!u!«

II

Ran tie la guerra del 1914 elcapitalisme ha perdut Rússia, lasisena part de la superficie dela Terra.

De la guerra nova que el capi-talisme està Incubant en sorgiràel Socialisme, estès de pol a pol«

EditorialsEl Partit Socialista

• de CatalunyaL'anunci dels treballs preliminars

per a la constitució d'aquest par-tit ha produït molt bon efecte enun gran sector de la classe, obrerade Catalunya. Això vol dir que laidea que inspira els homes dirigentsdels organismes que intenten de.fusionar-se és bona i que respon alsdesigs, més o menys vagues i méso menys inconcrets, que sentenavui la majoria dels treballadorsperquè es vagin acabant la disper-sió i inconnexió que fins ara ha-via estat la tònica en l'actuació delsgrups i partits marxistes que esmovien dins el marc de la nostrapolítica.

Es clar que l'ideal fóra de conse-guir la unificació total del prole-tariat en un sol partit polític declasse. Ara com ara, però, les cir-cumstàncies 110 són encara proupropícies per arribai' a aquest re-sultat. Tenim, de totes maneres,l'esperança que en un futur més omenys immediat aquest resultat- 'haurà convertit en una realitat.Cal, doncs, procedir per etapes pro-gressives, acoblant de moment lesforces més af ins i la separació de lesquals obeeixi a discrepàncies menysprofundes. Aquest és el punt de vis-ta que defensaren els nostres dele-gats en les converses tingudes ambels altres partits marxistes de Cata-lunya amb la finalitat de crear unpartit marxista únic. (I per cert,fent una digressió, ens cal dir lleial-ment que aquestes converses forendegudes a la iniciativa dels com-panys del Partit Català Proletari, ino pas, com ha afirmat algú, a lainiciativa (''una altra organitzaciópolítica obrera, el líder de la qual hatingut sempre una certa tendència aatribuir-se mèrits que corresponena d'altres.) Aleshores, com dèiem,els punts de vista sustentáis petenostres representants foren comba-tuts per una fracció dels delegatsque participaven en les esmentadesconverse?. La realitat, niés foria que:no pas totes les elucubracions decerts personatges que es creuen te-nir la veritat a la butxaca, s'ha im-posat, i els fets són que, pel moment,les intel·ligències i acords de fusiótenen un caire parcial entre aquellesforces afins de què parlàvem.

I, val la pena que no ens femil·lusions, serà perdre el temps imalbaratar energies pi fer eam-Bswvp , — . gyç i°ja*Jlr^¡ volemcreure désintèressaaesfT3é bonafe — a base de consignes i motsd'ordre i tòpics que no responen ales condicions objectives del mo-ment present i que, en darrer terme,fan l'efecte d'un pur verbalisme iuna pura pirotècnia revolucionàriasense cap mena d'eficàcia pràctica.Els que adopten aquestes actitudspotser s'enganyen ells mateixos opotser empren aquests recursos peramagar llur pròpia impotència oper ocultar, a base d'enlluernar laclasse treballadora, una aridesa deconcepcions i de pensament que elsposaria en evidència.

Som ambiciosos, no ho hem pasde negar. Per això aspirem a lacreació d'una organització políticaobrera que englobi en els seus ren-gles la majoria, i si pot ésser latotalitat, del proletariat que viu aCatalunya. Heus aquí perquè hemarribat, sacrificant ' punts d'albirparticulars que no afecten els nos-tres principis bàsics, a una entesainicial amb els companys del Par-tit Català Proletari. Estem segursque aquesta entesa cristal·litzaràuna compenetració absoluta i unafusió en un partit més ampli i mésvigorós.

Els resultats obtinguts fins araens fan ésser optimistes i ens fanesperançai' que no trigarem gaire aassolir els objectius .que en aquestrespecte ens hem proposai.

Ran d'un concursJa hem exposat tots els preceptes

reglamentaris avui vigents que do-nen el dret indiscutible a tots els ac-tuals secretaris de Jurats Mixtos aésser incorporats a llurs places ambcaràcter de permanència. Però si leslleis actuals no són respectades, malpodran ésser-ho les que ja estan dic-tades i que manquen uns dies per al'entrada en vigor. Ens referim, naturalment, a la novíssima llei de Ba-ses reformant la del 27 de novem-bre del 1931 — coneguda vulgar-ment^,per llei de Jurats Mixtos —.

Env^.questa nova llei hom dispo-sa d'una manera ben terminant quesón " inajnobibles i confirmats enllurs places, els secretaris de JuratsMixtos qtíe hagin estat nomenatsper mitjà de concurs, i també totsaquells que sense comptar ambaquest requisjt, tinguin el títol degraduat de l'Escola Social.

Ara be. En convocar el concurs *\senyor gestor dç Treball ho feiabasant-se en les O.O.M.M. de 6 dejuny del 1932, 29 de juliol del 1933i la del 24 de maig darrer. Això,però, no es respectava en convocara l'esmentat concurs determinadesplaces de secretari, perquè hom pres-cindia del Decret de 14 de juliol del1934 i O. M. de 19 de gener del1935, Ordres i Decrets que reconei-xien un dret als actuals secretaris,la qual cosa no s'ha respectat. ¿ Esrespectarà, almenys, la Base VI dela novíssima llei? Es un xic difícilfer conjectures.EÜL íW^SwmWHML«. »—_

Però aquesta forma d actuar noés acceptable per un poble mitjana-ment civilitzat. Nosaltres som res-pectuosos amb les lleis. En discu-tir-les posem tot el caliu defensantallò que és adient al nostre credo po-

Aquestes hores fa vint-i-nn anysque allò que hi ha de fals, de con-tradictori i d'antiracional en l'eco-nomia capitalista desfermà el car-natge de la Guerra del 1914.

Jean JaurèsVladimir IlitxKarl LiebknechtRosa LuxemburgEl pobre soldatque el pànic o Iaconsciència de classeconvertí en «traïdor»

• a la pàtria burgesa :Elis solament mereixen la nostra

atenció i el nostre fervorós recordde socialistes, l ¡ ,fct«ji - ••

.«*!.-- •¿•e 'àS·3^O

Davant la rapacità! i la fam delsfabricants de canons aquest simpleepisodi podria convertir-se en l'es-purna que encengués altra VegadaEuropa.

Alerta, treballadors ! Solamentnosaltres, si ens mobilitzem, som lagarantia efectiva de la pau.

lític, però un cop feta l'aceptem es-perant un millor temps per tal derenovar-la amb el consegüent amillo-rament al nostre ideal. ÄMgHBFSf*'

f ïï—ä—ü" *" ""*' ~s—K~C—"JSï*·"=i'==í="•^^t^f^m^^i^J^íuiMAS.kiR A.' >*•.•—"-'——"J— -JUJ- r • " " «i--—*•*>• —-í-*« - - -

lfclikJgy-r-.--:. --a*-.- <>r-<mgte».*IN o trigarem molt a saberho. Ja

ha començat a aplicar-se la llei deBases malgrat que manquen unsdies per a la seva entrada en vigor.Fou publicada en la Gaceta de Ma-drid el dia 17, i ja s'ha donat Or-dre del Ministeri de Treball, Sanitati Previsió per tal que els vice-presi-dents dels Jurats convoquin les duesrepresentacions — patronal i obrera— per tal que ratifiquin llur con-fiança en el president actual a l'e-fecte de l'expedient que s'ha d'in-coar envers la tasca realitzada peraquests senyors. Reunió que seràpresidida pels esmentats vice-presi-dents amb l'absència dels presidentsper tal que llur presència no coacio-ni l'ànim dels reunits.

Això és una cosa ben feta. Recor-dem ara «aquella famosa ordre deLargo Cabañero, demanant el nome-nament de presidents de tots els Ju-rats mixtos d'Espanya, per les duesrepresentacions, la patronal i l'o-brera ¡i, si bé ara "hi ha una petitadiferència i és que ara el ministre estria entre els proposats pels respec-tius Jurats els que cregui que s'homereixin per llur actuació.

Res més per ara i esperem que elsenyor gestor de Treball farà lescoses com li mani la Llei..

Una pàginade JaurèsÚnicament el Socialisme dona-

rà a la Declaració dels Drets del'Hoine tot el .seit senti/ i realitza-rà e! dret humà.

El dret revolucionari burgès vaalliberar la personalitat hu'manade '/noite* traves ; però en obligarien novè* generacions a pagar unrèdit al capital acumulat per lesgeneracions anteriors, i en deixarpercebre aquest rèdit, ha hipoteca/n ììians d'mut minoria el dret apercebre aquest rèdit, ha hipotecatla personalitat humana a beneficidel passat i a profit d'una classe.

\osaltres, pel contrari, pretenem,que els mitjans de producció i deriquesa acumulats per la humani-tat han d'estar a la disposició detotes les activitats ¡humanes i lesha d'alliberar. Segons nosaltres,lot home té, des d'ara, un dret so-

bre els mitjans de vida que hacreat la immanità!. No és, doncs,el que arriba al món, una personahunt fina toia feble i tota nua, expo-sada a totes les opressions i a to-tes les explotacions. \Es wna per-sona que té la força d'un dret i quepot reivindicar, per a son completdesenvolupament, e? lliure ús delsmitjans de treball acuïtiulats perl'esforç humà.

Tot individu hu'iïià té dret a laseva completa creixença. Té, doncs,el dret d'exigir de la hunianilat totel que pugui secundar el seu esforç.Té el dret de treballar, de produir,de crear, sense que cap categoriad'homes sotnteti el seu treball a unausura o a un jou. I coni: que la col-lectivitat no pot assegurar el dretde l'individu, d'altra manera queposant a la seva disposició els mit-jans de produir, cal que la matei-xa collectivitat tingui, sobre els mit-jans de producció, un dret sobiràde propietat,

JOAN JAURES

Copiem de «iLa Humanitat» :

El Carnet Electorali la Cedala Personal

"Fem avinent als treballadors deCatalunya, d'ambdós sexes, que se-gons disposicions del Govern Gene-ral, s'obrí el període de cèdules eldia 22 del present juliol i que fi-neix el 3 de setembre proper.

Ens fem ressò d'aquesta disposiciógovernativa, per tal com és indis-pensable la cèdula, personal per aproveir-se del carnet electoral, elqual no serà lliurat sense la prèviapresentació de la cèdula.

gf

Ja confien~que els parats —í O 000a Barcelona— no es preocuparand'adquirir la cèdula. I en canvi, cos-eos t i el que costi, tots, els parats iels que treballen, dones i homes,han de procurar-se la cèdula per-sonal i després fer-se lliurar el car-net electoral.

'No s'ha de perdre un moment.Cal que tot treballador es preocupíde recordar als amics el seu deurei preocupar-se dels familiars.

Amb optimisme i pensant en ei'riomf que ens ha de lliurar del'go-vern de les dretes." - ''

El llibre delc o m p a n yC o m o r e r a

«L'AVI»Esperem d'un moment a l'altre el pròleg

de Ventura Gassol a qui ja li ha estat per-mès de llegir les galerades que li havien es-tat trameses.

Creiem que là setmana que ve podremcomençar el tiratge i el llibre serà publicatamb tota rapidesa.

Ja hem rebut bon nombre de demandesd'exemplars. La setmana que ve comença-rem a publicar la llista d'aquestes deman-des amb les inicials dels subscriptors la po-blació on viuen i l'import rebut.

A precs de molts amics i companys, par-ticularment de mestres, farem una edició en-quadernada en cartó al preu de 6 pessetes;de manera que en fer les demandes preguemde fixar l'atenció sobre l'edició que es de-sitgi :En rústica 5 ptes. l'exemplarEnquadernat 6 » »

Totes les demandes rebudes fins avui lesservirem d'exemplars enquadernats.

Ompliu i trameteu a la redacció de JUS-TÍCIA SOCIAL, Pelayo, io, primer, Barcelona,el butlletí següent :

PER UIVA CENTRALSINDICAL

L'infrasent

domiciliat a carrer ...

núm. ...... pis ... . . . prega la tramesa d ... . .

envia per gir postal (o en la forma que sigui)

l'import de pessetes

exemplars de «L'Avi» i

(signatura)

La moral política enel Socialisme

Fa uns dies que la premsa dià-ria donava compte que l'alcalde deBilbao havia dimitit i, junt ambell ho havia fet també un regidor,de filiació radical i de nomena-ment governatiu tots dos.

Fins aquí, res ; fruita del temps.El que destaca és que la dimis-

sió es devia a discrepàncies en eisi del partit radical sobre la ma-nera d'administrar de Í'aÍcaÍde, "elqual a la vegada es defensava, siés que això és .defensar-se, dientque la conducta d'altres, segidors .radicals d'aquell Ajuntament laconsiderava poc regular.

No tots els partits polítics estanen condicions de poder exigir unarigidesa de conducta a llurs afi-liats, ocupin o no llocs de càrrecpúblic.

Per exigir rigidesa de conductaals afiliats a un partit, que és elque li dóna to de serietat, cal queel partit estigui constituït des dela seva base amb una disciplina ve-ritat que sigui compatible amb unademocràcia interna que no siguiuna ficció, í que els seus compo-nents pensin que al partit no hand'anar-hi a cercar res que no siguien benefici col·lectiu i sí que tenenel deure d'aportar-hi tots els es-forços possibles pensant solamenten els ideals, tant si es veu propercom llunyà llur triomf.

Tot això és demanar molt alspartits burgesos en general.

Són els partits socialistes d'arreudel món els que poden vantar-sede trobar-se en aquelles condicions.

Tant és així que en l'època ano-menada del bienni quan per partdel partit radical, precisament, s'a-tacava l'honorabilitat dels homesdel Socialisme, un adversari nos-tre — Ossorio i Gallardo — deiaque atacar al partit socialista en laseva honorabilitat era atacar-lo enla seva part més invulnerable.

L'exemple d'austeritat que fouPau Iglesias continua essent la guiadels seus deixebles.

Pot succeir que un afiliat alsnostres organismes polítics, mentreno passa d'ésser un dels tants afi-liats, o sigui que es troba en el casde no haver de fer altra cosa que co-titzar, assistir a les assemblees delpartit, votar en les lluites electoralso bé anar-hi d'interventor o apode-rat, pot succeir — diem — que nohi hagi ocasió que surtin al desco-bert les seves possibles flaqueses.

Però si l'afiliat és designat peranar a ocupar un càrrec públic, re-gidor o diputat, difícilment, lla-vors, les fïaaueses que nugui tenirpodran ésser dissimulades.

La disciplina i el bon nom delsideals socialistes exigeixen de llursrepresentants a les corporacions pú-

bliques una gran constància en elcompliment del càrrec, una honora-bilitat que no pugui veure's ente-lada ni per propis ni per extranys;si el partit es troba en el cas for-çós d'haver d'enviar a aquell càr-rec públic compapys que no esti-guin preparats inteectualment, tantcom seria de desitjar, el desig-nat ha d'esforçar-se fins al sa--crifici, per tal de^captar-se ei co-neixement d'aqmsHfes matèries <j»eper raó del càrrec pel qual Kà estaïelegit es posen a la seva delibera-ció. I en tpts aquelfo afers greusque se li presentin, mai no tirar-se enrera si això hagués de repre-sentar una minva del prestigi de larepresentació socialista que osten-ta. I mai no considerar cosa prò-pia l'acta de regidor o de diputat,ja que l'acta correspon al partit.

Quan l'afiliat és posat en aques-tes proves, és quan les seves virtutscom així els seus defectes, són po-sats al descobert.

Activitat, honorabilitat, capaci-tat, esperit de disciplina, valentiamoral i esperit de sacrifici són po-sats a prova.

Com sigui que és una normamolt de socialista la més estretafiscalització de l'actuació dels seusrepresentants, és per això que enfer carrera els arribistes que tenenles nostres rengleres no hi podenper desig suprem l'ocupació delcàrrec públic.

La prova a què se'ls sotmet ésmassa dura per a ells, i aviat estroben enredats entre l'espessaxarxa de la rigidesa de conductaque, junt amb les ides, és el quemés alt valorem els socialistes.

Si bé les rengleres socialistestampoc no estan del tot exemptesdel perill de certes infiltracions mo-lestes, la fiscalització i la discipli-na, que tenen carta de naturalesaentre nosaltres, tallen sempre en elsseus inicis els efectes deplorablesque podrien causar conductes nogens recomanables.

Es per això que el cas de Bil-bao que esmentem al començament,que no és isolat tractant-se de par-tits burgesos, els nostres adversa-ris no el troben mai com a cosasucceïda en les fileres socialistes, sino és que facin ús de la calúmnia.

Si no poden ésser admesos man-caments a la disciplina i a la moralsocialista a un afiliat, molt menysha d'ésser-ho quan aquest ocupa uncàrrec públic.

Si no fos pel propi valor de ladoctrina ho seria per l'austeritat ila disciplina del partit socialista allòque els distingiria de tots els al-tres.

ARTUR PUIGVERTMataró.

PerJa sou socis protectors de JUSTÍCIA SOCIAL?Cal que tots els afiliats contribueixin en la mesura que puguin a la

tasca d'expansió del nostre setmanari.La unió fa la forca.Molts pocs fan un molt.Hem de fer que JUSTÍCIA SOCIAL sigui portada a tots els indrets de Ca-

talunya.L'han de relire els afiliats, els ajmics i els simpatitzants. Cal que es

trobi a tots els llocs de reunió d'homes o de dones on pugui desvetllarinquietuds o captar adeptes.

Una pesseta de subscripció mensual ens permet de distribuii' dosexemplars.

Cinc pessetes mensuals permeten repartir deu exemplars.Gràcies a les primeres subscripcions rebudes ens ha calgut ja aug-

mentar el tiratge.Però aquest augment ha d'ésser una cosa indefinida.Subscriviu-vos com a protectors de JUSTÍCIA SOCIAL.

Determinada de manera succinta la preparació indis-pensable que, tant en l'ordre col·lectiu com individual,necessita una organització obrera com la U. G. S. O.per a desenrotllar una actuació eficaç, estudiarem comentenem nosaltres l'actuació enfront de la burgesia perla defensa dels nostres drets i l'atac als seus privile-gis, o dit en termes més concrets, la tàctica a emprarper a l'obtenció dels nostres objectius.

La tàctica ! Que n'ha costat de sacrificis, de fam ide sang la tàctica a Catalunya. Potser no trobaríem unaltre poble que hagués despès tan fàcilment en aquestsentit la quantitat d'energia i vitalitat que el nostreper a obtenir resultats tan minsos. Es que teníem unafórmula de lluita única, exclusiva i invariable : la ac-ción directa. L'aplicàvem per tot, era una-mena d'un-güento amarillo.

Que ens acomiadaven un company : V acción directa ;que calia plantejar reivindicacions a la classe patronal :Y acción directa; que era necessari pressionar els poderspúblics per a l'obtenció d'una qüestió determinada :V acción directa també servia. Per a nosaltres era unamena de Mare de Déu de Lourdes o de Dr. Asnero,no vèiem ben bé què ens tocava i com ens guaria, peròteníem el ferm convenciment que obtenia tot el que elsaltres procediments no podien. I can senzilla que era !Consistia en tots els cassos a llançar la gent al carrer iresistir-se en vaga fins que la burgesia o l'Estat ha-guessin cedit, i per entretenir l'angoixa i la fam i atu-rar les desercions anar fornint un seguit de discos defrases truculents i poca-soltes.

L'acció a base múltiple? De cap manera! Això esdeixava per als «adormideres», per als «gossos de laburgesia» ; no és que sabéssim ben bé el que era, peròen teníem prou amb saber que era la tàctica que em-praven els... «socialeros» ; i moltes vegades acabàvemdient ; polítics !, com si diguéssim una interjecció ollancéssim una escopinada al sostre de l'inconscient queens ho insinuava.

I després de tot, quan avui podem contemplar ambclaredat que sols l'acció del temps proporciona, que !ajornada de vuit hores, la subvenció vitalícia a la víduao fills en cas d'accident mortal en el treball, la huma-nització del treball de la dona i el noi, les vacancesanuals, i tantes altres conquestes que podríem enume-rar, cap no es deu a l'acció directa, I no s'hi val a dircom alguns, que sense l'agitació prèvia que produïa enles consciències l'acció directa, aquestes millores no leshauria conquerit l'acció múltiple, perquè a pari que l;ideclaració és la negació de l'eficàcia omnímoda que esvolia concedir a l'acció directa, nosaltres diern que "naquest sentit, la intrangigència patronal i el sistemad'explotació capitalista també hi han influït .

I no és pas que nosaltres vulguem negar tota eficàciaa l'acció directa ; el que nosaltres volem dir, ¡jerque nocreiem en miracles ni divins, ni sindicals, que no solsno servia per a tot, sinó que per a certes coses era i éscompletament inoperant, que no hi ha cap persona ambfonaments racionals que prèviament pugui dir : nosal-tres per a resoldre totes les nostres qüestions, siguinde l'ordre que es vulgui i el lloc i les circumstàncies enquè s'originin i es desenrotljin,. emprarem invariajble-msçat afluest ^rrcedjUnçaaJ; stoï^íííàttit.j^r endavant totsels altres.' • ' . ' ' * "" '" "" ' [ ' _"

L'acció directa podia tenir la seva eficàcia quan elSindicat sols se l'interpretava com un organisme apteper a l'obtenció de millores immediates i el sistema deproducció capitalista no havia entrat encara en la fasede l'industrialisme actual. Avui que el sistema de pro-ducció capitalista és a base d'empreses on el capitalés representat per Juntes o Consells d'uns senyors quepoden no tenir cap coneixement de la indústria que ex-

ploten, que al mateix temps intervenen amb els seus ca-pitals en altres empreses que no tenen res a veure unaamb l'altra, que la persona que representa al$ empresa-ris i fa de patró moltes vegades és un altre assalariat demés categoria, però que si no serveix els interessos del'empresa el poden acomiadar potser amb diferents pro-cediments, però igual en el fons com poden acomiadarun peó, avui les vagues de caràcter econòmic no es po-den plantejar confiant solament en l'eficàcia de la re-sistència pasiva del proletariat i si és així ja es pot com-prendre les dificultats que això representa i la impos-sibilitat de mantenir permanentment una actitud detensió violenta. Nosaltres reconeixem que va haver-hiun temps que l'acció directa va contribuir eficaçmenta crear la consciència de classe del proletariat, a enfor-tir l'esperit de lluita dels militants, a valprar prèvia-ment l'esforç necessari per a l'obtenció d'una millora,però amb l'evolució econòmica d'avui, amb les orien-tacions més conscients del proletariat, i amb els altresmitjans que tenim, abans no ens llancem a la vaga,cal emprar. tots els altres procediments de lluita queens puguin conduir al fi preconcebut amb menys sacri-ficis.

Si veiem que el problema el podem resoldre en elsorganismes que tenen el deure de vetllar pel compli-ment del dret obrer, tenim l'obligació d'anar-hi. .'flBfjfiA^sW^^Yí ^ íí-W^WWT^^^T^^

ï&fëi&&#&!$^^•»a^^^ - ·.ri -_-K. rf.wJti,v< feat i, .mWftuJt- mm1 no s hi val a íer escarafalls davant aquesta opinió

nostra, car nosaltres encara volem dir més, i és que ca-da dia es farà més ostensible la conveniència que l'ac-ció sindical és complementi amb l'acció política, cosíper això, que avui afortunadament només neguen hi-pòcritament uns quants anarquistes que corren per acíi l'il·lustre sidralista senyor Cambó.

Això no vol dir que els sindicats hagin de confon-dre llur acció amb la d'un partit polític ; cal afirmar lanecessitat de la diferenciació de funcions, car d'unaconfusió en aquest sentit, tant perjudicats en sortirienels organismes polítics com els sindicals. Per altra ban-da, els treballadors que viuen d'un salari tenen peraquest sol fet prous títols per a poder estar afiliats enllur sindicat respectiu en igualtat de drets i deures, ino hi ha res que permeti junyir-los per força a un mo-viment polític determinat. La confiança s'ha de gua-nyar, no s'imposa, única formà permisible de convi-vència en una democràcia sindical entre homes de di-verses tendències.

El que resulta innegable és que si en un moment de-terminat el sindicat ha de recolzar la seva actuació enun partit polític, és més propi que ho faci en un partitde classe obrera, que no pas en el partit lerrouxista, perexemple, que és allò que hem vist ací algunes vegades.I si per circumstàncies adverses els seus militants ne-cessiten l'assistència d'homes investits d'atributs espe-cials, trobaran un ajut més sincer en els afiliats als par-tits polítics obrers que no pas en aquests franctiradorsque no volen sotmetre's al control de ningú, per a po-der fer sempre així el que els dóna la gana i amb llurxerrameca aparentment avançada i desinteressada ama-gar llurs, veritables instints i exagerades ànsies de lu-cns que no trpbarien enlloc més satisfets amb .tantaftrófitatv--. •;•-.-.-.:- vi "• --.'. .. ' í '. - v ' : - 1 - .-- :- - - . ; :%--.•- . : - • -

-Heus ací dit amb tota claredat com pensa moure'sla U. G. S. O. ; hem dit sense eufemismes, primer perqüestió de temperament, després perquè volem distin-gir-nos en una cosa que ha d'ésser molt saluble a Jaclasse obrera: parlar clar. Hen» fet la declaraciófranca dels nostres projectes en l'ordre tàctic, perquècreiem que, per a ésser lleials amb els altres, hem decomençar essent sincers amb nosaltres mateixos.

J. FRONJOSA

Unes paraules definitivesLes vaig sentir fa uns dies, en haver-se acabat «na

conferència que una dama, amb paraula autoritzada,acabava de donar sobre el tema «El treball a domi-cili, problema social i econòmic». Un dels membresde la Societat d'Estudis Econòmics que havia organit-zat l'esmentada conferència, en felicitar la conferen-ciant com el bon desenvolupament del tema rnerei-xia, conclogué : «Heu estat magníficament bé, peròtot és inútil. Es un mal molt profund que no té remei.Mentre a Madrid paguin 15 cèntims per «cosir unarbre de camisa i a la província d'Alacant hi hagiuns patrons que paguin 12 pessetes setmanals per undeterminat treball que es fa a domicili, deixant lamàquina a la treballadora, amb el ben entès que siper causes determinades, com ara feines del camp,sega, collita, malaltia, aquesta treballadora deixa unasetmana de treballar allò estipulat, el patró se li cobrael lloguer de la màquina ¿què voleu que fem nos-altres ací? Es un rnal nliolt profund que no lé remei.»

La conferenciant, presidenta de la Federació Sin-dical d'Obreres, havia tractat el tema amb la com-petència que la seva situació de contacte amb obre-res de l'agulla, li permetia i, cal dir-ho en honor ala veritat, malgrat que estigui al cap d'una organit-zació de treballadores que no veuen els interessos detreall com els veiem els socialistes, havia exposat elmal en tota la seva cruesa, donant entre altres con-sells atinats, el millor que en l'actual organitzacióeconòmica es pot donar. «El treball a domicili, haviadit, va tot contra l'obrera. Tot el benefici del patróés fet sobre la mà d'obra, car el patró s'estalvia local,llum i màquines, mentre que l'obrera no gaudeix decap dels beneficis de la legislació del Treball, i no i iqueda ni el recurs d'associar-se per les dificultats quela dispersió d'aquest treball comporta. Per tant l'obre-ra ha d'emprar aquest mitjà de salari només quan cir-cumstàncies inelludibles la hi obliguen, mai, però, coma principi, perquè no sols va contra els propis inte-ressos, sinó contra els interessos de les seves com-panyes i contra tots els interessos del treball». Alspatrons, en brevíssimes paraules havia parlat de ca-ritat i de justícia, però la qualificació de residu ver-gonyant de l'especulació capitalista, amb la qual haviaanomenat el treball a domicili, era prou crua i vibrantperquè puguem tenir confiança en l'afany d'ésser jus-ta i sincera que animava la conferenciant. En aquellsmoments, per damunt de tot, sentia i parlava endona que esfeia seu tot aquell abisme de misèria i ex-plotació que és el treball femení a domicili, i el to cà-lid d'humanitat i compassió que vibrava en les sevesparaules fou segurament el que arrencà Se llavis d'unpatró en el local del Fo.ment del Treball Nacional,aquelles paraules que fluïren espontànies i justes ambto definitiu de sentència : «Es un mal molt profundque no té remei.»

* * *I aquelles paraules definitives se'ns han fet vives

aquests dies en què unes d'aquelles malures del cossocial que de més a prop afecten la dona s'han posatal nu. «Es un mal molt profund que no té remei»,h?, f luït dels nostres llavis en reflexionar sobre l'abastdel decret que aboleix la reglamentació de la prosti-tució i que declara fora de la llei el seu exercici. I hafluï t també en considerar el problema hospitalari tanlluny d'ésser resolt a casa nostra. Les hem repetidesi les hem completades.

* * *Sí. La misèria vergonyant del treball femení a do-

micili és un mal molt profund que no té remei en lanostra actual organització econòmica. Mentre el treballsigui una mercaderia en la qual no es tingui en comp-te els drets a la vida i als beneficis de la civilització

del factor humà que l'executa, serà un mal senseremei.

La nafra purulenta de la prostitució reglamentadaque sanciona i legalitza una doble moral, i impedeixel floriment d'una moral única, veritable; la dobleinjustícia social que la reglamentació representa pelfet de no recaure més que damunt del proletariat dela prostitució, l'únic justificable, és un mal que no téremei perquè en l'organitz,ació econòmica actual i ambla falsa moral damunt la qual s'assenta la nostra socie-tat, la supressió de la reglamentació porta com a con-seqüència la declaració d'il·legalitat de la prostituciócom a mitjà de vida, duu les proletàries del mercat se-xual a un dilema tràgic : morir lentament depaupera-des pels jornals de sang del treball a domicili o anar-se a podrir a les presons com a delinqüents de dretcomú. La reglamentació de la prostitució és una in-justícia; la prostitució fora de la llei, presó oberta amilers de dones pobres, és una ignomínima. Aquestanafra social purulenta és un mal que no té remei.

I el desvaliment de la malaltia i de la vellesa, quela nostra societat tan brillant, tan refinada i progres-siva, no ha sabut encara ni guarir, ni remeiar, és tam-bé un mal que no té remei «en la nostra organitzacióeconòmica, amb les seves falses bases morals, amb elseu concepte de família que, essent limitat a l'úniccontingut de propietat, no permet l'existència d'unasolidaritat familiar sinó a aquells que posseeixen,mentre que els que han de viure d'un estricte salari detreballador no poden pensar a subvenir a les necessi-tats de llurs malalts i llurs vells. Mentre la Societat noprengui consciència que deu atendre els seus malaltsi vells, no com a caritat, no com a assistència, sinó coma compliment d'uns deures socials enfront d'uns dretshumans, o bé posar els seus membres vàlids en con-dició que cada família pugui atendre els seus, diremdel problema hospitalari, avui tan agut a Barcelona,allò que hem dit de la prostitució i del treball femenía domicili : Es un mal molt profund que no té remei.

I mentre la tràgica evidència ens fa repetir les pa-raules definitives com un ritornello, pensem ¿què mésserà necessari perquè les dones es donin compte queno podem de cap manera estar conformes amb l'ordresocial que tenim?

MARIA PI DE FOLCH

S§X§ß$LÈPOCA IV - NUM. 18B A R C E L O N A3 d'agost del 1935

P R E V s

2 O cents.

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ

Trimestre . 2'50Semestre 5'00An« 10'00

Redacció i administració:Carrer Pelayo, 10,1.r, 1.a

B A R C E L O N A

3 IT AGOST DEL 1935

Poe val allò que resno eosta

Pep a la difusió de jnuSTtCIA §<0><CIIAILn

Tot el que té alguna valor, tot el que té algún mèrito que compta per a alguna cosa positiva, tot costa es-forç, i 'sovint no pas petit certament. Es amb cons-tància irjfadigable, amb paciència inestroncable i sen-se d^xar-se vèncer pels fracassos de les proves iní-cials/íconl l'artista, el químic, el físic, el metge i l'ho-me de ciència en general assoleix a l'últim fixar unaobra definitiva o un principi renovador. Una simplefórmula costa, de vegades, centenars o milers de nitspassades al ras. Els que la trobem resolta no solem ca-pir el treball que la seva conquesta ha costat a l'afor-tunat mortal que ens la dóna perquè, damunt d'ella,bastim nosaltres el gratacels que el seu modest fona-ment -^modest als ulls dels no iniciats en la ciència per-tinent— ens ofereix d'una manera sòlida. I fins nopoques vegades els mateixos teòrics d'aquella cièncial'acullen, per fé que reconeixent tota la seva gran im-portància per a l'esdevenidor, amb un aire paternal quetraduït en paraules ve a dir: «Sí, ja està bé, ja ;però al capdavall era un descobriment que, si no avui,s'havia de produir demà...»

Aquests que així s'expressen, però, són els savisoficials... consagrats sovint a l'esquena dels savis au-tèntics, els anònims.

No hi ha branca de la humana activitat on no pul-lulin els arribistes i els «vius».

Però el nostre intent no és de divagar sobre el campde la que podríem dir-ne «Sociologia científica». Hemfet el retret perquè ve a tomb amb l'asseveració iniciald'aquestes ratlles, i res més. Per bé que no creiem ha-ver perdut res en constatar una tal cosa, puix que tam-bé s'adiu aquesta amb el que succeeix en matèria po-lítico-social, que és in volem anar a parar.

Si res no hi ha, que tingui algun valor, que no cos-ti, ¿com no ha de costar fer la substitució d'un règimde coses que data de la vellúria, en el qual hem nas-cut i ens havem educat ? ¿ Com pot ésser cosa fàcil en-derrocar un sistema profundament secular —com a talcurull de defectes, encara que no siguin més que elsnaturals produïts pel core persistent, tan petit com cons-tant— i establir-ne al seu lloc un de nou, obert a les ne-cessitats contemporànies i amb cara i ulls de règim perals homes que ha de regir, que tanmateix no són elsque vivien centúries d'anys enrera?

Hi ha els interessos creats, realment. Aquests sónl'enemic de la idea revolucionària, puix que amb mot-lles més humans es veuen desposseïts de llur suprema-cia atàvica, en propugnar els rebels per l'abolició dela rapinya i de tot allò que té l'origen en la rapinya(propietat). I corn que la lluita s'escau, forçosament,

en terreny dominat per aquell enemic, que compta ambel poder de la pròpia dominació que exerceix, heus acícom per batre'l cal una vocació de sacrifici incommen-surable, junt amb una tenacitat a tota prova i unaperseverança que no conegui la fatiga ni el defalli-ment.

Els químics que en el laboratori de la Societat hantreballat amb constància fins a escriure la fórmula sal-vadora, ja els hem tinguts. Engels i Marx, ajudatsd'altres savis que com ells ens són prou coneguts, enshan llegat el codi meravellós que llurs seguidorshem de propagar fins que, amb la perfecció reclama-da pels temps que d'ençà de la seva redacció s'han es-devingut, puguem instaurar-lo d'una manera total iresoluda. Amb ell per base és cosa fàcil d'emmenarel Treball per la ruta brillant de la Vida, i la Justíciapel camí llis de la Veritat.

Algun país ha començat ja la prova, amb resultatsforça positius. Precisament aquell país on la Llibertatera francament abolida i l'Esclavatge era la religiópredicada pel Pope màxim de totes les Rússies...

D'ací que l'intent hagi passat a categoria de fetreal, en fruitar tan ufanosament. Com més reclòs es tél'home, més desigs sent aquest de liberado. Doneu-li la llibertat, i no en farà cabal. De la mateixa mane-ra que, en gaudir de salut excel·lent, és natural que nise'ns acudeixi reclamar-la, però que en sentir-nos acla-parats per una dolença no tenim altra dèria que la d'es-tar bons.

Si demanem Llibertat, doncs, és perquè no en te-nim. I el mateix direm del Treball i de la Justícia.I per això és millor que, posats a tenir necessitat, latinguem total. Serà l'esperó que ens farà bellugar acercar allò que inajornablement necessitem per viure.En el tema de la salut corporal a què abans ens refe-ríem, farem notar que si només sentíem algun males-tar de tant en tant, sense que aquest ens privés de rea-litzar els nostres quefers normals, seria molt fàcil queno correguéssim a cercar l'auxili facultatiu, que encanvi cuitarem a reclamar en cas de gravetat.

* » *

No defallim en l'adversitat, ans tinguem constàn-cia i perseverem. La lluita s'imposa —¿qui afirmaràel contrari ?—, però sense defallir assolirem la fita co-bejada. No hi fa res que combatin el nostre intent.Que ens persegueixin. Ja hem vist que com més s'hiesbravin, més aferrissadament bregarem, puix que se-rà qüestió vital.

L'important és mantenir-se serè i sencer, amb elcervell net i els braços disposats a la feina.

F. SERRA-MONT

S9ha acabat la men-dicitat

I s'ha acabat de l'única manera que s'acaben les co-ses a Espanya. Per decret. Ja no hi ha mendicitat.Els pobres han desaparegut com per art d'encanta-ment, que és també una de les arts més apreciades en-tre nosaltres. Ja podreu prendre el cafè tranquil·lamenten les voravies dels cafès o en els cafès de les vora-vies, sense que els despellifats torbin el procés digestoride les persones honrades. Ja no tindreu ocasió de veuremés aquells grups escultòrics vivents, amb tendènciesnudistes, que a la porta dels camps de futbol i de totsels espectacles de multituds, fan apel·lacions als senti-ments de fraternitat dels homes sensibles amb un dra-matisme tan homèric, una insistència tan fonogràficai-una continuïtat tan científica que fins agafen un caired'espectacle.

Ja no veurem rnés el foraster sense recursos, el pa-re de fami'íia en atur forçós, el mendicant ((routier»,i el professional de la mà estesa. S'ha acabat la men-dicitat encara que sembli una «mendacitat».

Per decret. Amb un valent i arrogant «ordeno ymando».

No ho creieu ? A veure ! On són els pobres ? quediria Puig i Ferreter. Ningú no respon ? Doncs no hiha pobres ! • • .

Això ens recorda una anècdota que una vegada enscontà Mestre Campalans.

L'acció tenia lloc en un poble espanyol de per allàdalt. -Un dia, els seus habitants es donaren compte,amb la sorpresa que és d'imaginar, que havien arribatde «luengas tierras», dotzenes de personatges barbutsequipats amb un embalum d'atuells científics que feienferedat i que sense cap prèvia explicació havien comen-çat a instal·lar els aparells en els llocs més estratègics.Parlaven llenguatges incomprensibles i adoptaven acti-tuds misterioses que despertaven les desconfiances delsignorants pagesos. L'alcalde, que com d'altres de con-temporanis no tenia un pèl d'ingenu —o almenys teniaprou pretensió per imaginar-s'ho— volgué apaivagarel moviment inquiet de les seves ovelles i realitzà unesesbrinacions per conèixer la finalitat dels forasters.Es tractava, li digueren, de recollir un eclipsi de solque seria recollit en tota la seva extensitat en aquellprecís indret de la terra. La cosa era explicable. I l'al-calde, que no havia sentit a parlar mai d'eclipsis desol, s'apressà a comunicar als seus representats que lacosa no tenia cap importància i menys encara, quanell estava disposat a evitar efusió de sang al preu quefos...

Però cada dia anaven arribant nous personatges,amb noves i complicades màquines que prenien mate-

rialment el poble per assalt. I el poble s'espantà. Essulfurà, es revolucionà i s'amotinà. Deia mil pestescontra els forasters, contra l'eclipsi i contra l'alcalde,que no adoptava cap mesura enèrgica. Alguns palets deriera saludaven els caps il·lustres dels il·lustres foras-ters. Les agressions augmentaren a mesura que s'apro-pava la data fatal.

•I aleshores, l'alcalde, home previsor, viu, i dispo-sat a sacrificar-se —això tampoc no ha canviat— pelbenestar dels seus conciutadans, trobà una idea ge-nial. Ideà genial que es transformà en un ban. En unban que deia així: «Por orden del Ex. Sr. alcalde, or-deno y mando que mañana no habrá eclipse de sol.Y dejo a mi consideración, para cuando se hayan cal-mado las pasiones exacerbadas, señalar la fecha opor-tuna en que deberá celebrarse.»

Signat, rubricat i estampat d'acord amb els requi-sits del cas.

No hem avançat gens. Estem encara en aquella èpo-ca. S'ha suspès la mendicitat. I com que s'ha suspès,ja no hi haurà misèria, hi miserables, hi misericòrdia.

N'esteu segurs que s'ha acabat la mendicitat?Però si tot Espanya viu de mendicitat !Però si a Espanya tothom para la mà !

apBMW r ir-lF**-» »"*-»•- ••<*•• * • *'« •-• *v*~*****~*.*n---frnB l!-->'^-_j±:.fe^M*»;!^3m»-->»—,»i«»-rroA«i-^ï - -

S'ha acabat la mendicitat? Marcos Redondo canta-ria a tot pulmó : « Se reia ! »

FERROMÀ

C O M P O S I C I ÓA M À Q U I N A

LLUNA, 8 -:- TELÈFON 12849 |B A R C E L O N A Í

El C. E. ha adreçat a tots els companys de la U. S. C. ials subscriptors de JUSTÍCIA SOCIAL la circular que segueix,la qual —a comptar pels resultats assolits fins ara— obté ungran èxit:

«Company : El primer dels nostres deures és el de fer unaintensa propaganda, i cal valer-nos, per a fer-la, del nostresetmanari JUSTÍCIA SOCIAL.

Fins ara només el rebien els subscriptors, i cal fer-ne ungran tiratge per a portar-lo a tot arreu on sigui possible. Ésmolt interessant que llegeixin JUSTÍCIA SOCIAL, precisament,els qui no siguin afiliats. Cal que es trobi a tots els cafès,bars, barberies, fondes i llocs de reunió i d'esbarjo de tot Ca-talunya ; i cal portar el nostre setmanari a mans dels simpa-titzants que puguin convertir-se, més endavant, en associats.

Per a aconseguir-ho augmentarem el tiratge tant com si-gui possible, i, per als companys que subscriguin quotes de«protector», assenyalem el preu de 10 cèntims l'exemplar. Iels exemplars que paguin els «protectors» seran distribuïtsals llocs i a les mans de les persones que aquests «protectors»designin.

Ompliu l'adjunt butlletí, subscrivint-vos com a «protec-tor» i dient les persones o llocs on vulgueu que els exemplarssiguin tramesos. Una quota d'una pesseta mensual dóna dreta dos exemplars. Si no voleu indicar les persones que haginde rebre els exemplars, tindrem cura nosaltres mateixos detrametre'ls a llocs públics de reunió o a simpatitzants que co-neguem.

Esperem la vostra subscripció.Hem d'advertir-vos, només, que cal que les quotes siguin

pagades a la bestreta per tal de fer front a les despeses d'aug-ment del tiratge.

Sigueu «protector» de JUSTÍCIA SOCIAL en bé del Socia-lisme.

Per la Unió Socialista de Catalunya

El Comitè Executiu.»

El butlletí —que també poden omplir els companys reta-llant-lo del periòdic— és el següent:

En -. flfue via a

carrer d n.° subscriu, com a "protector"

de JUSTÍCIA SOCIAL, una quota de mensual (o per número)

per ta] Que sigui repartit un exemplar a cada una de les persones següents:

Població Carrer i número

d i e sAbans d'ahir s'escaigué el dis-

setè aniversari de la mort d'EnricPrat de la Riba, primer presidentde la Mancomunitat de Catalunya.Els gestors de la Generalitat li vanportar flors.

Val a dir que ho feien per a ho-menatjar-lo, i que entre ells hi ha-via el ferm catalanista — i deixeble de Prat — senyor Duran i Ven-tosa,

Un periodista anglès fou segres-tat a Xina, i per alliberar-lo de-manaven 8.OOO lliures esterlines.Després de laborioses negociacions,van rebaixar-ho fins a 3.400. Peròno van anar més avall.

I pensar que si fos, per exemple,un redactor de Renovación elsn'haurien donat un parell de rals...

* * *El jove — i, ai las!, ja reaccio-

nari — Brunet, posat a defensarcoses, ara pretén que és ari, senserecordar-se del perfil jueu que totsli hem vist almenys en fotografia.Ho ha insinuat delicadament, totatacant el Rosenberg.

Nosaltres coneixem un altre ari,molt popular al vaixell Uruguay :Lari Salvador.

Ari, Brunet ? Ari allà, home !* « »

A la «Llanterna» de la «Veu deCatalunya» hom torna a parlar deles irrrregularitaís posades en joc perles Esquerres en les eleccions del no-vembre del 1933 i el gener del 1934.

¿ De què parla, doncs, aquestcriat que tan profund se li veu rlsec de l'esclau ?

* » •*

La Gestora de Catalunya es re-uní dimarts a Caldes d'Estrac, pe-rò no hi eren tots. Mancava •— se-gons la referència oficial — el ges-tor d'Assistència Social, doctorRaül Roviralta. Era a Alemanya—• sempre segons aquelles referèn-cies — «en viatge d'estudis de les

Uit gran partit deelasse

• J des d'ara ja podem assegurar a tots que lacreació del Partit Socialista de Catalunya és un fet. ' :

Així acabava, un dels editorials de JUSTÍCIA So-CIAL. No fa pas gaires setmanes publicàvem nosaltresun treball en el qual estimulàvem aquells partits doprincipis i tàctiques iguals al nostre a la integracióde forces, i heus aquí una resposta afirmativa.

El Partit Català Proletari i la L'nio Socialista deCatalunya es disposen a donar pas al futur PartitSocialista de Catalunya.

Heu imaginat l'enorme importància d'aquest fet ?Si en altra cosa no, estem treballant, companys, enels fonaments de ciment armat d'un gran partit declasse ; d'un partit de tipus europeu. D'un partit ambcaracterístiques categòricament definides.

Orientació revolucionària conscient. Vitalitat. Di-namisme. Capacitat constructiva. Conducta neta senseconfusionismes. Sinceritat davant les masses. Infati-gable esperit de lluita. I per damunt de tot, integri-tat. Molta integritat i honestetat.

Aquestes són, a grans trets, les característiquesque, de mans de la U. S. C. i del P. C. P., passaranal Partit Socialista de Catalunya.

Estem fermament convençuts, i amb nosaltres ¡aJoventut Socialista de Catalunya, que el nostre fu-tur partit esdevindrà el dipositari de la confiança deles masses obreres i catalanistes que han recollit lavalor de l'experiència del 6 d'octubre.

El Partit Socialista de Catalunya ha d'ésser, serà,el representant auctòcton del proletariat català.

,*-.«i.jt-.K» i".«r-w>:i < »^»»'V»*¡«<* »<f.)l^^a^-fygjfpfc^^p^ j

No som il·lusionistes. Som més partidaris del tre-ball constructiu que de les fantasies fàcils i confor-mistes. Però som terriblement optimistes. Podem i hemd'arribar allà on ens proposem.

Estem en els fonaments. Cal assentar bé l'edifici.Molta cura en el càlcul i molta rapidesa en l'execució.La Joventut Socialista de Catalunya vol un lloc el mésdifícil i perillós, en l'execució de l'obra. El que enscorresppn. Pel ïiostré desprendiment. Per la nostrijoventut. Pel noble afany d'ésser útils. Pel nostre es-perit de lluita. Per la nostra decisió i audàcia. Per lanostra concepció atlètica i vigorosa de la lluita social.

Ja som en el primer pas. La Joventut Socialistade Catalunya ha establert contacte amb les Joventutsdel Partit Català Proletari i es disposa a estructurarràpidament, eliminant processos innecessaris, la Jo-ventut del Partit Socialista de Catalunya.

Segurs de reeixir, afirmem que la Joventut queanem a construir serà la Joventut més forta de totCatalunya i tindrà aquelles característiques essencialsÍaa*oaS*»!WSS*«!S«P*qB(«2»'*<3--o ^

í?*iï*** *"• •>*?*>*S.1<e«**-«i,.* -«• s»:**«***?«*-Sl*«* Com no hem d estar contents ? ¿ Com no nemd'ésser optimistes? Com voleu que no sentim alegria?Estem en els fonaments. En el punt de partida. Enun moment augural...

"" 2g^JOSEP MIRE l

institucions. sanitArj/ts, dft caràrífir.benèfic d'aquell país.

¡ Bé és prou optimista el jovedoctor ! Compta estar tant detemps a la Gestoria que fins va aestudiar a Alemanya, talment perobtenir-hi el Doctorat..

A menys que sigui un pretextpolític o de platxeri...

D'administracióJosep Vidal, de Reus, gir ... io'—Blai Magrinyà, de Reus, gir io'—•Ramir Vila, gir ... .;. i5'—-LISC. Sec. Arenys de Munt 6'—Pujades, d'Alella 6*40E. Moragues ... . . . . . . . . . 25*60Magí Punti, de Corcó 52'—

NecrològicaGairebé no passa mes que els

companys de la U. S. C. no so-freixin sensibles pèrdues. Aquestavegada hem tingut la dissort deperdre per sempre més un vell ca-marada de la secció del Poble Nou:Josep Vilanova,- i el company Paixr-xamé, de la mateixa secció, hapassat el dolor d'enterrar la sevamaré política..• Tots dos enterraments, que tin-

gueren caràcter civil, foren concor-reguts de bon nombre de com-panys-: Acompanyem els familiarsdels traspassats-amb el nostre con-dol sincer.

Compreu i llegiu

fàmenm,cada setmana.

IMPRESSORS!!Fulletó de JUSTÍCIA SOCIAL IV.« 2

Karl Marx i Friedrieh Engels

Manifest del PartitComunistaTraducció directa de l'alemany

PER

PAU CIRERA

nien a ésser, en la primera forma o en la segona, elspuntals de l'ordre social d'Europa.

Com ha canviat avui tot això ! Precisament l'emi-gració europea ha possibilitat la colossal evolució de l'a-gricultura nordamericana, la qual, gràcies a la sevaconcurrència fa trontollar els fonaments de la gran ila petita propietat rústica d'Europa.,Al mateix temps,ha donat als Estats Units la possibilitat d'arribar al'aprofitament de llurs copiosos recursos industrials, iper cert amb una tal empenta i en una proporció tal,que dins de no gaire temps això posarà fi al monopo-li industrial de l'Occident europeu. I aquestes duescircumstàncies repercuteixen també a Amèrica en un'sentit revolucionari. La petita i mitjana propietats rús-tiques dels farmers que treballen per compte propi —iles quals són la basé de tot l'ordre polític d'Amèrica^,sucumbeixen cada vegada més davant la competènciade les' grans explotacions agrícoles, mentre que, simul-tàniament, es va formant per primera vegada en elsdistrictes industrials un nombrós proletariat, al costatd'una fabulosa concentració de capitals.»

«Passeta a Rússia, Quan la Revolució del 1848-1849,

no solament els monarques d'Europa, sinó també laBurgesia, veien en la intervenció russa l'única salvacióenfront del Proletariat que aleshores començava a ado-nar-se de la seva força. El Tsar fou proclamat cap dela Reacció d'Europa. Avui, aquell es troba en el seupalau de Gatxina en qualitat de presoner de la Revolu-ció i Rússia constitueix l'avantguarda del movimentrevolucionari d'Europa.

»La tasca del Manifest Comunista era la proclama-ció de la ruïna imminent i ineludible de l'actual pro-pietat burgesa. A Rússia, però, trobem la meitat mésgran de la terra en propietat comunal dels pagesos,costat per costat de l'organització capitalista que esdesenvolupa febrosament, i de lá propietat rústica bur-gesa que tot just està en vies de formació.

»Ara bé; cal preguntar-se: ¿La comunitat pagesarussa pot passar directament d'aquesta forma, en reali-tat ja molt degenerada, de la primitiva propietat co-munal de la terra, a una forma comunista superior dela propietat rústica, o bé cal que passi primer pel ma-teix procés de dissolució que es presenta en l'evolucióhistòrica de l'Occident ?

»L'única resposta possible avui a aquesta pregun-ta és la següent : Si la Revolució russa esdevé el senyald'una revolució obrera a l'Occident, de manera quetotes dues es complementin recíprocament, l'actual pro-pietat comunal de Rússia pot servir de punt de parti-da per a un desenllaç comunista.

Londres, 21 de gener del 1882.»Devers la mateixa època va aparèixer a Ginebra una

nova traducció polonesa : Manifest komunislyczny.A més a més, n'ha sortit una nova traducció dane-

sa a la Socialdetnokratisk Bibliothek, Kjöbenhavn 1885.Es llàstima que no sigui completa del tot ; hi han es-tat deixats de banda alguns punts que semblen haverpresentat dificultats al traductor, i, altrament, hom hiremarca també en alguns llocs indicis de negligència,els quals resulten més desagradables encara quan homveu, pel treball, que amb una mica més de cura el tra-ductor hauria pogut fer una cosa excel·lent.

En. 1886 va sortir en Le Socialiste, de París, unanova traducció al francès ; és la millor publicada fins

El mateix any, a base d'aquesta traducció france-• sa, hom en publicà una versió espanyola, primer eni Ei Socialista, de Madrid, i després en forma d'opus-< cle : Manifiesto del Partido Comunista, por Carlos

Marx y F. Engels, Madrid, Administración de El So-cialista, Hernán Cortés, 8.

A títol de curiositat esmentaré també que en 1887va ésser ofert a un editor de Constantinoble el manus-crit d'una traducció a l'armeni ; el bon home, però,no es va veure amb cor per publicar res on figurés el

; nom de Marx, i li va semblar que valia més que eltraductor en fes l'edició pel seu propi compte, però

] la proposició no fou acceptada.Després d'haver-se reimprimít diverses vegades a

Londres, adés l'una, adés l'altra, les traduccions ameri-canes, més o menys inexactes, va aparèixer a l'últimuna traducció autèntica l'any 1888. Es deguda al meuamic Samuel Moore, i abans d'imprimir-la l'hem revisa-da tots dos plegats. El títol diu : Manifesto, of the Co-munist Party, by Kflrl Marx and Frederick Engels.Aùtorized English Translation, edited and anotatedby Frederick Engels. 1888. London. William Reeyes,185 Fleet Si. E. C. Algunes de ks notes que hi figu-ren, les he incorporades a la present edició (i).

El Manifest ha tingut una vida peculiar. Saludatamb entusiasme en el moment de la seva aparició, perl'avantguarda, aleshores nombrosa, del socialisme cien-tífic (com ho demostren les traduccions que hem es-mentat en el primer prefaci), aviat es va veure relegata segon terme gràcies a la reacció iniciada amb el fra-càs dels treballadors de París el juny del 1848, i final-ment proscrit i bandejat ((oficialment», en virtut de lacondemna dels comunistes de Colònia el novembre del

I 1852. Amb la desaparició de l'escena pública del mo-viment obrer iniciat en la Revolució de febrer, el Ma-nifest passà també a segon pla.

Quan la classe obrera d'Europa es va haver refetj a bastament per a una nova embranzida contra el po-1

' (li La primera versió catalana, deguda a E. Granier-Bar-rera i amb una introducció de M. Serra i Móret, ou editadaen 1930, per «Les Edicions de l'Arc de Barà», de Barcelona.—N. del T.

j der de les classes dominants, sorgí V Associació In-'t t'ernacional dels Treballadors. Aquesta associació te-

nia per missió de fondre en un gran cos d'exèrcit totl'obrerisme combatiu d'Europa i Amèrica. D'aquí ve

! que no li fos possible de partir dels principis exposats! en el Manifest. Li calgué tenir un programa que no: tanqués la porta a les Trade1 Unions angleses, als

proudhonians francesos, belgues, italians i espanyols ials lassallians alemanys (i). Aquest programa —és adir, les bases per als estatuts de la Internacional— vaésser redactat per Marx, amb una mestria reconeguda

\ àdhuc per Bakunm i els anarquistes. Per a la victò-ria definitiva dels postulats sustentais en el Manifest,

i Marx es refiava únicament i exclusivament del perfec-cionament intel·lectual de la classe obrera el qual ha-via d'ésser necessàriament una resultant de l'accióconjunta i de la discussió. Els esdeveniments i vicissi-

; tuds de la lluita contra el capital —les derrotes, mési sar als lluitadors la.insuficiència de llurs panacees ac-| encara que no pas els èxits— no podrien deixar de pale-

tuals i de fer més assequible a llurs cervells un examen• aprofundit de les veritables condicions de l'emanci-: pació dels treballadors. I Marx tenia raó. La classe

obrera del 1874, quan la dissolució de la Internacio-| nal, era molt diferent de com havia estat la del 1864,i llavors de la seva fundació. El proudhonisme delsi països llatins i el lassallenisme específicament germà-''. nie eren a les acaballes, i les aleshores ultraconserva -i dores Trade Unions angleses i tot s'anaven acostant a

aquell moment en què, en 1887, el president de llur: Congrés de Swansea pogués dir en nom d'elles: «El

Socialisme continental ja ha deixat d'ésser un espan-: tall per a nosaltres». Però ja en 1887 el Socialisme con-\ tinental es reduïa gairebé a la teoria proclamada en eli Manifest. Heus aquí perquè, fins a un cert punt, la! història del Manifest reflecteix la història del movi-

'. (1) Davant nostre, LassaUe es va declarar sempre personal-i ment «deixeble de Marx», i coni a tal es mantigué, evident-! ment, en el terreny del Manifest. Ben altrament d'aquells par-i tidaris seus oue no anaren més enllà de la seva proposició de' cooperatives de producció amb crèdit de l'Estat i què dividien,i tota la classe obrera en subvencionats i no supbvencksnats per¿.\ l'Estat. '"*":

A ! v o s t r e C Ep o s e u - h

Mensual GegantEl veureu un any seguii,sempre en ei se!No serà arrencat per ap o s a r - n ' h i d ' a l t r e .

Impremta MiretGuifré, 12 : Tel. 12291 : Barcelona

mim DE ISIL i mmlP r o f e s s o r a

ROM UÈ mmuSISTEMA NOUR À P I DS E N Z I L L

S'aprèn a tallartota mena de ves-tits en poc temps

Hores de classe: de 3 a 6 o de 7 a 9

FUHfuum. loi, nimm, mimBARCELONA

lea afiliadel . la U. S. C. i Ilari/ filles ¿aadiran d'nua rebaixa ï

Imp. Miret. — Guifré, 12. — Barcelona