8 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES

SOCIETAT

Un moment del procés de classificació de la roba que arriba a Humana

19 MUNICIPIS. Humana està present a un total de 19 municipis de la comarca del Bages i té instal·lats 97 contenidors

Humana recull 181 tones de roba usada al Bages durant el 2014 , només 1,6 a Manresa

Santpedor, amb 34,2 tones de roba recollida és el municipi de la comarca que més va aportar l’any passat

RedaccióManresa

ARXIU

Hu m a n a F u n d a c ión Pueblo para Pueblo, organització no go-vernamental per al des-

envolupament (ONGD) que des de 1987 promou la protecció del medi ambient mitjançant el reciclatge i la reutilització tèxtil i duu a terme programes de cooperació a l’Àfri-ca, Amèrica Llatina i l’Àsia, i també d’ajuda social al territori més pro-per, va recollir 189 tones (181.929 kilograms) de roba i calçat usats durant l’any passat al Bages. La fundació està present a 19 muni-cipis de la comarca, on hi té instal-lats 97 contenidors.“La recollida selectiva de roba gai-rebé es manté en els mateixos regis-tres de l’any anterior malgrat el con-text econòmic del nostre entorn”, explica la responsable de Recollida de Catalunya, Mariana Franzon. “Això es deu a la conscienciació dels ciutadans respecte al fet que la roba pot tenir una segona vida, i que la reutilització i el reciclatge són fo-namentals per protegir el medi am-bient. Tot plegat és fruït de la tasca que realitzen les entitats públiques

i les entitats del tercer sector amb una finalitat social”.Els municipis on s’hi va recollir més roba són: Santpedor (34.216 kg), Sant Joan de Vilatorrada (29.606 kg), Moià (18.583 kg), Sant Vicenç de Castellet (16.207 kg) i Navarcles (13.565 kg). A més distància que-den Sallent, amb 2.419 kg recollits, i Manresa, amb 1.621 kg. Es calcula que una persona compra anualment uns 16 kg de roba i que un percentatge significatiu s’utilit-za molt poques vegades, fins que fi-nalitza la seva vida útil a les escom-braries o, en el millor dels casos, en un contenidor de residu tèxtil. De totes les peces que anualment no fem servir, només una de cada cinc es diposita en un contenidor de residu tèxtil o es lliura a una or-ganització especialitzada en reu-tilització. Tanmateix, un altíssim percentatge de la roba que ja no ens serveix es pot utilitzar de nou, re-duint així el volum de residus i es-talviant aigua i energia. Per què, si la roba ja està produïda, cal destru-ir-la i produir-la novament?

Reducció de les emissions

La reutilització i el reciclatge tèx-

til contribueixen a la protecció del medi ambient en reduir en part els residus generats pels ciutadans: ca-da kg de roba que es reutilitza i no és incinerat evita l’emissió de 3,169 kg de CO2, segons dades de la Comis-sió Europea. La recollida de roba és un servei gratuït per als municipis i significa un estalvi important en

les despeses de recollida i elimina-ció de residus urbans. Humana té instal·lats 1.362 contenidors a uns 200 municipis de Catalunya.A més, qualsevol ciutadà pot quan-tificar quina és la seva aportació al medi ambient en dipositar una bos-sa de roba usada al contenidor: es tracta de la calculadora de l’entitat

Aeress, una eina que permet intro-duir-hi el número de peces a reuti-litzar i la seva traducció en emissió de CO2 evitat.Des de l’inici de la seva activitat a Catalunya fa gairebé 30 anys, l’ob-jectiu d’Humana ha estat gestionar de manera eficaç les donacions de roba usada i incentivar-ne un con-sum responsable. És una finalitat compartida per l’Agència de Resi-dus de Catalunya (ARC), que pretén reduir la generació primària total de residus de Catalunya, incremen-tar el coneixement entre la pobla-ció de l’oferta existent de produc-tes reutilitzables o de segona mà, i fomentar l’allargament de la vida útil dels productes.

Accions socials

Gràcies a la gestió del tèxtil usat, Humana desenvolupa projectes de cooperació a països del Sud: són projectes de llarga durada, coordi-nats amb les polítiques de desenvo-lupament dels governs dels països beneficiaris i es duen a terme en àmbits com l’educació, la salut, la formació professional, la integració social, el desenvolupament agríco-la o el sanejament, entre d’altres.n