I Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral ... · Las mariposas de los parques de la...

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Territori 12

I Trobada d’Estudiososdels Parcs de la SerraladaLitoral Central

V Trobada d’Estudiososdel Montnegre i el CorredorI T

rob

ada

d’E

stud

ioso

s d

els

Par

cs d

e la

Ser

rala

da

Lito

ral C

entr

alV

Tro

bad

a d

’Est

udio

sos

del

Mo

ntne

gre

i el

Co

rred

or

I trobada estudiosos.qxd:I Trobada Estudiosos 22/12/09 09:47 Página 2

I Trobada d’Estudiosos dels Parcsde la Serralada Litoral Central

V Trobada d’Estudiososdel Montnegre i el Corredor


I Trobada d’Estudiosos dels Parcsde la Serralada Litoral Central

V Trobada d’Estudiososdel Montnegre i el Corredor

Comunicacions presentades els dies 15 i 16 de novembre de 2007 a l’Escola Universitària del MaresmeMataró

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Territori, 12


© Diputació de BarcelonaDesembre 2009Coordinació: Jordi Hernández, Jordina Grau i Josep Melero. Àrea d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona

Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaComposició: Addenda, scclImpressió: mccgraphicsISBN: 978-84-9803-530-8Dipòsit legal: BI-3171-2009

La Xarxa de Parcs Naturals posa a l’abast delsciutadans centres d’informació i documentació,itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus iexposicions, equipaments pedagògics iculturals, albergs, allotjaments rurals id’acampada, publicacions i estades ambientals,entre d’altres serveis i activitats.


Sumari

Presentació 13

Gestió

Q. Rasche (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)Els parcs de la Serralada Litoral Central 17Los parques de la Serralada Litoral CentralParks of the Central Serralada Litoral

J. Rovira (Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació de Barcelona) Un impuls a la gestió dels parcs: conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Obra Social «la Caixa» 23Un impulso a la gestión de los parques: convenio entre la Diputación de Barcelona y la Obra Social «la Caixa»Impetus given to park management: Agreement between Barcelona Provincial Council and ”la Caixa” Social Projects

J. Riera (Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació de Barcelona)Primers resultats del seguiment ecològic de diversos treballs forestals de millora fets al Parc de la Serralada de Marina i al Parc de la Serralada Litoral 27Primeros resultados del seguimiento ecológico de varios trabajos forestales de mejora realizados en el parque de la Serralada de Marina y en el parque de la Serralada LitoralPreliminary findings of the ecological follow-up on various forest improvement initiatives undertaken in Serralada de Marina park and Serralada Litoral park

C. Gutiérrez Pla de gestió dels recursos hidrològics i d’altres recursos naturals a la vall d’Olzinelles 33Plan de gestión de los recursos hidrológicos y de otros recursos naturales en el valle de OlzinellesManagement plan for water and other natural resources in Olzinelles valley

N. Asensio (La Vola, Serveis per a la Sostenibilitat)Plans d’ús públic dels parcs de la Serralada de Marina i la Serralada Litoral 39Planes de uso público de los parques de la Serralada de Marina y la Serralada LitoralPublic use plans for Serralada de Marina park and Serralada Litoral park

N. Murgia i A. Ramon (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)Estudi sobre la situació actual dels punts i centres d’informació de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona: Parc del Montnegre i el Corredor 49Estudio sobre la situación actual de los puntos y centros de información de la Red de ParquesNaturales de la Diputación de Barcelona: parque del Montnegre i el CorredorA study of the current state of information points and centres in Barcelona Provincial Council’s Natural Park Network: Montnegre i el Corredor park

A. Bombí i J. Jürgens (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)El pla director d’infraestructures de prevenció d’incendis del Montnegre i el Corredor 61El plan director de infraestructuras de prevención de incendios del Montnegre y el CorredorThe infrastructure and fire prevention master plan in Montnegre i el Corredor park

I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos | 7del Montnegre i el Corredor · Diputació de Barcelona · 2009 | 7


8 | I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor · Diputació de Barcelona · 2009

D. Ricart (Amunt i Avall, Associació de custòdia del patrimoni natural)Prova pilot de vigilància forestal a cavall al terme d’Alella, Parc de la Serralada Litoral 69Prueba piloto de vigilancia forestal a caballo en el término de Alella, parque de la Serralada LitoralPilot initiative involving forest surveillance on horseback in the municipality of Alella, Serralada Litoral park

Ó. Sánchez-Camacho (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)El SIG al Parc del Montnegre i el Corredor 73El SIG en el parque del Montnegre i el CorredorGIS in Montnegre i el Corredor park

Fauna

A. Martínez, J. Soler (CRARC, Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya)i F. Amat (Museu de Granollers)Anàlisi de la presència de tortugues als parcs del Montnegre i el Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina 81Análisis de la presencia de tortugas en los parques del Montnegre i el Corredor, Serralada Litoral y Serralada de MarinaAnalysis of the turtle presence in Montenegre i el Corredor park, Serralada Litoral park and Serralada de Marina park

D. Carrera i G. Pié (L’Observatori, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona)El seguiment d’amfibis de la conca de la Tordera (SACT) 87El seguimiento de anfibios de la cuenca del Tordera (SACT)Amphibian monitoring programme in the Tordera basin

X. Larruy i D. PerpiñánIntroducció a l’avifauna del tram dels «canyissars de depuració» del Parc Fluvial del Besòs 97Introducción a la avifauna del tramo de los «carrizos de depuración» del parque fluvial del BesòsIntroduction to bird fauna in the purified reed swamps in Besòs fluvial park

C. Flaquer, I. Torre (Museu de Granollers. Ciències Naturals), X. Puig (Associació Galanthus), R. G. Ràfols i A. Arrizabalaga (Museu de Granollers. Ciències Naturals)Planificació i estat de desenvolupament de programes de seguiment de quiròpters: els casos dels parcs de la Serralada Litoral Central 101Planificación y estado de desarrollo de programas de seguimiento de quirópteros: los casos de los parques de la Serralada Litoral CentralPlanning and state of progress of chiropteran monitoring programmes: Case study of the parks of the Central Serralada Litoral

I. Torre, A. Ribas, C. Flaquer i A. Arrizabalaga (Museu de Granollers. Ciències Naturals)Distribució i abundància del ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona 109Distribución y abundancia del ratón leonado (Apodemus flavicollis) en la Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona



Distribution and scale of the yellow-necked mouse (Apodemus flavicollis) in Barcelona ProvincialCouncil’s Natural Park Network

I. Torre, A. Ribas, C. Flaquer, A. Arrizabalaga (Museu de Granollers. Ciències Naturals), A. Vila, S. Garcia, E. Fàbregas i X. Puig (Associació Galanthus)Distribució dels petits mamífers (O. Soricomorpha i O. Rodentia) als parcs de laSerralada Litoral Central 115Distribución de los pequeños mamíferos (O. Soricomorpha y O. Rodentia) en los parques de laSerralada Litoral Central (Barcelona)Distribution of small mammals (O. Soricomorpha and O. Rodentia) in the parks of the CentralSerralada Litoral (Barcelona)

A. Ribas, A. Arrizabalaga, I. Torre i C. Flaquer (Museu de Granollers. Ciències Naturals)Dades sobre el seguiment del liró gris (Glis glis) al Montnegre 125Datos sobre el seguimiento del lirón gris (Glis glis) en el MontnegreInformation regarding the monitoring of the dormouse (Glis glis) in Montnegre

S. Garcia, X. Puig (Galanthus conservació del medi natural), A. Peris (Naturalistes en Acció)Distribució i estatus de l’eriçó fosc (Erinaceus europaeus) i l’eriçó clar (Atelerix algirus) al Parc de la Serralada de Marina 131Distribución estatus del erizo común (Erinaceus europaeus) y el erizo moruno (Atelerix algirus) en el parque de la Serralada de MarinaDistribution and status of the West European hedgehog (Erinaceus europaeus) and the North African hedgehog (Atelerix algirus) in Serralada de Marina park

F. Carceller (ALOC. Associació per l’estudi i la conservació de la flora i la fauna a la Mediterrània),H. Fusté (Departament de Gestió del Medi Natural de l’Àmbit de Medi Ambient i Sostenibilitat), R. Sáez, J. Bernal (ALOC. Associació per l’estudi i la conservació de la flora i la fauna a laMediterrània), À. Romo (Institut Botànic de Barcelona) i J. Josep Ibáñez (CREAF-UniversitatAutònoma de Barcelona)Estudi de la biodiversitat del terme municipal de Badalona (Serralada de Marina) 137Estudio de la biodiversidad del término municipal de Badalona (Serralada de Marina)Study of biodiversity in the municipality of Badalona (Serralada de Marina)

Resums

M. López (ACER. Associació per a la conservació de l’entorn i la recerca), G. Llimós (Parc de laSerralada de Marina) i F. Carceller (IES Pompeu Fabra)Les papallones dels parcs de la Serralada de Marina i la Serralada Litoral 149Las mariposas de los parques de la Serralada de Marina y la Serralada LitoralButterflies in Serralada de Marina park and Serralada Litoral park

J. Serra-Cobo, M. López-Roig i B. Amengual (Grup de Recerca de Biologia de Vertebrats (96- SGR 0072). Departament de Biologia Animal. Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona; Areambiental)Les mines de Can Palomeres (Malgrat de Mar): refugi d’elevat valor ecològic per als quiròpters cavernícoles (1952-2007) 151Las minas de Can Palomeres (Malgrat de Mar): refugio de elevado valor ecológico para losquirópteros cavernícolas (1952-2007)The mines of Can Palomeres (Malgrat de Mar): Shelter of high ecological value for cavernicolouschiropterans (1952-2007)



E. Aparicio (United Research Services)Dinàmica de les poblacions de peixos de la riera de Fuirosos: influència dels períodes de sequera 153Dinámica de las poblaciones de peces de la riera de Fuirosos: influencia de los períodos de sequíaFish population dynamics in the Fuirosos river: Influence of periods of drough

Hidrologia

J. Mas-Pla i A. Menció (Centre de Geologia i Cartografia Ambientals (GEOCAMB) i Àrea deGeodinàmica, Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona)Indicadors hidrològics aplicats al seguiment de la biodiversitat al riu Tordera 157Indicadores hidrológicos aplicados al seguimiento de la biodiversidad en el río TorderaWater indicators applied to biodiversity monitoring on the Tordera river

L. Casadellà, A. Menció, J. Mas-Pla i D. Brusi (Centre de Geologia i Cartografia Ambientals(GEOCAMB) i Àrea de Geodinàmica, Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona)Anàlisi de la variabilitat hidrològica a la conca alta de la Tordera (massissos del Montsenyi el Montnegre) 169Análisis de la variabilidad hidrológica en la cuenca alta del río Tordera (macizos del Montsenyy el Montnegre)Analysis of hydrological variability in the upper Tordera basin (Montseny and Montnegre massifs)

Flora i vegetació

J. M. Panareda i M. Boccio (Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Universitat de Barcelona)Significació biogeogràfica de la flora vascular del Montnegre i el Corredor 181Significación biogeográfica de la flora vascular del Montnegre y el CorredorBiogeographic significance of vascular flora in Montnegre and the Corredor

J. M. Panareda i M. Boccio (Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Universitat de Barcelona)La utilitat de les dades florístiques antigues del Montnegre i el Corredor 187La utilidad de los datos florísticos antiguos del Montnegre y el CorredorThe value of former flora data in Montnegre and the Corredor

J. M. Panareda i M. Boccio (Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Universitat de Barcelona)Visió geobotànica de la vall de Reixac (Montcada, serralada litoral catalana) 193Visión geobotánica del valle de Reixac (Montcada, cordillera litoral catalana)Geobotanical vision of the Reixac valley (Montcada, Catalan Serralada Litoral)

J. M. Panareda i M. Boccio (Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Universitat de Barcelona)El paisatge vegetal de la Tordera entre les rieres de Vallgorguina i del Pertegàs 201El paisaje vegetal del río Tordera entre las rieras de Vallgorguina y del PertegàsThe plant landscape of the Tordera river between the Vallgorguina and Pertegàs streams



J. M. Roqué (Can Femades, Òrrius)Bosquets de Pinus pinaster a la Serralada Litoral 209Rodales de Pinus pinaster en la Serralada LitoralPinus pinaster groves in the Serralada Litoral

J. Canals i P. Pannon (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)Catàleg de les orquídies del Montnegre i el Corredor 215Catálogo de las orquídeas del Montnegre y el CorredorCatalogue of orchids in Montnegre i el Corredor park

M. GuardiolaSeguiment del Projecte Flora Amenaçada al Parc de la Serralada Litoral 231Seguimiento del Proyecto Flora Amenazada en el parque de la Serralada LitoralMonitoring the Endangered Flora Project in Serralada Litoral park

Història

M. Nebot, T. Hernàndez i M. Llenas (Secció Villalta d’Arqueologia i Paleontologia de la Federació Catalana d’Espeleologia)Restes humanes i de fauna vertebrada descobertes a l’avenc de les Aranyes (Tordera) 239Restos humanos y de fauna vertebrada descubiertos en el Avenc de les Aranyes (Tordera, Maresme)Human and vertebrate fauna remains discovered in Avenc de les Aranyes (Tordera, Maresme)

D. Daví, I. Bassols, T. Lou i R. Lleonart (Secció Arqueològica del Museu de Mataró)La restauració de monuments megalítics al segle XIX i a l’actualitat a la serra del Corredor: els dòlmens de Pedra Gentil i de Ca l’Arenes 245La restauración de monumentos megalíticos en el siglo XIX y en la actualidad en la sierra del Corredor: los dólmenes de Pedra Gentil y de Ca l’ArenesThe restoration of megalithic moments in the 19th century and today in the Corredor: The dolmens of Pedra Gentil and Ca l’Arenes

M. Durán, G. Hidalgo i D. López (Equip d’investigació del Museu Municipal de Montcadai Reixac)El poblat ibèric de les Maleses a la Serralada de Marina. Intervencions arqueològiquesal vessant de Montcada i Reixac 253El poblado ibérico de Les Maleses en la Serralada de Marina. Intervenciones arqueológicas en la ladera de Montcada i ReixacThe Iberian settlement of Les Maleses in the Serralada de Marina: Archaeological interventions on the valley slope of Montcada i Reixac

C. MartínezSobre la romanitat del camí antic de Parpers (Argentona) 265Sobre la romanidad del camino antiguo de Parpers (Argentona)Roman origin of the old Parpers road (Argentona)

I. Otero (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona),M. Boada (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona i Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona) i A. Badia (Departament de Geografia. Univeritat Autònoma de Barcelona)Integració de fonts orals en l’estudi de la història ambiental i el canvi global: la vall d’Olzinelles (Sant Celoni, Vallès Oriental), 1924-2007 273



Integración de fuentes orales en el estudio de la historia ambiental y el cambio global: el valle de Olzinelles (Sant Celoni, Vallès Oriental), 1924-2007Integration of oral sources in the study of environmental history and global change: Olzinelles valley (Sant Celoni, Vallès Oriental), 1924-2007

J. Graupera (Grup d’Història del Casal-Mataró)El pas de les tropes carolíngies per la serralada del Montnegre i el Corredor durant laconquesta de Barcelona 291El paso de las tropas carolingias por la sierra del Montnegre i el Corredor durante la conquista de BarcelonaThe passage of Carolingian troops through the Montnegre i el Corredor mountain range during the conquest of Barcelona

Relació d’assistents 301


La realitat territorial que representa el projecte de laXarxa de Parcs Naturals inclou l’àmbit natural dela Serralada Litoral Central, que s’estén des del riuBesòs fins a la Tordera i on trobem els parcs de laSerralada de Marina, Serralada Litoral, i el Mont-negre i el Corredor. Des de l’any 2004, en què esva reestructurar l’Àrea d’Espais Naturals de laDiputació de Barcelona amb l’objectiu d’optimitzarels beneficis de la transversalitat, el treball en xarxa,l’eficiència i l’adopció d’economies d’escala, elconjunt d’aquests tres espais protegits conformael que s’ha denominat Direcció Territorial Oriental.Aquesta Direcció, juntament amb la Direcció Terri-torial Nord i la Direcció Territorial Occidental facili-ten una millor organització de la gestió dels parcsde la Xarxa de Parcs Naturals.

Però, per tal d’aconseguir que aquesta gestiós’ajusti a les realitats territorials, tant naturalscom socials, cal, entre moltes altres coses, un co -neixement global i profund del territori que reculliles aportacions que es puguin fer des de tots elscamps de les ciències, bàsicament les de totsels estudiosos i investigadors que han trobat enaquest espai els recursos i la inspiració necessà-ris per realitzar multitud de treballs de recerca dinsels àmbits més diversos.

Comprendre la importància i la funció dels sis-temes naturals i culturals contribueix a argumen-tar-ne millor la protecció i és fonamental per alprogrés de les tasques de planificació i gestió. Aixímateix, cal tenir un bon coneixement del territori ide l’evolució dels sistemes naturals per poder con-tribuir de la millor manera possible a la desacce-leració del canvi climàtic i trobar estratègies localsadequades per lluitar contra aquest canvi.

En aquest sentit, com a experiència pionera al’Àrea d’Espais Naturals, s’ha considerat oportúpresentar conjuntament els estudis i treballs rea-litzats en els àmbits dels parcs de la Serralada deMarina i de la Serralada Litoral amb aquells que,

des de 1991, es realitzen cada quatre anys al Parcdel Montnegre i el Corredor. Per això, aquesta ITrobada d’Estudiosos dels Parcs de la SerraladaLitoral Central representa simultàniament la V Tro-bada d’Estudiosos del Parc del Montnegre i elCorredor.

Una de les característiques d’aquests fòrums ésque, lluny de ser encontres elitistes de divulgacióespecialitzada, constitueixen un espai accessibleper a tota mena d’estudiosos i persones compro-meses en la millora del coneixement del territori idels processos que hi tenen lloc. En aquest esce-nari, es recullen aportacions que provenen d’unampli ventall d’expressions de la ciència i quetenen en comú una clara vinculació amb els terri-toris dels parcs i el seu entorn immediat.

Aquesta monografia aplega els treballs pre-sentats a l’Escola Universitària del Maresme, aMataró, el 15 i el 16 de novembre de 2007, amb85 participants. En total, es recullen 36 aporta-cions, però també es van presentar per primer copen aquesta nissaga de trobades un seguit decomunicacions en forma de pòsters, que vanromandre exposats durant totes les jornades.Aquests pòsters no s’inclouen en la monografia,però estan disponibles, a l’igual d’aquesta docu-mentació, al web de la Xarxa de Parcs Naturalswww.diba.cat/ parcsn, que és una potentíssimaeina de difusió dels estudis que es presenten enaquestes trobades.

Només ens resta agrair la col·laboració delsresponsables de l’Escola Universitària del Mares-me en l’organització de la jornada i, en general, detots els estudiosos i altres persones que, amb lesseves aportacions, han fet possible la publicaciód’aquesta monografia, la qual impulsarà de segurla convocatòria de noves trobades.

Àrea d’Espais NaturalsDiputació de Barcelona


Presentació


Gestió


I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos | 17del Montnegre i el Corredor · p. 17-22 · Diputació de Barcelona · 2009 | 17

Els parcs de laSerralada LitoralCentral

Quique RascheOficina Tècnica de Parcs NaturalsDiputació de Barcelona

Resumen

Los parques de la Serralada Litoral CentralLa cordillera litoral catalana, en su zona central, com-prende los parques de la Serralada de Marina, de laSerralada Litoral y del Montnegre i el Corredor. Se halogrado que casi tota la formación montañosa cata-lana más cercana al mar, entre Barcelona y Tordera,disponga de instrumentos legales de preservaciónque deben permitir garantizar la conservación deeste territorio frente a las perspectivas de crecimien-to demográfico de la región metropolitana.

Hay que prestar una especial atención al mante-nimiento de los procesos naturales, entre los cualestambién ha desarrollado siempre un papel clave laactividad humana. Por otro lado, hay que hacer com-patible su conservación con la creciente demandarecreativa.

Esta fórmula tiene que convertirse en la herra-mienta que lleve, en un futuro cercano, la SerraladaLitoral Central hacia su consolidación como infraes-tructura verde, y elemento imprescindible a tener encuenta en la planificación territorial del país.

Palabras claveSerralada Litoral, Serralada de Marina, el Montnegrey el Corredor, planificación territorial, conservación

Summary

Parks of the Central Serralada Litoral The Catalan coastal mountain range (SerraladaLitoral), in its central region, takes in Serralada de Ma -rina park, Serralada Litoral park and Montnegre i elCorredor park. Legal instruments governing preser-vation have been attained for almost the entire crestline of the Catalan mountain range nearest the sea,between Barcelona and Tordera, which should beconducive to guaranteeing the conservation of thisarea in view of the prospects for demographic growthin the metropolitan region.

Special attention should be afforded to the main-tenance of natural processes, among which humanactivity has always played a key role. Furthermore, itsconservation should be made compatible with grow-ing recreational demands.

This initiative should become the tool that fostersthe future consolidation of the Central SerraladaLitoral as green infrastructure and an essential ele-ment to be borne in mind in Catalonia’s regional plan-ning.

KeywordsSerralada Litoral, Serralada de Marina, Mont negre iel Corredor, regional planning, conservation

Resum

La serralada litoral catalana, en la seva zona central,comprèn els Parcs de la Serralada de Marina, de laSerralada Litoral i del Montnegre i el Corredor. S’haaconseguit que gairebé tota la carena de la forma-ció muntanyosa catalana més propera al mar, entreBarcelona i Tordera, disposi d’instruments legals depreservació que han de permetre garantir la conser-vació d’aquest territori davant les perspectives decreixement demogràfic de la regió metropolitana.

Cal prestar una atenció especial al mantenimentdels processos naturals, entre els quals també hajugat sempre un paper clau l’activitat humana. D’altrabanda, cal fer compatible la seva conservació ambla creixent demanda d’esbarjo.

Aquesta fórmula ha d’esdevenir l’eina que porti,en un futur proper, la Serralada Litoral Central cap ala seva consolidació com a infraestructura verda i ele-ment imprescindible que cal tenir en compte en la pla-nificació territorial del país.

Paraules clauSerralada Litoral, Serralada de Marina, el Montnegrei el Corredor, planificació territorial, conservació



Introducció

La situació geogràfica dels espais que formen laXarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barce-lona amb relació a la distribució de la densitat demo-gràfica a Catalunya fa que aquesta Xarxa de Parcsde la Diputació de Barcelona s’emmarqui dins lazona més poblada del territori, que es corresponaproximadament amb l’àmbit de la regió metropo-litana de Barcelona. Això suposa un doble repte enla gestió d’aquests espais: cal que donin continguta les necessitats de lleure i de gaudi del medi natu-ral per part de tota aquesta massa poblacional,sense que aquest dret a l’ús públic excedeixi lacapacitat d’absorció d’impacte que té cada espai.Aquest equilibri serà la font d’inspiració de les polí-tiques d’ús social compatible amb la conservació.

L’any 2004, la Diputació de Barcelona va dur aterme una reestructuració orgànica de l’Àread’Espais Naturals que va permetre, entre altresavantatges, organitzar territorialment els espaisde la Xarxa de Parcs en tres zones geogràfiques,que es van denominar Direccions Territorials, ambl’objectiu d’optimitzar els recursos humans i mate-rials i garantir una millor cohesió entre els criterisque orienten les polítiques de gestió dels diferentsespais que integren les tres Direccions Territorials.En el cas concret de la Direcció Territorial anome-nada Oriental, per trobar-se a llevant del centre degravetat de la Xarxa, els parcs adscrits a aquestaunitat són, per ordre de proximitat a Barcelona: elParc de la Serralada de Marina (abreviat SMA),el Parc de la Serralada Litoral (SLI) i el Parc delMontnegre i el Corredor (MCO). És important des-tacar el seu paper de corredor ecològic entre lafranja costanera litoral i la depressió prelitoral, dosàmbits territorials altament artificialitzats.

Descripció i fórmules de gestió

L’abast territorial de cadascun dels espais és elsegüent: Parc de la Serralada de Marina, 2.086 ha;Parc de la Serralada Litoral, 4.046 ha i Parc delMontnegre i el Corredor, 15.010 ha.

Les figures legals que han fet possible la protec-ció d’aquests espais tenen procedències diferents:en el cas del Parc del Montnegre i el Corredor esva aprovar el Pla Especial de Protecció del MediFísic i del Paisatge de les Serres del Montnegre i elCorredor l’any 1989. El Parc de la Serralada deMarina també va veure fonamentada la seva pro-tecció en la legislació urbanística, gràcies al Pla

especial de protecció i millora del sector sud de laSerralada de Marina, aprovat el 2002. Pel que faal Parc de la Serralada Litoral, la figura legal quel’empara rau en el Pla d’Espais d’Interès Natural,i la normativa és legalment vigent des de 2004,arran de l’aprovació definitiva del Pla especial deprotecció del medi natural i del paisatge de la Con-reria-Sant Mateu-Céllecs.

Pel que fa a règims de gestió, hi ha un espai degestió directa, el Parc del Montnegre i el Corredor,mentre que els altres dos responen a fórmulesconsorciades entre els ajuntaments i la Diputacióde Barcelona. També formen part del Consorci laMancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolita-na de Barcelona, en el cas de Serralada de Mari-na, i els consells comarcals del Maresme i el VallèsOriental, així com la Generalitat de Catalu nya, enel cas del Parc de la Serralada Litoral.

En tots els casos, però, els municipis són el pro-tagonista fonamental d’aquests projectes territo-rials, tant pel que fa a l’espai físic on se situen compel que fa a la població local que hi viu o que engaudeix. En el conjunt dels parcs de la DireccióTerritorial Oriental, hi participen un total de 32municipis, distribuïts de la manera següent:

Parc de la Serralada de Marina: Badalona,Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles,Santa Coloma de Gramenet i Tiana.

Parc de la Serralada Litoral: la Roca del Vallès,Vilanova del Vallès, Vallromanes, Santa Maria deMartorelles, Martorelles, Montornès del Vallès, Ale-lla, Teià, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils,Cabrera de Mar, Argentona i Tiana (en aquestdarrer municipi, s’hi solapa l’àmbit dels dos espaisprotegits).

Parc del Montnegre i el Corredor: Arenys deMunt, Dosrius, Fogars de la Selva, Llinars delVallès, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, SantCebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de Vallal-ta, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.

Les diferents fórmules de gestió de cada espai,els diversos models de participació que s’hi doneni les peculiaritats pròpies de cada un suposen,sens dubte, un repte per a la coordinació d’aquestsector de la Xarxa de Parcs Naturals de la Dipu-tació de Barcelona. Les polítiques de conservació,de foment del desenvolupament i d’adequació ala demanda d’ús social d’aquest conjunt d’espais,que volen aplicar-se d’acord amb les directriusque inspiren els actuals criteris de gestió del con-junt de la Xarxa de Parcs Naturals, han de garan-tir la permanència dels signes d’identitat propis decada un.



Objectius, programes i activitats de gestió

Objectius generals per a la Xarxa de Parcs

El conjunt d’espais que formen la Xarxa de ParcsNaturals de la Diputació de Barcelona orienta lagestió d’aquests projectes territorials a l’entorn decinc directrius:

1. Actuar al territori amb la participació, impli-cació i coresponsabilització del món local, d’acordamb el model en xarxa de la Diputació.

2. Millorar els models d’intervenció en la ges-tió dels espais lliures, amb la finalitat de ser méseficients en la promoció dels valors naturals enequilibri amb el desenvolupament socioeconòmici des d’una perspectiva més integradora.

3. Projectar i divulgar en la societat el paper dela Xarxa de Parcs Naturals, afavorint els valors derespecte i protecció del medi natural perquèsiguin cada vegada més assumits per la ciutada-nia.

4. Actuar en coordinació amb els ajuntamentsi les associacions de propietaris per tal de recupe-rar les superfícies forestals cremades, pal·liar lespèrdues econòmiques que generen els incendisforestals, racionalitzar I’aprofitament dels boscosi reduir el combustible forestal.

5. Donar suport als ajuntaments en la gestiódels boscos de propietat municipal.

Objectius concrets per als espais de la Direcció Territorial Oriental

Els plans especials de cadascun dels tres espaisque comprèn la Direcció Territorial Oriental definei-xen normativament els objectius que pretén asso-lir cada pla:

Parc del Montnegre i el Corredor (Pla Especial de Protecció del Medi Físic i delPaisatge de les Serres del Montnegre i elCorredor)

Article 1. Naturalesa i objectius del Pla Especial

El present Pla Especial es desenvolupa en aplicaciód’allò que es disposa a l’article 17 de la Llei del sòlde 9 d’abril de 1976, en relació amb l’article 76 delseu Reglament de planejament, i l’article 5 de la Llei

d’espais naturals de 6 de juny de 1985, i té com aobjectiu l’establiment d’un règim de protecció, con-servació i millora del medi físic i rural, i del paisatgede sectors de la Serralada Litoral Catalana encol·laboració amb els organismes competents, lapropietat i els usuaris del territori.

S’entén per protecció, conservació i millora delmedi físic i rural i del paisatge l’establiment de nor-mes tendents a preservar la configuració geològica,la flora, la fauna i els ecosistemes que formen i totsaquells elements que testimonien l’actuació històri-ca de l’home sobre el territori, dins de la considera-ció d’aquest com un sistema complex de relacionsentre l’home i el seu medi natural que cal protegir enla seva globalitat, compatibilitzant aquesta proteccióamb el desenvolupament socioeconòmic i la millorade les condicions de vida de la població de l’àread’aplicació del present Pla Especial.

Així mateix, s’inclou dins d’aquelles finalitatsl’ordenació de l’ús públic de lleure i el foment delconeixement i el respecte del medi físic i rural per lapoblació urbana no resident en l’àmbit d’aplicació delpresent Pla Especial.

El Pla Especial pretén, com a figura urbanísticasupramunicipal, homogeneïtzar el tractament delterritori substituint les normes de planejament espe-cial vigents i complementar les determinacions delsplans generals i altres instruments urbanístics muni-cipals existents en aquesta àrea quan aquests nocontinguin les previsions detallades oportunes quepermetin adoptar les mesures de protecció, conser-vació i millora que són l’objectiu fonamental del pre-sent Pla Especial.

Parc de la Serralada de Marina (Pla Especial deProtecció i Millora del Sector Sud de laSerralada de Marina)

Article 2. Objecte del Pla

L’objecte d’aquest Pla és establir totes aquellesmesures que siguin necessàries per tal d’acon -seguir:– La preservació dels recursos naturals i de l’equilibri

ecològic que cal conservar, pel paper fí sic, sociali ambiental que tenen, per ells mateixos i en relacióamb les ciutats de l’àrea metropolitana.

– El desenvolupament d’un parc que suporti unapart important i qualitativament diferent de les acti-vitats de lleure dels ciutadans de l’àrea metropo-litana, i que reculli la tradicional utilització de laSerralada com a espai d’esbarjo.En la memòria del Pla Especial es detallen aquests

objectius, sintetitzats i estructurats d’acord amb lesprincipals línies d’ordenació i gestió:


Objectius generals (•) i específics (–):• Preservar i millorar el patrimoni natural i cultural:– Vigilància i gestió del planejament– Preservació i millora de les espècies, comunitats i

hàbitats i, prioritàriament, aquelles d’especial inte-rès

– Conservació i restauració del patrimoni cultural– Prevenció d’incendis forestals– Reforestació, especialment dels terrenys més

degradats i propers a la ciutat– Correcció i contenció d’activitats incompa tibles– Ordenació de l’ús públic de la muntanya

• Fomentar les activitats econòmiques compatibles:– Foment de l’ordenació i la gestió racional dels

terrenys forestals amb criteris bàsicament protec-tors i socials

– Foment i ordenació dels usos agraris– Suport i ordenació de les activitats econòmiques

compatibles

• Fomentar i ordenar l’ús social de la muntanya:– Xarxa viària bàsica– Xarxa bàsica d’equipaments– Infraestructures i serveis generals del parc

• Fomentar el coneixement de la muntanya i l’edu -cació ambiental:– Disseny i execució del Pla de Seguiment Ecològic

de la Serralada de Marina– Xarxa bàsica d’equipaments– Potenciació de programes d’educació am biental

vinculats amb aquest espai– Potenciació de programes de recerca vinculats

amb aquest espai

• Millora de les zones de contacte entre la mun -tanya i la ciutat:– Disseny i execució de programes específics de

reforestació– Xarxa bàsica d’equipaments– Recomanació de criteris paisatgístics que cal des-

envolupar en sòls urbans i urbanitzables limítrofso envoltats pel Pla Especial

• Homogeneïtzació del planejament des d’una pers-pectiva supramunicipal:– Adequació i desenvolupament del projecte de

l’Anella Verda, garantint l’articulació del Parc de laSerralada de Marina amb el sistema d’espais lliu-res metropolitans

• Establiment de directrius per al desenvolupament deprojectes públics del PGM (Pla General Metropolità):– Criteris bàsics per al desenvolupament dels parcs

urbans i equipaments metropolitans previstos pelPGM i ubicats dins l’àmbit del Pla Especial

– Criteris bàsics per al desenvolupament del siste-ma viari bàsic del PGM compatible amb el PlaEspecial

– Proposta de modificacions de qualificacions urba-nístiques, d’acord amb els criteris del Pla Especial,i del sistema viari bàsic del PGM incompatible ambel Pla Especial.

Parc de la Serralada Litoral (Pla Especial deprotecció del Medi Natural i del Paisatge de laConreria-Sant Mateu-Céllecs)

Article 1. Objecte del Pla Especial

L’objecte del Pla Especial de Protecció del MediNatural i del Paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs és la delimitació definitiva d’aquest espaiinclòs en el Pla d’espais d’interès natural, així coml’establiment de totes aquelles altres determinacionsnecessàries per a l’adequada protecció del seu medinatural i del seu paisatge, d’acord amb els objectiusformulats per aquest Pla Especial.

Per la seva banda, el Decret 328/1992, de 14 dedesembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interèsnatural, disposa en l’article 1 que el present Pla d’espaisd’interès natural té com a objecte, d’acord amb el queestableix l’article 15 de la Llei 12/1985, de 13 de juny,d’espais naturals, la delimitació i l’es tabliment de lesdeterminacions necessàries per a la protecció bàsicadels espais naturals la conservació dels quals es con-sidera necessària d’assegurar, d’acord amb els valorscientífics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials,didàctics i recreatius que posseeixen.

De manera similar al cas de la Serralada de Mari-na, la Memòria d’ordenació del Pla Especial de laSerralada Litoral estableix els objectius del pla enfunció de les determinacions de la Llei 12/1985,d’espais naturals, del mateix Pla d’espais d’interèsnatural i de la diagnosi formulada als annexos in -formatius.

En aquest cas, també els classifica en objectiusgenerals (•) i objectius específics (–):

Objectius generals:• Protegir la gea, la diversitat biològica, el paisatgei els processos ecològics essencials, tot garantint laconservació dels sistemes naturals.• Establir un marc d’articulació per a totes les admi-nistracions públiques que exerceixen les seves com-petències en relació amb aquest espai per tal que laseva actuació sigui congruent amb l’objectiu anterior.

Objectius específics:– Delimitar definitivament l’espai del PEIN la Conre-

ria-Sant Mateu-Céllecs, d’acord amb l’article 8 deles normes del PEIN.




– Protegir els elements d’interès geològic i, particu-larment, les geomorfologies característiques delpaisatge granític.

– Adoptar mesures per tal d’evitar l’erosió i la degra-dació dels sòls.

– Adoptar mesures de caràcter general per a la pro-tecció de les comunitats naturals i de les espèciesde flora i fauna d’interès rellevant en l’àmbit del pla.

– Evitar o minimitzar la fragmentació dels hàbitatsen el conjunt de l’espai i, particularment, en aque-lles àrees que mantenen una major integritat inaturalitat.

– Protegir de forma especial els ambients amb pre-sència de comunitats naturals d’especial interès,com són les comunitats de ribera i els alzinars.

– Potenciar les comunitats vegetals autòctones prò-pies de l’espai en aquelles zones que han patitafectacions recents o que han estat substituïdesper comunitats o espècies no pròpies de la zona.

– Establir directrius de prevenció dels incendis fores-tals i de restauració de les àrees afectades perincendis.

– Ordenar l’ús públic i les activitats de lleure que esdesenvolupen a l’espai, per tal que siguin compa-tibles amb la conservació global de l’espai na tural.

– Establir directrius per a l’aprofitament dels recursosnaturals, que faci compatible la conservació dels sis-temes naturals amb els aprofitaments tradicionals.

– Establir directrius en relació amb l’activitat socio -econòmica, per tal que pugui desenvolupar-se demanera sostenible.

– Establir un marc de referència perquè les infra -estructures i els serveis destinats a la poblaciólocal puguin desenvolupar-se de manera compa-tible amb la conservació global de l’espai natural,i puguin repercutir positivament en la millora de laqualitat de vida.

– Protegir el patrimoni arqueològic, històric, arquitec-tònic i cultural de l’espai.

– Aplicar un règim fiscal que afavoreixi la conserva-ció de les finques forestals i, particularment, aque-lles amb comunitats naturals en més bon estat deconservació.

– Assignar determinades competències i instrumentsde gestió, com és ara l’informe preceptiu previ al’ator gament de les autoritzacions necessàries pera l’execució de les activitats, al Consorci Parc dela Serralada Litoral, i pel que fa al terme municipalde Badalona, al Consorci Parc de la Serralada deMarina.

Programes d’actuació

A partir dels objectius de les normatives correspo-nents, es pot fer una síntesi en tres grans progra-mes que permet recollir conceptualment els objec-

tius que consten en els documents legals de pla-nificació i gestió per al conjunt d’espais adscrits ala Direcció Territorial Oriental:

Conservació i tractament físic del territori

Faria referència a totes aquelles actuacions enca-minades a vetllar pel compliment del planejamentvigent al territori, a la redacció i execució de plansde prevenció d’incendis, a les mesures per a laconservació d’indrets d’especial interès, al man-teniment del patrimoni públic i al seguiment del’estat dels sistemes naturals.

Foment del desenvolupament i de la participació

Comprendria el conjunt d’activitats orientades afomentar la participació de la societat en l’execuciódels plans, mitjançant el concurs dels Òrgans deGestió i l’establiment de convenis de col·labo -ració. També agruparia les actuacions relaciona-des amb el desenvolupament socioeconòmic i lamillora de les condicions de vida de la població,mitjançant l’establiment de línies d’ajut tècnic ieconòmic, i amb la creació d’infraestructures i pres-tació de serveis generals.

Ús social i educació ambiental

Recolliria les actuacions relatives a la creació i elmanteniment de la xarxa d’equipaments públicsdefinides pels plans especials i les tasques direc-tament vinculades amb l’ús social, com ara elsplans d’informació i les tasques de difusió i publi-cacions. Aquest epígraf comprendria també unconjunt de propostes destinat a fomentar el conei-xement i el respecte envers el medi. Inclouria ac -tuacions destinades a potenciar el funcionamenti la qualitat dels equipaments privats d’educacióambiental, així com programes destinats als esco-lars i al públic en general.

Activitats de gestió

Amb vista a facilitar l’orientació de les accionsanuals que cal dur a terme a cada parc, s’ha sub-dividit cadascun dels programes esmentats en


unes activitats bàsiques, que s’han identificatsegons les denominacions següents:

1. Conservació i tractament físic del territori1.1. Activitats de conservació, prevenció i restau-ració 1.2. Activitats de gestió del patrimoni públic 2. Foment del desenvolupament i la participació2.1. Consells, comissions i convenis2.2. Polítiques de foment: agrícola, forestal, de ser-veis i cultural2.3. Infraestructures i serveis generals 3. Ús social i educació ambiental3.1. Creació i manteniment d’equipaments3.2. Activitats d’ús social, educació ambiental ipublicacions

Conclusions

Els importants valors naturals, històrics i cultu-rals que reuneixen els parcs de la Serralada Lito-

ral Central fan d’aquestes contrades llocs oncal prestar una atenció especial al mantenimentdels processos naturals, entre els quals tambéha jugat sempre un paper clau l’activitat huma-na. D’altra banda, cal fer compatible la sevacon servació amb la creixent demanda d’esbarjo,tan pròpia d’una zona que aglutina gairebé elsetanta per cent de la població de Catalunya, ion les infraestructures de comunicació actuals ifutures afavoreixen una mobilitat que apropaencara més aquests espais a les destinacions delleure.

Aquesta fórmula, integradora alhora que res-pectuosa amb les singularitats, ha d’esdevenirl’eina que, en un futur proper, porti la SerraladaLitoral Central cap a la seva consolidació com ainfraestructura verda contínua, fent que esdevin-gui un element imprescindible que cal tenir encompte en la planificació territorial del país i, enconcret, d’una de les parts més fràgils de la futu-ra vegueria de Barcelona.




Resum

L’any 2005 l’Obra Social «la Caixa» i la Diputació deBarcelona van signar un conveni de cinc anys de dura-da per executar projectes de gestió i conservació alsespais naturals que formen part de la xarxa gestio-nada per la Diputació. La present ponència ofereix,a tall d’exemple, la feina duta a terme al Parc de laSerralada de Marina i el Parc de la Serralada Litoraldurant els dos primers anys de treball. Veurem desde les eines de planificació fins a la seva aplicació mit-jançant l’execució de projectes, amb la participacióde persones amb risc d’exclusió social, ja que laintegració social és un dels objectius prioritaris quepersegueix el conveni.

Paraules clauEspais naturals, gestió, conservació, projectes, inte-gració social

Summary

Impetus given to park management:Agreement between Barcelona ProvincialCouncil and ”la Caixa” Social ProjectsIn 2005 «la Caixa» Social Projects and BarcelonaProvincial Council signed a five-year agreement toundertake management and conservation initiativesin the natural areas constituting part of the networkmanaged by Barcelona Provincial Council. The cur-rent paper outlines, by way of example, the workundertaken in the first two years of the project inSerralada de Marina park and Serralada Litoral park,from planning tools to their application in projectimplementation with the participation of individuals atrisk of social exclusion, given that social integrationconstitutes one of the overarching goals sought bythe agreement.

KeywordsNatural areas, management, conservation, projects,social integration

Resumen

Un impulso a la gestión de los parques:convenio entre la Diputación de Barcelona y la Obra Social «la Caixa»En el año 2005, la Obra Social «la Caixa» y la Di pu -tación de Barcelona firmaron un convenio de cincoaños de duración para ejecutar proyectos de gestióny conservación en los espacios naturales que formanparte de la red gestionada por la Diputación. La pre-sente ponencia presenta, a modo de ejemplo, lalabor realizada en el parque de la Serralada de Marinay en el parque de la Serralada Litoral durante los dosprimeros años de trabajo. Examinaremos desde losinstrumentos de planificación hasta su aplicaciónmediante la ejecución de proyectos, con la participa-ción de personas con riesgo de exclusión social, yaque la integración social es uno de los objetivos prio-ritarios que persigue el convenio.

Palabras claveEspacios naturales, gestión, conservación, proyec-tos, integración social

Un impuls a la gestiódels parcs: convenientre la Diputació de Barcelona i l’ObraSocial «la Caixa»

Joan RoviraOficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial.Diputació de Barcelona


Introducció

L’any 2005 l’Obra Social «la Caixa» i la Diputa-ció de Barcelona van signar un conveni de cincanys de durada per executar projectes de ges-tió i conservació als espais naturals que formenpart de la Xarxa de Parcs, gestionada per laDiputació de Bar celona. El pressupost total delconveni és de quinze milions d’euros, amb unaaportació de tres milions durant cinc anys.L’execució de les actuacions es duu a termed’acord amb el programa de treball que anual-ment aprova la Comissió de seguiment del con-veni. Aquest programa classifica els treballs quecal executar en quatre àrees:

1. La redacció de plans de gestió integral pera la conservació i millora dels sistemes naturalsper a cada un dels espais protegits de la Xarxade Parcs.

2. La realització de projectes executius relacio-nats amb algunes de les línies d’actuació definidesal conveni.

3. La realització d’un programa de seguimentdels projectes executats, des de tres punts de vistadiferents: l’estudi de rendiments de treball per a laseva aplicació en el càlcul dels pressupostos delsprojectes, la resposta ecològica dels diferents trac-taments aplicats i la incidència social del programa.

4. La redacció de manuals de gestió dels hàbi-tats de més interès de la xarxa d’espais naturals(actualment estan en curs els dos primers manualsde gestió: un sobre els alzinars i un segon sobreels espais fluvials).

D’aquestes quatre àrees el capítol d’execucióde projectes rep el 80% del pressupost, amb lafinalitat última d’acomplir els objectius directes delconveni. Durant aquests dos primers anys de tre-ball s’han dut a terme diferents projectes forestalsi ambientals, amb la participació de persones ambrisc d’exclusió social, ja que la integració social ésun dels objectius prioritaris que persegueix el con-veni. Els treballs que es fan s’encaixen dins lessegüents línies d’actuació definides:

a) Millora dels hàbitats forestals i prevenciód’incendis.

b) Manteniment d’hàbitats oberts.c) Millora dels espais fluvials i formacions de

ribera.d) Restauració d’àrees degradades.e) Millora de la xarxa d’infraestructures i se -

nyalització.f) Reforçament del teixit i impuls de la forma-

ció laboral de la població local.

Tot seguit es presenta la incidència del conve-ni en els consorcis del Parc de la Serralada deMarina i el Parc de la Serralada Litoral.

El Parc de la Serralada de Marina

El Parc de la Serralada de Marina té una superfí-cie total de 2.086 hectàrees. El seu paisatge haestat modificat a causa de la reiteració dels incen-dis forestals, ja que en menys de vint anys s’hancremat un total de 1.700 hectàrees, un 80% de lasuperfície del parc. Amb l’objectiu de restaurar imillorar les zones cremades es va redactar un Plade gestió forestal, el qual classifica els terrenys enfunció del seu objectiu final i planifica les actuacionsque cal fer a cada zona. Bàsicament, diferenciaentre tres zones:

a) Les zones forestals amb regeneració natu-ral de roure i alzina, dominants als vessants méshumits i en altres zones d’una manera més irregu-lar. Els treballs de millora que cal fer consisteixenen la selecció de rebrots d’aquestes espècies il’eliminació de les restes vegetals. Aquesta opera-ció accelera el creixement de l’alzinar jove i afavo-reix la formació d’un alzinar amb estructura debosc ben consolidat. Durant aquests dos anyss’han fet treballs de selecció de rebrots en 100hectàrees. Hi ha participat l’empresa d’inserciósocial APIP, que treballa amb col·lectius d’extoxi -còmans.

b) Les pinedes de pi pinyer, i que antigamentdominaven al vessant sud, s’han convertit en bro-lles d’estepes, albada i garric, i en conformen elpaisatge actual en aquestes zones, ja que és unaespècie que es recupera amb molta dificultat des-prés d’un incendi. Es preveu que en part d’aques -tes zones es facin reforestacions de pi pinyer, ambla finalitat de recuperar la coberta inicial. Es famitjançant l’ús de preparacions del terrenymecanitzades o manuals i la implantació manualde plantes d’una saba (un any). En dos anys s’hanreforestat unes vuitanta hectàrees amb pi pinyer ialzina, com a espècie secundària. Els treballs hananat a càrrec de COINRE, un centre especial detreball de Badalona que treballa amb discapacitatsi malalts mentals.

c) La superfície forestal cremada sense rege-neració que es vol mantenir amb comunitatsarbustives o reconvertir-se a espais oberts pertemes d’aprofitament agrícola, de fauna o de pre-venció d’incendis. En aquestes zones s’han



previst desbrossades selectives de les espècies dematolls i recuperació mitjançant el cultiu d’anticscamps de conreu abandonats. Els treballs hananat a càrrec del CIRE (Centre d’Iniciatives per ala Reinserció) i que treballa amb reclusos de ter-cer grau penitenciari.

Un altre dels projectes que s’ha executat és lacreació i manteniment de franges de prevenciócontra incendis forestals (amb 34 hectàrees i ambla participació del CIRE).

Al Parc de la Serralada de Marina, i a tall deresum, s’han fet en dues anualitats del conveninou projectes executius, amb una superfície totald’actuació de 202 hectàrees. Hi han participatcinquanta treballadors de col·lectius amb riscd’exclusió social (quatre entitats) i tres empresesespecialitzades. Per poder fer tots aquests treballss’ha comptat amb la col·laboració de quatre ajun-taments i 32 propietaris forestals.

El Parc de la Serralada Litoral

El Parc de la Serralada Litoral té una superfície totalde 4.053 hectàrees. Aquest espai es caracteritza,al contrari que el Parc de la Serralada de Marina,per la seva continuïtat boscosa. A grans trets, lespinedes de pi pinyer dominen al seu vessant marí-tim, amb orientació sud, mentre que els alzinars hofan al seu vessant nord. Amb l’objectiu de planifi-car els treballs forestals que calia dur a termedurant el conveni es va redactar, entre d’altres, unpla de gestió forestal amb la definició dels treballsde millora que calia fer. Paral·lelament s’han anatfent treballs de millora ja previstos en la gestió delparc. Bàsicament han estat dirigits a les líniessegüents:

a) Desenvolupar el pla de prevenció d’incendismitjançant la creació de franges de protecció.L’elevat recobriment arbori i, sobretot, la seva con-tinuïtat esdevenen dos factors determinants queen un ambient de muntanya mediterrània afavorei-xen, i molt, la propagació dels incendis forestals.

En aquest sentit, s’ha creat gran part de la franjade protecció del camí carener que travessa elparc. En total s’han fet 76 hectàrees de franges,en una longitud de 14.500 metres. Els treballs hananat a càrrec del CIRE, que treballa amb reclusosde tercer grau penitenciari.

b) Donar continuïtat al projecte de millorad’hàbitats de flora amenaçada ja engegat pel parcanys enrere. El Parc de la Serralada Litoral tambées caracteritza per la seva riquesa florística, dinsla qual cal destacar nombroses espècies de floracatalogades com a rares o molt rares a casa nos-tra. Es van fer diferents actuacions amb la finalitatde millorar-ne l’hàbitat i afavorir la població d’aques -tes espècies. En total es van fer set actuacions demillora d’hàbitats, i les feines van ser a càrrec deCOINRE, de Badalona.

Un altre dels projectes que s’ha fet ha estat larestauració i prevenció de l’erosió de l’incendidel Montcabrer, ja que s’ha actuat sobre unesdotze hectàrees i en el qual també va participarel CIRE.

Al Parc de la Serralada Litoral, i a tall de resum,s’han dut a terme en dues anualitats del conveniset projectes executius, amb una superfície totald’actuació de 120 hectàrees. Hi han participattrenta treballadors de col·lectius amb risc d’ex -clusió social (dues entitats) i tres empreses espe-cialitzades. Per poder fer tots aquests treballs s’hacomptat amb la col·laboració de nou ajuntamentsi 64 propietaris forestals.

Tal com s’ha exposat fins ara, el conveni entrel’Obra Social «la Caixa» i la Diputació de Barcelo-na ha suposat un impuls per a la gestió dels parcsi, en especial, a la seva conservació. També ha per-mès la participació en aquesta empresa decol·lectius en risc d’exclusió social, els quals handemostrat, i s’han demostrat, la seva capacitacióper a la realització de feines sovint molt dures. Perdivulgar totes aquestes experiències i algunesaltres fruit del conveni us adrecem a la següentpàgina web http://lacaixaparcs.diba.cat/, on tro-bareu tota la informació actualitzada del programa.




Resum

En el marc del conveni de co·laboració entre laDiputació de Barcelona i l’Obra Social «la Caixa» (sig-nat el 2005) s’estan fent treballs forestals en zonescremades i boscos adults. Des de l’any 2006 esdesenvolupa a la Xarxa de Parcs Naturals un pla deseguiment a càrrec d’empreses. Presentem els pri-mers resultats dels projectes avaluats als Parcs de laSerralada de Marina i la Litoral: plantacions de pipinyoner i alzina en zones sense regeneració natural(Marina), selecció de tanys de roure, alzina i arboç enboscos cremats en fase de regeneració natural(Marina) i dinàmica de la vegetació després de lesaclarides i estassades realitzades en la creació defranges de baixa combustibilitat per a la prevenciód’incendis forestals (Litoral).

Paraules clauLa Caixa, pi pinyoner, alzina, roure, arboç, incendis

Summary

Preliminary findings of the ecological follow-upon various forest improvement initiativesundertaken in Serralada de Marina park andSerralada Litoral parkAs part of the collaboration agreement betweenBarcelona Provincial Council and ”la Caixa” SocialProjects (signed in 2005) forestry initiatives are beingundertaken in burned areas and mature forests. Since2006 companies have been commissioned with amonitoring plan, which is underway in the NaturalPark Network. We present the preliminary findings ofthe projects assessed in Serralada de Marina parkand Serralada Litoral park: planting of pinyon pine andholm oak in areas with no natural regeneration(Marina); selecting oak, holm oak and strawberry treesuckers in burned forests in the process of naturalgeneration (Marina); and vegetation dynamics subse-quent to clearance and bush clearing undertaken tocreate fringes of low combustibility to prevent forestfires (Litoral).

KeywordsLa Caixa, pinyon pine, holm oak, oak, strawberrytree, fires

Resumen

Primeros resultados del seguimiento ecológicode varios trabajos forestales de mejorarealizados en el parque de la Serralada deMarina y en el parque de la Serralada LitoralEn el marco del convenio de colaboración entre laDiputación de Barcelona y la Obra Social «la Caixa»(firmado en 2005) se están realizando trabajos fores-tales en zonas quemadas y bosques adultos. Desdeel año 2006 se desarrolla, en el conjunto de parquesgestionados por la Diputación de Barcelona, un plande seguimiento a manos de empresas especializa-das. Presentamos los primeros resultados de losproyectos evaluados en los parques de la Serraladade Marina y la Litoral: plantaciones de pino piñoneroy encina en zonas sin regeneración natural (Marina),selección de rebrotes de roble, encina y madroño enbosques quemados con regeneración natural (Ma -rina) y dinámica de la vegetación después de lascortas y desbroces realizados en la creación de fran-jas de baja combustibilidad para la prevención deincendios forestales (Litoral).

Palabras claveLa Caixa, pino piñonero, encina, roble, madroño,incendios

Primers resultats delseguiment ecològic de diversos treballsforestals de millorafets al Parc de laSerralada de Marina ial Parc de la SerraladaLitoral

Jordi Riera Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial.Diputació de Barcelona


Introducció i objectius: elseguiment dels projectes

En el marc del conveni de col·laboració entre laDiputació de Barcelona i l’Obra Social «la Caixa»s’estan executant projectes de gestió forestalque tenen com a objectiu comú la millora delshàbitats i del seu estat de conservació. Un copfets, és molt interessant plantejar l’avaluació delstreballs, i amb aquest objectiu general s’ha plan-tejat el pla de seguiment, que inclou: a) una ava-luació tècnica, per calcular els rendiments i cos-tos de les actuacions; b) una de social, atès queel conveni promou la participació d’empresesque treballen amb col·lectius en risc d’exclusió(reclusos de tercer grau penitenciari, exdrogo-dependents, persones amb disminucions físi-ques i psíquiques, aturats de llarga durada), i c)l’ecològica, per conèixer la resposta de la vege-tació i la fauna a les diverses actuacions ques’han dut a terme.

La part del seguiment dedicat al vessant eco-lògic té un pressupost aproximat de 30.000euros l’any, s’executa mitjançant la contractaciód’empreses especialitzades i es divideix en tresblocs:– Bloc 1, seguiment de la resposta de la vegeta-

ció (a càrrec de Maria Soto Sánchez).– Bloc 2, avaluació de la resposta de l’avifauna (a

càrrec de l’Institut Català d’Ornitologia).– Bloc 3, seguiment de les poblacions de papallo-

nes diürnes (executat per personal tècnic de laDiputació de Barcelona).

Metodologia

Els seguiments plantejats tenen lloc anualmentsobre parcel·les fixes instal·lades a les zonesd’actuació (bloc 1, vegetació), punts d’escolta(bloc 2, avifauna) o transectes lineals replantejatsal terreny (bloc 3, papallones diürnes). Tots elsmètodes estableixen comparacions entre zonestreballades i punts de control, amb les repeticionssuficients com per permetre una anàlisi estadísti-ca fiable. Actualment s’estan avaluant quatre tipo-logies de treball, i n’hi ha dues més que passarana formar part del pla de seguiment un cop finalit-zi la seva execució (taula 1).

Resultats

Seguiment de les reforestacions dezones cremades sense regeneraciónatural

Característiques tècniques de l’actuació

Les reforestacions que s’han dut a terme al Parcde la Serralada de Marina (vuitanta hectàreesaproximadament durant els dos primers anys delconveni, 2005-07) han tingut lloc en zones on laregeneració natural era escassa o insuficient, ambmenys de 400 peus per hectàrea d’espècies arbò-ries. En aquests casos, s’ha plantejat una planta-ció mixta amb una densitat final de 800 peus perhectàrea, repartits entre un 75% de pi pinyoner


Taula 1. Tipologies de treball incloses i en previsió al pla de seguiment que s’ha fet als Parcs de la Serraladade Marina i la Litoral. Els quadres en gris clar indiquen que el seguiment no s’ha fet en considerar que elprojecte no té incidència en aquell aspecte

Seguiment de Seguiment Seguiment de Treballs objecte de seguiment la vegetació de l’avifauna papallones diürnes

Reforestacions en zones cremades sense regeneració natural (Marina) En curs

Selecció de tanys de roure, alzina i arboç en boscos cremats amb regeneració natural En curs(Marina)

Realització de franges de baixa combustibilitat per a la defensa contra incendis forestals En curs(Litoral)

Millora de l’hàbitat per a la conservació de flora amenaçada (Litoral) En curs

Recuperació i manteniment d’espais oberts (conreus, pastures i matollars) (Marina, Litoral) Previst

Millora i recuperació de boscos de ribera (Marina, Litoral) Previst


(Pinus pinea) i un 25% d’alzina (Quercus ilex), queeren les dues espècies presents abans del foc. Laplanta emprada era d’una saba, procedent devivers certificats i amb presentació forest pot.

No es feia cap tractament previ de la vegeta-ció i la preparació del terreny es realitzava assajanttres mètodes diferents: a) mecanitzada amb sub-solat (tractor forestal amb ripper); b) mecanitzadaamb retroaranya, i c) manual amb barrina forestal.En tots tres casos el condicionament del clot i laimplantació definitiva de la planta es feia manual-ment. En el cas de l’alzina, també es col·locaventubs protectors de seixanta centímetres de lon -gitud per potenciar el creixement en alçada del’es pècie.

Les plantacions han tingut lloc entre els mesosde novembre i febrer dels anys 2005-2006 i 2006-2007, aprofitant l’època de parada vegetativa delplanter.

Parcel·les de control

S’han establert set zones de control per avaluar elsresultats en funció de la localització i el mètode depreparació del terreny (taula 2). A cada zona s’hanmarcat i s’han caracteritzat cinquanta plançons depi pinyoner i cinquanta més d’alzina.

Paràmetres de control per al seguiment

De cada plançó s’anotaven les característiquessegüents:– Supervivència (%)– Longitud total i diàmetre (cm)– Longitud del creixement anual (cm)– Nombre de ramificacions (ut)– Estat general

Primers resultats

En totes les reforestacions realitzades s’observauna mortalitat elevada, directament relacionadaamb l’escassetat de pluja de les primaveres delsanys 2006 i 2007. El comportament ha estat milloren el pi pinyoner (amb una supervivència mitjanadel 56%) i molt negatiu en l’alzina (amb valors demortalitat propers al 80%).

Si comparem els seguiments en funció delmètode de preparació del terreny, s’observa queels millors resultats s’obtenen en mètodes puntualsde preparació mecanitzada del terreny (ripper enmàxim pendent i retroaranya), mentre que elsresultats més negatius es relacionen amb les pre-paracions manuals.

També s’observa una marcada influència de lalocalització de les zones de reforestació: hi haàrees molt problemàtiques (Tiana) i d’altres moltmés favorables (Badalona i Montcada i Reixac).

Efectes de la selecció de tanys en el creixement i la producció de llavors


La selecció de tanys és un tractament silvícola demillora aplicat a la regeneració natural de lessoques cremades de roure (Quercus faginea,Quercus humilis), alzina (Quercus ilex) i arboç(Arbutus unedo). Consisteix a seleccionar diversosdels rebrots que, gràcies a la regeneració perrebrotada d’aquestes espècies, creixen desprésde l’incendi. Els rebrots seleccionats (un o dosper soca en el cas del roure, i dos o tres per al’alzina i l’arboç) es poden fins a una alçada màxi-ma de dos metres.


Taula 2. Localització de les zones triades per fer el seguiment de les reforestacions, classificades en funciódel mètode de preparació del terreny i l’orientació

Tipus de preparació del terreny Municipi Orientació Nombre de parcel·les

Subsolat lineal amb ripper Montcada i Reixac N 1

Subsolat discontinu (clots) amb ripper en línies de màxim pendent Montcada i Reixac N 1

Realització de clots amb retroaranya Badalona S 1

Realització de clots amb retroaranya Tiana E/W 1

Realització de clots amb retroaranya Santa Coloma de Gramenet N/S 2

Realització de clots amb barrina manual Tiana SE 1


Els treballs de selecció es fan amb motoserra il’eliminació de restes vegetals es fa amb desbros-sadores manuals.


S’han establert dues zones de seguiment per ava-luar els resultats en funció de la localització, situa-des als municipis de Tiana i Montcada i Reixac. Acada zona s’han delimitat dues parcel·les: una ons’ha fet la selecció de tanys i una segona de con-trol. A cada parcel·la s’han marcat i caracteritzatdeu peus de les tres espècies que es volia estu-diar (alzina, roure i arboç).


A cada peu marcat s’anotaven les característi-ques següents:– Longitud total i diàmetre (cm)– Longitud del creixement anual (cm)– Projecció horitzontal de la capçada (m2)– Producció d’aglans (ut)– Valoració dels nous rebrots apareguts després

dels treballs (nombre de rebrots i alçada)

Primers resultats

Els treballs de selecció de tanys han suposatl’eliminació del 70% dels peus existents, la qualcosa ha suposat una dimensió important de ladensitat de rebrots per hectàrea i, per tant, s’hanreduït els efectes de competència per la llum,l’aigua i els nutrients.

Dos anys després dels treballs, s’ha registrat uncreixement en diàmetre superior a les zones selec-cionades. Aquest increment és força similar enles tres espècies, i s’avalua en un 20% de mitja-na. En canvi, encara no s’observa una resposta enl’alçada dels rebrots, i els valors són molt similarsentre parcel·les treballades i controls.

En el roure i l’alzina, un efecte important que calcomentar és l’increment a curt termini de la pro-ducció de fruit. Cal remarcar que, tot i haver extretun 70% dels rebrots existents, la producció totald’aglans és similar a totes les parcel·les, la qualcosa posa de manifest que els rebrots seleccionatshan augmentat molt la seva producció de fruit.Aquest efecte positiu és més marcat en l’alzina queen el roure.

Un aspecte important que caldrà avaluar a mitjàtermini és l’evolució de la nova rebrotada que apa-reix després de la intervenció, important en l’alzinai en l’arboç i més reduïda en el roure. Aquests pri-mers seguiments encara no permeten fer predic-cions de la influència que tindrà aquesta en el futurcreixement del bosc de rebrot.

El seguiment de l’avifauna ha posat de manifestun increment de la riquesa d’ocells a les zonestractades, avaluat en un 25%. Aquest augmentestà directament vinculat a l’heterogeneïtat del’hàbitat i a la disminució del recobriment com aefecte de la selecció de peus i l’eliminació de res-tes vegetals. Increments similars s’observen enles poblacions de papallones diürnes.

Efectes de la tallada i estassada de matoll a les franges de baixacombustibilitat


Les franges de baixa combustibilitat es fan a l’entornde la xarxa viària bàsica estratègica per a la lluita con-tra els incendis forestals, i solen tenir una ampladade 25 metres a banda i banda d’aquestes pistes.

A les franges es realitzen aclarides d’intensitatelevada, deixant una distribució d’arbres que variaen funció de la mida, però que ha de ser suficientper tal d’evitar el contacte entre copes (creació dediscontinuïtat horitzontal). Els treballs es comple-menten amb la poda dels arbres seleccionats (dis-continuïtat vertical), l’eliminació per trituració detotes les restes vegetals i l’estassada de matoll.


S’han establert tres zones de seguiment per ava-luar els resultats en funció de la localització i deltipus de massa forestal (matollars, alzinars i pine-des de pi pinyoner), situades als municipis deMontcada i Reixac, Tiana i Alella. A cada zonas’han delimitat dos transectes de vint metres: unprimer en una zona actuada i un segon en un espaino treballat (testimoni).


A cada transecte s’han anotat les característiquessegüents:



– Percentatge de recobriment de la vegetació,classificat per estrats (%)

– Alçada mitjana de l’estrat herbaci i arbustiu (cm)– Avaluació del pes sec (t/ha) com a indicador de

la biomassa existent

Primers resultats

La realització de franges de baixa combustibilitatsuposa reduccions molt importants del combus-tible present, que oscil·len entre les quaranta i sei-xanta tones per hectàrea en boscos joves derebrot i les 150 i les 200 tones per hectàrea en bos-cos adults.

Durant el primer any es recupera entre un 15%i un 35% de la biomassa associada als estrats her-bacis i arbustius, i s’observen els valors més ele-vats a les localitzacions més humides (orientacionsnord). Aquesta recuperació posa de manifest lanecessitat de fer treballs de manteniment a lesfranges obertes cada tres o quatre anys en zonesde matollars i boscos joves, i cada cinc o sis anysen boscos adults (alzinars i pinedes de pi pinyoner).

Conclusions

L’establiment d’un pla de seguiment que incloguiles diferents tipologies dels treballs de gestió fores-tals realitzats es considera una eina bàsica peravaluar-ne els resultats i proposar millores en laseva execució.

Amb referència a les reforestacions de pi pi -nyoner i alzina, una interpretació global de tots els

resultats obtinguts permet afirmar que hi ha unaalta variabilitat entre els resultats obtinguts a lesdiferents finques estudiades, fruit de la gran hete-rogeneïtat topogràfica (ex. orientació i pendent) iedàfica.

La comparació dels mètodes de preparació delterreny suggereix una major supervivència i unmillor desenvolupament dels plançons en la pre-paració puntual (clots) respecte a la preparaciólineal.

Pel que fa a la selecció de tanys de roure, alzi-na i arboç, la interpretació global dels resultatsobtinguts en aquest estudi assenyala la conve-niència de fer aclarides de rebrots especialment al’alzina i el roure pels seus efectes positius en el crei-xement en diàmetre i producció d’aglans. Si es téen compte la nova rebrotada que es produeix des-prés de l’aclarida, aquesta no sembla condicionarde moment el creixement dels tanys seleccionats,tot i que caldria valorar amb detall la més ràpidarecuperació que es produeix en l’alzina.

Amb referència a la realització de franges debaixa combustibilitat, la interpretació global de lacomparació dels resultats obtinguts a les zonessense gestionar i tractades palesa la conveniènciade fer aquests treballs per disminuir de formaimportant la quantitat de combustible vegetal, comtambé controlar la presència de determinats grupsd’espècies negatius des del punt de vista delsincendis. La recuperació del creixement de la vege-tació herbàcia i arbustiva després de la desbros-sada permet estimar la periodicitat dels treballs demanteniment, que varia de tres a cinc anys enfunció de la vegetació present i de la localitzacióde la franja.




Resum

S’ha pogut constatar un canvi en el règim hidrològicde la riera, amb una detracció substancial delscabals. A hores d’ara aquests mostren una major irre-gularitat i una menor entitat, fins al punt que a l’estiués habitual que no hi hagi circulació superficial.

Cal afegir a tot això la desaparició dels espaisoberts, siguin conreus o pastures, la qual cosa harepresentat una pèrdua d’hàbitats i una erosió de labiodiversitat a l’empobrir-se el fons florístic i faunís-tic associat al mosaic agropastoral i silvícola mediter -rani tradicional, que ha estat substituït per una matriueminentment forestal, en la qual els espais obertsesdevenen més petits alhora que perden connecti-vitat entre ells.

Així, ateses les consideracions exposades, elsgestors del parc han considerat necessària la redac-ció d’aquest pla de gestió.

Paraules clauPla de gestió, recursos hidrològics, cabals, Olzinelles

Summary

Management plan for water and other naturalresources in Olzinelles valleyA change has been noted in the stream’s water cyclewith a considerable deflection of channel runoff.Currently it shows greater irregularity and less mag-nitude to the extent that in summer it is usual not tohave surface circulation.

To this should be added the disappearance ofopen spaces, whether crop or pastureland, which hasgiven rise to a loss of habitats and an erosion of bio-diversity by diminishing the flora and fauna charac-teristic of the traditional Mediterranean agropastoraland forest landscape mosaic. This has been replacedby an eminently forest matrix, in which open spacesdecrease in size and lose connectivity between them.

Therefore, in view of the outlined observations,park managers have deemed it necessary to draw upthe present management plan.

KeywordsManagement plan, water resources, channel runoff,Olzinelles

Resumen

Plan de gestión de los recursos hidrológicos y de otros recursos naturales en el valle deOlzinellesSe ha podido constatar un cambio en el régimenhidrológico de la riera, con una detracción sustancialde los caudales. A día de hoy, éstos muestran unamayor irregularidad y una menor entidad, por lo queya es habitual en verano que no haya circulaciónsuperficial.

A todo ello hay que añadir la desaparición de losespacios abiertos, sean cultivos o pastos, lo que harepresentado una pérdida de hábitats y una erosiónde la biodiversidad al empobrecerse el fondo florís-tico y faunístico asociado al mosaico agropastoral-silvícola mediterráneo tradicional, que se ha vistosustituido por una matriz eminentemente forestal, enla que los espacios abiertos son más pequeños, altiempo que pierden conectividad entre ellos.

Así pues, a partir de las consideraciones expues-tas, los gestores del parque han considerado nece-saria la redacción de este plan de gestión.

Palabras clavePlan de gestión, resursos hidrológicos, caudales,Olzinelles

Pla de gestió delsrecursos hidrològics i d’altres recursosnaturals a la valld’Olzinelles

Cèsar Gutiérrez


Antecedents

La vall d’Olzinelles, tributària de la Tordera, ésuna de les valls més importants del Parc del Mont-negre i el Corredor, però no pas tan sols des d’unpunt de vista hidrològic, sinó també des d’unaperspectiva social, atès que és una de les més fre-qüentades del vessant vallesà del parc. El fet queuna carretera, la BV-5112, la ressegueixi fa quesigui una de les vies de penetració preferents alparc.

De la riera s’ha pogut constatar un canvi en elrègim hidrològic, amb una detracció substancialdels cabals. Havent estat permanents, o gairebé,a hores d’ara mostren una major irregularitat i unamenor entitat, fins al punt que a l’estiu és habitualque no hi hagi circulació superficial (fig. 1). Aquestscanvis poden relacionar-se amb la desaparició deconreus i pastures a la vall, transformats en plan-tacions d’arbres planifolis de ribera (plàtans ipollancres) i altres arbredes que tenen una majorevapotranspiració.

Atès que aquests canvis en els usos del sòl esrelacionen estretament amb el sistema hidrològic,esdevé necessari actuar-hi per esmenar, encaraque només sigui de manera parcial, les disfun-cions observades.

Cal afegir a tot això la desaparició dels espaisoberts, a la vall com també a tot el Parc, siguinconreus o pastures, la qual cosa ha representatuna pèrdua d’hàbitats i una erosió de la biodiversi-tat a l’empobrir-se el fons florístic i faunístic associatal mosaic agropastoral i silvícola mediterrani tradi-cional, que hi ha estat substituït per una matriu emi-nentment forestal (siguin plantacions o bé massesforestals espontànies o sub espontànies), en la qualels espais oberts esdevenen més i més petitsalhora que perden connectivitat entre ells, acu-

sen un major efecte «de vores», etc. Algunesdades obtingudes a partir del pla de conservacióde flora vascular del parc assenyalen aquestacircumstància i reforcen la necessitat creixentd’intervenir-hi bo i recuperant conreus, pastu-res... al parc.

Així, ateses les consideracions exposadesmés amunt, els gestors del parc han consideratnecessària la redacció de Pla de gestió delsrecursos higrològics i d’altres recursos naturals ala vall d’Olzinelles, que cal emmarcar en el Con-veni de col·laboració entre la Caixa d’Estalvis iPensions i la Diputació de Barcelona per al des-envolupament del pla de gestió integral per a laconservació dels sistemes naturals de la xarxa deparcs naturals de la Diputació de Barcelona.L’execució de les previsions del pla de gestió hade contribuir a esmenar les tendències indesitja-bles observades.


Figura 1. Conseqüències de la pèrdua de cabalssobre la verneda. En algun punt del curs d’aigua s’hancomptat mortalitats d’aquest arbres d’entre el 70% iel 90%.

Taula 1. Categorització dels objectius del pla de gestió

Objectius Categorització

Ordenar els recursos naturals a la vall d’Olzinelles. Objectiu primari

Afavorir la integració dels col·lectius marginats (com a operaris de treball). Objectiu primari

Millorar l’estat de conservació de la riera d’Olzinelles. Sistema hídric Objectiu primariBosc de ribera Objectiu secundari

Esdevenir una eina de lluita passiva contra els focs. Objectiu secundari

Potenciar la biodiversitat a la plana al·luvial de la vall. Objectiu secundari

Ser un projecte demostratiu, extrapolable a altres conques. Objectiu secundari

Potenciar l’agricultura i la ramaderia al parc. Objectiu secundari

Potenciar els valors paisatgístics i socials de la vall. Objectiu secundari


Objectius del pla de gestió

En la seva activitat, els gestors dels espais natu-rals protegits s’enfronten a uns requeriments degènesi força recent; la major part d’aquestes novesnecessitats tenen el seu origen en els canvissocioeconòmics, força ràpids, que ha patit el paísles darreres dècades. És en aquest context que calsituar el Pla de gestió dels recursos hidrològics id’altres recursos naturals a la vall d’Olzinelles, queté com a objectiu prioritari la millora dels recursoshidrològics a la riera d’Olzinelles, afectada perdetraccions «naturals» (segrest per part de lesmasses forestals) del cabal. Amb tot, aquest docu-ment de planificació té, de manera inherent, unatransversalitat de gran interès, per tal com permetintervenir sobre aspectes que fan referència al pai-satge, la biota, els usos socioeconòmics... Expo-sem, tot seguit, en forma de taula (taula 1), aquellsque són considerats objectius primaris, com tambéaquells que són secundaris, la consecució delsquals, per bé que pugui ser tan o més important,no és la fita preferent d’aquest pla de gestió.

Organització del pla de gestió

Els programes aglutinen els projectes coincidentsen temàtica (biodiversitat, recursos hídrics...), men-

tre que els projectes desenvolupen una línia d’ac -tuació concreta (per exemple, recuperació decamps i pastures o millora del sistema fluvial).Finalment, es despleguen els projectes mitjançantel conjunt d’intervencions concretes que cal dur aterme per tal d’acomplir-los. Ho exposen elsesquemes i les taules següents.

D’altra banda, cada intervenció es duu aterme en un o molts punts de la vall i, a més, enun punt es poden dur a terme diverses interven-cions, les quals poden tenir algunes particulari-tats en relació amb les veïnes. És per tot plegatque cada punt on es dugui a terme alguna inter-venció té una fitxa d’actuació, en la qual sen’ofereixen els detalls: criteris, prioritats, propie-tat, permisos...

En algun cas, alguna actuació té una certacomplexitat per la qual cosa el seu desenvolu-pament correcte demanaria l’endegament d’unestudi específic, poc o molt suportat per recer-ques complementàries que poguessin assistirels gestors en el desenvolupament de la sevatasca i en la presa de decisions. Aquesta cir-cumstància s’assenyala en la fitxa d’actuaciópertinent.

Les propostes han estat agrupades en quatregrans categories temàtiques. Tot seguit, oferimuna taula del conjunt de mesures del pla de ges-tió (taules 2a i 2b).


Taula 2a. Nivell d’organització de programes i projectes del pla de gestió - I

Programes Projectes

1. De millora dels recursos hídrics Condicionament i millora de conreus i pasturesMillora del sistema fluvial

2. De millora de la biodiversitat Millora dels hàbitats no fluvialsCondicionament i millora de conreus i pastures

3. De prevenció dels incendis Intervencions preventives dels focs forestals

4. D’ordenació dels usos Ordenació dels usos públics i privats

Esquema 1. Nivell jeràrquic d’organització del pla de gestió

Pla de gestióPrograma 1

Programa 2

Projecte 1

Projecte 2

Intervenció 1

Intervenció 2

Intervenció 3


I tot seguit, a tall d’exemple, s’ofereix el text quedesenvolupa una de les intervencions i que pertanyal projecte de millora del sistema fluvial.

Potenciació del bosc de riberaautòcton

En les directrius generals d’aquest pla de gestió,les platanedes són tallades arreu i transformadesen conreus i prats o pastures. Tanmateix, en unspocs casos concrets, la regeneració abundosadel bosc de ribera autòcton a recer de l’ombra delsplàtans fa que sigui preferible un tractament espe-cífic, adreçat a afavorir la transició encetada de laplataneda per una omeda o altre bosc de riberaamb un estrat arbori autòcton. D’aquesta mane-ra, es planifica una estratègia més diversificada,que no es basa tan sols en la recuperació delsespais oberts sinó també en la recuperació de lanaturalitat de la ribera, entre d’altres aspectes.Així, la multiplicitat d’objectius atorga al pla degestió una major robustesa enfront les possibleseventualitats negatives o resultats insuficients enesguard de les expectatives per a alguns delsàmbits de treball.

Actuacions núm.: 8, 11, 17, 38, 42 i 47

I com ja ha estat exposat anteriorment, de cadaactuació concreta s’exposen els detalls i les par-

ticularitats en una fitxa, que inclou un mapa dedetall, pressupostos, fotografies... Així, el pla degestió actua mitjançant 57 unitats d’actuació par-ticularitzades, com mostren la figura 2 i la taula 3.

Taula 2b. Nivell d’organització de programes i projectes del pla de gestió - II

Projectes Intervencions

Millora del sistema fluvial Treballs de millora i aclarida del bosc de riberaEnderrocament experimental d’una represaPlantació de bosc de riberaPotenciació del bosc de ribera autòcton

Millora d’hàbitats no fluvials Eliminació de tàxons arboris al·lòctonsMillora de bassesRecuperació de basses perdudes

Ordenació d’usos públics i privats Col·locació de rètols informatiusCol·locació d’obstacle al pas de motosCol·locació de tancat de proteccióDivulgació del pla de gestió

Intervencions per a la prevenció dels focs forestals Realització de franges de millora forestalTallada arreu sense arrabassar ni triturar soques

Condicionament i millora de conreus i pastures Tallada dels peus arborisTrituració de les soques dels arbresEstassada de bardissesReperfilament de les feixesLlaurada dels camps i sembra de pastures xeròfilesLlaurada dels camps i conreuLlaurada dels camps i sembra de prat mesòfilIrrigació de prats de dall

Figura 2. Exemple de la cartografia de detall extretade la fitxa d’una de les unitats d’actuació.



Nivells de treball

El pla de gestió considera diferenciadament lespropostes d’intervenció bo i agrupant-les en tresgrans categories, segons la seva naturalesa:

1. Protocols d’intervenció directa Són aquelles propostes d’intervenció que es con-creten en l’espai i que poden ser fàcilment geo -referenciades i delimitades; s’adrecen a la millorade les condicions locals del medi mitjançant la

intervenció física. És el que el pla de gestió presen-ta en forma de fitxes d’actuació. Es poden subdi-vidir en «Criteris d’intervenció genèrics» i en «Pro-tocols d’intervenció directa».

2. Instruments d’intervenció indirectesPretenen aconseguir la millora física del medi peròno pas mitjançant una actuació física sinó per mitjàde regulacions d’usos. Es poden subdividir encinc categories: regulacions d’usos públics i pri-vats, regulacions d’usos agrícoles, regulacions

Taula 3. Detall de la valoració econòmica d’una de les unitats d’actuació extreta de la fitxa de la unitatd’actuació corresponent

Costos de les intervencions - Actuació 42

Camps d’actuació Intervencions Superfície (Ha) Preu unitari Cost

Gestió forestal Tallada, esbrancatge i apilat 0,359 1.250 448,75

Trituració de soques

Trituració brancada (trituradora de martells o de cadenes)

Trituració brancada (amb motoesbrossadora) 0,359 800 287,2

Estassada manual

Tractor forestal amb cabrestant i enganxador 0,359 835 299,765

Transport 0,359 440 157,96

Mort de soques 0,359 210 75,39

Subtotal 1.269,07

Gestió agrícola Subsoladai ramadera Llaurada

Sembra

Fresa

Enriquiment específic dels prats de dall

Grana

Subtotal 0

Altres intervencions Retroexcavadora

Subtotal 0

Conservació Instal·lació de tanca pastor elèctrici divulgació Pastor elèctric solar

Planter arbori

Plantació, asprat i protecció

Reg de suport

Maquetació dels plafons informatius

Impressió i instal·lació de plafons informatius

Subtotal 0

Total 1.269,07



d’usos als prats de dall, regulacions d’usos rama-ders, regulacions d’usos silvícoles.

3. Programes de seguiment i avaluacióEl seguiment de les variables biòtiques i abiòti-ques ha de permetre monitoritzar, d’una maneraforça integral, l’evolució del medi a la vall d’Ol -zinelles a partir de les intervencions que preveu dura terme el pla de gestió. És previst un seguimentinicial, previ a les intervencions, que ha de fornir-nos un «retrat inicial», la situació zero amb la quales podrà contrastar les dades dels seguimentsposteriors.

Es poden subdividir en quatre categories: indi-cadors biòtics, indicadors abiòtics, indicadors pai-satgístics i socials, i indicadors econòmics.

Resultats de l’aplicació del pla de gestió

L’aplicació del Pla de gestió dels recursos hidrolò -gics i d’altres recursos naturals a la vall d’Olzi nellescomportarà la intervenció sobre 51,25 hectàrees.Algunes de les intervencions comportaran canvisen els usos del sòl, mentre que d’altres, no. La tau -la 4 en presenta les superfícies.

D’altra banda, si es considera la inversió eco-nòmica que el pla preveu, la xifra depassa els300.000 euros, i la repartició per categories és laque mostra la taula 5.

D’altra banda, cal afegir a les xifres de la taula 5les partides d’inversió generals (seguiments, arran-jament de camins, despeses imprevistes...), noimputables a cap actuació concreta (o a diversesalhora), i que sumen un total de 34.527 euros.


Taula 4. Superfície (en hectàrees) d’actuació del pla de gestió segons les diferents categories d’intervenció i segons l’hàbitat beneficiat

Intervencions que canvien l’ús del sòl cap a... Intervencions que no canvien l’ús del sòl

Bosc de ribera Pastura Prat de dall Conreu Franja de millora forestal Bosc de ribera

1,35 10,85 5,51 4,19 19,21 10,1

Taula 5. Inversió pressupostària prevista

Nombre Gestió Gestió agrícola Altres Conservació d’actuacions forestal i ramadera intervencions i divulgació Total

57 239.150 20.829 163 10.970 271.114



Resum

L’objectiu del Pla d’ús públic és planificar i ordenarl’ús públic dins el marc de la Serralada Litoral Central(Parcs de Marina i Litoral) de forma compatible ambla conservació dels recursos naturals i culturals del’espai i per aconseguir un foment del coneixement iel respecte al medi que els posi en valor. Els treballsrealitzats són la recollida de les dades d’oferta idemanda i l’anàlisi i la diagnosi dels principals impac-tes ambientals i socioeconòmics de l’ús públic alparc.

Amb la informació elaborada s’ha fet una pro-posta d’ordenació i regulació de l’ús públic i s’hanelaborat els programes d’acció. S’ha redactat undocument per cada parc, però s’ha treballat peraconseguir la coherència entre els dos parcs.

Paraules clauÚs públic, lleure, conservació, planificació

Summary

Public use plans for Serralada de Marina parkand Serralada Litoral parkThe plan for public use seeks to organise and man -age public use within the Central Serralada Litoral(Serralada de Marina park and Serralada Litoralpark) in a manner that is compatible with the area’snatural and cultural resources, as well as to fosterthe knowledge and respect that allows us to appre-ciate them. Work undertaken includes the compila-tion of supply and demand data and analysis andassessment of the main environmental and socioe-conomic impact of the park’s public use.

A proposal for the management and regulationof public use has been drawn up with the informa-tion compiled, and action programmes have alsobeen prepared. A document has been drafted foreach park and attention has been afforded to ensur-ing consistency between the two parks.

KeywordsPublic use, recreation, conservation, planning

Resumen

Planes de uso público de los parques de laSerralada de Marina y la Serralada LitoralEl objetivo del Plan de uso público es planificar yordenar el uso público dentro de la Serralada LitoralCentral (parques de Marina y Litoral) de forma com-patible con la conservación de los recursos natura-les y culturales del espacio, y conseguir el fomentodel conocimiento y el respeto al medio que nos per-mita valorarlo. Los trabajos realizados incluyen larecogida de los datos de oferta y demanda y el aná-lisis y la diagnosis de los principales impactos am -bientales y socioeconómicos del uso público en elparque.

Con la información elaborada se ha realizado lapropuesta de ordenación y regulación del uso públi-co y se han elaborado los programas de acción. Seha redactado un documento para cada parque, perose ha trabajado para conseguir la coherencia entrelos dos.

Palabras claveUso público, ocio, conservación, planificación

Plans d’ús públic delsparcs de la Serraladade Marina i laSerralada Litoral

Núria AsensioLa Vola, Serveis per a la Sostenibilitat


Introducció i justificació del Pla d’ús públic

El Parcs de la Serralada de Marina i la Serrala-da Litoral estan integrats dins la Xarxa de ParcsNaturals de l’Àrea d’Espais Naturals de la Dipu-tació de Barcelona i, per tant, treballen amb elmateix model de planificació territorial queaquesta promou per garantir l’equilibri del terri-tori: l’ecologia i conservació del patrimoni (garan-tint la qualitat mediambiental), l’ús públic (pergarantir el dret a l’accés als espais públics i allleure) i el desenvolupament econòmic sosteni-ble (fent el territori més competitiu de forma res-pectuosa).

Els plans especials dels dos espais ja inclouenaspectes de gestió de l’ús públic dins els seusobjectius:• Pla especial de protecció del medi natural idel paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs,2004. Dins els seus objectius específics cal re -marcar que vol ordenar l’ús públic i les activitatsde lleure que es desenvolupen a l’espai, per talque siguin compatibles amb la conservació glo-bal de l’espai natural.• Pla especial de protecció i millora del sectorsud de la Serralada de Marina, 2002. L’objectiudel Pla especial Marina és preservar i millorar elpatrimoni natural i cultural, alhora que garantir,atendre i ordenar les demandes d’ús social de lamunta nya, com també fomentar el coneixementde la muntanya i l’educació ambiental.

Així doncs, l’ordenació de l’ús públic és unobjectiu explícit en els plans especials i es posaespecial esment en l’educació ambiental. El plad’ús públic pretén desenvolupar aquest aspecteanunciat en els respectius plans especials i és undels principals reptes de gestió dels espais de laSerralada Litoral, atesa la gran pressió demo-gràfica a què estan sotmesos.

Els dos espais tenen una situació i una proble-màtica comunes. Es tracta d’un entorn moltperiurbà a causa del creixement urbanístic deles últimes dècades a tota la zona costaneraentre Barcelona i Mataró i en el mateix tram delVallès. Aquest procés ha comportat una granocupació del sòl de la serralada. L’espai que haestat objecte de la protecció a través de la figu-ra de parc és molt reduït i fraccionat, es concen-tra a les zones més altes de la serralada i estàmolt sotmès a processos de degradació peri -urbans. Aquesta situació també ha comportatcanvis en els usos del sòl, i s’ha passat d’espais

més agraris i forestals a zones d’usos urbansamb necessitat de vocació per a l’ús social i ellleure.

Els dos parcs de la serralada, el Parc de Mari-na i el Parc Litoral, a banda de la problemàticacomuna, també comparteixen part del territorique gestionen. Així, trobem que dos municipis(Tiana i Badalona) formen part dels dos parcs ique estan sotmesos a dos plans especials, eldel Parc de Marina i el de l’espai PEIN de la Con-reria-Sant Mateu-Céllecs. Cal aclarir que, a lapràctica, els espais del parc corresponents alsmunicipis de Tiana i Badalona són gestionats pelParc de Marina i que a Tiana acull l’oficina delParc de Marina.

Actualment els dos òrgans tenen programeseducatius comuns que funcionen des de fa unsquants anys i que han dut a terme actuacions perdesenvolupar o millorar-ne l’ús públic amb eltemps, fomentar la implicació de les poblacionslocals i minimitzar els possibles impactes nega-tius.

L’homogeneïtat al territori, les seves problemà-tiques i part de gestió conjunta han portat a ela-borar un únic procés de Pla d’ús públic per tal dedesenvolupar una gestió conjunta i coherent enun territori continu.

Objectius

L’objectiu principal és regular i ordenar l’ús públicdins el marc dels parcs de la Serralada de Marinai la Serralada Litoral de forma compatible amb laconservació dels recursos naturals i culturals del’espai i, per tal d’aconseguir un foment del conei-xement i el respecte al medi que els posi en valor.

Aquest objectiu es concreta en els objectiussegüents:– Descriure els principals recursos turístics del

parc.– Identificar la situació actual d’oferta dels equipa-

ments d’ús públic al parc. – Identificar el tipus de visitant que hi ha en l’àmbit

d’estudi.– Analitzar l’encaix entre l’oferta i la demanda.– Posar de manifest els principals impactes que

produeix l’ús públic sobre el parc. – Proposar un model d’ús públic al parc que regei-

xi la gestió futura.– Establir els criteris bàsics i les orientacions del

model d’ús públic desitjable per aconseguir lacompatibilitat amb els recursos naturals.



– Ordenar els accessos al parc i les activitats ques’hi duen a terme.

– Planificar la infraestructura necessària per a laseva recepció.

Continguts i metodologia

Continguts del Pla d’ús públic

A. Antecedents i contextualitzacióA.1. IntroduccióA.2. Marc normatiu de l’ús públicA.3. Marc conceptual de l’ús públicA.4. Metodologia

B. Diagnosi de l’ús públic a l’espai natural. Ele ments i condicionantsB.1. Anàlisi de l’ofertaB.2. Anàlisi de la demandaB.3. L’aportació de l’ús públic aldesenvolupament socioeconòmic localB.4. L’impacte ambiental de l’ús públic sobre elpatrimoni naturalB.5. Conclusions de la diagnosi de l’ús públicB.6. Objectius de la planificació de l’ús públicdel parc

C. El model futur de l’ús públicC.1. L’ordenació de l’ús públicC.2. Zonificació de l’ús públicC.3. Objectius del pla i programes d’actuacióC.4. Programes d’actuació del Pla d’ús públicdel parc

1. Programa de gestió i direcció 2. Programa d’acollida 3. Programa de senyalització4. Programa d’informació i comunicació 5. Programa d’educació ambiental i

interpretació del patrimoni6. Programa de voluntariat7. Programa de participació 8. Programa de desenvolupament

socioeconòmic9. Programa de prevenció i correcció

d’impactes10. Programa de seguretat11. Programa de qualitat 12. Programa de seguiment i avaluació

C.5. Síntesi de les actuacionsC.6. Revisió del Pla d’ús públic

D. Documentació de referència i annexos

Metodologia

Fase I. Recollida d’informació

Informació documental

Els treballs de base s’han analitzat a partir de lainformació existent, utilitzada directament o ana-litzada a partir de treballs de gabinet en col·la bo -ració directa amb el Servei de Parcs de la Diputa-ció de Barcelona o bé de l’òrgan gestor del parcnatural.

La informació disponible més destacable són elpla especial, dades concretes sobre el funciona-ment del parc i estudis realitzats per entitats alie-nes al parc, informació contrastada sobre els equi-paments del parc, estudis de freqüentació i dadesrecollides als punts d’informació del parc, les guiesdel Parc de la Serralada Litoral o les bases carto-gràfiques.

Entrevistes i reunions de treball

S’han entrevistat els tècnics de l’Administració,els gestors dels equipaments i els gestors delparc.

Enquesta

S’ha establert contacte amb el tècnic de mediambient o amb el responsable del parc de cadaAjuntament que forma part del parc, per tal d’enviarvia correu electrònic un document-enquesta per talque cada un subministrés a l’equip redactor la infor-mació necessària per redactar el pla. Han respostonze ajuntaments sobre els vint dels dos parcs.

Treball de camp i coneixement del territori

El treball de camp s’ha dut a terme en dos granstipus de visites. La primera ha estat mitjançant elsguardes del parc, que han acompanyat l’equipredactor perquè el coneguessin. L’altre grup ésla visita durant els caps de setmana dels puntsmés visitats del parc per tal de conèixer-ne la dinà-mica. Aquestes últimes han tingut lloc el mesd’octubre, que tot i no ser l’època de l’any mésadequada, s’ha hagut de fer així per qüestions decalendari de treball.



Fase II. Anàlisi de la informació recollida i avaluació de l’estat actual

Un cop la informació ha estat recopilada s’hananalitzat les principals activitats que es duen aterme al parc a partir de la investigació detalladade l’oferta i la demanda. S’ha fet un inventari delsprincipals serveis i equipaments públics i privats ise n’ha detallat la caracterització. L’anàlisi de lademanda s’ha realitzat amb les poques dades defreqüentació disponibles i de forma més qualitati-va. L’anàlisi de tota la informació s’acompanya dela informació gràfica i cartografia necessària pera la seva explicació territorial.

Fase III. Diagnosi de l’ús públic

A partir dels resultats obtinguts, s’ha elaborat unadiagnosi de la situació actual dels diferents aspec-tes analitzats en l’àmbit d’estudi. Aquesta diagno-si és el punt de partida per identificar i confeccio-nar les estratègies i propostes de planificació. Ladiagnosi se centra en quatre temàtiques destaca-des:

1. Encaix entre oferta i demanda2. Agents implicats i marcs de col·laboració3. L’impacte ambiental de l’ús social4. L’aportació de l’ús públic al desenvolupa-

ment econòmic local

Fase IV. Procés de participació

Actualment el procés de participació és obert,però es pretén celebrar dues reunions amb cadas-cun dels ajuntaments dels dos parcs.

Fase V. Propostes de planificació

S’ha elaborat una proposta de planificació tracta-da a diferents nivells: ordenació, gestió, equipa-ments i serveis, criteris de bones pràctiques, decorrecció d’impactes i de restauració del paisat-ge, i política de qualitat.

Principals conclusions de la diagnosi

En aquest apartat es presenten les principals con-clusions de la diagnosi als dos parcs. Es presen-

ten de forma separada per tal de facilitar la iden-tificació dels espais i les problemàtiques.

Parc de la Serralada de Marina

• El parc està rodejat d’una àrea densamentpoblada que suposa una elevada pressió antròpi-ca a tot l’àmbit del parc, però especialment con-centrada al vessant marítim. • Es tracta d’un espai altament accessible, ambgran quantitat de pistes, però on hi ha presentselements de regulació d’aquests per mitjà de tan-ques i cadenats (previstos en el Pla especial).• El transport públic arriba al parc, tot i que no estracta de transport que es relacioni amb els prin-cipals accessos al parc ni amb la seva gestió.• Els principals recursos que cal destacar són:ermites, turons, fonts, berenadors, camins, mo -nestir de Sant Jeroni, poblats ibèrics...• Els espais més visitats són els del subsistemacentral, més metropolità i pertanyents als munici-pis amb més població (Badalona i Santa Colo-ma). La zona més freqüentada és Sant Jeroni dela Murtra i les àrees d’esplai. • Hi ha programes d’educació ambiental comunsa tota la Xarxa de Parcs (Viu El Parc, Cercle d’Amicsdels Parcs Naturals).• Es troba a faltar una manca d’espais d’aco llidai també de centres d’interpretació que donin aconèixer els valors de l’espai.• Manquen espais d’aparcament regulats, ja quees poden observar espais amb una gran afluènciade vehicles i esplanades on la gent aparca que noestan regulats des del parc.• Cal dissenyar un equipament d’acollida delsvisitants, com és ara una porta d’entrada al parc,a la zona més freqüentada del sud, per poderrebre el visitant i donar-li informació.• Només hi ha itineraris senyalitzats des dels ajun-taments, i no hi ha itineraris senyalitzats o auto-guiats del Parc, tot i que la majoria de visitantsvénen al parc per practicar el senderisme o perpassejar. • Hi ha un gran nombre d’equipaments privats,hípiques, camps de golf... La majoria són restau-rants que donen resposta a la necessitat dels visi-tants, però que estan poc vinculats amb la políti-ca i les línies d’actuació del parc.• Hi ha equipaments privats per a escolars ambpernoctació i cases de colònies.• Es poden practicar una gran quantitat d’acti -vitats privades organitzades dins el parc.



• S’hi concentra un nombre elevat de visitants,principalment aquells que viuen a les urbanitza-cions adjacents al parc. Aquesta pressió antròpi-ca desencadena la majoria dels impactes del medidetectats.• S’hi pot practicar força diversitat d’activitats,com ara excursionisme, ciclisme, motociclisme,senderisme, pícnic...• Els visitants provenen principalment dels matei-xos municipis del parc i principalment del vessantcostaner.• Les dades de freqüentació no són acurades, jaque no se’n fa un control periòdic ni estandarditzat.

Parc de la Serralada Litoral

• El patrimoni més destacat del parc i un delsprincipals recursos és el paisatge i el patrimonigeològic, sobretot les boles de granit. • Els espais més visitants pertanyen a la zonacentral i contenen elements d’interès com, perexemple, Sant Mateu, Can Boquet, la Roca d’enToni... • Les principals entrades al parc es donen des delvessant del Maresme. • Tasques de control dels accessos a través decadenes que tanquen l’accés.• Hi ha una manca d’espais d’acollida i també decentres d’interpretació que donin a conèixer elsvalors de l’espai. L’únic equipament pròpiamentdel parc és el Punt d’Informació de la Creu de CanBoquet. • No hi ha zones o àrees de lleure habilitades coma tals, la qual cosa propicia que el pícnic s’escampide forma no ordenada per totes les zones favora-bles, com les Planes can Gurguí o les planes deCan Boquet. • No hi ha espais d’aparcament condicionat a lesentrades del parc, ni a les zones més visitades.Actualment només hi ha condicionada la zonad’aparcament del mirador de la Cornisa, que dis-posa de vuit places. Com a conseqüència de totaixò, la concentració de vehicles a les zones ocamins més freqüentats queden col·lapsats moltsovint. Per altra banda, també hi ha grans espla-nades utilitzades com a zona d’apar ca ment.• El Punt d’Informació de la Creu de Can Boquetofereix des de l’any 2007 activitats d’educacióambiental als visitants, amb una freqüència mensual.• S’hi pot trobar una xarxa d’itineraris senyalitzatsclarament definida i amb tríptics autoguiats ambinici en equipaments o elements d’interès.

• Hi ha una gran nombre d’equipaments privats,hípiques, golfs... La majoria són restaurants quedonen resposta a la necessitat dels visitants, peròque estan poc vinculats amb la política i les líniesd’actuació del parc. • Entre els equipaments privats cal destacarl’àrea d’esplai de la Mare de Déu dels Àngels, quepot acollir fins a 800 persones, segons els pro-pietaris. • Actualment s’està engegant el programa Parc ataula a la Serralada Litoral, amb la presentació al llargdel 2007. Els principals elements són la Denomina-ció d’Origen Alella, les cireres de Martorelles i el for-matge de Can Pujol. Per altra banda, troben grannombre de restauradors. • S’hi concentra un nombre elevat de visitants,principalment aquells que viuen a les urbanitza-cions adjacents al parc. Aquesta pressió antròpi-ca desencadena la majoria dels impactes del medidetectats.• Les dades de freqüentació no són acurades, jaque no se’n fa un control periòdic ni estandarditzat.Només es disposa d’un estudi puntual de l’any1995. Les principals activitats dels visitants quedestaca aquest estudi són circular amb vehiclemotoritzat, amb bicicleta BTT i, en menor mesura,practicar el senderisme.• Una activitat que cal destacar per la seva impor-tància i per l’impacte que provoca és l’escalada ala zona de Céllecs i el bloc a les boles de granit. • La caça en alguns casos genera conflictes ambusuaris que accedeixen al parc per passejar-hi oper practicar-hi altres activitats lúdiques.

Principals eixos de proposta

Model d’ús públic del parc

A grans trets es vol aconseguir que els parcs deSerralada Marina i de la Serralada Litoral funcionincom uns parcs:– on es garanteixi la compatibilitat de la conserva-

ció dels seus valors naturals i culturals amb eldret social de l’ús i gaudi del parc;

– on el lleure per a diferents públics es desenvo-lupi de forma ordenada i permeti la posada envalor el patrimoni natural;

– on l’educació ambiental treballi per a la sevafutura conservació, i impliqui els visitants en laconservació de la natura;

– amb uns equipaments de qualitat (incloent-hi iti-neraris i accessos), preparats per rebre els visi-



tants, i que redueixin el seu possible impactenegatiu sobre el medi;

– on els municipis que l’integrin formin part de lagestió del seu ús públic i es treballi en xarxa peraconseguir-ho;

– amb una repercussió positiva en la societat i leseconomies dels habitants dels municipis que elformen;

– integrats en la Xarxa de Parcs de la Diputació deBarcelona.

5.2. Principals criteris d’ordenació

Conservació del patrimoni natural i minimització d’impactes

El principal objectiu de la gestió del Parc és laconservació del patrimoni que conté, de maneraque la gestió de l’ús públic s’encaminarà a acon-seguir que interfereixi el mínim possible en laconservació del patrimoni natural i els valors delparc. Així doncs, es treballarà per reduir la pressióals espais més visitats i condicionar-los per tal deminimitzar i corregir el seu impacte.

5.2.2. Vialitat i accessos

El pla aposta per una actitud respectuosa i res-ponsable dels usuaris més que per les prohibi-cions, de manera que cal una vigilància constantsobre el territori per tal de prevenir actituds quepuguin danyar el medi ambient i/o que estiguin encontradicció amb els objectius del pla o les orde-nances.

Els accessos oberts a l’ús públic seran orde -nats i condicionats de manera que es minimitzil’impacte que es genera sobre el medi natural deri-vat de l’accés al medi. El Pla especial treballa moltprofundament aquest aspecte i prohibeix l’accésmotoritzat a gran part dels principals espais.Aquest criteri serà respectat i enfortit.

Per altra banda, cal aprofitar el potent sistemade transport públic existent actualment al parc dela Serralada de Marina per tal de potenciar-ne l’úscom a via d’accés al parc. Com a criteri prioritarical promoure un servei de transport públic útil i dequalitat per fomentar-ne l’ús entre els visitants.

De forma general, els vianants podran accedira qualsevol pista o sender existent, mentre que lesbicicletes i els cavalls només ho podran fer perles pistes suficientment amples i on no se’n res-

tringeixi el pas. En qualsevol cas, l’accés podrà serrestringit per a vehicles motoritzats, bicicletes ocavalls segons els criteris exposats en el Plad’accessos del Programa d’acollida, que seranconvenientment senyalitzats.

Finalment, l’accés motoritzat es restringeix a laXarxa rodada primària (carreteres) i a la Xarxa ro -dada secundària descrites segons els plansespecials.

Els accessos seran convenientment senyalit-zats de manera clara i entenedora.

Equipaments i serveis públics

La xarxa d’equipaments del parc ha de treballarconjuntament per donar un servei unitari al visitantdel parc i oferir un sistema d’acollida de qualitat enel qual es treballi per a l’educació ambiental i lasensibilització del visitant cap a la conservaciódels valors naturals en general.

Tant al Parc de Marina com al del Litoral cal tre-ballar per aconseguir equipaments adequats alsvisitants mitjançant la creació de punts d’informació,equipaments d’educació ambiental, miradors,zones d’aparcament... Cal reforçar les àrees d’esplaiexistents i implicar-les com a punts d’informació. Pelque fa als equipaments d’educació ambiental iequipaments culturals del Parc de la Serralada deMarina, es proposa col·laborar amb els projectesexistents des dels municipis del parc, que actual-ment tenen projectes interessants.

És important treballar per incorporar les novestecnologies als equipaments existents i per adap-tar les instal·lacions als criteris d’accessibilitat.

Finalment es proposa la vinculació dels princi-pals serveis privats existents al parc dins la sevaxarxa d’equipaments per tal de donar coherènciai visibilitat al visitant.

Informació i educació ambiental

Els equipaments del parc proporcionaran les ins-tal·lacions i les activitats necessàries encaminadesa augmentar els coneixements dels seus visitantssobre el patrimoni natural i els seus valors i per tald’augmentar la sensibilitat d’aquests cap a lanecessitat de conservació.

A més de la informació proporcionada pelsequipaments, i per tal d’aconseguir un accés mésrespectuós a l’entorn, es treballarà per a la infor-mació dels visitants de forma descentralitzada mit-



jançant el Pla d’Informació. Se situaran informa-dors als espais estratègics més visitats. Aquest platambé ha de servir per fomentar la descentralitza-ció de les persones que visiten el parc.

Ordenances d’ús públic

Per a l’aplicació directa dels objectius del pla s’esta -bleixen les ordenances per a l’ús públic del parc,que tenen com a principal finalitat reglamentar l’úspúblic de forma complementària al Pla especialamb relació a l’ús públic, és a dir, l’ordenació dela freqüentació, usos i activitats del lleure vincula-des a l’ús social dins de l’àmbit del parc.

Les ordenances estan redactades sota la filo-sofia i els objectius del Pla especial i treballen perla seva consecució. El seu objectiu genèric ésestablir les garanties necessàries per assegurar laconservació del patrimoni natural i cultural, comtambé l’exercici de les activitats econòmiquesadmeses, i fer possible, alhora, les activitats delleure que siguin compatibles en l’àmbit del parc.

En el Pla especial de protecció i millora del sec-tor sud de la Serralada de Marina s’estableixen is’aproven les ordenances del parc, que se centrenen gran mesura en aspectes d’ús públic i accésdels visitants a l’entorn del parc. (Text articulat deles Ordenances del Parc de la Serralada de Mari-na). En el present Pla d’ús públic es duu a termeuna actualització d’aquestes ordenances a la nor-mativa vigent i se’n fa una lectura crítica ambl’objectiu de millorar-ne l’aplicació.

En el cas de la Serralada Litoral es proposenunes ordenances el més similars possibles a lesexistents de la Serralada de Marina i les seves modi-ficacions per tal d’homogeneïtzar la gestió dels dosparcs i facilitar les tasques del servei de guarderia.

Zonificació de l’ús públic

La zonificació de l’ús públic parteix de la zonifica-ció establerta pel Pla especial i cerca la màximacoherència amb els objectius del Pla especial ambrelació a la conservació i l’ús públic, així com lamàxima assimilació amb la zonificació establertapel Pla especial.

1. Zona d’ús públic restringit: correspon a espaisnaturals poc transformats i d’excepcional interèsecològic, paisatgístic i científic. Seria la zona demàxima protecció del parc. La seva definició té perobjecte la preservació d’ecosistemes, comunitats o

elements naturals que per la seva raresa, fragilitat,importància o singularitat mereixen una proteccióespecífica. Atenent a les seves característiques i alsobjectius de protecció d’aquesta zona, l’ús públicamb caràcter general n’està exclòs, i es restringeixa unes localitzacions i supòsits molt concrets. Dinsaquesta categoria i atès que són parcs altamenttransformats només hi entren les rieres.

2. Zona d’ús públic moderat: coincideix ambla zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgísticdel Pla especial de Marina i Zona forestal i Zona deregulació especial del Litoral. Engloba un conjuntde peces territorials de valor natural notable quejustifiquen un grau de protecció elevat i la interven-ció activa per assolir els objectius de conservació.Atenent a les seves característiques i als objectiusde protecció d’aquesta zona, se’n permet un úspúblic moderat, i es prioritzen les activitats debaixa intensitat recolzades en la xarxa viària –bàsi-cament senderisme i passejada– i se n’evita unafreqüentació excessiva.

3. Zona preferent d’ús públic: comprènl’àmbit no inclòs a les altres zones, però que calseguir tenint en compte perquè té interès natural.Està formada per un conjunt d’ecosistemes i pai-satges característics de l’espai natural que pelsseus valors naturals i culturals mereixen ser pro-tegits amb caràcter general. En el cas del Parc dela Serralada Litoral correspon a la Zona forestalde recuperació, Zona agrícola i d’espais oberts iZona d’equipaments i serveis i en el de Marina ala zona d’interès natural. L’objectiu d’aquestazona és la conservació d’aquest patrimoni demanera compatible amb l’aprofitament dels seusrecursos i el desenvolupament de l’ús públic.Aquesta zona es considera la més indicada peracollir majoritàriament les activitats d’ús públicque es desenvolupin al parc, així com per incre-mentar l’oferta d’ús públic. Més enllà de la deli-mitació d’aquesta zona dins l’àmbit del parc, elPUP estableix la seva extensió fora dels límits delparc, especialment als sòls no urbanitzats situatsentre els nuclis urbans i el parc on, d’acord ambels objectius del PUP, fóra desitjable incrementarl’oferta d’ús públic, sempre d’acord amb la inicia-tiva, voluntat i interès dels ajuntaments dels res-pectius municipis.

Amb independència de la zonificació anterior,es defineixen també unes àrees singulars les quals,per les seves característiques, tenen vocaciód’acollir un ús públic significatiu i que, per la sevasituació dins una o altra zona d’ús públic, reque-reixen un tractament específic.



4. Àrees d’ús públic intensiu: coincideixen ambles àrees adscrites a l’ús dotacional vinculat alparc o dotacions del parc i amb les àrees de trac-tament paisatgístic establertes pel Pla especial dela Serralada de Marina o àrees equiparables queestan situades a la zona d’interès natural, zonesd’ús públic moderat o preferent. Es defineixensobre peces de territori que, per ser fàcilmentaccessibles amb cotxe des de la xarxa viària bàsi-ca i per la seva localització dins del parc, consti-tueixen paratges amb ús de lleure intensiu i reque-reixen un tractament funcional i paisatgístic integratamb la finalitat d’acomodar i mitigar els efectes dela freqüentació que suporten.

5. Àrees d’ús públic d’especial atenció: in -clouen les àrees adscrites a l’ús dotacional vincu-lat al parc o dotacions del parc destinades a l’úspúblic i les àrees de tractament paisatgístic total-ment o parcialment situades dins la zona de reser-va natural o de la zona d’alt interès natural, eco-lògic i paisatgístic, o zones equiparables. Tambéinclouen les peces de territori fàcilment accessiblesamb cotxe des de la xarxa viària bàsica i amb unús públic complex, on es concentren una consi-derable varietat d’activitats recreatives i la freqüen-tació més intensa del parc, i que requereixen ungrau d’intervenció més elevat per tal d’acollir i con-tenir els usos i la pressió que suporten.

Objectius de l’ús públic dels parcs

A partir d’aquests objectius es treballa la sevaconcreció en cada un dels programes d’acció quees proposen en el pla.

A. Conservar el patrimoni natural, cultural ipaisatgístic.A.1. Treballar per reduir els impactes a les zonesmés afectades i evitar que se’n produeixin.

B. Regular l’accés al parc i les activitats que s’hidesenvolupen.B.1. Disposar de mètodes de control sobre elnombre de visitants i les activitats que realitzen.B.2. Definir les xarxes de comunicació internes iels itineraris vinculats als equipaments.B.3. Condicionar els principals camins i puntsd’accés per tal d’adequar-los al seu ús i evitarl’impacte sobre el medi.

C. Aconseguir uns equipaments d’acollida dequalitat i que treballin per a la minimització delsimpactes.

C.1. Crear equipaments d’acollida a les zonesmés freqüentades. C.2. Aconseguir uns equipaments de qualitat,amb sistemes de seguiment, avaluació i controlde l’ús públic. C.3. Fomentar la implicació dels ajuntaments enla creació i la gestió dels equipaments.

D. Acollir els visitants en un programad’educació adequat a la demanda i queaconsegueixi la sensibilització dels visitants.D.1. Creació d’un projecte educatiu iinterpretatiu comú a tots els equipaments.D.2. Fomentar el treball en xarxa del projecteeducatiu.

E. Contribuir al desenvolupament socioeconòmicdels municipis del parc.E.1. Facilitar la implicació de la iniciativa privadaen la gestió i creació de serveis i equipamentsprivats que ajudin al compliment dels objectiusdel Pla d’ús públic i el Pla especial.E.2. Vincular el parc als municipis que en formenpart i les seves entitats.

F. Aconseguir divulgar el coneixement del parc i la informació necessària per aconseguirsensibilitzar els visitants cap a la conservació delparc.F.1. Divulgar les directrius de gestió i lesactivitats d’educació ambiental i interpretació delmedi natural que s’hi duen a terme.F.2. Donar als visitants la informació principal delparc de forma directa i efectiva.

G. Fomentar el treball en xarxa amb els altresparcs de la xarxa de parcs naturals.G.1. Treballar en els diferents programescomuns a la Xarxa de Parcs Naturals.

Conclusions

La Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelonadóna un paper important a l’ús públic i aposta peraprofitar el potencial d’educació ambiental que elsespais naturals donen a la població i treballar perevitar els impactes negatius que aquest ús potsignificar a través del condicionament dels espais.Dins el paradigma de la conservació dels espaisnaturals, el paper de l’ús públic, l’ús social del lleu-re, és un dels principals reptes de gestió delsparcs.

El Pla d’ús públic és l’eina de gestió que permettreballar per aconseguir que l’ús públic interfereixi



el mínim possible en la conservació del patrimoninatural i els valors del parc. Es proposa ordenar elsaccessos i les activitats que es fan al parc i desper -tar l’actitud respectuosa i responsable dels usua-ris. En els dos parcs cal treballar per crear unaxarxa d’equipaments capaç d’acollir els visitants delparc i es proposa crear equipaments de qualitat ique es regeixin amb criteris ambientals. Finalment,és important que des d’aquests equipaments, i al -tres mecanismes com el Pla d’informació, s’acon -

segueixi educar ambientalment els visitants i aug-mentar la consciència de respecte del patrimoninatural, cultural i paisatgístic.

Aquest pla, com altres eines de planificació, calque sigui una eina dinàmica sotmesa a revisions imodificacions que l’agilitaran i el convertiran en uninstrument eficient de gestió de l’espai. Igualment,i tal com s’està fent en la seva redacció, cal que laparticipació de la ciutadania esdevingui una eina detransparència i validació pública de la gestió.




Resum

Tal com està concebut l’ús públic en l’actualitat, elspunts i centres d’informació dels espais naturals pro-tegits són la cara de benvinguda i recepció per al visi-tant, ja que representen el primer punt de contacte iinformació.

Per aquesta raó l’OTPN s’ha plantejat analitzar lasituació actual d’aquests equipaments de la Xarxa,per tal de conèixer mancances o bones pràctiques,millorar la qualitat de l’atenció al públic que s’ofereixi avaluar el nivell d’homogeneïtat general.

La Xarxa de Parcs Naturals (XPN) compta amb 54equipaments d’informació, nou dels quals es trobenal Parc del Montnegre i el Corredor. S’ha visitat aquestsparcs de manera sistemàtica, i aquest treball preténpresentar els resultats de l’elaboració estadística i lesobservacions recollides per les persones enquesta-des en aquest estudi de camp.

Paraules clauÚs públic, punts i centres d’informació, informadors,visitants, mancances i bones pràctiques, qualitatd’atenció al públic

Resumen

Estudio sobre la situación actual de los puntosy centros de información de la Red de ParquesNaturales de la Diputación de Barcelona:parque del Montnegre i el CorredorActualmente, el uso público está concebido de formaque los puntos y centros de información de los espa-cios naturales protegidos sean la cara de bienveni-da y recepción del visitante, ya que representan el pri-mer punto de contacto e información.

Por esta razón, la OTPN se planteó analizar la situa-ción actual de estos equipamientos de la Red, para asípoder conocer el déficit o las buenas prácticas, mejo-rar la calidad de la atención al público que se ofrecey evaluar el nivel de homogeneidad general.

En la Red de Parques Naturales existen 54 equi-pamientos de información, nueve de los cuales seencuentran en el parque del Montnegre i el Corredor.Se procedió a visitarlos de forma sistemática, y eneste trabajo se presentan los resultados de la elabo-ración estadística y las observaciones recogidas porlas personas encuestadas en el estudio de campo.

Palabras claveUso público, puntos y centros de información, infor-madores, visitantes, déficit y buenas prácticas, cali-dad de atención al público

Summary

A study of the current state of informationpoints and centres in Barcelona ProvincialCouncil’s Natural Park Network: Montnegre i el Corredor parkIn accordance with the current understanding of pub-lic use, information points and centres in protected nat-ural areas, being the first point of contact and informa-tion, represent the point of reception for visitors.

For this reason, the Natural Park Technical Office(OTPN) has considered appraising the current stateof the network’s facilities so as to determine defi-ciencies and/or good practices, to improve the qual-ity of the customer service offered and to assess thegeneral level of uniformity.

The Natural Park Network (XPN) features 54 infor-mation facilities, nine of which are located in Mont -negre i el Corredor park. Systematic visits were madeto these parks, and this paper seeks to present thefindings of the statistics and observations made bythe individuals interviewed in the field study.

KeywordsPublic use, information points and centres, informa-tion agents, visitors, deficiencies and good practices,quality customer service

Estudi sobre lasituació actual delspunts i centresd’informació de laXarxa de ParcsNaturals de laDiputació deBarcelona: Parc delMontnegre i elCorredor

Noemí Murgia i Anna Ramon Oficina Tècnica de Parcs Naturals.Diputació de Barcelona


Introducció

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació deBarcelona compta amb un conjunt molt extens idivers d’equipaments, entre els quals cal destacarels centres i punts d’informació per la seva impor-tància en el contacte inicial amb els visitants delsparcs i l’estratègica funció de transmetre missat-ges de contingut ambiental i sociocultural.

El concepte d’ús social als espais naturals pro-tegits és molt recent i en els últims anys s’ha defi-nit com una eina molt potent per a la gestió delsespais naturals, al costat de la redacció d’un Plad’ús públic. Així doncs, l’Oficina Tècnica de ParcsNaturals (OTPN) de la Diputació de Barcelonas’ha plantejat fer un estudi de la situació actualdels equipaments d’informació de la Xarxa deParcs Naturals.

Per aquest motiu s’han analitzat els centres ipunts d’informació del Parc del Montnegre i elCorredor, dels quals es presenten a continuació elsresultats i les propostes de millora.

Aquesta diagnosi pretén presentar els resul-tats de l’elaboració estadística i les observacionsde les persones enquestades recollides en aquestestudi de camp.

Els objectius de l’estudi han consistit a analitzarla situació actual dels punts i centres d’infor macióde la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació deBarcelona, millorar la qualitat de l’atenció al públicde tots ells i avaluar-ne el nivell d’homo geneïtat.

Metodologia

El treball ha començat amb la identificació de totsels equipaments d’informació existents a la Xarxade Parcs Naturals.

El pas següent ha estat identificar els indicadorsque poguessin donar una idea més concreta de lasituació actual d’aquests i del grau d’eficiènciadels recursos existents, i fornir un instrument deseguiment d’eventuals progressos.

Per aquesta raó s’ha preparat un qüestionarique pogués servir com a instrument de recerca iuna recollida de dades i informacions quantitativesi qualitatives sobre: – planificació i programació (modalitat de gestió,

tipologia, mínims que s’ha de complir, ubicació,serveis...)

– implicació i valoració dels informadors (recursoshumans, procediments d’actuació i atenció alpúblic)

– oferta de serveis i el seu accés (senyalitzaciód’accessos i accessibilitat, necessitats i man-cances tecnològiques, serveis que s’oferei -xen...)

– informació de les necessitats de divulgació i con-tinguts transmesos

– freqüentació dels equipaments (tipologia de visi-tants...)

– identitat visual, imatge gràfica i comunicació ambl’entorn

– observacions i altres qüestionsPrenent com a punt de partida el caràcter

demostratiu del treball, s’ha optat, a la vegada, perdesenvolupar un procés participatiu en el qualels informadors dels espais protegits tinguessin lapossibilitat d’aportar les seves opinions i l’ex pe -riència directa, i ser així els principals actors del’avaluació dels centres i punts d’informació.D’aquesta manera s’ha decidit utilitzar entrevistesi observacions directes com a mètode i qüestio-naris oberts com a eina per a l’obtenció d’infor -macions.

Mitjançant rutines de programació, s’han creatdesprés mecanismes d’automatització per a larecollida dels resultats en taules resum i se n’hancatalogat les observacions.

Així des d’aquesta radiografia objectiva de lasituació dels nou punts i centres d’informació delParc del Montnegre i el Corredor, s’ha pogut seguirfent una anàlisi exhaustiva i formular conclusionssobre els resultats aconseguits i recomanacionsgenerals sobre el paper dels equipaments d’infor -mació i de la seva gestió.

La informació procedeix íntegrament i exclusi-va de l’anàlisi de les entrevistes. Cal tenir presentque s’ha volgut aportar un apartat de reflexionsque serveixin com a eina en les línies estratègiquesfutures.

Per resumir, podem dir que aquest treball hacomprès sis fases executades successivament. Enla taula 1 es mostren les fases executades junta-ment als objectius plantejats i la metodologia des-envolupada per a cada una d’elles.

Resultats i reflexions

Els resultats es presenten de manera neutra,tan deslligada com sigui possible de la sevavaloració i de manera agregada, és a dir, inte-grant les diverses opinions i demandes recollides(taula 2).



Taula 1. Fases executades, objectius plantejats i metodologia desenvolupada en les sis fases del treball

Fases Objectius Metodologia

Fase I Identificar els punts i centres d’informació Pas 1. Recerca i redacció d’una llista oficial.existents. Pas 2. Concreció dels objectius que cal avaluarDesenvolupar una metodologia per a i selecció dels indicadors per a aquesta tipologia l’avaluació dels equipaments d’informació d’equipaments i segons les necessitats d’anàlisi de a la Xarxa. l’OTPN.

Pas 3. Definició dels mètodes i creació de les einesd’obtenció i sistematització de dades.

Fase II Fer entrevistes i visites. Pas 1. Treball de camp: recollida d’informacions,dades i observacions.

Fase III Processar informacions, dades Pas 1. Aplicació de la metodologia per a l’obtenció i observacions. i processament de les dades.

Pas 2. Treball amb la Comissió d’Ús Social de l’AENper tal d’agilitar la resolució dels canvis oportuns i/ofactibles.Pas 3. Retorn de les fitxes a l’informador/a per tal derevisar les seves aportacions i/o ampliar-les.

Fase IV Analitzar les dades. Pas 1. Càlculs estadístics, interpretació i anàlisi de lesdades.

Fase V Extreure reflexions i propostes dels resultats Pas 1. Redacció de les reflexions i propostes més aconseguits i de les observacions recollides. importants sobre la situació actual dels equipaments Formular recomanacions. d’informació de la Xarxa.

Pas 2. Formulació de reflexions i propostes generalsper treballar en el futur.

Fase VI Presentació dels resultats. Pas 1. Presentació de l’estudi a l’AEN, als parcs i alsinformadors.

Taula 2. Resultats del Parc del Montnegre i el Corredor

Tipologia de l’equipament 56% Centres d’informació44% Punts d’informació (PI)

Modalitat de gestió 78% Conveni22% Concessió ad.

Targetes de presentació 100% No i no cal.

Dotació informàtica i nombre d’ordinadors 78% Sí22% No

Senyalització d’accés: municipal (o altres) i pròpia de l’AEN 45% Cap senyalització33% Municipal22% Pròpia

Senyalització de suports 78% No22% Sí

Senyalització de façana 67% Sí33% No

Senyalització interior 56% No44% Sí

Senyalització de seguretat (si escau) 67% No33% Sí

Senyalització de capacitat (si escau) 100% No

Senyalització d’altres procedències 67% No33% Sí

Altres elements de senyalització exterior 78% No22% Sí

Bústia de suggeriments i informació de queixes i suggeriments 56% No44% Sí

(Continua a la pàgina següent)



Planificació i programació

És significatiu el fet que, per raons ineludibles,molts equipaments han estat creats i posats enfuncionament a partir de la necessitat de donaruna resposta immediata a una determinadanecessitat o oportunitat que calia atendre. Peraixò, una part important dels equipaments i ser-veis actualment en funcionament han estat pro-gramats des de la perspectiva de l’oferta, tenintpresent la visió i la demanda local, però no tant desde la perspectiva de les necessitats i de les

demandes dels usuaris. Cal aprofundir en l’anàliside necessitats i demandes dels usuaris dels equi -paments.

Per tant, en l’actualitat cal millorar l’adequacióde l’oferta a la demanda social, en termes de ren-dibilitat social i econòmica. El concepte de rendibi-litat social aplicat a alguns equipaments pot obligara replantejar les relacions (convenis, con cessions,contractes...) entre els gestors dels serveis i l’Ad -ministració.

En aquesta línia, ens matisen que els serveisd’informació, interpretació i educació ambiental


Venda de productes 89% Sí11% No

Itineraris guiats 56% Sí44% No

Exposicions permanents 56% Sí44% No(tenint en compte que tres son PI)

Exposicions temporals 89% No

11% Sí (tenint en compte que tres són PI)

Audiovisuals 89% No11% Sí(tenint en compte que tres son PI)

Altres serveis d’informació i atenció al públic 89% Sí11% No

Altres serveis 56% No 44% Sí

Indicació de preus o llista de preus a la vista 56% Sí44% No22% A la vista

Full de reclamació oficial en cas de venda de productes 56% Sí44% No

Mitjans d’informació i divulgació dels serveis que s’ofereixen 78% No22% Sí

Identificació de la persona que atén el públic 100% No

Fullets i publicacions del parc 100% Sí

Fullets i altres publicacions del conjunt de la Xarxa 100% Sí

Fullets i publicacions d’altres parcs de la Diputació de Barcelona 78% No22% Sí

Fullets i publicacions del concessionari, de l’Ajuntament 100% Sío d’altres procedències

Registre de consultes i atencions (procediment i mitjans) 86% Sí14% No

Enquestes de satisfacció o d’altres tipus 89% No11% Sí

Element expositiu plànol del parc (suport, situació...) 78% Sí22% No

Element expositiu plànol de la Xarxa de Parcs (suport, situació...) 78% No22% Sí

(Continuació)


haurien de sustentar-se i nodrir-se amb més pro-grames pedagògics. Caldria fer, doncs, una anà-lisi de les necessitats, dels objectius generals i es -pecífics tenint en compte els públics actuals ipo tencials.

A més, per tal de millorar la capacitat informa-tiva, interpretativa i educativa dels recursos, pro-ductes i serveis que ofereixen els equipaments,s’haurien d’identificar també en aquesta planifica-ció els criteris d’actuació coordinada i cohesiona-da, les metodologies, els continguts que es volentransmetre i les especificacions sobre el segui-ment i l’avaluació.

Per això, Europarc-España comenta que «Mésenllà del seu valor recreatiu, els centres i puntsd’informació, compleixen una funció comunicati-va estratègica. Aquesta funció és estèril si aquestsequipaments no aconsegueixen atraure una partimportant dels visitants de l’espai».

Per exemple, es podrien incorporar i planificaren els nous convenis amb els ajuntaments o altresinstitucions: – mecanismes de programació i coordinació con-

junta– recursos materials i humans (línia telefònica,

Internet, neteja, informadors...)– funcions dels informadors– funcionament del punt – instal·lacions utilitzables– etc.

Seria molt útil, en aquesta direcció, definir elnombre mínim d’equipaments de cada tipologiaque hauria de tenir un espai protegit i en un segonmoment, el nombre mínim de dotacions i serveis(ordinadors, biblioteca de consulta...) que hauriende tenir tots els centres i punts d’informació a laXarxa d’espais naturals.

També seria molt útil, per a l’èxit de les sevesfuncions, una reflexió sobre la ubicació ideal delsequipaments d’informació al territori: de la posicióen què es troben depèn, de fet, el grau de freqüen-tació per part dels visitants i, per tant, l’orientacióque pren la seva visita.

Recursos humans: implicació i valoració dels informadors

S’observa la forta implicació que tenen els infor-madors/ores en el seu treball i amb el projecte delparc. Són conscients de fer una tasca important ies comprometen amb el parc. A més, reconeixenles diverses oportunitats que ofereix un espai pro-

tegit a la població local i també en clau laboral, atèsque en una proporció molt elevada els treballadorsd’atenció al públic són del territori.

D’altra banda, cal tenir en compte que moltshan de treballar en llocs amb una climatitzaciódeficient i, sempre que sigui possible i adequat, espodrien millorar els aspectes de climatització,tenint present l’eficiència energètica dels centresi punts d’informació per tal de ser sostenibles.

I com que generalment són ells mateixos elsqui s’ocupen d’organitzar els espais dels equipa-ments, suggereixen, a més, reflexionar en la pos-sibilitat de dissenyar un nou mobiliari d’atenció alpúblic que els permeti asseure’s amb el visitant pertal de copsar les necessitats reals de cada un, ofe-rint-li una acollida més personalitzada i ajudant-loa trobar allò que busca.

Observen, a més, que com que l’ús públic ésuna àrea important de gestió, hauria de disposarde tots els recursos humans necessaris per al seudesenvolupament. Caldria millorar l’eficiència delsmitjans destinats a gestionar l’ús públic per tald’atendre correctament un vessant de tanta impor-tància com aquest en el conjunt de la gestió delsparcs. El mes de març de 2008 s’ha incorporat unnou coordinador de serveis d’informació, que des-envolupa funcions d’interlocutor al territori, treba-lla la idea de proximitat sobre el terreny i facilita lacol·laboració amb totes les parts implicades.

De tota manera, malgrat que els informadorsdemanin que el tècnic d’ús públic juntament ambel coordinador d’informadors puguin estar méspresents al territori, són força autònoms: muntenprojectes i troben solucions i idees originals permillorar la gestió del serveis d’informació i educa-ció ambiental dels visitants.

Un exemple d’això pot ser el del Centre d’infor -mació de Sant Iscle de Vallalta, que estudia mane-res d’interrelacionar i apropar més el parc als nensdel poble i a les famílies: rutes de geocatching, car-nets jove lligats al parc, llistes de correu amb unbutlletí d’informació regular; o el Centre d’Informa -ció d’Hortsavinyà, que pensa que es podrien ferjocs interactius per a nens en DVD i regalar-los alsnens i a les escoles.

I en aquesta línia s’ha valorat molt positivamentel curs «Conceptes bàsics sobre la gestió delsparcs i tècniques de comunicació», organitzat perl’OTPN, que s’ha ofert a tots ells i en el qual:– s’ha donat un inici i/o seguiment a la formació del

personal que desenvolupa tasques d’infor macióals parcs;

– s’han donat elements i coneixements per enten-



dre les exigències i/o interessos dels visitants ipoder-los informar de manera més efectiva;

– s’ha potenciat el coneixement entre ells, factorde vegades ignorat però molt important per al’intercanvi d’experiències i el creixement comú;

– s’ha reforçat el sentiment de pertinença al parci a la Xarxa de Parcs;

– i s’ha elaborat amb tots els informadors el decà-leg d’informació de la Xarxa de Parcs.A més, al Parc del Montnegre i el Corredor, tal

com han expressat els informadors, el curs s’hadut a terme de manera molt creativa i participati-va, s’hi han involucrat guardes, el tècnic d’ús públici el director del parc i s’ha treballat amb la inter -relació de coneixements teòrics i pràctics de formatotalment transversal, tant en continguts com enl’intercanvi d’experiències entre tots els equipa-ments d’informació de la Xarxa.

Els mateixos informadors suggereixen, també,que caldria desenvolupar per a tota la Xarxa d’equi -paments d’informació, serveis i programes d’in -terpretació i educació ambiental. Observen, defet, que els punts i centres d’informació tenen enalguns casos més potencial del que s’utilitza i se’npodria treure més profit.

A més a més es proposa:• Estimular i facilitar la formació contínua delsinformadors i obrir de forma habitual, al llarg del’any, cursos de formació inicial per a tots aquellsque s’incorporen de nou mentre no se solucioni lainestabilitat.• Treballar en la seva estabilitat laboral. Seria boestabilitzar la plantilla per tal de professionalitzar iaprofitar l’experiència acumulada que pot ser útilen la realització d’activitats, tallers, coneixement del’entorn...• Seguir organitzant sessions formatives alsparcs. Tenint present la bona pràctica que hi hahagut en el curs d’informació del Parc del Mont-negre i el Corredor, es podria actualitzar els conei-xements i reforçar el sentiment de pertinença alparc. A la vegada, s’aniria integrant la interrelacióde coneixements teòrics i pràctics, es farien mésvivencials els conceptes i, així, s’aniria potenciantla consciència de qui hi ha al darrere d’aquests, esconeixeria la cara dels tècnics, dels directors, del’equip del parc, etc. • Impulsar els intercanvis i la comunicació ambtots els equipaments del mateix espai protegit iaquells amb la mateixa oferta de serveis dins laXarxa. Així, per exemple, es podria organitzaranualment una jornada de treball dedicada a totsels informadors d’ús públic.

Oferta d’equipaments i serveis

A la Xarxa de Parcs Naturals (XPN) hi ha 54 equi-paments d’informació, dels quals dinou són cen-tres d’informació, 29 punts d’informació, quatrecentres d’informació i educació ambiental i dos sónoficines del parc. D’aquests, el 68% tenen un con-veni amb la Diputació; un 15%, concessions admi-nistratives; un 13%, estan gestionats directament,i un altre 4% no té cap modalitat de gestió vigentque el vinculi amb la Xarxa de Parcs.

Al Parc del Montnegre i el Corredor hi ha nouequipaments d’informació: sis centres d’informaciói tres punts d’informació. Entre els punts d’infor -mació n’hi ha un fix i dos de mòbils (els quioscsde Tordera i el de Dosrius):

1. Centre d’Informació de Vallgorguina2. Centre d’Informació d’Hortsavinyà3. Centre d’Informació del Santuari del Corredor4. Centre d’Informació de Sant Cebrià de

Vallalta5. Centre d’Informació de Tordera6. Centre d’Informació d’Arenys de Munt7. Punt d’Informació del Mercat de Dosrius 8. Punt d’Informació del Mercat de Tordera9. Punt d’Informació de Sant Iscle de VallaltaCal recordar que tant per punt d’informació

com per centre d’informació s’entén aquell equi-pament dedicat a la informació als visitants, quepot comptar amb venda de productes. La diferèn-cia entre tots dos rau en el fet que el «centred’informació» hauria de disposar, també, d’unaexposició permanent i/o un audiovisual relacionatamb el parc o bé gestionar altres serveis associats(itineraris guiats...), amb independència de formarpart, com passa sovint, d’equipaments més gransque compten amb altres serveis.

A nivell d’activitats i serveis, els punts i centresd’informació visitats n’ofereixen de tipologia diver-sa: audiovisuals, exposicions temporals i perma-nents, itineraris guiats, venda de productes, etc.Però, caldria observar que el valor adjunt que hau-rien de tenir els centres d’informació respecte alspunts a través d’audiovisuals, l’ofereix un equipa-ment de tot el parc. De la resta, cinc tenen com aatractiu prevalent exposicions o itineraris guiats(tenint en compte que tres dels nou són puntsd’informació, la seva pròpia definició no inclouaquests serveis).

El 56% de tots els equipaments del Parc delMontnegre i el Corredor proposen itineraris guiats,encara que els visitants demanen organitzar mésexcursions i obrir més itineraris curts que surtin de



les poblacions on hi ha els centres i punts d’infor -mació.

El 89% d’aquests venen productes (guies, lli-bres, pòsters...), però comenten que s’hauria depotenciar la venda i estudiar una línia de marxan-datge, oferint quelcom més als visitants: produc-tes identificables del parc per comprar, botiguetade productes de la zona, objectes del parc...

La gent demana productes per comprar:mapes, imants, adhesius, postals, pòsters, samar -retes, bolígrafs del parc, però també productesartesans de la zona i productes agroalimentaris del’entorn (almenys de mostra). Això, segons elsinformadors, podria contribuir al finançament delsequipaments gestionats amb concessió i, en gene-ral, seria molt efectiu per tal d’associar la idea deparc amb la venda de productes identificatius.

Comparteixen, també, la necessitat d’orga nitzari oferir més activitats pedagògiques ambientalsamb més dotació de recursos, així com programeseducatius adreçats a públics especials: escolars,jubilats, població local... Actualment les subven-cions són molt baixes per muntar projectes educa-tius i es detecta de fet poc suport a les activitatsrelacionades amb la natura, de tal manera que espodria considerar un dels punts febles. Així, perexemple, al Centre d’Infor mació de Tordera comen-ten que no tenen un programa específic d’educacióambiental: ells organitzen campanyes per al fomentdel reciclatge, cursos d’hor ticultura ecològica i iti-neraris per a escoles i per a gent gran, però diuenque podrien fer molt més.

El servei d’informació i atenció al públic estàassegurat en set equipaments tots els diumengesde l’any i els dies festius de 10 a 14 hores (excep-te Nadal – cap d’any, i de l’1 al 6 de gener), alguncentre està obert també el dissabte i uns altressolament alguns dies de la setmana (de 17.00 a18.00 o de 8.00 a 15.00 hores).

Alguns dies festius, com ara els ponts, en quèla majoria estan tancats, podria oferir-se un serveibàsic d’atenció al públic en algun lloc del parc.

Per a qualsevol proposta, suggeriment i recla-mació des de l’OTPN s’han preparat bústies perals visitants, el 44% l’ha posat (cal tenir presentque, en el percentatge, surten també els dosquioscs on no hi ha espai on col·locar-les, però encanvi hi ha fulls de suggeriments). També s’haanalitzat quants equipaments, dels que venen pro-ductes, tenen fulls de reclamacions oficial, i s’hadetectat que els tenen el 62% d’aquests. Al Parcdel Montnegre i el Corredor cap equipament faenquestes de satisfacció, malgrat que el Centre


Figura 1. Tipologia d’equipaments visitats.

56%

44%

Punt d’informació

Centre d’informació

Figura 2. Modalitat de gestió.

78%

22%

Concessió administativaConveni amb l’Ajuntament

Figura 3. Activitats i serveis.

NoSí

Audiovisuals

Exposicionstemporals

Exposicionspermanents

Itinerarisguiats

Venda deproductes

11%89%

11%89%

44%56%

44%56%

11%89%


d’Informació d’Hortsavinyà estigui pensant fer unacarpeta de benvinguda que la inclogui.

Pel que fa a les dotacions tecnològiques, s’hadetectat que un 33% dels centres i punts d’infor -mació no tenen telèfon. Amb la informàtica, s’havist que un 67% d’aquests tenen ordinadors nous;tan sols els quioscs no en tenen cap i la resta elstenen molt obsolets. Manca en la majoria d’equi -paments la connexió a Internet, fet que els per-metria tenir la informació actualitzada: informar-sede les novetats, dels risc d’incendis, del temps,dels horaris actualitzats d’autobusos, imprimirfullets si s’acaben, tenir informacions centralitza-des... Diuen que els donaria una qualitat de ser-vei important.

Parlant de serveis bàsics, els visitants i tambéalguns informadors lamenten la manca de lavabos,sobretot on es fan activitats, per exemple, ambescoles. A més, pel que fa a la imatge comentenque s’haurien de resoldre problemes de manteni-ment (goteres, humitat...) i en alguns casos tambéapunten a un nou disseny per als quioscs mòbils.

També al Parc del Montnegre i el Corredor cal-dria reflexionar sobre:– el nombre suficient i mínim d’equipaments de

cada tipologia que hauria de tenir un espai pro-tegit per cobrir les necessitats, segons la super-fície dels espais protegits, les característiquespròpies de l’espai, la seva freqüentació, els seusvisitants, la població local i les seves necessitatscomunicatives i educatives;

– la ubicació dels equipaments al territori, pen-sant en la influència que això té en l’èxit de lesseves funcions;

– les dotacions i els serveis mínims que hauria detenir cada equipament.Atès el gran potencial de la demanda que els

usuaris i informadors fan, es proposa estudiar méssenders i itineraris, també interpretatius i/o temà-tics (per ex. passejades de primavera, estiu i tar-dor), ja que tenen una forta eficàcia informativa ieducativa. Seria bo reflexionar sobre la demandade més itineraris, amb bicicletes, adaptats, per aun públic familiar, per fer a cavall; itineraris ques’iniciïn propers als punt d’informació i centred’informació; itineraris amb coordinades GPS...


Figura 4. Bústia de suggeriments.

56%

44%

No en tenen

En tenen

Figura 5. Fulls de reclamació.

56%

44%

No en tenen

En tenen

Figura 6.

3367

En tenen %No en tenen %

Telèfons

Figura 7.

67

Obsolets %No en tenen %

Ordinadors22

11

Nous %


És imprescindible potenciar més activitatsd’educació ambiental: – organitzant més activitats pedagògiques am -

bientals amb més dotació de recursos; – nodrint els serveis d’interpretació i educació

ambiental amb més programes pedagògics; – finançant programes educatius destinats a dife-

rents públics (locals, escolars de primària isecundària, familiars, jubilats, població local...).

Accés, senyalització i accessibilitatals equipaments

S’ha detectat que molts equipaments del Parcdel Montnegre i el Corredor tenen pendent l’ac -tualització i millora de la senyalització. De fet el45% no disposa de senyalització d’accés (tansols el 22% la té pròpia i els altres tenen l’antigai/o la tenen poc visible), el 78% no té la de suport,el 56% no té la d’interior, el 67% no té la deseguretat; a més són molt pocs els que tenen elnúmero d’emergència 112 en el cartell exteriordel parc.

És positiu que el 67% d’aquests tingui una se -nyalització de façana, malgrat que a aquest pro-pòsit s’ha de refermar que els dos quioscs haurien

de tenir uns mínims d’imatge exterior per tal de seridentificats pel que són (punts d’informació delParc del Montnegre i el Corredor) i perquè el visi-tant no ho hagi de deduir de l’adhesiu del Cercled’Amics dels Parcs Naturals.

Per tot això se suggereix treballar més en lasenyalització i millorar d’aquesta manera l’orien ta -ció dels visitants. En general, els informadorsdemanen, per exemple, limitar la velocitat als carrilsdel parc i diuen que hi manca senyalització i con-trol per regular-la. En el cartell exterior del parc cal-dria afegir-hi el número d’emer gèn cia 112.

Com a reflexió general d’aquest apartat, calmillorar la senyalització dels equipaments (d’accés,de suport, de façana, d’interiors i de seguretat...)i la seva accessibilitat allà on calgui per tal de faci-litar l’orientació i l’accessibilitat.

Pel que fa als itineraris, haurien de dissenyar-se panells d’inici que continguin totes les informa-cions bàsiques sobre els camins.

Informació i continguts transmesos

La informació i la comunicació amb l’entorn sónrequisits imprescindibles per a la coresponsabilit-zació i participació dels visitants, però sobretot dela població local.

Per això s’ha plantejat una anàlisi molt detalla-da sobre els continguts que ofereixen les activitats,els serveis oferts i tot el material informatiu ambl’objectiu d’optimitzar estratègies i canals de co -municació.

S’han estudiat en aquesta direcció les publica-cions bàsiques de la XPN: la quantitat de publi-cacions que rep cada equipament, la qualitat i/ol’eficàcia de cadascú, etc.

De tot això ha sorgit que els centres i puntsd’informació del Parc del Montnegre i el Corredorcentren bona part de la seva comunicació eninformacions sobre el seu parc, i en específic s’haenregistrat que:• El desplegable del parc és l’edició que estàconsiderada per tots els informadors con la mésadequada.• El «Benvinguts al Parc» es podria, en general,deixar d’editar, i caldria afegir el pictograma deles normes del parc en el desplegable.• El «Viu al Parc» en alguns equipaments no esdóna gaire, perquè es reparteix als pobles; de totamanera, atès el curt temps de validesa, la quanti-tat que es rep es considera excessiva i a vegadesarriba un cop començada la temporada.


Figura 8. Punt d’informació del Mercat de Dosrius.


• Els usuaris demanen molt els itineraris i alhoralamenten que manquen edicions d’itineraris exis-tents i fins i tot que no hagi reedicions d’algunssenders, que han de seguir amb fotocòpies. • Es demanen fullets, guies i materials sobre flora,fauna i d’altres d’específics del patrimoni cultural,atès que els continguts que generen més interèsen els visitants es refereixen als valors naturals i cul-turals del parc. Els informadors consideren que elsvendrien molt bé com a eina per transmetre mis-satges, sensibilitzar i provocar un canvi d’actitud.

D’altra banda, pel que fa a les publicacions dela Xarxa de Parcs, els informadors comenten que:• El desplegable de la Xarxa generalment s’utilitzapoc, bàsicament tan sols per indicar alguna cosaespecífica.• Les guies d’itineraris, d’equipaments d’edu cacióambiental i ús públic de la XPN són molt aprecia-des i han atret molta gent. Tot i així hi ha alguns can-vis que es podrien fer, com, per exemple, inclourealguns itineraris que no hi figuren o treure’n d’altresque en canvi hi figuren i encara no estan senyalit-zats. A més, amb la revisió de la guia d’equipamentsd’educació ambiental i ús públic de la XPN, s’hadetectat que hi ha equipaments que surten i que noestan actius i d’altres que no hi figuren i que estanen ple funcionament.

En un segon pla es deixen les publicacionsd’altres parcs de la Xarxa, i els entrevistats comen-ten que:• Els usuaris no demanen publicacions d’altresparcs llunyans excepte en alguns casos concrets:al Punt d’Informació de Sant Cebrià de Vallalta, perexemple, els agradaria tenir fullets i publicacionsamb els mapes d’altres parcs propers i al Puntd’Informació del Mercat de Dosrius alguna vegadaels han demanat informacions sobre el Parc de laSerralada de Marina i de la Serralada Litoral i delMontseny.• Per contra, els seria interessant tenir com arecurs la informació específica de tots els equipa-ments del parc, d’altres parcs de la XPN, properso que hi desenvolupen activitats semblants.

D’altra banda, hi ha fullets que no són tan atrac-tius, que tenen molta lletra i poca imatge gràfica obé que es repeteixen: per exemple, els encarta-ments (prevenció d’incendi, circulació mo -toritzada, recollida de bolets i castanyes) tenen,segons els informadors, un disseny i una texturapoc estimulant i eficaç.

Pel que fa a les publicacions d’altres procedèn-cies, és rellevant que tots els centres i punts d’infor -mació tenen fullets i publicacions suficients dels

concessionaris, dels ajuntaments, del Departa-ment de Turisme de la Diputació i d’altres empre-ses privades (restaurants, allotjaments rurals, turis-me actiu...). I, a més, es recull que:• Els fullets de Turisme de la Diba (per exemple,el Maresme) són molt útils als informadors, jaque tenen plànols i etapes significatives de lazona.• La Guia de turisme 2007 de la Diba promouactivitats (per exemple, quads), que poden consi-derar-se agressives per al medi, i que per aquestmotiu és considerada pels informadors poc ade-quada per a un espai protegit.

Un problema que tenen tots és l’exposició detot aquest material informatiu. Manca un mobilia-ri de visualització que sigui pràctic i que tingui unaimatge del parc, ja que en aquest moment hi hauna gran diversitat de models d’expositors.

Pel que fa a propostes concretes:• Cal buscar mecanismes de distribució de lesedicions per tal que arribin amb rapidesa als equi-paments. • Seria bo millorar l’atractiu global (en el dissenyo el format) d’algunes publicacions per tal d’acon -seguir la funció comunicativa estratègica que hande tenir: se suggereix, per exemple, tenir menys lle-tra i més imatge gràfica o bé refondre alguns fulletsen altres...• Cal editar el fulletó d’itineraris en diferents llen-gües per tal d’ordenar millor els estocs i malbara-tar menys còpies.• Cal tenir, com a recurs, la informació específicade tots els equipaments del parc.• Cal plantejar més audiovisuals i exposicions,actualitzar-ne alguns i potenciar-los segons elsvalors que es vulguin transmetre i el públic alqual s’adrecen (o els tipus de visitants), per tal desensibilitzar, provocar la reflexió i un canvi d’ac -tituds.• Cal potenciar els valors naturals i culturals en elscontinguts de les publicacions, atès que genereninterès per part del visitant.• Cal buscar una manera per tal de tenir els fulletsa la vista, però no a la mà, i poder ajudar l’usuaria trobar-hi el que busca.• Cal avançar en un disseny homogeni dels des-plegables dels parcs, aclarir-ne la informació i expli-car aquells equipaments que tenen una funciód’informació, atès que es tracta de la publicacióbàsica de comunicació amb els usuaris.• Cal revisar la guia d’equipaments d’educacióambiental i d’ús públic de la XPN incloent-hi totsels centres i punts que explícitament tenen una



funció d’informació i facilitant la recerca d’infor ma -ció a l’usuari.• Al Centre d’Informació de Sant Cebrià de Vallal-ta proposen fer col·leccionables del parc amb iti-neraris.• Seria interessant que les biblioteques i biblio -busos tinguessin informació del parc.

Freqüentació dels equipaments

Al Parc del Montnegre i el Corredor seria bo con-solidar i millorar l’oferta actual d’equipaments iserveis d’ús públic i incrementar el nombre rela-tiu d’usuaris que utilitzin els equipaments d’infor -mació, ja que s’ha detectat que aquests atreuenuna proporció petita de visitants que passa pelparc la qual cosa limita la seva capacitat per trans-metre missatges a un nombre màxim de visitantsdel parc.

Consideren important donar a conèixer mésels equipaments i serveis que s’ofereixen, lesmateixes exposicions i els audiovisuals, peròtambé fer-ne de nous i organitzar més actuacionsper atreure l’atenció de la gent. Comenten que, perexemple, el fet de tenir, audiovisuals, amb entra-da subjecta a tarifa, descoratja les famílies i elsjoves a passar per l’equipament o a quedar-s’hiquan passen. Es produeix d’aquesta manera unainfrautilització del recurs.

D’altra banda, els visitants que passen pelsequipaments es fixen en un «registre de consul-tes i atencions» (que el 89% dels punts i centresdel parc tenen). La majoria, segons els informa-dors, són gent jove (18-30 anys) i famílies de forales poblacions on hi ha els centres i punts d’in -formació.

De visitants locals, és curiós que se’n registrendues tipologies: • Els qui no saben res del parc tot i que hi viuen.• Els qui ja coneixen el seu parc i busquen al tresinformacions més concretes.

Es reben pocs estrangers, però, cada cop n’hiha més d’interessats pels GR. Tampoc no hi hagaires persones que arribin de la resta de la penín-sula, que solen triar períodes de vacances. Totsestan interessats a fer excursions i ciclis me; i n’hiha molts, fins i tot massa, que hi arriben ambquads.

Pel que fa a la temporada de major utilitzaciódel servei d’informació, a partir del mes de maigcomença a augmentar l’afluència de visitants, i unaltre període de molta freqüentació és la tardor.

Sempre en aquesta línia es registren molts sug-geriments de visitants (molts d’ells estrangers)que, al no tenir cotxe, no poden anar als parcs dela Xarxa amb transport públic i demanen que se’nposi. D’altra banda, cal observar, també, que lamanca d’aquest servei públic repercuteix en elmateix equilibri de les àrees protegides, quan elsaparcaments existents depassen la seva capaci-tat en els moments de més afluència i, a més, nogaranteixen la qualitat de la visita.

I com que s’ha detectat que el 89% dels cen-tres i punts d’informació del Parc del Montnegre iel Corredor no tenen mitjans d’informació i divul-gació propis dels serveis que s’hi ofereixen, esproposa reflexionar-hi, aprofitant l’exemple de CanPica (www.canpica.com), on es promouen les acti-vitats del Centre d’Informació d’Hortsavinyà.

Se suggereix, a més, millorar l’atractiu globald’aquests equipaments i incrementar-ne la promo-ció, sempre que la seva capacitat d’acollida hopermeti. N’hi hauria prou, per exemple, trobarpetits elements d’atracció, com ha fet el Centred’Informació d’Arenys de Munt, on hi ha gent quehi va expressament per buscar-hi els pòstersd’ocells que han editat.

Identitat visual i comunicació amb l’entorn

La XPN compta parcialment amb elements decomunicació que permeten la seva identificació coma conjunt i de manera individualitzada per a cadaparc: una imatge gràfica, publicacions, pàgina web,senyalització, i un ampli nombre d’equipaments (mésde noranta edificacions i més de cinquanta itinera-ris senyalitzats). Tanmateix, aquesta identificacióamb la xarxa de parcs o amb cada un dels parcsno ha transcendit gaire més enllà d’aquesta acciópública i té, per tant, una feble implantació.

Del treball de camp es constata la mancad’una imatge homogènia, ja sigui pel que fa alparc o per a la xarxa, des del mobiliari, els expo-sitors, la manera d’exposar, l’edificació i, fins i tot,pel que fa a la metodologia de recepció delsinformadors.

Des de les visites, les entrevistes i les conver-ses mantingudes en els equipaments d’informacióde la XPN, ha sorgit que seria interessant i poten-cialment molt efectiu que els equipaments dispo-sin d’una identitat visual pròpia que permeti unaidentificació del parc i/o de la Xarxa de Parcs enla seva pròpia estructura i en totes les actuacions



que s’organitzen o promouen. En aquesta direc-ció, un bon exemple el proporciona el Parc delMontnegre i el Corredor, l’únic de la Xarxa que téuna uniformitat i homogeneïtat en el mobiliarid’atenció al públic, els colors, els materials i l’estil,sempre tenint en compte la necessitat d’espais pera cada equipament.

I això té molt de mèrit, sobretot perquè norepresenta el resultat de cap planificació escri-ta, sinó de la intuïció i la pròpia iniciativa delparc. D’altra banda, es pensa que aquest pot ser-vir d’exemple per a tots els altres parcs i trans-formar-se en una eina molt útil per a la redacciód’un manual de mobiliari, dotacions, aplicacionsgràfiques, etc., que contingui una descripció iuna explicació del que hauria de tenir un equipa-ment.

Es posa en relleu la falta d’imatge i claredat enels equipaments d’informació i sobretot en elsquioscs i casetes: quan els visitants els veuen, noentenen ben bé què són i què hi ha en l’equi -pament. En altres equipaments (al Centre d’Infor -mació d’Arenys de Munt) la gent del poble no sapque hi ha un Centre d’Informació del parc delMontnegre. Els quioscs, solament se’ls pot iden-tificar amb el Cercle d’Amics dels Parcs, perquèno hi ha cap referència que identifiqui el puntd’informació. El resultat és que molt sovint els visi-tants, per desconeixement, no s’apropen als puntsi, per tant, aprofiten poc aquest servei.

D’altra banda, sempre pel que fa a la imatge eslamenta la manca d’expositors funcionals en elsquals es pugui organitzar la gran quantitat d’edi -cions. Se suggereix pensar en un disseny comúde la XPN, tenint en compte l’estructura arquitec-tònica dels equipaments d’informació, la granquantitat d’edicions i la possibilitat de vendre pro-ductes de marxandatge.

A més, hi ha equipaments en els quals man-quen taules, bancs i prestatgeries pràctics, si tenimen compte els llocs i el públic (gent gran...), onestan ubicats (edificis del patrimoni arquitectò-nic...) i les seves necessitats.

Tant els informadors com els suggeriments delsvisitants remarquen la manca de contenidors debrossa. Comenten que n’hi ha pocs i que sónpetits, que no es fa bé la recollida selectiva, queno la recullen i que hi ha animals al voltant de lesescombraries, amb la qual cosa es dóna una malaimatge del parc.

Un altre element que s’ha detectat sobre lesrelacions amb l’entorn ha estat la manca de

mecanismes de comunicació estables entre elsequipaments d’informació i les entitats, organitza-cions i institucions vinculades a la gestió de l’espaiprotegit.

Els equipaments d’informació podrien arribara assolir resultats molt més grans si aconse-guissin treballar conjuntament, també entre ells,complementant i sumant esforços al servei delsmateixos objectius comuns. Aquest fet els aju-daria, a més, a millorar l’atractiu global, a dife-renciar-se entre ells i a atraure més públic per tald’aprofitar plenament la seva posició (funció)estratègica.

Finalment, tot sembla indicar que tothom téprou assumit que treballar en xarxa no vol dir úni-cament controlar i tutelar: cal crear complicitatsi fer evidents els beneficis comuns que el treballen xarxa pot aportar a totes les parts implicades enel projecte. En aquest sentit, és bàsic comptar ambels canals de comunicació adequats. No es trac-ta d’informar, cal comunicar.

Així s’aprofitaria i optimitzaria la posició (fun-ció) estratègica dels centres i punts d’informació,per tal d’aconseguir que els visitants passin perl’equipament i potenciar, a més a més, la cons-tant motivació dels informadors cap a la sevafeina, la qual cosa es traduiria en una major qua-litat del servei.

S’insisteix, també, en el fet que s’hauria de tre-ballar en el tema del feedback (per exemple, alretorn de resultats), per tal de produir reforçospositius molt útils a l’hora d’estimular la participa-ció i el treball cooperatiu, facilitant així la captacióde les noves propostes a partir de situacionsobservades, d’experiències...

En aquesta línia es comenta que caldria anartreballant un apropament de perspectives entregestors dels equipaments, gestors d’espais pro-tegits i l’Administració local, a partir de la filosofiade conservació-gaudi, en la qual haurien de coin-cidir tots, perquè moltes vegades, sobretot en elscasos dels concessionaris, es tenen velocitats i exi-gències diferents, la qual cosa frena molt el des-envolupament de noves propostes i el ple aprofi-tament de totes les sinergies.

Bibliografia

Manual de Evaluación del papel que cumplenlos equipamientos de uso público en los espaciosnaturales protegidos. Europarc España, 2006.




Resum

Les serres del Montnegre i el Corredor són un terri-tori marcadament forestal i amb un elevat risc d’in -cendi. Per aquest motiu, s’ha considerat necessaridur a terme una planificació en matèria de prevencióque permeti la màxima eficàcia.

El pla que s’ha dissenyat parteix de l’anàlisi delmedi i dels factors que cal tenir presents amb rela-ció a la prevenció d’incendis.També s’han tingut encompte els plans i les estratègies del conjunt d’agentsque concorren al territori.

S’ha determinat la infraestructura mínima neces-sària en matèria de prevenció i extinció d’incendis,amb la voluntat de garantir la seva estabilitat i aixípoder assolir la protecció del medi sense perjudicid’aquelles infraestructures que es puguin considerarnecessàries en altres escales de planejament. El platé una vigència de deu anys i preveu una inversió totald’1.442.070 euros.

Paraules clauIncendi, forestal, prevenció, infraestructures, planifi-cació

Summary

The infrastructure and fire prevention masterplan in Montnegre i el Corredor parkThe mountain range of Montnegre and the Corredoris a markedly forested area with a high risk of fire. Forthis reason, planning was considered necessary in thefield of prevention to optimise efficiency.

The plan designed is based on analysis of theenvironment and the factors that should be borne inmind as regards fire prevention. Plans and strategiesfrom the set of agents coinciding in the area were alsotaken into consideration.

The minimum infrastructure required for fire pre-vention and extinction was determined with a readi-ness to guarantee its stability and thereby achieveenvironmental protection notwithstanding the infra -structure that can be considered necessary in otherfields of planning. It constitutes a ten-year plan andforecasts a total investment of 1,442,070 euros.

KeywordsFire, forest, prevention, infrastructure, planning

Resumen

El plan director de infraestructuras de preven -ción de incendios del Montnegre y el CorredorLas sierras del Montnegre y el Corredor son un terri-torio ocupado predominantemente por bosques, conun elevado riesgo de incendio forestal. Por este moti-vo, se ha considerado necesario instrumentar unaplanificación en materia de prevención de incendiosque permita la máxima eficacia.

El plan que se ha diseñado parte del análisis delmedio y de los factores que hay que tener presentesen relación con la prevención de incendios. Tambiénse han tenido en cuenta los planes y las estrategias delconjunto de agentes que concurren en el territorio.

Se ha determinado la infraestructura mínima nece-saria en materia de prevención y extinción de incen-dios, con la voluntad de garantizar su estabilidad yasí poder conseguir la protección del medio sin per-juicio de aquellas infraestructuras que se puedanconsiderar necesarias en otras escalas de planea-miento. El plan tiene una vigencia de diez años yprevé una inversión total de 1.442.070 euros.

Palabras claveIncendio, forestal, prevención, infraestructuras, pla-nificación

El pla directord’infraestructures deprevenció d’incendisdel Montnegre i elCorredor

Antoni Bombí i Jordi Jürgens Oficina Tècnica de Parcs Naturals.Diputació de Barcelona


Introducció

Les serres del Montnegre i el Corredor són un terri-tori marcadament forestal amb un elevat riscd’incendi. Per aquest motiu, l’Oficina Tècnica deParcs Naturals de la Diputació de Barcelona, ensgestor del Parc del Montnegre i el Corredor, ha con-siderat necessari dur a terme una planificació enmatèria de prevenció d’incendis que permeti lamàxima eficàcia en la lluita contra els focs fo restals.

El Pla director d’infraestructures de prevenciód’incendis (PDIPI) del Montnegre i el Corredor volser una proposta coherent amb la resta d’estra -tègies en prevenció d’incendis que se solapen enaquest territori. El pla parteix d’una reflexió prèviaamb relació a la prevenció d’incendis en el contextdel Montnegre i el Corredor, duta a terme tenint encompte altres plans d’àmbit territorial distint (Plansmunicipals de prevenció d’incendis redactats perl’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’IncendisForestals de la Diputació de Barcelona, Perímetrede Protecció Prioritària del Montnegre i el Corre-dor redactat pel Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunya, actua-cions del cos de bombers...).

A partir d’aquesta reflexió, el PDIPI es proposaestablir la infraestructura mínima necessària enmatèria de prevenció i extinció d’incendis, a esca-la del Montnegre i el Corredor, amb la voluntat degarantir la seva estabilitat i així poder assolir laprotecció del medi en aquest sector, sense perju-dici d’aquelles infraestructures que es puguin con-siderar necessàries en altres escales de planeja-ment. Per tant, aquest pla vol determinar quinessón les actuacions prioritàries que cal dur a terme,així com establir el seu termini d’execució. Aquestpla serà complementari al de vigilància d’estiu quel’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputa-ció de Barcelona desenvolupa anualment.

Àmbit territorial

En la redacció del PDIPI s’han tingut presents unasèrie de factors que aconsellen definir un àmbitterritorial més ampli que el mateix límit del parc.Són els següents:• la unitat geogràfica i ambiental que constituei-xen les serres del Montnegre i el Corredor• les possibles ampliacions del parc• el fet que la majoria dels incendis que afecten elparc tenen el seu origen fora dels seus límits• l’efecte barrera del llit fluvial de la Tordera i de les

vies de transport (autopistes i autovies) que envol-ten el Montnegre i el Corredor.

L’àmbit escollit, d’unes 35.000 hectàrees desuperfície, afecta vint municipis (els tretze munici-pis del parc més set municipis sense terme dinsl’espai protegit) i se situa entre la plana del Vallèsi la plana al·luvial del Maresme, des del riu Torde-ra fins a la riera d’Argentona. Les referències geo-gràfiques concretes que delimiten el pla són repre-sentades en la figura 1.

Descripció del medi

Prèviament a l’elaboració del pla s’ha fet una anàli -si del medi pel que fa al relleu, el clima i la vegetació.

Quant al relleu, per efecte de les característi-ques dels materials dominants, de les sacsejadestectòniques i sobretot per l’erosió s’ha configuratuna morfologia lineal paral·lela a la línia de la costa,bastant homogènia i formada per una successióde fons de vall i carenes que prolonguen en unescertes direccions dominants. Es poden distingirunes crestes més agudes, originades per lesroques esquistoses més resistents a l’erosió,característiques dels vessants del Montnegre; iunes altres més arrodonides i suaus, pròpies de lapart granítica del Corredor.

A causa a l’orografia i la presència del mar, elclima no presenta unes característiques homogè-nies. Així es poden distingir dues zones climàtiquesforça ben definides: la zona costanera (vessantsorientats al mar) de clima subhumit variant sec,mesotèrmic de caràcter marítim, i la zona interior(vessant cap a la plana de Vallès) de clima sub -humit variant humit, mesotèrmic de caràcter lleu-gerament continental.

Pel que fa a la vegetació, les serres del Mont-negre i el Corredor presenten un caràcter marca-dament forestal. Dins l’àmbit del parc, el 95,5%del territori és cobert per boscos. Dins l’àmbit delPDIPI, aquest percentatge se situa prop del 80%,que segueix essent un valor molt alt que posa demanifest el domini del bosc.

El tipus de vegetació més abundant a la majorpart de la superfície forestal de les serres estàconstituïda per l’alzinar litoral (Quercus ilex), lasureda (Quercus suber) i la pineda de pi pinyer(Pinus pinea), amb un sotabosc abundant moltinflamable format en bona part per espècies de lesbrolles silicícoles d’estepes i brucs. Els models decombustibilitat de les estructures forestals mésesteses al Montnegre i el Corredor es caracterit-



zen per la notable continuïtat vertical i horitzontaldel combustible, la qual cosa determina un tipusd’incendis de molta intensitat i d’alta velocitat depropagació. En alguns indrets on les pinedes sónadultes es generen uns models de combustiblediferents. Aquests models es caracteritzen per laseva continuïtat horitzontal entre les capçadesdels arbres, però sense continuïtat vertical entrel’estrat arbustiu i l’arbori, la qual cosa fa que elsfocs es propaguin per la fullaraca i el matoll.

La presència de camps agrícoles a l’àrea peri-fèrica (cosa que facilita la delimitació de la unitat)i a l’interior contribueixen notablement al trenca-ment de la continuïtat del combustible, com ho fatambé la presència de nombroses urbanitzacions,en aquest cas, però, amb el consegüent augmentdel risc inherent a aquest tipus d’urbanisme.

Localització i evolució dels incendis

L’anàlisi de l’evolució dels incendis forestals s’hafet a partir de les dades del període 1987-2005(fig. 2). En aquest període la superfície total crema-da ha estat de 505,7 hectàrees en un total de 249incendis. Per tant, la mitjana d’incendis i de super-

fície cremada per any és de 26 hectàrees dinsl’àmbit del pla. Únicament en vuit incendis s’hancremat més de 10 hectàrees, quatre dels quals esvan produir l’any 1994. L’any 1994 també va serel pitjor del període quant a superfície cremada(215,5 hectàrees) i quan va tenir lloc l’incendi demajors proporcions del període amb 75,8 hectà-rees cremades (Palafolls, 11.08.94).

Amb relació a la causalitat, més de la tercerapart dels incendis que hi va haver en aquest perío -de tenen una causa desconeguda. Un 29% delsincendis s’han originat per negligències (fuma-dors, cremes agrícoles, treballs forestals, etc.). Elsincendis intencionats han cremat 232,7 hectàre-es, el 46% de la superfície cremada en aquestperíode, i són l’origen del 20% dels incendis.

La zona amb un nombre més elevat d’incendiscorrespon al sector nord-oriental (municipis de Fo -gars de la Selva, Tordera i Calella). Els mesos dejuliol i agost són el període de major risc d’incendiforestal. D’altra banda, els mesos de març, abril,maig i, sobretot, juny i setembre es poden produirincendis forestals, principalment quan la pluviome-tria és inferior a l’habitual. Finalment, cal destacarque, a partir de l’any 1995 i fins aquest moment,la superfície cremada s’ha reduït força si es com-para amb la resta del període d’estudi.


Figura 1. Infraestructures viàries que envolten el Parc del Montnegre i el Corredor.

Límit Referència geogràfica

nord autopista AP-7

est riu Tordera

sud autopista C-32

sud-oest autovia C-60carretera C-1415


Planificació de mesures de prevenció

Per tal de poder assolir els objectius i finalitats delPDIPI s’han seguit els criteris següents:• Aconseguir una compartimentació adequadadel territori mitjançant el manteniment de frangesde baixa combustibilitat per tal d’evitar que elsincendis, en la major part de les situacions de risc,no puguin esdevenir el que s’anomena gransincendis, és a dir que no puguin cremar granssuperfícies contínues.• Establir una xarxa bàsica de camins que garan-teixi l’accés sense dificultats dels mitjans terrestresde lluita contra incendis (0,006 quilòmetres perhectàrea).• Garantir una mínima disponibilitat d’aigua queeviti un excessiu desplaçament dels mitjans aerisi terrestres (distància màxima de 5 quilòmetres).• Garantir una cobertura visual del territori quepermeti detectar amb la major rapidesa possiblel’inici d’un incendi forestal (80% de cobertura).

Tenint en compte aquests criteris bàsics s’handeterminat quatre tipus de mesures que calprendre: – creació de franges de baixa combustibilitat– definició de la xarxa viària de prevenció d’in -

cendis– establiment de punts d’aigua– instal·lació de torres de guaita.

Franges de baixa combustibilitat

La silvicultura preventiva té com a finalitat lacreació d’una discontinuïtat horitzontal i verticalen la vegetació. Els treballs de silvicultura pre-ventiva previstos en el PDIPI volen garantir elmanteniment d’una xarxa de franges de baixacombustibilitat que, en primer lloc, facilitin lestasques d’extinció amb la màxima seguretat pera les persones i, en segon lloc, que contribuei-xin, en la majoria de situacions de risc, a lacom partimentació del territori en cel·les. Peraquesta raó cal que les franges permetin l’atacdirecte del foc amb comoditat, per la qual cosas’han de situar preferentment a banda i bandade pistes de la xarxa bàsica que transcor rin percarenes.

L’amplada d’aquestes franges dependrà de latopografia de l’indret i serà de fins a un màxim de50 metres (25 metres a ambdues bandes delcamí), on s’estassarà tot el sotabosc i tots elsarbres dominats mitjançant una aclarida mixtaforta. L’aclarida alta serà selectiva, i la densitatfinal dels peus dependrà de l’edat del torn de lamassa, la qualitat d’estació i de l’espècie, sensereduir el recobriment per sota del 50%. En l’estatideal de la massa la distància entre les capça-des dels arbres tendirà a no ser inferior a cincmetres dins de la franja i a vuit metres amb elsarbres situats fora, per evitar la propagació del foc

Figura 2. Evolució del nombre d’incendis i superfície cremada (1987-2005).

30

25

20

15

10

5

01987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Nombre d’incendis Superfície cremada

250

200

150

100

50

0



pels efectes de la radiació. En cas que es creguésnecessari es podria proposar la tallada d’algunpeu situat fora de la franja per tal de garantir unadistribució més òptima dels peus.

Amb la finalitat de reduir el rebrot del sotaboscdins de la franja, es proposa afavorir espèciesmenys piròfiles i que ombregin bé el sòl (alzina,alzina surera, roure, cirerer, etc.). Tots els arbress’esporgaran fins a un terç de la seva alçadaamb un màxim de cinc metres. D’acord amb allòque estableix el Decret 64/1995, les restes es tri-turaran, se’n reduirà la mida fins a un màxim dequaranta centímetres, i s’escamparan de mane-ra homogènia de tal manera que el gruix nosobrepassi els vint centímetres.

Anualment aquestes franges es pasturaranamb la finalitat d’eliminar el rebrot del sotabosc.Si aquest tractament no fos possible, es proce-dirà a la seva estassada amb mitjans mecànicscada cinc anys. Un cop l’estrat arbori assoleixi latangència de capçades es tornarà a aclarir mit-jançant una aclarida selectiva.

Atesa la importància dels costos de mante-niment que cal assumir de manera ineludibleper assegurar la permanent funcionalitat de lesfranges, s’ha optat per reduir la proposta tècni-ca inicial que era molt més ambiciosa però inas-solible econòmicament des del parc. Així, elcompromís del parc pel que fa a franges debaixa combustibilitat es limita al mantenimentdels 34,7 quilòmetres de la franja carenera quecoincideixen amb el Perímetre de protecció prio-ritària dissenyat pel DMAH de la Generalitat deCatalunya.

A finals del 2007, ja s’han fet els treballs decrea ció d’uns 20 quilòmetres de franja. Desprésd’haver finalitzat pràcticament al sector del Corre-dor, s’espera completar en pocs anys la franjaprevista al Montnegre amb recursos econòmicsextraordinaris, com els que està aportant el con-veni entre l’Obra Social de la Caixa i la Diputacióde Barcelona per a projectes dirigits a la conser-vació. Tanmateix, el DMAH té previst executarnous trams de franja carenera en el sector de Coll-sacreu i cal Paraire. El compromís inherent al PDIPIno preveu cap aportació econòmica per a treballsforestals de creació de franges. En canvi, s’hanplanificat per sectors (cinc sectors de set quilòme-tres cada un) els treballs de manteniment que cal-drà dur a terme cada any si no es pot garantir unpasturatge continuat.

Xarxa viària bàsica de prevenciód’incendis

La xarxa viària bàsica s’ha definit tenint en comp-te el que estableixen els diferents plans munici-pals de prevenció de l’àmbit del present pla. Esdistingeix entre xarxa viària principal, que té unalongitud de 86 quilòmetres de camins principals(82,5 quilòmetres dins el parc) i xarxa viàriasecundària, formada per 131 quilòmetres decamins secundaris (106 quilòmetres dins el parc).La xarxa viària principal coincideix bàsicamentamb la xarxa viària principal d’ús públic del parc,mentre que la xarxa viària secundària està cons-tituïda per camins que delimiten cel·les de 200 a300 hectàrees.

Quant a les característiques geomètriques, seseguiran els criteris tècnics recollits en la publica-ció Arranjament de pistes forestals, editada perl’OTPMIF (2a ed., 2006). Així, el pendent longitu-dinal del camí no superarà el 8%, tret de casospuntuals, i tindrà una amplada de 3,5 a 4 metres.Cada 500 metres s’aconsella que presentin uncreuador de cinc o sis metres d’amplada quepermeti la circulació de dos vehicles de bomberso un girador. La secció de servei serà la corres-ponent a l’amplada de la plataforma més duesvoreres sense vegetació (d’1 a 1,5 metres d’am -plada) a banda i banda del camí.

El PDIPI inclou la realització d’un repàs anualdels 82,6 quilòmetres de xarxa viària principalssituats dins el parc i el manteniment bianual dels106 quilòmetres de xarxa secundària (52 quilòme-tres per any). Hi ha previst el manteniment de lavorada sense vegetació de tots aquests vials cadados anys.

Punts d’aigua

L’objectiu del pla és dotar-se d’un mínim de puntsd’aigua per tal de lluitar amb eficàcia contra els in -cendis forestals. A escala del Montnegre i el Co r -redor s’ha considerat que el PDIPI haurà degarantir als helicòpters bombarders la disponibi-litat d’aigua en qualsevol moment. Pel que fa apunts d’aigua per a mitjans terrestres es conside-ra que els existents són suficients i que el seumanteniment i la seva funcionalitat s’ha de resol-dre a una escala més local.

El criteri que s’ha seguit per determinar lesnecessitats i millorar l’eficàcia dels mitjans aerisd’extinció, ha estat el de garantir la disponibilitat



d’aigua a una distància màxima de 5 quilòmetres.A tal efecte s’han ubicat sobre cartografia elsdipòsits per a helicòpter que la Generalitat deCatalu nya va instal·lar dins de l’àmbit del pla id’altres punts amb garantia de funcionalitat. Pertal de detectar aquelles zones on encara mancaaquest tipus d’infraestructura, s’han marcat cer-cles de cinc quilòmetres de radi centrats sobrecadascun dels dipòsits. El resultat indica la con-veniència d’ubicar un nou dipòsit a la zona delCorredor (entre Dosrius i Mataró) la instal·laciódel qual està planificada al PDIPI.

Torres de guaita

Actualment a la zona del Montnegre i el Corre-dor hi ha un total de vuit punts de guaita, delsquals tres són utilitzats per personal contractatper la Generalitat de Catalunya i la resta per per-sonal del Pla de vigilància d’estiu del Parc delMontnegre i el Corredor.

Per poder analitzar la necessitat d’augmentarel nombre de punts de guaita i decidir les ubica-cions més idònies, s’han estudiat, mitjançantuna simulació per ordinador, les conques visualsdels diferents punts de guaita considerant un

radi de visió de 7,5 quilòmetres. El resultatd’aquest estudi posa de manifest que la cober-tura visual actual es pot considerar com a satis-factòria atès que es cobreix el 80% de l’àmbitd’aquest pla.

Per aquesta raó, i tenint en compte que du -rant la campanya de vigilància d’estiu es con-tracta personal que duu a terme tasques devigilància mòbil que cobreixen en els seus reco-rreguts les zones d’ombra, es decideix no incre-mentar el nombre de punts de guaita però símillorar les condicions del lloc de treball delsguaites ubicats a Llinars del Vallès, Pineda deMar, Fogars de la Selva i Mataró. Amb aquestafinalitat es pro posa instal·lar quatre torres de vigi-lància construïdes íntegrament amb fusta de pitractada. La torre estàndard constarà d’una es -tructura d’elevació de tres metres i una caseta de2,5 x 2 metres.

Durant l’any 2007, s’ha completat la ins-tal·lació de les torres de Sanata a Llinars delVallès (fig. 3) i del turó d’Onofre Arnau a Mataró,que ja seran plenament operatives durant la cam-panya del 2008.

Vigència, resum i valoracióeconòmica

Amb relació a l’execució de les actuacions esmen-tades, s’estableix una vigència de deu anys, demanera que aquestes, si se segueixen conside-rant necessàries efectives i eficients, es repetiranen el mateix ordre (taula 1) a partir de l’onzè any.El PDIPI preveu una inversió d’1.442.070 eurosdestinats a: • Manteniment de 34,6 quilòmetres de franja debaixa combustibilitat (en total 173,4 hectàrees)dins del Parc del Montnegre i el Corredor, mitjan-çant pastura continuada o estassada pe riòdicacom a mínim cada cinc anys (34,6 hectàrees perany, equivalent a 6,9 quilòmetres per any).• Arranjament d’aquells trams de la xarxa viàriabàsica del parc considerats com a xarxa viària deprevenció d’incendis principal (82,5 quilòmetres,arranjament anual) i secundària (106,2 quilòme-tres, arranjament biennal). S’inclou el mante -niment dels marges en una amplada mínimad’1,5 metres.• Instal·lació d’un punt d’aigua per a helicòptersa la zona del Corredor (municipi de Dosrius).• Adequació de quatre punts de guaita utilitzatsen el Pla de vigilància i prevenció d’incendis fores-

Figura 3. Torre de guaita de Sanata (Llinars del Vallès)instal·lada l’any 2007.



tals del parc (Mataró, Llinars del Vallès, Fogars dela Selva i Pineda de Mar).

Les actuacions previstes en el present Pladirector d’infraestructures de prevenció d’incendisdel Mont negre i el Corredor s’han planificat teninten compte les estratègies dissenyades en aques-ta matèria per les diferents administracions que

con cor ren competencialment sobre aquest espai.Els serveis tècnics del Parc del Montnegre i el Corredor vetllaran per la coordinació entre aquestpla director i les actuacions previstes i les que esproposin en un futur per part de les diferentsadministracions.


Taula 1. Valoració econòmica per anys

Any Actuacions Preu Amidament Importunitari

1r Arranjament dels camins de la xarxa viària principal i dels seus marges 800 82,52 66.016,00

1r Arranjament dels camins de la xarxa viària secundària i dels seus marges 600 53,36 32.016,00

1r Instal·lació d’una torre de vigilància 28.000 2 56.000,00

1r Manteniment de franja de baixa combustibilitat 6.000 6,93 41.580,00

Total 195.612,00

2n Arranjament dels camins de la xarxa viària principal 600 82,52 49.512,00

2n Arranjament dels camins de la xarxa viària secundària i dels seus marges 600 52,85 31.710,00

2n Instal·lació d’una torre de vigilància 28.000 1 28.000,00

2n Manteniment de franja de baixa combustibilitat 6.000 6,93 41.580,00

Total 150.802,00

3r Arranjament dels camins de la xarxa viària principal i dels seus marges 800 82,52 66.016,00

3r Arranjament dels camins de la xarxa viària secundària i dels seus marges 600 53,36 32.016,00

3r Instal·lació d’un punt d’aigua de 450 m3 18.000 1 18.000,00

3r Manteniment de franja de baixa combustibilitat 6.000 6,93 41.580,00

Total 157.612,00

4t Arranjament dels camins de la xarxa viària principal 600 82,52 49.512,00

4t Arranjament dels camins de la xarxa viària secundària i dels seus marges 600 52,85 31.710,00

4t Instal·lació d’una torre de vigilància 28.000 1 28.000,00

4t Manteniment de franja de baixa combustibilitat 6.000 6,93 41.580,00

Total 150.802,00

5è Arranjament dels camins de la xarxa viària principal i dels seus marges 800 82,52 66.016,00

5è Arranjament dels camins de la xarxa viària secundària i dels seus marges 600 53,36 32.016,00

5è Manteniment de franja de baixa combustibilitat 6.000 6,93 41.580,00

Total 139.612,00

6è Arranjament dels camins de la xarxa viària principal 600 82,52 49.512,00



Total 122.802,00




Total 139.612,00

(Continua a la pàgina següent)






Total 122.802,00




Total 139.612,00




Total 122.802,00

Inversió total en 10 anys 1.442.070,00

(Continuació)



Resum

Dues-centes hores a cavall donen per molt, donenper recórrer 1.453 quilòmetres de camins, pistes icorriols. Això és el que hem fet en els 53 serveis dela prova pilot de Vigilància forestal a cavall els darrersdos anys al terme municipal d’Alella, al Parc de laSerralada Litoral.

Aquest servei pioner és ecològic, eficaç, atractiui econòmic. Els nostres objectius són la custòdia delpatrimoni natural del parc; la informació i sensibilitza-ció dels usuaris del parc; el control d’instal·lacions imaterial i de l’estat dels camins; la revisió del nivelldels dipòsits d’aigua; el seguiment per a la protec-ció de les espècies de fauna i flora; el control del com-portament dels vehicles de motor i pacificació deltrànsit; el suport en campanyes i activitats d’educacióambiental, i la detecció d’abocaments i d’accionsque puguin suposar un perill d’incendi.

Paraules clauVigilància forestal, cavall, custòdia

Resumen

Prueba piloto de vigilancia forestal a caballoen el término de Alella, parque de la SerraladaLitoralDoscientas horas a caballo dan para mucho, dan pararecorrer 1.453 kilómetros de caminos, pistas y sende-ros. Es lo que hemos hecho en los 53 servicios de laprueba piloto de Vigilancia forestal a caballo llevadosa cabo en los últimos dos años en el término munici-pal de Alella, en el parque de la Serralada Litoral.

Este servicio es ecológico, eficaz, atractivo yeconómico. Nuestros objetivos son la custodia delpatrimonio natural del parque; la información y sen-sibilización de los usuarios del parque; el control delas instalaciones, el material y el estado de los cami-nos; la revisión del nivel de los depósitos de agua; elseguimiento para la protección de las especies de laflora y la fauna; el control del comportamiento de losvehículos motorizados y la pacificación del tránsito;el apoyo en campañas y actividades de educaciónambiental, y la detección de vertidos y de accionesque puedan suponer un peligro de incendio.

Palabras claveVigilancia forestal, caballo, custodia

Summary

Pilot initiative involving forest surveillance onhorseback in the municipality of Alella,Serralada Litoral parkTwo hundred hours on horseback makes for quite adistance to cover, i.e. 1,453 kilometres of paths, trailsand tracks. This is the distance covered in the 53services of the pilot initiative concerning forest surveil -lance on horseback in the last two years in the munic-ipality of Alella within Serralada Litoral park.

This pioneering service is ecological, effective,attractive and affordable. Our objectives include safe-guarding the park’s natural heritage; providing infor-mation and raising the awareness of park users; man-aging the facilities, material and condition of the trails;controlling the level of reservoirs; engaging in moni-toring to foster the protection of flora and fauna;managing traffic behaviour and reducing the volumeof traffic; supporting environmental education andactivity campaigns; and detecting dumping and ac -t ions which could pose a fire risk.

KeywordsForest surveillance, horse, safeguarding

Prova pilot devigilància forestal a cavall al termed’Alella, Parc de laSerralada Litoral

David Ricart Amunt i Avall, Associació de custòdia del patrimoninatural


Introducció

L’experiència que es descriu a continuació l’estemdesenvolupant des de fa dos anys al terme muni-cipal d’Alella, al Parc de la Serralada de Litoral.

Es tracta d’un servei pioner al nostre país, moltnou a Catalunya, però que no ho és en altres paï-sos com França, Suïssa i Portugal, on des de faanys ja l’estan portant a terme.

Per tant, podem dir que no hem inventat res.Malgrat això ens va costar molt convèncer lesadministracions de fer aquesta prova pilot. Vamrecórrer nombrosos despatxos amb el nostre pro-jecte sota el braç fins que vam aconseguir unasubvenció de la Fundació Territori i Paisatge deCaixa Catalunya i el suport de la Federació Cata-lana d’Hípica. Només ens faltava una administra-ció valenta que donés cobertura a la prova, i la vamtrobar. Finalment, l’Ajuntament d’Alella hi va apos-tar decididament.

En aquestes dues temporades hem fet 53 ser-veis, hem sortit cada cap de setmana, d’abril aoctubre. En total hem fet 216 hores a cavall, enles quals hem recorregut 1.453 quilòmetres decamins, pistes i corriols. I el resultat ha estat d’allòmés positiu.

Objectius

Abans de parlar dels resultats, deixeu-me indicarquins són els objectius i els avantatges del nostreservei. Es tracta d’un servei que va néixer amb lavoluntat de complementar els efectius existents;nosaltres no volem substituir res ni ningú, volemampliar i millorar la custòdia que es fa amb els vehi-cles. És evident que a cavall no podem transpor-tar 400 litres d’aigua, per exemple; per això enscomplementem.

Els objectius del nostre servei són: • Custodiar el patrimoni natural del parc.• Informar i sensibilitzar els usuaris del parc en l’úsadient de l’entorn.• Controlar les instal·lacions i el material (se nya -lització, cadenes, etc.) i l’estat dels camins (arbresi branques caigudes, esllavissaments, etc.). • Revisar el nivell dels dipòsits d’aigua.• Fer el seguiment per a la protecció de les espè-cies de fauna i flora.• Controlar el comportament dels vehicles demotor i pacificar el trànsit. • Donar suport en campanyes i activitats d’edu -cació ambiental.• Detectar abocaments i agressions al patrimoninatural. • Detectar accions que puguin suposar un perilld’incendi.• Arribar als indrets més inaccessibles en vehicle,com ara corriols, camins estrets, camins ambcadena, etc. • Cobrir zones que els forestals no tinguin tempsde patrullar en èpoques en què la prioritat puguiser una altra. • Col·laborar en tasques de recerca per comple-tar l’inventari de patrimoni històric i el catàleg debiodiversitat del parc.• Col·laborar en la confecció de nous itinerarisdel parc.• I, finalment, també, participar en la recerca depersones desaparegudes.

L’ús del cavall aporta a la vigilància forestal elsavantatges següents:

1. És ecològic. Aquest model de vigilància fores-tal és respectuós amb el medi, ja que està totalmentintegrat a l’entorn. El cavall no contamina.

2. És eficaç. Amb el cavall es pot arribar aindrets difícils d’accedir amb vehicle, i el camp devisió des de dalt d’un cavall és molt superior queel que es té a peu o des d’un vehicle. Graciès aaixò, hem pogut detectar alguns abocamentsimpossibles de veure des d’un cotxe.

3. És silenciós. A més a més, el pas del cavallés més lent i més silenciós, i no genera contami-nació acústica. Aquesta característica ens ha per-mès, per exemple, observar de molt a prop unaparella de cabirols, cosa impossible de fer si sen-ten el motor d’un vehicle.

4. És atractiu. El cavall és un animal atractiu isimpàtic per a la majoria de les persones, la qualcosa afavoreix un tracte més proper dels vigilantsamb els usuaris del parc i, per tant, permet unamillor interrelació entre el parc i els seus visitants.



Davant d’un cavall, la majoria de persones sentenl’impuls de tocar-lo, d’acariciar-lo (estarem d’acordque ningú –gairebé ningú– no sent aquest impulsdavant d’un pick up.

5. És econòmic. Els costos globals d’unaparella a cavall són inferiors als d’una patrulla envehicle.

Si comptabilitzem els costos de compra, mante-niment, combustible i assegurança d’un vehicleobtenim, pel cap baix, un mínim de 50.000 euros elprimer any i uns 10.000 euros cada any Així doncs,si comptem cinc anys, el total són 90.000 euros.

Els costos de la mateixa parella a cavall són:tres cavalls que poden costar (el tercer cavall ésimprescindible per substituir-ne un altre en casde le sió, malaltia o estar desferrat) 6.000 euros decompra en total més 7.000 euros cada any de man -teniment i assegurances. Així al cap de cinc anystenim un total de 41.000 euros; és a dir, menysde la meitat. A tot això cal afegir que un cavallpot treballar setze anys, molts més anys que unvehicle.

Resultats

Abans de parlar d’objectius i avantatges comen-tava que els resultats d’aquesta prova pilot hanestat molt satisfactoris.

Hem pogut comprovar i demostrar la utilitatd’aquest servei, a partir de les actuacions següents:

1. Hem detectat una columna de fum.2. Hem localitzat 25 abocaments il·legals als

boscos d’Alella. Es podria dir que hem trobat totsels que hi havia, alguns dels quals en indrets difí-cils d’arribar-hi amb vehicle. Així mateix, hemdetectat dues fuites d’aigua, hem trobat un cotxerobat i hem detectat dos cables de corrent des-penjats i n’hem informat.

Ens aquestes dues temporades hem informat158 persones, principalment sobre itineraris, peròtambé sobre altres temes molt diverses; tanmateixtotes tenien un denominador comú: la proximitatque dóna el cavall gràcies al seu atractiu.

Hem participat en diverses activitats: duesfestes del parc, tres caminades populars i tres bi -cicletades, en aquestes darreres fent tasques decontrol i pacificació del trànsit.

Hem comptabilitzat els milers d’usuaris quecirculen pel parc en funció del mitjà de transportque utilitzen: a peu, amb bicicleta, amb quad, ambmoto i amb cotxe.

En total cada any hem comptabilitzat: – 743 persones a peu– 929 persones amb bicicleta– 586 cotxes– 99 motos– 73 persones a cavall– 64 quads

Metodologia

Les quatre persones que hem fet aquest servei hohem fet de manera voluntària. Aquesta fórmulaens va semblar que s’adaptava millor als recursosde l’associació, en la fase de prova pilot, de mane-ra que no calia contractar persones per dur aterme el servei i tenir tota una sèrie de despesesafegides.

Per tant, vam optar per fer-ho com a volunta-ris, però assumint el compromís de fer sistemàti-cament les quatre hores de servei cada setmana,amb el rigor i el mètode de qui cobra per fer-ho.

No cal dir que la subvenció rebuda serveix permantenir els cavalls, les assegurances i el mate-rial necessari, i també la web (cavall.cat).



El nostre servei ha estat coordinat amb l’ADF.De fet, nosaltres mateixos en som membres i coma tals n’hem rebut la formació adient. Concreta-ment l’any passat vam participar en el curs deteoria del foc i pràctiques d’extinció, organitzatper la Federació d’ADF del Maresme.

Cal afegir que coneixem molt bé el Parc de laSerralada Litoral, bàsicament perquè en som habi-tants, vivim dins del parc.

L’operativa del nostre servei és, pel fet d’anardalt de cavall, un pèl peculiar. Portem prismàtics,

mapes, el mòbil, càmera de fotografiar i, sobre-tot, la gravadora. Penseu que a cavall és unamica complicat escriure; per aquest motiu, vamoptar per enregistrar amb la nostra veu qualsevolincidència, per després poder fer-ne l’informecorresponent.

Conclusions

L’inici del nostre servei va tenir una sorprenentrepercussió mediàtica; ens van entrevistar a TV3 ia la televisió espanyola, en van parlar a La Van-guardia, El periódico, l’Sport, El Mundo del Caba-llo, Hípica Catalana, El Full d’Alella, etcètera.

En aquestes dues temporades hem pogutparlar amb molts usuaris del parc i amb moltesadministracions. Totes les impressions i les opi-nions han estat molt positives, fins al punt que hiha altres ajuntament interessats en el nostre ser-vei.

El projecte per al 2008 pretén continuar ambles tasques de vigilància i protecció de la natu-ra en l’àmbit d’Alella, i vol ampliar-se a altrestermes municipals. Però no us enganyarem, de fetens agradaria fer-ho a tot el Parc de la SerraladaLitoral.

Des d’altres parcs ens han demanat informa-ció per estudiar posar-ho també en pràctica.

Però, a més a més, volem iniciar un nou camí:portar els cavalls a les escoles. Es tracta d’or -ganitzar jornades de difusió i educació ambientalals centres educatius, tant per conèixer les pecu-liaritats dels cavalls com per sensibilitzar els mésmenuts en la preservació i l’estima de la natura.Aquest projecte pretén que els nens i les nenesconeguin i valorin, gràcies al cavall, el seu entornnatural més proper, el seu parc.




Resum

El 1996 es van iniciar al Montnegre i el Corredor lesactivitats de seguiment de paràmetres ecològics delparc, i es va detectar la necessitat bàsica d’incorporarun SIG als canals de decisió, ordenació i gestió delterritori. S’ha arribat a una fase en què les dades dis-ponibles posen de manifest la necessitat de continuarreforçant les actuacions encaminades al manteni-ment i desenvolupament del SIG.

En aquesta comunicació s’exposa l’evolució delSIG al parc, així com el seu estat actual i les línies detreball que caldria potenciar per garantir l’eficàcia i lafuncionalitat del SIG del Parc del Montnegre i elCorredor.

Paraules clauDistribució espacial, SIG, programari SIG, informaciógeogràfica, Montnegre i el Corredor, paràmetres eco-lògics, sistemes de posicionament, dades cartogrà-fiques

Summary

GIS in Montnegre i el Corredor parkIn 1996, monitoring of the ecological parameters ofMontnegre i el Corredor park began. This deter -mined the basic need to integrate a GIS in theregion’s decision-making, planning and manage-ment channels. A stage was reached in which theavail able information pointed to the need to contin-ue consolidating the initiatives seeking to maintainand develop the GIS.

In this paper, the development of the park’s GISis outlined as well as its current state of play and thelines of work that should be fostered to guarantee theeffectiveness and functionality of the GIS in Mont -negre i el Corredor park.

KeywordsSpatial distribution, GIS, GIS software, geographicinformation, Montnegre and the Corredor, ecologicalparameters, positioning systems, cartographic infor-mation

Resumen

El SIG en el parque del Montnegre i elCorredorEn 1996 se iniciaron en el Montnegre y el Corredorlas actividades de seguimiento de parámetros eco-lógicos del parque, y se detectó la necesidad bási-ca de incorporar un SIG en los canales de decisión,ordenación y gestión del territorio. Se ha llegado auna fase en la que los datos disponibles ponen demanifiesto la conveniencia de seguir reforzando lasactuaciones dirigidas al mantenimiento y desarrollodel SIG.

En esta comunicación se expone la evolución delSIG en el parque, así como su estado actual y las lí -neas o los trabajos que se deberían potenciar paragarantizar la eficacia y la funcionalidad del SIG delparque del Montnegre i el Corredor.

Palabras claveDistribución espacial, SIG, software SIG, informa-ción geográfica, el Montnegre y el Corredor, paráme-tros ecológicos, sistemas de posicionamiento, datoscartográficos

El SIG al Parc del Montnegre i el Corredor

Óliver Sánchez-CamachoOficina Tècnica de Parcs Naturals.Diputació de Barcelona


Introducció

L’any 1997 es van iniciar els primers treballs d’im -plantació del SIG (sitema d’informació geogràfica)al Parc del Montnegre i el Corredor. La seva fi -nalitat era desenvolupar una eina que facilités lagestió i la planificació –diària i a llarg termini– delparc.

Des dels inicis s’han confeccionat i s’han intro-duït al sistema d’informació geogràfica tot unreguitzell de capes d’informació, ja que el seu dis-seny es va concebre amb una estructura oberta iamb capacitat d’anar integrant progressivament lanova informació espacial generada, tant pel per-sonal del parc com també pels col·laboradorsexterns.

L’any 2003 la Diputació de Barcelona encarano tenia definit el programari que calia utilitzar peral desenvolupament del SIG. El Parc del Montne-gre i el Corredor va iniciar el desenvolupament delSIG assessorat per l’empresa gironina NexusGeografics, distribuïdors de programari ESRI, fetque va comportar l’adquisició i la implantaciódes dels inicis del programaris ArcView. Actual-ment el Parc del Montnegre i el Corredor ja dis-posa de les últimes versions de l’ArcGis. Final-ment, l’any 2004 els productes ESRI es vanimplantar a l’Àrea d’Espais Naturals com a einesper al desenvolupament dels sistemes d’infor -mació geogràfica.

Avui dia, i gràcies a la millora de les eines delsdiferents programaris, la conversió d’arxius endiferents formats comença a deixar de ser unproblema. Actualment el SIG del Parc del Mont-negre i el Corredor disposa de la seva informa-ció cartogràfica en un ampli ventall de formatsdigitals –raster o trama i vectorial– (.shp, .e00,.dgn, .dxf, .sid, .tiff…). Per facilitar l’accés i con-sulta a la informació cartogràfica el personal delparc –guarderia i tècnics– disposa de les capestemàtiques i topogràfiques emmagatzemades enel visualitzador cartogràfic ArcReader, programa-ri de la casa ESRI. L’ArcReader és un visualitza-dor fàcil de manipular que permet afegir i treureles diferents capes cartogràfiques, així com impri-mir mapes fàcilment.

Darrerament el SIG del parc del Montnegre iel Corredor s’ha convertit en una eina de suporta les decisions tècniques, alhora que ha impul-sat la cartografia temàtica presentada en elsdiferents projectes tècnics i els informes. El SIGés una eina dinàmica que s’actualitza diària-ment.

Origen dels SIG

Fa quaranta anys, Roger Tomlinson va dissenyarel primer SIG. El cartògraf francès Louis-Alexan-dre Bethier, va crear un dels primers mapes ambinformació creuada de diverses temàtiques en elqual es pretenia representar els moviments de tro-pes a la batalla de Yorktown (Estats Units, 1781).A mitjan segle XIX un atles creat per policies irlan-desos mostrava la població, els fluxos de tràfic, lageologia i la topografia superposada en un mateixmapa de base.

Els primers estudis de la component espacialels van desenvolupar John Snow, Ian McHang,Walter Christaller... El pioner de l’epidemiologia, elDr. Jonh Snow, proporcionaria l’any 1854 el clàs-sic exemple d’aquest concepte en cartografiar laincidència dels casos de còlera en un mapa deldistricte del Soho a Londres. Mitjançant l’estudi dela distribució espacial dels casos de còlera, vadeterminar la causa de l’epidèmia a Londres l’any1854. Aquest protoSIG va permetre a Snow loca-litzar amb precisió els pous d’aigua contaminatscom a font causant de la malaltia.

Entre els anys 1960 i 1970 van emergir novestendències en la forma d’utilitzar els mapes pervalorar recursos i planificar. A partir de l’observacióque les diferents cobertures sobre la superfície dela terra no eren independents entre si, sinó queguardaven algun tipus de relació, es va fer latentla necessitat d’avaluar-les d’una forma integradai multidisciplinària. Una manera senzilla de fer-hoera superposant còpies transparents de mapes decobertures sobre taules il·luminades i trobar puntsde coincidència als diferents mapes de les dife-rents dades descriptives.

Més tard, aquesta tècnica es va aplicar al’emergent tecnologia de la informàtica amb elprocediment de traçar mapes senzills sobre unaquadrícula de paper ordinari, superposant elsvalors d’aquesta quadrícula i utilitzant la sobre -impressió dels caràcters. Però aquests mètodesno es trobaven prou desenvolupats i no erenacceptats per professionals que manejaven, pro-duïen o usaven informació cartogràfica.

A finals de la dècada de 1970 la tecnologia del’ús d’ordinadors va progressar ràpidament en elmaneig d’informació cartogràfica, i es van afinarmolts dels sistemes informàtics per a diferentsaplicacions cartogràfiques. De la mateixa manera,s’estava avançant en una sèrie de sectors lligats,entre ells l’edafologia, la topografia, la fotograme-tria i la percepció remota. Al principi, aquest ritme



ràpid de desenvolupament va provocar una granduplicació d’esforços en les diferents disciplinesrelacionades amb la cartografia, però a mesuraque s’augmentaven els sistemes i s’adquiria expe-riència, va sorgir la possibilitat d’articular els dife-rents tipus d’elaboració automatitzada d’informa -ció espacial, i es va reunir en veritables sistemesd’informació geogràfica per a finalitats generals.

A començaments de la dècada de 1980 els SIGs’havien convertit en un sistema plenament ope-ratiu i, a mesura que la tecnologia dels ordinadorses perfeccionava, es feia menys costosa i gaudiad’una major acceptació. Actualment s’estan ins -tal·lant ràpidament aquests sistemes als organis-mes públics, els laboratoris o els instituts d’investi -gació, les institucions acadèmiques, la indústriaprivada i les instal·lacions militars i públiques.

El SIG

Concepte i funcionament

Un SIG es defineix com un conjunt de mètodes,eines i dades que estan dissenyats per actuarcoordinadament i lògicament per capturar, emma-gatzemar, analitzar, transformar i presentar tota lainformació geogràfica i dels seus atributs a fi desatisfer nombrosos propòsits. Els SIG són unatecnologia que permet gestionar i analitzar la infor-mació espacial i que va sorgir com a resultat de lanecessitat de disposar ràpidament d’informacióper resoldre problemes i contestar preguntes demanera immediata.

Hi ha moltes altres definicions de SIG, algunesde les quals accentuen el seu component de basede dades; altres, les seves funcionalitats, i unesaltres emfasitzen el fet de ser una eina de suporta la presa de decisions, però en referir-se a un SIGtotes coincideixen que es tracta d’un sistema inte-grat per treballar amb informació espacial, d’una

eina essencial per a l’anàlisi i la presa de decisionsen moltes àrees vitals per al desenvolupament.

Les solucions per a molts problemes sovintrequereixen poder accedir a diversos tipus d’infor -ma ció que només poden ser relacionades pergeografia o distribució espacial. Només la tecno-logia SIG permet emmagatzemar i manipular infor-mació mitjançant la geografia, analitzar patrons,relacions i tendències en la informació, tot amb l’in -terès de contribuir a la presa de millors decisions.

La informació espacial conté una referènciageogràfica explícita com són la latitud i la longitudo una referència implícita com són el domicili o elcodi postal. Les referències implícites poden serderivades de referències explícites mitjançant geo-codificació. Els SIG funcionen amb dos tipus dife-rents d’informació geogràfica: el model vector i elmodel ràster.

El model ràster ha evolucionat per modelaraquestes característiques contínues. Una imatgeràster comprèn una col·lecció de cel·les (píxel) comara un mapa o una figura escanejada. Ambdósmodels per emmagatzemar dades geogràfiquestenen avantatges i desavantatges; tan sols els SIGmoderns poden manejar-ne diversos tipus. En elmodel vectorial, la informació sobre punts, línies ipolígons s’emmagatzema com una col·lec ció decoor denades x, y. La ubicació d’una caracte rísticapuntual es pot descriure amb només un punt x, y.

Les característiques lineals poden emmagat-zemar-se com un conjunt de punts de coordena-des x, y. Les característiques poligonals podenemmagatzemar-se com un circuit tancat de coor-denades. El model vectorial és extremadamentútil per descriure característiques discretes, peròmenys eficaç per descriure característiques devariació contínua.

Components i funcionalitat

Actualment, a causa de la disminució en el costdels sistemes informàtics i de la seva proliferació,estan materialitzant-se importants beneficis eco-nòmics a les empreses i entitats que implementenaquesta tecnologia SIG.

Els sistemes d’informació geogràfica perme-ten fer un gran nombre de manipulacions, d’entreles quals destaquen les superposicions de mapesen curt temps, transformacions d’escala, la repre-sentació gràfica i la gestió de bases de dades, aixícom la seva administració i el seu manteniment.També es posible consultar ràpidament les bases


Figura 1. Etapes del desenvolupament dels sistemesd’informació geogràfica.

Època Esdeveniments

1960-1970 Inici del dissenyEra de la innovació

1967-1980 Comercialització

1980-1990 Negoci

Segle XXI 1990-2000 Massificació en l’ús i explotació


de dades, tant espacialment com alfanumèrica,emmagatzemades en el sistema, amb informacióexacta, actualitzada i centralitzada.

Un SIG també permet fer proves analítiquescomplexes ràpidament i repetir models concep-tuals en desplegament espacial, sense haver derepetir activitats redundants o tedioses i minimit-zar costos d’operació i incrementar la producti-vitat. També permet comparar eficaçment lesdades espacials per mitjà del temps (anàlisi tempo-ral) i efectuar algunes anàlisis amb més rapidesa,anàlisis que fetes manualment resultarien llar-gues i molestes.

Explotació diària del SIG

Diàriament el Parc del Montnegre i el Corredortreballa amb el suport del sistema d’infomaciógeogràfica o SIG. Paral·lelament es diposa dematerial informàtic i tècnic que permet fer un tre-ball acurat i que alhora facilita treballar amb unacartografia de qualitat, amb la posterior realitzacióde mapes temàtics amb una sortida en formatpaper de gran qualitat.

Al final del 2007, gràcies al treball dels darrersanys, el Parc del Montnegre i el Corredor disposade les bases cartogràfiques següents:– Base topogràfica 1:50.000 (ràster)– Base topogràfica 1:25.000 (ràster i .shp)– Base topogràfica 1:10.000 (ràster)– Base topogràfica 1:5.000 (ràster i .shp)– Ortofotomapes 1:25.000 color

– Ortofotomapes 1:5.000 color– Ortofotomapes (vol americà, 1956) blanc i negre

Gestió– Àmbits normatius del Pla especial– Base de dades i cartografia de masies del parc– Base de dades i cartografia històrica d’incen dis

forestals– Cadastre de rústica– Cens de pedreres i activitats extractives– Delimitació de les àrees privades de caça– Itineraris guiats i senders de gran recorregut– Mapa de serveis– Mapa de conques visuals dels diferents punts de

guaita– Model digital del terreny (MDT)– Xarxa viària principal i secundària– Xarxa del pla de prevenció d’incendis (coordina-

ció amb els bombers)– Punts d’aigua per a prevenció d’incendis

Medi natural– Àrees i elements d’interès geològic– Àrees d’interès faunístic– Cartografia històrica dels espais oberts (1956 i

2003)– Cartografia d’hàbitats prioritaris – Mapa d’hàbitats del parc (DMHA) – Corologia de la fauna vertebrada– Fonts i punts de seguiment d’aigües super fi cials– Mapa de vegetació i usos del sòl– Mapa geològic– Parcel·les i transsectes de seguiment permanent


Figura 2. Funcionalitats d’un SIG.

Capturade dades

AnàlisiSortida i

visualització

ManipulacióEmmagatzematge


Conclusions

El SIG del Parc del Montnegre i el Corredor neces-sita una renovació diària i constant que permeti unabona qualitat de les dades. Actualment es treba-lla tant en aquest apartat com en el d’actualitzaciócontínua del format de les dades i en la introduc-ció de les darreres versions del programari SIG.

El SIG del parc no tan sols ha de ser un comple-ment dels diferents projectes, sinó que ha de sergenerador dels seus propis estudis i ha de cercarnoves propostes de gestió a partir de les sevespotencialitats.

Bibliografia

AESIG. http://www.aesig.org/mundosig/mun -do sig.htm

BUHMAN, E. i WIESSEL, J. (2004): GIS-Report2004. Bernhard Harzer Verlag, Karlsruhe.

CLARKE, K. C. (1997): Getting satarted with GIS.Prentice Hall, Inc.

COMAS, D. i RUIZ, (1993): Fundamentos de losSistemas de Información Geográfica. Barcelona:Editorial Ariel.

http://www.esri-es.com/GOODCHILD, M. F. (1992): Geographical informa-

tion science. International Journal of GeographicalInformation Systems.

LONGLEY, P. A., GOODCHILD, M. F., MAGUIRE, D. J.i RHIND, D. W. (2001): Geographic InformationSystems and Science. John Wiley & Sons.

PEÑA LLOPIS, J. (2006): Sistemas de informacióngeográfica aplicados a la gestión del territorio. Edi-torial Club Universitario, Alacant.



Fauna



Resum

Durant els darrers deu anys hi ha hagut citacions depresència de tortugues a l’àrea geogràfica que com-prèn els parcs de la Serralada Litoral Central. S’hanrecollit un total de disset citacions corresponents atres espècies autòctones (Testudo hermanni, Mau-remys leprosa i Emys orbicularis) i dues d’exò tiques(Trachemys scripta scripta i Trachemys scripta ele-gans). Cap d’aquestes no correspon a poblacionsestables i totes són exemplars aïllats, probablementensalvatgits. Algunes de les citacions corresponen aindrets perifèrics als parcs o fora de la seva àread’influència. Es proposen tasques de gestió tantper ajudar a la conservació de les autòctones com peraconseguir l’eradicació de les exòtiques. L’ele vadapoblació humana fa necessària aquestes tasques degestió de les espècies de tortugues, almenys dinsdels parcs, a fi de conservar-ne el patrimoni natural.

Paraules clauTortugues, Trachemys scripta scripta, Trachemysscripta elegans

Summary

Analysis of the turtle presence in Montenegrei el Corredor park, Serralada Litoral park andSerralada de Marina parkIn the last ten years, sightings have been made of tur-tles in the geographical area constituting the parks ofthe Central Serralada Litoral. A total of seventeen sight -ings corresponding to three autochthonous species(Testudo hermanni, Mauremys leprosa and Emysorbicularis) and two exotic species (Trachemys scrip-ta scripta and Trachemys scripta elegans) have beenmade. Neither of them correspond to stable popula-tions and all of them are isolated specimens, whichhave probably been recovered. Some of the sightingscorrespond to sites peripheral to the parks’ or beyondtheir area of influence. Management tasks to bothaid conservation of the autochthonous species andachieve the eradication of the exotic species havebeen proposed. The considerable human populationrenders the management of turtle species necessary,at least within the park so as to conserve the naturalheritage.

KeywordsTurtles, Trachemys scripta scripta, Trachemys scriptaelegans

Resumen

Análisis de la presencia de tortugas en losparques del Montnegre i el Corredor,Serralada Litoral y Serralada de MarinaDurante los últimos diez años, se han producido citasde presencia de tortugas en el área geográfica queabarca los parques de la Serralada Litoral Central. Sehan recogido un total de 17 citas correspondientes atres especies autóctonas (Testudo hermanni, Mau -remys leprosa y Emys orbicularis) y dos exóticas(Trachemys scripta scripta y Trachemys scripta ele-gans). Ninguna de ellas corresponde a poblacionesestables y todas son ejemplares aislados, probable-mente asilvestrados. Algunas de las citas se refierena zonas periféricas de los parques o exteriores a suárea de influencia. Se proponen labores de gestióntanto para ayudar a la conservación de las autóctonascomo para conseguir la erradicación de las exóticas.La elevada población humana hace necesarias estaslabores de gestión de las especies de tortugas, almenos dentro de los parques, a fin de conservar elpatrimonio natural de los mismos.

Palabras claveTortugas, Trachemys scripta scripta, Trachemysscripta elegans

Anàlisi de la presènciade tortugues als parcsdel Montnegre i elCorredor, SerraladaLitoral i Serralada deMarina

Albert Martínez Silvestre i Joaquim SolerCRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptilsde Catalunya)

Félix AmatMuseu de Granollers


Introducció

La presència de tortugues a la comarca delMaresme és una constant en les darreres tresdècades. Avui dia, se sospita que el nombre depropietaris de tortugues tant legals com il·legalsés dels més elevats de Catalunya. Al mateixtemps, hi ha constància de presència històrica detortugues en llibertat tant a la perifèria com al’interior dels parcs de la Serralada Litoral, Serra-lada de Marina i Montnegre Corredor. En el pre-sent recull s’han analitzat les citacions de tortu-gues salvatges trobades en el període 1998-2007a l’esmentada àrea geogràfica. La confirmació dela seva presència permet establir mesures de ges-tió de possibles poblacions de quelonis dins l’àread’influència dels parcs.

Material i mètodes

El recull de citacions d’espècies de quelonis s’hadut a terme no només dins dels parcs, sinó tambédins la seva àrea d’influència. Així doncs, el recullde dades prové d’antigues revisions (anteriors adeu anys), revisió bibliogràfica de jornades i con-gressos locals, entrevistes amb vilatans, entre-vistes amb científics, guardes de parcs o natura-listes locals i sortides de camp pròpies delCRARC. A fi d’assegurar la seguretat de les cita-cions s’han descartat totes aquelles que erenimprecises pel que fa a la localització (lloc de tro-bada), temps (data de trobada) o identificació(persones inexpertes o absència de registre foto-gràfic). S’han descartat també totes les citacionsrealitzades dins de nuclis urbans i només s’hancomptabilitzat les que eren en àrees naturals. Lamajoria d’aquestes, inevitablement, però, són aprop de nuclis habitats.

Resultats

S’ha confirmat la presència de tres espècies autòc-tones i una d’exòtica (dues subespècies de la matei-xa espècie), que conformen un total de 23 citacions.

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

Parcs de la Serralada Litoral i de la Serralada deMarina:• Una observació a Sant Fost de Campsen telles.

• Alliberaments efectuats al riu Mogent i a bassesartificials (MINUARTIA, 2001; RIVERA & SÁEZ, 2003). • Riera de Cuquet / bassa de Can Maymo. Cap tu -rat un exemplar l’estiu de 2007 (guardes del parc).

Parc del Montnegre i el Corredor:• La major part dels seus efectius es troben alsvoltants del parc.• Tordera i Riera de Sant Pol (BALLESTEROS & DEGO-LLADA, 1999; CAMPENY, 1999).• S’han confirmat alliberacions incontrolades demoltes tortugues de rierol sense cap marcatge nicontrol científic, de manera que en l’actualitat ésdifícil discriminar entre els exemplars propis de lazona i els alliberats, o els que estan aclimatats i elsque moriran per inadaptació.

Tortuga d’estany (Emys orbicularis)

Localitzat un exemplar al riu Tordera, prop de ladesembocadura (CAMPENY, 1999).

Tortuga de terra (Testudo hermanni)

Parcs de la Serralada Litoral i de la Serralada deMarina:• Dècada de 1980 a Tiana, Vilassar de Mar, elMas nou i Premià de Dalt (CAMPENY & VILLERO, 2000;2001).• Se citen animals alliberats, però també jovesnounats i closques d’ous.

Parc del Montnegre i el Corredor: • Trobada als termes d’Arenys de Mar, Caldesd’Estrac, Argentona, Sant Cebrià i Sant Iscle deVallalta (BALLESTEROS & DEGOLLADA, 1999).• Localitzades dotze citacions de troballes corres-ponents al període 1969-2004, probablement asil-vestrats (ARIAS, Com. Pers). Les citacions mésrecents (2004) pertanyen a l’àrea de la Tordera i dinsla influència del parc.

Tortugues exòtiques (Trachemys scriptaelegans i Trachemys scripta scripta)

Parcs de la Serralada Litoral i de la Serraladade Marina:• T. s. elegans. Bassa de la font de Can Gurguí(MINUARTIA, 2001), bassa de Can Maymo (guardes,2007).



• T. s. scripta. Bassa del camp de golf (CRARC2007), Can Maymo (guardes, 2007).

Discussió

La població estudiada en deu anys és oscil·lant,però creixent. L’aparició d’especiès exòtiquescorrespon als darrers cinc anys. A causa del’absència d’estudis de seguiment o de captures,no es pot saber si els quelonis autòctons es dis-persen, moren o són recol·lectats novament.

L’evolució de les citacions es pot observar enles figures 1 i 2.

En resum, es pot dir que els resultats ensmostren diferents evolucions segons les espè-cies:• Mauremys leprosa, Testudo hermanni:– Existència d’exemplars aïllats. S’han trobat ani-

mals molt separats en el temps i en l’espai. Amés, han estat citacions puntuals que mai nos’han tornat a repetir en un mateix lloc.

– No sembla que hi hagi poblacions estables.• Emys orbicularis:– Extinta en èpoques passades.– Una única troballa es considera accidental

(també hi ha una citació accidental al pantà delFoix (SOLER et al. 2005b)).


Figura 1. Evolució de les citacions per parcs.

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 20070

2

4

6

8

P. Montnegre P. Litoral P. Marina

Figura 2. Evolució de les citacions per espècies.

TrachemysMauremys TestudoEmys

0

1

2

3

4

5

6

7

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007


• Exòtiques (Trachemys scripta sp):– Existència d’exemplars aïllats. No hi ha pobla-

cions confirmades.– Introducció recent i creixent. Cada cop es troben

més exemplars ensalvatgits.– Hi ha un risc elevat de formació de poblacions

estables residents que poden distorsionar lesxarxes ecològiques, tal com es va observar enaltres àrees properes (per ex., el Parc del Foix,o bé les reserves del Delta del Llobregat).Hi ha una tendència a trobar cada cop més tor-

tugues. Tanmateix, el nombre progressiu de tortu-gues es fa relatiu a les espècies exòtiques. Aixòs’explica en funció de l’elevada població de tortu-gues captives que hi ha a tota l’àrea (altamenthumanitzada). Així doncs, no es pot concloureque cap de les tortugues autòctones provinguid’antigues poblacions salvatges. Així doncs, con-siderem totes les tortugues trobades exemplarsensalvatgits, tant si són autòctons com exòtics.

Conclusions

Dels resultats anteriors s’extreuen les següentspropostes de gestió:

Pel que fa a Mauremys leprosa i Testudo her-manni: cal fer un marcatge i un seguiment dels ani-mals trobats a fi de conèixer quin és el destíd’aquests individus. Paralel·lament, s’hauria depotenciar els hàbitats favorables per a possiblesfutures reintroduccions i valorar la utilitat de pos-sibles reintroduccions de les espècies autòcto-nes. No totes les reintroduccions de rèptils són útils

ni justificables (DODD i SEIGEL, 1991). Hi ha àreesnaturals on no cal introduir nous animals, atès quetenen poblacions ja estables, com és el cas del’embassament de Foix (SOLER et al. 2005a). Pertal motiu s’ha de fer un treball previ que justifiquiqualsevol actuació dins dels parcs.

1. Identificar àrees potencials dins dels parcs. 2. Valorar (pros/contres) de modificacions am -

bientals necessàries.3. Quantificar la densitat i nombre d’efectius

que podrien suportar les colònies reintroduïdes.4. Analitzar les possibilitats de dispersió dels

animals alliberats (Mauremys es dispersa amb lespluges i torrents, fets comuns a l’àrea geogràficatractada).

5. Fer estudis de seguiment a llarg termini (cap-tura-recaptura) coincidint amb les captures d’exò -tiques.

Pel que fa a Emys orbicularis: vigilància a curttermini de noves localitzacions. No consideremnecessària la reintroducció ni la gestió de l’espèciea curt termini.

Pel que fa a tortugues exòtiques: capturad’exemplars dirigida a la seva eradicació segonsels sistemes humanitaris ja descrits (PÉREZ-SANTI-GOSA et al., 2006).– Anàlisi dels animals capturats per descartar la

presència o introducció de patògens a l’eco sis -tema (MARTÍNEZ SILVESTRE et al., 2005).

– Campanyes d’informació a fi d’evitar que la pobla-ció local alliberi exemplars que puguin agreujar elproblema (MARTÍNEZ SILVESTRE et al., 2003).

– Les campanyes d’informació han de ser, per tant,mixtes: cal evitar que la gent alliberi tortugues i


Figura 3. Evolució de les citacions per orígens.

0

1

2

3

4

5

6

7

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

ExòticaAutòctona


que no capturi les que trobi al bosc. S’ha defomentar també la notificació de troballesd’aquests animals per part dels usuaris (excursio-nistes, boletaires, etc.) als guardes dels parcs.

Agraïments

Els autors desitgen agrair a les següents entitats ipersones la seva predisposició a col·laborar ambel desenvolupament d’aquest projecte:– Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona.– Els biòlegs Guillem Llimos, Roser Loire i Albert

Bertolero.– Els naturalistes Jordi Arias, Iñigo Esteban, Car-

les López de Padilla, Anna Villena, Helena Quin-tanilla, Sergi Garcia i Iguàzel Pach.

– La guarderia dels parcs del Montnegre i el Corre-dor, la Serralada Litoral i la Serralada de Marina.

– El C.R.T. Albera.– La Unitat Medi Ambient Mossos Esquadra, i

també el Cos Agents Rurals Generalitat Catalu nya.

Bibliografia

BALLESTEROS, T. i DEGOLLADA, A. (1999): «Herpe-tofauna de les serres del Montnegre i el Corredor»,dins II Jornades d’Estudiosos del Montnegre i elCorredor. Diputació de Barcelona. Monografia,núm. 27, p. 85-93.

CAMPENY, R. (1999): «Rèptils del vessant orien-tal del Montnegre i el Corredor: distribució i biotopsocupats», dins II Jornades d’Estudiosos del Mont-negre i el Corredor. Diputació de Barcelona. Mono-grafia, núm. 27.

CAMPENY, R. i D. VILLERO (2000): «Distribució iestatus dels rèptils del parc serralada litoral», dinsJornades naturalistes del Maresme. Mataró.Novembre de 2000.

CAMPENY, R. i D. VILLERO (2001): Amfibis i rèp-tils del Parc Serralada Litoral. Parc Serralada Lito-ral. Minuartia, Estudis Ambientals.

DODD, C. K. Jr. i SEIGEL, R. A. (1991): «Reloca-tion, repatriation, and translocation of amphi -bians and reptiles: are they conservation strat -egies that work?», dins Herpetologica, núm. 47,p. 336-350.

MARTÍNEZ SILVESTRE, A. i SOLER, J. i AGUSTÍ, V.(2005): «Estudi ecopatològic de les tortugues inva-sives (Trachemys sp.) del pantà del Foix: deteccióde Salmonella sp.», dins I Trobada d’Estudiososdel Foix. Diputació de Barcelona, Monografies,núm. 40, p. 85-88.

MARTÍNEZ SILVESTRE, A., SOLER, J., GÓRRIZ, A. iMUNDÓ, P. (2003): «Anàlisi de les tortugues inva-sives a l’àrea natural del Foix-Garraf», dins IV Tro-bada d’Estudiosos del Garraf. Diputació de Bar-celona, p. 89-91.

PÉREZ-SANTIGOSA, N., HIDALGO-VILA, J., PORTHE-AAULT, A., RUIZ, X., CONEJO, A. i DIÁZ-PANIAGUA, C.(2006): Optimización de los métodos de detec-ción, captura y eliminación de galápagos exóticosen el medio natural. Pòster. IX Congreso Luso-Español y XIII Congreso Español de Herpetología,Donòstia.

RIVERA, X. i SÁEZ, R. (2003): «Els amfibis i els rèp-tils de les serralades de Marina i Litoral», dins Car-celler, F. (coord.). El medi natural de la Serraladade Marina. Ajuntament de Badalona.

SOLER, J., MARTÍNEZ, A., PORTABELLA, C. i AGUS-TÍ, V. (2005a): «Estat i conservació de la tortugade rierol Mauremys leprosa al Parc del Foix», dinsI Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Bar-celona. Monografies, núm. 40, p. 73-79.

SOLER, J., MARTÍNEZ, A., TORRES, P. i AMILL, I.(2005b): «Presència de tortuga d’estany Emysorbicularis al pantà de Foix», dins I Trobada d’Estu -diosos del Foix. Diputació de Barcelona. Monogra-fies, núm. 40, p. 81-83.




Resum

Després de sis anys de funcionament, el projecteSeguiment d’Amfibis de la Conca de la Torderacomença a proporcionar informació estandarditzadaabundosa sobre un aspecte poc estudiat a nivellibèric: la dinàmica poblacional de les comunitatsd’amfibis d’ecosistemes riberencs. Es perfilen coma principals espècies indicadores de referència pelscursos fluvials Salamandra salamandra, Bufo bufo,Alytes obstetricans i Pelophylax perezi, mentre queBufo calamita i Hyla meridionalis ho són per a lesmasses d’aigua secundàries. Els períodes llargs desequera primaverals dels tres darrers anys han com-portat una tendència a la disminució de B. bufo, A.obstetricans i H. meridionalis. El seguiment comple-mentari de punts d’alta diversitat d’amfibis aportadades sobre la situació de la riquesa d’espècies ambun abast més ampli que el fluvial.

Paraules clauAmfibis, seguiment, cens de cants, espècies indica-dores, Salamandra, Alytes, Bufo, Hyla, Pelophylax

Summary

Amphibian monitoring programme in theTordera basinAfter six years of operation, the amphibian monitor-ing programme in the Tordera basin is beginning toprovide quantified standardised information on a mat-ter little studied in Spain: the population dynamics ofamphibian communities in riverine ecosystems. Themain benchmark species in fluvial plains are theSalamandra salamandra, Bufo bufo, Alytes obstetri-cans and Pelophylax perezi, and in secondary watermasses the Bufo calamita and Hyla meridionalis.Long periods of drought in spring in the last threeyears have witnessed a downward trend in the num-ber of B. bufo, A. obstetricans and H. meridionalis.Additional monitoring of the sites featuring a highdiversity of amphibians provides information asregards the wealth of species with a wider variety thanfluvial plains.

KeywordsAmphibians, monitoring, census of calls, benchmarkspecies, Salamandra, Alytes, Bufo, Hyla, Pelophylax

Resumen

El seguimiento de anfibios de la cuenca delTordera (SACT)Después de seis años de funcionamiento, el proyec-to Seguimiento de Anfibios de la Cuenca del ríoTordera empieza a proporcionar información estan-darizada cuantiosa sobre un aspecto poco estudia-do a escala ibérica: la dinámica poblacional de lascomunidades de anfibios de ecosistemas ribereños.Se perfilan como principales especies indicadoras dereferencia para los cursos fluviales Salamandra sala-mandra, Bufo bufo, Alytes obstetricans y Pelophylaxperezi, mientras que Bufo calamita y Hyla meridiona-lis lo son para las masas de agua secundarias. Loslargos períodos de sequía primaveral de los tres últi-mos años han conllevado una tendencia a la dismi-nución de B. bufo, A. obstetricans y H. meridionalis.El seguimiento complementario de puntos de altadiversidad de anfibios aporta datos sobre la situaciónde la riqueza de especies con una visión más ampliaque la red fluvial.

Palabras claveAnfibios, seguimiento, censo de cantos, especies in -dicadoras, Salamandra, Alytes, Bufo, Hyla, Pelo phylax

El seguiment d’amfibisde la conca de laTordera (SACT)

David Carrera i Gerard PiéL’Observatori, Institut de Ciència i TecnologiaAmbientals, Universitat Autònoma de Barcelona


Introducció

El Seguiment d’Amfibis de la Conca de la Tordera(SACT) és un projecte adscrit a l’Observatori de laTordera, que és una iniciativa que sorgí per definirindicadors de l’estat del medi natural i social (socio -ecològics) de la conca de la Tordera i fer-ne el segui-ment alhora que avalua el nivell de sostenibilitatdels recursos hídrics presents i difon els valors depatrimoni natural i cultural associats a la conca (mésinformació a http://www.observatoririutordera.org).En aquest context, el paper dels amfibis a les xar-xes tròfiques riberenques els fa un grup molt ade-quat per complementar el seguiment dels altresgrups biològics que s’està duent a terme des del’Observatori, i al seu torn, la comparació ambl’evolució dels altres grups biològics i altres paràme-tres ambientals, com són ara la qualitat fisicoquími-ca de l’aigua i el règim hidrològic, serà de gran ajutper tipificar el paper bioindicador de les espèciesd’amfibis més comunes de la conca.

L’objectiu general del SACT és avaluar l’evolu -ció de la qualitat ambiental d’una part apreciablede la conca del riu Tordera mitjançant el seguimentde les poblacions d’amfibis associades als cursosfluvials i zones humides veïnes. Tanmateix, se’nderiven els següents objectius específics:• Obtenir informació abundant i diversa sobre labiologia de les diferents espècies (fenologia, úsde l’espai, preferències d’hàbitat, etc.).• Comprendre la dinàmica de les comunitatsd’amfibis d’un sistema fluvial.• Caracteritzar el paper bioindicador de les prin-cipals espècies d’amfibis.• Establir índexs d’estat ecològic en base a lescomunitats d’amfibis.

Metodologia

Compatibilitzar la consecució dels objectius plan-tejats amb un seguiment a llarg termini i els cos-tos associats que això comporta requereix que lametodologia emprada permeti amb un esforç decamp relativament baix una bona cobertura terri-torial de la conca, així com un protocol senzill depresa de dades. Es tracta, doncs, d’una metodo-logia extensiva en termes espacials i temporalsfonamentada en l’obtenció de sèries temporals allarg termini que poden ser contrastades ambdades complementàries d’altres tàxons i amb altrainformació ambiental de la conca (qualitat del’aigua, usos del sòl, etc.).

Després d’un període de proves pilot, el marçde 2003 se n’inicià el seguiment, que continuaindefinidament, emprant la metodologia estan-darditzada als set trams del curs principal del riuTordera. La primavera de 2005 també s’incor -poraren tres trams de la riera d’Arbúcies al segui-ment estandarditzat, i aquell mateix any s’inicià elseguiment de cinc punts d’alta diversitat d’amfibisfora de la Tordera i la riera d’Arbúcies, per com-plementar el seguiment estàndard. Les duesmetodologies per a la recollida de dades s’apli -quen amb periodicitat mensual de març a juny isón el cens de cants i la recerca directa o mos-treig exhaustiu. En ambdós casos els mostreigssón nocturns, perquè incrementa molt notable-ment les deteccions. El mètode principal consis-teix en un tipus de cens de cants que al SACTs’anomena sèrie de punts d’escolta, ja que esconsidera la metodologia òptima per a un segui-ment a llarg termini gràcies a la seva favorablerelació entre esforç, extensió territorial coberta iresultats obtinguts. A més, el fet de mostrejar unaàmplia extensió territorial permet minimitzar elbiaix derivat de les fluctuacions en la disponibili-tat de llocs de reproducció dins la llera del riucausades per la gran variabilitat geomorfològicapròpia de rius mediterranis com la Tordera. En elstrams on no ha estat possible censar cants per lesexcessives interferències acústiques del riu i/o ambdominància d’espècies difícils de detectar pel cant,s’ha optat per un mè tode de recerca directa alllarg d’un tram fluvial que s’anomena transsectede mostreig exhaustiu. D’aquesta manera, a cadatram, en funció de la tipologia fluvial i dels resul-tats dels mostreigs preliminars, s’aplica un delsdos mètodes seleccionats. Així, repartits als deutrams o unitats de seguiment definits per l’Ob -servatori hi ha sis sèries de punts d’escolta i qua-tre transsectes de mètode exhaustiu. Per alspunts d’alta diversitat s’empra el mostreigexhaustiu resseguint el perímetre de la massad’aigua. Els aspectes detallats de la metodolo-gia estan recollits a CARRERA i VILLERO (en prem-sa). La ubicació d’aquestes sèries, transsectes ipunts d’alta diversitat es mostra a la figura 1.

Resultats

Primerament s’exposen les preferències d’hàbitatreproductor i la distribució pel territori de les espè-cies. Des de l’any 2001 ençà, les prospeccionspilot, els mostreigs estandarditzats del SACT i la



informació addicional registrada, i el més recentseguiment de punts d’alta diversitat, han permèsobtenir abundants dades sobre la distribució, lespreferències d’hàbitat, l’ús del territori i la fenolo-gia dels amfibis d’una part considerable de laconca. A la taula 1 es recullen de forma sintèticaels ambients on s’han trobat les dotze espèciesdetectades, i es diu si se n’ha corroborat o no lareproducció. Encara que aquesta taula no horeflecteixi, és evident que algunes espècies tenenmarcades preferències dins l’espectre d’ambientsemprats i que alguns d’aquests ambients noméss’usen quan manquen alternatives. De fet, el segui-ment reiterat de punts concrets de reproduccióindica que l’ús d’aquests com a recurs no nomésés dinàmic d’un any a l’altre a causa dels seusparàmetres físics (distribució de les pluges, tempsd’inundació, colmatació, estat de la vegetació del’entorn, etc.), sinó també a causa de la disponi-bilitat de llocs de cria alternatius i de les interac-cions larvàries amb altres espècies. Com a resum,Alytes obstetricans és l’espècie més generalista en

l’ús d’ambients per a la cria, seguida de Salaman-dra salamandra i Bufo bufo. Les espècies ques’han vist reproduint-se en un únic ambient a laconca (Lissotriton helveticus, Discoglossus pic-tus, Pelobates cultripes, Pelodytes punctatus iRana temporaria) certament són més especialitza-des, per bé que la restricció a un únic ambient ésexagerada, ja que es tracta d’espècies rares isovint força localitzades al territori. Els ambientsaquàtics més rics en espècies d’amfibis són lespetites preses en rierols de capçalera, les bassestemporals i rierols de terra baixa, seguits dels tollstemporals del curs mitjà i els tolls efímers, encaraque aquests dos darrers, suposadament a causadel seu curt i poc predictible període d’inundació,són usats esporàdicament per la majoria de lesespècies per a la reproducció. En efecte, els dosdarrers ambients només els empren de forma acti-va el Bufo calamita, el P. punctatus i el D. pictus,anurs que eviten la competència interespecífica ide desenvolupament larval ràpid, com també hanobservat MONTORI et al. (2007).

Figura 1. Ubicació dels transsectes de mostreig exhaustiu (TME), les sèries de punts d’escolta (SPE) i els puntsd’alta diversitat d’amfibis (PAD).



Sobre la distribució al llarg dels cursos fluvialsde la Tordera i la riera d’Arbúcies s’ha elaborat lataula 2 amb totes les dades recollides des de la tar-dor de 2001. A més dels mostreigs estandardit-zats, també s’hi integren mostreigs visuals pun-tuals en determinats sectors fora dels transsectesde seguiment i les observacions visuals obtingu-des de forma complementària en fer censos decants. Per aquest motiu els trams no han estathomogèniament prospectats, cosa que implica lapossible compareixença en el futur de nous tàxonspels sectors de riu menys estudiats. Destaquen

per l’elevat nombre d’espècies els trams 3, 4 i 5.Convé remarcar, però, que en tots els casos lamajoria d’espècies estan vinculades a hàbitats dela plana al·luvial, que en aquestes cotes és amplai diversa en ambients, i no pròpiament als rius, onnomés crien directament i sovint assolint densitatselevades A. obstetricans i Pelophylax perezi; deforma ocasional, en baixes densitats, i aprofitanttolls temporals a recer del corrent i la depredaciódels peixos, Hyla meridionalis i B. calamita; i, deforma més esporàdica i en aquest cas directa-ment al riu, B. bufo. Els trams menys rics són els

Taula 1. Ús que fan els amfibis de diferents ambients de la conca de la Tordera i interès per a la sevareproducció

Ambient

Nom comú Nom científic CA PR CM TM TR BT TE CB TB XV

Salamandra Salamandra salamandra R R R R R •

Tritó palmat Lissotriton helveticus R

Tritó verd Triturus marmoratus R R

Tòtil Alytes obstetricans R R R R R R •

Granota pintada Discoglossus pictus • R •

Gripau d’esperons Pelobates cultripes • R

Granoteta de punts Pelodytes punctatus R

Gripau comú Bufo bufo R R R R R •

Gripau corredor Bufo calamita R R R •

Reineta Hyla meridionalis R R R R

Granota verda Pelophylax perezi R R • R R • •

Granota roja Rana temporaria R

Total d’espècies reproductores 3 6 3 4 4 6 5 2 1 0

Total d’espècies detectades 3 6 3 5 6 6 5 2 3 5

Tipus d’ambient de detecció:

CA Curs fluvial alt de la Tordera i alt i mitjà de la riera d’Arbúcies (torrents montans)

PR Preses de petites dimensions en cursos fluvials montans

CM Curs fluvial mitjà de la Tordera

TM Tolls temporals al llit del riu al curs mitjà associats als canvis de cabal (crescudes, fluctuacions estacionals...)

TR Torrents i rierols de terra baixa

BT Basses temporals (extraccions d’àrids, dipòsits de rec...)

TE Tolls efímers (extraccions d’àrids, roderes...)

CB Curs baix i desembocadura de la Tordera

TB Tolls temporals al llit del riu al curs baix associats als canvis de cabal

XV Xarxa viària (carreteres, pistes...)

R Reproducció confirmada de l’espècie (detecció de postes o larves)

• Reproducció no confirmada de l’espècie

Uro

del

sA

nurs



de capçalera, factor previsible si es té en compteque malgrat estar menys antropitzats, es tracta decursos fluvials d’aigües oligotròfiques força encai-xats i amb poca varietat d’hàbitats aquàtics iriberencs. Les espècies més ubiqües són: B. bufoi A. obstetricans, seguides de les quatre ben dis-tribuïdes, P. perezi, H. meridionalis, S. salamandrai B. calamita; totes aquestes espècies es comen-ten més a bastament més endavant. Les de dis-tribució més restringida són tres: D. pictus, P. cul-tripes i P. punctatus. La primera, com que estàcolonitzant la conca, probablement incrementiforça la seva distribució en les properes dècades.Les altres dues, que potencialment poden estarcom a mínim als quatre darrers trams de la Torde-

ra, presenten factors que en dificulten la detec-ció, com, per exemple, ser poc abundants i dereproducció principal a la tardor, però tot i així,presumiblement deuen estar en regressió o local-ment extingides, ja que segons la base de dadesde l’Atles d’amfibis i rèptils de Catalunya estavenen trams prospectats d’on ara són claramentabsents.

A la taula 3 es mostra la distribució de les dotzeespècies detectades als cinc punts d’alta diversi-tat d’amfibis des de l’inici del present estudi el2001. Concretament els cinc punts d’alta diversi-tat són (fig. 1): una bassa d’una antiga extracciód’àrids associada a la plana al·luvial de la Torderaa l’alçada de la Batllòria (PAD 1); una petita repre-

Taula 2. Distribució dels amfibis als trams de seguiment del riu de la Tordera i la riera d’Arbúcies i el seuentorn proper

Nre. de Nre. de tramstrams a la a la riera Trams

Espècies detectades R0 R1 R2 R3 R4 R5 R6 Tordera R7 R8 R9 d’Arbúcies totals

Salamandra salamandra • • • • • 5 • • 2 7

Alytes obstetricans • • • • • • 6 • • • 3 9

Discoglossus pictus • • 2 0 2

Pelobates cultripes • • 2 0 2

Pelodytes punctatus • • 2 0 2

Bufo bufo • • • • • • 6 • • • 3 9

Bufo calamita • • • • • 5 • 1 6

Hyla meridionalis • • • • • • 6 • • 2 8

Pelophylax perezi • • • • • • 6 • • 2 8

Total d’espècies 2 5 6 7 7 7 6 3 5 5

Taula 3. Espècies detectades a cada punt d’alta diversitat (PAD) al llarg de tots els mostreigs del SACT

Espècies detectades PAD 1 PAD 2 PAD 3 PAD 4 PAD 5 Nre. de PAD

Salamandra salamandra • • • • • 5

Lissotriton helveticus • 1

Triturus marmoratus • • 2

Alytes obstetricans • • • • 4

Discoglossus pictus • • 2

Pelobates cultripes • 1

Pelodytes punctatus • 1

Bufo bufo • • • • 4

Bufo calamita • 1

Hyla meridionalis • • • • 4

Pelophylax perezi • • • • 4

Rana temporaria • 1

Total d’espècies 6 7 6 5 6



sa a la capçalera de la riera d’Arbúcies situadadins el Parc Natural del Montseny (PAD 2); i, situatsa l’Espai d’Interès Natural de Roureda de Torderai entorn proper, un petit tram de rierol (PAD 3), unapetita bassa originada per una extracció d’àrids(PAD 4) i els aiguamolls associats a una roureda deroure pènol (Quercus robur) (PAD 5). Els resultatsaporten informació d’hàbitats d’importància per ala reproducció dels amfibis de la conca de foradels dos cursos fluvials estudiats, i sobre espèciesque hi són rares o absents. S’ha vist que la varia-ció interanual del nombre de tàxons reproduc-tors és considerable, si bé els més inconstantsacostumen a ser les espècies amb pocs exem-plars reproductors, que presumptament nomésemprarien aquests llocs de forma complementàriaals am bients reproductors preferents en deter-minats anys. Un fet destacable del seguimentd’aquests punts de reproducció és l’incrementde les deteccions de D. pictus, fet que consta-ta la consolidació del seu recent establiment a laconca.

A continuació, després de l’anàlisi de la distri-bució de les espècies per hàbitats i pel territori, sesintetitza la informació obtinguda estríctament enels mostreigs de seguiment, els quals permetranveure tendències al llarg del temps. A la Torderaes poden començar a veure certes pautes enl’evolució de les comunitats d’amfibis ja que es dis-posa d’una sèrie de seguiment de quatre anys, o

fins i tot als trams 0 i 4, de cinc, atès que són zonesprospectades ja amb la metodologia estàndarden les proves pilot i, per tant, es disposa de dadesdes del 2002. En el cas de la riera d’Arbúcies i elspunts d’alta diversitat, el fet de disposar únicamentde dos anys de monitoreig no permet valorarl’existència de tendències definides de les pobla-cions. Com a dada contextual important per a lainterpretació dels resultats, els tres darrers anyshan presentat períodes llargs de sequera.

Al tram 0 ubicat al curs alt de la Tordera es duua terme un transsecte de mostreig exhaustiu. Peravaluar l’estat de les poblacions, s’empren deforma preferent les dades referents a adults, i a lesfigures 2 i 3 es mostra l’evolució de les dues espè-cies detectades: B. bufo i S. salamandra, respec-tivament. Es tracta del tram estudiat menys ric enespècies, la qual cosa sembla que és deguda altipus d’ambient; per contra, és on hi ha les millorspoblacions d’aquestes dues espècies. En el casde B. bufo s’observa una alternança entre anysconsecutius en la pujada i la baixada d’exemplars.Caldrà disposar d’una sèrie més llarga d’anys perveure si aquesta pauta de cicles bianuals és real.Sembla que l’existència al riu de zones profundesd’aigües lentes amb platges adjacents és unmicroambient de posta cercat activament perl’espècie, i aquest paràmetre està determinat engran part pel cabal; així, l’aparent tendència a ladisminució de la població podria venir motivada pel


Figura 2. Evolució de la població reproductora de Bufo bufo al transsecte exhaustiu del tram 0 durant el perí-ode 2002-2006. Resultats aplicant-hi un índex quilomètric d’abundància (nombre d’exemplars/km).

450

400

350

300

250

200

150

100

50

0

IQA

402

136

270

114

243

2002 2003 2004 2005 2006

Any


període de sequera dels darrers anys. Per a la S.salamandra la tendència dels adults reproductorsen els mostreigs primaverals tendeix a augmentar,però cal prendre aquestes dades amb cautela perdos motius: amb unes densitats tan baixes el biaixen les deteccions pot ser elevat, i perquè, com s’hacomprovat al llarg de visites a l’octubre de 2002 a2004, la presència de reproductors durant aquestmes pot ser igual o superior a les quatre prospec-cions primaverals.

Seguidament es comenten les quatre espèciesdominants a les comunitats d’amfibis dels cursosmitjà i baix de la Tordera. En la figura 4 es mostrala variació anual de la presència al conjunt delsquaranta punts d’escolta situats en aquests cur-sos i sense distingir entre trams.

El tòtil (Alytes obstetricans) està molt ben dis-tribuït i força vinculat al curs fluvial principal per ala reproducció, encara que és l’espècie més gene-ralista quant a tipus de punts d’aigua de reproduc-ció usats. El mateix succeeix amb la qualitat del’aigua: es reprodueix tant en aigües fredes i pocpol·luïdes dels trams 1 i 7, com en aigües forçacontaminades del curs mitjà i del baix sempre queno siguin salobres. Acostuma a trobar-se benrepresentat dins els diferents trams –a la Torderaper al període 2003-2006 rang de presència del38-68% amb una mitjana del 53%– i a presentar-se en densitats mitjanes quan les condicions són

bones. A la Tordera, sembla que l’afavoreixen elsanys amb pluges graduals i disminueix els anysamb pluges més torrencials. Malgrat ser el segonamfibi amb major presència al riu, mostra marca-des pujades i baixades de caràcter bianual, i peral període de seguiment és l’anur el qui té una ten-dència més regressiva a causa de la pèrdua depunts de cant en molts trams.

El gripau corredor (Bufo calamita) és una espè-cie més ben distribuïda a la Tordera del que mos-tren els censos sonors –per al període 2003-2006rang de presència del 10-33% amb una mitjana del25%–, ja que a més de detectar-se pel cant als tresdarrers trams, també s’han vist exemplars enca-ra que molt esporàdicament i a certa distància delriu als trams 2 i 3. Aquest anur pateix fluctuacionsmolt marcades i la fenologia del període repro-ductor és molt variable en funció del règim de plu-ges, característiques acords amb el seu paperoportunista i colonitzador. També prefereix puntsd’aigua temporals o de recent creació, en elsquals evita la competència larvària amb altresamfibis i les elevades densitats de depredadors–insectes aquàtics, peixos...– (BANKS i BEEBEE,1988; RICHTER-BOIX, et al., 2006), i pot fer llargsdesplaçaments per cercar bons indrets per a lareproducció. No obstant les marcades oscil·la -cions inter anuals, les variacions per trams seguei-xen una pauta clara: tant la seva presència com la


Figura 3. Evolució de la població reproductora primaveral de Salamandra salamandra al transsecte exhaustiudel tram 0 durant el període 2002-2006. Resultats aplicant-hi un índex quilomètric d’abundància (nombred’exemplars/km).

16

14

12

10

8

6

4

2

0

IQA

5

2

7

16

2002 2003 2004 2005 2006

Any

5


densitat augmenten en sentit interior-litoral, i sónmolt elevades als trams 5 i 6, patró oposat alparent proper B. bufo. En general, usa puntsd’aigua temporals i efímers que no estan vinculatsal llit fluvial, però en anys d’avingudes pot emprarde forma massiva els tolls secundaris que es for-men a la llera amb la reculada del nivell de l’aigua.En general mostra una tendència en la variació dela distribució al llarg de la Tordera força paral·lelaa la d’H. meridionalis, l’altra espècie vinculada apunts d’aigua secundaris de la plana al·luvial. Apa-rentment ambdues es veuen afavorides els anysde pluges torrencials. Per concloure, B. calamitasembla juntament amb P. perezi la menys afecta-da per la sequera dels darrers tres anys.

La reineta (Hyla meridionalis) està molt ben dis-tribuïda i és localment abundant, però presentaimportants variacions interanuals en l’activitat repro-ductora –a la Tordera per al període 2003-2006rang de presència del 30-65% amb una mitjana del46%. Necessita vegetació riberenca estructuradai aigües netes, però evita els cursos fluvials com alloc d’aparellament. Només en casos molt con-crets se l’ha vist aprofitant tolls secundaris de la llerao braços de riu aïllats de la làmina d’aigua corrent,ja que a diferència de B. calamita, perquè elscapgrossos completin la metamorfo si requereixque siguin punts temporals de llarga durada.

Es troba a vuit dels deu trams estudiats i aquatre dels cinc punts d’alta diversitat. Els únicstrams on no ateny cap any bons nivells poblacio-nals són l’1, presumptament per falta de bonsllocs de reproducció, i el 3, on la forta activitatindustrial i la proximitat de l’autopista fan que labaixa qualitat de l’entorn fluvial deixi poques opor-tunitats per a aquesta espècie força sensible a ladegradació de la coberta vegetal i de la qualitat del’aigua. L’any 2006 és l’any amb densitats més bai-xes, però la pitjor distribució fou el 2003. Igualque amb B. calamita, les marcades fluctuacions enles densitats associades a les escoltes s’han deveure influenciades en part per una estratègiareproductiva que es basa en agregacions nombro-ses de mascles cantors en els indrets i anys òptimsper a la reproducció. Sembla que, com aquestaaltra espècie, també l’afavoreixen els anys de plu-ges torrencials.

La granota verda (Pelophylax perezi), gràcies acerta tolerància a la contaminació de l’aigua i al fetde ser l’anur més fluvial dels presents a la conca,és l’espècie més abundant i està molt ben distri-buïda tant als trams ben conservats, com alstrams més degradats on altres amfibis estan pocrepresentats o totalment absents –per al període2003-2006 rang de presència del 75-88% ambuna mitjana del 83%. Usa punts d’aigua molt


Figura 4. Evolució de la presència primaveral de les quatre espècies més abundants als quaranta puntsd’escolta del curs principal de la Tordera al llarg del període 2003-2006.

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Per

cent

atge

de

punt

s am

b pr

esèn

cia

Alytesobstetricians

Pelophylaxperezi

Bufocalamita

Hylameridionalis

2003 2004 2005 2006


diversos, però especialment els sistemes aquà-tics de les lleres fluvials mitjanes i baixes. Pel quefa a les variacions interanuals generals, P. pereziel 2004 va fer la reculada en la distribució mésimportant, ha recuperat el darrer any els valorsinicials de presència al conjunt dels quaranta puntsd’escolta. Per interpretar correctament les dadesd’aquest amfibi cal tenir en compte que té unperío de reproductor força tardà respecte de lesaltres espècies i que en anys de condicions prima-verals adverses la seva disminució en els mos-treigs, que conclouen a finals de juny, podria serdeguda a un desplaçament cap al període estivalde gran part de l’activitat reproductora.

Conclusions

Els cinc anys de realització del SACT i estudiscomplementaris associats han aportat gran quan-titat de dades de tipus ecològic i biològic sobre elsamfibis d’aquesta conca, els quals cal sumar alsestudis pretèrits i actuals d’altres grups de recer-ca herpetològica. La contribució principal del pre-sent treball però, ve del fet de focalitzar l’atencióen les comunitats d’amfibis de dos cursos fluvialsde mida mitjana i la seva dinàmica poblacional alllarg del temps, ja que aquest ha estat un aspec-te poc estudiat dels amfibis ibèrics.

A nivell metodològic, l’ús pioner en l’àmbitpeninsular de censos de cants com a principalmetodologia de mostreig ha mostrat uns resultatssatisfactoris amb relació als objectius buscats.La integració del SACT en el projecte de l’Obser -vatori facilita la interpretació dels resultats gràciesal seguiment paral·lel d’una completa bateria deparàmetres dels ecosistemes fluvials que interac-cionen amb els amfibis, entre els quals desta-quen la hidrologia i la vegetació. Aquest fet és unaoportunitat per establir el paper bioindicador delsamfibis a l’àmbit d’estudi mitjançant l’establimentde les causes que condicionen les variacions enl’estructura de les comunitats d’amfibis, si béaquesta inferència es veu dificultada per les inèr-cies poblacionals i la complexitat de les interac-cions dins l’ecosistema. Aquesta circumstància,com és el cas, només es pot combatre amb sèriesd’anys llargues i nombrosos espais mostrejats. Enaquest sentit, per veure tendències significativesen amfibis, es considera convenient tenir unasèrie llarga de registres –entre cinc i deu anys coma mínim– perquè les fluctuacions naturals a curttermini poden emmascarar els canvis poblacio-

nals significatius que es manifesten en períodestemporals més llargs (PECHMANN et al., 1991;PECHMANN i WILBUR, 1994; GREEN, 2003; DROEGE,en línia).

Arribat a un nivell de coneixements suficient, elseguiment amb finalitats indicadores s’haurà decentrar en l’anàlisi de l’estat de les espècies con-siderades bones bioindicadores i/o de la sevacontribució relativa en l’estructura de la comuni-tat d’amfibis.

Bibliografia

BANKS, B. i BEEBEE, T. J. C. (1988): «Reproduc-tive success of natterjack toads Bufo calamita intwo contrasting habitats», dins J. Anim. Ecol., 57(2), p. 475-492.

CARRERA, D. i VILLERO, D. [en premsa]: Els amfi-bis de la conca de la Tordera. A: DIVERSOS AUTORS.Els sistemes socioecològics de la Tordera. Barce-lona: Institució Catalana d’Història Natural-Institutde Ciència i Tecnologia Ambientals (UAB).

DROEGE, S. [en línia]. A heuristic approach tovalidating monitoring programs based on countindices (Damn the statisticians, full speed ahead).USGS Patuxent Wildlife Research Center. [Consul-ta: 8 des. 2004]

GREEN, D. (2003): «The ecology of extinction:population fluctuation and decline in amphibians»,dins Biological Conservation, núm. 111, p. 331-343.

MONTORI, A., LLORENTE, G. A., RICHTER-BOIX, A.,VILLERO, D., FRANCH M. i GARRIGA N. (2007): «Colo-nización y efectos potenciales de la especie inva-sora Discoglossus pictus sobre las especies nati-vas». Aranzadi Zientzi Elkartea, Donòstia.

PECHMANN , J. H. K. i WILBUR, H. M. (1994):«Put ting declining amphibian populations in pers-pective: natural fluctuations and human impacts»A: Herpetologica, 50 (1), p. 65-84.

PECHMANN , J. H. K. SCOTT, D. E., SEMLITSCH, R.D., CALDWELL, J. P., VITT, L. J. i GIBBONS, J. W.(1991): «Declining amphibian populations: the pro-blem of separating human impacts from naturalfluctuat ions», dins Science, 253 (5022), p. 892-895.

RICHTER-BOIX, A., LLORENTE, G. A. i MONTORI, A.(2006): «A comparative analysis of the adaptativedevelopmental plasticity hypothesis in six medite-rranean anuran species along a pond permanencygradient», dins Evolutionary Ecology Research,núm. 8, p. 1139-1154.




Resum

El tram final del riu Besòs ha experimentat un canvien la seva fesomia com a conseqüència d’un projec-te de recuperació mediambiental. Dins la primerafase es construïren parcel·les amb canyís (Phragmitessp.) per al tractament terciari de l’EDAR de Montcadai Reixac. Des de 1999 s’hi està efectuant un estudiornitològic amb el suport de la Diputació de Bar -celona. S’hi han vist 150 espècies d’aus, peròpoques hi crien, com el collverd, per la transforma-ció de la ribera. A més, hi han niat tres espècies exò-tiques, com el múnia roig. No obstant això, és remar-cable la població de boscarles, així com la deteccióde l’àliga marcenca, provinent de la Serralada Litoral.Pel que fa als hivernants, destaca el nombre de gavi-nes vulgars i la presència de cotxa blava i blauet.Durant les migracions augmenta el valor d’aquestespai, com ho demostra la citació d’aus escassescom el territ de Temminck.

Paraules clauRiu Besòs, transformació, canyís, aus

Summary

Introduction to bird fauna in the purified reedswamps in Besòs fluvial parkThe final section of the Besòs river has undergone achange in its physiognomy as a result of an environ-mental recovery initiative. In the first phase, plotswere created with common reeds (Phragmites sp.) fortertiary treatment in the wastewater treatment plantin Montcada i Reixac. An ornithological study hasbeen undertaken since 1999 with the support ofBarcelona Provincial Council. One hundred and fiftybirds have been sighted, but few are bred there, suchas the mallard, as a result of the river transformation.Furthermore, three exotic species have nested there,such as the red avadavat. Nevertheless, the popula-tion of warblers is noteworthy and the short-toedeagle has been sighted, originating from the SerraladaLitoral. As regards hibernating birds, the number ofblack-headed gulls, blue throats and kingfishers arenotable. During migration, the value of this site isenhanced as illustrated by the sighting of rare birdssuch as the Temminck’s stint.

KeywordsBesòs river, transformation, reeds, birds

Resumen

Introducción a la avifauna del tramo de los«carrizos de depuración» del parque fluvial delBesòsEl tramo final del río Besòs ha experimentado uncambio en su fisonomía mediante un proyecto derecuperación medioambiental. En la primera fase seconstruyeron parcelas con carrizo (Phrag mites sp.)para el tratamiento terciario de la EDAR de Montcadai Reixac. Desde 1999 se está efectuando un estudioornitológico con el apoyo de la Dipu tación deBarcelona. Se han visto 150 especies de aves, peropocas crían, como el ánade azulón, por la transfor-mación de la ribera. Además, han criado tres espe-cies exóticas, como el bengalí rojo. No obstante, esremarcable la población de carriceros, así como ladetección del águila culebrera, procedente de laSerralada Litoral. Respecto a los invernantes, des-taca el número de gaviotas reidoras y la presenciade pechiazul y martín pescador. Durante las migra-ciones aumenta el valor de este espacio, como lodemuestra el avistamiento de aves escasas como elcorrelimos de Temminck.

Palabras claveRío Besòs, transformación, carrizo, aves

Introducció al’avifauna del tramdels «canyissars dedepuració» del ParcFluvial del Besòs

Xavier Larruy i David Perpiñán


Descripció de l’àrea d’estudi

En els darrers deu anys el tram final del Besòs haexperimentat un canvi profund de la seva fesomiaa causa de l’execució del projecte «Recuperaciómediambiental del tram final de la llera del riuBesòs», finançat en un 80% per Fons de Cohesióde la Unió Europea.

Dins de la primera fase del Parc Fluvial delBesòs es construïren seixanta parcel·les (7,7 hec-tàrees) amb canyís (Phragmites sp.) a la llera enel tram entre el pont de Montcada i el pont de laB-20 (Santa Coloma de Gramenet), per tal de ferel tractament terciari de les aigües provinents del’EDAR de Montcada i Reixac. També es construíuna bassa, aprofitant l’aigua del Rec Comtal quedesemboca al riu. Aquest tram presenta unaextensió de canyissars excepcional en el contextdel Besòs. No obstant això, aquests canyissarstenen limitacions pel que fa al seu ús per part delsocells i la resta de fauna com a conseqüència delfet que el seu objectiu principal és la depuració del’aigua, només estan inundats temporalment i seseguen a l’hivern. A més, algunes d’aquestes par-cel·les han quedat malmeses per les riuades.

Als espais que no estan ocupats per aquestesplantacions trobem principalment plantes ruderalsanuals de caràcter nitròfil (PERPIÑÁN et al., 2003),que era el tipus de vegetació predominant abansdel projecte. El grau de desenvolupament d’aquesttipus de plantes és notable durant la primavera il’estiu, però a la tardor i l’hivern la cobertura vege-tal depèn de les riuades i del grau de pasturatge perpart dels ramats d’ovelles. La presència d’arbres éstestimonial en aquest tram i no n’hi ha cap que tin-gui una alçada destacable. Malgrat això, el canyíss’ha estès fora de les parcel·les, de manera que araes pot trobar en algunes vores del riu.

Pel que fa al canal central (per on circula l’aigua),aquest té una amplada variable i presenta unesvores sovint molt artificialitzades, ja siguin forma-des per blocs de granit que queden al descobertdesprés de les riuades o per terra molt compac-tada i de pendent gairebé vertical. No obstantaixò, hi ha zones on es formen platges de còdolso vores fangoses d’escàs pendent i, per tant, demajor interès faunístic.

Metodologia d’estudi

Des de l’any 1999 s’està fent un seguiment avifau-nístic en aquest tram del Parc Fluvial del Besòs,

amb el suport de la Diputació de Barcelona. Laperiodicitat no ha estat uniforme durant totsaquests anys, però la metodologia i el recorreguthan estat els mateixos. Des de l’any 2006 s’estanduen a terme uns transsectes lineals quinzenals alllarg de l’any en un tram de 2,85 quilòmetres,comprès entre el pont de Montcada i l’assut delRec Comtal (UTM x=4322 y=4591). El cens es faal matí, i s’anoten tots els individus que es trobenentre els murs de contenció (uns 150 metresd’amplada).

Resultats

En el període 1999-2007 s’han detectat 150 espè-cies d’ocells, tant aturades com sobrevolantl’indret, que es poden agrupar en les categoriessegüents:

Ocells sedentaris

Com a conseqüència de l’elevat grau de trans-formació de la ribera són poques les espèciesque es reprodueixen al Parc Fluvial del Besòs. Noobstant això, cal destacar el bon nombre deparelles d’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i depolles d’aigua (Gallinula chloropus) que fan elniu tant a la vegetació ruderal com als canyis-sars. També hi nidifica el trist (Cisticola juncidis)i el rossinyol bord (Cettia cetti), mentre que elpardal comú (Passer domesticus) i el pardalxarrec (Passer montanus) nien als forats delsmurs de contenció. A més, s’ha comprovat pun-tualment la cria de la cogullada vulgar (Galeridacristata) i del bitxac comú (Saxicola torquatus),ocells que no es troben en aquest període aigüesavall.

D’altra banda, hi ha un nombre d’espèciesque s’alimenten o van a beure i a netejar-se al riui, en canvi, no poden niar per la manca d’arbres,per exemple. Aquest seria el cas dels fringíl·lids,ja que necessiten la vegetació ruderal per ali-mentar-se, però també els arbres per niar i bus-car refugi.

L’únic rapinyaire que es pot veure tot l’any ambregularitat és el xoriguer comú (Falco tinnuncu-lus), que nidifica a les rodalies. En canvi, el falcópelegrí (Falco peregrinus) només s’ha observat encomptades ocasions i, probablement, es deu trac-tar d’individus pertanyents a la població que s’hareintroduït a la ciutat de Barcelona.



Ocells estivals

En aquest grup trobem espècies d’un major inte-rès, com, per exemple, el corriol petit (Charadriusdubius), que cria a les platges de còdols i alsmarges amb escassa vegetació. La seva abun-dància és variable i està en funció de factors comel grau de cobertura vegetal. L’ocell més interes-sant és la boscarla de canyar (Acrocephalus scir-paceus), ja que ha colonitzat aquest tram i arapodria tractar-se de la població més nombrosa delVallès (RIBAS, 2000). Se n’han estimat unes vintparelles, la major part d’aquestes als canyissarsde depuració.

Altres aus només s’han detectat de forma irre-gular fins al moment, d’entre les quals destaca elbalquer (Acrocephalus arundinaceus), amb duesparelles el 2007, i la presència d’un immatur d’agróroig (Ardea purpurea) el 2005.

Cal remarcar l’abundància en aquest períodede falciots (Apus apus), ballesters (Apus melba),orenetes vulgars (Hirundo rustica) i orenetes cua-blanques (Delichon urbicum). Es tracta d’ocellsantropòfils que nien als forats de les cases i edifi-cis de Montcada i Santa Coloma de Gramenet,però que s’alimenten i van a beure al riu. Tambés’ha vist puntualment l’àguila marcenca (Circaetusgallicus), que segurament prové de la SerraladaLitoral.

Ocells exòtics

El costum estès de tenir fauna al·lòctona com a ani-mals de companyia ha provocat que no sigui rartrobar ocells escapats o alliberats al riu, ja que estàsituat al costat de nuclis urbans molt poblats. Prin-cipalment es tracta de passeriformes, com el casdel bec de corall senegalès (Estrilda astrild) i elmúnia roig (Amandava amandava), ocell que es vadetectar niant el 2005, i que representa una de lespoques dades que es té a Catalunya (ESTRADA etal., 2004). D’altra banda, el faisà (Phasianus colchi-cus) també s’ha trobat criant, segurament provinentdels alliberaments que es duen a terme a la Serra-lada de Marina per a l’activitat cinegètica.

Ocells hivernants

En aquest període destaca per la seva abundàn-cia la gavina vulgar (Larus ridibundus), ja que éshabitual veure estols de centenars d’exemplars

que cada matí remunten el riu, provinents delmar, i hi retornen cap al vespre. També és fre-qüent la titella (Anthus pratensis), la cueretatorrentera (Motacilla cinerea), la cuereta blanca(Motacilla alba), la cotxa fumada (Phoenicurusochruros), el mosquiter comú (Phylloscopus colly-bita), el pinsà vulgar (Fringilla coelebs), el gafarró(Serinus serinus), la cadernera (Carduelis car-duelis) i el repicatalons (Emberiza schoeniclus). Engeneral, es tracta d’espècies nombroses id’àmplia distribució a Catalunya, però també estroben ocells més escassos, tot i que en nombrenormalment reduït. Aquest és el cas de la xivitonavulgar (Actitis hypoleucos), la xivita (Tringa ochro-pus), el rascló (Rallus aquaticus) i el grasset demuntanya (Anthus spinoletta). Encara més interes-sant és la presència de la cotxa blava (Luscinia sve-cica), que es troba molt localitzada a l’hivern alVallès (RIBAS, 2000).

Altres aus són irregulars, sovint en funció de lesonades de fred, com el becadell sord (Lymnocryp-tes minimus), el tord ala-roig (Turdus iliacus), elroquerol (Ptyonoprogne rupestris) o la boscarlamostatxuda (Acrocephalus melanopogon). Aques-ta darrera no s’havia trobat prèviament en aquestperíode al Vallès (RIBAS, 2000).

En aquest període no és rar veure l’aligot comú(Buteo buteo) o l’esparver vulgar (Accipiter nisus)sobrevolant el riu, atrets per l’abundància de pre-ses.

En els darrers anys les espècies piscívores hanincrementat la seva presència, com, per exemple,el bernat pescaire (Ardea cinerea), el blauet (Alce-do atthis), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo)o el cabusset (Tachybaptus ruficollis), tot i queencara són força escassos.

També s’ha vist aïlladament alguna espècie esti-val durant l’hivern, com, per exemple, la cueretagroga (Motacilla flava) o la boscarla de canyar.

Ocells migratoris

Durant les migracions és quan augmenta clara-ment el valor ornitològic d’aquest espai i de tot elriu en general. Així, es poden observar puntual-ment aus aquàtiques escasses a l’àmbit vallesà,com, per exemple, el xarrasclet (Anas querquedu-la), el martinet menut (Ixobrychus minutus) i el mar-tinet de nit (Nycticorax nycticorax). Val a dir quenormalment s’estan al riu pocs dies, ja que no ésun hàbitat òptim i només es tracta d’una paradaen el seu llarg viatge.



També es poden veure diverses espècies delimícoles, com la gamba roja (Tringa totanus) i elcames llargues (Himantopus himantopus). Per aaquest últim, el Besòs és una zona importantdurant la migració postnupcial, ja que s’hi podenveure desenes d’individus, i el 2007 ja ha comen-çat a criar al límit del tram estudiat.

La presència de canyissars fa que sigui una deles zones més bones del Vallès per veure passeri-formes propis d’aquest ambient, com, per exem-ple, la boscarla dels joncs (Acrocephalus schoeno-baenus) i el teixidor (Remiz pendulinus).

Altres migradors regulars remarcables sónl’oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) i el colltort(Jynx torquilla), el qual hi ha hivernat almenys enuna ocasió.

Val a dir que s’han vist també aus escasses anivell català, com el martinet ros (Ardeola ralloi-des), l’àguila calçada (Hieraetus pennatus), lapolla pintada (Porzana porzana), el territ de Tem-minck (Calidris temminckii), el boscarler pintat gros(Locustella naevia) i el pinsà trompeter (Bucanetes

githagineus), del qual només hi havia una dadaprèvia a Catalunya (BIGAS i PICCARDO dins AYMÍ &HERRANDO, 2005).

Bibliografia

BIGAS, D. i PICCARDO, J. (2005): «Pinsà trompe-ter Bucanetes Githagineus», dins AYMÍ, R. i HERRAN-DO, S. (eds.). 2005. Anuari d’Ornitologia de Catalu -nya. 2001. p. 292. Barcelona: Institut Catalàd’Ornitologia. 367 pàgines.

ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. i HERRAN-DO, S. (eds.) (2004): Atles dels ocells nidificants deCatalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Catalàd’Ornitologia/Lynx Edicions. 638 pàgines.

PERPIÑÁN, D., LARRUY, X. i DEVIS, J. (2003): LaComunitat Faunística i Florística del Parc Fluvial.Informe 2002. 197 pàgines. Informe inèdit encar -regat per la Diputació de Barcelona.

RIBAS, J. (2000): Els Ocells del Vallès Oriental.Barcelona: Lynx Edicions. 453 pàgines.




Resum

Entre els anys 2000 i 2007 als parcs de la SerraladaLitoral Central s’hi ha combinat diverses tècniquesd’estudi de quiròpters amb l’objectiu de passar pro-gressivament d’inventaris de fauna quiropterològicaa programes de seguiment. S’han citat divuit espè-cies de quiròpters. Entre aquestes n’hi ha de caver-nícoles estrictes, forestals i generalistes.

Ja es disposa de dades de setze refugis, s’hananalitzat 3.363 seqüències de crits d’ultrasons de180 estacions, s’han penjat 99 caixes niu i s’hanparat 39 estacions de captura. S’ha iniciat un segui-ment de quiròpters aquàtics a la Tordera. La inspec-ció de refugis ha permès identificar tretze espècies.

Els resultats justifiquen la necessitat de combinardiferents metodologies per tal d’assolir un seguimentglobal de la comunitat. Cal obtenir dades contínuesper poder detectar variacions en les poblacions dequiròpters i en els seus hàbitats.

Paraules clauQuiròpters, seguiment, Serralada Litoral Central

Summary

Planning and state of progress of chiropteranmonitoring programmes: Case study of theparks of the Central Serralada Litoral Between the years 2000 and 2007, various studytechniques of chiropterans were combined in theparks of the Central Serralada Litoral with the aim ofgradually moving from inventories of chiropteranfauna to monitoring programmes. Eighteen speciesof chiropterans were sighted. Among them are strict-ly cavernicolous, forest and general species.

Information is available for sixteen shelters, 3,363sequences of ultrasound calls from 180 stations havebeen analysed, 99 nest boxes have been hung and39 capture points have been discontinued. The mon-itoring of water chiropterans commenced on theTordera river. The inspection of shelters has led to theidentification of thirteen species.

The findings justify the need to combine differentmethodologies so as to achieve global monitoring ofthe community. Continuous data must be acquiredin order to determine variations in chiropteran popu-lations and in their habitats.

KeywordsBats, monitoring, Central Serralada Litoral

Resumen

Planificación y estado de desarrollo deprogramas de seguimiento de quirópteros: loscasos de los parques de la Serralada LitoralCentralEntre los años 2000 y 2007 en los parques de laSerralada Litoral Central se han combinado variastécnicas de estudio de quirópteros con el objectivode pasar progresivamente de inventarios de faunaquiropterológica a programas de seguimiento. Comoresultado de los estudios, se han citado 18 especiesde quirópteros. Entre éstas, las hay de cavernícolasestrictas, forestales y generalistas.

Ya se dispone de datos de 16 refugios, se hananalizado 3.363 secuencias de gritos de ultrasonidosde 180 estaciones, se han colocado 99 cajas-nido yse han puesto 39 estaciones de captura. Se ha ini-ciado un seguimiento de quirópteros acuáticos en elrío Tordera. La inspección de refugios ha permitidoidentificar 13 especies.

Los resultados justifican la necesidad de combinardiferentes metodologías para obtener un seguimientoglobal de la comunidad. Hay que obtener datos conti-nuos para poder detectar variaciones en las poblacio-nes de quirópteros y en sus hábitats.

Palabras claveQuirópteros, seguimiento, Serralada Litoral Central

Planificació i estat de desenvolupamentde programes deseguiment dequiròpters: els casosdels parcs de laSerralada LitoralCentral

Carles Flaquer, Ignasi Torre, Ruth G. Ràfols i Antoni ArrizabalagaMuseu de Granollers. Ciències Naturals

Xavier PuigAssociació Galanthus


Introducció

Malgrat que es tracta del segon grup de mamífersmés divers de la terra i que és peça clau de totsels ecosistemes que ens envolten, conèixer ladistribució i la composició de les comunitats dequiròpters d’un territori és una tasca complexa(JABERG i GUISAN, 2001). Pel seu comportamentnocturn, la seva mobilitat, la dificultat de localitzar-ne els refugis i de capturar-los, els quiròpters sónanimals difícils d’estudiar.

Així doncs, ateses les dificultats d’investigar lesdiverses espècies de quiròpters aplicant un únicmètode d’estudi, avui en dia la majoria d’investi -ga dors han optat per combinar tècniques (DUFFY

et al., 2000).Aprofitant l’ús de noves metodologies d’estudi

el Museu de Granollers-Ciències Naturals, perencàrrec del Parc Natural del Montnegre i elCorredor, l’any 2000 va iniciar un inventari delsquiròpters del parc (FLAQUER et al., 2005a). Per lamajor eficiència d’utilitzar detectors d’ultrasons(MURRAY et al., 1999; O’FARRELL i GANNON, 1999),en els primers estudis només es va utilitzaraquesta tècnica. Els detectors, però, presentenalguns inconvenients (HAYES, 2000), un dels qualsés la dificultat en la detecció d’algunes espèciesde quiròpters de gran interès, com, per exemple,les del gènere Rhinolophus sp. i Myotis sp. (FLA-QUER et al., 2007a).

A mesura que els estudis de quiròpters de laXarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Bar-celona han evolucionat, la combinació de tècni-ques ha estat més patent. Així, entre els anys2003 i 2007 als parcs naturals del Montnegre i elCorredor, la Serralada de Marina i la SerraladaLitoral, a banda d’utilitzar detectors, s’hi han duta terme campanyes de captura amb xarxes, ins-peccions de refugis i col·locació de caixes niu.Es tracta de metodologies ja conegudes en estu-dis de la fauna quiropterològica (MITCHELL-JONES

et al., 1999). En el present article es pretén mostrar els pas-

sos seguits per tal de passar d’inventaris i estudisde distribució de la fauna quiropterològica a pro-grames de seguiment basats en la combinació detècniques (FLAQUER et al., 2007a).

Material i mètodes

Al Parc Natural del Montnegre i el Corredor, s’hiestan fent estudis de quiròpters des de l’any

2000, mentre que tant al Parc de la SerraladaLitoral com al de la Serralada de Marina aquestsestudis van començar l’any 2006. Durant l’any2007, per en càrrec de l’Observatori de la Torde-ra, també s’ha iniciat un seguiment dels quiròptersde la Tordera.

En tots els espais naturals esmentats, s’hicom binen les metodologies d’estudi següents:inspecció de refugis, enregistraments d’ultrasons,col·locació i inspecció de caixes niu i col·locacióde paranys d’arpa i xarxes.

Inspecció de refugis

La inspecció de refugis (edificis, mines, coves,etc.) és una eina necessària per a l’inventari dequiròpters cavernícoles estrictes d’un territori (FLA-QUER et al., 2007a) i aplicada a un seguiment pre-senta gran interès per a la conservació de lespoblacions. A partir de la catalogació del refugi(hivernada, cria o de pas), cada refugi s’ha devisitar en el període de l’any més adequat percomptar els quiròpters que hi són presents(recomptes a la sortida amb detectors o in situamb frontals). Actualment es disposa de dades desetze refugis: dotze al Parc Natural del Montne-gre i el Corredor i quatre als parcs de la Serrala-da Litoral i de Marina.

Enregistraments d’ultrasons

L’anàlisi d’ultrasons és especialment efectiva peridentificar espècies comunes com les del gènerePipistrellus sp. (FLAQUER et al., 2007a), encara quetambé pot ser útil per inventariar espècies fores-tals com és el cas de la ratapinyada de bosc (Bar-bastella barbastellus) (FLAQUER et al., 2004).

Per a la identificació de crits de quiròpters enllibertat s’han utilitzat detectors de sons d’alta fre-qüència (D230, D240 i D240x de Pettersson Elek-tronics) i enregistradores de so digitals (SONYTCD-D8). Els criteris d’identificació específica delsultrasons s’han basat en diversos paràmetres rela-cionats amb el tipus de so (FLAQUER et al., 2004;2005a; 2007a). En tots els casos els enregistra-ments s’han fet observant l’activitat dels quiròptersen estacions de deu minuts.

En total s’han analitzat 3.363 seqüències decrits i s’han fet 180 estacions amb detectors: 78al Parc Natural del Montnegre i el Corredor i 102als parcs de la Serralada Litoral i de Marina.



Col·locació i inspecció de caixes niu

Per tal d’inventariar i incrementar els refugis poten-cials per a quiròpters forestals i fissurícoles s’hanelaborat caixes niu de fusta (FLAQUER et al., 2006;2007b). Aquestes caixes de vint centímetresd’ample per quaranta de llarg, aproximadament,presenten una obertura davantera i una balda perpoder controlar-ne l’interior. L’interior de la caixa ésrugós per a una millor adherència dels quiròptersi l’entrada és en forma de fissura d’entre 1 i 1,5centímetres d’amplada.

Malgrat que es preveu col·locar-ne més, fins almoment s’han penjat 99 caixes-niu: cinquanta alParc Natural del Montnegre i el Corredor i 45 alsparcs de la Serralada Litoral i de Marina.

Les caixes niu han estat col·locades en esta-cions de cinc caixes situades en un radi aproximatde cent metres, en diversos suports (arbres, paretsi pals de telèfon) i orientades a l’atzar.

Col·locació de paranys d’arpa i xarxes

Malgrat que es tracta d’una tècnica poc eficient,és molt útil per fer inventaris, sobretot d’espèciesdifícilment identificables amb altres mètodes (FLA-QUER et al., 2007a). Els paranys de xarxa o arpacol·locats en punts d’aigua o llocs de pas tambépermeten obtenir informació de la biologia de lesespècies quan es troben en el seu hàbitat.

Malgrat posseir el material i permisos adequats,durant la present campanya s’ha anellat un nom-bre molt baix d’animals (algun animal de les cai-xes). El marcatge de quiròpters moltes vegadesperjudica els animals i, per tant, ha d’estar justifi-cat amb un projecte de seguiment específic queaporti quelcom en la conservació de les pobla-cions.

Fins al moment s’han parat 39 estacions decaptura: 37 al Parc Natural del Montnegre i elCorredor i dues als parcs de la Serralada Litoral ide Marina.

Seguiment de quiròpters aquàtics:QuiroRius

Durant l’any 2007 s’ha iniciat un programa deseguiment dels quiròpters de la Tordera (encàrrecde l’Observatori de la Tordera). El mètode aplicatés una adaptació de Walsh et al. (2001), en el qualse selecciona un tram d’un quilòmetre de riu per

on passi aigua durant tot l’any (com a mínim alsllocs fixos seleccionats com a estacions). Aquesttram es divideix en quatre estacions (de deu minutscada una), on l’aigua segueixi un flux laminar iseparades aproximadament uns 250 metres.Les estacions d’escolta complementades ambobservacions visuals de quiròpters aquàtics (M.daubentonii/capaccinii) es fan uns quaranta minutsdesprés que es faci de nit. De cada tram, se’n fandues rèpliques a l’estiu. El QuiroRius de la Torde-ra consta de quatre trams de riu, dels quals dos(Fogars i Hostalric) es troben en l’àrea d’influènciadel Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

Resultats

Entre els anys 2000-2007 al Parc Natural delMontnegre i el Corredor s’han citat divuit espè-cies de quiròpters més la parella acústica forma-da pel ratpenat nòctul gran/gegant (Nyctalus noc-tula/lasiopterus). D’aquestes divuit espècies, cinctambé han estat identificades als parcs de la Serra-lada Litoral i la Serralada de Marina (taula 1).

Entre els tres parcs estudiats la inspecció derefugis ha permès identificar tretze espècies de qui-ròpters, de les quals destaquen espècies caver-nícoles estrictes com ara M. iniopterus schreiber-sii i Rhinolophus sp. (taula 1, figura 1). El refugi demés interès del territori són les mines de Can Palo-meres, zona de cria de diverses espècies caver-nícoles estrictes i facultatives.

La identificació mitjançant detectors ha permèscitar set espècies (taula 1) i dues parelles acústiques(Nyctalus noctula/lasiopterus i M. daubentonii/capaccinii). En aquest cas si es comparen lesdades obtingudes al Parc Natural del Montnegre iel Corredor amb les dels parcs de la Serralada deLitoral i Serralada de Marina s’ob ser va que en el pri-mer hi ha més presència de P. pipis trellus i en elssegons, més P. pygmaeus i P. kuhlii (fig. 2).

Mitjançant caixes niu (només revisades al ParcNatural del Montnegre i el Corredor) el nombremàxim d’individus per inspecció que s’ha recomp-tat han estat de 130 individus de tres espècies dequiròpters (taula 1), de les quals destaca N. leis-leri, espècie forestal i migradora que ha estat tro-bada al 50% de les estacions de caixes amb unnombre màxim d’individus per inspecció de 36.Cal observar que mentre que N. leisleri noméss’aparella a les caixes, P. kuhlii s’hi aparella i hi cria.P. pygmaeus hi ha estat trobat eventualment (dosindividus solitaris).



La col·locació de paranys ha permès capturar21 individus de sis espècies de quiròpters (taula 1,fig. 1), de les quals només una d’aquestes (P. kuh-lii) als parcs de la Serralada Litoral i de Marina.

La prova pilot del seguiment de QuiroRius aFogars ha permès observar un índex d’activitat(mitjana de passades de quiròpters aquàtics perminut d’escolta) de 3,65. A Hostalric, en canvi, nos’hi ha detectat activitat.

Discussió

Davant la pregunta com pot ser que malgrat laseva transcendència ecològica els quiròptershagin estat tan abandonats (FLAQUER et al., 2004),poden trobar-ne la resposta en els mètodes quecal fer servir per estudiar aquest grup animal.Fins a la dècada de 1990, el fet d’estudiar lespoblacions de quiròpters volia dir intentar captu-rar-los (amb nits senceres de pocs èxits) o bus-car-los en mines o coves de difícil accés. En elsdarrers anys, en canvi, els detectors d’ultrasonshan permès avançar en l’estudi d’aquest grupanimal. Així, actualment el problema ja no és tantcom fer-ne els in ventaris sinó com fer-ne elsseguiments.

Entre els anys 2000 i 2007 al Parc Natural delMontnegre i el Corredor s’han citat el 72% de lesespècies de quiròpters conegudes a Catalunya.Atesa la dificultat de trobar les espècies més rares,l’esforç acumulatiu ha fet que el nombre d’es -pècies citades s’hagi anat incrementant. Un bonexemple de la necessitat de mantenir els esforçosde mostreig, el trobem també al Parc Natural delMontseny, on durant l’any 2006 es va citar unanova espècie de quiròpter per a Catalunya (FLA-QUER et al., inèdit).

Tal com ja s’esmenta a FLAQUER et al. (2007a), elfet de pensar en un seguiment global de la comu-nitat de quiròpters en un territori vol dir haver decombinar metodologies i seguiments diversos. Així,als parcs de la Serralada Litoral Central la inspec-ció de refugis ha permès inventariar els quiròpterscavernícoles estrictes (Rhinolophus sp. i M. schrei-bersii) i algunes espècies del gènere Myotis sp. queno han estat trobades amb altres mètodes d’estudi.De fet, els resultats obtinguts mostren la preocupantsituació d’aquestes espècies al territori (fig. 1).

Per la seva banda, els detectors d’ultrasonshan estat especialment útils a l’hora d’avaluarl’evolució d’espècies generalistes i antròpiquescom, per exemple, P. kuhlii, P. pipistrellus i P.pygmaeus (fig. 1), les quals, de fet, són les més

Taula 1. Llista d’espècies de quiròpters citades al Parc Natural del Montnegre i el Corredor i als parcs de laSerralada Litoral i de Marina (en negreta). Mètode d’identificació (Met. id.): D = detector; C = estació decaptura o cadàver; R = capturat en refugi; Ca = caixa niu; B = Aguilar-Amat 1920

Espècie Nom comú Met. id.

Rhinolophus ferrumequinum Ratapinyada gran de ferradura R

Rhinolophus hipposideros Ratapinyada petita de ferradura R

Rhinolophus euryale Ratapinyada mediterrània de ferradura R

Myotis blythii Ratapinyada de musell agut R

Myotis myotis Ratapinyada de musell llarg R

Myotis capaccinii Ratapinyada de peus grans B

Myotis daubentonii Ratpenat d’aigua C

Myotis emarginatus Ratpenat d’orelles dentades R

Myotis nattereri Ratpenat de Natterer R

Pipistrellus pipistrellus Ratapinyada pipistrel·la comuna C/D

Pipistrellus pygmaeus Ratapinyada pipistrel·la nana o soprano C/D/R/Ca

Pipistrellus kuhlii Ratapinyada pipistrel·la de vores clares C/D/R/Ca

Hypsugo savii Ratapinyada pipistrel·la muntanyenca D/R

Nyctalus leisleri Ratpenat nòctul petit C/D/Ca

Eptesicus serotinus Ratapinyada dels graners C/D/R

Plecotus austriacus Ratapinyada orelluda meridional R

Miniopterus schreibersii Ratapinyada de cova R

Tadarida teniotis Ratapinyada de cua llarga D



abundants a la zona d’estudi i poden represen-tar un bon indicador de les variacions de lescomunitats de quiròpters. En aquest sentit, en elsparcs de la Serralada Litoral i de Marina les espè-cies més termòfiles com són P. pygmaeus i P. kuh-lii són més freqüents que P. pipistrellus, que sovintes distribueix a més alçada (fig. 2).

En el cas de les caixes niu, l’ocupació del 50%de les estacions per part d’una espècie migradorai forestal com N. leisleri, que per altra banda nomésha estat trobada en menys del 5% de les estacionsde detectors (fig. 1), demostra l’interès de les cai-xes a l’hora d’estudiar espècies de quiròpters fores-tals (FLAQUER et al., 2005b; 2006; 2007b).

La col·locació de paranys en abeuradors i zonesde pas, tot i ser de gran interès per inventariarespècies, no és una metodologia massa apropiadaper fer seguiments, ja que és poc eficient (FLAQUER

et al., 2007a) i requereix massa gent experimenta-da. En tot cas cal mantenir algunes pros peccionsper tal de complementar inventaris i per tenir infor-mació sobre la biologia dels animals.

El cas del seguiment d’espècies aquàtiques haestat tractat a banda pel fet d’existir una metodolo-gia ja testada i de fàcil funcionament (WALSH et al.,2001), que a més a més hauria de permetre utilitzarels quiròpters aquàtics com a indicadors de l’estatdels cursos d’aigua. El fet que a Catalunya hi hagidues espècies de quiròpters aquàtics no diferencia-bles pels seus crits (M. daubentonii i M. capaccinii)obliga a fer un treball extra de captures en cursosd’aigua que, per altra banda, també aporta novainformació. Fins al moment a la Tordera no s’hi hacapturat cap M. capaccinii, la qual cosa és estra nyaperquè es tracta d’una espècie en perill d’extinció.

Com passa en altres grups animals (TORRE etal., 2004) i en vista dels resultats obtinguts alsparcs de la Serralada Litoral Central, el seguimentde quiròpters no es pot fer només aplicant un únicmètode d’estudi. Així doncs, cal elaborar una xarxade seguiments de quiròpters que inclogui elsseguiments específics següents:

a) Seguiment de caixes niu bàsicament enperío des de cria i aparellament i enfocat a espè-


Figura 1. Percentatge d’ocurrència d’aparició d’espècies de quiròpters segons el mètode d’estudi.

60

50

40

30

20

10

0

P. py

gmae

us

E. se

rotin

us

P. ku

hli

H. sav

ii

N. leisl

eri

T. au

striac

us

% refugis % detectors

M. m

yotis

M. b

lythii

M. n

atter

eri

M. e

mar

ginatu

s

R. hipp

oside

ros

R. eur

yale

R. ferru

queq

uinum

M. d

aube

nton

ii

P. pip

istre

llus

M. s

chre

ibersi

i

T. ten

iotis

% estacions de captura % caixa niu


cies forestals (tot i que poden ser ocupades peraltres espècies).

b) Seguiment d’activitat de quiròpters antrò-pics i generalistes (sobretot Pipistrellus sp.) fentestacions en transsectes d’un quilòmetre ambdetectors d’ultrasons. En aquest cas, els hàbitatsque cal estudiar poden variar en funció dels reque-riments del gestor del territori.

c) Seguiment de quiròpters aquàtics (Quiro-Rius), com ja s’ha esmentat, en trams d’un qui-lòmetre de riu (consulteu el material i els mèto-des).

d) Seguiment de refugis d’interès, que en elcas dels parcs de la Serralada Litoral Centralsobretot seria el de les mines de Can Palomeres(SERRA-COBO i BLACELLS, 1991). El seguiment de lesmines s’hauria de fer durant la sortida dels qui-ròpters del refugi en diversos períodes de l’any(sobretot en època de cria) i mitjançant la filmaciói l’enre gistrament d’ultrasons.

Finalment cal ressaltar l’interès de disposar dedades contínues que ofereixin la potència estadís-tica suficient per detectar variacions en les pobla-cions de quiròpters i en els seus hàbitats.

Bibliografia

AGUILAR-AMAT i BANÚS, J. B. (1920): «Notes mas-tològiques II. Segona llista de Quiròpters cata-lans», dins Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., núm. 20 (9);p. 215-217.

DUFFY, A. M., LUMSDEN, L. F., CADDLE, C. R.,CHICK, R. R. i NEWELL, G. R. (2000): «The efficacyof anabat ultrasonic detectors and harp traps forsurveying microchiropterans in south-easternAustralia», dins Acta Chiropterologica, núm. 2; p.127-144.

ENTWISTLE, A. C., HARRIS, S., HUSTON, A. M.,RACEY, P. A., WALSH, A., GIBSON, S. D., HEPBURN, I.i JOHNSTON, J. (2001): Habitat management forbats. A guide for land managers, land owners andtheir advisors. Regne Unit: Joint Nature Conserva-tion Committee. 48 pàgines.

FLAQUER, C., JARILLO, R. i ARRIZABALAGA, A.(2004): «Contribución al conocimiento de la distri-bución de la fauna quiropterológica de Cataluña»,dins Galemys, núm. 16(2); p. 39-55.

FLAQUER, C., JARILLO, R. TORRE, I. i ARRIZABALA-GA, A. (2005b): «First resident population of Pipis-


Figura 2. Percentatge de freqüència d’aparició en estacions de detectors d’ultrasons d’espècies o parelles acús-tiques de quiròpters. Comparació segons les estacions que han estat fetes al Parc Natural del Montnegre i elCorredor o als parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. M. dau/cap = M. daubentonii/capaccinii;pip/pyg = P. pipistrellus/pygmaeus; N. noctul/lasio = N. noctula/lasiopterus. En el cas de P. kuhlii/nathusii, dela primera s’ha confirmat la presència mitjançant crits socials, mentres que de la segona, no.

60

50

40

30

20

10

0

M. d

au/c

ap

P. pip

istre

llus

P. py

gmae

us

pip/p

yg

kuhli

i/nath

usii

H. sav

ii

N. leisl

eri

N. noc

tula/

lasio

E. se

rotin

us

Plecot

us sp

.

T. ten

iotis

P. N. Montnegre P. N. Litoral i de Marina


trellus nathusii (Keyserling and Blasius, 1839) in theIberian Peninsula», dins Acta Chiropterologica,núm 7 (1); p. 183-188.

FLAQUER, C., TORRE, I. i ARRIZABALAGA, A. (2007a):«Comparison of sampling methods for inventory ofbat communities», dins Journal of Mammalogy,núm. 88 (2); p. 526-533.

FLAQUER, C., TORRE, I. i ARRIZABALAGA, A.(2005a): «Dades sobre l’estudi de la fauna quirop-terològica del Parc Natural del Montnegre i elCorredor», dins IV Trobada d’Estudiosos delMontnegre i el Corredor. Monografies, núm. 34;p.129-133.

FLAQUER, C., TORRE, I. i ARRIZABALAGA, A. (2007b):«Selección de refugios, gestión forestal y conser-vación de los quirópteros forestales», dins Conser-vación de la biodiversidad y gestión forestal: suaplicación en la fauna vertebrada. Camprodon,J., Plana, E. (eds.). Barcelona: Edicions de la Uni-versitat de Barcelona. 605 pàgines.

FLAQUER, C., TORRE, I. i JARILLO, R. (2006): «Thevalue of bat boxes in the conservation of Pipistre-llus pygmaeus in wetland rice paddies». A: Biolog -ical Conservation, núm. 128; p. 223-230.

HAYES, J. P. (2000): «Assumptions and practi-cal considerations in the design and interpreta-tion of echolocation-monitoring studie», dins ActaChiropterologica, núm. 2; p. 225-236.

JABERG, C. i GUISAN, A. (2001): «Modelling the dis-tribution of bats in relation to landscape structurein a temperate mountain environment», dins Jour-nal of Applied Ecology, núm. 38; p. 1169-1181.

MITCHELL-JONES, A. J. i MCLEISH, A. P. (1999):The bat workers’ manual (2nd edition). RegneUnit: Joint Nature Conservation Committee. 138pà gines.

MURRAY, K. L., BRITZKE, E. R., HADLEY, B. M. iROBBINS, L. W. (1999): «Surveying bat communi-ties: a comparison between mist nets and AnabatII bat detector system», dins Acta Chiropterologi-ca, núm 1; p. 105-112.

O’FARRELL, M. J. i GANNON, W. L. (1999): «Acomparison of acoustics versus capture tech -niques for the inventory of bats», dins Journal ofMammalogy, núm. 80; p. 24-30.

SERRA-COBO, J. i BALCELLS, E. (1991): «Migracio-nes de quirópteros en España». Los murciélagosde España y Portugal. ICONA. Benzal, J.; De Paz,O.; p. 183-212.

TORRE, I., ARRIZABALAGA, A. i FLAQUER, C. (2004):«Three methods for assessing richness and com-position of small mammal communities». A: Jour-nal of Mammology, núm. 85(3): p. 524-530.

WALSH, A., CATTO, C., HUTSON, T., RACEY, P.,RICHARDSON, P. i LANGTON, S. (2001): «The UK’sNational Bat Monitoring Programme, Final Report2001», dins Bat Conservation Trust UK.

Agraïments

Aquest treball no s’hauria pogut dur a terme senseel suport i el finançament de la Diputació de Bar-celona. Xarxa de Parcs Naturals. Així mateix vol-dríem agrair la col·laboració de tot el personal delsparcs del Montnegre i el Corredor, la SerraladaLitoral i la Serralada de Marina. També voldríemagrair la seva col·laboració a:

Toni Bombí, Lídia Freixas, Montserrat Grau,Roser Loire, Guillem Llimós, Albert Marsiñach,Marta Miralles, Iguàzel Pac, Pep Panon, AlexisRibas i Arnau Urgell.




Resum

El ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) és un rosega-dor forestal de requeriments centreeuropeus ambuna distribució restringida al terç nord de la penín-sula Ibèrica. La combinació de mètodes de mostreigdirectes (trampeig) i indirectes (dieta de la geneta)han permès determinar l’àrea i els patrons de distri-bució. De moment s’ha confirmat la presència delratolí lleonat al Montseny, el Montnegre i el Corredori les Guilleries-Savassona, i és probable la seva pre-sència a Montesquiu. No s’ha pogut trobar a SantLlorenç del Munt i l’Obac (tot i que és factible la sevapresència), i resta per determinar si és present a laSerralada Litoral. L’anàlisi de la dieta de la geneta per-met observar certes tendències espacials en la fre-qüència d’aparició del ratolí lleonat, que s’incrementaamb l’altitud, i és més freqüent al Montseny que alMontnegre.

Paraules clauRatolí lleonat, trampeig, Montseny, Montnegre i elCorredor, Guilleries-Savassona

Summary

Distribution and scale of the yellow-neckedmouse (Apodemus flavicollis) in BarcelonaProvincial Council’s Natural Park NetworkThe yellow-necked mouse is a forest rodent featuringCentral European requirements with a restricted distri-bution in the northern third of the Iberian peninsula. Thecombination of direct (trapping) and indirect (genet’sdiet) sampling methods has allowed its area and pat-terns of distribution to be determined. For the momentthe presence of the yellow-necked mouse has beenconfirmed in Montseny natural park, Montnegre i elCorredor park and Guilleries-Savassona natural spa ce,and its presence is likely in Castell de Mon tesquiu park.It has not been found in Sant Llorenç del Munt i l’Obacnatural park (although its presence there is feasible),and it remains to be determined whether it is presentin the Serralada Litoral. The analysis of the genet’s dietenables certain spatial trends to be observed in thefrequency of the yellow-necked mouse’s presence,which increases with altitude and is more frequent inMontseny park than Montnegre park.

KeywordsYellow-necked mouse, trapping, Montseny, Mont -negre i el Corredor, Guilleries-Savassona

Resumen

Distribución y abundancia del ratón leonado(Apodemus flavicollis) en la Red de ParquesNaturales de la Diputación de BarcelonaEl ratón leonado es un roedor forestal de requerimien-tos centroeuropeos con una distribución restringida altercio norte de la península Ibérica. La combinación demétodos de muestreo directos (trampeo) e indirectos(dieta de la gineta) han permitido determinar el área ylos patrones de distribución. Hasta el momento, se haconfirmado la presencia del ratón leonado en elMontseny, el Montnegre y el Corredor, y Les Guilleries-Savassona, y es probable su presencia en Montesquiu.No ha sido posible encontrarlo en Sant Llorenç delMunt i l’Obac (pese a que es factible su presencia enél), y queda por determinar si está presente en laSerralada Litoral. El análisis de la dieta de la gineta per-mite observar ciertas tendencias espaciales en la fre-cuencia de aparición del ratón leonado, que se incre-menta con la altitud y es más frecuente en el Montsenyque en el Montnegre.

Palabras claveRatón leonado, trampeo, Montseny, Montnegre i elCorredor, Guilleries-Savassona

Distribució iabundància del ratolílleonat (Apodemusflavicollis) a la Xarxade Parcs Naturals dela Diputació deBarcelona

Ignasi Torre, Alexis Ribas, Carles Flaquer i Antoni ArrizabalagaMuseu de Granollers. Ciències Naturals


Introducció

El ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) és un rose-gador forestal de requeriments centreeuropeusamb una distribució restringida al terç nord de lapenínsula Ibèrica, des d’on penetra escassamentcap al sud (ARRIZABALAGA i TORRE, 2007). Lespoblacions del Montseny i el Montnegre-Corredorsón les més meridionals de Catalunya i d’Espanya(ARRIZABALAGA i TORRE, 2007). La seva distribució aCatalunya i a la resta d’Espanya és parcialmentconeguda a causa dels errors en la determinacióespecífica d’aquesta espècie per la seva confusióamb el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)(ARRIZABALAGA i TORRE, 2007). Això és degut al fetque el ratolí lleonat incrementa la seva mida capal nord del seu rang geogràfic de distribució (reglade Bergmann), mentre que el ratolí de bosc dis-minueix la seva mida cap al nord (ALCÁNTARA,1992). Així doncs, a Catalunya trobem ratolins debosc i ratolins lleonats de mida semblant, fet quedificulta la seva determinació pel seu aspecteextern.

Des de la seva descoberta per a la fauna cata-lana el 1996 al Montseny (ARRIZABALAGA et al.,1999), les cites de ratolí lleonat s’han incrementata la vegada que el seu estatus d’espècie raras’anava revisant. No obstant això, no hi ha enca-ra cap treball de recopilació sobre l’estatusd’aquesta espècie «críptica» a la Xarxa de ParcsNaturals de la Diputació de Barcelona (XPN).

L’objectiu d’aquest treball és donar a conèixernoves dades sobre la distribució i l’abundànciarelativa del ratolí lleonat a la XPN. Per a això, durantaquests darrers anys s’ha utilitzat diferents mèto-des de mostreig, tant directes (trampeig en viu,revisió de caixes niu...) com indirectes (excrementsde geneta, entre d’altres), per aprofundir en elconeixement d’aquest rosegador.

Material i mètodes

Durant les dues darreres dècades, el Museu deGranollers ha dut a terme seguiments i inventarisde petits mamífers en gran part dels espais natu-rals de la XPN. Així doncs, es tenen dades (enalguns casos parcials) sobre la distribució i abun-dància de petits mamífers al Foix, el Garraf, Coll-serola, la Serralada Litoral, el Montnegre-Corredor,Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Montseny i lesGuilleries. No obstant això, l’inconvenient a l’horade determinar pel seu aspecte extern les dues

espècies del gènere Apodemus fa que moltesdades obtingudes mitjançant tècniques directes demostreig (trampeig) no ens permetin determinar lapresència del ratolí lleonat en molts llocs on pro-bablement és present. Malgrat tot, els individusque es van recollir morts als paranys poden seridentificats a posteriori mitjançant l’anàlisi de laseva morfologia dentària (ARRIZABALAGA et al.,1999). És per això que darrerament estem fent unesforç important per obtenir dades sobre la distri-bució i l’abundància relativa del ratolí lleonat, i elmètode més adient (malgrat ser bastant exigent enel temps invertit) sembla l’anàlisi de la dieta de lageneta. La geneta ha estat considerada tradicio-nalment com un carnívor generalista que depredales seves preses en funció de la seva disponibili-tat al medi on caça (VIRGÓS et al., 1999). Així doncs,la proporció de les restes esquelètiques (en espe-cial, els queixals) en els seus excrements, ensinforma de l’abundància relativa de l’espècie presadurant un determinat període. El costum que té lageneta de dipositar els seus excrements en latri-nes facilita l’obtenció de mostres grans d’excre -ments i que ens permeten identificar gran nombred’individus (TORRE et al., 2004). Les latrines s’agru -pen en unitats mostrals (quadrícules UTM d’unquilòmetre quadrat) de superfície semblant a l’àreavital de la geneta (CAMPS i LLIMONA, 2004), i demoment hem recollit informació sobre més detrenta unitats distribuïdes pel Montseny, el Mont-negre-Corredor, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i lesGuilleries-Savassona.

Resultats i discussió

Des de la seva descoberta a la XPN i a Catalu nyael 1996, hem pogut confirmar la presència delratolí lleonat al Montseny (ARRIZABALAGA et al.,1999; RIBAS et al., 2007), al Montnegre-Corredor(FLAQUER et al., 2001; RIBAS et al., 2006), i recent-ment a les Guilleries-Savassona (TORRE et al.,2007) (fig. 1). De moment, aquesta espècie no haestat trobada a Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ons’ha prospectat ambients a priori favorables pera l’espècie (rouredes), i s’ha analitzat la dieta dela geneta de sis localitats diferents (TORRE et al.,2006). La seva presència a Montesquiu és moltprobable, tot i que calen estudis per confirmar-ho.A la resta de la XPN la presència del ratolí lleonatés poc probable, amb l’única excepció de laSerralada Litoral, on resten encara ambients ade-quats per a l’espècie i on s’ha detectat la presèn-



cia del talpó roig (Myodes glareolus), una altraespècie de requeriments ambientals eurosibe-rians. En tot cas, la seva presència en aquestsector de la Serralada Litoral seria gairebé anec-dòtica, ja que la seva freqüència es preveu infe-rior a la trobada al Corredor.

L’anàlisi de la dieta de la geneta ha permèsconstatar que el ratolí lleonat és la segona espè-cie presa de petit mamífer més freqüent desprésde l’ubiqüista ratolí de bosc (Apodemus sylvati-cus). Aquesta anàlisi permet obtenir dades sobrel’abundància relativa del ratolí lleonat en les comu-nitats de petits mamífers depredades per la gene-ta. La freqüència d’aparició ha oscil·lat entre el 0%i el 75% dels petits mamífers consumits en leslatrines analitzades. És interessant constatar quela freqüència relativa del ratolí lleonat a la dietade la geneta indica certes tendències espacialsque poden ser interpretades en base als reque-riments ambientals de l’espècie presa. Així doncs,la seva freqüència augmenta amb l’altitud a la quales troben les latrines analitzades (fig. 2), la qualcosa permet detectar tendències en la freqüèn-

cia entre sectors de la XPN (ANOVA: F2,27 = 3,63,p = 0,04, fig. 3). Al Montseny el ratolí lleonat ésmés freqüent que al Montnegre (25,3% vs 8,8%),i alhora, al Montnegre ho és més que al Corre-dor (8,8% vs 2,4%), un fet ja apuntat per FLAQUER

et al. (2001). La seva distribució altitudinal coneguda va des

dels 300 fins als 1.550 msnm, i ocupa ambientsme diterranis humits (alzinars), caducifolis (fage-des, rouredes), boreosubalpins (avetoses, mato-llars de ginebró), i segurament és capaç de pene-trar a la zona mediterrània a través dels boscs deribera. El trampeig, en aquest cas, ens ha permèsestablir a quins ambients es pot trobar el ratolílleo nat, un fet que no ens permet analitzar la dietade la geneta.

Els resultats obtinguts fins al moment semblenapuntar que el ratolí lleonat és relativament freqüenten zones forestals més fredes i humides del Mont-seny, i esdevé més rar en les més càlides i eixu-tes, com és el cas del Corredor. Així doncs, sola-ment s’ha trobat en sectors amb una precipitaciómitjana anual superior als 750 mil·límetres.


Figura 1. Distribució del ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació deBarcelona.

Segur

Probable

Possible

Absent


Agraïments

A l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Dipu-tació de Barcelona pel seu suport logístic i econò-mic, i a la Lídia Freixas per la seva col·laboració.

Bibliografia

ALCÁNTARA, M. (1992): Distribución y prefe-rencias de hábitat de los micromamíferos(insectívora y rodentia) de la sierra de Guada-


Figura 2. Regressió entre la freqüència relativa d’aparició del ratolí lleonat a la dieta de la geneta i l’altitud a laqual es troben les latrines (r = 0,65, p = 0,0001).

80

70

60

50

40

30

20

10

0

–10200 400 600 800 1.000 1.200 1.400

Altitud (msnm)

Apo

dem

us fl

avic

ollis

(%)

Figura 3. Freqüència relativa (± error estàndard) del ratolí lleonat a la dieta de la geneta en funció del sectorestudiat.

Montseny Montnegre Corredor

Apo

dem

us fl

avic

ollis

(%)

302826242220181614121086420


rrama. Tesi doctoral, Universidad Compluten-se de Madrid.

ARRIZABALAGA, A., TORRE, I., CATZEFLIS, F., RENAUD,F. i SANTALLA, F. (1999): «Primera cita d’Apodemusflavicollis (Melchior, 1834) al Montseny. Determina-ció morfològica i genètica» dins III i IV Trobadad’Estudiosos del Montseny, Diputació de Barce-lona, p. 193-195.

ARRIZABALAGA, A. i TORRE, I. (2007): «Ratón leo-nado (Apodemus flavicollis)» (Melchior, 1834), pàgi-nes 445-448, dins PALOMO, L. J., GISBERT, J. i BLAN-CO, J. C. (eds.), Atlas y Libro Rojo de los mamíferosterrestres de España. Dirección General de Con-servación de la Naturaleza-SECEM-SECEMU,Madrid, 588 pàgines.

CAMPS, D. i LLIMONA, F. (2004): «Space use ofcommon genets Geneta genetta in a Mediterra -nean habitat of northeastern Spain: differencesbetween sexes and seasons» A:. Acta Theriologi-ca, núm. 49, p. 491-502.

FLAQUER, C., ARRIZABALAGA, A. i TORRE, I. (2001):«La trines de gat mesquer (Genetta genetta): einad’es tudi de la fauna del Parc Natural del Mont -negre i el Corredor», dins III Trobada d’Estudiososdel Montnegre i el Corredor, Monografies, núm. 32,p. 59-62.

RIBAS, A., ARRIZABALAGA, A., TORRE, I. i FLAQUER,C. (2006, inèdit): Dieta de la geneta (Genetta

genetta) i distribució dels petits mamífers al ParcNatural del Montseny (any 2005). Diputació deBarcelona, 31 pàgines.

RIBAS, A., ARRIZABALAGA, A., TORRE, I. i FLAQUER,C. (2007, inèdit): Dieta de la geneta (Genettagenetta) i distribució dels petits mamífers al ParcNatural del Montnegre-Corredor (any 2006). Dipu-tació de Barcelona, 26 pàgines.

TORRE, I., ARRIZABALAGA, A. i FLAQUER, C.(2004): «Three methods for assessing richnessand composition of small mammal communi-ties» dins Journal of Mammalogy, núm. 85 (3), p.524-530.

TORRE, I., RIBAS, A. i ARRIZABALAGA, A. (2006,inèdit): Seguiment de les poblacions de petitsmamífers dels Parcs del Garraf i de Sant Llorençdel Munt i l’Obac (2005). Diputació de Barcelona,55 pàgines.

TORRE, I., RIBAS, A. i ARRIZABALAGA, A. (2007,inèdit): Dieta de la geneta (Genetta genetta) apli-cada a l’estudi de la distribució i abundància delspetits mamífers a l’Espai Natural de Guilleries-Savassona (any 2007). Diputació de Barcelona, 26pàgines.

VIRGÓS, E., LLORENTE, M. i CORTÉS, Y. (1999):«Geographical variation in genet (Genetta genet-ta) diet: a literature review». A: Mammal Reviewnúm. 29, p. 119-128.




Resum

En aquesta comunicació es presenta l’estat actual delconeixement sobre la distribució dels petits mamífersals parcs del Montnegre i el Corredor i la SerraladaLitoral Central, a partir de les dades recollides pelsequips del Museu de Granollers i de l’AssociacióGalanthus en les darreres dues dècades. La combi-nació de diferents mètodes de mostreig (egagròpilesd’òliba, excrements de geneta, trampeig, caixes niu,observacions, dades bibliogràfiques) han permèsobtenir dades de presència de setze espècies depetits mamífers (tres de Soricomorpha i tretze de Ro -dentia).

Les serres del litoral de Barcelona presenten ungran interès biogeogràfic, amb poblacions d’espèciesde petits mamífers de climes més freds, en moltscasos virtualment aïllades, que es troben amenaça-des pel canvi ambiental global (canvi climàtic i d’usosdel sòl).

Paraules clauPetits mamífers, O. Soricomorpha, O. Rodentia, tram-peig, caixes niu

Summary

Distribution of small mammals (O. Soricomorpha and O. Rodentia) in theparks of the Central Serralada Litoral(Barcelona)In this paper the current state of knowledge on thedistribution of small mammals in Montnegre i el Corre-dor park and the parks of the Central Serralada Lito-ral is outlined, on the basis of data compiled by theGranollers Museum teams and the Galanthus Asso-ciation in the last two decades. The combination ofvarious sampling methods (barn owl aegagropila,genet excrement, trapping, nest boxes, sightings,biographical data) has led to the compilation of dataon the presence of sixteen species of small mammals(three Soricomorpha and thirteen Rodentia).

Barcelona’s coastal mountain range presents agreat biogeographical interest, with populations ofsmall mammalian species from colder climates inmany virtually isolated cases, which are jeopardisedby global environmental changes (climate changeand land use).

KeywordsSmall mammals, Soricomorpha, Rodentia, trapping,nest boxes

Resumen

Distribución de los micromamíferos (O. Soricomorpha y O. Rodentia) en los parquesde la Serralada Litoral Central (Barcelona)En esta comunicación se presenta el estado actualdel conocimiento sobre la distribución de los micro-mamíferos en los parques del Montnegre i el Corre-dor y la Serralada Litoral, a partir de los datos reco-gidos por los equipos del Museo de Granollers y dela Asociación Galanthus en las últimas dos déca-das. La combinación de varios métodos de muestreo(egagrópilas de lechuza, excrementos de gineta,trampeo, cajas-nido, observaciones, datos biblio-gráficos) ha permitido obtener datos de presencia de16 especies de micromamíferos (tres Soricomorphay 13 Rodentia).

Las sierras del litoral de Barcelona ofrecen ungran interés biogeográfico, con poblaciones de espe-cies de micromamíferos de climas más fríos, enmuchos casos virtualmente aisladas, que se encuen-tran amenazadas frente al cambio ambiental global(cambio climático y de usos del suelo).

Palabras clavePequeños mamíferos, O. Soricomorpha, O. Rodentia,trampeo, cajas-nido

Distribució dels petits mamífers (O. Soricomorpha i O. Rodentia) alsparcs de la SerraladaLitoral Central

Ignasi Torre, Alexis Ribas, Carles Flaqueri Antoni ArrizabalagaMuseu de Granollers. Ciències Naturals

Albert Vila, Sergi Garcia, Enric Fàbregasi Xavier PuigAssociació Galanthus


Introducció

Des de la dècada de 1990, el Museu de Grano-llers porta a terme estudis sobre la fauna de petitsmamífers al Parc Natural del Montnegre i el Corre-dor. Aquests treballs, sigui en forma d’informestècnics o d’articles científics i de divulgació, hanpermès aprofundir una mica més en aquest grupfaunístic i difondre’n els coneixement (TORRE i ARRI-ZABALAGA, 1999; FLAQUER et al., 2001; TORRE et al.,2001; CAMPRODON et al., 2007; entre d’altres). A pri-mers d’aquest segle, l’Associació Galanthus vadur a terme un estudi exhaustiu sobre la fauna demamífers de la Serralada Litoral (FÀBREGAS et al.,2001-2004). L’objectiu principal d’aquests estudisprevis ha estat inventariar la fauna de petits mamí-fers, a banda de fer alguns seguiments d’espèciessingulars (per exemple, el liró gris) o amb metodo-logies específiques per a la detecció de les espè-cies (per exemple, la dieta de la geneta). Aixídoncs, ens trobem en un moment en què dispo-sem d’informació suficient per fer una primeraaproximació a la distribució i l’abundància delspetits mamífers als espais naturals del Montnegrei el Corredor i la Serralada Litoral.

Material i mètodes

L’àrea d’estudi comprèn un ampli sector de laSerralada Litoral de Barcelona, justament la quecorrepon als espais naturals del Montnegre-Corre-dor i la Serralada Litoral. La Serralada Litoral ocupaunes dues mil hectàrees, mentre que el Montne-gre-Corredor n’ocupa quinze mil. La menor ele-vació de la Serralada Litoral, juntament amb laseva latitud més meridional i la pressió antròpica,fan que la vegetació d’aquest espai sigui de tipusmediterrani, en la qual predominen els matollarssilicícoles (estepes i brolles) i els prats sabanoidesd’albellatge, amb una superfície forestal bastantreduïda. Al Montnegre-Corredor la situació és bendiferent, amb una superfície ocupada principal-ment per boscos mediterranis (alzinars, pinedes isuredes) i amb algunes taques relativament gransde boscos caducifolis als sectors més elevats ihumits de la serra del Montnegre.

Per tal de fer un inventari de la fauna de petitsmamífers s’ha optat per la combinació de diferentsmètodes de mostreig (excrements de geneta, ega-gròpiles d’òliba, trampeig, caixes niu, observa-cions, dades bibliogràfiques), atès que és conegutque certs mètodes es complementen els uns als

altres per donar la composició de la fauna de petitsmamífers d’un determinat sector (TORRE et al.,2004). L’anàlisi de la dieta de l’òliba ha estat un delsmètodes indirectes de mostreig de petits mamífersmés emprat a l’hora de mapejar la distribució de lesespècies a causa de la relativa facilitat d’obtenciói anàlisi de les restes esquelètiques contingudes enles egagròpiles. Malauradament, l’òliba es trobaen regressió a Catalunya (MONCASÍ et al., 2004) icada vegada és més difícil trobar egagròpiles.L’anàlisi de la dieta de la geneta és un altre mèto-de indirecte de mostreig que dóna una informaciófaunística complementària a la que ofereix la dietade l’òliba (TORRE et al., 2004). Com que es tractad’una espècie molt freqüent als boscos mediterra-nis, és fàcil trobar latrines de geneta amb una quan-titat suficient d’excrements per permetre la carac-terització de la comunitat de petits mamífers d’unazona. El trampeig en viu és un mètode molt valuósper determinar a una escala reduïda (hàbitat) ladistribució dels petits mamífers. No obstant això,presenta certs biaixos i infravalora la riquesa de lacomunitat de petits mamífers d’un determinat sec-tor si es compara amb els dos mètodes indirectes(TORRE et al., 2004). Altres mètodes directes, comla col·locació de caixes niu, estan aportant unainformació interessant sobre la distribució de certspetits mamífers arborícoles (liró gris, CAMPRODON etal., 2007), si bé presenten una elevada especifici-tat. Finalment, les observacions casuals són tambétingudes en compte, ja que permeten aportardades d’espècies que, tot i ser comunes, no es tro-ben gaire estudiades (com per exemple, l’esquirol).

Per representar gràficament la distribució deles espècies s’ha decidit dividir els espais naturalsdel Montnegre-Corredor i de la Serralada Litoral en89 quadrícules UTM de 2 x 2 quilòmetres i presen-tar els mapes a aquesta resolució. La freqüènciad’aparició de les espècies a les unitats mostrals(UTM 2 x 2 km) s’ha calculat dividint el nombred’unitats en què ha estat trobada una espècie pelnombre total d’unitats amb informació masto -zoològica, expressada en tant per cent. Aquestafreqüència permet aproximar l’amplitud de distri-bució de les espècies a l’àrea d’estudi, malgrat queno s’hagi prospectat tota la superfície.

Resultats

La combinació de diferents mètodes de mostreig(egagròpiles d’òliba, excrements de geneta, tram-peig, caixes niu, observacions, dades bibliogràfi-



ques) han permès obtenir dades de presència desetze espècies de petits mamífers (tres de Sori-comorpha i tretze de Rodentia) als parcs delMontnegre i el Corredor i la Serralada Litoral. La

freqüència relativa d’aparició de les espècies esmostra en la taula 1.

Talpa europaea (Linnaeus, 1758) – Talp. Insec-tívor de mida mitjana (72-120 g) de vida subterrà-


Figura 1. Distribució del talp (Talpa europaea), la musaranya vulgar (Crocidura russula) i la musaranya nana(Suncus etruscus) als parcs del Montnegre i el Corredor i la Serralada Litoral.

Taula 1. Freqüència d’aparició de les setze espècies de petits mamífers (O. Soricomorpha i O. Rodentia) alsparcs del Montnegre i el Corredor i la Serralada Litoral. Distribució: molt extensa > 80%, extensa 60-80%,mitjana 40-60%, petita 20-40%, reduïda 10-20%, molt reduïda 0-10%

Espècie Freqüència (%) Distribució

Crocidura russula 69,70 extensa

Suncus etruscus 30,30 petita

Talpa europaea 12,12 reduïda

Sciurus vulgaris 51,52 mitjana

Myodes glareolus 69,70 extensa

Arvicola sapidus 6,06 molt reduïda

Microtus duodecimcostatus 9,09 molt reduïda

Microtus agrestis 3,03 molt reduïda

Apodemus flavicollis 18,18 reduïda

Apodemus sylvaticus 96,97 molt extensa

Rattus rattus 27,27 petita

Rattus norvegicus 6,06 molt reduïda

Mus spretus 60,61 extensa

Mus domesticus 18,18 reduïda

Eliomys quercinus 21,21 petita

Glis glis 15,15 reduïda

Talpa europaea

Crocidura russula

Suncus etruscus


nia. La població catalana es distribueix bàsica-ment pel Pirineu i Prepirineu, i arriba fins a la regióoriental humida (Montseny-Montnegre) i fins a lacosta a l’Empordà. El factor limitant per a la sevapresència és el tipus de sòl, de consistència,estructura i riquesa de fauna hipogea apropiades.

S’ha trobat a quatre de les 33 quadrícules UTMde 2 x 2 quilòmetres (12,1%) mostrejades (fig. 1),mitjançant tècniques indirectes de mostreig, comara la dieta de la geneta. El rang altitudinal en quès’ha trobat l’espècie va des dels 294 metres finsals 740 metres, en zones relativament fredes (13-15 ºC) i plujoses (750-850 mm) del massís delMontnegre. En tractar-se de poblacions de marged’àrea, assoleixen densitats molt baixes, i els nuclispoblacionals són molt dispersos. La població delMontnegre és la més meridional de Catalunya, ésla que acusa més el canvi ambiental global.

Crocidura russula (Hermann, 1780) – Musa-ranya vulgar. Musaranya de mida mitjana (7-14 g),de coloració grisenca-vermellossa (segons l’èpocade l’any i l’edat), amb una cua relativament curta.A Catalunya és una espècie àmpliament distribuï-da, i es troba des del nivell del mar (delta de l’Ebre)fins a l’alt Pirineu. Els seus requeriments són bàsi-cament de tipus mediterrani.

Es tracta d’una espècie de distribució extensa,ja que s’ha trobat a 23 de les 33 quadrícules UTMde 2 x 2 quilòmetres (69,7%) mostrejades (fig. 1),mitjançant tècniques directes i indirectes de mos-treig (trampeig, dieta de la geneta i de l’òliba). Éspresent als tres sectors. S’ha trampejat en totamena d’ambients, des dels típicament mediterra-nis (alzinars i suredes) fins als ambients centre -europeus (rouredes).

Suncus etruscus (Savi, 1822) – Musaranyanana. Es tracta del mamífer més petit de Catalu nyai un dels més petits del món (1,2-2,7 g). A la penín-sula Ibèrica se la pot trobar arreu, llevat únicamentdel quadrant NW i de les zones més elevades. Elsseus requeriments són de tipus mediterrani.

Es tracta d’una espècie de distribució petita,ja que s’ha trobat a deu de les 33 quadrículesUTM de 2 x 2 quilòmetres (30,3%) mostrejades(fig. 1), mitjançant tècniques indirectes de mostreig(dieta de la geneta i de l’òliba). És present als tressectors.

Sciurus vulgaris (Linnaeus, 1758) – Esquirol.És un rosegador de mida mitjana (200-400 g) id’aspecte inconfusible, probablement un dels mésconeguts del gran públic. A la península Ibèricapresenta una distribució contínua en la regió Euro-siberiana, des de Galícia fins a Catalunya, i cap al

sud arriba fins a les serres Bètiques seguint bàsi-cament la distribució de les pinedes.

Es tracta d’una espècie de distribució mitjana,ja que s’ha trobat a disset de les 33 quadrículesUTM de 2 x 2 quilòmetres (51,5%) mostrejades(fig. 2), mitjançant tècniques directes i indirectes demostreig (observacions, dieta de la geneta...). Éspresent als tres sectors.

Glis glis (Linnaeus, 1766) – Liró gris. Rosega-dor de mida mitjana (70-185 g), de vida arboríco-la i morfologia semblant a un esquirol. Amb colo-ració grisenca platejada al dors i blanquinosa a lazona ventral. A la península Ibèrica ocupa el terçnord, des dels Ancares de Lugo fins a les Alberes,amb penetracions cap al sud a les serres de laDemanda i el Montseny-Montnegre a Catalunya.

Es tracta d’una espècie de distribució reduïda,ja que s’ha trobat a cinc de les 33 quadrícules UTMde 2 x 2 quilòmetres (15,1%) mostrejades (fig. 2),mitjançant la inspecció de caixes niu instal·ladesper a l’espècie. El liró gris solament és present alsector del Montnegre, i sembla força limitat al sec-tor més elevat i humit cobert per caducifolis (500-750 m). La població del Montnegre és la més meri-dional de Catalunya, i es trobaria virtualment aïlladade la població veïna més propera (el Montseny).

Eliomys quercinus (Linnaeus, 1766) – Ratacellarda. Rosegador de mida mitjana (45-120 g),de vida arborícola. Coloració del dors marró ver-mellós, amb cap voluminós dotat d’orelles i ullsgrans, els quals es troben envoltats d’una màsca-ra negra molt característica de l’espècie. A lapenínsula Ibèrica es troba arreu, des de Galícia finsa Catalunya, i des del País Basc fins a Andalusia.A Catalunya es troba distribuït des de l’alt Pirineufins a ambients mediterranis eixuts.

Es tracta d’una espècie de distribució petita, jaque s’ha trobat a set de les 33 quadrícules UTMde 2 x 2 quilòmetres (21,1%) mostrejades (fig. 2),mitjançant tècniques indirectes de mostreig (dietade la geneta i de l’òliba). De moment, solament haestat trobat al Montnegre-Corredor.

Apodemus flavicollis (Melchior, 1834) – Rato-lí lleonat. Rosegador de mida petita (20-50 g), demoviments àgils, amb cap dotat d’unes orelles iulls grans, i cua molt llarga i fina recoberta per unacapa de pell. La coloració canvia amb l’edat, i enl’adult és rogenca al dors, i amb ventre blanquinós.A la península Ibèrica solament ocupa el terç nord,des de Galícia fins a Catalunya, però amb discon-tinuïtats. La seva semblança amb l’A. sylvaticusl’ha fet passar desapercebut a moltes localitats, fetque amb tota seguretat infravalora la seva distri-



bució real. A Catalunya va ser identificat per primercop el 1996 al Montseny (ARRIZABALAGA et al.,1999), amb tècniques d’electroforesi enzimàtica,que no permeten cap dubte en la identificació.

S’ha trobat des del Pirineu fins al Montseny i elMontnegre.

Es tracta d’una espècie de distribució reduïda,ja que s’ha trobat a sis de les 33 quadrícules UTM

Figura 2. Distribució de l’esquirol (Sciurus vulgaris), la rata cellarda (Eliomys quercinus) i el liró gris (Glis glis)als parcs del Montnegre i el Corredor i la Serralada Litoral.

Figura 3. Distribució del ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) i del ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) als parcsdel Montnegre i el Corredor i la Serralada Litoral.

Sciurus vulgaris

Eliomys quercinus

Glis glis

Apodemus flavicollis

Apodemus sylvaticus



de 2 x 2 quilòmetres (18,1%) mostrejades (fig. 3),mitjançant tècniques directes i indirectes de mos-treig (trampeig, inspecció de caixes niu, dieta dela geneta). De moment solament ha estat trobat alMontnegre-Corredor.

Apodemus sylvaticus (Linnaeus, 1758) – Rato-lí de bosc. Rosegador de mida petita (20-40 g), demoviments àgils, amb cap dotat d’unes orelles iulls grans, i cua molt llarga i fina recoberta per unacapa de pell. La coloració canvia amb l’edat, i enl’adult és marró clar al dors, i amb ventre blanqui-nós. A la península Ibèrica es troba extensamentdistribuït, des de Galícia fins a Catalunya, i des delPaís Basc fins a Andalusia. A Catalunya es trobades del nivell del mar fins a l’alta muntanya pirinen-ca. S’ha trobat des del Pirineu fins al Montseny iel Montnegre.

Es tracta d’una espècie de distribució moltextensa, ja que s’ha trobat a 32 de les 33 quadrí-cules UTM de 2 x 2 quilòmetres (96,9%) mostre-jades (fig. 3), mitjançant tècniques directes i indi-rectes de mostreig (trampeig, dieta de la geneta ide l’òliba). És present als tres sectors. S’ha tram-pejat en tota mena d’ambients.

Rattus rattus (Linnaeus, 1758) – Rata negra.Rosegador de mida mitjana (87-278 g), amb el cosallargat, musell punxegut i orelles grans. La cua és

més llarga que la longitud del cap i el cos, i aques-ta es caracteritza per la manca de pèl i la presèn-cia d’anells. La coloració és variable, des del grisfosc o quasi negre fins al marró-vermellós. A lapenínsula Ibèrica és present arreu, si bé la seva dis-tribució és dispersa. Sembla especialment abun-dant al sector d’influència mediterrània.

Es tracta d’una espècie de distribució petita, jaque s’ha trobat a nou de les 33 quadrícules UTMde 2 x 2 quilòmetres (27,3%) mostrejades (fig. 4),mitjançant tècniques indirectes de mostreig (dieta dela geneta i de l’òliba). És present als tres sectors.

Rattus norvegicus (Berkenhout, 1769) – Ratacomuna. De mida més gran que la rata negra(180-415 g), presenta un musell punxegut, peròamb ulls i orelles més petites que la seva congè-nere. La cua no ultrapassa la longitud del cap i elcos junts, fet que s’utilitza com a criteri per dife-renciar les dues espècies de rata. Coloració dor-sal grisenca, amb el ventre de groguenc a gris. Ala península Ibèrica es distribueix arreu, si bé sem-pre en la proximitat de l’home.

Es tracta d’una espècie de distribució moltreduïda, ja que s’ha trobat a dues de les 33 qua-drícules UTM de 2 x 2 quilòmetres (6,1%) mostre-jades (fig. 4), mitjançant tècniques indirectes demostreig (dieta de l’òliba). La seva presència es


Figura 4. Distribució de la rata comuna (Rattus norvegicus), la rata negra (Rattus rattus), el ratolí de camp medi-terrani (Mus spretus) i el ratolí domèstic (Mus domesticus) als parcs del Montnegre i el Corredor i la SerraladaLitoral.

Rattus norvegicus

Rattus rattus

Mus domesticus

Mus spretus


troba infravalorada, però la seva antropofília la fauna espècie rara en ambients naturals. De momentsolament ha estat trobada al Corredor, però és pre-sent als tres sectors.

Mus spretus (Lataste, 1883) – Ratolí de campmediterrani. Rosegador petit (12-21 g), amb musellarrodonit i ulls, orelles, potes i cua relativamentcurts, si es compara amb l’Apodemus sylvaticus,espècie amb la qual es pot confondre en oca-sions. La coloració dorsal és marró clar, amb unacoloració ventral més clara. A la península Ibèricaés absent de la franja nord de clima atlàntic i del’alt Pirineu. A Catalunya es troba des del nivell delmar fins al Prepirineu.

Es tracta d’una espècie de distribució extensa,ja que s’ha trobat a vint de les 33 quadrículesUTM de 2 x 2 quilòmetres (60,6%) mostrejades (fig.4), mitjançant tècniques directes i indirectes demostreig (trampeig, dieta de la geneta i de l’òliba).És present als tres sectors. Prefereix els ambientsoberts, i ha estat trampejat en gran nombre en unfenassar del Montnegre.

Mus domesticus (Rutty, 1772) – Ratolí domès-tic. Rosegador de mida petita (12-29 g), de musellallargat, ulls petits i urelles rodones i grans. La cuaés més llarga que la longitud del cap i el cos, tretmorfològic que permet diferenciar-la del Mus

spretus. La coloració és variable, des del gris foscen les poblacions comensals fins a les marrono-ses en poblacions assilvestrades. Ratolí de distribu-ció cosmopolita, ja que ha colonitzat territoris moltllunyans de l’acció de l’home. A la península Ibèri-ca es distribueix per tot el territori, des de Galícia finsa Catalunya, i des del País Basc fins a Andalusia.

Es tracta d’una espècie de distribució reduïda,ja que s’ha trobat a sis de les 33 quadrícules UTMde 2 x 2 quilòmetres (18,2%) mostrejades (fig. 4),mitjançant tècniques directes i indirectes de mos-treig (trampeig, dieta de la geneta). La seva antro-pofília la fa una espècie rara en ambients naturals.És present als tres sectors.

Myodes glareolus (Schreber, 1780) – Talpó roig.Anteriorment conegut com a Clethrionomys glareo -lus. Rosegador petit (20-30 g), amb coloració dor-sal rogenca que s’enfosqueix cap als costats, i quepassa a ser blanquinosa o groguenca al ventre.El cap és arrodonit, amb ulls i orelles cons picus.La cua és proporcionalment llarga amb referènciaal cos. A la península Ibèrica solament ocupa elterç nord, des dels Ancares (Lugo) fins a Girona.Les poblacions catalanes de les serres litorals deBarcelona són les més meridionals de la penínsu-la Ibèrica. Presenta uns requeriments ambientalsde tipus centreeuropeu.


Figura 5. Distribució de la rata d’aigua (Arvicola sapidus), el talpó muntanyenc (Microtus agrestis), el talpó roig(Myodes glareolus) i el talpó mediterrani (Microtus duodecimcostatus) als parcs del Montnegre i el Corredor ila Serralada Litoral.

Arvicola sapidus

Microtus agrestis

Myodes glareolus

Microtus duodecimcostatus


Es tracta d’una espècie de distribució extensa,ja que s’ha trobat a 23 de les 33 quadrícules UTMde 2 x 2 quilòmetres (69,7%) mostrejades (fig. 5),mitjançant tècniques directes i indirectes de mos-treig (trampeig, dieta de la geneta i de l’òliba). Éspresent als tres sectors. Sembla preferir elsambients humits, com ara boscos de ribera, bos-cos amb orientació nord, etc. Ha estat trampejata diferents hàbitats, i és dominant en una avella-nosa humida del Montnegre.

Arvicola sapidus (Miller, 1908) – Rata d’aigua.Arvicòlid de mida mitjana (140-310 g) i vida semi -aquàtica. Coloració dorsal de marró fosc a marróclar, cua més llarga que la longitud del cap i el cos.A la península Ibèrica s’ha trobat des de Galícia finsa Catalunya i des del País Basc fins a Andalusia.No sembla limitada altitudinalment, i depèn més deles característiques particulars dels hàbitats queocupa.

Es tracta d’una espècie de distribució moltreduïda, ja que s’ha trobat a dues de les 33 qua-drícules UTM de 2 x 2 quilòmetres (6,1%) mostre-jades (fig. 5), mitjançant tècniques indirectes demostreig (dieta de l’òliba). És present als tres sec-tors, tot i que es pot considerar una espècie moltescassa i en perill d’extinció.

Microtus duodecimcostatus (de Sélys-Longchamps, 1839) – Talpó comú. Rosegador demida petita (19-32 g), de vida subterrània. El seucos cilíndric, amb orelles, ulls, potes i cua petits,és una adaptació a la vida hipogea. De coloraciómarró groguenca. A la península Ibèrica s’ha tro-bat des de Castella i Lleó fins a Catalunya i des delPaís Basc fins a Andalusia. Presenta requerimentsambientals de tipus mediterrani, tot i que es pottrobar a gran altitud.

Es tracta d’una espècie de distribució moltreduïda, ja que s’ha trobat a tres de les 33 qua-drícules UTM de 2 x 2 quilòmetres (9,1%) mostre-jades (fig. 5), mitjançant tècniques indirectes demostreig (dieta de l’òliba). De moment solaments’ha trobat en ambients agrícoles (riera de Vallgor-guina, Hortsavinyà), i la seva preferència pelsespais oberts fa que aquesta espècie sigui poc fre-qüent dins l’àrea d’estudi. És segurament presentals tres sectors, tot i que és molt més freqüent ales planes conreades que limiten l’àrea d’estudi.

Microtus agrestis (Linnaeus, 1761) – Talpómuntanyenc. Arvicòlid de mida petita (20-40 g) iaspecte robust. Cap arrodonit, ulls petits i orelles,potes i cua molt curtes. Coloració marró lleonat aldors i gris al ventre. A la península Ibèrica solamentes troba al terç septentrional, des de Galícia fins a

Catalunya, amb una distribució bastant homogè-nia. A Catalunya es distribueix des de la Vall d’Aranfins a la costa gironina, amb penetracions cap alsud per tota la regió humida i continental catala-na, amb el seu límit meridional al Montnegre.Requeriments ambientals de tipus centreeuropeu.

Es tracta d’una espècie de distribució moltreduïda, ja que s’ha trobat a una de les 33 qua-drícules UTM de 2 x 2 quilòmetres (3,0%) mostre-jades (fig. 5), mitjançant tècniques indirectes demostreig (dieta de l’òliba). De moment solaments’ha trobat a Hortsavinyà, i la seva preferènciapels espais oberts fa que aquesta espècie siguipoc freqüent dins l’àrea d’estudi. Solament és pre-sent al sector del Montnegre, on les condicionsambientals li són més favorables.

Discussió

La combinació de diferents mètodes de mostreig(egagròpiles d’òliba, excrements de geneta, tram-peig, caixes niu, observacions, dades bibliogràfi-ques) ha permès obtenir dades de presència desetze espècies de petits mamífers (tres de Sorico-morpha i tretze de Rodentia) als parcs del Mont-negre i el Corredor i la Serralada Litoral. Per sec-tors, el més ric en espècies és el Montnegre (setzeespècies), seguit del Corredor (dotze espècies), ila Serralada Litoral Central (onze espècies). ElMontnegre, amb una major elevació i amb comu-nitats vegetals eurosiberianes ben establertes, per-met la presència d’espècies de requerimentsambientals centreeuropeus. Malgrat la proximitatgeogràfica dels sectors del Montnegre i del Corre-dor, el primer rep més precipitació anual, ja querepresenta la terminació meridional de la dorsalpluviomètrica, i juntament amb la seva major alti-tud dóna lloc a unes condicions de frescor i humi-tat d’importància biogeogràfica (MARTIN i MORENO,1996). Així doncs, en aquest sector trobem lespoblacions més meridionals de Catalunya del lirógris (Glis glis), el talp (Talpa europaea) i el talpómuntanyenc (Microtus agrestis). Al sector delCorredor, malgrat la proximitat amb el Montne-gre, no s’hi han trobat aquestes espècies, fet quees pot entendre perquè els ambients són mésmediterranis. Tot i això, en aquest sector es trobenpoblacions d’espècies de requeriments centre -europeus com el talpó roig (Myodes glareolus) i elratolí lleonat (Apodemus flavicollis), que es vanfent cada vegada més escasses cap al sud. Laserra del Corredor sembla el límit meridional per al



ratolí lleonat, mentre que la Serralada Litoral hoseria per al talpó roig.

D’altra banda, hi ha tres espècies de sorícidspresents al Montseny que de moment no hanestat trobades al Montnegre-Corredor: la musa-ranya cuaquadrada (Sorex araneus), una espèciede zones fredes i humides que assoleix la sevamàxima abundància a les avetoses del Montseny(ARRIZABALAGA i TORRE, 1999), la musaranya menu-da (Sorex minutus) de requeriments frescals peròmenys estrictes que l’anterior, i la musaranyad’aigua mediterrània (Neomys anomalus). L’ab -sència de les dues primeres espècies no és expli-cable des del punt de vista del clima, atès que alMontnegre viuen altres espècies eurosiberianes,i podria ser deguda a un aïllament geogràfic quehauria provocat la desconnexió de les poblacionsi una posterior extinció. L’absència de la musara -nya d’aigua es podria explicar per la major irregu-laritat dels cabals d’aquestes serres, si tenim encompte l’elevada dependència dels cursos flu-vials que presenta aquesta espècie al NE Ibèric(TORRE i TELLA, 1994).

Agraïments

A l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputa-ció de Barcelona, i a la guarderia i els tècnics delsparcs del Montnegre i el Corredor i la SerraladaLitoral pel seu interès i suport en l’estudi dels petitsmamífers. Al Joan Manel Riera (Escola de Natura delCorredor) i a Lídia Freixas per la seva col·laboració.

Bibliografia

ARRIZABALAGA, A. i MONTAGUD, È. (1996): «Dadessobre l’alimentació de la geneta al Corredor» dinsI Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corre-dor, Monografies, 24, 95-96.

ARRIZABALAGA, A. i TORRE, I. (1999): «Patrons dedistribució dels petits mamífers del Montseny»,dins III i IV Trobada d’Estudiosos del Montseny,Diputació de Barcelona, p. 209-213.

ARRIZABALAGA, A., TORRE, I., CATZEFLIS, F.,RENAUD, F. i SANTALLA, F. (1999): «Primera citad’Apodemus flavicollis (Melchior, 1834) al Mont-seny. Determinació morfològica i genètica», dins IIIi IV Trobada d’Estudiosos del Montseny, Diputa-ció de Barcelona, p. 193-195.

ARRIZABALAGA, A., RIBAS, A. i TORRE, I. (2008,inèdit): Seguiment de les poblacions de Liró Gris

(Glis glis) a les caixes niu del Parc Natural delMontnegre i el Corredor (2007). Diputació de Bar-celona, 14 pàgines.

CAMPRODON, J., TORRE, I., SALVANYÀ, J., FLAQUER,C., RIBAS, A. i ARRIZABALAGA, A. (2007): «Ocupacióny reproducción del lirón gris (Glis glis, Linnaeus1766) en nidales artificiales en bosques caducifolioscatalanes». Galemys, núm. 18 (NE): p. 129-138.

FÀBREGAS, E., GARCIA, S., VILA, A. i PUIG, X.(2001): Distribució dels mamífers del Parc Serra-lada Litoral I. 62 pàgines.

FÀBREGAS, E., GARCIA, S., VILA, A. i PUIG, X.(2002): Distribució dels mamífers del Parc Serra-lada Litoral II. 35 pàgines.

FÀBREGAS, E., GARCIA, S. i PUIG, X. (2003): Dis-tribució dels mamífers del Parc Serralada Litoral III.40 pàgines.

FÀBREGAS, E., GARCIA, S., PERIS, A. i PUIG, X.(2004): Distribució dels mamífers del Parc Serra-lada Litoral IV. 20 pàgines.

FLAQUER, C., ARRIZABALAGA, A. i TORRE, I. (2001):«Latrines de gat mesquer (Genetta genetta): einad’estudi de la fauna del parc natural del Montnegre iel Corredor», dins III Trobada d’Estudiosos del Mont-negre i el Corredor, Monografies, núm. 32, p. 59-62.

FLAQUER, C., TORRE, I. i ARRIZABALAGA, A. (2005):Ocupació de caixes niu pels petits mamífers alparc Natural del Montnegre i el Corredor (any2004). Diputació de Barcelona, 20 pàgines.

FLAQUER, C., TORRE, I. i ARRIZABALAGA, A. (2005,inèdit): Programa de seguiment d’ús de latrina deGenetta genetta: riquesa i abundància de petitsmamífers depredats del PN del Montnegre i el Corre-dor (2004). Diputació de Barcelona, 27 pàgines.

FLAQUER, C., TORRE, I., RIBAS, A. i ARRIZABALAGA,A. (2006, inèdit): Seguiment de les poblacions derosegadors arborícoles i quiròpters a les caixes niudel Parc Natural del Montnegre i el Corredor(2005). Diputació de Barcelona, 20 pàgines.

MARTIN, J. M. i MORENO, M. C. (1996): «ElMont negre: extrem sud de la dorsal pluviomètri-ca meridiana de Catalunya», dins I Trobadad’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, Mono-grafia, núm. 24, p. 43-45.

MONCASÍ, F., BONFIL, J. i VAREA, A. (2004): «ÒlibaTyto alba», dins Atles dels Ocells Nidificants deCatalunya 1999-2002 (Ed. J. Estrada, V. Pedroc-chi, L. Brotons i S. Herrando), Lynx Edicions.

RIBAS, A., ARRIZABALAGA, A., TORRE, I. i FLAQUER,C. (2007, inèdit): Dieta de la geneta (Genettagenetta) i distribució dels petits mamífers al ParcNatural del Montnegre-Corredor (any 2006). Dipu-tació de Barcelona, 26 pàgines.



TORRE, I. i TELLA, J. L. (1994). «Distribution of theCabrera water shrew (Neomys anomalus) in North -eastern Spain», dins Zeitschrift für Säugetierkun-de, núm. 59, p. 282-288.

TORRE, I., TELLA, J. L. i ARRIZABALAGA, A. (1996)«Environmental and geographic factors affectingthe distribution of small mammals in an isolatedmediterranean mountain», dins Zeitschrif für Säu-getierkunde, núm. 61, p. 365-375.

TORRE, I. i ARRIZABALAGA, A. (1999, inèdit): Carac-terització ecològica de les comunitats de petitsmamífers del parc natural del Montnegre i el Corre-dor: patrons d’abundància i distribució de lesespècies. Diputació de Barcelona, Servei de Parcsnaturals, 114 pàgines.

TORRE, I. i ARRIZABALAGA, A. (2002, inèdit): Dinà-mica poblacional i selecció de l’hàbitat dels petitsmamífers al Corredor: efectes de l’estructura dela vegetació i de la disponibilitat d’aglans. Dipu-tació de Barcelona, Servei de Parcs naturals, 21pàgines.

TORRE, I., ARRIZABALAGA, A. i REQUEJO, A. (2001,inèdit): Distribució, abundància i dinàmica pobla-

cional de petits mamífers al sector del Corredor:efectes de l’estructura de la vegetació i de la dis-ponibilitat d’aliment. Diputació de Barcelona, Ser-vei de Parcs naturals, 84 pàgines.

TORRE, I., FLAQUER, C. i ARRIZABALAGA, A. (2001):«Distribució i abundància de petits mamífers alParc Natural del Montnegre i el Corredor, dins IIITrobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor,Monografies, núm. 32, p. 52-58.

TORRE, I., ARRIZABALAGA, A. i FLAQUER, C. (2004):«Three methods for assessing richness and com-position of small mammal communities», dinsJournal of Mammalogy núm. 85 (3), p. 524-530.

TORRE, I., FLAQUER, C. i ARRIZABALAGA, A. (2004):«La dieta de la geneta (Genetta genetta) aplicadaa la distribució de la fauna de petits mamífers alsector del Montseny-Montnegre-Corredor» dinsIV Trobada d’Estudiosos del Montseny, Monogra-fies, p. 143-147.

TORRE, I., ARRIZABALAGA, A., RIBAS, A. i C. FLA-QUER (2006, inèdit): Inventari, distribució i estatusdels petits mamífers no voladors (insectívors i rose-gadors) de la Conca de la Tordera. 70 pàgines.




Resum

El programa va ser iniciat el 2003 amb la col·locacióde 46 caixes niu en cinc sectors diferents del mas-sís del Montnegre ocupats per boscos caducifolis.Durant el 2007 se n’han afegit vint més en tres noussectors.

Un dels punts que cal destacar del present treballés la monitorització de la població de liró gris cone-guda més meridional de la península Ibèrica. Aquestapetita població sembla que ocupa les zones culmi-nals i els sectors més ombrívols del massís delMontnegre, on predominen els boscos de roure icastanyer. L’àrea potencial de distribució del liró grisprobablement abastaria actualment una única zonad’uns quatre quilòmetres quadrats del sector méselevat i amb orientació nord del Montnegre. El retro-cés observat als boscos caducifolis del Montnegre elsdarrers anys apunta un futur preocupant per a aques-ta població, que es troba virtualment aïllada de lapoblació més pròxima, situada al Montseny (a unsdeu quilòmetres en línia recta).

Paraules clauLiró gris, Glis glis, boscos caducifolis, monitorització

Summary

Information regarding the monitoring of thedormouse (Glis glis) in Montnegre The programme commenced in 2003 with the posi-tioning of 46 nest boxes in five different sectors of theMontnegre massif covered by deciduous forests. In2007, twenty more were added in three new sectors.

Noteworthy among the programme’s points is themonitoring of the population of dormice, known to bethe most southern on the Iberian peninsula. Thissmall population seems to occupy elevated areasand the most shaded sectors of the Montnegre mas-sif, predominated by oak and chestnut groves. Thepotential distribution area of the dormouse currentlyspans a single area measuring four square kilometresin the highest north-facing sector in Montnegre. Theobserved retreat of the deciduous trees in Montnegrein recent years points to a worrying future for this pop-ulation, which is virtually isolated from the nearestpopulation, located in Montseny.

KeywordsDormouse, Glis glis, deciduous forests, monitoring

Resumen

Datos sobre el seguimiento del lirón gris (Glisglis) en el Montnegre El programa fue iniciado en 2003 con la colocaciónde 46 cajas-nido en cinco sectores diferentes delmacizo del Montnegre ocupados por bosques cadu-cifolios. Durante el año 2007 se han añadido 20cajas-nido en tres nuevos sectores.

Uno de los puntos que destacar del presente tra-bajo es la monitorización de la población de lirón grisconocida del área más meridional de la penínsulaIbérica. Esta pequeña población parece ocupar laszonas culminales y los sectores más umbríos delmacizo del Montnegre, donde predominan los bos-ques de roble y castaño. El área potencial de distri-bución del lirón gris probablemente comprenderíahoy día una única zona de unos cuatro kilómetroscuadrados del sector más elevado y con orientaciónnorte del Montnegre. El retroceso observado en losbosques caducifolios del Montnegre en los últimosaños (1987-2002) apunta un futuro preocupante paraesta población, que se encuentra virtualmente aisla-da de la población más próxima, situada en elMontseny (a unos diez kilómetros en línea recta).

Palabras claveLirón gris, Glis glis, bosques caducifolios, monitori-zación

Dades sobre elseguiment del liró gris(Glis glis) al Montnegre

Alexis Ribas, Antoni Arrizabalaga, Ignasi Torre i Carles FlaquerMuseu de Granollers. Ciències Naturals


Introducció

El liró gris (Glis glis) és un rosegador arborícola quees troba en tota mena de boscos caducifolis delsector nord de la península Ibèrica. La seva pre-sència s’acostuma a associar amb boscos madursi ben conservats, on s’alimenta de fruita seca(fages, avellanes, etc.), i hiverna en cavitats natu-rals dels arbres o al terra (CASTIÉN, 2002). Lespoblacions ibèriques es consideren quasi amena-çades (CASTIÉN, 2002), en part a causa de la baixadisponibilitat de cavitats naturals com a conse-qüència de l’explotació intensa dels boscos fins amitjan segle XX.

Els boscos catalans han sofert una explotacióintensa al llarg de dècades passades (CAMPRODON,2003), i aquest fet ha condicionat que la majoriad’aquests es trobin actualment en fases primeren-ques de la successió forestal, amb arbres relativa-ment joves. La formació de cavitats als troncs estroba correlacionada amb l’edat dels arbres (CAM-PRODON, 2003) i, per tant, els boscos d’arbres jovessón deficitaris en cavitats, i consegüentment, enrefugis per als petits mamífers forestals.

La col·locació de caixes niu permet contra -restar el dèficit en cavitats dels boscos i facilital’estudi de la biologia i l’ecologia de les poblacionsde rosegadors arborícoles com el liró gris (JUSKAI-TIS, 2000; SCHLUND et al., 2002; BURGESS et al.,2003; KRYSTUFEK et al., 2003).

D’altra banda, recentment la revisió de caixesniu per a ocells ha permès comprovar que elslirons accepten de molt bon grat aquestes caixesper criar (CAMPRODON et al., 2007). El programa decol·locació i seguiment de caixes niu iniciat alMontnegre l’any 2004 ha confirmat la gran utilitatque tenen aquestes caixes per conèixer aspectesdiversos de la biologia i l’ecologia dels lirons, i lainformació que s’està recollint contribuirà a la con-servació de la població de liró gris més meridionalde la península Ibèrica.

La primera referència científica sobre la pre-sència del liró gris al Montnegre és deguda aGOSÀLBEZ (1976). Aquest autor cita l’espècie en laUTM DG 6511. Posteriorment, s’ha trobat a DG6414 pel mateix autor (GOSÀLBEZ et al., 1985).L’equip del Museu de Granollers aconsegueix unanova citació a la UTM DG 6313 a partir de l’anàliside la dieta de la geneta. Aquestes tres cites sesituen totes als voltants de la serra del Montnegre.Per tant, es pot concloure que el liró gris és unaespècie escassa al Montnegre, i que semblaabsent del Corredor.

En aquest treball donem a conèixer els resul-tats del programa de seguiment de caixes niu pera petits mamífers arborícoles iniciat el 2004 alMontnegre.

Material i mètodes

Al llarg de la primavera de l’any 2003 es van dis-posar 46 caixes de fusta especials per a petitsmamífers arborícoles a les zones més elevades delMontnegre cobertes per arbres caducifolis (casta -nyedes, rouredes, fageda relicta). Aquestes caixesvan ser fixades als arbres mitjançant filferro sub-jecte al tronc per dos claus, a una alçada aproxi-mada d’uns tres metres. La part superior de lacaixa es pot obrir per tal de facilitar la inspecció delseu contingut. La situació de cada caixa es vamarcar amb l’ajut d’un GPS. Aquestes caixes vanser dissenyades pels autors, que van tenir encompte que el forat d’entrada quedés per la bandadel tronc per evitar una excessiva ocupació perocells. Les caixes han estat construïdes pel fusterque fa les feines del parc i han estat subvenciona-des per la Diputació de Barcelona.

A causa de l’èxit d’ocupació de les caixes niuper lirons aquests darrers anys, es va decidircol·locar-ne vint en tres localitats noves: Can Pica,sot d’Eres Blanques i sot de can Garrambau. Laprimera localitat es troba a Hortsavinyà i es tractad’un alzinar, i les altres dues localitats representencastanyedes.

Des de l’any 2004 s’han dut a terme nou revi-sions de les caixes. Durant l’any 2004 es van ferquatre revisions per tal d’establir el període repro-ductor i el temps de permanència a les caixesabans de la hivernació. Una revisió a l’hivern del2006 va permetre determinar que els lirons nohivernen a les caixes. Una vegada establert elperío de reproductiu (setembre-octubre), les revi-sions s’han centrat entre finals de setembre i pri-mers d’octubre.

Els exemplars han estat capturats i marcatsamb tansponders per tal de facilitar-ne la poste-rior localització. Els individus van ser col·locats enbosses de tela per pesar-los (pesola), sexar-los ideterminar la seva condició reproductiva. Poste-riorment, se’ls va marcar amb una grapa numera-da en l’orella (ear-tagg, National Band and TagCo., EUA) i es van tornar a la caixa. Les cries vanser dipositades en una bossa de tela i van serpesades i sexades. La data de naixement de lescries es va calcular tenint en compte que la taxa



mitjana de creixement de les cries és d’1,9 gramsper dia i assumint que aquestes pesen 1,5 gramsen néixer (BURGESS et al., 2003; LANGER, 2002).

La taxa d’ocupació de caixes es va calcularmitjançant el percentatge de presència, utilitzant elnombre d’exemplars adults en les caixes (JUSKAI-TIS, 2000).

Resultats

Al llarg dels quatre anys de seguiment (2004-2007)hem pogut confirmar la presència del liró gris a setdels nou sectors on s’han col·locat les caixes.Totes les zones amb caixes des del 2004 (sis sec-tors) han estat ocupades un any o un altre pel lirógris, mentre que solament una de les zones noves(caixes situades el 2007) ha estat ocupada pel lirógris durant el període reproductor. A la figura 1 espoden observar els punts on s’ha detectat la pre-sència del liró gris a les caixes niu disposades alMontnegre entre el 2004 i el 2007.

Al llarg d’aquests quatre anys hem detectat lal’ocupació de 22 caixes diferents de les 66 que esvan col·locar. És interessant constatar que d’unany a l’altre els lirons no ocupen la mateixa caixa,si no caixes veïnes dins la mateixa zona. Per tant,sembla convenient disposar les caixes niu en petitsgrups (cinc o sis caixes), per tal que els individuspuguin canviar els nius en funció de les sevesnecessitats.

La taxa d’ocupació per femelles amb cries vavariar entre el 5,4% el 2006 i el 16,2% el 2007,amb valors mitjans el 2005 (8,7%). Durant el 2005es van detectar quatre nius amb cries, amb una mit-jana de cries per niu de 5 ± 1,73 (DS), durant el 2006es van detectar dos nius amb cries, amb una mit-jana de cries per niu de 5 ± 1,41 (DS), i durant el2007 s’han detectat sis nius amb 34 cries, amb unamitjana de cries per niu de 5,66 ± 1,96 (DS).

Des de l’any 2005 s’han pres dades biomètri-ques dels individus adults i dels juvenils, fet quepermet conèixer el període en què neixen les cries.Durant aquests anys la data de naixement ha


Figura 1. Sectors on s’ha detectat la presència del liró gris (Glis glis) (punts foscos) i sectors on no s’ha detec-tat (punts clars) en les caixes niu situades al massís del Montnegre.

2 0 10 km


oscil·lat entre el 14 i el 24 de setembre, fet que indi-ca una gran sincronia en la data de naixementmalgrat tractar-se d’anys diferents.

Discussió

Els petits mamífers arborícoles, com el liró gris, sóndifícilment capturables mitjançant els mètodestradicionals de trampeig ja que rares vegades esdesplacen pel terra (JURCZYSZYN, 1995). Malgratl’existència d’altres mètodes de cens (per exem-ple, recompte de crits, JURCZYSZYN, 1995, captu-res en tubs de plàstic, BURGESS et al., 2003), elseguiment de l’ocupació de caixes niu ha estatl’opció més utilitzada per estudiar la dinàmica dela població i la reproducció del liró gris a Europa(JUSKAITIS, 2000 i SCHLUND et al., 2002, BURGESS etal., 2003, KRYSTUFEK et al., 2003). Aquest mètodeha estat utilitzat des de l’any 2004 al Montnegre iestà rendint uns resultats altament satisfactoris.

En general, la distribució de les poblacions deliró gris sembla mostrar una gran variació espa-cial (entre localitats) i temporal (variació interanualen una mateixa localitat. A Catalunya, la freqüèn-cia màxima d’ocupació de caixes per individusadults se situa en el 25% al Montnegre-Corredor(en períodes previs a la reproducció), i en el 42%en la fageda de la Grevolosa (CAMPRODON et al.,2007). A Europa s’han documentat taxes d’ocu -pació de caixes niu molt elevades (fins al 80% aCroàcia, TURTOVIC et al., 1996 i KRYSTUFEK et al.,2003), i grans variacions interanuals en la taxad’ocupació en una mateixa localitat (KRYSTUFEK etal., 2003). Les diferències en la taxa d’ocupacióentre anys són generalment atribuïdes a canvisen l’èxit reproductor (BURGESS et al., 2003 iKRYSTUFEK et al., 2003), que es troba estretamentlligat a la collita de fruitas secas de l’hivern ante-rior (fages, glans, SCHLUND et al., 2002). Al Mont-negre la taxa d’ocupació de caixes per femellesreproductores ha variat entre el 5,4% i el 16,7%,xifres que es poden considerar baixes si es com-paren amb les altres localitats. Les caixes delsdiferents sectors han estat ocupades en algunaocasió al llarg dels darrers anys, si bé no hi hadades d’ocupació de dos dels sectors on es vansituar caixes el 2007. Això podria ser degut al fetque els ambients no són adequats per a l’espècie(alzinar de Can Pica) o que el temps transcorre-gut és encara breu per permetre’n l’ocupació. Ensegüents campanyes de revisió podrem confir-mar aquesta qüestió.

El període d’ocupació de les caixes semblaendar rerir-se a l’àrea d’estudi amb relació al centred’Europa. Així doncs, en el Montnegre-Corredor elsprimers individus ocupen les caixes el juliol, mentreque els individus de poblacions més septentrionalsho fan a finals de maig o principis de juny (JUSKAITIS,1999 i SCHLUND et al., 2002). De manera equivalent,l’ocupació de les caixes finalitza l’octubre al centred’Europa i s’allarga fins a finals de novembre a l’àread’estudi. Sembla que les caixes no s’utilitzen perhivernar, un fet ja conegut en la literatura científica ique ha pogut ser corroborat al Montnegre.

Els naixements es produeixen una mica méstard a la zona d’estudi (mitjan setembre) que alMontseny (finals d’agost, ARRIZABALAGA et al., 2008)i al centre d’Europa (agost: Anglaterra, BURGESS etal., 2003 i Eslovènia, KRYSTUFEK et al., 2003). Apesar de la baixa mida mostral i de la variacióinteranual en la mida de la cadellada (BURGESS etal., 2003), els valors trobats al Montnegre sembleninferiors als registrats a Anglaterra (BURGESS et al.,2003), però similars als trobats a Itàlia (PILASTRO,1992) i Eslovènia (KRYSTUFEK et al., 2003).

Un dels punts que cal destacar del present tre-ball és la monitorització de la població de liró grisconeguda més meridional de la península Ibèrica(CAMPRODON et al., 2007). Aquesta petita poblaciósembla ocupar les zones culminals i els sectorsmés ombrívols del massís del Montnegre, on pre-dominen els boscos de roure i castanyer. Si tenimen compte els requeriments ambientals dels lirons(CASTIÉN, 2002) i la reduïda superfície ocupadapels boscos caducifolis al Montnegre, l’àrea poten-cial de distribució del liró gris probablement abas-taria actualment una única zona d’uns quatre qui-lòmetres quadrats del sector més elevat i amborientació nord del Montnegre. El retrocés obser-vat als boscos caducifolis del Montnegre elsdarrers anys (si es comparen els mapes d’usos delsòl de l’any 1987 i 2002, figura 2), apunta un futurpreocupant per a aquesta població de liró grisque, a més, es troba virtualment aïllada de lapoblació més pròxima, situada al Montseny (a unsdeu quilòmetres en línia recta). L’única possibilitatde connexió d’aquestes dues poblacions seria através dels boscos caducifolis de ribera de la Tor-dera i els seus afluents, tot i que la possible con-nectivitat ecològica de les poblacions de liró grisvia boscos de ribera de la conca de la Torderas’hauria d’investigar en un futur immediat. La pro-tecció de l’espai fluvial de la Tordera és, per tant,indispensable per mantenir una mínima possibili-tat de connexió entre aquests dos grans espais



naturals, ja que és l’únic sector de la conca queencara manté boscos de ribera relativament benconservats (TORRE et al., 2008). Malgrat tot, lesdades disponibles recollides fins ara (poc nombro-ses i molt agregades), fan entendre que la pobla-ció de liró gris del Montnegre seria especialmentvulnerable davant el canvi ambiental global (canviclimàtic i d’usos del sòl, BOADA, 2001). Les pobla-cions ibèriques d’aquesta espècie es cataloguencom a «gairebé amenaçades» (CASTIÉN, 2002), fetque dóna encara més rellevància al seguiment dela població de marge d’àrea del Montnegre.

En els propers anys, doncs, creiem del totnecessari aprofundir en el coneixement d’aquestainteressant espècie, mantenint i estenent el segui-ment en curs a altres sectors, i utilitzant altres tèc-niques complementàries (per exemple, radio-seguiment) que ens permetin conèixer amb mésdetall les peculiaritats de la biologia i ecologia dela població de liró gris del Montnegre. Un delsaspectes principals que cal investigar és el possi-ble paper dels boscos de ribera com a connectorsecològics per al liró gris i per a altres poblacionsde petits mamífers de requeriments eurosiberians.

Agraïments

Als tècnics del Parc Natural del Montnegre i el Corre-dor pel seu interès en el seguiment dels lirons i pelseu suport econòmic i logístic, i en especial a ToniBombí i Guillem Llimós. A Lídia Freixas i a la guar-deria del parc (en especial, a Pep Pannon), pel seuajut a l’hora de col·locar i revisar les caixes niu.

Bibliografia

ARRIZABALAGA, A.; RIBAS, A. i TORRE, I. (2008,inèdit): Seguiment de les poblacions de Liró Gris(Glis glis) a les caixes niu del Parc Natural delMontnegre i el Corredor (2007). Diputació de Bar-celona, 14 pàgines.

BOADA, M. (2001): Manifestacions del canviambiental global al Montseny. Tesi doctoral. Uni-versitat Autònoma de Barcelona.

BURGESS, M., MORRIS, P. i BRIGHT, P. (2003):«Population dynamics of the edible dormouse (Glisglis) in England», dins Acta Zoologica AcademiaeScientarum Hungaricae, núm. 49 (1), p. 27-31.

Figura 2. Canvis en la superfície ocupada pels boscos caducifolis al Montnegre: any 2002: gris fosc; any 1987:(gris clar + gris fosc).


2 0 10 km


CAMPRODON, J. (2003): Estructura dels bos-cos i gestió forestal al nord-est ibèric: efectesobre la composició, abundància i conservaciódels ocells. Tesi doctoral. Universitat de Barcelo-na, 294 pàgines.

CAMPRODON, J., TORRE, I., SALVANYÀ, J., FLAQUER,C., RIBAS, A. i ARRIZABALAGA, A. (2007): «Ocupa-ción y reproducción del lirón gris (Glis glis, Lin-naeus 1766) en nidales artificiales en bosquescaducifolios catalanes», dins Galemys, núm. 18(NE), p. 129-138.

CASTIÉN, E. (2002): «Lirón gris Glis glis Linnaeus,1766». P. 400-403, dins L. J. Palomo i J. Gisbert(eds.), Atlas de los mamíferos terrestres de Espa-ña. Dirección General de Conservación de la Natu-raleza-SECEM-SECEMU.

GOSÀLBEZ, J. (1976): Contribución al conoci-miento de los roedores del nordeste de la Penín-sula Ibérica y su interés biológico. Tesi doctoral.Universitat de Barcelona, 442 pàgines.

GOSÀLBEZ, J., LÓPEZ-FUSTER, M. J., GÖTZENS,G. i SANS-COMA, V. (1985): «El poblament delspetits mamífers (Insectivora i Rodentia) a Cata-lunya. Requeriments ambientals i distribució geo-gràfica», dins Butll.Inst.Cat.Hist.Nat., núm. 6, p.209-230.

KRYSTUFEK, B., HUDOKLIN, A. i PAVLIN, D. (2003):«Population biology of the edible dormouse Glisglis in a mixed montane forest in central Sloveniaover three years», dins Acta Zoologica AcademiaeScientarum Hungaricae, núm. 49 (1), p. 85-97.

JUSKAITIS, R. (2000): «Abundance dynamics ofcommon dormouse (Muscardinus avellanarius), fatdormouse (Glis glis) and yellow-necked mouse (Apo-demus flavicollis) derived from nestbox occupation»,dins Folia Theriologica Estonica, núm. 5, p. 42-50.

LANGER, P. (2002): «The digestive tract and lifehistory of small mammals», dins Mammal Review,núm. 32, p. 107-131.

PILASTRO, A. (1992): «Communal nesting bet-ween breeding females in a free-living populationof the fat dormouse (Glis glis, L.)», dins Bolletinode Zoologia, núm. 59, p. 63-38.

SCHLUND, W., SCHARFE, F. i GANZHORN, J. U.(2002): «Long-term comparison of food availabilityand reproduction in the edible dormouse (Glis glis)»,dins Mammalian Biology, núm. 67, p. 219-232.

TORRE, I., FLAQUER, C., RIBAS, A. i ARRIZABALAGA,A. (2008): «Els mamífers de la conca de la Torde-ra», dins Els sistemes socioecològics de la Torde-ra (a cura de M. Boada, S. Mayo i R. Maneja).Publicació de l’ICHN, p. 459-490.




Resum

El present estudi, iniciat l’any 2005, té l’objectiud’aprofundir en el coneixement de la situació d’aquestsmamífers al Parc de la Serralada de Marina, esbri-nar-ne la distribució i aportar dades respecte alsrequeriments d’hàbitat de cadascuna de les espè-cies. La metodologia posada en pràctica ha estat larealització d’enquestes, itineraris nocturns, controlsen carreteres i el radioseguiment d’eriçons foscos iclars alliberats a la zona d’estudi procedents delCentre de Recuperació de Fauna de Torre ferrussa.

Amb l’esforç realitzat no s’ha obtingut constànciade la presència d’eriçó clar al parc, tot i que ha estatcitat en temps recents.

Els eriçons foscos alliberats a la zona d’estudisemblen més adaptats a l’hàbitat disponible al parcque no pas els eriçons clars.

Paraules clauEriçó fosc i clar, distribució, radioseguiment, hàbitat

Summary

Distribution and status of the West Europeanhedgehog (Erinaceus europaeus) and theNorth African hedgehog (Atelerix algirus) inSerralada de Marina park The present study, commenced in 2005, seeks togain more in-depth knowledge of the status of thetwo species in Serralada de Marina park, determinetheir distribution and furnish information as regardsboth species’ habitat requirements. The methodolo-gy used included conducting surveys, night tours,road checks and radio monitoring of European andNorth African hedgehogs set free in the study areaand taken from the Torreferrussa Wildlife RecoveryCentre.

The undertaking did not record the presence ofthe North African hedgehog, though it has been sight-ed in recent times.

The European hedgehogs set free in the studyarea appear to be more adapted to the availablehabitat than the North African hedgehogs.

KeywordsEuropean hedgehog, North African hedgehog, distri-bution, radio monitoring, habitat

Resumen

Distribución y estatus del erizo común(Erinaceus europaeus) y el erizo moruno(Atelerix algirus) en el parque de la Serraladade Marina El presente estudio, iniciado en el año 2005, tienecomo objetivo profundizar en el conocimiento dela si tuación de las dos especies en el parque de laSerralada de Marina, determinar su distribución yaportar datos respecto a los requerimientos de hábi-tat de cada una de ellas. La metodología puesta enpráctica ha sido la realización de encuestas, itinera-rios nocturnos, controles en carreteras y el radio-seguimiento de erizos comunes y morunos liberadosen la zona de estudio procedentes del Centro deRecuperación de Fauna de Torreferrussa.

Con el esfuerzo realizado no se ha obtenido cons-tancia de la presencia de erizo moruno, a pesar dehaber sido citado recientemente.

Los erizos comunes liberados en la zona de estu-dio parecen mejor adaptados al hábitat disponible.

Palabras claveErizo común y moruno, distribución, radio-segui-miento, hábitat

Distribució i estatusde l’eriçó fosc(Erinaceus europaeus)i l’eriçó clar (Atelerixalgirus) al Parc de laSerralada de Marina

Sergi García i Xavier PuigGalanthus. Estudi i conservació del medi natural.Celrà

Albert PerisNaturalistes en Acció


Introducció

Els eriçons són grans insectívors de la família Eri-naceidae (WILSON i DEEANN, 2005). Segons l’Atlas yLibro Rojo de los Mamíferos Terrestres de España(NORES, 2007), l’eriçó fosc està distribuït principal-ment a la Catalunya humida, amb un rang altitudi-nal que no supera els 1.600 m. És escàs o absentde les zones més eixutes del Principat i de puntsde la costa on és present l’altre membre de la famí-lia, l’eriçó clar, el rang de ditribució del qual, com amínim pel que fa a la costa, pot estar sobreestimat(ALCOBER, 2007). Tot i que presenten requerimentsecològics diferents (PALOMO et al., 2007), aquestesdues espècies poden coincidir en alguns indrets. AlParc de la Serralada de Marina han estat citadestotes dues, segons els arxius d’entrades d’animalsferits al Centre de Recuperació de Fauna de Torre-ferrussa (des del 1995, l’única entrada segura és del2002, un animal procedent de Badalona). No obs-tant això, no s’havia fet fins ara cap estudi aclari-dor de la situació de totes dues espècies (CARCE-LLER, 2003).

No hi ha dubte que els eriçons són un delsmamífers salvatges més atropellats (PMVC, 2003).Malgrat aquesta notable incidència en les sevespoblacions, no sembla que hi hagi indicis de ten-dències regressives en un context ampli, i encaraque possiblement es puguin donar processosd’extinció local, pel motiu abans mencionat i perdeteriorament de l’hàbitat. No obstant, les evi-dències semblen suggerir que es troben còmodesen ambients suburbans (REEVE, 1994) i, fins i tot,pot ser que n’obtinguin un benefici pel fet que evi-ten episodis de predació per part de certes espè-cies (YOUNG et al., 2006).

El present estudi ha tingut com a objectiuaprofundir en el coneixement i de terminar la dis-tribució dels eriçons al Parc de la Serralada deMarina mitjançant la realització d’enquestes.D’altra banda, s’ha desplegat un esforç conside-rable per tal de localitzar individus vius tant atro-pellats a les carreteres com en recorreguts noc-turns. També s’han alliberat eriçons d’amb duesespècies per tal de conèixer-ne l’evolució posta-lliberament i la selecció d’hàbitat.

Material i mètodes

Els seguiments i recerques, tant amb cotxe coma peu, es van dur a terme des de finals de marçfins a principis de novembre dels anys 2005, 2006

i 2007. Els eriçons presenten un període de granactivitat, relacionat amb la conducta reproductiva,des de finals de juny a mitjan juliol (RIBER, 2006), alatituds més meridionals però, pot ser que l’ac -tivitat, segons evidencien les taxes d’atro pella -ment, tingui un inici més primerenc.

Per les enquestes, que es van fer el 2006, s’haquadriculat la superfície del Parc de la Serraladade Marina en parcel·les 1 x 1 km. En total, 33 qua -drícules, a cadascuna de les quals hem fet quatreenquestes, i hem seleccionat l’enquestat en virtutde la seva condició de veí, passejant o excursio-nista habitual, treballador nocturn o posseïdor deterres de conreu o hortes. Sempre que ha estatpossible, hem seleccionat persones de més detrenta anys. La pregunta bàsica ha estat si havienvist el 2006 o el 2005 eriçons a la zona, si pensa-ven que en una perspectiva de deu o vint anysenrere n’hi havia més i, en cas que n’hi hagués, perquin motiu. Pel que fa al trasllat dels resultats del’enquesta al mapa de distribució, hem conside-rat només el resultat positiu o negatiu. A més, ambvista a confeccionar-lo amb més solidesa, hemsumat aquesta informació a altres obtingudesamb la resta de mètodes, de manera que hi haquadrícules el resultat positiu de les quals s’haobtingut per diferents vies.

Hem inspeccionat de forma no regular la carre-tera de la Roca (des del 15 de març fins al 15 denovembre del 2006 i del 2007), com a mínim uncop per setmana, a una velocitat mitjana de 40 qui-lòmetres per hora, des del cementiri de Santa Colo-ma de Gramenet fins al límit del parc. D’altra banda,cal apuntar el fet que el nombre d’eriçons trobats,circulant amb cotxe, és tres vegades inferior del quees trobaria amb bicicleta i entre deu i dotze vega-des inferior del que es trobaria caminant (PMVC,2003). També hem de tenir en consideració quesegons alguns autors (HUIJSER, 1998) més o menysel 65% dels eriçons atropellats desapareixen con-sumits com a carronya durant el primer dia.

Quant al seguiment nocturn entre l’any 2006 iel 2007 hem fet recerca d’eriçons amb llanternesdurant les primeres hores després del capvespre,moment en què els eriçons presenten un picd’activitat (GARCIA et al., 2008) en aquells indretsa priori més propicis per a l’espècie, en llindars decamins, fons de torrents i rieres i marges de bro-lles, bardisses i camps de conreu (REEVE, 1994;RIBER, 2006 i YOUNG et al., 2006), i hem assumitque els eriçons d’ambdues espècies presentenuna conducta i una selecció pels marges similar.La tècnica de captura consisteix bàsicament a



caminar en silenci per la zona que es vol prospec-tar, i a estar amatent als sorolls que es puguinsentir. Els eriçons, especialment sorollosos, nofugen quan se senten amenaçats, sinó que adop-ten la coneguda posició en forma de bola. Quanes capturaven, es pesaven i se’ls feia una marcade color.

Els esforços de captura i els alliberaments s’hanconcentrat a la riera de Pomar (Badalona), biòtoptípicament mediterrani, amb petits boscosd’alzines (Quercus ilex) i sureres (Q. suber), pinedesde pi pi nyer (Pinus pinea), brolles d’albada (Anthyl-lidi-Cytisetum libanotis), d’estepa (Cisto-Sarotham-netum catalaunicum) i bardisses (Rubo-coriarie-tum), i al torrent de Reixac (Montcada i Reixac),ambient un xic més humit, amb fragments de boscde ribera i algunes rouredes de roure martinenc(Quercus cerrioides) amb presència d’espèciescaducifòlies de caràcter eurosiberià, tot plegat unambient favorable per a l’eriçó fosc. Un eriçó clares va alliberar als voltants del monestir de SantJeroni de la Murtra (Badalona), un biòtop similar alde la riera de Pomar.

Les superfícies prospectades i els recorregutsrealitzats han estat condicionats per l’orografia i elsimpediments de la propietat privada. S’han fetdues rèpliques de cada estació de recerca. Aques-tes eren d’una hectàrea al torrent de Reixac, al seucurs baix, mitjà i alt. A la riera de Pomar se n’hainspeccionat el llit entre el camp de golf i Cal’Arquer i el camp de golf i voltants del castell deGodmar, amb àrees de recerca força irregulars. Eltorrent de Reixac representaria un biòtop idoni pera l’eriçó fosc, atès que és un ambient humit i ambuna important cobertura arbòria, mentre que lariera de Pomar seria un ambient representatiu pera l’eriçó clar, un curs d’aigua del vessant més eixutde la serralada.

Finalment pel que fa al radioseguiment dels eri-çons alliberats recuperats al Centre de Recupera-ció de Fauna de Torreferrussa, els anys 2005,2006 i 2007 hem marcat una sèrie d’individus,d’ambdues espècies, amb emissor marca Bio-track, i hem utilitzat com a receptor una emissoramultibanda ICOM R-20. L’emissor ha estat engan-xat a les punxes dels animals mitjançant metacri-lat o bé un ciment especial servit per l’esmentadafirma (aquesta substància dóna millors resultatsque no pas el metacrilat). Alguns dels animals alli-berats s’han estat prèviament aclimatant en untancat situat a Can Miravitges (Badalona) i unsaltres s’han deixat anar directament. Un eriçó foscva ser alliberat al torrent de Reixac, un eriçó clar

als voltants del monestir de Sant Jeroni de la Mur-tra (Badalona) i la resta a la riera de Pomar.

Per fer les anàlisis hem utilitzat els mapes de laGeneralitat a escala 1:50.000 (DMAH, 2005) i elsortofotomapes 1:25.000. Per a les anàlisis espa-cials hem utilitzat el programa ArcView 3.2 (Esri,Califòrnia, EUA). La resta d’anàlisis han estat fetesamb SPSS 12.0.

Resultats

En total, s’han fet 132 enquestes, el 70% de lesquals són negatives, és a dir, l’enquestat no haviavist eriçons durant els anys 2005 i 2006. Evident-ment, aquestes enquestes no han servit per deter-minar la presència de l’eriçó clar, ja que el 100%dels enquestats ignorava l’existència de duesespècies a Catalunya. A la pregunta si hi ha elsmateixos eriçons ara que fa deu o vint anys, el 56%no sap contestar, un 8% diu que n’hi ha més i un35% que menys. Als entrevistats que creien quen’hi havia menys se’ls preguntava per què pensa-ven que hi havia tal diferència. El 45% no sabia dir-ne el perquè, el 27% atribuïa la disminució alsatropellaments, el 19% a la urbanització i el 9% ala sequera, la predació i la disminució de les hor-tes. De 33 quadrícules analitzades, dues han obtin-gut quatre respostes positives (6%), quinze qua-drícules, 2-3 respostes positives (45%), duesquadrícules, una resposta (6%), i les catorze res-tants, no han obtingut cap resposta positiva (42%).

El mapa de la distribució segons les enquestesdibuixa presència al voltant dels nuclis poblats delPSM (fig. 1).

Pel que fa al seguiment nocturn, l’hem fet el2006 durant tretze dies des de finals de juny finsa principis d’octubre, 163 hores de recerca a lariera de Pomar amb un rendiment de 0,16 eri-çons/hora i persona capturats (taula 1).

El 2007 també a Pomar, durant set dies, des demitjan juliol fins a finals d’agost, 49,5 hores ambun rendiment de 0,04 eriçons/hora i persona. Altorrent de Reixac el 2007, durant onze dies, definals d’abril fins a finals de juliol s’han fet 104,5hores sense cap resultat.

En total s’han capturat sis exemplars joves,cinc femelles i quatre mascles diferents, tots eri-çons foscos, dels quals s’han fet onze recaptures.

Dels trajectes fets amb cotxe hem detectat cinceriçons atropellats el 2006 i cinc també el 2007,tots foscos (fig. 2), amb un pic d’atropellamentssituat al maig.




Figura 1. Mapa de distribució de l’eriçó fosc al PSM.

Taula 1. Exemplars d’eriçó fosc capturats a Pomar

Sexe Pes Data captura Recaptura Pes recaptura

Jove 210 g 25/06/2006 24/07/2006 380 g

¿? 650 g 02/07/2006

M 1.000 g 02/07/2006 8 i 12/08/2006; 02/09/2006 1.020 g

F 750 g 02/07/2006

M 695 g 02/07/2006 24/07/2006 680 g

F 550 g 02/07/2006 11/07/2006, 17/07/2006

Jove ¿? 08/07/2006

Jove 305 g 08/07/2006 24/07/2006 385 g

Jove ¿? 17/07/2006

Jove 370 g 01/08/2006 12/08/2006 430 g

F 730 g 08/08/2006

M 580 g 25/08/2006

M 950 g 25/08/2006

Jove 115 g 08/09/2006 16/09/2006 180 g

F 650 g 09/09/2006

F 700 g 16/09/2006

M 800 g 13/07/2007 15/08/2007 ¿?


Els eriçons alliberats han tingut un comporta-ment molt heterogeni. Els eriçons clars, si es com-paren amb els foscos, han fet de mitjana un recor -regut molt més llarg fins que no s’han estabilitzatal territori (1.463 i 752 metres, respectivament).

Discussió

A falta de poder fer un model de selecció d’hà bitatacurat, el mapa de distribució dibuixat pels resul-tats de les enquestes concorda, pel que fa a laselecció d’hàbitat, amb l’estudi de l’eriçó foscrealitzat al mateix parc (GARCIA et al., 2009). Enaquest estudi que s’ha dut a terme amb set eri-çons foscos autòctons, capturats a la riera dePomar de Badalona, es posà de manifest que elbosc és l’estructura vegetal més propícia, resul-tat que concorda amb els obtinguts en altres loca-litats (RIBER, 2006). També seleccionaren les àreesurbanitzades representades per les construccions,les carreteres i les zones obertes, prin cipalment elcamp de golf del castell de Godmar, situat a lesimmediacions de la riera de Pomar. En aquestsentit, l’ús observat del camp de golf estaria enconsonància amb el que reporten altres estudis(RIBER, 2006; YOUNG et al., 2006 i SHANAHAN et al.,2007). Els camps de golf semblen ser un hàbitatmolt propici, on els eriçons foscos poden assolirdensitats molt elevades (REEVE, 1981). Segonsamb l’estudi mencionat, l’eriçó fosc rebutja la for-

mació de matollars i brolles, tot i ser un am bientben representat en aquest sector del parc. BOITA-NI i REGGIANI (1984) suggereixen la poca disponi-bilitat de recursos tròfics en aquest tipus d’ambientper explicar l’es càs ús que en van fer a l’entorn delllac Burano. A més, els eriçons foscos se solenmoure per les zones de contacte entre ambientsi rarament s’endinsen en un o altre (GARCIA et al.,2009). És en aquest sentit que els marges de lescarreteres són indrets que freqüenten (DONCASTER

et al., 2001 i RONDININI i DONCASTER, 2002). Preci-sament, les quadrícules buides del mapa de dis-tribució elaborat corresponen a àrees del parcamb predominança de matollars i formacionsarbustives, estructures vegetals poc propícies pera l’eriçó fosc.

Les enquestes no poden aclarir si l’eriçó clarés present al parc, atès que el 100% delsenquestats desconeixia l’existència de duesespècies. No obstant això, el fet de no haver tro-bat cap eriçó clar durant les jornades de recer-ca ni cap exemplar atropellat, juntament amb lacircumstància que durant els darrers anys nos’han registrat entrades d’animals ferits proce-dents de la zona d’estudi al Centre de Recupe-ració de Fauna Salvatge de Torreferrusa, fan pen-sar que la població d’aquest animal al parc ésmolt escassa o nul·la. Alguns autors (CARCELLER,2003) apunten que l’eriçó clar té una major capa-citat de fugida, motiu pel qual resulta més difícilde trobar. La nostra experiència en zones de dis-tribució segura d’aquesta espècie, com el ParcAgrari del Baix Llobregat, no reforça la tesi expo-sada: ambdues espècies presenten un compor-tament evasiu i de defensa molt similar, que non’afecta la detectabilitat.

La depredació pot ser un factor que ha influït enel baix èxit de captura registrat a la riera de Pomarl’any 2007, ja que aquell any un mínim de cincadults resultaren depredats en un breu període detemps, probablement per toixó (Meles meles) ogos. D’altra banda, cal esmentar que les fluctua-cions poblacionals són un fet normal a les po -blacions d’eriçons (REEVE, 1994).

Un indici que il·lustra la baixa idoneïtat de lazona d’estudi per a l’eriçó clar és la distància mit-jana recorreguda pels individus alliberats, que gai-rebé dobla la recorreguda pels eriçons foscos. Defet, la meitat dels eriçons foscos van sedimentar-se a menys de 400 metres del punt d’allibera -ment, tal com s’ha observat en altres estudis enquè s’alliberaven en hàbitats ja ocupats perl’espècie (MORRIS, 1997).


Figura 2. Eriçons atropellats a la carretera de la Roca,2005-2006.

Nombre d’eriçons

Desembre FebrerGener

Març

AbrilOctubre

Novembre

MaigSetembre

Agost Juny

Juliol


Agraïments

A l’Ajuntament de Badalona i al Parc de la Serra-lada de Marina.

A la Fundación Biodiversidad.Al Museu de Granollers.A la Direcció General del Medi Natural de la

Generalitat.A Anna Villena, Carles López de Padilla, Enric

Ortega, Beatriz Cabalgante, Javi Mendoza i JoanNegre, que han col·laborat en el projecte.

Bibliografia

ALCOBER, J. A. (2007): Atelerix algirus Lerebou-llet, 1842. Pàgines: 83-85, dins: Palomo L. J., Gis-bert, J. i Blanco, J. C. (eds.). Atlas y libro rojo delos mamíferos terrestres de España. DirecciónGeneral de Conservación de la Naturaleza-SECEM-SECEMU. Madrid.

BOITANI, L. i REGGIANI, G. (1984): «Movementsand activity patters of hedgehogs Erinaceus euro-paeus in Mediterranean coastal habitats», dinsZeitschrift Fur Saugetierkunde-International Jour-nal of Mammalian Biology, 49: 193-206.

DMAH (2005): Cartografia dels hàbitats a Cata-lunya. Web site: http://mediambient.gencat.net/cat/

DONCASTER, C. P., RONDININI, C. i JOHNSON, P. C.D. (2001): «Field test for environmental correlatesof dispersal in hedgehogs Erinaceus europaeus»,dins Journal of Animal Ecology, 70(1): 33-46.

GARCIA, S., PUIG, X. i PERIS, A. (2009): Actividady uso del hábitat del erizo europeo (Erinaceus euro-paeus Linnaeus, 1758) en el parque natural de la Ser -ralada de Marina (Cataluña) Galemys (en premsa).

HUIJSER, M. et al. (1999): Location of hedgehogtraffic victims in relation to landscape features enThird International Hedgehog Workshop. 29-30de gener.

MORRIS, P. A. (1997): «Released, rehabilitatedhedgehogs: A follow-up study in Jersey», dins Ani-mal Welfare, núm. 6, p. 317–27.

NORES, C. (2007): Erinaceus europaeus Lin-naeus, 1758. Pàgines: 80-82, dins: Palomo, L. J.Gisbert, J. i Blanco, J. C. (eds.). Atlas y libro rojode los mamíferos terrestres de España. DirecciónGeneral de Conservación de la Naturaleza-SECEM-SECEMU. Madrid.

PALOMO, L. J., GISBERT, J. i BLANCO, J. C. (2007):Atlas y libro rojo de los mamíferos terrestres deEspaña. Dirección General de Conservación de laNaturaleza-SECEM-SECEMU, Madrid. 586 pàgi-nes.

PMVC (2003): Mortalidad de vertebrados encarreteras. Documento técnico de conservaciónnúm. 4. Sociedad para la Conservación de losVertebrados (SCV). 350 pàgines.

REEVE, N. (1981): A field study of the hedgehog(Erinaceus europaeus) with particular reference tomovements and behaviour. PhD, Thesis, Univer-sitat de Londres.

REEVE, N. (1994): Hedgehogs. Poyser NaturalHistory, Londres. 313 pàgines.

RIBER, A. B. (2006): «Habitat use and behaviourof European hedgehog Erinaceus europaeus in aDanish rural area», dins Acta Theriologica, núm.51(4), p. 363-371.

RONDININI, C. i DONCASTER, C.P. (2002): «Roadsas barriers to movement for hedgehogs», dinsFunctional Ecology, núm. 16(4), p. 504-509.

SHANAHAN, D. F., MATHIEU, R. i SEDDON, P. J.(2007): «Fine-scale movement of the Europeanhedgehog: an application of spool-and-threadtracking», dins New Zealand Journal of Ecology,núm. 31(2), p. 160-168.

WILSON, D. E. i DEEANN, M. R. (2005): MammalSpecies of the World: A Taxonomic and Geogra-phic Reference. Johns Hopkins University PressPublications, Maryland, EUA. 2.142 pàgines.

YOUNG, R. P., DAVISON, J., TREWBY, I. D., WILSON,G. J. i DELAHAY, R. J. et al., (2006): «Abundanceof hedgehogs (Erinaceus europaeus) in relationto the density and distribution of badgers (Melesmeles)», dins Journal of Zoology, núm. 269(3),p. 349-356.




Resum

A partir de l’any 2000 el Departament de Gestió delMedi Natural de Badalona va enllestir un programaa mitjà termini que inclou tant el coneixement cien-tífic de les diferents comunitats animals i vegetals dela Serralada de Marina com la preparació dels mate-rials necessaris per a la seva divulgació, i la formu-lació de propostes de protecció. En aquest treballpresentem alguns dels resultats, com són ara elsatles d’amfibis i rèptils, papallones i ocells nidificantsdel terme de Badalona. Per altra banda, s’ha elabo-rat una cartografia d’hàbitats més acurada de lariera de Pomar amb la descripció de la fauna i la floraexistents; les bases de dades i cartografia s’han tre-ballat amb el SIG Miramon. S’enumeren algunesactuacions portades a terme pel Departament deGestió Natural vers la preservació de la biodiversi-tat al terme municipal de Badalona.

Paraules clauSerralada de Marina, Badalona, gestió, biodiversitat

Summary

Study of biodiversity in the municipality ofBadalona (Serralada de Marina)Starting in 2000, the Environmental ManagementDepartment of Badalona completed a medium-termprogramme, which included scientific knowledge ofthe various plant and animal communities in theSerralada de Marina as well as the preparation of nec-essary materials for their dissemination and the draft-ing of conservation proposals. We present some ofthe findings in this study, such as atlases of amphib-ians and reptiles, butterflies and nesting birds in thetown of Badalona. Furthermore, a more detailed mapof habitats in the Pomar stream with a description ofthe existing fauna and flora was drawn up, as well asthe databases and maps which they worked on withMiramon GIS. A number of initiatives undertaken withthe Environmental Management Department for thepreservation of biodiversity in the municipality ofBadalona (Serralada de Marina) are also outlined.

KeywordsSerralada de Marina, Badalona, management, biodi-versity

Resumen

Estudio de la biodiversidad del términomunicipal de Badalona (Serralada de Marina)A partir del año 2000, el Departamento de Gestióndel Medio Natural de Badalona terminó un programaa medio plazo que incluye tanto el conocimientocientífico de las diferentes comunidades animales yvegetales de la sierra de Marina, como la preparaciónde los materiales necesarios para su divulgación, yla formulación de propuestas de protección. En estetrabajo presentamos algunos de los resultados, comolos atlas de anfibios y reptiles, mariposas y aves nidi-ficadoras del término de Badalona. Por otra parte, seha elaborado una cartografía de hábitats de la rierade Pomar, con la descripción de la fauna y la floraexistentes; las bases de datos y la cartografía, se hanelaborado con el SIG Miramon. Se enumeran tam-bién algunas de las actuaciones orientadas a la pro-tección de la biodiversidad desarrolladas en el térmi-no municipal de Badalona.

Palabras claveSerralada de Marina, Badalona, gestión, biodiversi-dad

Estudi de labiodiversitat del terme municipal deBadalona (Serraladade Marina)

Fernando Carceller, Roberto Sáez i Juan BernalALOC. Associació per l’estudi i la conservació de laflora i la fauna a la Mediterrània

Helena FustéDepartament de Gestió del Medi Natural de l’Àmbitde Medi Ambient i Sostenibilitat

Àngel RomoInstitut Botànic de Barcelona

Joan Josep IbáñezCREAF-Universitat Autònoma de Barcelona


Introducció

L’estudi que presentem té una particularitat quevolem expressar, la confluència de tres àmbitsdiferents de treball, com són ara: • estudiosos i persones interessades en el conei-xement de la biodiversitat,• investigadors que aporten metodologia i rigor, • tècnics en la gestió municipal del medi natu-ral que poden gestionar i implementar propos-tes.

Aquest triple enfocament metodològic supo-sa la recopilació de dades de qualitat amb con-tinuïtat en el temps, la seva transformació eninformació rigorosa i científica, i la possibilitat detransformar tot això en propostes que orientin enla gestió.

Entenem que és una proposta interessant en elsentit que aprofita les sinergies que es deriven dela interacció entre professionals diferents i superael tradicional aïllament de la Universitat, la mancade sèries de dades útils o les intervencions del’Administració que poden ser experiències aïlladesno fonamentades en el coneixement científic.

L’orientació del treball de gestió que es desen-volupa al terme municipal de Badalona és fruitd’aquesta interacció al llarg dels anys.

En una primera observació es podria conside-rar que el paisatge de Badalona té un aspectedegradat, sotmès a forts impactes (foc, freqüen-tació de fragmentació d’espais i d’altres), peròuna mirada més profunda permet distingir un bonnombre d’hàbitats, espècies i paisatges diferentsracons interessants i, com sempre, una admirableforça de recuperació de la natura.

Què vol dir preservar la biodiversitat des de lagestió municipal? No es tracta de deixar el mateixllegat a les generacions futures. Des de l’àmbitde la gestió tenim la responsabilitat no solament deconservar, sinó també de millorar i corregir tendèn-cies de degradació. A més, hem d’aconseguir queles activitats humanes siguin compatibles amb lesnecessitats de conservació d’hàbitats, ecosiste-mes, espècies i paisatges.

Com podem aconseguir-ho? Si coneixem elque tenim i com funciona, si mantenim les con-dicions ambientals, si prenem les decisions correc-tes, si fem les actuacions adients, si sabem infor-mar, formar i fer còmplices els ciutadans i si somcapaços de fer confluir tots aquests aspectes enun pla de protecció i potenciació de la biodiver-sitat que reculli objectius, metodologies progra-mes i actuacions.

Metodologia: estudi de labiodiversitat

La preservació de la biodiversitat a la serralada deMarina, especialment per a aquelles espècies quees troben més amenaçades o sotmeses a fortsimpactes, és un objectiu prioritari.

En una primera fase a partir de l’any 2000, esvan elaborar mapes temàtics del terme de Bada-lona. A partir de les ortofotografies (1:5.000) del’ICC, es va cartografiar la geologia, la vegetació iles conques hidrogràfiques (rieres) mitjançant elSIG Miramon (PONS, 1994-2000) a partir de treballde camp. En una segona fase, amb la finalitat deconèixer la biodiversitat del terme municipal, s’hadividit el terme municipal en 116 quadrícules de500 x 500 metres i s’han elaborat els atles de pa -pallones diürnes, amfibis i rèptils i odonats i d’ocellsnidificants. Aquests atles s’han elaborat a partirde dades obtingudes durant més de deu anys deprospecció al camp mitjançant censos lineals,transsectes i observacions puntuals. Entre el 2008i el 2009 està previst l’atles de plantes vasculars.Totes les dades estan georeferenciades i són unabase de dades consultable i que es pot actualitzaren qualsevol moment. A partir de totes les dadesobtingudes, s’han delimitat els hàbitats prioritaris idestacables pel que fa a la conservació de la bio-diversitat. D’aquesta manera, en una segona fasedel treball s’està elaborant un estudi més acuratdels hàbitats més destacables quant a la sevariquesa, biodiversitat i fragilitat. Entre els hàbitatsprioritaris pel que respecta al seu interès ecològic,hidrogràfic, de conservació, reserva de biodiversi-tat, fragilitat i la seva importància com a corredorsbiològics tenim les rieres; aquest és l’objectiud’estudi dels propers anys cap a la seva bona ges-tió per part dels tècnics de l’Ajuntament.

L’any 2006 i durant el 2007 s’ha iniciat l’estudiecològic detallat de les rieres de Badalona (esca-la 1:1.000). La primera riera estudiada ha estat lariera de Pomar.

Per a l’elaboració dels mapes de l’estat ecolò-gic de les rieres s’utilitzen protocols de mostreigsobre la qualitat de les formacions vegetals que estroben als marges de les rieres. Així, per tal d’ava -luar l’estat ecològic de la riera de Pomar, s’hanseguit els passos següents:• Identificació sobre les ortos de les grans unitatspaisatgístiques, prenent com a criteri la densitat dela vegetació, especialment de les espècies fores-tals. • Prospecció per contrastar sobre el terreny els



trams identificats en l’orto i reconeixement de lescomunitats vegetals.• Definició de les unitats de paisatge, que integreninformació sobre les diferents comunitats vegetals.• Definició de l’estat de conservació de les unitatson es valora el diferent estat de degradació o pris-tinitat.

Amb les dades procedents de la composició flo-rística de les estacions s’ha confeccionat un índexde qualitat florística de les rieres (QFR), que englo-ba: el recobriment, la raresa i l’estratègia bàsica, ésa dir, l’aportació de cadascuna d’aquestes a ladiversitat, tot considerant el nombre d’espècies decada comunitat.

A aquest índex s’ha de sumar un nombre N enfunció de la maduresa de la comunitat. QFVR

serà igual a = N + QFR N = 5, si és un bosc deribera, N = 4, si és bosc de ribera fragmentat, N = 3 màquia o bardissa, N = 2 brolla o matollarbaix, N = 1 prat sec antropitzat, N = 0 llocs senseve getació.

La riera s’ha dividit en quadrícules de 100 x 100metres i s’han fet inventaris d’ocells nidificants, pa -pallones, amfibis, rèptils i vegetació, entre d’altres.

Resultats

En una primera fase es van elaborar els mapestemàtics de geologia, conques hidrogràfiques ivegetació a partir del mapa de cobertes del sòl(CARCELLER et al., 2003) (fig. 1 i 2).


Figura 1. Mapa de vegetació de Badalona.


Figura 2. Distribució del nombre d’espècies d’amfibis i rèptils.


0 2 km


Figura 3. Distribució del nombre d’espècies de papallones.


0 2 km


Figura 4. Nombre d’espècies d’aus nidificants (2007).


0 2 km


Figura 5. Mapa de vegetació de la riera de Pomar.

(brolles)

(arbrat urbà)

(rouredes i altres)

(canyar)

(conreus herbacis)

(conreus llenyosos)

(llera canalitzada)

(autopista)

(carretera)

(verd viari)

(via de tren)

(màquia alta)

(matollar de ginesta)

(sòl nu)

(pollancreda)

(pi blanc)

(platja)

(pi pinyer)

(prats secs)

(repoblació)

(camp de golf)

(zona esportiva)

(urbà compacte)

(urbà industrial)

(urbà lax)

Llegendes


0 1 km


En una segona fase presentem els atles dedistribució d’espècies del terme de Badalona enquadrícules de 500 per 500 metres. Els atles ela-borats fins ara són: amfibis i rèptils (onze espè-cies), atles d’odonats, papallones diürnes (52 es -pècies) i ocells nidificants (75 espècies). Cadaespècie té una fitxa amb informació relativa a laseva fenologia, distribució, grau de raresa alterme municipal, hàbitat i problemàtica de con-servació.

Pel que fa a les rieres, a la riera de Pomars’han cartografiat les comunitats vegetals en unaamplada de cent metres (fig. 6). A la vegada s’hafet un atlas (UTM 100 metres) de les poblacionsde papallones diürnes, amfibis i rèptils i ocellsnidificants (fig. 6). L’escala de treball permet als

gestors prendre decisions acurades pel que res-pecta a actuacions que cal portar a terme per laconservació de la bidoversitat i la gestió i usos delsòl.

Altres actuacions que es portena terme

El Departament de Gestió Natural de Badalonaporta a terme altres actuacions pel que respectaa la gestió del medi natural en concordança ambl’estudi de la biodiversitat, com són:

1. Manteniment del mosaic de vegetació:• inspecció, neteja i manteniment• retirada de vegetació oportunista• campanyes de reforestació • reintroducció de l’aloc (fig. 7)• viver forestal (preservació de material genètic)

2. Restauració d’espais degradats:• retirada de tota classe de materials aliens al’espai:– horts a les rieres – 150 camions plens de runes de la riera de Ca -

nyadó• recuperació de les aigües• rieres: pla quadriennal de gestió retirada deve ge tació oportunista• plantació, conservació• recuperació de mines• restauració de fonts• recuperació d’altres punts d’aigua• pedrera de la Vallensana (recuperació del mo saicde vegetació)

3. Potenciació dels espais agrícoles d’agriculturabiològica:• torre Codina• can Miravitges• can Barriga

4. Programes específics:• jardins de papallones (fig. 8) i CBMS Can Mira -vitges• orenetes• amfibis• activitats orientades al coneixement: – dissabtes a la serralada,– itineraris,– rutes per les fonts,– centres d’informació/interpretació,– preparació de materials educatius llibres, CD,

exposició d’ecosistemes,


Figura 6. Distribució del nombre d’espècies d’ocellsnidificants - Riera de Pomar (UTM de 100 m).


– participació ambiental: programa de vo luntariat(dissabtes a la serralada),

– festa del bosc,– sistema de connectors muntanya ciutat.

Bibliografia

CARCELLER, F. (coord.) (2003): El medi natural dela Serralada de Marina. Ajuntament de Badalona.246 pàgines.

PONS, X. (1994-2000): Miramon. Bellaterra.


Figura 7. Jardí de papallones de Can Miravitges.


Resums


I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos | 149del Montnegre i el Corredor · p. 149 · Diputació de Barcelona · 2009 | 149

Resum

A la primavera de 1998 es va començar a treballara l’estació de Can Miravitges en el seguiment de lespapallones diürnes. A partir del mes de març de1999 se’n van prendre dades amb regularitat.L’estació està integrada en la xarxa d’estacions delPla de seguiment de ropalòcers a Catalunya. Pos -teriorment una segona estació de la xarxa CBMSva ser instal·lada al Parc de la Serralada de Marina,a la Conreria, i una altra, al Parc de la Serralada Li -toral, al turó d’en Baldiri. L’objectiu de la presenta-ció és comparar i analitzar les dades de les tresestacions. Per altra banda, s’hi exposen algunesactuacions relacionades amb l’educació ambiental.Es va crear el primer jardí per a papallones a Catalunyaa Can Miravitges l’any 2005. Actualment, a partird’aquesta iniciativa, s’han creat altres jardins depapallones arreu de Catalunya.

Paraules clauPapallones, Marina, Litoral, Can Mitavitges

Summary

Butterflies in Serralada de Marina park andSerralada Litoral parkIn the spring of 1998, work began on the monitoringof daytime butterflies in the Can Miravitges station. Asof March 1999, data collection was undertaken reg-ularly. The station is integrated within the network ofstations in the Catalan Butterfly Monitoring Scheme(CBMS). A second station was subsequently estab-lished in Serralada de Marina park, in La Conreria, andanother in Serralada Litoral park on Baldiri hill. Theobjective of the presentation is to compare andanalyse data from the three stations. Furthermore, anumber of initiatives related to environmental educa-tion are outlined. The first butterfly garden was set upin Can Miravitges in 2005. Currently, on the basis ofthis initiative, other butterfly gardens have been setup in Catalonia.

KeywordsButterflies, Marina, Litoral, Can Miravitges

Resumen

Las mariposas de los parques de la Serraladade Marina y la Serralada LitoralEn la primavera de 1998 se empezó a trabajar en laestación de Can Miravitges en el seguimiento de lasmariposas diurnas. A partir del mes de marzo de1999 se recogieron datos con regularidad. La esta-ción está integrada en la red de estaciones del Plande seguimiento de rapalóceros en Cataluña. Pos terior -mente se instaló una segunda estación de la redCBMS en el parque de la Serralada de Marina, en LaConreria, y otra en el parque de la Serralada Litoral,en El turó d’en Baldiri. El objetivo de la presentaciónes comparar y analizar los datos de las tres esta-ciones. Además, se exponen en ella algunas actuacio-nes relacionadas con la educación ambiental. Secreó el primer jardín para mariposas de Cataluña enCan Miravitges en el año 2005. Actualmente, a par-tir de esta iniciativa, se han creado otros jardines demariposas por toda Cataluña.

Palabras claveMariposas, Marina, Litoral, Can Miravitges

Les papallones delsparcs de la Serraladade Marina i laSerralada Litoral

Montserrat LópezACER (Associació per a la conservació de l’entorn i la recerca). Montcada i Reixac

Guillem LlimósParc de la Serralada de Marina. Tiana

Fernando Carceller IES Pompeu Fabra. Badalona



Resum

Les mines estan constituïdes per un complex siste-ma de galeries i sales que ofereixen refugi durant totl’any a una diversa i nombrosa comunitat de quiròp-ters. El present manuscrit dóna a conèixer la granimportància ecològica que tenen les mines com arefugi de cria i com a localitat de pas per als movi-ments estacionals dels ratpenats. El treball comen-ta els resultats dels estudis efectuats pel Dr. Balcells,iniciats a mitjan dècada de 1950, i prosseguits perl’equip d’Areambiental fins a l’actualitat. S’han obser-vat vuit espècies de ratpenats que es refugien a lesmines i s’han comprovat nombrosos desplaçamentsestacionals, alguns d’aquests transpirinencs. Elsaproximadament cincuanta anys d’estudis que s’hanefectuat fan de les mines de Can Palomeres un delsrefugis europeus en el qual s’han seguit colònies dequiròpters durant més anys.

Paraules clauQuiròpter, ratpenat, Can Palomeres, Malgrat de Mar,Balcells, refugi

Summary

The mines of Can Palomeres (Malgrat deMar): Shelter of high ecological value for cavernicolous chiropterans (1952-2007)The mines are constituted by a complex system ofgalleries and rooms throughout the year that arehome to a diverse and large community of chi-ropterans. The present document outlines the greatecological importance of the mines as a breedingground and as a temporary location for seasonal batmovements. The work outlines the findings of thestudies undertaken by Dr Balcells, commenced inthe mid-1950s and continued by the EnvironmentalDepartment team to the present day. It has beennoted that the mines are home to eight species ofbat and many seasonal movements have beenobserved, some of which are trans-Pyrenees. Thealmost fifty years of studies undertaken make CanPalomeres one of the European shelters in whichcolonies of chiropterans have been monitored forthe longest period of time.

KeywordsChiropteran, bat, Can Palomeres, Malgrat de Mar,Balcells, shelter

Resumen

Las minas de Can Palomeres (Malgrat deMar): refugio de elevado valor ecológico paralos quirópteros cavernícolas (1952-2007)Las minas están constituidas por un complejo siste-ma de galerías y salas que ofrecen refugio durantetodo el año a una diversa y numerosa comunidad demurciélagos. El presente manuscrito da a conocer lagran importancia ecológica que tienen las minascomo refugio de cría y como localidad de paso paralos desplazamientos estacionales de los murciélagos.El trabajo comenta los resultados de los estudiosefectuados por el Dr. Balcells, iniciados a mediadosde la década de 1950, y proseguidos por el equipode Areambiental hasta la actualidad. Se han obser-vado ocho especies de murciélagos que se refugianen las minas y se han comprobado numerosos des-plazamientos estacionales, algunos de ellos transpi-renaicos. Can Palomeres, con sus aproximadamen-te 50 años de estudios, es uno de los refugios euro-peos en el que se han realizado seguimientos decolonias de quirópteros durante más años.

Palabras claveQuiróptero, murciélago, Can Palomeres, Malgrat deMar, Balcells, refugio

Les mines de CanPalomeres (Malgrat de Mar): refugid’elevat valor ecològicper als quiròpterscavernícoles (1952-2007)

Jordi Serra-Cobo, Marc López-Roig i Blanca AmengualGrup de Recerca de Biologia de Vertebrats (96- SGR 0072). Departament de Biologia Animal.Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona.Areambiental



Resum

El règim hidrològic de la riera de Fuirosos es caracte-ritza per una forta estacionalitat del cabal. Per estu-diar els mecanismes de resposta dels peixos a aques-tes pertorbacions, entre l’any 2000 i 2007 es va ferun seguiment de la seva abundància i estructurapoblacional. El barb de muntanya (Barbus meridiona-lis) i la bagra (Squalius cephalus) són les espèciesdominants. Els períodes de sequera van provocar lareducció de les poblacions en proporció a la severi-tat de la sequera. Quan retornava el flux d’aigua, lespoblacions, seguint estratègies biològiques diferents,progressaven fins a l’arribada de la següent èpocaseca. La bagra destina preferentment els recursos dis-ponibles al creixement individual i no n’inverteix tantsen la descendència. En canvi, el barb destina una granpart dels recursos a la reproducció i, en menor mesu-ra, al creixement individual.

Paraules clauRius mediterranis, estratègies biològiques, ciprínids

Summary

Fish population dynamics in the Fuirososriver: Influence of periods of drought The hydrological system of the Fuirosos river ischaracterised by a high seasonal channel runoff. Tostudy the response mechanisms of fish to thesedisturbances, its numbers and population structurewere monitored between 2000 and 2007. TheMediterranean barbell (Barbus meridionalis) and theEuropean chub (Squalius cephalus) are the predom-inant species. Periods of drought led to a fall in pop-ulations in proportion to the severity of the drought.When the flow of water returned, the populationsadvanced until the onset of the following period ofdrought by following different biological strategies.The chub preferably allocates the available resourcesto individual growth and does not invest as much inprogeny. On the other hand, the barbell allocates asignificant part of its resources to reproduction and,to a lesser extent, individual growth.

KeywordsMediterranean rivers, biological strategies, cyprinids

Resumen

Dinámica de las poblaciones de peces de lariera de Fuirosos: influencia de los períodosde sequíaEl régimen hidrológico de la riera de Fuirosos secaracteriza por una fuerte estacionalidad del caudal.Para estudiar los mecanismos de respuesta de lospeces a estas perturbaciones, entre los años 2000y 2007 se efectuó un seguimiento de su abundan-cia y estructura poblacional. El barbo de montaña(Barbus meridionalis) y el bagre (Squalius cephalus)son las especies dominantes. Los períodos de sequíaprodujeron una reducción de las poblaciones propor-cional a la severidad de la sequía. Cuando se recu-peraba el flujo de agua, las poblaciones, siguiendoestrategias biológicas diferentes, progresaban hastala llegada de la siguiente época seca. El bagre des-tina preferentemente los recursos disponibles al cre-cimiento individual y no invierte tantos en la descen-dencia. En cambio, el barbo destina una gran partede los recursos a la reproducción y la menor parte alcrecimiento individual.

Palabras claveRíos mediterráneos, estrategias biológicas, ciprínidos

Dinàmica de lespoblacions de peixosde la riera deFuirosos: influènciadels períodes desequera

Enric Aparicio United Research Services


Hidrologia



Resum

L’ús dels indicadors ha esdevingut una eina de ges-tió hidrològica mercès a l’aplicació de la Directivamarc de l’aigua. La complexitat dels sistemes hidro-lògics requereix indicadors que representin la idiosin-cràsia del sistema fluvial i puguin ser analitzats ambels indicadors biològics; en aquest cas, els resul-tants de les tasques de l’Observatori de la Tordera.

Aquests indicadors es basen en dades meteoro-lògiques, cabals, nivells hidràulics a l’aqüífer al·luviali en l’hidroquimisme de l’aigua superficial. Els resul-tats mostren: a) la variabilitat de les precipitacions queno permet utilitzar valors mitjans mensuals per inter-pretar l’estat hídric de la conca, b) l’escassa capaci-tat de regulació del cabal per part dels aqüífers, aixícom la dificultat d’assolir el cabal de manteniment, ic) la influència dels abocaments procedents de lesEDAR en l’assoliment d’un cabal mínim i en les con-centracions de nutrients.

Paraules clauIndicadors, hidrologia, cabal, Tordera

Summary

Water indicators applied to biodiversity monitoring on the Tordera riverThe use of indicators has become a water manage-ment tool thanks to the application of the WaterFramework Directive. The complexity of water sys -tems calls for indicators that represent the peculiar-ity of the fluvial system and which can be analysedby means of biological indicators; in this case thefindings of the work of the Tordera Observatory.

These indicators are based on meteorologicaldata, channel runoff, hydraulic levels in the alluvialaquifer and the hydrochemistry of surface water.The findings show: a) the variability of precipitation,which does not allow for the use of monthly averagevalues to interpret the hydric state of the basin, b) thelimited capacity to regulate the channel runoff of theaquifers as well as the difficulty in achieving the main-tenance runoff, and c) the influence of waste derivedfrom the wastewater treatment plan to achieve aminimum runoff and concentrate nutrients.

KeywordsIndicators, hydrology, channel runoff, Tordera

Resumen

Indicadores hidrológicos aplicados al seguimiento de la biodiversidad en el ríoTorderaEl uso de indicadores se ha convertido en una herra-mienta de gestión hidrológica como resultado de laaplicación de la Directiva Marco del Agua. La com-plejidad de los sistemas hidrológicos requiere indi-cadores que representen la idiosincrasia del sistemafluvial y puedan ser analizados con los indicadoresbiológicos; en este caso, los resultantes de las tareasdel Observatorio del Tordera.

Los indicadores propuestos se basan en datosmeteorológicos, caudales, niveles hidráulicos y elquimismo del agua. Los resultados muestran: a) lavariabilidad de las precipitaciones que no permiteutilizar los valores medios mensuales para interpre-tar el estado hídrico de la cuenca, b) la escasacapacidad de regulación del caudal por parte de losacuíferos, así como la dificultad en cumplir los cau-dales ecológicos, y c) la influencia de los vertidosprocedentes de las EDAR en alcanzar un caudalmínimo y en las concentraciones de nutrientes.

Palabras claveIndicadores, hidrología, caudal, Tordera

Indicadors hidrològicsaplicats al seguimentde la biodiversitat alriu Tordera

Josep Mas-Pla i Anna MencióCentre de Geologia i Cartografia Ambientals(GEOCAMB) i Àrea de Geodinàmica, Departamentde Ciències Ambientals. Universitat de Girona


Introducció

Els indicadors ambientals basats en dades biolò-giques s’apliquen habitualment en el control de laqualitat de les masses d’aigua, i han esdevingutessencials en la gestió de l’aigua. No obstantaixò, la complexitat dels sistemes hidrològicsrequereix la integració de paràmetres hidromorfo-lògics i biològics per a una anàlisi completa del’estat de l’aigua estatus (POFF et al., 1997; SEAR,

1999 i RICHTER et al., 2003). Actualment, la Direc-tiva Marc de l’aigua (DMA, 2000/60/CE; MAS-PLA,2006) demana als estats membres el desenvolu-pament d’indicadors que siguin coherents amb laidiosincràsia dels seus rius, zones humides i altresmasses d’aigua continentals.

En aquest sentit, el projecte de l’Observatori dela Tordera ha proposat un seguit d’indicadorshidrològics per caracteritzar els trams del riu.Aquests resultats s’integraran a una base de dades


Figura 1. Situació morfoestructural i esquema geològic de la conca de la Tordera. Llegenda: Roques ígnies (1)i metamòrfiques (2) del paleozoic; roques sedimentàries del paleogen (3) i neogen (4); formacions al·luvials ifluviodeltaiques del quaternari (5), afloraments volcànics del neogen i quaternari (6).


d’indicadors biològics amb l’objectiu de registrarel màxim nombre de dades que permeti identificarcanvis ambientals a la conca de la Tordera queafectin la seva biodiversitat.

La conca de la Tordera se situa a les conquesinternes de Catalunya (fig. 1). Té una superfície de894 quilòmetres quadrats. Els períodes de seque-ra que han tingut lloc des de la dècada de 1990han modificat el comportament del cabal, el rè -gim hidrològic i l’habitual distribució estacional delcabal d’àmbits mediterranis. En aquest contextde variabilitat, l’avaluació de la dinàmica hidrolò-gica emprant indicadors ambientals de periodi -citat mensual esdevé un suport a la interpretacióde les dades biològiques i els indicadors que se’nderiven.

En aquesta contribució presentem els mètodesemprats per definir els indicadors hidrològics defi-nits a la Tordera amb una doble finalitat: a) carac-teritzar l’evolució hidrològica del sistema entre elsanys 2003 i 2006, i b) elaborar una base de dadeshidrològiques de referència per a altres indicadors.Així, descrivim aquests indicadors com un exem-ple d’estat hidrològic d’un riu mediterrani sotmèsa una intensa pressió antròpica.

Context geològic

La conca de la Tordera se situa en el sistema delsCatalànids, amb capçaleres als massissos del

Montseny i el Montnegre i la part septentrional dela depressió del Vallès (fig. 1). L’estructura tectò-nica regional determina la forma de la conca i dela xarxa de drenatge. Els sediments dipositats enel curs mitjà de la Tordera constitueixen un dipò-sit al·luvial estret, d’uns quinze metres de fondà-ria. En el curs baix, a la zona deltaica, el gruixmitjà dels dipòsits al·luvials és de quaranta metres,si bé pot arribar a 75 metres prop de la línia decosta (ACA-GEOSERVEI, 2000).

Metodologia

Els indicadors es basen en quatre variables hidro-lògiques: precipitació, cabal, nivell freàtic i quimis-me de l’aigua superficial, que es registren ambperiodicitat mensual. Les dades de precipitaciós’obtenen de la web del Servei de Meteorologia deCatalunya i les dades de cabals se sol·liciten al’Agència Catalana de l’Aigua. Les mesures denivell hidràulic a l’aqüífer superficial de la Tordera iles mostres d’aigua superficial es recullen directa-ment a punts definits que concorden amb elstrams de control biològic de la Tordera.

Indicador de la precipitació

La funció proposada de l’indicador es basa en larelació entre la precipitació mensual (P) i la preci-pitació mensual mitjana (Pm) a cada observatorimeteorològic. Les classes de l’indicador es defi-neixen segons la desviació standard (σ) de la pre-cipitació mensual (taula 1).

Indicador del cabal

L’avaluació del cabal relaciona el cabal mensualreal amb el valor del cabal de manteniment definitper a cada tram de la Tordera en el corresponentPla sectorial de l’Agència Catalana de l’Aigua


Taula 1. Classes de l’indicador de precipitació definides a la Tordera

Condició Valor de la classe Estatus

P > Pm + 1/2 σ P/Pm > 1 + 1/2 σ/Pm Excel·lent

Pm – 1/2 σ � P Pm + 1/2 σ 1 – 1/2 σ/Pm � P/Pm � 1 + 1/2 σ/Pm Acceptable

Pm – σ � P < Pm – 1/2 σ 1 – σ/Pm � P/Pm < 1 – 1/2 σ/Pm Mediocre

Pm – σ < P 1 – σ/Pm < P/Pm Dolent

Taula 2. Classes de l’indicador de cabal definides a la Tordera. Qmant fa referència al cabal demanteniment i Q(0,20) indica el cabal corresponental percentil 0,2 o 20%

Condició Estatus

Qmant < Q(0,20) Excel·lent

Q(0,20) � Qmant > Q(0,40) Acceptable

Q(0,40) � Qmant > Q(0,75) Mediocre

Qmant � Q(0,75) Dolent


(ACA, 2004). Aquest indicador només es calculaper als trams amb estació d’aforament: Sant Celo-ni i Fogars de la Selva. Així, les classes de l’indica -dor es defineixen segons el percentil del cabaldiari mitjà mensual que compleix el valor del cabal demanteniment (Qmant), és a dir, la probabilitat d’ex -cedència per a aquell mes concret (taula 2).

Indicador de la relació riu-aqüífer

En estudis hidrològics, ja és ben entès que tantl’aigua superficial com la subterrània constituei-xen un únic recurs, amb una interacció estretaentre el riu i l’aqüífer (WINTER et al., 1998). En sis-

temes al·luvials, aquesta relació es considera fona-mental per al desenvolupament dels ecosistemesa través d’una xarxa complexa de relacions eco -hidrològiques (POFF et al., 1997; SEAR, 1999).

En el cas del projecte de la Tordera, aquestainteracció es controla amb la mesura del nivellhidràulic a divuit pous de l’aqüífer al·luvial de la Tor-dera, el qual està connectat hidràulicament ambel riu. Hem simplificat la interacció riu-aqüífer comla diferència de nivell entre la cota de la llera i elnivell freàtic (ΔNF), i les classes de l’indicador s’hanestablert segons valors arbitraris (taula 3). Atesa lavariabilitat estacional de la dinàmica hidrològica,s’han distingit diferents indicadors per a l’hivern(d’octubre a abril) i l’estiu (de juny a setembre).

Taula 3. Classes de l’indicador de relació riu-aqüífer definides a la Tordera. �NF indica la diferència de nivellentre la cota de la llera i el nivell freàtic

Condició Hivern Estiu

Riu efluent, �NF � 1,0 m Excel·lent Excel·lent

Riu efluent, 1,0 > �NF � 0,0 m Acceptable Acceptable

Riu influent, 0,0 > �NF � –1,0 m Acceptable Mediocre

Riu influent, �NF < –1,0 m Mediocre Dolent

Taula 4. Classes de l’indicador hidroquímic definides a la Tordera

Classe Concentració Descripció Indicador

Amoni (NH4, mg/L)

1 < 0,13 Aigües netes Excel·lent

2 0,13 – 0,51 Aigües amb possibles símptomes d’estrès en funció del pH Acceptablei del temps de residència

3 0,51 – 1,16 Aigües amb elevada probabilitat de presentar desequilibris Mediocreen el funcionament de l’ecosistema

4 1,16 – 5,14 Aigües amb un gran estrès Dolent

5 > 5,14 Aigües molt contaminades amb un alt grau de toxicitat Dolent

Nitrit (NO2, mg/L)

< 0,1 Excel·lent

N 0,1 - 1,0 Aigües amb elevada probabilitat de presentar desequilibris Mediocreen el funcionament de l’ecosistema

NN > 1,0 Aigües amb un gran estrès Dolent

Nitrat (NO3, mg/L)

< 3 Excel·lent

N 3 – 45 Aigües amb elevada probabilitat de presentar desequilibris Mediocreen el funcionament de l’ecosistema. Presència d’abocaments propers d’aigües residuals o lixiviats laterals

NN > 45 Aigües que poden presentar elevats símptomes d’eutrofització Dolent



Indicador de la concentració de nutrients (hidroquimisme)

L’anàlisi dels elements majoritaris a les aigüessuperficials proporciona informació sobre lespressions humanes sobre el medi fluvial. Aques-ta analítica hidroquímica, mesurada a dissetpunts des de Viladecans, a la sortida del massísdel Montseny, fins a Malgrat, revela la influència delretorn d’aigües residuals urbanes o industrials.Concretament, les concentracions de clorur i desulfat es relacionen amb l’activitat industrial i lesdels composts de nitrogen, amb els abocamentsd’aigües residuals depurades a la llera (MAS-PLA,2005). L’indicador proposat es relaciona amb laconcentració dels compostos de nitrogen, atèsque reflecteixen nivells de toxicitat i eutrofització.Així, les classes de l’indicador s’estableixend’acord amb els treballs previs de PRAT et al.,(2001) (taula 4).

Resultats

Indicador de la precipitació

Les dades de la pluja mensual des de 2003 fins a2006 procedeixen del Servei Meteorològic deCatalunya, concretament dels observatoris de Mal-grat (3 msnm), Palautordera (215 metres), Corre-dor-Dosrius (460 metres) i Montseny-Tagamanent(990 metres). Les dades i els valors de l’indicadorper a l’observatori de Montseny-Tagamanent sónrepresentatives de la variabilitat mensual, així comdels darrers períodes de sequera (2004-05) quehan condicionat la hidrologia de la conca (fig. 2).

Indicador del cabal

En aquest estudi presentem les dades de l’estaciód’aforament a Sant Celoni, la qual ofereix un regis-


Figura 2. Evolució de la temperatura i la precipitació i valors de l’indicador de la precipitació a l’observatoridel Montseny-Tagamanent. Els valors de l’indicador són: (1) dolent, (2) mediocre, (3) acceptable, (4) excel·lent.

0

5

10

15

20

25

30

35

1 3 5 7 9 11 1 3 5 7 9 11 1 3 5 7 9 11 1 3 5 7 9 1 1

Mesos, de gener de 2003 a desembre de 2006

0

50

100

150

200

250PrecipitacióTemperatura

Pre

cipi

taci

ó (m

m)

Tem

pera

tura

(ºC

)

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

0

1

2

3

4

5Montseny

Indi

cado

r


tre dels cabals mitjans diaris del període estudiat.El cabal de la Tordera a aquest punt està afectatper la derivació per a reg de Palautordera (0,09m3/s) que pot arribar a capturar tot el cabal enperíodes de sequera, i de les aportacions del’EDAR de Santa Maria de Palautordera. Aques-tes aportacions, juntament amb el flux de basei les aportacions dels afluents procedents delsturons al peu del Montseny i de Montnegre, deter-minen el cabal en aquest punt.

Per descriure la variabilitat del cabal en aquestpunt s’ha emprat la corba de percentils, indicado-ra de la probabilitat d’excedència d’un determinatcabal, i s’ha comparat amb el valor del cabal demanteniment (Qmant = 0,204 a 0,305 m3/s, segonsACA (2004)). Els resultats del període 1990-2006indiquen que un 55-60% dels dies no s’assolí el

valor de Qmant, i mostren una variabilitat del 10%en els estadístics anuals. Aquests percentatgesaugmenten durant els mesos d’estiu (de juny asetembre), quan la probabilitat d’excedència delQmant és només d’un 10-25% dels dies (fig. 3).Els valors de l’indicador mostren l’estacionalitatdel cabal i els efectes del període de sequera2004-05 (fig. 4).

Indicador de la relació riu-aqüífer

L’evolució del nivell freàtic respecte a la cota dela llera en aquests darrers anys revela una situa-ció de riu influent ben establerta als trams mitjài baix de la Tordera. Les dades de nivell hidràu-lic i els corresponents valors de l’indicador a la

Figura 3. Distribució dels percentils anual (A) i a l’estiu (B) a l’estació d’aforament de Sant Celoni.

A

B

1990-20062003

2004

2005

2006

0,001

0,010

0,100

1,000

10,000

100,000

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

0,001

0,010

0,100

1,000

10,000

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Estius 1990-2006Estiu 2003Estiu 2004

Estiu 2005Estiu 2006

Cab

al (m

3 /s)

Cab

al (m

3 /s)

Percentil

Percentil



Batllòria i a Hostalric il·lustren aquesta situació(fig. 5 i 6). Els períodes plujosos no produeixenuna recàrrega suficient de l’aqüífer ni permetenrecuperar valors del flux de base des dels aqüí-fers lliures superficials de la Tordera cap al riu. Lacaptació d’aigua subterrània des de les forma-cions al·luvials genera un descens del nivell freà -tic molt estès que controla la dinàmica influentde la Tordera.

Indicador de l’hidroquimisme

L’evolució dels valors de nitrat i amoni és indica-dora dels nivells de toxicitat i eutrofització de lesaigües superficials. Cal tenir present que les apor-tacions procedents dels EDAR i de les indústriespoden representar un 20% del cabal mitjà anuali fins a un 55% del cabal en els mesos d’estiu dela Tordera (NEGRE et al., 2004). Malgrat això, els

Figura 4. Valors de l’indicador de cabal a l’estació d’aforament de Sant Celoni. Els valors de l’indicador són:(1) dolent, (2) mediocre, (3) acceptable, (4) excel·lent.

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

0

1

2

3

4

5EA15 Sant Celoni

Indi

cado

r

Figura 5. Posició del nivell freàtic en el període 2003-2006 al tram mitjà de la Tordera a dos pous de laBatllòria. La línia sòlida representa la cota de la llera més propera al pou de referència.

82,0

82,5

83,0

83,5

84,0

84,5

85,0

85,5

86,0

86,5

87,0

La Batllòria 1La Batllòria 2

Febr

erM

arç

Abr

ilM

aig

Juny

Julio

lA

gost

Set

embr

eO

ctub

reN

ovem

bre

Des

embr

eG

ener

Febr

erM

arç

Abr

ilM

aig

Juny

Julio

lA

gost

Set

embr

eO

ctub

reN

ovem

bre

Des

embr

eG

ener

Febr

erM

arç

Abr

ilM

aig

Juny

Julio

lA

gost

Set

embr

eO

ctub

reN

ovem

bre

Des

embr

eG

ener

Febr

erM

arç

Abr

ilM

aig

Juny

Julio

lA

gost

Set

embr

eO

ctub

reN

ovem

bre

Des

embr

eG

ener

Ele

vaci

ó ni

vell

freàt

ic (m

snm

)



valors dels indicadors se situen entre «excel·lent»i «mediocre» en tot el curs de la Tordera des deViladecans fins a Malgrat de Mar (fig. 7) (vegeula taula 4 per a l’equivalència concentració-indi-cador).

Freqüència i factors de correlacióentre els indicadors

La freqüència en què apareixen parells de valorsentre els indicadors de precipitació, relació riu-aqüífer i hidroquimisme i l’indicador de cabal mos-tra la dominància que exerceixen els valors decabal «dolents» (Qmant � Q(0,75)) i la quasi persis-tent situació de riu influent. La taula 5 s’ha elabo-rat a la zona de la Batllòria, on els valors de cabalde Sant Celoni es consideren representatius. Noobstant això, els indicadors d’hidroquimisme sónhabitualment bons malgrat els baixos cabals. Aixòsuggereix que una dilució deficient de les aporta-cions antròpiques a la llera pels cabals naturals nocondiciona l’estat hidroquímic del riu, atès quel’eliminació de nutrients per a la vegetació de ribe-ra és efectiva i manté uns correctes nivells de nitrati amoni.

Finalment, els factors de correlació entre elsdistints parells d’indicadors a la zona de la Batllò-ria presenten una correspondència molt baixa(taula 6) i evidencien un alt nivell d’independènciaque no permet representar la variabilitat existent.Aquesta situació reforça el fet de controlar lesdiverses variables hidrològiques amb la finalitatd’aportar una descripció completa de l’estat delriu, ja que una sola de les variables no és suficient

com a referència qualitativa per als indicadors bio-lògics i la valoració ambiental del riu.

Conclusions

Les dades hidrològiques a nivell mensual analitza-des durant el període 2003-2006 a la conca de laTordera aporten una caracterització de la dinàmi-ca fluvial i de les pressions humanes, la qual potser extrapolada a la interpretació de variables bio-lògiques en el context de l’Observatori de la Tor-dera. Es conclou, doncs, que:• La variabilitat de la precipitació mensual fa queno sigui apropiat emprar dades mitjanes de perío -des anteriors com a representatives de l’esta -cionalitat hidrològica de la conca.• L’escàs acompliment del cabal de mantenimentqueda reflectit en l’anàlisi estadística dels cabalsreals, que esdevé una de les exigències més difí-cils en l’assoliment del bon estat hidrològic.• La dinàmica de riu influent dominant durantaquest període indica l’impacte que les deriva-cions de cabal i les extraccions d’aigua subterrà-nia tenen en la dinàmica fluvial.• El bon estat hidroquímic de l’aigua superficialsuggereix una eliminació eficient de nitrogen perprocessos biològics, atès que la dilució per cabalsnaturals és limitada.

Finalment, aquests indicadors sintetitzen lacomplexitat de la dinàmica fluvial en l’intent deproporcionar una descripció dels impactes sobreel riu i contribuir a aportar criteris de gestió locals.Tanmateix, entenem que poden ser potencialmentútils per a la interpretació dels indicadors biològics,

Figura 6. Valors de l’indicador de la relació riu-aqüífer durant 2003-2006 al tram mitjà de la Tordera a un poude la Batllòria. Els valors de l’indicador són: (1) dolent, (2) mediocre, (3) acceptable, (4) excel·lent.

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

0

1

2

3

4

5La Batllòria 2

Indi

cado

r



Figura 7. Concentracions de nitrat i amoni a diversos punts del curs de la Tordera.

Viladecans

Batllòria W

Hostalric E

Malgrat

Viladecans

Batllòria W

Hostalric E

Malgrat

Viladecans

Batllòria W

Hostalric E

Malgrat

Viladecans

Batllòria W

Hostalric E

Malgrat

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Mesos, període 2003-2006

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12


10

20

30

40

Nitr

at (m

g/L)

0

0

50

100

150

200

Sul

fat (

mg/

L)

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12


0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

Am

oni (

mg/

L)

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12




ja que aporten el context hidrològic concret per acada període de mostreig.

Agraïments

El projecte Observatori de la Tordera està finançatper l’Agència Catalana de l’Aigua i dirigit des del’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de laUniversitat Autònoma de Barcelona.

Bibliografia

ACA (2004): Pla Sectorial de Cabals de Man-teniment a les Conques Internes de Catalunya.Agència Catalana de l’Aigua.

ACA-GEOSERVEI (2000): Actualització i cartogra-fia hidrogeològica del sistema fluvio-deltaic delcurs mitjà i baix del riu Tordera. Agència Catalanade l’Aigua. Inèdit.

MAS-PLA, J. (2005): «Elements per a la gestióhidrològica al tram mig de la Tordera», dins VI Tro-bada d’Estudiosos del Montseny. Diputació deBarcelona, Monografia 41, p.157-161.

MAS-PLA, J., ed. (2006): La Directiva Marcde l’Aigua a Catalunya: Conceptes, reptes iexpectatives en la gestió dels recursos hídrics.Publicacions del Consell Assessor per al Desen-volupament Sostenible (Generalitat de Catalu -nya).

NEGRE, C., MAS-PLA, J. i MENCIÓ, A. (2004):«Valoració de les aportacions naturals i antròpiquesal cabal en el curs mig del riu Tordera (CIC) i con-notacions ambientals derivades», dins IV CongrèsIbèric de Gestió i Planificació de l’Aigua, Tortosa.10 pàgines. CD. 2004.

POFF, N. L., ALLAN, J. D., BAIN, M. B., KARR, J. R.,PRESTEGAAR, K. L., RICHTER , B. D. i STROMBERG,J. C. (1997): «The natural flow regime. A para-digm for river conservation and restoration», dinsBioScience, núm. 47, p. 769-784.

Taula 5. Freqüència dels parells d’indicadors a la zona de la Batllòria

Indicador del cabal a Sant Celoni Indicador del cabal a Sant Celoni

Dolent Mediocre Acceptable Excel·lent Dolent Mediocre Acceptable Excel·lent

Dolent 9 0 0 3 Dolent 2 0 1 0

Mediocre 8 1 4 1 Mediocre 0 0 0 0

Acceptable 8 0 2 3 Acceptable 11 5 4 7

Excel·lent 1 4 2 2 Excel·lent 7 0 2 2

Indicador del cabal a Sant Celoni Indicador del cabal a Sant Celoni

Dolent Mediocre Acceptable Excel·lent Dolent Mediocre Acceptable Excel·lent

Dolent 14 2 0 5 Dolent 0 0 0 0

Mediocre 10 4 7 4 Mediocre 19 5 8 8

Acceptable 1 0 1 0 Acceptable 0 0 0 0

Excel·lent 0 0 0 0 Excel·lent 6 0 0 1

Ind

icad

or

de

pre

cip

itaci

ó

al M

ont

seny

Ind

icad

or

NH

4

Ind

icad

or

rela

ció

riu

-aq

üífe

r

Ind

icad

or

NO

3

Taula 6. Coeficient de correlació entre indicadors emprant la precipitació al Montseny, el cabal a Sant Celonii la relació riu-aqüífer i hidroquimisme a la Batllòria, en el període 2003-2006

Precipitació Cabal Rel. riu-aqüífer NH4 NO3

Precipitació 1,000 0,212 –0,051 –0,175 –0,047

Cabal 1,000 0,122 0,030 –0,205

Rel. riu-aqüífer 1,000 0,008 –0,227

NH4 1,000 0,086

NO3 1,000



PRAT, N., MUNNÉ, A., RIERADEVALL, M., SOLÀ, C.i BONADA, N. (2001): La qualitat ecològica del Llo-bregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe de1999. Diputació de Barcelona.

RICHTER, B. D., MATHEWS, R., HARRISON, D. L. iWIGINGTON, R. (2003): «Ecological sustainable watermanagement: managing river flows for ecologicalintegrity», dins Ecological Applications, núm. 13,p. 206-224.

SEAR, D. A., ARMITAGE, P. D. i DAWSON, F. H.(1999): «Groundwater dominated rivers», dinsHydrological Processes, núm. 13, p. 255-276.

WINTER, T. C., HARVEY, J. W., FRANKE, O. L. iALLEY, W. M. (1998): Ground Water and SurfaceWater: A Single Resource. USGS Circular 1139.




Resum

L’estudi temporal de les sèries de cabals permetencaracteritzar els recursos hidrològics d’una concahidrogràfica, així com també observar els canvis quehan succeït al llarg del temps per tal de cercar-ne lescauses i establir estratègies de gestió adequades. Enaquest estudi es presenta l’aplicació del mètode des-envolupat per RICHTER et al. (1996) per a l’anàlisi dela variabilitat hidrològica. Aquest mètode permet iden-tificar els canvis succeïts en la hidrologia de la concaalta de la Tordera a partir de les dades de cabalsregistrats a l’estació d’aforament de Sant Celoni desdel 1924 fins al 2006. En aquest període, els resul-tats mostren una variació del cabal amb tendència ala baixa, un augment de la dispersió dels valors decabal, un cabal de base progressivament més baix iuna disminució de la relació entre el cabal i la preci-pitació a les darreres dècades.

Paraules clauHidrologia, cabal, Tordera, canvi global

Summary

Analysis of hydrological variability in theupper Tordera basin (Montseny andMontnegre massifs)The time study of a number of channel runoffs allowthe hydrological resources of a hydrological basin tobe characterised as well as the changes that haveoccurred over the passage of time so as to determinethe causes and establish adequate managementstrategies. This study presents the application of themethod developed by Richter, et al. (1996) to analysehydrological variability. This method allows thechanges in the hydrology of the upper Tordera basinto be determined on the basis of channel runoff datarecorded in the Sant Celoni wastewater measure-ment stations from 1924 to 2006. In this period, thefindings show a downward trend in runoff variation, anincrease in the dispersion of runoff values, a baserunoff that is increasingly lower and a fall in the ratiobetween runoff and precipitation in recent decades.

KeywordsHydrology, runoff, Tordera, global change

Resumen

Análisis de la variabilidad hidrológica en lacuenca alta del río Tordera (macizos del Montseny y el Montnegre)El estudio temporal de las series de caudales permi-te caracterizar los recursos hidrológicos de una cuen-ca hidrográfica, así como observar los cambios quehan sucedido a lo largo del tiempo para encontrar lascausas de forma que, conociéndolas, sea posibleestablecer estrategias de gestión adecuadas. En esteestudio se presenta una aplicación del método desa -rrollado por RICHTER et al. (1996) para el estudio de lavariabilidad de caudales. Éste permite identificar loscambios sucedidos en la hidrología de la cuenca altadel río Tordera a partir de los datos de caudal regis-trados en la estación de aforo de Sant Celoni desde1924 hasta 2006. En este período, los resultadosmuestran una variación del caudal con tendencia a labaja, un aumento de la dispersión de los valores decaudal, un caudal de base progresivamente menor yuna disminución de la relación entre el caudal y la pre-cipitación en las últimas décadas.

Palabras claveHidrología, caudal, Tordera, cambio global

Anàlisi de la variabilitathidrològica a la concaalta de la Tordera(massissos del Montseny i elMontnegre)

Laia Casadellà, Anna Menció, Josep Mas-Pla i David BrusiCentre de Geologia i Cartografia Ambientals(GEOCAMB) i Àrea de Geodinàmica, Departamentde Ciències Ambientals. Universitat de Girona


Introducció

En moltes ocasions s’ha considerat l’aigua simple-ment com un recurs il·limitat, si bé mitjançanttransvasaments o altres enginys, per satisfer lesdemandes antròpiques. Actualment, aquest enfo-cament ha canviat, i es dirigeix cap a estratègiesde gestió que permetin no tan sols assegurar lademanda, sinó també un ús eficient que respectiles funcions ecològica i geodinàmica de l’aigua.

En els darrers anys, la Directiva marc de l’aigua(DMA, Directiva 2000/60/CE) és l’eina legal queproporciona el marc d’actuació comuna sobre lagestió de l’aigua a tots els estats membres dela Unió Europea per tal d’assolir els ideals de la ges-tió sostenible; entenen com a tal un règim d’extrac -cions que genera uns estressos al sistema contro-lats i que preserva el creixement socioeconòmic i elsvalors naturals (DEH, 2004). A la conca de la Tor-dera, com en tantes altres, hi ha un conflicte entrerecursos disponibles i l’entorn socioeconòmic enquè domina una demanda en creixement.

L’assoliment d’una gestió adequada dels recur-sos s’avaluarà mitjançant l’ús d’indicadors biolò-gics i hidromorfològics. En aquest sentit, l’AgènciaCatalana de l’Aigua (ACA) ha desenvolupat el pro-tocol HIDRI (ACA, 2006) en el qual, entre altresindicadors, se suggereix que l’anàlisi de la varia-bilitat del cabal és rellevant per observar variacionsen el règim de cabals i establir estratègies de ges-tió. Per a aquesta anàlisi, proposa la meto dolo -gia denominada Indicators of Hydrologic Altera-tion (IHA, indicadors de l’alteració hidrològica;The Natural Conservancy [TNC, 2007]; vegeu ellloc web de: http://www.nature.org/initiatives/freshwater/conservationtools/) basada en els tre-balls de RICHTER et al. (1996, 1997), la qual permetcaracteritzar estadísticament distints paràmetreshidrològics, basats en les mesures de cabal mitjàdiari. La seva interpretació ha de permetre com-parar els canvis soferts a la conca en determinatsperíodes i determinar-ne els efectes sobre el medifluvial. Aquesta metodologia permet, a més, carac-teritzar els paràmetres hidrològics atorgant-los unsignificat ecològic, així com també comparar elscanvis soferts a la conca en determinats períodes.Consegüentment, la IHA és vàlida per caracterit-zar la dinàmica del riu i comparar-ne els canvis suc-cessius que s’han produït en un determinat perío -de de temps i permet observar la influència deldenominat canvi global.

S’entén com a canvi global totes aquelles trans-formacions que actualment mostren els sistemes

naturals com a conseqüència del canvi climàticpròpiament dit, així com també de les transforma-cions humanes en el territori, les quals han modi-ficat alguns dels components dels cicles naturalsamb una incidència rellevant a la seva dinàmica, is’han afegit als efectes de les modificacions en ladinàmica atmosfèrica. En particular, el Grup Inter-governamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic(IPCC, 2001), ja reconeix que el canvi derivatd’aques tes pressions humanes tindrà un efectetant o més important sobre els recursos hídrics queels atribuïbles a totes les modificacions dels siste-mes climàtics relacionades amb el cicle hidrològic.

L’objectiu d’aquest estudi és aplicar la IAH peravaluar els canvis hidrològics que s’han produït ala conca alta de la Tordera mitjançant l’anàlisi del’evolució dels cabals diaris registrats a l’estaciód’aforament de l’ACA a Sant Celoni (EA15), ambla finalitat de copsar la variabilitat atribuïble alsefectes del canvi global en aquesta conca. Tanma-teix, en aquest projecte, es pretén avaluar l’abastd’aquesta metodologia en la caracterització dedades hidrològiques a un riu mediterrani, propi delcontext de les conques internes de Catalunya.

La conca de la Tordera se situa a les ConquesInternes, a la Serralada Litoral, amb una extensióde 894 quilòmetres quadrats. Aquest treball secentra en la conca alta de la Tordera, que comprènles capçaleres situades als massissos del Mont-seny i el Montnegre, amb una àrea de 125 quilò-metres quadrats (fig. 1); les aigües d’escorrimentde les quals s’aforen a l’estació de Sant Celoni. Elcanvi global al Montseny ha rebut un tractamentmultidisciplinar a l’estudi de Boada (2002).

Metodologia

Les dades de cabals mitjans diaris empradescorresponen a les aforades a Sant Celoni, atès quecomprèn un període llarg de dades enregistradesi, a priori, representa una influència humana rela-tiva al comprendre la conca alta de la Tordera.Aquesta influència és atribuïble sobretot a canvisd’usos del sòl i a les extraccions d’aigua de lallera que tenen el seu màxim exponent en la deri-vació d’aigua per a reg de Viladecans, entre SantEsteve de Palautordera i el Montseny. Concreta-ment s’ha treballat amb registres de cabal mitjàdiari des de l’any 1924 fins al 2006. Cal esmentarla manca de dades enregistrades en els períodes1932-1943 i 1967-1969. En els anys 1972 i 1992,la informació és deficient.



Amb la finalitat de suavitzar i reduir les fluctua-cions de les sèries cronològiques de cabals, i mos-trar-ne una tendència general, aquest estudi pro-posa l’ús de les mitjanes mòbils, en períodes decinc anys, en el tractament estadístic de les dadesde cabal. Aquest interval de cinc anys es conside-ra prou petit per aproximar-se a la realitat de cadaany i suficientment gran per mostrar tendènciesdurant tot el temps de registre (1924-2006). Aixídoncs, s’ha començat calculant les mitjanesmòbils de les diferents dades estadístiques obtin-gudes per al període 1924-1928, i s’ha anatseguint: 1925-1929, 1926-1930, 1927-1931 i aixíprogressivament fins a arribar a l’últim període2002-2006. Els anys en què no es disposa dedades no s’han analitzat i no s’han fet entrar dinsel càlcul de la mitjana mòbil. És per aquest motiuque la majoria de les gràfiques representades cal-culades a partir de mitjanes mòbils no mostren capinformació per al període 1963-1976, tot i que enrealitat només manquen les dades dels anys 1967,1968, 1969 i 1972.

Una de les aplicacions de la IHA, segons elsautors esmentats, és avaluar els efectes sobre ladinàmica fluvial abans i després d’una actuació

puntual i significant en el medi. En el cas de la Tor-dera, no n’hi ha aquest cas, sinó que les transfor-macions han donat lloc a un canvi progressiu delsistema fluvial. L’ús de les mitjanes mòbils preténcaptar aquesta modificació gradual de les darreresdècades i avaluar-ne les alteracions ocorregudes.Tanmateix, la IHA permet calcular els paràmetresa partir d’estadístics paramètrics (mitjana/ des -viació estàndard) o no paramètrics (percentils). Enaquest estudi s’ha treballat amb estadístics noparamètrics, la qual cosa representa l’opció apro-piada al treballar amb dades hidrològiques que nosegueixen, a priori, una distribució normal.

El programa informàtic elaborat per The Natur -al Conservancy permet calcular un total de 67paràmetres estadístics. Aquests es troben subdi-vidits en dos grups, corresponents als indicadorsde l’alteració hidrològica, pròpiament dits, i alscomponents ambientals del cabal (EnvironmentalFlow Components, o EFC). Aquests permetendeterminar les connexions entre les condicionshidrològiques (o canvis en aquestes condicions) iles respostes ecològiques, incloent-hi estudis dela influència en les condicions hidrològiques espe-cífiques en les espècies, tipus de comunitats de

Figura 1. Situació geogràfica de la conca alta de la Tordera.



plantes o processos ecohidrològics, com, perexemple, el transport de sediment i les distribu-cions de salinitat.

Els indicadors d’alteració hidrològica que hanmostrat una major significació en l’anàlisi delscabals de la Tordera per a cada període de cincanys ha estat l’anàlisi dels percentils; és a dir, la pro-porció de mesures (expressades en percentatge)amb un valor de cabal igual o menor al del corres-ponent percentil; el coeficient de dispersió, referital quocient entre la diferència dels percentils 75 i 25i el percentil 50 (o mediana); i l’evolució del cabalbasal definit pel quocient entre el cabal mínim enun període de set dies dels cinc anys i el cabal mitjàdiari. Tanmateix, també s’ha comparat la relacióentre les mitjanes aritmètiques dels cabals diaris ide la precipitació en cada quinquenni, amb la fina-litat de referir les variacions observades bé a la plu-viometria, bé a altres factors que incideixen enl’escorriment d’una conca hidrogràfica.

En relació amb els components ambientalsdel cabal (EFC), el mètode aplicat interpreta els hi -drogrames com una sèrie repetitiva de patronshidrogràfics d’importància ecològica. Així, distin-geixen que defineix distintes tipologies de cabals,entre els quals hem seleccionat els resultatscorresponents a l’evolució dels cabals baixos(valors inferiors al percentil 50%), a la variació delsllindars superior i inferior que permeten definir elscabals elevats (valors entre els percentils 50% i75%) i, finalment, a la freqüència dies amb polsosde cabal elevat (TNC, 2007).

Com a darrer aspecte metodològic, RICHTER etal. (1997) proposen l’anàlisi del rang de variació(Range of Variability Approach, RVA) per facilitarl’aplicació de la IHA al problema de la restauracióhidrològica establint objectius de gestió basats enrègims de cabals. La RVA utilitza les variacionsnaturals dels paràmetres de la IHA d’abans delcanvi o impacte concret (preses, extraccions, deri-vacions, etc.) com a referència i, a partir d’aquí, defi-neix fins a quin punt els règims naturals del cabalhan estat alterats. En el cas de la Tordera, on no hiha un canvi concret, el seguiment dels valors de laIHA per quinquennis ha de permetre identificarcanvis graduals en el règim de cabals i aplicar laRVA en funció dels intervals que es diferenciïn.

Resultats

Aquest estudi s’ha dividit en tres parts. En laprimera, s’analitzen els paràmetres IHA obtin-

guts a partir de les dades de cabal diàries del’EA15 de la Tordera des del 1924 fins al 2006,aportant-hi una visió exploratòria de l’evoluciódels cabals i emfasitzant els resultats obtingutsa partir de les mitjanes mòbils quinquennals. Pos-teriorment, i amb les mateixes dades, es duu aterme l’anà lisi dels EFC. Finalment, es fa l’anàli -si RVA per tal de determinar possibles objectiusde ges tió i discutir els canvis observats en el rè -gim hi drològic.

Resultats obtinguts a partir de l’anàlisi IHA

Una de les observacions principals derivades dela IHA és la variació dels cabals al llarg dels anysamb una tendència a la baixa. S’observa que apartir del període 1973-1977 els percentils comen-cen a disminuir, sobretot els indicats pels percen-tils 10, 25 i 50% (fig. 2). En aquest sentit, els cabalsmínims per a cada una de les distribucions delspercentils s’assoleixen en els darrers deu anys, fetque s’atribueix a les sequeres que des de 1996han afectat de forma gairebé ininterrompuda lesconques internes. Si bé és cert que els primersregistres, corresponents a les dècades de 1920 i1930, també mostren una distribució del cabalsimilar, considerem rellevant el descens actual encomparació a la distribució quasi uniforme ques’observa entre el 1945 i el 1965.

Amb la finalitat de relacionar aquest comporta-ment amb la precipitació, s’han comparat elsvalors de les mitjanes dels cabals amb les preci-pitacions registrades a l’observatori del Montsenyper a cada quinquenni (fig. 3), i s’han distingit elsparells de dades anteriors i posteriors a 1970. S’hiaprecia una menor correlació entre cabals i preci-pitacions més recents (posteriors a 1970) que enels valors anteriors a aquesta data. És a dir, per aun mateix rang de precipitacions anual (entre 900i 1.200 mil·límetres), s’observa que per al períodeanterior a 1970 els valors del cabal mitjà anualsón més elevats que en anys posteriors a 1970.Tanmateix, la linealitat entre precipitacions i cabalsés més ajustada per al període anterior (r2 = 0,471),mentre que per als anys posteriors la relació delinealitat disminueix (r2 = 0,117).

L’anàlisi IHA mostra un augment de la variabili-tat intraquinquennal a través del coeficient de dis-persió a partir de la dècada de 1970 (fig. 4). Men-tre que en el període comprès entre els anys 1950i finals del 1960 el coeficient de dispersió és unifor-



me (independentment del valor absolut del cabal),a partir de la dècada de 1970 s’observa una tendèn-cia a l’alça tant dels valors mínims com màxims delcoeficient de dispersió que indica, addicionalment,l’existència de variabilitat interquinquennal. Aquestfet és significatiu, atès que les mitjanes mòbils ten-deixen a homogeneïtzar les fluctuacions existents i,malgrat això, el coeficient de dispersió mostra unanotable variació en el temps. El reconeixementd’aquesta variabilitat és bàsic en la redacció d’es -

tra tègies de gestió, ja que tant la disminució progres-siva dels cabals com l’augment de la variabilitat sóndificultats afegides en la previsió d’assigna cionsd’aigua per als diferents usos.

Finalment, la IHA mostra com els valors mínimsde cabal i, especialment el cabal basal, són cadavegada menors (fig. 5). És especialment notable elfet que l’acompliment del cabal de manteniment(0,204-0,305 m3/s; ACA, 2004) no sol assolir-seper a cabals inferiors al percentil 25%, aproxima-

Figura 2. Evolució dels percentils 10, 25, 50, 75 i 90% del cabal en els quinquennis des del 1924-1928 fins al2002-2006 (EA15).

10% 50% 90%75%25%

0,20,40,60,8

1,21,41,61,8

Cab

al (m

3 /s)

1924

-192

8

1928

-193

2

1932

-193

6

1936

-194

0

1940

-194

4

1944

-194

8

1948

-195

2

1952

-195

6

1956

-196

0

1960

-196

4

1964

-196

8

1968

-197

2

1972

-197

6

1976

-198

0

1980

-198

4

1984

-198

8

1988

-199

2

1992

-199

6

1996

-200

0

2000

-200

4

0

1

2

Figura 3. Precipitació anual al Montseny (mm) respecte a la mitjana anual dels cabals a l’EA15 (m3/s), diferen-ciant les dades anteriors i posteriors a 1970.

Mitj

ana

de c

abal

s (m

3 /s)

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400

y = 0,0007x – 0,0129

R2 = 0,1176

y = 0,0028x – 1,9049

R2 = 0,4709

Precipitació al Montseny (mm)

< 1966 > 1973



dament, tot i que amb anterioritat a 1970 s’asso -lien amb major freqüència.

L’anàlisi IHA a la Tordera mostra un conflicteentre diferents factors. D’una banda, la disponibi-litat d’aigua al sistema hidrològic és molt variable,amb una tendència a augmentar la proporció decabals baixos i la seva variabilitat. De l’altra, lademanda antròpica s’ha incrementat al llarg de lesdarreres dècades de manera proporcional al crei-xement socioeconòmic de la zona i al benestar.Amb tot, aquest increment de la demanda antrò-pica a la conca alta no ha estat tan accentuada

com als trams mitjà i baix de la Tordera. Conse-güentment, les observacions derivades de la IHAs’atribueixen a una modificació més complexa delsistema hidrològic que a una relació lineal i direc-ta amb l’augment de la demanda.

Resultats obtinguts a partir de l’anàlisi EFC

L’anàlisi EFC efectuada a la conca alta de la Tor-dera mostra uns valors de mitjana dels cabals bai-

Figura 4. Evolució del coeficient de dispersió en el període estudiat. Les línies assenyalen les envolvents delsvalors màxims i mínims d’aquest paràmetre.

0

1

2

3

4

5

6(7

5–25

)/50

1924

-192

8

1928

-193

2

1932

-193

6

1936

-194

0

1940

-194

4

1944

-194

8

1948

-195

2

1952

-195

6

1956

-196

0

1960

-196

4

1964

-196

8

1968

-197

2

1972

-197

6

1976

-198

0

1980

-198

4

1984

-198

8

1988

-199

2

1992

-199

6

1996

-200

0

2000

-200

4

Figura 5. Evolució dels percentils 10, 25, 50, 75 i 90% del cabal basal en els quinquennis des del 1924-1928fins al 2002-2006 (EA15).

10% 50% 90%75%25%

Cab

al (m

3 /s)

00,050,1

0,150,2

0,250,3

0,350,4

0,450,5

1924

-192

8

1928

-193

2

1932

-193

6

1936

-194

0

1940

-194

4

1944

-194

8

1948

-195

2

1952

-195

6

1956

-196

0

1960

-196

4

1964

-196

8

1968

-197

2

1972

-197

6

1976

-198

0

1980

-198

4

1984

-198

8

1988

-199

2

1992

-199

6

1996

-200

0

2000

-200

4



xos mensuals sempre inferior als 0,35 metrescúbics per segon, i en la majoria dels mesos infe-rior als cabals de manteniment establerts (fig. 6).Aquest resultat il·lustra les deficiències hídriques iel poc marge de gestió durant tot l’any, atès quela meitat de dies el cabal no satisfà els requeri-ments ecològics, especialment a l’estiu.

Referent als llindars dels cabals elevats, s’ob -serva una tendència a l’estabilització en valorsde 0,60 metres cúbics per segon el llindar supe-rior i de 0,25 metres cúbics per segon l’inferior,

si bé aquests han disminuït durant la darreradècada per efecte dels distints períodes desequera i dels anys extraordinàriament secs (fig.7). Cal notar que el llindar inferior coincideix enel rang de valors definits pel cabal de manteni-ment (0,204-0,305 m3/s). Finalment, es produeixun augment de la freqüència de dies amb cabalselevats, és a dir, augmenta la probabilitat detenir «torderades» i també es dóna una majorvaria bilitat interanual entre perío des successius(fig. 8).

Figura 7. Llindars superior i inferior del rang de cabals elevats a l’EA15 per als quinquennis des del 1924-1928fins al 2002-2006 (EA15).

Cab

al (m

3 /s)

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1924

-192

8

1928

-193

2

1932

-193

6

1936

-194

0

1940

-194

4

1944

-194

8

1948

-195

2

1952

-195

6

1956

-196

0

1960

-196

4

1964

-196

8

1968

-197

2

1972

-197

6

1976

-198

0

1980

-198

4

1984

-198

8

1988

-199

2

1992

-199

6

1996

-200

0

2000

-200

4

Figura 6. Mitjana dels valors de cabals baixos mensuals des del 1924 fins al 2006.

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Set

embr

e

0,40

0,35

0,30

0,25

0,20

0,15

0,10

0,05

0

Cab

als

(m3 /

s)



Així doncs, d’aquesta anàlisi es desprenen duesobservacions respecte a la gestió hidrològica dela conca alta de la Tordera. La primera d’aquestesés la dificultat de satisfer el cabal de mantenimentamb els cabals reals i amb les derivacions exis-tents actualment i, alhora, d’afrontar un incre-ment de la demanda en el futur. La segona, elslímits de cabals elevats se situen actualment envalors inferiors als registrats a meitat del segle XX,i propers a les propostes de cabals de manteni-ment. Aquest resultat indica que cal atorgar elmàxim interès a la gestió d’aquests cabals reduïts,majoritaris en el registre d’aforament i indispen-sables per al manteniment del bon estat hidrolò-gic d’aquest riu. Cal fer esment que aquestscabals estan influenciats pels retorns d’aiguaresidual tractada i industrial a la llera, amb pro-porcions que poden assolir fins al 50% del cabalque transcorre pel tram mitjà de la Tordera (NEGRE

et al., 2004 i MAS-PLA, 2005).

Resultats obtinguts a partir de l’anàlisi RVA

La determinació de dos períodes per a la com -paració dels règims hidrològics s’ha basat en elsresultats obtinguts en les anàlisis IHA i EFC expo-sades, en les quals es detecta que, majoritàriament,és a partir de la dècada de 1960-1970 que

s’observa algun tipus de canvi en la dinàmica flu-vial de la conca. És per aquest motiu que s’haescollit l’any 1965 com a any en què es manifestaaquest canvi i que coincideix, a grans trets, amb eldesenvolupament econòmic de la comarca.

D’aquesta manera, els resultats de l’anàlisiRVA a partir de les dades de cabal diàries deltram alt de la Tordera consideren dos períodes:a) el període preimpacte corresponent als anys1924-1965, i b) el període postimpacte correspo-nent als anys 1965-2006. Així, s’observa, en pri-mer lloc, que els cabals mensuals han experimen-tat un canvi moderat; és a dir, al llarg de l’any elcabal que circula pel tram estudiat de la Torderaés similar al que circulava abans del 1965, excep-te a l’estiu i a la tardor (fig. 9). No obstant això,els cabals mínims i màxims anuals han experi-mentat un canvi notable, de manera que elscabals mínims són inferiors en el segon períoderespecte del primer i els cabals màxims, supe-riors. Els cabals mensuals baixos també han dis-minuït notablement. Per altra banda, els valors decabal basal del primer període dupliquen elsvalors del segon període.

Els paràmetres que fan referència als polsosde cabal ens permeten observar que el nombre depolsos de cabal baix han augmentat, però ladurada és la mateixa, i que el nombre de polsosde cabal elevat es manté uniforme, malgrat quela seva durada en dies és superior.

Figura 8. Freqüència de dies a l’any amb polsos de cabal elevat a l’EA15 des del període 1924-1928 fins al2002-2006.

10% 50% 90%75%25%

02468

101214161820

Die

s

1924

-192

8

1928

-193

2

1932

-193

6

1936

-194

0

1940

-194

4

1944

-194

8

1948

-195

2

1952

-195

6

1956

-196

0

1960

-196

4

1964

-196

8

1968

-197

2

1972

-197

6

1976

-198

0

1980

-198

4

1984

-198

8

1988

-199

2

1992

-199

6

1996

-200

0

2000

-200

4



Figura 9. Cabal mensual dels quinquennis des del 1924-1928 fins al 2002 -2006 i resultats de l’anàlisi del rangde variabilitat en els períodes 1924-1965 (preimpacte) i 1966-2006 (postimpacte) per als mesos d’abril, agosti octubre.

Cabals postimpacte (1966-2006)Cabals preimpacte (1924-1965)

75th percentile Median 25th percentile

1924 1929 1934 1939 1944 1949 1954 1959 1964 1969 1974 1979 1984 1989 1994 1999 2004

Cab

al (m

3 /s)

EA15: pre-1965 / post-1965Cabals mensuals (octubre)

8

7

6

5

4

3

2

1

0

Cab

al (m

3 /s)

1924 1929 1934 1939 1944 1949 1954 1959 1964 1969 1974 1979 1984 1989 1994 1999 2004

EA15: pre-1965 / post-1965Cabals mensuals (abril)

2,42,22,01,81,61,41,2

10,80,60,40,2

0

1924 1929 1934 1939 1944 1949 1954 1959 1964 1969 1974 1979 1984 1989 1994 1999 2004

Cab

al (m

3 /s)

0,8

0,7

0,6

0,5

0,4

0,3

0,2

0,1

0

EA15: pre-1965 / post-1965Cabals mensuals (agost)



Conclusions

En aquest treball s’ha estudiat la variabilitat delcabal de la Tordera en els darrers vuitanta anys,amb l’objectiu d’aportar criteris de gestió quecontribueixin a la preservació del sistema hidrolò-gic i dels seus valors ecològics. Utilitzant el mèto-de dels indicadors de l’alteració hidrològica s’ob -serva que els cabals han tendit a disminuir enalguns dels diferents paràmetres i a mostrar majorvariabilitat en els darrers 35-40 anys. S’opina quela informació derivada dels paràmetres IHA ésil·lustrativa de la realitat hidrològica de la Torderai entenedora pel que fa al coneixement de la sevadinàmica.

En aquesta anàlisi estadística dels cabals esrecupera la idea exposada per RICHTER et al.(1998) de caracteritzar l’estat dels rius per unrègim de cabals natural, la qual cosa implica assu-mir una determinada variabilitat dels cabals perpart del gestor. Així, les condicions prèvies a l’any1965 poden reflectir l’estat original de la concaque podria definir-se de referència en els objec-tius de recuperació de la Tordera.

Finalment, la magnitud dels canvis hidrològicsobservats a la conca alta del Montseny suggerei-xen una variació del cabal més gran que la que espodria esperar de l’augment en la demanda antrò-pica succeït en aquesta zona de muntanya. Peraquesta raó, i a l’espera de dades d’incrementhistòric del consum de recursos locals, apuntemque la variabilitat hidrològica derivada de l’anàlisiefectuada és atribuïble al canvi global.

Agraïments

El projecte Observatori de la Tordera (http://www.ob -ser va toririutordera.org) està finançat per l’AgènciaCatalana de l’Aigua i dirigit des de l’Institut deCiència i Tecnologia Ambientals de la UniversitatAutònoma de Barcelona. Els autors agraeixen a

l’ACA la seva disponibilitat a proporcionar lesdades de cabals per a aquest estudi.

Bibliografia

ACA (2004): Pla sectorial de cabals de mante-niment a les conques internes de Catalunya.Departament de Medi Ambient, Generalitat deCatalunya. Inèdit.

ACA (2006): Protocol HIDRI. Protocol d’avalua -ció de la qualitat hidromorfològica dels rius. Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge.

BOADA, M. (2002): El Montseny. Cinquanta anysd’evolució dels paisatges. Pub. Abadia de Mont-serrat, 279 pàgines.

IPCC (2001): Climate Change 2001: Impacts,Adaptation and Vulnerability. Cambridge UniversityPress.

MAS-PLA, J. (2005): «Elements per a la gestióhidrològica al tram mig de la Tordera», dins VI Tro-bada d’Estudiosos del Montseny. Diputació deBarcelona, Monografia 41, p. 157-161.

NEGRE, C., MAS-PLA, J. i MENCIÓ, A. (2004): «Valo-ració de les aportacions naturals i antròpiques alcabal en el curs mig de la Tordera (CIC) i connota-cions ambientals derivades», dins IV Congrès Ibè-ric de Gestió i Planificació de l’Aigua. Edició en CD.

RICHTER, B. D., BAUMGARTNER, J. V., POWELL, J.i BRAUN, D. P. (1996): «A Method for AssessingHydrologic Alteration Within Ecosystems», dinsConservation Biology, núm. 10, p. 1163-1174.

RICHTER, B. D., BAUMGARTNER, J. V., WIGINGTON,R. i BRAUN, D. P. (1997): «How Much Water Doesa River Need?», dins Freshwater Biology, núm.37, p. 231-249.

RICHTER, B. D., BAUMGARTNER, J. V., BRAUN, D.P. i POWELL, J. (1998): «A Spatial Assessment ofHydrologic Alteration Within a River Network», dinsRegulated Rivers, núm. 14, p. 329-340.

TNC (2007). Indicators of Hydrologic Alteration,version 7. User’s Manual. The Nature Conservancy.



Flora i vegetació



Resum

A partir de les dades de les plantes vasculars delMontnegre i el Corredor se n’analitzen les caracterís-tiques amb relació als tipus biològics i les afinitats bio-geogràfiques de tots els tàxons localitzats. L’àread’estudi comprèn el territori entre la línia de costa ifins a la Tordera i el Mogent, d’uns 400 quilòmetresquadrats, incloent-hi la totalitat del parc natural; el límitoccidental és la coordenada utm 50. Amb l’espectredels tipus biològics es mostra els trets globals del’estructura de la flora. L’anàlisi de les característiquesbiogeogràfiques permet situar el conjunt de l’àreaestudiada dins d’un àmbit territorial més gran i valo-rar-ne la importància, en especial com a espai detransició entre el món mediterrani i l’eurosiberià.

Paraules clauBiogeografia, tipus biològic, flora vascular, Mont -negre, Corredor

Summary

Biogeographic significance of vascular flora in Montnegre and the Corredor On the basis of vascular plant data in Montnegreand the Corredor, the characteristics related to bio-logical types and biogeographic affinities of all the taxalocated are being analysed. The area under studytakes in the land between the coastline and theTordera and Mogent rivers, some 400 square kilome-tres, including the entire natural park; the western limitbeing UTM coordinate 50. Given the spectrum ofbiological types, the global features of the flora’sstructure are shown. The analysis of biogeographiccharacteristics allows the area of study to be setagainst a larger regional area and permits its impor-tance to be assessed, particularly as an area of tran-sition between the Mediterranean and Eurosiberia.

KeywordsBiogeography, biological type, vascular flora, Mont -negre, Corredor

Resumen

Significación biogeográfica de la flora vascular del Montnegre y el CorredorA partir de los datos de las plantas vasculares delMontnegre y el Corredor se analizan sus caracterís -ticas en relación con los tipos biológicos y las afini-dades biogeográficas de todos los taxones localiza-dos. El área de estudio comprende el territorio entrela línea de costa hasta los cursos de los ríos Torderay Mogent, con un total de 400 kilómetros cuadrados;incluye la totalidad del parque natural; el límite occi-dental es la coordenada utm 50. Con el espectro delos tipos biológicos se muestran los rasgos globalesde la estructura de la flora. El análisis de las carac-terísticas biogeográficas permite situar el conjunto delárea dentro de un ámbito territorial más amplio yvalorar su importancia, en especial como espaciode transición entre la región mediterránea y la euro-siberiana.

Palabras claveBiogeografía, tipos biológicos, flora vascular, Mont -negre, Corredor

Significacióbiogeogràfica de laflora vascular delMontnegre i elCorredor

Josep M. Panareda i Maravillas Boccio Departament de Geografia Física i AnàlisiGeogràfica Regional. Universitat de Barcelona


Introducció

Al Parc Natural del Montnegre i el Corredor i al’àrea propera fins a la línia de costa i fins als cur-sos fluvials de la Tordera i el Mogent hi ha unes1.350 espècies de plantes vasculars. Es tractad’un nombre relativament elevat, però cal consi-derar els diversos factors que hi intervenen en laseva presència, distribució i abundància.

Amb la present comunicació es pretén resumirles característiques d’aquesta flora. En primer llocha calgut catalogar i ordenar la totalitat de lesplantes trobades i tipificar-les des de diferentsperspectives. Se n’ha estudiat la distribució segonsels tipus biològics i s’ha analitzat els factors de ladiversitat ecològica i biogeogràfica.

Metodologia

La metodologia del treball ha estat exposada entreballs anteriors, als quals ens remetem per aexplicacions més detallades (BOLÒS et al., 1994).

De manera resumida es concreta en les se -güents fases de treball:– Consulta de treballs previs en la temàtica gene-

ral i local. Han estat fonamentals els treballs deMONTSERRAT (1954-64) i de BOLÒS (1986a, 1986b).També han estat referència altres treballs deBOLÒS (1959, 1983, 1988), de BOLÒS et al.(1993), de LAPRAZ (1962-76, 1971), de LLENSA

(1945).– Treball de camp, que estem fent des del 1997.– Entrada de les dades obtingudes en una base

de dades.– Anàlisi, tractament i interpretació de les dades.– Redacció dels textos amb els resultats i conclu-

sions.– Elaboració i obtenció de mapes, diagrames i

taules.– Discussió i redacció de criteris i pautes de ges-

tió territorial, en especial de l’àmbit del parcnatural.

Resultats

Tot i que l’estudi inicial era l’àmbit territorial delParc del Montnegre i el Corredor, ja fa temps quees treballa en un territori més ampli, amb vista atreure’n resultats i conclusions més globals.L’espai protegit inclou els sectors de més valorbiològic i paisatgístic del Montnegre i el Corredor,

però n’exclou les àrees urbanitzades, bona partdels vessants del Maresme, els cursos fluvials dela Tordera i del Mogent que circumden aquestsmassissos i la franja costanera. Aquesta amplia-ció en l’àrea de treball permet valorar millor lariquesa florística de l’àrea protegida i alhora conèi-xer com és el seu entorn i com cal intervenir-hi pertal de protegir millor i gestionar més adequada-ment el parc natural. En total són uns 400 quilò-metres quadrats, que afecten 439 quadrats de laxarxa utm, 231 quadrats que inclouen superfíciedel parc natural i 208 quadrats sense territori delparc natural (fig. 1).

Factors de la distribució de les plantes

En el conjunt de l’àrea del parc natural els factorsque condicionen més diversitat florística són elslitològics, la presència de punts d’aigua i els climà-tics, aquests darrers en relació amb la topografiai l’exposició. Però en el conjunt de l’àrea estudia-da hi ha altres factors que fan que augmenti con-siderablement el nombre de tàxons, com són lescondicions de la costa, especialment per la sal, iels cursos d’aigua dels rius principals, sobretot laTordera, i l’activitat humana (PANAREDA et al., 2001).

La litologia juga un paper destacat en l’establi -ment de les plantes, en especial en relació amb lapresència o absència de carbonats. En la partcentral i del nord-est del Montnegre hi ha impor-tants afloraments calcaris, que condicionen la pre-sència de plantes clarament calcícoles, rares ototalment absents en la resta del massís. Dins delsector granític també hi ha diferències litològiques,però el més determinant és el gruix del sauló;aquesta sorra granítica ha estat erosionada i endu-ta de molts indrets, on ara hi ha sòls prims ambescassa capacitat de retenció d’aigua, però enaltres indrets la gran acumulació de sauló permetla retenció d’humitat disponible per als vegetals enèpoques seques.

El conjunt de l’àrea estudiada es troba dins elterritori mediterrani subhumit i humit, on el climageneralment no és excessivament extremat, en es -pecial en relació amb la sequera estiuenca. L’altitudd’aquestes muntanyes no és gaire elevada; lacarena culminant del Montnegre és una carena depoc més de tres quilòmetres de longitud peldamunt de 700 metres d’altitud (turó d’en Vives,759 m; Turó Gros, 773 m); el Corredor és més baix(657 m). Malgrat que els estatges de vegetació no



tinguin gran desenvolupament, com succeeix alMontseny, és clara una diferència entre el paisat-ge vegetal de les parts baixes respecte a les mésenlairades. Això és conseqüència del gradient alti-tudinal que fa que com més altitud, l’aire sol sermés fresc i humit. Però el tret més significatiu ésla influència marina, que suavitza els contrastostèrmics i ofereix una humitat atmosfèrica relativa-ment elevada. Això és perceptible si es comparenels vessants del Maresme que miren cap a maramb els vessants del Vallès-Selva que miren capa l’interior. Els primers presenten unes condicionsclimàtiques més temperades i suaus i els segonstenen temperatures més contrastades tant entreel dia i la nit com entre l’estiu i l’hivern. A Marinararament glaça, i al fons del Vallès les glaçades sónfreqüents a l’hivern. A l’estiu les temperatures sónmés suaus cap a la costa i més càlides al Vallès.

La marinada juga un paper essencial en aques-tes diferències climàtiques, en especial a l’estiu. Lamarinada sol bufar amb certa regularitat durant elsdies calmosos d’estiu, de manera que quan l’aire

marí penetra terra endins crea un ambient mésfresc i humit. Per això l’estiu no sol ser una esta-ció extremadament seca, excepte en fases ambonada de calor. I com que al Montnegre i el Corre-dor la marinada arriba abans que al Montseny,aquests primers massissos tenen una humitatrelativament elevada abans, la qual cosa es tra-dueix en un ambient més humit i frescal per a lavegetació.

El resultat és el predomini general dels boscosesclerofil·les d’alzines i suros amb presència méso menys abundant d’arbres caducifolis de caràc-ter submediterrani. El bosc potencial normal debona part d’aquestes serres és l’alzinar, ben repre-sentat en molts vessants, però sovint substituïtper altres boscos (suredes, pinedes), per matollars(màquies, garrigues, brolles), per pradells (llisto-nars, prats d’albellatge) o per conreus.

Allà on la humitat és suficient es fan presents elsroures i altres arbres caducifolis. És el cas de nom-brosos fondals i obacs, en especial si hi ha una ele-vada humitat edàfica més o menys permanent.

Figura 1. Mapa de l’àrea d’estudi, que inclou el territori del Parc Natural del Montnegre i el Corredor (tramafosca) fins a la línia de la costa i els cursos del Mogent i la Tordera (trama clara); el límit occidental és a la coor-denada 50 de la retícula utm. Els quadrats petits corresponen a unitats d’1x1 km2; els nombres dels margescorresponen a les coordenades utm de cada 5 quilòmetres; el valor d’aquestes coordenades serveixen d’escalacartogràfica de referència. Els quadrats més clars corresponen a territori no estudiat.



Malgrat aquesta baixa altitud és manifest unestatge de vegetació, definit per la presència domi-nant de les rouredes de roure de fulla grossa i deroure africà, amb un bon desenvolupament de bos-cos caducifolis humits als indrets més ombrívols(avellaners, boscos de trèmols i cirerers). A l’entornde Coll de Basses i del Turó Gros hi ha bones rou-redes. Però el fet que s’estableixin en la franja decontacte amb l’alzinar condiciona un paisatgeactual en mosaic, amb rouredes, alzinars i boscosmixtos de roures, alzines i altres espècies que local-ment són abundants (pi pinyer, trèmol, avellaner,cirerer i castanyer). Fins i tot hi ha un petit bosc ambun grup de faigs.

La presència d’aquest estatge inicial de roure-da és deguda a la humitat atmosfèrica, sovint moltelevada, a causa de la proximitat del mar. Com jas’ha indicat, hi juguen un paper destacat els mig-dies i les tardes d’estiu. No és rar observar una boi-rina allargassada que cobreix els cims del Mont-negre. A nivell comparatiu, l’ambient atmosfèricdels vessants superiors del Montnegre és relativa-ment més humit que als indrets situats a la matei-xa cota del Montseny.

Aquestes rouredes i altres boscos caducifoliss’estenen pels fondals i obacs situats en cotesinferiors. Es localitzen rouredes de roure de fullagrossa i de roure africà als fondals propers a la Tor-dera. Fins i tot hi ha una roureda de roure pènol,ben a prop de la Tordera, no gaire lluny del nuclide Tordera. No cal oblidar tampoc el paper que hijuga el substrat granític que sovint permet un nivellfreàtic relativament alt.

Allà on l’aigua circula superficialment o l’aqüíferés molt proper a la superfície s’estableix una vege-tació de ribera. Hi ha excel·lents vernedes, gate-lledes, freixenedes i salzedes. Amb la degradaciód’aquests boscos s’estableix la bardissa o diver-sos herbassars alts.

Tot plegat ha estat modificat per les activitatsseculars de la població humana. El conjunt delMontnegre i el Corredor és predominantmentforestal, excepte en els vessants mitjans i inferiorsdel Maresme. Malgrat aquesta supremacia, moltsboscos són presidits per espècies introduïdes oclarament afavorides pels humans al llarg de la his-tòria. Les pinedes de pi pinyer tenen totes elles unorigen antròpic. Les pinedes de pinastre i pi insig-ne són repoblacions recents, com també ho sónles poblacions d’eucaliptus. Ningú no dubta del’origen humà de les extenses castanyedes o per-xades dels vessants obacs superiors, i és clar queles suredes que dominen a moltes valls han estat

plantades o afavorides fins no fa gaire. La sumad’aquests boscos plantats o afavorits és més dela meitat de la superfície forestal del Montnegre iel Corredor.

Distribució de les plantes segons el tipus biològic

Una primera aproximació a una tipologia de les plan-tes del Montnegre-Corredor és a partir de les sevescaracterístiques morfològiques durant l’època des-favorable, la qual cosa normalment es coneix coma tipus o forma biològica.

En aquest escrit només es presenta una visióglobal dels tipus biològics per al conjunt de l’àreaestudiada. A grans trets l’espectre dels tipus bio-lògics ofereix unes tendències normals si es com-para amb estudis realitzats en territoris propers(fig. 2).

El 14% de les plantes són faneròfits, és a dir,arbres i arbustos mitjans i alts. És un valor rela-tivament alt si es compara amb el trobat enl’estatge de l’alzinar del Montseny, que és entornal 12%, però les diferències no són significatives.Dins de l’àrea d’estudi es registra una diferènciaque cal considerar entre el Corredor (15%) i elMontnegre (13%), que s’explica per un predomi-ni més gran de les plantes mediterrànies en elprimer.

Figura 2. Distribució dels tipus biològics al Montnegrei el Corredor. P: faneròfits, Ch: camèfits, H: hemicrip-tòfits, G: geòfits, Th: teròfits i Hydr: hidròfits.

32%

8%

35%

2%14%

9%

P

Ch

H

G

Th

Hydr



El 9% dels camèfits, o mates baixes, tambécorrespon a una situació corrent en ambients sem-blants. No s’han registrat diferències significativesentre el Montnegre i el Corredor; hi ha un percen-tatge lleugerament més alt al Corredor.

El 32% dels hemicriptòfits, o plantes que pas-sen l’època desfavorable ran de terra o mig tapa-des per la fullaraca, és lleugerament inferior avalors trobats en terres properes (36% en l’estatgeinferior del Montseny i 34% per al conjunt de Mont-serrat). S’ha detectat una diferència significativaentre el Montnegre i el Corredor, amb un percen-tatge inferior en aquest darrer massís.

El 8% de geòfits, o plantes que passen l’èpo -ca desfavorable reduïdes a bulbs, rizomes o tu -bercles enterrats al sòl, és un valor normal, tot ique és inferior en terres mediterrànies que enàrees eurosiberianes, fet que es manifesta clara-ment si es compara el Montnegre (8%) i el Cor -redor (7%).

El 35% de teròfits, o plantes anuals que pas-sen l’època desfavorable en forma de llavor,correspon a valors mitjans coneguts (35,6% aMontserrat i 33,3% a l’estatge inferior del Mont-seny). S’han registrat valors més alts al Corredor(38%), respecte al Montnegre (34%). Les plantesanuals són més freqüents en medis mediterranisque en eurosiberians.

Finalment, el 2% d’hidròfits és en relació direc-ta amb les basses, fonts i els corrents d’aigua. Hiha un percentatge inferior al Corredor (1%) respec-te al Montnegre (2%).

Característiques biogeogràfiques de les plantes

Més significativa per al coneixement de les carac-terístiques de les plantes presents al Montnegre-Corredor és la seva afinitat biogeogràfica. Aquestvalor permet conèixer la tendència general d’unsmassissos que es troben a la franja de contacteentre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana(fig. 3).

Les dades globals dels gràfics mostren unatendència, però ja d’antuvi cal dir que el 32% deplantes incloses dins del grup de pluriregionals nopermet afinar excessivament, i cal que en un futurimmediat es detalli aquesta categoria en subgrups,ja que a la pràctica és un calaix de sastre ons’inclouen plantes de característiques ben dife-rents; només tenen en comú que no són estricta-ment mediterrànies o eurosiberianes.

El conjunt de les plantes mediterrànies de l’àread’estudi constitueix el 31% de les plantes identifi-cades. A la muntanya de Montserrat, on s’haemprat la mateixa pauta, les plantes mediterràniessón el 37%, un valor que mostra clarament unaposició del Montnegre-Corredor més propera a laregió eurosiberiana. Dins de l’àrea d’estudi aques-ta tendència és ben manifesta, amb un 34% alCorredor i un 31% al Montnegre; es posa en evi-dència una altitud superior en aquest darrer, laqual cosa permet l’existència d’uns ambients méshumits.

Els valors de les plantes mediterrànies es com-plementen amb els de les eurosiberianes, amb un26% per al conjunt de l’àrea estudiada. Al Corre-dor el percentatge és del 23% i al Montnegre,d’un 26%. A la muntanya de Montserrat és el24,8%.

El grup de les plantes pluriregionals, com jas’ha dit, és poc significatiu, entorn el 32% per al’àrea estudiada, i amb un valor lleugerament supe-rior al Montnegre (33%). A Montserrat és d’un30,4%.

En canvi sí que té una importància gran la pre-sència de plantes al·lòctones, que en el conjunt del’àrea d’estudi és de l’11%, amb poques diferèn-cies entre els dos massissos, amb valors una micainferiors al Montnegre (10%). A Montserrat noméss’assoleix el 7,6%.

Figura 3. Característiques biogeogràfiques de lesplantes del Montnegre i el Corredor. Med: tàxonsmediterranis, eur: tàxons eurosiberians, plurireg:tàxons pluriregionals i introd: tàxons introduïts.

11%

31%

32%

26%

introd

med

eur

plurireg



Conclusions

La riquesa florística del Montnegre-Corredor ésrelativament elevada, tant en quantitat, com per laseva significació biogeogràfica. Hi ha tants ele-ments mediterranis com eurosiberians: cal consi-derar que són terres mediterrànies amb un fortcomponent centreeuropeu.

Hi ha un augment notable d’espècies al·lòcto -nes, i s’ha pogut comprovar que les darreres dèca-des se n’ha registrat un augment progressiu.

S’observa una bipolarització biogeogràfica ambuns indrets amb una flora banal dominant i unsaltres indrets amb una flora molt especialitzada.L’establiment del parc natural encara potenciaràmés aquest contrast.

És significativa la influència marina, a causasobretot d’una humitat atmosfèrica més elevada.

Cal veure quina serà la dinàmica dels boscosmediterranis i submediterranis que no es toqueno s’aprofiten molt extensivament els darrers temps.Hi ha plantes que s’han vist afavorides, mentre qued’altres es veuen dificultades i, fins i tot, s’extingei -xen de molts indrets. Hi ha, per exemple, un fortretrocés de plantes arvenses, i també de plantesespecífiques del litoral.

Cal estudiar molt acuradament els nous proces-sos, o la diferent intensitat d’altres, en relació ambel canvi climàtic, el canvi en els usos i cobertures,i en la pròpia dinàmica de les poblacions vegetals.

Alhora cal ser atent als canvis en la percepciódel paisatge. Aquesta qüestió pot resumir-se enuna pregunta: què és més important, l’espectacu -lar Lavatera olbia i l’ornamental Vitex agnus-cas-tus o les moltes petites cariofil·làcies, que trepit-gem sense adonar-nos, i que algunes poden tenirun alta significació biogeogràfica. Algunes de lesplantes i comunitats que ara es consideren méssignificatives són en realitat plantes d’introducciórecent o comunitats secundàries condicionadesper l’activitat humana passada i actual.

La descoberta del Montnegre encara ens ha dedonar moltes sorpreses.

Bibliografia

BOLÒS, O. DE (1959): El paisatge vegetal dedues comarques naturals: la Selva i la plana de Vic.

Institut d’Estudis Catalans. Arxius de la Secció deCiències, núm. 26. 175 pàgines.

BOLÒS, O. DE (1983): La vegetació del Mont-seny. Barcelona: Diputació de Barcelona. Ser-vei de Parcs Naturals. 170 pàgines + mapa1:50.000.

BOLÒS, O. DE (1986a): «Consideracions sobre laflora del Montseny», dins Memorias de la RealAcademia de Ciencias y Artes de Barcelona, núm.843 (3a època); p. 411-439.

BOLÒS, O. DE (1986b): «La significació de la dis-tribució geogràfica de la flora del Montseny», dinsCiència, núm. 50; p. 43-50. Barcelona.

BOLÒS, O. DE (1988): «La roureda acidòfila(Quer cion robori-petraeae) a Catalunya», dinsMonografías del Instituto Pirenaico de Ecología,núm. 4 (Homenaje a Pedro Montserrat); p. 447-453. Jaca.

BOLÒS, O. DE, MONTSERRAT, J. M. i ROMO, A. M.(1993): «El bosc mesòfil a les Mun tanyes Catala-nídiques septentrionals», dins Collectanea Botani-ca, núm. 22; p. 55-71.

BOLÒS, O. de, NUET, J. i PANAREDA, J. M. (1994):L’estudi de la vegetació de Catalunya, passat, pre-sent i futur. Barcelona: Editorial Montblanc-Martín.141 pàgines.

LAPRAZ, G. (19621976) «Recherches phytoso-ciologiques en Catalogne», dins Collectanea Bota-nica, núm. 6 (12): 49-171; 6 (4): 545-607; 8: 5-61;9: 77-181; 10: 205-279. Barcelona.

LAPRAZ, G. (1971): «Massif de Montnegre. Cartephytosociologique», dins Acta Geobotanica Bar-cinonensia, núm. 6. Inclou mapa, 1:25.000.

LLENSA DE GELCÉN, S. (1945): «Inventario razona-do de la Flora de Hostalrich y su comarca», dinsAnales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Supe-rior de Agricultura y de los Servicios Técnicos deAgricultura, núm. 5; p. 121-290.

MONTSERRAT, P. (1955-64): «Flora de la Cordille-ra Litoral Catalana (porción comprendida entre losríos Besós y Tordera)», dins Collectanea Botanica,4(3): 351-398; 5(1): 1-86; 5(2): 297-351; 5(3): 613-657; 6(1-2): 1-48; 6(3): 387-453. [Edició en un solvolum el 1968, 425 pàgines. Mataró: Caja de Aho-rros de Mataró].

PANAREDA, J. M., PINTÓ, J. i ROMO, A. l. (2001):«Factors en la distribució de les plantes vascularsen el llit de la Tordera», dins Monografies, núm. 32;p. 111-118.




Resum

La flora del Montnegre i el Corredor ha estatestudiada de fa temps. Es disposa d’un treballexcel·lent realitzat per Pere Montserrat fa aproxi-madament seixanta anys, totalment enllestit el1949, i publicat entre 1955 i 1964. Però es ferenprospeccions importants i se’n publicaren elsresultats molts anys abans, o deixaren plecs d’her -bari. Es tracta de treballs més locals però de graninterès, sobretot perquè ofereixen una visió botà-nica d’un paisatge que era aprofitat de manera bendiferent. En aquesta comunicació es fa referènciaa autors anteriors. Destaquen Salvador, Costa,Vayreda, Trèmols, Masferrer, Cuní, Barrera, Ca -devall, Sennen, Font Quer i Llensa, entre d’altres.S’analitzen les seves aportacions tant des del puntde vista botànic estricte, com des d’una interpre-tació de biogeografia històrica, com a testimonid’un paisatge que ha anat canviant al llarg deltemps.

Paraules clauBiogeografia històrica, flora vascular, Montnegre,Corredor

Summary

The value of former flora data in Montnegreand the Corredor An excellent study about the flora of Montnegre andthe Corredor is available which was conducted byPere Montserrat approximately sixty years ago, fullycompleted in 1949 and published between 1955 and1964. However, extensive surveys were conducted,the findings of which were published several yearsback, and herbarium documents have been left behind.These studies involve local initiatives of great interest,particularly because they provide a botanical vision ofa landscape that was used in a very different man-ner. In this paper, reference is made to previousauthors, among whom stand out Salvador, Costa,Vayreda, Trèmols, Masferrer, Cuní, Barrera, Cadevall,Sennen, Font Quer and Llensa, to name but a few.The value of these contributions are analysed from astrictly botanical point of view as well as interpreta-tions of historic biogeography giving testimony of alandscape that has changed over time.

KeywordsHistoric biogeography, vascular flora, Montnegre,Corredor

Resumen

La utilidad de los datos florísticos antiguosdel Montnegre y el CorredorLa flora del Montnegre y el Corredor ha sido estu-diada desde hace tiempo. Se dispone de un exce-lente trabajo realizado por Pere Montserrat haceunos 60 años, totalmente listo en 1949 y publica-do entre 1955 y 1964. Pero ya se habían efectua-do prospecciones importantes y publicaciones conanterioridad. Son trabajos más locales aunque degran interés, en especial porque ofrecen una visiónbotánica de un paisaje aprovechado de modo dis-tinto al actual. Destacan los naturalistas Salvador,Costa, Vayreda, Trèmols, Mas ferrer, Cadevall,Sennen, Font Quer i Llensa, entre otros. Se anali-zan sus aportaciones tanto desde el punto de vistabotánico estricto, como desde una interpretación debiogeografía histórica, como testimonio de un pai-saje que ha ido cambiando a lo largo del tiempo.

Palabras claveBiogeografía histórica, flora vascular, Montnegre,Corredor

La utilitat de les dadesflorístiques antiguesdel Montnegre i el Corredor



Introducció

La flora d’un territori va canviant al llarg del tempsper causes naturals i sobretot en els darrers seglesper les activitats humanes. La importància creixentde la influència humana en la presència, distribu-ció i abundància de les poblacions de les plantesfa que les dades antigues prenguin un valor primor-dial. Hi ha plantes que fa uns segles, o només unespoques dècades, eren més o menys freqüents encerts indrets que li eren apropiats, i que en elmoment present ja no hi són o la seva presènciao abundància han estat molt reduïdes. És desd’aquesta perspectiva que es presenta aquestacomunicació, en la qual s’ofereix un resum i unsprimers resultats d’aquesta prèvia a l’estudi siste-màtic de la botànica i de la corologia de les plan-tes del Parc Natural del Montnegre i del Corredor.

Sobre la flora d’aquest territori es disposa d’untreball excel·lent realitzat per Pere Montserrat faaproximadament seixanta anys, totalment enlles-tit el 1949, i publicat entre 1955 i 1964. És realmentun treball de referència botànica i biogeogràfica, isón pocs els indrets que tenen la sort de disposard’un estudi florístic exhaustiu i de primer nivell rea-litzat just abans dels grans canvis socioecòmics i,per tant, dels tipus de paisatge, que han condicio-nant canvis notables en la presència i la distribu-ció de les plantes (MONTSERRAT, 1955-64).

Un primer objectiu del present treball és valo-rar les dades florístiques obtingudes fa més de migsegle, és a dir, abans dels estudis del botànic PereMontserrat. Es feren prospeccions importants ise’n publicaren els resultats, o es deixaren plecsd’herbari. Es tracta de treballs més locals però degran interès, sobretot perquè ofereixen una visióbotànica d’un paisatge que era aprofitat de mane-ra ben diferent. Entre d’altres cal fer referència alsSalvador, Costa, Vayreda, Trèmols, Masferrer, Cuní,Barrera, Cadevall, Sennen, Font Quer i Llensa.

Un segon objectiu és conèixer el context social,professional i científic dels qui han herboritzat alMontnegre-Corredor. Aquests autors de maneraindirecta ens proporcionen dades de com era elpaisatge, què hi passava i quines eren les activi-tats d’aquell moment.

Metodologia

La tasca que s’havia de desenvolupar s’ha centratbàsicament en la consulta bibliogràfica dels treballsoriginals dels diferents autors i dels comentaris i

estudis històrics posteriors. També s’han consul-tat herbaris que contenen plecs recol·lectats pelsautors estudiats.

A partir d’aquesta informació s’ha elaborat unresum que es presenta en aquesta comunicació.Més endavant es presentaran estudis monogràficsper autors, ja que alguns bé mereixen una aten-ció més atenta i una exposició més detallada iàmplia.

La informació sobre cada especialista de qui sesap que herboritzà en l’àmbit territorial del ParcNatural del Montnegre i el Corredor s’ha agrupaten els apartats següents:– Context general: personal, social, científic i pro-

fessional.– Mestres i escola.– Treballs i aportació en ciències naturals i geogrà-

fiques.– Treballs i aportació en botànica, en general.– Treballs i aportació en dades botàniques del

Montnegre-Corredor.– Valoració de les seves aportacions botàniques i

anàlisi crítica.– Localització de les publicacions, altres treballs

inèdits i herbari.– Treballs i publicacions sobre la seva vida i obra.– Altres.

Resultats

Sobre l’obra ingent del mestre Pere Montserratja s’han publicat diversos articles i llibres. A més,una anàlisi de la seva obra queda fora dels objec-tius d’aquest escrit. Només, com a mostra sig-nificativa, cal recordar l’acte d’homenatge que seli féu a Mataró, on va néixer el 8 d’agost del1918 i on es presentaren comunicacions sobrela seva obra i indrets on treballà. Aquestes comu-nicacions foren publicades en el número 15 dela revista Atzavara, que és el butlletí de la Sec-ció de Ciències Naturals del Museu de Mataró(CORBERA, 2007). Qui vulgui conèixer més àmplia-ment l’enorme tasca que ha dut a terme PereMontserrat pot consultar un extens volum demés de mil pàgines dedicat a la seva obra perl’Instituto Pirenaico de Ecología de Jaca el 1988(VILLAR, 1988).

Com es veurà a continuació, són relativamentnombroses les referències antigues sobre la florade l’àrea del Montnegre-Corredor. La raó principalrau en la seva proximitat a Barcelona i com a llocde pas, almenys pel corredor del Vallès, entre Lli-



nars i Sils, i per la franja litoral del Maresme, entreMataró i Tordera. Aquesta proximitat es féu méspatent a partir de la instal·lació de les línies deferrocarril que seguiren aquestes terres de pasesmentades. A més, molts dels pobles situats alpeu del Montnegre i el Corredor foren llocs d’es -tiueig, i molts dels botànics o afeccionats a lesciències naturals hi passaven llargues temporades,o són fills d’aquestes terres (CAMARASA, 1989).

Cal recular fins al segle XVII amb els Salvador,que estiuejaven a Calella; es conserven diversesplantes d’aquests indrets en els seus herbaris.Joan Salvador i Boscà, iniciador de la nissaga,n’era fill (Calella 1598 – Barcelona 1681), i es dedi-cà de manera prioritària a la botànica. El seu fill,Jaume Salvador i Pedrol (Barcelona 1649 – 1740),estudià botànica a Montpeller, on hi havia uns delsespecialistes més moderns de l’època i tinguémolta relació personal amb Joseph Pitton de Tour-nefort; desenvolupà una gran activitat en aquestaespecialitat i participà en nombroses expedicions,sovint acompanyat d’altres o acompanyant lesfigures destacades del moment. La nissaga con-tinuà amb el fill gran de Jaume Salvador, en JoanSalvador i Riera (Barcelona 1683 – 1725), queestudià a Montpeller i a París; pare i fill duguerenels estudis botànics de Barcelona a un primernivell internacional (BOLÒS VAYREDA, 1959).

Però caldrà esperar de ple el segle XIX per dis-posar de dades notables i completes. Hi ha diver-sos botànics que van fer prospeccions en diferentsindrets del Montnegre-Corredor, en especial a lafranja costanera i l’entorn de la Tordera, entre Bla-nes i Calella. Es tracta de dades locals o resultatsde visites d’un dia. En primer lloc cal considerarAntoni Cebrià Costa i Cuixart (València 1817 –Barcelona 1886), que fou un dels promotors cab-dals per al desvetllament de la botànica catalana,ja que a més de l’obra personal creà una escola.Se sap que visità i recol·lectà plantes a Calella iMalgrat, entre altres llocs. La seva obra més cone-guda pot considerar-se com la primera flora com-pleta de Catalunya (COSTA, 1864).

Estanislau Vayreda i Vila (Olot 1848 – 1901) ésun farmacèutic d’Olot que féu nombroses pros-peccions sobretot a les terres del nord-est deCatalunya. Recorregué molt la comarca de laSelva, i estigué a Tordera i Hostalric (INSTITUCIÓ ALT

EMPORDANESA PER A LA DEFENSA I L’ESTUDI DE LA

NATURA, 1981). Frederic Trèmols i Borrell (Cadaqués 1831 – Bar -

celona 1900) fou un gran botànic deixeble deCosta, però tingué la càtedra de química inor -

gànica, la qual cosa limità molt la seva dedica-ció a la botànica. Explorà sobretot l’entorn de Bar -ce lona, i se sap que estigué almenys a Torderaherboritzant.

Ramon Masferrer i Arquimbau (Vic 1851 – Fili-pines 1894) publicà un estudi sobre les plantes deCaldetes, amb dades que li facilità el metged’aquest poble (Joaquim Salarich i Verdaguer)(MASFERRER, 1894). No és un llistat complet (188plantes) ni inclou comentaris.

Joaquim Salarich i Verdaguer (Vic 1816 – Caldesd’Estrach 1884) fou un metge erudit que desenvo-lupà la seva tasca professional a Caldes d’Estrach,on es traslladà perquè patia asma (YLLA-CATALÀ,1984). Fou qui realment escriví el llistat de plantesque publicà Ramon Masferrer.

Jacint Barrera i Arenas publicà un catàleg rela-tivament complet de la flora de Teià i el Masnou.En la introducció ell mateix hi situà el seu treball:«Los únicos trabajos publicados, de que tenemosnoticia, sobre la flora de reducidas localidades delLitoral son la Flora de Calella por el señor M. Cuníy Martorell y una colección de cerca 200 plantasrecogidas en los alrededores de Caldetas por elseñor Salarich y publicadas por el señor Masferrer(Crónica Científica, núms. 146 y 147). Por lo quese refiere al primero de los citados trabajos seecha de ver al compararlo con el presente que, apesar de ocupar Calella una posición geográficay climatológica análoga a la del Masnou, su floraes bastante distinta contando un número de espe-cies superior al de esta última localidad. En la florade Calella hay catalogadas unas 700 especies delas que restando las cultivadas quedan todavíamás de 600; en la presente flora se cuentan una490. Otra particularidad hay digna de considera-ción y es que en Calella faltan plantas muy abun-dantes en la comarca de Teyá y Masnou.» (BARRE-RA, 1884). Destaquen com a plantes significativesPistacia lenticus, Lycium europaeum, Vitex agnus-castus i Punica granatum, que es fan als margesno molt lluny del mar. Remarca que no troba caporquídia en tota l’àrea d’estudi. El seu treball mos-tra un notable avenç respecte d’altres catàlegs, jaque de cada planta, n’indica l’hàbitat i els llocs ones troba. Només com a mostra n’esmentem dosexemples: «Vitex Agnus-castus L. Aloch. Comúnen los setos especialmente los de la parte inferiorde la comarca.» «Myrtus communis L. Murtra. Enel barranco de la Murtrera; rara.»

Joan Cadevall i Diars (Castellgalí 1846 – Terras-sa 1921) és un botànic molt conegut per haverescrit la Flora de Catalunya, en sis volums (CADE-



VALL, 1913-37). La seva tasca principal en relacióamb el Montnegre-Corredor fou recopilar moltesdades anteriors, però també féu les seves explo-racions. Hi ha nombroses referències de plantesdel Montnegre-Corredor en la seva Flora de Cata-lunya, i en les seves publicacions breus. Cadevallpublicà, a més, una flora del Vallès, però hi ha unpredomini de referències al Vallès Occidental queconeixia molt millor (CADEVALL, 1892-1900).

Pius Font i Quer (Lleida 1888 – Barcelona 1964)és un dels botànics més eminents de la ciènciacatalana. Herboritzà en nombrosos indrets del’entorn del Montnegre-Corredor. Se sap que pujàdiverses vegades al Montseny seguint la vall deGualba amb alumnes. Però el més destacat ésque treballà en la realització d’una flora comple-ta de la Selva, per la qual cosa no hi ha cap dubteque resseguí diversos indrets de l’extrem norddel Montnegre. Malauradament no se sap comdeixà aquest projecte, ja que només en va publi-car notes aïllades en diversos articles i no se’nconeix l’original. A l’herbari de l’Institut Botànic deBarcelona hi ha molts plecs seus amb plantes dela Selva.

Miquel Cuní i Martorell (Calella 1827 – Barce-lona 1902) és un dels naturalistes que aportàmés dades botàniques, en especial de Calella iel seu entorn; coneixia molt bé el sector entreCalella i Malgrat. És més conegut com a entomò-leg que com a botànic, fins i tot, va escriure que«A la botánica sólo me he dedicado por la rela-ción y hermandad que tienen las plantas con losinsectos». De fet a Calella era conegut com «elsenyor de les papallones». Féu un interessantestudi botànic sobre Calella amb unes 800 plan-tes, que ha estat un treball de referència (CUNÍ,1882). Té altres treballs en relació amb la botà-nica, com un text molt curiós sobre les cireresd’arboç (CUNÍ, 1894).

Frère Sennen (Copiac 1861 – Marsella 1937)fou un explorador incansable que mentre va tenirtemps recorregué tots els racons que va poder.Tenia tendència a trobar variacions botàniquesestablint tàxons nous, molts dels quals finalmenthan estat simples formes o varietats sense gaireinterès taxonòmic. Féu nombroses exploracions,en especial en l’entorn de Barcelona. Feu diversesherboritzacions al Montnegre i el Corredor i hi hadiverses anotacions referides a aquests massissosen les seves publicacions.

Santiago Llensa de Gelcen (Hostalric 1911 –Barcelona 1974) pot considerar-se com l’estudiósque més ha aprofundit en la botànica del sector,

abans de Pere Montserrat. Estudià sobretot l’àreade la Selva, sobretot els entorns d’Hostalric, d’onpublicà una monografia (LLENSA, 1941 i 1945). Lesseves aportacions són de gran importància, tantperquè es tracta d’una flora completa, com perquèés un indret fins aleshores poc estudiat. Cal tenirpresent que la majoria dels exploradors botànicshavien recorregut les planes litorals i la desembo-cadura de la Tordera. Només Vayreda i sobretotFont Quer havien explorat amb una certa intensi-tat la Selva, però molt probablement havien estatpels entorns de Sils, i no gaire pel terme d’Hostalric.Aquesta flora pot considerar-se com una de les pri-meres flores locals completes de Catalunya.

Conclusions

És interessant i útil en el moment present conèi-xer el que van fer i publicar sobre botànica elsnaturalistes d’abans dels grans canvis socioeco-nòmics de les dècades de 1950-60, és a dir, abansde l’obra de Pere Montserrat. Però per a unacorrecta interpretació dels fets i de les publicacionscal tenir present que aquests estudiosos van viurei observar un territori diferent i amb altres activitats,que ara ja no existeix i nosaltres no l’hem conegut,o tan sols és residual. Però sí que el paisatge queveieren aleshores ha deixat marca, com ara feixesabandonades, restes de places carboneres i pine-des i suredes que ocupen més superfície de la queseria de manera natural.

Pere Montserrat va consultar totes aquestesobres i les referencia en el seu treball. Però cal relle-gir aquestes obres antigues i fer-ne una nova lec-tura, per tal de descobrir-hi aspectes que ara inte-ressen, com són dades en relació amb el paisatge,els usos i costums de les persones, els aprofita-ments forestals i remeiers, i les relacions amb lafauna. Aquestes dades sobre l’existència i abun-dància de plantes, sovint diferents de les actuals,són una informació útil ara que es parla tant de bio-diversitat i del canvi climàtic.

Bibliografia

BARRERA ARENAS, J. (1884): Catálogo de la fló-rula de Teyá y Masnou. Barcelona: Publicacionesde Crónica Científica. 31 pàgines. 2a edició (1926),Barcelonesa de Artes Gràficas.

BOLÒS VAYREDA, A. (1953): «Ramon Masferrer»,dins Ausa, núm. 1; p.158-164. Vic.



BOLÒS VAYREDA, A. (1959): «Nuevos datos parala historia de la familia Salvador», dins Real Acade-mia de Farmacia. Discursos de recepción, núm. 3;p. 5-50. Barcelona.

CADEVALL DIARS, J. (1892-1900): «Flora delVallès», dins Mem. Real Acad. Cienc. Barcelona,núm. 2; p. 1-131.

CADEVALL DIARS, J. (1913-1937): Flora de Cata-lunya. Enumeració y descripció de les plantes vas-culars espontànies de l’antic Principat fins avuyconegudes y de les més importants que s’hi cul-tiven. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 6 vol.:I: 432 pàgines, II: 470 pàgines, III: 522 pàgines,IV: 481 pàgines, V: 454 pàgines, VI: 411 pàgines.

CAMARASA, J. M. (1989): Botànica i botànicsdels Països Catalans. Barcelona: EnciclopèdiaCatalana. 279 pàgines.

CORBERA, J. (ed.) (2007): Atzavara, núm. 15.Mataró.

COSTA CUIXART, A. C. (1864): Introducción a laFlo ra de Cataluña y Catálogo razonado de lasplantas en esta región. Barcelona: Imprenta Bar-celonesa. 343 pàgines. Hi ha una segona edició(1877), que conté un Suplemento de 96 pàgines.

CUNÍ MARTORELL, M. (1882): «Flora de Calella»,dins Anuari de la Associació d’Excursions Catala-na, núm. 2; p. 557-566.

CUNÍ MARTORELL, M. (1894): Aném á buscarcireras d’arbós. Barcelona: Imprenta Barcelonesa.15 pàgines.

FONT QUER, P. (1916): «Sobre la flora de la Selva»,dins Butlletí Institució Catalana d’Història Natural,núm.16; p. 47-49.

INSTITUCIÓ ALT-EMPORDANESA PER A LA DEFENSA I

L’ESTUDI DE LA NATURA (1981): La Ciència a la Renai-xença Catalana. Commemoració del vuitanté ani-versari de la mort d’Estanislau Vayreda i Vila. Figue-res: Editora Empordanesa.

LLENSA DE GELCÉN, S. (1941): «Consideracionessobre algunas plantas notables de los alrededoresde Hostalrich», dins Anales de la Escuela de Peri-tos Agrícolas y Superior de Agricultura, núm. 1: p.27-42. Barcelona.

LLENSA DE GELCÉN, S. (1945): «Inventario ra -zonado de la flora de Hostalrich y su comarca»,dins Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas ySuperior de Agricultura, núm. 5; p. 121-290.Barcelona.

MASFERRER, R. (1894): «Plantas espontáneas enlos alrededores de Caldetas», dins Crònica cientí-fica, núm. 146; p. 1-2; i núm. 147; p. 17-19.


VILLAR, L. (ed.) (1988): Homenaje a Pedro Mont-serrat. Jaca: Instituto Pirenaico de Ecología.

YLLA-CATALÀ GENÍS, M. S. (1984): «Joaquim Sa -larich i Verdaguer. Erudit metge, bon patrici, cronis-ta de la ciutat», dins Ausa, vol. 11; p. 271-288. Vic.

YLLA-CATALÀ GENÍS, M. S. (1984): «JoaquimSalarich i Verdaguer (1816-1884)», dins Ausa, vol.11: p. 289-313. Vic.




Resum

La vall de Reixac és una petita conca situada almarge esquerre del riu Besòs, al peu de l’església deSant Pere de Reixac, a l’extrem NE del terme deMontcada i Reixac. És una vall allargassada de SE aNW, de 2,5 quilòmetres de llargada per 1–0,5 quilò-metres d’amplada, amb una superfície total d’1,5quilòmetres quadrats i un desnivell de 430 metres,entre els 464 i 34 metres d’altitud. El substrat ésconstituït per materials intrusius de caràcter silici.

Es presenta una primera visió global de la flora ivegetació actual amb els factors que les han condi-cionat. Hi domina un paisatge de màquia derivatd’antics aprofitaments agrícoles, pastorals i fores-tals, i dels diversos incendis de les darreres dècades.La vegetació potencial seria un bosc dominat per alzi-nes i roures. A la ribera del torrent de Reixac hi ha ver-nedes, avellanoses, gatelledes i omedes.

Paraules clauPaisatge vegetal, vegetació mediterrània, Reixac

Summary

Geobotanical vision of the Reixac valley(Montcada, Catalan Serralada Litoral)The Reixac valley is a small basin situated on the leftbank of the Besòs river at the foot of the Sant Perede Reixac church, to the extreme NE of the munici-pality of Montcada i Reixac. It is a valley stretchingfrom SE to NW, 2.5 kilometres long by 0.5-1 kilome-tres wide, with a total surface area of 1.5 square kilo-metres and a difference in height of 430 metres,going from 464 to 34 metres above sea level. Thesubstrate is made up of intrusive materials of a sili-con nature.

A preliminary global vision of the current flora andvegetation is presented, together with the factorsthat have shaped them. A landscape characterisedby maquis shrubland dominates resulting from formeragricultural, pastoral and forest use and various firesin recent decades. The potential vegetation is a for-est dominated by holm oak and oak. Alder groves,hazel woods, willow plantations and elm groves growon the bank of the Reixac stream.

KeywordsPlant landscape, Mediterranean vegetation, Reixac

Resumen

Visión geobotánica del valle de Reixac(Montcada, cordillera litoral catalana)El valle de Reixac es una pequeña cuenca situada enel margen izquierdo del río Besòs, al pie de la iglesiade Sant Pere de Reixac, en el extremo NE del térmi-no de Montcada i Reixac. Es un valle alargado de SEa NW, de 2,5 kilómetros de longitud por 1–0,5 kiló-metros de anchura, con una superficie total de 1,5kilómetros cuadrados y un desnivel de 430 metros,entre 464 y 34 metros de altitud. El substrato estáconstituido por materiales intrusivos de carácter silí-ceo.

Se presenta una primera visión global de la floray vegetación actual con los factores que las han con-dicionado. Domina un paisaje de maquia derivado deantiguos aprovechamientos agrícolas, pastorales yforestales, y de incendios ocurridos durante las últi-mas décadas. La vegetación potencial sería un bos-que dominado por encinas y robles. En la ribera deltorrente de Reixac hay alisedas, avellanares, sauce-das y olmedas.

Palabras clavePaisaje vegetal, vegetación mediterránea, Reixac

Visió geobotànica de la vall de Reixac(Montcada, serraladalitoral catalana)



Introducció

La vall de Reixac és una petita vall de la serrala-da litoral catalana situada al marge esquerre delBesòs dins el municipi de Montcada i Reixac i éspart del Parc de la Serralada de Marina. És unavall allargassada de SE a NW, de 2,5 quilòmetresde llargada per 1–0,5 quilòmetres d’amplada,amb una superfície total aproximada d’1,5 quilò-metres quadrats i un desnivell de 430 metres,entre els 464 i 34 metres d’altitud.

Malgrat la seva reduïda extensió la vall de Rei-xac té un especial interès paisatgístic i botànic perla seva riquesa vegetal i per les comunitats queconfiguren, en especial perquè es troba dins unterritori amb un alt nivell d’urbanització. Exceptealguns racons de la part baixa on encara hi hauna petita superfície de conreus i unes construc-cions amb residència temporal, la resta de la vallno té actualment cap ús o aprofitament, forad’uns pocs ruscos d’abelles i perquè és lloc depas d’excur sions i caminades. Hi ha empremtesd’antics conreus i d’extraccions en pedreres; engeneral, és perceptible una estructura en la vege-tació que evidencia els efectes d’incendis fores-tals que fa pocs anys afectaren gairebé la totali-tat de la vall.

Aquest darrer fenomen explica la relativahomogeneïtat en el paisatge amb un predominide formacions arbustives denses, d’entre lesquals destaquen alguns roures, alzines i pins queno han estat totalment calcinats pel foc, o quehan tingut un creixement més gran els darrersanys.

El substrat és constituït per materials intru-sius de caràcter silici, dominants en el conjunt dela meitat nord de la serralada litoral catalana.Aquests materials han condicionat la formaciód’una potent capa de granit desfet, o sauló, quealhora ha fet possible el desenvolupament d’unavegetació esponerosa, malgrat els usos agríco-les, pastorals i forestals seculars i els incendisperiòdics.

El clima és mediterrani subhumit amb precipi-tacions mitjanes anuals entorn els 700 mm, ambun màxim a la tardor i un mínim a l’estiu. Les tem-peratures mitjanes anuals són entre 14o–15oC,amb mitjanes mensuals de gener entre 7o–8oC ide juliol entre 23o–24oC. Aquests valors ofereixenuna referència excessivament general, ja que lesprecipitacions són molt irregulars al llarg de l’anyi entre un any i un altre; semblantment, les tem-peratures varien força d’un any a l’altre.

L’objectiu d’aquesta comunicació és presentaruna primera visió global del paisatge vegetal de lavall de Reixac, detectar-ne els aspectes geobotà-nics més singulars, determinar-ne les variacionsespacials, establir un esquema de la vegetaciópotencial i entendre els trets més significatius dela dinàmica vegetal en l’actualitat.

Metodologia

La metodologia del treball ha estat exposada entreballs anteriors, als quals ens remetem per aexplicacions més detallades, en especial la sínte-si exposada a BOLÒS et al. (1994).

De manera resumida es concreta en lessegüents fases de treball:• Consulta de treballs previs en la temàtica gene-ral i local. En aquest treball la consulta ha estatreduïda a tres llibres sobre flora i vegetació (BOLÒS,1962; BOLÒS et al. 1950; MONTSERRAT, 1955-1964).Obres anteriors que aporten dades florístiques noes referencien perquè totes les dades són inclo-ses en les obres citades anteriorment.• Treball de camp, amb recorreguts al llarg de lavall amb recollida de dades diverses. De momenthem fet sis jornades senceres de treball de camprecorrent els diferents indrets i recollint dades flo-rístiques i fitosociològiques. Les primeres han estataplegades en llistats per quadrats d’1x1 quilòme-tre de la retícula utm. Les segones han estat pre-ses seguint el mètode de l’escola sigmatista deBraun-Blanquet mitjançant inventaris en comuni-tats que s’han considerat més significatives. Amés, s’han pres dades cartogràfiques amb elsuport del mapa topogràfic i ortofotografia 1:5.000de l’ICC, i s’han elaborat diferents perfils, delsquals es presenten dues mostres sintètiques enaquesta comunicació (fig. 3 i 4).• Entrada de les dades obtingudes en diversesbases de dades. En una primera fase han estatentrades les dades corològiques dels tàxons loca-litzats.• Anàlisi, tractament i interpretació de les dadesamb l’elaboració i obtenció de mapes i diagra-mes. S’han dut a terme diferents tractamentsper tal d’obtenir gràfics que facilitessin la detec-ció de les característiques geobotàniques de lavall. En aquesta comunicació es presenten dosdiagrames circulars per mostrar la distribucióper tipus biològics (fig. 1) i les característiquesbiogeogràfiques dels tàxons localitzats a la vall(fig. 2).



• Redacció dels textos amb els resultats i les con-clusions, que parcialment formen part d’aquestescrit.• Discussió i redacció de criteris i pautes de ges-tió territorial, que breument són inclosos en aquesttext.

Resultats

Les plantes de la vall de Reixac

En el moment present encara no és possibleoferir una xifra precisa dels tàxons de plantesvasculars presents a la vall de Reixac, ja ques’és conscient que encara manquen més pros-peccions, que seran completades al llarg de2008, per poder-ne disposar d’un catàleg com-plet. Malgrat tot, es considera que ja es disposad’una mostra prou representativa, i que permetpoder oferir uns primers resultats significatius,que es resumeixen en els dos gràfics adjunts(fig. 1 i 2).

El treball de MONTSERRAT (1955-64) reporta pocmés d’un centenar de tàxons amb la indicacióespecífica de Reixac, tot incloent-hi les referènciespublicades anteriorment per BOLÒS et al. (1950),en els quals les cites encara són més nombroses.En molts casos tant un autor com els altres solenindicar simplement el topònim de la vall, sense capaltre comentari. Cal suposar que aquests autorsobservaren més plantes de les que citen, ja quemolts casos indiquen simplement que són més omenys abundants a tot el territori estudiat, i nomésescriuen el topònim Reixac quan creuen que laseva presència és notable, almenys a escala local.Per les cites i els comentaris d’aquests autors ésevident que la vall de Reixac fou visitada en diver-ses ocasions i que els cridà l’atenció la seva rique-sa florística. Sembla que els Bolòs foren qui mésvegades entraren a la vall i l’estudiaren més pro-fundament.

Quan es tracta d’una presència remarcableaquests autors solen fer comentaris més amplis,i sovint concreten més la localització. Un delsindrets més citats és la Font dels Caçadors, d’onMONTSERRAT (1955-64) n’indica, per exemple, Myo-sotis arvensis, Acer campestre, Populus tremula,Alnus glutinosa, Ranunculus parviflorus, Odontitesserotina, Geranium sanguineum, Melissa officina-lis i Bupleurum junceum. Precisament algunesd’aquestes plantes són de les més significatives deReixac. Fins i tot alguna vegada cita Reixac mal-grat alguns dubtes, com en el cas d’Hypericum hir-sutum, d’on escriu que creu haver-la vist en elsbarrancs de Reixac.

Un dels tàxons més significatius de la vall i demés importància biogeogràfica i paisatgística ésAlnus glutinosa. BOLÒS et al. (1950) la considerenmolt rellevant, fins i al punt que hi inclouen unmapa de la seva distribució del territori per ells


Figura 1. Distribució dels tipus biològics a la vall deReixac. P: faneròfits, Ch: camèfits, H: hemicriptòfits,G: geòfits, Th: teròfits i Hydr: hidròfits.

30%

5%

33%

1%

21%

10%

P

Ch

H

G

Th

Hydr

Figura 2. Característiques biogeogràfiques de lesplantes de la vall de Reixac. Med: tàxons mediterra-nis, eur: tàxons eurosiberians, plurireg: tàxons pluri-regionals, introd: tàxons introduïts.

8%

39%

35%

18%

introd

med

eur

plurireg


estudiat, i fan notar en l’escrit que entre les treslocalitats de Collserola on l’han trobat i la Fontdels Caçadors de Reixac no han observat el vernen cap torrent. Si tenim en compte que molt pro-bablement hi va haver verns a les ribes del Besòsi a la seva plana litoral en temps més reculats, lespoblacions de Reixac tenen una importància bio-geogràfica notable, com ara un refugi o una àrearelicta d’una més gran anterior; els topònims de laVerneda i de Sant Just Desvern en poden indicaruna presència destacada en aquests territoris, onara són totalment absents, com també ho eren entemps de les prospeccions dels autors citats.

Una de les plantes més emblemàtiques per labellesa de les flors és Lavatera olbia, que BOLÒS

et al. (1950) diuen que l’han vist al torrent del’Obaga de Vallensana, abundant, 200 metres, i alfondal del barranc més amunt de la Font delsCaçadors de Reixac, abundant entre 200 i 300metres. MONTSERRAT (1955-1964) només fa refe-rència a les cites dels Bolòs.

Altres plantes que podrien semblar prou sig -nificatives no són indicades a Reixac, la qualcosa no vol dir que no les haguessin vist. Aquestés el cas d’Adiantum capillus-veneris a la matei-xa Font dels Caçadors i de Digitalis lutea en unfondal de la capçalera de la vall, només per posaruns exemples.

En la figura 1 es mostra la distribució dels tipusbiològics del conjunt de les plantes que s’hanidentificat fins al moment present. Les diferènciesrespecte a l’espectre obtingut pel conjunt delMontnegre-Corredor són poc significatives, ja queel tret més destacat és un percentatge més grande faneròfits a Reixac. Això pot ser degut al fet quebona part d’aquests ja han estat identificats; calsuposar que els tàxons que encara no han estatidentificats són teròfits, geòfits i hemicriptòfits. Lesdades d’aquests percentatges són les següents:

Montnegre-Corredor Reixac

Faneròfits 14% 21%

Camèfits 9% 10%

Hemicriptòfits 32% 30%

Geòfits 8% 5%

Teròfits 35% 33%

Hidròfits 2% 1%

La figura 2 expressa la distribució dels tàxonsen relació amb les seves afinitats biogeogràfi-ques. Malgrat que el catàleg de Reixac no és

encara del tot complet, sembla que els resultatshan de seguir la mateixa tendència. El que calveure és si les diferències variaran. De moment el39% dels tàxons identificats a Reixac són medi-terranis, mentre que al Montnegre-Corredor hosón només el 31%. En canvi, les plantes eurosi-berianes representen el 18% de Reixac i el 26%del Montnegre-Corredor. Poc significativa és ladiferència entre les pluriregionals, 35 i 32% res-pectivament. Més notable és en el grup de lesintroduïdes, amb un 8 i 11% respectivament; elpercentatge a Reixac pot augmentar quan escompleti la prospecció a la franja del Besòs, onprobablement s’identificaran diverses plantesal·lòctones.

Les comunitats vegetals de la vall de Reixac

Malgrat que es disposa ja de nombrosos inventa-ris fitosociològics de Reixac, no s’inclouen enaquesta comunicació per les limitacions d’espai.S’oferiran en futures publicacions. Però sí que espot presentar un resum dels trets més significatiusde les comunitats vegetals.

A grans trets es pot afirmar que la vegetaciópotencial de la vall seria un bosc dominat per rou-res i alzines. A nivell de formació molt probable-ment dominarien les rouredes marcescents, peròno és tan clar si fitosociològicament aquestes forenles comunitats més esteses. És possible que alsfondals i vessants inferiors i pocs inclinats, en es -pecial els situats en indrets obacs, s’hi establirienrouredes, però als vessants més inclinats, damuntde sòls menys desenvolupats i sobretot orientatscap al sud, molt probablement es constituirienalzinars amb roures, malgrat el domini d’aquestsen l’estat arbori, ja que la resta de les plantes pre-sents tindrien un caràcter més aviat mediterrani. Elque sí és clar és que s’establiria un mosaic ambboscos amb un percentatge més alt de planteseurosiberianes cap als fondals i obacs i de plan-tes mediterrànies cap a les carenes, vessants mésinclinats i solells.

Als fondals, sobretot a partir de la Font delsCaçadors, serien presents diversos arbres de ribe-ra, com el vern i el gatell, amb una presència des-tacada de l’avellaner i l’om, aquest darrer molt afec-tat actualment per la grafiosi. La presència del vern,tal com s’ha indicat, és molt significativa, ja queaquest arbre és molt exigent en humitat edàfica;necessita aigua corrent o nivell freàtic molt alt.



El paisatge actual és constituït essencialmentper una màquia, amb un predomini d’arbustos alts,com l’arboç, el bruc, el llentiscle, els aladerns,l’argelaga negra i el marfull. També hi abunden elsmatolls més baixos propis de les brolles, com elcap d’ase, la gatosa i les estepes. En general, hiha força peus de roure i alzina, i localment aquestsarbres són abundants i fins i tot dominants, mal-grat que sovint assoleixen alçàries discretes acausa dels incendis. Si els propers anys no s’hiregistra cap incendi, la massa vegetal del Reixactindrà més alçària i es constituiran boscos ambpredomini d’alzines o roures.

Als fondals més obacs dominen les avellanosesi arreu on no hi ha bosc, les bardisses. Malgrat l’altvalor biogeogràfic són escassos els peus de vern,per la qual cosa difícilment pot parlar-se actual-ment de verneda en el sentit més estricte. Mésaviat cal dir que es tracta d’una vegetació de fon-dalada on hi ha verns i altres arbres caducifoliscom el gatell, també escàs, el trèmol i l’auró blanc;els dos darrers són també molt localitzats. La pre-sència de Carex pendula i Equisetum telmateiatambé té una certa importància biogeogràfica,però són escassos els exemplars d’aquestesespècies, les quals poden desaparèixer de la vallsi la bardissa o el bosc ocupen tots els fondals; n’hiha un grup ben significatiu en una clariana prop dela Font dels Avellaners. Altres plantes higròfilespresents poden tenir el mateix destí.

En general, la permanència de diversos tàxonscom també de les comunitats que constitueixenés complexa, atès que es tracta de plantes heliò-files, que han entrat o subsistien gràcies a les cla-rianes produïdes per les activitats humanes. Si lavegetació es va tancant, els espais potencialsd’aquestes plantes es reduirà. Ja s’ha comentatrespecte a les herbes d’ambients humits, peròsucceeix el mateix amb plantes menys exigents enhumitat, pròpies de pradells secs i rocams. El casmés significatiu és el de la Lavatera olbia, que a lavall de Reixac n’hi ha una població molt limitada,que ocupa clarianes de la part central de la vall.Bona part d’aquesta població es localitza ran oben a prop de la pista, en la pedrera gran i en algu-nes clarianes dels fondals. En general, les comu-nitats de teròfits són les que més aviat veuranreduïda la seva extensió i distribució.

A la part baixa de la vall, on encara hi ha con-reus o han estat abandonats fa ben poc, hi hadiverses comunitats herbàcies, en relació amb eltipus de conreu o dels anys que fa que ha estatabandonat. Els vessants més propers contenen un

mosaic de comunitats, des de fragments d’alzinari pinedes fins a brolles i pradells.

Finalment, a la plana del Besòs hi ha comuni-tats ben diferents, tant per la humitat edàfica nor-malment elevada, com per la influència de les acti-vitats humanes i la presència de ramats que handonat lloc a sòls més o menys rics en compostosnitrogenats; hi ha alguns arbres caducifolis, comel gatell o l’om. Hi dominen comunitats herbàciesde caràcter ruderal i nitròfil i comunitats higròfilesen relació amb la humitat edàfica. Ran del cursd’aigua s’ha establert un conjunt de comunitatshigròfiles on abunden plantes al·lòctones.

El paisatge vegetal de la vall de Reixac

Com a mostra significativa del paisatge vegetal dela vall de Reixac, es presenten dos perfils de vege-tació, l’un longitudinal i l’altre transversal.

La figura 3 representa les grans unitats de pai-satge vegetal actual des del cim de la carena mésalta fins al fons de la vall del Besòs. La part baixaha estat molt transformada i no hi ha bosc de ribe-ra, només alguns peus aïllats d’om, freixe i gatell,i alguns fragments de bardissa. L’altra banda delriu és totalment espai construït. Per la banda deReixac domina un herbei de característiques méshigròfiles com més a prop som del curs del riu, onrarament resta sec durant l’estiu a causa del’aigua procedent de les depuradores. De fetaquests herbassars higròfils tenen el seu màximdesenvolupament vegetatiu a l’estiu.

El paisatge de la part baixa de la vall és cons-tituït per un mosaic de pradells, brolles, màquiesi boscos, a més d’algun conreu i habitatge ambla seva vegetació associada. A mesura que esguanya altitud la vegetació és cada vegada mésdensa i hi abunden més els arbustos alts de lamàquia; també es fan més freqüents els peusd’alzina i de roure. A mig vessant ja abunden elsarbres enmig d’una màquia densa. Als vessantssuperiors la densitat de la màquia és molt eleva-da, com també les masses d’arbres; als sectorsmés deprimits i més obacs es desenvolupa unabardissa, que evoluciona clarament cap a una for-mació de roures.

Passada la carena, ja fora de la vall de Reixac,de cara a mar i en vessants assolellats, hi ha unmosaic de màquies, brolles i pradells, com el pra-dell d’albellatge, cosa que evidencia el caràctermés termòfil d’aquesta vegetació.



La figura 4 mostra transversalment la distribu-ció espacial de la vegetació a nivell de l’església deSant Pere de Reixac. L’orientació NS permet queels contrastos siguin ben perceptibles. En l’obacdel turó de Reixac dominen els roures, ambexemplars alts a la part baixa i de menor talla ala part superior. Els efectes dels incendis sónmolt evidents en els exemplars més grossos i esveuen troncs aïllats que testimonien l’existènciaanterior d’arbres grossos que sucumbiren al foc.El sotabosc és dens amb sectors de bardissa, so -bretot cap a la part inferior del vessant i sectorsde màquia.

El fondal correspon a l’indret amb més riquesai varietat vegetal, amb avellanoses i omedes, quecontenen peus aïllats de vern. Les clarianes sónocupades per denses bardisses, que els darrersanys han tingut una fase expansiva a causa dels

incendis i de la grafiosi de l’om que ha ocasionatla mort d’aquests arbres, malgrat que algunsrebroten posteriorment.

El vessant solell contrasta amb l’obac. En elsolell domina una vegetació densa, però més baixai amb un predomini de plantes de la brolla. Pro-gressivament aquesta brolla evoluciona cap a unamàquia amb peus d’alzina i alguns de roure, la qualcosa indica que almenys en una primera faseforestal s’hi instal·larà un alzinar amb roures.

Conclusions

La vall de Reixac es presenta actualment com unillot enmig d’espai construït i dues grans pedreres.Malgrat aquesta circumstància el paisatge de Rei-xac té actualment un gran valor, tant pel conjunt,

Figura 3. Perfil esquemàtic de vegetació de la vall de Reixac, entre els cims més alts prop del coll de Lliçà i elBesòs.1. Zona industrial, a l’altra riba del Besòs.2. El Besòs, amb herbeis humits densos.3. Fragments de la vegetació de ribera: salzedes, omedes i bardisses.4. Carretera.5. Màquia d’arboç i argelaga.6. Feixes de conreu abandonat.7. Màquia d’arboç i argelaga amb taques de brolla.8. Màquia densa d’arboç, argelaga i alzina; hi ha sectors amb boscos ben desenvolupats de roures i alzines.9. Pradell d’albellatge, sovint amb pineda de pi pinyer.



com pels elements florístics que conté. Per aques-ta i altres raons és un espai que mereix una aten-ció especial per tal de preservar aquests valors i unagestió que asseguri la seva per manència, dins dela dinàmica natural que li cor respon.

La subsistència dels verns i d’altres plantespròpies dels boscos de ribera és en relació direc-ta amb la disponibilitat d’aigua, que en el momentactual es troba en el seu límit. Cal evitar qualsevolaprofitament de l’aigua de les fonts i de la que cir-cula pels fondals.

La tendència actual és que les màquies actuals,que constitueixen la vegetació dominant a la vall,evolucionin cap a boscos d’alzines i roures. A lesparts més obagues i damunt sòls més profundss’establiran rouredes marcescents. A la resta ini-cialment hi haurà un alzinar, majoritàriament ambroures.

És difícil establir amb precisió quina és la ve -getació potencial de la vall, tot i que sembla quehi hauria una distribució espacial complexa i dinà-micament variable entre els alzinars amb rouresi les rouredes marcescents. És difícil copsar la di -nàmica de l’aigua i la seva disponibilitat en unasituació de massa forestal densa i alta dominanta la vall.

Les condicions per a moltes plantes anirancanviant si segueix la tendència actual, de mane-ra que plantes significatives de la vall poden veuredificultada la seva permanència per manca d’am -bient adequat. Cal, doncs, plantejar-se els objec-tius de conservació del parc des d’aquesta pers-pectiva, i dur una gestió d’acord amb els objectiusestablerts.

En cas d’incendi i independentment de ladimensió que prenguin i de la superfície cre -

Figura 4. Perfil de vegetació a l’obaga del turó de Reixac.1. Cim del turó amb l’església de Sant Pere de Reixac.2. Màquia densa d’arboç i alzina amb peus de roure.3. Màquia densa d’arboç i alzina amb peus alts de roure; hi ha bosquets amb domini de roures.4. Boscos i bosquines al fondal del torrent de Reixac amb vernedes, omedes i avellanoses; a les clarianes hiha bardisses denses.5. Màquia densa d’arboç i argelaga negra amb peus d’alzina.



mada, caldria no dur a terme cap intervenció derecuperació, ja que la regeneració natural seriaràpida.

Bibliografia

BOLÒS, A. DE, BOLÒS, O. DE (1950): Vegeta-ción de las Comarcas Barcelonesas. Barcelona:Instituto Español de Estudios Mediterráneos. 579pàgines.

BOLÒS, O. de (1962): El paisaje vegetal barce-lonés. Barcelona: Universidad de Barcelona, Facul-

tad de Filosofía y Letras. 192 pàgines + 89 taules+ mapa 1:100.000.

BOLÒS, O. DE, NUET, J. i PANAREDA, J. M. (1994):L’estudi de la vegetació de Catalunya, passat, pre-sent i futur. Barcelona: Editorial Montblanc-Martín.141 pàgines.





Resum

La vegetació potencial al llarg de tota la Torderaestaria constituïda per vernedes com a comunitatdominant i més característica. També s’establiriensalzedes, sargars, gatelledes i freixenedes, a més dediverses comunitats herbàcies. El paisatge vegetalactual de la Tordera resta lluny del potencial, malgratque en alguns indrets dominin formacions arbòriesdenses amb aparença d’un paisatge ben natural.S’ha seleccionat aquest indret, de poc més de dosquilòmetres, com a exemple de com és i funciona elpaisatge de ribera de la Tordera. És un paisatge ambmolta història, marginal en l’actualitat, i asfixiat dinsd’un espai urbanitzat. S’analitza la vegetació d’aquestindret i s’indica criteris per a la seva gestió.

Paraules clauPaisatge vegetal, vegetació de ribera, dinàmica de lavegetació, Tordera

Summary

The plant landscape of the Tordera river between the Vallgorguina and Pertegàs streamsThe potential vegetation over the course of theTordera river comprises alder groves as the dominantand most characteristic community. Willow, rose-mary willow and ash groves and willow plantations inaddition to various herbaceous communities alsoconstitute part of the potential vegetation. The cur-rent plant landscape of the Tordera remains far fromreaching its potential, although dense tree forma-tions dominate in some spots, resembling a very nat-ural landscape. This area spanning just over two kilo-metres was chosen as an example of the appearanceand workings of the Tordera riverbank landscape. Itis a landscape with a longstanding history, currentlyperipheral and suffocated within an heavily devel-oped space. The vegetation of this spot is analysedand guidelines for its management are outlined.

KeywordsPlant landscape, riverbank vegetation, plant dynam-ics, Tordera

Resumen

El paisaje vegetal del río Tordera entre las rieras de Vallgorguina y del PertegàsLa vegetación potencial a lo largo del río Torderaestaría constituida por alisedas como comunidaddominante y más característica. También se estable-cerían saucedas, fresnedas y varias comunidadesherbáceas. El paisaje vegetal actual del río Tordera esmuy diferente al potencial, a pesar de que en algu-nos lugares dominen formaciones arbóreas densasque ofrecen una apariencia de paisaje natural. Estesector, de algo más de dos kilómetros, es una mues-tra del funcionamiento del paisaje de ribera del ríoTordera. Es un paisaje con larga historia, marginal enla actualidad, y asfixiado dentro de un espacio urba-nizado. Se analiza la vegetación y se indican los cri-terios para su gestión.

Palabras clavePaisaje vegetal, vegetación de ribera, dinámica de lavegetación, Tordera

El paisatge vegetal de la Tordera entre lesrieres de Vallgorguina i del Pertegàs



Introducció

Els rius han estat tradicionalment uns espais moltaprofitats i els seus paisatges són en relació tantamb les condicions naturals, com amb les activi-tats humanes i els aprofitaments al llarg del temps.A partir d’aquesta constatació i des d’una pers-pectiva global històrica i geogràfica fa temps queestem estudiant l’evolució i l’estat actual del pai-satge de ribera de diversos rius mediterranis, enespecial la Tordera, el Besòs, el Llobregat i el Foix(CASULLERAS et al., 2006 i 2006; PANAREDA, 2007;PANAREDA et al. 1996, 2001, 2002, 2005; ROMO etal. 2005). En aquest escrit es presenta l’evoluciódel paisatge vegetal d’una franja d’especial inte-rès de la Tordera, entre els aiguabarreigs amb lariera de Vallgorguina i de la riera de Pertegàs, ranmateix del massís del Montnegre. Es tracta delsector de la Tordera que toca la població de SantCeloni, per la qual cosa l’estat actual del seu pai-satge i les actuacions que cal fer-hi afecta demanera directa aquest poble.

La Tordera és un riu mediterrani mitjà que neixal Montseny i vessa les seves aigües al mar entreBlanes i Malgrat. Té un règim típicament mediter -rani totalment dependent de les precipitacions.Com que aquestes són irregulars, el seu règimtambé ho és, amb un mínim molt marcat a l’estiu.Recorre terres històricament força poblades, laqual cosa ha fet que les necessitats d’aigua haginestat sempre notables. L’escassetat i la irregulari-tat dels cabals d’aigua han fet que els habitants delseu entorn se les hagin enginyat de moltes mane-res per poder satisfer les seves necessitats hídri-ques: rescloses per embassar i enlairar l’aigua, ca -nals per derivar-la cap a basses, conreus i cases,pous, mines, sínies, etc.

Els diversos usos del sòl de l’entorn de la Tor-dera i els aprofitaments de l’aigua han fet que elseu paisatge hagi anat canviant en relació amb lesdiferents estratègies emprades pels seus habi-tants en funció de les necessitats i dels enginysdisponibles en cada moment històric.

L’objectiu de la comunicació és presentar unsprimers resultats molt abreujats per l’espai dispo-nible dels estudis realitzats entorn a l’evolució delpaisatge vegetal per tal de poder explicar el pai-satge que ara hi ha i com cal intervenir-hi per tald’assolir els objectius establerts en el planejamentterritorial i d’acord amb els interessos i les neces-sitats de la població.

Per tal d’assolir aquests objectius de recer cas’ha dut a terme un treball sobre els elements

naturals i històrics d’aquest paisatge fluvial, is’han estudiat els processos que hi ha hagut i hitenen lloc.

Com que creiem que una recerca dels paisat-ges fluvials de la Tordera només té sentit si elsresultats i els models obtinguts es posen al serveide la cultura, del coneixement i de la gestió terri-torial, l’objectiu final és posar els resultats obtingutsen coneixement de qui calgui. Aquesta comunica-ció, malgrat la seva brevetat, és una acció ques’inclou dins aquests objectius, com ho han estataltres publicacions i conferències, i ho seran escritsmés complets en un futur proper.

En resum, els objectius finals del conjunt del tre-ball són: analitzar els factors naturals que condi-cionen la formació, la dinàmica i l’evolució del pai-satge vegetal de la Tordera, conèixer la influènciadels aprofitaments i de l’ocupació humana, estu-diar els processos actuals que hi intervenen, valo-rar i tipificar el paisatge vegetal actual i establirpautes de gestió.

Metodologia

La metodologia del treball ha estat exposada entreballs anteriors, als quals ens remetem per aexplicacions més detallades (PANAREDA, CASULLE-RAS i ROMO, 2005; PANAREDA, SANS i ROMO, 2005).

De manera resumida es concreta en lessegüents fases de treball:– Consulta de treballs previs en la temàtica gene-

ral i local.– Treball de camp, amb recorregut al llarg del curs

del riu amb recollida de dades diverses.– Consulta en arxius locals, comarcals i nacionals.– Entrada de les dades obtingudes en diverses

bases de dades.– Anàlisi, tractament i interpretació de les dades.– Redacció dels textos amb els resultats i les con-

clusions.– Elaboració i obtenció de mapes, diagrames i

taules.– Discussió i redacció de criteris i pautes de ges-

tió territorial.

Resultats

Els resultats exposats es concreten en els factorsnaturals principals que més han condicionat laformació del paisatge vegetal al tram de la Tor-dera corresponent, i en la influència dels aprofi-



taments i de l’ocupació humana, en especial elsdarrers dos segles.

Els factors naturals

El tram estudiat de la Tordera es troba a l’extremmeridional de la depressió Prelitoral al peu delmassís del Montnegre. Es tracta, doncs, d’un sec-tor on la Tordera ha excavat materials argilosos pocconsolidats, la qual cosa ha fet possible la forma-ció d’un llit fluvial relativament ample, i on els fenò-mens d’erosió dels seus marges són perceptiblesa escala humana. En aquest tram, i en especial enel sector on el riu travessa de ple els materialsargilosos, s’han format espectaculars penyes.Però al sector estudiat els sediments argilosossón poc profunds, de manera que part del seu llites troba damunt mateix dels materials intrusius dela serralada Litoral. El resultat és una morfologiafluvial complexa, però de gran interès paisatgís-tic i que ha condicionat molt els usos i aprofita-ments de l’aigua. La presència d’aquestes roquesmés dures ha facilitat, i a vegades dificultat, el pasde les persones amb l’establiment de passeres iponts, i la construcció de rescloses per a la re -tenció i la derivació de l’aigua per als molins o peral regadiu.

El règim de la Tordera té una forta relació ambles precipitacions, i com que aquestes són irregu-lars, el cabal natural també ho és. Cal insistir enl’adjectiu natural perquè en l’actualitat aquest ésforça modificat, malgrat que no existeix capembassament regulador a la conca. La caracterís-tica més destacada és l’estiatge estiuenc, durantel qual el llit del riu pot ser ben sec durant unsquants mesos; hi ha anys que hi ha corrent super-ficialment, més o menys gran, tot l’any, però end’altres la llera seca dura tres o quatre mesos. Caldir que malgrat l’escolament superficial nul, hi solhaver un freàtic més o menys proper a la superfí-cie durant l’estació seca. Els anys extremadamentsecs, aquest nivell freàtic pot esdevenir molt baix.Aquest període de sequera contrasta amb lesrevingudes i els desbordaments del llit fluvial, queinunda camps i cases.

El clima és mediterrani subhumit, és a dir, ambun període sec i càlid, l’estiu, però en general noextremadament sec, de manera que permetl’establiment d’una vegetació forestal en el conjuntdel territori. Però aquesta estació seca marca dife-rències territorials en relació amb la vegetació, talcom s’exposa a continuació.

La vegetació potencial de l’entorn, és a dir,aquella que s’establiria amb el temps si la socie-tat humana deixés d’intervenir, estaria constituïdaper boscos esclerofil·les d’alzines i sureres i perboscos caducifolis dominats pels roures marces-cents, com el roure martinenc i altres roures resul-tats d’hibridacions entre aquest i el roure de fullagrossa i el roure africà.

La vegetació de ribera és molt destacada al pai-satge mediterrani, de manera que es presentacom un bosc galeria seguint el curs fluvial enmigd’un paisatge vegetal dominat per boscos de fullamés endurida, fosca i permanent o marcescent. Elpaisatge natural de ribera del tram estudiat esta-ria constituït per vernedes als indrets més propersal corrent d’aigua; és un bosc alt que sovint formadues fileres, una a cada riba, enmig de les qualsla llera estaria oberta, sense cobertura arbòria, inetejada durant les revingudes, on de maneraespontània s’establirien mates de salzes arbustius,sobretot la sarga, i per diverses formacions herbà-cies; prop dels gorgs i dels corrents d’aigua tran-quil·la creixerien poblacions denses d’helòfits, comara créixens, bogues i canyissos. Més enllà de lesvernedes i en relació amb la topografia que con-diciona la proximitat del freàtic creixerien el freixede fulla estreta, el salze blanc i el gatell, arbres quesovint es barregen amb el vern; més enllà s’esta -blirien omedes i boscos mixtos amb aquests ialtres caducifolis.

Els factors humans

La influència dels aprofitaments i de l’ocupacióhumana ha estat molt gran, de manera que el pai-satge actual és molt diferent del que seria natural-ment, tal com s’ha exposat en l’apartat anterior.Algunes transformacions costen d’entendre, jaque hom ha vist sempre el paisatge ja modificat.Al sector estudiat és important discriminar adequa-dament allò que deriva de factors naturals, d’allòque al llarg de segles han dut a terme les socie-tats que han viscut a prop i que n’han aprofitat elsrecursos.

El modelat fluvial ha estat força modificat. His-tòricament ho ha estat sobretot per tres aprofita-ments ben diferents: per a l’obtenció de l’aigua perfer moure els molins i regar, per eixamplar el màximpossible la superfície agrícola i per establir ponts ipassos.

Al llarg de la Tordera s’han establert diversosmolins fariners i paperers. Les ribes s’adequaren



per a la instal·lació dels molins, per a la captura del’aigua i per als recs que menaven l’aigua fins alsmolins. En el sector estudiat hi havia un rec prin-cipal, que des de Santa Maria de Palautorderaportava aigua a diferents molins fins passat SantCeloni. El seu recorregut era pel marge esquerrede la Tordera, però en un moment donat, just alsector estudiat, el canal era desviat a l’altra riba,mitjançant una gran resclosa. Com cal suposar,cada revinguda significava la destrucció de la res-closa i calia refer-la de seguida. Alhora hi havia deri-vacions del rec principal per a regar, i d’altres recsmés petits que menaven l’aigua a diferents camps.Foren puntualment notables les modificacions deri-vades per adequar el riu per abeurar i rentar.

Alhora, els camps s’anaren estenent fins almàxim possible, per tal de disposar d’una màxi-ma superfície conreada. Cal tenir present que elsconreus ran de ribera eren els més fèrtils, tant pelsòl, com per la possibilitat de poder-los regar. Mal-grat les inundacions periòdiques que malmetienterres cultivades, aquestes eren refetes com sigui,fins i tot portant terra nova de lluny.

La Tordera portava prou aigua com per dificul-tar el seu pas, i calgué construir ponts, d’algunsdels quals actualment no queda cap rastre, onomés petites restes que testimonien la seva exis-tència llunyana.

Tot plegat ha fet que la topografia de les ribesde la Tordera hagin estat modificades des detemps reculats. Durant el segle XX aquestes modi-ficacions han estat més visibles, sobretot a causade la instal·lació de xavegons i gabions per prote-gir les ribes i talussos de l’acció erosiva de lesavingudes, i especialment de la construcció d’es -pigons amb grans blocs o de parets i murs deciment per a la protecció de conreus i especial-ment fàbriques, cases i infraestructures.

El resultat és l’existència del paisatge vegetalactual, ben diferent del que hi hauria sense lesactuacions humanes. Les planes i muntanyes pro-peres han estat gairebé desforestades en la sevatotalitat. La riba esquerra, on hi ha el nucli de SantCeloni, ha estat transformada en espai agrícola defa molts segles, les situades en cotes inferiorsamb predomini de regadiu; en l’actualitat tot ésespai construït, sobretot per a indústries i serveis.

A la riba dreta hi ha poc espai planer i deseguida s’aixequen els vessants de les muntan-yes del Montnegre; també ha estat terra agríco-la, però en aquest cas de secà, amb un predo-mini de cereals, vinya i fruiters, que des de ladarreria del se gle XIX i tot al llarg del segle XX han

estat progressivament abandonats; en l’actualitatpredomina la cobertura forestal, suredes i alzinarsallà on tra di cionalment s’han mantingut com abosc i on s’aban donà el conreu fa temps, i pine-des de pinastre i pi insigne a les parcel·les on hihagué vinya fins mitjan segle XX; només restenconreades algunes parcel·les dels fondals, comran de la riera d’Olzi nelles, amb conreus de cere-als, farratges i horta. La construcció de l’autopistaha suposat un im pacte territorial, visual i acústicde primer ordre.

Exemples

Com a mostra del paisatge vegetal de ribera de laTordera es presenten dos exemples significatius dela seva evolució, l’un a principi del segle XX i un altrea la darreria d’aquest mateix segle.

El primer perfil correspon al sector passat l’anticpont sobre la Tordera on hi ha l’estació d’afora -ment. El perfil s’ha elaborat a partir de fotografiesrealitzades la dècada de 1920 (fig. 1).

Al marge esquerre destaca la Fàbrica de la Llet,inaugurada el 1920. Aquesta fàbrica s’instal·là per-què es disposava d’aigua de qualitat i en quanti-tat. La seva construcció ran la Tordera fou possi-ble gràcies a un mur alt de pedra que protegia lafàbrica dels embats de les revingudes. Aquestaintervenció constituí un impacte gran, ja que modi-ficà la topografia d’aquesta riba. Entre la fàbrica iel llit de la Tordera es conservaren unes petites fei-xes allargassades on es cultivaren hortalisses;aquestes feixes tenien sòls molt fèrtils i podien serregades, però eren negades sovint per les riuades.Entre aquestes feixes i el llit del riu hi havia un can-yar. On hi havia la fàbrica de la llet ara s’està ins-tal·lant un centre comercial i d’oci.

El marge dret era totalment agrícola. Com queel substrat és granític i els vessants s’enlairen deseguida, hi predominava la vinya. Si a la part baixahi havia un replà, aquest era ocupat per farratgeso cereals, amb alguns fruiters; s’aprofi ta ven tambéper a la instal·lació de pallers. Al marge entreaquests conreus i el llit del riu dominava una bar-dissa o canyars. El paisatge actual és ben diferentperquè hi passa l’autopista. Entre l’autopista i el riuhi ha fragments de bosc de ribera que els darrersanys s’ha anat recuperant enmig d’una bardissaamb algun vern, pollancres i oms, petits horts iuna pista de terra; entre l’auto pista i els vessantshi ha la carretera d’Olzinelles i una pedrera; la restasón boscos de suros, alzines i pins.



El segon perfil representa el paisatge actual al’indret de can Draper, molt a prop d’on hi havia unmolí paperer (fig. 2).

El marge esquerre és totalment ocupat per cons-truccions industrials i alguns habitatges des d’inicisdel segle XX. Durant la segona meitat del segle hihavia la fàbrica de can Pàmies, actualment ja ender -rocada. Ara s’és en fase de construcció d’un noucentre de serveis logístics; només hi han deixatdues xemeneies que testimonien el seu passatindustrial. Amb aquesta actuació s’ha consolidat iampliat el marge cimentat que separa la plana cons-truïda i el llit del riu. Aquest presenta actualment unatopografia esglaonada on s’ha consolidat un boscde ribera de notable valor ecològic i paisatgístic. Delluny destaquen els plàtans i algun pollancre; peròsota aquests arbres plantats hi ha una vernedamés o menys contínua amb bons exemplars desalzes blancs i un sotabosc amb molts dels ele-ments florístics característics de la comunitat

potencial. Aquest bosc, que s’ha refet espontània-ment a causa de la marginació de la mateixa Tor-dera, és una realitat que cal considerar, ja quepermet amb una gestió adequada disposar d’unpaisatge vegetal de ribera de bona qualitat amb unainversió baixa; el perill rau en el fet de no conside-rar que actualment hi ha un bosc valuós i en volerdur a terme una intervenció consistent en la crea-ció d’un paisatge urbanitzat de ribera, dominat perparets de ciment i camins per passejar-hi.

Un dels trets més sorprenents d’aquesta ribaesquerra és l’existència del que sol denominar-sehorts urbans. Es tracta de petits horts que són cul-tivats per a consum particular, esglaonats al margeentre l’espai construït i el llit de la Tordera, amb tan-ques de separació i protecció aixecades amb totamena de materials reciclats i amb dipòsits d’aiguade tota mida i colors. Al costat o dins d’aquestshortets hi ha construccions molt primàries empra-des com a segona residència, com a lloc de píc-

Figura 1. Perfil del paisatge de la Tordera prop de la Fàbrica de la Llet, passat el pont on hi ha l’estaciód’aforament (Sant Celoni), a partir de fotografies de la dècada de 1920.1. Fàbrica de la Llet. Un mur alt de pedra ha permès ampliar l’àrea construïda i alhora protegir la fàbrica delsembats de les torderades.2. Horts en un replà i sobre sòls profunds, prop del llit de la Tordera.3. Canyar als marges més humits entre els camps i el llit de la Tordera.4. Llera del riu.5. Bardisses i erms als marges.6. Conreus de cereals i farratges, amb un paller, damunt de relleus suaus.7. Vinya al vessant inclinat i sobre granit.



nic familiar o d’esplai de caps de setmana. El resul-tat és un paisatge amb un alt nivell de degradaciódes del punt de vista ecològic i humà.

El paisatge del de la banda dreta és condicionatper l’autopista. Ran el marge del llit del riu hi ha unapista de terra. El més freqüent és que a l’altre cantóde la pista hi hagi l’autopista; en alguns trams hi haparcel·les conreades amb farratges o cereals.

Conclusions

El paisatge vegetal actual de la ribera de la Torde-ra entre les rieres de Vallgorguina i Pertegàs restaforça lluny del potencial, malgrat que dominin for-macions arbòries plantades i afavorides de plàtansi pollancres. Els darrers anys s’ha observat unaregeneració del bosc natural, a causa sobretot dela marginació i abandó d’aquest espai.

No resta cap aprofitament agrícola, pastoral iforestal significatiu en aquest espai de ribera.Només alguns conreus de cereals i farratges total-ment testimonials, i els nous horts urbans.

La Tordera és un espai marginal i marginat, quees manté gràcies a la dinàmica de les torderadeso revingudes, que dificulten una ocupació méscompleta per a indústries. La ribera ha estat i ésocupada fins al màxim possible, amb la construc-ció de defenses de pedra i ciment.

La Tordera queda ofegada sense l’espai mínimper al desenvolupament d’un paisatge de ribera.La seva recuperació real passa inevitablement perdeixar una franja mínima on les aigües puguincrear espontàniament un paisatge de ribera dequalitat.

L’ocupació recent per a horts urbans, magat-zems i residències marginals dificulta la regenera-ció del poc espai que les inundacions no perme-

Figura 2. Perfil del paisatge de la Tordera prop de l’antiga fàbrica Pàmies (Sant Celoni).1. Antiga fàbrica Pàmies, ara en procés d’urbanització.2. Plantació de plàtans, amb fragments de bardissa i herbassars ruderals.3. Salzeda de salze blanc amb Carex pendula i altres herbes higròfiles.4. Llera del riu.5. Verneda amb ortiga morta.6. Pollancreda amb bardissa.7. Conreus de cereals i farratges.



teren conrear o construir. Cal treure’n tots aquestsusos i deixar el seu espai sota la influència de ladinàmica fluvial. A part, aquestes construccionsmarginals són en espais d’inundació, per la qualcosa hi ha un alt perill per a les persones que lesocupen, ni que sigui temporalment.

Les depuradores garanteixen un cabal mínim,fins i tot en èpoques de sequera, de manera queels darrers anys ha augmentat l’espai ocupat percomunitats d’helòfits, com la boga, canyissars,anagalls d’aigua, créixens i diversos joncs.Aquestes comunitats sempre verdes i fresquesconstitueixen un dels trets més significatius delpaisatge actual de la ribera, en especial allà onhi ha poca cobertura arbòria. Aquestes comuni-tats alhora permeten la instal·lació d’una faunaassociada.

La regeneració biològica de la ribera de la Tor-dera és relativament fàcil, sobretot per la reservabiològica que suposen les rieres i els torrents quebaixen del Montseny i del Montnegre i que afluei-xen a la Tordera. A més, les riuades periòdiquesaporten i distribueixen llavors i fragments de troncsal llarg de tota la riera, cosa que garanteix unaregeneració ràpida del seu paisatge vegetal.

En resum i com a proposta clau: s’ha d’evitarque aquest sector de la Tordera es converteixi enun nou «parc fluvial». Encara s’és a temps de con-servar el poc que resta i regenerar-lo. No cal gairetemps, però sí un mínim d’espai.

Bibliografia

CASULLERAS, G., PANAREDA, J. M. i ROMO, À. M.(2004): «Factors antròpics de l’evolució del paisat-ge de la ribera del Foix. El cas del molí de l’Horta»,dins Monografies, núm. 40; p. 147-150.

CASULLERAS, G., PANAREDA, J. M. (2006): «Fac-tores antrópicos en la formación del paisaje vege-

tal de ribera del río Foix (Barcelona)», dins III Con-greso Español de Biogeografía. Comunicaciones,p. 273-277. Servicio Editorial de la Universidaddel País Vasco.

PANAREDA, J. M. i PIE, I. (1996): «Les transforma-cions recents en el paisatge vegetal del Montne-gre (Sector de Sant Celoni)», dins I Trobada d’Estu -diosos del Montnegre i el Corredor, p. 53-58.Diputació de Barcelona.

PANAREDA, J. M. (2006): A propòsit de les rela-cions biològiques entre el Montseny i el Mont -negre. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.43 pàgines.

PANAREDA, J. M. (2007): «El paisatge de la Torde-ra prop de Sant Celoni», dins Aulet, núm. 8; p. 2-10.

PANAREDA, J. M.; CASULLERAS, G. i ROMO, À. M.(2005): «Metodologia per a l’estudi de la distribu-ció i evolució de la flora i vegetació de la ribera delFoix», dins Monografies, núm. 40; p. 131-138.

PANAREDA, J. M.; PINTÓ, J.; ROMO, A. (2001):«Factors en la distribució de les plantes vascularsen el llit de la Tordera», dins Monografies, núm. 32;p. 111-118.

PANAREDA, J. M.; SALVÀ, M.; PINTÓ, J. (2002): «Laconnexió biològica entre el Montseny i el Mont -negre-Corredor», dins Monografies, núm. 33;p. 175-178.

PANAREDA, J. M.; SANS, J. (eds.) (2005): 1ª Tro-bada d’Estudiosos del Delta del Llobregat. El pai-satge i el medi natural. Sant Boi de Llobregat:Ajuntament de Sant Boi. 202 pàgines.

PANAREDA, J. M.; SANS, J.; ROMO, A. (2005):«Metodologia per al estudi de la dinàmica vegetalen espais reduïts: la seva aplicació a les basses deCan Dimoni», dins 1ª Trobada d’Estudiosos delDelta del Llobregat. El paisatge i el medi natural;p. 116-124. Sant Boi de Llobregat.

ROMO, A. M., PANAREDA, J. M. i CASULLERAS, G.(2005): «Els murtars de la ribera del Foix», dinsMonografies, núm. 40; p.139-146.




Resum

En aquest treball es presenten les dades silvícolesresultants de la gestió de tres bosquets de Pinuspinaster, durant uns quaranta anys aproximadament.A partir d’arbres tipus, s’ha obtingut una relació entreel volum unitari i la classe diamètrica; es proposa unageneralització que seria aplicable a qualsevol estacióde Pinus pinaster. De cadascun dels bosquets sen’aporten inventaris, alçades mitjanes, creixements iproduccions. En dues edats dels bosquets (21 i 43anys) es posen de manifest les relacions entre lesproduccions i els creixements mitjans i les densitats iels diàmetres mitjans. L’evolució de la densitat, mit-jançant les aclarides, com l’origen de la planta, sónfactors clau en la producció de fusta, tant en quanti-tat com en qualitat.

Paraules clauPinus pinaster, gestió, volums unitaris, creixements,produccions

Summary

Pinus pinaster groves in the Serralada LitoralEn este trabajo se presentan los datos silvícolasresultantes de la gestión de tres rodales de Pinuspinaster, durante cuarenta años aproximadamente.A partir de árboles tipo, se ha obtenido una relaciónentre el volumen unitario y la clase diamétrica; se pro-pone una generalización que sería aplicable acualquier estación de Pinus pinaster. De cada rodalse aportan inventarios, alturas medias, crecimientosy producciones. En dos edades de los rodales (21 y43 años) se ponen de manifiesto las relaciones entrelas producciones y los crecimientos medios y lasdensidades y los diámetros medios. La evolución dela densidad, mediante las claras, así como el origende los cepellones, son factores clave en la produc-ción de madera, tanto en cantidad como en calidad.

KeywordsPinus pinaster, management, unit volume, growth,production

Resumen

Rodales de Pinus pinaster en la SerraladaLitoralEn este trabajo se presentan los datos silvícolasresultantes de la gestión de tres rodales de Pinuspinaster, durante 40 años aproximadamente. A par-tir de árboles tipo, se ha obtenido una relación entreel volumen unitario y la clase diamétrica; se propo-ne una generalización que sería aplicable a cualquierestación de Pinus pinaster. De cada rodal se apor-tan inventarios, alturas medias, crecimientos y pro-ducciones. En dos edades de los rodales (21 y 43años) se ponen de manifiesto las relaciones entre lasproducciones y los crecimientos medios y las densi-dades y los diámetros medios. La evolución de ladensidad, mediante las cortas, así como el origen delos cepellones, son factores clave en la producciónde madera, tanto en cantidad como en calidad.

Palabras clavePinus pinaster, gestión, volúmenes unitarios, creci-mientos, producciones

Bosquets de Pinuspinaster a la SerraladaLitoral

Josep M. Roqué Can Femades, Òrrius


Introducció

Com a conseqüència d’haver estat ermades pro-gressivament vinyes i terres de secà, hi fou introduïtel pi marítim o Pinus pinaster sol. (MARTIN, 1968)amb la intenció d’assolir produccions de fusta supe-riors a les de les pinedes de Pinus pinea (ALEMANY,1994), habituals en una estació situada dins l’àreadel bosc mediterrani sec (CONSORCI FORESTAL DE

CATALUNYA, 1995). Efectivament, les noves planta-cions es troben al vessant SE de Céllecs, a una alti-tud d’entre 250 i 370 metres i una pluviometriaanual de 650 litres per metre quadrat. Per més queestan físicament separades en diversos bosquets,es troben dins un perímetre d’unes cinquanta hec-tàrees, i formen una única estació.

Objectius i metodologia

L’objectiu principal és millorar la gestió forestal del’estació en base a les dades acumulades delsbosquets de pi marítim de més edat. La pineda haestat tractada mitjançant aclarides successives,malgrat que són habituals altres tractaments(BADIA, 1983).

En segon lloc, cal donar a conèixer les dadessobre l’evolució dels creixements i les produc-cions obtingudes mitjançant els inventaris elabo-rats durant quasi quaranta anys.

Per tal de disposar d’una taula de volums, ambvalors numèrics fiables, ajustats a les característi-ques dels arbres d’aquesta estació, es van aba-tre una sèrie d’arbres tipus de diferents diàmetresi es van mesurar els volums unitaris en la formahabitual (HAMILTON, 1985). Es va aplicar el mètodeestadístic de regressió parabòlica (RIOS, 1957) alsvalors dels volums unitaris mitjans per cada clas-se diamètrica amb la qual cosa va resultar unaequació model que permet calcular el valor teòricdel volum unitari en funció de la classe diamètri-ca, com a variable única, i eventualment confec-cionar la taula de volums que ens interessava.

Els mètodes emprats en l’obtenció de les dadesindicades en les taules 2 a 6, són les habituals(HAMILTON, op. cit.) en la pràctica silvícola.

Discussió

La insuficiència de dades i la seva importància perpoder fer front, en l’àmbit local, al canvi climàtichan estat recentment reconegudes (AUNÓS, 2007).

L’interès d’aquesta comunicació rau en la contri-bució al millor coneixement dels boscos de Pinuspinaster, poc estudiats en aquesta serralada, mit-jançant l’aportació de dades de camp inèditesresultants de la seva gestió per bosquets (GONZÁ-LEZ MOLINA, 2006).

Aquests bosquets són conseqüència de plan-tacions realitzades en anys diferents (CENTRE DE LA

PROPIETAT FORESTAL, 1997) amb densitats i proce-dències del planter diverses (taula 1).

Generalment, les dades sobre creixements iproducció de Pinus pinaster (ALEMANY, 1994) esrefereixen a boscos amb condicions microclimà-tiques i edàfiques diferents de les existents enaquesta serralada i, en conseqüència, només sónorientatives, en el cas que ens ocupa.

L’aplicació d’una relació matemàtica entre elvolum unitari i la classe diamètrica, si bé d’aplicacióterritorial limitada, ha permès treballar amb unataula de volums unitaris, a partir dels quals hanestat ubicades aclarides amb un resultat molt pro-per (error màxim d’un 5%) al volum real extret. Laproposta d’una generalització d’aquesta funciódóna un model simplificat de les equacions devariable combinada (CLUTTER, 1983).

Els resultats dels dos bosquets de més edat (Ai B), malgrat ser coetanis, es presenten separada-ment perquè difereixen en la plantació i la gestió.En concret, al bosquet B, la plantació va ser fetaamb una densitat excessiva (Centre De La Propie-tat Forestal, 1993) que encara als 22 anys arriba-va als 2.200 peus per hectàrea, inclosos els peusde diàmetre inferior a 7,5 centímetres.

Resultats

L’equació model a la qual s’ha fet referència ante-riorment és:

v (D) = – 0,2 + 2 D + 286 D 2


Taula 1. Característiques inicials dels diferentsbosquets

P. pinaster ssp. Plantació

Any Densitat

Bosquet A atlantica 1963 1.000

Bosquet B atlantica 1965 2.200

Bosquet C mesogeensis 1986 2.000


En la pràctica s’ha emprat l’aproximació:

v (D) = 2 D + 286 D 2

en què D és la classe diamètrica i v(D) és el volumunitari en centímetres cúbics; en la taula de cubi-catge solen expressar-se els volums en metrescúbics; per tant, caldrà aplicar el factor de conver-sió 1m3/106 centímetres cúbics.

Aquests resultats van ser aplicats al càlcul deles existències corresponents a diversos bosquets

i èpoques que es poden veure en les taules 2 a 6més endavant.

Lògicament, els coeficients de les equacionsanteriors depenen de la qualitat de l’estació i,per tant, de l’alçada dominant (CLUTTER, op. cit.).Això suggereix que una generalització aplicablea qualsevol bosc de Pinus pinaster arreu del paíshauria d’incloure dues variables en la manerasegüent:

v(D) = a0 + 2 D + 16 h D2


Taula 3. Bosquet A: altres dades de la gestió segons l’edat (anys)

21 30 36 44 44,4

Diàmetre mitjà 18 25 27 29,3 32

Alçada mitjana 7,0 9 14,5

Densitat 970 636 636 605 270

Volum/ha 96,88 82,07 147,71 173,16 92,35

Creixements

Corrent 5,2 10,9 4,0

Mitjà 4,6 4,8 5,8 5,5

Taula 2. Bosquet A: inventaris i existències per hectàrea segons l’edat (anys)

30 36 44

Classe Peus Volum Peus Volum Peus Volum

10 31 0,90

15 127 8,26 71 4,62

20 254 29,46 85 9,86

25 190 34,58 85 15,47 25 4,55

30 34 8,87 239 62,38 95 24,80

35 156 55,38 83 29,47

40 47 21,81

45 20 11,72

Totals 636 82,07 636 147,71 270 92,35

Taula 4. Bosquet B: inventari existències per hectàrea segons l’edat (anys)

22 34 42

Classe Peus Volum Peus Volum Peus Volum

10 914 26,51 97 2,81 50 1,45

15 470 30,55 445 28,93 100 6,50

20 176 20,42 571 66,24 450 52,20

25 49 8,92 181 32,94 150 27,30

30 2 0,52 56 14,62 150 39,15

Totals 1.611 86,91 1.350 145,53 900 126,60


en què a0 és una constant i h és l’alçada dominant;en el cas particular de l’estació que ens ocupa,a0 = 0 i aproximadament h = 18 metres.

Les dades que presento a continuació forenobtingudes en el decurs de la gestió de tres bos-quets, indicats amb les lletres A, B i C, segons laseva edat decreixent. No seran analitzades de -talladament, excepte en allò exposat en les con-clusions.

Del bosquet A detallo els inventaris realitzats endiversos anys en la taula 2 i altres dades d’interèssilvícola en la taula 3.

En la taula 4 es recullen els inventaris realitzatsen el bosquet B. Als 22 anys d’edat es va obser-var un factor h/D = 71, que indicava la possibilitatde fer una aclarida (CENTRE DE LA PROPIETAT FORES-TAL, 1993); també s’hi havia observat un creixe-ment del diàmetre de dos mil·límetres per any i del’alçada de 40,6 centímetres per any, entre els 20i els 22 anys d’edat. En la taula 5 es recullen altresdades d’interès del bosquet B.

Semblantment, les dades corresponents albosquet C són a la taula 6.

Conclusions

El creixement mitjà del Pinus pinaster ha sigut coma màxim lleugerament superior a set metres cúbicsper hectàrea però en general inferior a sis metrescúbics per hectàrea per any en l’estació estudia-da, amb un índex de qualitat per a aquesta espè-cie del 20%. No obstant això, cal indicar que s’hanobservat repetidament creixements corrents prò-xims als dotze metres cúbics per hectàrea per anyen edats entre els 30 i els 36 anys, valors quepoden considerar-se habituals (MUNDET, 2007).

Per tal de facilitar les comparacions més signi-ficatives, la taula 7 resumeix les dades dels tresbosquets estudiats, a les edats de 21-22 anys i42-44 anys. Resulta evident una relació, no sor-prenent, entre els diàmetres mitjans i les densitats,amb independència de l’edat dels arbres. Les pro-duccions totals de fusta estan correlacionades,com es podia esperar, amb els creixements mit-jans. Als 21 anys els valors màxims han estat de180,6 metres cúbics per hectàrea i 7,0 metrescúbics per hectàrea per any. Aquests valors supe-riors al bosquet C, si es comparen amb els altres,

Taula 5. Bosquet B: altres dades de la gestió segons l’edat (anys)

22 27 30 34 42

Diàmetre mitjà 13,0 15 17,5 18,7 20,8

Alçada mitjana 7,8 10,5 12,5

Densitat 1.611 1.350 1.350 1.350 900

Volum/ha 86,91 88 123 145,53 126,60

Creixements

Corrent 11,2 11,7 5,6 7,7

Mitjà 5,5 5,3 5,9 5,9 4,3

Taula 6. Bosquet C

Existències per hectàrea Altres dades

21 anys 16 anys 21 anys

Classe Peus Volum

15 168 10,92

20 401 46,52

25 199 36,23

30 100 26,10

Totals 868 119,77

Diàmetre mitjà 15 21,3

Alçada mitjana 10,5

Densitat 1.800 868

Volum/ha 115 119,77

Creixements

Corrent 6,3

Mitjà 7,3 7,0



indicaria una dependència amb l’origen del plan-ter (P. pinaster ssp. mesogeensis), la qual cosapodrà ser recolzada eventualment quan sigui asso-lida l’edat de 42-44 anys, per poder-la compararamb la resta de dades.

A l’edat de 44 anys, la producció total màxima,de 242 metres cúbics per hectàrea, ha estatobservada al bosquet A. Aquest fet està segura-ment relacionat amb l’evolució de la densitat queha permès assolir un 81% de fusta grossa (diàme-tre de classe 20 i superior) en les aclarides. Unadensitat excessiva és la causa de diàmetres mit-jans i de produccions inferiors; un 13% de fustagrossa en les aclarides del bosquet B. Aquestadiferència comporta un balanç econòmic favora-ble al bosc de densitat moderada; en el nostre cas,una densitat progressivament reduïda fins a uns300 peus per hectàrea als quaranta anys.

Si el risc d’incendi hi és introduït, encara resul-ta més recomanable gestionar una pineda escla-rissada, eventualment amb sotabosc d’arboç oroure, habituals en l’estació estudiada.

Per tant, en allò que pot ser deduït de les dadesanteriors:

a) Caldria disposar de planter seleccionat; pro-bablement seria convenient iniciar un viver propi apartir de pinyons d’arbres plus.

b) Caldria fer aclarides que situïn el bosc endensitats de 300-350 peus per hectàrea als 35-40anys d’edat.

Bibliografia

ALEMANY, S. (1994): Guia pràctica de silvicultu-ra. Barcelona: DARP. 96 pàgines.

AUNÓS. Á. (2007): Planificació forestal i silvicul-

tura (ponència marc). Tarragona: II Congrès Fores-tal Català; p. 24-34.

BADIA, A., ESTRADA, R. i VILANOVA, I. (1983): Elsboscos de Catalunya. Barcelona: PublicacionsAbadia de Montserrat, col. Cavall Bernat, núm. 12;147 pàgines.

CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL (1993): Afo -restació de terrenys agraris. Santa Perpètua deMogoda: CPF; 87 pàgines.

CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL (1997): «Intro-ducció de Pinus pinaster en antics camps de con-reu per a la producció de fusta de qualitat en tornscurts», dins CPF, Sèrie Experimentació Forestal,núm. 5; p. 1-4.

CLUTTER, J. L., et al. (1983): Timber Mana ge -ment. Nova York: John Wiley & Sons. 329 pà -gines.

CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA (1995): «Elbosc mediterrani sec. 2», dins Centre de la Pro-pietat Forestal, Apunts de Silvicultura, núm. 4; p.51-54.

GONZÁLEZ MOLINA, J. M., PIQUÉ, M. i VERICAT, P.(2006): Manual de Ordenación por rodales. Sol-sona: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.205 pàgines.

HAMILTON, G. J. (1985): Forest MensurationHandbook. Londres: HMSO. 271 pàgines.

MARTIN, J. (1968): Guía Forestal. Barcelona:Diputació Provincial de Barcelona. 83 pàgines.

MUNDET, R. i CAPÓ, J. (2007): Guia Classificacióde la fusta. Santa Coloma de Farners: ConsorciForestal de Catalunya. 79 pàgines.

RIOS, S. (1957): Iniciación Estadística. Madrid,2a edició. 208 pàgines.

WILLIAMS, M. R. W. (1981): Decision-Making inForest Management. Chichester: John Wiley andSons, Research Studies Press. 143 pàgines.

Taula 7. Resum d’algunes dades dels bosquets A, B i C segons els anys

Bosquet A B C

Edat, anys 21 44 42 22 21

Densitat 970 270 900 1.600 900

Diàmetre mitjà 18 32 20,8 13,0 21,3

Creixement mitjà 4,6 5,5 4,3 5,5 7,0

Producció total 96,9 242,0 181,8 121,0 180,6

Aclarides

fusta grossa, % 81 13




Resum

Aquesta comunicació és fruit del treball de dotzeanys de recerca d’orquídies dins l’àmbit del Parc delMontnegre i el Corredor. Una part d’aquest treballs’ha publicat fragmentat en diferents fòrums d’estu -diosos durant la realització del treball de camp. El queavui presentem és la compilació d’aquests treballs iaportacions inèdites que donen cos al catàleg de lesorquídies del Montnegre i el Corredor. L’inici d’aques -ta recerca és fruit de l’im pres sionant treball de PereMontserrat en la seva Flora de la cordillera litoralcatalana publicat l’any 1968. Les cites de Montserratens esperonaren a retrobar-les i cercar noves locali-tats en l’afany de poder constatar la seva pervivèn-cia en el sector objecte d’estudi. Aquest treball nodeixa de ser un petit homenatge a l’ingent treball delDr. Montserrat. En total el catàleg el formen 26 espè-cies d’orquídies, de les quals algunes són novetat pelnord de la Serralada Litoral.

Paraules clauOrquídies, Montnegre i el Corredor, Serralada Litoral

Summary

Catalogue of orchids in Montnegre i el Corredor parkThis paper is the result of twelve years’ research onorchids in Montnegre i el Corredor park. Extractsfrom this work were published in various study forumswhile the fieldwork was underway. What we presenttoday is a compilation of these projects and unpub-lished contributions that give substance to this cat-alogue of orchids in Montnegre i el Corredor park. Thebeginning of this research is the fruit of the impres-sive work of Pere Montserrat in his publication Florade la cordillera litoral catalana, published in 1968.Montserrat’s work incites us to take up researchagain and seek new places with the aspiration ofbeing able to verify their survival in the sector understudy. This work does not cease to be a small trib-ute to the extensive work of Dr Montserrat. A total of26 orchid species make up the catalogue, some ofwhich are new to the north of the Serralada Litoral.

KeywordsOrchids, Montnegre i el Corredor, Serralada Litoral

Resumen

Catálogo de las orquídeas del Montnegre y el CorredorEsta comunicación es fruto del trabajo de 12 años debúsqueda de orquídeas en el ámbito del parque delMontnegre i el Corredor. Una parte de este trabajo seha publicado fragmentado en varios foros de estu-diosos durante la realización del trabajo de campo.Lo que hoy presentamos es la compilación de estostrabajos y aportaciones inéditas que dan cuerpo alcatálogo de las orquídeas del Montnegre y el Cor re -dor. El inicio de esta búsqueda es fruto del impresio-nante trabajo de Pere Montserrat en su Flora de lacordillera litoral catalana publicado el año 1968. Lascitas de Montserrat nos motivaron a reencontrarlasy buscar nuevas localidades en el afán de poderconstatar su pervivencia en el sector objeto de estu-dio. Este trabajo no deja de ser un pequeño home-naje al trabajo del Dr. Montserrat. En total el catá-logo lo forman 26 especies de orquídeas, de lascuales algunas son novedad en el norte de la Serra -lada Litoral.

Palabras claveOrquídeas, Montnegre y el Corredor, Serralada Litoral

Catàleg de lesorquídies delMontnegre i elCorredor

Josep Canals i Pep Pannon Oficina Tècnica de Parcs Naturals.Diputació de Barcelona


Introducció

El present treball és fruit de la recerca i el segui-ment realitzat pels autors durant dotze anys (1992-2004) dins l’àmbit del Parc del Montnegre i elCorredor. Està basat pràcticament en la seva tota-litat en la ingent obra del Dr. Pere Montserrat Florade la cordillera litoral catalana. El plantejament ini-cial del treball consistia a retrobar, ampliar i/o donarper desaparegudes no tan sols orquídies sinó lesespècies de flora d’aquest catàleg més rares ointeressants per poder oferir al parc elements degestió i protecció de la flora del mateix. Evident-ment el paisatge en aquests més de cinquantaanys ha canviat molt en aquestes dues munta nyes,i aquest era també un dels punts d’interès a l’horade valorar i retrobar algunes d’aquestes espèciessingulars a la zona d’estudi. No cal dir que la inten-

sitat de la recerca ens ha reportat també el goigde fer noves aportacions a la flora del parc i lescomarques que el formen. Al llarg d’aquests dotzeanys moltes d’aquestes espècies de flora retroba-des o descobertes han estat presentades en dife-rents trobades d’estudiosos, jornades naturalistes,publicacions comarcals i provincials. És en aquestmarc de treball en el qual presentem aquest catà-leg de les 26 orquídies trobades fins aquestsmoments dins l’àmbit del Parc del Montnegre i elCorredor que abasta tretze municipis de lescomarques del Maresme, el Vallès Oriental i laSelva. Hem considerat necessari poder presentarun recull de les cites d’or quídies del parc en un soltreball que aglutinés tant les espècies amb lesseves localitats ja publicades, com les que enca-ra no havien estat esmentades per poder facilitar-ne la consulta.


Catàleg

Epipactis helleborine (L.) Crantz ssp. HelleborineÉs comuna a la Serralada Prelitoral i més rara als Prepirineus. S’ha ampliat la localitat del Dr. Montserrat(no retrobada) amb cinc més dels autors. Escassa al parc.

Localitat del Dr. Montserrat Localitat dels autors


Epipactis microphilla (Ehrn.) SwartzÉs comuna a la Serralada Prelitoral, rara als Prepirineus i força rara als Pirineus. S’han ampliat les seveslocalitats de dues a deu. Creiem que ha de ser més comuna del que sembla per la dificultat de localit-zar-la atesa la seva mida i coloració.Escassa al parc.

Epipactis atrorubens (Hoffm.) ShultzEs fa als Pirineus malgrat que és rara. En alguns punts del Prepirineu és força rara (Montsec). Hi ha unaúnica localitat al parc del Dr. Montserrat no retrobada.Molt rara o extingida al parc.



Cephalantera damasonium (Mill.) DruceÉs rara a la Serralada Prelitoral i també al vessant meridional oriental dels Pirineus. Arriba isoladamenta les terres baixes del litoral de manera força espontània. Aportem una localitat amb tan sols dos peus.El Dr. Montserrat la citava com a probable. Molt rara al parc.

Cephalantera longifolia (L.) FritschComuna a Catalunya fins als peus dels Pirineus, on esdevé més escassa. Comuna a la part vallesana del Montnegre i molt comuna a la resta del parc.



Cephalantera rubra (L.) L. M. C. RichardÉs escassa a la Serralada Prelitoral, als Pirineus i Prepirineus fins a la Plana de la Selva. Retrobades lestres localitats del Dr. Montserrat, una d’aquestes molt abundant i aportació de dues localitats més al parc,totes elles al Montnegre. Una d’aquestes força gran. No s’ha trobat al Corredor segurament pels seusrequeriments calcaris o silicis.Escassa al parc.

Listera ovata (L.) R. Br. In AitonÉs comuna als Pirineus i molt comuna al Prepirineu. La trobem comuna al Montseny. Hi ha una únicalocalitat del Dr. Montserrat que no ha estat retrobada al parc malgrat que s’ha buscat amb intensitat.Molt rara o desapareguda al parc.



Limodorum abortivum (L.) SwartzÉs comuna a la Serralada Prelitoral fins a la base meridional del Prepirineu. És rara en algunes valls delsPirineus. És comuna al vessant vallesà del Montnegre i molt comuna a la resta del Parc.

Neottia nidus-avis (L.) L. C. M. RichardÉs rara o escassa a la Serralada Prelitoral, comuna especialment al Prepirineu oriental. És present a cinclocalitats al parc, la primera de les quals la va trobar Joan Manel Riera, la resta dels autors.Escassa al parc.




Spiranthes spiralis (L.) ChevallÉs escassa als Pirineus, més comuna al Prepirineu meridional. Hi ha dues úniques localitats al Corredor:una dels autors i l’altre la del Dr. Montserrat que no ha estat retrobada.Rara al parc.

Spiranthes aestivalis (Poiret) L. C. M. RichardEn general és una orquídia de rara a molt rara a Catalunya. Hi ha dues úniques localitats al Montnegre,una de les quals la va referenciar el Dr. Montserrat, però la que és de Llensa no ha estat retrobada. L’altralocalitat és dels autors.Molt rara al parc.



Platanthera bifolia (L.) L. C. M. RichardAls Pirineus és entre escassa i rara, i al Prepirineu i Prelitoral, entre escassa i comuna. Al litoral escas-sa. Es troba arreu del parc tant geogràficament com altitudinalment. Hibrida fàcilment amb P. Chloranta.Comuna a la part vallesana del Montnegre i molt comuna a la resta del parc.

Platanthera chloranta (Custer) Reichend in MoesslerDe rara a comú al Prelitoral i Prepirineus. Als Pirineus l’espectre és més ampli, de comuna fins a rara. Hiha sis localitats aportades pels autors. El Dr. Montserrat ja en va intuir la presència. Al parc sovint es trobaen contacte amb bifolia que permet hibridacions. És més comuna al vessant vallesà.Rara al Montnegre i escassa al Corredor.



Neotinea maculata (Desf.) SternÉs escassa a la Serralada Prelitoral, rara a la Serralada Litoral i escassa i rara a la depressió central.Montserrat esmentava una sola localitat i els autors n’aporten quinze, algunes d’elles molt nombroses.Es tracta d’una orquídia molt discreta i potser, per aquest motiu, poc localitzada fins ara.Comuna al parc.

Orchis coriophora ssp. FragansEn general és escassa a la Serralada Prelitoral i al Prepirineu. Es troba en una sola localitat amplia peròconfinada al calcari de Sant Pere de Riu trobada pels autors.Molt rara al parc.



Orchis morio L. ssp. PictaÉs escassa entre la Serralada Litoral i la Prelitoral. Hi ha una sola cita dels autors amb pocs peus entrebrolles àcides del Corredor.Molt rara al parc.

Orchis mascula ssp. OlbiensisÉs rara a la serra de Prades i escassa a les muntanyes mediterrànies, l’Empordà, la plana de la Selva iel Maresme. El Dr. Montserrat la va localitzar àmpliament a la zona alta del Corredor i aportava tres loca-litats al Montnegre. Els autors aporten onze noves localitats al Montnegre i una al Corredor. Al Montnegrequasi totes les localitats són vallesanes.Comuna a la part vallesana i escassa a la maresmenca.



Orchis laxiflora ssp. LaxifloraÉs rara a la meitat septentrional de la Serralada Prelitoral. Als Pirineus i el Prepirineu és rara a molt rara.El Dr. Montserrat donava dues localitats ben definides que els autors no han pogut retrobar, malgrat lareincidència en la recerca.Molt rara o despareguda al parc.

Aceras antropophorum (L.) Aiton f.És rara des del Llobregat fins als peus del Prepirineu. És molt rara cap al sud del Llobregat. Hi ha treslocalitats laxes aportades pels autors entre Hortsavinyà i Sant Pere de Riu. Està restringida al calcari. Estroba absent del Corredor.Rara al parc.



Barlia robertiana (Loisel) GreuterA les comarques marítimes, l’Alt Empordà i el Llobregat, és entre escassa i molt rara. El Dr. Montserratn’aportava una localitat àmplia a la zona de Sant Pere de Riu que confirmem i ampliem. Tantmateix elsautors aporten dues localitats noves a Hortsavinyà de principis de la dècada de 1990 que per ara nos’han tornat a retrobar. És reclosa dins el calcari.Escassa al parc.

Anacamptis pyramidalis (L.) L. C. M. RichardÉs abundant a la Serralada Litoral, comuna a la Serralada Prelitoral, rara al Prepirineu i molt rara als Pirineus.És comuna a les planes interiors (Vic, Bages). El Dr. Montserrat ja la citava rara en un enclavament de SantPere de Riu (La Guàrdia); els autors l’amplien a tota la zona de Sant Pere de Riu i enfilant-se cap a Hortsavinyà.Comuna al calcari d’Hortsavinyà i Sant Pere de Riu.



Serapias lingua L.És escassa a les muntanyes nord-orientals del Maresme, rara a l’Albera i comuna a la Plana de Vic. ElDr. Montserrat ja en va fer set localitats, una d’elles molt nombrosa. Els autors n’aportem dotze locali-tats més, cinc al Corredor on tan sols n’hi havia una.Comuna al Parc.

Ophrys lutea ssp. Lutea Cav.És d’escassa a molt rara a la meitat oriental de Catalunya, de la costa a les conques interiors. El Dr.Montserrat la citava al calcari de La Guàrdia (Sant Pere de Riu), indret on l’hem retrobat i ampliat la sevalocalitat a l’àmbit general de Sant Pere de Riu (Turó de can Buch).Rara al parc dins el calcari de Sant Pere de Riu.



Ophrys fusca ssp. fusca Link in SchraderÉs rara al Prepirineu, i a la Plana i el prelitoral és d’escassa a rara. El Dr. Montserrat la localitza puntual-ment a La Guàrdia (Sant Pere de Riu). Els autors la retrobem i ampliem la seva distribució dins el mateixàmbit general de Sant Pere de Riu.Escassa al parc dins el calcari de Sant Pere de Riu.

Ophrys sphegodes ssp. sphegodes MillerFins als peus del Prepirineu és escassa, entre comuna i escassa al prelitoral. El Dr. Montserrat la loca-litza a La Guàrdia (Sant Pere de Riu). Els autors l’ampliem a l’àmbit general de Sant Pere de Riu. Escassa al parc dins el calcari de Sant Pere de Riu.



Ophrys apifera Huds. ssp. apifera És d’escassa a rara a la meitat oriental de Catalunya, rara a la Serralada Litoral i comuna a la SerraladaPrelitoral.El Dr. Montserrat la cita a la serra de ca l’Estol. Els autors n’han trobat dues noves localitats entre SantPere de Riu i Hortsavinyà. Escassa al parc i escapant del calcari de Sant Pere de Riu fins al d’Hortsavinyà.



Resum

El Parc de Serralada Litoral va ser un dels parcs pio-ners en el seguiment i l’estudi de la flora amenaça-da. L’any 1998 es va iniciar el Projecte Flora Ame -naçada i va seguir els anys 1999 i 2000. A partir del’any 2000 es va interrompre, tot i que es van anarfent actuacions puntuals de millora d’hàbitat i decontrol d’espècies al·lòctones.

L’any 2007 es van engegar dos projectes paral -lels: per una banda, es va actualitzar l’estat de con-servació de les poblacions de flora amenaçada i, perl’altra, es van dur a terme cinc actuacions de millo-ra de poblacions de fraret (Arisarum vulgare subsp.simorrhinum), Carex grioletii, estepa ladanífera (Cistusladanifer), òlbia (Lavatera olbia) i aloc (Vitex agnus-castus), i una actuació de millora d’hàbitat a la Brollade l’Abril d’Argentona.

Tot i que encara no s’han finalitzat els dos projec-tes, se’n presenten els primers resultats.

Paraules clauParc de la Serralada Litoral, flora amenaçada, Ari sa -rum vulgare subsp. simorrhinum, Carex grioletii, Cistusladanifer, Lavatera olbia, Vitex agnus-castus

Summary

Monitoring the Endangered Flora Project in Serralada Litoral park Serralada Litoral park was one of the pioneer parksin the monitoring and study of endangered flora. TheEndangered Flora Project began in 1998 and contin-ued in 1999 and 2000. It was suspended as of 2000,although sporadic initiatives to improve the habitatand control allochthonous species have been under-taken.

In 2007 two parallel projects were instigated: oneto update the state of conservation of the endangeredflora populations, and another undertaking five initia-tives to improve the populations of friar’s cowl(Arisarum vulgare, subspecies simorrhinum), Carexgrioletii, gum rockrose (Cistus ladanifer), eyecatcher(Lavatera olbia) and chaste tree (Vitex agnus-cas-tus), and another initiative to improve the habitat ofBrolla de l’Abril in Argentona.

Although the two projects have not yet reachedcompletion, the preliminary findings are outlined.

KeywordsSerralada Litoral park, endangered flora, Arisarumvulgare, subspecies simorrhinum, Carex grioletii,Cistus ladanifer, Lavatera olbia, Vitex agnus-castus

Resumen

Seguimiento del Proyecto Flora Amenazadaen el parque de la Serralada LitoralEl parque de la Serralada Litoral fue uno de los par-ques pioneros en el seguimiento y estudio de la floraamenazada. El año 1998 se inició el Proyecto FloraAmenazada que continuó durante los años 1999 y2000. A partir del año 2000 se interrumpió a pesarde que se hicieron actuaciones puntuales de mejo-ra de hábitat y control de especies alóctonas.

El año 2007 se iniciaron dos proyectos paralelos:uno para actualizar el estado de conservación delas poblaciones de flora amenazada y otro proyectoen el que se actuó sobre cinco poblaciones deArisarum vulgare subsp. simorrhinum, Carex griole-tii, Cistus ladanifer, Lavatera olbia y Vitex agnus-cas-tus y se realizó una actuación de mejora de hábitaten la Brolla de l’Abril de Argentona.

Aunque los dos proyectos aún no están acaba-dos, presentamos los primeros resultados.

Palabras claveParque de la Serralada Litoral, flora amenazada,Arisarum vulgare subsp. simorrhinum, Carex grioletii,Cistus ladanifer, Lavatera olbia, Vitex agnus-castus

Seguiment delProjecte FloraAmenaçada al Parc de la Serralada Litoral

Moisès Guardiola


Introducció

El Parc de la Serralada Litoral va ser un dels parcspioners en el seguiment i estudi de la flora ame-naçada. L’any 1998 es va iniciar el Projecte FloraAmenaçada i va seguir durant els anys 1999 i2000 (Tarruella i Guerrero, 1998, 1999a i 2000). Enaquest treball es va confeccionar una llista delstàxons de més interès conservacionista i que escreien amenaçats al Parc de la Serralada Litoral.Aquesta llista, tal i com ja van advertir els seusautors, es va anar modificant en funció dels conei-xements que es tenien dels tàxons, i l’última ver-sió contenia vint-i-quatre tàxons, dels quals,només se’n van localitzar nou.

A partir de l’any 2000, aquest projecte es vainterrompre tot i que es van anar fent actuacionspuntuals de millora d’hàbitat i de control d’espèciesal·lòctones, i es van dur terme alguns projectes pera algunes espècies (Guardiola, 2005).

A principis del 2007 s’ha engegat de nou el pro-jecte de flora amenaçada i, paral·lelament, s’handut a terme cinc actuacions de millora d’hàbitat.Tot i que en el moment de la redacció d’aquest arti-cle encara no s’han finalitzat els dos projectes, acontinuació se’n presenten alguns resultats.

Objectius

Els dos projectes que es presenten tenen elssegüents objectius:• Localitzar, georeferenciar i cartografiar amb pre-cisió totes les poblacions i incorporar-les en unSIG, de manera que siguin de fàcil ús per a lagestió del Parc.• Avaluar l’estat de conservació de les poblacionsde flora amenaçada conegudes després de 7 anysdels últims treballs.• Millora de l’hàbitat d’algunes poblacions quees troben amenaçades per diferents factors.

Metodologia

La localització de les poblacions de flora amena-çada s’ha fet a partir dels mapes a paper generatsper Tarruella i Guerrero (1998, 1999a i 2000), a par-tir de les localitats descrites per Montserrat (1950)i pel coneixement previ que ja teníem d’algunes.

Un cop localitzada una població, s’ha georefe-renciat amb precisió de metre amb un GPS elpunt central de la població (en el cas de poblacions

de pocs individus i de dimensions reduïdes) o béel perímetre de la població (per a poblacions mésextenses). Per a tàxons amb pocs individus s’hacontat o estimat el número d’individus, mentreque pels tàxons amb creixement clonal o ambpoblacions extenses, s’ha estimat la superfície dela població. També s’han fet una descripció gene-ral de la població i s’han anotat els possiblesimpactes o amenaces que afecten la població.

Les coordenades de les poblacions s’han incor-porat en una cap de SIG i s’han generat mapes dedetall.

Tota aquesta informació s’ha sintetitzat en unafitxa per a cada població.

Resultats

A continuació es descriu l’estat de les diferentspoblacions de flora amenaçada.

Fraret (Arisarum vulgare subsp. simorrhinum)

Abans de comentar les poblacions del Parc, faremun petit incís sobre la nomenclatura d’aquest tàxon.Segons la Flora dels Països Catalans (Bolòs iVigo, 1984-2001) existeixen dues subespèciesd’Ari sarum vulgare, la vulgare i la simorrhinum,i d’aquesta última citen que hi ha diverses formesintermèdies. Segons Flora Ibèrica (Castroviejo, enpremsa), són 2 espècies ben diferenciades, la vul-gare i la simorrhinum, i aquesta última té diferentsvarietats (malgrat que Pere Montserrat i altresautors consideren que tenen prou entitat per sersubespècies aquestes varietats [Montserrat, 2007]).Al Parc de la Serralada Litoral apareixen totesaquestes varietats, tot i que Arisarum simorrhinumvar simorrhinum és la més rara i la que hauria deprioritzar-se en les actuacions de conservació.

S’han localitzat les quatre poblacions descritesper Montserrat (1950) i incloses en el projecte deflora amenaçada (Tarruella, 1998, 1999a, 2000). • Argentona, Pont de l’Espinal (DG4804, 180-215 m). Es troba en bon estat tot i que parcialmentes veu afectada pel creixement de l’alzinar i peralgun abocament de runes.• Argentona, brolla de la Feu (DF4899, 180-365m). És la més extensa, si bé fa no massa anys elcreixement de la brolla podia comprometre la sevaviabilitat per cobriment i falta de llum, arran de lasequera dels últims anys (que ha assecat gaire-bé un 80% d’aquesta brolla), actualment la pro-



blemàtica més gran és la caiguda de les branquesmortes. Una de les actuacions de millora d’hàbitats’ha realitzat sobre aquesta població, concreta-ment en una zona amb molts afloraments roco-sos on apareixen altres espècies d’interès comTulipa sylvestris (retrobada), Orchis provincialis(no retrobada) o Asphodelus cerasiferus (retro-bada), i s’ha fet una estassada selectiva de brucsmorts.• Cabrera de Mar, riera de Cabrera i el torrent deSant Feliu (tributari de la primera) (DF5096, 40-50m i DF4997 110-120 m): són força localitzades iambdues presenten problemes de creixement dediverses espècies al·lòctones (Arundo donax, Sene-cio mikanoides, Oxalis pes-caprae, ...) i aboca-ments de restes vegetals agrícoles i de vivers.• Argentona, Pedrera de la Feu (DF4899, 285 m):cal aclarir que no és la original trobada perMontserrat (1950) ja que aquesta va ser totalmentdestruïda pel creixement de la pedrera (Benaigesi Corbera, 2007; Guardiola, Jover i Gutiérrez, 2007)i aquesta nova població es troba a una cota méselevada (la localitat original era a 200 m). Aquestalocalitat té l’interès que correspon a Arisarumsimorrhinum var simorrhinum, el tàxon més rar,però per malauradament és la població que estroba més amenaçada ja que ocupa un superfíciemolt reduïda i es troba situada en una zona fre-qüentada per caçadors i senglars que durant l’any2006 va rebre fortes trepitjades i desenterraments,a banda de caure-li dos arbres morts a sobre.Aquesta població també va ser objecte d’ac -tuacions de millora d’hàbitat, que van consistir enenretirar els arbres morts, l’estassada selectiva debrucs morts, aclarida d’alzines i pins, i col·locartanques fetes amb troncs per evitar el pas decaçadors i senglars.

A banda d’aquestes, s’han localitzat novespoblacions a les roques de la Barca (DF4999 i5099, 200-215 m), a la font Picant d’Argentona(DF4999, 100 m), al Pla dels Alemanys (DG4800,340-350 m), a la pedrera dels dipòsits d’aiguad’Argentona (DG4901, 190-250 m), sobre lesroques Banyadores (entre les Planes de l’Abril i lafont Picant de cabrera) (DF4898, 330-350) i alPujolar (DG4900, 255 m).

Carex grioletii

Ciperàcia que a la Península Ibèrica només esconeix de Catalunya, i a Catalunya està citat úni-cament de la Serralada Litoral Central i un punt a

la Garrotxa. S’han localitzat la majoria de les pobla-cions descrites a Tarruella i Guerrero (1999b):• Argentona, torrent de Burriac (DF4999, 180-260 m): possiblement és la població més extensade tota la Península Ibèrica. Tot i estar assegura-da la seva viabilitat, es va fer una actuació demillora d’hàbitat que va consistir en fer una tancade troncs per evitar la freqüentació, col·locar unabarrera de troncs per tancar un camí que s’haviaobert pel mig de la població, i es va fer una estas-sada selectiva de bardissa i altres càrexs.• Argentona, vessant E del turó de Cirers(DF4899, 380 m): aquesta població es trobava almarge d’un camí i estava formada per 3 exem-plars segons Tarruella i Guerrero (1999b), nosal-tres havíem vist un únic exemplar fins l’any 2005,però l’any 2006 i 2007 no l’hem tornat a veure.Segurament deu haver desaparegut pel trepigde motos, bicicletes i persones que passen pelcamí.• Argentona, font dels Àlbers d’en Jovà (DG4804,220 m): sense problemes de conservació, mal-grat que periòdicament s’estassa la vegetaciódel voltant de la font i hi ha certa afecció a lapoblació, sembla que aquesta es recupera favo-rablement (sempre que no es faci amb una perio-dicitat curta).• Argentona, riera de Clarà (DG4700, 180-200m): sense problemes de conservació.• Vilassar de Dalt, torrent de can Cuquet o rierad’Ardenya (DF4398, 200 m): una única mata,sense problemes de conservació.• Vilassar de Dalt, torrent de la Molinera (afluentdel torrent de can Cuquet) (DF4496, 360 m): senseproblemes de conservació.• Vilassar de Dalt, torrent de Sant Mateu (DF4497,300-360 m): sense problemes de conservació.• La Roca del Vallès, riera de Gassuacs (DG4603,170 m): sense problemes de conservació.• La Roca del Vallès, torrent de Sant Bartomeu(DG4402, 260 m): no retrobat.• Vilanova del Vallès, torrent de can Pei (DG4300,190-220 m): sense problemes de conservació.• Vilassar de Dalt, Font Freda (DF4498, 320 m):sense problemes de conservació. • Vilassar de Dalt, pista propera a la residènciacanina «Kinoikos» (DF4498, 290 m): no retrobat.• Vilassar de Dalt, pista propera al torrent de canCamat (DF4599, 300 m): no retrobat.• Vallromanes, torrent de l’Agutzil (DF4397, 265-275 m): sense problemes de conservació. • La Roca del Vallès, torrent de Bracons (DG4604,200 m): sense problemes de conservació.



A banda d’aquestes, s’han localitzat tres novespoblacions, totes a Vilanova del Vallès: afluent deltorrent de Céllecs per sota del torrent de can Pei(DG4400, 290-305 m), afluent del torrent de lesGinesteres (DG4400, 300-315 m) i al torrent deles Ginesteres (DG4401, 235 m).

Viola suau (Viola suavis subsp. catalonica)

S’ha localitzat la població del torrent de les En -cantades, prop de la Font Picant d’Argentona(DG4999, 110 m), val a dir però, que Tarruella i Gue-rrero (1999a) citen aquesta localitat pensant que ésla població original que cita Montserrat (1950), toti que en realitat n’és un altra. Les principals ame-naces a què està sotmesa aquesta població (dedimensions molt reduïdes, uns 2 m2) són el creixe-ment de la bardissa i l’erosió del talús on es troba,just al costat d’un camí de sorra.

La població original, la vam localitzar propera al’anterior, al torrent de Cirers (on la citava PereMontserrat), a l’alçada de la font d’en Ballot(DG4999, 100-110 m). Aquesta població és forçamés extensa, però pot veure’s afectada pels tre-balls d’urbanització d’aquest sector (tot i que s’haparlat amb l’ajuntament d’Argentona per evitarque es vegi afectada).

Finalment, hem localitzat una tercera localitat ala pedrera de la Feu (DF4899, 160 m) que ocupauna superfície aproximada d’un metre quadrat.

Estepa ladanífera (Cistus ladanifer)

S’han localitzat les dues poblacions ja descrites,la descoberta pel cos de guardes del Parc propdel coll de Font de Cera d’Alella (DG4196, 280 m)i la descoberta per Tarruella i Guerrero en unapedrera abandonada prop del torrent de Céllecsde Vilanova del Vallès (DG4301, 150 m). La pobla-ció de Vilanova del Vallès està molt localitzada iestà formada per cinc peus, mentre que la pobla-ció d’Alella és força més extensa, amb gairebé200 individus.

A principis de l’any 2007 es va fer una actua-ció de millora d’hàbitat de la població d’Alella queva consistir en fer estassades selectives de l’estratarbustiu (principalment altres espècies de Cistus),selecció de rebrots d’alzina, poda o tallada pun-tual de pi pinyer i enretirar branques mortes d’es -tepa ladanífera (alguns individus presentaven forçabranques seques i trencades).

Tesdàlia coronopifolia (Teesdaliacoronopifolia)

S’ha localitzat la població situada al marge d’uncamí en les immediacions del cementiri de la Rocadel Vallès (DG4404, 140 m), que continua afecta-da per abocaments de deixalles i degradació del’hàbitat tal i com ja comentaven Tarruella i Guer -rero (2000). També s’ha localitzat una nova sub-població situada a uns 100 metres d’aquesta(DG4404, 125 m), que es troba situada entre labrolla de bruc d’escombres, això fa que no esti-gui afectada per cap impacte.

Julivert venecià (Peucedanum alsaticumsubsp. venetum)

Aquesta espècie es localitza als marges del recMolinar de la Roca del Vallès, a l’obaga del castellde la Roca. En l’última memòria del Projecte FloraAmenaçada (Tarruella i Guerrero, 2000) deien quela població havia sofert una davallada alarmant,passant de 24 individus l’any 1998, a 19 l’any1999 i 8 l’any 2000. Aquesta pèrdua contínuad’in dividus creien que era causada per l’expansióde la bardissa, però sobretot per l’aplicació d’her -bicides durant els treballs de manteniment del recMolinar.

Malgrat buscar intensament algun individu, non’hem trobat cap (tot i que l’any 2002 encarahavíem vist algun individu). Hem pogut compro-var com a principis de primavera s’aplica herbici-da al voltant del rec i moren totes les plantes pro-peres. Creiem, doncs, que és molt probable ques’hagi extingit aquesta espècie, tot i que s’iniciaranconverses amb l’ajuntament i la comunitat deregants a fi que no apliquin herbicida en el puntconcret on hi havia el julivert venecià, a veure sies recupera algun individu o s’aconsegueix quegermini el banc de llavors.

Aloc (Vitex agnus-castus)

Durant les últimes dècades, els alocars de lacomarca del Maresme han sofert una importantdavallada causada per la canalització i urbanitza-ció de rieres, degradació de la vegetació, aboca-ments de deixalles, obertura de camins, etc., amés, la major part dels alocars que encara quedenestan amenaçats per diverses causes. Segonsdades del Projecte Alocs (www.projectealocs.org),



de les rieres que van analitzar que tenien alocs, mésd’un 80% dels alocars presentaven algun tipusd’amenaça (Corbera et al., 2007).

Tot i que no s’ha fet un seguiment de les po -blacions d’aloc al Parc de la Serralada Litoral, jaque no figura com a espècie amenaçada, es vaconsiderar oportú actuar sobre dos alocarsd’Argentona, a la riera de Clarà i a la riera d’Ameia,que es van seleccionar ja que figuraven com moltinteressants en els treballs de Tarruella et al, 2003i Amador et al., 2003. Es van fer estassadesselectives de canya, bardissa, robínia i ailant, i esva fer una plantació d’estaques d’alocs a la rierade Clarà.

Conclusions

Tarruella i Guerrero (1998, 1999a, 2000) van ela-borar un llistat de flora amenaçada al Parc de laSerralada Litoral, basant-se principalment en eltreball que va realitzar Pere Montserrat durant elsanys 1945-1950 (Montserrat, 1950). Aquest llistatde flora amenaçada incloïa 24 espècies, de lesquals només en van localitzat 9. Aquesta baixaproporció d’espècies localitzades modernamentés atribuïda a la desaparició per destrucció físicadel seu hàbitat, degradació i fragmentació del seuhàbitat, canvi en els usos del sòl, canvi dels usostradicionals, etc.

Durant l’any 2007 hem pogut localitzar 8 de les9 espècies localitzades per Tarruella i Guerrero(1998, 1999a, 2000), ja que el julivert venecià (Peu-cedanum alsaticum subsp. venetum), malgratconèixer la localitat exacte i haver-la vist per últi-ma vegada l’any 2002, enguany no l’hem localit-zat ja que l’aplicació d’herbicides ha afectat greu-ment la població.

Pel que fa a les poblacions, hem localitzat lamajoria de les poblacions de les espècies deflora amenaçada, tot i que algunes han desapa-regut o s’han vist greument afectades per sobre-freqüentació o alteració de l’hàbitat. També hemlocalitzat alguna nova població d’algunes de lesespècies.

Per a una correcta gestió del territori és impres-cindible disposar d’eines que permetin conèixer ilocalitzar els elements d’interès i fer-ne un segui-ment periòdic per tal de poder corregir possiblesimpactes negatius.

Bibliografia

AMADOR, L.; GUARDIOLA, M.; SABATER, F.; VALLS, I.(2003). «Estructura i qualitat dels boscos de ribe-ra de la conca de la riera d’Argentona». Dinsl’Atzavara, núm. 11; pàg. 63-80.

BENAIGES, N.; CORBERA. J. (2007). «Imatgesd’una transformació. El Maresme 60 anys des-prés». Dins L’Atzavara, núm. 15; pàg. 133-146.

BOLÒS, O. i VIGO, J. (1984-2001). «Flora delsPaïsos Catalans». Vol. I-IV. Ed. Barcino, Barcelona.

CASTROVIEJO, S. (coord.) (en premsa): «Flora ibé-rica. Plantas vasculares de la Península Ibérica eIslas Baleares». Madrid. Real Jardín Botánico.CSIC. Vol. XVIII. Araceae.

CORBERA, J., FAIDELLA, L., GUARDIOLA, M., JOVER,M., LLOBET, M., MARCH, E. i SABATER, F. (2007).«L’aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribu-ció, abundància i amenaces a la seva conserva-ció». Dins L’Atzavara, núm. 15; pàg. 175-182.

GUARDIOLA, M. (2005). «Les poblacions de fra-ret al Parc de la Serralada Litoral». Parc de laSerralada Litoral. Document intern.

GUARDIOLA, M.; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, C. (2007).«Compendi d’addicions a la ‘Flora de la cordilleralitoral catalana (porción comprendida entre los ríosBesós y Tordera)’ de Pere Montserrat». DinsL’Atzavara, núm. 15; pàg. 147-164.

MONTSERRAT, P. (1950). «Flora de la cordilleralitoral catalana en el trozo comprendido entre losríos Besós y Tordera». Tesis doctoral, UniversidadCentral de Madrid (Universidad Complutense).

MONTSERRAT, P. (2007). «Una mirada de botànici ecòleg a les muntanyes del Maresme». DinsL’Atzavara, núm. 15; pàg. 115-132.

TARRUELLA, X.; GUERRERO, M. (1998). «ProjecteFlora Amenaçada. Memòria de l’any 1998». Docu-ment inèdit.

TARRUELLA, X.; GUERRERO, M. (1999a). «Projec-te Flora Amenaçada. Memòria de l’any 1998».Document inèdit.

TARRUELLA, X.; GUERRERO, M. (1999b). «Aporta-ció al coneixement de Carex grioletii a la Serrala-da Litoral Catalana». Butlletí de la Institució Cata-lana d’Història Natural, núm. 67; pàg. 65-66.

TARRUELLA, X.; GUERRERO, M. (2000). «ProjecteFlora Amenaçada. Memòria de l’any 2000». Docu-ment inèdit.

TARRUELLA, X.; GUERRERO, M.; BENAIGES, N.; Alen-torn, RM.; Vilatersana, R.; Guardiola, M. (2003).«Flora dels boscos de ribera de la conca de lariera d’Argentona». Dins L’Atzavara, núm. 11, pàg.47-61.



Història


Resum

En aquest article es dóna a conèixer el material ossique va ser descobert a l’avenc de les Aranyes(Tordera, Maresme). Durant una de les exploracionsen les quals s’estaven duent a terme unes desobs-truccions van aparèixer algunes restes òssies quevan ser traslladades a l’Institut de PaleontologiaMiquel Crusafont de Sabadell per ser avaluades.Reconegut el seu interès, es van recollir algunespeces més per al seu estudi. Tot aquest material,compost de restes humanes i de fauna vertebrada,és l’objecte del present treball.

Paraules clauOsteologia, espeleologia, Tordera, Maresme

Summary

Human and vertebrate fauna remains discovered in Avenc de les Aranyes (Tordera,Maresme)This article outlines the bone material discovered inAvenc de les Aranyes (Tordera, Maresme). In one ofthe excavations undertaken a number of boneremains were unearthed, which were transferred tothe Miquel Crusafont Paleontological Institute inSabadell to be assessed. On account of their inter-est, further pieces were collected for their study. Allthis material, made up of human and vertebrate faunaremains, is the object of the present study.

KeywordsOsteology, speleology, Tordera, Maresme

Resumen

Restos humanos y de fauna vertebrada descubiertos en el Avenc de les Aranyes(Tordera, Maresme)En este artículo se da a conocer el material óseo quefue descubierto en el Avenc de les Aranyes (Tordera,Maresme). Durante una de las exploraciones en lasque se realizaban unas desobstrucciones aparecie-ron algunos restos óseos que fueron trasladados alInstituto de Paleontología Miquel Crusafont de Sa ba -dell para ser valorados. Reconocido su interés, serecogieron algunas piezas más para su estudio. Todoeste material, compuesto de restos humanos y defauna vertebrada, es el objeto de este trabajo.

Palabras claveOsteología, espeleología, Tordera, Maresme

Restes humanes i de fauna vertebradadescobertes a l’avencde les Aranyes(Tordera)

Miquel Nebot, Teresa Hernàndez i Manel LlenasSecció Villalta d’Arqueologia i Paleontologia de la Federació Catalana d’Espeleologia



Introducció

La geologia de la serralada del Montnegre i elCorredor es caracteritza per la seva formació lito-lògica de roques intrusives i metamòrfiques. Úni-cament al sud de la població de Tordera, com unaexcepció, s’hi troben uns reduïts afloraments dematerials del devonià, que han permès la forma-ció de petites cavitats que s’han desenvolupatdins d’aquestes calcàries grises i noduloses.

L’Avenc de les Aranyes, anomenat tambéAvenc Perset o Forat de les Aranyes, està situatal terme municipal de Tordera i és conegut des defa temps.

(Borràs et al., 1980) van publicar la seva fitxaamb una topografia realitzada l’any 1963 que vadonar una profunditat de nou metres i un recorre-gut de dinou metres.

Posteriorment, membres del Grup Excursio-nista Malgratenc i del Grup d’Espeleologia de

Badalona, Cor de Marina, van efectuar unes des-obstruccions en aquesta cavitat, amb la finalitat decomunicar una de les seves galeries amb unanova entrada inferior.

Així aquesta petita cova-avenc va assolir cator-ze metres de profunditat i 72 m de recorregut.

Durant aquesta tasca es van trobar de mane-ra dispersa entre els blocs de roca i els sedimentsd’argila una sèrie de restes òssies que són lesque han motivat el present treball.


Figura 1. Mapa cartogràfic Montnegre-Corredor. Ed. Alpina.

Foto 1. Avenc de les Aranyes, entrada superior.


Inventari i descripció dels materials

Homo sapiens

Neurocrani, molt fragmentat (001-006).Maxil·lar (012).Mandíbules, sin. (014); dex. (013).Dentició, premolar (017); molar (018). Clavícula, fragment (005).Coxal, símfisi púbica (043).Húmer, amb epífisis malmeses (002).Cúbit (003).Radi (004).Fèmur (027).Peroné (031).Metàpodes (010-020-021-022-023-024-025).Falanges (011-019-028).Fragments indeterminats (007-008-009-015-016-026-029-030).

Foto 2. Avenc de les Aranyes, entrada inferior.

Foto 4. Homo sapiens. Mandíbula, sin. 014.

Foto 3. Homo sapiens. Neurocrani 001.

Foto 5. Homo sapiens. Húmer 002.

Foto 6. Homo sapiens. Cúbit 003.



Cervus elaphus

Mandíbula, fragment amb P/4, M/1 (044).Axis, segona vèrtebra cervical, fragment (045).Radi, extrem proximal sin. (049).Coxal, fragments (039-042).Tíbia (046).Metatarsià dex. (053).Falanges primeres (048).Mandíbula dex. amb dm/1 i dm/2 (050).Apòfisi mandibular (035).Astràgal amb fragment distal de tíbia (047).Banyes, fragments (051-054-055).

Oryctolagus cuniculus

Crani fragmentat (056).Mandíbula, exemplar juvenil (059).Fèmur (057-058).

Materials indeterminats i en estudi

(032-033-034-036-037-038-040-041-052-060-061-062-063).

Resultats i discussió

De les restes humanes localitzades, podem deduirque corresponen a un únic individu, ja que no esva trobar duplicitat en els elements ossis. Tambés’aprecia uniformitat en el desenvolupamentd’aquests elements. Es tracta d’un adult, ja que esvan trobar les epífisis soldades a les diàfisis i unnotable desgast dentari.

L’estat de conservació dels ossos fa pensarque no són restes actuals i que, sense dubte, estracta d’un Homo sapiens, com ho demostra elseu mentó desenvolupat.

Caldria un estudi antropològic per poder dispo-sar de més informació.

Les restes de Cervus elaphus són atribuïblesa diversos individus de diferents talles. La biome-tria feta a alguns dels ossos s’ha comparat ambles dels exemplars cantàbrics i estudiats perMARIEZKURRENA i ALTUNA (1983) i MARIEZKURRENA,(1983). Algunes restes són de talla superior a lesmostres del jaciment d’Urtiaga, que formen partdel complex aurinyacià-perigordià. Segons elsautors citats, aquesta espècie va assolir les sevesdimensions màximes en aquest període, i va ser


Foto 7. Homo sapiens. Radi 004.

Foto 10. Cervus elaphus. Tíbia 046.

Foto 8. Cervus elaphus. P/4, M/1, 044.

Foto 9. Cervus elaphus. P/4, M/1, 044.


talla inferior en el mosterià i el magdalenià. La mida

es redueix de manera important en els exemplarspostwürmians i més encara en els actuals.

Els ossos d’Oryctolagus cuniculus es consi-deren, pel seu estat de conservació, de conillsac tuals.

Tot el material estudiat està dipositat a l’InstitutCatalà de Paleontologia (ICP) i a disposició dequalsevol persona interesada en el seu estudi mésdetallat.

Agraïments

Als membres del Grup Excursionista Malgrateng idel Grup d’Espeleologia de Badalona, Cor de Mari-na, per la seva tasca en el descobriment de les res-tes publicades. A Enric Porcel, Francesc Alfambra,Brauli Torres, Julià González, Antoni Ferro i RosaGonzález, per la seva col·laboració i als investiga-dors de l’Institut Català de Paleontologia pel seuvaluós assessorament.

Bibliografia

ALTUNA, J. i MARIEZKURRENA, K. (1983): «Bio -metría y disformismo sexual en el esqueleto deCervus elaphus würmiense, postwürmiense yactual del Cantábrico», dins Munibe, núm. 35,p. 203-246.

BORRÁS, J., MIÑARRO, J. M. i TALAVERA, F. (1980):Catàleg Espeleològic de Catalunya (el BaixEmpordà, el Gironès, la Selva, Osona, el VallèsOriental i el Maresme). Vol. 6. Barcelona: Ed.Políglota.

MARIEZKURRENA, K. (1983): «Contribución alconocimiento del desarrollo de la dentición y elesqueleto postcraneal de Cervus elaphus», dinsMunibe, núm. 35, p. 149-202.


Foto 11. Cervus elaphus. Falanges primeres 048.

Foto 12. Cervus elaphus. Mandíbula dex. amb dm/1i dm/2 050.

Foto 13. Cervus elaphus. Astràgal amb fragment dis-tal de tíbia 047.

Foto 14. Cervus elaphus. Banya 051.


La restauració demonuments megalíticsal segle XIX i al’actualitat a la serradel Corredor: elsdòlmens de PedraGentil i de Ca l’Arenes

Daniel Daví, Imma Bassols, Toni Loui Robert Lleonart Secció Arqueològica del Museu de Mataró

Summary

The restoration of megalithic moments in the19th century and today in the Corredor: Thedolmens of Pedra Gentil and Ca l’ArenesIn 2007 the dolmen of Ca l’Arenes de Dosrius, whichwas near a state of ruin, was fully restored. Thework allowed the dolmen to be erected again as inprehistoric times with the help of information com-piled during the previous excavation of the site. Theresult is extraordinary, and enables visitors to discov-er the various parts that made up this dolmen. Thisintervention was compared with the restoration con-ducted 152 years ago to the Pedra Gentil dolmenin Vallgorguina, based on the knowledge of thistype of monument that was available at that time.It is deemed to be the first known restoration of adolmen in Catalonia.

KeywordsDolmens, Ca l’Arenes, Pedra Gentil, restoration,Corredor

Resumen

La restauración de monumentos megalíticosen el siglo XIX y en la actualidad en la sierradel Corredor: los dólmenes de Pedra Gentil y de Ca l’ArenesEn el año 2007 se ha restaurado totalmente el dol-men de Ca l’Arenes de Dosrius, que se encontra-ba con la mayor parte de las losas inclinadas o caí-das. Se ha levantado nuevamente el dolmen tal ycomo debía de ser en la prehistoria, con la ayudade la información recogida mediante su excavaciónprevia. El resultado ha sido espectacular y su visi-ta permitirá conocer las distintas partes del dol-men. Se compara la presente intervención con larestauración, hace 152 años, del cercano dolmende Pedra Gentil de Vallgorguina, basada en el cono-cimiento que se tenía en aquella época de este tipode monumentos, y que se puede considerar la pri-mera restauración de un dolmen en Cataluña de laque se tiene noticia.

Palabras claveDólmenes, Ca l’Arenes, Pedra Gentil, restauración,sierra del Corredor

Resum

Durant l’any 2007 s’ha restaurat totalment el dol-men de Ca l’Arenes de Dosrius, que es trobava ambla major part de les lloses inclinades o caigudes. Elstreballs han permès aixecar de nou el dolmen talcom devia ser a la prehistòria, amb l’ajut de les dadesrecollides durant l’excavació prèvia de l’indret. Elresultat ha estat espectacular i la seva visita perme-trà conèixer les diverses parts que formaven aquestdolmen. Es fa la comparació d’aquesta intervencióamb la restauració, fa 152 anys, del proper dolmende Pedra Gentil de Vallgorguina, basada en elsconeixements que es tenien en aquell momentd’aquesta mena de monuments, i que es pot con-siderar la primera restauració de què es té notíciad’un dolmen a Catalunya.

Paraules clauDòlmens, Ca l’Arenes, Pedra Gentil, restauració, serradel Corredor



Introducció

Un conveni entre el Museu de Mataró i la Diputa-ció de Barcelona ha permès la restauració del dol-men de Ca l’Arenes de Dosrius, situat dins delParc Natural del Montnegre i el Corredor, durant elsmesos de juny i juliol de 2007. Els treballs han estatcoordinats pels sotasignants d’aquest article.1

Ara fa 152 anys, pel maig de l’any 1855, elpropietari de Can Pradell de la Serra va costejar larestauració del dolmen de Pedra Gentil de Vallgor-guina, situat a prop de Ca l’Arenes i dins del mateixparc natural. Aquest fet ens ha incentivat a presen-tar aquest treball, també com a reconeixement aJosep Pradell de la Serra, que va dur a terme laprimera restauració d’un dolmen a Catalunya dequè tenim notícia. Gràcies a aquest fet, ara dispo-sem de dos monuments megalítics a l’abast detothom que, tot i que amb criteris de restauracióben diferents, reflecteixen cadascun d’ells elmoment històric que els va treure del seu estatd’enrunament i degradació.

Abans de tractar sobre la restauració d’ambdósdòlmens, mirarem d’esbrinar quin era l’estat delconeixement sobre el megalitisme durant el segleXIX a casa nostra, per poder entendre millor el con-text en què Josep Pradell es trobava quan va deci-dir restaurar el dolmen de Pedra Gentil.

El coneixement dels dòlmensdurant el segle XIX

Els primers monuments megalítics catalans es vandonar a conèixer relativament tard, a partir de ladècada dels anys setanta del segle XIX.2 Quan això

va succeir, ja feia molts anys que s’havien publi-cat monuments megalítics d’altres països, demanera que alguns autors parlaven de Catalunyacom un indret on no se n’havien construït mai. Elmenhir de la Pedra del Diable de Pau (Garrotxa) esdonà a conèixer l’any 1872, així com també,durant el mateix any i en una altra publicació, eldolmen de Senterada (Pallars Jussà) esmentat perMoner (SANPERE i MIQUEL, 1881); es tractava delsprimers monuments megalítics descrits del Princi-pat. Dins del grup megalític del Maresme-VallèsOriental, el dolmen de la Pedra Gentil de Vallgor-guina es va publicar per primera vegada l’any1878, mentre que els propers monuments mega-lítics de Pedra Arca (Vilalba Sasserra) i de PinsRosers (Cardedeu) es van publicar al seu torn l’any1879. Aquests vestigis del Vallès Oriental s’in -clouen dins dels primers monuments megalítics

1. La direcció va anar a càrrec d’Imma Bassols. La restauració es va dur a terme amb l’ajut d’ErnestoSalazar, José i Ángel, contractats per Eurocatalana deServeis, i de l’aparellador Antoni Rosiñol. Per a l’aixecamentde les lloses es va disposar de l’ajut de maquinària pesa-da conduïda per Xavier Guinart. També hi van intervenirSegimon Costa i els seus ajudants del parc natural endiverses feines auxiliars. A tots ells els agraïm la sevaexcel·lent predisposició i professionalitat. També agraïm aldirector del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, AntoniBombí; a Joaquim Garcia del Patronat Municipal de Culturade l’Ajuntament de Mataró, i a Joan Manel Riera, GemmaConesa i Lluc Riera de Ca l’Arenes, la seva col·laboració entot moment. 2. Això és pel que fa al Principat, atès que anteriorment jas’havien publicat alguns dòlmens de la Catalunya Nord.

Figura 1. Foto de Can Pradell de la Serra (Vall gor -guina) feta l’any 1918 per Antoni Gallardo i Garriga(Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Cata-lunya).

Figura 2. Esgrafiat de la façana de Can Pradell de laSerra.



catalans descrits, fet que segurament es deu a laseva proximitat a Barcelona.

La hipòtesi de les taules de sacrificis celtes

Durant bona part del segle XIX es va creure que elsmonuments megalítics eren obra dels celtes, fetpotser degut al fet que els exemples més espec-taculars es trobaven a Bretanya i a les illes Brità-niques, on històricament se sabia que s’hi havienestablert aquests pobles. A Catalunya, els primersdòlmens publicats s’atribuïen també a aquestacultura: el menhir de la Pedra del Diable de Pau(VAYREDA, SADERRA, 1872), i el dolmen de Sentera-da, donat a conèixer per Moner el mateix any1872. Aquest autor veia a la coberta del sepulcremegalític reguerons per on s’escolaria la sang deles víctimes en rituals druídics (MONER, 1872). Méstard, SANPERE I MIQUEL (1881) va referir aquestainformació en el seu treball.3

L’any 1876 ANTONI DE BOFARULL descrivia així eldolmen que es trobava al camí de Santpedor aMoià: «Como indudablemente célticos, puedencitarse primero, un dolmen que pocos años ha seconservaba en el camino que va de San Pedor áMoyá, cerca del meson de la Grossa, consisten-te en tres grandes pedruscos que sostenian otroen forma de tabla, agujereado hácia el centro pararecoger la sangre de la víctima en los sacrificioscruentos; y luego varios menhirs…». D’aquestesdescripcions, se’n desprèn la interpretació com ataula de sacrificis de la cultura celta.

La hipòtesi dels celtes i de les taules de sacri-ficis va decaure al cap de pocs anys. JOAQUIM VAY-REDA i JOSEP SADERRA (1878) afirmaven encertada-ment que aquesta mena de monuments sónd’origen funerari. JOAQUIM MERCADER DE BELL-LLOC

(1879), quan descrivia el cromlec de Pins Rosers,defensava que es tractava d’un monument mega-lític, i deia expressament que no pertanyia a lacultura celta. SANPERE I MIQUEL (1881) en refusavala hipòtesi quan citava els monuments megalíticsde Pedra Arca, Pins Rosers i Pedra Gentil, dientque «por su proximidad determinan una regióndolminica, que por su vecindad con Barcelonaalejan la idea de una punta hecha por los celtas en

nuestra tierra, esto dentro de la hipótesis de ser losceltas los constructores de los dólmenes, ya quede la estancia ó conquista de Cataluña por los cel-tas no tenemos autor antiguo, ni descubrimientoalguno ni antiguo ni moderno que lo pruebe».

CARRERAS I CANDI també va insistir a eradicar unahipòtesi tan arrelada. L’any 1903 escrivia: «Lasuposició de que los dòlmens fossen pedres des-tinades als sacrificis al mitj dels boscos, està ja tantrebutjada de tots los arqueòlechs, que no cal mésocupar-se’n». I l’any 1905 es refermava: «No esnecesario ya rebatir la hipótesis equivocada, quese ha consignado por largo espacio de tiempo enla historia, de que eran, los dólmenes, altares des-tinados á sacrificios en las antiguas religiones delos aborígenes».

Josep Pradell de la Serra: unabreu ressenya biogràfica

Josep Pradell i Cuch va néixer a Vallgorguina el 28de gener de 1815. Els seus pares eren Josep Pra-dell i Gel, de Vallgorguina, i Antònia Cuch, naturalde Cànoves. Per part del seu pare descendiad’una antiga nissaga de propietaris del mas Pra-dell de la Serra. Va tenir tres germans: Maria, Fran-cesc i Joan. El 3 de març de 1875 va morir de mortnatural, a l’edat de seixanta anys, i fou enterrat alcementiri de Santa Eulàlia de Tapioles, properaal mas i que llavors corresponia a la parròquia dePalautordera. Del seu matrimoni, en coneixem dosfills: Pau, nascut l’any 1847, i Josep. El primer esva casar amb Maria Vila, natural de Sant Esteve dePalautordera, i es va convertir a la mort del seupare en propietari del mas.4

Sembla ser que Josep Pradell i Cuch es dedi-cava al transbordament en vaixell des de Barce-lona fins a Mallorca (MERÍN, 2005). Va ser regidorde l’Ajuntament de Vallgorguina a finals de 1851,i alcalde entre el 14 de gener de 1852 i el 28 dejuliol de 1853. En aquells anys hi havia una preo-cupació per la quantificació dels béns immoblesrústics i urbans i dels caps ramaders repartitsentre les diverses propietats. En l’amillaramentde 30 de desembre de 1853 Josep Pradell hiconsta com a propietari de terres de regadiu,terres de secà, bosc de suro, bosc de const,


4. Aquestes dades s’han extret dels llibres parroquials deSant Andreu de Vallgorguina, dipositats a l’Arxiu Diocesàde Barcelona.

3. Un exemplar de l’opuscle de Moner, que és difícil de tro-bar en biblioteques i arxius, es pot consultar a l’ArxiuHistòric de la Ciutat de Barcelona.


pollancreda, vinya, bosc de fageda, erms, altres,casa de poble, casa al camp, dos bous, una mulai dos porcs. El total de liquidació (producció ínte-gra menys despeses) donava 12.593,84, quanti-tat que representava el 10,66 per cent de tot elmunicipi, cosa que ens indica el poder econòmicque arribà a assolir. El seu fill Pau va esdevenir ala seva vegada alcalde en el bienni 1879-1881.5

En aquella època la casa tenia una gran produc-ció, i va arribar a tenir una dotzena de persones quetreballaven la terra i grans extensions de boscos.Gràcies a això, els seus hereus van tenir un nivell devida benestant, ja que els nois es van dedicar a lamedicina i la farmacologia (MERÍN, 2005).

Els seus esforços van anar encaminats a unaintensa activitat constructiva. Ens consta que varefer l’antic mas Pradell de la Serra, va construir elpont dit de Can Pradell de la Serra l’any 1868 i varemodelar l’església de Santa Eulàlia de Tapioles.Va fer decorar amb pintures de caràcter geogrà-

fic i historicista la sala principal de la casa: uneseren dedicades als descobridors d’Amèrica(Colom, Pizarro i Magallanes), mentre que d’altresrepresentaven Can Pradell i diverses ciutats delmón (Sant Petersburg, el Caire i Betlem) (MERÍN,2005). La reforma de l’església de Santa Eulàlia deTapioles degué consistir en la construcció del cam-panar, d’un cementiri d’obra i en la reforma de lafaçana, cosa que li donà l’aspecte actual. Es vadecorar per l’exterior amb esgrafiats, avui dia moltperduts, similars als del mas Pradell.

Restauració del dolmen de Pedra Gentil

Cap al mes de maig de l’any 1855 Josep Pradellva restaurar aquest dolmen per l’estat de degrada-ció en què es trobava. Es tracta de la notícia mésantiga que conservem de la restauració d’un dol-men català, i el fet és encara més meritori si con-siderem que aleshores no hi havia cap ressenyacientífica publicada sobre monuments megalíticsdel Principat, ja que aquestes, tal com hem ex -

Figura 3. Taula genealògica d’ascendents de Pau Pradell i Castellar.

5. Dades extretes de diversos documents conservats al’Arxiu Municipal de Vallgorguina.



posat, començaren a aparèixer disset anys méstard. Josep Pradell devia conèixer quelcom sobredòlmens per algun article o llibre que deuria parlard’altres monuments peninsulars o europeus, o bées devia assessorar per algun erudit, ja que elsautors del Cercle Artístic d’Olot van saber que nos’havia dedicat mai a l’estudi de l’arqueologia.

L’única informació que tenim d’aquest fet tannotable per a l’època és l’article que va publicar elCentre Artístic d’Olot l’any 1878, en el qual es diuque Josep Pradell va fer una despesa més queregular el maig de 1855 per tal de tornar al seuestat original la pedra superior, que s’havia partitd’antic en dues parts, una de les quals es troba-va caiguda a terra (VAYREDA, SADERRA, 1878).

Els membres del Centre Artístic d’Olot vanvisitar el dolmen gràcies a l’amabilitat de Pau Pra-dell, propietari en aquell moment del mas i fill deJosep Pradell, que feia pocs anys que havia mort.Ell devia explicar-los tot allò que coneixia del dol-men i que sortosament van publicar. També elsva comentar que antigament el dolmen era cone-gut amb el nom de Pedra Gelada, cosa que cons-tava en unes capitulacions matrimonials. Aquestfet ha servit de base a algun estudiós per defen-sar la hipòtesi del trasllat del dolmen fins a l’indretactual, on aquest s’hauria reconstruït. Per la sevapart, Esteve Travesa i Pradell de Vallgorguina,que estava emparentat amb Pau Pradell i el va co -nèixer personalment, afirma que aquest no li vacomentar mai res sobre aquest suposat trasllat.6

Quan el seu pare va aixecar de nou el dolmen Paudeuria tenir vuit anys, edat suficient per poderrecordar l’esdeveniment, i a més deuria disposard’explicacions de primera mà gràcies al seu pare.És millor creure, per tant, que el dolmen es trobaal seu lloc original.

No conservem cap documentació detallada decom va anar la restauració. Pel resultat de la inter-venció que ens ha arribat fins avui sembla queJosep Pradell va dirigir els seus esforços a restituirla gran llosa de coberta al seu lloc, utilitzant lesaltres pedres més petites del dolmen per tal de sus-tentar-la. Es va anivellar la coberta posant pedresmés petites al damunt de les lloses que feien desuports verticals. D’aquesta manera, es va donaral dolmen l’aspecte d’una taula sustentada a dis-tàncies regulars per pedres aïllades que feien la fun-ció de pilars, sense deixar l’entrada de la cambraque com a sepulcre megalític havia de tenir enel seu origen. Un dels motius per reconstruir-lod’aquesta manera deuria ser que la pedra decoberta estava partida pel mig, de manera quedeixar un llarg espai sense recolzament podriacomportar la caiguda d’una part de la coberta, talcom ha apreciat Jaume López (1989).

És possible que algunes de les lloses no for-messin part del monument megalític original. Sifem una comparació amb altres dòlmens pro-pers, hi trobem a faltar les grans lloses que solenconstituir la cambra funerària i que són més gransque les del corredor i el cromlec. Són lloses quenormalment no desapareixen en els posteriorsexpolis de pedres, perquè són de grans dimen-sions i estan molt ben clavades. Als picapedrersels era més fàcil d’endur-se les lloses del cor -redor, que eren més petites, i les cobertes, si lespodien partir.

Avui dia el dolmen no respon a cap tipologiaconeguda i no podem saber quin aspecte tenia


Figura 4. Litografia del dolmen de Pedra Gentil publi-cada per Vayreda i Saderra l’any 1878.

6. Segons l’entrevista a Esteve Travesa i Pradell, publica-da l’any 1993 dins la revista Persones de Vallgorguina, edi-tada per l’Ajuntament de Vallgorguina. Figura 5. Dolmen de Pedra Gentil (Vallgorguina).


durant la prehistòria. En canvi, la reconstrucció enforma de taula encaixava bé en la idea preconce-buda que es tenia en aquell moment d’un lloc peral ritual de sacrificis. Ja hem comentat en un altreapartat com els primers autors que parlend’aquesta mena de monuments a casa nostra,entre els anys 1872 i 1876, els consideren celtes,com a taules de sacrificis, i que aquesta hipòtesino es comença a abandonar fins al 1878. Calcreure, doncs, que uns anys abans, el 1855, quanJosep Pradell va reconstruir el dolmen, la hipòte-si celta era plenament vigent. Es pot considerar,per tant, que es tracta més d’un monument delsegle XIX construït amb les pedres d’un antic dol-men que no pas d’una construcció prehistòrica enel seu estat original.

Que la restauració encaixava bé en allò quehom esperava d’un dolmen ho prova el fet que vaser ben considerada a la seva època, tal compodem veure en la valoració positiva que en fan elsdiversos autors que a finals del segle XIX parlen delmonument.

Restauració del dolmen de Ca l’Arenes

El dolmen va ser descobert per Joan Manel Rieral’any 1997 i es va excavar durant els anys 2006 i2007. Mentre s’efectuaven els treballs es van anarenretirant diverses lloses caigudes fora de l’àread’excavació per tal de reintegrar-les posterior-ment al seu lloc original. L’inici de la restauracióva tenir lloc una vegada excavada la totalitat dela cambra i bona part de l’exterior, durant el mesde juny de 2007.

Si bé per a la restauració un dels elements clauva ser la informació de l’estructura que ens vaproporcionar la mateixa excavació, cal conside-rar que un altre factor que també hi va incidir vaser el coneixement que disposem avui dia de lesestructures dolmèniques i que la comunitat cien-tífica ha anat publicant. A Catalunya, entre els tre-balls de síntesi de Lluís Pericot de 1925 i el recenti extens estudi de Josep Tarrús de 2002, hi ha undegotall d’articles de diversos especialistes quehan ajudat a comprendre millor l’arquitectura dol-mènica.

La fase de restauració es va iniciar per les llo-ses laterals de la cambra. Aquestes es trobaventan inclinades i basculades que es va fer del totnecessari aixecar cada pedra amb l’ajut demaquinària pesada per tal de deixar-les dretes de

nou. Immediatament es falcaven amb pedrespetites i es consolidaven amb morter de calç.Aquest procés es va iniciar en el lateral oest, percontinuar amb l’est i finalitzar amb les lloses quefeien de brancal de l’entrada. Una vegada enlles-tida la cambra, es van restituir al seu lloc les dueslloses de paviment del seu interior, que es van

Figura 6. Dolmen de Ca l’Arenes a l’inici de l’ex -cavació.

Figura 7. Restauració de la cambra funerària del dol-men de Ca l’Arenes.

Figura 8. Restitució de la coberta del dolmen de Cal’Arenes.



enganxar amb morter de calç, ja que estaventrencades.

També es va procedir a recuperar una partdel corredor, posant de nou al seu lloc un granbloc de pedra que en iniciar l’excavació es tro-bava a l’exterior de la cambra, en línia amb les llo-ses del lateral est. Per tal de completar el corre-

dor al costat oposat, es va posar una llosa quees trobava caiguda uns metres al davant del dol-men i que creiem que en podia haver format partperfectament. És l’única llosa que s’ha restituït demanera dubtosa, però versemblant, si tenim encompte la tipologia del dolmen que l’excavació vaaclarir.

La col·locació de la coberta va esdevenir unade les fases més delicades. A l’inici de l’excavaciótan sols una part de la llosa de coberta restava insitu, caiguda dins de la cambra. Quan es va treu-re fora de l’àrea d’excavació amb l’ajut de maqui-nària pesada, es va trencar a causa del seu enor-me pes per una esquerda que hi havia al bell mig.Les dues parts es van tornar a unir amb resinaepoxi, amb el reforç d’unes tiges d’acer inoxida-ble galvanitzat que queden totalment amagades al’interior de la pedra. Una vegada consolidada lallosa, es va mirar si encaixava amb els altres frag-ments de coberta que es van trobar dispersos peltúmul i més enllà. D’aquesta manera, es va veureque encaixava perfectament amb un altre granfragment de llosa que es trobava caigut davantmateix de l’entrada al dolmen. Per la seva part,també es van enganxar entre si tres trossos méspetits de llosa de coberta. Totes aquestes unionses van fer amb el mateix sistema de tiges i resinaepoxi ja descrit. El resultat final va ser la resti -tució de gairebé la totalitat de la llosa de cober-ta, de la qual es conserven dues grans peces for-mades a la vegada, com hem dit, per diversostrossos units, i que malauradament no van encai-xar entre si perquè faltaven uns petits fragmentsque no vam trobar.

Va ser un fet inusual que es recuperés, durantla fase d’excavació, la llosa original que feia deporta mòbil d’entrada a la cambra funerària. Vamdecidir deixar-la a l’interior de la cambra, al late-ral oest i a tocar de l’entrada, fixada amb duestiges d’acer inoxidable per tal d’evitar-ne el des-plaçament.

Finalment, i després d’excavar el túmul de terrai pedres situat al costat oest del dolmen, aquestes va consolidar afegint-hi una nova capa depedres amb sorra barrejada amb morter de calç.El cromlec, que originàriament tenia la funció decontenir les terres del túmul, estava format perlloses i blocs de pedra, que es trobaven caiguts insitu descrivint un semicercle. Les pedres es vanaixecar de nou, amb la qual cosa es va deixarencara més visible el límit del túmul.

Pel costat est, el túmul no era gaire visibleperquè el mateix nivell del terreny natural és més

Figura 9. Vista frontal del dolmen de Ca l’Arenes unavegada finalitzada la restauració.

Figura 10. Dolmen de Ca l’Arenes des de l’interior,amb la llosa porta a la dreta.

Figura 11. Dolmen de Ca l’Arenes amb el túmul a pri-mer terme després de la restauració.



elevat. Tan sols es van trobar unes grans pedressense treballar, a tocar de l’exterior de la cambrai alineades amb aquesta. Les pedres es van des-plaçar per tal d’excavar al dessota, de maneraque un cop reomplerta de terra i pedres de nou lazona excavada, es van retornar al seu lloc.

Conclusions

Els dòlmens de Pedra Gentil i de Ca l’Arenes estroben relativament a prop, en una situació simi-lar sobre els vessants de la serra del Corredor quees dirigeixen vers la depressió prelitoral, i corres-ponen al mateix entorn cultural neolític. Tanmateix,el seu estat de conservació actual respon a duesmaneres diferents d’entendre una restauracióarqueològica. La primera es va fer tal com s’en te -nia un dolmen a meitat del segle XIX, com a taulade sacrificis de la cultura celta. Es tracta de la pri-mera restauració d’un dolmen a Catalunya de quèes té constància, en una època en què la ciènciaarqueològica estava tot just als seus inicis. Enaquest sentit, està en consonància amb la restau-ració d’edificis històrics com ara l’emblemàticmonestir de Ripoll, reconstruït tal com es pensa-va al segle XIX que havia de ser un edifici romànic.Avui dia no sabem com era originàriament el dol-men de Pedra Gentil. No ens consta que es fes-sin excavacions arqueològiques per tal de restituirel dolmen amb objectivitat, sinó que la reconstruc-ció es va fer a partir d’una idea prefixada. Avui diahem d’entendre més aquest dolmen com unaconstrucció del segle XIX que no pas com un autèn-tic monument megalític.

El dolmen de Ca l’Arenes és producte d’unarestauració de començaments del segle XXI, que haprioritzat l’ús de la informació que aporta una acu-rada excavació arqueològica. La documentacióque se n’ha extret, amb nombroses plantes, sec-cions i fotografies de tot el procés, converteix larestauració en reversible, i la seva publicació deta-llada donarà totes les dades tant de l’excavaciócom del procés de restauració i dels materials

emprats, que pot ser útil per a futurs agençamentsdel dolmen.

Bibliografia

CARRERAS, F. (1903): Excursió als orígens de laRiera d’Argentona. Butlletí del Centre Excursio-nista de Catalunya. Any XIII, octubre de 1903,núm. 105.

CARRERAS, F. (1905): Dólmenes en Piñana y Vi -lasar. Miscelánea Histórica Catalana. Serie I. Bar-celona.

BOFARULL, A. DE (1876): Historia crítica (civil yeclesiástica) de Cataluña. Tomo I. Época primitiva:Celtas, Griegos, Fenicios y Cartagineses. Domina-ción Romana. Dominación Goda. Barcelona.

LÓPEZ, J. (1989): Les bruixes de Vallgorguina iel dolmen de «Pedra Gentil». Vallgorguina.

MERCADER, J. (1879): «Descripció de dos Monu-ments megalítichs, cromlechs, cercols de pedraó túmulus de la segona época de la edat de la pe -dra polida, segons los mes moderns autors», dinsLa Renaixensa. Revista catalana. Any IX, tom I.Barcelona.

MERÍN, J. M. (2005): Estudio histórico, cons-tructivo y patológico de la masía Can Pradell de laSerra. Projecte de final de carrera (Arquitecturatècnica). Universitat de Girona. Escola TècnicaSuperior. Inèdit.

MONER, J. M. DE (2005): Dos monumentos druí -dicos sitos en el distrito municipal de Senterada,partido de Tremp en la provincia de Lérida. Fonz.

SANPERE, S. (1881): «Contribución al estudio delos monumentos megalíticos ibéricos», dins Revis-ta de Ciencias Históricas, vol. II.

VAYREDA, J. i SADERRA, J. (1872): «Monumentocelta. La Piedra del Diablo (cercanías de Olot)»,dins La Ilustracion de Madrid. Revista de politica,ciencias, artes y literatura. Any III, núm. 52. Madrid,29 de febrer de 1872.

VAYREDA, J. i SADERRA, J. (1878): Breve reseña,de los descubrimientos arqueologicos llevados acabo por el Centro Artístico de Olot. Olot.




Resum

El poblat ibèric de les Maleses situat dins dels termesmunicipals de Montcada i Reixac i Sant Fost deCampsentelles ens ha ofert en els darrers anys unseguit de resultats que ens permeten ampliar pro-gressivament el marc de coneixements sobre el mónibèric laietà a la Serralada de Marina. Dades de caràc-ter urbanístic, arquitectònic, cultura material i elsresultats arqueobotànics ens ajuden a reconstruirl’hàbitat d’aquest poblat protohistòric, i al mateixtemps a establir la seva contextualització, relacionsveïnals i comercials amb altres poblats de la serrala-da. Probablement la situació estratègica del jacimentva convertir aquest en un punt de referència per a laresta de nuclis d’hàbitat propers i contemporanis. Enaquesta comunicació exposem els motius que enscondueixen a proposar aquesta hipòtesi.

Paraules clauIbers, Laietània, poblament, urbanisme, organitzacióterritorial

Summary

The Iberian settlement of Les Maleses in theSerralada de Marina: Archaeologicalinterventions on the valley slope of Montcadai ReixacThe Iberian settlement of Les Maleses, located in themunicipalities of Montcada i Reixac and Sant Fost deCampsentelles, has offered us a follow-up of findingsin recent years that enables us to extend our frame-work of knowledge on the Laietani Iberian people inthe Serralada de Marina. Information pertaining tourban planning, architecture and culture and archa eo -botanical findings help us to rebuild the habitat of thisprotohistoric people, and at the same time to set itin context and determine neighbourhood and com-mercial relations with other settlements in the moun-tain range. The site’s strategic location has almostcertainly made it a benchmark for the rest of thenearby and contemporary settlements. In this study,the reasons that have led us to put forward thishypothesis are delineated.

KeywordsIberians, Laietania, settlement, city planning, region-al organisation

Resumen

El poblado ibérico de Les Maleses en laSerralada de Marina. Intervenciones arqueológicas en la ladera de Montcada i ReixacEl poblado ibérico de Les Maleses situado en los tér-minos de Montcada i Reixac y Sant Fost de Camp -sentelles nos ha ofrecido en los últimos años unaserie de resultados que nos han permitido ampliarprogresivamente el marco de conocimientos sobre elmundo íbero layetano en la Serralada de Marina. Losdatos urbanísticos, arquitectónicos, de cultura mate-rial, junto con los resultados arqueobotánicos, nosayudan a reconstruir el hábitat de este poblado proto -histórico, a la vez que podemos establecer la con-textualización, las relaciones vecinales y comercialescon otros poblados de la sierra. Es muy probable quela situación estratégica del yacimiento lo convirtieraen un punto de referencia para el resto de núcleosde hábitats próximos y contemporáneos. En estacomunicación exponemos los motivos que nos con-ducen a proponer esta hipótesis.

Palabras claveÍberos, Layetania, poblamiento, urbanismo, organi-zación territorial

El poblat ibèric de lesMaleses a la Serraladade Marina.Intervencionsarqueològiques alvessant de Montcada i Reixac

Mercedes Durán, Gemma Hidalgo i Daniel LópezEquip d’investigació del Museu Municipal deMontcada i Reixac


Introducció

El jaciment arqueològic de les Maleses es trobasituat a la Serralada de Marina al cim del turó querep el mateix nom i que serveix de límit municipalentre els termes de Montcada i Reixac i Sant Fostde Campsentelles. Es tracta d’un assentamentibèric típic de la zona de la Laietània, tribu ibèri-ca que habità, grosso modo, a les actuals comar-ques del Maresme, el Vallès i el Barcelonès. El jaci-ment ocupa gairebé la totalitat del turó amb casesarticulades de forma radial en torn a la muralla iconstruïdes en terrasses per tal de salvar els fortspendents naturals. Presenta un llarg carrer cen-tral que el divideix en dues parts. Les Maleses pre-senta una cronologia d’ocupació entre la segonameitat del segle IV i la totalitat del segle III aC i vaser abandonat, aparentment de forma violenta, ales darreries d’aquesta centúria (DURAN et al.,2001).

Aquest article se centra en els resultats obtin-guts a les darreres campanyes arqueològiques,concretament en un conjunt d’habitatges ques’alineen al vessant de Montcada i que gaudeixend’una important panoràmica sobre el Vallès, elBarcelonès i el Maresme (fig. 1).

Intervencions arqueològiques al vessant de Montcada

Les intervencions arqueològiques al costat oest, omirant cap a Montcada i la plana vallesana, vancomençar l’any 2003 i continuen de forma ininter -rompuda fins a l’actualitat. El turó de les Malesesi el turó Gros de Céllecs tenen l’alçada màxima,420 msnm, dels poblats interiors de la Serralada,seguit pel turó de Castellruf, amb 400 msnm.

A les Maleses la visibilitat és extraordinària; endies clars es domina tot el Vallès fins als Pirineusi des del Pi Candeler, a pocs metres de les Male-ses, es controla tot el Barcelonès i el Maresme.També es dominen les vessants muntanyenquesque hi ha entre els poblats ibèrics del Turó de Pen-jabocs i els del Turó de Can Gallemí i Castellruf.Aquesta situació afavoria les Maleses a mantenirrelacions d’intervisibilitat amb tots els poblats delsvoltants sense excepció, tant els de l’interior comels de la costa, Puig Castellar i Mas Boscà. Aques-ta clara situació estratègica permetia poder fersenyals d’advertiment amb garantia de ser vistos.

Estructures documentades

L’excavació es va dividir en tres sectors –400, 500i 600– amb l’objectiu de facilitar el registre arqueo-lògic. S’han documentat fins a l’actualitat un totalde nou cases i un petit carrer (C-4) perpendicularal central que no dóna accés a cap altra casa i quedivideix en dos la bateria de construccions. A labanda nord les cases 9, 10 11 i 11b i a la bandasud les cases 8, 7, 12,13 i 14, aquesta darreraexcavada durant l’estiu de 2007 (fig. 2).

Tot i que les dades són recents i es troben enprocés d’estudi, s’observen diverses tipologiesd’habitatges, alguns de senzills amb una o dueshabitacions (cases 7, 8, 9, 10, 11 i 11b) i altres demés complexos (cases 12, 13 i 14), amb un mínimde tres habitacions (fig. 3).

Pel que fa a les cases senzilles, aquestes pre-senten una superfície variable, com la casa 11(fig. 4 i 5), amb una sola habitació, d’uns 13,65metres quadrats, o la casa 8, amb dues habita-


Figura 1. Panoràmica del Vallès des de les Maleses. Figura 2. Plànol topogràfic del jaciment.


cions i una superfície de 40,5 metres quadrats(fig. 6). Altres cases presenten dimensions simi-lars: 33,39 metres quadrats la casa 7, 30,27metres quadrats la casa 9 i 31,98 metres qua-drats la casa 10. Amb referència a la casa 11b(fig. 7) aquesta es troba en procés d’excavacióarqueològica i d’estudi dels materials mobles.Tots aquests espais ocupacionals s’obren alcarrer central, i es registra, principalment a les

cases 7, 8 i 9, un nivell d’incendi important. Peraltra banda, a la casa 7 es documenta una peti-ta estructura de combustió (EC-440) construïdaen un retall practicat a la roca natural. Presentauna forma semicircular, irregular i té un diàmetrede 0,80 centímetre (fig. 8). El sediment del seuinterior era de color negre i amb molts carbons,o matèria orgànica, i pocs materials ceràmics

Figura 3. Distribució urbanística.

Figura 4. Casa 11.

Figura 5. Nivell de paviment a la casa 11.

Figura 6. Casa 8.

Figura 7. Casa 11b.

Figura 8. Espai de combustió a la casa 7.



(fig. 9). Des del nostre punt de vista, aquest espaiestaria situat a cel obert, perquè una estructurade combustió no es podria situar a l’interior d’unacasa, per qüestions lògiques de funcionalitat. Éspossible que aquesta estructura formés partd’una primera fase d’ocupació del jaciment de lesMaleses, encara poc coneguda.

Les cases més complexes se situen en unesdimensions entre els 56,69 metres quadrats de lacasa 12, els 52,96 metres quadrats de la casa 13(fig. 10) i els 54,11 metres quadrats de la casa 14.D’aquesta última casa destaca una important faça-na que aprofita la roca natural on s’obre la porta

d’accés des del carrer principal (fig. 11) i disposad’una amplada dels murs considerable, i no esdescarta la possibilitat de l’existència d’un segonpis a un costat de la façana. Aquestes cases pre-senten entre tres i cinc habitacions, amb llars defoc situades a prop de les portes o al centre del’habitació (fig. 12).

Un altre aspecte ben documentat en el decursde les intervencions a la zona oest ha estat elmur de tancament (MR-427) (fig. 13), d’un metred’amplada aproximadament, del qual només esconserva alguna filera de les pedres que es recol-zen, en forma de fonament, a la roca natural.

Figura 9. Sediment UE-441 a la casa 7.

Figura 10. Bateries de cases. En primer terme la 13i la 12.

Figura 11. Casa 14.

Figura 12. Dues llars en una mateixa habitació de lacasa 13.

Figura 13. Mur de tancament del jaciment.



Els materials arqueològics:ceràmica, indústria lítica, llavorsi fruits

Respecte als materials documentats predominenessencialment els ceràmics d’importació i de pro-ducció local. La ceràmica d’importació presentaexemplars procedents de l’àrea púnica centre-mediterrània i de la punicoebussitana, en què l’illad’Eivissa i les factories del cercle de l’estret deGibraltar són grans comerciants de productesmanufacturats i alimentaris de qualitat per a lescultures indígenes. S’han documentat peces cerà-miques amb un característic vernís negre relacio-nades amb la vaixella fina de taula, procedents deltaller ceràmic de Roses i dels d’origen itàlic, es -pecialment de la zona de la Campània. Altres

recipients d’importació són les àmfores per con-tenir líquids, essencialment vi i oli, en els quals l’illad’Eivissa serà un dels principals centres produc-tors i distribuïdors, i exercirà una forta influènciacomercial i, a la vegada, cultural a la costa cata-lana (fig. 14).

Els objectes ceràmics de producció local (fig.15) estan àmpliament representats per peces uti-litzades al servei de taula: gerretes, plats o bols,vasos, cassoletes i gerres. Aquestes produccionspresenten mides i formes ben diferents, en funcióde les necessitats. De mida mitjana i amb unafunció d’emmagatzematge, les gerres amb abo-cador per a l’elaboració de cervesa i les tenallesamb vora en secció de «coll de cigne» i nansatransversal. Els grans contenidors estan represen-tats per les tenalles i les àmfores ibèriques, desti-


Figura 15. Producció local.

Figura 14. Ceràmiques d’importació.


nades al transport d’aliments, entre les quals tro-bem encara alguns models arcaics. La ceràmicade cuina ofereix una abundant producció en tapa-dores, urnes i olles, moltes d’aquestes decoradesamb motius ornamentals en relleu, en incisió, enimpressió i, en ocasions, en combinació d’aquestselements decoratius. També cal destacar, dins laproducció local, l’existència de petites peces, comara vasets, olletes, plats, etc., la funcionalitat de lesquals és actualment dubtosa.

Altres materials recuperats en aquestes estan-ces és el ceràmic no vascular, entre els quals des-taquen les fusaioles per teixir, les fitxes, probable-ment utilitzades en algun joc i les peces discoïdalsamb forat per penjar.

El material vitri trobat és clarament d’origenpúnic, i s’han documentat diverses denes de colla-ret, entre les quals en destaca una de color blauamb decoració geomètrica, que és interessant, jaque no hi ha gaires paral·lels amb decoració.També cal destacar una nansa i una vora de gerre-ta púnica feta amb pasta vítria de color blau.

Una altra activitat documentada és la metal·lúr -gica, com ho demostra l’aparició de mig gresol perfondre metalls, un petit plom de funcionalitat inde-terminada, tres peces de bronze corresponents auna nansa de braser, una anella i una clau d’unpany i abundants escòries de ferro (fig. 16).

Els molins de pedra per a la transformació deproductes vegetals com ara els cereals apareixensovint i aclaparen gairebé tot el material lític recu-perat. Se’n documenten, bàsicament, dues tipo-logies: els simples o barquiformes i els rotatoris,amb una peça passiva giratòria recuperada.També s’han exhumat allisadors, còdols per mol-dre, per esmolar i percutors. A més, cal destacar

un petit còdol amb un gravat antropomorf, que, talvegada, es podria relacionar amb algun tipusd’amulet.

Com s’ha comentat anteriorment, moltes de lescases excavades presenten nivells d’incendi pro-bablement relacionats amb l’abandonament delpoblat. En el decurs de les excavacions s’hanrecollit aquests nivells rics en cendres i matèriaorgànica (restes vegetals carbonitzades) amb l’ob -jectiu de conèixer dades relacionades amb l’ex plo -tació dels recursos vegetals. Els resultats del’estudi arqueobotànic de llavors i fruits indiquenque els cultius millor representats són els cerealscom el blat nu i l’ordi vestit, que són la base del’alimentació d’aquestes societats. Les llegumino-ses tenen un paper important en la dieta dels habi-tants de les Maleses, i es documenta la fava i laguixa. La introducció, de l’arboricultura és un delstrets característics de l’agricultura dels ibers, i frui-ters com el raïm es troben ben documentats a lesMaleses (LÓPEZ, 2007). Aquests cultius són, agrans trets, els que tenen més èxit a la resta dejaciments protohistòrics estudiats a nivell arqueo-botànic a l’àrea catalana i de la zona de la Laietà-nia (ALONSO, 2000).

Urbanisme i construcció de lescases a les Maleses

L’urbanisme de les Maleses segueix el patró tra-dicional d’un carrer central que divideix en dos elpoblat, la vessant de Sant Fost orientada a l’est ila vessant de Montcada orientada a l’oest. Tant enun costat com a l’altre les cases s’afileren en bate-ries de construccions que aprofiten el mur de tan-cament per recolzar-s’hi i aconseguir una bonaresistència (fig. 2).

Entre els segles V i II aC la casa ibèrica presen-ta en general un patró i un disseny molt homoge-ni, a tots els poblats. Les cases i altres construc-cions del poblat ibèric de les Maleses es trobenconstruïdes amb un sòcol de pedres granítiquesde mida mitjana i sense escairar, matèria primamolt abundant a les rodalies del turó. No es potestablir l’alçada total d’aquest sòcol, atès que enmoltes ocasions només s’han conservat un parellde filades, com a conseqüència de l’erosió delturó amb el decurs dels segles. En alguns puntsdel jaciment s’ha constatat fins a cinc filades, quearriben a mig metre d’alçada. Per sobre d’aquestsòcol, s’aixecaria un alçat de tovot o tàpia. Lescampanyes que s’han dut a terme els darrers anys


Figura 16. Diferents objectes de metall: nansa debraser, plom enrotllat, anella i clau.


han permès documentar una important quantitatde fragments de tovots força erosionats i frag-mentats. Aquest alt grau de fragmentació no hapermès fer fins a la data un estudi mètric delstovots, amb la finalitat d’aprofundir en les sevesdimensions. Pel que respecta als alçats en tàpiasón més difícils d’identificar que els de tovots, per-què el fang va matxucar d’una manera uniforme,assecat tot junt i no com a peces independents,com succeeix amb els tovots.

Pel que fa als sostres, se’n sap poca cosa, inomés es pot especular a partir de les dadesarqueològiques, amb l’etnografia i l’experimentacióarqueològica. Les cobertes poden ser de duesmaneres: per una banda, un sostre pla sense pen-dent, seguint els models de l’arquitectura púnicai l’arquitectura popular nord-africana i eivissenca.Per altra banda, segons l’arquitectura popular itradicional de la comarca del Penedès i altresindrets de la conca mediterrània, amb pendent,fent que l’aigua corri cap als carrers o desnivellsno edificats (POU et al., 2001). En tot cas, aques-tes cobertes, probablement cobertes amb unencanyissat amb fang, estarien sostingudes perembigats de troncs. Entre les diferents bigues,s’utilitzarien probablement pedres unides amb fango morter de calç, tal com succeeix a altres jaci-ments, com, per exemple, la ciutadella ibèrica deCalafell. En el nostre cas, considerem molt proba-ble que la inclinació de les cobertes estiguésorientada en direcció oest o est en funció de lasituació de la casa o edifici, és a dir, que les cober-tes estiguessin encarades cap al pendent corres-ponent per tal de facilitar el trànsit de l’aigua encas de pluja.

La llar de foc és una estructura estretamentrelacionada amb les estances d’hàbitat; normal-ment es localitza una llar per casa, encara que ales Maleses és freqüent trobar diverses llars enuna mateixa unitat d’hàbitat. Malgrat la seva pre-sència constant als poblats ibèrics, les llars no sónuniformes ni quant a dimensions ni quant a for-mes, ni tampoc pel que fa a ubicació. També pre-senten diferències pel que fa a estructura. Pelque respecta a la seva localització, cal dir que alpoblat ibèric del turó de les Maleses predominenles llars ubicades al centre de l’habitació i davantde les portes per tal de facilitar la combustió. Així,en el cas de les Maleses tenen una planta gene-ralment quadrangular de dimensions variables.S’acostumen a construir partint d’una base d’ar -gila rubefactada o ceràmica triturada, per mante-nir l’escalfor. Sobre aquesta base es dipositen les

brases que escalfaran l’habitació. Aquesta basede vegades està construïda a partir d’un retall alpaviment i es documenta al turó de les Malesesal sector 100.

Es té constància que la majoria dels hàbitatsibèrics estaven proveïts d’una muralla, especial-ment a la zona laietana. Les fortificacions ocupen,d’aquesta manera, el primer lloc entre les obrescol·lectives dels ibers. La construcció d’un recin-te fortificat requereix la mobilització d’una màd’obra nombrosa. Aquest fet implica una organit-zació col·lectiva i l’existència d’una estructura socialforta. Dins de les tipologies de les muralles, les méssenzilles són les construccions de muralles linealssense cap tipus d’estructures de flanqueig i que noes troben estructuralment lligades a l’àrea d’hàbitat.La segona categoria és la dels poblats tancats i,més àmpliament, de totes les muralles a les qualss’adossen les cases del poblat. El darrer tipus defortificacions, escasses, requereixen un alt graud’especialització, la direcció d’una mà d’obra com-petent i es caracteritzen per l’alternança de frag-ments de muralla amb torres i altres elements decaràcter defensiu o vi gilància.

En el nostre cas, encara és aviat per indicar sila muralla de les Maleses, pertany al segon grauo al tercer, ja que no ha estat possible documen-tar una superfície suficientment gran com per valo-rar el grau de complexitat constructiva. En qual-sevol cas podem indicar que la presència d’unatorre a l’extrem del vessant podria ser més quesuficient per tal de situar el turó de les Maleses dinsel tercer grau de complexitat constructiva pel quefa al sistema defensiu.

Conclusions

El jaciment de les Maleses, situat en un enclava-ment excepcional, és el punt més alt de la Serra-lada de Marina i gaudeix d’un control visual sobretot el territori circumdant, i va esdevenir amb totaprobabilitat nexe d’unió, entre la costa i l’interior, icomunicació amb els poblats veïns.

El jaciment de les Maleses esdevé un referentimportant a la zona, a la vegada que seria un nusde comunicació per als poblats de les muntanyesinteriors que en qualsevol moment podien rebrel’avís de potencials perills que venien de la costacom ho demostren estudis recents (RUESTES,2004). L’organització territorial laietana es basavaen l’establiment de dues línies d’oppida, una d’inte -rior i l’altra de costanera, i és una evidència de la



planificació territorial, que aprofita i s’adapta almedi (ZAMORA et al., 2001). Podria desenvolupartasques de centre receptor d’informacions sobreles terres de l’interior indicades visualment pelspoblats de la zona i transmissor d’aquestes infor-macions a la costa a través del Puig Castellar o delMas Boscà. No és estrany que les possibles res-tes de la torre de defensa es trobin situades al’extrem nord del jaciment, ja que estava orienta-da per afavorir una major visualització dels poblatsde l’interior de la serralada.

És per aquesta bona visibilitat de les Maleses idel turó de San Miguel (fig. 17) que aquests poblatsserien els principals responsables del control visuald’aquesta zona.

Una altre aspecte que es desprèn d’aquestaanàlisi és que si hi ha un gran domini visual, comel que acabem de constatar, òbviament hi ha undomini jeràrquic i poder. Ara per ara sabem que lasocietat laietana estava jerarquitzada i molt benestructurada, amb funcions específiques, i no seriaestrany, en el cas de les Maleses, que una petitaelit controlés els poblats més petits, que fossinsubsidiaris d’ells i a la vegada controlés els recur-sos econòmics del territori. De fet, i com veuremmés endavant, l’aparició de cases complexes ambdiverses habitacions –la número 6 presenta sisespais ben diferenciats i altres amb més d’unaestança i de dimensions importants– ens fa pen-sar en la possibilitat d’una classe dominant.

Si Burriac desenvolupa una funció politico -administrativa important, creiem que les Malesespodria situar-se en un altre ordre jeràrquic, perdomini visual territorial, per extensió, per fortifica-ció i per les cases de dimensions superiors a lesnormals. En aquest cas, les Maleses se situarien

en un tercer ordre jeràrquic que juntament ambPuig Castellar, Castellruf, Turó del Vent, Turó Cre-mat i Turó Gros de Céllecs formarien la líniad’oppida interior (ZAMORA et al., 2001, ASENSIO etal., 2001 i RUESTES, 2004).

Aquesta hipòtesi se’ns fa difícil d’entendre icreiem més factible que aquests emplaçamentsfossin subsidiaris d’emplaçaments molt més po -tents que en moments conflictius sempre els ofe-ririen la possibilitat d’una bona defensa. Aquests,a més a més, controlarien tota la producció cerea -lista del Vallés de la qual s’abastien i els jacimentsa prop de la costa desenvoluparien l’acció decomercialitzar i intercanviar els excedents amb feni-cis i grecs.

Ara per ara les nostres aportacions no deixende ser hipòtesis de les quals difícilment podemobtenir conclusions més precises, fins que aquestsjaciments no estiguin més estudiats.

Respecte al seu urbanisme s’han pogut indivi-dualitzar diferents tipus de cases: destaquen lescomplexes, que poden arribar als 56 metres qua-drats de superfície, i les simples, que poden tenirfins a quaranta metres quadrats de superfície. Araper ara, i respecte d’altres jaciments, és al turó deles Maleses on es documenta la casa més granconeguda fins a l’actualitat i ubicada en un jaci-ment ibèric situat al cim d’una elevació, la núme-ro 6 del sector 300 (fig. 18).

Les dimensions de les diferents unitats habi -tacionals varien, de tal manera que és possibleestar al davant d’una jerarquització de l’espai i, pertant, de l’hàbitat. Això ens porta a considerarl’elevat grau de desenvolupament social i políticadquirits pels habitants del poblat ibèric de les Ma -leses, en particular, i de la societat ibèrica laie -tana, en general.

Els diferents treballs desenvolupats han per-mès observar que l’urbanisme d’aquesta zonanord del jaciment està perfectament planificat.Continua la utilització de l’aterrassament del sòl,de les portes d’accés al carrer central i els diferentsaccessos dels habitatges, que van determinatspel sentit en què bufa el vent; és per aquestamateixa raó que creiem que els carrers, els del ves-sant est i els del vessant oest no es creuen. Elsmurs de les cases actuarien com a elements deprotecció i de barrera del fort vent que bufa a latarda al jaciment.

En el cas del carrer (C-4) sense accés a capcasa, confirma la possibilitat que s’utilitzés tambécom a punt de visualització del territori, de talmanera que aquesta funció no quedava única-


Figura 17. Panoràmica des del jaciment.


ment destinada a la torre de l’extrem nord delpoblat, sinó que des d’aquests carrers ques’adossen a la muralla de tancament del poblat lavisualització seria múltiple.

Pel que fa a les relacions comercials que esta-bliren els habitants del poblat ibèric del turó deles Maleses amb altres comunitats, podem indi-car que durant les diverses campanyes d’exca -vació ha estat possible documentar materials

d’importació, els quals són relativament poc abun-dants si es comparen amb les produccions locals.Els vestigis importats queden reduïts a fragmentsd’àmfores púniques d’origen centremediterrani iàmfores d’origen punicoebussità. La ceràmica devernís negre es recupera en mal estat de conser-vació, a causa dels diferents agents erosionadorsque són presents al poblat. Ara bé, s’ha detectatla presència de ceràmiques de vernís negre delTaller de Roses, campanianes, àtiques i possiblesproduccions d’origen púnic. Entre aquestes restes,destacarem una llàntia actualment en estudid’interès excepcional, ja que són poc habituals alsjaciments de context ibèric català (fig. 19).

Finalment cal ressaltar les aportacions arqueo-botàniques de les anàlisis: ordi vestit per a la fabri-cació de cervesa; guixa lleguminosa comestibletant per a l’home com per al bestiar, blat nu, fontalimentària per excel·lència i base de l’alimentaciói el raïm, que ens fa pensar probablement en uncultiu dels habitants de les Maleses. El que demoment no s’ha pogut documentar és una pos-sible transformació del raïm en vi.

L’evidència carpològica ens mostra una agri-cultura de tipus cerealístic basada en el cultiu decereals d’hivern en alternança amb els de prima-vera (fig. 20) i complementada amb altres cultiusde gran importància com són les lleguminoses.La dieta també s’enriquia amb la recol·lecció defruits de les rodalies del jaciment, i futurs estudishan d’aprofundir el rol que va jugar el cultiu de lavinya i altres activitats directament relacionades,com la viticultura (fig. 21).

Com s’ha comentat anteriorment, aquestsresultats són de caràcter preliminar, i actualments’està estudiant la totalitat de materials recuperats.

Figura 19. Llàntia.

Figura 18. Casa 6.



El desenvolupament d’aquests treballs permetràanalitzar de forma transversal els canvis i les con-tinuïtats en aquest oppidum laietà i per extensió enaquest territori.

Bibliografia

ALCAZAR, J., DURÁN, M. i HUNTINGFORD, E. (1992):El poblament de Reixac als segles X i XI. Montca-da i Reixac.

ASENSIO, D. et al. (2000-01): «Resultats de lacampanya de 1998/1999 i estat de la qüestiósobre el nucli laietà del turó de Ca n’Olivé/Cerda -nyola, Vallés occidental)», dins Pyrenae, p. 31-32.

ASENSIO, D., FRANCÈS, J., FERRER, C., GUÀRDIA,M. i SALA, O. (2001): «Formes d’ocupació delterritori i estructuració econòmica al sud de laLaietània», dins MARTÍN, A. i PLANA, R. (dir.) Terri-tori polític i territori rural durant l’edat del ferro a

la mediterrània occidental. Actes de la taula ro -dona celebrada a Ullastret. Monografies d’Ullas -tret, 2. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret. p. 203-226.

COMAS, M. i PADRÓS, P. (1992): Baetulo, ciutatromana. Museu de Badalona. Badalona.

CUYAS, J. M. (1976): Historia de Badalona.Badalona.

DURÁN, M. (1982): «Campaña de excavación1980 en el poblado íbero del Pi Candeler en la sie-rra de Les Maleses» dins, Puig Castellar, III èp., 5,p. 186-197. Santa Coloma de Gramenet.

DURÁN, M., HUNTINGFORD, E. i DÍAZ, J. M. (1987):Montcada i Reixac i el seu entorn: guia històrica-artística. Estudis Monogràfics del Museu de Mont-cada i Reixac, 1. Montcada i Reixac.

DURÁN, M., HUNTINGFORD, E. (1998): «El poblatibèric de Les Maleses», dins Monte Catano, 1.Montcada i Reixac.

DURÁN, M., HIDALGO, G. i OTIÑA, P. (2001): «Elpoblat Ibèric de Les Maleses. Informe preliminar deles campanyes d’excavació de l’any 2001», dinsMonte Catano núm. 4, Museu Municipal Les Male-ses, 2001, Montcada i Reixac. p. 7-23.

DURÁN, M. et al. (2003): «Estat dels treballsd’excavació al jaciment ibèric de Les Maleses»,dins XXVII Congreso Nacional de Arqueologia.Osca.

DURÁN, M., HIDALGO, G. (2004): «Intervencionsal jaciment ibèric de Les Maleses durant els anys2001 i 2002. Apreciacions urbanístiques» dins Jor-nades de Paleontología i Arqueología a Catalu nya.Sant Boi de Llobregat.

DURÁN, M., HIDALGO, G. i OTIÑA, P. (2005): «Unacasa ibèrica singular al jaciment ibèric de Les Male-ses, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsen-telles (Barcelona)», dins Monte Catano, núm. 7.

FRANCES et al. (2000): «L’assentament ibèric dela Facultat de Medicina de la UAB (Cerdanyola delVallés)», Limes, núm. 8.

GILI, E. i RIGO, A. (1992): «El jaciment ibèric deCan Calvet (Santa Coloma de Gramenet). Unassentament de l’ibèric ple situat a la plana», dinsPuig Castellar núm. 3-4, p. 37-51.

GRANADOS, J. O. i SANMARTÍ, J. (1988): «Les sit-ges ibèriques de Bellaterra (Cerdanyola, VallésOccidental)», dins Fonaments núm. 7 p. 115-161.

HIDALGO, G. (2000): «Darreres intervencions aljaciment ibèric Les Maleses. Les tasques de con-solidació. Novembre-desembre 1998», dins MonteCatano, núm. 3, p. 7-20.

IBAÑEZ, G. i MARTÍNEZ, A. (1991): Sitges ibero-romanes a la base oriental del poblat ibèric de

Figura 20. Els cereals.

Figura 21. Detall de les restes de raïm cultivat.



Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Bar-celona). Els anys 1972 a 1979. Santa Coloma deGramenet.

JUNYENT, E. i BALDELLOU, V. (1972): Una vivien-da ibérica de Mas Boscà. Barcelona.

LÓPEZ, D. (2004): «Estudi arqueobotànic (lla-vors i fruits) del jaciment arqueològic de Les Male-ses (Montcada i Reixac, Barcelonès)», dins MonteCatano, núm. 8, p. 41-69.

MARTÍNEZ, A. i VICENTE, J. (1966): El poblat ibè-ric de Puig Castellar. Excavacions dels anys 1954-1958. Barcelona.

PINTA, J. DE LA, J. LL. i RIO-MIRANDA, J. (1981):El poblado layetano de Puig Castellar. Santa Colo-ma de Gramenet (Barcelona). Santa Coloma deGramenet.

PUJOL DEL HORNO (1991): «Assaig d’interpretacióde l’època ibèrica al Maresme», dins Laietania, núm.6. Museu comarcal del Maresme. Mataró, p. 19- 33.

RAMÓN, J. (1991): Las àmforas púnicas de Ibiza.Eivissa.

RUESTES, C. (2004): El poblament antic a la Laie-tània litoral (del Besòs a la riera de Caldes):L’aplicació d’un GIS (Sistema d’Informació Geo-gràfica) a l’estudi de la seva evolució i les sevesrelacions espacials. UAB, www.tdx.cesca.es

SANMARTÍ, J., GILI, E., RIGO, A. i PINTA, J. DE LA

(1992): Els primers pobladors de Santa Coloma de

Gramenet. Dels orígens al món romà. Santa Colo-ma de Gramenet.

SANMARTÍ , J., et al. (1998): «Les fàcies ceràmi-ques d’importació del segle III aC i la primera mei-tat del segle II aC a la costa central de Catalunya»,RAMON J. et al. (eds.), «Les facies ceràmiquesd’importació a la costa ibèrica, Les Balears i lesPitiüses durant el segle III aC i la primera meitat delsegle II aC», dins Arqueomediterrània, núm. 4, Bar-celona, p. 111-128.

SANMARTÍ, J. (2000): «Les relacions comercialsen el món ibèric», Ibers. Agricultors, artesans icomerciants: III Reunió sobre Economia en el MónIbèric, Saguntum, Extra-3, Universitat de València,València, p. 307-328.

VELASCO, A. (1982): «Informe preliminar delpoblado ibérico del Turó de Les Maleses», dinsPuig Castellar, III èp., núm. 4, Santa Coloma deGramenet. p. 138-140.

ZAMORA, D., PUJOL, J., GARCÍA, J. i DELA, X.(2001): «El poblament a la Laietània central i sep-tentrional durant el període ibèric ple. Una pro-posta d’organització territorial», dins MARTÍN, A. iPLANA, R. (dir.), Territori polític i territori rural durantl’edat del ferro a la mediterrània occidental. Actesde la taula rodona celebrada a Ullastret. Monogra-fies d’Ullastret, 2. Museu d’Arqueologia de Cata-lunya-Ullastret. p. 203-226.




Resum

La historiografia no ha arribat a qüestionar mai, en ter-mes generals, la romanitat del camí antic de Parpers.En aquesta comunicació es pretén demostrar tantla inexistència de cap dels elements essencials queaplicava l’enginyeria romana en la construcció de lesvies interurbanes, com la manca de cap prova fermaque en justifiqui l’origen romà. Probablement, el camíque avui veiem es tracti d’una obra inacabada delsegle XVIII destinada al tragí de mercaderies ambmules entre Mataró i Granollers.

Paraules clauVia romana, romanitat, Parpers, Argentona, camíantic

Summary

Roman origin of the old Parpers road(Argentona)Historiography has never called the Roman origin ofthe old Parpers road into question. This study seeksto show both the non-existence of essential elementsthat Roman engineering applied to the building ofintercity roads, as well as the absence of solid proofthat corroborates its Roman origin. The road we seetoday probably constitutes an incomplete 18th-cen-tury work intended for the transport of merchandiseby mule and cart between Mataró and Granollers.

KeywordsRoman via, Roman, Parpers, Argentona, old road

Resumen

Sobre la romanidad del camino antiguo de Parpers (Argentona)La historiografía no ha llegado a cuestionar nunca, entérminos generales, la romanidad del camino antiguode Parpers. En esta comunicación se pretende de -mostrar tanto la inexistencia de alguno de los ele-mentos esenciales que aplicaba la ingeniería roma-na en la construcción de las vías interurbanas, comola falta de alguna prueba firme que justifique el ori-gen romano. Probablemente, el camino que hoyvemos se trata de una obra inacabada del siglo XVIII

destinada al trajín de mercancías con mulas entreMataró y Granollers.

Palabras claveVía romana, romanidad, Parpers, Argentona, cami-no antiguo

Sobre la romanitat delcamí antic de Parpers(Argentona)

Carles Martínez


Una nova línia d’interpretació

En aquests darrers anys ha sorgit un correntd’investigadors, especialment a França i a Angla-terra, que han obert una nova línia d’interpretacióde les vies romanes. Després d’haver analitzatcentenars de quilòmetres, han identificat una sè -rie de factors que es van repetint d’una manerareiterada a les vies romanes de bona part del’Europa occidental. La detecció de les tècni-ques constructives avançades que utilitzava l’en -gi nyeria romana fa que avui, dos mil anys méstard, puguem diferenciar-les dels camins d’altresèpoques.

Aquest nou enfocament, que es basa en estu-dis arqueològics i està fet des d’una perspectivad’anàlisi tècnica i estructural, trenca radicalmentamb la concepció clàssica de la secció d’una viaromana que va encapçalar Bergier en el segle XVII.Bergier, fonamentant-se en Vitrubi, arribava a defi-nir tres tipus de camins i considerava que les viesinterurbanes eren empedrades. Segons aquestcorrent d’investigadors, que a l’Estat espanyolestà representat per l’enginyer de camins IsaacMoreno Gallo, en cap dels deu llibres De Archi-tectura de Vitrubi no es fa cap mena de referèn-cia al ferm o a l’empedrat de les vies interurba-nes romanes.

Aquestes teories errònies han estat acceptadesal llarg del temps a còpia de repetir-les. La incor -recta traducció de Vitrubi ha comportat que, finsno fa gaire, els especialistes hagin estat buscantcamins empedrats, quan les vies interurbanesromanes, en la superfície, eren de balast, de pe -dres molt menudes, de còdol, pràcticament deterra. Portem dècades fent raonaments que enca-ra parteixen de les concepcions de Bergier i deMenéndez Pidal. I aquests plantejaments han anatpassant d’historiador a historiador sense gairescomprovacions. Mentre es buscaven les lloses,s’han anat destruint nombrosos trams que sí quetenien un origen romà, però que ningú no sabiainterpretar.

Pel que fa al camí antic de Parpers, la historio-grafia no ha arribat a qüestionar mai, en termesgenerals, la seva romanitat. I freqüentment, sensecap base científica, s’han fet afirmacions que nodiferenciaven les hipòtesis de les dades compro-vades. En aquesta comunicació es pretén demos-trar tant la inexistència de cap dels elementsessencials que aplicava l’enginyeria romana en laconstrucció de les vies interurbanes, com la mancade cap prova ferma que en justifiqui l’origen romà.

Què ha dit la historiografia delcamí antic de Parpers

Des de finals del segle XIX diversos autors no handubtat a qualificar el camí antic de Parpers coma romà. JOSEP MARIA PELLICER (1887) ja apuntavala hipòtesi que es tractava d’un tram de la viaque anava d’Iluro a Ausa. JOSEP SERRA I RÀFOLS

(1928) inicialment contradiu, per manca de fona-ment, la hipòtesi de Pellicer i dubta de l’origenromà, però posteriorment canvia d’opinió (SERRA,1945). E. ALBERT (1948) també afirma la romanitatde la via a partir d’un diploma de Lluís el Balb, delsegle IX, en què es testimoniava l’existència d’unavia romana en aquestes contrades, però senseespecificar-ne la localització (PREVOSTI, 1981).

MARIÀ RIBAS (1934, 1952, 1963) tampoc no dis-cuteix l’origen romà de la via, que fa sortir de lanecròpoli de Vilassar de Mar (Rajoleria Robert),creua la Via Augusta per Can Vilalta –on es trobàel mil·liari d’August a Vilassar–, puja cap al veïnatd’Agell i, per Argentona, arriba a Parpers pel margedret de la riera.

MARTA PREVOSTI (1981) considera inicialment laromanitat com una possibilitat, tot matisant que«de moment no en tenim una prova ferma», peròen escrits posteriors (PREVOSTI, 1995, 1998) no enqüestiona l’origen romà.

FREDERIC PALLÍ (1985) tampoc no discuteixl’origen romà del «camí de Mataró al Vallès».

JOAN FRANCESC CLARIANA ROIG (1990) recupera,un segle després, la hipòtesi de PELLICER i situa eltram de Parpers en la via que, a l’època republi-cana, connectava Iluro amb Ausa passant perSemproniana (que l’autor situa a Granollers) iper Praetorio (que per a CLARIANA, d’acord ambCARRERAS CANDI, és a la Roca).

RAMON JÁRREGA (1995) arriba a dubtar del’existència del pas de la Via Augusta per l’AltMaresme per «la poca concreció –per no dir nul·la–dels coneixements que tenim sobre el pas delcamí antic per aquesta zona» i apunta la hipòtesid’un desviament de la Via Augusta a Mataró capal Vallès passant pel coll de Parpers.

ORIOL OLESTI (1995) coincideix amb CLARIANA

amb la cronologia republicana de la via i amb laconnexió amb la via de la plana de Vic, però dis-crepa que la destinació fos Iluro, ja que pensa queera Burriac, com a principal centre de poblamentdel darrer quart del segle II aC.

ISAAC MORENO (2004) discrepa de l’origen romàque la historiografia ha donat a una part de ca -mins antics, entre els quals situa el de Parpers.



Per l’anàlisi constructiva i pel grau de conservaciódels murs i les argamasses, creu que es tractad’un camí modern.

La Via Augusta

Els quatre vasos apol·linars –trobats a Vicarello ique tenen gravat l’itinerari de Gades a Roma ambmés de cent mansions i les distàncies entre si–,l’itinerari d’Antoní –considerat com el documentmés important de la xarxa viària en època roma-na i datat al segle III dC– l’Anònim de Ravenna–mapa de rutes del segle III dC– i la Tabula Peu-tingeriana –còpia d’un mapa del món romà delsegle IV dC– constitueixen una documentació moltvaluosa per al coneixement dels eixos de comu-nicació de l’època.

La referència a les mansions –possiblementfundi de propietaris itàlics– amb la indicació de ladistància en milles entre si ens aproximen a la sevalocalització. Així, des de Summo Pyreneo trobemla inscripció de Ivncaria, Cinniana, Gerunda, AquisVoconis (Caldes de Malavella), Seterras (Hostal-ric), Praetorio, Semproniana, Arragone (al voltant deSabadell), Adfines (Martorell)... De Semproniana, dela qual s’ignora la localització i que només estàdocumentada al primer vas de Vicarello, ens indi-ca una distància de nou milles romanes (uns 14,5quilòmetres) fins a Arragone, la qual cosa ha com-portat que uns autors la situïn entre Montmeló i Vila-nova, i d’altres, al voltant de Granollers. Praetorio,que és assenyalada als altres tres vasos apol·linarsi a l’Itinerari d’Antoní, estaria situada, segons bonapart de la historiografia, al voltant de Llinars. La dis-

tància marcada des de Seterras és de quinze millesi de disset fins a Arragone. De tot plegat es pot des-prendre que les distàncies entre les dues man-sions situades a la vella via republicana, d’origenantiquíssim, que travessava el Vallès Oriental (ViaHeraclea), estaria al voltant de les vuit milles roma-nes (uns tretze quilòmetres).

De l’època republicana també tenim constàn-cia dels tres mil·liaris més antics de la penínsulaIbèrica. Un, a can Vendrell de Santa Eulàlia deRonçana, on se cita el que fou procònsol de laHispania Citerior, Manius Sergius (entre el 120 iel 110 aC) i la xifra XXI. I els altres dos, trobats aTona i a Santa Eulàlia de Riuprimer, que tambéesmenten el mateix procònsol, i que probable-ment corresponguessin a una mateixa via queprovenia de la plana de Vic i que enllaçava ambla Via Heraclea.

Estrabó descriu, en els llibres III i IV, que al’època d’August es va procedir a la reparació dela vella via republicana. En alguns mil·liaris localit-zats en diferents indrets del país, hi figura explíci-tament el nom de Via Augusta (Tarraco, Barcino,Vilassar de Mar i als Monegres). És per això que,a més de la ruta pel Vallès, August va fer construirsimultàniament, entre l’any 9 i l’any 7 aC, dosramals que incorporaven dues colònies fundadesex-novo, Barcino i Caesaraugusta, a la xarxa de laVia Augusta. Un ramal vorejava la costa laietana iconnectava les nombroses vil·les entre si. I l’altrees dirigia cap a la vall mitjana de l’Ebre fent, de laseva capital, un important punt estratègic per a lanavegabilitat de l’Hiberus.

No trobem en cap de les fonts clàssiques cone-gudes cap mena de referència, ni en època repu-

Figura 1. El disseny del camí no vabuscar el traçat més ben drenat per talde mantenir el ferm.



blicana ni en època imperial, de la possible comu-nicació viària transversal entre el litoral i el VallèsOriental.

Altres fonts

Tampoc no hi ha cap referència al Cartulari deSant Cugat, del segle XIII, el qual recull freqüentsmencions a camins i que ha estat un dels còdexsque ha servit de base per a l’estudi de les comu-nicacions antigues (PALLÍ, 1985). Tant Sant Pere deClarà com Sant Jaume de Traià van ser propietatdel monestir durant el segle XI.

El Repertorio de todos los caminos de España,elaborat pel valencià Pedro Juan Villuga el 1546,reprodueix els municipis de la ruta de l’interior: elVoló, el Pertús, la Jonquera, Figueres, Bàscara,Girona, Hostalric (Astarlid), Sant Celoni, Llinars, laRoca, Montcada i Barcelona. Aquest repertoriclàssic, esmentat en tots els estudis de camins, nofa cap referència a cap ruta pel litoral ni a cap rutatransversal per aquesta zona.

Tampoc no en diu res l’altra obra clàssica Itine-rario español, o guía de caminos, para ir de unasCiudades a otras de España... de JOSEPH MATIAS

ESCRIBANO, editada el 1757, que també reprodueixla mateixa ruta de l’interior, qualificada «de ruedasy herradura» que passa per Montmeló, la Roca iLlinars. Però en aquest cas sí que s’assenyala unaruta pel litoral «más angosta» que va des de Bar-celona fins a Mataró.

Des d’un punt de vista cartogràfic cal dir quel’ajuda dels mapes és relativa en el seguiment delscamins antics. Cap dels mapes del Principat delsegle XVII consultats (Mercator, Tassin, Blae, Jans-sonius, Sanson...) no incorpora la xarxa viària, i totsells es limiten a assenyalar bàsicament el nomdels nuclis de població.

És a l’entrada del segle XVIII quan es comencena recollir les primeres rutes viàries. Així, la «Kaartvan Catalonien» de PIETER VAN DER AA (1707), queté un paper important en la introducció de lail·lustració de la xarxa viària, ens assenyala la rutapel litoral que discorre des de Barcelona fins a lescomarques gironines, i la ruta per la depressióprelitoral que passa per la Roca, Llinars i SantCeloni. AA no reprodueix cap via transversal entreambdues rutes, ni per la Tordera ni per la rierad’Argentona.

El mapa de JOSEP APARICI (1720) també es limi-ta a representar les rutes anteriors, tot i recollirbona part dels topònims de poblacions que avuiconeixem (Argentona, Cabrera, Canyamars, Dos-rius, la Roca, Òrrius, Santa Agnès, Vilanova...). I elmateix passa amb els mapes del COMTE DE DARNIUS

(1726) –que en tractar-se d’un mapa militar, téuna atenció especial pels camins–, o els de GARMA

Figura 2. Desguàs tranversal i guarda-rodes del se -gle XVIII.

Figura 3. Tram del camí que supera el 12% de pen-dent i que impossibilita el trànsit rodat amb càrregues.



i de DURAN (1764) i el de TOMÁS LÓPEZ (1776) quecomença a recollir camins romans.

El Diccionario de PASCUAL MADOZ (1847) esmen-ta «tres carreteras» que passen per Argentona(«las del monte Parpés, la de Cardedeu y la de Vila-major») i n’assenyala el mal estat i la necessitat dereparació i «habilitación» per tal de facilitar el trans-port i el comerç entre el Vallès i el litoral. El full deBarcelona de l’Atlas de FRANCISCO COELLO (1862),tot i estar fet amb l’assessorament de MADOZ,dibuixa dos «caminos de herradura o senda» quesurten d’Argentona. Un, va fins a Llinars passantper Dosrius i Can Bordoi. I l’altre, amb un itineraripoc definit, sembla arribar a la Roca per la riera deRiudemeia i Parpers.

Les característiques d’una via

Les vies constituïen un instrument estratègic pera la pretensió expansionista de Roma. L’economiaromana necessitava una xarxa viària que facilitésel transport de les seves mercaderies. I el trans-port de les mercaderies condicionava la natura-lesa de les vies. Calia una tipologia de camí quepermetés una circulació fluïda i ràpida de les càrre-gues. L’objectiu per al qual treballava l’engi nyeriaromana, en el disseny de les vies interurbanes, eraaplicar una tècnica de construcció que permetésla velocitat i la seguretat en el trànsit rodat de mer-caderies.

Així doncs, l’enginyer romà evitava els perfilslongitudinals dels camins amb pendents pronun-ciats que impossibilitaven aquest trànsit de vehi-cles. Es buscava el pendent més suau possible pertal de permetre la circulació amb càrrega. En elspassos muntanyencs, es proveïa de revolts alsvessants i el traçat es perllongava el necessari pertal d’aconseguir el corredor més adequat. Els pen-dents màxims ben poques vegades superaven el7% o el 8%.

Les vies romanes es construïen sota els parà-metres de màxima durabilitat i mínim manteni-ment. Es disposaven en terraplens amb una certaelevació per evitar l’efecte erosiu de l’aigua. Iquan s’havia de guanyar alçada, el traçat es dis-senyava per les cordes altes i ben drenades.S’utilitzava el traçat a mig vessant quan el rasantper la corda alta no era l’adequat. I en aquestscasos, s’utilitzaven les cunetes o desguassoslaterals aigües amunt per interceptar l’escorrentiai conduir-la, longitudinalment, fins on es poguésdesguassar sense malmetre el camí. Evitaven

així l’efecte de l’aigua, que circulava per les zonesmés ben drenades, i era molt excepcional la uti-lització dels desguassos transversals (MORENO,2004).

La secció d’una via romana responia també aun tipus de ferm que havia de permetre un tràn-sit ràpid i segur per a les grans càrregues. Peraixò la base estava formada per una capa depedres d’una mida gruixuda, amb capacitat persuportar tot el paquet de capes i les càrregues,sobre la qual es col·locava almenys una capa detransició amb pedres d’un volum inferior. I l’últimade les capes, que era la de rodada, estava com-posta per materials premsats de gra fi. Final-ment, totes les capes estaven emmarcades peruna vorada de pedra. En general, la secció teniauna forma bombada per tal de facilitar l’evacuacióde l’aigua. L’amplada estava pensada per al pasde dos carros alhora i oscil·lava entre els quatremetres i mig i els vuit metres. Les vies urbanes síque eren empedrades per una qüestió de salu-britat. I vies com l’Àpia n’eren l’excepció, ja quees tractava d’una via monumental, funerària, mésaviat urbana (MORENO, 2004).

Els mil·liaris eren l’element de mesura. Es trac-tava d’unes fites que estaven col·locades a cadamilla romana, que equivalia a uns 1.600 metres. Enaquestes pedres amb forma de columna cilíndri-ca, s’hi gravava el nom de l’emperador que haviafet construir o reformar la via, com també la dis-tància fins a la mansió següent.

Anàlisi constructiva del camíantic de Parpers

El tram del camí supera el 12% de pendent mitjàal llarg de gairebé un quilòmetre. I en algun punts’arriba al 15%. S’argumenta sovint que aquestfort desnivell ha estat provocat per la forta erosióque ha patit el camí al llarg del temps. Això és unaobvietat en algun punt, però en qualsevol cas,tant la cota d’origen, la cota final, com la longitud,estan clarament determinades. I el desnivell ques’ha de salvar supera, en un 50%, els desnivellsmàxims emprats a les vies romanes quan haviende travessar els ports de muntanya.

En tot el recorregut, que transcorre per migvessant, no hi trobem cap resta del ferm. L’am -pla da, d’uns cinc metres, està delimitada per unsmurs de contenció laterals caracteritzats perl’absència de cap gran carreu. Hi localitzem nom-brosos contraforts de secció triangular i de plan-



ta rectangular que suporten els murs, dels qualsun és interior. La forta erosió que ha patit el camíper l’aigua ha comportat que en determinatspunts el nivell actual estigui fins a tres metres persota del nivell original. Ja hem comentat com enla construcció de les vies romanes s’evitaval’erosió de l’aigua i es buscava el traçat més bendrenat per tal de mantenir el ferm. El traçat enca-ra conserva un pont, però tothom coincideix quees tracta d’una obra moderna.

En el camí antic de Parpers, en no pas gairemés d’un quilòmetre, s’han arribat a comptabilit-zar fins a 21 desguassos transversals (ÀTIC, 2003)que canalitzaven les aigües pluvials per sota delcamí. Altres autors n’han descrit disset (PREVOSTI

i FARELL, 1998). La utilització dels desguassostransversals, que ja hem comentat que en èpocaromana eren excepcionals, contradeia el principide durabilitat que impregnava l’obra pública roma-na. Per evitar el cost del constant manteniment iels riscos de destrucció per l’obstrucció d’un des-guàs transversal, s’optava per les cunetes lateralsals camins a mig vessant.

També destaca la utilització dels guarda-rodes.Se n’han identificat un total de 23 (PREVOSTI iFARELL, 1998 i ÀTIC, 2003). La seva utilització éscaracterística de camins moderns amb pendentsmoderats per tal de garantir la seguretat. Les viesromanes aconseguien la seguretat per la compo-sició antilliscant de la capa de rodada i perl’absència de pendents pronunciats. No es coneixenlloc on l’enginyeria romana hagi utilitzat aquesttipus d’elements.

Als treballs arqueològics projectats per l’Ajunta -ment d’Argentona l’any 2003 no s’hi va localitzarcap mena de material ceràmic d’origen romà. Elsúnics fragments descrits a la Memòria que s’hivan trobar s’han datat «dintre del període comprèsentre els segles XVII i XVIII» (ÀTIC, 2003).

L’estat dels murs de contenció, dels contra-forts o de l’argamassa que no han estat objectede destrucció directa per les escorrenties, eviden-cien un acceptable estat de conservació. Sem-pre és complicat datar les argamasses. No hi hadiferència entre els morters de calç romans i elsdel segle XIX, i les característiques físiques i quí-miques són idèntiques. Però mentre algun labo-ratori especialitzat no ens ho aclareixi, es fa difí-cil compartir l’opinió, per l’observació directa,dels qui defensen que aquests materials hanestat a la intempèrie durant més de dos mil anysen una zona, com la de Parpers, amb un parti-cular grau d’humitat.

Conclusions

L’existència a la Catalunya romana d’un impor-tant sector orientat a la producció de vi i de l’oli,en època tardorepublicana i en temps d’August,fa pensar en una ordenació territorial i en unesinfraestructures viàries amb què es procurava tenirel país ben articulat per tal de facilitar la comercia-lització d’aquests productes i d’altres auxiliars. Ésper això que no és pas absurd pensar, davant deltake off econòmic de la costa del Maresme a mit-jan segle I aC, en l’existència d’algun camí per altrànsit rodat que comuniqués el Vallès i el litoral.

Però el que avui coneixem com el camí antic deParpers, tal com hem pogut comentar, no s’ade -qua des d’un punt de vista estructural i tècnic acap dels paràmetres essencials que reiteradamentutilitzava l’enginyeria romana, tant en època repu-blicana com imperial, en la construcció de la sevaxarxa viària. Es tracta d’un camí mal dissenyat, tra-çat amb una tècnica molt pobra i amb un perfil lon-gitudinal que impossibilita, pels forts pendents, eltrànsit rodat amb càrregues.

Si es nega la romanitat del camí també es fa difí-cil acceptar les teories que fan de Parpers el pasd’una hipotètica via que, en època republicana,connectava Iluro amb Ausa (Vic) passant perAquae Calidae (Caldes de Montbui). Per construiraquesta teoria s’arriba a ubicar les mansions Sem-proniana i Praetorium a les actuals Granollers i laRoca (CLARIANA, 1990). Unes localitzacions queajuden a la construcció d’una alineació rectilínia dela hipòtesi, però que no s’adeqüen amb les distàn-cies indicades als vasos apol·linars i a l’Itinerarid’Antoní i que les situa al voltant dels actuals muni-cipis de Montmeló i Llinars.

El despropòsit arriba quan es bateja aquesta viacom a «Via Sergia» (CLARIANA, 1990), per la troba-lla d’un mil·liari a can Vendrell, a Santa Eulàlia deRonçana, on s’esmenta el que fou procònsol dela Hispania Citerior, Manius Sergius (entre el 120i el 110 aC). Tal com ja hem comentat és més queprobable que aquest mil·liari, juntament amb elsaltres dos trobats a Tona i a Santa Eulàlia de Riu-primer, i que també esmenten el mateix procòn-sol, corresponguessin a una via força allunyada dela que estem parlant. No hi ha cap prova, ni capelement racional, que vinculi aquests tres mil·liaris,que són els més antics d’Hispania i que hem desuposar de la mateixa època, amb poblacions dellitoral com Iluro o l’oppidum de Burriac.

És bastant probable que el camí de Parpers iel pont que avui veiem pel vessant d’Argentona



siguin una obra del segle XVIII destinada al tragí demercaderies amb mules entre Mataró i Granollers.Segons ISAAC MORENO (MORENO, 2004), és un camíamb una estructura similar a la d’altres caminsd’aquesta època.

La manca de continuïtat del camí sembla indicarque es tracta d’una obra inacabada. El camí no arri-ba al coll pel vessant argentoní; però, a més, no s’hatrobat cap rastre, ni de paviment, ni de mur de con-tenció, en tot el vessant de la Roca, tot i que és unazona extremadament explorada. És poc probablepensar amb la superposició de l’actual carretera,atès els nombrosos desmunts efectuats, algunsdels quals s’han fet a la roca, i que sembla que estanfets al mateix temps que la carretera.

Els motius per paralitzar i abandonar les obrespodien haver estat diversos. Des d’un fort aiguatque obturés els desguassos transversals i quecomportés l’ensorrament d’algun tram tot posantde manifest la baixa qualitat del camí, fins a lainsuficiència pressupostària de l’administració quehavia d’executar les obres. En qualsevol cas, nosembla que s’hagués arribat a utilitzar mai. Això espodrà confirmar el dia que aparegui el projecte ola memòria de construcció en algun arxiu.

Pel que fa a l’origen del camí no hi ha cap ele-ment que justifiqui la seva romanitat des d’unaperspectiva tècnica i estructural. De mil·liaris, nose n’ha trobat cap. I els que s’han trobat, forçalluny de Parpers, no justifiquen cap hipòtesi ra -cional de via republicana o imperial. No es vantrobar restes ceràmiques romanes en les tas-ques arqueològiques de conservació, i si hi haalgun habitatge romà proper, tampoc no justifi-ca l’origen romà. A més, no és esmentat en capitinerari clàssic. El text del segle IX no assenyalala localització de l’estrata. En un tram d’un qui-lòmetre del camí antic de Parpers es compta -bilitzen 21 desguassos transversals, que sónbastants més que els trobats a tota la xarxa vià-ria d’Hispania. I els guarda-rodes, amb un totalde 23, són inèdits a l’època romana. Tot plegatens fa concloure que si hi havia una comunica-ció viària rodada a l’època romana entre els dosvessants de la Serralada Litoral, cal buscar-laper un altre indret.

Bibliografia

ÀTIC (2003): Memòria dels treballs arqueolò-gics a la Via Romana de Parpers. Annex I. Ajunta-ment d’Argentona.

BATISTA, R. (1974): «Los restos de la vía roma-na de Parpers en el término municipal de Argen-tona», dins Miscelánea arqueológica, XXV Aniver-sario Cursos Internacionales en Ampurias. Vol. I.Barcelona.

BONAMUSA, J. (1970): «La via romana de Par-pers», dins Memòria d’Activitats 1970. SAM-Museu Municipal de Mataró.

CLARIANA, J. F. (1989): «Les vies de comunica-ció del Maresme a l’antiguitat: Estat de la qüestió»,dins V Sessió d’estudis mataronins. Mataró.

COELLO, F. (1862): Atlas de España y sus pose-siones de ultramar. Barcelona. Madrid.

ESCRIBANO, J. M. (1757): Itinerario español, oguia de caminos, para ir de unas ciudades a otrasde España, y a algunas Cortes de Europa. Bar-celona.

JÁRREGA, R. (1995): «Les vies terrestres de l’AltMaresme en època romana», dins Annex a Auto-pistas i arqueologia. Acesa. Barcelona.

MADOZ, P. (1847): Diccionario geográfico-esta-dístico-histórico de España y sus posesiones deultramar. Madrid.

MORENO, I. (2004): Vías romanas. Ingeniería ytécnica constructiva. Ministeri de Foment. Madrid.

OLESTI, O. (1995): El territori del Maresme enèpoca republicana. (S. III – I aC). Premi Iluro 1994.Mataró.

PALLÍ, F. (1985): La Vía Augusta en Cataluña.UAB. Barcelona.

PONS, J. (1994): Territori i societat romana aCatalunya. Barcelona: Ed. 49.

PREVOSTI, M. (1981): Cronologia i poblament al’àrea rural d’Iluro. Ed. Rafael Dalmau. Premi Iluro1980. Mataró.

PREVOSTI, M. i FARELL, D. (1998): «Propostad’intervenció a l’antiga via de Parpers (Argentona)»,dins Segones Jornades d’Arqueologia de Cabre-ra de Mar i del Maresme.

RIBAS, M. (1934): Origen i fets històrics de Ma -taró.

RIBAS, M. (1952): El poblament d’Ilduro. Bar-celona.

RIBAS, M. (1963): Els orígens de Mataró. Mataró.VILLUGA, P. J. (1546): Reportorio de todos los

caminos de España hasta agora nunca visto en elqual allaran qualquier viaje que quieran andar muyprovechoso para todos los caminantes. Medinadel Campo.




Resum

En sistemes mediterranis com el massís del Mont -negre, les activitats primàries que les cultures localshan dut a terme al llarg de la història han afavorit imantingut estructures paisatgístiques heterogèniescaracteritzades per una elevada biodiversitat. La inte-gració de fonts orals en l’estudi permet incorporar ala interpretació de la transformació dels paisatges unconjunt de veus escassament escoltades. En la recer-ca s’integra la informació aportada per les fonts oralsamb l’obtinguda del registre documental, l’anàlisicartogràfica, les dades meteorològiques i el treball decamp. Els resultats apunten a una reducció de labiodiversitat faunística de la riera d’Olzinelles a causade l’efecte conjunt de l’aban dona ment rural i el canviclimàtic sobre el cicle hidrològic, fet que constitueixuna manifestació local d’un canvi global.

Paraules clauFonts orals, història ambiental, canvi global, valld’Olzinelles

Summary

Integration of oral sources in the study ofenvironmental history and global change:Olzinelles valley (Sant Celoni, Vallès Oriental),1924-2007In Mediterranean systems such as the Montnegremassif, the primary activities carried out by local cul-tures over the course of history have proven conduciveto and maintained heterogeneous landscape struc-tures characterised by great biodiversity. The integra-tion of oral sources in the study allows other interpre-tations of the transformation of landscapes which havenot been heard before. The information afforded by oralsources is included with that obtained from documen-tary records, cartographic analysis, meteorologicaldata and fieldwork. The findings point to a reductionin fauna biodiversity in the Olzinelles stream as a resultof the joint effect of rural exodus and climate changein the water cycle, constituting a local illustration ofglobal change.

KeywordsOral sources, environmental history, global change,Olzinelles valley

Resumen

Integración de fuentes orales en el estudio de la historia ambiental y el cambio global: elvalle de Olzinelles (Sant Celoni, Vallès Oriental),1924-2007En sistemas mediterráneos como el macizo delMontnegre, las actividades primarias que las culturaslocales han llevado a cabo a lo largo de la historia hanfavorecido y mantenido estructuras paisajísticas hete-rogéneas caracterizadas por una elevada biodiversi-dad. La integración de fuentes orales en el estudio per-mite incorporar a la interpretación de la transformaciónde los paisajes un conjunto de voces escasamenteescuchadas. En la investigación se integra la informa-ción aportada por las fuentes orales con la informaciónobtenida del registro documental, el análisis cartográ-fico, los datos meteorológicos y el trabajo de campo.Los resultados apuntan a una reducción de la biodi-versidad faunística del arroyo de Olzinelles debida alefecto conjunto del abandono rural y el cambio climá-tico sobre el ciclo hidrológico, hecho que constituyeuna manifestación local de un cambio global.

Palabras claveFuente oral, historia ambiental, cambio global, vallede Olzinelles

Integració de fontsorals en l’estudi de lahistòria ambiental i elcanvi global: la valld’Olzinelles (SantCeloni, VallèsOriental), 1924-2007

Iago Otero i Martí BoadaInstitut de Ciència i Tecnologia Ambientals.Universitat Autònoma de Barcelona

Anna Badia i Martí BoadaDepartament de Geografia. Universitat Autònomade Barcelona


Introducció i marc conceptual

L’elevada diversitat que caracteritza la regió medi-terrània és resultat de la coevolució entre proces-sos naturals i humans al llarg de la història (FARINA

et al., 2003). Al massís del Montnegre, la interac-ció entre un poblament humà secular (vegeu, entred’altres, VILAGELIU, 1981; ABRIL et al., 1995; POR-TALS, 1998; LLOVERA, 2002; ZARAGOZA, 2005-2006)i el seu medi biofísic ha resultat en un sistema so -cioecològic ric i divers. L’estudi del seu funciona-ment no pot limitar-se a un enfocament analític uni-disciplinari, sinó que ha de ponderar la multiplicitatde realitats, experiències i sensibilitats que el con-formen. Cal un esforç per incorporar altres for-mes de coneixement, com l’experiència del sen-tit comú i les habilitats per fer i per viure les quals,amb el triomf del mètode científic, han perdut laseva pretensió de realitat (FUNTOWICZ i RAVETZ,2000). Es tracta, per tant, d’anar més enllà de lainterdisciplinarietat; s’ha d’obrir «un diàleg desabers i una hibridació entre ciències, tecnologiesi sabers populars» (LEFF, citat per NOGUERA, 2007).

La integració de fonts orals en l’estudi de latransformació històrica dels paisatges permetincorporar diversos punts de vista i obtenir unavisió més fina i ajustada dels canvis que hi han tin-gut lloc. En la història d’àrees rurals que s’handespoblat recentment, les fonts orals són un regis-tre privilegiat, no només perquè són testimonisdirectes dels esdeveniments, sinó perquè, a més,aporten una mostra del coneixement relacionatamb les pràctiques d’apropiació i gestió dels re -cursos naturals. Aquest coneixement agrosil vo -pastoral, transmès de generació en generació,ge ne ralment de forma empírica i oral, tendeix ades a parèixer a mesura que l’economia es tercia-ritza i la població esdevé urbana, fet que represen-ta una pèrdua d’informació molt valuosa per a laconservació ambiental (OTERO et al., 2006). Desd’aquest punt de vista, la informació oral aporta-da per persones que s’han dedicat al treball de laterra, el bestiar i els boscos, sense oblidar les fei-nes domèstiques de les dones pageses, és espe-cialment interessant per conèixer la relació entreles comunitats humanes i el seu medi al llarg deltemps. Aquesta relació constitueix el camp d’estu -di de l’anomenada història ambiental, metodo -lògicament indispensable per a l’anàlisi del canviglobal. Es tracta d’una disciplina híbrida que in -tegra l’ecologia amb la història i que té una claravoluntat de comprensió i redreçament de la crisiambiental (TOLEDO et al., 2002).

El nostre plantejament, com hem dit, situa lahistòria ambiental en l’estudi de l’anomenat canviglobal. Aquest es podria definir com el conjunt decanvis ambientals de nivell planetari produïts pelcreixement exponencial de la població humana iper l’increment del consum de recursos per capi-ta. Entre aquests canvis trobem el canvi d’usos delsòl, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, lainvasió d’espècies exòtiques o l’alteració de diver-sos cicles biogeoquímics. Tot i que la Terra no hadeixat de canviar des de la seva formació, la rapi-desa amb què els canvis esmentats tenen lloc i elfet que una única espècie (l’Homo sapiens) ensigui responsable, fan que el canvi global siguiúnic en la història del planeta (DUARTE, coord.,2006). El caràcter antropogènic del canvi global,la rapidesa amb què té lloc i les importants reper-cussions per al benestar present i futur de la huma-nitat ens condueixen a parlar de crisi. És precisa-ment en aquest context de crisi en què cal ungran esforç de recerca per entendre els comple-xos lligams entre el desenvolupament de les acti-vitats humanes i la salut del medi ambient. Entred’altres coses, cal veure com els diferents compo-nents d’aquest canvi global es manifesten en sis-temes socioecològics locals i regionals, per tal dedissenyar estratègies apropiades de reducció imitigació dels seus efectes.

Àmbit d’estudi i hipòtesi

El cas d’estudi que presentem pretén avaluar comes manifesta el canvi global a la vall d’Olzinelles,una àrea que pot ser representativa de bona partde les zones de muntanya mitjana i baixa dels paï-sos del nord de la conca mediterrània. La zonad’estudi es troba al sud-oest del municipi de SantCeloni, a la comarca del Vallès Oriental, i forma partdel massís del Montnegre. Ocupa una superfíciede 1.130 hectàrees, un 74% de la qual està inclo-sa al Parc del Montnegre i el Corredor. Tot i que lamajor part de l’àmbit d’estudi correspon a la concade la riera d’Olzinelles, també s’hi han inclòs algu-nes zones que formen part de la conca de la rie -ra de Vallgorguina, com ca l’Alzina Nou, can PauFoguera i ca l’Arabia, masos que històricament hanpertangut al municipi d’Olzinelles (fig. 1).

La totalitat de la població, 27 persones el 2006,es troba distribuïda en masos, els quals es presen-ten associats a conreus actius o abandonats recent-ment (un 5% de l’àmbit d’estudi) que fragmenten unpaisatge marcadament forestal. Els boscos, que



representen un 86% de la superfície, són principal-ment suredes, alzinars i boscos mixtos d’alzina iroure, tot i que també cal destacar els boscos mix-tos d’alzina i surera, els boscos de ribera, les plan-tacions de pi pinyer i les plantacions de plàtan. Elrelleu de la vall d’Olzinelles està format per turonsde poca altura (Montllorer, 558 metres; Puigcastell,396 metres; turó de la Vaca, 382 metres) i per petitscursos d’aigua que han configurat una xarxa depetites valls o sots en erosionar els materials graní-tics, com el sot de l’Arbre Estrany, el sot de canCaseta o la mateixa vall d’Olzinelles.

Actualment, tots aquests cursos d’aigua tenenun règim irregular. No obstant això, la riera d’Olzi -nelles tenia, fins a la dècada de 1980, un correntcontinu al llarg de l’any (BOADA, 1984, p. 12). La hi -pòtesi del treball considera que la causa de lamodificació del règim hidrològic és una interaccióentre el canvi climàtic i el canvi d’usos del sòlassociat al despoblament rural (aforestació) i alcanvi energètic (densificació forestal). La discon-tinuïtat del cabal hauria provocat una significativareducció de la biodiversitat faunística de la riera. Acontinuació descrivim breument la metodologia

utilitzada i n’exposem els resultats principals, elsquals es poden resseguir amb més detall a OTERO

(2006) i OTERO et al. (2007).

Metodologia

El treball ha cercat la integració de diferents tipusde fonts i de dades, així com de metodologies dediferents disciplines. S’han obtingut dades meteo -rològiques de temperatura i precipitació de l’ob -servatori de Collsacreu (395 metres d’altitud, mu -nicipi d’Arenys de Munt), les quals abasten elperíode 1977-2007 i han estat cedides pel Parcdel Montnegre i el Corredor. A l’Arxiu Municipal deSant Celoni (AMSC) i a l’Arxiu Parroquial d’Olzine -lles (APO)1 s’han buidat les dades demogràfiquesde diversos censos municipals (Olzinelles, a. 1924i Sant Celoni, a. 1936 i 1970), dels llibres de Sta-

Figura 1. Situació de la vall d’Olzinelles. Font: elaboració pròpia.

1. La documentació de l’APO és ben escadussera i no ofe-rim cap signatura topogràfica. Els documents citats es tro-ben a l’antiga sala del comú, a la rectoria.



tus animarum de la parròquia d’Olzinelles (a. 1943-1950 i 1951-1956) i del Full parroquial de Vallgor-guina, Vilalba Sasserra, Collsabadell i Sanata (a.2000, núm. 107). Les dades de 2006 s’han extretdel padró d’habitants de Sant Celoni i s’han ajus-tat amb consultes personals als habitants de lazona d’estudi. L’evolució de l’extracció de llenya ifusta s’ha estudiat a partir dels permisos i els regis-tres de tala de l’autoritat forestal (1956-2004),localitzats a l’Oficina Comarcal del Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitatde Catalunya (Granollers) i a l’AMSC.

S’han obtingut fotografies aèries de 1956,2 rea-litzades pel vol de l’exèrcit dels Estats Units (esca-la aproximada 1:30.000) i de 2002, procedents del’Institut Cartogràfic de Catalunya (escala 1:5.000).A partir de la fotointerpretació de les fotografiesaèries en un sistema d’informació geogràfica i detreball de camp s’han generat els mapes de cober-tes del sòl d’ambdós anys, els quals s’han super-posat per conèixer-ne els canvis. L’estudi dels can-vis en la fauna de la riera d’Olzinelles s’ha basat endocumentar la presència o absència en diferentsmoments històrics d’aquelles espècies que testi-monien un corrent més o menys continu al llarg del’any: l’anguila (Anguilla anguilla), el barb de mun-tanya (Barbus meridionalis), la bagra (Squaliuscephalus), el cranc de riu (Austropotamobius palli-pes) i la rata d’aigua (Arvicola sapidus).

La informació oral ha estat recollida per mitjà dedeu entrevistes semiestructurades a una mostrad’onze persones que havien viscut –o viuen– o quehavien treballat a la vall d’Olzinelles i que podendonar un testimoni del coneixement associat a lesactivitats primàries –agricultura, ramaderia, car-boneig, pela de suro, obtenció de llenya i fusta. Lesentrevistes s’han enregistrat amb una gravadoradigital, s’han introduït a l’ordinador i s’han trans-crit, la qual cosa ha donat lloc a una col·lecciód’entrevistes que podrà ser utilitzada en futurs tre-balls.3

Història ambiental de la vall d’Olzinelles (1924-2007):manifestacions locals del canviglobal

Segons el padró de 1924, aquest any hi havia 179persones a la vall d’Olzinelles (fig. 2). La major partdels masos tenia una sola família empadronada,però en alguns d’ells hi vivia la família dels propie-taris i la dels masovers. Aquest és el cas de cal’Agustí, can Draper, can Valls i ca l’Alzina Nou,quatre dels masos més grans i amb un major peseconòmic en l’explotació forestal i agrícola de lavall. A més dels masovers, els masos que reque-rien d’una major força de treball també disposa-ven de treballadors assalariats (no familiars), comara mossos o jornalers. Alguns, com can Valls,tenien la família de l’administrador vivint a la casa,o fins i tot disposaven de serventes domèstiques.Per contra, a la resta de cases, d’una extensiómés reduïda, no hi trobem mossos vivint; única-ment el cap de família i algun dels fills nois apa-reixen com a pagesos. El padró de 1924 descriuuna població fortament lligada al sector primari.Segons aquesta font, un 35% dels habitants demés de deu anys es dedica a feines agrícoles iramaderes. Però el percentatge de població acti-va que es dedica al sector primari queda, de bensegur, infravalorat, ja que les dones no es regis-tren com a pageses, sinó com a encarregadesúnicament de les feines domèstiques, tot i l’im -portant paper que tenien en les feines del campi del bestiar i en la recol·lecció de fruits i fongs sil-vestres (ZARAGOZA, 2005-2006, p. 51; diversesfonts orals). Josep Planells Coll (1916) ens apor-ta un testimoni sobre les activitats agropecuàriesde la dècada de 1920, ja que havia treballat depastor a Olzinelles des que tenia sis anys: «jo, asis anys, ja feia de pastor, ja guardava porcsamb en Pere Felip [...] a can Felip d’Alzinelles [...]gurdava bens, gurdava porcs [...] tancàvem acan Felip, i seguíem la propietat de can Móra ia can Palomer. Quan ell feia de pastor, als campsd’Olzinelles s’hi sembrava de tot. S’hi sembravapatates, mongetes, el fesol, civada, ufals [...] car-basses, carbasses a tonelades». Tanmateix, calconsiderar que bona part dels pagesos podiendedicar un cert nombre de jornals a les feines delbosc, coincidint amb moments de poca activitatal camp i per complementar els ingressos queaquest aportava.

El 1927 es produeix l’agregació del municipid’Olzinelles, juntament amb el seu annex de Vilar-


2. Les versions corregides i mosaicades han estat submi-nistrades pel Parc del Montnegre i el Corredor i pel Centrede Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. 3. Per conèixer amb major detall les fonts d’informació i lesmetodologies d’anàlisi, així com el procés d’integra ció id’interpretació, vegeu Otero (2006). Respecte del marctemporal, l’inici del període d’estudi correspon a l’any derealització del Padrón de vecinos de Olzinellas y Vilardell de1º de Diciembre de 1924, mentre que el 2007 corresponal darrer any per al qual es disposa de dades meteorològi-ques.


dell, al municipi de Sant Celoni.4 El padró de SantCeloni de 1936 registra un total de 136 habi-tants a la vall d’Olzinelles. De forma semblant alcas de 1924, un 34% de la població major de deuanys es dedica a la pagesia. Al padró veiem unafamília de cinc persones de les quals no s’espe -cifica la casa. El fet que el pare provingui deBítem, un poble del municipi de Tortosa, que jun-

tament amb els dos fills estiguin registrats coma bosquerols i que faci únicament un mes quehan arribat a Olzinelles, fa pensar que es tractad’una de les barraques que els carboners torto-sins acostumaven a construir al bosc. La presèn-cia de barraques de carboners al massís delMontnegre està documentada, entre d’altres, perl’escrit del rector de Montnegre al Dr. Roig, de1924: «Tota la munta nya està plena de barra-ques de tortosins que fan carbó a preu molt bara-tíssim. Procuro fer de capellà entre ells, mes sónmolt ignorants... Tenen a les barraques la dona i

Figura 2. a) Evolució de la població a la vall d’Olzinelles (1924-2006). b) Evolució del nombre de masos habi-tats i deshabitats a la vall d’Olzinelles (1924-2006). Font: elaboració pròpia a partir dels censos municipalsd’Olzinelles (a. 1924) i de Sant Celoni (a. 1936 i 1970) (AMSC); dels llibres de Status animarum de la parròquiad’Olzinelles (a. 1943 i 1956) i del Full parroquial de Vallgorguina, Vilalba Sasserra, Collsabadell i Sanata (a. 2000,núm. 107) (APO).

a

b

Any

2000:252006:27

1970:63

1956:89

1943:98

1936:136

1924:179200

180

160

140

120

100

80

60

40

20

0

Nom

bre

d’ha

bita

nts

1920 1940 1960 1980 2000 2020

Any

Nom

bre

de m

asos

1920 1940 1960 1980 2000 2020

Habitats No habitats

2000:92006:101970:9

1956:8

1943:8

1936:23

1924:24

1970:15 2000:151956:17

1936:41924:2

2006:141943:19

4. AMSC, Libro de actas del pleno del Ayuntamiento deOlzinellas (a. 1927), caixa 3 (Sala de plens).



la canalla. Molts allà a Tortosa tenen terres i casa,però han fugit perseguits per la misèria degudaa l’eixut» (GUTIÉRREZ, 1996, p. 134). És molt pos-sible que a la dècada de 1930 hi hagués algunabarraca de carboners tortosins a la vall d’Ol -zinelles. De fet, algunes fonts orals entrevistadesrecorden haver vist barraques a Olzinelles.5 JosepBonamusa Planas (1927), masover de ca l’Agustí,recorda que els Bonavida van viure durant uncert temps en una barraca a coll Blanc, en aque-lla finca, després de 1939.

Sabem poques coses sobre la vall d’Olzinellesdurant el període de guerra civil. A més d’algunsregistres realitzats per milicians a can Valls i cal’Agustí (LLOVERA, 2002, p. 202 i 86), tenim notí-cia de la crema d’altars, retaules i imatges del’esglé sia de Sant Esteve d’Olzinelles el 1936, i dela desaparició dels documents d’últimes voluntatsa mans de gent armada el 25 de juliol del mateixany (ZARAGOZA, 2005-2006, p. 77 i 78). Tambésabem que l’abril de 1938 van arribar a ca l’Agustíels membres d’una brigada internacional quevenien de Flix, i hi van amagar el material d’inten -dència (LLOVERA, 2002, p. 86). Josep Bonamusa,que tenia 11 anys, recorda que: «no ens va fal-tar mai la teca, eh? [...] ens varen atipar sempre,perquè hi via oli, hi via pa, hi via de tot. Llavonsnava una mica escàs». Aquesta situació d’es -cassetat afavoria petits intercanvis de productesde primera necessitat entre les economies page-ses, tal com ens recorda Maria Oms: «en tempsde guerra, goita, si tu em dones [...] tants ous, perun litre d’oli». També disposem de testimonis quevan viure o treballar en alguna de les cases de lavall d’Olzinelles durant el conflicte. Josep Trave-sa (1930-2006) ens informa que: «el pare se me’lvan endur a la guerra, i jo em vaig quedar ambla mare, i [...] tenia una germana que tot plegattenia un any [...] el pare va estar de sort [...] novaren mata’l [...]. Teníem feina, perquè estava toterm perdut». Maria Oms Pedro (1930) recorda elregistre practicat per dos anarquistes a ca l’AlzinaVell, on treballava la seva família. També gràciesal seu testimoni sabem que a ca l’Alzina Vell vanarribar soldats en retirada i que algun s’hi va que-dar a dormir, segurament als voltants de gener de1939, moment en què situa l’arribada de l’exèrcitde Franco i la fi del conflicte a Sant Celoni.

El racionament d’aliments durant la postguerraés recordat per diverses fonts orals. El germà de

Maria, Josep Oms Pedro (1920-2006), que vatornar del servei militar el 1944, afirma que: «quanes batia n’hi havia un allà que estava vegilant loque sortia».

Josep Travesa Roig ens explica que, desprésde batre, «la feina a poguer fer pa, perquè [...]estava tot controlat».

Quan tenia entre deu i dotze anys, de vegadesbaixaven el blat amb una colla de tres o quatreveïns fins al molí d’en Coll «(Vinga va, nem a fer unvolt de blat cap allà?)», on algun cop es trobavenamb controls i no podien endur-se el pa el mateixdia. De la immediata postguerra també sabemque, durant alguns anys, prop del pont del camíque va a can Plana, s’hi va instal·lar un campamentde joves de Falange, que la Maria i el Josep Omses trobaven quan treballaven als camps de cal’Alzina Vell.

El pare de la Maria, Pere Oms Camps, nascuta Sant Llorenç de Vilardell, havia estat contrac-tat el 1935 pel propietari de ca l’Alzina Vell percuidar els plàtans dels camps situats a tocar dela riera d’Olzinelles, davant la casa, els qualshavien estat tallats recentment. A més dels plà-tans, els camps de la casa també s’utilitzaven pera l’horta i els cereals. Tanmateix, l’explotacióforestal tenia un important paper en l’economiade la família Oms Pedro. Abans de la guerra,quan vivien a Sant Celoni, Pere Oms anava a tre-ballar a la muntanya de Montllorer a peu, i baixa-va carregat amb les feixines fins a Sant Celoni.Quan ja vivien a ca l’Alzina Vell, a partir de 1939,el pare i els germans de la Maria continuaren tre-ballant als boscos de la propietat i també als decan Valls. A més de fer carbó, tallaven alzines,suros i arboços, i abans de fer una tallada estas-saven el sotabosc.

En una ocasió van buidar el safareig de la casai hi van trobar crancs. Tot i que la Maria i el Josepno en van anar a pescar mai a la riera d’Olzi ne -lles, recorden que també n’hi havia, i que la gentn’anava a pescar per menjar-se’ls. Es tracta delcranc de riu (Austropotamobius pallipes), el qualés considerat autòcton. Sorprenentment, però,una nova entrevista ha revelat l’origen antròpicd’aquesta espècie a la riera d’Olzinelles. MiquelAlfaras, propietari de can Cases de Montnegre,ha informat que Pius de Valls i de Feliu, propieta-ri de can Valls, en va anar a buscar uns exemplarsa la província de Sòria i els va alliberar a la riera:«Se li va ocórrer agafar-ne. I els va portar a casaseva. Amb la sorpresa que al cap de l’any, se lihavia omplert de crancs tota la riera» (PIQUERAS et


5. Informació aportada en conversa no enregistrada.


al., 2008).6 Aquest fet reforça la perspectivasocioecològica dels nostres paisatges i la sevabiodiversitat.

Els llibres de Status animarum elaborats pelsrectors de la parròquia d’Olzinelles entre els anys1943 i 1956 ens informen que la població era de98 i 89 persones, respectivament. Veiem, per tant,que tant la població com el nombre de masoshabitats es va reduint (fig. 2a i 2b). De l’any 1956data la fotografia aèria que va fer l’exèrcit delsEstats Units, i que hem utilitzat per conèixer ladistribució dels usos del sòl (taula 1a). Segons lainterpretació d’aquest document, un 88% de la valld’Olzinelles estava ocupat per boscos. Es tractad’uns boscos força esclarissats –sobretot a lessolanes de les muntanyes– i amb una certa pre-sència de clarianes, característica que denota unaprofitament important de llenya i carbó. JosepOms Millàs (1930), rematant de Sant Celoni, ensha donat un testimoni excepcional sobre les barra-ques dels carboners, que calculem que deucorrespondre a les dècades de 1940 o 1950. A lesbarraques tenien gallines en un tancat i cabres. Laparet era de pedra i sempre feien foc a dins. Peral foc feien servir els culots, és a dir, els trossos decarbó que s’han cuit malament a la pila carbone-ra, d’un pam o d’un pam i mig. El sostre tenia unabarra llarga de set o vuit metres i altres de dretesals costats, i hi posaven ginestell i terra, de mane-ra que «no hi plovia, no», a dins. Quan els anavaa buscar el carbó, en Josep es portava l’esmorzari se’l fregia allà dins. A terra, un pal de trenta cen-tímetres de gruix anomenat l’agutzil, travesser,servia per evitar que la palla on dormien, «un pareio tres bales de paia», s’escampés. Finalment,conclou: «Feien la barraca per vigilar les piles decarbó». Pel que fa a la llenya, obtinguda majori -tàriament d’alzina (Quercus ilex) i de surera (Q.suber), els masos amb una major apropiaciórequerien una important quantitat de mà d’obra.Així, per exemple, Josep Bonamusa Planas ensinforma que els pagesos de can Nanes, can XicNanes o can Xarpa, les quals «antigament erencases més aviat petitetes i de sequer i casi bé

totes eren amos [...] a l’hivern se’n naven [...] a cal’Agustí a fer les campanyes que deien d’alzines ide suros». Es tractava d’un treball amb una mar-cada temporalitat, tot i que a can Valls, l’extensióde la finca i la importància de l’explotació forestalpermetia mantenir una o dues colles fixes de bos-querols al llarg de l’any (BOADA, 1989, p. 21). L’apro -fitament del matollar per a l’obtenció de llenya haquedat documentat per les autoritzacions consul-tades (vegeu «metodologia»). Una de les espèciesaprofitades era el bruc boal (Erica arborea), del quales feien feixines destinades majoritàriament a fornsde pa, d’ollers i antigament a les bòbiles (BOADA,1989), que requerien importants quantitats decombustible. Diverses fonts orals han confirmatque la pràctica de desbrossar els boscos abansde fer les campanyes era comuna en algunes pro-pietats de la vall, com can Valls i ca l’Agustí.

Un altre aprofitament dels boscos de la dèca-da de 1950 era la fusta, obtinguda d’espèciescom el plàtan (Platanus sp.), el pi pinyer (Pinuspinea), el pollancre (Populus nigra) i el vern (Alnusglutinosa), entre d’altres. A més del carbó, la lle -nya i la fusta, destaca l’obtenció de pelagrí i desuro, que es duia a terme principalment durantels mesos de juny i juliol. Josep Travesa Roig, decan Pau Foguera, anava a pelar suros amb el seupare, Josep Travesa Jubany (1902-1975), capd’una colla de peladors formada per pagesos demasos d’Olzinelles com can Felip o can XicNanes. Pere Anfrons (1944), fill dels masovers deca l’Arabia, va treballar durant tres anys amb lacolla dels Travesa, la qual normalment tenia entrequatre i sis peladors. Anaven a pelar a ca l’Arabiai a ca l’Agustí, tot i que també havien anat aaltres finques del Montnegre –can Preses, canGras de la Munta nya– i del Montseny –can Vallsde Mosqueroles. En Pere feia de recollidor desuro, «perquè clar, jo era un crio i no em deixa-ven gafar una destral i començar a picar, per llà».Respecte de les relacions amb els propietaris deles finques, Pere Anfrons comenta que aquestspodien pagar un sou diari als peladors o bé pagarun preu per tona extreta al cap de colla, el qualrepartia el sou als treballadors.

A la taula 1a veiem que el 1956 les cobertesagrícoles representaven un 10% de la zona d’estu -di. Can Draper, can Valls i ca l’Agustí, tres de lespropietats de més extensió i també de les més im -portants econòmicament, disposen de camps plansque se situen al llarg de la llera de la riera d’Olzi -nelles. Per contra, altres masos com can Móra,can Pau Foguera o can Camps tenen els camps


6. Tot i que no sabem l’any de l’alliberament, les dates denaixement i mort de Pius de Valls ens poden donar unaorientació. Segons el padró de 1924, Pius de Valls nasquéel 1865, mentre segons el padró de 1936 nasqué el 1863.Respecte la data de la mort, Pla (1984) afirma que fou el20 de març de 1939, mentre que Llovera (2002, pàg. 102)sosté que morí en els anys posteriors a la guerra.


en zones amb més pendent. Tot i que la fotointer-pretació no ha permès conèixer quins conreus hihavia el 1956, les fonts orals ens han aportat infor-mació sobre el que es cultivava a Olzinelles. JosepTravesa, de can Pau Foguera, ens explica el con-

reu del blat, la sega i la batuda del gra a l’era de laca sa. Cap al juliol, Josep Bonamusa anava a les ca -ses d’Olzinelles a fer la batuda amb les eugues deca l’Agustí, que «passaven a cops de peu» perl’era diverses vegades per tal de batre el gra. Maria

Taula 1. a) Canvis a les cobertes del sòl a la vall d’Olzinelles entre 1956 i 2002. b) Transformació delsconreus de 1956 a 2002. Font: elaboració pròpia a partir de la fotografia aèria de 1956, subministrada pelParc del Montnegre i el Corredor i pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (escalaaproximada 1:30.000), i de 2002, procedent de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (escala 1:5.000)

a

1956 2002 Δ 1956-2002

sup. (ha) % sup. total sup. (ha) % sup. total sup. (ha) % sup. total

Bosc* 998,4 88,4 1.042,3 92,2 +43,9 +3,9

Conreu** 114,6 10,1 42,2 3,7 –72,4 –6,4

Plantació d’arbres de ribera*** 7,1 0,6 19,1 1,7 +12,1 +1,1

Extracció minera 0,0 0,0 11,7 1,0 +11,7 +1,0

Poblament dispers**** 3,3 0,3 7,2 0,6 +3,8 +0,3

Matollar 5,3 0,5 4,7 0,4 –0,5 –0,0

Carreteres 0,0 0,0 2,4 0,2 +2,4 +0,2

Altres 1,4 0,1 0,5 0,0 –0,9 –0,1

Sup. total 1.130,1 100,0 1.130,1 100,0 0,0 0,0

b

* Inclou tota l’àrea arbrada excepte les plantacions de plàtans i pollancres: sureda, alzinar, boscos mixtos (alzina i roure,alzina i surera, alzina i pins, surera i pins, etc.), bosc de ribera, plantacions de coníferes (pi pinyer, pinastre, pi insigne), per-xades de castanyer i claps de cirerer de bosc.

** Inclou els camps cultivats i els erms que resulten d’un abandó recent del treball agrari i que encara no han desenvolu-pat una coberta arbustiva ni forestal. El motiu d’incloure els erms en aquesta categoria és que únicament poden ser dife-renciats correctament en la fotografia aèria de 2002, però no en la de 1956.

*** Aquesta categoria s’ha considerat per separat perquè ha estat possible diferenciar-la del bosc circumdant a la foto -interpretació d’ambdues fotografies aèries, a diferència de les plantacions de coníferes. No obstant això, és possible quela superfície de 1956 estigui lleugerament infravalorada.

**** L’increment de 3,8 hectàrees de poblament dispers, així com la transformació de 3,3 hectàrees de conreus en pobla-ment dispers no s’han de considerar vàlids, ja que l’escala més detallada de la fotografia aèria de 2002 permet detectaruna major quantitat de masos.

2002 sup. (ha) %

Bosc* 62,1 54,2

Conreu** 38,2 33,3

Plantació d’arbres de ribera*** 4,8 4,2

Matollar 3,4 3,0

Poblament dispers**** 3,3 2,9

Carreteres 1,6 1,4

Extracció minera 1,2 1,1

Altres 0,1 0,1

Total 114,6 100,00

Conreus del 1956

(114,6 ha)



Oms Pedro explica que, a més de la farina, del blattambé s’aprofitaven les pells del gra les quals,barrejades amb remolatxes o naps bullits i aixafats,es donava als porcs i a les gallines. A més, de lafarina de bona qualitat, se’n feien fideus. A canPau Foguera també feien ordi, però se n’obteniapoca palla. La civada, en canvi, produïa molta pallai podia ser utilitzada per al bestiar. També sabemque es conreava blat de moro a ca l’Alzina Vell, cal’Agustí, can Pau Foguera i la Rectoria. Un altre con-reu de la vall d’Olzinelles de mitjan segle XX era lavinya, a partir de la qual es produïa vi, generalmentper al consum domèstic tot i que també per ven-dre’n en quantitats moderades. A can Pau Fogue-ra tenien una vinya a casa i una d’arrendada propde cal Paraire, amb un tracte de quatre parts a unade raïm. A ca l’Arabia tenien una vinya prop de calCucut i una d’arrendada prop de cal Paraire, alcostat de la que menaven els de can Pau Fogue-ra. La vinya propera a cal Paraire, segons PereAnfrons, estava dividida en quatre parts; a més dela peça corresponent a ca l’Arabia i a can PauFoguera, les altres dues eren treballades pels decan Camps i els de can Poliva, masos d’Olzinelles.De fet, la percepció popular ens diu que totes lescases tenien accés a una peça de vinya, encaraque no sempre n’eren propietàries: «Que totes lescases abans tenien vinyes, eh? Una, totes. Totesles cases de pagès, casi, tenien una vinya». (P.Anfrons); «totes les cases tenien la vinya i oliveres»(J. Bonamusa). En certes ocasions, la vinya coe-xistia amb les oliveres, com a la vinya que els decan Pau Foguera tenien arrendada prop de calParaire. Hi collien les olives i en feien oli al trull quehavien portat del Montseny (J. Travesa). A canNanes i a can Xic Nanes també feien oli; JosepBonamusa recorda com sucaven el pa moreno al’oli que acabava de sortir del trull: «I nàvem en allà,i quan feien l’oli fotíem una torrada d’aquell(s) pansque fotien aixís, pa moreno [...] flas!, al mig de l’oli.L’oli curt, allò, hòstia qu’era bo!» Prop de can Case-ta, al sequer, avui encara es poden observar algunspeus d’oliveres enmig del bosc que hi ha crescuten cessar el treball de la terra (R. Lleget). A mésd’aquests cultius, a les zones més properes alsmasos es conreaven tot tipus d’hortalisses i de lle-gums per al consum domèstic (patates, remolat-xes, carabasses, mongetes, etc.), així com diver-sos arbres fruiters: cirerers, figueres, presseguers,pereres, ametllers, pruneres, nogueres, caquis...

Cal recordar que la quantitat de bestiar que s’ha -via de mantenir era força important, fet que obliga-va a destinar una part de la producció dels camps

a la seva alimentació. Aquest és el cas de cal’Arabia, ca l’Alzina Vell, can Pau Foguera i la Rec-toria. Segons les relacions de bestiar del municipide Sant Celoni de 1952, a la vall d’Olzinelles hihavia 75 vaques (65 de llet, 8 de carn i 2 de tre-ball), 19 cabres, 69 ovelles (a can Draper), 3 mules,5 eugues i 2 cavalls, a més de 105 caps d’avirami 14 porcs (CABRÉ et al., 2004). P. Anfrons, de cal’Arabia, sosté que «casi tothom tenia de una a tresvaques. Qu’els hi servia per vendre llet, porta-la afora i ademés per la família per poguer tenir llet pertota la família, perquè això també era». A can PauFoguera tenien tres o quatre vaques, feien unstrenta o quaranta litres de llet al dia i la venien ala fàbrica La Sila de Sant Celoni. A les quadres de larectoria d’Olzinelles, Ramon Lleget i AngelinaPujol, de can Caseta, havien tingut unes cincvaques de llet i algun vedell d’engreix.

Les plantacions d’arbres de ribera ocupavenset hectàrees aproximadament el 1956 (taula 1a).Es tracta principalment de plantacions de plàtan(Platanus sp.) localitzades prop de la rierad’Olzinelles, sobretot a la propietat de ca l’AlzinaVell. Ja hem dit que els masovers d’aquesta pro-pietat havien estat contractats per tenir cura d’unsplàtans que tot fa pensar que havien estat plantatsen antics conreus. Aquest canvi d’ús del sòl tambés’ha documentat a can Draper a principis de ladècada de 19607 i, tal com es veurà més endavant,s’anirà produint al llarg dels propers anys. Altrescamps, en canvi, ja han deixat de ser utilitzats el1956, tal com posa de manifest el fet que unes cinchectàrees corresponen a matollars (taula 1a), elsquals sembla que han crescut en antics conreus.

A la dècada de 1960, un de nosaltres (M. B.)inicia el treball de camp per la vall d’Olzinelles, elqual culminarà dues dècades més tard amb lapublicació dels principals resultats (BOADA, 1984;BOADA et al., 1984; BOADA, 1990). Aquells anys,concretament el 1964, es produeix una certa dava-llada en l’extracció de llenya (fig. 3a), la qual asso-ciem amb l’inici d’un canvi energètic de caràcterglobal. Durant la dècada de 1960 diferents com-bustibles derivats de fonts fòssils comencen a serutilitzats a les bòbiles, als forns de pa i en altresestructures industrials de la regió, les quals fins lla-vors funcionaven amb la combustió de costals ode feixines. De forma paral·lela, el carbó i el car-bonet, dendrocombustibles d’ús domèstic, són


7. Font: comunicació personal de Joaquim Draper, propie-tari de can Draper.


substituïts per cuines i estufes de petroli i, més en -davant, per gas butà i gas metà. Amb tota pro -babilitat, aquesta substitució degué comportar

una disminució de l’apropiació de llenya i carbó alsboscos de la vall d’Olzinelles i, en general, delMontnegre, que fins llavors havien tingut una

Figura 3. Evolució de l’apropiació de llenya a la vall d’Olzinelles durant el període 1956-2004. Font: elabora-ció pròpia a partir dels permisos i els registres de tala de l’autoritat forestal (1956-2004), localitzats a l’OficinaComarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (Granollers) i al’AMSC. Nota: L’alzina i la surera representen, sumades, més del 90% del pes de llenya extret d’espècies arbò-ries durant el període 1956-2004.

b Llenya d’alzina

Any

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

Pes

de

la ll

enya

(t)

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

a Llenya d’espècies arbòries

Any

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

Pes

de

la ll

enya

(t)



important funció com a proveïdors de dendro -energies.8 En aquest sentit, Josep Oms Millàs ensinforma que el carbó que feien a Olzinelles, entrealtres llocs al sot dels Til·lers, era enviat amb tren

o amb camió a Barcelona, on es distribuïa: «se’nrepartia molt, de carbó, a Barcelona». Contrària-ment a la suposició inicial, però, l’alzina (fig. 3b) nomostra cap tendència clara. En canvi, l’evolució del’apropiació de llenya de surera (fig. 3c), de propie-tats quasi equivalents a la d’alzina (BOADA, 1989),mostra una clara davallada el 1963 i 1964. Del fetque a partir de 1963 ja no hi hagi autoritzacions pera l’aprofitament del matollar (fig. 3d) no podem

Any

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

Pes

de

la ll

enya

(t)

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

c Llenya de surera

Any

60

50

40

30

20

10

0

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

Pes

de

la ll

enya

(m3 )

d Llenya de matollar

8. El consum mitjà directe i indirecte de dendrocombusti-bles i de fusta, en una situació energètica anterior a 1960,s’ha estimat en cinc tones per capita anuals (Boada, 1996).



deduir que aquesta pràctica hagués desaparegutper complet, ja que podria ser que a partir de lla-vors es continués fent però no en quedés cons-tància als registres. No obstant això, és signifi -catiu el fet que deixin de declarar-se aquestsaprofitaments a partir de la dècada de 1960, mo -ment en què s’inicia la substitució de combustiblesforestals –entre els quals trobem les feixines– percombustibles fòssils.

El despoblament d’Olzinelles és descrit perdiverses fonts orals. P. Anfrons parla d’un pro-gressiu trasllat de famílies de masovers a vilescom ara Arenys, Mataró i Sant Celoni, mentre queJ. Travesa afirma que «allavons van començar amarxar masovers per qui masovers per llà [...] lagent va anar-se encabint a les fàbriques, [...] vananar quedant les cases buides». El 1970 el nom-bre d’habitants es redueix a 63 persones i, tot i queel percentatge de població major de deu anys quees dedica a la pagesia és similar al de 1924 i 1936(37,5%), en termes absoluts es produeix un des-cens dràstic del nombre de pagesos, els qualspassen de 48 el 1924 a 21 el 1970. La mitjanad’edat passa de 28,6 anys el 1924 a 31,6 anys el1936, i a 35,1 anys el 1970, fet que denota un certenvelliment de la població. Al padró de 1970, amés, veiem que ja no hi figura la mestra, ja quel’escola d’Olzinelles deixà de funcionar el 1967(ZARAGOZA, 2005-2006, p. 107), clar signe de des-poblament. Respecte de les condicions de vida,tot i que suposem que devien diferir notablementen funció de cada mas, en alguns casos erenforça dures fins ben entrada la dècada de 1970.Angelina Pujol, que llavors era mestressa de casaa can Caseta, on va viure trenta anys, afirma quela vida era «molt dura, molt dolenta, perquè esta-va nit i dia, sempre sola», ja que el seu marit,Ramon Lleget, treballava a la Forestal, la fàbrica deDerivados Forestales de Sant Celoni. Es feia càrrecde tres fills petits, rentava la roba i cuinava en unacasa que no tenia llum, aigua corrent ni telèfon. Amés, ajudava en Ramon a cuidar les vaques i elsvedells que tenien a les quadres de la Rectoria:donar-los pinso i aigua, fer-los el jaç… El part deltercer fill, el 1970, fou especialment dur: «…con(quan) via de tenir en Jordi […] el petit dels nens[…] el Ramon nava de nit, i em vaig trobar mala-ment, eren dos quarts de deu del vespre, a geno-llons vaig venir aquí a la Rectoria a cridar, a dema-nar auxili […] no tenia ningú». El procurador de canValls la va acompanyar a l’hospital, i als passadis-sos va néixer el nen. «Allavors era un viure moltdolent […] molt trist, perquè sempre era sola».

A mesura que els masovers abandonen elsmasos i l’activitat agrícola i forestal, els conreus vanessent substituïts per altres cobertes del sòl. Enaquells camps plans i propers als cursos d’aigua,com ja hem dit, els propietaris opten per plantar-hi espècies com el plàtan (Platanus sp.) i, en menormesura, el pollancre (Populus nigra), per tald’aprofi tar-ne la fusta. Altres camps són substituïtsper boscos espontanis d’alzines i sureres en dife-rents estadis de successió, com els de can Poli-va, can Camps i can Pouplana. En altres camps,en canvi, es planten espècies com el pinastre(Pinus pinaster) o el pi insigne (Pinus radiata).Segons Pere Anfrons, «on te hi via vinya està plede pins, igual [...]. És que tot ho han omplert depins, eh? Tant a les vinyes com als camps, tot vaa parar igual, eh? Les cases de pagès totess’acaben i... planten pins». El pi insigne és unaespècie al·lòctona introduïda pels propietaris, queen valoren el creixement ràpid. A la vall d’Ol -zinelles, aquesta és la tercera espècie més impor-tant pel que fa al volum de fusta extret durant elperíode 1956-2004, darrere del plàtan i el pi pi nyer(Pinus pinea). Exceptuant una petita apropiacióque es produeix el 1956 i el 1959 a can Lligada ican Puigverd, respectivament, la primera extrac-ció important no es produeix fins al 1978, a lespropietats de can Pouplana (10 m3) i ca l’Alzina(22 m3). Un exemple d’aquest canvi de coberta delsòl el trobem a les antigues vinyes del Replà de canValls, que van ser substituïdes per una importantplantació de pi insigne.

Pel que fa al règim de la riera d’Olzinelles, enun dels treballs esmentats anteriorment, que comhem dit, correspon al treball de camp efectuatdes de la dècada de 1960, hi escrivíem: «La dife-rència de nivell des de les parts altes fins la base(del Montnegre) ha fet profunditzar els cursosd’aigua transversals. Així les rieres d’Olzinelles, deMontnegre o de Vilardell, de Terrades i de Fuiro-sos, marquen pregones fondalades en el relleu.La major part dels torrents de l’obaga del Mont-negre solen tenir corrent continu dels 500 me tresper avall, fins la Tordera, però en les parts supe-riors solen assecar-se a l’estiu» (BOADA, 1984, p.12). Les espècies de fauna que es poden consi-derar indicadores d’aquest caràcter continu i quees trobaven a la vall d’Olzinelles són el barb demuntanya (Barbus meridionalis), la bagra (Squa-lius cephalus), l’anguila (Anguilla anguilla), el crancde riu (Austropotamobius pallipes, citat com aAstacus fluviatilis) i la rata d’aigua, localment ano-menada rat-buf (Arvicola sapidus) (BOADA, 1990,



p. 90).9 L’entrevista amb Sadurní Martí, un delspescadors de cranc de riu més populars de SantCeloni, ha aportat informació molt valuosa. Ambuna colla d’amics, els diumenges de juny i juliolanava a pescar crancs a la riera d’Olzinelles, enel tram comprès entre can Draper i ca l’Agustí.Posaven els crancs en coixineres, se’ls repartieni se’ls enduien a casa. Alguna vegada, però, a lafont de la Pega havien fet una paella de crancs,en la qual posaven també alguna anguila. Sadur-ní Martí recorda haver vist anguiles, barbs i ratesd’aigua a la riera d’Olzinelles. Cal dir que enaquest curs fluvial l’hàbitat del cranc de riu i el dela rata d’aigua eren molt semblants, sovint elscaus hi coincidien. Per aquest motiu, els pesca-dors de crancs, en introduir les mans als refugisdels crustacis, havien estat mossegats per la ratad’aigua en més d’una ocasió. Era freqüent trobaraquest rosegador dins dels caus que acostuma-ven a fer sota les arrels de vern (Alnus glutinosa)de les ribes, o bé nedant. En aquest sentit, S.Martí diu: «És com una rata pro és més maco [...]i va pe l’aiga, eh? [...] Tan aviat és a dintre l’aigacom és a fora. Ui! transita molt». Per a la famíliad’un de nosaltres (M. B.), la captura del rat-buf ala riera d’Olzinelles era bastant freqüent, i el men-java cuit a la cassola. Quan algun individu sortiadel cau nedant es capturava amb la mà amb unaacció molt ràpida per evitar-ne les mossegades.En altres ocasions es perseguien nedant per algu-na bassa fins a abastar-los. L’última cita científi-ca de l’espècie a la vall d’Olzinelles la vam fer acomençaments de la dècada de 1980, i l’últimaobservació a escala del Montnegre fou el 1988 ala vall de Fuirosos. S. Martí sosté: «Pro no n’hi hantampoc, no n’hi han. S’ha perdut». La desapa riciódel cranc de riu, que encara es podia trobar a lazona l’any 1991 (BOADA, 2000, p. 10), deguéestar relacionada amb l’alliberament massiu delcranc americà (Procambarus clarkii) en algu nesrieres i torrents del Montnegre i del Montsenyvers el 1989 (BOADA, 1990, p. 90). Pel que fa al’anguila i el barb, en vam documentar la presèn-cia fins entrada la dècada de 1990 en dos petitsgorgs de la riera d’Olzinelles prop de ca l’AlzinaVell, per bé que aquesta ja presentava «un cabaldiscontinu que, en períodes de fort estiatge, arri-

ba(va) pràcticament a assecar-se» (BOADA, 2000,p. 11 i 1).

El 20 de juliol de 1989 s’aprova el Pla Especialdel Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina),impulsat pel Servei de Parcs Naturals de la Dipu-tació de Barcelona. El document, desenvolupat enaplicació de la Llei sobre règim del sòl i ordenacióurbana (text refós: Reial decret 1346/1976, de 9d’abril) i de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espaisnaturals, deroga les Normes Complementàries iSubsidiàries del Parc del Montnegre aprovadesper la Comissió Provincial d’Urbanisme el 22 desetembre de 1976,10 precedent de l’actual espaiprotegit. El Pla Especial té com a objectiu «l’esta -bliment d’un règim de protecció, conservació imillora del medi físic i rural i del paisatge de sec-tors de la Serralada Litoral Catalana» que siguicompatible amb el desenvolupament socioeconò-mic i la millora de les condicions de vida de lapoblació que hi viu. En el context del nou espai pro-tegit (recordem que un 74% de l’àmbit d’estudi hiestà inclòs), el despoblament de la vall d’Olzinellesfa que la cultura rural vagi essent substituïda per for-mes més urbanes d’apropiació de la natura, rela-cionades amb l’oci i la conservació d’hàbitats iespècies (OTERO et al., 2006).

El despoblament continua fins a l’any 2000, enquè la població es redueix a 25 habitants. Com jahem indicat, la pèrdua de població es reflecteix enun canvi en les cobertes del sòl. El 2002 hi havia44 hectàrees més de superfície forestal, 72 hec-tàrees menys de superfície agrícola i 12 hectàre-es més de plantacions d’arbres de ribera que el1956, tal com mostra la taula 1a. Únicament unatercera part dels conreus de 1956 continuaventenint la mateixa categoria el 2002, mentre que el54% (62 ha) s’havia transformat en bosc i un 4%havia estat ocupat per plantacions d’arbres deribera (taula 1b). L’extracció minera i les carreteres,amb 11,7 i 2,4 hectàrees el 2002, respectivament,també suposen un canvi significatiu, en tant quesón categories inexistents el 1956. L’augment dedensitat i biomassa dels boscos no queda reflec-tit a la taula 1a, però la comparació visual de les


9. En aquesta pàgina no trobem la referència directa a lariera d’Olzinelles, tot i que el treball de camp per certificarles espècies presents al massís del Montnegre es va ferprincipalment a la vall d’Olzinelles.

10. Font: Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serraladade Marina). Diputació de Barcelona, Servei de ParcsNaturals. Aprovat el 20 de juliol de 1989 i publicada la sevaaprovació en el DOGC núm. 1.300 d’1 de juny de 1990.Descarregat del web del Parc del Montnegre i el Corredor:http://www.diba.cat/parcsn/ parcs/index.asp?Parc=5(9/12/2007).


fotografies aèries de 1956 i 2002 posa de mani-fest la major densitat de peus als boscos de 2002.Aquesta diferència es dóna, sobretot, als ves-sants solells de les muntanyes, els quals es pre-sentaven força esclarissats el 1956. Entre 2000 i2006 es produeix un lleuger augment de pobla-ció, de 25 a 27 habitants, i el nombre de masoshabitats passa de 9 a 10, fet que pot estar rela-cionat amb la rehabilitació d’algunes cases per aprimeres residències.

Però el canvi d’usos del sòl descrit no és l’únicamanifestació de canvi global que s’obser va a la valld’Olzinelles. Tal com mostren les dades me -teorològiques de Collsacreu, en el pe río de 1977-2007 s’observa una tendència a l’aug ment de latemperatura mitjana anual, mentre que la precipi-tació no mostra cap tendència clara. Com dèiema la hipòtesi, la interacció d’aquests dos factors,canvi d’usos i canvi climàtic, sembla ser la causade la modificació del règim hidrològic de la rierad’Olzinelles. D’una banda, l’increment de la tem-peratura mitjana i el consegüent increment del’evapotranspiració potencial han generat unescondicions progressivament més àrides a la zona.D’altra banda, l’increment de superfície forestal ala vall d’Olzi ne lles, tot i que és moderat (un 5% del’àrea d’estudi tenint en compte el bosc i les plan-tacions d’arbres de ribera, taula 1a), també podriaser considerat com una possible causa de lareducció del cabal de la riera pel fet que ha tingutlloc en unes condicions cada cop més àrides. Encanvi, l’augment de densitat de peus arboris alsboscos actuals no semblaria tenir efecte en lareducció dels cabals.11 Per tal de donar majorvalidesa als resultats, estem treballant amb elmodel GOTILWA+, el qual simula els fluxos d’ai -gua i carboni als boscos, per diferents espèciesd’arbres i en condicions climàtiques i de gestiócanviants.12

El mostreig de rata d’aigua (Arvicola sapidus)realitzat l’estiu de 2006 a Olzinelles n’ha descar-tat la presència per la manca d’aigua a la riera iper la inexistència de rastres a les ribes (OTERO,2006, p. 142-145; OTERO et al., 2007, p. 155-159).Respecte de la ictiofauna, l’anguila, la bagra i elbarb són espècies adaptades a viure algunsmesos en basses petites i amb poc oxigen. Pertant, poden sostenir poblacions en absència d’uncorrent continu, tot utilitzant la Tordera com a

refugi i pujant pels afluents en el moment que tor-nen a tenir aigua. No obstant això, si la secada éssevera i els cursos d’aigua estan secs de forma sis-temàtica, la densitat d’individus es pot reduir finsa trobar únicament individus aïllats que pugen alea -tòriament des del curs principal.13 Aquest semblaser el cas de l’exemplar d’anguiló que APARICIO etal. (1997) van detectar a la riera d’Olzinelles, a unquilòmetre de la desembo cadura a la Tordera, elqual probablement hau ria remuntat el riu durantl’hivern. Les úniques es pècies de peixos detecta-des a la vall d’Olzinelles als nostres dies –gardí(Scardinius erythroph thalmus), carpa (Cyprinus car-pio) i carpí (Carassius auratus)– s’han citat en bas-ses com la de ca l’Aliva, la de can Valls o la pisci-na de la rectoria (BOADA, 2000; OTERO et al., 2007,p. 57) i, per tant, la se va presència no testimoniael caràcter continu de la riera. Pel que fa al crancde riu (Austropotamobius pallipes), la seva absèn-cia es pot certificar amb seguretat a causa de ladiscon tinuïtat dels cabals i a l’efecte de l’allibe -rament del cranc de riu americà (Procambarus clar-kii) de 1989.

A més de la modificació del règim hidrològic, elscanvis socioecològics viscuts a la vall d’Olzinellestenen altres conseqüències remarcables. En pri-mer lloc, destaca la pèrdua de biodiversitat asso-ciada als espais oberts, hàbitat de gran part delstàxons de flora més rars i valuosos del Parc delMontnegre i el Corredor (BOMBÍ, 2004; GUTIÉRREZ,2004). Diferents espècies de l’avifauna també s’hihan vist reduïdes, com la perdiu (Alectoris rufa), laguatlla (Coturnix coturnix) i, en general, les de lafamília dels alàudids, fet que no ha passat desaper-cebut per als coneixedors de la zona: «hi vien lesvinyes i hi vien moltes perdius; que ara s’han per-dut, les perdius» (J. Bonamusa). En segon lloc, calesmentar l’increment de la combustibilitat delsboscos, fet que augmenta la possibilitat de patirun gran incendi forestal en cas que es produeixiuna ignició en un moment de condicions meteo-rològiques adverses. També cal esmentar que ladesaparició de la pagesia posa fi al paisatge cul-tural que aquesta havia creat i mantingut i, en defi-nitiva, a tot allò que fou imaginat i expressat peraquest univers esponerós.14 Per contra, un dels


11. Font: Comunicació personal de Carles Gràcia (CREAF). 12. Font: http://www.creaf.uab.cat/gotilwa+/Index.htm.

13. Font: Comunicació personal de Lluís Benejam.14. En aquest sentit, destaca la mort de Josep Travesa iRoig (1930-2006), pagès de can Pau Foguera, el qual espot considerar el darrer representant d’aquesta culturasecular d’Olzinelles. Sobre la qüestió de l’emmudiment


aspectes positius de l’augment de les cobertesforestals és l’increment en la fixació de CO2 i lamillor conservació del sòl (RUDEL et al., 2005).

Conclusions

A l’espera dels resultats de la modelització hidro-lògica, l’estudi mostra com, a una escala local, elcanvi de cobertes del sòl associat a l’èxode rural,en un ambient progressivament més àrid, generauna pèrdua de biodiversitat. Així, es posa de mani-fest la hibridació entre factors socioeconòmics ibiofísics en el funcionament del paisatge; l’activitathumana es troba dins del propi metabolisme delsistema.

El treball serveix per afegir evidències a la ideaque, en el cas mediterrani europeu, el despobla-ment rural representa una clara pèrdua de quali-tat des de la perspectiva socioecològica. Tambéens agradaria advertir que considerar les migra -cions forçades cap a la ciutat –o cap als països delnord– com un signe de millora de la biodiversitat ide la qualitat paisatgística forma part d’un missat-ge marcadament asocial.

Bibliografia, fonts documentals i fonts orals

Bibliografia

ABRIL, J. M., MIRALLES, M. i PRAT, E. (1995): Faça-nes al ras. Les masies dels termes d’Olzinelles iSant Martí de Montnegre. Sant Celoni: Fundació laRectoria Vella, Ajuntament de Sant Celoni.

APARICIO, E., VARGAS, M. J. i OLMO, J. M. (1997):Ictiofauna del Parc Natural del Montnegre-Corre-dor. Parc del Montnegre i el Corredor. Inèdit.

BOADA, M. (2000): «Un itinerari naturalístic percan Valls d’Olzinelles». Centre de la propietatForestal, Jornada Forestal de Sant Francesc. Publi-cat originalment com «La vall d’Olzinelles (Massísdel Montnegre)», dins Revista del Col·legi Oficial deDoctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cièn-cies de Catalunya, núm. 75 (maig de 1991).

BOADA, M. (1996): «El bosque. Una historia edu-cativa», dins El Bosque. Banco Bilbao Vizcaya, ElCampo, núm. 134; p. 7-22.

BOADA, M. (1990): Fauna i home al Montseny ial Montnegre. Santa Maria de Palautordera: Ajun-tament de Santa Maria de Palautordera.

BOADA, M. (1989): Els arbres de la regió delMontseny. La vida entorn de l’arbre. Barcelona:Institut de Ciències de l’Educació.

BOADA, M. (1984): Flora, fauna i plantes remeie-res del Baix Montseny-Montnegre. Sant Celoni:Centre d’Estudis i Documentació del Baix Montseny.

BOADA, M., LLOBERA, J., MONTASELL, J., OLLER, J.i PUCHE, C. (1984): L’Alzinar. Vall d’Olzinelles-Mont-negre. Sant Celoni: Centre d’Estudis i Documen-tació del Baix Montseny.

BOMBÍ, A. (2005): «El Pla de seguiment delMont negre i el Corredor: estat actual i línies d’ac -tua ció prioritàries», dins IV Trobada d’Estudiososdel Montnegre i el Corredor. Barcelona: Diputacióde Barcelona, Monografies, 38; p. 15-18.

CABRÉ, A., CARABASSA, V., CROSAS, X. i MADRU-GA, C. (2004): Diagnosi de la ramaderia al ParcNatural del Montnegre i el Corredor. El cas de lesexplotacions d’oví i cabrum. Universitat Autònomade Barcelona. Projecte final de llicenciatura deCiències Ambientals. Inèdit.

DUARTE, C. M. (coord.) (2006): Cambio global.Impacto de la actividad humana sobre el sistemaTierra. Madrid: Consejo Superior de Investigacio-nes Científicas.

FARINA, A., JOHNSON, A. R., TURNER, S. J. i BEL-GRANO, A. (2003): «“Full” world versus “empty”world paradigm at the time of globalisation», dinsEcological economics, núm. 45; p. 11-18.

FUNTOWICZ, S. i RAVETZ, J. R. (2000): La cienciaposnormal. Ciencia con la gente. Barcelona: Icaria.

GUTIÉRREZ, C. (2005): «Aplicació del Pla de con-servació de la flora vascular al Parc del Montne-gre i el Corredor», dins IV Trobada d’Estudiosos delMontnegre i el Corredor. Barcelona: Diputació deBarcelona, Monografies, 38; p. 61-65.

GUTIÉRREZ, C. (1996): El carboneig. L’exempledel Montseny. Barcelona: Alta fulla.

LLOVERA, J. (2002): La vida al Montnegre. SantCeloni: Centre d’Estudis i Documentació del BaixMontseny.

NOGUERA, A. P. (2007): «Complejidad ambien-tal: propuestas éticas emergentes del pensamien-to ambiental latino-americano», dins Gestión yAmbiente, vol. 10, núm. 1; p. 5-30.

OTERO, I. (2006): Manifestacions del canvi glo-bal a la vall d’Olzinelles (Montnegre). Anàlisi socioe-


pagès, vegeu Perejaume (2000 i 2006). Recentment hemestrenat un documental que reflexiona sobre la desaparicióde la cul tura pagesa, a partir de les imatges que vam gra-var durant la darrera verema de can Pau Foguera, a l’oc -tubre de 2005.


cològica dels canvis en els usos i les cobertes delsòl (1751-2006). Universitat Autònoma de Barce-lona. Memòria de recerca del Doctorat en CiènciesAmbientals. Inèdit.

OTERO, I., BOADA, M. i RODOREDA, G. (2007): Lavall d’Olzinelles. Els dominis de l’alzinar i la sure-da. Sant Celoni: Ajuntament de Sant Celoni.

OTERO, I., BOADA, M., BADIA, A., PIQUERAS, S.,RODOREDA, G. i ROJAS, E. (2006): «Landscape his-tory and heritage revaluation in Olzinelles valley(Montnegre, NE Spain). A socioecological ap -proach (1851-2006)», dins Cultural heritage andsustainable forest management. The role of tradi-tional knowledge. Proceedings of the Conference8-11 June, 2006, Florence, Italy. Varsòvia: Minis-terial Conference on the Protection of Forests inEurope, vol. 2; p. 312-321.

PEREJAUME (2006): «A l’Assumpció i a l’Aurora»,dins La Vall, núm. 294; p. 10-11.

PEREJAUME (2000): «L’acallament pagès», dinsLa Sitja del Llop. Revista del Montseny, núm. 21;p. 8.

PIQUERAS, S., BOADA, M. i RODOREDA, G. (2008):De Vilardell a Sant Martí de Montnegre. El boscmediterrani dens i les perxades de castanyer. SantCeloni: Ajuntament de Sant Celoni.

PLA, J. (1984): «La nostra història. Don Piu deCan Valls d’Olzinelles», dins Germinal, núm. 47;p. 31.

PORTALS, J. (1998): El Montnegre, una històriade mil anys. Arenys de Mar: Els llibres del Set-ciències.

RUDEL, T. K., COOMES, O. T., MORAN, E., ACHARD,F., ANGELSEN, A., XU, J. i LAMBIN, E. (2005): «Foresttransitions: towards a global understanding of landuse change», dins Global Environmental Change,núm. 15; p. 23-31.

TOLEDO, V. M., ALARCÓN-CHÁIRES, P. i BARÓN, L.(2002): «Revisualizar lo rural: un enfoque socio -ecológico», dins Gaceta Ecológica, núm. 62; p.7-20.

VILAGELIU, J. (1981): Les parròquies rurals deSant Celoni. Sant Celoni: Bilbeny.

ZARAGOZA, E. (2005-2006): «Sant Esteve d’Ol -zinelles i Sant Llorenç de Vilardell. Història de duespetites parròquies mil·lenàries del Montnegre»,dins Analecta Sacra Tarraconensia: Revista deciències historicoeclesiàstiques, vol. 78-79; p.47-158 (separata).

Fonts documentals

Arxiu Municipal de Sant Celoni (AMSC)

Libro de actas del pleno del Ayuntamiento de Olzi-nellas (a. 1927), caixa 3 (Sala de plens).

Padrón de vecinos de Olzinellas y Vilardell de 1º deDiciembre de 1924, caixa 121.

Padró municipal dels veïns i domiciliats (presentsi absents) i transeünts que s’inscriviren en aquestterme el dia 30 d’abril de 1936, caixa 123.

Padrón municipal de habitantes del Ayuntamien-to de San Celoni, a. 1970, P2(8).

Còpies dels permisos de tala del municipi de SantCeloni (a. 1956-1987), caixa 490.

Arxiu Parroquial d’Olzinelles

Libro Status animarum de la parroquia de SanEsteban de Olsinellas (a. 1943-1950).

Libro Status animarum de la parroquia de SanEsteban de Olsinellas (a.1951-1956).

Full parroquial de Vallgorguina, Vilalba Sasser ra,Collsabadell i Sanata (a. 2000, núm. 107).

Oficina comarcal del Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Granollers

Registres de tala del municipi de Sant Celoni (a.1968-2002).

Expedients d’aprofitaments forestals de les fin-ques de Sant Celoni.

Ajuntament de Sant Celoni. Oficina d’Atencióal Ciutadà

Padró d’habitants (a. 2006). Padró continu ensuport informàtic.

Fonts orals

Josep Planells Coll (1916), pagès, pastor i bosque-rol de Vallgorguina.

Josep Oms Pedro (1920-2006), pagès i bosque-rol de ca l’Alzina Vell.



Sadurní Martí Vives (1926), pescador de crancs deSant Celoni.

Josep Bonamusa Planas (1927), pagès de la ma -soveria de ca l’Agustí.

Josep Travesa i Roig (1930-2006), pagès, peladorde suro i bosquerol de can Pau Foguera.

Josep Oms Millàs (1930), rematant de Sant Ce -loni.

Maria Oms Pedro (1930), pagesa i mestressa decasa de ca l’Alzina Vell.

Ramon Lleget Moré (1938), pagès de can Case-ta i de la rectoria d’Olzinelles.

Angelina Pujol Moré (1943), pagesa i mestressa decasa de can Caseta i de la rectoria d’Olzi nelles.

Antoni Soler Rossell, Pitxon (1945), pastor d’Arenysde Munt (entrevista no enregistrada).Pere Anfrons Altarriba (1949), pagès i bosquerol dela masoveria de ca l’Arabia.

Agraïments

Vicenç Ruiz, Maria José Navarro, Joaquim Draper,Antoni Bombí, Óliver Sánchez-Camacho, SaraPiqueras, Eduard Pla.




Resum

El Maresme es va convertir en zona fronterera entrel’imperi carolingi i el poder musulmà des de 785 finsa 801 aproximadament. És durant aquest període,sobretot a partir de l’any 800, que la zona compre-sa per l’actual Maresme patirà les incursions bèl -liques per la conquesta de Barcelona per part de lestropes carolíngies.

En l’estudi presentat s’analitza la possible rutaseguida per les tropes carolíngies, a partir de fontsliteràries, com les cançons de gesta, i a partir defonts hagiogràfiques, que són les més importants.

La situació a nivell topogràfic de fundacions ecle-siàstiques carolíngies demostra que la via utilitzadaper al trasllat de les tropes i els seus diferents assen-taments al pas pel Maresme no deuria ser la ViaAugusta.

Paraules clauCarolingis, Maresme, hagiografia

Summary

The passage of Carolingian troops throughthe Montnegre i el Corredor mountain rangeduring the conquest of BarcelonaMaresme was a frontier zone between the Carolingianempire and Muslim holdings from approximately 785to 801. It is during this period, particularly startingaround the year 800, that the area making up thepresent-day Maresme was beset by incursions ofCaro lingian troops aiming for the conquest of Bar -celona.

In the study presented, the possible route takenby Carolingian troops on the basis of literary sourcessuch as heroic medieval poems and hagiographicsources, which are the most important.

The topographical situation of Carolingian eccle-siastical foundations shows that the route used for thetransport of troops and their various settlementsthroughout the Maresme did not follow along the ViaAugusta.

KeywordsCarolingians, Maresme, hagiography

Resumen

El paso de las tropas carolingias por la sierradel Montnegre i el Corredor durante la conquista de BarcelonaEl Maresme se convirtió en zona de frontera entre elimperio carolingio y el poder musulmán desde el año785 hasta el año 801 aproximadamente. Es duran-te este período, sobre todo, a partir del año 800, quela zona comprendida por la actual comarca delMaresme sufrirá las incursiones militares de la con-quista de Barcelona por parte de las tropas carolin-gias.

En el presente estudio se analiza la posible rutaseguida por estas tropas, a partir de fuentes litera-rias, como las canciones de gesta, y a partir de fuen-tes hagiográficas, que son las más importantes.

La situación en el ámbito topográfico de fundacio-nes eclesiásticas carolingias demuestra que la víautilizada para el traslado de las tropas y sus diferen-tes asentamientos por todo el Maresme no deberíaser por la Vía Augusta.

Palabras claveCarolingios, Maresme, hagiografía

El pas de les tropescarolíngies per laserralada delMontnegre i elCorredor durant laconquesta deBarcelona

Joaquim Graupera Grup d’Història del Casal-Mataró


La conquesta carolíngia delMaresme i Barcelona

La conquesta de Barcelona es va iniciar a partir del’acord pres en una gran assemblea celebrada aTolosa de Llenguadoc i presidida per Lluís el Pia-dós a la primavera de l’any 800. La decisió última,però, va ser presa per Carlemany i els preparatiusvan ser duts a terme per Bigo, gendre de l’em -perador. Sembla que l’exèrcit va estar format pertres cossos: un de dirigit per Lluís el Piadós, es vasituar al Rosselló; el segon dirigit pel comte Ros-tany de Girona, que assetjà Barcelona; i el terceramb el comandament del duc Guillem de Tolosa iel comte Ademar de Narbona, que es va dirigirmés al sud per aturar possibles reforços musul-mans que poguessin venir. Aquestes tropes mu -sulmanes de reforç, davant la presència d’aquestestropes carolíngies, sembla que es van aturar aSaragossa i davant la presència de tropes franquesvan retrocedir. Aquest fet va fer possible que les tro-pes de Guillem i Ademar es presentessin a Barce-lona per reforçar el setge.

Segons sembla, el setge va durar set mesos iles dificultats amb què es van topar els assaltantsvan ser importants, sobretot a causa de les fortesmuralles tardoromanes de la ciutat. Malgrat lescontradiccions de les fonts (SALRACH, 1993, p.136), sembla que la ciutat va ser presa el Dissab-te Sant d’aquell any, és a dir, el 4 d’abril de l’any801. La temptativa de fer baixar la frontera versl’Ebre va fracassar cap a l’any 809 i la frontera suddel comtat s’estabilitzà immediatament al sud delLlobregat durant gairebé dos segles.

Segons aquestes dades, el Maresme es vaconvertir en zona fronterera entre l’imperi carolin-gi i el poder musulmà des del 785 fins al 801 apro-ximadament. És durant aquest període, sobretotdes de l’any 800, que la zona compresa per l’actualMaresme patirà les incursions bèl·liques per laconquesta de Barcelona a mans dels carolingis.

Les fonts literàries ihagiogràfiques per poderdocumentar la ruta utilitzada

Segons MARTÍ DE RIQUER, en una conferència cele-brada a Barcelona el 26 de gener del 1967, sobreles cançons de gesta carolíngies, analitza el poemaèpic Chançun de Guillelme, descobert el 1903. Enaquest poema descriu un fet, situat a un lloc dela costa prop de Barcelona anomenat Archamp.

En aquest indret, segons el poema, hi va desem-barcar el rei sarraí Deramed de Còrdova, el qualva lluitar contra les tropes carolíngies i va gua nyarla batalla. En el poema tan sols queden en peusel jove Vivié i el seu cosí Giralt. Per poder gua -nyar la batalla cal l’ajut del comte Guillem, que estroba a Barcelona amb la seva esposa Guiburc,el qual hi acut i que ajuda a guanyar la batalla.Segons aquest poema es pot deduir que el llocd’Archamp que cita el poema es troba situat aquinze llegües de Barcelona. Segons MARTÍ DE

RIQUER «... Entre moltes hipòtesis que s’han emèsper localitzar Archamp, la més vàlida és la queidentifica amb Argentona, a 32 quilòmetres al N.E.de Barcelona i a la costa, i no està de més afegirque el nom de l’heroi, Vivien, el portaven algunscatalans des del s. X i un d’ells, el 1142, precisa-ment al terme d’Argentona», referint-se al Baró deViver d’Argentona.

ESTEVE ALBERT (ALBERT, 1973, p. 40), també vaintentar rastrejar el pas de les tropes carolíngies pelMaresme i ho va fer utilitzant l’hagiotoponímia.L’existència de capelles amb advocació de santsd’origen francès, protectors de les tropes fran-ques, per tota la serralada costanera el porta a afir-mar que «Les capelles de Sant Martí i de SantSadurní (patrons respectivament, dels francs i delsaquitans) i encara les de Sant Llop [...] que trobemper tota la serralada on l’exèrcit franco-aquità vafortificar-se per a refusar els contra-atacs, moltsdels quals es produïen amb desembarcs a la re -re guarda sobre les platges del Maresme, forenalçades (si no totes la majoria) on hi havia cam-paments».

És cert que algunes advocacions de les esglé-sies d’origen medieval de la comarca, tal com diuESTEVE ALBERT, tenen aquestes advocacions fran-ques. Pel que fa al cas de Sant Llop, malgrat queté també un origen franc, creiem que la introduc-ció del seu culte, com el cas de Dosrius, deviacoincidir amb les advocacions a Sant Sebastiàcom a ajut per lluitar contra la pesta, les febres iles epidèmies dels segles XV i XVI. Aquest sant vanéixer a Orleans vers l’any 609. Va ser bisbe de laciutat de Sens i durant el seu mandat es va opo-sar al rei merovingi Lotari, el qual el va desterrar idesprés el va perdonar Va assistir al sínode deParís l’any 614. Va morir l’any 623 i va ser enter -rat a l’església de Santa Columba de Sens. El seuculte sovint servia com a invocació contra els llopsi era protector de les pastures i de la ramaderiaovina. També s’usava la seva protecció contra lesfebres i la por dels nens. Al Maresme solament hi



ha la capella de Sant Llop de Dosrius, però comhem avançat és més tardana (s. XVI).

D’aquesta manera, les advocacions dels santsfrancs que es podrien admetre com a vàlidsseguint la teoria d’ESTEVE ALBERT serien la de santGenís, sant Vicenç, sant Sadurní i el culte més evi-dent d’aquest pas carolingi per la zona, seria elculte de sant Martí amb nombroses esglésies icapelles, com veurem algunes d’aquestes moltvinculades a un element de defensa proper.

Sant Genís

Era un funcionari de la ciutat d’Arles en temps deDioclesià. Com que es va negar a complir l’edictede persecució contra els cristians d’aquella ciutat,va ser martiritzat l’any 308. Va ser cantat per Pru-denci en el llibre Peristephanon i la seva vida tambéés explicada per Venanci Fortunat. El seu cultetambé es podia haver introduït durant l’època visi-gòtica, però com que no surt en l’oracional deTarragona del segle VII, probablemente el seu cultees degué limitar a la zona d’Arles i es degué intro-duir a la nostra comarca en època carolíngia. AlMaresme hi ha sota la seva advocació les parrò-quies de Sant Genís de Palafolls i la de Sant Genísde Vilassar. La parròquia de Sant Genís es trobadocumentada per primer cop l’any 948 com avillam palatioli cum ecclesia sancti Genesii (VELL-VEHÍ, 1992a) i també documentalment citada mésvegades els anys 974 i el 982 en una butlla i unprecepte de confirmació de béns al monestir deSant Pere de Rodes, del qual depenia inicialmentel domini d’aquesta església. La parròquia de SantGenís de Vilassar la trobem per primer cop a nivelldocumental el 12 de juny de 1118, en una dona-ció d’un alou feta per Arnau Ramon de Subirats iGerberga a la Canonja de la Santa Creu (Arxiu dela Catedral de Barcelona [ACB]: Liber II Antiquit,fol.151, doc. 438). Encara que de la parròquia nohagi quedat cap documentació d’època carolíngia,sí que apareix documentat el terme des de l’any978, «... in terminio Vilazari». (ACB: Liber Antiqui-tatum II, núm.455, fol.158b. Publicat a FÀBREGA,1995, doc. 124, p. 324).

Sant Sadurní

Va morir a Tolosa de Llenguadoc vers l’any 251 iés el primer bisbe conegut d’aquesta ciutat. La tra-dició li atribueix la mort arrossegat per un brau.

Aquesta advocació ja era coneguda en època visi-gòtica, ja que el trobem en l’oracional de Tarrago-na (s. VII), però el seu culte té una arrel claramentcarolíngia, ja que la majoria d’esglésies sota aques-ta advocació es troben situades a la CatalunyaVella o a la frontera de la Marca (RIBER, 1919).

Al Maresme tenim l’advocació de Sant Sadur-ní de Valldeix a Mataró. La cita més antiga quefa referència a aquest veïnat pertany al 30 demarç del 949, quan Argovard ven uns terrenys aEldreguda. Aquests se situaven al comtat de Bar-celona «...in Maresma, in terminus de Alarona, inVilla Valades...» (Fita, 1902, pàg. 347-348). Trobemdocumentada l’església per primer cop quanSicarda, muller de Seniofred Flavi, fa testamentel 30 de setembre de l’any 1066 i cedeix un aloual Monestir de Sant Cugat del Vallés, l’import deles rendes del qual havien de servir en beneficide les obres de la sagristia del monestir. Aquestalou es trobava «in marítima, cum ipsa ecclesia,qui ibi est, in locum qui dicunt Valedex, sive CivitasFracta» (ACA: Cartoral de Sant Cugat del Vallès.fol. 316 doc. 945. Rius, 1946, doc. 651, p. 318),és a dir, al Maresme, amb la seva església, i es re -fereix a la capella de Sant Sadurní, la qual es tro -ba al lloc de Valldeix, situat prop de Civitas Fractao Mataró.

Sant Vicenç

Nascut probablement a Osca, va morir a Valènciacap al 304. Va ser diaca del bisbe Valer de Sara-gossa i el van traslladar a València per ser marti-ritzat en temps de Dioclesià. L’himne 5 del Peris-tephanon de Prudenci i una passió tardanaexpliquen la seva vida. Al barri de la Roqueta deValència li van erigir una basílica paleocristiana.Els visigots van estendre el seu culte des del nordd’Àfrica fins a la Gàl·lia i per les comunitats mos-sàrabs posteriorment. Malgrat el coneixement delseu culte en època visigòtica, l’any 855 els mon-jos Hildelbert i Eudald de Conques van anar abuscar el seu cos, que van trobar a les runes dela basílica paleocristiana de València. Durant eltrajecte el cos va ser robat pel bisbe de Saragos-sa i va ser venerat a l’església de Santa Mariad’aquesta localitat. L’any 863, el comte Salomó deCerdanya i dos monjos de Castres, amb l’autorit -zació del valí de Còrdova, el van portar a Castresper Balaguer, Berga, Alp i Llívia. Segons PLADEVALL,moltes esglésies carolíngies porten la seva advo-cació (PLADEVALL, 1980).



Al Maresme tenim les esglésies de Sant Vicençde Tordera, Sant Vicenç de Llavaneres o de Mon-talt i la capella del castell de Sant Vicenç o deBurriac.

L’ermita de Sant Vicenç de Tordera es trobaactualment enrunada i es localitza al costat de lacarretera de Tordera a Fogars de la Selva. És unade les ermites més citades en la documentació, jaque el proper monestir de Roca Rossa hi teniabéns a prop. Malgrat que pot tenir un origen ante-rior, s’esmenta per primer cop en els documentsl’any 1199 «in plano sancti Vicentii» (VELLVEHÍ, 1992b). La parròquia de Sant Vicenç de Montalt es cita-da per primer cop el 8 de novembre del 1169, enun establiment d’unes terres (ACB: Speculum Offi.,fol. 248). Aquesta capella s’esmenta amb el nomde Sant Vicenç de «Callis» o Caldes. També, en elsprimers documents, surt citada amb el nom deSant Vicenç de Llavaneres, com és el cas de l’esta -bliment de Berenguer i Tensaria realitzat per Gui-llem de Castellvell i la seva muller Blasdida (Arxiude la Corona d’Aragó (ACA): doc. núm. 185d’Alfons I). A partir d’aquests documents, podemsaber que pertanyia al terme del castell de Mata-ró, que tenia categoria de parròquia sufragàniade la de Sant Andreu de Llavaneres i que el seuterme comprenia els actuals termes municipalsde Caldes i Sant Vicenç de Montalt. D’aquestterme parroquial es va segregar la parròquia deCaldes l’any 1379. I el 13 d’abril del 1584, SantVicenç es va segregar de la parròquia de Llavane-res (VILARDEBÓ, 1926, p. 707). L’últim dels edificissota aquesta advocació és la capella castral delcastell de Burriac (Cabrera de Mar). La capella latrobem documentada abans que el castell, el 23de març del 894, en les afrontacions de la vendad’una vinya a vila lotone (Can Lledó d’Argentona)feta per Adrila i Ermensenda a Rammio i Adalvira.Aquesta vinya afrontava a tramuntana «... in via quidiscurrit a domum Sancti Vicenti» (ACA: Diverso-rum C, 2-1-1 (a)).

Sant Martí

Va néixer a Sabària, a Pannònia, vers el 316 i vamorir el 397. Va ser soldat, ermità i fundador dediversos cenobis i, finalment, bisbe de Tours apartir del 371. Figura cabdal de la cristianització dela Gàl·lia, i la seva vida va ser molt coneguda a par-tir de l’activitat evangelitzadora de Sulspici Sever.A tot el Maresme, i especialment al Baix Maresme,hi ha moltes capelles sota la seva advocació, com

ara les capelles de Sant Martí d’Arenys de Munt,Sant Martí de Mata, Sant Martí d’Argentona, SantMartí de Teià i Sant Martí i Sant Romà de Tiana(GRAUPERA, 1992).

La parròquia de Sant Martí d’Arenys de Muntés esmentada per primer cop en la delimitació debéns i possessions que va fer el rei franc Lluís elTartamut al bisbe Frodoí de Barcelona de les terressituades en el pagus de Girona l’11 de setembrede 878. Novament és esmentada el 998 com alímit d’un alou que els comtes Ramon Borrell iErmessenda van fer a ènnec Bonfill, situat a Vall-gorguina i que tenia com a terme amb «in eccle-siam Sancti Martini sita super Arennios» (PLADEVALL,1992).

En el document citat del 878 és citada unacapella dedicada a Sant Martí: «Item domumSancti Martini ad lucum Maritimum, iuxta riuoArgentona, cum villaricellos de super positos, cumterminis et adiacentiis suis» (ACB: Liber antiquita-tum I, núm. 2. ff 1d-2c. Citat per FÀBREGA, 1995,vol. 1, doc. 3, p. 190-192). La identificació d’aques -ta església amb Mata va portar a finals del seglepassat una polèmica entre els historiadors J. M.Pellicer i Francesc Carreras Candi (GRAUPERA,1989 a, p. 33). Pel que sembla, la capella dedi-cada a Sant Martí que s’esmenta en el documentes refereix a la capella de Sant Martí d’Ar gen -tona, que estava situada on ara hi ha el Mas deCan Martí de la Pujada (GRAUPERA, 1989 b). Pelque fa a la parròquia de Sant Martí de Mata, eltopònim Mata, és citat el 963 (ACA: Cartoral deSant Cugat del Vallès, fol. 317, fol. 948. RIUS,1945, doc. 66 p. 57). Els límits de veïnat erenmolt extensos segons es dedueix d’una altraescriptura de l’any 989. Mata limitava amb Llava-neres per l’orient, a migdia amb les aigües del mar,a occident amb Valldeix i a tramuntana amb elterme de Dosrius (ACA: Comte Borrell II, núm. 48).Coneixem la capella de Sant Martí d’Argentona,directament a partir d’un precepte del rei Lotaridatat el 2 de gener del 988, en què confirma lespossessions del monestir de Sant Cugat delVallès, i en el qual es pot deduir que la capella deSant Martí d’Argentona i les seves possessionspertanyien al dit monestir, ja que és citada ambaquest termes: «Et ecclessiam Sancti Martini adArgentona, cum earum decimis et pri mi ciis...»(ACA: Cartoral de Sant Cugat del Vallès, fol. 2,núm. 3. Citat per CARRERAS, 1891, p. 26). Enconeixem la situació a partir de les afrontacionsd’un alou venut pels germans Guanaldot i GuillemCendret a Miró Balluví el dia 6 de desembre del



1053. En les afrontacions trobem que «... propeSancti Martini et afrontat predicto alodio de parteorientatis ad ipso puio de ciresa, de meridie interra de Racolfo sacerdos, in ipsa terra, de ocasoin ipso rio de Argentona in acua de Cornudel siveMaians, de circi in ipso puio de Gamiza...» (ACA:Cartoral de Sant Cugat del Vallès, fol. 412, núm.1201. Citat per CARRERAS, 1891, p. 26). Actual-ment hom coincideix que es trova situada al masde Can Martí de la Pujada d’Argentona (GRAUPE-RA, 1992).

La parròquia de Teià és documentada per primercop el 21 de desembre del 965, quan els almoinersde Mir van lliurar a la Santa Creu de la Seu de Bar-celona l’església de Taliano amb la seva parròquia,delmes i primícies (ACB: Liber IV Antiquitatum, doc.56). La capella de Sant Martí de Montgat pertanyiaa l’edat mitjana al terme de Tiana. Marià Ribas creuque es va erigir dins la propietat d’una vil·la roma-na a partir de l’abundància de materials romanstrobats a la zona i l’aprofitament de carreus, unamola de molí i altres materials als murs de la cape-lla (Ribas, 1975, p. 120). És documentada per pri-mer cop el 18 de març del 1026, una dona, Ega,que donà al monestir de Sant Cugat del Vallès unapeça de terra que provenia del seu pare «et ipsaeclessia qui ibi est fundata Sancti Martini, qui miadvenit...». Aquesta finca afrontava a tramuntanaamb la muntanya de «Campo sentese» i «Tizana»,a llevant amb l’«areneo de vila Elela», a migdia ambles ones del mar i a ponent amb un sorral (ACA: Car-tulari de Sant Cugat del Vallès, doc. 937. Cuyàs,1931). L’any 1098 aquesta capella és documenta-da amb la doble advocació de sant Martí i santRomà de Monte Gato, quan el papa Urbà II confir-ma a Sant Cugat aquesta capella (ACA: Cartulari deSant Cugat del Vallès, fol. 430, núm. 1269. Editatper Rius, 1946, p. 431). El papa Calixt II va confir-mar aquesta possessió del cenobi l’any 1120 (ACA:Cartulari de Sant Cugat del Vallès, doc.8. Editat perRius, 1946, p. 45). Juntament amb en Jaume Velle-vehí vam identificar que la primitiva advocació deSant Martí coincideix amb l’actual mas de Can Sen-tromà de Tiana (Vellvehí-Graupera, 1997).

La ruta utilitzada per laconquesta carolíngia al seu paspel Maresme

La hipòtesi més raonable és que les tropes caro-língies de Tolosa i Narbona devien utilitzar l’antigaVia Augusta per arribar a Barcelona, passant per

Girona, on es devien afegir les tropes del comteRostany. És probable que les tropes es dividissinals dos brancals de la Via Augusta, uns pel pas delVallès i uns altres pel Maresme, fins a arribar a Bar-celona.

La situació a nivell topogràfic de les funda-cions eclesiàstiques carolíngies esmentades de -mostra, malgrat tot, que la via utilitzada pel tras-llat de les tropes i els seus diferents assentamentsal pas pel Maresme no deuria ser la Via Augusta.Aquesta, encara en ús i practicable, deuria pre-sentar certs desavantatges a nivell defensiu, jaque passa prop de la costa i a la plana. Aquestsdos elements deurien ser un inconvenient perpreveure un possible atac musulmà per mar iper sorpresa des de Barcelona.

Les fundacions carolíngies testen una reutilitza-ció de vies interiors per la Serralada del Montne-gre i el Corredor. En alguns trams aquesta via esconeix com a Camí dels contrabandistes.

El Camí dels contrabandistes és un camí cone-gut des de l’època ibèrica que té un recorregut pelterritori del Baix Maresme que circula al seu primertram i que segueix actualment la carretera de Matapassant des de Sant Cebrià de Vallalta fins a SantMartí d’Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt iLlavaneres. A partir d’aquí es converteix actual-ment en camí sorrenc i passa per Sant Martí deMata, Sant Sadurní de Valldeix, Figuera Major,Argentona, prop de Sant Jaume de Traià i SantMartí de la Pujada, les Brolles de l’Abril prop delcastell de Burriac, la carena de Sant Mateu, propde Vilassar i Premià, fins a can Sentromà de Tianai a partir d’aquí entraria al pla de Barcelona (CLA-RIANA, 1987; CLARIANA, 1989, p. 13).

Un altre element important d’aquest camí a ni -vell estratègic, a banda de les capelles i elementsdefensius esmentats, és el mas Sentromà, desd’on es domina el pas natural del Maresme versel pla de Barcelona. Dins l’aspecte defensiu elmas posseeix també una torre de defensa de sec-ció semicircular i de tres pisos d’alçària. Els mursd’aquesta estructura estan peraltats al pis inferiori formen una secció cònica fins a l’alçada del pri-mer pis. A partir d’aquí continua amb una estruc-tura cilíndrica de secció semicircular. A la torre tro-bem dues filades d’obertures. Al primer pis hi haunes petites finestretes quadrades adintellades iformades per quatre pedres regulars. A l’alçada delsegon pis presenta tres petites finestres amb arcsde mig punt rebaixats fets amb dovelles de pedratreballades irregularment. El mur, de reble, utilit-za morter de calç, pedres irregulars situades de



forma molt anàrquica sense fer filades perfectes.La torre està reforçada amb un contrafort de sec-ció triangular fins a l’alçada del primer pis.

Aquesta estructura defensiva, d’arquitecturamilitar preromànica, podria tenir l’origen franc enla fortificació carolíngia que deuria preservarl’entrada del Baix Maresme des del pla de Bar-celona.

Segurament, en la conquesta de Barcelona, elsfrancs deurien establir en aquest lloc un campa-ment o assentament per tal d’enfortir i prepararl’atac de conquesta a la ciutat. A partir d’un estu-di recent sobre la capella del mas Sentromà deTiana (VELLVEHÍ-GRAUPERA, 1997, p. 87-89), s’havist que aquesta capella tenia una doble advoca-ció: sant Martí i sant Romà. Aquest element ajuda-ria a entendre com seria possible una doble advo-cació de la capella. Hi hauria el sant titular, santRomà, que tindria culte a aquesta capella des delstemps dels primers cristians i una segona advoca-ció, no tan significativa de sant Martí, imposada perles milícies franques (GRAUPERA, 1992, p. 27-36).

Bibliografia

ALBERT, E. (1973): D’Iluro a Mataró. El Mares-me del s .V al s .XIII. Mataró: Caixa d’Estalvis Laie-tana Ed. Dalmau. (Premi Iluro, 20).

CARRERAS, F. (1891): Argentona històrica. Bar-celona: La Renaixença. 2a ed. Facsímil, Argento-na: Ajuntament d’Argentona. La Juliana, 1982.

CLARIANA, J. F. (1987): «Aproximación a la redviaria de la comarca del Maresme», dins Simpo-sio «La red Viaria en la Hispania Romana». Tara-zona: Centro de Estudios Turiasonenses. Funda-ción «Institución Fernando el Católico».

CLARIANA, J. F. (1989): «Les vies de comunica-ció del Maresme a l’antiguitat: estat de la qüestió»,dins V Sessió d’Estudis Mataronins, 7 de maig de1988, Comunicacions presentades. Mataró: Mu -seu-Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipal deCultura; p. 7-32.

CUYÀS, J. M. (1931): «Masies badalonines. CanSentromà», dins Butlletí de la Secció Excursionis-ta de Badalona, núm. 4 (set.-oct. 1931), p. 6 i 7.

Figura 1. Pas de les tropes carolíngies pel Maresme en la conquesta de Barcelona (800-801). Joaquim Grau-pera, 2008.


Ruta de les tropes carolíngies

1. Sant Vicenç de Tordera2. Sant Genís de Palafolls3. Sant Martí d’Arenys de Munt4. Sant Vicenç de Llavaneres o de Montalt5. Sant Martí de Mata (Mataró)6. Sant Sadurní de Valldeix (Mataró)7. Sant Martí d’Argentona8. Sant Vicenç o de Burriac (Cabrera)9. Sant Genís de Vilassar

10. Sant Martí de Teià11. Sant Martí i Sant Romà de Tiana


FÀBREGA, À. (1995): Diplomatari de la Catedralde Barcelona. Vol. I. Documents dels anys 844-1000. Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral.(Sèrie IV: Fonts documentals. 1. Diplomatari de laCatedral de Barcelona, Volum 1).

FITA, F. (1902): «La ciutat d’Alarona (Mataró) amediados del s. X», dins Boletín de la Real Aca-demia de la História, vol. XLI, Madrid, p. 347-348.

GRAUPERA, J. (1989a): «La capella pre-romàni-ca de Sant Martí d’Argentona. Estat de la qües-tió», dins V Sessió d’Estudis Mataronins, 7 demaig de 1988, Comunicacions presentades.Museu. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria;Patronat Municipal de Cultura, p. 33-40.

GRAUPERA, J. (1989b): La capella pre-romànicade Sant Jaume de Traià (Argentona). Mataró: MuseuComarcal del Maresme; Grup d’Amics de l’Art Ro -mànic del Maresme. (El Maresme romànic, II).

GRAUPERA, J. (1992): «El culte a Sant Martí deTours en el Maresme durant el pre-romànic i elromànic», dins VIII sessió d’estudis mataronins.19 d’octubre del 1991. Comunicacions presenta-des. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria; Patro-nat Municipal de Cultura, p. 27-36.

GRAUPERA, J. (1998): «La capella de Sant Martíde Mata», dins Papers de Mata, núm. 1. Mataró:Junta de l’Obra de les ermites de Sant Miquel iSant Martí de Mata.

GRAUPERA, J. (2000a): «El Baix Maresme durantel període carolingi. De la conquesta a l’organitza -ció del territori», dins XVI Sessió d’Estudis Mata-ronins. 27 de novembre del 1999. ComunicacionsPresentades. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria;Patronat Municipal de Cultura, p. 75-88.

GRAUPERA, J. (2000b): «L’arquitectura religiosadins l’arquitectura militar. Les capelles dels castellsen el Baix Maresme», dins Jornades d’Història iArqueologia Medieval del Maresme. Actes. Del 13al 30 d’octubre de 1999. Mataró: Grup d’Històriadel Casal, p. 81-86.

GRAUPERA, J. (2001): L’arquitectura religiosapreromànica i romànica en el Baix Maresme. Vol.1. Argentona: La Comarcal edicions.

GRAUPERA, J. (2002): L’arquitectura religiosa pre-romànica i romànica en el Baix Maresme. Mono-grafies. Vol. 2. Argentona: La Comarcal edicions.

GRAUPERA, J. (2003): «L’organització de l’espai imodels de poblament del Baix Maresme», dins L’or -ga nització de l’espai i models de poblament. III Jor-nades d’Història i Arqueologia Medieval del Mares-me. Actes. Del 20 d’octubre al 7 de novembre de2001. Mataró: Grup d’Història del Casal, p. 23-40.

GRAUPERA, J. i BRIANSÓ, A. (fot.) (2007): El Mares-

me medieval. Barcelona: March Editors, 2007(Catalunya medieval).

SALRACH, J. M. (1993): Història de Catalunya.Vol. II. El procés de feudalització. Barcelona: Ed. 62.

PALOU, H. (2003): «L’organització de l’espai iformes de poblament a l’Alt Maresme a l’edat mit-jana», dins L’organització de l’espai i models depoblament. III Jornades de Història i ArqueologiaMedieval del Maresme. Actes. Del 20 d’octubre al7 de novembre de 2001. Mataró: Grup d’Històriadel Casal p. 41-59.

PLADEVALL, A. (1980): «Sant Vicenç» dins Enci-clopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Cata-lana. Vol. 15; p. 416.

PLADEVALL, A. (1992): «Sant Martí d’Arenys deMunt», dins Catalunya romànica. Vol. XX. El Bar-celonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Barcelo-na: Enciclopèdia Catalana, p. 450.

RIBAS M. (1975): El Maresme en els primerssegles del Cristianisme. Mataró: Caixa d’EstalvisLaietana. (Premi Iluro, 24).

RIBER, Ll. (1919): Els sants a Catalunya. Vol. IIEl Cicle Visigòtic. Barcelona: Ed. Catalana (Biblio-teca Catalana).

RIUS, J. (1945): Cartulario de Sant Cugat delVallès. Vol. I. Barcelona: CSIC. Secció d’EstudisMedievals de Barcelona. (Textos y Escritos de laCorona de Aragón, vol. III).

SANTOS, G. (2003): «El paper de les comunica-cions al Maresme Medieval», dins L’organització del’es pai i models de poblament. III Jornades d’Histò -ria i Arqueologia Medieval del Maresme. Actes. Del20 d’octubre al 7 de novembre de 2001. Mataró:Grup d’Història del Casal, p. 71-82.

VELLVEHÍ, J. i GRAUPERA, J. (1997): «Notes sobrela localització de les capelles romàniques de SantMartí de Montgat i Santa Susanna d’Alella», dinsXIII Sessió d’Estudis Mataronins, 28 de novembrede 1996, Comunicacions presentades. Mataró:Museu-Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipalde Cultura, p. 79-97.

VELLVEHÍ, J. (1992a): «Sant Genís de Palafolls»,dins Catalunya romànica. Vol. XX. El Barcelonès.El Baix Llobregat. El Maresme. Barcelona: Enciclo-pèdia Catalana, p. 506-507.

VELLVEHÍ, J. (1992b): «Sant Vicenç de Tordera»dins Catalunya romànica. Vol. XX. El Barcelonès.El Baix Llobregat. El Maresme. Barcelona: Enciclo-pèdia Catalana, p. 453.

VILARDEBÓ J. (1926): «Església parroquial deSant Vicenç de Llavaneres», dins Bloc Mataroní(1926). 2a ed. Bloc Mataroní. Una manera de ferhistòria. Mataró: Patronat Municipal de Cultura;Ed. Altafulla. (Caps de bou,16), p. 707-709.



Relació d’assistents



Relació d’assistents

AGUT TODOLÍ, JosepALFARAS PANAREDA, Xavier Associació de Propietaris del Parc del Montnegre i el

CorredorAMENGUAL PIERAS, Blanca AreambientalANDINO POL, Héctor Consorci del Parc Serralada de la MarinaAPARICIO MANAU, Enric United Research ServicesARRIZABALAGA I BLANCH, Antoni Museu de GranollersASENSIO SALVADOR, Núria La Vola, Serveis per a la SostenibilitatBACHS PRIM, LluïsaBARBERO BUENO, Verónica Fundació SIGEABASAGAÑA TORRENTÓ, Joan Centre Documentació Montnegre i el Corredor (Mataró)BASSA VILA, Oriol Consell Comarcal del MaresmeBASSOLS FERNÁNDEZ, Imma Museu de MataróBEUNZA VÁZQUEZ, Pepe Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaBOCCIO SERRANO, MaravillasBOMBÍ ARNAU, Antoni Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaBROS CATÓN, Vicenç Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaCAMPAÑÁ ROS, Joan Associació d’Amics del MontsenyCANALS, Josep ADF Foréstec, Sant CeloniCARCELLER RUIZ, Fernando IES Pompeu FabraCARRERA BONET, David L’Observatori, Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental

(ICTA) CASADELLÀ FONTDEVILA, Laia Universitat de GironaDAVÍ SALVANYÀ, Daniel Museu de MataróDEL HOYO PASTOR, RafaelDURÁN CAMPAMÁ, Carme Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaDURÁN PENEDO, Mercedes Museu Municipal de Montcada i ReixacESPINACH GRAU, Ramon Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaFERNÁNDEZ MARTÍNEZ, MarcosFERRAN RIERA, Albert Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaFERRER VERGÉS, Felip Societat de Caçadors del Montnegre i el CorredorFLAQUER SÁNCHEZ, Carles Museu de GranollersFUSTÉ MUNNÉ, Helena Departament de Medi Ambient, Ajuntament de BadalonaGARCIA RODRÍGUEZ, Sergi Associació GalanthusGARCIA BECHER, Víctor Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaGÓMEZ PERARNAU, Jesús Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaGRAU BORRÀS, Montserrat Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaGRAU SERRA, Jordina Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaGUARDIOLA BUFÍ, Marina Museu de MataróGUARDIOLA BUFÍ, MoisèsGUITART MAS, Montse Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) GUTIÉRREZ PEREARNAU, CèsarHERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, Josep Comissió de Catalunya d’Homologació de Trofeus

de CaçaHERNÁNDEZ ROFA, Jordi Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaHERNÁNDEZ RUIZ, Teresa Federació Catalana d’EspeleologiaHIDALGO DURÁN, Gemma Museu Municipal de Montcada i Reixac



HOMS ALSINA, JordiLARRUY BRUSI, XavierLEON AMAT, Laura Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaLLEONART I CASADEVALL, Robert Museu de MataróLLIMÓS MASIP, Guillem Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaLLOYD, NicolasLOIRE FERNÁNDEZ, Roser Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaLÓPEZ MOLINA, Montserrat ACER, Associació per a la Conservació de l’Entorn i la

RecercaLOU MARTÍNEZ, Toni Museu de MataróMARCOS PINO, Claudio Ajuntament de Montcada i ReixacMARSIÑACH SANGRÀ, Albert Observatori de TorderaMARTÍN CÍSCAR, Glòria Consorci del Parc Serralada LitoralMARTÍNEZ QUIROGA, CarlesMARTÍNEZ SILVESTRE, Albert CRARCMAS PLA, Josep Departament de Ciències Ambientals, Universitat de GironaMELERO BELLMUNT, Josep Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaMURGIA FAEDDA, Noemí Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaNEBOT OBON, Miquel Federació Catalana d’EspeleologiaOTERO ARMENGOL, Iago Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) PAC RODRÍGUEZ, Iguázel Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaPANAREDA CLOPÉS, Josep M. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogr. Regional,

Universitat de BarcelonaPANNON PALLAROLAS, Pep Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaPERIS CAMPODARBE, Albert Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaPOLO VILLALBA, Borja Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaPONCE SANTOS, Jordi Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaRAMON ESQUENAZI, Anna Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaRASCHE VILLANOVA, Quique Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaRASPALL CAMPABADAL, Alfons Maria Consorci del Parc de CollserolaRICART MIRÓ, David Amunt i Avall, associació de custòdia del patrimoni naturalRIERA MORA, Jordi Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaRIERA VIDAL, Joan Manel Escola de Natura del CorredorROQUÉ MARGENAT, Josep M.ROVIRA BLANCO, Joan Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaSÁNCHEZ-CAMACHO GARCÍA, Óliver Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaSANTAELLA ALEGRE, JoseSERRA-COBO, Jordi AreambientalTORRE I COROMINES, Ignasi Museu de GranollersVELASCO BATLLE, Lluís Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaVILA ESCALÉ, Mireia Àrea d’Espais Naturals, Diputació de BarcelonaZUDAIRE ROVIRA, Carles


Sèrie_Territori 12

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

La Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Parcs Naturals, gestiona, juntament amb els 100 ajuntaments implicats, dotze espais naturals d’un alt valor paisatgístic, ecològic i cultural.

L’objectiu d’aquesta publicació, adreçada a tècnics, professionals i estudiosos en general, no és altre que fomentar al màxim el coneixement en totes les disciplines que tenen a veure amb aquests espais naturals protegits. Aquest coneixement, traslladat a l’àmbit de la gestió, és una eina d’incalculable valor per garantir l’equilibri territorial i ambiental de la Xarxa de Parcs Naturals.

Comte d’Urgell, 187Edifici del Rellotge, 3r. pis08036 BarcelonaTel. 934 022 400 · Fax 934 022 [email protected]/parcsn

Àrea d’Espais Naturals

ISBN 978-84-9803-350-2

9 7 8 8 4 9 8 0 3 3 5 0 2

I Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral ... · Las mariposas de los parques de la...

Documents

Transcript of I Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral ... · Las mariposas de los parques de la...