fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.568

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

29 de juliol de 2018 Diumenge XVII de durant l'any

Lectures

Dies de vacances, dies sants

Una personalitat singular del Va� cà és el pare Raniero Cantalamessa. Es tracta d’un frare menor caputxí de 84

anys, predicador de la Casa Pon� � cia, càrrec per al qual va ser nomenat per Joan Pau II i en el qual l’han man� ngut Benet XVI i Francesc. Cantalamessa predica amb saviesa i sovint a un auditori format pel mateix Papa i per membres de la Cúria, i tria els temes d’acord amb els temps litúrgics o els esdeveniments socials.

M’ha semblat interessant recollir els seus comentaris amb mo� u de les vacances aprofi tant que estem acabant el mes de juliol i som a les portes d’agost, el mes de vacances per excel·lència a les nostres la� tuds.

«Em sembla signifi ca� u» —diu— «que la paraula amb què s’indica tot aquest temps en llengua anglesa sigui holidays, que vol dir ‘dies sants’, dies que cal dedicar a la santedat. Aquest sen� t de la paraula ens permet veure que en l’origen d’aquesta ac� vitat de l’home que són les vacances, la festa, el repòs, etc. hi ha alguna cosa profundament diferent del sen� ment actual, que entén les vacances com un temps per badar, atordir-se, fer coses rares. No és que les vacances no hagin de servir també per a diver� r-se, per a badar —aclareix el predicador—, però són un do fet a l’home per a descobrir alguna cosa; no un temps per a perdre, per a cremar, sinó un temps per a valorar al màxim.»

Benet XVI, en una circumstància similar, va dir: «Desitjo a tothom, especialment als qui en senten més necessitat, que puguin gaudir de vacances per fer reposar les energies � siques i espirituals i renovar un contacte saludable amb la naturalesa.

La muntanya, en par� cular, evoca l’elevació de l’esperit cap a les altures, cap al “grau alt” de la nostra humanitat que, per desgràcia, la vida diària tendeix a rebaixar.»

Alguna vegada hem refl exionat sobre unes paraules del primer capítol del Gènesi referides a la creació del món, quan se’ns diu que «el setè dia Déu va descansar». ¿Es va cansar Déu? Més aviat sembla que és un exemple que va voler donar-nos, sabent que nosaltres sí que necessitem aquest període.

Qualsevol que sigui el temps de vacances i la durada, els cris� ans no podem oblidar que hem de gaudir-lo en companyia de Déu. El repòs és una necessitat. Jesucrist mateix va dir als Apòstols, segons llegim a l’Evangeli: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28) Veniu a mi, ens diu també a nosaltres. Gaudim amb la família en la seva presència i gaudim del món creat amb tota la seva bellesa i els seus inesgotables atrac� us.‘ Qualsevol que sigui el temps de vacances

i la durada, els cris� ans hem de gaudir-lo en companyia de Déu

DESTAQUEM...

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Una oportunitat per a seguir creixentNou curs 2018-2019 a l'INSAF

Diumenge XVII de durant l'any

A les seves mans

A l’evangeli d’avui trobem un Felip angoixat davant el problema que se’ls presenta i derrotat davant la incapacitat per a resoldre’l. Andreu, en canvi, mira de trobar-hi solucions. Segur que moltes vegades ens hem trobat en la seva mateixa situació: un problema que ens supera, una frustració inabastable, una difi cultat per a la qual ens sen� m pe� � ssims.

Posar els nostres neguits en mans del Senyor, reconeixent que no ho podem controlar tot, obrarà fi nalment el miracle. «Amb fe, posem-nos a servir i la resta arribarà!», sembla dir-nos Jesús. Podem fer pe� ts gestos de fe dels que Déu pugui servir-se per mul� plicar el seu efecte? Un somriure, una abraçada a temps, un gest amable, unes paraules d’ànim, una trucada... Confi em en el poder dels pe� ts gestos plens de fe.

—Una oportunitat per a seguir creixentNou curs 2018-2019 a l'INSAF

<

5

(p.5)

—46è pelegrinatge diocesà a LourdesMaite Fernández: «Ha estat una gran experiència»

(p.2-3)

Mirada endins per Blanca Serres, catequista a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectura del segon llibre dels Reis (2Re 4,42-44)

En aquells dies, un home de Baal-Salisà va anar a dur a l’home de Déu, Eliseu, vint pans d’ordi, els primers de la collita, i vi novell. Eliseu digué al seu servidor: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin.» El servidor contestà: «Com puc donar això a un centenar d’homes?» Però Eliseu insis� : «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin. Això diu el Senyor: Tots en menjaran, i encara en sobrarà.» Ell ho repar� , en menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit.

Salm responsorial [144,10-11.15-16.17-18 (R.: cf. 16)]

Que us enalteixin les vostres criatures,que us beneeixin els fi dels;que proclamin la glòria del vostre Regnei parlin de la vostra potència.

R. Tan bon punt obriu la mà, Senyor,ens sacieu de bon grat.

Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat,i al seu temps vós els doneu l’aliment.Tan bon punt obriu la mà,sacieu de bon grat tots els vivents. R.

Són camins de bondat els del Senyor,les seves obres són obres d’amor.El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,dels qui l’invoquen amb sinceritat. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cris� ans d’Efes (Ef 4,1-6)

Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no esca� mant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol bap� sme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,1-15)

En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tibería-des. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà

els ulls, veié la gentada que anava arri-bant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho pre-guntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascú.» Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?» Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi asse-gueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repar� entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repar� a tant com en volien. Quan tothom quedà sa� sfet digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.» Ho recolliren, i de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze coves. Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús ha-via fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món.» Jesús, sabent que anaven a apode-rar-se d’ell per fer-lo rei, es re� rà tot sol a la muntanya.

en primera persona

Em dic Maite i � nc 17 anys. Aquest ha estat el primer cop que he anat en pelegrinatge a Lourdes i la primera vegada

que he par� cipat d’un voluntariat cris� à, acompanyada de l’Hospitalitat de Tarragona.

Feia temps que el meu germà m’ho havia ofert. Ell fa anys que hi va, però jo mai no m’acabava de decidir i la veritat és que em feia por trobar-me amb alguna experiència massa impactant.

Recordo, amb sorpresa, el moment d’arribar a l’aparcament del Nàs� c i veure set autobusos, amb gent gran, malalts, hospitalaris, altres companys i companyes joves voluntaris, que no coneixia però que acabaríem sent un gran equip i al cap de poc temps grans amics.

Sabíem que el viatge seria llarg, i per això la cinquantena de joves que érem anàvem junts. El trajecte de Tarragona a Lourdes va ser un obrir i tancar d’ulls. Durant tota la jornada de camí la música i els cants van ser el nostre aliment, i les pel·lícules, i la pregària, i el compar� r inquietuds i sen� ments.

En arribar a Lourdes, ens vam dirigir cap a l’Accueil, l’hospital, on malalts i gent gran passarien aquells cinc dies. Tot havia d'estar a punt per quan ells arribessin; així que vam desca-rregar l’equipatge dels autocars, vam ajudar a organitzar el material necessari... I arribat el moment vam poder donar un

cop de mà als malalts per acomodar-se a les seves respec� ves habitacions.

Durant aquells dies la feina dels joves era acompanyar els malalts. En el meu cas i el del meu grup era traslladar-los d’un lloc a un altre amb l’ajuda d’un «carretó xinès», per tal que poguessin assis� r a tots els actes, celebracions, misses i processons que hi havia programades. En aquells pocs dies, vam aconseguir la confi ança de molta gent: la de malalts i gent gran que veien l’es� ma que els teníem; i la dels hospitalaris més veterans, que veien com un grup ben maco de joves els trèiem una mica de feina.

Cada dia, en acabar la jornada, ens diri-gíem cap a la casa de colònies, allí dor-míem tots els joves i els nostres monitors.

Gràcies a l’Hospitalitat de Tarragona, a tots els malalts i gent gran, gràcies a tots els voluntaris, he pogut viure una experiència de fe i servei inoblidable, que recordaré tota la vida.

Desitjo que l’any que ve molts puguem tornar a repe� r aquesta tasca que omple tant i ajuda tant a créixer.

Maite Fernández Sánchez, jove de la parròquia del Milà

UNA GRAN EXPERIÈNCIA

46è pelegrinatge diocesà a Lourdes

Del 6 al 10 de juliol ha � ngut lloc el 46è pelegrinatge al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, a França, amb el lema «Feu el que Ell us digui». El pelegrinatge, presidit pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, ha comptat amb 330 pelegrins entre els

quals hi hagut 66 malalts. Tots ells han par� cipat en les diverses ac� vitats i celebracions programades com la missa a la Gruta, la processó de les torxes, la missa internacional o l’adoració al San� ssim, entre d’altres. Enguany la par� cipació dels pelegrins ha augmentat força, sobretot la dels joves, fet que des de l’organització s’acull amb una gran il·lusió i esperança de futur tant per als serveis com per als mateixos malalts.

Fotografi a cedida: Photo Gh & Rg

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

Cicle B / Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge, 29 de juliol: Diumenge XVII de durant l’any [2Re 4, 42-44; Salm 144, 10-11.15-16.17-18; Ef 4, 1-6; Jn 6, 1-15 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 30: [Jer 13, 1-11; Salm Dt 32, 18-19.20.21; Mt 13, 31-35] Beats Eusebi Forcades i Ferraté i Antoni Llauradó i Parisi, religiosos, i companys, màrti rs, de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (ML)

Dimarts, 31: Sant Ignasi de Loiola, prevere (MO) [Jer 14, 17-22; Salm 78, 8.9.11.13; Mt 13, 36-43]

Dimecres, 1 d’agost: Sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Jer 15, 10.16-21; Salm 58, 2-3.4-5a.10-11.17.18; Mt 13, 44-46]

Dijous, 2: [Jer 18, 1-6; Salm 145, 1-2.3-4.5-6; Mt 13, 47-53] Sant Eusebi de Vercel·li, bisbe (ML); o bé: Sant Pere Julià Eymard, prevere (ML)

Divendres, 3: [Jer 26, 1-9; Salm 68, 5.8-10.14; Mt 13, 54-58] Santa Lídia

Dissabte, 4: Sant Joan Maria Vianney, prevere (MO) [Jer 26, 11-16.24; Salm 68, 15-16.30-31.33-34; Mt 14, 1-12]

Diumenge, 5: Diumenge XVIII de durant l’any [Ex 16, 2-3.12-15; Salm 77, 3-4bc.23-24.25 i 54; Ef 4, 17.20-24; Jn 6, 24-35 (LE/LH pròpies)]

en un minut

publicació(ve de la pàgina 2)formacióformació

L’Ins� tut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós» (INSAF) obrirà, el dilluns dia 3 de setembre, el període de

matrícula per a cursar el Batxillerat i la Llicenciatura en Ciències Religioses, així com també els diferents cursos de la Declaració Eclesiàs� ca de Competència Acadèmica (DECA) per als docents.

L’INSAF ofereix un ventall d’assignatures i cursos relacionats amb la Teologia, la Bíblia, la Filosofi a i la Religió, la Moral o el Cris� anisme an� c, entre d’altres. També hi ha la possibilitat de matricular-se només d’algunes assignatures i fer-ho com a alumne ordinari, extraordinari, oient o invitat. Les classes s’ini-ciaran a par� r del dia 17 de setembre.

El curs «La Teologia catòlica i la seva pedagogia», adreçat als mestres d’Educació Infan� l o Primària, és el requisit acadèmic indispensable per a l’obtenció del � tol de la DECA en l’ensenyament de la Religió Catòlica en els nivells d’Infan� l o Primària. El pla d’estudis consta de 24 crèdits CTS distribuïts en quatre assignatures: «Religió, cultura i valors», «El missatge cris� à»; «L’Església, els sagraments i la moral» i «Pedagogia i didàc� ca de la Religió». Aquesta formació garanteix que el docent té els coneixements necessaris del missatge cris� à i

la seva pedagogia per impar� r Religió i moral catòlica en les diferents etapes educa� ves. També hi ha possibilitat de cursar la DECA per a Secundària i Batxillerat.

El període de matriculacions serà fi ns al dia 20 de setembre. Durant aquest període la Secretaria atendrà el públic els dimarts i dijous d’11.00 h a 13.00 h i de dilluns a dijous de 17.00 h a 20.00 h.

La matrícula també es pot tramitar per Internet —a par� r del dia 29 d’agost—, a través del web de l’Ins� tut www.insaf.cat, on s’hi pot trobar més informació.

Nous curs 2018-2019 de l’Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós» de Tarragona

LA VEU DELS ALUMNES

Per què ara m’hauria de posar a estudiar?

En la nostra societat el coneixement cada vegada és més globalitzat i no n’hi ha prou amb saber d’una disciplina.

Com a creients, crec que hem viure a fons la nostra fe i saber explicar les raons de creure. Tot i tenir una fe ben construïda i fonamentada, em feia sovint preguntes i necessitava poder trobar respostes per conèixer millor el que es� mo i visc.

Estudiar Ciències Religioses m’ha donat l’oportunitat i l’es-pai que m’està ajudant a trobar aquestes respostes. M’ha

aportat eines per enriquir la meva formació religiosa, apro-fundint-hi, refl exionar sobre molts aspectes de la fe cris� a-na i fer-me créixer racionalment i espiritualment.

M’ha ofert, d’una banda, uns coneixements existencials des de punts de vista molt diversos, com poden ser la teologia, la fi losofi a, la psicologia, l’antropologia, la biologia, la sociologia i la lingüís� ca, que fonamenten la persona com a ésser i que, alhora, obren el coneixement teològic i poden

engrescar tot � pus de persones, tant properes com llunyanes a la fe, a començar aquests estudis i fer-ho de manera adaptada als interessos o a les necessitats de cadascú.

També és molt enriquidor el fet d’anar a classe i compar� r tota aquesta vivència amb professors i companys que venen d’àmbits, experiències vitals i espirituals molt diferents a les d’un mateix.

Maria B. Alumna de Batxillerat de Ciències Religioses

a l’INSAF

Una vivència cristiana més acurada

«Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; es� gueu sempre a punt per a donar una resposta a

tothom qui us demani raó de la vostra esperança» (1Pe 3,15). Animat per aquestes paraules de l'apòstol em vaig apuntar a dos cursos de Trobar-se en la fe que s'oferien, fa uns anys enrere, al Seminari de Tarragona una vegada al mes. En aquelles classes hi anaven passant professors de diverses matèries teològiques i per a mi s'obrí un horitzó que fi ns llavors desconeixia. Acabada aquella breu formació em va semblar natural de formalitzar la matrícula a l'Ins� tut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós».

La possibilitat d'organitzar-me segons el temps que cada any disposava ha permès adaptar els estudis al meu ritme. El diàleg fe-raó, la refl exió sobre Déu, l'estudi de la Sagrada Escriptura i el discerniment moral són els principals eixos de les matèries que s'estudien. Unes nocions de patrís� ca, sagraments, mariologia, sociologia, ecumenisme, història de l'Església, art religiós i dret canònic completen el currículum. El resultat de tot plegat consisteix en una vivència cris� ana més acurada i en un compromís més gran en diverses tasques parroquials.

No us ho perdeu!

Joan BonetAlumne de Batxillerat de Ciències Religioses a l’INSAF

LA VEU DELS ALUMNES La fi gura del cardenal Vidal i Barraquer, tema central del nou número ‘Església de Tarragona’

Amb mo� u de la celebració de l’Any Vidal i Barraquer, any que s’escau el 150è aniversari del naixement del cardenal,

el 75è del seu traspàs a Friburg, Suïssa, i el 40è del retorn de les seves despulles a l’arxidiòcesi, entre d’altres efemèrides, el nou número de la revista (maig-juny de 2018) dedica un extens monogràfi c a la fi gura del cardenal. Ajuden a aprofundir-hi els ar� cles de Mn. Manuel M. Fuentes, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, de Mons. Miquel Barbarà, qui fou Secretari General i Canceller de l’Arquebisbat entre els anys 1971 i 1984 i del Sr. Josep Sabaté, periodista, cap del Depar-tament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat entre els anys 1983 i 1987.

Com a tema destacat també hi ha la visita pastoral del Sr. Arquebisbe a Kinshasa, a la República Democrà� ca del Congo (Àfrica) per a conèixer la tasca de la missionera dio-cesana Isabel Correig i el nou projecte que està impulsant per a millorar la qualitat de vida dels pacients indigents i la celebració de l’Aplec de l’Esperit a Tortosa.

La revista es pot rebre en pa-per, mitjançant subscripció, per un preu anual de 13 euros. També es pot consultar a la secció Publicacions del web www.esglesiadetarragona.cat. Per a més informació es pot trucar al tel. 977 23 34 12 o escriure al correu publicacions@arqtgn.cat.

Mn. Roquer va morir el dia 12 de juliol, a

l’edat de 86 anys. Actual-ment era capellà adscrit de la Prioral de Reus.

Nascut a l’Arboç va ser ordenat de prevere a la parròquia de Sant Pau de Tarragona el dia 29 de juny de 1963, solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau. Va iniciar la seva tas-ca pastoral com a vicari de la Parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol de Reus

on hi va ser durant deu anys. De l’any 1976 fi ns al 1984 va ser nomenat rector de la parròquia de Santa Maria de Cornudella de Montsant i encarregat de les parròquies de Santa Maria de La Morera de Montsant i de Siurana. Seguidament va ser rector de la parròquia de Sant Mar� del Morell fi ns l’any 1989 quan seria nomenat rector de Santa Maria de Falset.

Durant vint-i-un anys, del 1995 al 2016 va ser capellà del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, ciutat que l’any 2011 va reconèixer-li la seva tasca amb l’atorgament d’una menció honorífi ca municipal. Mn. Roquer va ser un capellà molt implicat arreu on va estar, amb la seva gent i par� cipant i impulsant la cultura popular de cada lloc. Per posar només un exemple, la seva intervenció va ser determinant perquè l’Àliga de Reus fes el seu ball curt a l’interior del Santuari en honor a la Mare de Déu.

Entre d’altres càrrecs va ser vicedirector de l’Acadèmia Sant Pau de Tarragona, del 1964 al 1966; vicari episcopal en temps de l’arquebisbe Dr. Josep Pont i Gol, director espiritual de la vida eremí� ca, arxiprest de Cornudella, delegat diocesà de Laics i consiliari de la Fundació Santa Maria de Siurana, entre els anys 2000 i 2006. L’any 2013 va celebrar els seus cinquanta anys d’ordenació presbiteral.

Les seves exèquies es van celebrar el dissabte, dia 14 de juliol, a l’església Prioral de Sant Pere Apòstol de Reus.

Reposi en la pau de Crist.

Mn. Antoni Roquer Hugué, a la casa del Pare

in memoriam

—Projecte de formació 'Aula Compar� da'. Aquest dijous, dia 26 de juliol, un grup de persones de les Escoles Diocesanes de Tarragona integrat per Francesc Or� z, director de la Fundació Sant Fructuós, Carlos Ruiz, Silvana Cisteré, Joan Cabré i Blanca Serres, han arribat a Hondures per a fer seguiment i valorar el projecte d’agermanament amb la comunitat educa� va de la diòcesi de Trujillo d’aquest país. En el projecte anomenat ‘Aula compar� da’, de formació online per a docents, hi par� cipen 40 mestres hondurenys amb l’objec� u d’actualitzar la seva formació en temà� ques com la neurociència aplicada a l’aula, les intel·ligències múl� ples o el treball coopera� u. El dia 18 de juliol el Sr. Arquebisbe va presidir la celebració d’enviament a la capella del palau arquebisbal.

—Nou equip de formadors al Seminari Major Interdiocesà. L’Arquebisbe metropolità de Tarragona i els bisbes de les sis diòcesis sufragànies de la Província Eclesiàs� ca Tarraconense (que comprèn les diòcesis de Tarragona, Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell i Vic) han nomenat per tres anys el nou equip de formadors del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, que estarà format per Mn. Javier Vilanova Pellisa (a l'esquerra), com a Rector, Mn. Gabriel Casanovas Vila (al centre), com a Vicerector, i Mn. Jaume Gené Nolla (a la dreta), prevere de l’arxidiòcesi que ha estat nomenat recentment rector del Seminari de Tarragona, com a Director espiritual. El Bisbe delegat per a acompanyar el Seminari con� nuarà sent Mons. Joan-Enric Vives, arquebisbe-bisbe d’Urgell.