®II

i.

LES ODRES DE

•Joan Rebull

Josep ObiolsJosey Granljee•

Roseh-Roger.71afael Barradas

Rainon Capmany •

.Julian Castedo

Jaume Mer•eadé

lllar•qués - Puig

E. C. Ricart

Josejp E. RàfolsIsidre ] Tonell

I r •acjicese Gimeno

e ii la

Sala Joan 11lerlidins les

Galeries Laietanes-Corts, 613-BARCELONA

LES

EDIC IONS

XI1TS

CÅTÅLÅ%ES

FEBRER

4;JOAN MERLI

1

9

2 :(uy II

9

L'original de presentació d'aquestnúmero dedicat com cada vega-

da a un artista, ha resultatésser d'una utilitat frus-

tada. Per tant, ha es-tat retirat, i recor-

dant que en el

Deia Rodin que ell acusava, ac-centuaba, exageraba, per a repro-duir no solament l'exterior, sinó tam-bé «l'esperit que forma part igual-ment de la natura».

(«L'esperit, un altre mot per a de-signar el qué anomenem fornia»

—exclama Maritain davant d'aquestaafirmació.) Aquest anhel espiritualés compartit plenament per Joan Re-bull. Rebull sap copsar exactamentaquest esperit que viu dins de la ma-tèria, al coneixement del qual arribaper vies purament intuïtives. En re-ferir-se a l'artista, en efecte, cal par-lar del coneixement intuïtiu del poe-ta que Croce oposa al coneixementconceptual del científic. Es a dir, co-neixement de l'individual o bellesa,i coneixement de l'universal o ciència.

JOAN B.EBITLL

Rebull, clotat d'una forta intuïció,sap extreure sempre aquesta amaga-da substància de les coses. Noméscal recordar les seves meravellosestestes en pedra (col • lecció Motnpou)i el retrat del seu fill (col • lecció Mer

-li) que reproduïm. Aquestes obressón essencialment realistes: la parau-la realitat presa, naturalment, en laseva accepció transcendental. Es adir que aquestes obres són la per-fecta còpia del model interior queRebull ha sabut imitar a la perfecció.(No serà aquest el vertader sentit dela imitació aristotélica?)

Rebull, però, no s'atura a l'estrictaproducció d'aquest expessionismeanímic. Rebull, sap que aquest espe-rit ha de brillar, no sobre una matè-ria caòtica, desordenada, sinó sobreuna matèria proporcionada. Aquestcontrol intel • lectual, però, que ven-ceria fàcilment ]a inspiració creadora

n. 1 de •'Les Arts Catalanes" elsgravats que acompanyaven el

text que segueix havien sor-t i t niolt deficients, ens tia

plagut de renroduir-ho tot, afegint -

n'hi alguns.

dels mediocres, no aconsegueixen dedominar la intuïció del nostre escul-tor. En ell, aquesta intel • ligència re-guladora no és el gardechiourmeque, cons deia Paul Dermèe, vigilaconstantment les possibles extralimi-tacions de l'instint generador de li-risme. En el cas de Rebull és el ne-cessari control que preserva l'artistade perdre's en el carreró sense sorti-da de l'art estrictament expressiu, ique, en col-laborar estretament ambla intuïció, formant-se així la intuï-ció intel • lectual del Dr. Cardó, sapengendrar les obres d'aquest escul-tor, tan riques d'aquell Iotalisine queLhote preten haver inventat.

SEBASTIÀ GASCH

De la «Revista del Centre de Lectura» de Reus,Agost, 1928.

(Traducció castellana de l'anterior article)

Decia Rodin que él acusaba, ac-centuaba, exageraba, para reprodu-cir no solamente el exterior, sinotambién «el espiritu, que forma par-te igualmente de la naturaleza». («Elespiritu, otra palabra para designarlo que llamamos forma» — exclamaMaritain ante esa afirmación). Esteanhelo espiritual es compartido ple-namente por Joan Rebull. Rebull sa-be adivinar exactamente este espiri -tu que vive en la materia, a cuyo co-nocimiento llega por caminos pura-mente intuitivos. Al referirse al artis-ta, en efecto, es preciso hablar delconocimiento intuitivo del poeta queCroce opone al conocimiento con-ceptual del científico; es decir; cono-cimiento de lo individual o belleza,y conocimiento de lo universal ociencia. Rebull, rico de una fuerte

intuición, sabe extraer siempre estaescondida substancia de las cosas.Basta recordar sus maravillosas cabe-zas en piedra (colección Mompou) yel retrato de su hijo (colección Merli)que reproducimos. Estas obras sonesencialmente realistas: la palabrarealidad tomada, naturalmente, en suacepción trascendental. Es decir queestas obras son la perfecta copia delmodelo interior que Rebull ha sabido«imitar» a la perfección. (¿No seráéste el verdadero sentido de la imita-ción aristotélica?)

Rebull, sin embargo, no se detieneen la estricta producción de este ex-presionismo anímico. Rebull sabeque el espiritu ha de brillar, no sobreuna materia caótica, desordenada,sino sobre una materia proporciona-da. Rico de un agudo sentido estruc-tural, netamente arquitectónico, Re-bull edifica sus construcciones, es-

forzándose para ordenar lógicamentesus volúmenes en el espacio.

Este control intelectual, empero,que vencería facilmente la inspira-ción creadora de los mediocres, noconsigue dominar la intuición (lenuestro escultor. En él, esta inteli-gencia reguladora no es el carceleroque, corno dice Paul Der ►née, vigilaconstantemente los posibles desma-nes del instinto generador del liris-mo. En Rebull es el necesario con-trol que preserva al artista de extra-viarse en el callejón sin salida del ar-te estrictamente expresivo, y que, alcolaborar estrictamente con la imita-ción (formándose asi la «intuición in-telectual» del Dr. Cardó), sabe engen-drar las obras de este escultor, tanricas de aquel totalismo que Lhotepretende haber inventado.

JOAN REBULL Retrat del fill del artista

Sala Joan MerliJOAN REBULL Cap en pedra

Les Arts Catalanes

Rodin disait qu'il accusait, accen-tuait, exagerait pour reproduire nonseulement l'exterieur, mais encore«l'esprit qui forme partie egalementde la nature». («L'esprit, autre parolepour designer ce que nous appelonsforme»—exclame Maritain devant cet-te affirmation). Ce véhément désir spi-rituel est partagé pleinement parJoan Rebull. Rebull sait devinerexactement cet esprit qui vit dans lamatiére a la connaissance duque) ilarrive par des chemins purement in-tuitifs. En ce qui concerne l'artiste,en effet, i.l faut parler de la connais-sance intuitive du poète que Croceoppose a la connaissance concep

-tuelle du savant; c`est-à-dire connais-sance du particulier, ou beauté, etconnaissance de 1'universe! ouscience.

Rebull, riche d'uns forte intuition,

(Traducció francesa)

sait extraire toujours cette substancecachée des choses. I1 suffit de rap

-peler ses merveilleuses tetes en pie-rre (collection Mompou) et le por-trait de son fils (collection Merli) quenous reproduisons. Ces oeuvres sontessentiellement réalistes: la paroleréaliste prise naturellement en sonacception transcendentale. C'est-à-dire que ces oeuvres sont la parfaitecopie du modéle intérieur que RebuIla su «imiter» a la perfectión. (Cela neserat-il pas le véritable sens de 1'imi-tation aristotelique)?

Rebull cependant, ne se limite pasà la stricte production de cet expres-sionisme anírnique. Rebull sait que)'esprit doit briller non pas sur unematiére cahotique, desordennée. si-non sur une matiére soumise auxproportions. Riche d'un sens aigústructural nettement architectural.

Rebull édifie ses constructions, s'ef-forçant pour ordoner logiquementses volumes dans 1'espace.

Ce controle spirituel, qui vaincraitfacilement l'inspiration créatrice desmédiocres, ne parvient pas á domi

-ner l'intuition de notre sculpteur.Elle est en lui, cette intelligence ré-gulatrice, non le garde-chiourme qui,comme (lit Paul Dermée, surveilleconstamment les possibles méfaits del'instinct générateur de lyrisme. EnRebull c'est le nécessaire controle quipréserve l'artiste de s'égarer dansl'impasse sans issue, de l'art stricte-ment expressif, et qui, en collaborantétroitement avec l'intaition (se réali-sant ainsi l'«intuition intellectuelle» duDr. Cardó), sait engenlrer les ceuvresde ce sculpteur, si riches de ce tota

-lisme que Lhote p -tend avoir in-venté.

El nostre ric no te superflu neces-sari (le cap mena; es passa simple-ment amb el que li forneixen al ba-sar — cosa mudada a cap preu. ABarcelona, la majoria de senyors del'alta :societat s'acontenten comprant

mitja dotzena de pintures de colorde betum, que l'antiquari els ha ser-vit — donant-los gat per llebre -dient-los que són obres de gransmestres. La nostra pintura moderna— llevat de dos o tres artistes quehan valorat honestament la merca-deria—no té capvalor. Hi ha ací mi-

lionaris que s'esgarrifen que d'unatela pintada s'en pugui arribar a do-nar la mòdica quantitat de mil pes-setes.

RAFAEL BENET(Fragment d'un pròleg monogrific.)

JOAN REBULL Dibuix JOAN REBULL Dibuix

Les Arts Catalanes

Potser serà que ens fem il•lusions,però, creiem que les arts plàstiquescatalanes haurien de mereïxer delsdiaris catalans, almenys, la mateixaatenció qu'els mereixen el teatre i laliteratura. Si trobem bé que d'unaestrena es cuiti ha donar-ne comptel'endemà al matí i al dia següent lacrítica extensa, i d'un llibre literaris'en publiquen una o vàries crítiquesals dos o tres dies, no gaire mes tard,no sabem compendre perquè d'unaexposició d'art a vegades no s'en par-la per mes que ho mereixi l'exposi

-tor, o s'en parla lleugerament, o s'enparla quant l'exposició és acabadai ja no es pot beneficiar ni a l'artistani al públic, i perquè les monografiesartistiques, o certes monografies, nomereixen dels crítics la mateixa aten-

L ART 1ELS DIARIS

ció que els volums de literatura.Nosaltres ens hete preguntat les

raons que podrien justificar aquestadiferència i no n'hem trovat cap desòlida. Ens hem dit que no pot ésserper raó econòmica puix que si perun cantó el teatre en efecte reportaal diari per mitjà dels anuncis un in-grès anual considerable, per l'altre,els llibres no li donen gairebé res pelmateix mitjà ni per cap altre. Que nopodía ésser qüestió d'amistats puixque cada dia no estrenen els amics

ni son d'aquests tots els llibres quees publiquen. Altres raons? Interésdel públic? Relatiu, puix que si elteatre el podem posar apart, pel con-tingent que mobilitza, el públic quevisita les sales d'exposicions quanti-tativament no és inferior. ans moltsuperior, al llegidor de llibres.

Gairebé creiem, doncs, que la cau-sa de la preterització de les arts plàs-

tiques rau en el fet de que cap delsdiaris catalans no ha atinat a fixar-s'hi i ens permetem provar d'avivar

-els-hi l'interés, amb aquestes ratlles.Creiem que els tres diaris catalans,sense que els representi cap esforç,ans un augment d'interés en el seucontingut, podrien publicar setma-nalment o quinzenal («La Veu» ho fasense data fixa) una pàgina artística.

Col. Llopis Col. Llopis

El senyor Josep Casanovas Nadal,24 anys, càrrec en escriptori, ens en-via una resposta tan extensa, a lesdues primeres preguntes que ens ésimpossíble publicar. Contesta con-cretament, però, a les preguntes;

3. —Juli Borrell, Josep M. Sert, Jo-sep de Togores, Carles Vazquez, Vi-dal Cuadras.

4. —Josep de Togores, Francesc deA. Gali, Xavier Nogués, Marqués-Puig, Joaquim Sunyer, ManuelHumbert, Francesc Domingo, JoanCardona i Alfred Sísquclla.

Respostes a lanostra enquesta

J. Moragas Gallissà, 27 anys,metge.

i. —L'art ha d'ésser universal.Però no més ho és a força d'una

gran personalitat local.Res de localisme, però; pell endin-

tre, terra endintre.2.—En alguns aspectes massa ma-

dur. En altres massa desorientat.3.—Salvador Dalí. Es massa pre-

matura però, tota opinió. Mentre elshomes son vius encara poden des-graciar llur obra.

4.—Joaquim Sunyer, Josep de To-gares, Francesc Domingo.

Ramon Soler, 31 anys, pintor, en-via una resposta sense concrecions.

Apel • les Fenosa, 29 anys, escultor.i.—L'art ha d'ésser lo mes local

possible. Es la mateixa raó de la per-sonalitat.

2.—El mes rescent no he tinguttemps de coneixe'1 però l'art catalàés el que marca mes punts.

3.—Perquè soc partidari d'un artlocal no leo soc de cap incorporació.

d. —Els catalanistes.

Les Arts Catalanes

1

.íQ"1

Joannebulll

Doma amb un nen L'adolescentSala Joan ,\lerli

—Tinc pensat d'esmerçar anual-ment unes poques pessetes. Quem'aconsellaria? Jo pensava invertir-les en valors...

—Hem sembla molt bé. Però ésque hem demana el meu parer so-bre el queja te decidit de fer?

—No. Voldria que m'aconselles sicreu que vaig errat.

—Ja l'hi he dit que hem semblavabe. Ara, si hem preguntés en quinsvalors hem semblaria millor que po-ses els seus diners...

—Be, doncs ja l'hi ho pregunto.—No hem creuria, és a dir, pen-

saria que l'hi ho dic perquè a mim'interessa.

—Perquè?—Perquè és el que tothom pensa

primer després d'escoltar un conselli en aquest cas amb fonament, pot-ser, perquè jo l'hi aconsellaria queinvertis els seus diners en... art mo-dern... català, ...en pintura i escultu-ra, vet-aqui.

—Es que jo hein proposo fer un

PR.E GTTNTESI RESPOSTES

negoci, millor dit fer rendir un inte-rés fixe al capital que hi inverteixi.

—Perfectament. Cap valor, doncs,dels que vostè compraria, li donaranuns guanys tan grans ni tan segurscom el que jo l'hi aconsello.

—Vol explicar-se?—A França que la gent ho ha vist

i l'h i han fet veure clar, convencera un senyor de qué és un bon nego-ci comprar art modern no és cosadificil. Hi han milers de personesque honradament no viuen d'altrecosa. Tothom compra i tothom ven.Uns, sols compren per tornar a ven-dre. Altres, perquè s'adonen que ve-nent coses comprades uns anys en-rera feien un bon negoci. Hi ha elcomprador pur, el que amb les cosesartistiques fa la seva felicitat espiri

-tural i hi ha el comprador negociant,

orientat, però, que compra per a -vendre. Vostè podria ésser un com

-prador de l'una o de l'altra mena.,tan-se-val, puix que hi sortiria guan-yant sempre.

—Però, sense entendre-hi...—Cal orientar-se, cal saber orien-

tar-se. Cal saber no comprar perquèsi, a tothom, i de tot.

—I l'art modern...—Compri als i dels artistes joves

que ja han començat el camí que fa-rà la seva obra en la seva vida.

—I aquests artistes joves son?—Li diré els noms a cau d'orella.—Nomès d'aquests?—No. Ni ha molts d'altres, encara,

d'un interés remarcable.—I el negoci...—El farà col laborant amb el temps

i l'artista. A vostè no li cal sinó esti•mar les coses que compri, interessar-hi els seus amics i el temps perme-tent que l'artista s'imposi ajudarà apujar els preus.

—I si m'erro, vull dir, si els artis-

Les Arts Catalitiies

tes, dels quals jo compri, no pujen?—Si compra ben orientat com vol

que no pugin?—I com vendrè?—Com ven tothom qui té coses

dels bons artistes, puix sempre hi hacomprador per una obra bona, i

sempre, entengui bé, sempre, es vena mes alt preu que el que costad'origen.

—Estic per creure'l.—Diguim, creu que cap valor en

paper d'una garantia molt relativa lipot donar al menys un cent per cent

en cinc anys?—No.—Doncs jo m'equivocaria de mitg

a mitg i no heni convé, si aquest ne-goci que li aconsello en lloc del quevostè pensava fer, no li dóna mes.

M.

Sala Joan nlerli

JOAN REBULL Escultura

a «Oc» Gaceta setmanal de Lite- o a «La Revue de Catalogue» Revis-

ratura, Art, Ciències i Esports. Via S u S e r i V 1 ii - V 0 S ta Internacional de Lletres, Ciències

Laietana, 28, 5. e Barcelona. i Arts. Via Laietana 28, 5. e Barcelona.

a «Mirador» setmanari català.. Pe-layo, 62, 4rt. 2°a• Barcelona.

Les Arts Catalanes

—Mireu quina «ganga» he «pes-cat» en la subhasta!

—Ho lamento.—Voleu callar!—Sincerament ho lamento i no

perquè vaixi contra els vostres inte-ressos puig reconec que si us ho handonat baratet no havieu de fer eldesmenjat, però...

—Doncs!—Però, ara si jo us digués que

aquesta tela d'un jove, que vol viurei vol pintar, està taxada a un preuno com el de la subhasta, però, in-fim també, hem dirieu...

—Hem dirieu qualsevol cosa, tant-se-val, però no la comprarieu. Ijo us

dic que deixarieu una vertadera«ganga» per una de dubtosa que jateniu a la butxaca.

—Que voleu dir?—Vull dir que d'això que heu com

-prat ningú us en garantitza l'autenti-citat, que tan sols és atribuït a... quisigui, i que no sabeu si és antic per-qué ho sembla o és acabat de fer en-cara que no ho sembli.

SITBHASTES

—Si que esteu emvalat!—Perdoneu, però, voldria que els

vostres diners fossin mes aprofitats,mes a favor de l'art actual i que elsque aneu darrera les gangues de lessubhastes us donguessiu compte quedels artistes moderns no en compra-reu la pols i les terenyines perquè notenim la mala costum de vendren,però d'alguns comprareu cosa tanbona o millor que d'antics, i en pa-gareu un preu tan modest que fa ver-gonya dir-lo, encara que la clac dela subhasta us faci creure que allí hifeu un negoci kolossal.

—Poca simpatia els teniu.—A les subhastes gens, ja ho sen-

tiu, crec sincerament que fan ungran mal a l'art modern i per aixòles odïo. Als organitzadors de les

subhastes, als marxands en art antic,en canvi, personalment totes les me-ves simpaties i la meva amistat mésfranca.

—Aleshores mai acceptarieu lessubhastes d'art?

—Si, a condició que fossin en be-nefici dels artistes i del seu pervin-dré, a condició que la subhasta pres

-tigiés les obres que s'hi subhastessin,a condició que fomentessin l'aficiónobilissima a la col • lecció d'art etz...

—Però no es fan a tot-arreu igual?—Perdoneu, no a tot-arreu. Ente-

reu-vos-en.—Sabeu que hi han coses que han

consseguit preus molt alts?—Si. Algunes d'elles no s'han ad-

judicat. Altres, obgectes sense valorartístic, coses purament industrials.Altres, falses o mal atribuïdes. Dei-xem-ho correr. No ho llenseu, no,això que heu comprat i estigueu-necontenta pesar de lo que us he dit.Perdoneu. Es que jo per ara i tantsoc enemic declarat de les subhastesd'art.

M.

Arrivat de Paris el pintor PereDaura. Pensa roinandre a Catalunyauns mesos, establert a Mallorca. Pelmaig té anunciada una exposició aParis.

A la «Gaceta de les Arts» benemè-rita, que ens ha donat el número for-midable de la col • lecció Plandiura iens anuncia per a molt aviat el de-dicat a la col-lecció Barbey, ens per-metriem demanar-li uns númerospròxims dedicats a les col•leccionsSala i Benet. El nostre estimat Gifre-da ens complaurà.

Heu estat en cases que en obrir-vos la porta un baf de reumàtic,

d'aire reclosit us ha olés la cara, queles terenyines us feien serrell als col-zes, que la pols us omplia de caspales espatlles, que el soroll del corc fa-mèlic us menjava el cuc de l'orella...

NOTES

Comprovat que els escriptors queno exerseixen funcions de critic novisiten les exposicions artístiques.Comprovat que la majoría dels ar-tistes lleigeixen...

De tant en tant un senyor es des-sideix a començar una col • lecció depintura. Molt lloable. Nosaltres femprecs perquè el fet s'esdevingui cadadia. Però, qué comença comprant elnou col • leccionista? Marti i Alsina,Vayreda el vell, Vayreda el vell iMarti i Alsina etc. Lamentableaquest seny, aquest voler jugar se-gur, aquest no voler estar al dia.Tan bonic com és un pintat de nou!

Saló de Tardor. Ara Saló d'Hivern.Si s'animen, els senyors, aviat tin-drem els salons que ens mancavenper anar fent. Perquè tothom éslliure de fer el saló que més li pla-gui amb el titol de l'estació que mésl'hi quadri.

Remarquem la bona premsa queha tingut l'exposició de cerámica delvalencià Peyró. No ens interessa re-marcar sinó que ha tingut bonapremsa.

Cada població important de Cata-lunya, hauria de tenir al menys, uncol • leccionista d'art modern, el seucol • leccionista. Quantes tenen l'ho-nor de tenir-lo?

No ens podem explicar el perquèdel silenci que «La Publicitat» i «La.Veu de Catalunya» fan a les «Mono,grafies d'Art ». Fins ara als tres vo-lums publicats Domènec Carles, Jau

-ane Mercadé, Joan Bergós, fora unes.noticies generoses de J. V. Foix nos'els ha dedicat el Inés petit comen-.tari. Els crítics d'art dels nostres dia-ris no podrien publicar la crítica delsvolums monografics com ho fan delsvolums literaris els seus companyscrítics de literatura.

Les Arts Catalanes

SALA JORN 11IERRLI

Del 9 al 23 de Febrer. — Exposició de dibuixos de Bosch-Roger, Marqués-Puig,Isidre Nonell, Joan Rebull, Josep-F. Ràfols i E. C. Ricart.

Reus.—Centre de Lectura. —Del 17 de Febrer al 3 de Març.—Exposició de Joies

i Pintures de Jaume Mercadé.

En preparació: Exposicions depintures de Francesc Gimeno.

dibuixos de Josep -F. Ràfols.

dibuixos de l'escultor Joan Rebull.

VIDUA DE JOSEP RIBASCASA FUNDADA EN 185o

m a4 p

MOLE ,5 I1 D JE CO RACJi®

CONCELL D:E CENT, JBAJIUELONA

3.z ï - 3 2'9

TELEF1ON 14G57

J

•) a u ni em ercade

joier

telèfon 15704passeig de gracia, 46

6a1'eezonaplatería per aPresents

Joan Busquets

Mestre ebenistatapisserdecorador

Mobles de tots istils - Objectesper a presents

Estudi, taller, exposició i salesper a Exposicions d'Art i Bells oficis

Passeig de Gracia, 36 - Telèfon 16825 - BARCELONA

Castells c:e Valls.—Diputació, 333, Barcelona

FABRICADEPRODUCTES CERANICS

Rajoles i Articles de ConstruccióTerres cuites

CX881311R vrCLNS

TOMAS

Manufactura de Ta-

^iisseries dalt ?)iç i ca-

tifes de jiunt nuat a

mà - Pro gecció i execu-

ció d'encàrrecs - Res-

tauració

A YMAT

Garrer de V;lá

Telèfon n. o 20

SANT CUGATDEL VALLÉS

1)esi► atx

Carrer _Tallers, 7Telèfon, 15.644

RAR CCIILONA

Gran remi a les Ex6osicions Internacionals, Del Moble i Decoració d'Interiors, Barcelona1923 - D'Arts Decoratives i ci'Incdustrie.s .lvloclernes, paris 1925

42

LLIBRERIADE LA

M Q DC J oOAB SALVAT P,&PA DT

GACETA DE LES ARTS -LA REVISTALA NOVA REVISTA - REVISTA DE CATALUNYA

L'AMIC DE LES ARTS

GALERIESLAIETANES

YCORTS, 61 3 BARCELONA

BIOSCA 1 BOTEYes complauen en oferir—vos llur

SALA D `EX.POSIC II 4l

LAMPARESFERRETERIA

BRONCES D'ARTINSTAL'LACIONS EN PLOM

METALLS PER A CONSTRUCCIÓ

RAMBLA CATALUNYA, 129- BARCELONA,