i tècnica de formigonat - WordPress.com...I 11 i fabricació del ciment Portland del ciment...

Construcció I

Materials i tècnica de formigonat

C o n s t r u c c i ó I

Materials i tècnica de formigonat 2

1. El formigó com a material dissenyat

2. Components i tipus de formigó

3. Resistència i durabilitat del formigó

4. Sostenibilitat i reciclatge

5. La imatge del formigó

6. Nous formigons

7. El formigó prefabricat

Annex

GUIÓ DE LA CLASSE



1. El formigó com a material dissenyat



Formigó

Avui el formigó a més a més pot adequar-se a les exigències de durabilitat, procés d'execució, resistència tèrmica, textura, aspecte.

En definitiva un material a la carta.

"material formaceo y adecuo-resistente"Eduardo Torroja (1957)



Diversitat de materials, tècniques i elements

Composició del materialCiments de característiques diferentsGranulats naturals, artificials, lleugers i reciclatsAmple varietat d’additius i adicions

TipusEn massaArmat i pretesatLleuger

TècniquesFormigonat “in situ”Prefabricació de grans components

ElementsEstructurals i de fonamentacióTancaments exteriors (façanes i cobertes)Paviments



2. Components i tipus de formigó



Formigó

El formigó pot adequar-se a les exigències de durabilitat, procésd'execució, resistència tèrmica, textura, aspecte...

El formigó no té forma definida. Amb el procés d’adormiment dins d’un motlle esdevé sòlid, pren forma com “pedra artificial”.Les propietats del formigó són el resultat de la mescla del seus components principals:• El cement es el conglomerant• La presencia d’aigua permet el fraguat,• Els granulats redueixen la quantitat de ciment i determinen la

densitat, la resistència, la conductivitat tèrmica i la inèrcia tèrmica.Els granulats són graves i sorres de diferents diàmetres per a assolir una compacitat més alta. Els més fins faciliten la posada en obra



És un material compost que s’obté mitjançant el modelatge i enduriment d’una mescla d’(àrid) sorra i grava, ciment, aigua, addicions i additius.

– CIMENT: Gris (CEM I 52.5R) o Blanc (BLII 42,5R)

– GRAVA: D’origen silici, calcari, basàltic...Picat, còdols...GranulometriaAltres: vidre reciclat, àrid reciclat

– SORRA: D’origen silici, calcari...

– ADDICIONS: Fum de sílex, cendres volants, escòria d’alts forns

– ADDITIUS: retardants, fluïdificants, superfluïdificants, colorants

Components del formigó



Composició i fabricació del ciment Portland

Les matèries primeres del ciment pòrtland són calcària (CaO), sílice (SiO2), alúmina (Al2O3), i òxid de ferro (Fe2O3) . Són mòltes, i es barregen en proporcions adients per assolir la composició desitjada.

La barreja es sotmet a un procés de clinquerització (cocció a altes temperatures entre1400 i 1650 °C) que es transforma químicament en un ciment endurit (clínker) que tot seguit es polvoritza.

El pòrtland i els seus derivats (els ciments amb addicions i el ciment blanc) es molen amb una petita quantitat de guix com a regulador d’adurmiment.

El ciment pòrtland és de color gris per la presència dels silicats de ferro procedents de les argiles i calcàries emprades en la seva fabricació.

S'obté ciment blanc fent servir matèries primeres sense ferro. S’empra per a fabricació de formigons blancs o de colors, amb l’adicio de colorants.



El ciment pòrtland es designarà amb les sigles CEM de I a V, seguides de la classe de resistència (32,5-42,5-52,5) i de la lletra (R) si és d’alta resistència inicial o bé de (N) si és de resistència inicial normal; en aquests ciments, la designació començarà amb la referència a la norma EN 179-1.

Designació del ciment

Referència a la norma EN 197-

1

Referència a la norma EN 197-

1

CimentPòrtlandSENSE additius

CimentPòrtlandSENSE additius

Classede

resis-tència

Classede

resis-tència

Alta Resis-tènciainicial

Alta Resis-tènciainicial

A l'ANNEX trobareu un exemple de designació de ciment amb addicions calcàries i els tipus de ciment

Exemple:

EN 197-1 CEM I 42,5 R



• El ciment és un conglomerant hidràulic artificial i inorgànic, que endureix en mesclar-se amb aigua.

• Mesclat amb àrids (graves i sorres) forma el formigó.• Si l’’arid es fi (sorres) forma morter

Ciment i granulats



Granulats



Additius



• FORMIGÓ EN MASSA: S’aboca directament en el motllei quan està massís suporta esforços de compressió.

• FORMIGÓ ARMAT: Està reforçat interiorment ambarmadures d’acer per a millorar la seva resistència alsesforços de tracció. L’acer resisteix les traccions i elformigó les compressions.

• FORMIGÓ PRETENSAT: Té a l’interior una armadurad’hacer especial sotmesa a tracció. Pot ser pretensat sil’armadura s’ha tensat abans de col·locar el formigó fresc obé post-tensat si l’armadura es tensa quan el formigó haadquirit la seva resistència.

Tipus de formigons



T-R/C/TM/A

• T Indicatiu, que serà HM per al formigó en massa, HA per al formigó armat i HP per al pretensat.

• R Resistència característica especificada en N/mm2.

• C Lletra inicial del tipus de consistència

• TM Mida màxima de l’àrid, en mm

• A Designació de l’ambient

Format de tipificació dels formigons (segons EHE-08)



3. Resistència i durabilitat del formigó



Factors que influeixen en la resistència mecànica del formigó

De la composició del formigó

Contingut de cimentRelació aigua-cimentDistribució granulomètricaForma i textura dels granulatsResistència i rigidesa dels granulatsTamany màxim del granulat

Del procés de posada en obra

De la velocitat de l’adormimentDel curat del formigóInfluència relativa de la temperatura



Factors que influeixen en la durabilitat del formigó

• Quantitats màximes i mínimes de ciment per metre cúbic de formigóLa quantitat mínima del ciment per metre cúbic del formigó depèn del tamanydels granulats que sera més alta a mesura que disminueix el tamany del granulat

La relació aigua / cimentÉs convenient que sigui la més baixa possible, i que no superi als valors límitsestablerts en normativa.

• Resistències mínimes del formigóEn el formigó en masa ha de ser 20MPa. En el formigó armat ha de ser 25MPa

• Del recubriment mínim de l’armaduraQue depén de la classe d’exposició a l’ambient, el tipus de ciment, la resist``encioa característica del formigó i de la vida útil de projecte



Màxima relació aigua/ciment i mínim contingut de ciment



Resistència segons la relació aigua/ciment



Recobriment de les armadures



Classes generals d'exposició i descripció



• ARMAT

– Malla electrosoldada– Reorços i estreps– Acer sense tractar, galvanitzat o inoxidable– Armats prefabricats– Pretensats– Fibres (també polimèriques i inorgàniques)

• CONNECTORS: Acer sense tractar, galvanitzat o inoxidable

• ANCORATGES: Portants o estabilitzadors. Acer, pintat, galvanitzat, inoxidable.

Armat i altres elements embeguts



Tipus d'acer corrugat

Malles electrosoldades Armadura básica electrosoldada en gelosia



4. Posada en obra del formigó



• PER LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL1. Cal mantenir la composició i característiques desitjades en tots els

moments del procés i en cada punt de la massa (composició adequada i homogènia)

2. Compacitat de la massa

• PEL PROCÉS DE POSADA EN OBRA3. Adequació entre la velocitat de canvi de la plasticitat i el procés de

posada en obra

• PER LA FORMA I FUNCIÓ DE L’ELEMENT CONSTRUCTIU FINAL4. Tres aspectes a considerar

• Textura i planeïtat• Forma integral igual a la projectada• Perfecta verticalitat

Exigències de la posada en obra del formigó



• Estanquitat dels junts entre els panells d’encofrat o als motlles, preveient possibles

fugues d’aigua o beurada.

• Resistència adequada a les pressions del formigó fresc i als efectes del mètode de

compactació.

• Alineació i, si s’escau, verticalitat dels panells d’encofrat, prestant especial atenció a la

continuitat de la verticalitat dels pilars en el creuament amb els forjats (cas

d’estructures d’edificació).

• Manteniment de la geometria dels panells de motlles i encofrats, amb absència

d’abonyegadures fora de les toleràncies establertes

• Neteja de la cara interior dels motlles, evitant-ne l’existència de qualsevol tipus de

residu propi de les feines de muntatge de les armadures, com ara filferros, retalls, etc.

• Manetniment, si s’escau, de les característiques que permetin textures específiques en

l’acabat del formigó, com ara sotarrelleus, impressions, etc.

Característiques dels encofrats



Valors límit d'assentament del con en funció de la consistència

Tipo de consistencia

Asentamiento en cm

Tipos de vibrado

Seca (S) 0‐2 Vibrado enérgicoPlástica (P) 3‐5 Vibrado Normal

Blanda (B) 6‐9 Vibrado normal o picado con barra

Fluida (F) 10‐15 Picado con barraLíquida (L) 16‐20



Període mínim de desencofrat i desapuntalament dels elements de f.a. (orientatiu)



Processos de posada en obra del f.a.• RECEPCIÓ

a) Moment del procés de fraguat (albarà) (3)• Temps

b) Que tingui les característiques desitjades (albarà) (1)• Resistència• Consistència• Mida màxima de l’àrid• Una presa de mostra: consistència (con d’Abrams)

provetes de resistènciac) Comprovar l’execució del motlle i les armadures

• Motlle estanc (1)• Humitejat (1)• Forma adequada (1)• Armadures ben col·locades per evitar desagregacions (1)• Motlle: resistència i rigidesa• Desencofrant (4)



• TRANSPORT

a) Evitar que s’iniciï el fraguat (3)

b) Mantenir l’homogeneïtat interna (2) (desagregació com més ràpid és el

procés de fraguat)

• ABOCADAa) Mantenir l’homogeneïtat de la composició b) No llençar des d’una alçada de més de 2m (petites quantitats,

mànegues o trompes d’elefant)c) Temperatures recomanables <0ºC, >40ºC



• COMPACTACIÓa) Compacitat (2): adequar el mètode a les consistències / tongades de

l’homogeneïtat de la composició

• CURATa) Que no falti aigua (composició adequada)b) Accelerar el procés

• DESEMMOTLLATa) No ha de suportar esforços per als quals no està preparat



5. Sostenibilitat i reciclatge



Recomanacions per a l’ús de formigons reciclats

• Per a l’amplicació en formigó estructural, es recomana limitar el contingut d’àrid gruixut recicliat al 20% en pes sobre el contingut total d’àrid gruixut

Formigó reciclat (EHE-08 annex 15)



6. La imatge del formigó



• Encofrat

– forma

– textura

– dibuix

• Tractaments posteriors de la superfície

• Pintures i colorants

La imatge del formigó



Forma de l’encofrat



DDDDDD



Textura de l’encofrat



Pintura Colorat en massa



7. Nous formigons



• Reducció del pes específic mitjançant l’ús d’àrids lleugers i per oclusió d’àrid a la massa.

• Àrids lleugers = argila, pedra pómez, vidres reciclats i sintètics.

• És una massa compacta de porus tancat.

• Densitat de 1200 a 2000 kg/m3.

• Resistència entre 15 Mpa i 50 Mpa.• Estructures menys pesades.• Més aïllament tèrmic i acñustic.• Millor comportament al foc.• Més retracció.• Més fluïdesa, pitjor compactació.• Recobriment mínim 5 mm major que F.A. .• Hidrofugat de la cara exterior (en façanes).

Formigó lleuger estructural (HLE)



Rangs de densitat i classificació de formigons lleugers



Formigó autocompactant (HAC)• Formigó que es compacta per l’acció del seu propi

pes, sense vibrat ni cap altre mètode de compactació.

• Dosificació estudiada i ús d’additius superplastificants específics.

• Major durabilitat i impermeabilitat.• Facilitat i rapidesa de posada en obra.• Utilitzable amb alta densitat d’armadures.• Adequació a formes complexes.• Millor acabat superficial.• Utilitzats en prefabricació.• Control estricte dels materials i dosificació.• Formulació específica d’additius.• Exigent posada en obra per aconseguir

homogeneïtat i compacitat.• Extrema sensibilitat a les variacions ambientals.



• Inclouen fibres en la massa distribuïdes de manera aleatòria.

• (Macro> 0.3 mm. Micro <0.3 mm.)• Fibres d’acer, polimèriques i inorgàniques.• Acers inoxidables, galvanitzats o resistents a la

corrossió.

• Incrementa la resistència mecànica.• Incrementa la resistència al foc, a l’abrasió i a

l’impacte.• Millora el control de la disuració per retracció.

• Les fibres redueixen la docilitat del formigó.• És necessària major energia de compactació.

Formigons reforçats amb fibres (HRF)



8. El formigó prefabricat



Panells de formigó prefabricat



Forma i textura de l’encofrat



ANNEX



Tipus de ciment en funció de les classes d'exposició



Tipus de formigó i de ciment



Referència a la norma EN 197-1Referència a la

norma EN 197-1

Ciment PòrtlandAMB additius.

Subtipus A. Conté calcàrea

Ciment PòrtlandAMB additius.

Subtipus A. Conté calcàrea

Classede

resis-tència

Classede

resis-tència

Resis-tènciainicial normal

Resis-tènciainicial normal

Designació de ciment amb addicions calcàries

Els ciments pòrtland amb addicions es designaran amb les sigles CEM II seguides d’una barra (/) i de la lletra que indica el subtipus (A o B) separada per un guió (-) de la lletra identificativa del component principal que es fa servir com addició del ciment , és a dirS: Escoria d’alt fornD: fúm de siliciP: puzolana naturalQ: puzolana natural calcinada

V: Cendra volant silíciaW: Cendra volant calcàreaT: Esquists calcinatsL y LL: Calcàrea

Exemple:Ciment pòrtland EN 197-1 CEM II/A-L 32,5 Namb calcàrea



Tipus de ciment en funció de les classes d’exposició



Recomanacions per a la sel·lecció del tipus de ciment en els formigonsestructurals



Ciments comuns



Tipus d’acer corrugat

Malles electrosoldades

i tècnica de formigonat - WordPress.com...I 11 i fabricació del ciment Portland del ciment...

Documents

Transcript of i tècnica de formigonat - WordPress.com...I 11 i fabricació del ciment Portland del ciment...