I ara què? Com ets, què tries?

Núria Alart www.xtec.cat/~nalart Viladecans 5 de març de 2010

Preguntes

Jo vull ser ?Ho puc fer ?Com ho puc fer ?Què vols ser i què vols fer?

Necessitem analitzar

Les característiques personals.Les capacitats pròpies.Els coneixements apresos.Els interessos professionals.El significat personal del treball.

Hem de conèixer el nostre cervell

Treballen juntes

Autoestimulació positiva = millor aprenentatge

Entrenar els dos hemisferis

Intentem recordar aquestes seqüències de lletres i nombres, en 30 segons i després l’anoteu:

V S A L M E 5 D M V V E S G D 9 A I L V C 6 C I E V R 3

Treballa l’hemisferi esquerre

Ajudem-nos de l’hemisferi dret interrelacionant els element per donar sentit

VAIG SOPAR AMB LA MARIA EL 5 DE MARÇ VA VENIR EL SEU GERMÀ DE NOU ANYS I LI VAM COMPRAR 6 CROMOS

I EN VA REGALAR 3

V S A L M E 5 D M V V E S G D 9 A I L V C 6 C I E V R 3

És molt important estimular els dos hemisferis cerebrals en tot procés

d’aprenentatge

Millora l’eficàcia cerebral.

La capacitat de resposta en front a imprevistos, conflictes…

Augmenta la creativitat i la capacitat resolutiva

Utilitzar millor els nostres recursos.

Casos de pensamentPer recordar-se’n de la llista de la compra pel cap de setmana. La Marta

repeteix moltes vegades la llista, mentre que en Pere s’imagina que necessita per l’esmorza, el dinar, el berenar i el sopar. Per rentar la roba, netejar la casa… En Manel s’imagina una història ... Qui recordarà millor

tota la llista al cap d’una setmana?

MARTA Llista

Llet, arròs, sucre, farina, madalenes, iogurts, pasta, fruita, verdura, carn, peix, ous, pasta de dents…

RelacióEsmorzar:

llet, madalenes,

sucre, café…Dinar: pasta, tomàquets,

oli, carn, peix…

Història:Vaig anar anar a passar

uns dies a un refugi. Havia de preparar els

diferents àpats. Em vaig oblidar de portar la

pasta, l’oli, l’embotit,....

PERE

La presa de decisions i la teoria de les IM

Necessitem totes les intel·ligències.Totes són igualment importants.Es combinen de forma única en cada ésser humà.Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament

RESOLDRE, GENERAR, CREAR

MÚLTIPLES ORGÀNICA

Howard Gardner,1983

Capacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…

Sensibilitat als patronslògics o numèrics.

Sensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit

Capacitat de reconèixeri manipular espais.

Capacitat d’autoestimai automotivació.

Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.

Capacitat de percebre i comprendre als altres

Capacitat d’identificació del llenguatge natural.

Capacitat de situar-se un mateix en relació característiques existencials

Dibuixos: GRAIM

Howard Gardner

FRONTAL

TEMPORAL

PARIETAL

OCCIPITAL

CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ

Lingüística: l.temporal esquerra i frontal A:Broca y Wernicke

Logicomatemàtica: l. frontal esquerra i parietal dret

Musical: l.temporal dret

Cinestèsicacorporal: cerebel, ganglis basals escorça motriu

Naturalista: l.parietal esquerra

Intrapersonal: l.frontal, parietals i sistema límbic

Interpersonal: l.frontals, temporals (hemisferi dret) i sistema límbic

Visualespacial: regions posteriors de l’hemisferi dret

Existencial: l.temporal

Font: T. Armstrong

CEREBEL

Dos tipus d’experiències

EXPERIÈNCIESCRISTAL·LITZANTS

EXPERIÈNCIES PARALITZANTS

Les vivències negatives que tanquen

intel·ligències. Són moments importants,

crucials en el desenvolupament de les habilitats d’una persona.

Inventaris autoavaluatius. Qüestionaris

www.eduquem.net

Una millor decisió en l’elecció d’una carrera

Adonar-se del propi perfil

Decidir el futur professionalConèixer les nostres debilitats i fortaleses en

les diferents intel·ligències

Qualsevol intel·ligència es pot desenvolupar durant la formació

El cervell no decideix que és allò que vol aprendre

No existeix un cervell predeterminat per a l’aprenentatge de les ciències o de les lletres, sinó una habilitat generada per l’estimulació

de les intel·ligències i unes emocions que predisposen.

PER A UNA BONA ELECCIÓ:

- Ningú neix amb una vocació. – Persitència i esforç per aconseguir les coses.

-L’observació potencia el coneixement d’allò que ens agrada o desagrada.

-La capacitat d’esperar i dedicar un temps racional.

-La predisposició per a generar hàbits i establir ritmes de treball.

-Potenciar les facultats del SER sobre el TENIR, per obtenir satisfaccions amb allò que es fa, amb allò ben fet.

-La capacitat d’escoltar les nostres emocions.

Hem de fer un esforç amb 3 variables:

EMOCIONAL: escoltar el “jo” interior, què ens agrada més, quins colors, menjars, forma de viure i per què.

RACIONAL: seleccionar allò que volem fer

SOCIAL: actuar tal i com som.

Ens podem fixar en:

Comunicació amb el grup de treball. Capacitat de treball individual. Capacitat de relació amb els animals i les plantes. Aptitud per al treball manual i de quin tipus. Característiques corporals específiques: flexibilitat, elasticitat,… Aptituds per treballar amb abstraccions. Paràmetres de pensament creatiu. Habilitats en l’execució de tasques rutinàries. Tolerància als canvis d’activitats. Facilitat per improvitzar. Capacitat per esperar i admetre frustracions. Resitència enfront al cansament físic i la fatiga intel·lectual. Bona gestió del temps. Assertivitat i capacitat de delegar funcions. Memòria. Empatia. Intuició o habilitat d’anticipació i resolució de tasques. Facilitat d’integració en diferents cultures.

Anàlisi sistèmic

Tipus de personalitat

Estils d’aprenentatge

Interessos

CAPACITAT D’UN MATEIX PER DECIDIR

Ritme

Coneixements previs

Input/ output preferències

Modalitat d’interacció

Canals o estils d’accés“Ja ho veig”, “mira quina música més bonica”, “ aquest enfocament està molt clar”…. Recordem imatges mentals, colors, cares, agrada que ens mirin a la cara.

“M’agrada el seu to de veu”, “em sona”, harmonitzem les relacions” …no es tan essencial mirar la cara, interessa més orientar l’oïde.

“M’encanta”, Em sentia tan bé”, “Vam passar molta calor”, “És una música emocionant”… Es capten les expressions, actituds i sentiments. Necessiten moviment, emocions, diversió, jugar amb els sentits (olors, sabors, tacte)

6 tipus de personalitat Hohn Holland

Realista: tímides, estables, conformistes i pràctiques. Activitats físiques.

Investigador/a: analítiques, originals, curioses i independents. Pensar, organitzar i comprendre.

Artístic/a: imaginatives, idealistes, emotives i poc pràctiques. Expressar idees i sentiments

Social: sociables, amigables, cooperatives i comprensives. Ensenyar als altres.

Emprenedor/a: autoconfiança, ambicioses, amb energia i dominants. Supervisar i guiar als altres.

Convencional: conformistes, eficients, pràctiques, poc imaginatives i poc flexibles. Activitats ordenades, definides i reglamentades

Elegir = agradar i interessar

No estar pressionat per altres persones

Les emocions en la presa de decisions

Què em motiva?

Necessito estar emocionat/a per a fer qualsevol tasca

MOTIVACIÓ

1. Captar l’atenció.

2. Interès de veritat

3. Despertar la curiositat

4. Ganes de voler fer feina (sol/a o bé en grup)

MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer.

AUTOCONEIXEMENT

“De tots els coneixements possibles, el més savi i útil és conèixer-se a si mateix” Willian Shakespeare.

Qui sóc? Quins pensament em fan ser jo? Quines característiques em diferencien dels altres? Com em sento en les diferents situacions de la meva vida? Què és el més important per a mi? Quin és el motiu de la meva existència?

Què sé fer? Què m’agradaria fer? Per a quines coses necessito demanar ajut? Em sento segur/a de les meves

capacitats? Que em fa perdre la serenitat?

“Conèixer bé als altres és intel·ligent, coneixe’s a si mateix, és saviesa” Albert Einstein

AUTOESTIMAÉs l’avaluació que cadascú fa del concepte que té d’ell mateix. L’autoconcepte és la percepció d’un

mateix, la visió que cadascú té de les pròpies habilitats, característiques i qualitats. (Pope, 1988)

Ens valorem en 5 àrees:1. Autoestima global (percepcions, sentiments,..)2. Imatge acadèmica (els assoliments a l’escola)3. Corporal (la imatge, habilitats i destreses físiques)4. Familiar (com ser sent valorat per la família)5. Social (manera com s’avalua respecte als altres)

Conseqüències de tenir una alta autoestima

Tenir una visió saludable d’un mateix. Confiança en un mateix i en els altres.

Persones decidides, positives i assertives.Prendre decisions lliures i responsables.

Defensa dels propis drets i les pròpies idees.Es surt amb més èxit de les situacions difícils.

Un excés d’autoestima es pot convertir en arrogància

Conseqüències de tenir una baixa autoestima

No sap trobar aspectes d’ell/a mateixa dels quals sentir-se orgullosa.Sensible a la informació negativa que els arriba sobre ells/es

Prescindeixen de la informació positiva.Sentiments d’insatisfacció i rebuig.

Són molt vulnerables.Conductes compensatòries amb la finalitat de reduir el sofriment.Sentiments d’odi i menyspreu que poden arribar a l’agressivitat.

Factor de risc per a la depressió.

ACTIVITAT: EL MEU ÚLTIM ÈXIT

Una situació important d’èxit amb resultats positius. Exemple: el meu caràcter obert, la meva capacitat per a dialogar, la meva paciència, ....

AUTOESTIMAGran enemic de l’autoestima a l’hora de decidir-nos és la por

Fracàs

Autoresponsabilitat

Perdre el reconeixement (importen)

Ser infravalorats (importen)

Fer-nos grans

No puc… no en sé ni en sabré mai… no sóc

capaç de resoldre-ho…

No entenc res,… no sé com fer-ho, no sóc capaç

de acabar-ho …

IMPEDIMENTS

LA POR ES PARALITZANT

http://www.youtube.com/watch?v=OQeUVfEjb9k

Enemigs de l’autoestima:NO ENS PERMET PRENDRE DECISIONS:

Companys, germans,..

Voler ser perfecte

Amb els amics, ...

El mercat laboral

-La situació de les empreses.-Els salaris.-Les condicions laborals.-La formació professional.-El temps de treball.-Les professions de futur.

Relacionat amb les ocupacions

L’oferta i la demanda laboral

L’oferta i la demanda laboral

L’oferta és la quantitat de llocs de treball que necessiten cobrir les empreses, juntament amb les qualificacions laborals que es demanen als aspirant.La demanda de treball és la disponibilitat de les persones en edat de treballar que sol·liciten una feina tenint en compte la formació i les preferències

Les empreses cerquen professionals:

Siguin capaços d’adaptar-se als canvis: utilització de les TIC Capacitat de treball en grupPolivalents i flexibles: saber una mica de tot.Amb ganes d’aprendre: actualitzar-se constantment.Que s’impliquin en els projectes de l’empresa: il·lusionatsVisió de futur: capacitat d’avançar-seMobilitat geogràfica: desplaçaments i trasllats.Formació i estudis complementaris: idiomes, Internet. Altres capacitats: comunicació, resolució de conflictes i negociació

Prendre decisions

Prendre una bona decisió és un procés que necessita un temps de reflexió personal i una

planificació. És a dir prendre les nostres decisions, sense esperar a que els altres ho facin per nosaltres, o bé estar forçats a fer-

ho.

Prendre decisions

Quan hem de prendre decisions important a la vida com pot ser aquest periode de transició a la vida adulta en l’elecció d’uns estudis, aquest procés està carregat d’inseguretat i

pors, perquè sabem que aquesta elecció va a marcar el nostre estil de vida i perquè som conscients que estem

dicidint el nostre futur professional i vital.

Està carregat d’inseguretats i pors.

Estem decidint el nostre futur professional i vital

Prendre decisions

Podem adoptar diferents estils a l’hora de prendre decisions segons Jepsen i altres:Estil actiu: persones que s’involucren des del primer moment.

Estil passiu: poca implicació es deixa influenciar pels demés.

Estil lògic: consideren que és un procés que forma part del seu projecte personal i professional.Estil emocional i impulsiu: es guien més per l’emoció més que per lo cognitiu (raonaments lògics i racionals)

Model de decisions. John Krumbolt

• Definir el problema

• Establir un pla.

• Identificar alternatives

• Avaluació d’un mateix

• Investiga possibles resultats

• Elimina alternatives

• Experimenta

Infermeria

Cicle de grau superior

Biologia, …

Actitud mental positiva

Mig ple o mig buit?

La persona pesimista es centra en l’escasetat i genera la por a quedar-se sense res

La persona optimista valora allò que té, es centra en les possibilitats i recursos per millorar.

Aprendre a ser optimista significa desenvolupar capacitats cerebrals cap a la superació, veure la realitat des de diferents prismes. Estimula

al cervell cap a la cerca creativa, innovadora i resolutiva.

ACTIVITAT: L’ILLA DESERTAEt despertes i et trobes en una platja deserta. El teu vaixell ha naufragat. L’illa disposa de suficient aliment i a poc a poc t’has fabricat una casa a

lo Robinson Crusoe. Comences a trobara faltar certes coses. Quines són les tres primeres coses que trobaries a faltar?

321

Donant voltes per l’illa et trobes amb dues persones que estan en la mateixa situació que tu. Formeu grups de tres i

compartiu les tres coses que trobeu a faltar. Finalment haureu d’eliminar-ne sis que considereu menys necessàries

http://www.xtec.cat/centres/a8046785/orienta.htm#orienta

http://www.quieroser.net/01/indice.php

http://www.quieroser.net/ciudad/pk/mainvideos.htmwww.gencat.es/treball/www.xarxa-omnia.org/laboral/www.cirem.es/aprendre/

Adreces d’interès

(Departament de Benestar Social).www.weblaboral.netwww.inem.eswww.mtas.eswww.mtas.es/insht/www.gencat.es/scc/

Moltes gràcies!Professora de Secundària IES OlordaProfessora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de BarcelonaFormadora del Departament d’Educació Formadora de l’ICE de la Universitat de BarcelonaCoordinadora del grup de recerca de les aplicacions de les IM: GRAIMMembre de la Comunitat Catalana de WebQuestMembre del Projecte Espurn@

Núria Alart www.xtec.cat/~nalart , nalart@xtec.cat

Cúbic de Viladecans. 5 de març de 2010