MAGAZINE

Una publicació d'Iberpotash, S.A. - Disseny: CatPress - Coordinació: Sílvia Ramon-Cortés - Cap de redacció: Rosa Vilajosana - Consell de redacció: Carles Alemán, Francesc Cots, Joan Güell, Vicente Gutiérrez, Joaquim Lavín, Pablo de Lastres i Juan Sánchez. - Col·laboradors: Andrés Álvarez, Cristina Arespa, Laura Canet, Enric Casas, Josep Corral, Lluís Fàbrega, Juan Fernández, Jordi Flores, Heidy Nonell, Jesús Migueles, Zein Mora, Ingrid Picas i Rafael Sánchez.Fotografia: Arxiu Iberpotash - Dipòsit legal: B-55435-2008 - Periodicitat quadrimestral - Revista impresa en paper ecològic

José Antonio Martínez Álamo, president ICL IBERIA

No ha estat cap coincidència que a mesura que avançàvem en el desenvolupament del pla Phoenix, amb la construcció de la planta de sal a Súria, amb l’anunci d’una nova terminal al port de Barcelona i, sobretot, amb l’acord amb la multinacional química Akzo Nobel, per comercialitzar tota la sal vacuum que siguem capaços de produir en la primera i segona fase del Phoenix, s’hagin incrementat les veus i les accions contra el que avui és el pla industrial més important dels que estan en marxa a Catalunya. Uns sota la bandera d’un fals ecologisme i d’altres per defensar els seus interessos comercials, la qüestió és que s’estan utilitzant tots els recursos possibles per intentar alentir i, a ser possible, paralitzar el desenvolupament indus-trial que promou ICL, utilitzant per a aquesta finalitat tota mena de falsedats i injúries, amb les quals pretenen fer creure a la població que no gestionem mediambientalment els dipò-sits salins i que aquests són causa de la salinització de les conques del Cardener i del Llobregat.

Ha arribat l’hora de dir ben clar i ben alt que no només som una empresa implicada i responsable amb el medi ambient, complint amb totes les certificacions que existeixen en aques-ta matèria, sinó que destinem anualment cinc milions d’euros a la gestió mediambiental utilitzant les tècniques i metodolo-gies més avançades – en el cas dels dipòsits salins, les matei-xes que s’utilitzen per a la resta de dipòsits salins que hi ha a Europa- i garantint que cap gota d’aigua dels nostres dipòsits va als nostres rius, i prova d’això és que tots els indicadors demostren que la nostra incidència al Cardener i al Llobregat no té res a veure amb la salinització que aquests puguin tenir aigües molt més avall, on reben la influència d’una conca sali-na per naturalesa i de tot un seguit d’abocaments fruit de l’activitat econòmica i social de les poblacions que es troben en el camí.

En la llarga història de la mineria al Bages hi ha hagut malen-tesos i incomprensió, segurament a causa de la manca de comunicació, però sempre s’ha actuat segons la legislació vigent de cada moment, que ha anat variant en funció de l’evolució i sensibilitat en aquest tipus de temes per part de la societat. I no podem oblidar que la nostra activitat ha estat utilitzada com a cap de turc en benefici d’altres interessos aliens a la mateixa.

Les claus d'una guerra bruta

2

També és cert que, d’uns anys ençà, la seva modernització i l’aposta pel territori ha portat a implantar totes aquelles solu-cions necessàries per, més enllà de l’estricte compliment de la legalitat, fer millor la convivència i l’equilibri entre indústria i medi ambient, adaptant-se a les noves exigències socials, per molt que alguns ara intentin desvirtuar aquests avenços i fer creure el contrari.

D’altra banda, el nostre no és un pla que s’escapi a les incerteses i a les febleses d’una complexa legislació que no es mostra capaç de gestionar projectes de l’envergadura del nostre. El Bages, la Catalunya Central i el país en general no es poden permetre viure en la indefinició constant davant projectes d’aquesta envergadura, que no solament tenen una clara incidència en el desenvolupament econòmic, sinó que incidei-xen directament en l’estabilitat social, en el desenvolupament logístic, en la internacionalització dels mercats, en la investi-gació i en el desenvolupament i, per què no dir-ho, en el somni que tots plegats compartim de veure com no queda ni un gram de sal als dipòsits salins, encara que sigui per la percepció injus-tament negativa que s’ha anat creant. Durant massa anys s’ha incidit en aquest aspecte de manera que, quaranta vegades dita una mateixa mentida, la gent acaba creient que és veritat.

Ara, tot això ha permès que uns altres interessos econòmics que tenen nom i cognom, relacionats amb el sector de la sal, i davant d'allò que entenen que per a ells serà la dificultat de competir en el mercat d’una manera honesta, s’hagin llançat a la desesperada a una guerra bruta utilitzant tot allò que estigui al seu abast amb la finalitat d’aturar el nostre projecte.

Les institucions públiques han de posar a l’abast d’empreses com la nostra totes les eines necessàries per tal d’evitar que aquestes maniobres posin en risc el futur de les inversions industrials a Catalunya, amb una màxima exigència ambiental ben entesa. El Projecte Phoenix és una aposta ferma per a la gestió mediambiental i per a l’aprofitament d’uns recursos que mai no han estat un residu, i ara més que mai, encara que alguns s’encaparrin a desvirtuar el que considerem una gran oportunitat econòmica. Volen que menyspreem la sal acumu-lada perquè no volen que aquesta sigui una competència per als seus interessos, uns interessos que estan molt lluny d’aquí.

ACTUALITATEstrena del documental Una gran muntanya, una gran oportunitat

PLA PHOENIXAvancen a bon ritme les obres de la planta de sal vacuum

ENTREVISTAConversem amb l'alcalde de Balsareny, Jaume Rabeya

A FONSGaleria de fotos de la primera fase del Pla Phoenix que és una realitat

GRUP ICLBarcelona acull la reunió mundial d'I+D d'ICL

QUALITATEl projecte innovador Compofivi continua endavant

3

SUMARI4

6

810

15

17

4

6

8

15

10

Nova revista, nou dissenyLa revista que teniu a les mans estrena nom i disseny per adaptar-se a la nova imatge corporativa i amb l’objectiu d’incloure nous continguts i noves formes d’explicar-los, per tal de facilitar-vos el coneixement de tot allò que comporta el dia a dia d’ICL IBERIA.

4

ACTUALITAT

Estrena del documental 'Una gran muntanya, una gran oportunitat'

El conseller delegat d’Iberpotash i president d’ICL Iberia, José Antonio Martínez Álamo, ha estat el convidat dels Dinars Cambra que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona. Álamo va centrar la seva intervenció a expli-car els detalls del Pla Phoenix.

Intevenció del conseller Delegat a Cambra BCN

Iberpotash col·labora amb la divulgació i investigació que promou la Fundació Cardona Històrica, gràcies a un conveni sig-nat que permetrà contribuir al projecte de desenvolupament turístic a les antigues mines de sal i de potassa del municipi.

Conveni amb la Fundació Cardona Històrica

La 44a edició de la Nit de l’Esportista de Manresa va atorgar a Iberpotash el premi al millor patrocinador esportiu. El premi es va atorgar per la col·laboració d’Iberpotash amb el Bàsquet Manresa durant les darreres temporades.

Premiats a la Nit de l'Esportista de Manresa

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient es va estrenar al teatre Kursaal el documental Una gran muntanya, una gran oportunitat, un audiovisual que posa de manifest la gestió mediambiental del dipòsit salí del Cogulló i l’esforç d'Iberpotash per preservar i protegir el medi natural.

Els treballadors, protagonistesAmb una durada de catorze minuts, el docu-mental el protagonitzen els propis treballa-dors d’Iberpotash, que van explicant pas a pas el procés d’extracció del mineral, com se separa la sal de la potassa, com s’acumula al dipòsit salí i com es gestiona mediambiental-ment per evitar que un sol gram de sal vagi a parar als nostres rius. També intervenen el conseller delegat d’Iberpotash, José Antonio

Martínez Álamo, i l’alcalde de Sallent, David Saldoni. Tots dos posen èmfasi en què El Cogulló és un gran recurs natural per al te-rritori, font de riquesa i de creació d’ocupació, i que per fer realitat aquesta oportunitat que tenim de posar tota aquesta sal al mercat, hem de remar tots en la mateixa direcció. Reunió del consell d'alcaldes a Sant Benet

El documental també es va poder veure a la Cambra

El conte infantil sobre l'origen de la potassa, eina per a la divulgació

Fotografia de la parada que es va muntar coincidint amb Sant Jordi

El meravellós viatge de la sal i la potassa a Súria és el conte infantil que ha publicat Iberpotash. S'adreça a tots els nens i nenes d’entre 3 i 13 anys i s'ha fet arribar a tota la plantilla. El llibre és obra de Mariano Veloy com a autor del text i de Doris Jiménez com a il·lustradora.

A les escolesIberpotash donarà a conèixer el conte a la resta d'escoles de la comarca coincidint amb el nou curs escolar. El llibre explica un viatge molt especial de dos nens i dues nenes a través del temps, de manera que van assis-tint a tot el procés de formació geològica, l’època medieval amb la sal com a or blanc, la descoberta de la potassa a Súria l’any 1912 i el present i futur del jaciment miner del

Bages. És obra de l’editorial Lunwerg, en color, té 46 pàgines i un format de 20x20 cm.

Parada de Sant JordiAmb motiu de la diada de Sant Jordi es va instal·lar a Súria una parada de contes on els alumnes de cada classe i escola, acompa-nyats dels mestres i professors van poder apropar-se i recollir el seu exemplar de forma gratuïta. La parada va estar oberta tot el dia i a la tarda un grup d’animació va omplir de música la plaça de Sant Joan, men-tre la il·lustradora del conte, Doris Jiménez, elaborava un mural que recreava la portada.

Projecte pedagògicEl conte vol ser el primer pas d’un projecte pedagògic que permetrà oferir als nens i

nenes una eina didàctica sobre el nostre jaci-ment, la seva història, el vessant geològic, el procés d’extracció, el tractament dels nos-tres recursos naturals, les necessitats mundi-als de la sal i la potassa, la innovació tec-nològica o el nostre compromís de respecte pel medi ambient.

Imatge dels nens i nenes i la il·lustradora

ICL Iberia, juntament amb ICL Innovation, serà present a Expoquimia, una de les fires més importants del sector químic a nivell mundial, que tindrà lloc a la Fira de Barcelona del 30 de setembre al 3 d’octubre. ICL pre-sentarà el seu ampli ventall de projectes i productes de màxima qualitat, així com les principals línies d’investigació i innovació, un camp en el qual la nostra companyia és un referent i en què actua a través del sistema

anomenat Open Innovation, que busca atreure investigadors i emprenedors d’arreu del món per desenvolupar nous projectes. ICL serà a l’espai de FEIQUE, la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola – en l’àmbit de l’anomenat “Smart Chemistry Smart Future”, juntament amb les més importants empreses del sector químic internacional. Serem al pavelló 3, carrer K, stand 120.2.

ICL serà present a la Fira Expoquimia

Recreació virtual de l'estand d'ICL a Expoquimia

5

6

PLA PHOENIX

Les obres de construcció avancen a bon ritme i durant els mesos de juliol i agost s’han rebut els pilars i bigues de l’estructura metàl·lica de l’edifici i les peces corresponents als cristal·litzadors, començant de manera simultània el muntatge de l’obra. Segons el calendari previst, al mes de setembre es treballa amb l’obra civil de les zones de sitges i pre-tractament, així com el muntatge de cristal·litzadors, intercanviadors de calor i altres equips de la planta. Amb una inversió de 65 milions d’euros, la nova planta de sal vacuum permetrà comercialitzar sal d’alta qualitat destinada a la indústria química, així com potassa blanca.

Avancen a bon ritme les obres de la nova planta de sal vacuum

El futur ja es visualitza

7

ICL Iberia, matriu d’Iberpotash, i AkzoNobel, una de les empreses líders a nivell mundial en pintures i recobriments i especialitats químiques, han signat un acord que estableix que ambdues compa-nyies produiran conjuntament 1,5 milions de tones de sal vacuum d'alta qualitat, així com 50.000 tones de potassa blanca, uti-litzant la més avançada tecnologia. La sal vacuum serà comercialitzada per AkzoNobel Chemicals International B.V. i la potassa blanca serà comercialitzada per ICL Iberia. L’acord ja es va fer públic el mes de juliol passat.

Acord a llarg terminiLa col·laboració entre ambdues compa-nyies s’estableix a llarg termini, fet que garanteix la comercialització de la produc-ció prevista a les dues primeres fases del Pla Phoenix. La sal vacuum d'alta qualitat fabricada a partir de la sal com a producte de la mineria de potassa, s'utilitza en una gran varietat d'aplicacions en la indústria química, així com en productes especials destinats a altres usos industrials.Ambdues parts es beneficiaran de les si-nergies existents entre elles, ja que a la capacitat de producció i especialització d’ICL Iberia se li afegeix l'experiència i els coneixements d’AkzoNobel per produir els volums estipulats i la seva extensa xarxa comercial.

Producció respectuosaEls sistemes de producció de sal vacuum i de potassa blanca d’ICL Iberia seran absolutament sostenibles i respectuosos amb el medi ambient i contribuiran a la generació d'ocupació i riquesa a la Catalunya Central. Tal i com manifesta el president d’ICL Iberia, José Antonio Martínez Álamo, “aquest acord confirma els plans ja anunciats per la companyia de comercialitzar sal d'altíssima qualitat i

Acord amb l'empresa Akzo per produir i comercialitzar sal vacuum i potassa blanca

posar en valor aquest important recurs natural, juntament amb la potassa”. Martínez Álamo també afegeix que “ la sal és el que dóna dimensió al nostre pla industrial, i la sal vacuum que comercia-litzarem és de la major qualitat possible, amb una puresa del 99,97% de clorur sòdic”.

70 milions de tonesA Europa es consumeixen avui dia 70 mi-lions de tones de sal a la indústria electro-química. El fet que sigui una sal de gran puresa i en aquestes quantitats fa que la sal vacuum que es produeixi sigui la millor del món, amb la més alta tecnologia exis-tent. L’acord signat entre les dues multi-nacionals certifica que es tracta d’una

La sal vacuum d'alta qualitat és una matèria primera necessària en l'actual indústria química mundial

"LA SAL dóNA dImENSIó AL NoSTrE PLA INdUSTrIAL AmB UN ProdUCTE dE LA mAJor qUALITAT PoSSIBLE"

matèria primera necessària a l’actual indústria química mundial, que pot actuar al mateix temps com a efecte crida per a la indústria del país.

8

TEIA BASToNS, periodista

L’alcalde de Balsareny, Jaume Rabeya, con-sidera que la mineria s’ha perfeccionat i millorat molt els últims anys, tant des del punt de vista tecnològic com mediambiental.

- quina és la seva valoració del pla Phoenix per a la comarca del Bages i el que pot suposar per al territori?El pla Phoenix d’Iberpotash el que preveu és una inversió molt important, això està claríssim. En realitat, una inversió més que important pel seu volum econòmic i l’alta repercussió no només per a la comarca del Bages sinó per a tot Catalunya. Pel que fa a Balsareny només surt el possible tancament de Vilafruns. I tot i la preocupació lògica de com afectarà aquest tancament, de com quedarà l’entorn, pel que fa als llocs de tre-ball no hi hauria repercussions ja que sem-

L'alcalde de Balsareny, Jaume Rabeya durant l'entrevista

ENTrEVISTA

"La potassa representa una de les principals fonts d'ingressos per a les nostres comarques"

JAUME RABEYA

ALCALdE dE BALSArENY

9

Rabeya es mostra convençut que la percepció i la imatge de la mineria ha fet un gran salt els darrers anys

pre s’ha dit que es mantindran. I dóna tranquil·litat a la gent que hi treballa, que no és només de la nostra comarca, sinó de les comarques de l’entorn.

- A què creu que es deu la judicialització d’aquest projecte? Hi ha qui pensa que dar-rera els processos judicials s’amaguen interessos comercials, què en pensa?Pot haver-hi interessos comercials darrere els processos judicials, però nosaltres no hi podem entrar. El que cal vetllar des dels municipis és que es compleixin les norma-tives. Si anem enrere en el temps, trobarem molts processos judicials, però amb bona entesa sempre s’ha arreglat tot. I tot el que es parla actualment de les inversions en medi ambient, des dels anys 80 a ara han millorat moltíssim. I puc dir que si mai hem fet alguna petició a Iberpotash sobre algun tema per endreçar referent a Balsareny, l’empresa ho ha intentat resoldre i de mane-ra ràpida.

- Com alcalde de Balsareny quina és la seva visió de futur pel propi municipi, tenint en compte la previsió de tancament de la mina de Vilafruns?Hi ha diferents aspectes a tenir en compte: hi ha els nuclis habitats al voltant de la mina, les instal·lacions de l’empresa, l’entorn, que és on hi ha el pou per on entren gairebé tots els treballadors a la mina... En el seu moment, abans que Iberpotash comprés la mina, havíem fet alguna proposta, però tot va canviar quan tots els nuclis de població del voltant se’ls va quedar l’Estat. Es van enderrocar uns edificis i es van remodelar unes altres. Ara Iberpotash està al mig de pisos i de xalets i hem de veure què farà l’empresa amb les instal·lacions i replante-jar-ho tot en conjunt.

- Existeix de fa uns dos anys una taula de treball per a tenir clar el full de ruta a Balsareny i Sallent, un cop acabi l’activitat d’extracció. La previsió en un principi és aprofitar la mina de Vilafruns com a recurs turístico-cultural, tal com es fa a altres poblacions mineres d’Europa. Balsareny podria acollir una activitat d’aquestes ca-racterístiques?És cert que se’n parla en algun mitjà de comunicació. De moment l'Ajuntament no en té cap constància. En tot cas, arribat el moment s’hauria d’estudiar tot plegat en

conjunt i s’hauran d’estudiar les possibles propostes que es presentin. Per exemple cal tenir en compte com quedarien les galeries de sota, les instal·lacions que hi ha a dalt, tot l’entorn, el manteniment de tot, etc.

- Creu que el marc jurídic per a projectes d’aquest tipus és el correcte o hi hauria d’haver plans més globals que protegissin tant les empreses com les corporacions locals?Si s’han seguit tots els paràmetres que mar-quen les normatives i després algú no ho dóna per bo, vol dir que alguna cosa falla.

- Creu que ha canviat la imatge que fins ara s’ha tingut del món miner? quina creu que és la percepció que es té des del municipi de Balsareny?Ha canviat moltíssim. El sector tenia molt mala premsa. Es relacionava zona minera amb zona conflictiva, però això ha canviat. A la mineria hi ha un ampli ventall de profes-sionals, des d’enginyers a tot tipus de tèc-nics i treballadors que han de passar pel procés de formació corresponent. Ara la

"EL PLA PHoENIX ÉS UNA INVErSIó moLT ImPorTANT"

"ArA LA mINErIA ÉS UN SECTor moLT mÉS ProFESSIoNAL"

mineria és un sector molt més professiona-litzat. La nostra comarca penjava del tèxtil i de la mineria i la crisi que van patir aquests sectors va provocar una reacció. I en aquest context la mineria va créixer, va agafar gent i es va expandir i s’ha perfeccionat i ha mi-llorat les seves tecnologies. Per a les nostres comarques i per al conjunt de Catalunya, en aquests moments la potassa no solament genera un alt nombre de llocs de treball, sinó que representa una de les principals fonts d’ingressos.

10

El Pla Phoenix, una realitatLa primera fase del Pla Phoenix avança a ple rendiment

A FoNS

11

Per al muntatatge dels nous decantadors s'utilitza maquinària de grans dimensions. Al fons, vista de l'edifici d'oficines (1)

Els operaris realitzen treballs de reforç d'un dels talussos que ha d'ubicar les noves instal·lacions industrials (2)

1

La primera fase del Pla Phoenix es troba en aquests moments a ple rendi-ment, de manera que coincideix en el temps la construcció de la nova planta de flotació, la planta de compactat i diversos accessos. Al llarg dels darrers mesos també han arribat a Súria les peces que formen la planta de sal vacuum, així com el molí de barres i els nous assecadors, entre altres. Les obres de la primera fase del Pla Phoenix suposen una primera inversió global del grup ICL de 180 milions d’euros.

2

El passat mes d’abril Iberpotash rebia llum verd per part del Govern de la Generalitat (autorització substantiva i llicència ambi-ental) per continuar les obres de la primera fase del Pla Phoenix a Súria, unes obres que suposen una inversió directa de més de 180 milions d’euros.

Com a pas previ a les obres d’ampliació i mi-llora de les instal·lacions que l’empresa té a Súria, es va iniciar la construcció d’una rampa d’accés a la mina de Cabanasses, una obra d’enginyeria que permetrà l’accés directe a l’àrea extractiva i suprimirà el pas de 550 cami-ons pel mig del terme municipal de Súria, a més de millorar les condicions de ventilació i seguretat de la mina.

A bon ritmeLes obres de la rampa avancen a bon ritme i en aquests moments ja s’han perforat 1.135 metres dels 4,7 quilòmetres totals de manera que la previsió és que els treballs acabin i es connecti l’exterior amb l’interior a finals del 2015. La perforació del túnel miner és una de les obres d’enginyeria més importants que s’executen avui dia a tot l’Estat, tenint en compte que la rampa va de l’exterior fins als 900 metres de profunditat, on hi ha la mina de Cabanasses de Súria.

Noves instal·lacionsD’altra banda, s’han iniciat ja les obres de construcció de la nova planta de flotació, així com de la nova planta de compactat. Al mateix temps s’ha finalitzat la cimentació de la nova planta de sal vacuum de manera que la seva construcció i ensamblatge es troben ja en aquests moments en ple procés. És previst que aquestes noves instal·lacions estiguin operatives a finals de 2015.

de manera simultàniaTotes les obres de la primera fase del Pla Phoenix es desenvolupen de forma simultània amb l’activitat industrial a la zona on hi ha la planta de tractament i oficines de Súria, de manera que les grues i maquinària de grans dimensions necessàries per a la construcció de diversos edificis conviuen amb l’activitat diària de tractament de mineral (sal i potas-sa).

12

3

Imatge general de les obres de perforació de la Rampa de Cabanasses (1)

Treballs de construcció de la nova planta de tractament (2)

Col·locació d'una de les parts destacades dels nous assecadors (3)

Fotografia del nou molí de barres que formarà part de la nova fàbrica (4)

Ensamblatge de les diferents peces que donen forma a la planta de sal (5)

13

1 2

54

14

PrEVENCIó I SEGUrETAT

Formació permanent en primers auxilis La prioritat del darrer any en temes de formació ha estat la de primers auxilis a tot el personal. L’objectiu d’aquesta formació continuada és poder aconseguir reduir el temps d’atenció a un accidentat que pugui ser greu, ja que en aquests casos una actu-ació eficaç i ràpida els deu pri-mers minuts resulta vital.

Primers auxilisA la formació en primers auxilis s’ensenya a tots els treballadors a saber reconèixer de forma ràpida i clara totes les possibles causes imminents de mort: va-loració ABC (Airway, Breathing, Circulation) i, en cas de detectar alguna d’aquestes causes, actuar

de forma eficaç fins que arribi el personal de la Brigada de Salvament i es facin càrrec de la situació. La formació és imparti-da pel mateix equip formador de la Brigada, de manera que s’unifiquen criteris i l’actuació del company de l’accidentat en resulta complementària i sense cap problema amb la de la Brigada. En aquesta formació els alumnes també realitzen pràc-tiques amb el desfibril·lador, DEA. Al llarg dels darrers mesos també ha continuat la formació a la Brigada de Salvament amb pràctiques d’accidentats atra-pats, de foc amb equips de respiració a Can Padró i amb equips de treballs en alçada.

En les dues imatges superiors es poden veure els tècnics de la Brigada de Salvament realitzant diferents pràctiques en situacions extremes i en les fotografies de baix s'observen els treballadors fent tasques de for-mació en primers auxilis

15

La primera setmana de juliol es va celebrar a Barcelona, a la seu de l’escola de negocis IESE, la reunió mundial de I+D de ICL, un esdeveni-ment que va congregar els màxims respon-sables d’innovació del grup amb l’objectiu de definir les línies estratègiques d’actuació, analitzar els principals projectes en implan-tació i quantificar el valor afegit de les polí-tiques d'I+D als resultats globals del grup.En l’actualitat, ICL inverteix més de 56 milions d’euros anuals en innovació i desenvolupa-ment amb un equip de més de 475 investiga-dors a tot el món. Mitjançant el sistema d'Open Innovation, ICL Innovación busca a- truare científics, investigadors, acadèmics i emprenedors per proposar solucions que donin resposta al llistat de necessitats definides per la companyia, obtenint així el suport d'ICL des de la fase inicial de la idea fins a la comercialització.

Barcelona acull la reunió mundial d'innovació i desenvolupament d'ICL

Imatge del grup a l'exterior de l'escola de negocis IESE, a Barcelona

ICL continua amb l’estratègia Next Step Forward (següent pas endavant). Una part essencial d’aquesta estratègia és emfatitzar la identitat global d'ICL com a líder mundial que aprofita els seus actius i forces en benefici de totes les seves branques d’activitat. ICL satisfà les necessitats bàsiques de la humanitat en agricultura, alimentació i materials avançats.

Aquestes necessitats estan en constant evolu-ció i, per tant, hem d’evolucionar amb elles. És per aquest motiu que s’ha remodelat la marca ICL, amb un nou llenguatge gràfic i una missió de marca que denota la nostra identi-tat i que esdevindrà una part significativa de la nostra identitat corporativa. I s’hi ha afegit un eslògan que posa de manifest que ICL és pre-

sent allà on hi ha les necessitats bàsiques de la humanitat Where needs takes us. Els ele-ments gràfics que acompanyen al logotip són els anomenats ribbons o cintes, que repre-senten agilitat, flexibilitat, moviment. Són icones que simbolitzen transformació, movi-ment i dinamisme. Els propers mesos s’aniran adaptant tots els suports de comunicació.

GrUP ICL

Estrenem nova imatge corporativa

16

mEdI AmBIENT

Continuem les millores ambientals a les nostres instal·lacions

Ordre i neteja del taller mecànic a la planta de Sallent d'Iberotash

Construcció d’un cobert nou per evitar l’entrada d’aigua als bidons buits i olis usats de planta Súria

Construcció d’un cobert per a l’emmagatzematge de residus i de matèries primeres al Pou III Sallent

Actuem amb els residus

Durant els dies 16,17,18 i 20 de juny va tenir lloc una nova auditoria de seguiment del Sistema de Gestió Ambiental d’Iberpotash, implantat segons la norma ISO 14001. Els resultats obtinguts han estat els millors de tots aquests anys, amb cap incidència ambiental, tan sols oportunitats de millora i punts forts detectats en els processos de treball.

Implicació dels responsablesL’equip d’auditors ha valorat com a més impor-tant l’excel·lent implicació dels responsables de Medi Ambient interdepartamentals, un fet que esdevé la clau de l’èxit obtingut. Es tracta dels treballadors assignats en cada departa-ment de la companyia que s’encarreguen de ser enllaç actiu amb el departament de Medi Ambient de manera que la gestió ambiental a casa nostra sigui responsabilitat de tots els treballadors. L’auditoria sobre la ISO14001 es realitza in situ anualment amb l’objectiu de poder renovar, actualitzar i millorar de forma continua el nostre sistema de gestió ambiental implantat des de 2007, en què es va aprovar per primera vegada aquest certificat interna-cional.

Auditoria de seguiment del sistema de gestió ambiental

què hi aboquem? Bossa de paper o cartróCapsa de cartródiariEtiqueta de paperFulls de paperrevistaSobre de paper

què no hi aboquem?Paper amb cel·lulosa (WC, ei-xugamans, tovallons, etc.)Paper brut d’olis, etc.Paper plastificatPaper aluminiPaper amb grapesPorexpan

17

qUALITAT

Iberpotash, juntament amb un grup d’empreses de la comarca del Bages i sota la direcció científica de la Fundació CTM (Centre Tecnològic de Manresa ), ha iniciat el projecte de R+D Compofivi (acrònim de Compostos fabricats per pultrusió de Polímers reforçats amb Fibra de Vidre). Aquest consorci engloba tot el procés, des de l’inici de la producció de les fibres i tei-xits, fins arribar a l’usuari final, en aquest cas Iberpotash, passant per la producció dels perfils estructurals i l’enginyeria necessària per al disseny dels motlles i equips productius.

material compost innovadorL’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar estructures a partir d’un material compost innovador que permeti substituir les habitu-als estructures metàl·liques, que estan sot-meses a ambients de treball d’elevades exigències d’operació en conceptes de dura-bilitat, manteniment i cost, per unes altres amb necessitats de menys manteniment amb igualtat de resistència i cost.

Principals avantatgesEls principals avantatges d’aquestes estruc-tures dins l’entorn d'Iberpotash són la conse-cució de similars característiques mecà-niques que l’acer estructural, la inalterabili-tat a l’oxidació en ambients salins i la lleugeresa (quatre vegades menys de pes respecte a l’acer). Aquest projecte innovador

El Projecte Compofivi avança

Iberpotash treballa per aconseguir estructures a partir d'un material compost innovador que permeti substituir les estructures metàl·liques habituals

El projecte compta amb el finançament de la Generalitat i dels fons FEDER

compta amb l’ajut de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó), entitat adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, i està cofinançat amb els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa Operatiu de Catalunya 2007-2013.

18

1

2 3

Som PrESENTS

19

La presència dels representants d’Iberpotash en activitats i actes diversos al territori, a Catalunya i a Madrid, s’ha intensificat durant els darrers mesos. S’han fet conferències i ponències com és el cas de la tercera Jornada de Mineria a l’EPSEM-UPC de Manresa (1), hem estat presents amb un xerrada al Col·legi d’Enginyers Tècnics (2) i hem participat al Foro Expansión, a Barcelona, al costat del conseller Santi Vila (3). Iberpotash ha aparegut en diverses ocasions al programa de televisió del Canal Taronja (Grup Taelus), Aula Taronja, amb la participació en un espai d’entrevistes que realitzen els alumnes de primària i secundària del Bages (4). En paral·lel, hem participat a la jornada de visita de les excava-cions Arqueològiques de Les Guixeres a Súria, entre d'altres (5) i hem assistit a la visita del president de la Diputació de Barcelona a Súria (6). Finalment, hem pres part al Foro de Minería Sostenible organitzat per CONFEDEM, a l’IFEMA de Madrid (7).

4

5 6

7

BARCELONA Redacción

La primera fase del plan Phoenixque Iberpotash promueve en Sú-ria ha recibido luz verde de la di-rección general de Energia, Mi-nes i Seguretat Industrial de laGeneralitat. Así, según informóayer la compañía, después de queTerritori aprobara hace un mesla declaración de impacto am-biental, ya puede comenzar latransformación de las instalacio-nes de extracción y producciónde potasa y sal de esta localidaddel Bages con una inversión ini-cial de 180 millones de euros porparte de sumatriz, la multinacio-nal israelí ICL.El citado plan comporta la

puesta en marcha de una nuevaplanta de sal vacuum equipadacon tecnología de última genera-ción que producirá, según las pre-visiones de Iberpotash, 750.000toneladas anuales de sal de lamás alta calidad destinada a la in-dustria electroquímica más exi-gente. Además, se aumentará la

producción de potasa en 250.000toneladas al año, y se incorpora-rán otros productos, como, porejemplo, la mena magnésica o lapotasa blanca. La previsión es te-ner las nuevas instalaciones lis-tas durante el segundo semestredel 2015.La construcción de una nueva

rampa de acceso a lamina deCa-banasses permitirá además su-primir el paso de 550 camionespor el centro de Súria, con lo quemejorará considerablemente lacalidad ambiental y la seguri-dad. Asimismo se disminuirá enun 39% el vertido de aguas y seahorrarán 40.000 metros cúbi-cos de consumo de agua del río.Estos elementos, destacó Iberpo-tash, fueron claves para que Te-rritori diera su aprobaciónEsta inversión se añade a los

100 millones de euros anuncia-dos por Iberpotash en diciembrepara la construcción de una nue-va terminal de carga para barcosde gran tonelaje en el puerto deBarcelona.c

LaGeneralitat da luzverde a la inversióndeIberpotash enSúria

THEKNOS 183 MAIG DE 2014

LLes excavadores han co-mençat a remoure la ter-ra de les instal·lacions que Iberpotash té a Súria, a la comarca del Bages. Al cap de 3 anys de l’aprovació de l’anomenat pla Phoenix per la multinacional israeliana ICL, propietària del 100 % d’Iberpotash, i havent donat la Generalitat el vistiplau defi nitiu a la primera fase del projecte, aquesta compa-nyia ha posat el fi l a l’agu-lla per començar les feines de construcció d’una rampa d’accés a la mina de potas-sa i sal. Aquesta rampa, de 5 km de longitud, unirà la superfície amb l’interior de la mina, a una profunditat de 900 metres. Són unes característiques que con-verteixen aquesta obra en un repte d’enginyeria i que permetran, un cop feta, fa-

La mina de Cabanasses (Súria, Bages), de la qual Iberpotash extreu potassa i sal, disposa d’una avançada tecnologia i és capdavantera a Europa. A través d’Iberpotash, la multinacional ICL subministra potassa als principals mercats europeus de fertilitzants.

23

BERTA ROIG Text IBERPOTASH Fotografi es

fi nal de l’any que ve, quan aquesta primera fase haurà d’estar acabada, Iberpotash estarà en disposició de pro-duir fi ns a 750.000 tones de sal vacumm, una sal de màxima qualitat, 750.000 tones més de potassa i unes 300.000 tones de sal de roca.

UN SEGLE D’HISTÒRIA És un punt d’infl exió impor-tant per a una companyia l’origen de la qual es remun-ta quasi un segle enrere, el 1918, quan es van atorgar les primeres concessions mi-neres 6 anys després d’ha-ver-se descobert el jaciment de potassa. El 1925 naixia Minas de Potasa de Suria, l’embrió del que després es convertiria en Grupo Pota-sas, que va ser adquirit per la israeliana ICL el 1998. “Ara amb el pla Phoenix

L’empresa Iberpotash ha començat a acomplir un pla estratègic que la portarà a

duplicar la facturació en sis anys i a ser un dels productors principals de sal vacuum

al món. El pla Phoenix iniciat per la companyia a les mines de Súria és, a més, un

important repte industrial, tècnic, logístic i mediambiental que suposarà invertir

prop de 700 milions d’euros entre la comarca del Bages i el Port de Barcelona.

cilitar l’extracció del mine-ral, millorar les condicions de seguretat i possibilitar el descens de maquinària d’al-ta tecnologia.

La rampa, però, és la punta del que, segons les pa-raules del president d’Israel Chemicals Limited (ICL) Ibe-ria i conseller delegat d’Iber-potash, José Antonio Martí-nez Álamo, “és molt més que un projecte d’empresa; som davant un projecte de país, un projecte estratègic”. I és que només la primera fase d’aquest pla Phoenix supo-sarà construir una planta de sal vacuum, una plan-ta de fl otació i una altra de compactament, a més d’un conjunt d’instal·lacions as-sociades, com un magatzem. La inversió aproximada per a aquesta primera fase és de 180 milions d’euros. Al

i el pla Phoenix,un gran repte d’enginyeria

Iberpotash

20PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTESDE L’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.Aquesta publicació no pot ser reproduïdani totalment ni parcialment, ni transmesa per captipus de mitjà, sense el permís per escritde la direcció.

Opinió

Regió7Director: Marc Marcè i Casaponsa. Director adjunt: Xavier Domènech i Sala.Caps d’àrea: Enric Badia (Societat), Salvador Redó (Fotografia), Carles Blaya (Economia i Arreu) i Francesc Galindo (Manresa).Caps de secció: David Bricollé (Bages), Xavier Prunés (Esports), Susana Paz (Cultures).Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Cap d’àrea d’administració i distribució: Sandra Espinal. Cap de publicitat: Joan Pedreira. Cap de secció: TeresaBoladeras (Administració i finances).

Regió7REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT

carrer Sant Antoni Maria Claret, 32. 08243. Manresa

http://www.regio7.cat

TELÈFON

93 877 22 33FAX

93 874 03 52FAX DE PUBLICITAT

93 874 16 12

expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial irespecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes iclients publicitaris.

BERGA: Font del Ros, 1. 08600. Telèfon: 93 822 12 19 . Fax: 93 822 03 99. SOLSONA: Pujada del Seminari s/n - Edifici Seminari, despatx 8 . 25280. Telèfon: 973 48 30 08. Fax: 973 48 24 93.

ADREÇA ELECTRÒNICAregio7@regio7.cat

emà, un grup d’alum-nes de l’escola Xarxade Berga i joves in-terns al centre d’aten-

ció terapèutica i educativa per aadolescents de Valldaura, a Ol-van, posen punt �nal a un pro-jecte solidari de col·laboracióque han desenvolupat en els dar-rers mesos. Una iniciativa queforma part del programa de laFundació del Futbol Club Barce-lona, Joves Solidaris. L’únic re-quisit indispensable per formar-ne part era que els joves partici-pants regalessin un bocí del seutemps en accions per millorar laseva comunitat més propera.

Sí, sí! Regalar temps! Un granrepte, tenint en compte que elssegons, els minuts o les horessón or en la societat d’avui endia. Re�exionem uns instants ipensem en les nostres accionsdiàries, en la rutina constant: lle-var-se, entrar a la dutxa, sortir decasa a corre-cuita per arribar a lafeina, esmorzar mentre contes-

tes els correus electrònics, fer lafeina i, de tant en tant, respondrea les converses de WhatsApp perquedar per dinar amb uns com-panys que fa setmanes que noveus perquè no tens temps. Aca-ba la jornada laboral i intentesconcentrar en les poques horesque et queden totes les activitatsque vols fer, o que et sembla quehas de fer, però que en molts ca-sos s’han convertit en una rutinamés: anar a nedar o pujar a la bi-cicleta estàtica del gimnàs; o pot-ser assistir a una classe d’anglèsdesprés de tres sessions d’absèn-cia perquè la feina t’ha impeditanar-hi. Parlo, evidentment, delsque no estem casats ni tenim�lls. S’acaba el dia. Tornem acasa amb la sensació de no haverdeixat perdre ni un minut, ni un

instant sense apro�tar. I ja pen-sem en com ens organitzareml’endemà, i l’endemà passat i l’al-tre, i així successivament. Lesnostres agendes, els que en te-nim, estan al límit. Busquem fo-rats per encabir-hi reunions i �nsi tot per trobar un dia per soparamb els amics, o anar al cine.

Ara imaginem que algú ensdemana que hem de regalarunes hores del nostre temps -en-mig de la rutina programada-per ajudar els altres, la nostra co-munitat més propera. Alguns jaho fan, però seríem tots capaçosde deixar de banda les activitatsque ens autoimposem perquèens semblen que són imprescin-dibles per al nostre dia a dia? Se-gurament, a aquests joves quehan participat al projecte els hacostat deixar el futbol, els amicso els estudis per unes hores, peròara tenen la satisfacció d’haveraportat el seu granet de sorra amillorar la societat i a ajudar algúa ser més feliç.

D

EL REPTE DE REGALAR TEMPS

Estem farts de sentir la frase «el temps és or», i és que a la societat actual una hora i fins itot un minut tenen molt valor. Uns joves berguedans han regalat part del seu temps permillorar el seu entorn, una iniciativa exemplar que costaria acceptar a més d’un

DES DEL CARRER

Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA.Dipòsits legals: Edició Manresa, B-44983-78.ISSN: 1137-5655.

Difusiócontrolada per

PERIODISTA daniperona@regio7.catDani Perona

Les nostres agendes estan allímit. Busquem forats perencabir-hi reunions i fins i totper sortir a sopar amb amics

ORDRE ARA A LA

MINERIA FUTURAa Generalitat i els ajuntaments de Súria iSallent han acordat la redacció conjuntad’un pla director urbanístic que posi or-dre en l’evolució del sector miner al Ba-ges, una activitat estratègica per a la co-marca que genera un fort impacte territo-

rial i que, precisament per aquesta raó, s’està trobantamb obstacles en el seu desenvolupament. Iberpotash,l’empresa que explota els jaciments bagencs, té en marxaun projecte d’inversió que podria arribar  ns als mi-lions d’euros, una bona part de la qual ja està fent-se re-alitat a Súria. El pla per produir sal d’altíssima puresa i engran quantitat ha generat una reacció de la competènciaque s’ha aferrat, precisament, a arguments urbanísticsper intentar di cultar el desenvolupament del projecte;també són arguments urbanístics els que estan posantl’empresa en una situació delicada arran de les denún-cies d’un particular i d’una associació de veïns que haaconseguit una sentència que impedeix continuar abo-cant al runam del Cogulló. Tot plegat és resultat de dèca-des d’abandó legal i d’un intent de regularització durantel període del tripartit que va tenir bona intenció peròque ha acabat convertint-se en un perillós bumerang queha donat arguments poderosos als qui, legítimament, sesenten perjudicats pel runam i als qui, per raons estricta-ment de defensa del seu bene ci, pretenen impedir queIberpotash els faci la competència. És una experiènciaprou determinant per invitar que, efectivament, es preve-gi amb claredat des d’avui mateix quins requeriments ur-banístics tindran els futurs moviments. Hem de con arque Iberpotash mantindrà la seva capacitat inversora ique podrà fer realitat una ambiciosa transformació delrunam de la Botjosa en un polígon industrial amb novaactivitat vinculada també al mineral quan el jaciment deSallent deixi de ser explotat l’any que ve. Hi hem de con- ar perquè seria d’una gran importància per al Bages.Però, alhora, cal garantir que tots i cadascun dels movi-ments necessaris es faran amb el màxim rigor des del pri-mer dia i que no s’arrossegarà cap més llast que impedei-xi en el futur el desenvolupament màxim d’una activitatque ha de ser sostenible i creadora de riquesa.

L

EDITORIAL TERÀPIA DE XOC PER MANEL PUYAL

CONSELL ASSESSOR: Gonçal Mazcuñán i Boix, Valentí Martínez i Espinosa,Jaume Torras i Rodergas, Pere Fons i Vilardell, Àngels Freixanet i Picañol, Antoni Dalmau i Ribalta,

Josep Maria Descals i Vilarmau, Albert Rumbo i Soler, Ramon Segués i Coromines,Jordi Vilaseca i Brugueras, Aitor Moll i Sarasola, Ainhoa Moll i Sarasola, Marc Marcè i Casaponsa.

EDITA: EDICIONS INTERCOMARCALS (EISA)Administrador: Fèlix Noguera i Carrillo

Regió7 DIVENDRES, 11 D’ABRIL DEL 2014 17

JOANENC/CASTELLBELLJOANENC. Bastardas, Va-

lencia, Masats, Baena, Sobre-rroca, Fernández, Euras, Flo-

res, Rodrígue, González, Romero. També López,Pons, Reina, Fíguls, Mas. CASTELLBELL. Pa-llas, Riera, Valdés, Pujante, Baldajo, Vílchez, Ca-rrasco, Nicolás, Vidal, Monge, Fernández. Tam-bé Cárdenas. � ÀRBITRE. Khalid Dahbi Berra-di. � GOLS. 0-1 Vílchez min 15, 0-2 Valdés min38, 1-2 Rodríguez, min 75, 2-2 Flores min 79.

El Castellbell va sortir amb lesidees més clares al primer tempsi es va posar -. El Joanenc, però,al segon temps va empatar i li vafaltar temps per la remuntada.

JORDI GARCIA | SANT JOAN DE VILATORRADA

GRUP 7

22

El Joanenc no vaestar fi amb unCastellbell que vaser més efectiu

SALLENT/OLVANSALLENT. Rodríguez, Mar-

tín, Ruiz, Fernández, López,Besora, Martos, Calafell, Pla-

dellorens, Garcia Pelfort. També Carrique, Gar-cia, Pérez, Cabra. OLVAN. Vergara, Casasam-pere, Fornell, Vilalta, Rosiñol, Casacuberta, Prat,Arqué, Boushaj, Serra, Mena. També Casado,Flores. � ÀRBITRE. Adrián Aguirre López. � GOLS. 1-0 Fernández min 35, 2-0 Fernán-dez min 46, 3-0 ruiz min 89.

El Sallent no a�uixa i suma unanova victòria, aquesta vegada ambl’Olvan, i encadena el cinquè par-tit consecutiu sense encaixar capgol. Va ser un matx en què el con-junt local va estar superior tot i queels va faltar intensitat, a més amés es van trobar amb una de-fensa visitant, i destaca el porter del’Olvan Vergara. Alberto Fernándezva fer dos gols més i es consolidacom el golejador del grup.

RAMON | SALLENT

GRUP 7

03

Els sallentinsvan superar unOlvan que vadefensar-se bé

El Puig-reig va haver de suar�ns al xiulet �nal per aconseguirels tres punts davant un Marganellque no va donar-se per vençut. Ala primera part els locals van tenir

ocasions força clares per marcarperò només van marxar - aldescans. Al segon temps el Puig-reig va deixar el matx sentenciatamb gols molt ràpids, però el

Marganell va posar en entreditque amb un - un partit estàsentenciat i va escurçar el marca-dor i a punt va estar de treure unpunt que semblava impossible.

REDACCIÓ | PUIG-REIG

GRUP 7

El Marganell fa patir alfinal un Puig-reig superior

Els visitants van quedar a les portes d’una remuntada èpica

Els últims deu minuts de partit van ser molt intensos per als dos equips

SALVADOR REDÓ

PUIG-REIG. Camps, Planas, Massafret,Carreras, Noguera, Suárez, Garcia, Saidi, Su-carrats, Feliu, Fonseca. També Feliu, Jódar,Soto, Luque, boatella, Picado, Rosell.

MARGANELL. Ballesteros, Barniol, Cruz,Cisse, Cebolla, Caicedo, Bertolio, Sala, Sán-chez, Sánchez, Vila. També Casals, Sánchez,Ledesma. ÀRBITRE. Santiago HidalgoFranco. GOLS: 1-0 Fonseca min 26, 2-0Noguera min 46, 3-0 Carreras min 48, 4-0Suárez min 53, 4-1 Caicedo min 63, 4-2Barniol min 65, 4-3 Sánchez min 78.

PUIG-REIG4

MARGANELL3

LLORENÇÀ/PIRINAICALLORENÇÀ. Ayet, Puig, Ca-

pellas, González, Arroyos,Camprubí, umbert, Milan, La-

rumbre, Palma, Salinas. També Mocchi, Cózar,Sanmiquel, Ruiz, Derfoufi. PIRINAICA. Vila,Anitua, Checa, Ferrer, Castro, De la Cal, Duque,El Kouch, Sebastián, Grau, Boulehoual. TambéValero, Aguilera, Delgado, Jurado, Martín. � ÀRBITRE. Juan Manuel Pelegrín Martín. � GOLS. 0-1 El Kouch min 7, 0-2 Grau min 23,0-3 Ferrer min 36, 0-4 Sebastian min 39, 1-4González min 67, 1-5 Delgado.

La Pirinaica manté la ratxa debons resultats després que el nouentrenador, Maca, fes reaccionarl’equip. Fins fa només unes poquesjornades el conjunt manresà estavaen una situació molt delicada,despenjat a la taula a la última po-sició, i ara ja està pràcticament a to-car de la salvació. La Pirinaica vafer una gran primera part, molt in-tensa, a Sant Llorenç Savall davantel Llorençà. Els locals també vantenir les seves ocasions, però vanser els manresans qui al descansguanyaven amb un contundent -. A més a més, els de casa es vanquedar amb al minut . Tot iaixò, la Piri, a la segona meitat, vasortir molt relaxada, amb la in-tenció d’aguantar el marcador,però el Llorençà es va esforçar i vaescurçar distàncies. Als últims mi-nuts, a la contra, els manresans vanmatar el partit.

JOSEP HERNÁNDEZ | GIRONELLA

GRUP 7

51

La ‘Piri’ apallissael Llorençà i jaés a un sospir de la salvació

Regió7 DILLUNS, 17 DE MARÇ DEL 2014 33

FUTBOL/TERCERA CATALANA ESPORTS

ARXIU PARTICULAR

EL PRIMER EQUIP DE FUTBOLDE SALLENT TAMBÉ S’INVOLUCRA,COM A SENYAL VISIBLE DEL CLUB,A FAVOR DE LA MINERIA ALMUNICIPI, que es veu seriosamentamenaçada arran d’unes sentènciesjudicials contra l’empresa Iberpotash,l’explotadora de la potassa a Sallent.El club s’adhereix a petició de laPlataforma de Suport a la Mineria i al’Activitat Industrial a la CatalunyaCentral i suma esforços per mantenirel pilar fonamental de l’economiasallentina.

El CE Sallentdóna suport ala mineria local

CASTELLNOU/LA POBLA DE C.CASTELLNOU. Rubis, Rubis,

Sanchís, Tena, Antolín, Pujol,Bosch, Codina, Duocastella, Jó-

dar, Vila. També Costa, Palacios, González, Martí-nez, Baraldés, Muñoz, Hernández. LA POBLADE CLARAMUNT. Macarrilla, Sanchís, Duarte,Bravo, Soteras, Conde, Vega, Pérez, Pérez, Ma-bras, Secanell. També Barquilla, Unai, Prat, More-no, Zájara, Mota. � ÀRBITRE. Joel Pique Gálvez.� GOLS. 1-0 Bosch min 9, 1-1 Mabras min 24,1-2 Pérez min 33, 2-2 Soteras min 42.

El Castellnou, amb el camp tan-cat, va empatar a Callús amb unaPobla que va saber apro�tar les po-ques ocasions de què va disposar.

FRANCESC | CALLÚS

GRUP 7

22

Un Castellnou al’exili de Callúsnomés empataamb la Pobla

SANTPEDOR/BALCONADASANTPEDOR. Martínez,

Ruiz, Masana, Palacios, Marín,Bajona, Ballabriga, Prat, Flo-

res, León, Font. També Gómez, Mata, Cornet,Prtales, Font, Mata. BALCONADA. Álvarez,Crisol, Álvarez, Ballesteros, Garrido, Serra,Khammal, Garcia, Jiménez, Montero, Mercadal.També Gómez, Ramos, Torres. � ÀRBITRE. PolToril Bagen. � GOLS. 1-0 Bajona min 18, 2-0Marin min 25, 3-0 Ballabriga min 37, 3-1 Mon-tero min 55.

El conjunt local va marxar - aldescans però va haver de patir a lasegona part amb una Balconadaque va millorar i ho va intentar.

JOAN CARLES | SANTPEDOR

GRUP 7

13

El Santpedor obtéels punts en feruna gran primerapart amb la ‘Balco’

GIRONELLA B/CARDONAGIRONELLA B. Barrull, Lo-

zano, Pérez, Serralvo, Coromi-nas, Ribera, Pérez, Borralleras,

Fernández, Cortizo, Oses. També Casals, Maca-rró, Hernández, Casadesús, Costa, Morillas.

CARDONA. Sánchez, Lupiáñez, Serra, Esca-lé, Roldán, Urrutia, Cots, Csanovas, Castaño,Hurtado, Avram. També Requena, Boix, Lucas,Roures, Navarro. � ÀRBITRE. David Millán Mi-randa. � GOLS. 0-1 Escalé min 43.

El �lial del Gironella va ser su-perior al Cardona, però els localses van queixar de la mala sort i d’u-na sèrie d’errors arbitrals que els vafer enfonsar-se al pou.

FERRAN PRAT | GIRONELLA

GRUP 7

10

La mala sort s’aliaamb el Gironella Bi el rival directeCardona guanya

PRADENC/VOLTREGÀ PRADENC. Vilardaga, Para-

reda, Vila, Codina, Boatella,Méndez, Basagaña, Vidal, Pu-

jol, Martín, Pujol. També Ballabriga, Azzarouali,Endrino, Berenguera,s Tarres. VOLTREGÀ.Pardo, Lendínez, Bajo, Font, Lázaro, Escolà,Icart, Verges, Benavente, Masdeu, Panduro.Tambe Garcia, Senmartí, Font, Álvarez, Marcos.� ÀRBITRE. Ivan Morillo Pinto. � GOLS. 1-0Parareda min 45, 2-0 Méndez min 46, 3-0 Ta-rres min 63, 4-0 Martín min 75.

El Pradenc va aconseguir una vic-tòria plàcida amb el Voltregà en unpartit en què els locals van ser su-periors però van fallar ocasions moltclares. PAULINO LÓPEZ

LES FRANQUESES/MOIÀLES FRANQUESES. Santo-

yo, Visdomines, Molpeceres,Fernández, David, Oliver, Pé-

rez, González, Isaac, Garcia, Lopera. TambéBlázquez, Parra, Moreno, Calle, Mora. MOIÀ.Cierera, Kevin, Mesa, Esteban, Ribó, Albouers,Carrascosa, Zúñiga, Relats, Linares, Clusella.També Viñas, Lacruz. � ÀRBITRE. Guirao Ce-sareo. � GOLS. 1-0 Isaac min 4.

El Moià va perdre al camp del líder,tot i que van plantar cara en tot mo-ment i van crear ocasions per empa-tar el gol matiner de Les Franqueses.Els visitants van estar ben posicio-nats i no van permetre als locals sen-tir-se còmodes al camp. REDACCIÓ

01

04

GRUP 5

«La sal es lo que da dimensión a nuestro plan industrial»

OLGA GRAU: ¿Está cómoda ICL, la propietaria de Iberpotash, con sus planes en Catalunya?J. A. MARTÍNEZ ÁLAMO: Las minas tienen casi 100 años. ICL es la due-ña desde 1998. Este tipo de actividad está muy enraizada en el territorio y no se puede deslocalizar. En todo caso comenzaron a acertar cuando en el 2005 desde la filial les conta-mos que se podían hacer muchas co-sas buenas y un proyecto en paralelo al territorio y al país. La percepción por parte del territorio más inme-diato tenía que ser positiva.

O. G.: ¿Y cómo hacerlo?J. A. M. Á: Había que extraer potasa y cloruro sódico. No lo podíamos ven-der todo por un problema logístico y porque faltaba inversión en tecnolo-gía. Así que convencimos a ICL de ha-cer el proyecto de acuerdo con el te-rritorio. Tenían que comprender la importancia de las minas y la pers-pectiva diferencial y de oportunida-des que aporta la cercanía a Barce-lona y al Mediterráneo. Fruto de es-te proceso se aprobó en el consejo de administración de la multinacional en el 2011 el proyecto Phoenix [tras las últimas decisiones, el plan con-tiene un plan de inversión de 800 millones hasta el 2020, contando to-das las actuaciones en la mina, los accesos y las infraestructuras]. Esta-mos en la primera fase y ya pensa-

Inmerso en un proyecto en varias fases por un importe superior a 300 millones, Iberpotash

plantea su futuro como productor de cloruro sódico para el resto del mundo como salida

industrial para sus instalaciones en el Bages y a la vez como solución medioambiental.

José Antonio MARTÍNEZ ÁLAMOConsejero delegado de Iberpotash y presidente de ICL Iberia

PROYECTOS. Martínez Álamo, durante un momento de la entrevista, en las instalaciones de EL PERIÓDICO

mos en la segunda. Estar con el terri-torio significa que el tema de la sal tendrá solución.

O. G.: O sea, que había que solventar el tema medioambiental...J. A. M. Á: Más que el tema medioam-biental, el de su percepción negati-va. Hay unas montañas de sal que son el sobrante del proceso produc-tivo de extracción de la potasa, por cada tonelada de potasa se generan tres toneladas de sal. Nosotros inver-timos cinco millones al año para ais-lar esta sal y que no contamine. Vi-mos que esa sal la podíamos poner en el mercado en unas condiciones determinadas y exportarla.

O. G.: ¿Cómo se podía hacer?J. A. M. Á: Era necesario invertir en nuevas instalaciones, logística y tec-nología al máximo nivel para que la sal sea de máxima calidad. Estamos en una buena situación para afron-tar los retos.

AGUSTÍ SALA: La patronal de la sal, Afasal les denunció. J. A. M. Á: Han sacado a la luz muchos hechos del pasado, de hasta 40 años atrás. Incluso algunas cosas perso-nales y todo eso se ha puesto en con-tra nuestra para tratar de desmora-lizar, poner palos en las ruedas con-tra la competencia que les ocasiona una sal de elevada calidad como la

ENCUENTROS DE ECONOMÍA

8 20 DE MAYO DEL 2014

O.J.D.:E.G.M.:Tarifa:Área:

Fecha:Sección:Páginas:

9651559900020542 €1766 cm2 - 166%

20/05/2014INNOVACION68-69

O.J.D.:E.G.M.:Tarifa:Área:

Fecha:Sección:Páginas:

1669657520002046 €124 cm2 - 11%

22/04/2014ECONOMIA63

elpais.es, 22-4-14

El Periódico, 20-5-14

Regió7, 17-3-14

La Vanguardia, 1-4-14

Regió7, 11-4-14

La Vanguardia, 22-4-14

EL PUZLE DE LA SEMANA

EL BANCO, PATROCINADOR DE FERRARI, APUESTA POR EL GP DE FÓRMULA 1. JOSÉ MANUEL LARA APADRINARÁ EL EMBA DEL IESE. NUEVA TECNOLOGÍA PARA CAPTAR EL FRAUDE EN EL TRANSPORTE PÚBLICO. IBERPOTASH HACE PEDAGOGÍA PARA NIÑOS Y LA MODA NUPCIAL REGRESA ESTA SEMANA A BARCELONA.

La cúpula de Santander, en Montmeló

EL ‘CUENTO’ DE IBERPOTASH La compañía minera Iberpotash, propiedad del grupo israelí ICL, se está topando con cierta oposición en el desarrollo de sus planes de inversión para las minas de potasa del Bages, en el marco del Proyecto Phoenix. Con afán divulgativo y con el objetivo –también– de hacer más amable su actividad entre la población, ha editado con Lunwerg un cuento infantil, titulado El meravellós viatge de la sal i la potassa a Súria. Sus protagonistas son Onofre, un jubilado de Iberpotash conocido como Savi Potassi, y cuatro niños de Súria, que se convertirán en expertos sobre la potasa y sus minas. El cuento se ha repartido ya entre los alumnos de Primaria de Súria, pero la idea es llegar a toda la comarca.

TECNOLOGÍA ANTIFRAUDE EN EL TREN Usted valida el billete para acceder al transporte público, pero alguien se le cuela detrás, que, lógicamente, no paga. Esta escena, que es habitual en las estaciones de Renfe, el metro y Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), aunque la intención de esta última compañía es que deje de serlo. La empresa pública dependiente del Departament de Territori se ha aliado con Awaait Artificial Inteligence, una empresa de Barcelona que ha desarrollado un sistema antifraude denominado Detector, que alerta en pocos segundos a los revisores de las personas que pasan mediante el método conocido como el trenecito. El fraude en las estaciones de FGC en 2013 fue de cuatro personas por 10.000 viajeros.

LARA, PADRINO DEL EXECUTIVE MBA DEL IESE José Manuel Lara, presidente del grupo editorial y de comunicación Planeta, intervendrá el próximo viernes en el IESE, en Barcelona, en la graduación del Executive MBA (EMBA) de 2014. El también presidente de Atresmedia impartirá la lección magistral en el acto con el que los alumnos que han cursado este máster –dirigido a personas con experiencia profesional– pondrán punto final a su estancia en la escuela de negocios. La promoción apadrinada por Lara está integrada por un centenar de estudiantes. El presidente de Planeta tenía previsto dar una conferencia en el IESE el pasado 7 de febrero, que finalmente se tuvo que suspender.

Banco Santander ha dejado de ser el patrocinador del Gran Premio de España de Fórmula 1, pero eso no será un impedimento para que el presidente del banco, Emilio Botín, se deje ver este fin de semana en el Circuit de Barcelona-Catalunya. Botín, que ya ha

venido en más de una ocasión a Montmeló, y la cúpula de la entidad aprovecharán la carrera para volver a encontrarse con clientes, tanto locales como internacionales. El vínculo de Botín con la F-1 sigue siendo fuerte, con el patrocinio de Ferrari como emblema.

Barcelona se convierte este semana en la capital mundial de la moda nupcial, que ha atraído a profesionales del sector de todo el mundo, pero también a famosos y modelos internacionales. Rosa Clarà vestirá de novia a modelos como la brasileña Gabriella Lenzi, pareja de Neymar, y a Alba Carrillo (en la foto), novia del tenista Feliciano López. La semana concluirá con el desfile de Pronovias, que todavía no ha revelado quiénes serán sus modelos pero que siempre trae a alguno de los ángeles de Victoria’s Secret.

MODELOS Y FAMOSOS DAN EL ‘SÍ QUIERO’ A BARCELONA

BOTÍN Y LA CÚPULA DE SANTANDER SE CITARÁN EN MONTMELÓ

Expansión, 5-5-14

Teknos, 1-5-14

manresainfo.cat, 19-3-14

@ NACIÓ DIGITALUUm : 166000UUd : 13000TVd : 15900TMV : 1,9 min

Fecha: 19/04/2014Val. : 159 €

manresainfo.cat, 19-4-14

qUÈ dIUEN dE NoSALTrES?

THEKNOS 183 MAIG DE 2014

LLes excavadores han co-mençat a remoure la ter-ra de les instal·lacions que Iberpotash té a Súria, a la comarca del Bages. Al cap de 3 anys de l’aprovació de l’anomenat pla Phoenix per la multinacional israeliana ICL, propietària del 100 % d’Iberpotash, i havent donat la Generalitat el vistiplau defi nitiu a la primera fase del projecte, aquesta compa-nyia ha posat el fi l a l’agu-lla per començar les feines de construcció d’una rampa d’accés a la mina de potas-sa i sal. Aquesta rampa, de 5 km de longitud, unirà la superfície amb l’interior de la mina, a una profunditat de 900 metres. Són unes característiques que con-verteixen aquesta obra en un repte d’enginyeria i que permetran, un cop feta, fa-

La mina de Cabanasses (Súria, Bages), de la qual Iberpotash extreu potassa i sal, disposa d’una avançada tecnologia i és capdavantera a Europa. A través d’Iberpotash, la multinacional ICL subministra potassa als principals mercats europeus de fertilitzants.

23

BERTA ROIG Text IBERPOTASH Fotografi es

fi nal de l’any que ve, quan aquesta primera fase haurà d’estar acabada, Iberpotash estarà en disposició de pro-duir fi ns a 750.000 tones de sal vacumm, una sal de màxima qualitat, 750.000 tones més de potassa i unes 300.000 tones de sal de roca.

UN SEGLE D’HISTÒRIA És un punt d’infl exió impor-tant per a una companyia l’origen de la qual es remun-ta quasi un segle enrere, el 1918, quan es van atorgar les primeres concessions mi-neres 6 anys després d’ha-ver-se descobert el jaciment de potassa. El 1925 naixia Minas de Potasa de Suria, l’embrió del que després es convertiria en Grupo Pota-sas, que va ser adquirit per la israeliana ICL el 1998. “Ara amb el pla Phoenix

L’empresa Iberpotash ha començat a acomplir un pla estratègic que la portarà a

duplicar la facturació en sis anys i a ser un dels productors principals de sal vacuum

al món. El pla Phoenix iniciat per la companyia a les mines de Súria és, a més, un

important repte industrial, tècnic, logístic i mediambiental que suposarà invertir

prop de 700 milions d’euros entre la comarca del Bages i el Port de Barcelona.

cilitar l’extracció del mine-ral, millorar les condicions de seguretat i possibilitar el descens de maquinària d’al-ta tecnologia.

La rampa, però, és la punta del que, segons les pa-raules del president d’Israel Chemicals Limited (ICL) Ibe-ria i conseller delegat d’Iber-potash, José Antonio Martí-nez Álamo, “és molt més que un projecte d’empresa; som davant un projecte de país, un projecte estratègic”. I és que només la primera fase d’aquest pla Phoenix supo-sarà construir una planta de sal vacuum, una plan-ta de fl otació i una altra de compactament, a més d’un conjunt d’instal·lacions as-sociades, com un magatzem. La inversió aproximada per a aquesta primera fase és de 180 milions d’euros. Al

i el pla Phoenix,un gran repte d’enginyeria

Iberpotash

21

Regió7 DIJOUS, 29 DE MAIG DEL 2014 27

ECONOMIA

El director general d'Energia,Mines i Seguretat Industrial, PerePalacín, va assegurar ahir a Man-resa que el Bages té les infraes-tructures necessàries per abastirenergèticament el projecte Phoe-nix d'Iberpotash per a un terminid'entre cinc i sis anys. Més enda-vant, va dir, es farà necessària laconstrucció de la reclamada sub-estació de kV, un projecte que,de moment, està «encallat» al mi-nisteri d’Indústria. Pere Palacínva fer aquestes declaracions durantuna conferència sobre el present iel futur energètic català que va pro-nunciar ahir al matí a la Cambra deComerç de Manresa.

L’actual mapa elèctric permetràarrancar el projecte industrial d’I-berpotash només amb una «re-con�guració de les xarxes de dis-

tribució actuals», segons fonts dela direcció general de la Generali-tat. Amb tot, el futur hauria de pas-sar per més potència elèctrica.Una nova subestació (programa-ció que depèn de Red Eléctrica Es-pañola) podria donar cobertura ales necessitats industrials de futurdel territori i a les de les successi-ves fases del projecte Phoenix, deles quals podria derivar un nou po-lígon industrial a Callús per a laubicació de clients del nou nego-ci de la sal de la companyia minera.El projecte de la subestació pas-saria per connectar en la mateixalínia de l’actual subestació de Cal-ders una altra subestació quetransformi la tensió de kV a kV i injecti potència a la zona,«i garanteixi així el subministra-ment a nova demanda a moltllarg termini», segons les mateixes

fonts de la direcció general.Amb tot, el projecte, com la

resta del pla elèctric estatal de fu-tur, està aturat a Madrid. La sub-estació (que ja havia estat asso-ciada, en la presentació del pro-jecte, al futur desenvolupament delPhoenix) havia d’incloure’s pelministeri en la programació elèc-trica -, però �nalmentno va ser així.

«El serà necessària» méspotència elèctrica, asseguren fontsd’Iberpotash, que, amb tot, avan-cen que la subestació pot ser no-més una de les solucions per do-tar de més potència el territori.«S’estan estudiant possibles fontsenergètiques», a�rmen aquestesfonts, que con�rmen que «hi haconverses amb el departament»per buscar-hi solucions. «Però nohi ha cap pla», alerten.

CARLES BLAYA | MANRESA

La Generalitat diu que el Bages téles infraestructures per cobrir lademanda elèctrica d’Iberpotash

La reclamada subestació de 400 kV es faria necessària a partir del 2020

Els responsables d'Oxfam In-termón van demanar ahir al go-vern central que emprengui unareforma �scal que permeti �nan-çar adequadament les polítiquessocials després dels ajustos so-ferts, ja que amb l'actual sistema lesfamílies aporten gairebé vega-des més a les arques públiques queles grans empreses.

Aquesta és una de les conclu-sions de l'informe sobre el sistematributari espanyol Tant tens, tantguanyes? Fiscalitat justa per a unasocietat més equitativa, que vanpresentar ahir en roda de premsael director general d'aquesta ONG,José María Vera, i la responsabled'investigació, Teresa Cavero.

Cavero va incidir en el fet que elsistema tributari a Espanya re-

capta poc, set punts per sota de lamitjana europea, i que el gruix dela recaptació prové del treball i elconsum dels ciutadans i no deles rendes del capital ni dels be-ne�cis de les empreses. Les famí-lies aporten al voltant del dela recaptació i les empreses, laresta, el , i d'aquest percen-tatge, menys del correspon ales grans companyies, segons l'in-forme.

Per això, i davant una futurareforma �scal, Oxfam Intermón hademanat al govern que corregeixiles «ine�càcies» del sistema i els«desequilibris» causats per les me-sures d'austeritat aplicades desdel , «que han minvat la ca-pacitat adquisitiva de les famíliesespanyoles amb pujades d'im-postos, baixades de salaris i reta-llades en serveis socials».

Per aconseguir «una �scalitatjusta per a una societat equitativa»,aconsellen recaptar més, peròamb un esforç més gran de les per-sones més riques i de les grans em-preses.

EFE | MADRID

Intermón diu que les famíliesaporten 50 vegades més enimpostos que les grans empreses

L’ONG presenta uninforme sobre el sistematributari espanyol per al qualreclama més equitat

MadridIBEX 35

+43,00 (+0,40%)

10.757,20

MadridGENERAL

+4,35 (+0,40%)

1.101,64

València

+4,93 (+0,39%)

1.276,71

Barcelona

+3,80 (+0,42%)

907,52

Bilbao

+6,77 (+0,38%)

1.782,15

Latibex

+0,90 (+0,04%)

2.078,10

Euro Stoxx50 P. VALORS

-2,51 (-0,08%)

3.241,77

Nova YorkDOW JONES (*)

-20,71 (-0,12%)

16.654,79

LondresFTSE 100

+6,28 (+0,09%)

6.851,22

TòquioNIKKEI

+34,43 (+0,24%)

14.670,95

FrankfurtDAX

-1,65 (-0,02%)

9.939,17

L'Ibex 35 va encadenar ahir la seva quarta jor-nada consecutiva de pujades, animat per un sec-tor bancari a l'alça, per acomiadar la sessió ins-tal·lat en un nou màxim anual (10.757,2 punts).

Al mercat de deute, la prima de risc es relaxa-va al tancament fins als 149 punts bàsics, amb larendibilitat del bo a deu anys en el 2,828%.

El principal selectiu de la borsa espanyola va tan-car la sessió amb una pujada del 0,4%, signant elseu ple de guanys en el que va de setmana, ambBankia (+1,97 %) i CaixaBank (+1,04 %) al frontdels valors en positiu.

Al costat d'aquestes dues entitats, han destacatdins del sector financer Banc Sabadell, que va re-puntar el 0,93%, Banco Santander, que va pujar el

0,59%, Banc Popular, amb guanys del 0,57%,BBVA (+0,55 %) i Bankinter (+0,32 %).

A més, van sobresortir en el selectiu els guanysd'altres valors com ACS (+1,04 %), Grífols(+0,97 %), BME (+0,93 %), Inditex (+0,57 %) oTelefónica (+0,29 %). Mentrestant, al capdavantde les pèrdues se situaven Sacyr, que es va deixarl’1,19 %, seguit de DIA, que cedia el 0,78%, Arce-lor Mittal (-0,7%) i Repsol (-0,63%).

Pel que fa a la resta de places europees, les pu-jades van acabar sent més tímides que la de l'ïbex. Així, Londres ha repuntat el 0,09%, París, el 0,04%,mentre que Frankfurt va caure el 0,02%.

Al mercat de divises, l'euro va perdre posicionsrespecte al dòlar i al tancament de la sessió el can-

vi entre les dues monedes se situava en 1,3597, elseu valor mínim des de fa més de tres mesos.

La rendibilitat oferta en els mercats secundarispels bons espanyols a deu anys marcava ahir unnou mínim del 2,804%, quedant-se a prop de si-tuar-se per sota del 2,8% per primera vegada en laseva història.

En concret, l'interès del bo espanyol a deu anysbaixava des del 2,921% fins al 2,804%, continuantamb la tendència a la baixa iniciada el dilluns des-prés de les eleccions al Parlament Europeu.

En conseqüència, el diferencial respecte al«bund» alemany tornava a baixar ia situar-se persota dels 150 punts bàsics, en passar des dels154,90 punts bàsics de l'obertura a un mínim de143,1 sencers. En aquesta mateixa línia, la rendi-bilitat del bo italià amb venciment a deu anys bai-xava fins al 2,916%.

L’Íbex conquereix un nou màxim anual

PREU DIF MÀX. 12M MÍN. 12M

A.SAB.S/A 3.110 0.00 3.110 3.102A.SAB.S/B 54.950 0.00 60.000 49.470AYCO 3.810 0.00 7.150 3.810B. BILBAINAS 6.800 0.00 7.260 6.500CARTERA REA 1.900 0.00 2.100 1.190CEVASA 133.150 0.00 153.700 121.500CIRCULO V.M. 6.120 0.00 6.120 6.120CLH S/D 30.600 0.00 32.186 20.792D.E.ANCLAJES 12.500 0.00 12.500 12.500DAMM 4.350 -2.03 5.043 4.197FINANZAS 39.950 0.00 39.950 39.950HULLERA V.L. 0.940 0.00 2.000 0.940IN.M.BARCINO 1.350 0.00 1.580 1.350INVERFIATC 0.350 -2.78 0.500 0.200LIBERTAS 7 1.530 -10.00 2.850 1.000LIWE ESP. 10.000 0.00 10.000 6.340MOLINS 7.400 0.00 8.134 6.813U.EUROPEA I. 3.150 0.00 6.700 3.150URBAR 0.580 + 3.57 1.020 0.540

10.800

10.600

10.400

10.200

10.000

9.800

9.600

9.400

X J V L M X

Abertis 16,020 0,75 16,020 15,900 15.584.879 16,580 11,163Acciona 58,450 -0,32 58,790 57,720 8.911.451 63,890 33,800ACS 32,005 1,04 32,005 31,555 28.363.690 32,005 18,260Amadeus 31,945 0,16 32,200 31,860 28.909.933 32,290 22,398ArcelorMittal 11,340 -0,70 11,510 11,305 8.210.250 13,256 8,263Banco Popular 5,150 0,57 5,150 5,080 54.747.868 5,948 2,302Banco Sabadell 2,387 0,93 2,393 2,357 36.825.600 2,588 1,169Bankia 1,501 1,97 1,510 1,462 91.974.096 1,627 0,530Bankinter 5,731 0,32 5,760 5,658 19.967.959 6,472 2,538BBVA 9,395 0,55 9,417 9,305214.430.642 9,768 5,902BME 32,985 0,93 33,000 32,400 11.028.641 33,000 17,203Caixabank 4,458 1,04 4,477 4,403 45.246.839 4,798 2,199Dia 6,705 -0,78 6,776 6,680 15.341.673 7,024 5,366Ebro Foods 16,535 0,64 16,590 16,375 3.812.629 17,633 13,964Enagas 21,470 -0,30 21,540 21,305 35.911.501 22,995 16,503FCC 15,270 -0,29 15,350 15,205 12.761.243 21,920 6,900Ferrovial 15,830 -0,22 15,915 15,755 23.927.016 16,350 11,102Gamesa 8,433 0,84 8,479 8,339 21.276.060 9,250 3,400

Gas Natural 21,200 0,19 21,220 21,010 20.153.435 21,260 13,495Grifols 39,915 0,97 40,075 39,400 24.278.567 42,095 25,055IAG 4,845 -0,02 4,915 4,813 30.115.518 5,569 2,909Iberdrola 5,233 0,17 5,235 5,187 72.116.790 5,250 3,746Inditex 106,650 0,57106,650 105,700 60.328.195 119,646 88,301Indra 13,160 -0,53 13,385 13,000 8.753.481 15,055 9,524Jazztel 10,910 0,51 11,020 10,825 11.829.525 11,490 5,311Mapfre 3,000 -0,03 3,020 2,993 19.334.755 3,463 2,324Mediaset 8,061 0,74 8,098 7,967 8.051.448 9,489 5,782OHL 31,830 0,36 32,380 31,625 19.652.486 34,495 25,050REC 62,130 0,53 62,400 61,570 18.249.712 62,400 37,266Repsol 20,470 -0,63 20,635 20,355269.706.649 20,770 15,160Sacyr 4,821 -1,19 4,908 4,722 26.539.119 5,190 1,858Santander 7,528 0,59 7,528 7,430283.888.331 7,528 4,344T Reunidas 44,795 0,31 45,020 44,600 5.766.370 45,610 31,140Telefónica 12,260 0,29 12,260 12,155127.750.527 12,360 8,999Viscofan 41,615 0,46 41,660 41,295 8.562.062 43,260 35,291

IBEX 35TÍTOL TANCAM DIF. (%) MÀXIM MÍNIM VOLUM MÀX. 12M MÍN. 12M TÍTOL TANCAM DIF. (%) MÀXIM MÍNIM VOLUM MÀX. 12M MÍN. 12M

Els més contractats

Santander 7,484 7,528 +0,59 283.888.331

Repsol 20,600 20,470 -0,63 269.706.649

BBVA 9,344 9,395 +0,55 214.430.642

Telefónica 12,225 12,260 +0,29 127.750.527

ANTERIOR TANCAMENT DIF. EFECT.

Els que més pugen

Bankia 1,472 1,501 +1,97 91.974.096

ACS 31,675 32,005 +1,04 28.363.690

Grifols 39,530 39,915 +0,97 24.278.567

Banco Sabadell 2,365 2,387 +0,93 36.825.600

ANTERIOR TANCAMENT DIF. EFECT.

Els que més baixen

Sacyr 4,879 4,821 -1,19 26.539.119

Dia 6,758 6,705 -0,78 15.341.673

ArcelorMittal 11,420 11,340 -0,70 8.210.250

Repsol 20,600 20,470 -0,63 269.706.649

ANTERIOR TANCAMENT DIF. EFECT.

Dòlars EUALliures esterlines

Francs suïssosIens japonesos

1,359

0,814

1,221

138,349

Mibor 0,604Euríbor 0,604

IRS 0,957IRPH Conjunt Entitats 3,181

Tipus hipotecaris

Divises EQUIVALÈNCIES D’UN EURO

MetallsMERCAT UNITAT PREU ANTERIOR

Or Londres Euros/unçaOr Madrid Manufact. Inv. euro/kg

946,3234.076

928,83

33.446

ÍNDEXS BORSARIS * Dades de la Borsa de Nova York a mitja sessió.

BORSA BARCELONA Renda variable

La s

etm

ana

a nosa pot acabar sent lasolució. L’incòmode ienorme runam del Co-

gulló de Sallent, resultat de qua-ranta d’anys d’explotació, no no-més desapareixerà –segons haanunciat Iberpotash–sinó que, amés, generarà riquesa per un pe-ríode de anys. Malgrat queaquesta idea no és nova, �nsaquesta setmana no s’havien apor-tat dades que la fessin segura. Arasí: José Antonio Martínez Álamo,president de l’empresa ICL Ibéri-ca –de la qual penja Iberpotash–s’ha reunit amb empresaris del Ba-ges per explicar-los els plans de fu-tur de l’empresa, entre els quals hiha fer una segona planta de sald’alta qualitat a Sallent.

La intenció d’Iberpotash és pro-duir , milions de tones anuals desal vacuum, cosa que signi�caque el que s’ha acumulat en anys pot desaparèixer en . L’ac-tivitat minera de Sallent, per la sevabanda, és previst que tanqui sen-se expectatives de reobrir, ja que,segons l’empresa, hi ha un esgo-tament dels jaciments. Per tant, sino hi ha noves aportacions al ru-nam, cal pensar que cap a l’any el con�icte s’haurà acabat.

Martínez Álamo va explicar di-mecres a una quarantena d’em-presaris reunits a la Cambra deManresa que després del pla Phoe-nix I, hi haurà el pla Phoenix II, ique ja se’n dibuixa un tercer. El pre-sident d’ICL Ibérica i consellerdelegat d’Iberpotash també vaanunciar que dels milionsd’euros previstos d’inversió, ara jan’assegurava entre i .

Fins aquesta setmana se sabiaque Iberpotash tenia la intenció decentrar l’activitat extractiva a Súria

i desenvolupar-hi l’ambiciós pro-jecte per a construir una rampad’accés a la zona de galeries, doblarla zona de producció de potassa ifer una planta de sal nova. Ara,amb aquesta segona planta de salnova, Iberpotash posarà al mercattota la sal que produeix i que araacumula als polèmics runams delFusteret (a Súria) i del Cogulló (aSallent), i que a més són cars demantenir.

Els competidors, en alertaSi la introducció d’Iberpotash enel mercat de la sal va fer posar enalerta el sector, ara la competèn-cia no podrà perdre de vista l’em-presa bagenca, que es marca en-tre els seus plans de futur construir

una segona planta de sal vacuuma Sallent, de la mateixa capacitatque la de Súria.

Iberpotash vol el trenPosar � al problema mediam-biental que fa anys que arrossegano és només l’única causa que haempès Iberpotash i ICL a decidirconstruir una segona planta de salpura, sinó que produir sal a Sallentdonarà, segons Martínez Álamo,més massa crítica a la necessitat detenir un tren de mercaderies al Ba-ges amb ample de via europeu. Eltren, un tren que connecti el Bagesamb el port de Barcelona i amb elfutur Corredor del Mediterrani, ésuna de les obsessions d’Iberpo-tash.

Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya va manifestar a Iber-potash, en el seu moment, que perconstruir aquesta línia i que lainversió fos rendible li calia mas-sa crítica, més volum del que apor-ta. Ara Iberpotash li ofereix més vo-lum. L’actual ja estava incremen-tat pel projecte d’Iberpotash ambla sal de Súria. Ara, per produir sala Sallent defensa la inversió en labranca del Llobregat.

Un polígon i un projecte turísticIberpotash té clar que la � de l’ac-tivitat minera a Sallent és a prop.L’empresa manté el compromísque va prendre amb els seus tre-balladors de recol·locar tot el per-sonal de Sallent en el projecte de

Súria. A la zona minera del Llo-bregat, entre Sallent i Vilafruns, hitreballen unes persones.

Ara, però, les perspectives que tél’empresa obren noves possibilitats.Iberpotash planteja que el seu fu-tur a Sallent s’ha de moure sobretres potes: un projecte per produ-ir sal d’alta qualitat, un projecte depolígon industrial allà on ara hi hales instal·lacions de fàbrica i un pro-jecte turístic. Pel que fa al polígonindustrial, hauria de tenir una vi-sió oberta i poder quedar urbanit-zat en funció de les necessitats del’empresa que hi pugui estar inte-ressada. El futur polígon d’Iber-potash té com a principal atractiuel fet de disposar d’una correctaconnexió per carretera i de tenir untren, un element d’un gran valor es-tratègic en aquests moments. Pelque fa al projecte turístic, es basaen dues accions: l’apro�tamentturístic que pugui tenir la mateixamuntanya de sal seguint modelsd’èxit alemanys, i l’apro�tamentque es pugui fer de les galeries ques’han d’abandonar a la mina de Vi-lafruns. Aquí el pou i les galeries hijuguen un paper determinant.

REDACCIÓ/A.I.T. | MANRESA

L

De polèmic residu a font de riquesaIberpotash anuncia que produirà sal pura amb el polèmic runam de Sallent, que acumula mineral per a ser explotat

durant 25 anys L’empresa inicia la planificació d’una futura planta productiva a la Botjosa que se sumaria a la de Súria

El polèmic runam del Cogulló de Sallent acumula sal per ser explotat durant 25 anys

ARXIU/ENRIC BADIA

exualment actives» i «ves-tides amb xandall, vam-bes i folre polar». Així

han de ser les dones interessadesen la crida que, mig de bromamig seriosament, han fet una de-sena de solters que viuen al mu-nicipi de Montferrer i Castellbò, al’Alt Urgell, per trobar parella.

La crida ha estat motivada per-què, tal com asseguren els seus im-pulsors, en un entorn com elseu –con�gurat per nuclis moltpetits– «costa molt lligar». Per

aquest motiu es plantegen fer unafesta el dia de juliol, amb l’ob-jectiu de conèixer dones.

El to del missatge amb què s’hafet la crida a les xarxes és irònic,però la iniciativa, ferma. Cusidó re-calca que «el tema que siguin se-xualment actives és per cridar l’a-tenció. El que volem són noiesamb empenta! Al poble hi falta un

toc femení». I és que a Montferreri Castellbò hi ha censades un mi-ler de persones, de les quals, no-més són dones i, a més, tal comassegura Ferran Cusidó sense dei-xar el sentit de l’humor, «gairebé to-tes ja estan pillades».

La festa és oberta a tot tipus denoies, però sobretot a les que tenenentre i anys. Els organitzadorsrecomanen que les assistents can-viïn els talons, les minifaldilles i elmaquillatge per unes vambes, unxandall i un folre polar.

La festa consistirà en una bar-bacoa a l’aire lliure i s’ha plantejatorganitzar un ball. No s’organitzaràcap transport per portar noies almunicipi alturgellenc ni tampocs’ha reservat allotjament: «qui esvulgui quedar ja trobarà lloc perdormir», assegura Cusidó.

S

REDACCIÓ | MANRESA

Solters de pagès busquen nòvia

Ferran Cusidó és un dels organitzadors de la trobada

ARXIU/ABEL GALLARDO

Deu homes de Montferreri Castellbò fan una cridacarregada d’humor peratraure dones a una festa

La crida ha estat motivadaperquè, tal com asseguren elsimpulsors, en un entorn comel seu costa molt lligar

Els organitzadors recomanen ales assistents que deixin elstalons, les minifaldilles i elmaquillatge a casa

Regió7 DISSABTE, 17 DE MAIG DEL 2014 27

SET DIES HISTÒRIES DE LA SETMANA

El Cogulló de Sallent nonomés desapareixerà, sinóque, a més, generarà riquesaper un període de 25 anys

La intenció d’Iberpotash ésfer una segona planta aSallent per produir 1,5milions de tones anuals de sal

Dels 600 milions d’eurosprevistos d’inversióinicialment, ara MartínezÁlamo n’assegura 700 o 800

Regió7DIVENDRES, 16 DE MAIG DEL 201412

SOCIETAT BAGES

«El futur polígon d’Iberpotash hade ser obert a tot, al que sigui», a�r-ma l’alcalde de Sallent, David Sal-doni, que considera que enaquests moments de crisi no es po-den malbaratar les ofertes de fu-tures implantacions industrialsposant-hi limitacions. Saldoni con-sidera que la declaració d’inten-cions de l’empresa de fer un plan-ta de sal a Sallent que elimini el ru-nam del Cogulló i el de la Botjosa«va pel camí que hem defensat entot moment: la millor manera d’e-liminar el runam del Cogulló ésque sigui viable econòmicament,i que aquesta desaparició vagi lli-gada a crear més activitat econò-mica, més feina i més riquesa».

L’empresa, però, té també la in-tenció de fer un polígon industrialon ara hi ha les instal·lacions de fà-brica i un projecte turístic entre eldipòsit del Cogulló i el pou de Vi-lafruns. En aquest sentit, Saldoniassegura que fa «molt temps» quetreballa en la plani�cació del futurindustrial de la població per ga-rantir el desenvolupament eco-nòmic de Sallent. És en aquestsentit que valora positivamentque es pensi en una ordenació ur-banística que no posi límits alspossibles usos.

Saldoni defensa que «la posicióde Sallent és estratègica per alpaís i, per tant, és un molt bon llocper tal de desenvolupar un nou po-lígon industrial, pioner al país,

per les dimensions i les comuni-cacions.

Del pla turístic, destaca que elprincipal atractiu pot ser «pujar a metres sobre el nivell del mar,i a continuació baixar a metressota terra. Hem d’apro�tar les ins-tal·lacions mineres per poder crearun producte turístic de primer or-dre, que juntament amb els altresatractius de la comarca, potenci-ïn el Bages dins el marc de Cata-lunya.

«Som molt conscients de lesproblemàtiques que genera l’acti-vitat minera, i hem de vetllar per talque els efectes negatius que pro-voca siguin mínims, però al mateixtemps hem de poder mirar enda-vant», afegeix l’alcalde de Sallent.

ENRIC BADIA | SALLENT

L’alcalde de Sallent creu que el polígond’Iberpotash ha de quedar obert «a tot»

El convergent David Saldoni valora positivament les intencions de futur de la mina

Runam del Cogulló, a Sallent

ARXIU/ENRIC BADIA

«Com ho vol fer Iberpotash?»«Del projecte Phoenix se n’ha sen-tit a parlar molt, però ara per ara elque afecta Sallent és una publici-tat», a�rma Mirella Cortès, exal-cadessa i cap del grup municipald’ERC a l’Ajuntament de Sallent.Cortès reclama prevenció davantdels anuncis i projectes de l’em-presa minera, perquè se sent es-carmentada per la manera d’actuarque ha tingut en el passat, i tambéen alguns episodis actuals. A mésa més, assegura que ha conegut lesúltimes propostes de la minera através de la informació que ahir iabans-d’ahir va avançar i explicarRegió, i considera que els regi-dors de l’Ajuntament n’hauriend’estar informats. «Ens sap moltgreu que ens hagin ignorat», sen-tencia.

«Tot el siguin plans per millorarel futur del municipi, plans dedesenvolupaments econòmic, in-versions... ens sembla tot correc-

tíssim i ho aprovem, com semprehem fet, però hem d’entendre quecal tenir en compte totes les con-sideracions perquè no només esfaci, sinó que, a més, es faci bé.

Actuar sense permisosCortès considera que hi ha unamanera d’actuar de la mineriaque ha portat a fer i desfer sense te-nir en compte els marcs legals. Enaquest sentit, la cap municipald’ERC ha destapat que les darre-res obres que l’empresa va fer al ru-nam de la Botjosa no disposavenni del permís d’obra ni de la lli-cència d’activitats. Cortès denun-cia que Iberpotash va demanar elpermís un mes després d’haveracabat l’obra i, un altre mes méstard, els tècnics municipals l’hivan denegar perquè hi havia de�-ciències. També creu que caldriala llicència d’activitats perquè esvan fer moviments al runam queno serien possibles sense aquestdocument.

E.B.| SALLENT

ERC troba bé que l’empresatingui projectes però li reclamaque concreti com els farà

La Plataforma de Suport a la Mi-neria i l’Activitat Industrial de la Catalunya Central ha rebut amb«satisfacció» els projectes de futura mitjà i llarg termini d’ICL Iberia alBages. Per a aquest col·lectiu, queintegren empresaris i sindicats fo-namentalment, les propostes «sóngarantia del progrés social i eco-nòmic del territori i del país».

Per a la plataforma, el territori tin-drà «l’oportunitat de ser motor del’economia catalana». Al Bagesconsidera que no només repercu-tirà en una generació d’ocupació,sinó que també caldrà comptaramb gent preparada per assumir elsreptes del nou entorn econòmic. Laplataforma també defensa el cor-redor del mediterrani ferroviari.

E. B. | SALLENT

Satisfacció a la

Plataforma de

Suport a la Mineria

del Bages

A N U N C I

El ple de l’Ajuntament de Súria ha acordat una segona aprovació inicial de la 14a

Modificació de les NNSS de Planejament de Súria, en l’àmbit de la Mina, que se

sotmet a informació pública durant el termini de 45 dies als efectes que els interes-

sats puguin presentar les al·legacions que considerin convenients.

Súria, 12 de maig de 2014

L’alcalde

Josep M. Canudas Costa

La pugna competencial que hamogut el pla de creixement d’I-berpotash a l’explotació de Súria(batejat com a Phoenix) s’ha posatclarament de manifest en la tra-mitació de la declaració d’impac-te ambiental del projecte, que laGeneralitat va aprovar el de fe-brer passat (tal com ja va informaraquest diari).

Regió ha tingut accés al do-cument complet de la resolució dela direcció general de QualitatAmbiental, un dels aspectes mésrellevant del qual és que Unión Sa-linera de España va presentar �nsa un total de al.legacions sobreaquesta tramitació, la major partde les quals qüestionaven queIberpotash estigués complint ambles exigències mediambientals.La Generalitat, però, només vaadmetre la que feia referència a unaugment de la �ança del programade restauració. A banda d’aques-ta empresa, integrada dins el grupfrancès Salins, només va presentaral.legacions a la declaració d’im-pacte ambiental la plataforma ba-genca Montsalat.

Un dels aspectes que UniónSalinera de España reclamava enles seves al.legacions era que els di-pòsits salins derivats de l’activitatextractiva (el que es coneix com arunams) fossin considerats com aresidus miners, i en conseqüènciatractats com a tals i subjectes a lanormativa que ho regula. La res-posta que hi dóna la direcció ge-neral de Qualitat Ambiental en laseva resolució és que «el materialacumulat al dipòsit salí és sal bru-ta en la seva major part i, com a re-curs que és, podrà ser processadaper a la seva comercialització».Amb aquest argument, la Gene-ralitat defensa que el que regulaaquests dipòsits no és la llei de pre-venció i control ambiental, sinó lade mines.

«Qui contamina, paga»En les seves al.legacions, Unión Sa-linera de España incidia també quehi havia «un incompliment reite-rat de la normativa minera i am-biental per part d’Iberpotash queprovoca danys ambientals de ca-ràcter signi�catiu i continu». Ar-gument que centrava especial-ment en les aigües salobres que de-riven de l’activitat.

L’empresa al.legant exposavaque en el Pla de Gestió del Districtede la Conca Fluvial de Catalunya«es reconeix expressament queels lixiviats de salmorres derivatsdels dipòsits salins d’Iberpotashsón una font antròpica [causadaper l’activitat humana] de conta-minació difusa de diverses massesde la conca del Llobregat». La res-posta que la direcció general de

Qualitat Ambiental dóna en l’a-provació de la declaració d’im-pacte ambiental és que s’han es-tablert mesures a tres nivells per re-duir aquesta contaminació. D’unabanda, segons concreta, les queporta a terme l’empresa que deri-ven d’estudis realitzats per l’A-gència Catalana de l’Aigua i que«van encaminades a la recollida deles aigües, lixiviats dels runams il’aigua de l’escorrentia, i a fer ques’aboquin al col.lector de salmor-res, juntament amb un seguimenti control de l’entorn afectat». Del’altra, la resolució fa referència alfet que el mateix pla de gestió de laconca del Llobregat inclou entre lesmesures previstes la millora delcol.lector de salmorres i la capta-ció de surgències, entre les qualsles recollides en un conveni signatel desembre del entre l’ACA

i Iberpotash. La Generalitat sub-

ratlla que en els objectius del plavigent «no es preveia l’assolimentdel bon estat de les masses d’aiguad’aquest àmbit al , per tant nos’està incomplint».

A més, en la resposta a aquestesal.legacions s’a�rma que els re-sultats dels controls de vigilànciade l’estat de les masses d’aigua«al voltant de l’activitat minera de

la sal al Bages que realitza l’ACA nohan posat de manifest un nou de-teriorament del seu estat am-biental».

Unión Salinera de España tam-bé subratllava en les al.legacionspresentades que Iberpotash feia«un incompliment reiterat de lanormativa minera i ambiental, dequi contamina, paga». La Gene-ralitat ho va desestimar argu-mentant que en el cas del col.lec-tor de salmorres «els diferentsusuaris contribueixen al seu costen funció del seu ús, aplicant-seaixí el principi de qui contamina,paga», alhora que hi afegeix que «elprojecte d’ampliació i millora de lacapacitat hidràulica» d’aquestacanalització «també preveu la cor-responent repercussió als usuarisdel col.lector en el moment que s’e-xecuti la infraestructura i es posi enservei».

DAVID BRICOLLÉ | SÚRIA

Regió7DIMECRES, 26 DE MARÇ DEL 20148

SOCIETAT BAGES

L’Ajuntament de Sant Vicenç deCastellet i les AMPA dels centreseducatius del poble posaran enmarxa el programa «Sant VicençEduca, Escola de Pares i Mares»,per orientar les famílies de cara al’educació dels seus �lls.

La primera activitat es farà dis-sabte, i serà un taller de massatgeinfantil a l’escola bressol munici-pal El Niu. La segona de progra-mada porta per nom El viatge deprimària a secundària, una xer-rada sobre els canvis que es pro-dueixen en aquest canvi d’etapa. Esfarà el d’abril a l’ajuntament.

REDACCIÓ | SANT VICENÇ DE CASTELLET

Sant Vicenç engegaun programa perajudar els pares enl’educació dels lls

Col·locació de la primera pedra del projecte Phoenix amb el President de la Generalitat, el gener del 2012

REGIO7

Unión Salinera va posar en qüestió 32aspectes del pla d’Iberpotash a Súria

La competidora requeria que els runams fossin tractats com a residu, i el Govern defensa que és un recurs

Navarcles celebrarà el cap desetmana del i d’abril una novaedició de la Monacàlia, la Fira del’Abat, que enguany incorporarà enels seus actes tradicionals una àreadedicada a la guerra de Successió,mentre que l’espai gastronòmicde la cuina monacal s’inspiraràen receptes del . També s’edi-tarà el primer conte de Monacàlia,que s’ha publicat amb la col·labo-ració dels comerciants.

La �ra començarà dissabte almatí i s’allargarà �ns diumenge a latarda, amb activitats vinculadesal passat monàstic de Sant Benet ila seva relació amb Navarcles, re-partides per diversos carrers del po-ble. D’una banda, es recrearanepisodis històrics dels segles X,XVII i XIX amb representacions alcarrer, i altres que recordaran l’es-trall de la pesta negra del o laprohibició del carnaval del , abanda d’una recreació sobre laguerra de Successió, darrere l’a-juntament.

També hi haurà parades de pro-ductes i aliments propis de l’èpo-ca, demostracions d’o�cis, i activi-tats per a totes les edats, amb la Mo-nacàlia Nen i la Monacàlia Jove.

REDACCIÓ | NAVARCLES

Navarcles preparala Monacàlia, queenguany inclourecreacions ireceptes del 1714

A banda dels impactes am-bientals dels runams existents ide les aigües salobres que se’nderiven, Unión Salinera Espa-ñola també demanava en les se-ves al.legacions més control so-bre una de les infraestructuresmés rellevants que inclou el plaPhoenix, l’obertura de la rampasubterrània. L’empresa compe-tidora considerava una de�cièn-cia del procés de tramitació queaquest punt del projecte no s’ha-gués sotmès a declaració d’im-

pacte ambiental. La Generalitat va desestimar

aquesta al.legació argumentantque, «d’acord amb la resolució dela direcció general d’Energia i Mi-nes de de març del , laconstrucció de la rampa d’accés ala mina de Cabanasses no suposacap modi�cació substancial del tí-tol miner».

En l’aprovació de la declaraciód’impacte ambiental la Generali-tat argumenta que la implantaciódel nou pla suposarà la supressióde vehicles pesants diaris pel

mig de Súria –el material es trans-portarà a través de la nova rampa–i una disminució del de les sal-morrres que actualment van alcol·lector.

Aquest darrer factor és motivatperquè, amb la implantació delnou procés previst en el projecte,les salmorres provinents del pro-cés de ¬otació seran apro�tadesper a la cristal·lització per a laproducció de sal, la qual cosa per-metrà passar de les actuals .tones l’any de salmorres que van alcol.lector a ..

DAVID BRICOLLÉ | SÚRIA

L’empresa demanava més control pera l’obertura de la rampa subterrània

Una empresa del grup SalinsUnión Salinera Española formapart del grup francès Salins,

que es dedica sobretot a la comercia-lització de sal per a consum i per a laindústria, que és el mercat que pre-tén abastar la mineria bagenca ambel seu pla d’expansió. Té també ins-tal.lacions a Itàlia, Tunísia i Senegal

L’APUNT

Una escena de la Monacàlia

ARXIU/SALVADOR REDÓ

Regió7, 29-5-14

Regió7, 19-5-14

acn.cat, 11-4-14

Regió7, 26-3-14

THEKNOS 183 MAIG DE 2014

Interior de la mina Cabanasses a Súria. Amb la incorporació de noves tecnologies i nous processos productius, Iberpotash aposta per una reducció de l’impacte mediambiental.

LES TRES FASES

DEL PLA PHOENIX

La nova activitat genera-da amb l’ampliació de les instal·lacions de Súria ga-rantirà el futur laboral de la plantilla d’Iberpotash a Sallent, on l’empresa té previst deixar d’explotar la mina que hi té l’any que ve mateix. L’empresa ja va tan-car un acord amb els treba-lladors perquè es traslladin a Súria, “una proposta que va ser molt ben acollida en un context de crisi econò-mica com el que tenim”, explica Martínez Álamo. El responsable d’Iberpotash no

FLOTACIÓ

CRISTAL·LITZACIÓ

MAGATZEM POTASSA GRANULAR

MAGATZEM

SAL VACUUM

MAGATZEM SEGONA

CRISTAL·LITZACIÓ

FASE 1primera fase del pla phoenix

Noves construccions:• 1 planta de sal vacuum• 1 de flotació• 1 de compactament• + instal·lacions associades

Producció prevista:• 750.000 t sal vacuum• 750.000 t potassa• 300.000 t sal de roca

PRETRACTAMENT

COMPACTACIÓ

MAGATZEM POTASSA ESTÀNDARD

TERMINAL FERROVIÀRIA

POTASSA

CIRCULACIÓ

CAMIONS

descarta que iniciar aquesta primera fase del pla Phoe-nix impliqui contractar tre-balladors, tot i que pronos-tica que a curt termini la plantilla actual, d’uns 1.200 treballadors, serà estable.

Un cop iniciades les obres de la primera fase, la companyia accelera els treballs per tenir l’aprova-ció definitiva del grup pel que fa a les actuacions que implicarà la segona fase del pla Phoenix. Aquest ha d’establir construir una planta de sal, ampliar la capacitat de flotació i com-pactament i avançar en les

accions logístiques amb els Ferrocarrils de la Ge-neralitat de Catalunya per millorar la connexió ferro-viària de la mina de Súria. La tercera fase de les actu-acions permetrà d’ampliar la capacitat productiva de les instal·lacions d’Iberpo-tash i farà que es doni per acabat el projecte logístic. “Al final del projecte es ge-nerarà un escenari logístic molt atractiu no solament per a nosaltres, també per a les empreses que vulguin instal·lar-se al país”, afirma Martínez Álamo.

L’IMPULS ESTRANGER

L’aposta de la multinacional israeliana a Catalunya, en un context econòmic difícil, representa una inversió es-tratègica. “Van apostar-hi perquè a pesar de la cri-si, nosaltres havíem fet els deures, havíem demostrat que sabíem fer les coses bé i que la nostra plantilla es-tava a l’altura”, explica Mar-tínez Álamo. A més, les pre-

Infografia: Juliana Eslava

26

Teknos, 1-5-14Teknos, 1-5-14

manresainfo.cat, 19-3-14

@ ELSETMANARI.CATUUm : -UUd : -TVd : -TMV : -

Fecha: 21/03/2014Val. : 2 €

elsetmanari.cat, 21-3-14

Regió7, 16-5-14

@ NACIÓ DIGITALUUm : 166000UUd : 13000TVd : 15900TMV : 1,9 min

Fecha: 19/04/2014Val. : 159 €

manresainfo.cat, 19-4-14

Regió7, 15-4-14 Regió7

ENRIC BADIA

Lluís Fàbrega en un punt de recollida d’aigües

ENRIC BADIA

Aportacions del dipòsit que es canalitzen

Bassa central de recollida de les aigües

El canal que porta el residu a la bassa central

Els sectors més crítics amb lagestió mediambiental dels ru-nams de Sallent no s’han �xat demanera clara en el runam de laBotjosa. És molt més petit que nopas el del Cogulló i des de l’any no està actiu. Ara, els veïns delbarri de la Botjosa, que han vistcom als garatges i a les cases sem-pre els sortia la sal entre les rajoles,és possible que sí que hagin sen-tit un alleujament quan han sabutque es feien aquestes obres decondicionament.

L’empresa ha invertit al voltantde . euros per fer la recolli-da d’aigües perimetrals, amb elmateix sistema que es fa al Cogu-lló: recollida de totes les aigües su-per�cials �ns a un dipòsit i, d’aquí,bombejar-les al col·lector de sal-morres.

Per dur a terme l’obra, però, hacalgut fer un important movimentde sal de la muntanya, que per lesreiterades cristal.litzacions té arauna alta duresa, segons explica el

director de Medi Ambient d’Iber-potash, Lluís Fàbrega. S’ha hagutd’esbotzar una part de la cara oestdel runam, en alguns punts demanera molt important, creantparets de talús de �ns a metresd’alçada. S’ha hagut de retallar lamuntanya per fer-hi un camí pe-rimetral, per deixar espai per a lacanalització de les aigües que esvolen recollir i la canalització de lesaigües que provenen de la mun-tanya natural, i tot això encaixonatamb la via del tren de la potassa ila canalització de la Sèquia, que enun petit tram també ha quedatafectada per les obres.

La muntanya de la Botjosa ocu-pa una superfíce total de , hec-tàrees, té un volum de residu acu-mulat de , milions de metres cú-bics i emmagatzema , milions detones. Per fer l’obra ha calgut mou-re . metres cúbics de sal,que s’han reposicionat a la part su-perior de la muntanya arti�cial.Les obres es van dur a terme ma-joritàriament durant el .

Control de les surgènciesL’Agència Catalana de l’Aigua té en-callat un projecte per captar les sur-gències salines que hi ha a la zonad’activitat minera. És un projecteque es va valorar en , milionsd’euros. L’ACA va signar un acordamb Iberpotash el per poderexecutar-lo a través del qual l’em-presa es va comprometre a apor-tar-hi el del total, ja que l’ad-ministració va considerar que unapart de les surgències que s’haviende recollir tenien un origen natu-ral i una altra eren degudes a l’ac-tivitat.

El projecte, però, no s’ha execu-tat. Ha quedat encallat tot i queIberpotash ja va fer una aportaciód’, milions d’euros a l’ACA perdur-lo a terme, però no s’ha fet lainversió. L’obra tenia en el seumoment un pressupost de , mi-lions. L’empresa minera, segonsLluís Fàbrega, està disposada a�nançar tot el projecte i a pactar unretorn amb l’administració. Hi hanegociacions obertes.

ENRIC BADIA | SALLENT

Una inversió de 600.000euros posa en ordre el velldipòsit salí de la Botjosa

És la primera muntanya de residu que es va fer a la mina de Sallent ino havia tingut fins ara les mesures de control i gestió adequades

Lluís Fàbrega camina per un dels nous camins creats a l’entorn del dipòsit de la Botjosa

ENRIC BADIA

E.B.

Els criteris mediambientals dels

anys 40, 50, 60, 70 i fins i tot més

propers a l’actualitat no són els

mateixos que els d’avui. Ho

demostra, per exemple, el runam de

la Botjosa, conegut entre els miners

com l’escombrera. Alguna de les

ferides que se li han fet per obrir

camins i canalització de desguàs

mostra una barreja de ferros,

plàstics, olis i sal que prové del

concepte que allà s’abocava tot el

rebuig. Ara, la sal és un valor.

Un runam on

s’havia abocat

una mica de tot

Les visites a les instal·lacions industrials i mineres d’Iberpotash-ICL Iberia han conti-nuat. Destaca el fet que no només s’han organitzat i rebut visites a l’interior de les mines de Cabanasses i Vilafruns, sinó que també s’han organitzat visites al dipòsit salí del Cogulló, amb l’objectiu d’ensenyar el complex i acurat sistema de gestió ambiental, dins el marc del Pla de Sensibilització Ambiental iniciat fa mesos.

Alumnes d'ESo i Consell ComarcalEls alumnes de 3r d’ESO de l’IES Mig Món de Súria han realitzat un curs més el treball de síntesi sobre el món de la mineria, amb la visita de més de 80 nois i noies als exteriors de la mina de Cabanasses, acompanyats pels seus respectius tutors aquest mes de juny (1). El dipòsit salí del Cogulló ha estat visitat aquests darrers mesos pels representants del Consell Comarcal del Bages, el mes de maig (2)

mitjans de comunicacióEl corresponsal de Catalunya Ràdio a la Catalunya Central, Isaac Vilalta, va visitar l’interior de la mina de Cabanasses i la planta de tractament de Súria (3). També hem ensenyat l’interior de les galeries mineres de Súria a qui fou el creador del programa de TVE “Al filo de lo impossible", Sebastián Álvaro Lomba (4). S’ha realit-zat la visita anual d’alumnes de l’EPSEM, acompanyats de la professora Pura Alfonso, en aquest cas a la mina de Vilafruns (5). Finalment, el dipòsit salí del Cogulló també ha rebut la visita del periodista de Regió7, Enric Badia (6).

3

4

6

2

1

5

22

ENS VISITEN

1.2.3.4.5.6.7.8.9.

10.11.12.13.14.15.

1.2.3.4.5.6.7.8.9.

10.11.12.13.14.

HorITZoNTALSPersona que té per ofici conduir automòbils / Partit que governa a Madrid / Dues formes de dir metall preciósGrup d'alimentació amb 4.000 botigues a Espanya / Aquella no / NeóFrase que expressa un pensament / Darrer / Abreviació d'ordinadors personalsErbi / Conjunt d'alumnes o d'estudiants d'una escola / Concavitat en la superfície d'un cos sòlidCol·loquialment, com dèiem al toca discs / Fes-la sortir Nen molt petit / Radi / Condemnada a presó / Església catedral Societat limitada / Que va per l'aire / Amunt, com diria un anglès / De GranadaDe Barcelona / Acostuma't a dir així a Iberpotash / VocalEvitades / Est / Bolígraf anglèsAl revés, generació sense feina ni estudis / Pinyol de l'oliva / Carboni / Conjunt de persones Gram / Al revés i en castellà, mancat d'humanitat / Reputació / CarboniMultiplicat per aquest, surt el mateix número / Pel·licula de superherois de Mervel / Matem la ATele Notícies / Durada de l'existència d'un ésser viu / Unitat d'intensitat de corrent elèctricAl Luisito li han tallat el cap / Cognom del president de TelefónicaFestival de música iberoamericà que es va deixar de fer al 2000 / Amb aquesta operació el resultat és deu

VErTICALSSelecció que ens va fer dos gols al Mundial de Brasil / Símbol del bor / Cançó dels SAU i que ara canta ShakiraMercaderies que ens ofereixen a bon preu / Blanc i negre / Que fan coalició amb ConvergènciaDesig molt intens de menjar / Una de les darreres pel·lícules de Tom Cruise / Abreviatura de sant en anglèsSegona vocal / El que primer veus en accelerar / Els gols que ens va fer Holanda / Set romans Déu egipci / Article femení / Òrgan d'alguns animals que els permet volar / Bons resultatsAmb aquesta operació el resultat és zeroPrem en castellà / Entrants marítims sinuosos i ramificants de parets inclinades / Final del barç / EstGrup de música català que no fa bona olor / Costelles angleses / Convenciment íntim / ÀstatEn castellà, el total de gols que li van fer a Iker al Mundial / Electró / Plataforma de televisió de pagament Els caixers automàtics als Estats Units (Automatic Teller Machine) / Ratllar / Madrid / Mite sense fiUnitat astronòmica. Lletra "C" / 3,1416 / Torneig del Barça Signe d'igual / Més / Associació de pescadors esportius / TeresaMetge especialista en oncologia / Coincidències favorablesEstabliment en què se serveixen àpats / Ho dius amb la terminació "culpa", per dir que és culpa teva

SOLUCIÓMots encreuats núm. 12

CRU

CIEN

CREU

ATS

Jesú

s M

igue

les

1. 3.2. 4. 5. 6. 8.7. 9. 10. 11. 13.12. 14.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

23