i; EXCURSIONISTABO1LETÍ MENSUAL

ASS0C1ACIÓ CATALANISTA D1 EXCURSIONS CIENTÍFICAS

ANVXII I , BARCELONA 3I DE MAUC DE 1890. NÚM. I 37.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

SESSIONS

A ti in 'i 3.—V etHaua li te raí'J a cu cclcnració de la tests Je Sant Jorui,

D. liafel Carreras y Bulbena.

EXCURSIONS( Extracte.}

Excunsió Á VALLDÍURA (Oficial), 2 de Mar9.-Ass1sTF.NCU DELS S E -NYORS CARRERAS Y CANDI, CASTKLLET, PALAU Y REIG Y VILARDEI.L.

En un camí que dona á la carretera de Horta á Gracia, junt álas parets del Laberinto, baixaren del carruaije, emprenent á peula pujada per atravessar la serra del Tibidabo, que per lo NO. li-mita la plana de Barcelona. En aquell costat resta encara molíbuscatge tic pins.

Una hora tarddren en arribar al sot de Valldaura, qui está enlo que podriem dir frontera, o líneu del Valles, enclós en lo tenue

— 33o -

municipal de Sardanyola, formant abatís quadra de Valldaura.Deis a n tichs edi neis res se conserva* si no es al ¿¿un m ur qu i S en—layra en mitj de atapahida brolla y cuben per la invasoraüura, com á tila ú obelisch que cuyda assenyalar lo lloch hont¡auuna amiga mansió, y, per son medi, excitar y irametre son recórt.La naturalesa explcndent en aquella aubaga ha cuben y soterratlas runas de a ytP 1 ma ñera ciue» per a leu n el o t rnenys la pal queTls altres, podien viure un tros de voita á bastant fondária delo que vá essent mes cada die plá terrer. Indubtablement allíjauhen soterráis, columnas y capitells, com ho maniíestá son pro-píelari qui recordava la existencia de jiliiun d ells per sasvoradas,que fou cercat inútilmeni y ab molta pena, puix tan sois hí podencaminar jmpunement las ratas y 'ls conills.

Lo recórt de la passada grandesa del lloch preferit de nostresCoimes, s' esiá esborra nt en 1' amiga quadra, ensempsque desapa-reix I'edifici que habitaren. Los moradors de Ja nova casa, ditatambé de Valldaura, y edificada fa poch temps en una aliuradisiant d iu minuts del sót hont estava 1' altra, servan sois com tra-dicional recórt que fou primer palau reyal, y desprds monastir.No fa gavres anys, sois quaranta cinch, que está deshabitada yperdutlíi la histórica mansió, y encara á conseqüéncía de una ten-tmivj de robo frustrada, essent mórts per los dil-ligents mossos dela lisquadra los tres crimináis qui ho intentaren.

Guarda U encontrada dos nóms típichs, reliquia de la antígor.A un coll de la serra del Tibidabo, proper á Valldaura, se 1' ano- "mena lo pax del Rey, puix se diu era lo camí que seguían nostresSubiíans quan s' endressavan A aquell lloch; y á un altre bon xichmes baíx que '1 primer, y en la mateka carena, se '1 coneix per loC a r r e g a d o r ó c o l I de l a s F o r c a s , y d i u l a t r a d i c i ó q u e a l l í ' spenjavan ais crimináis.

Un de nostres eminents historiógrafos catalans, te1 prepara! unimportant ¡iplcch de novas históricas, per demés interessants, so-bre'1 Rcyal Siti de Valldaura del Valles, y com insignilicanisserien las que nosaltres podriem aquí adelantar, posar¿m puntfinal á esta ressenya, haventnos limitat á la dcscripció de quant re-sulta de la excursíó.

Rscrnsió ,í CANVAMÁS (particular) 21 d' Octubre 1880.Canyamás, amagada poblado de la Marina, las quais vessants

son tributarias de la Riera d' Argén tona, fonch lo 21 d'Octubre pas-sai visitada per nostre consoci lo Sr. Carreras y Candi. Peí camí,després que 's deixa la poblado de Dos Rius y son Casiell, re-muntant la Riera de Don Rius, á 20 minuts, se troba dnlt d' unapetita altura envoltada d' hermosos pins, una capelleta dedicada áSant Llop Bisbe, celebre en la encontrada per 1' animal aplcch ques' hi celebra lo 1 de Setembre. Com á construcció y detalls artís-tichs, cap ne conserva digne d' esmeni. D' allí á Canyamás se lardaencara mes de una hora A arríbarhi. Forman lo terme unas 65 o70 cases escampadas ab un total de 35o habitants proximament.lis lot ell compleiament montanyós, exceptúan! una petita valípoch extensa y no molí plana, que devalla á abdós costats de laRiera de Canyamas. Allí hont mes s' aixampla aquesta valí y lasmontanyas forman un pelit y arrasserat semícírcul, á manera deolla, dalt d' un turonet s' alsa la esgldsia de Sant Esteve, abans su-fragánea de la de Dos Rius, parroquial del 1868. Poch hi hien ella digne d' esment: construcció deis darrers segles, ab ábsidípoligonal de cinch caras, está plena de additaments que alteran pecomplcrt lo plan del edifici. La fetxa mes amiga que s' hi llegei:es la del 1722, en 1* interior del campanar; una campana poide ry36 y 1' altra la ¡nscripció Sant Esleve glorias guardaunos dtpedregada, inscripció qui escau molt bé al costum d' nquells pa-gesos d'aventarlaquaniemanlavinfíudadesemblantcalamitnt. Alalur major, barroch, presta certa elegancia la poca profusió d 'o r -na mentsy motlluras, quealeshoresassenyalava pobresa; I1 any 1746está marcat en lo mateix.

Resta '1 poblé aislnt y fora de carreteras, y formo ab los de DosRius y Alfar un sol terme municipal.

C U R I O S I T A T

Aragó y Comte de Barcelona, don Martí ((3q5-1410). Lo dii senyor deiJofarull, durant mis de cinquanta anys, ha tingut la molt llohable pacíen-

com per al estudi del llenguatge.

narcas, al propi temps que regracien! al senyor Bofarull qui nos V ha fct

«Lo Rey.-EnBernatCalopa: Vostra letra hauem

haiats trameses un poch tard pero encara hic ha

Rosada dí Sant al ros de Sane! Johan (a) vos atorgam qui

Ib) Riu Jordd. Ano- hauets fet bateíar a ílum Jorda (b) o embalsamáis

tre segell secret a .XVI. dies de Sétemhre del anyM GCCC.VI.-Reí Martinus,—Domtnus Reí man-dauit mihi.—Bernardo Medici.a

bre 224/), fot. 122, any 140b.}

NOVAS

Nóms deis senyors associats qui han cregut convenient facultar ydelegar al nostre digne l'residcnt, ü. Francesch Ubach y Vinycta pera

- 333 -

que efectué la fusió de aquesta Societat ab la Associaciñ d' Excursión*

I.o l'.-\'~ risptcstjtíul Antont Nlasso. —- i*o E,JT~ vispv£sid£tit* AntotiiRubio y Ltuch,—¿o Ex-VifpresiJent. Jascinio Torras y Reyató.—JoanPons y Massaveu. —Manuel Duran y Bás.-Anton Gallardo y Martínez —jJonavcntura Oassciioda.—Adolf Je DoTOencch —Josi'ph Reig y VLiaidell.

Ganáis.—Narcís Arrufó.—Pere Alilavert.—Ramón Satillchy y PUÍR —Juli Vintró y Casallach — Rafel Briansó, — Miquel Matas —Joaquim

tíallbé y Roca —Sebasiíá Farnds -Pere Gruñen— Pere Alicr.—Artur Pe-

Olancli3rt.'—Salvsuoi' VJVÍS Joscpli Ralcí Garrirás ^^Aríinu ^lercaüer—Albert E-cubós —Francisco Garriga y Miquel.—I^naci Meld — Pere

Ll, Pons.-Joan Perfs,—I.o Comte de Bell-lloch.-Artur Domínech —

ver.—Joan Puiggarí de Cerveró — Jaume Arólas -Felip de Hita Morros.

Gaspar Rodcs —'Pere Gendina. Moiles! Tcixido î¿"asi (barreras y

—Frcdcncn riordas.—J, M â y JJoniLbnecTiT î Dre .••—Josepn. Llore ns y[iiu.—Joseph Sala.—-Jaume Tialaguer.—Eduart de Domónech ^MarianAsoiló — Joan Plá y Moréu.—Narcfs PUÍR.—Joseph E. í>uig.—ManuelGalilea.—Josepli Font y Guma.—Antoni Millas y Kiguerola. —JosephCaleat —Joseph Miravem —Valcriit I3orrás.—Francesch Rogenr..—JaumeRoig y Puñed-Adria Casademunt —Melxor Casas.-Ricart Cordomíy Junquc —Joan Nadal —Ramón Marquet y, Ricart—Geroni F. GranellMacana.-Pere Santamaría y Ventura.—J. B Perés.—Francisco Cari,óy Rovirosa.—Ramón Soriano —Joan Balmas á Iglesias —Miquel C. Ar-rau.-Joan Soques y Romans.—Joseph de Vilalta —Romuald Balaguer.—Joan Closas.—Alexander M.* Pons - Guillem Spiu.—Joseph M » Ra-

Joan Alcovcrro—Francisco M." Tintoré.—Manuel M.» Tinturé.—PauM.- Bertrán y Tintord.—Ayustí Swdañons y Contí -Joan Marsillach yl'araa —Ursino Mitjans -Modest Mitjans.—Vicioñi Sola.—Félix Mil-

s y Murlans —Millán de la C. Capdevtia. -March t intoré y Mercader,íicart Vílumara —Genis Batlló y Jaumar.—Joseph M.« Fortuny.—JoanJoña.—Hernán Corles.—Plácit Aguiló.—Joseph M.» Vidal y Pomar.lan IJruguera y Díaz,-Joseph Franquesa y Gomis.—Joseph García

Robles—Damiá Maten.—Domingo Sabat.—LIuís Tintoré y Mercader.^an Masó y Cornelia.—PVancesch de tío ter. - Jascinto Verdasuer,e.—Emili Cabot.—Joaquim Cabot y Rovira.—Comte de Centellas.amon Martínez -Antoni Farcll —HJefons Estrader.—August Men-t — Macari Golferichs v Losada.—Felip Camps.—Joan Artigas.—

Francesch Fábregas —Camilo Oliveras.- Enrich X. Vidal y Valenciano.—Joseph Cuspinera.—Tomás Moragas —Osear Porta— RaKI Pu;g yPuig — Domingo Mas.—MarcelíColl y Brugada.—Baltasar de Bacardí.—Francisco X. Tobella - J ' Perpinyá.—Caries García y Vilamala.—Ma-n

Tcnim cotes Que proniptanncnt lo fot ó ¿i rato cátala establcrt á^Fi t*flnycli3s^ coniensara sos tr&nalls pera publicar un álbum fotñch del Oest Je la provincia de Barcelona, b sian 2i) carrersCapital y 46 pobles de la Provincia. La publicado 's fá per encárretregionalista ampurdanés Sr. Rubau y Donadeu y constará de 5oode lomes notable qu 'al l í ' s trohe. Dit Senyor, ha portat á termeany pr^urci passat, una primera publicació consemblant, ab lo títol di¿\t Alto Aiijpttfii¿ift liistoi'icOj ou! compren la ciutat de Fi^uerass los ^pobles y 18 llochs de son terme judicial.

St Andreu de la Barca, Barcelona (2

JiO! ¡, CÍ

rers,) Begas, St. Boy de Llo-, Castelldefaúls, Castellhisbal. Castellet, Castellvf de, Corbers, Cornelia, Cors de Sarria, Sta. Cr¿u d1 Olor-

^at, Oava* Oelida, St. Gcrvasi de CBSSOIAS, Hospiíaletp St. Joan des-PfSt. Just Des-vern, Olesa de Ronesvalls, Olivella, Onóns, Ribas, Rubí,Sans, Sarria, Sitges, Torrellas, Vallirana, Vallvidrcra, St. Viccns deisHorts, Viladccans y Vilanova y Gcltrú.

vists de tola onar una interessant descripcióe de sa especial predilecciú.

Sabám que '1 ni K j

menys utils per i tothom qui desirchall indispensable per donar m

de Catalunya, hont no s* apren á estimar com deunem 1nada Patria. Grácics al senyor Aulóstia podran ésser de inegu

ir per tot lo món. l'odú'm, per tant, fel¡

— 336 -

/lesiónala Unión Hispano-A menean*. Barcelona 1889. (dos exemplars).Per el IV. D. F. de P. Xercavim: De la localijacion en las enfermedades¡XQt sistema ttcFYiosflz per lo propi donador, Barcelona 1889* Per la Socie~

che» Getelliefiáfi ¡a Wien. ¡&SK Per Dr. Franz Ritter v. Le MonnicrV.ena 1888. Per D. Francisco Tomás y Estruch. Union Hispana-Ameri-cana, (discurso), per lo propi donador, Barcelona 1889. Per la Asociaciónde Arouftcctos de Catalunna: La Catedral de Gerona, apuntes para unamonograffa de este momuincnto por D. Joaquín Bassegoda, Barcelona183r> Per D. Francesch Carreras y Candi: Resumen hisiórico de la revo-Ilición de E$p*ifla ano íte t&oH. per lo P. ^lestre S l̂cnon, del ordí deSant Aguslí, Palma 181 3. Per D. Joseph Paradeda y Tapióla: Geografía

Feliu de Llobregat 1889. Per D. Joan Rubio déla Serna: Cuaderno del

Rarcelona 1889; Per D Joseph Roifi y Puñed: Tres fotografías. Per donJoseph Margarit y Vicens: Uns goigs Per D. Antón) Font y de Boter:.líífv'/f •./••!? históricos y políticos sobre la guerra de Cataluña desde elf'i • '•/ / ' .' .V.V.V ¡X. Per D Alberto de Forme y l.iori, Font-Rosada, • • le h. loaquim Rubio y Ors: LoGuyier del Llobregat. vol6m se-.¡-ni i - j r - i s ^ . per lo propi donador. Rarcelona 1889. Per id: Id. volúmtercer iS58-/889 per id. Barcelona 1889 Per D. Pelégrf Casades Vid.;