Horta 52

barcelona

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniahortaguinardóliniahorta.cat · 13-01-2015 · Núm.52 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.975 exemplars mensuals

Comunicació pàg 8La xarxa de periòdicsLínia supera els 330.000exemplars mensuals

Polèmica pàg 8El consistori pagarà el conveni amb el PuntJuvenil pròximament

Comerç pàg 3Bones vendes durant Nadali optimisme per les rebaixes

Cor d’Horta pàg 12El calendari solidari de l’eixcomercial ja està a la venda

L’Ajuntament i Núñez i Navarro,sense acord per Torre Garcini

De moment no han trobat una nova permuta i els veïns segueixen preocupats per un possible enderroc pàg 6

pàg 13

El nou Velòdrom, a l’abrilLa remodelació de la instal·lació esportiva costarà 2 milions

Reconeixement pàg 6El director d’investigacióde la Vall d’Hebron, JoanSeoane, premiat

Llibertat d’expressióLa redacció de Línia Horta se solidaritzaamb Charlie Hebdo

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 13 gener 2015líniahorta.cat

3 | En Portada 13 gener 2015 líniahorta.cat

Les llargues cues per comprar elsregals de Reis han estat substi-tuïdes, en qüestió d’hores, per lesprimeres curses per accedir alscomerços i aconseguir les gan-gues que ofereixen, com cadaany, les rebaixes d’hivern.

Enguany la campanya, queva començar el passat dia 7 degener i que s’allargarà gairebédos mesos –fins al pròxim 6 demarç– oferirà descomptes d’en-tre el 30 i el 40%, però que po-den arribar al 50% de cara a lesúltimes setmanes de rebaixes i al70% en el cas de les grans mar-ques i superfícies comercials.

La Confederació de Comerçde Catalunya (CCC) espera queles vendes durant aquestes re-baixes d’hivern 2015 s’incre-mentin entre un 2 i un 3% res-pecte a l’any passat i que la fac-turació assoleixi els 825 milionsd’euros. I és que les rebaixes degener representen de mitjana unterç del total de vendes del co-merç català durant l’any.

CONTINUAR AMB LA DINÀMICAEl sector comercial català téunes expectatives altes de cara ales rebaixes, després d’haver vis-cut una campanya de Nadal onles vendes “s’han recuperat lleu-gerament”, segons indiquen desde la CCC, un aspecte que tren-ca la dinàmica de sis anys ambcaigudes i falta de confiança

dels clients. A més, la patronalcomercial confia que la contrac-tació de personal es mantinguidurant les rebaixes, seguint la lí-nia de la campanya de Nadal.

LEGISLACIÓ CONFUSASegons la llei catalana d’horaris,suspesa pel Tribunal Constitu-cional després que acceptés a trà-mit un recurs en contra per partdel govern de l’Estat, les rebaixescomencen el 7 de gener. Tan-mateix, la suspensió de l’alt tri-bunal ha dividit el sector, ja quemoltes grans marques i establi-ments han aprofitat per fer des-comptes gairebé una setmanaabans. En aquest sentit, granpart del petit comerç ha optat perrespectar la llei catalana i iniciarels descomptes el dia 7 de gener.

» Els comerciants engeguen les rebaixes després d’una campanya de Nadal que consideren positiva» El sector creu que durant aquestes setmanes les vendes creixeran entre un 2 i un 3% respecte al 2014

F. Javier RodríguezBARCELONA

REDACCIÓ4El petit comerç bar-celoní es prepara per a unes re-baixes d’hivern marcades pels re-sultats positius de la campanyade Nadal. “Creiem que, en total,hem tingut un augment de lesvendes d’entre el 2 i el 4% res-pecte a l’any passat durant Na-dal i Reis”, explica a aquestapublicació Vicenç Gasca, presi-dent de la Fundació BarcelonaComerç, tot i que emplaça a to-thom a veure els resultats defi-nitius que desgranarà el pròximestudi de l’IcoB, que es presen-tarà pròximament.

Amb tot, Gasca assegura queaquest Nadal “ha estat un puntd’inflexió respecte a altres anyspels comerciants”.

Pel que fa a les rebaixes, elpresident de la fundació creu queles vendes del comerç barceloníaugmentaran també entre un 2i un 5% respecte a 2014. Sobrel’avançament dels descomptesper part de les grans marques,Gasca assegura que “cal mante-nir el dia 7 de gener com l’inicide les rebaixes”, una data que elconsumidor “ja té interioritzadai ja ha assumit”.

Optimisme entre el comerçbarceloní amb les rebaixes

El comerç preveu una facturació de 825 milions d’euros durant les rebaixes d’hivern. Foto: Arxiu

Seguir amb la bona ratxa

| 4Opinió13 gener 2015líniahorta.cat

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Horta no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniahorta.cat

Dipòsit legal: B.15472-2010

Difusió controlada

14.975 exemplars

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Aquest sis de gener, en la cele-bració de la pasqua militar, el reiFelip VI ha fet un discurs que al-guns mitjans han titllat d’antic,caspós i ranci. A veure, què espot esperar del representantd’una institució d’allò més antigai conservadora? El rei ha viscut iha estat educat en uns valors con-servadors. A més, si no mana ideclara que manar és servir, aqui serveix la monarquia sinó al’establishment? No es pot pre-tendre dir monarquia moderna,perquè és un oxímoron com unacasa de pagès: monarquia i mo-dernitat són dos termes total-ment contraposats. La monar-quia no pot ser moderna, perquèse sustenta en conceptes antics,en què un càrrec es transmet depares a fills, sense cap altra raóque els llaços de sang. Quinescondicions d’aptitud es reclamenal rei? Que sigui fill de l’anteriori res. Si és un poca-solta, un fal-diller o un caçador impenitent debèsties tant li fa, és igual, serà elnou rei. Si a més resulta que ésuna monarquia proposada i re-instaurada pel dictador FranciscoFranco, ja és la cirereta del pastís.Per als molts catalans que ja fatemps que passem de totesaquestes falòrnies, no és res mésque un argument més per anarfent camí cap a la independènciaperquè som republicans, així declar, i ni el PP, PSOE, UPyD handit ni piu sobre una institució ob-soleta en ple segle XXI, com és lamonarquia. I ara Podemos, en elseu discurs abrandat en contrade la “casta”, no ha dit ni una solaparaula d’acabar amb la “castareial”. Aquests són els que volenrenovar i refundar Espanya? Hotenim clar. Apa, adéu!

4Discurs ranciper Jordi Lleal

#Eleccions#VolemUnAcord #JeSuisCharlie

4Charlie Hebdoper David Rabadà

No us preocupeu, que ningú nopateixi. El nostre procés vaendavant i tot s'acabarà bé,però tant els convergents comels esquerrans, que són elsforts de la partida, l'han de ju-gar. Per tant, deixeu de tortu-rar-vos perquè tot requereix elseu temps, fa 300 anys que ensesperem, i aquests són mo-ments molt decisius per al paísque no es poden malbarataramb presses i pressions.

Nosaltres només som lesmilitàncies, i ells els políticsque es necessiten els uns als al-tres, saben què fan i negocien as-senyadament. No critiquem niens critiquem, perquè ens hemd'entendre, i la política és ente-sa, negociacions i moooolta pa-ciència. Els podem donar un co-pet al cul perquè "tenim pressa",però no gaire cosa més, perquènosaltres ja hem fet el que po-díem fer, que ha estat el més im-portant; hem sortit als carrerscom a gran majoria, hem de-manat i hem votat massiva-ment, però els escacs de la tàc-tica política només els podenmoure ells (com només pot

convocar eleccions el presidentde la Generalitat, els pactes no-més els poden fer els polítics, iper tant, així ho escenifiquen),la qual cosa també expressa enconcret i en aquest mateix sen-tit l'ANC en un recent comuni-cat als membres.

Personalment, m'ha dit unratolinet molt important i moltinfluent, molt (de qui com a bonperiodista que em considerono donaré el nom, ja que lesfonts són sagrades, si no s'asse-quen...), que tot s'acabarà bé. Ime'l crec, el ratolinet, perquèmai no m'ha fallat. O sigui que,deixeu treballar, tingueu pa-ciència, no vulgueu forçar lamàquina ni les circumstànciesi relaxeu-vos.

I no dubteu de Catalunya idels polítics que, indubtable-ment se l'estimen pel damuntdels seus partits, però que sónpolítics i exerceixen la políticademocràticament, poble de Ca-talunya. No patiu, que ells tre-ballen continuadament i im-parable. També per despistar iesgotar per relaxament els en-emics del nostre país.

per Santi Capellera

4El procés segueix endavant

Dimecres passat l’islamismeradical ha practicat un genoci-di sobre la llibertat d’expressióeuropea, sobre el setmanari sa-tíric Charlie Hebdo. El com i elquè ja el sabem, però i el perquè? Alguns membres de l’Is-lam es tornen radicals en con-tra d’altres ètnies. La raó esde-vé òbvia des de la nostra edu-cació. L’Islam i la nostra esco-la fiten objectius oposats.

Si educar és orientar l’indi-vidu per tal que aprengui delsfets i que així assoleixi criteris ob-jectius, l’Islam adoctrina els es-tudiants evitant que pensin ambobjectivitat. Les lectures islà-miques que els alumnes mu-sulmans han de seguir no esde-

venen precisament equilibra-des, objectives i respectuoses. Enaquests textos es descriu el cris-tianisme europeu com una fe in-ferior mentre que l’Islam esde-vé la millor religió del món, laqual cosa la fa la pitjor. Ano-menar-se la millor fa que no esrespectin totes les altres delmón: si la seva és la millor, les al-tres esdevenen inferiors per im-posició, no per demostració.

Hi havia un proverbi me-dieval que deia cave ab homineunius libri (guardeu-vos de l’ho-me d’un sol llibre). L’Islam,amb el seu Alcorà, adoctrinamés que educa alimentant in-conscientment radicalismesamb conseqüències funestes.

@pereprats: Davant dels dubtes entre Masi Junqueras posaran un museu militar aBCN, toros a la Monumental, FEN al cole iNODO al cine. #Berwickreturns.

@Amanda_Ca: La libertad de expresiónno deberia ser nunca ultrajada de estamanera. Que nunca nos encañonen porreirnos. #JeSuisCharlie.

@cristina_pardo: Sáenz de Santamaríapregunta si Bartomeu va a seguir hasta laselecciones, por si quieren que ella asumatambién la presidencia del Barça.

5 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 13 gener 2015 líniahorta.cat

@bernatvilaro: Bartomeu avança les elec-cions i Junqueras ho aprofitarà per pre-sentar-s'hi amb Zubi. Mas farà una llistaamb culés i socis d'altres equips.

@RamonEspinar: Lo de Aznar con Irak noera el pueblo español, ETA no era el pueblovasco y los asesinos de #CharlieHebdo noson el Islam.

@pilarcarracelas: Bartomeu oferirà unaconferència la setmana vinent amb el seufull de ruta per al Barça, on s'oferirà a lideraro tancar una llista unitària.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

El president del govern espanyol, Ma-riano Rajoy, no ha tingut gaire sort enles darreres batzegades que ens han con-duit al punt final de l’any actual. Cor-rupteles i crisis ministerials al marge, quemai és poca cosa, després de les sevesdarreres declaracions indicant que “lacrisi ja era història”, la borsa espanyo-la va dur a terme una de les pitjors bai-xades de l’any. Estrictament no es potafirmar que, aquesta caiguda, sigui ple-nament atribuïble a les opinions deRajoy. Ara bé, aquestes demostren el pocseny i mesura que els governants espa-nyols dediquen als afers econòmics i d’al-tres matèries especialment sensibles. Es-panya perd pistonada arreu, com s’havist a la darrera cimera iberoamericanaon ni el conserge o bidell li ha fet cas, iel que és pitjor, alguns no sembla quese’n vulguin adonar. Pitjor per a ells, itambé per a nosaltres, mentre formempart d’aquest mateix estat polític i de lescoses. Els mateixos que deien que un copsuperada Itàlia aviat superarien en PIBla mateixa França.

En síntesi, irresponsabilitat i false-dat en un oceà de fatxenderia definei-xen prou bé l’actitud del PP cap a llursgovernats. I si això és vàlid per a tots elsespanyols, caldria afegir-hi que aques-tes reprobables característiques prenenencara més volada i erudició quans’enfronten al “problema catalán”. Enaquest cas, tot es torna més obstinat,enverinat i falsejat. Abans la solució aaquests mals endèmics o atàvics millor,passava per donar-li la volta al mitjó,encomanar-se més al diable que a Déu,i fer confiança en l’opció socialista.Primer va ser González, després del’UCD i quaranta anys de franquisme;i llavors Zapatero després de vuit llargsanys d’Aznar. Avui algú honestamentpot atorgar-li cap mena de confiança alpartit socialista, sentint-se decebut o in-satisfet amb el govern dels populars? Enun altre article ja he explicat la mevaopinió negativa del fenomen de Pode-mos. Dit això, per a un ciutadà espanyolmínimament informat ha de ser moltdifícil i, dur per damunt de tot, fer efec-

tiva la tria entre una dreta resclosida,cínica i prepotent i una esquerra hipò-crita, frívola i florida. I així els de PabloIglesias, Monedero, Errejón i compa-nyia van fent i seguiran pujant com l’es-puma dels reconeguts espumosos man-xecs que ens aconsella la sumilleraCospedal. Com a vot de càstig Podemoso el Partit Pirata em sembla molt bé,però algú amb un dit de seny li dona-ria a un d’aquests el poder i l’autoritatper fer i desfer en política econòmica,fiscal, social o en la sempre prominentgestió de la cria del canari verd? Si el seumodel és Veneçuela, com deien abans,d’aquí quatre dies ja podem avançarque aquest país està més que destinata saltar pels aires. Donar-li a aquests laclau de la caixa acabaria fent bo a l’in-signe Franco economista i la seva fa-mosa i, pel que diuen, clarivident fra-se de que “nuestra economía se basa-rá en el patriotismo”.

Si volem perdre, Espanya no deixamai de sorprendre’ns i la tribu dels dePodemos no deixa de ser, fixem-nos-hi,un dejà vua una Espanya cíclica en l’er-ràtica. Aquesta colla de quatre experi-mentadors socials els caldria recordarque fora de la química i alguna altra cièn-cia natural, els experiments sempreamb gasosa. Altrament, si la “dita” mo-deració a Espanya s’imposés sempre ensqueda el PP o el PSOE que ja els tenimmolt ben assaborits i com a la arxifamosallista dels reis gots ja sabem tots de me-mòria un sac ple d’incompliments, men-tides, decepcions, mitges veritats en elmillor dels casos i un llarguíssim i de-priment etcètera.

Si volem guanyar, a alguns potser jaels comença a ser igual la llista única oles llistes separades dins una mateixacoalició independentista, el poble re-clama unitat d’acció i coherència en ellideratge. Espanya va tenir la sevaoportunitat i l’ha acabat malbaratant.Tal vegada el millor servei a Espanya,que mai ens serà agraït, fóra separar-nos, que s’oblidessin, per fi, de Catalu-nya i posessin ordre en una casa queperd esquelles per tots cantons.

4Guanyem o perdemper Marc Gafarot

I sempre ho ha estat. Com que el presi-dent Rajoy no l’ha patida, la crisi, ni elsque l’envolten, tampoc és ben normalque de tant en tant se li escapi algunaanimalada com aquesta. Anar consolantels que han perdut algun familiar o pa-teixen alguna desgràcia és molt còmo-de, i quan un neda en l’abundància, aixòli surt per inèrcia. Fa temps, però, quevolien donar bones notícies, estaven can-sats de tenir bona salut i no volien ha-ver de sofrir pels mals que patien els al-tres. El que volien ignorar quan deienque els malalts havien millorat, era queprecisament la majoria es trobaven pa-tint dins la major gravetat. Semblava quese’n reien d’ells… o devien parlar d’unsaltres, és clar, parlaven de les famíliesbenestants, de les que no havien estatmalaltes, de les que no coneixien mésque d’oïda el significat de la paraula cri-si. Els governants procuraven queaquests, els pobres, pensessin que Déu,amb la seva infinita misericòrdia, els con-demnava a aquesta vida, per donar-losuna vida millor, a l’altra.

Però els afortunats creien que ells ha-vien nascut per estar millor a les dues vi-des, a la terrenal i a la celestial. Per aixòhavien nascut amb fortuna. I així haviende continuar pels segles dels segles,amén. Ja se n’encarregarien ells d’ajudarel partit polític en el poder, perquè aquestcontinués governant i beneficiant-los aells. Sabien que si la seva ajuda no era su-ficient, els que governaven tenien els ca-laixos a l’abast per poder-hi posar la mài estrènyer-la una vegada tenir-la plena.

La crisi… o part de la crisi… o algunsaspectes de la crisi han passat a la his-tòria. Xifres macroeconòmiques que mi-lloren, però la majoria de personescontinua sense adonar-se de res. Se-gurament milloraran els balanços delsbancs i els de les multinacionals, peròles butxaques de la majoria de persones,de la majoria de votants, cada dia estanmés buides. La diferència de riquesa en-tre uns pocs votants i la majoria d’a-quests cada dia és més gran. Llavors quèpassa, per què aquesta majoria de vo-tants continua atorgant el seu vot alsmateixos, a aquests que s’omplen la

boca amb la millora de l’economia grà-cies a la seva manera de governar. Usn’heu adonat de res? Abans no teníeufeina i ara en teniu? Abans guanyàveuuns euros i ara us han augmentat el sou?Podeu connectar la calefacció quan fafred? Podeu posar les estufes que ne-cessiteu? I si ho feu, podeu pagar la fac-tura a final de mes? Heu patit la crisi…o només n’heu sentit a parlar?

Han tornat els diners tots els cor-ruptes que ens han governat o ens go-vernen, després d’haver buidat el calaix?Són corruptes la majoria de polítics? Oés tota la societat que és corrupta? Sóncorruptes els polítics perquè la societattambé ho és, com diu alguna acomo-dada del PP? Votem un partit ple de cor-ruptes perquè nosaltres també ho som?Fem totes les trampes possibles per a nopagar el que ens correspon, encara queaixò suposi que n’hi hagi que ho passinmalament per viure?

Sabíeu que tenim governants del PPque troben que és una vergonya que elpresident del govern espanyol guanyiuna mica més de 78.000 euros anuals?És que no saben que hi ha gran quanti-tat de contribuents que no arriba als8.000 euros? No saben que Rajoy gua-nya més de 12.000 euros més per ser di-putat? I que no ha de pagar casa, ni llum,ni aigua, ni calefacció, ni res de res? I quequan es retiri tindrà una jubilació per-pètua de 75.000 euros anuals? A més depoder entrar a fer d’assessor d’empre-ses per més de 100.000 euros? I això ésun sou de vergonya? La vergonya és queus votin. Que els voteu.

Ja és història la crisi, o aquesta his-tòria per a nosaltres no ha començat en-cara? Ha començat la història del tempsque suposarà sortir de la misèria o seràque n’hi ha molts de condemnats aviure a la prehistòria? Els governants po-dran dir que la crisi ja és història quanhi hagi mestres suficients a les escoles iel manteniment d’aquestes es faci comcal, quan molts malalts no s’hagin demorir esperant una intervenció qui-rúrgica i quan les persones dependentstinguin l’ajuda suficient que no els potatorgar la seva família.

4La crisi ja és història (per als rics)per Joan Lladonet

13 gener 2015

Horta-Guinardó| 6

líniahorta.cat

No hi ha acord. L’Ajuntament iNúñez i Navarro continuen sen-se pactar la nova permuta que hade permetre que Torre Garciniquedi definitivament fora de pe-rill després que el consistori vacancel·lar el passat mes de des-embre el pacte que contemplavacanviar la masia hortenca -i CanRipoll (a Sarrià Sant-Gervasi)-per un terreny del Parc de l’Ore-neta, a Sarrià.

Tot apunta que aquest des-acord entre l’Ajuntament i laconstructora va acabar provo-cant que a mitjans del mes pas-sat apareguessin unes pancartesd’una empresa d’enderrocs i unamàquina, tot i que no era per ferenderrocs, a la masia. Aquesta si-tuació va fer saltar les alarmes en-tre els veïns, que van fer palès el

seu malestar en una visita del’alcalde a la inauguració del Mer-cat del Guinardó. Ricard Farín,membre de la plataforma SalvemTorre Garcini, explica a LíniaHortaque encara hi ha “preocu-pació” entre els veïns perquè“com que l’Ajuntament va in-complir el conveni amb Nuñez i

Navarro amb els terrenys de l’O-reneta, ara ja no té vigència la ca-ducitat per poder enderrocar,que acabava a finals d’any”.

D’altra banda, des de l’Ajun-tament confirmen que se segueix“negociant” amb Núñez i Navarro,però no detallen si les negocia-cions van en la bona direcció o no.

Les pancartes que van encendre l’alarma entre els veïns. Foto: Endavant

L’Ajuntament i Núñez i Navarro,sense acord per Torre Garcini

» De moment, consistori i empresa no han trobat una nova permuta» Els veïns segueixen preocupats pel possible enderroc de la masia

El director d’investigació de la Vall d’Hebron, premiat

SANITAT4El científic català i di-rector d’investigació de l’hospi-tal Vall d’Hebron, Joan Seoane,ha estat reconegut amb el IVPremi Nacional de Doctors DizPintado pels seus estudis delsmecanismes moleculars impli-cats en els tumors cerebrals i enles cèl·lules mare tumorals.

Aquest guardó el promou laFundació per a la Investigaciódel Càncer de la Universitat deSalamanca (USAL) i està dotatamb 15.000 euros. Seoane, que

rebrà el premi el pròxim 28 degener, ha destacat, segons eljurat, tant en l’àmbit de la clíni-ca traslacional com en el des-envolupament de nous fàrmacs.

El grup d’investigació que di-rigeix aquest científic català estàespecialitzat en el glioma i, mésespecíficament, en el glioblas-toma, tot i que els resultats de lesseves investigacions s’han pogututilitzar en altres tipus de càn-cer. Seoane treballa a la Valld’Hebron des del 2004.

MÚSICA4El cantautor rosincIan Sala, una de les promesesmés destacades de la nova for-nada d’artistes emergents de lamúsica catalana, actuarà demà-passat a l’espai Boca Nord en elmarc del cicle Acústics de Boca-ràdio. El concert començarà ados quarts de deu del vespre il’entrada és lliure.

Sala, que va ser el guanyadordel 16è Concurs de cantautorsd’Horta Guinardó que organit-za el Centre Cívic Matas i Ra-

mis, tornarà a mostrar la sevaveu inconfusible, que combi-nada amb el seu domini de laguitarra i l’harmònica, té unregust, segons la revista espe-cialitzada Enderrock, a BobDylan. La seva filosofia, segonsla revista, “s’inspira en l’actituddels anys seixanta: fer moltamb molt poc”.

FORMACIÓ AUTODIDÀCTICAUna de les peculiaritats d’aquestcantautor de la localitat empor-

danesa de Roses és la seva for-mació autodidàctica. El seucountry-folk de “pa de pagès”, talcom ell l’ha definit en més d’u-na ocasió, no deixa indiferent.

El públic que s’apropi alBoca Nord podrà gaudir del seuprimer EP, batejat com a Debut.‘Els macarrons de la iaia’,‘L’Home de les mil i una vides’,‘T’he comprat un bon dia’, ‘Lescalcetes ortopèdiques’ o ‘Laura’,seran algunes de les cançons quees podran escoltar dijous.

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

El director d’investigació del Vall d’Hebron, Joan Seoane. Foto: USAL

Ian Sala arriba al Boca Nord

Teatre | Els Lluïsos fan una representació solidària d’SpamalotEl grup de teatre musical dels Lluïsos d’Horta, dirigits per Isa Termes, van representar el

3 i 4 de gener l’obra teatral Spamalot, basada en l’obra de Monty Python. La recaptació aconseguida anirà a benefici de La Marató de TV3, que aquest any va estar destinada a les

malalties del cor. Els preus de les entrades van ser de 8 euros pels socis i de 10 pels no socis.

7 |

Collboni: “Hem fet possible la rebaixa històrica de la T-10”

> Els Socialistes aconsegueixen una rebaixa, efectiva des de l'1 de gener, situant el títol de transport més popular per sota dels 10 euros

> S’amplia, també, la cobertura de la Targeta Rosa, que beneficiarà a 53.000 persones més

> Collboni: “El fons per a la renda infantil és de 9,2M€. Consistirà en 100 euros mensuals i serà gestionada pels serveis socials”

> El Pla de Rescat Social dels Socialistes té un pressupost de 20 milions d’euros

Per primera vegada els usuarisno han fet cues abans d’acabarl’any per comprar la T-10, el tí-tol de transport més utilitzat del’Àrea Metropolitana. I és que,també per primera vegada, esrebaixa el preu de la targeta. Enconcret un 3,4%, passant dels10,40 euros que costava al2014 als 9,95 euros que es pa-guen a partir d’aquest mes degener. Jaume Collboni, alcal-dable socialista a Barcelona,ha assegurat que “aquest és elprimer pas en les meves priori-tats, fer una Barcelona a l’abastde tothom. La solvència de l’A-juntament s’ha de posar al ser-vei dels ciutadans i ciutadanes,i és això el que he fet, aconse-guir una rebaixa en el preu deltransport públic”.

La rebaixa de la T-10, que haentrat en vigor al gener, formapart del paquet de mesures so-

bre el transport públic que elgrup municipal socialista haaconseguit a canvi de la sevaabstenció als pressupostos mu-nicipals, que es van aprovar elpassat mes de desembre alplenari.

Aquesta, però, no ha estatl’única de les millores aconse-guides pels socialistes en eltransport públic: la Targeta Rosai l’autobús també estan inclosos.Per a Jaume Collboni, “el trans-port públic no pot ser un bé deluxe, és un dret ciutadà i per aixòens hem fixat com a prioritat afa-vorir els col·lectius que més es-tan patint la crisi i les desigual-tats socials”.

Amb la millora en el transportpúblic la Targeta Rosa benefi-ciarà 53.000 persones més, ju-bilats i pensionistes, a l’apujar lesrendes mínimes que es neces-siten per accedir en aquest títol

de transport. D’aquesta mane-ra16.000 persones més tindranaccés a la gratuïta mentre que37.000 podran beneficiar-se dela reduïda.

D’altra banda, el bus es re-forçarà amb 25 vehicles, queaugmentarà en 105.000 horesanuals el seu servei creant 80nous llocs de treball. “Es garan-teix el dret a la mobilitat i la con-nexió entre els barris on no arri-ba el metro o on la freqüència delbus és escassa”, ha declarat l’al-caldable socialista.

Per tal de fer un seguimentde totes aquestes mesures, elgrup socialista ha demanat lacreació d’una comissió de se-guiment formada per l’Ajunta-ment, el Grup Municipal Socia-lista i les entitats que defensenel transport públic a la ciutat, quevetllaran perquè aquests acordses compleixin.

L’alcaldable socialista per Bar-celona, Jaume Collboni, haaconseguit que l’Ajuntamentdoni llum verda a un Pla de Res-cat Social, per valor de 20 mi-lions d’euros, amb el qual s’a-tendrà col·lectius vulnerablescom infants en risc de pobresa,famílies que pateixen pobresaenergètica i aturats de llarga du-rada. Aquest Pla de RescatSocial era una de les tres con-dicions que Collboni va posarsobre la taula a l’alcalde deBarcelona, Xavier Trias, perquèel Grup Municipal Socialistas’abstingués en els pressupos-tos municipals. Per a Collboni,“tots els acords a què hem arri-bat, el transport, les escolesbressol, la renda infantil, el plade rescat social responen alnostre compromís amb la ciutati han estat el primer pas cap aun nou gir en matèria de políti-ques socials.”

El Pla de Rescat Social con-templa la creació d’un Fonsper a una Renda Infantil Ga-rantida, dotat amb 9,2M€, quegarantirà una renda de 100€mensuals per a 7.500 infantsque viuen per sota del llindar dela pobresa. Aquesta renda pio-nera serà gestionada pels ser-veis socials, a través d’una tar-geta moneder o una eina simi-lar, i servirà per dignificar lavida dels infants. Per a JaumeCollboni, “per primera vegada esfa una renda mínima garantidaa la ciutat. Per a nosaltres és fo-namental que una ciutat que esvulgui mirar al mirall, que pensique és una ciutat digna, tinguiels seus nens i nenes, aquellsque estan en risc de patir ex-clusió social, amb les sevesnecessitats cobertes. És im-moral que l’Ajuntament tingui su-peràvit mentre hi hagi ciuta-dans que pateixen pobresa.”.

Les famílies en risc de patir

pobresa energètica també sónun altre dels col·lectius a qui s’a-drecen els programes del Pla deRescat Social presentat pels so-cialistes. En concret, 17.000 fa-mílies tindran garantits els seussubministraments energèticsbàsics aquest hivern amb unpressupost de 2,5 milions d’eu-ros per a nous ajuts. El progra-ma multiplica per 5 els ajuts queja es destinaven a les famílies enrisc de pobresa energètica.

El paquet de mesures delPla de Rescat Social tambéatendrà el col·lectiu d’aturatsde molta llarga durada i els jo-ves, amb programes de fomentde l’ocupació. En concret, 2.000aturats de llarga durada po-dran accedir a programes de for-mació a través de Barcelona Ac-tiva amb la intenció que tornin aentrar al mercat laboral, mentreque 2.350 joves podran accedira beques i bonificacions que elspermetran seguir estudiant elscicles superiors de FormacióProfessional.

Per a l’alcaldable socialista,la Barcelona de l’èxit de Trias téun costat fosc: la desigualtat so-cial que engrandeix l’escletxaentre els barris de la ciutat:“Aquesta ciutat de l’èxit té unacara obscura, té nens i nenesque no mengen tres vegades aldia, gent que no pot pagar el re-but del gas o ciutadans i ciuta-danes que fa massa tempsque són a l’atur. Tenim l’oportu-nitat i els ajudem”. Els socialis-tes han destinat gairebé la mei-tat dels diners amb que es po-dia negociar, 20 milions d’euros,a fer una Barcelona “més digna,igualitària i a l’abast de tothom”,segons paraules de Collboni. Laresta del pressupost, 24 milionsd’euros, han estat destinats a lamillora del transport i a la cons-trucció i bonificació d’escolesbressol.

L’alcaldable socialista Jaume Collboni considera que el transport públic “no pot ser un bé de luxe”. Foto: PSC

7.500 infants a Barcelonatindran una renda infantil

garantida

Per primera vegada es fa una renda mínima garantida a Barcelona.

És fonamental que una ciutat que es vulgui mirar al mirall tingui els seusnens i nenes amb les seves

necessitats cobertes

Horta-Guinardó| 8 13 gener 2015líniahorta.cat

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

El consistori pagarà el conveniamb el PIJ en els pròxims dies

POLÈMICA4Després que elsintegrants del Consell de la Jo-ventut d’Horta Guinardó(CJD7) comuniquéssin la set-mana passada el tancament delPunt d’Informació Juvenil “acausa de l’impagament del con-veni entre el Districte i el CJD7”,fonts del Districte han confirmata Línia Horta que “en els prò-xims dies es farà efectiu el pa-gament”.

La mateixa font del Distric-te assegura que el pagaments’ha endarrerit perquè “s’ha-vien de solucionar unes consi-deracions exposades en l’infor-

me de prevenció”. Des del CJD7,la setmana passada es va la-mentar que “la insostenibilitateconòmica a la qual ens ha dutl’impagament del conveni”, almateix temps que afegien quetambé havia “impossibilitat ferfront als sous dels i les treba-lladores del Punt7”.

En el comunicat emès, els in-tegrants del CJD7 deixavenclar que sempre havien com-plert amb les “obligacions i re-queriments” que havien arribat“des del Govern” i lamentaven“profundament els perjudicisd’aquesta decisió”.

La xarxa de periòdics de proxi-mitat Línia té una difusió de331.350 exemplars mensuals,tal com ho indiquen les dadescertificades publicades dijous8 de gener per PGD, que co-rresponen al període setembre-novembre per a 19 de les 21 cap-çaleres de la xarxa del Grup Co-municació 21.

D’aquesta manera, Línia és lacapçalera gratuïta local no diària

amb més difusió de Catalunya. Sise suma la difusió total de se-tembre a novembre, aquestes19 edicions de Línia assoleixengairebé el milió d’exemplars:994.050. En concret, Línia Va-llès Oriental té una difusió de7.975 exemplars setmanals,mentre que les edicions de Ba-dalona, Gràcia, Sant Martí iSants registren una mitjana de14.975 exemplars quinzenals ca-dascuna d’elles.

De les capçaleres mensuals,Línia Mar (Castelldefels, Gavà,Viladecans, El Prat), Ciutat Vella,Eixample, Horta-Guinardó, Les

Corts, Nou Barris, Sant Andreui Sarrià-Sant Gervasi tenen unadifusió de 14.975 exemplars men-suals respectivament, mentreque Línia Nord (Baix Llobregatnord), Línia Tres (Esplugues,Sant Joan Despí i Sant Just Des-vern), Línia Vallès (Cerdanyola,Barberà i Ripollet) i Línia VallèsSabadell registren 9.975 exem-plars mensuals cadascuna.

A la difusió total certificada s’hihaurien de sumar els exemplarsde les edicions de la trimestral Lí-nia Turisme, pendent d’auditar, ide Línia Mar Baix Maresme,mensual que es llançarà al febrer.

Línia és la capçalera gratuïta local no diària amb més difusió de Catalunya. Foto: Arxiu

La xarxa Línia supera els330.000 exemplars mensuals


9 |

13 gener 2015

Districtelíniahorta.cat

A causa de la seva situació ge-ogràfica, alguns territoris deldistricte d’Horta-Guinardó pre-senten dificultats d’accessibili-tat. Per això, des del Districtes’explica que es treballa perdotar de les infraestructuresmés bàsiques aquells espaisque ho requereixin.

Tres de les grans obres demillora en l’accessibilitat al dis-tricte encaren la seva recta final.La primera d’elles ha consistiten la instal·lació d’un ascensora l’accés del pas soterrani quecreua la Ronda de Dalt i que co-munica el carrer Poesia amb elcarrer Juan de Mena. Fa duessetmanes que aquest elevadorja funciona i ha significat unamillora en la comunicació entreels barris de Montbau i La Valld’Hebron. La despesa total d’a-

questa instal·lació s’estima enuns 121.000 euros.

Per altra banda, el pròxim24 de gener està prevista la in-auguració d’una sèrie de tre-balls realitzats a prop de la pla-ça Raimon Casellas. A causadels problemes de connectivitatamb el seu entorn urbà, ha es-tat necessari ubicar-hi un as-censor, a més de rampes i es-cales noves per poder permetreuna circulació més còmoda. Elcost total de les noves infraes-tructures ascendeix als 824.000euros.

Per últim, el tercer granequipament és l’accés a l’avin-guda Mare de Déu de Montse-rrat des del carrer Varsòvia pelcarrer Telègraf. El pronunciatdesnivell de la zona s’ha pogutsolucionar amb la instal·laciód’escales mecàniques, que hande començar a funcionar prò-ximament. A això cal afegir-hitreballs de millora integral,com nous arbres, una nova pa-

vimentació, zones d’estada, en-llumenat o mobiliari, entre al-tres. Aquestes noves escalesestaran en funcionament prò-ximament i tot plegat ha signi-ficat una inversió municipaltotal d’uns 738.000 euros.

A aquestes tres actuacions

cal afegir-ne d’altres que han deseguir millorant l’accessibili-tat als barris, empeses per l’A-juntament i el Districte. Enaquest sentit, Francina Vila,regidora d’Horta-Guinardó, haafirmat que se segueix amb elcompromís de fer més amable

Horta-Guinardó, que és “una deles prioritats del govern muni-cipal: anar solucionant els pro-blemes derivats de la dificulto-sa orografia dels nostres barris.Tenim molts punts que no sónaccessibles i això perjudica lespersones que hi viuen”.

Millorant l’accessibilitat» El Districte segueix impulsant noves infraestructures a Montbau, Can Baró i el Guinardó

» Nous ascensors, escales mecàniques, rampes o paviments són alguns dels principals canvis

Una imatge de les millores d’accessibilitat al carrer Telègraf. Foto: Districte


Obres | Un districte en transformació constantA banda de les millores en accessibilitat, el Districte també està impulsant altres

obres. Aquest mes de gener començarà la remodelació dels interiors d’illa dels carrersSidó i Lledoner, al barri de Sant Genís dels Agudells. Per altra banda, també està en

marxa la modificació de la fesomia de les pistes esportives del carrer Gènova.

13 gener 2015

Ciutat| 10

líniahorta.cat

Amb l’arribada del mes de gener,els universitaris barcelonins en-caren els primers exàmens finalsdel curs. Dossiers, llibres, apuntsi ordinadors omplen les diferentssales d’estudi repartides per totsels barris de la ciutat.

La Regidoria d’Adolescèn-cia i Joventut de l’Ajuntament deBarcelona, en col·laboració ambels diferents Districtes i el Con-sorci de Biblioteques, ofereixaquests espais nocturns per fa-cilitar l’estudi.

Durant tot l’any, aquells queho desitgen, disposen de sis sa-les nocturnes, obertes entre lesnou del vespre i la una de la ma-tinada. L’horari només s’inte-rromp durant les vacances d’es-tiu. Són les del Vapor Vell, al ba-rri de Sants, la de la Vila deGràcia, la sala Guinardó-Mercè

Rodoreda, la sala Ignasi Iglesias-Can Fabra de Sant Andreu, la dela Sagrada Família i la sala Po-blenou-Manuel Arranz.

També estan disponibles,mentre dura el curs escolar, unasala a l’Institut Montserrat, a Sa-

rrià-Sant Gervasi, i una altra al’Espai Jove Garcilaso, a SantAndreu.

L’OFERTA S’AMPLIADe cara als exàmens universita-ris del primer quadrimestre, l’o-ferta d’aquests espais s’amplia.Des del passat 8 de gener, fins al5 de febrer, tots els districtes deBarcelona habiliten espais es-

pecialment per a aquestes dates.D’aquesta manera, els estudiantsresidents a Barcelona tenen vint-i-nou punts disponibles per al’estudi nocturn. L’horari méshabitual és de nou del vespre auna de la matinada, és a dir, elmateix que tenen les sales per-manents.

Tot i això, hi ha sales queobren més aviat, com la del Car-mel, la sala Joan Maragall o laClarà de Sant Gervasi, la sala deles Roquetes i Zona Nord deNou Barris, on s’hi pot accedir apartir de dos quarts de nou delvespre. Altres, en canvi, com lade l’Esquerra de l’Eixample o lasala Riera Blanca, al districte deLes Corts, obren les seves portesa les deu de la nit.

L’Ajuntament repetirà aques-ta ampliació de l’oferta els mesosde maig i juny, per ajudar els es-tudiants a planificar i prepararmillor els exàmens de final decurs en un entorn tranquil i ade-quat a les seves necessitats.

Vint-i-nou punts d’estudi nocturn» Fins al pròxim 5 de febrer s’amplia l’oferta de sales disponibles a les nits per preparar els exàmens» Tots els districtes de la ciutat compten amb un mínim de dos espais habilitats per als estudiants

SOCIETAT4Paral·lelament, mol-tes d’aquestes sales ofereixentambé serveis com grups de con-versa i intercanvi d’idiomes, itambé cicles de tallers nocturnsgratuïts, de dos quarts de deu aonze de la nit.

Els grups de conversa tenencom a objectiu la pràctica d’unidioma, mentre que els inter-canvis d’idiomes permeten lainteracció amb participants queparlen altres llengües, facilitantl’aprenentatge d’aquests idio-mes per ambdues persones.

A més, a partir de finals d’a-bril, diferents sales oferiran unasèrie de tallers de pràctica d’i-diomes, com ara l’alemany a la deSagrada Família, l’anglès a la deVila de Gràcia o l’italià a Can Fa-bra, entre altres.

Grups de conversa i tallersde pràctica d’idiomes

El mapa de les sales habilitades a la ciutat i una imatge de diversos nois estudiant. Foto: Ajuntament i Arxiu

L’ampliació del’oferta es repetirà

el mes de maig

RedaccióBARCELONA

Avantatges | Biblioteques i sales, connectadesEls espais habilitats per a l’estudi nocturn estan connectats mitjançant la

xarxa de Metro, les diverses línies de Bus i Nitbus i també el Bicing. A més,les biblioteques i les sales habilitades disposen de xarxes de WiFi per facilitar

el treball i l’estudi a tots aquells que facin servir dispositius electrònics.

Ciutat11 | 13 gener 2015 líniahorta.cat

L’Ajuntament prorroga el ter-mini de concessió d’ajuts per ala rehabilitació d’edificis. ElConsorci de l’Habitatge de Bar-celona serà qui gestionarà els 6,5milions d’euros de pressupostinicial que tindrà l’edició d’en-guany. Aquesta xifra pot créixeramb el sobrant de la convoca-tòria de la passada edició, un cops’hagin aprovat els pressupostos.

Després de l’èxit que va tenirla convocatòria que hi va haverdurant l’any passat, aquest 2015se n’obre una de nova. En elsmesos d’octubre i novembre de2014 es van presentar 162 ex-pedients i el consistori esperaque aquesta xifra segueixi aug-mentant. Aquells que en con-vocatòries anteriors no van po-der accedir als ajuts podranparticipar-hi de nou.

Fins al 31 de desembre d’a-quest 2015 està obert el termi-ni per sol·licitar aquest ajut.

D’aquesta manera, s’ajuda lescomunitats a complir amb totsels tràmits previs.

CONDICIONS A COMPLIREls edificis que es poden bene-ficiar d’aquest nou ajut són elsque es van construir abans de1981 i que estan destinats ma-joritàriament a l’habitatge.

El president, l’administra-dor o el propietari de l’edifici ésqui ha de sol·licitar que s’iniciïnels tràmits per rebre els ajuts.Cal que la comunitat de veïnsdoni el vistiplau a la reforma idisposar d’un informe tècnicinicial, que es lliura posterior-ment a la formalització de la

sol·licitud. Aquest és un tràmitimprescindible per poder iniciarles obres i ha de ser sempre dinsdels primers tres mesos poste-riors a l’obtenció d’aquest in-forme.

ELS AJUTSLa quantificació econòmica deles subvencions pot arribar als60.000 euros, l’equivalent a lameitat de l’import màxim deles obres en què estiguin afectatselements d’accessibilitat, es vul-gui millorar l’eficiència energè-tica de l’immoble o solucionarpatologies estructurals (enaquest cas no es determina límital topall per actuació).

D’altra banda, les reformesarquitectòniques dels elementscomuns, com escales, vestíbulso celoberts, poden rebre ajuts defins a un vint-i-cinc per cent.

Aquestes quantitats inclouenel pressupost declarat a la lli-cència d’obres i també els im-ports de les despeses dels estu-dis i dels treballs tècnics, amb lesseves corresponents càrreguestributàries.

Una segona joventut per als edificis» L’Ajuntament aposta per la rehabilitació d’immobles i obre una nova convocatòria d’ajuts

» El pressupost és de sis milions i mig d’euros, ampliables amb la partida sobrant de l’any passat

HABITATGE4 Per tal de podertramitar la sol·licititud per rebreles subvencions cal dirigir-se alportal web del Consorci del’Habitatge [www.consorciha-bitatgebcn.cat].

A més, a les deu Oficines del’Habitatge que hi ha als diver-sos districtes es pot rebre asses-

sorament i suport tècnic. Es de-mana cita prèvia a través del ma-teix portal.

També s’ofereix atenció di-rigida a professionals del sectora l’Institut Municipal del Pai-satge Urbà i la Qualitat de Vida[w110.bcn.cat/portal/site/Pai-satgeUrba].

Assessorament a la xarxa

Els ajuts permetran dur a terme les reformes que calguin en edificis construïts abans de 1981. Fotos: Ajuntament i Arxiu

L’accessibilitat, lamillora energètica oles zones comunes,

eixos de millora

RedaccióBARCELONA

13 gener 2015

Comerç| 12

líniahorta.cat

Quan el 2011 un grup de co-merciants del barri d’Horta vandecidir aparèixer nus en un ca-lendari solidari, mai no ha-guessin pensat que tindria tantde ressò i que esdevingués unatradició a principis de cada any.

Ara, al gener del 2015, elcalendari de l’eix Cor d’Horta iMercat es publica per cinquenavegada i enguany dóna el pro-tagonisme a cinc personatgesdissenyats per la il·lustradorahortenca Carla Farinyes. Es trac-ta d’una bufanda rondinaire –elsenyor Rebuf–, una carbassamestressa de casa –la senyoraCarbassa–, una motxilla peti-ta –el Motxi–, un rellotge moltmodern –el Cronos– i un per-fum sofisticat i elegant –la Per-fumia–. Aquests personatges

explicaran les activitats de l’eixal llarg de l’any.

Des de 2011, la iniciativa so-lidària ha recaptat més de17.500 euros. L’any passat, enconcret, en va recollir uns 3.500.Enguany, els fons que recapti elcalendari aniran a parar a la in-vestigació contra el càncer in-fantil. En aquesta línia, es podràobtenir amb el calendari la pol-

sera Candela, una polsera ela-borada per nens ingressats aSant Joan de Déu que es ven perobtenir fons contra el càncer.

Tot i que van ser els pri-mers, Cor d’Horta no és l’únicaentitat del districte que edita ca-lendaris solidaris: cal afegir elsde Carmel Comerç i el Mercatdel Carmel i el del Mercat de laVall d’Hebron.

Els cinc personatges del calendari solidari. Foto: Cor d’Horta

El calendari solidari de Cor d’Horta ja està a la venda

» La recaptació anirà a parar a la investigació contra el càncer infantil» Enguany és el cinquè any consecutiu que es du a terme la iniciativa

BarGelona tanca amb unbalanç de 95.000 patinadors

OCI4Per quart any consecutiu,BarGelona, la pista que ocupacada Nadal la plaça Catalunya ainiciativa de la Fundació Barce-lona Comerç, ha augmentat envisitants i usuaris, tal com in-forma la fundació.

La pista, que va tancar diu-menge, ha rebut en aquesta edi-ció un total de 890.000 visi-tants, dels quals hi han patinatprop de 95.000. Per altra ban-da, més de 6.000 joves han pa-tinat a la pista de manera gra-tuïta en el marc de diversosconvenis esportius i solidaris

de la fundació amb altres enti-tats de la ciutat.

Per poder patinar a BarGe-lona, els més de 10.000 comer-ços barcelonins associats als ei-xos integrants de la FundacióBarcelona Comerç van repartirentre els seus clients, durant elsmés de 50 dies que la instal·la-ció ha estat en funciona-ment –del 21 de novembre finsa l’11 de gener-, 600.000 vals dedescompte per patinar, delsquals al voltant del 25% han es-tat bescanviats a taquilla, segonsestimacions de la fundació.

Els nous festius d’oberturaprioritzen el consum intern

HORARIS4L’Ajuntament i elsprincipals representants del co-merç van arribar a un acord a mit-jans de desembre per definir uncalendari d’obertura dels esta-bliments en els dies festius de caraa aquest nou any. El nou calen-dari es configura d’acord amb lallei catalana d’horaris i posarà es-pecial èmfasi en el consum in-tern en lloc d’optar pel de turis-tes i congressistes, tal com es vafer l’any passat i que va tenir unefecte limitat en les vendes.

En aquest sentit, en una en-trevista a RAC1 del passat 31 de

desembre, l’alcalde, Xavier Trias,va reconèixer que l’elecció delsfestius d’obertura del 2014, mésorientats al client que visita laciutat, “havia estat un error”, i vaassegurar que l’activitat comer-cial enguany “anirà millor”.

D’aquesta manera, de cara al2015 Barcelona manté els 8 diesfestius que estableix el Govern in’escull dos que cauen en datesassenyalades en el calendari fes-tiu local: el 29 de novembre –ini-ci de la campanya de Nadal– i eldiumenge 13 de desembre –enplena campanya nadalenca–.

Una campanya comercialfomentarà la convivència

CAMPANYA4Fomentar la con-vivència als barris a través de lasensibilització intercultural, ala mateixa vegada que s’intentapromocionar el comerç de pro-ximitat. Aquest són els dos prin-cipals eixos que formen la cam-panya Comerç Divers, engegadaper l’Ajuntament a diverses zo-nes de la ciutat en col·laboracióamb veïns, entitats socials i co-merciants.

La campanya porta com a

lema La diversitat combina bé,i consistirà en el repartiment de85.000 posavasos i 216.000 es-tovalles que es distribuiran a160 bars i restaurants adherits alprograma. Aquests elementscomparteixen un disseny ambun joc de taula que vol millorarla integració i la convivènciaciutadana. Cadascun dels ba-rris tindrà un contingut dels po-savasos i estovalles adaptat a lesseves característiques.

RedaccióHORTA

Educació | ‘El comerç i les escoles’ s’apropa a la poesiaEl programa educatiu i d’impuls del comerç de proximitat, El comerç i

les escoles, col·laborarà amb el projecte Els poemes que ens apropen, una activitat organitzada per la Casa Àsia. Aquest projecte es basa en la cooperaciói l’intercanvi de poemes entre els centres educatius i els comerços de la ciutat.

13 |

13 gener 2015

Esportslíniahorta.cat

Va nèixer l’estiu del 1984 peracollir un mundial de ciclisme iva viure el seu apogeu durant elsJocs Olímpics del 1992. Des-prés de la cita olímpica, el Velò-drom d’Horta va caure gairebéen desús, fins a convertir-se avuidia en seu de torneigs de futbol,bàsquet i casals d’estiu, a mésd’acollir entrenaments d’escolesde ciclisme. A més, la fusta de lapista principal presentava undeteriorament aparent i per lapart de sota hi han aparegutfongs.

Per tal d’intentar millorar lasituació, l’Ajuntament ha desti-nat 2 milions d’euros per reno-var l’equipament. Alguna de lesactuacions ja van començar a fi-nals de 2014, i ara per ara lesobres es concentren en la reno-

vació de la fusta de la pista de ci-clisme i en la millora de la zonade BMX, que està situada a l’ex-terior de la instal·lació. També esvolen millorar els accessos per apersones amb modalitat reduï-da, renovar les instal·lacionsd’aigua corrent i condicionar elsvestidors. Les actuacions de mi-llora estan previstes que finalit-zin el pròxim mes d’abril. Pel que

fa a la cobertura de l’equipament,projectada en la candidaturafrustrada de Barcelona per alsjocs d’hivern del 2022 i quehauria tingut un cost de 27 mi-lions d’euros, aquesta actuaciósembla que haurà d’esperar.

El consistori també ha anun-ciat que ha iniciat els tràmits per-què el Velòdrom porti el nom del’històric ciclista Miquel Poblet.

La fusta de la pista estava deteriorada pel clima. Foto: Ajuntament

La renovació del Velòdrom tindrà un cost total de 2 milions » Les obres de millora es concentren ara en canviar la pista central» L’equipament esportiu rebrà el nom del ciclista Miquel Poblet

Horta torna a ser l’epicentredel waterpolo barceloní

WATERPOLO4La UE Horta vaser l’amfitrió de la Copa Barce-lona de waterpolo el passat capde setmana del 3 i 4 de gener. Lapiscina del poliesportiu d’Hortava ser l’escenari dels millors par-tits de waterpolo de la ciutattant en categoria femenina commasculina.

Pel que fa als homes, el CEMediterrani es va endur la vic-tòria en derrotar a la final elSant Feliu per 15 gols a 9. En ca-tegoria femenina, per la sevabanda, les noies del CN Sant

Andreu també van guanyar en lafinal el Sant Feliu, per un con-tundent resultat de 21 gols a 6.

A la final de consolació de lamodalitat femenina del torneig,les amfitriones de la UE Hortavan derrotar el CN Hospitalet per5 a 4, aconseguint d’aquesta ma-nera un tercer lloc de mèrit. Enla mateixa posició va finalitzar l’e-quip masculí de la UE Horta, queva derrotar el Premià al partit peltercer i quart lloc (7-5). Des delclub hortenc es va fer un balanç“molt positiu” d’aquesta edició.

Martinenc i Horta reprenen lalliga amb sensacions diferentsFUTBOL4Cara i creu pels equipsde futbol del districte. La cara larepresenta el Martinenc, quedesprés de sis jornades va tornara aconseguir els tres punts a lalliga. Va ser diumenge passatcontra el Peralada al camp delTelègraf (2-0), un resultat vitalque ajuda els del Guinardó a noperdre de vista els llocs de sal-vació. Aquesta victòria, a més,s’afegeix a la bona ratxa de re-sultats del Martinenc, que fa

tres jornades que no perd a la lli-ga. Aquest canvi de tendènciaapropa cada cop més els homesde Manel Moya a la salvació, toti que ara per ara són penúltimsamb 20 punts.

Per la seva banda, la UAHorta va empatar a zero a Man-resa, un resultat que allunya elshortencs dels primers llocs de laclassificació i els deixa en dot-zena posició amb 21 punts, a 10per sobre del descens, tanmateix.

Acaba el quart Obert d’Escacsde Nadal al Mas Guinardó

ESCACS4Durant més d’una set-mana –del 27 de desembre finsal 5 de gener–, prop de 130ments brillants van posar enescac el Mas Guinardó. I és queel club hortenc Peona i Peó va or-ganitzar la quarta edició de l’O-bert d’Escacs de Nadal del Gui-nardó, la tradicional cita quereuneix cada any als millors ju-gadors d’escacs de Catalunya.

El torneig també va servircom a homenatge a Xavier Car-

dó, una persona que ha fet moltper difondre el món dels escacsal districte.

El torneig estava dividit endues categories, A i B. En laprimera, la victòria se la va en-dur el badaloní Felipe Porras,amb una puntuació final de 8,5.Pel que fa a la categoria B, Ser-gio Recio, de Sant Feliu, va fi-nalitzar en primera posició amb8 punts, un per sobre del segonclassificat, Josep Esteve.


Aquest torneig serveix com a preparació per reprendre la lliga. Foto: UEH

Futbol sala | L’Horta FS guanya el tercer Tió de NadalEls alevins de l’Horta FS van imposar-se en la tercera edició del Tió de Nadal de

futbol sala, un torneig que organitza el Consell de l’Esport Escolar i que va tenir lloca finals de desembre al poliesportiu de la Mar Bella. Els hortencs van derrotar a la

final l’Institut Alzina per 2 gols a 0. Al torneig van participar 12 equips en total.

Agenda| 14 13 gener 2015líniahorta.cat

DIUMENGE 18 DE GENER12:00 Concert a propòsit de Fernando Sor, on

els joves intèrprets de l’Escola de Música Pau-sa oferiran un concert de peces musicals delmestre Fernando Sor, guitarrista i composi-tor català de finals del segle XVIII. / Biblio-teca El Carmel.

DIJOUS 15 DE GENER19:30 Càpsules del Raconet, sessions gratuïtes

de dues hores sobre temes informàtics. TallerLa teva agenda amb Google Calendar, a càrrecde Jordi Flamarich. / Centre cívic Guinardó.

FINS AL 16 DE FEBRERDl. d’11:00 a 13:00 En el marc de la progra-

mació dels tallers d’hivern als centres cívicsd’Horta-Guinardó, el CC Carmel posa enmarxa un taller d’iniciació a la informàtica,nivell zero. Amb un total de 9 hores. / Cen-tre cívic Carmel.

FINS AL 15 DE GENERMatí-Tarda Més a prop, coneixement + com-

promís + cooperació. Exposició que reflexio-na sobre les causes i els efectes de la pobre-sa, a partir de quatre drets humans bàsics comsón l’accés a l’aigua, als aliments, la salut i l’e-ducació. / Casal d’Entitats Mas Guinardó.

FINS AL 27 DE GENERMatí-Tarda Exposició de pintura d’Antoni Mon-

ge, que s’instal·larà en la primera planta delCasal de la Font d’en Fargues. L’entrada és gra-tuïta. / Casal de Barri Font d’en Fargues.

A PARTIR DEL 13 DE GENERDm. de 17:15 a 18:15 En el marc dels tallers

d’hivern dels centres cívics d’Horta-Guinar-dó, el Casal de Barri Vall d’Hebron-Can Traviorganitza l’activitat El Racó dels artistes,per a infants d’entre 6 i 12 anys.

DIVENDRES 16 DE GENER18:00 Susana Barranco presenta la Lutier Har-

monia, una proposta escènica que combinala narració, la dansa i la música, a càrrec del’Associació Teatral Mousiké. / Bibliotecad’Horta.

DISSABTE 24 DE GENER12:00 Partit de waterpolo entre la UE Horta i el

CN Metropole, corresponent a la dotzena jor-nada de competició. / José Feo Perdomo.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

El Tabalet és un conte popular que na-rra la història d’un conillet tafaner queserà temptat per altres animals a sor-tir de casa en contra de la recomana-ció de la seva mare. / Biblioteca El Car-mel.

Llibres a escenaEl Tabalet

Dc. 21 de gener a les 18:00

AGENDA MENSUAL

Amb un premi de 400 euros, aquestconcurs busca la imatge gràfica d’S-tripart 2015, la mostra d’art jove quese celebra cada any al districte. Els in-teressats a participar han de tenirmenys de 35 anys.

Concurs per triar la imatgegràfica d’StripartFins al 14 de gener

El Col·lectiu Agudells organitza elpassi del documental Ciutat Morta, queexplica un cas de corrupció policial ala ciutat de Barcelona.

Cine FòrumCiutat Morta

Dv. 23 de gener a les 19:00

Partit de futbol entre el Martinenc i laMontañesa, corresponent a la vinte-na jornada de lliga de Tercera divisió./ Camp del Telègraf.

Partit de futbolMartinenc-MontañesaDg. 18 de gener a les 12:00

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 13 gener 2015 líniahorta.cat

| 16 13 gener 2015líniahorta.cat Pròxima edició: 6 de febrer

Horta 52

Documents

Transcript of Horta 52