ENTREVISTA

la fa molts anysque s'tnvent a unmón al reveso Enaquest món somniat'i desitjat pel poetaGoytisolo elllop erabo, el pirata honrat,el princep dolent, labruixa bella ...

ALESHORESsomniava ,am~aquest mon 1

avui desitja coses tan im-portants . i transcenden-tals, tan conformadoresde feiicitats solides i in-destructibles, com entrarals cinemes sense pagar,tornar a escoltar missesde cul i en lIatí, aprendreangles en quinze dies, isobretot poder menjarcranques .ámb Júlia i laTon. La filia i la dona.

Un dia em va dir: cejasaps, sóc aquest homeamb aspecte de misera-ble». Em vaig riure de lasarcástica i masoquistafrase, perqué ja el conei-xia prou bé com per sa-ber que encara que elsmiralls el retornin comun miserable, ningú queconegui de prop aquesthome eixut, d'esguardnerviós, de gestos cal-mats, no pot pensar que

(Passa a la pagina següent)

• u..,~l. •

IDiversitat Autónoma de Barcelona

Biblioteca d'Humanitats

.......

(Ve de la pago anterior)

és un ser miserable.Amic deis seu s amics,sempre lleal amb ells, ge-nerós de cor -amb elsdiners ni ho sé ni m'irn-porta- una mica cáusticen les seves expressions,sempre a punt de la bou-tade incisiva i gens man-cada de gracia, cercantentre els sers i els carrersels subjectes deis seuspoemes. Així és, JoséAgustín Goytisolo.

Amb ells i en ells hateixit una llarga escriptu-ra, ha composat moltslIibres de versos, des d'a-quells que el van intro-duir en el món deIs ano-menats poetes socials,fins aquests d'avui ma-teix, escrits sobre les cir-eumstáncies, o a propósitdeIs seus fantástica per-sonatges. El llobató bo,per exemple. Un perso-natge que no sabia quiera, i ha hagut d'inven-tar, recrear-lo per alsnens -i els adults- enforma de conte merave-lIós al que seguiran el detots aquells aItres sers:els d'aquell món al reveso

Els seus versos, llegitso escoltats -al poetaGoytisolo I'han cantatlbáñez, Serrat i molt re-centment Rosa León-són una lIarga non-non iun vigia expert, una de-núncia i un xiu-xiu, una

«I'otser el dia que el PSOE ho tinguitot jo seré a l'oposicio del partiu

petició o un prec. 1 estacontent qua n el resultatdel vers que va escriureper a captivar una noia,és que aquesta noia s'e-namori perdudament delmissatger que li va lliu-rar el poema.

No em pot contar laseva vida perqué, és ciar,una vida mai no es potcontar. Consta fonarnen-talment de coses tan irn-por ants com és menjar,dutxar-se. Jo em dutxocada dia idos cops. A mino m'abandona el meudesodorant.: Així vamco encar a parlar rnen-tre jo tornava ademanar-li que ara i da-vant una cassette emcon es coses d'ell i laseva família, del seu im-penitent desig d'escriure.

Fill d'una família ca-talana d'origens cubans,escriu des deis vuit anys,i després ho trencava tot,perqué a casa hi haviauna /1/0/1 bona bibliotecai jo romparava els meusPO('/I/('.I' antb els dAlber-

1I EI.BRl'SI nO\II'\IICAI., 19d junio de 1983

ti o Lorca i és ciar, erenuna catástrofe. Així ésque els esquincava.

Un dia es va decidir ano trencar-los, Es va pre-sentar al premi Adonais idesprés al Boscan i méstard a l'Ausiás March.Els guanyá. Diguem queva fer una entrada en lapoesia de cavall siciliá.Pertany a aquests poetesque anomenaren deisanys cinquanta, potserperqué aquesta és l'edatque tots freguen -o queels . frega-, potser per-que es van donar a conei-xer en aquella década.En aquella generació hisón Barral, Gil de Bied-ma... poetes urbans demons rurals, poetes d'ar-rels catalanes que s'ex-pressen en llengua caste-llana,

El diner que guanyaamb els seu s llibres no-més li serveix per als seusvicis, així és que treballaen diversos llocs. Fa an-teprojectes arquitecto-nics, assessora editorials,

restaura castells de Tern-plaris ... Divers Goytiso-lo, com ho és l'art en si.Un dia -fa poc- em vaexplicar que és una micanou-ric, ara, i que 'en laseva, infancia, acabada laguerra, era nou-pobre.

{luan tot el món, a Ca-talunya, es va enriquiramb Franco. la meva fa-milla es va arruinar. Laqual cosa diu molt en elseu favor, que no era tantuna familia burgesa i síuna familia de profes-sions Iiberals, sense neo,goci ni botiga. No erenespeculadors. ni fabri-cants . ni comerciants.Eren gent honrada. Sen-tencia.

. La primera generaciód'escriptors Goytisoloseran ell i els seu s dosgermans, Luis i Juan,Mentre aquests es dedi-caran a la novel.lística,José Agustín penetra ellaberíntic món deis ver-sos.

Per que aquesta afició

a I'escnptura deis tresgermans Goytisolo?

La meva mare teniauna biblioteca molt bo-na. Va morir molt jove,durant la guerra civil, enun bombardeig, i a nos-a/tres ens van quedar. elsllibres com si fossin partd'ella.

Així c o m e n ca unapoética historia de petitsorfes apropant-se als ob-jectes materns en buscade la carícia que ja no esrebria. N o poden repetirel nom de la mare, quequeda proscrit a la casa,com si la seva mort ha-gués estat una gran trai-ció a la família. JoséAgustín només recupera-ra aquell nom, Júlia,quan neixi la seva filia.

El meu pare va prohi-bir dir Júlia. dir mare odir mama. 'A la noia dela casa, li va canviar elnom perqué es deia Júlia.Li déiem Eulalia.

1 la historia de la mareinnomenada continua is'allargassa fins al poe-

ma, el nom prohibit, elrecord constant. Sorgeixel vers grácies o per cul-pa de tota aquella histo-ria. Pero no en diem capmés cosa, justament per-que de les belles historiesval més no parlar-ne, norompre'n I'encanteri.Han de restar innornena-des. Com el nom de lamareo

El poeta Goytisolomai no pensa en el versoPensa en el poema: «elvers surt després, cadapoema té una forma .0.almenys, jo cree que laté».

Es lamenta que quasis'hagi perdut l'ús decomposar epigrames.Deu ser per aixó que ellels recrea en aquest seudarrer llibre. Sobre lascircunstancias.

Escriure epigrames ésmolt difícil. pero en qua-tre versos es pot expres-sar una sola idea. La for-ma te la dona la idea. i deveg=des a la inversa.

Vas ser un poeta so-cial, és a dir, un poetad'oposició. Ara ets al po-der, milites al PSOE.

No! -interromp ra-pid-. Jo sempre he re-col:at a qui podia fermés II/a/ a la d ret a.Abans. qui eslava mésorganit:at als anys 50,era el PCE. Vai ser COII/-

(Passa a la pago següent)

(Ve de la pagina anterior)

oany de viatge del PCE,~ense militar-M mai.Quan vaig veure el desas-tre i la [ragmentació delpartit i del PSUC, vaigrecolzar i recolzo al par-tit que pot treuren's d'ung o v e r n de d r e t es iaconseguir-ne un d'es-querres per aquest país,per primer cop en més deniig segle.

Jo no sóc un perdedor.He perdut -sempre, hovaig perdre tot, pero tincmés moral que l'alcoia.Potser el dia que elPSOE ho tingui tot, joseré en I' oposició d' a-q u es t partit. Estic,dones. amb el PSOE, pe-ro sense carnet a la but-xaca, com he estat tota lameva vida. Anar per lliu-re, se'n diu d'aixá. ElIsm'accepten aixi i aixi es-ta bé.

El teu avi i el teu besa-vi eren cubans. Bé per as-cendencia familiar, béper inclinació personal,estas molt lligat a la vidacultural cubana. Has for-mat part de jurats d'a-quell país, has visitatCuba diverses vegades endelegació cultural. Par-la'm de la Isala, i de Va-lladares, per l'escándol.

He estat molts cops aCuba, efectivament. Heescrit una antologia depoetes cubans. Per cert,entre e/s 300 poetes quevaig /legir per a, fina/-ment, fer-ne una antoto-gia de 25, mai no va ser-hi Valladares, contra quino tinc res en contra apart que escriu pessima-ment malament, és und'aquests casos d'immo-ralitat, semb/ant a/ queva succeir a l' Estat es-panyo/ amb MarcosAna. El PCE, s'inventáque Marcos Ana era ungran poeta per tal detreure'l de lapresó. AmbValladares ha passat elmateix. 1a més a més noés paralitic, perqué vabaixar de lavtá fentsalts, com /a pantera ro-sa. A ixi és que si no exis-teix com a poeta i tam-poc no esta paralitic, mésvaldria que diguessin quecalia treure de la presóun senyor, que s'inven-tessin una historia crei-ble i no totes aquestestonteries.

Insisteixo en que Goy-tisolo em parli de Cuba, iel poeta em diu: El elsdarrers trenta anys, lacultura cubana ha estatuna cosa molt important.Només Carpentier i Le-zama en prosa, i en versNicolás Guillén, CintioVitier, Eliseo Diego oRoberto Fernández Re-tamar -que, per cert,arriba aquest dissabte acasa-, jo són I'exponentd'una cultura molt seria.Que consti que sóc moltcrític amb Cuba. A mil'assuntpte de Padilla i lase va confesi á em vansemblar una cosa inno-ble. Saps que he estatdeu anys sense poderanar a Cuba? Els anvs en

els que Padilla ha estatprofessor de la Universi-tat de L 'Ha vana.

Padilla va aconseguirenganyar la Seguretat del'Estat Cuba, que alesho-res era insegura, í a Cul-tura, que en aquel! mo-ment era inculta. La vafer grossa, perjudicantgent seria, fins i totamics.

I deis assumptes polí-tics passem als assump-tes particulars. Parlemde la poesia de Goytiso-lo. Aquesta poesía enque, entre d'altres qües-tions, apareix la donacom a constant.

M'interessa el món dela dona, molt més que elmon deis homes, que ésmolt avorrit. Els homessempre parlen del ma-teix, en canvi les donessón diverses.fan trampa,fabulen, són monlt mésamoroses. Perqué les do-nes, quan menteixen,menteixen bé, i els homesestafen. A les dones elstinc més afecte.

De les dones que esti-ma va aprendre la cancodel silenci i encara queno sap que sera dels seusdesitjos, quan les donesmenteixen tant i tant,acaba enamorant-s'hi.

Quan descobreixes latendresa en la teva dona,en la teva filia, en les te-ves amigues, descobrei-xes un món preciós, in-tensament amacat, per-que és un mén que ha fa-ria tot més agradable.Passa que el matxismeesta infiltrat en un sectormolt ampli de les dones,que aleshores actuenamb e/ patró de l'home,cosa més desagradableque el propi món deis ho-mes. Jo saps: no hi hapitjor amo que el cap devara.

I la por'! La por, lamelanconia, la tristesa,aquests temes tan pre-sents en els teus poemes.Ets un personatge trist,melancólic i angoixat?

A vol tes sóc trist i me-lancolic, a voltes alegre ivital. Són cares de la ma-teixa moneda. No caneeningú que sempre siguid'una manera o altra.

Es queixa quasi ambrabia que l'estatua delgeneral, que va ser unhome molt odiat, conti-nui damunt del seu mo-nument eqüestre. El quemés l'indigna és que hagipujat un cavall qui maino va muntar-ne cap.

Pero jo no em queixode res. I menys de l'exis-tencia d'aquest poeta defina ploma, exquisit versi profunda inspiració.Goytisolo és una d'a-questes persones que .etfan creure, de vegades,només de vegades, quecontinuen existint els és-sers humans capaces d'e-mocionar i emocionar-se, quan de vegades algúet somriu tímidament enun supermercat.Marisa Híjar

El. RRUSI OOMINICAL,.19 de junio de 1983 III