuna gratificació.- Quan el contenidor estigui ple,l’empresa encarregada vindrà arecollir-lo i el durà a reciclar.

Pretenem que, amb la campanya de recollida d’oli usat, aquest oli es recicli perelaborar sabó o productes de cosmètica o per crear biodièsel, combustible quecontamina menys que el gas-oil.

LES JOIES DE TPPGuillem Estelrich

Capsetes de fusta realitzades pelsalumnes Jesús Gil, José MiguelMoreno, Carlos David Rojas iJack Innes.

Espalmatori realitzat per DiegoMaya. V eim l’autor ben orgullósde la seva obra.

14 ACTUALITAT

POST-DATA LA MAR

El cel té un forat

de gat perquè passin les barques.

Tots els peixos de la mar lleneguen per davall l’horitzó com a cartes ensenyades.

Jo sent potades, i tu? Què te pareix si trèiem busca? Arremolinem-nos-hi!

Quins orgues! Sempre heu de dar la culpa a la mar de tot el que us passa.

-Ai, ai deueta, ta mare!-. llevau-me aquesta palmera!

LES ILLES

Les illes enramades de savines i de somnis de gavines engronxades per la mar. Qui us reveurà sense plorar?

Les albes batejant l’alta muntanya i omplint la terra plana de remors i mitges llums. De la llar, fum de pau, perfum.

I el blau sense fites... I els blancs farbalans que broden les ones les ones del mar i els pàmpols que escolten la cançó del blat.

Les illes coronades com núvies de mil boires i falzies i de flors blanques i grins i cor endins, remor de pins. Els homes entrecavantl’esperança i portant ansa per ansa la somada de la Sort i a bé coll la mort i el sol.

15ACTUALITAT

amb els Països Catalans, va morirel 15 de febrer de 1995.

Des del 2002 s’atorguen elspremis Guillem d’Efak deTextos de teatre infantil ijuvenil a Vilafranca de Bonany.

Comissió Literària i de Normalització Lingüística

GUILLEM D’EFAK: HOME POLIFACÈTIC, ESCRIPTOR I MÚSIC

(Guinea, 1929 - Palma, 1995).Guillem d’Efak va ser traslladat aManacor, amb dos anys, on passàla infantesa i joventut . Homepolifacètic i de rica personalitat,treballà com a guia turístic,veremador a la Catalunya Nord ,miner a Lorena, actor, poeta,cantant...

L’any 1954 aconseguí el seuprimer guardó literari i el 1956 vaveure editat el primer llibre, Elpoeta i la mar. Debutà amb ungran èxit el 1965 al Teatre Romeade Barcelona. Allà, va obrir, ambel mallorquí nom de La Cova delDrac, un cafè teatre que vaservir de plataforma culturald’animació. Va participar delmoviment de la Nova Cançó.

La seva persona resta oblidadaper les institucions, però el seutreball i lluita han quedat entre lagent. Compromès políticament

OBRATreballà la cançó popularmallorquina, el blues i el jazz, i actuà aAndorra, Catalunya, Londres,Mallorca, Perpinyà i Zuric. Gravàdiversos discs, tant amb cançonsseves com d’altres (Veu de Mallorca,Blues, Balada d’en Jordi Roca, Cançóde Son Coletes, Cançó per lesdones...)

Com a escriptor cultivà la poesia(Elpoeta i el mar, 1965, Madona i l’arbre,1969, El poeta i la nina, 1974, Erosfera,1982), el teatre ( J.O.M., 1967, La mortde l’àvia, 1968, Paisajexlindos, 1988) i lanarrativa (Les vacances d’en Jordi, 1968iLa ponentada gran, 1975).

PremisArtur Martorell 1965 pel disc ElDimoni CucarellSant Jordi d’Or 1967 per Plou i fa solCarles Riba 1969 per Madona i l’arbreCiutat de Palma 1973 per la novaversió en dos actes de J.O.M.

Enllaços externs

Guillem d’Efak a Mag Poesia.

Guillem d’Efak a Els movimentsliteraris contemporaris a les Balears.

Guillem d’Efak al web de laCAL.

Fitxes dels llibres Gimnèsies iPitüses (el regne al mig del mar) iTeatre a El Gall Editor [1]

Youtube-Guillem d’Efak “Estictan sol” (mini documental)

Youtube-Poesia de Guillemd’Efak interpretada per JoanManuel Serrat “Blues en sol”.

Bibliografia

Poesia: Poemes, cobles i cançonetes (1956-1993). Sa nostra, Manacor, 1994. (A més decançons i poemes no publicats, conté els llibres publicats anteriorment: Elpoeta i la mar, El poeta i la mina, Madona i l’arbre, Erosfera, Poeta en bicicleta). Tampoc el foc. Esquerra Republicana de Catalunya, Mallorca, 1995. Capellet de vidre. Sa nostra, Mallorca, 1995. El món. Paisatges. Di7, Binissalem, 1997.

Teatre: Teatre. El gall editor, Pollença, 2000.

Narració:La ponentada gran. Tià de sa Real,Manacor, 1979

Discografia: Guillem d’Efak, discografia completa.Blau, Palma, 1997.

Sobre Guillem d’Efak:Mestre, Bartomeu. Balada d’en Guillemd’Efak. Documenta Balear, Palma,1997.

16 ACTUALITAT

IX CONCURS LITERARIPREMIS DE CREACIÓ LITERÀRIA ANTONI VIDAL FERRANDO

L’IES Santanyí organitza, en aquesta novena edició, un concurs literari amb les següentscategories:

NARRATIVA- Alumnes de 1r cicle (1r i 2n d’ESO)- Alumnes de 2n cicle (3r i 4t d’ESO)- Alumnes de Batxillerat (1r i 2n)POESIA

Per a tots els nivells.BASES

Les narracions i les poesies han de ser de tema lliure, originals i inèdites, i han d’estar escrites enllengua catalana.

Els textos es podran presentar a mà o mecanografiats i en fulls escrits a una cara a un espai.L’extensió màxima serà de 4 pàgines per a les narracions. Els poemes hauran de tenir un mínim de

10 versos.Les narracions i els poemes s’hauran de presentar a secretaria dins un sobre gros on figurarà el

títol i el curs de l’alumne/a. Dins el sobre hi ha d’haver:- una còpia del text.- un sobre petit tancat on s’hi hagin escrit el títol i les dades personals de l’autor.El jurat estarà format per professorat de diversos departaments, un membre de l’AMIPA i un

escriptor.Hi haurà quatre primers premis de 60 euros cada un i quatre segons premis de 30 euros. A més de

lots de material audiovisual i literari en català.Es poden presentar les narracions i poemes fins dia 27 d’abril de 2009.Els premis seran lliurats en el centre durant la Jornada de Portes obertes que previsiblement es

farà el mes de juny.Si el jurat ho considera oportú, podrà proposar modificacions puntuals d’aquestes bases.

Comissió Literària i de Normalització Lingüística

Des de la Comissió Literària i deNormalització Lingüística enguanyhem previst diverses activitats perpromoure l’ús del català com a llenguavehicular al nostre Centre, sempresota un prisme positiu vers la realitatmulticultural de les nostres illes.Com cada any, se celebrarà el ConcursLiterari, premis Antoni VidalFerrando, en els quals tot l’alumnatpodrà participar amb creacionspròpies narratives i poètiques (lesbases apareixen a continuació).Enguany volem commemorarl’escriptor Guillem d’Efak, per tal dedonar a conèixer la seva figura idivulgar-ne la seva obra. A més, enguany seguirem amb les“parelles lingüístiques” que

consisteixen a fer grups d’alumnesaprenents i alumnes ensenyants. Elpropòsit d’aquestes parelles és, peruna banda, ajudar l’alumnat ambproblemes d’expressió oral enllengua catalana, que normalment estracta d’alumnat nouvingut; i perl’altra, crear la figura de l’alumne/atutor que dóna suport de formapositiva la tasca duita a terme per laresta d’educadors del Centre.Cal esmentar que aquest curs tambés’han posat en marxa diversesnotificacions que es fan arribar acada aula sota el nom de “CNLINFORMA”, on periòdicament esdonen una sèrie de referènciesgramaticals i lèxiques d’ús comú encatalà.

PROPOSTES DE LA CLNL PER AL CURS 2008-09

ENTRETENIMENTS 17

Al país del Cangur juguen a dards ambuna diana com la que podeu veure en lafigura de dalt. La puntuació de cadazona (A, B, C i D) és inversamentproporcional a l’àrea de la zona. Si undard que es clava a la regió B dóna 10punts, quants punts s’obtindran sis’encerta a la regió C?A) 5 B) 8 C) 16 D) 20 E) 24

La figura representa el camí que haseguit una formiga per anar des delvèrtex A fins al vèrtex B d’un cub de12 cm d’aresta, movent-se sempreper la superfície del cub. Quina és lalongitud total del recorregut de laformiga?A) 48 cm B) 50 cm C) 60 cm D) 66 cmE) Depèn del punt P on s'ha decidita travessar la cara frontal.

Una partícula es mou a partir de l’origenen un pla amb un sistema de coordenades.Durant el primer segon es mou del’origen al punt (1, 0). Després es mouseguint l’esquema que es mostra en lafigura de la dreta, sempre a una velocitatigual a 1 unitat de distància per segon isempre paral·lelament als eixos. En quinpunt es trobarà la partícula al cap de 2minuts de començar el moviment?A) (10, 0) B) (1, 11) C) (10, 11)D) (2,10) E) (11,11)

Joan Torrens, PQPI

Activitats extretes de les proves Cangur de l’any 2005.Si en vols veure més, trobaràs l’enllaç a la pàgina del departament dematemàtiques.

FENT EL CANGUR

18 CREACIÓ

De l’horror condemna/ l’ànima enpena, sense abric, que en càstigsempitern, ràpid segueix, cruelpersegueix, roja flama, de l’infern... A

cada instant, el trull augmenta, i ara espresenta, no ja distant/ vagarósmurmuri/ sens que s’aturi, de granscridòries/ i riallades,/ de discòrdies/endimoniades;/ i ja proper, o enllunyania,/ veren un nan/ que per allàvenia/ sens descansar/ i amb un peudansa/ en mil tornioles/ sobre lesfulloles/ de la verda mar./ Ressona el

Rosa Aguiló, Noelia Ferrer, 1r ESO E

ELS DIMONIS BOIETSEls dimonis boiets són éssersimaginaris que quan es troben unapersona sempre li demanen feina omenjar.Conta l'arxiduc Lluís Salvador, tanaviat va haver replegat un bon feix deles nostres rondalles, que per la zonade Calvià i Capdellà hi ha les Covesdels Armaris, que segons sembla sónles cases dels dimonis boiets.Aquests éssers eren molt punyetersi feien moltes malifetes. Era creença popular que aquestamena de gnoms illencs existien.Afegeix l'arxiduc que aquestspetits éssers no tenien aturall; quela seva curolla era fer molta feina imolt de trull.El gran poeta, i escriptor, francèsVíctor Hugo també en parlà i els posàen vers:“És nit velada, profunda, callada... Nos’escolten sorolls la calma torbar, notenen accents les ones, els vents.Semblen dormir el camp i la mar.Encara lleuger, feble, tot va, combrunzeig molt llunyà, pel pla, neix unrenou, que no és accent, que alci elvent, ni el proper alenar es sent, del’oceà; és lament sobrehumà, semblantja al gemec amb què clama, ja a l’udolen què brama.

crit/ de veus ques’acosten/campanades brosten/ delmatoll florit./ Com alta xerrada/ d’unagran gentada/ que suara se’n va/ i rered’ella va/ morenta remor.../ I llavors ésque creix. La tempesta reneix. I sona. Itrona. Marmola. Rugeix. I l’àmbitressona, d’un immens fragor. Ah! Són

ells, Déu clement. Són els gnomsnocturnals.../ amb totes llurs veussepulcrals." A Santanyí, també tenim històriesdels dimonis boiets. Diuen queun dia varen aparèixer a lamadona del Pont den Bandera i livaren demanar feina. Aquella

dona tota esglaiada els va demanarque fessin un galliner; i així ho

varen fer. L'endemà, varen tornarcomparèixer a aquella dona i li varentornar demanar feina; la madona els vademanar una soll per tancar els porcs.A l'endemà, ja tenien la feina feta i esvaren tornar a presentar a demanarfeina a la madona. Aquella dona ja nosabia què fer per llevar-se aquellescriatures del davant i els va enviar aS'Amarador a fer la llana neta (era unallana més negra que el cul de la paella).Diuen que alguns matins, poden veureaquests dimonis a S'Amarador queencara intenten fer la llana neta.

Alumnes de 1r ESO E

LA RUTA DE LES RONDALLES

El passat dimecres, dia 3 dedesembre, l'alumnat de 1r ESO vafer una ruta de rondalles que haviaestat organitzada pel departamentde llengua catalana i literatura.Després de passar llista, vàrem pujara l'autobús i vàrem partir cap aManacor. Allà, els alumnes de Tallerde teatre de 2n ESO ens varenrepresentar la rondalla “Les tresfilles del rei”. Un cop berenats, ensvàrem dirigir cap a Felanitx; on,asseguts a la Font de SantaMargalida, ens varen contar lallegenda de la potada del cavall i lade na Maria Enganxa (per cert, ensvaren dir que els dies de vent encarasenten la corriola de la casa

d'aquesta dona). Al final, vàrem pujaral Puig de Randa, a Cura. En aquestpuig, el professor Josep Borne ens vanarrar com va aparèixer el Puig deRanda i també ens va contar que asota d'aquest puig hi ha trescolumnes d'or que aguanten el món(diuen que el dia que caiguin les trescolumnes s'acabarà el món, i ja n'hancaigudes dues).Va ser un matí molt profitós, perquèvàrem poder conèixer aquestesrondalles i llegendes que formenpart de la nostra cultura popular;rondalles i llegendes que els nins iles nines de l'avior escoltaven delsseus padrins, asseguts devora la llarde foc.

19CREACIÓ

POESIA VISUAL1r ESO E

Durant el mes de novembre passat, els alumnes i lesalumnes de 1r ESO E vàrem treballar la poesia visual.Vàrem poder descobrir que els nostres sentiments i lesnostres inquietuds també es poden expressar a través deles imatges. Aquí en teniu algun exemple:

Denisa Petraru 1r ESO E

Jamie Finn, 1r ESO E

Xiao Feng Chen, 1r ESO E

Cristian Rosa, 1r ESO E

20 ENQUESTA

QUÈ FAN ELS NOSTRES EX-ALUMNES?Redacció

Per si no ho sabeu aquest curs 2008-09 l’institut celebra els seus primers 10 anys de vida.L’equip de redacció de Téntol hem pensat anar a la recerca d’exalumnes perquè ens contin quèfan ara, quines experiències recorden de la seva estada a l’institut... En definitiva que ensparlin una mica de les seves impressions i, sobretot, d’allò que fan en aquests moments. Compodreu veure, hi ha molta varietat. Esperam que la seva experiència sigui un punt de referènciai, potser, una ajuda per a tots els alumnes que ocupen ara les nostres aules.

1.- Quin va ser el darrer curs que vares cursar a l’IES Santanyí? Quin any?2.- Quins records tens de l’institut?3.- Què fas ara?4.- Quins plans tens de cara al futur?5.- Què faries si tornassis a l’institut?6.- Què recomanaries als alumnes que ara estudien a l’institut?

Alícia Adrover González1.- Vaig fer segon debatxillerat, era l’any2004!2.- De l’institut el quemés record i supòs queigual que tots, era elmeu grup de classe iamics, que érem molts!Jo venia de s’Alqueria

Blanca i tan sols érem 7 alumnes! I quan vamarribar a Santanyí, érem més de 30!Clar que també es recorden els dos viatgesd’estudis, el de quart d’ESO a París i el desegon de batxiller a Londres, i tot el que vamviure... I els profes que ens van acompanyar iels que no també! N’hem tengut de tot, debons i de dolents i de molt bons!! Ah, tambéme’n record molt de dos sopars que vam feramb els mestres... que divertit!Ah sí! I també m’agradava molt el temps delpati! Ha ha, allà als bancs, al soleiet, menjantel bocata, que havia fet la meva mare, ixerrant amb les amigues, les quals varenresultar ser santayineres i caladoreres!Amigues que encara ho són!3.- Ara ja som universitària de cinquè any!Faig Periodisme a la Complutense deMadrid, i m’agrada molt!4.- Uf! El que més m’agradaria és fer feina deperiodista. A la televisió o ràdio, que és el quehe fet fins ara. Estaria bé donar les notícies...Bé, no ho sé, ja se veurà! I aprendre anglès,clar!5.- Ser més participativa en concursos iaquestes coses (perquè a la revista Téntol síque escrivia sempre) i no tornaria a repetir elbatxillerat humanístic, ja que amb el llatí i elgrec ho vaig passar molt malament. Peròamb na Mireia era tot més fàcil, me’n record.6.- Que mantenguin sempre els amics deveres, que respectin i escoltin els professorsque són els que ens ensenyen, i que estudiïn,que sempre serà profitós.

Maria Inés Clar Jorquera

1.- Va ser l’any 2002/ 03, quan vaigcursar 2n de batxillerat.2.- Molts bons! Érem una classe un poc“mogudeta”, però crec que entre totsvàrem formar un gran equip. Com aanècdota diré, que a l’institut no es feia elviatge de fi de curs a 2n de batxillerat ifou després de la nostra particular guerraamb el professorat, a partir de quan es vaa començar a fer.3.- Estic cursant 6è de Medicina, aBarcelona. 4.- De cara al futur? Enguany, si tot vabé, acabaré la carrera. I a partir del junycomençaré a preparar-me per l’examenMIR (una selectivitat per a metges). Unavegada fet això, m’especialitzaré enalguna cirurgia, que és el que mésm’agrada.5.- Faria el mateix. Gaudir com ho vaigfer d’aquella època. En guard molts bonsrecords, i millors amics.6.- Que sempre que puguin, triin allò queels agradi fer. I que lluitin per arribar aaconseguir els seus objectius.

Maria Àngels González Nevado1.- 2n de batxillerat al20052.- Varen ser uns bonsanys i de vegades elsrecord amb nostàlgia.3.- Estic a launiversitat de les Illescursant el 4t curs de lallicenciatura deHistòria de l'Art.

4.- No estaria gens malament tenir un petitlloc al Louvre, he he!5.- Aprofitaria més les classes!!6.- Als alumnes en general els recomanariaque gaudissin dels anys a l'institut, queencara que ara no ho pensin es troben afaltar ( fer- se major és duríssim) i perdamunt de tot me dirigiria als alumnes queara cursen 2n de batxillerat per animar-los aestudiar allò que desitgen i no allò que témajors sortides! Història de l'Art no estàgens malament!

Ángel Luís Quintela Montano1..- 4t ESO, l'any 2002.2..- Tenc molts bonsrecords; sobretot delsmeus amics, amb elsquals ens dedicàvem mésa riure que a estudiar. Laveritat és que l'institut hacanviat molt en aquests

darrers anys. Una anècdota és que un amic i jo, undia, ens vàrem dedicar a pintar les taules de l'aulade música, i,a més, se'ns va ocórrer signar elsdibuixos; na Francesca Suau ho va veure i ens vacastigar a netejar les taules durant el pati.3.- Treball de tècnic informàtic.4.- Tornar a estudiar; m'agradaria fer una carrera.5.- Crec que no hi tornaré.6.- Que aprofitin el moment al màxim, perquè elsanys de l'institut són inoblidables, és una etapamagnífica de la nostra vida.

21ENQUESTASebastià Galmés Verger

1.- 2on debatxiller, curs2002/20032.- Tenc molts ibons records del’institut, ambmoltes bromes irialles. Fèiemq u a l q u e

animalada però sempre ambconeixement, com anar d’amagat a SaFàbrica. Record els viatges d’estudis,excursions, sopars i marxes amb elsprofessors... fins i tot vàrem quedar adormir a l’institut per manifestar-nos encontra de la guerra. També vàrem anar aun concurs de la TV que se deia Banc dedades 3.- Al 2007 vaig acabar la carrerad’economia, i des de llavors esticestudiant oposicions4.- En aprovar les oposicions ja hoveurem5.- Supòs que el mateix, estudiar i passar-ho bé 6.- Que estudiïn, però que tambéaprofitin tot el que puguin, que riguin ique s’ho passin bé a classe i fora d’ella.És una etapa entranyable que acaba decop i quasi sense adonar-te’n.

Catalina Magdalena Obrador Ferrer1.- Vaig intentar fer el batxillerat però la veritat és que no em va anar gaire bé2.- Crec que si no vaig molt malament el meu darrer curs va ser el 2002.De l’institut vaig tenir molts bons companys de classe, i també grans professors, com podenser en Rafel “Rafi” d’història, en Miquel Amengual, de matemàtiques, i en Toni el meuprofessor d’anglès. I com ja he dit grans amistats que encara perduren.3.- Quan vaig veure que l’institut no m’anava bé, vaig decidir agafar camí cap a estudiarAuxiliar d’Infermeria, i la veritat que és una experiència molt bonica si totes aquestes cosest’agraden. Per tant faig feina a l’Hospital de Son Dureta, fent aquesta feineta..4.- El meus plans realment estan en treure’m les oposicions que tenen convocades, però nosabem quan, i aconseguir una plaça a l’Hospital de Son Dureta; és el que més m’agradaria.5.- A mi sempre m’ha agradat molt això dels esports, i si hagués de triar un batxiller triariael de lletres per ser periodista.6.- Que estudiïn amb moltes ganes, que les coses de cada cop es posen més difícils, idemanen més i més. Per tant esforçau-vos al màxim.

Josep Rigo Amengual1.- 2n Batx. El curs2006-20072.- D’uns mestres bo...i d’altres no tant... idels alumnes engeneral molt bo.3.- Faig 2n del grau

superior d’electricitat.4.- Per Setmana Santa acabaré i desprésaniré a fer els 3 mesos de pràctiques, idesprés, si pot esser, seguiré fent feina al’oficina on hagi fet les pràctiques o aniré ala UIB a fer una enginyeria.5.- Si pot esser, no hi faig comptes tornarmai, i respecte al que més m’agradaria ferno ho sé, però no m’agradaria fer batxillerat,ja que et passes el dia amb presses i amb elsmestres pressionant perquè han d’acabar eltemari perquè hi ha selectivitat i no tendrantemps de mirar-ho tot.6.- Que quan tenen un examen i veuen elsseus amics que ja no estudien feliços icontents i sortint de festa cada cap desetmana no es desanimin, ja que si enacabar a l’institut anau a viure a Palma o auna altra banda a un pis d‘estudiant, allàveureu què és viure bé i sense pressions delspares, podent-te aixecar quan acabes la soni no quan sona el despertador, això sí que ésbo.

Maria del Mar Rigo Manresa

1.- El darrer curs que vaig fer a l’IESSantanyi va ser segon de batxillerat,l’any 2003/2004.2.- Amb sis anys que vaig anar a l’institut en tinc molts de records, lamajoria bons, com per exemple elsviatges d’estudis a París i Londres,algunes excursions com la que vam fera Tossals Verds, els molts amics nousque vaig fer, com vaig estar de contentaal juny quan havia aprovat el curs ...però també hi ha alguns records no tanbons com per exemple el fred que espassava a les 7.30 del matí esperant elbus, com vaig haver d’estudiar peraprovar segon de batxillerat o comm’agradaven de poc les classes desintaxi. 3.- Ara estic cursant 4t de ciènciesambientals, a la universitat de Vic.4.- Els plans que tinc més pròxims sónels d’acabar la carrera pel juny. I de caraa l’any que ve cercar alguna feinarelacionada amb el que estic estudiant iseguir estudiant, ja que, avui dia, pensoque no és suficient amb només teniruna carrera.5.- Si tornés a l’institut fariasegurament el que vaig fer, estudiar ifruir d’aquells anys. Tot i que potser hopensaria més de dos cops a l’hora detornar a fer el batxillerat, encara quesegurament acabaria tornant a fer-lo, jaque, a la llarga, t’adones que t’obrimoltes portes, tenir-lo, com perexemple, estudiar una carrera quet’agrada, que és el que estic fent jo ara.6.- Que aprofitin aquests anys comestudiants de l’institut que són anysmolt divertits, però sobretot que nos’oblidin d’estudiar, ja que encara quealguna vegada costa una mica, a lallarga segur que n’estaran molt satisfets,d’haver-ho fet!

David Juárez Mingorance.1.- Vaig fer tot ESO i batxiller a l’IES Santanyí, i vaig acabar al2006/07.2.- Molts bons records. Per exemple el viatge a Tossals a primer debatxiller o quan Espanya va jugar el mundial Corea i Japó i varenposar un tele a les escales del pati perquè miréssim un partit. Bé, isobretot el bons moments amb els companys i amb alguns mestres.3.- Ara estic cursant segon de periodisme al Centre d’Ensenyança

Superior Alberta Giménez.4- Esper que acabar fent feina de periodista a qualque mitjà de comunicació xerrantd’esports o de música, però mai se sap.5.- Proposar fer una torrada com les que es feien antigament, amb qualque concert derock. Es guanyaven bastants diners i tots passàvem una bona nit.6.- Que gaudeixin d’aquests anys, són genials i sempre els duran al cap.

22 ENQUESTAMaria del Mar Font Ferrando Pau Vadell i Vallbona

1.- Batxillerat Humanitats, curs 2001/022.- El nostre grup anava inaugurant els cursos. Nosaltresentràrem fent tercer d’ESO i obríem un poc d’institut cadaany. Record el caos dels dos primers anys, amb pols d’obraper tot. Els paletes penjant les pissarres el temps de classe,primers mesos sense finestres ni calefacció... Tot una micasurrealista com en una pel·lícula d’Alejandro Jodorowsky.També hi ha moments de molta ràbia. Record que no ensvaren deixar fer el viatge d’estudis de 2n de batxillerat “perla selectivitat”. Pors infundades o mandra de l’equipdirectiu. 3.- Vaig llicenciar-me en Història Medieval a Barcelona, hefet un Màster de Literatura Catalana i ara barreig el doctoratsobre poesia dels ’70 amb un curs de fotografia.4.- No ho tenc molt clar. Vaig fer el CAP per optar aimpartir classes, però primer m’agradaria provar la gestiócultural, cosa gens fàcil en temps de crisi.5.- Torturar els que serien els meus alumnes, he he he.6.- Tot, el final de l’institut i els estudis sembla molt lluny,però els anys passen molt aviat. Si acaben batxilleratrecoman molt sortir fora i veure món. Almenys conèixer laCiutat Comtal, Erasmus, conferències... aprendre moltescoses, llavors saps que no hi haurà cap altre moment de lavida per fer-ho.Xisca Sbert Oliver1.- 2n deBatxillerat, elcurs 2001-022.- La veritat ésque tenc bonsrecords, pareixque era ahir quevenia i ja fa 7anys!3.- Ara faig feinaa l’escola des’Alzinar a Capdepera, me varen donar la plaça definitivai almanco hi haurè d’estar 2 anys, és massa enfora i peraixò visc a Artà, qui m’ho diria!4.- El primer de tots, intentar fer feina a una escola queestigui més prop!5.- Ai! No sé, supòs que el mateix que vaig fer quan hianava, però no hi tornaria!6.- Que estudiïn molt i tenguin interès però també quegaudeixin perquè quan s’estudia es viu molt bé.

1.- Segon de batxillerat, a l'any 2004.2.- De l'institut tenc molts records... El primer que record va ser elprimer dia, al pavelló, que ens van ajuntar tots els nous alumnes, deSantanyí (que només érem 12 de primer d'ESO), de s'AlqueriaBlanca i de Cala d'Or, i record que érem moltíssims! Hi havia moltsde nervis per saber amb quin grup et posarien i la nova gent que ettrobaries... A més, tot era molt nou, l'institut estava per estrenar inosaltres érem els primers que faríem tots els cursos!Més records... Els sopars de final de curs, els viatges d'estudis (aParís a quart d'ESO i a Londres a segon de batxillerat), el bonambient dels grups, els amics que vaig fer (molts! i que encara hosón!), els moments dels patis, els exàmens! (que ja es notava queeren un poc més difícils)..., les hores d'estudi abans dels exàmens aca un o a ca l'altre o a la biblioteca... també record quan vam fer elprimer número de la revista Téntol, que en vam ser els redactorspioners, etc.3.- Ara som a Jaca (Osca) amb una beca Sèneca esperant a fer lesdarreres pràctiques de Magisteri d'Anglès per acabar la carrera.Abans havia començat Filologia Anglesa però em vaig canviarperquè no m'agradava.4.- De cara al futur, el més immediat és anar a Barcelona a estudiarDisseny, que és una cosa que sempre m'ha agradat molt i que pensque, juntament amb l'anglès, sempre ha estat el que més m'haagradat fer: retocs per ordinador, fotografia, eslògans, etc.5.- Supòs que si tornàs a l'institut faria el mateix que vaig fer peròpensaria més en el futur i en què és el que convé més fer. Perexemple, no sé si tornaria a fer el batxillerat humanístic perquè,després, et limita molt les opcions de cara al futur, segurament fariael social ja que el veig el més obert si encara no has decidit el teufutur (que és el cas de molts alumnes, que agafen una opcióràpidament i encara no tenen clar res).En el pla no acadèmic supòs que seria més participativa en lesactivitats del centre i en proposaria més per donar a conèixer alsaltres alumnes les problemàtiques mundials actuals per pensarpossibles solucions. Per exemple: donar roba, joguines, fer concertso manifests, etc. Tot això ho he après en gran mesura a laUniversitat, on periòdicament es fan aquest tipus d'activitats. 6.- Que estudiïn molt! No, a part d'això, que és el més prioritari,també que s'ho passin d'allò més bé, que facin una bona amistatamb aquella gent que els envolta, que s'ajudin els uns amb els altres,que entenguin els professors, que pensin en el seu futur i quegaudeixin, que després sempre ho recordaran.

M'ha agradat molt participar en aquesta enquesta, trob que és unaidea molt bona. A més, n'Alicia Adrover i jo vam escriure al primernúmero de la revista i pens que seria molt bonic tornar-hi aaparèixer. Moltes gràcies i fins aviat!

ENQUESTA 23

Martí van Stokkum Rigo

1.- 2n de Batxillerat l’any 20042.- De l’institut tenc mils de records ianèctodes, però el que més record són les“putadetes” que ens fèiem entre elscompanys. De fet el meu millor amic el vaigconèixer a l’institut.3.- Quan vaig acabar el batxillerat vaig cursarun Cicle de Grau Superior: TAFAD (Tècnicen Activitats Físiques i Animació Esportiva).Ara estic estudiant Ciències de l’ActivitatFísica i de l’Esport (antic INEF) a Las Palmasde Gran Canaria.4.- Els meus plans cap al futur encara estansofrint canvis. Sempre pensava que el meufutur seria la docència d’educació física, peròcada cop tenc més interès en la direcció igestió d’empreses esportives. El futur méspròxim crec que serà la combinació dels dosàmbits.5.- Si tornàs a l’institut aquest any, visitaria lesMaria Antònia Munar Adrover1.- L'últim curs que vaig cursar a l'IES Santanyí va ser segon debatxillerat. Va ser el curs 2006/072.- Records en tenc moltíssims, però sobretot recordo lesfestes/berenar, que fèiem al final de cada trimestre amb laprofessora d'anglès a primer d'ESO, el viatge d'estudis queférem a 4t d'ESO (vam anar a Portugal), el dia que anàrem aTossals a 1r de Batxiller, i en el qual vam haver de caminardurant sis hores davall la pluja i el calabruix (tot i quedar benxops, m'ho vaig passar d'allò més bé i vàrem riure molt); isobretot recordo un dia en què teníem filosofia a darrera hora,i en el qual, durant un moment en què el professor sortí de laclasse per anar a cercar uns papers, canviàrem tota la distribucióde l'aula i ens posàrem amb les taules mirant en la direcciócontrària, i també les classes d'un professor que sempre ensdeixava berenar i que, tot i protestar, sempre ens acabavadeixant fer el que volíem.3.- Ara estudio segon de Magisteri d'Educació Infantil a la UIB.4.- Ara com ara, si tot va bé, estic pensant a demanar, aquestany, una beca per poder anar a fer el darrer curs de Magisteri aBarcelona. Una vegada acabada la carrera, si trobo un Màsterque m'interessi, i que estigui relacionat amb el que he estudiat,doncs, m'agradaria fer-lo; i finalment, poder exercir com amestre en una escola (si és possible pública).5.- Si tornàs a l'institut amb dotze anys, com quan vaigcomençar l'any 2001/02, suposo que faria el mateix que vaig fer

noves instal·lacions isaludaria i parlaria ambels meus antics“profes”.Si tornàs a l’institutd’aquí uns anys talvegada ja ho faria coma docent i compartiriauna nova experiènciaamb els meus antics“profes” ara com a“companys de feina”.Per cert, n’hi hauria unparell que no s’hocreurien, seria molt bo!

He he he!6.- Em fa gràcia aquesta pregunta perquè quanestava acabant 4t d’ESO una professora em vadir: “Lleva’t del cap fer batxillerat perquè nol’aprovaràs, millor fer un grau mitjà”. Jo voliafer batxillerat per després estudiar INEF i emva confondre, però hi va haver un altreprofesor (AR antic cap d’estudis) que em vaajudar a reconduir la meva idea i em vaimpulsar a seguir els estudis, de fet ell em vainformar del Grau Superior i sens dubtegràcies a ell estic estudiant el que m’agrada!En primer lloc, recoman als alumnes quecontinuïn els estudis formant-se com aprofessionals i com a persones. En segon lloc, recoman als alumnes queseguesquin les pròpies idees a l’hora decontinuar els estudis i si demanen ajuda hofacin a professors competents i amb ganesd’ajudar.

llavors: estudiar, però sobretot, gaudir de cada moment i passar-m'ho d'allò més bé; per això crec que no canviaria res del quevaig o no vaig fer, perquè realment vaig passar instants que nocanviaria per res del món i vaig conèixer gent increïble amb laqual, tot i haver escollit camins diferents, d'alguna manera oaltra ens continuam comunicant i mantenim l'amistat.6.- El que els recomanaria seria que aprofitassin el temps almàxim i que gaudissin dels moments que passen amb els seuscompanys, ja que el temps vola i no te n'adones i ja estàsacabant una altra etapa per començar-ne una de nova.

Magdalena Vich Vallbona

1.- Vaig començar a 2n d’ESO quan elvaren innaugurar i vaig acabar a 2n debatxillerat l’any 2003.2.-Ufff...molts! Uns anys inoblidables!Moltes rialles, amics i a 2n de batxilleratmolta selectivitat!3.- Me vaig llicenciar fa uns mesos enAdministració i Direcció d’Empreses(Universitat Autònoma de Barcelona) iara he començat un Màster d’Assessoriai Gestió Tributària (AGT) a ESADE.4.- Pregunta difícil. De moment noméstenc temps de pensar en el present peròen acabar aquest any suposo que entrealtres coses m’hauré de posar a ferfeina. On? No ho sé, però el més segurés que sa roqueta m’haurà de seguiresperant.5.- Suposo que el mateix que vaig ferperò treure un poc de preocupació perla selectivitat.6.- Que gaudeixin molt d’aquests anysque no tornen!

24 ENQUESTAXisca Domínguez Estelrich

1.- El darrer curs va ser 2n de batxillerat, l’any 20022.- L’institut era bastant nou i no hi havien posat en marxa moltsde programes i activitats però en tenc un bon record. Allà, hi vaigviure grans experiències, sobretot perquè el nostre grup va ser elpioner a estrenar-lo i era un grup bastant petit on la relació ambels professors era molt familiar.3.- Ara estic treballant a una escola de Palma, CIDE. a infantil.4.- De cara al futur encara no m’ho he plantejat molt sèriament.

5.- Tornaria a reviure els mateixos moments.6.- Recomanaria que aprofitin al màxim perquè és una gran època de la qual semprerecordaran bons moments.

Cristian Montoro Ramírez

i de com s’ha d’aprendre a gaudir de lavida a l’institut. Tot i que els millorsrecords els tenc dels companys i de lesrialles que fèiem quan a algú li trobaven“xuletes”, els “cambiazos” que fèiem alsexàmens d’història, i d’un professor queno esmentaré que ens va fer disseccionarun mol·lusc podrit d’una setmana.3.- Actualment faig tercer curs de lallicenciatura de Ciències de l’ActivitatFísica i l’Esport a la l’INEFC de Lleida.4.- Sembla graciós però sinceramentm’agradaria tornar a l’IES Santanyí,aquesta vegada com a professord’Educació Física. I si l’economia i eltemps m’ho permet crear una escolaesportiva a Santanyí per introduir unaoferta més variada de la que hi haactualment.5.- Doncs com a alumne diria tot allò queno vaig dir per timidesa a professors i aalgunes noies que em van agradar i no emvaig atrevir a dir res. I si el meu retorn foscom a professor faria tot allò que vaigvoler sempre que els professors fessin permi, i com no, educar els meus alumnes, jaque pens que l’única assignatura querealment educa, si s’aplica bé, és EducacióFísica, ja que a través d’ella es podenobservar i modificar cap a bé lesconductes dels nostres alumnes.6.- Doncs que respectin els profes, quesón gent que ha estudiat molt i de la qualpodem aprendre moltes coses i que, tot ique a vegades ens renyin, és perquè espreocupen per nosaltres no perquè no enstenguin mania. Deixau de pensar que unprofe us té mania, convidau-lo a un cafè ofeis una tutoria amb ell i veureu com sónbona gent. Deixau de banda el tabac i lesdrogues, entenc que l’adolescència és unperíode d’inseguretat però d’aquestamanera l’únic que fareu és que usconsiderin mala gent. Si podeu apuntau-vos a algun esport i si no hi és, el reclamaua l’ajuntament. Aprofitau el temps a l’IESSantanyí perquè val la pena.

1.- El meu darrer any a l’IES Santanyí, enconcret, va ser l’any 2005 i cursava 2n debatxillerat 2.- Dels primers anys recordo la por queem feien els alumnes conflictius de cursossuperiors, dels altres anys la paciència quevan tenir molts de professors, els viatgesd’estudis i les festes que fèiem peraconseguir diners. També me’n recordo,de la gran quantitat d’exàmens de mates iquímica que vaig suspendre i que vaigrecuperar sempre. Alguns professors delsquals vaig aprendre moltes cosesimportants com el respecte i ser educat id’altres que em van ensenyar com no s’hade comportar. Recordo també momentsdifícils com la mort d’una amiga de classe

1.- Segon de batxillerat, el curs2003/04. De fet, vaig ser de la primerapromoció que va entrar a l’institut, laprimera que va fer des de primerd’ESO fins a segon de batxillerat.2.- En general molt bons, tot i quesempre hi ha cosetes. Me’n record delgrup d’amics, de quan jugàvem afutbol el temps de pati amb una llaunade cola, de les vagues, de quan encarano ens deixaven sortir a la part deldavant el temps de pati, de quan ja sí,dels dies de no fer res, dels dies queacabàvem rebentats a les 3, deprofessors que em van marcar, declasse de tecnologia que m’agradavamolt, de quan vaig guanyar el concursdel logotip per a l’IES, dels viatgesd’estudis, de quan vam anar a Banc deDades, d’algunes bronques, de moltesalegries, de moltes coses... de massaper dir-les totes.3.- Estic cursant la Llicenciatura deMatemàtiques a la UIB, ja és el cinquèany.4.- En acabar la carrera, treure’m lesoposicions a professor dematemàtiques i, amb un poc de sort,ser professor a Santanyí o a prop d’ondecideixi viure.5.- Probablement el mateix que vaigfer quan hi vaig ser. Consider que vaigser un bon estudiant i que, a la vegada,m’ho vaig saber passar d’allò més bé.6.- Els diria que, sent ells mateixos,fessin una cosa semblant al que vaigfer jo: estudiar, sí, però també passar-s’ho bé i fer amics, que en aquesta edatés el millor. Les amistats que vaig fer al’institut encara em duren, i tot i queno ens vegem habitualment, quancoincidim som igual d’amics o mésque en aquells anys.

Sebastià Pons Burguera

ENQUESTA 25

QUÈ VOLEN FER ELS NOSTRES ALUMNES DE2n DE BATXILLERAT?

2n de Batxillerat A i B

I després, també hem demanat als alumnes de segon de batxillerat, que enguany acaben, comhan vist la seva estada a l’institut i quins són els seus projectes

Carla Schwarz Rosario1. Vaig triar Ciències socials perquè no sabiaexactament què estudiar, però sí que volia feralguna cosa relacionada amb els nins petits.2. Estudiaré magisteri de primària perquètenc bones relacions a l’hora de cuidar els ninsi m’agraden molt.3. NS/NC4. Que, a l’hora d’escollir el batxillerat quevolen estudiar, s’ho pensin molt bé i no esfiquin a un perquè sí. Jo vaig dubtar entre dosi, al final, m’hauria agradat estudiararquitectura i ara ja és massa tard.

Maria del Mar Miquel Vallbona1. Faig la modalitat de Ciències socials. Lavaig elegir perquè pensava que era la millorper, després, poder realitzar els estudisuniversitaris que vull.2. En un principi, tenc pensat fer dret, peròveurem la nota si em deixa... Ho he deciditperquè crec que és una carrera amb la qual pucaprendre moltes coses i perquè crec que m’hiadaptaré bé, ja que té uns continguts que empoden agradar.3. M’ha semblat una experiència inoblidable,com per tothom que hi està o hi ha estat, jaque aquí he viscut sis anys plens d’alegries,aventures, tristeses... A més, he conegut moltagent, professors, amics... amb qui esper noperdre el contacte en acabar el curs.4. Els aconsellaria que aprofitassin el temps,que passa molt aviat i no se n’adonaran i ja estrobaran amb la selectivitat. També els diriaque estudiïn molt, que la cosa de cada vegadaes fa més difícil i no val a badar!

José González Giménez1. Ciències socials. M’interessava més per lesassignatures i pels estudis que vull fer.2. M’agradaria estudiar alguna cosarelacionada amb l’administració d’empreses,és a dir, ADE, perquè sempre m’han agradataquests aspectes a l’hora de controlar lesempreses.3. Un institut com qualsevol altre, però on heaconseguit amistats úniques.4. Que es posin les piles perquè es juguen elseu futur.

Sara Lorido Herbón1. La modalitat de ciències socials, perquè ésla que necessit per aconseguir el meu somni.2. Dubtava entre tres coses. Totes tres sónben diferents: magisteri, perquè des de petitam’ha agradat, fotografia, però això ho faig méscom a hobby, i meteorologia, perquè tambésempre m’ha interessat el temps... Peròenguany he decidit que el que em fa més ganesés magisteri.3. La veritat és que ni m’ha agradat ni m’hadesagradat. El trobo un institut molt normal icorrent.4. Els aconsellaria que no perdin el temps,que, encara que no ho vegin, és molt valuós.Que res és impossible, que si volen algunacosa, que lluitin i que no es desanimin.

Silvestre Vicens Burguera1. Socials perquè és el que necessitava pel quevull estudiar.2. INEF (Educació física) perquè m’agradamolt l’esport i m’agradaria transmetre’l alsalumnes perquè practiquin esport diàriament,ja que és molt bo per a la salut.3. Ha estat un lloc on he fet molt bonesamistats i he après moltes coses.4. Que estudiïn molt i que facin unpensament sobre el que volen estudiar enacabar i que posin colzes per fer el que elsagradi.

Aina Maria Portell Martínez1. Socials, perquè era el que necessitava.2. Psicopedagogia, perquè m’agradaria ferfeina dins un centre escolar.3. Pens que deixa molt que desitjar.4. Que no deixin els estudis.

Maria Antònia Cànaves Mayol1. He triat el batxillerat de socials perquè lacarrera que m’interessa requereix l’assignaturad’economia.2. Empresarials o dret, encara no ho hedecidit.3. Una aventura per la qual no tornaria apassar. Frissava, ja, de ser al darrer curs perpoder arribar a estudiar la carrera que desitjo.Però per fer-ho he hagut de passar per tots elscursos de l’ies i ara ja som a la recta final!4. El principal objectiu és que aconsegueixinel títol d’ESO per poder endinsar-semínimament en el món laboral. Jo també elsaconsell que cursin el batxillerat per podertenir més opcions davant altres factors i,també, poder entrar a la universitat.

Antonio Jesús Moreno Burgos1. Socials. Vaig provar el de ciències i no emva agradar. A més és el que necessit per lacarrera que vull fer.2. Història.3. Pens que podia haver estat més profitosa.Gairebé sempre hi ha hagut obres i, quasisempre, els alumnes hem de fer feina pertraslladar el material. A més, quan fa maltemps no es pot estar aquí. També m’hantocat tots els canvis de normes per reduirprivilegis.4. Jo no els ho recomanaria, però crec que sivénen aquí és perquè no hi ha un altre lloc.

Julián Abad Rivera1. Faig ciències socials, encara que no vullestudiar a la universitat.2. La carrera més bella del món: música. Famolts d’anys que n’estudio i m’agrada moltíssim.3. Hi ha hagut experiències bones i dolentes.4. Que estudiïn batxillerat i que se’n surtin elmés aviat possible perquè val la pena per al futur.

Caterina Estelrich Barceló1. Faig el batxillerat científic-tecnològic,perquè és un dels que més sortides té i encarano tenc molt clar què faré més endavant.2. Encara no ho sé, tot i que en un principiem decantaria cap a arquitectura.3. Tenc bons records. A més, amb els anys heanat fent noves amistats, encara que notornaria a passar aquests anys.4. Els aconsellaria que aprofitin aquest any, jaque si volen fer batxillerat serà molt méscomplicat i hauran de fer molta més feina.

1. Per què vas triar la modalitat de batxillerat que estudies?2. Què vols fer en acabar el batxillerat?3. Què t’ha semblat estudiar a l’institut?4. Què aconsellaries als alumnes que ara fan ESO?

Antònia Munar Clar1. Faig ciències de la salut perquè és elbatxillerat que té més sortides i les sevesassignatures són les que millor em van.2. Encara no ho sé, però segurament seràalguna cosa relacionada amb l’ensenyança.3. En tenc molt bons records i he fet moltsbons amics, encara que no tornaria a començar.4. Que aprofitin aquests anys, que s’ho passinbé, però que també estudiïn perquè si no elbatxillerat els serà molt difícil, o menos!

26 ENQUESTASebastián Escalas Sucari1. Socials perquè m’agraden tots els temessocials.2. Història, perquè, des de petit, m’agradamolt.3. M’ha semblat una bona experiència, peròhi ha coses a millorar.4. Els diria que batxillerat no és igual queESO, que estudiïn molt més.

Júlia Escalas Trias1. Socials perquè era la que mésm’interessava.2. INEF, perquè m’agraden molt els esports.3. Sempre es tenen ganes d’anar-se’n del’institut.4. Que s’esforcin i facin feina per poderestudiar el que vulguin com abans millor.

Victòria Jiménez Amengual1. Batxillerat de socials perquè vull estudiaruna carrera de ciències socials.2. Psicologia perquè m’interessen els temesque tracta.3. Sincerament, tenc moltes ganes definalitzar els meus estudis a l’ies i centrar-me enels estudis que, en realitat, m’interessen.4. Doncs, que aguantin, almenys fins aobtenir el graduat i, si no els interessa estudiaruna carrera universitària, que facin un cicleformatiu o passin al món laboral.

Núria Rodríguez Lobo1. Ciències socials perquè les opcions decarreres universitàries que més m’agradentenen en comú que, a totes, hi podia accediramb aquest batxillerat.2. Vull estudiar dret, perquè em crida moltl’atenció tot allò relacionat amb lleis, política...o, si no, filologia anglesa, ja que m’agradaria serprofessora i, concretament, d’anglès.3. Estudiar a l’ies ha tingut coses bones idolentes: per una part, estudiar aquí m’hapermès conèixer gent fantàstica i agradable, iaquesta és la millor cosa d’estar aquí; também’he topat amb alguns professors que sí sónd’enyorar i, per altra banda, el nivell d’aquí emsembla un poc baix comparat amb d’altres, lesinstal·lacions no són les millors i determinadesactituds d’alguns professors tampoc no empareixen bones.4. Els aconsellaria que abans de triar quinbatxillerat fer tinguessin clar quina carreravolen estudiar o si, contràriament, prefereixenfer un cicle de grau mitjà.

Daniel Martínez Lamas1. Batxillerat de ciències socials perquè lacarrera que vull estudiar és d’aquesta branca.2. Història.3. Hi ha hagut moments dolents, però tambéhem rigut molt.4. Que estudiïn molt i acabin el més aviatpossible i, així, poder estudiar allò que elsagrada

Marta Salom Rosselló1. Faig el batxillerat humanístic perquè, a partde triar-lo per aprendre noves llengües, com elgrec o el llatí, el necessit pel que vull estudiar(tot i que encara no ho tengui gaire clar...) Amés, m’agraden molt més les lletres que elsnúmeros.2. Dubto entre interpretació o magisterid’educació infantil, tot i que em tira una micamés la interpretació perquè m’encanta elteatre! De fet, ja n’estic estudiant perquè vaig aclasses d’interpretació.3. La majoria dels records són molt bons! Al’ies he fet molts amics, de fet he fet amics iamigues amb els quals he compartit milers demoments. Aquí vaig guanyar el meu primerpremi de fotografia, cosa que mai oblidaré! Hihe viscut moltes experiències, algunes millorsque les altres, però totes inoblidables. Però, laveritat, havent arribat a 2n de batxillerat ihavent passat tot el que he passat no tornariaenrera, perquè encara que aquest curs hagi defer més feina que mai, estic molt orgullosad’haver arribat fins aquí. I, respecte alsprofessors, sempre n’hi ha alguns que ensagraden més que d’altres, o alguns més bonsque d’altres, però crec que tots es mereixenuns aplaudiments per haver-nos aguantataquests sis anys!4. Els aconsellaria que aprofitin ara d’estudiari de fer molta feina perquè a batxillerat la cosaes posa més lletja. Ah! I que, per favor, maioblideu el lema de 2n de batxillerat, inventatper un antic alumne i gran amic: o menos!

Margalida Ollers Picó1. Faig ciències de la salut perquè durantESO les assignatures que més m’agradavencoincidien amb les d’aquest batxillerat. A més,era el que havia de fer si volia estudiarmedicina.2. Vull estudiar medicina perquè em fascinala vida en general i la humana en particular i, sipogués, ja no salvar una vida, però almenysmillorar la qualitat d’alguna, crec que emsentiria prou satisfeta.3. Cal dir que vaig arribar a l’ies ara fa nomésdos anys i es pot dir que teòricament encarasom una novata, però en la pràctica, m’hesentit molt a gust, tant per part dels professorscom dels companys. Estic convençuda queaquests dos anys han suposat un granenriquiment per a mi, tant a nivell acadèmiccom personal i me n’alegro d’haver passat aquíaquests dos anys de la meva vida!4. Donar un consell? Tal volta seria una micaagosarat donar consells tenint en compte queencara no tenim res al fus, com diuen enmallorquí. Ara bé, el que jo penso és que s’had’estar obert a les recomanacions dels pares,professors... tot i que la decisió final l’ha deprendre un mateix, sense capficar-s’hi massa,som molt joves i tenim tot el dret del mónd’equivocar-nos. O menos!Poli Bauçà Gil1. Humanístic perquè m’agraden molt leslletres i molt poc els números. A més, el fet deser pocs alumnes en aquesta modalitat ensajuda a rendir més a classe.2. M’agradaria estudiar filosofia perquè, amés que m’agraden les classes, som per naturauna mica filòsofa. De totes maneres, ésprobable que canviï d’opinió durant el curs ifaci quelcom tan incoherent com ficar-me a lacarrera de dret: som així d’imprevisible.3. Jo vaig arribar l’any passat i, sincerament,no tenc res de què queixar-me. He tengutl’oportunitat de fer amistats, conèixerprofessors i aprendre una mica de cadascund’ells.4. Aconsellaria que gaudeixin tot el quepuguin, però sense malgastar el temps. Nopuc dir-los que no facin el gandul, perquè jol’he fet sempre, però que tenguin present queESO només és una vegada a la vida i queaprendre mai és de més. O menos!

Lucía Vioque Muñoz1. Ciències de la salut perquè és el batxilleratque em convé per estudiar allò que vull fer.2. Vull estudiar medicina perquè m’agradenels temes relacionats amb la salut i per poderajudar la gent fent que puguin viure més anysi millor.3. Pareix que va ser ahir quan vaig entrar a 1rd’ESO. Ha estat el lloc on he après més i onhe rigut molt, encara que hi hagi hagutmoments bastant estressants.4. Que aprofitin cada dia perquè aquests anystan meravellosos no tornen, o menosPaula Zuazo González1. Ciències de la salut, perquè és l’únic queem convé per fer el que vull.2. Vull estudiar per ser menescal, perquèm’agraden molt els animals i no em sé veurefent una altra cosa.3. Sincerament, m’ha agradat bastant, mésque res pels companys i amics que tenc. Eltemps ha passat massa aviat. Evidentment, hiha hagut moments en què penses que ja nopots més, però se superen.4. Que aprofitin el temps i visquin elmoment, o menos !

Catalina Bonet Burguera1. Faig ciències de la salut perquè és el que témés sortides.2. Encara no ho sé, per això faig el científic,per no limitar-me.3. M’ha semblat còmode, perquè està al meupoble. I, com amb quasi tot, m’emportarémolts bons records i amics, crec que a estonesho enyoraré, encara que tornar, no tornaria!4. Que aprofitin aquests anys, que després vela bona... o menos!

27ENQUESTA

Joana M. Vidal Garcias1. Faig el batxillerat de ciències de la salutperquè considerava que les assignaturesd’aquesta modalitat m’anaven bé.2. Exactament no ho sé, però alguna cosarelacionada amb l’esport. Per tant, estic dubtantentre fer INEF o fer un cicle superior relacionatamb l’esport i, després, ja accedir a INEF. Laqüestió és que m’agrada l’esport i consider queem va bé.3. He fet noves amistats. Respecte alsprofessors, hem passat una bona estona i herigut molt amb el Cap a Tècniquesexperimentals. Passar del col·legi a l’ies m’ha fetmadurar ja que és totalment diferent.4. Els aconsellaria que acabessin l’ESO idesprés, si tenen clar el que volen fer que no esdeixin manipular. Si no volen fer estudissuperiors, que se’n vagin a fer un cicle mitjàd’alguna cosa que els cridi l’atenció i, si volenestudiar una carrera, que facin batxillerat. Noaconsell que facin batxillerat si no volen estudiari només volen estar amb els amics perquè és ungran error, o menos!

Nazareth Barba Sánchez1. Faig ciències i enginyeria, per què? Encaram’ho demano. Sincerament, biologia nom’agrada, però no ho sé, supòs que perquèvaig descartar opcions.2. Uhh! No ho sé. No sé si em bastarà lanota, pot ser INEF o qualque cicle relacionatamb els esports.3. Bé, hi ha hagut dies molt bons, altresmenys, però si haguéssim de fer una valoraciógeneral, bastant bé. Exceptuant algunatrobada amb els professors...4. Ha, ha, ha! Crec que no som la mésindicada per donar consells, però que sàpiguenque també hi ha cicles de Formacióprofessional i moltes més sortides, que no hande fer batxillerat a la força i no, per això, hande deixar d’estudiar.

Sebastiana Bover Rosselló1. Faig el batxillerat humanístic perquè sommés de lletres que de ciències i m’encanten lesllengües. A més, m’agradaria fer filologiacatalana.2. M’agradaria estudiar filologia catalanaperquè és una llengua que m’agrada bastant i, jaque també m’apassiona llegir i escriure, vullconèixer més autors i aprofundir en aquestallengua. Crec que el català és una llengua moltmaca i, com que hi ha poca gent que estudiaaquesta carrera, hi haurà més feina (està clar quetambé pens en el sou!). En resum, vull estudiarfilologia catalana perquè em vull dedicar al’ensenyança i és el que més m’agrada.3. Més o menys m’ha agradat. No em pucqueixar dels professors que he tengut i he fetmolts bons amics. Tendré un record bastant feliç.Però no crec que m’il·lusionàs gaire tornar-hi.4. El meu consell és que, almanco, aprovinl’ESO i que tot depèn de la persona. Enacabar 4t d’ESO, si a un li fa ganes fer un cicle,no ha d’escoltar ningú, ja que hi ha d’haverpersones per a tot. Ara bé, si a un li fa ganesestudiar una carrera, ha d’estudiar molt abatxillerat per molta peresa que li faci i ho trobidifícil, perquè després pot aspirar a fer lacarrera que més li agradi, o menos!

Juliette Gomila Lepelletier1. Batxillerat científic tècnic, perquè hi hadibuix tècnic que és l’única assignatura que emserà útil.2. Belles arts. Perquè és l’únic que m’atreu unpoc, que sé que realment passaré gustestudiant-ho.3. No m’ha agradat gaire, més que res a causade les normes que hi ha: són molt estrictes ipoc flexibles i la majoria molt absurdes. Peraltra banda, és una experiència única que etpermet gaudir de molts bons moments ambels amics.4. Que intentin treure’s el graduat com amínim, ja que és indispensable per qualsevolcosa i que tampoc es matin a treure bonesnotes, excepte a 4t, perquè no serveixen perres. Les úniques mitjanes que importen són lesde batxillerat, per tant: gaudiu molt delmoment, però també estudiau i aprovau-hotot, o menos!

Margalida Vidal Burguera1. Estudio batxillerat de ciències perquè somde números i no de lletres.2. Si no canvio d’idea, i crec que no,matemàtiques, sinó física o química. La raóprincipal és perquè m’agraden, se’m donen bé.3. Ha estat bastant bé, només he fet elbatxillerat aquí, però no m’ha desagradat, tot ique no tornaria a començar.4. Els aconsellaria que aprofitassin aquestsanys que tenen d’ESO per fer el vago, perquè sifan batxillerat es veuran amb llibres fins al coll.Tot i que necessiten les bases per fer batxillerati, per tant, han d’estudiar molt, molt, molt omenos!

Toni Escalas Bordoy1. Estic fent la modalitat de ciències de la salut,ja que és el que més m’agrada i m’interessa. Amés, no suporto les llengües ni la filosofia, aixíque tota via d’humanitats fa temps que vaquedar descartada.2. Vull estudiar bioquímica perquè és el quetrobo més interessant dins la meva branca, amés em dóna la possibilitat de treballar a unlaboratori que és el que més m’apassiona. Unaaltra raó és que se’m dóna molt bé la química.3. Ni bé ni malament, he trobat que hi hahagut professors simpatiquíssims i agradables,en canvi altres han estat molt tancats iinsuportables. Quant a l’edifici, no m’ha agradatgaire, la part antiga és molt freda i, en canvi, lanova és molt lluminosa i calenta, fins i tot massa,però les parets són massa primes i se sent totquant es fa a la classe del costat.4. Que durant els cursos d’ESO, fins a tercer,estudiassin el mínim per aprovar, però que hoaprovin tot ja que repetir és una pèrdua detemps, així, aquests anys, que gaudeixin deltemps lliure. A partir de quart que es comencina posar les piles i que es preparin per estudiar abatxillerat, que és molt difícil. El més importantés que passin gust i que no creguin els professorsal cent per cent, ja que a vegades només fan quemenjar-nos el cap. Ara només queda dir: o menos!

Ana Maria Téllez Sánchez1. Faig el batxillerat de ciències de la salutperquè m’agrada tot allò relacionat amb lanatura i el cos humà.2. Jo vull estudiar infermeria perquè vullajudar persones necessitades d’altres països iperquè m’agrada la biologia.3. Podria haver estat millor, no m’ha agradatgaire.4. Que estudiïn el que vulguin encara que nosigui una carrera, o menos! Però que a l’ESOdisfrutin d’aquests anys.

Laura Binimelis Martín1. Faig el científic perquè, en teoria, té méssortides.2. No sé què vull estudiar perquè encara nohi ha res que em cridi l’atenció.3. Al principi era molt emocionant perquèquan arribes a l’institut tot te queda gran, ésuna experiència nova i has de relacionar-teamb gent major que tu, però els darrers dosanys es fan molt pesats i més en aquest instituttan familiar...!4. Que estudiïn des del principi perquèllavors és difícil agafar el fil.

Mateu del Rio Clar1. Faig batxillerat científic perquè és lamodalitat que necessit per poder estudiar elque m’agrada.2. M’agradaria estudiar química perquèm’interessa tot allò relacionat amb lacomposició de les coses i perquè demanenpoca nota per entrar a la carrera.3. Una experiència que, sincerament, nom’agradaria repetir perquè haver de tornar aestudiar 6 anys o més seria molt pesat, per aixòno al pla de Bolonya!4. Que protestin en contra del pla deBolonya i que es queixin, es queixin molt perqualsevol injustícia.

Aina Regina Nadal Vidal1. Socials perquè no m’agraden les ciències.2. Psicologia, perquè m’agrada i crec que ésinteressant.3. Fris molt d’anar-me’n d’aquí...4. Que estudiïn per no repetir i poder fugirràpid d’aquest infern per aconseguirdefinitivament la glòria, és a dir, la carreradesitjada, la feina desitjada...