CATALUNYA MONUMENTAL I PINTORESCA

Vïlatranca. — Gravat publicat per Beaulieu en l'obra «Les plans et profils des principalesviles et lieux considérables de la Prineipauté de Catalogne», vers l'any 1660. Cal tenir e,ncompte que la preocupació de l'editor del llibre era recollir les fortificacions i els edificis

més interessants (les del punt de vista militar(Reproducció facilitada per l'Arxiu Històric de la Clutat)

^J

A SETMANA POLITICA

iaVeu del Diumenge Aquest suplement no potésser venut separadamentde «La Veu de Catalunya»

suplement gràfic de «La Veu de Catalunya»

Any 1

Barcelona, 21 octubre 1934

Núm. 24 Preu conjunt, 20 ets.

Cadaqués té tan bona entrada per terracom per mar. Arribant-hi per terra, l'entra-da és alta i esplèndida. Aneu baixant delcoll que' fa la serralada per la carreteravoltada d'oliveres i de vinyes. A la dreta, esïa una depressió que arriba fins a un bar-ranc de roques negrenques. Si per la de-pressió es fa algun replà, hi ha un hort ambunes cols menudes i unes herbes groguesi verdes. A l'altre cantó del barranc s'alçauna naturalesa imponent, devastada, mor-ta i negra. Algun dia tot aquest flanc erenvinyes. Es moriren amb el mildiu i la filo-xera. Han deixat una xarxa pètria de paretsque cauen semblant a l'esquelet enorme d'al-gun anima'. estrany. No és pas agradable demirar-ho. Arriba un moment, però, anantavall, que es veu una gran extensió de maramb un poble assegut a la falda de l'aigua.El poble és una església encimbellada apa

-rentment sobre dos vessants de cases blan-ques. Hi ha un seguit de parets clares, deteulat, grocs, de finestres verdes, de portesgrises que s'interseccionen i s'interpenetrenal volt de les verticals de l'església. A mesu-ra que aneu baixant, els darreres del pobles'alcen d'una manera elegant i ben plan-tada.

Aquesta entrada ha estat moltes vegadespintada. En realitat és el cantó més pur imés intacte que conserva Cadaqués. Arri

-beu a baix i us adoneu que les ribes del po-ble estan desgraciades. Hi ha diverses casesdel més pur modern estil encarregades perestiuejants sinistres a arquitectes genials.¿Per què aquests estiuejants no construïrena fora del poble un barri de cases de senyorsamb tots els darrers avenços del gust bur-gès? D'aquesta manera s'haurien estalviatde barrejar-se amb les cases d'aire populari ordinari que ressegueixen la riba, i el po-ble hauria continuat essent la joia incompa-rable que devia ésser fa vint-i-cinc anys. Favint-i-cinc anys Cadaqués era gairebé inabor-dable. S'havien de fer una pila d'hores detartana per arribar-hi. ¡ Que s'hi devia estarbé llavors! Tothom recorda el diàleg que fala cançó antiga. Diu el que fa el primer:

Vostè que se'n va a Nàpolsno hi vagi pas vostè;vingui-se'n amb nosaltresque anem cap a Argelés...

• I l'altre li respon ,amb una profunda con-vicció, impertinent, gairebé irritat.:

No me'n vaig cap a Nàpols;ii tampoc a Argelés;agafo l'ordinarii me'n vaig a Cadaqués...

E1 veieu marxar cap aquest recó demón satisfet i feliç amb l'orella dreta i ani-mada. En tant que retó de món, ¿hi haalguna altra cosa que s'hi pugui comparar?Encara avui, malgrat els autos i les carre-teres, se sent a Cadaqués una sensació d'a-Uunyament i de solitud. La població viu decara a la mar amb una indiferència absolu-ta per la terra que té al darrera. Sense lesdevastacions de l'estiuejant, Cadaqués esta-ria avui com dos-cents anys endarrera. Elscadaquesencs tenen un interès tan gran permantenir la tradició de solitud de la vila,que la major part de l'any en són fora. Elspescadors mariners de Cadaqués no viuenpas al poble. S'escampen per les cales i re-claus de Cap Norfeu i de Cap de Creus,principalment a Port Lligat. A la vila hideixen un silenci deliciós. Passeu pel labe-rint de carrers que volten l'església i no hitrobeu inai ni una, ànúna. Els habitants hanpintat les cases d'un blanc furiós —amb unafúria que en certs carrers ha arribat fins ales pedres de les aceres— i se n'han anat.Aquest silenci s'escampa, com una taca d'oli, pels afores de la vila. Pels olivars i vi-nyes, pels horts que volten la població hi hauna quietud que de tan viva sembla que res-pira. ¿Com voleu que no sigui bo l'oli d'a-questes olives i el vi d'aquests raïms i lesmaduixes d'aquests horts i els espàrrecs d'a-quests marges si es crien en les hores de solmés dolces, més callades, més suaus, que espoden donar en el món? Aquest silenci apli-cat a la botànica i a les delícies d'aquestmón és una cosa beli agradable. Si, per con-tra, no procureu projectar-lo a fora i us endeixeu apoderar, resulta una cosa angoi-xant, i Cadaqués us sembla l'última estacióabans d'entrar a l'Infinit. ¿Quantes horeshe passat mirant d'una finestra de l'hotelcom no passava ningú? A la plaça hi haviauna font i alguna dona venia a cercar aigua.La gerra plena se la posava al cap i comen-çava a caminar amb l'aire ple i folgat deles dones d'aquí. Les veia girar la cantona-da, la visi• -i em tornava a l'horitzó del mari em semblava fugir, de les últimes i amablesformes humanes.

Posats a la plaça de Frederic Rahola, queés el centre del poble, tenim dos camina:

L'opinió pública durant tota aquesta

setmana ha seguit amb interès creixent

el moviment revolucionari d'Astúries.El divendres es donava per acabada

la revolta, car les tropes dominaven

tota la regió. Els revolucionaris que

encara presentaven resistència a les for-

ces militars, divendres es convenceren

podeu tirar a la dreta o a l'esquerra. Pertots dos cantons seguiu la riba de cinturaque fa el port rodó. Aquesta riba fa entra-des i sortides dins de la mar, forma platgesi cales menudes a dins del poble. El pedrus-call marí és de pissarra fosca, les casesblanquissimes, el mar d'un blau verdós. Nohi ha res més graciós i entretingut queaquestes penetracions de blanc en el verd,ni res de .més caràcter que els davantalsfoscos que el pedruscall posa davant delsblancs, ni res més de «pobre pescador» queles golfades d'aigua davant de les barquesnegres i tronades. A la nit tots els llums vana parar a mar, menys els que es xafen sobreles parets blanques d'alguna casa. El portés una mit.ia lluna de raigs i d'escorrialleslluminoses.

Totes dues ribes tenen el seu encís, peròja prefereixo passejar-me per la de la dre-ta. La de sentit oposat deixa veure un pa-norama mineral d'una grandiositat esfereï-dora i un paisatge devastat i desagradable.La riba que va a la farola, per contra, uspresenta un paisatge baix i enraonat ple delluïssors de plata de les oliveres que em-marquen per dalt el recé de llevant del po-ble. No puc passar-hi sense aturar-me unabona estona a la riba Patxot. Es el lloc mi-llor, em sembla, per contemplar Cadaqués.Els olivars de sobre el poble fan una pm-sellada densa i pesada d'una qualitat extra-ordinària. El pas del vent hi fa alternarel coure i la plata. A baix, les cases s'arren-gleren d'una manera irregular, amb una vi-vacitat de portes i finestres, entrades i sor-tidés, parets i teulades, que sembla que lescases parlen. Els dies de calma, en el fonsde la mar es veu la riba de cases i les bar-ques fosques submergides a l'aigua,

Josep PLA

de %a inutilitat de Llurs esforços, Tru-bia ; ?Meres s'havien rendit sense pre-sentar resistència. Sembla que han llui-tat a Astúries uns vint mil homes per

la banda dels rebels i més de deu mil

homes de tropa, sense comptar-hi la

Guàrdia Civil i la policia. S'ignora e1

nombre de morts. S'ha arribat a dir

que només a Oviedo potser ascendei-

xen a un miler. Els estralls són incal-

culables, però s'ha llançat la xifra

d'uns dos mil milions. Les brutalitats

i actes de barbàrie han esgarrifat tot

Espanya i donen a aquest episodi de

guerra civil un caràcter de tragèdia sen-

se precedents. Els revolucionaris han

martiritzat i assassinat sistemàtica-

ment els eclesiàstics, guàrdies civils i

guàrdies .d'Assalt. Aquest moviment

no pot comparar-se a cap altra de les

revoltes europees registrades d'ençà de

la guerra. Per la seva intensitat i fero-

citat només pot comparar-se amb certs

episodis de la Revolució russa.

A Barcelona s'han celebrat tres con-

sells de Guerra. D'aquests tres consells

de Guerra n'han sortit tres penes de

mort contra el comandant Pérez Far

-ràs, capità Escofet i tinent coronel . Ri-

cart. El dissabte, en escriure aquestes

ratlles no havia estat executada cap

sentència. Fa dies que el Govern exa-

mina i torna a examinar els sumaris

consulta i torna a consultar el Tribu=

nal Suprem. E1 Consell de ministres de

dijous fou particularment interessant fva durar vuit hores. Se sap que el Pre-

sident de la República va fer, davant

del Consell, un discurs que va durartres hores. El divendres no va -haver-hi Consell, quedant per aquest motiu r)molt desorientada.- l'opinió pública queno sap g4na és la posició del Governen aquest assumpte tan delicat. •----

Durant la setmana s'han practicat /moltes detencions a tota Espanya. Hiha en poder de la justícia diverses per-

sonalitats, entre elles els senyors Aza-ña, detingut a Barcelona, el senyór • '\_....._

Largo Caballero, detingut a Madrid, i

el socialista senyor Teodomiró Me-

néndez, detingut a Oviedo. La justíciamilitar ha treballat activament en els

diversos sumaris que s'han obert en di-

ferents ciutats d'Espanya. La situa-

ció legal dels diputats a Corts detin-

guts encara no ha estat posada en clar.;•: A París, a la matinada de di-

lluns passat, moria Raymond Poinca-

ré, President que fou de la República

Francesa durant la Gran Guerra. Poin-caré ha estat uña de les grans persona-

litats polítiques que ha tingut França

aquests vint-i-cinc anys darrers. La fi-gura de Raymond Poincaré havia es-

tat molt discutida abans i després de

la Gran rra. La seva actuació aldavant devérn Nacional de l'any

1926, que salvà França de la ruïna

econòmica, fé que tothom reconegués

en ell els gr u ots d'estadista i pa-

triota que uns' Ji negaven. El cadà-

ver de aré ha estat depositat al

Pante enatge que França reasr-

va a1hornee que han treballat

pel bé c nació.

MAURICE QUENTIN DE LA TOUR Pastel

(Museu de Saint-Quentin)

posar-vos en el meu discurs. La fe com aúnica concreció viva possible del sentit d'u-niversalitat, de fraternitat humana quecomplementa la idea de Pàtria per l'extremoposat al que representa la idea i el senti-ment cíe l'Amor. El lema de la Fe ens diua nosaltres que som cosmopolites, que somcapacitats per a sentir una efectiva fra

-ternitat universal, que som convençuts«ciutadans del món». El cristianisme enfunció d'universalitat té un sol i únic nom:Catolicisme. La nostra fe catòlica sobrenatu-ralitzant la nostra vida ens aixeca efecti-vament per damunt de les fronteres de les¡tries de tots i ens fa ajuntar eri una

abraçada universal en la qual sentim l'es-garrifança divina de l'amor d'un pare queens abriga i ens escalfa, que ens guia i ensnodreix, que ens mira i ens escolta, que ensperdona i ens salva.

¿Com voleu, doncs, que mori una institu-ció que xucla la saba vital d'una tríada d'i-dees tan profundament humanes, tan inti-mament i harmoniosament entrellaçades,una tríada que jo gosaria a dir que és undels símbols més complets que puguem ima-ginar de la civilització humana?

Seguien, doncs, organitzant com sempreJocs Florals per tot Catalunya segurs quefem obra de cultura i patriotisme.

S {j L i. ^per Rafael Benet

dora. Testes vivents pels segles —si no fosla fragilitat del mitjà—. Llurs mirades res-ten, per sempre més, clavades a l'esperit queles ha conegudes.

Hom ha dit, de l'obra del més gran pas-telista francès, que és el mirall d'un segle.Es cert, però és un mirall fidel per la pene-tració del caràcter dels personatges d'unaèpoca, mes que per la reproducció superfi-cial d'unes formes i maneres.

Quentin de la Tour està a cent llegüesde la fràgil coqueteria de Boucher; és ja•pel seu esperit, segona. meitat del divuitè ideixà en les seves obres tots els àcids cor-rosius de l'Enciclopèdia. La Tour fou unidòlatra 3e les idees de Rousseau; arribà aperdre el seny per elles.

Amb la pols sedosa i fràgil dei pastel—pols d'ales de papallona— Quentin de laTour arriba, amb un vigor desconegut, finsal moll del caràcter. Els ulls i els llavis par-len, i, sovint, sota la màscara encara perfu-mada, s'amaguen les idees del segle. Expres-sió, sentimentalisme refinat, naturalisme.també cinisme, hi ha en l'esperit dels seusretratats. Individualitat, sobretot.

La tècnica del pastel és una nova modali-tat del divuitè. El pastel, com diu von Boehn.

fou l'art del segle empolsat i la bella Rosal-

ba Carriera el va passejar triomfalment de

cort en cort, però la tècnica de la celebrada

italiana, en mans de La Tour, pren una

gravetat insospitada. Ell plasmà amb una

tècnica alada i fina, però amb força nova,el somrient escepticisme d'una generació que,com madame de la Verrue, «per a mayorseguretat, }éu de la terra el seu paradís».

El tocat del pastel era convenientíssim perarribar a donar amb senzillesa els reflexosdels vestits de vellut i de seda. Els pintorsdel divuitè donaren una importància subs-tancial a la reproducció del vestit i del pen-tinat, considerant que únicament 1'homè re-finat és capaç de vestir amb elegància. Con-sideraven les robes, no solament com a partessencial, sinó, en molts casos —com diutambé von Boehn—, ei millor de l'home.Quentin de la Tour • sense negligir en elsseus retrats la plasmació de les riques te-les dels seus personatges, com a bon ro-màntic donava una importància central ales faccions de la faç dels seus retratats iretratades

Però tota la psicologia dels seus retra-

tats, si és intensissima, no és mai brutal, imenys, encara, pedantesca. Es pels ulls queLa Tour arriba fins als més recpndits se-crets del caràcter humá. Les seves figures,si no són galants com les de Watteau, sónsuficientment perfumades per a poder pas

-sejar sense escàndol la seva intima austeri-tat pels jardins rocoto. Quentin de la Touramaga, sota les fórmules del divuitè, un ve-ri subtilíssim, que desconegueren els seuscontemporanis, no solament el bleda deGreuze, sinó també el realista desinteressatChardin i l'atrevit Frago:

Pàg. 2. — La Veu del Diumenge 21 d'octubre de 1934

Jo veig en el triple lema de la nostra fes- punts, i en tots els terrenys, amb l'amorta una xifra simbólica de la vera i auténtica

I

a la pàtria. D'ençà del temps del romanti-civilitzaciò. cisme ha estat molt preconitzada la idea de

La civilització és un estat de l'home, la «Weltbürgertum», de la ciutadania delequidistant entre dos extrems :l'un el tro- món. Positivament, però, tots els més con_beco pròpiament abans que un poble hagi següents «Weltbürger», o ciutadans delcomençat la corba de la seva evolució a món, si no volen mancar als deures estrictestravés de la història de la humanitat ci- que exigeix la fidelitat a la pàtria, no po-vilitzada ; l'altre el trobem per contra, al den fer passar el seu amor a la humanitatfinal d'aquesta, quan el poble ja ha aca_ universal més enllà de les fronteres d'unbat o és a punt d'acabar la seva missió en pur intellectualisme que té el seu campla història. El primer extrem és 1'individua- d'acció en l'art, la literatura, la ciència i lalisme. El segon és l'universalisme. Tots dos, filosofia. El patriotisme i la ciutadania dell'un per defecte, l'altre per excés, cauen món són i seran sempre incompatibles enfora de la zona temperada de la civilitza- el terreny pragmàtic, en el camp de lesció que essencialment és equilibri iequí- realitats vives i concretes de la história hu-distància entre posicions extremades. To- mana. La ciutadania del món, per forta-tes les civilitzacions han començat quan ment que sigui sentida, és incapaç d'atu-

l'organització del poble ha estat prou fortarar una guerra o de concertar un tractatde pau o de comerç. Es una pura idea, que

per a endegar l'instint individualista pels sols adquireix formes embrionàries quancarreranys d'una forta disciplina inspirada tracta d'encarregar-se en el món del senti-en el bé de la col.lectivitat, en la grandesa ment.

de la pàtria. Totes les civilitzacions s'ex- ¿Caldrà, doncs, que l'home civilitzat re-nunciï a tota concreció sentimental d'aquest

tingeixen o decauen quan aquest sentit col- sentit universalista? Heus ací un problemalectiu s'eixampla tant, que salta per da- de gran i viva actualitat; un problema quemunt dels interessos i dels ideals de la pà- mentre no tingui solució, és i seguirà essenttria i es converteix en un sentit de solida- un gravíssim obstacle per a l'obra de la So-

cietat de les Nacions.citat espiritual amb tota la humanitat ci- El problema, però, ha tingu, una solució,vilitzada. una solució que el món rebutja, però que

Hi ha, doncs, com podeu veure, una idea és l'única possible. L'única lòrmula per aconstant, permanent, en la qual cristallit_ convertir aquest platonisme del sentit uní-

en la biologia d'un concret i viuzen en una perfecta fusió i harmonia fins- i positiu sentiment humà, és projectar-lo opositiutint individual i l'instint universal; una aixecar_lo en el pla del sentiment religiós.idea o un sentiment que és verament cen- Fa més de dinou segles e Crist trobàtral, nuclear, essencial en tot poble civi- aquesta solució al magne problema i aques-

litzat: la idea o sentiment de «pàtria».ta és l'hora en que una gran part de lahumanitat i dels seus directors no en vol

Pàtria és un concepte que participa alho- saber res. La «Weitbürgertum», la ciutada-ra d'un sentit individualista i d'un sentit nia del món, no fou cap invenció del Ro-collectiu; si d'una banda neix d'una suma manticisme alemany, ni de la Revolució

francesa, ni del Renaixement o de l'Huma-d'egoismes individuals i es tradueix en un nisme italià. En forma d'amor i de caritat,egoisme collectiu, d'altra banda és fruit que és la seva única forma viva, fou pro-també d'una innata tendència general a so- clamada en el Sant Evangeli i ha estat pre-lidari.tzar-nos cada un de nosaltres amb al- dicada i glossada pels Apòstols, pels Santstres homes, tendència que, indefinidament Pares i els Doctors de l'Església. Tots els

homes ens podem trobar units en aquestacontinuada, mena a l'universalisme, al cos- abraçada fraternal que solament és possiblemopolitisme. Avui que el món es troba sac- en la zona sobrenatural del sentiment re-sejat brutalment per les forces igualment ligiós. Tots els homes sur.r germans perquèdissolvents, però situades en extrems opo- som fills del mateix Pare. Sense la paterni-

tat de Déu la fraternitat humana és unasats, la idea de pàtria adquireix als ulls gran i buida falòrnia " Sols la fe religiosade 1'hoine civilitzat la significació d'un illot té aquest poder de fer-nos fills de Déu,que es dreça, ferm, altiu, impassible, en «fills no nascuts de la sang ni de la volun-mig de les onades furioses de dues terri_ tat de la carn, ni de la voluntat d'home,

bles tempestats. Lap pàtria és l'equilibri,sinó del mateix Déu», corn diu Sant Joan.

Aquest és el sentit i la significació dell'harmonia, la fusió entre extrems antagò- nostre tercer lema. Fides, que jo volia ex-mes; i, per això, és una idea, un sentimentimmortal. Els Jocs Florals poden, dones, _.— -mostrar amb orgull, inscrit en la seva se- lnyera, un lema que ara i demà, com abans I E L jp /I 1i sempre, és i serà la cristallització més ^^/^perfecta de l'estat de civilització en la his-tòria de la Humanitat.

La idea i el sentiment de pàtria es pro-jecta, com he dit, cap a dos extrems opo- Aquell contradictori segle divuitè donàsats. I és necessari, en l'estat de civilitza- l'admirable pintor retratista Maurice Quen-ciò, que aquests dos extrems que represen- tin de la Tour (1704-1788). El seu retrat deten dos sentits profundament humans, tin- la Pompadour, del Louvre, és una obraguin en un poble civilitzat una viva repre- mestra en la qual l'artista ha arribat a l'en-sentació, immunitzada, perd, contra els pe- tranya del caràcter del personatge. Però, onrills de tota tendència unilateral i rectilinia, les qualitats de La Tour es mostren sensemancada de control i de compressió. cap mena d'entrebanc és en el magnífic con-

ta tendència egocèntrica de 1'individua_ junt de més de vuitanta pastels que altrallame que essencialment necessita l'home vegada es guarden a la ciutat de Saint-Quen-per a viure dignament, com a ésser lliure tin. Vaig tenir la sort de poder-los admirari responsable davant de Déu, té entre al-tres una manifestació importantíssima en

al Louvre, quan foren restituïts gels ale-

l PeròAmor.' l unsolamentésnol'Amo munys. Saint-Quentin fou, com recorda tot -

instint individual, com volen donar a en-, hom, ocupat pels invasors i sofrí les horrors

tendre els partidaris i defensors de l'amori les destruccions de la gran guerra. Els

IIiure. L'amor és també una funció social,alemanys s'emportaren a llur terra el tresor

una escola d'alta educaciò, un lligam des-d'aquests pastels de La Tour, i un institut

sència religiosa, un acte o estat de conse- tingué cura de conservar-los i de valorar-los

qüències transcendentals per a la coflectiv^- amb una publicació que aparegué l'any 1917.

tat. En una paraula, l'Amor és la pedra Una vegada finida la guerra, foren, natu-

angular de la Família, d'aquesta instituciò ralment, reclamats per França; i, en ésser

que és la cèl.Iula i fonament de la societat arnats, s'exposaren a París, en espera que

humana. Vegeu, doncs, quina gran i alta el nou museu de la ciutat natal del pintor

significació té el segon lema "dels Jocs Flo- fos construït. Foren exhibits en unes salesrals. Amb el sentit de l'Aiñor la nostra de la galeria de la vora del Sena, al Louvre,festa dóna un oportú perllongament de sen- i l'entrada era de pagament per ajudar, ambtit individualista a la l a central de Pa el que fos recollit, a la construcció de 1'im-tria. moble que altra vegada havia d'aixoplugar-

Examinem ara ràpidament la projecció los a Saint-Quentin. Aquesta col-lecció de vui-^ue aquesta idea de Pàtria té ala ban- tanta-set pastels solament consta d'estudisda de l'universalisme. En ari aquest

per a les seves obres definitives; però és ací, punt ens trobem amb la tat deprobar un amor a la hum amor precisament, on el segell personal del mestre

verament universal, compatibl en tots els es manifesta amb tota la seva força ensisa-

FRAGMENT DEL DISCURS PRE

SIDENCIAL DELS JOCS FLORALS DE SANS CELEBRATS

EL PASSAT SETEMBREper Manuel de Montoliu

sàriament un cinyell de muntanyes al'entorn. M'abelleix de contemplar unaplana de dalt estant d'un cim proper,i molt millor si hi ha una ermita o san-tuari. Després m'agrada mirar el cimdes de la plana. Olot ; a més d'aquestesqualitats, té el seu paisatge que és unacosa que engresca i davant d'ell sentiu,més que enlloc, de no ésser pintor.Com hi deuen disfrutar allí els artistesde debò !

Trobo que totes les contrades tenensempre un aspecte agradable', que des-vetlla la simpatia, i el fer una seleccióés cosa molt embolicada, i depèn del

que és difícil d'assenyalar preferèn-cies. I té raó. Tothes les contrades deCatalunya, afirma, són delicioses ; jaho digué el poeta, justament en cons-tatar que Déu hi degué passar en pri-mavera. Per aquesta raó no sabria pasdir per què l'estimo tant, ni voldriatampoc que una en fos més qúe unaaltra. Amb tot, afegeix, doneu-memuntanya alegre. El pla no m'és mas-sa plaent, ni és prou gran que no elpugui dominar d'una mirada, enron-dat de muntanyes que li treguin monò-tonia. Quant a la mar, només que si-gui la mar nostra ja és agradosa ;

Entre les moltes belleses de Catalunya, exee}leix Escornalbou, que reuneix un nombre

considerable d'atractius, del millor que hi ha a casa nostra. Els qui ho coneixen, ho

posen en el capítol primer de llurs preferències. Al cim d'Escornalbou hi ha el gran

santuari castell, devastat aleshores de la crema dels convents, l'any 1835, i restaurat

per la munificència del senyor Eduard Toda.

temperament de cadascú i també moltde les afinitats excursionistes o turis-tes de la gent.

Com he indicat abans, les contradesque al meu modest judici ofereixenmajor interès quant a visió del paisat-ge, són sovint aquelles més mancadesde faciiltats per a poder anar-hi tot

-hom.Amb tot i conèixer bé —acaba

dient— totes aquestes incomoditats opotser aquesta necessitat d'adaptar-sea una vida rural, deixeu-me decantarper un tros de Pireneu i si és el Pa-]lars encara millor.

Antoni Bergós, de Lleida. Troha

cree, però, que en un retó isolat d'nnavalleta de les de Garraf deu fer mésde bon veure... Tots els pobles i ciu-tats, els tinc per propis; però recordola impressió . que em féu la visita aCastelltersol, després de deixar la Pla-na de Vic. Crec que Castelltersol és elpoble al qual Catalunya deurà mésreconeixement. Cal pensar un momenttan sols la gent que hi ha nascut. Lapagesia d'aquella contrada deu ésseramarada d'un pairalisme més masclei ponderat.

Si em feien triar —acaba dient—aniria a viure a Tarragona, perquè de

l'una banda tindria la mar,. veuria

21 d'octubre de 1934 La Veu del Diumenge. — P. S

SOTA EL CEL TARDORAL

CATALUNYA, TERRA DE MOLTES BELLESES. - AL PLA,

. LA MUNTANYA, A MARINA, PER TOTS ELS GUSTOSper Llais Bertran i Pijoan

Si haguéssiu de triar, pel vostre- gust, la contrada de Catalunya que

us abelleix més, quina triaríeu? L'è-poca present es caracteritza per l'afi-ció al turisme. Les grans aglomeracionsurbanes són un factor que l'afavorei-xen, i que la fan cada dia més neces-sària. Per altra banda, ¿no és, potser,la tardor, el temps més bonic per a lessortides? En aquestes circumstàncies,pot ésser interessant de donar a conèi-xer gustos i opinions pertocant les di-ferents contrades de Catalunya. Hemfet un petit assaig entre persones deprofessions i situacions diverses, a lesquals sotmetérem unes preguntes, po-ques, invitant -les a revelar-nos llurspreferències. Vegeu-les a continuació.

Francesc de P. Maspons i Angla-sell, barceloní. Heus ací les tres con-trades (una per cada concepte: mun-tanya, pla ; marina) que ell s'estimamés: el Pallars sobirá, per ésser aque-lla en què té més grandiositat la natu-ralesa; la Costa Brava; el Pla d'O-lot, a l'estiu; a l'hivern, el Camp deTarragona. El reconeixement espiri-tual fa, però, posar a la capdavanterala vall del Ripollès, per ésser el bres-sol de la Nacionalitat i el primer fogarde cultura nostrada. El Camp de Tar-ragona, per on va venir-nos l'esperitde cristiana llibertat i l'empelt romà.I la Costa de Llevant (el iivlaresme),que a l'edat moderna va refer, amb laseva marina i els seus tallers, fàbriquesi drassanes, la nostra puixança.

Gonçal de Reparaz, fill. Les trescontrades que m'agraden més? A lamuntanya, les altes valls del Ter i delFreser —principalment aquesta darre-ra—. Al pla, potser no hi ha regiómés pintoresca que la. Plana de Vic.A la marina, t caldrà dir que la CostaBrava, amb lés seves aigües blaves iles seves cales transparents? I com queles meves preferències —afegeix— vana aquelles regions en què es fa el mari-datge del mar i la muntanya, en de-finitiva, de tot Catalunya, la regióque més m'agrada és aquella Costa in-comparable.

Josep M. Guilera, barceloní. Ensdigué: De la muntanya, em decantoper l'Alt Pallars. De la marina, no caldir que voto per la Costa Brava, desde Port de la Selva a Lloret i Blanes.Del pla, no m'acabo de decidir: elVallès, la Plana de Vic, la comarca'd'Olot i la Cerdanya em tempten.

El Pallars, almenys la part compre-sa entre Espot, Caldes de Bohí i laVall d'Aran és, al meu judici, la regiómés ben arrodonida que hi ha en totel Pireneu. Dins ella els cims, les valls,els boscos i els estanys, tot el conjuntés tan ben combinat i just de propor-cions i colors que en resulta una mera-vella natural. Altres trossos del Pire-neu tenen cims més alts i plens de cres-tes i geleres ; però és que al Pallars,encara que cap cim no passi dels 3.000metres, en canvi presenten uns panora-mes de primer ordre, i les belleses de lamuntanya les trobeu repartides pertotarreu. Després d'haver voltat una mi-ca per arreu, mantinc la impressió queles valls de Sant Maurici i de Sant Ni-colau són suficients per acreditar totauna contrada.

La Costa Brava és un altre encertque hem trobat a casa, si bé, com l'an-terior, encara ningú no s'ha pres la mo-lèstia de fer-la visitable decorosament.

Segueixo creient que la manera mésenraonada d'anar al Pallars i a la Cos-ta Brava és emportant-se la tenda decampanya.

Quant a les planes, a mi m'agradenuna mica reduïdes que tinguin neces-

també la plana del Camp i sentiria bena prop la flaire de les muntanyes deSerra la Llena i Prades.

Joseb M. -Blanc i Romen, bareelor.í.:Les tres contrades que l'abelleixenmés, per muntanya, pla i marina, sónPallars, Camp de Tarraogna i CostaBrava. I si, d'aquestes tres, hagués dedecantar-se ,només per una, . escolliriael Pallars, per la grandiositat de lesseves muntanyes i la placidesa dels seusllacs, que enlairen l'esperit.

Joan Ruiz i Porta. L'enyorat i ma-laguanyat tarragoní, abans de traspas-ar, ens deixà el testament de les se-

ves preferències, en els termes se-güents: De les regions de muntanya,triaria el Pallars, per la seva grandio-sitat, pel ressò de les seves tradicionsi llegendes i pels seus records històrics.De les regions del pla, triaria el Va-llès, del qual és dit que «com el Vallèsno hi ha res». De les de marina, tria-ria la Costa Brava: Sant Feliu, Tossa,Santa Cristina. Finalment, si haviade decidir-se encara per una d'aques-tes tres, escolliria la Costa Brava.

El canonge Collell. Tanquem aques-ta ràpida visió de preferències amb lesmanifestacions que ens féu el gran ca-nonge Collell, coneixedor de totes lesterres de Catalunya; les havia corre-gudes d'un cap a l'altre en missió depredicador de les coses divines i hu-manes. Mort ja el canonge, el seu tes-timoni, en ésser publicat, donarà unanota ben explícita de l'humor d'aquellbrau vigatà, als seus vuitanta anys.

Per a respondre, ens diu, breumenta la vostra enquesta, us citaré uns ver-sos que són fets d'anys ha:

Si haguessis de torna a néixeri t'ho dessin a triar,quina mare? —La mateixa.I quin lloc? —Allà on só nat.Quan jo sento algú que diu:«a mi tot el món m'és pàtria,penso: això fa de bon dirposat a 1'escon de casa.

I já em guardaré de particularitzarquines són les comarques que més emplanen; perquè, com que tinc recorre-

gura i ben reconeguda la terra catala-na, sempre em só trobat bé a munta-nya, com al pla, com a la marina, ien totes he sentit allò que en diuen

l'agre del terrera, que és una dolçortota espiritual, que sempre m'ha refetel cor i donat coratge per a treballarde ferm en l'obra del nostre_Renaixe-ment. Si, de les meves observacionsètniques, en fes un llibre, tot ho po-dria ericabir en una frase que ja va dir

un príncep :

'Platzmi '1 cavalier francèse la donna catalana...

Pot allò que he pogut veure i estu-

diar a la nostra terra, des del mar alsPireneus. prenent el pols i sentint elsbatecs de la gent en el temple i foradel temple, m'ha ensenyat que «El mi-Ilor de Catalunya s la Dona catala-nan.

El tràgic atemptat de MarsellaEI mascaró de M. Barthou, víctima de l'atemptat de Marsella

Circ e nona capital

Pàg. 4. — La Veu del Diumenge 21 d'octubre rcde 1934 `.r La Veu del Diumenge. Pàg.

L'Actualitat Gràfica Mundial

Uná gran cursaA Paris s'harcelebrat una gran cursa automobilística; en la qual han pres aróPúnicament . : infants amb automòbils miniatura La Cursa Anglaterra-Austràlia

John H. Wright, un dels concursants del gran raid Anglaterra-Aus•tràlta, abandona l'aeròdrom de Suffolk en el moment d'iniciar aquesta

gran cursa aèrià Un incendi a «Le Journal» de París

Una nova sécció del Canal AlbertEI rei i la reina dels belgues acaben d'inaugurar la secció Lanaye-Briegden del Canal

Albert, — El rei Leopold III i la'reina Astrid durant la inauguració

El Circ es manté fidel a les seves tradicions. Recentment els berlinesos han pogut admi-rar pels carrers de la seva ciutat, els treballs dels artistes d'un circ ambulant installat

a la capital d'Alemanya

Delmotte bat un record aeri de velocitatL'aviador francès Raymond Delmotte acaba de batre, a Istres, el rècordde França de «Velocitat pura», a una mitjana horària de 480 quilòme-tres per hora; rècord que ostentava el malaguanyat aviador Bonnetamb 448,171 per hora. Delmotte ajustant el seu paracaigudes abans

d'emprendre el seu esplèndid vol

Vincendi es declarà a la sala de sota les rotatives de «Le Journaln. Fou violent i es pro-pagà amb tanta de rapidesa, que el personal de les màquines hagué d'abandonar correntsels locals. Gràcies als esforços dels bombers el foc pogué ésser sufocat vers mitja nit.—Els

bombers, amb les seves mànegues d'aspiració, davant l'entrada del periòdic(Express Foto).

L'elecció de «Mlle. París» 1935Han començat, a la Sala Pleyel de París, les eliminatòries per al títol de «Mlle. Parim.Les candidates es preparen cuidadosament els rostres abans d'exposar-los a la consideració

severa del Jurat(Express Foto)

Provant la fortunaUn sistema que s'empra a Grècia per a vendre números de

la rifa que organitza ]a ciutat d'Atenes

Els infants dels esquimalsL'ambaixadora dels Estats-Units a Dinamarca ha realitzat un viatge per Groen-

làndia i s'ha fet fotografiar enmig dels fills dels esquimals

La verema a ItàlïaA Itàlia, quan la verema es presenta es plèndida, s'organitzen unes grans festeslièr a celebrar l'èxit. feus ací dos tiples musics que prenen part en agpestes festes

Novetats en avionsA Amèrlca s'han rea'tzat proves amb aquest nou tipus d'av}^óf que a un

t^ii fnimum de pes s'uneix el mínimum , de maquinaria

El monument a Washington! monument que a Washington existeit dedicat al primerFresïdent dels Estats-Units, ha estat objecte d'una reprágiy. a

Després tornà s parlar esguardant fixament a Maria

Pàg. 6. — La Veu del Diumenge 14 d'octubre de 1934

1nù ckJuin per Lows Hémon

b'

( Continuació)

la qual hom servia, a l'estiu, elsblauets i els gers salvatges els diesde cerimònia.

El canelobre de metall lluïa, elvidre de la copa espurnejava a lallum, que només illuminava, feble-ment, la cara de la morta. Haviapres aquesta cara una pallidesasingular, refinada, de dona de ciu-tat, efecte dels dies de malaltia odel fred definitiu dels cadàvers. Elvell Chapdelaine i els seus fills, deprimer se n'havien estranyat unamica, veient-hi de seguida una me-tamòrfosi augusta i que assenyala-va com la mort l'havia elevada perdamunt d'ells.

Efrem Surprenant va mirar unaestona, després va agenollar-se. Deprimer va mormolar només parau-les confuses d'oració; però quanMaria i Tit Bé van anar a ageno-llar-se també a vora seu, va treu-re's de la butxaca el rosari degrossos grans i va començar a re-citar-lo a mitja veu.

Quan va haver acabat, va anara asseure's en una cadira, prop dela taula, i va estar-se silenciós unquant temps, movent de vegadesel cap amb un aire trist, com calfer en una casa on hi ha dol, itambé perquè estava sinceramentapesarat.

— Es una gran pèrdua — va fera la fi. — Estaves ben aparellatde dona, Samuel; ningú no pot dirres en contrari. Estaves ben apare-]lat de dona, ben cert!

Després va callar altre cop, cer-cà, sense trobar-ne, paraules deconsol, i va acabar per parlar d'al-tra cosa.

—El temps és dolç al vespre;«n ullarà» aviat. Tothom . diu quela primavera vindrà d'hora.

Per al pagesos, tot el que es re-laciona amb la terra rue els no-dreix, i amb les estacions que l'unadesprés de l'altra adormissen i des-vetllen la terra, és tan importantque hom en pot parlar àdhuc alcostat de la mort, sense profana-ció. Tots van dirigir instintivamentllur esguard cap a la peti`t fines-tra quadrada; però la nit era fos

-ca i poc que podien ve res.Efrem Surprenant va fer nova-

ment l'elogi de la morta.— En tota la parròquia no hi

havia dona més valenta ni méscapaç que ella. Acollidora, a més amés, i amb quins bells compil-ments rebia els visitants! A lesparròquies antigues i fins a lesciutats per on passa el carril nose n'haurien trobades gaires quevalguessin com ella. Sí, estaves benaparellat de dona, ben cert...

Aviat va alçar-se i sortí amb unaire entristit.

En el llarg silenci que va seguir,el vell Chapdelaine va deixar cau-re a poc a poc el cap sobre el piti va semblar endormiscar-se. Mariaalçà la veu, tement un sacrilegi.

— No us adormiu, pare.— No... No...Va redreçar-se a la cadira 1 va

quadrar les espatlles; però comque els ulls se li tancaven a despitseu, va alçar-se aviat.

— Direin un altre rosari — vafer.

S'agenollaren vora el llit on re-osava la morta i van passar un ro-sari enter. Quan van aixecar-se,van sentir la pluja que fuetejavaels vidres i les posts del sostre. Erala primera pluja primaveral, ianunciava la deslliurança, l'acaba-ment de l'hivern, la terra ressor-tint aviat, els rius reprenent Ilurfeliç camí, el món metamorfosalja una artra vegada com una bellacriatura deslliurada d'un maleficisota el cop de vareta miraculor.a...Però no gosaven alegrarse'n, enaquesta casa on pesava la mort, iveritablement no sentiren gairebécap alegria, perquè llur pena eraprofunda i sincera.

Van obrir la finestra i van as-

seure's altre cop, parant l'orella al'espetec de les gotes sobre la teu

-lada. Maria veié que el seu parehavia girat el cap i s'estava immò-bil; va creure que el seu habitualensopiment del vespre el prendriauna vegada més. Però al mateixmoment que anava a despertar-loamb una paraula, va ésser ell quisospirà i es posà a parlar.

— Efrem Surprenant ha dit laveritat — exclamà. — La teva ma-re era una, bona dona, Maria, unadona com cap altra.

Maria va fer «sí» amb el cap,apretant els llavis.

— Coratjosa i bona consellera,ho ha estat mentre ha viscut, peròva ésser-ho sobretot al comerç,just després de casar-nos, i unamica més tard, quan Esdras i tuencara éreu jovenets, quan ella vamostrar-se més singular. La donad'un petit camperol ja s'espera

passar angúnies; però dones quevagin a la feina tan enteses i ambtan bon humor com va fer-ho ellaen aquells temps, no n'hi ha gaires,Maria.

Maria mormolà:— Ho sé. pare, ho sé be.I va eixugar-se els ulls, que el

cor se li fonia.—Quan vàrem prendre la nos-

tra primera terra, a Normandin,teníem dues vaques i no massapasturatge, car tot aquell tros en-cara era un bosc dempeus i difícilde fer. Vaig agafar la meva destrali després li vaig dir: «Et faré ter-ra, Laura!» i del matí al vespre,destraleja que destraleja, sensetornar a casa sinó per a dinar; itot aquest temps feia la feina decasa, cuidava el bestiar, posava les

cledes en ordre, netejava l'estable,afanyant-se sense atur, i tres oquatre cops al dia sortia davantde la porta i estava una estonamirant-me allà baix, a la llindadel bosc, on m'escarrassava ambtotes les meves forces sobre els pi-vete i els bedolls, per fer-li terra.I çinis, vet aquí que a juliol elrom sa eixugar-se; les vaques notenien aigua per a llur set i quasivan aturar-se da donar llet. Lla

-vore, mentre jo era al bosc, ta ma-re es posà a fer viatges al riu, ambun perol a cada mà, pujant vuiti deu cops seguits amb els seus pe-rols plens, els peus en l'arena es-coladissa, fins que havia acabatd'emplenar un quartà, i quan elquartà era ple, el posava dalt d'uncarretó i se n'anava a buidar-lo ala gran tina que hl havia en elclos de les vaques, a més de trescentes passes de la casa, al peu

de la feixa. No era pas treball dedona, aquest, i jo li havia dit prouque ho deixés per a mi; però cadavegada s'havia posat a cridar: «Noet cuidis d'això, tu... No et cuidisde res... Fes-me terra.» I ella reiaper encoratjar-me, però jo m'ado-nava que havia patit, i que estavaullerosa de fadiga. Aleshores, aga-fava la meva destral i me n'anavaal bosc, i els cops que donava alsbedolls eren tan forts, que feiensaltar trossos com el puny, i m'a-nava dient que tenia una dona corncap d'altra, i que si el Bon Déuem guardava la meva salut li fariauna bella terra... —

La pluja espetegava remisamenta la teulada; de vegades un cop devent venia a fuetejar la finestraamb gotes pesants que s'escolaven

de seguida, com llàgrimes lentes,sobre el vidre. Unes quantes lioresmés de pluja i apareixeria la terra,formant-se rierols a tots els rostos;uns quants dies després se senti-rien de bell nou els saltants d'ai-gua...

— Quan vàrem prendre una al-tra terra dalt de Mistassinf — con-tinuà Samuel Chapdelaine, — vaésser el mateix: treball dur i pa-timent, , tant per a ella com per ami; però sempre valenta i de bonhumor... Allà érem en ple bosc;però com que hi havia cups depastura entre les roques, ens và-rem posar a criar moltons. Unatarda...

Va callar encara una estona;després tornà a parlar esguardantfixament Maria, com si volgués fer

-U entendre bé el que anava a dir.— Era al setembre; el temps que

totes les bèsties del bosc es tornen

dolentes. Un home de Mistassiníque baixava el riu en bot s'haviaaturat vora casa iens havia dit:«Tingueu compte amb els moltons,que els ossos van venir la setma-na passada, prop de les cases, amatar una vedella.» Llavors la ma-re i jo vàrem anar aquella tarda avoltar la prada, per fer entrar elsmoltons al clos, a la nit, que elsóssos no se'ls mengessin. Jo anavaper un costat i ella per l'altre,perquè els moltons s'esgarriavenentre els veras. Era en fer-se fosc,i tot d'una sento Laura que crida:«Ah, els maleïts!» Hi havia bès-tice que remugaven en la brossai era fàcil de veure que poc erenmoltons, perquè en els . boscos, capal vespre, els moltons, són taquesblanques. Llavors em vaig posar acórrer tant com vaig poder, amb ladestral a la mà. La teva marem'ho va contar més tard, quanérem de tornada a casa: ella na-via vist un moltó ajegui a terramort, i dos óssos a punt de menjar

-se'l. Això colpeix un bon home,gens espantadis,1 li fa plantar ca-ra als óssos en setembre, àdhucatnb un. fusell; i quan és una dona,sense res a la tnà, el millor quepot fer és escapar-se i ningú no téres a dir. Però la mare va replegaruna fusta de terra i va córrer dedret cap als óssos, cridant -los:«Els nostres bonics moltons gras-sos!... Fugiu, grans lladregots, o usfaré mal!» Jo vaig arribar galo-pant tant com podia a través deles soques; però quan la vaig atra-par, els óssos s'havien fet escàpols,bosc endins, sense dir res, tot llas

-timosos, perquè ella els havia es-pantat com cal.

Maria escoltava, aguantant 1'alé,i es preguntava si veritablementera la seva mare la que havia fetaixò, la seva mare que ella haviaconegut sempre dolça i pacient, ique no havia donat mai cap suraa Telesfor sense asseure-se'l de se-guida als genolls per aconsolar-lo,plorant amb ell i dient que de pe-g ' un infant n'hi h,a, per trencarel cor.

El curt aiguat de la primaveraja havia finit; la lluna apareixiadarrera els núvols, com una caracuriosa que vingués a veure la neuhivernenca que romania desprésd'aquesta primera pluja. La terratenia sempre una blancor unifor-me; el silenci profund de la nitanunciava que encara passarienforça dies abans de sentir-se eltro llunyà de les grans cascades;per la tèbia brisa xiuxiuejava en-coratjaments i prometences.

Samuel Chapdelaine va callaruna estona, amb el cap inclinat,les mans sobre els genolls, recor^dant el passat i els anys feixucs,plens, amb tot, d'esperança.Quan va tornar a parlar ho va feramb tina veu titubejant, amb unamena d'humilitat malenconica.

— A Normandin, i a Mistassíní,i als altres llocs per on hem pas

-sat, vaig treballar força, sempre;(Seguirà)

Tomàs Garcés, traductorPRAT, dibuixant

LES GESTES DE FRUCTUS C LIS

y

i t ¶7j1

1^1 97 98 99 loo 101

Fructus Coelis anà a visitar lafada Blancaflor per a explicar-litot el que passava. Aquesta tambécregué arribat el moment que lamica de desgràcia i les contrarie-tats, predites en la visita que elsféu en néixer Robustià i Clara,acabessin en bé de tothom. Aixífou que, posant-se d'acord tots ple

-gata,

van enviar el cavall màgicamb Fructus Coelis muntat perquèsalvés els captius. Victorià i Pari

-fila eren una mica més vells, Papa-natus era el que més s'havia res_

sentit del temps passat, i els closnens eren ja clos jovencells que feiengoig de veure. En arribar FructusCoelis, el van reconèixer tot seguit,i va tenir gran èxit la proposta.

Per fi resolgueren la manera d'e-vadir-se. Tenien un cistell moltgran, en el qual posaven les pro-visions que de tant en tant feiensortir de les tovalles màgiques qued'anys ençà els alimentaven, carpoc es recordasen d'ells els "vene-rables" que els feren presoners, i,ficant-se tots dins el cistell, lligatsota la sella del cavall, FructusCoelis muntà al damunt i, com sisnessi en globus, creuaren l'espaii arribaren al palau de l'ex rei, aretulàndia.

E1 Bon Bruixot parlà desprésamb Victorià i, presentant-li Fruc-tus Coelis, l'assabentà que aquellnoi, al qual tant devia, era preci-sament aquell infantó que ell estul-tament llançà anys enrera al riu.Victorià estava com qui veu vi-sions: "Qui hauria pensat tal co_sa!" Estava penedit...

i en un moment de generosi-tat (que el Bon Bruixot esperava)caigué als peus de Fructus Coelisdemanant-li perdó. El nostre heroil'aixecà tot seguit dient-li que detot cor el perdonava. Així fou comel Bon Bruixot triomfava per mo-ments i imposava el bé damuntel mal.

— Els vostres companys han marxat. Pugeu vosaltres, digué el cavaller.

f

i05 106

EI vell Lamàsius, que no deixa- I fins el follet Cortendre,va mai d'ésser auster, tenia un al qual els ocellets van as-carret que s'havia anat construint sabentar de tots els prepa-a estones ell mateix, i que era ratius, va arreplegar la mrsuna meravella d'enginy. Hl en- bella flor que va trobar, i,ganxà un petit rae que tenia, i muntat al damunt d'una li_cap al palau per tal d'assistir a bèflula, com a bon precur-!es cerimònies! Molt havia fet tam- sor dels aviadors, compare-bé per endegar els esdeveniments, gué amb gran alegria dei l'home volia fruir dels boi re- tots per a pren..lre el seusultats. lloc a ta comitiva.

1U2

Fructus Coelis va dir encara: —"Se-nyor: Sóc jo ara que vull demanar-vosuna mercè, que té per a mi molta im-portància: espereu! "— Va sortir, i tornàa entrar acompanyat de Clara, i la de-manà al seu pare per muller. Tant aquestcom el Bon Bruixot n'estigueren satisfets,i així fou convingut.

'n

No mancaren el moliner i la se-va muller, els quals agençaren unacarreta amb fulles verdes, i, ambalguns presents, s'encaminarenvers el palau, on, com és natural,foren molt ben rebuts, car els seusbons sentiments eren la causa detanta felicitat i mar•nificèneiti, itothom els ho va demostrar.

103

Les noves van escampar-se ar-reu. L'arribada de la família deVictorià, el proper coronament del'heroi i el casament d'aquest ambClara motivaren que de tots elsmés llunyans pobles vinguessincomitives de nobles i vassalls pertal d'assistir a tan grats esdeve-niments, car feia .anys que totspatien, i a.ra se'ls obria el cor aPesperança,

21 d'octubre de 1934 La lleu del Diumenge. — Pàg. 7

I!#W[SY4III.. • , sir

ttøJ! eI

J '' 1 , ' (í^ . /^^ rtr1 fitf^.

(Continuació)

—No és pas Déu qui ha de pa-gar-m'ho, sinó tu mateix, minyó,en diners o en bitllets.

—No tenim cap cèntim.— Bona nit, dones, i . fugiu.

—No sou res més que uns captaires.I es posa el tovalló sota el braç,

i entra dignament a l'hotel. JoanBaptista i Caterina que esperavenmenjar, arrenquen el plor.

Anneta creu en Filibert i FUi-bert creu en Déu.

— Senyor, senyor, — demana aun xofer que passa i que ostentauna cara vermella i un cigar --:no hi ha monjos aquí?

— Suposo que van expulsar-los,— replica el xofer.

Un turista que ha sentit la pre-gunta la contesta:

— Abans n'hi havia i acollienels viatgers. Els viatgers eren sa

-grats. Si arribaven morts de fred,encenien un gran foc. Si temengana, si tenien set ,els acompanya-ven al refectori. I després que ha-vien menjat i begut segons llursnecessitats, els oferien un matalàsi mantes ben calentes ,I tot aixòde franc, per ordre de l'Empe-rador.

Joan Baptista i Caterina ,i tam-bé la petita Anneta, que tots trestenen gana i set, obrien la bocaen senir aquestes paraules tan elo-qüents. Entretant el turista afe-gia:

— Això era abans. Avuí no hiha monjos aquí.

Aleshores Filibert se sent des-coratjat. Ja no donen beure, ja nodonen menjar, ja no us deixendormir.

I Anneta, molt manyaga, xiu-xiueja al seu germà a cau d'o-rella:

—Fes un miracle, Filibert. Araés l'hora, t'ho juro.

Filibert, dm gest, l'aparta comuna dona sense fe, i continua laseva enquesta:

— Però si hi ha una capella,bé deu haver-hi un capellà.

La lògica ho exigirla.— Efectivament un clergue diu

missa els diumenges pels soldats,els pastors i els que passen la co-llada .

— Voldriem veure'l.— Demaneu-lo a l'església.Un monjo vell els oa e la porta

i, recelós, els examina abans dedeixar-los entrar. Però llur tallaés tan petita que es tranqui•litzade seguida.

— Què voldria aquesta quitxalla?— Venim de lluny, reverend, i

no hem pas acabat encara el nos-tre camí. Doneu-nos uns llits perdormir.

El monjo no es molesta peraquesta petició indiscreta.

— Només tinc un llit, amicsmeus, i soc massa vell per oferir

-vos-el. Però on aneu, doncs, tanlluny?

— A Roma, a veure el Papa. De-mà hi arribarem.

— Amb les vostres cames? Sónmassa, curtes.

— Amb les nostres cames natu-ralment.

Veure el Papa! El monjo somriud'aquesta fantasia infantil.

— No aneu tan lluny, amics

meus. El Papa ha vingut aquí i usensenyaré la seva cambia. Es unperegrinatge més que suficient. Des-prés d'això, tornareu a casa vos-tra.

— Ens agradarà molt de veure lacambra del Papa. Però no torna-rem a casa fins que ens hagi be-neït.

Surten tots cinc junts, els quatrecroats i el pastor. Davant l'hotel,hi ha tm banc que està exposat alsol. El sol no l'escalfa, però l'haescalfat durant tot el dia. JoanBaptista està tan cansat que s'hiasseu i s'hi r dorm — ambdues co-ses alhora. Caterina es qt via ambell. Caterina vetlla per ell. Anne-ta, al costat del petit, senyala unlloc en el banc, però Filibert jas'és allunyat. Ella no abandona

Filibert, i Filibert mai no estàcansat.

— Aquí tenim la cambra delPapa, — explica el pastoren obrir la porta, i laporta s'obre damunt el passat.

—Aquí tenim la cambra on Pius VIIdeacansà quan en la seva catrade posta travessà el Mont-Cenís r_ieranar a consagrar l'Emperador.

— Per anar a consagrar l'Empe-rador? — interroga Filibert, mera-vellat d'aquesta explicació.

— Amb l'ajuda de Bonaparte, —continua de seguida el monjo,

—havia donat a França la concòrdiainterior tornant les esglésies a Déu.

— Però, que no era presoner?— Va ésser-ho, però molt Inés

tard, a Fontainebleau, amic meu.Filibert no ho comprèn bé, però

el seu cor batega en el seu pit ambun moviment precipitat, perquè esdóna compte que pren contacteamb la vida pretèrita, amb la vidaeterna. Hom no sent pas parlar im-

punement, com si es trobessin a1seu costat, d'un emperador i d'unpapa. Anneta no arriba a veureres més que una cambra molt grani quadrada, amb sillons de vellutsi un gran llit al mig que els po-drien oferir molt bé, ja que estàlliure: acostant-se una mica, elsquatre croata hi cabrien d'allò mésbé, dos al cap i dos als peus, i siles cames es barregessin ja es se-pararien al matí. Que un empera-dor i un papa hi dormissin un des-prés de l'altre, no és gens estrany,el llit és llarg, el llit és ample, potcontenir folgadament els més granspersonatges.

Dos turistes, una senyora i un se-nyor, han assistit a la visita i s'hanaprofitat dels comentaris. La senyo

rà és rossa i gentil i emmarquen la se_va cara empolainada un vels malvesque aparta, junt amb els seus ca-bells, amb una sola ma, mentreamb l'altre sosté prop del seu corun d'aquests gossets tan peluts lesformes dels quals són invisibles.I aquest gos amanyagat i acaro-nat, i que és besat en el merro, mo-lesta visiblement el senyor que s'in-teressa per Filibert i Anneta.

— Fixa't en aquestes dues cria-tures. Amb els seus vestits tradí-cionals semblen una representacióde l'antiga França de les provin

-cies.Però el nas fi de la senyora des-

apareix entre el pèl del seu :los-set favorit. Hom no parla mai decriatures a una dama que estimaun gos. Aquest senyor, cal reconéi-xer-ho, manca de tacte i parla de-bades..

— I ara, amics meus, — diu elmonjo amb un somriure, — tor-neu a casa vostra ben de pressa.

Dintre una hora o dues el méstard la nit us podria sorprendre.On viuen els vostres pares?

— Els nostres pares viuen aAvrieux, Avrieux prop de Modane,però nosaltres no hi anem pas.

El senyor- afina les orelles i es-colta la conversa. Després din:

— Aquesta nit no poden tornara Avrieux, llevat que me'ls empor-ti amb el meu auto a Turín. allàtrobaran el tren per tornar a Mo-dane; els compraré els bitllets iconfiaré llur sort al revisor delràpid..

— Que Déu us beneeixi — diu elpastor.

— De Modane a Avrieux, hi hamolta distància?

— Una hora o una mica més,

— diu Anneta que pensa en latornada.

— Podran ésser-hi aquest vespre,si la nit no els espanta. Es la sevaterra i per la carretera trobaranalgun conegut. Han passat per so-bre la muntanya, ara hi passaranper sota.

I, decantant-se vers la seva com-panya, li pregunta en veu baixa:

— T'agrada la meva idea?— No gens. Aquestes criatures

segurament deuen anar carregadesde puces o tal vegada de polls. Se-gurament els encomanaran a Miret

-te que no en té cap i que les me-ves criades renten cada dia ambperfums.

I en senyal de protesta besa elgosset adorat. El senyor la miraamb una certa ira que feliçmentsap dominar.

— De tota manera me'ls empor-taré. M'agrada veure'm voltat cecriatures. No en tenim cap i entinc una gran recança.

— Per tu serien una diversió. .Elsmals de cap són per les dones.

— Més en passes per aquest gos-set ridícul.

— Oh! no l'insultis!Aquesta discussió conjugal peri-

lla enverinar-se. No obstant en eltranscurs de la conversa ni l'unni l'altra no han aixecat el to dela veu: són gent de la millor socie-tat. Cert que avui dia totes les ca-pes socials són grolleres, i la su-prema educació — un moralistaho ha dit, — és la delicadesa decor. La senyora s'inclina vers elseu gos, i el senyor parla amb Fi-libert.

— ¿Vols venir fts a Turín, en elnostre auto?

— Turín, és a prop de Roma?— Sí més no és en el camí que

hi porta.— Així ho accepto, — diu Fili

-bert. — M.acompanyarà la meyagermana Anneta, i Caterina i el pe-tit Joan Baptista.

— Sou massa colla. En fi, ensacostarem. On són? Només en veigun. Aquesta noieta d'aquí.

— Aquesta és Anneta. Els altresno són lluny. S'han adormit da-munt el banc.

— Doncs, anem a despertar-los.Necessitem dues hores bones deMont-Cenís a Turín. Les voltes dela baixada imposen molta aten-ció.

Surten junts. El banc és allà,en evidència, però no hi seu nin-gú.

— Caterina — crida Filibert.I Anneta crida:— Joan Baptista!No els contesta cap veu.— Ells també — murmura el

cap de colla.Els últims del seu gran exèrcit

també han reculat com els altres.Només li quedaven ec rtos r:ueel seguien fidelment, amb la sevagermaneta que creu en ell com enDéu. S'asseu en el banc buit i esposa a plorar. Filibert, tan febleets? Els capitans no ploren mai.Es veritat, podria contestar, perojo sóc un capità de deu anys.

— Han marxat, — plora Anne-ta. — Vols que ens en tornem tam-bé nosaltres?

Ella ho diu amb el propòsit deconsolar-lo, però encara l'irrita més.Els homes no són tolerants, tam-poc no ho són les dones ni lescriatures.

— Si vols pots tornar a casa. Jo,marxaré tot sol.

Anneta sospira:— ¿No saps que t'estimo i que

et seguiré pertot?La senyora s'impacienta. En el

fons del cotxe arranja les mantesi se'n posa una de molt gran da-munt els genolls i una de petitadamunt Mirette a fi de protegir-la,sigui contra la frescor de la nit,sigui, tal vegada, contra els insee-tes.

— Veig que els teus amics hanmarxat. Pugeu o no, vosaltres? Bé,doncs. asseieu-vos dins, damunt

(Seguirà)Alfred GALLARD. traductor

Joan Vila, «D'Ivori,, dibuixant

,a

0

Pàg. 8— La Veu del Diumenge 21 d'octubre "de 1934

ENERGIA I DECISIOFrancesc MontoroAGENT OFICIAL

I)E LA PROPIETAT INDUSTRIAL

Ronda Universitat, 33, entresol

Telèfon 10607

BARCELONA

JOAQUIM

MORALES

LLITS D'ACER

Rambla de Catalunya, número 11

Telèfon 12403

BARCELONA

Auto American SalonCONCESSIONARI

CHEVROLETRecanvis legítims Chevrolet. — Re-canvis legítims Bedford. — ServeiPermanent.—Venda de cotxes usatsprocedents de canvi. — Remolcs

Tallers mecànicsOFICINES EXPOSICIO

TALLERSCòrsega, 429, 431, 433, i Bailèn, 188-

190. — Telèfons 73313-81022Sucursal núm. 1: Provença, 319Telèfon 79690. — BARCELONA

DLABETICSI S'acaba d'inauguraruna fàbrica de Productes de Gluteni Pa de règim. Aquesta casa potdonar la màxima garantia amb elsseus productes 1 ensems podreu no-tar una gran diferència en els preusPel vostre bé no oblideu aquesta

casaDemaneu mostres gratuites

Glutineria ccLA PROVEEDORA»Joaquim Costa, 28

Telèfon 13973BARCELONA

.JOAQUIM MORA

Drogues, ComestiMes

i PinturesE S C U D E L L E R S, 31

Telèfon 23672

JOAN MORFABRICA DE SOMIERS

Especialitat en llits turcs, catres decampanya 1 somiers higiemcs

Carrer de Sant Gabriel, 10Teilèfon 81840 SAR^;,SLONA

1 MIRO PIÑOLADMINISTRADOR

DE FINQUES

Carrer de Duran i Bas, núm. 4

Telèton 22830 Y'

EMILI MORAGASMETGE

Carrer d'Auziàs March, núm. 35

Telèfon 52661

Josep Miró SabaterCONSTRUCTOR

D'OBRES

Plaça Rovira, núm. 4

Telèfon 70210

IGNASI EULDÓOus rebuts diàriament de la Gran-ja Soronelles de Reus. — Bacallàextra-superior. — Servei a domiciliCasp, 68 - Barcelona - Telèfon 20574

Acabem de patir un cop dur 1

violent. Ja és sabut que el primerperjudicat, en tot trastorn, és laindústria 1 el comerç. Aquests te-nen una sensibilitat tan refinadaque el menor contratemps, el mésmínim trontoll s'hi reflecteix, i im-mediatament en toca les conse-qüències. Però al mateix temps ésel comerç, la indústria, la prime-ra cosa que dóna la sensació denormalitat i de retorn a la vidaciutadana pacífica i progressiva.

Sense la producció de la indús-tria i sense l'intercanvi del comerçno hi ha vida pròspera possible, nohi ha progrés, no hi h acivilitzacioAis pobles on fallen aquests fac-tors bàsics, són pobles completarments endarrerits, bàrbars o semibàrbars.

Per això tenen tanta importàn-cia la indústria f el comerç; i peraixò els comerciants i industrialssón lq vanguàardia de la vida d'unpoble.

Darrerament la vida de Barce-lona i de tot el nostre poble ha so-fert un collapse bastant fort. I peraixò ara cal energia i decisió per asortir d'aquest collapse i recuperarel que s'ha perdut.

Energia 1 decisió no volen dir fo-llia, impremeditació i temeritat.Els comerciants 1 industrials no

s'han pas de llançar al desconegut,

DELFI MORELL

ARTS GRAFIQUES

ESPECIALITAT EN EMBOLCALLSI CARTELLERIES

Carrer de Lleida, núm. 19

Telèfon 32897

BARCELONA

S. GUALPINTURA 1 DECORACIO

Carrer d'Aragó, núm. 230

Telèfon 11715

BARCELONA

Víctor Giner'EDICUR

Tallers, 48 bis, principal, primeraTelèfon 22530

BARCEL•ON A

AIGUA OXIGENADADOCTOR VINYALS

Puríssima, rica en oxigenLa prelertda en Clíniques, Hospi-

tals i a totes les casesProducció dels Laboratoris

del Dr. Vinyals

Despatx: Carrer de la Diputació, 71Telèfons 21935-512588 ItCELON A

VACUGRAVAT

de Santiago Mumbrú

Carrer d'Abdón Terrades, 1

Telèfon 71285

com aquell qui no té res a perdre;això no; sostenen massa interessos-d'ells 1 dels altres—per aventu-rar-se de qualsevol manera; peròtampoc no poden estar-se a casa.passivament, fent la viu-viu, espe-rant com qui espera que plogui sen-

se poder fer-hi res. Si algú ha d'és-

ser lluitador, decidit i optimista

(alhora que prudent), aquest ésl'industrial i el comerciant. Ha de

fer constantment una doble acció:de l'una banda, ha de tenir un bongènere i en bones condicions d'ad-

quisició: de l'altra banda ha de

saber atraure el comprador.

Aquesta doble tasca fonamental,l'han de fer forçosament l'indus-trial i el comerciant; això és el mè-rit del seu enginy i de la seva em-penta. No poden pas refiar-se d'al-tri; així com és cada un de nos-

altres que ha de pensar, respirari menjar; un altre no pot menjar,respirar i pensar per nosaltres.

«A mal tiempo buena cara», diul'adagi castellà. I això enlloc no éstan veritat com en el ram de la in-dústria 1 comerç. De la mala carai de l'ensopiment,tothom en fuig 1el públic no està per rutines ni perallò que es diu «anar fent i anartirant». El públic vol animació,iniciativa, bon gust, bon tracte, bonhumor 1 ganes de viure.

I al mateix temps el públic vol

DIRECTOR DE L'ORFEO GOYA

I ACADEMIA DE MUSICA DEL

»CENTRO ARAGONES»

Lliçons particularsde cant

Preparació per al teatreMadrazo, 111, principal, segona

(Vora Muntaner)

Telèfon 78272

BARCELONA (S. G.)

MAQUINARIA I MATERIALPER A LES ARTS GRAFIQUES

EUSEBI SI O

I GRAURepresentant de la casa J. G.Schelter & GIESECKE, de Leipzic,constructors de les màquines P, IND-SBRAUT, WETTLAUFER i FENIX

AUTOMÁTICA

Urgell, 85. — Telèfon 35667BARCELONA

PERE BRAVOEspecialitat en material per a Ofi-

cina. — Objectes d'Escriptori,Dibuix, Pintura

Consell de Cent, 381. — Tel. 17835

BARCELONA

GR E TASenyoreta: a PARIS la gran MODAés portar les ungles NACRADES.«GRETA» li ofereix el PERLAPLATINAT en Granat, Rosa, Ro-sat i en tots els colors dels seus

vestits de «SOIREE»

Josep M. BartomeuAragó, 386. — Telèfon 53654

BARCELONA

Anton iVerdaguerFABRICA DE TUBS DE PAPER

PER FILATURA I TEIXITS

Villarroel, 9 i 11. — Telèfon 31876

BARCELONA

ésser atret, vol que se li diguin co-

ses, que se li facin saber les nove-tats, els avantatges d'adquirir tal

cosa o tal altra, i d'adquirir-ho d'a-

questa o d'aquella manera, en talcasa o en tal altra, etc.

I d'ací ve la gran utilitat i finsi tot la necessitat de la publicitat,és a dir de la propaganda. Anys en-

rera, potser si que podia prescin-

dir-se—fins a cert punt—de la pu-blicitat. Però avui ja no és possible.Ei públic avui troba bé la propa-

ganda, li agrada, la desitja i àdhucl'exigeix. Ayui ja no hi ha lector de

diari que no llegeixi també elsanuncis, perquè sap que hi ha detrobar allò que li interessa. Al vol-tant del que es llegeix en els anun-

cis es fan infinitat de comentarisi transaccions; avui l'anunci és elmillor guia del ciutadà; i per aixòavui l'anunci és la primera armaque es procura l'industrial i el co-merciant. S'han creat escoles pera l'anunci i s'ha creat gent espe-cialitzada en aquest ram, i el diarimateix compta amb una organit-zació pròpia, expressa i exclusivaper a les exigències de la publicitati propaganda.

L'anunci és el «caché» de la mo-dernitat i de la distinció; i el lec-tor del diari hi vol veure els seusproveïdors anunciats.

Sebastià MONTFERRI

A. MAGGIFàbrica de xeringues i mesures sis-tema mètric decimal. — Aixetes demetall blanc i tota mena de jocs

per a taulells fle lleteriesAmple, 28, i Plata, 2.—Tel. 20901

BARCELONAi

Tjrtoreria HELI®SJOSEP ROIG

Dols ràpids. — Rentats en secColors a la inostra

Puntualitat en els encàrrecsCarrer de Saragossa, 45 (S. G.)

Telèfon 79506BARCELONA

1 COMA ROURARiquúsims i selectes cafès torratssistema Coma. Després d'una laborconstant de més de mig segle hepogut aconseguir la torrefacció iselecció dels cafès, que recomano

per llur aroma i paladar fiPablo Iglesias, 47 (abans Princesa(

Telèfon 14298

GRANJA COLELLCASA CENTRAL:

Passeig de la República, 56LLET A 070 PESSETES LITRE

QUALITAT IMMILLORABLERepartiment a domicili al mateix

preu que al taulellTELEF'ON 53901 BARCELONA

Indústries Gràfiques

CANTIN, Sb A.LITOGRAFIA - RELLEUS

IMPREMTA i CARTONATGES

Enna, núms. 125 al 129

Telèfon 50394

BARCELONA

Tallers Mecànics de FusteriaCONSTRUCCIONS DECORACIO

Pere Sans LladósEspecialitat en Neveresper a Bars i Lleteries

Est, 15 - BARCELONA - Tel. 20324

Cansaladeria

F. PONSPl. Montcada, 14. — Telèfon 11041

BAR CEL ON A

J. Bech Argelés

ENGINYER

Refrigeració i accndicionamentd'aire

Passatge Sagristà núm. 9

Telèfon 30986

BARCELONA

J. SERV ALLS

ARNAU

REPARACIO D'AUTOMOBILS

Casanoves, 178. — Telèfon 80258

BARCELONA

F. Montserrat

FABRICA D'SNòTRUMENTSDE MUSICA

Iinica a Espanya

Despatx: C. Nou de la Rambla, 31Fubrica: Carrer Vila Vilà, núm. 39

BARCELONA

Mans i Oms

ARTICLES DE METALLPER A CAFÉS I BARS

Plaça de Macià, número 18

BARCELONA

Impremta J. VILA

Treoalls Comercials. — LlibresRevistes — Especialitat en la

impressió so gre paperCellophane

Sepúlveda, 79. — Telèfon 34574BARCELONA

AULES INDEPENDENTSPER A SENYORETES

Classes generalsConferències particularsCOL-LEGI ACADEMIA

CONDALDiputació, 291. — Telèfon 11688

(Entre Clarís i Llúria)Primari, Batxillerat, Coinere, Uni-versitat, Enginyers, Aparclladors,Idiomes, Comptabi ) itat, Oposicions

Demaneu prospectes

VIOLA

DE

VICENÇ ARGEMI

TRANSPORTS I CARRATEIGS

Corts Catalanes, 613

Telèfon 12763

BAR CELONA

L. Mjró

arelada

ADVOCAT

Carrer de Provença, número 362Telèfon 74226

Dr. 1 Cantó Ribot

GOLA, NAS, ORELLES I ULLS

Ronda de Sant Pere, 7, primer, 2

Telèfon 15453

BARCELONA

(ran' aJ. Parellada

GAVA

LLETS FORANES DE VACAI CABRA

SERVEI PER A LLETERIESI HOTELS

Carrer de Sant Antoni Abat, 31Telèfon 15170

B A R C E L O N A

MIQUEL JEREMIASQUEVIURES I COMESTIBLES

Servei a domicili

Mercat de Santa Caterina. 200Telèfon 14274

BARCELONA

C'ALIXT LLOP'

Representant

de PERFUMERIA PARERA ^'b^v13o`

Mallorca, número 253Telèfon 76463

BARCELONA