HONESTEDAT INICIATIVA COMPROMÍS FLEXIBILITAT …²ria-Femcat-2015-OKweb.pdfSopar de treball amb...

MEMÒRIA 2015

LIDERATGEEMPATIAEMPATIA

CREATIVITATCREATIVITATHONESTEDATHONESTEDAT

INICIATIVAINICIATIVACOMPROMÍSFLEXIBILITATFLEXIBILITAT

ASSUMPCIÓ DE RISCOSESPERIT D’EQUIP

ESPERIT CRÍTIC

MEMÒRIAESPERIT CRÍTIC

MEMÒRIA

Memòria 2015 | 3

SUMARI

5 RECULL CRONOLÒGIC

11 PROGRAMES

13 Programa Parlament i Empresa 11ª Edició del Programa Parlament i Empresa

17 Programa Universitat i Empresa

21 Programa Escola i Empresa

28 Viatge de Benchmarking a Califòrnia

37 Sopars de treball

39 PROJECTES

41 Decàleg

43 Revisió del posicionament FemCAT

48 Reafirmació del Manifest del Far

51 Reforma horària

53 Formació Professional Dual

57 Fundació puntCAT

55 Inserció laboral de les persones amb discapacitat

57 Mentoring a empreses de nova creació

59 Centre UNESCO de Catalunya

60 Barcelona Graduate School of Economics

62 Barcelona Institute of Science and Technology

63 Fundació puntCAT

65 Col·lectiu EMMA

66 FERRMED

67 Xarxa internacional

69 EVOLUCIÓ DELS MEMBRES DE LA FUNDACIÓ

73 RECULL DE PREMSA FEMCAT

Memòria 2015 | 5

RECULL CRONOLÒGIC

El conjunt d’activitats han estat relacionades cronològicament. Cal tenir present que la Comissió Delegada es reuneix amb periodicitat mensual i el Patronat bimensualment. Durant l’any 2015 s’ha convocat dues vegades la totalitat dels Patrons de FemCAT: a l’Assemblea Anual del mes de gener i al Patronat Obert al setembre.

Gener

Sopar de treball amb M. Hble. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya.

Onzena edició del Programa Parlament i Empresa, centrada en el sector cinemato-

gràfic i audiovisual. Les empreses que es van visitar van ser Mediapro i Cinesa. Hi van

assistir els membres de FemCAT Miquel Martí, Jaume Alsina, Pepe Batlle, Tatxo

Benet, Dolors Boix, Joan Castell, Ivan Domènech, Tomàs Naranjo, David Marín,

Ignasi Pietx, Cristian Rovira i Xavier Cambra.

Assemblea Anual amb tots els membres de FemCAT. Renovació del Patronat: en Ramon

Carbonell va assumir la presidència. El president anterior, Miquel Martí, va ser nome-

nat Patró d’Honor càrrec que ja ostentaven Joaquim Boixareu, Josep Mateu i Carles

Sumarroca.

Assistència a la reunió FERRMED core cities tribune. En aquesta reunió, a la que van

assistir personalitats destacades de la Unió Europea, es va fer públic un Informe detallat

de la situació actual i de les accions a dur a terme a curt termini al Corredor Mediterra-

ni entre Torí i Almería, inclòs el ramal Barcelona – Lleida – Tarragona.

Febrer

Sopar de treball amb Joan Rigol, expresident de la Generalitat de Catalunya (1999-2003).

El president de FemCAT, Ramon Carbonell, es va reunir amb Arthur C. Brooks, presi-

dent de l’American Enterprise Institute (AEI), un think tank que representa el moviment

conservador americà. L’AEI es va fundar al 1938 i té per objectiu fer recerca i educació

sobre temes de govern, política, economia i benestar.

6 | Fundació Privada d’Empresaris FemCAT

Esmorzar informatiu FemCAT a Barcelona.

Reunió del president de FemCAT amb la Fundació Mar, entitat privada sense afany de lucre

que treballa per la millora i conservació del medi litoral i marí, a través de la promoció de

l’estudi, el coneixement i la conservació dels ecosistemes marins litorals del Mediterrani.

El president de FemCAT, Ramon Carbonell, va ser entrevistat a Expansión per Sergi

Saborit a El Periódico, per Agustí Sala, a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ per la Mònica

Terribas i al programa ‘La Brúixola’ d’Onda Cero.

Març

Sopar de treball amb Agustí Cordón, director general de la Fira de Barcelona.

En Ramon Carbonell i en Xavier Cambra van mantenir una trobada institucional amb

el Secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, i el director general de Recerca,

Josep Maria Martorell.

El president de FemCAT i la secretària tècnica de FemCAT, Teresa Navarro, es van

reunir amb Anselm Bossacoma, delegat d’ACC1Ó a San Francisco.

Els membres de FemCAT Ramon Carbonell, Ricard Aubert, Jordi Bagó, Joaquim

Boixareu, Xavier Cambra, Ricard Huguet, David Marín, Miquel Martí, Cristian Ro-

vira i Teresa Navarro, van visitar el Mobile World Congress 2015, de la mà d’Agustí

Cordón, director general de la Fira de Barcelona.

El president de FemCAT, Ramon Carbonell, va mantenir una trobada institucional amb

el president de la Plataforma FEM Vallès i de la patronal CECOT, Antoni Abad, amb

motiu de la presentació de la Plataforma Fem Vallès. La Plataforma aposta per la forma-

ció complerta de 4 grans nodes ferroviaris amb possibilitats d’estacions d’enllaç, con-

nexió amb bus i aparcament i també la creació de noves estacions. Aquests nodes

completarien la xarxa entre Martorell i Granollers passant per Mollet, node ja existent.

Dinar informatiu FemCAT a Girona.

El president de FemCAT, Ramon Carbonell va ser entrevistat al programa ‘l’Illa de

Robinson de El Punt Avui TV’ per Eduard Berraondo i al ‘NEWT, Vallès Econòmic ‘ per

la Rosa Sariñena.

En Vicenç Pedret i la Joana Artís van participar a la tertúlia del programa ‘Amics i Co-

neguts’ de Ràdio 4, conduit per Sílvia Tarragó, sobre el programa Escola i Empresa.

Abril

Sopar de treball amb Vicenç Villatoro, escriptor, periodista, polític i director del Centre

de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

El president de FemCAT, Ramon Carbonell, va ser entrevistat per la Lídia Heredia a

‘Els Matins’ de TV3.

Memòria 2015 | 7

La Secretaria de FemCAT es va sumar a la Iniciativa per la Reforma Horària, així com les

empreses Grupo SIFU, Invenio learn.by.doing i Vertix. Aquesta Iniciativa, impulsada

conjuntament amb Ara és L’hora i una comissió d’estudi creada pel Parlament de Cata-

lunya, té per objectiu incidir en un l’impuls d’uns horaris beneficiosos per a les Institu-

cions, les empreses i la ciutadania, que permetin adaptar-se a les necessitats de la nova

societat del coneixement i del consum.

Primera reunió del grup de treball sobre discapacitat. El lidera el patró Xim Raurich, i

en formen part Immaculada Amat, Ramon Carbonell, Pau Relat, Cristian Rovira

i Josep Santacreu.

Es va celebrar la cloenda del Festival de la Ciència i la Tecnologia Novum al Parlament

de Catalunya. El Parlament i l’Ajuntament de Barcelona impulsen el festival; FemCAT

va participar en el comitè de programa.

Maig

Sopar de treball amb Carles Viver, comissionat per a la Transició Nacional de la Gene-

ralitat de Catalunya.

El president de FemCAT va ser el convidat de l’esmorzar de treball del grup ‘Forquilla

Business’ de Falset. Aquest grup vol dinamitzar les relacions econòmiques i professio-

nals dels empresaris i directius de la comarca.

Lliurament dels premis Webs al Punt de la Fundació puntCAT. La secretària tècnica de

FemCAT va formar part del jurat d’aquest premi que divulga el coneixement i el bon ús

d’internet entre els estudiants de Secundària, a través d’un concurs en el que han d’ela-

borar les seves pròpies pàgines web i aplicatius.

El president de FemCAT, Ramon Carbonell va ser el protagonista de ‘L’entrevista’ de

Mònica Hernandez a El Punt Avui TV.

Trobada institucional amb el Col·legi d’Economistes. Per part del Col.legi hi van assistir

el seu degà, Joan B. Casas, i el gerent, Maurici Olivé.

Juny

Sopar de treball amb Antoni Bassas, periodista, guionista de ràdio i televisió i director

Audiovisual de l’Ara.

Viatge de Benchmarking a Califòrnia, amb la participació dels següents membres de

FemCAT: Ricard Aubert, Jordi Bagó, Josep Benito, Xavier Cambra, Ramon Carbo-

nell, Jordi Cuixart, Ricard Huguet, Josep Lagares, Miquel Martí, Elena Massot,

Josep Mateu, José Miarnau, David Nogareda, Heribert Padrol, Francesc Planas,

Lluís Rullan, Ernest Sales, Josep Santacreu, Manel Sarasa, Manel Xifra i Teresa

Navarro. També hi van participar representants de diversos mitjans de comunicació


catalans: Àlex Font, de l’Ara, Mar Galtés, de La Vanguardia, Eva Garcia d’El Punt Avui,

Olga Grau d’El Periódico, José Orihuel d’Expansión i Laia de la Riva de Televisió de

Catalunya.

En Ramon Carbonell va ser el convidat a l’esmorzar organitzat per la Fundació Cono-

cimiento y Desarrollo, el bufet Cuatrecasas, Gonçalves Pereira i la Fundació Catalana

per la Recerca i la Innovació. Allà va plantejar la seva visió sobre la relació entre Univer-

sitat i Empresa, analitzant els seus objectius comuns, les eines d’intercanvi de coneixe-

ment a l’abast i les possibilitats de relació i diàleg entre ambdues.

En Ramon Carbonell va participar a les Jornades Catalunya Futura ‘Innovació per la

competitivitat territorial’, organitzades per la Plataforma Coneixement, Territori i Innova-

ció i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques. Aquestes jornades tenen per objec-

tiu construir un espai de diàleg entre la Universitat i l’Empresa, reunint-ne representants

destacats amb un programa de diàleg i debat. El president de FemCAT va participar com

a ponent a la taula ‘Innovació regional i competitivitat global: construint una visió com-

partida’. Els membres de FemCAT Manel Xifra, Immaculada Amat, Jordi Marín i

Joaquim Coello també hi van assistir.

Celebració del Patronat del Barcelona Institute of Science and Technology, amb l’assis-

tència del seu president, Rolf Tarrach i els membres del seu Patronat: Ignacio Cirac,

Joan Massagué, Miquel Salmerón, Sergi Verdú, Jaume Giró, Ramon Carbonell, Jordi

Segarra, Eduard Vallory, Germán Ramón-Cortés, Andreu Mas-Colell, Luís Serrano, Miquel

A. Pericàs, Pablo Ordejón, Lluís Torner, Ramon Miquel i Joan Guinovart.

En Ramon Carbonell va ser el convidat del Club Tomàs de Mercado en el seu sopar de

treball. La seva intervenció va portar el títol ‘L’empresa, motor territorial i social’.

Juliol

Sopar de treball amb Àlex Susanna, escriptor, poeta, promotor cultural i director de

l’Institut Ramon Llull.

FemCAT s’adhereix a la iniciativa de Barcelona Global ‘Global Challenge: Como podemos

incidir para impulsar la excelencia en la educación superior en Barcelona?’ per identificar

reptes per a la competitivitat universitària i establir l’estratègia d’implementació. Aques-

ta plataforma vol actuar com a portaveu de les necessitats de les empreses i com a

lobby vers el món universitari.

Dinar informatiu FemCAT a Girona.

Reunió del Grup de Treball Escola i Empresa, amb l’assistència de la Immaculada Amat,

Ricard Huguet, Vicenç Pedret, Elena Massot i David Marín.

Memòria 2015 | 9

Setembre

Sopar de treball amb Carles Campuzano, diputat al Congrés i portaveu de la Comissió

de Treball i Afers Socials.

Acte empresarial de les entitats signants i adherides al Manifest del Far a La Pedrera,

que va incloure la taula rodona: ‘Reptes i oportunitats de futur de l’economia catalana’.

FemCAT és una de les entitats signants del Manifest del Far.

Entrevista al president de FemCAT, Ramon Carbonell, al programa ‘L’Illa de Robinson’,

d’El Punt Avui TV.

Esmorzar informatiu FemCAT a Barcelona.

Reunió amb els rectors de la Universitat Politècnica de Catalunya, Enric Fossas, i de la

Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals, per valorar la posada en marxa d’un grau

conjunt en enginyeria, que aplicaria els criteris d’excel·lència i resposta a les necessitats

formatives i metodològiques expressades per les empreses. Per presentar aquesta

iniciativa de Barcelona Global a la que FemCAT presta el seu suport hi van assistir en

Ramon Carbonell i la Teresa Navarro per part de FemCAT, la Teresa Garcia Milà i en

Mateu Hernàndez per part de Barcelona Global, així com en Joaquim Coello, promo-

tor de la iniciativa.

Patronat Obert a tots els membres de FemCAT, visita a la Fundación Integralia en el

marc de les actuacions de divulgació proposades pel Grup de Treball d’Integració laboral

de les persones amb discapacitat A la visita els membres de FemCAT van poder conèi-

xer aquesta iniciativa de la mà del seu president Josep Santacreu, Josep Rodríguez,

director general de la Fundación Integralia a Barcelona i Javier de Oña, subdirector

Fundación Integralia i director d’operacions.

Reunió del grup de treball Universitat i Empresa. El lidera el patró Manel Xifra, amb

l’assistència de: Núria Basi, Joaquim Boixareu, Ramon Carbonell, Oriol Guixà, Jo-

sep Martínez Vila i Manel Xifra.

Octubre Sopar de treball amb Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement de la

Generalitat de Catalunya.

Trobada informativa FemCAT a Barcelona.

Novembre

Sopar de treball amb José Antich, exdirector de La Vanguardia i promotor del mitjà

digital El Nacional.cat

Els membres de FemCAT, Joaquim Boixareu i Jordi Cuixart, es van reunir amb Moisès

Vizcaíno, editor del diari digital la Veu del País Valencià. És un nou projecte de portal


informatiu a internet, concebut com a una eina de la normalització de la llengua i cultura

catalanes, que ha aconseguit una gran audiència en poc temps.

Esmorzar informatiu de FemCAT a Barcelona.

Celebració del Patronat de la Barcelona Graduate School of Economics, amb l’assistència

de Ramon Carbonell en nom de FemCAT.

Visita de la Teresa Navarro i la Joana Artís, coordinadora del programa Escola i Empresa,

al regidor de l’Ajuntament de Reus, Marc Arza, per avançar la identificació i formació

de nous ponents Escola i Empresa al Camp de Tarragona.

Reunió del grup de treball de persones amb discapacitat, amb l’assistència de Immaculada

Amat, Xim Raurich, Cristian Rovira, Josep Santacreu i Francesc Baqué en

representació del Grup BonPreu.

Intervenció de la secretària tècnica Teresa Navarro com a moderadora de la taula rodona

‘Estratègies d’Innovació per la Competitivitat Territorial’ en el marc del Seminari

Internacional ‘Innovació per a la competitivitat territorial’ organitzat per la Plataforma

Competitivitat, Territori i Innovació.

Desembre

Tradicional trobada nadalenca de tots els membres de FemCAT.

Reunió del Grup de Treball d’integració laboral de les persones amb discapacitat.

Reunió de treball amb la Cap de Gabinet de la presidenta del Parlament, Marina Garcia,

el responsable de relacions institucionals del Parlament, Eduard Triay, i la cap de l’oficina

administrativa, Núria Malagelada, per iniciar l’activitat del programa Parlament i Empresa

a la XI Legislatura.

Trobada d’en David Nogareda, representant de FemCAT al Barcelona Institute of Science

and Technology, amb la Montserrat Vendrell, directora general de l’entitat.

Reunió de la Xarxa Internacional de FemCAT i el Patronat de FemCAT. Per part de la

Xarxa Internacional hi assisteixen Sara Bartomeus, Francesc Casajuana, Joan Coderch,

Cristina Quiles, Ernest Sales, Lluís Torner, Jordi Renart i Eduard Vallory. Per part

del Patronat de FemCAT hi van assistir Immaculada Amat, Ricard Aubert, Xavier

Cambra, Ramon Carbonell, Oriol Guixà, David Marín, Josep Martínez Vila, i David

Nogareda.

PROGRAMES

Memòria 2015 | 13

PROGRAMA PARLAMENT I EMPRESA11ª Edició del Programa Parlament i Empresa

Sector Cinematogràfic i Audiovisual. Gener 2015

En l’onzena edició d’aquest programa, FemCAT va proposar aprofundir en la impor-tància i la vertiginosa transformació dels sector cinematogràfic i audiovisual. Immers en un context de canvi, el sector cinematogràfic viu actualment un perí-ode de crisi, però no cau en el desànim. Amb l’inici del mil·lenni, coincidint amb l’auge d’Internet, es van diversificar els canals per veure pel·lícules i el cinema va perdre l’exclusivitat que havia tingut fins aleshores. Una dècada més tard, es va iniciar el procés de digitalització de les sales de cinema, que a l’estat espanyol culmina aquest 2015, darrer any de funcionament dels cinemes amb tecnologia analògica. El sector s’ha vist abocat a una inversió molt important per fer front a aquesta fita necessària, ja que les principals productores nord-americanes deixaran d’oferir còpies en format analògic en el termini d’un any.

Fotografia durant la visita a Cinesa.


En l’11a edició del programa Empreses i parlamentaris, els diputats del Parla-ment de Catalunya i els membres de FemCAT van poder conèixer amb detall les característiques i els reptes dels dos pilars del sector cinematogràfic: l’àmbit de l’exhibició i l’àmbit de la producció, connectats a través dels distribuïdors. La visita es va centrar en els aspectes empresarials, tecnològics i econòmics. Tots els intervinents van remarcar, a més a més, la importància del talent per aquesta indústria, que és alhora art i negoci i les enormes possibilitats de Cata-lunya quant a la seva projecció futura, ja que una encertada política formativa i de gestió del talent ha creat un substrat que ja ha donat i donarà encara molts grans projectes.

DIMECRES 14 DE GENER, MATÍ Visita a Cinesa

Recepció i benvinguda, a càrrec dels Srs. Miquel Martí, president de Moventia i Pepe Batlle,

expresident de Cinesa i membre de FemCAT.

Explicació del sector del cinema, a càrrec del Sr. Camilo Tarrazón, president del Gremi

d’Empresaris de Cinemes de Catalunya.

Presentació corporativa de Cinesa, a càrrec del Sr. Javier Fernández, president i director

general de Cinesa .

Presentació Dolby, a càrrec del Sr. David Hernández, cap de vendes sud Europa de Dolby

Visita a les instal·lacions.

Dinar-col·loqui al Parlament de Catalunya amb tots els assistents al programa i amb la

companyia de la M. H. Sra. Núria de Gispert.

DIMECRES 14 DE GENER, TARDAVisita a Mediapro

Recepció i benvinguda, a càrrec dels Srs. Taxto Benet, director executiu de Mediapro i

Carme Anglada, directora de Comunicació.

Presentació corporativa i del procés productiu en el sector del cinema, a càrrec del Sr. Bernat

Elias, i Carme Anglada, directora de Comunicació.

Espai de col·loqui.

Visita a les instal·lacions.

Memòria 2015 | 15

DIPUTATS AL PARLAMENT QUE HAN PARTICIPAT EN AQUEST PROGRAMA:

M. H. Sra. Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya

Sr. Antoni Balasch, diputat GP CiU i membre Comissió de Cultura i Llengua (CCL)

Sr. Albert Batet, diputat GP CiU

Sr. Xavier Crespo, diputat GP CiU i vicepresident Comissió d’Empresa i Ocupació (CEO)

Sra. Anna Figueras, diputada GP CiU

Sra. Mercè Jou, portaveu adjunta GP CiU

Sr. Joan Morell, diputat GP CiU i resident Comissió Sindicatura i Greuges (CSG)

Sra. Àngels Ponsa, diputada GP CiU i portaveu Comissió de Cultura i Llengua (CCL)

Sr. Carles Puigdemont, diputat GP CiU i president Comissió de Cultura i Llengua (CCL)

Sra. M. Glòria Renom, diputada GP CiU i membre Comissió de Cultura i Llengua (CCL)

Sr. Oriol Amorós, portaveu adjunt GP ERC

Sra. Agnès Russiñol, diputada GP ERC

Sr. Sergi Sabrià, diputat GP ERC i president de la Comissió Afers Institucionals (CAI)

Sra. Teresa Vallverdú, GP ERC i portaveu Comissió de Cultura i Llengua (CCL)

Sr. José Antonio Coto, diputat GP PPC i portaveu Comissió d’Empresa i Ocupació (CEO)

Sr. Rafael Luna, diputat GP PPC i president Comissió d’Empresa i Ocupació (CEO)

Sr. Juan Milián, diputat GP PPC i membre Comissió de Cultura i Llengua (CCL)

Sra. Inés Arrimadas, portaveu adjunta GP C’s

Sra. Carina Mejías, portaveu GP C’s

Sra. Carmen de Rivera, diputada GP C’s

Sra. Rocío Martínez-Sampere, diputada GP SOC i membre Comissió de Cultura i Llengua (CCL)

Sr. Xavier Sabaté, diputat GP SOC i portaveu Comissió de Cultura i Llengua (CCL)

Sra. Dolors Camats, portaveu GP d’ICV-EUiA

Fotografia durant la visita a Mediapro.


MEMBRES DE FEMCAT PARTICIPANTS AL PROGRAMA

Miquel Martí

Jaume Alsina

Pepe Batlle

Tatxo Benet

Xavier Cambra

Joan Castell

Ivan Domènech

Eduard Geli

Joan Gummà

David Marín

Tomàs Naranjo

Ignasi Pietx

Cristian Rovira

Memòria 2015 | 17

PROGRAMA UNIVERSITAT I EMPRESA

El programa Universitat i Empresa va néixer l’any 2010, amb una estructura ins-pirada en el programa Parlament i Empresa. S’han fet 10 edicions on han par-ticipant vuit Universitats públiques catalanes (UB, UPC, UVIC, UPF, UdL, UdG, UAB i URV) i 27 empreses amb un total de 675 participants per part de les Uni-versitats i 141 persones provinents del món empresarial.

Aquest programa consta de dos blocs: la visita corporativa per conèixer l’em-presa de primera mà i fomentar el coneixement mutu entre els dos mons, que és l’essència del programa, i la reunió de transferència de tecnologia, on l’em-presa exposa als agents responsables de transferència de coneixement i tecno-logia alguns dels seus reptes de negoci. Per aquells reptes que poden ser resolts utilitzant el coneixement disponible a les universitats, l’empresa rep aleshores propostes per possibles solucions de col·laboració per part de les Universitats.

Replantejament programa

El disseny i gestió del programa ha estat des dels seus inicis una feina coral duta a

terme per FemCAT i les vuit universitats participants.

Després de 10 edicions, tots els membres de la plataforma van remarcar la ten-

dència constant a la baixa en la participació de professors i professores. Els costos

econòmics i en capital humà que empra la fundació i les empreses amfitriones en

l’organització de les visites no assolien el retorn desitjat. Tot i que totes les Univer-

sitats continuen indicant el seu compromís amb aquesta aposta molt interessant i

necessària, la plataforma en conjunt va decidir explorar noves vies en el desenvolu-

pament d’eines per acostar la Universitat i l’Empresa. El Patronat de FemCAT va

iniciar la reflexió sobre les oportunitats de col·laboració amb les universitats catala-

nes. Fet un primer esbós de les prioritats a abordar, es decideix crear un Grup de


Treball per decidir el nou rumb del programa. Es detallen a continuació les diferents

propostes:

TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA I CONEIXEMENT

Les reunions de transferència de tecnologia desenvolupades per al programa Univer-

sitat i Empresa de FemCAT són celebrades per les universitats participants com una

oportunitat de plantejar la transferència de coneixement des de la demanda, abordant

problemes estratègics de les empreses. El NOVUM, Festival de Ciència, Tecnologia i

Innovació, amb el lideratge de l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya,

és un projecte global que inclou diversos programes i activitats que posen en valor i

divulguen la cultura científica i tecnològica. FemCAT n’és membre del comitè de pro-

grama des del 2013 i va proposar enguany incloure-hi un esdeveniment d’aplicació de

la metodologia FemCAT de transferència de coneixement.

El Fòrum de la Demanda es va iniciar el 30 d’abril, amb la presentació pública dels

reptes empresarials, i es va cloure el 2 de juliol, amb les reunions de presentació de

les propostes per part dels centres de recerca a les empreses. Les empreses partici-

pants exposen amb antelació seus reptes emmarcats dins l’estratègia empresarial

(l’Ajuntament de Barcelona i la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya

fan difusió dels reptes a investigadors, spin-off i centres tecnològics). Més endavant,

els presenten en públic dintre d’un concepte d’open innovation al NOVUM, davant

una audiència especialitzada en recerca i innovació. Com a part final del projecte, es

programen entrevistes al Bizbarcelona, entre les empreses participants i les propos-

tes de solucions als reptes tecnològics.

Aquesta fórmula ha tingut molt bona acollida a Barcelona i s’ha expressat la voluntat

de continuar en els anys venidors.

EXCEL·LÈNCIA DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS

Les empreses necessiten, per resoldre els seus problemes i potenciar la seva capa-

citat d’innovació, professionals amb coneixements bàsics molt sòlids. Si aquests co-

neixements hi són, es fa més senzilla l’adquisició de nous coneixements, la resolució

de problemes nous, la identificació de qüestions de fons i l’habilitat de crear noves

solucions.

Aquesta iniciativa va sorgir de la reflexió d’un grup de membres de l’associació Bar-

celona Global, encapçalats per en Joaquim Coello. Es planteja des dels seus inicis

Memòria 2015 | 19

com un projecte coral, en el que intervindrà Barcelona Global, la Universitat Politècni-

ca de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i FemCAT. Aquestes dues universitats

promourien un Grau en Enginyeria conjunt, dissenyat des del seu inici amb la partici-

pació de món empresarial. El conjunt de principis, tant de contingut com en la meto-

dologia, es van detallar en el projecte de Barcelona Global ‘Global Challenge: Como

podemos incidir para impulsar la excelencia en la educación superior en Barcelona?’.

A les reunions de reflexió, celebrades el juliol del 2015 hi van assistir més de 50 re-

presentants del món Universitari i Empresarial.

El projecte es troba encara en fase de consens. El paper de FemCAT en la seva posa-

da en marxa seria la coordinació de les intervencions de les empreses quant a les

prioritats en el contingut, la metodologia i les oportunitats formatives conjuntes amb

les empreses (pràctiques i projectes).

ESQUEMA DE PRÀCTIQUES EMPRESARIALS

A la reunió de Grup de Treball Universitat i Empresa es va fer un repàs de les àrees

que mereixen més atenció quant a la millora de la relació entre aquests dos agents.

Així, va aflorar la necessitat d’incidir en un sistema més eficient i més generalitzat de

pràctiques formatives en empreses per als estudiants universitaris. Tant les universi-

tats com les empreses han exposat en diverses converses la percepció que els es-

quemes existents són sub-òptims. Les empreses no perceben tots els beneficis que

aquesta mena de pràctiques els poden aportar tant a ells com als estudiants i a les

Universitats els resulta complicat identificar empreses participants.

FemCAT ha estat aprofundint en la percepció dels representants universitaris sobre

els mecanismes d’organització i inserció en el currículum de les pràctiques en empre-

ses. L’any 2016 s’iniciarà amb una reunió formal amb tots ells per compartir la seva

visió pel que fa als esquemes de pràctiques formatives i extreure’n els esquemes

més satisfactoris. El següent pas serà elaborar un informe de recomanacions i/o sug-

geriments que permeti fer créixer la freqüència de les estades formatives a les em-

preses i convertir-les en un mecanisme més àgil i beneficiós per a totes les parts.

Memòria 2015 | 21

PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA

Objectiu

Aquest programa iniciat l’any 2009 té per objectiu acostar el món empresarial als

alumnes de Secundària. L’activitat principal és una xerrada per part d’un empresari o

directiu, en la que explica la importància de l’empresa a la societat, descriu la seva

vivència a l’empresa i acompanya els alumnes en una reflexió sobre les habilitats

necessàries per a l’empresari.

Missió

Els membres de FemCAT i, des del curs 2011-2012, empresaris i directius que participen

en el programa a través de les col·laboracions de FemCAT amb altres entitats, preparen

les seves intervencions tenint en compte el que el programa pretén:

Volem:

Mostrar la necessitat de l’empresa en la societat.

Despertar l’interès pel món de l’empresa entre els joves.

Donar una visió de l’empresa que sigui inspiradora, atractiva.

Mostrar la cara amable de l’empresa i de l’empresari.

Mostrar algunes de les habilitats que requereix un empresari.

No volem:

Explicar què és ni com funciona una empresa.

Fer apologia de l’empresari.

Mostrar la part més dura de la vida de l’empresari, erigir-nos en herois o salvadors.

Fomentar l’autoocupació.


Curs 2014-2015

El curs 2014-2015, el programa Escola i Empresa ha arribat a 9.361 alumnes, a través

de 215 sessions a centres de tot Catalunya. Un total de 110 empresaris han partici-

pat en el programa Escola i Empresa, provinents de FemCAT i d’altres entitats amb

qui hi ha establertes aliances (Fundació Roca i Galès, Fundació Escola Emprenedors,

Global Lleida, ESADE Alumni, Consell Comarcal del Berguedà, Barcelona Global i en

general el boca-orella).

Fites quantitatives Curs 2014-2015

Alumnes 9.361

Barcelona (ciutat) 2.368

Resta Catalunya 6.993

Sessions 215

Centres 141

Ponents1 110

PERCENTATGE DE PENETRACIÓ EN CADA UNA DE LES PROVÍNCIES I A LA CIUTAT DE BARCELONA, PER ALUMNES I PER CENTRE

TerritoriCentres visitats

Centres objectiu2 % Penetració

Barcelona (prov.)3 76 624 12,18%

Girona 14 113 12,39%

Tarragona 10 126 7,94%

Lleida 7 84 8,33%

Barcelona (ciutat) 34 279 12,19%

Total Catalunya 141 1.226 10,61%

1. Ponents: S’indiquen els ponents formats i disponibles per ser cridats.2. Indica el total de centres del territori, que ofereixen un o més d’un dels cursos als que el programa es dirigeix (ESO, Bat-xillerat, CFGM o CFGS). Font: Departament d’Ensenyament Generalitat de Catalunya.3. No inclou Barcelona ciutat.

Memòria 2015 | 23

Territori Alumnes Total alumnes % Penetració4

Barcelona (prov.) 4.689 131.641 3,56%

Girona 856 24.510 3,49%

Tarragona 953 30.456 3,13%

Lleida 495 17.220 2,87%

Barcelona (ciutat) 2.368 65.476 3,62%

Total Catalunya 9.361 269.303 3,33%

MEMBRES DE FEMCAT PARTICIPANTS AL PROGRAMA

Xavier Albertí

Jaume Alsina

Imma Amat

Ricard Aubert

Jordi Bagó

Nuria Basi

Dolors Boix

Joaquim Boixareu

Xavier Brossa

Xavier Cambra

Josep Maria Campi

Ramon Carbonell

Xavier Carles

Joaquim Coello

Jordi Cuixart

Xavier Fitó

Joan Font

Ezequiel Giró

Carles Grau

Oriol Guixà

Joan Gummà

Ricard Huguet

Gabriel Jené

Josep Maria Lloreda

Albert Llovet

David Marín

Josep Martínez Vila

Tomàs Naranjo

Enric Paredes

Vicenç Pedret

Ignasi Pietx

Francesc Planas

Eloi Planes

Jordi Pursals

Francesc Queralt

Cristian Rovira

Jaume Sanabras

Josep Santacreu

Jordi Soler

Lluís Soler

Miquel Teixidor

Josep Torres

Joan Miquel Torras

Gisela Valderrama

Manel Xifra

4. El % de penetració d’alumnes està calculat respecte el total d’alumnes de 4t d’ESO, Batxillerat, CFGM i CFGS, pertanyin o no a centres target. L’objectiu del programa és arribar a cada alumne només una vegada, mentre que en aquests totals se sumen els de tots els cursos. Una millor aproximació seria estimar el % de penetració respecte a la cohort (el conjunt d’alum-nes nascuts un mateix any). Una aproximació a aquesta dada es pot obtenir multiplicant la dada obtinguda per 4, que donaria una penetració global sobre la cohort de 13,32%.


La valoració de professors i responsables dels centres ha estat molt positiva, amb més

d’un 90% de respostes entre el 8 i el 10 en preguntar-los ‘Quina valoració us mereix el

programa Escola i Empresa en el seu conjunt?’

CREUS QUE L’ACTIVITAT HA CONTRIBUÏT A ACOSTAR EL MÓN DE L’EMPRESA ALS ALUMNES?

QUINA VALORACIÓ US MEREIX EL PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA EN EL SEU CONJUNT?

LA XERRADA REALITZADA PER L’EMPRESARI HA ESTAT...

RECOMANARÍEU EL PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA A UN ALTRE CENTRE EDUCATIU?

51% EXCEL·LENT

34% MOLT BONA

20% BASTANT

11% BONA

69% MOLT

6% FORÇA

4% UNA MICA

1% GENS

4% REGULAR

0% DEFICIENT

0%0%0%0%3%1%4%

18%

38%

Mitjana 8,98 Mitjana 9,34

37%

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

0%0%1%0%2%1%1%

9%

27%

60%

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Per arribar a aquestes xifres, i seguint els eixos marcats durant l’inici del curs 2014-2015,

s’han realitzat les següents activitats:

Reclutar agents locals: S’ha continuat la tasca de contacte amb entitats, per articular col-

laboracions a nivell local, ja sigui per créixer en nombre d’alumnes (ajuda a la difusió i penetra-

Memòria 2015 | 25

ció en el territori), per a captar nous ponents o en la millora de continguts. Un exemple d’aques-

ta col·laboració ha estat la represa de contacte amb Global Lleida.

Manteniment del web Escola i Empresa, com a eina de comunicació: Cal destacar la

secció de cròniques, on setmanalment s’ha inclòs un petit text i fotografies de cadascuna

de les sessions on el ponent ha estat acompanyat per un membre de l’equip Escola i Em-

presa de FemCAT. Algunes cròniques de membres de FemCAT durant aquest 2015:

03

06

09

12

15

02

05

08

11

14

01

04

07

10

13

01 24/11/2015 Escola Puigcerver Gisela Valderrama

02 19/10/2015 Escola Joviat Joaquim Coello

03 16/10/2015 Mare de Déu dels Àngels Ricard Aubert

04 11/06/2015 Escola Xarxa Joan Font

05 23/10/2015 CE San Francisco Gabriel Jené

06 13/05/2015 INS Jaume I Imma Amat

07 05/05/2015 Sant Josep Obrer Lluís Soler

08 22/04/2015 IES Cendrassos Jaume Sanabras

09 14/04/2015 INS Pius Font i Quer Xavier Carles

10 09/04/2015 INS Pla de l’Estany Manel Xifra

11 13/04/2015 INS Pere Ribot Ignasi Pietx

12 13/04/2015 INS Vicenç Vives David Nogareda

13 19/06/2015 INS Lliçà Jaume Alsina

14 27/01/2015 ETP Xavier Miquel Teixidor

15 12/03/2015 INS Marina Josep Maria Lloreda


18

21

17

20

23

16

19

22

16 04/03/2015 INS Rafael Casanova Josep Martínez Vila

17 12/03/2015 IES Martí Dot Joan Gummà

18 13/02/2015 INS Lluís de Peguera Xavier Fitó

19 06/02/2015 INS La Guineueta Tomàs Naranjo

20 11/03/2015 Col·legi Claver Jaume Alsina

21 16/01/2015 INS Tres Turons Koke Pursals

22 29/01/2015 INS Comte Rius Jordi Cuixart

23 27/05/2015 Institut Alfons Costafreda Carles Grau

Creació de comunitat Escola i Empresa a tra-

vés del web Escola i Empresa, l’enviament de

Newsletters i el suport personalitzat a cadascun

dels ponents en cas que ho requereixin.

Donar continuïtat a la Guia d’Experiències.

Aquesta que pretén ser un complement a les

xerrades Escola i Empresa, i consta d’un recull

de 16 entrevistes a empresaris i empresàries,

així com introduccions temàtiques, i va adreça-

da als professors i professores.

Memòria 2015 | 27

Curs 2015-2016

El objectiu principal per al curs 2015-2016 és mantenir la qualitat de les sessions i

millorar la distribució territorial de ponents i alumnes. Això es trasllada en aconseguir

més ponents de fora de Barcelona, així com aconseguir l’augment de demanda de

centres de Barcelona ciutat i Regió Metropolitana (on se situen la majoria de ponents).

A finals de l’any 2015, hi ha programades sessions per a 7.800 alumnes a Catalunya

(les inscripcions a Barcelona es produeixen sobre la marxa durant el curs).

Durant el primer trimestre escolar, s’han dut a terme 74 sessions, arribant a 2.929

alumnes. Les sessions cobreixen gran part del territori català, arribant a indrets com

Torelló, Rubí, Lliçà d’Amunt, Premià de Mar, Manresa, Barcelona, Tarragona, Lleida i

Girona ciutat, entre molts altres. S’ha comptat amb 110 ponents actius, dels quals

quasi la meitat són membres de FemCAT.

Cal destacar la renovació de l’acord de col·laboració entre la Fundació la Caixa i Fem-

CAT, per al programa Escola i Empresa. En virtut d’aquest acord, la Fundació la Caixa

ha fet una aportació econòmica al programa, així com la cessió d’un espai destinat a

la formació a empresaris que col·laboren en el programa. Aquest acord, amb validesa

per al curs 2015-2016, està obert a ser prorrogat.

Altres activitats a destacar durant la preparació i inici del curs 2015-2016 són:

Continuació de les tasques per reclutar ponents, principalment a la província de Tarragona,

amb contactes amb empresaris i agents locals.

Campanyes de captació d’alumnes. S’ha posat especial èmfasi en la Regió Metropolitana

i la ciutat de Barcelona, àrees on la penetració del programa és comparativament menor que

a la resta del territori, i en canvi hi ha abundància de ponents per poder-hi arribar.

Recerca per a la creació d’una nova metodologia Escola i Empresa, destinada als alum-

nes de Cicles Formatius.


VIATGE DE BENCHMARKING A CALIFÒRNIA

Objectiu

L’objectiu dels viatges de benchmarking de FemCAT és observar de primera mà algun

aspecte en el que un país visitat és referent mundial. A través de l’observació i de les

converses, els membres de FemCAT i les persones que els acompanyen poden extreure

les lliçons més importants que val la pena reproduir un cop de tornada a Catalunya.

Els països o regions escollits poden demostrar el seu lideratge mundial en algun aspecte

i, alhora, tenen semblança prou important amb Catalunya com per que les lliçons apreses

resultin properes i entenedores i així puguin passar a formar part del discurs de FemCAT.

L’objectiu principal del viatge a Califòrnia ha estat observar les empreses de creixement

exponencial i els factors interns i externs que fan possible aquest creixement. Així, se

n’han extret conclusions, tant relatives a la gestió interna de les empreses com a

l’estructura institucional que hi dóna suport.

Els temes que han conduït el viatge han estat:

Silicon Valley: Observació dels elements que conformen l’ecosistema favorable a l’aparició

i creixement de noves empreses tecnològiques.

Empreses de creixement exponencial: Sistemes d’organització de les empreses, tant

noves com consolidades, que a través de l’empoderament dels equips i la gestió per objec-

tius assoleixen creixement significatiu i sostingut.

Mecanismes d’innovació: Permeabilitat del tarannà emprenedor entre les noves empreses

i les empreses consolidades; creació d’oportunitats d’innovació per a totes elles.

Competència pels recursos: La competència per les persones, l’espai i el capital és alhora

un focus d’atracció de nou talent i diner i un possible límit a la sostenibilitat del model.

Infraestructures i transferència de coneixement: Quin paper juguen les infraestructures,

en sentit ampli, en el sorgiment de les noves empreses i l’èxit de les ja establertes.

Tots aquests temes es van tractar transversalment a les visites que es van dur a terme.

Memòria 2015 | 29

El grup FemCAT davant el garatge en el que W.R. Hewlett i D. Packard van desenvolupar els primers

productes de la companyia HP.

Programa

El programa de les visites va ser el següent:

Dilluns, 1 de juny

9.00 – 10.30 Conversation with Marten Mickos ‘Surviving the culture shock: Europe/California,

start-up/multinational’ (Hotel Doubletree by Hilton San Jose).

11.00 – 13.30 Visit and workshop at the Tech Shop San José.

17.30 – 19.15 Roundtable with Àlex Castellarnau, Elias Campo and Pedro Valdeolmillos: ‘Creating

and growing early-stage companies in Silicon Valley.’ (ACCIÓ Silicon Valley, San José).

19.30 Orientation dinner with Catalan expatriates (Morton’s The Steakhouse, San José).

Dimarts, 2 de juny

9.00 – 10.30 Visit to Oracle (Redwood City).

11.00 – 12.00 Visit To PejmanMar Venture Capital (Palo Alto).

13.00 - 15.00 Visit to Google (Mountain View).

18.30 – 20.00 Roundtable with Joaquim Trias and Jaume Pons: ‘Acquisition of innovation: what

startups do for large companies in the biotech sector’ (Hotel Doubletree by Hilton San Jose).

20.00 Dinner at the hotel.


Dimecres, 3 de juny

9.30 – 12.00 Visit to the University of California at Davis (Davis).

12.30 – 15.00 Lunch with Jeffrey Blake, Technical Field Representative of Agromillora California (Restaurant Seasons Davis).

16.00 – 17.30 Visit to Blue Diamond Growers (Sacramento).

19.30 Dinner (Wente Vineyards, Livermore).

Dijous, 4 de juny

8.30 – 12.45 Attendance to the World Cup Tech Challenge (Microsoft Campus, Mountain View).

13.00 – 14.00 Visit to Linkedin (Sunnyvale).

14.00 – 18.30 Visit to San Francisco.

19.00 – 20.30 Visit to Chartboost (San Francisco).

21.00 Internal discussion dinner (One Market Restaurant, San Francisco).

Divendres, 5 de juny

8.00 – 13.00 Visit to HP headquarters (Palo Alto).

13.30 – 15.00 Workshop at Singularity University: ‘The exponential organization and its ecosystem’ (Moffett Field).

Departure for San Francisco airport.

Components de la delegació

MEMBRES DE FEMCAT

Ricard Aubert, Conseller Simon

Jordi Bagó, Conseller Delegat Grup Serhs

Josep Benito, Conseller Delegat Seidor

Xavier Cambra, President Mobil Books

Ramon Carbonell, President Bonvent

Jordi Cuixart, President Aranow Packaging Machinery

Ricard Huguet, Director General Invenio learn.by.doing

Josep Lagares, Director General Metalquimia

Miquel Martí, President Moventia

Elena Massot, Consellera Delegada Vertix

Josep Mateu, Director General RACC

Pep Miarnau, Conseller Delegat COMSA EMTE

David Nogareda, President i Conseller Delegat Laboratorios Hipra

Heribert Padrol, President IPLUSF

Francesc Planas, Conseller Delegat Prefabricats Planas

Lluís Rullan, President Lumine (Mediterranea Beach & Golf Community)

Ernest Sales, Senior VicePresident, Americas Separation Office, Hewlett Packard

Josep Santacreu, Conseller Delegat DKV Seguros

Manel Sarasa, Conseller Delegat Wineissocial

Carles Sumarroca, President Agromillora

Manel Xifra, Conseller Delegat Comexi Group

Memòria 2015 | 31

MITJANS

Àlex Font, Ara

Mar Galtés, La Vanguardia

Eva Garcia, El Punt Avui

Olga Grau, El Periódico

José Orihuel, Expansión

Laia de la Riva, Televisió de Catalunya

ACOMPANYANTS

Laura Benito, Estudiant MSC Empresa

Beatriz Garcia, Directora, Barceló Hotel Sants

Antoni Lladó, Consultor

José Miarnau Pascual, Consultor en estratègia, Andersen Consulting

Teresa Navarro, Secretària Tècnica FemCAT

Roger Valsells, Fundador Enertia Energy Saving Solutions

Escales d’accés a PejmanMar Venture Capital.


Breu resum del viatge

Califòrnia, un dels 50 estats dels Estats Units d’Amèrica, seria la vuitena economia

mundial en volum de PIB si es mesurés separadament dels EUA. Amb una població

de 38,8M d’habitants i una superfície un 20% inferior a la d’Espanya, té una renda per

càpita un 58% superior a la de Catalunya, la més alta dels països d’economia produc-

tiva no energètica del món i superior a tots els països de la Unió Europea. Porta dèca-

des com a líder indiscutible de la innovació tecnològica: les seves empreses marquen

tendència; es pot dir que el seu lideratge es deu a la capacitat tant de satisfer com de

crear necessitats globals.

Dins el país extraordinàriament exitós que és Califòrnia, el Silicon Valley és l’extrem.

Aquesta vall al voltant de la ciutat de San Francisco representa l’1% de la superfície

de l’estat; juntament amb la ciutat, el 10% de la població, el 13% de la ocupació de

tot l’estat i el 14% del PIB. En termes de dinamisme empresarial, el Silicon Valley i

San Francisco acumulen més del 50% del registre de patents, més del 70% de la

inversió en capital risc i el 80% de la dels business angels, així com pràcticament la

meitat de les fusions, adquisicions i ofertes públiques de venda de tot l’estat.

Totes aquestes dades fan del Silicon Valley un fenomen de creació d’empreses, inver-

sió i innovació difícilment comparable. En paraules d’un dels ponents del viatge, el

Silicon Valley és la Roma d’avui en dia, cap a la que conflueix tot el talent, els recursos

i la creativitat; la seva manifestació més patent són les empreses tecnològiques.

El viatge s’ha centrat en aquest segment, els participants, impulsors i dinamitzadors

de l’ecosistema al voltant de les empreses tecnològiques innovadores. Cal tenir en

compte que, dins la regió privilegiada que és el Silicon Valley, aquests són l’1% més

privilegiat. Una mala repartició de la riquesa, amb una desigualtat social i regional

important, que es tradueix en diferències de renda, però també en les oportunitats

per l’educació i la cura de la salut, es podria considerar l’altra cara de la moneda de

l’èxit de Califòrnia.

Cultura i valors socials

Una cultura individualista, cosmopolita i dinàmica, amb una orientació a la rapidesa

i els resultats, configura els valors que impulsen l’èxit econòmic. Tot a Califòrnia és

‘jove’: se situa la fundació del país a la febre de l’or de 1849 i viu sota l’amenaça

dels terratrèmols. La de l’or hauria estat la primera febre, però no la única: l’agricul-

tura, el cinema, l’aeronàutica, i finalment la tecnologia, han estat sectors que han

viscut èpoques de creixement desenfrenat – no necessàriament curt. En cada cas,

Memòria 2015 | 33

la repercussió d’aquest èxit ha atret persones i recursos aliens que buscaven parti-

cipar dels rèdits.

Aquesta cultura es desplega en organitzacions empresarials focalitzades en l’impacte.

Les empreses tecnològiques exitoses formulen missions que resoldran grans neces-

sitats i milloraran el món; la prioritat és sempre el client i l’usuari i la competència

només és l’estímul per arribar més lluny més de pressa. L’ambició, l’acceptació del

risc i la recuperació ràpida després dels fracassos configuren un sistema de valors

empresarials que donen la benvinguda a tots aquells que hi arriben, sempre i quan es

demostrin capaços d’afegir valor al sistema. Un exemple d’aquesta benvinguda és la

incorporació a Google d’almenys 211 fundadors de start-ups entre el 2006 i el 2014;

110 en el cas de Yahoo.

Finalment, en un entorn que venera l’èxit personal, l’agraïment i el retorn a la societat

formen part de la lubricació del sistema. Les universitats, tant públiques com privades,

i les entitats culturals en general, es beneficien de generosos donatius de les persones

que han fet fortuna. Aquests recursos contribueixen a millorar la qualitat de l’ensenya-

ment i realimenten l’atracció de talent.

Ecosistema empresarial

L’ecosistema empresarial és també singular, i conforma un substrat que aporta valor

i alhora competeix amb els nous entrants. Un gran nombre de companyies líders en

tecnologia i innovació actuen com a tractores del sistema: generen riquesa i ocupa-

ció, estimulen la creació de noves empreses, nodreixen noves oportunitats de nego-

ci, competeixen pel talent. Aquest ecosistema s’ha anat configurant al llarg de dèca-

des: es podria remuntar a la fundació d’HP als anys 1930; el sector públic hi ha jugat

i continua tenint un paper de suport important, principalment a través de la compra

pública (amb un paper determinant del sector militar i, més recentment, de ciberse-

guretat) i una regulació de la propietat intel·lectual i de les dades ‘business friendly’.

L’accés a finançament no és un factor limitatiu, sinó que més aviat aporta un efecte

crida, que contribueix a mantenir el nivell d’exigència. Resulta difícil, per totes aques-

tes raons, comparar el panorama empresarial de Silicon Valley amb el de Catalunya:

només les 10 empreses més grans del sector tecnològic van facturar més del doble

del PIB de Catalunya l’any 2014.

L’abundància de capital risc per a les noves empreses es veu recompensada en mol-

tes oportunitats de venda: a altres fons, en oferta pública de venda i, majoritàriament,

a altres empreses tecnològiques, que han fet de l’absorció una estratègia habitual per

al seu creixement i diversificació de negoci. Les fusions i adquisicions d’empreses


van suposar el 2014 operacions per valor de 47.000M$, cinc vegades les de l’any

anterior; un 28% de les realitzades a tots els EUA. Les 317 operacions d’adquisició al

Silicon Valley el 2014 es poden comparar amb les 180 realitzades a Nova York. El 21%

de les operacions a la borsa nord-americana l’any 2014 van ser fetes a Califòrnia.

Però, així com el capital no sembla un factor limitatiu en l’actualitat, sí que es dóna

una forta competència pel talent: un 95% de les empreses declaren trobar-se en una

lluita pel talent, que obliga a una certa inflació dels salaris i a l’aplicació de la creativitat

en les eines de retenció i captació del talent (la marca com a element d’identificació

personal dels treballadors, cessió de participacions de la companyia, ambients i hora-

ris de treball dinàmics, gestió activa de la carrera professional).

Seu a San Francisco de l’empresa Chartboost, fundada per dos emprenedors catalans.

Algunes lliçonsTot i les enormes diferències entre la realitat de Califòrnia, el microclima del Silicon

Valley i Catalunya, es poden extreure alguns aprenentatges.

En l’àmbit de la cultura i els valors, l’estereotip de la cultura americana queda reforçat

a Califòrnia: es posa la mirada en el futur, en les necessitats de la societat global –

tant les que ja existeixen com les que es poden inventar. Es dóna més importància a les coses noves que es poden aconseguir, que en com se solien fer. No es

parteix de tradicions per canviar-les lentament, es busca la disrupció abans que la

provoqui algú altre. L’existència d’empreses que han fet realitat el creixement expo-

Memòria 2015 | 35

nencial augmenta l’exigència i esborra de la cursa les que mostren menys ambició.

Alhora, la simplicitat i la resolució de problemes globals i quotidians són condicions

necessàries per obtenir suport: es posa la tecnologia al servei de les solucions, no

a l’inrevés. En el pla de la vivència personal, l’optimisme, l’ambició, l’obertura mental,

la informalitat i el gust per la diferència configuren una actitud molt més predispo-sada a la innovació i l’emprenedoria.

Fotografia de grup al Capitoli de Califòrnia.


Pel que fa a l’ecosistema empresarial, i tot i que Catalunya no disposa de grans em-

preses tecnològiques tractores, cal incorporar el discurs de la disrupció tecnològica.

Tots els sectors estan sotmesos al canvi de paradigma; aquelles empreses que cone-

guin millor el seu sector i les necessitats, presents i futures, han d’anticipar-se a les possibilitats que les noves tecnologies els ofereixen. En aquest sentit, els aven-

ços haurien de comptar amb un suport discret però efectiu del sector públic: una

estratègia innovadora en compra pública i una bona gestió de la propietat intel·lectual

poden actuar com a palanques positives. En el terreny legislatiu, una regulació incen-

tivadora del mecenatge podria actuar com a potenciador de les polítiques públiques.

Finalment, cal seguir insistint en uns lligams efectius entre universitat i empresa,

imprescindibles per la generació i aprofitament del talent i el coneixement.

Finalment, i mentre la Roma de l’imperi modern continuï a Califòrnia, caldrà parlar

millor anglès i tenir vols internacionals directes.

Memòria 2015 | 37

SOPARS DE TREBALL

Enguany inaugurem aquesta secció a la Memòria, en la que reproduïm els moments

més destacables de les intervencions dels ponents.

«Felicito FemCAT per aquests deu primers anys. Us agraeixo tres coses: primer, existir.

Segon, l’esforç per acostar la política i l’empresa. Tercer, l’apropament entre empresa i

escola i participar en el canvi de mentalitat per un país més emprenedor.»

MH Artur Mas President de la Generalitat de Catalunya (Gener 2015)

«El Pacte Nacional pel Dret a Decidir és divers i flexible. Agrupa tots aquells que se sen-

ten compromesos amb el Dret a Decidir del poble de Catalunya i estan disposats a treba-

llar, serenament i democràticament, per exercir-lo.»

MH Joan Rigol President del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (Febrer 2015)

«Les comunicacions mòbils són el detonant de la revolució industrial del segle XXI. Po-

dem aconseguir que tota la població se’n beneficiï, perquè requereix més talent que ca-

pital. Però compte: planteja reptes de regulació, requereix un ecosistema fèrtil i farà ob-

solets molts models de negoci.»

Agustí Cordón Director General de Fira de Barcelona (Març 2015)

«La cultura és un pilar de la cohesió social en la mesura en què actua com a element de

construcció de la pròpia identitat. Tot i el canvi demogràfic del segle XX, ser percebut com

a membre de la comunitat catalana depèn d’haver pres una opció cultural, no del lloc de

naixement; hem d’aconseguir que prendre aquesta opció continuï sent percebut com una

eina de progrés social.»

Vicenç Villatoro Escriptor, periodista, polític i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) (Abril 2015)


«Voldria que els ciutadans de Catalunya sabessin que hi ha molta feina feta per preparar

tots els aspectes jurídics i administratius de cara a la independència. Cap país que s’hagi

independitzat fins ara ha tingut tan ben estudiats tots els possibles punts d’impacte.»

Carles Viver i Pi-Sunyer Comissionat per la Transició Nacional del Govern de Catalunya (Maig 2015)

«No valorem prou la informació; una societat és lliure en la mesura en la que hi ha plura-

litat informativa.»

Antoni Bassas Periodista, guionista de ràdio i televisió i director Audiovisual de l’Ara (Juny 2015)

«La cultura catalana viu un moment daurat quant a la seva projecció internacional. Hi ha

molt interès per ensenyar-lo a les universitats del món, les obres literàries catalanes tri-

omfen en el mercat anglosaxó i tenim un escriptor (Jaume Cabré) molt ben situat per al

premi Nobel.»

Àlex Susanna Escriptor, poeta, promotor cultural i director de l’Institut Ramon Llull (Juliol 2015)

«El treball dignifica: hem de donar eines a totes les persones per que puguin treballar,

viure autònomament i prendre les pròpies decisions. En el cas de les persones amb dis-

capacitat, tornar-los la dignitat és també una necessitat deguda a la nostra demografia: no

ens podem permetre excloure aquest segment del món laboral.»

Carles Campuzano Diputat al Congrés, portaveu de la Comissió de Treball i Afers Socials (Setembre 2015)

«Els empresaris no han de sentir-se obligats a pronunciar-se políticament: a les organitza-

cions empresarials els demanaria, senzillament, neutralitat. Ara bé, cal que algú del món

econòmic reflexioni sobre Catalunya; FemCAT ho pot fer i espero que hi contribueixi.»

Andreu Mas-Colell Conseller d’Economia i Coneixement (Octubre 2015)

«Sense llibertat d’empresa no hi pot haver llibertat de premsa. Els mitjans viuen una crisi

sistèmica que els obliga a replantejar-s’ho tot. Els mitjans nous, que entenen l’espai digi-

tal i no carreguen amb estructures de l’ordre antic, tenen més probabilitats de sortir-se’n.»

José Antich Exdirector de La Vanguardia i promotor del mitjà digital El Nacional.cat (Novembre 2015)

PROJECTES

Memòria 2015 | 41

DECÀLEG

FemCAT, Fundació Privada d’Empresaris, treballa des del 2004 en l’elaboració de propostes i en la generació d’iniciatives que ajudin al desenvolupament eco-nòmic i social de Catalunya.

Per aconseguir-ho, creiem que l’empresa i la societat han d’anar de la mà i pro-posem treballar sobre quatre eixos expressats al nostre manifest:

Millorar la nostra capacitat emprenedora i d’innovació Vetllar per la millora de la competitivitat del nostre país Assegurar la cohesió social de Catalunya Projectar Catalunya al món

Articulant i donant suport a projectes i programes en els que l’empresa i la so-cietat puguin treballar plegats, FemCAT vol contribuir a que Catalunya doni un pas endavant i esdevingui un dels països capdavanters socialment i econòmica-ment, a Europa i al món.

Catalunya s’enfronta en els propers anys a reptes econòmics i socials de molta envergadura, tant per les circumstàncies específiques del país com per les ten-dències globals que afecten a tots els països oberts al món.

Per contribuir a fer-hi front, proposem centrar l’activitat de FemCAT en els pro-pers deu anys en:

� Una òptima col·laboració público-privada, per aconseguir el compromís de tota la societat

per actuar de manera consistent i a llarg termini.

� Millor imatge de l’empresa dins la societat, amb empreses que explicitin i interioritzin co-

dis de conducta responsables. Una més forta base industrial pròpia, que atragui alhora in-

versions d’arreu del món.

� Les infraestructures necessàries per ser un país modern, eficient i connectat al món.

� Una Administració àgil, eficient, transparent, puntual, amb la que ciutadà i empresa puguin

col·laborar en benefici de tots.


� Recerca i Desenvolupament excel·lents, tant en l’àmbit públic com privat. Ser referent en

l’ensenyament superior, atraient talent d’arreu del món. Millorar la governança de les ins-

titucions acadèmiques i de recerca, connectant-les amb la realitat empresarial del país.

� Millor coneixement i ús dels idiomes, especialment l’anglès. En l’àmbit empresarial, pro-

moció de l’entorn multilingüe amb un paper destacat del català.

� Objectius a llarg termini en la política energètica, als que s’orientaran les actuacions a curt

i mig termini, tant en el pla legislatiu com d’inversions empresarials.

� Projectar al món la nostra societat, la nostra cultura i patrimoni. Catalunya i Barcelona ca-

pital mundial de fires i congressos, i captar més vols internacionals per fer-ho possible.

Potenciar el turisme de qualitat.

� La feina ben feta, la capacitat emprenedora i la innovació, valors compartits amb l’ajut

d’una formació de qualitat i accessible a tothom. Una societat on no es toleri el frau.

� Millorar la cohesió social, reduint la desigualtat a través de la generació d’oportunitats per

a totes les persones.

Memòria 2015 | 43

REVISIÓ DEL POSICIONAMENT FEMCAT

Antecedents i Objectiu

Amb motiu del desè aniversari de FemCAT, a finals del 2014 es va dur a terme un

procés de diàleg amb tots els membres. L’objectiu d’aquest era actualitzar la lectura

del Manifest Fundacional de FemCAT, després d’haver pogut valorar, durant la tar-

dor, els indicadors associats als Objectius Fundacionals de FemCAT. La majoria de

membres de FemCAT van participar d’aquesta reflexió conjunta que va concloure

amb la fixació de prioritats de futur, reflectides en un Decàleg. Es va proposar també

fer una comunicació més activa de la feina feta, per tal d’assolir un major impacte.

El projecte de posicionament s’ha dut a terme per tal de bastir els fonaments de la comunicació interna i externa de FemCAT, revisar el posicionament i fer un seguit de propostes per millorar-lo:

Estructurar i formular recomanacions en els àmbits de projectes i membres.

Dotar a la institució d’eines per articular un discurs públic coherent, basat en les prioritats

del Decàleg i alineat amb la pròpia trajectòria de FemCAT, per donar més visibilitat a la

institució.

Esbrinar i explicitar aquells elements que donen sentit a la institució i a la feina que ha

desenvolupat fins ara.

Establir els criteris i les eines de comunicació, tant interna com externa, que es volen

utilitzar.

Una comunicació més activa i una major visibilitat de l’entitat té la finalitat d’assolir

una major capacitat de transformació, accés a noves fonts de finançament, més ca-

pacitat d’influència amb altres institucions i un relat intern i extern compartit. Tot

plegat, sempre amb l’objectiu d’aconseguir més impacte en el compliment de la

missió de FemCAT.


Pla de Treball

Recerca Definició Posicionament

2015 2016

Proposta d’implantació

Revisió documentació actual– Decàleg– Objectius– Manifest fundacional

Benchmarking– Local– Forà

DAFO FemCAT

Conclusions Comissió Delegada Juliol 2015

Missió, visió, valors

Desenvolupament dels eixos d’actuació interns:– Arquitectura d’activitats– Membres– Finançament

Relat de FemCAT (boiler plate)

Conclusions Comissió Delegada i Patronat Obert

Pla de comunicació

Metodologia de treball en cada un dels eixos

Necessitats de recursos

Cerca de recursos

Resultats

Fase de recerca BENCHMARKING LOCAL

El diferencial de FemCAT respecte les altres entitats estudiades s’expressa en

tres aspectes clau:

CATALUNYA + FER + EMPRESARIAL

Ben

efic

iari

de l’

actu

ació

Tipus d’actuació

Altres entitats Empresarials

Altres entitats No–Empresarials

Catalunya

Socis

IDEAR FER

+–

FemCAT

Memòria 2015 | 45

BENCHMARKING FORÀ

El World Economic Forum serà l’entitat inspiradora per a definir les àrees de tre-

ball i el posicionament. El seu slogan ‘Commited to improving the state of the

world’, pot ser replicat, a escala local, com la missió de FemCAT.

DAFO FEMCAT

La qualitat dels membres de FemCAT és el principal actiu de l’entitat. Els projec-

tes i les fites aconseguides en el passat, amb pocs recursos, són notables. La

principal debilitat i a la vegada oportunitat radica en consolidar i millorar la tasca

de FemCAT per realment aconseguir que Catalunya esdevingui un dels països

capdavanters del món.

FemCAT

Fortaleses Els membres: qualitat + compromís

L’obra feta ens precedeix

Debilitats Pocs recursos

Col·lectiu homogeni

Oportunitats Rellevància de la societat civil

Amenaces Ser només «una entitat més»

Fase de definició

En la fase de definició destaca la revisió i definició de la missió de FemCAT, així

com els pilars sobre els que aquesta s’expressa: projectes i membres.

MISSIÓFer de Catalunya uns dels millors països del món.

ARQUITECTURA DE PROJECTES

ÀREES DE TREBALL

Els projectes i programes de FemCAT es plantegen per ajudar al compliment de la missió.

Prenent com a punt de partida els reptes de Catalunya i les prioritats del decàleg, i tenint

en compte la nostra capacitat d’actuació, s’han definit les àrees de treball clau per a la

consecució de la missió de FemCAT.


Els projectes estan classificats en una o més àrees de treball. Aquestes ens permeten

també fer un primer filtratge de projectes, així com identificar aquelles temàtiques en les

que no s’està treballant. Es tracta alhora d’una eina d’ordenació de les operacions i per a

la comunicació, interna i externa, ja que ajuda a l’estructuració del discurs tant a nivell del

web, com en les presentacions de la fundació i cadascuna de les seves activitats.

Les àrees de treball es classifiquen dins de cinc temàtiques: Afers Socials, Competitivitat

Empresarial, Governança, Cultura i Futur.

TIPOLOGIA DE PROJECTES

A l’hora de formular les actuacions concretes es busca el major impacte possible a través

de les fortaleses de FemCAT: els seus membres, la capacitat d’establir aliances i comple-

mentarietats amb altres entitats i els actius de la Secretaria i xarxa de col·laboradors. Per

fer-ho, la fundació pot assumir rols diferents segons les necessitats de cada projecte:

Liderar projectes innovadors per ajudar a resoldre els grans reptes de Catalunya.

Influir, posant a l’agenda aquells temes que ens semblen rellevants, fent acció de

lobby en benefici de la competitivitat de Catalunya i proposant membres de FemCAT

per a la governança d’institucions clau del país.

Servir, col·laborant amb altres institucions que lideren projectes rellevants per al com-

pliment de la missió de FemCAT.

Els projectes ja en marxa i aquells que el Patronat estableix com a prioritaris se situen en

cadascuna de les àrees de treball, tenint en compte que la majoria d’ells afecten a diver-

ses àrees alhora.

APROVACIÓ I RENDICIÓ DE COMPTES

S’encoratja tots els membres de FemCAT a proposar nous projectes alineats amb la mis-

sió. A fi de tenir en compte totes les veus, s’ha articulat una metodologia d’anàlisi i apro-

vació de les noves propostes que té en compte les diferents maneres en què la fundació

pot aportar valor. El propi Patronat, guiant-se per l’arquitectura de projectes, durà a terme

regularment una anàlisi de les àrees a potenciar. Es treballarà també més intensament

amb la xarxa d’entitats amb les que es col·labora habitualment per proposar projectes

conjunts que potenciïn les sinergies i els interessos en comú.

Els membres s’involucren també en la definició i execució dels projectes a través dels

Grups de Treball, la missió principal dels quals és determinar els objectius, abast i estruc-

tura concreta dels nous projectes, guiar-ne l’execució i determinar-ne la finalització, un

cop assolides les fites proposades.

Finalment, el Grup de Treball presenta els projectes finalitzats al Patronat, que en ratifica

la consecució i valora els resultats en el marc del compliment de la missió.

Memòria 2015 | 47

PERFIL DELS MEMBRESEls membres són el principal actiu de FemCAT i la raó de ser de la fundació. L’ex-

plicitació del perfil dels membres és una eina per tal de mantenir ferma la impli-

cació de tots els que ja conformen la fundació i alhora posar èmfasi en la principal

aportació que s’espera dels nous membres: el compromís.

La definició del perfil es detalla a través de la descripció de membre, de les seves

motivacions i del compromís. Com a mostra d’aquest, els membres dediquen

una part del seu temps a fer de Catalunya un dels millors països del món a través

de FemCAT, amb el mateix rigor que a les seves empreses. Es comprometen a

participar en almenys una iniciativa de FemCAT (liderar projectes per resoldre

grans reptes de país, influir posant a l’agenda del país temes rellevants o servir

en institucions que lideren projectes alineats amb la missió de FemCAT) i en al-

guns casos consideren el trasllat a la seva empresa d’aquelles iniciatives que

FemCAT impulsa per empreses i que poden tenir impacte en el país.

Properes passes

Durant l’any 2015 s’ha dut a terme el gruix de feina de les fases de recerca i de-

finició. Per concloure aquesta, a principis del 2016 es presentarà la versió del re-

lat de FemCAT destinada a la comunicació externa.

S’iniciarà així la fase d’implantació del projecte de posicionament. Aquesta inclou-

rà un pla de comunicació que es desplegarà al llarg de l’any, amb accions que

buscaran la repercussió externa del discurs i actuacions de FemCAT. D’altres

actuacions se centraran en la visibilitat de la pròpia fundació, com la presentació

d’un nou web o articles i entrevistes a mitjans.

REAFIRMACIÓ DEL MANIFEST DEL FAR

Antecedents

El Manifest del Far va ser formulat al maig de 2014 i subscrit per la majoria de les insti-

tucions empresarials catalanes, entre elles FemCAT.

L’agost del 2015, les entitats impulsores d’aquest Manifest van decidir reeditar el seu

compromís amb el dret a decidir del poble de Catalunya. Amb aquest objectiu van im-

pulsar un acte conjunt que va tenir lloc el 3 de setembre a l’auditori de La Pedrera.

Manifest del Far3 de setembre del 2015

La Pedrera, Barcelona

Els empresaris, amb el Parlament de Catalunya

Les cambres de comerç, patronals i entitats empresarials de Catalunya re-unides al Far de Sant Sebastià el 8 de maig de 2014, reafirmant-nos en aquest acte de La Pedrera, el 3 de setembre de 2015

MANIFESTEM:

�� El nostre suport incondicional al procés endegat pel nostre Parlament, avalat

per una àmplia majoria dels seus diputats, que ha de permetre que els nostres

conciutadans puguin, lliurement i democràticament, expressar la seva voluntat

sobre el futur del país.�� El nostre compromís de respectar la decisió que prengui el poble de Catalunya

i fer-hi costat, sigui quina sigui.�� La nostra voluntat d’adaptar l’actuació de les nostres empreses a aquesta

voluntat, de manera que puguem continuar contribuint al progrés i al benestar

de la nostra societat.

Memòria 2015 | 49

Les entitats signats i adherides a aquest Manifest representen la totalitat de les empre-

ses catalanes:

Cambra de Comerç de Barcelona

Cambra de Comerç de Lleida

Cambra de Comerç de Palamós

Cambra de Comerç de Sabadell

Cambra de Comerç de Tarragona

Cambra de Comerç de Terrassa

Cambra de Comerç de Valls

Cecot

FAGEM Federació d’Associacions Empresarials del Maresme

FemCAT

Empresaris de l’Anoia

Consell Empresarial d’Osona

Confederació de Comerç de Catalunya

Centre Metal·lúrgic del Vallès Occidental

Gremi de la Indústria i la Comunicació

Gràfica de Catalunya

Cambra de Comerç de Girona

Cambra de Comerç de Manresa

Cambra de Comerç de Reus

Cambra de Comerç de St. Feliu de Guíxols

Cambra de Comerç de Tàrrega

Cambra de Comerç de Tortosa

Consell de Cambres de Catalunya

PIMEC Petita i Mitjana Empresa de Catalunya

COELL Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida

AMEC Associació Multisectorial d’Empreses

Fòrum Carlemany

FOEG Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona

Sant Cugat Empresarial

Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà

ADEPG Associació d’Empresaris del Garraf,

l’Alt Penedès i el Baix Penedès

Desenvolupament de l’acte

L’acte va ser concebut com una trobada unitària de suport al Parlament de Catalunya.

En nom d’aquest, la seva presidenta va rebre una còpia del Manifest. Per il·lustrar el

compromís de les entitats empresarials, els presidents de les més destacades van

fer breus parlaments: el president de FemCAT, Ramon Carbonell, el president de PI-

MEC, Josep Gonzàlez, el president de CECOT, Antoni Abad i el vicepresident del

Consell de Cambres de Catalunya, Domènec Espadalé. Així mateix, els economistes

Joan B. Casas, Miquel Puig, Jordi Galí i Xavier Sala i Martín van expressar en breus

ponències els aspectes més rellevants de les implicacions econòmiques i empresari-

als de l’expressió de la sobirania de Catalunya.


Imatge dels representants de les entitats signants i adherides al Manifest del Far el 3 de setembre del 2015.

Repercussió mediàtica

L’acte va tenir una repercussió important en premsa i a les xarxes socials. Els mitjans

van destacar la postura empresarial de respecte per la voluntat dels ciutadans i la

disposició a adaptar el funcionament de les empreses a la decisió que aquests pren-

guin i les conseqüències que se’n derivin.

Memòria 2015 | 51

REFORMA HORÀRIA

Antecedents

El temps de treball és l’eix sobre el qual s’organitza la vida social. Des dels anys vui-

tanta, la recerca sociològica ha posat de manifest que la vida en societat depèn en

bona mesura dels horaris i calendaris laborals. La rigidesa del treball influeix clara-

ment en la capacitat de decidir en la resolució positiva de les dificultats de conciliació

de la vida laboral amb la vida personal i especialment amb la vida social.

FemCAT s’ha sumat enguany a la Iniciativa per la Reforma Horària, promoguda inici-

alment per un grup d’acadèmics i que ha assolit un gran ressò i suport per part del

Parlament de Catalunya, entitats de la societat civil, empreses i l’administració.

El projecte de Reforma Horària s’ha plantejat com una iniciativa en tres fases:

� Llançament, impuls i fonamentació (2014). En aquesta fase inicial, es constitueix la Inicia-

tiva i es crea la Comissió d’estudi de la Reforma Horària al Parlament de Catalunya.

� Intervenció i sensibilització (2015). Realització de campanyes divulgatives respecte les

bones pràctiques horàries i s’impulsen proves pilots amb entitats.

� Difusió i constitució com a l’any de la Reforma (2016). Es tracta d’establir el punt de parti-

da al moment de signar la llei de la Reforma Horària i l’impuls de les reformes legislatives

i mesures d’acompanyament.

Per que la Reforma Horària pugui ser una realitat, s’aborda des de tots els àmbits.

Durant el 2015 s’han promogut iniciatives pilot en tots aquells estaments que inter-

venen en l’organització del temps: Ocupació i Empresa; Educació; Cultura i Oci; Ad-

ministració; Comerç i Consum. Aquests àmbits s’anomenen ‘Acceleradors de la Re-

forma’; tot i que cadascun d’ells pot obtenir beneficis aplicant les mesures de flexibi-

lització i conciliació pel seu compte, és la conjunció de tots ells alhora la que pot

aconseguir un guany fonamental per a la societat.


La Secretaria de FemCAT ha contribuït en el projecte amb tres actuacions: divulgant

el projecte i els seus principis, identificant i facilitant la interlocució amb empreses

que han participat en la prova pilot en l’àmbit d’Ocupació i Empresa i aplicant interna-

ment alguns dels principis de flexibilitat que faciliten la conciliació.

Les empreses que estan participant en el projecte pilot amb la interlocució de Fem-

CAT són Grupo SIFU, Invenio learn.by.doing i Vertix. El projecte, que lidera el grup

impulsor de la Reforma Horària, incideix en un canvi en l’organització dels horaris, per

establir una millor gestió del temps de treball. A les empreses, els beneficis que el

projecte fa possible, mesura i posa en valor aspectes que inclouen guanys de compe-

titivitat i una harmonització del temps de la vida del treballador amb la seva vida soci-

al. Durant el 2016, el projecte mostrarà a la comunitat empresarial els beneficis asso-

lits en la realitat per totes les empreses i organitzacions que han participat en els pi-

lots, per tal de contribuir a la seva implantació progressiva al teixit català i harmonitzar

la vida social i laboral de les persones.

Actuacions realitzades

L’any 2016 serà, també, l’any de finalització i mostra de resultats en la resta d’’Acce-

leradors de la Reforma’: Educació, Cultura i Oci, Administració i Comerç i Consum.

Memòria 2015 | 53

FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL

Antecedents

La Formació Professional és una opció cada vegada més acceptada entre els estudi-

ants de Catalunya. El nombre d’alumnes matriculats augmenta cada any des de fa un

lustre. Seguint la mateixa tendència, la Formació Professional Dual, encara en fase

incipient al nostre país, és una opció que creix ràpidament. La característica principal

d’aquesta modalitat és que l’empresa hi participa acollint alumnes en pràctiques amb

contingut formatiu. És a dir, a l’empresa l’estudiant no només ha de posar en pràctica

coneixements ja adquirits a l’escola, sinó que n’ha d’adquirir de nous.

FemCAT es va comprometre amb la implantació de la Formació Professional Dual a

Catalunya arrel del viatge de benchmarking a Baviera l’any 2013. Resulta especial-

ment indicada per les empreses que requereixen competències tècniques específi-

ques; demana implicació per part de l’empresa, però retorna la possibilitat de dispo-

sar de treballadors formats segons un programa fet a mida.

Segons els experts, la principal barrera a un creixement ràpid de la Formació Profes-

sional Dual és la inexperiència tant dels centres educatius com de les empreses per

la seva implantació. FemCAT va identificar el Consell General de Cambres de Catalu-

nya com el millor interlocutor per dur a terme una campanya de divulgació a les em-

preses dels seus membres. Aquesta entitat disposa d’una àmplia experiència en la

gestió de la relació entre escola i empresa en el marc de la Formació Professional, ja

que gestiona l’aplicatiu informàtic de coordinació de les pràctiques obligatòries dels

estudiants de Formació Professional a Catalunya (gairebé 100.000 alumnes cada curs

escolar).

En aquesta col·laboració iniciada el 2014, es va oferir a totes les empreses dels mem-

bres de FemCAT la possibilitat d’informar-se i rebre assessorament sobre la Formació

Professional Dual. Es van dur a terme reunions informatives amb representants de

les empreses interessades, en les que se’ls va indicar les característiques principals

de la FP Dual, els requisits per a centres educatius i empreses i els continguts neces-

saris per a un programa educatiu conjunt. Un cop informats de la natura dels estudis


més adients per satisfer la necessitat de cada empresa, se’ls informava sobre els

centres més propers que impartien aquests estudis –en modalitat dual o tradicional–

i se’ls oferia la possibilitat de posar-s’hi en contacte amb l’acompanyament del Con-

sell de Cambres.


Per part de FemCAT, el projecte es va donar per tancat a la primavera del 2015, un

cop assessorades totes les empreses que van voler participar. El Consell General de

Cambres de Catalunya ha seguit treballant amb tres d’aquestes empreses que han

decidit posar en marxa el projecte de Formació Dual. Cal remarcar que 35 empreses

de membres de FemCAT ja reben estudiants de Formació Professional tradicional en

estades de pràctiques obligatòries.

Memòria 2015 | 55

INSERCIÓ LABORAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

Antecedents

La Cohesió Social és un dels eixos d’actuació esmentats al Manifest de FemCAT: ‘La

cohesió social és fonamental per poder continuar essent, com hem estat sempre, un

poble d’acollida, de progrés i socialment capdavanter’. Un poble acollidor i socialment

capdavanter és també aquell que assegura la realització del potencial de totes les

persones que en formen part; tant per que puguin aportar valor a la seva comunitat,

com per que puguin ser autònomes i felices.

En aquest sentit, durant l’any 2015 FemCAT ha posat en marxa un grup de treball

amb l’objectiu d’articular un projecte que contribueixi a la inserció laboral de les per-

sones amb discapacitat.


La primera actuació duta a terme va ser una trobada de divulgació, en el marc del

Patronat Obert del mes de setembre, a la seu de la Fundació DKV Integralia. Es trac-

ta d’una entitat sense afany de lucre creada per DKV Seguros per facilitar la integració

social i laboral de les persones amb discapacitat. Ofereix serveis de contact center i

gestió del client a DKV Seguros i a moltes altres empreses i institucions, procurant

alhora oferir sortides professionals en empreses ordinàries als seus treballadors.

Com a colofó a la trobada, es va dur a terme un sopar de treball amb en Carles Cam-

puzano, expert en els aspectes legislatius i administratius de la discapacitat, que va

posar en context la realitat i reptes de la integració laboral de les persones amb dis-

capacitat al nostre país.


Aquesta primera trobada de divulgació va complir l’objectiu inicial de sensibilització

als membres de FemCAT i les seves empreses. Per aprofundir en l’anàlisi del con-

text, es va realitzar una enquesta sobre el grau d’implicació en aquest tema ja exis-

tent entre els membres de FemCAT.

Les respostes rebudes permeten fer-se una idea de les pràctiques més habituals

quant a la inserció laboral i l’adaptació per a les persones amb discapacitat. Se segui-

rà treballant durant el 2016.

Memòria 2015 | 57

MENTORING A EMPRESES DE NOVA CREACIÓ

Antecedents

FemCAT va participar al programa Consell d’Empresaris FemCAT-ACC1Ó del 2009 al

2011. Aquest programa posava a disposició dels emprenedors que presentaven el

seu projecte empresarial al departament d’Innovació Empresarial – Noves Empreses

de Base tecnològica (NEBT), un equip d’empresaris experts de FemCAT.

L’objectiu era proporcionar assessorament, visió i experiència empresarial per part

dels empresaris.

Es van dur a terme cinc convocatòries, on es van assessorar 23 empreses i 20 em-

presaris de FemCAT hi van participar:

Xavier Albertí

Jaume Alsina

Ricard Aubert

Francesc Bonamusa

Josep M Campi

Xavier Cambra

Ton Capella

Joan M Cassany

Xavier Escoté

Carlos Ferrer

Carles Grau

David Nogareda

Enric Paredes

Vicenç Pedret

Ignasi Pietx

Josep Santacreu

Manel Sarasa

Miquel Teixidor

Joaquim Uriach

Carles Ventosa

El programa va tenir resultats satisfactoris i va suposar un impuls important a algunes

de les noves empreses participants. Es va discontinuar per un canvi en la gestió dels

projectes per part d’ACC1Ó i la percepció que la metodologia utilitzada no traslladava

als emprenedors tot el valor que el contacte amb els empresaris els podria proporcio-

nar.


Mentoring per a joves emprenedors/es

Arrel de l’experiència anterior, i sempre amb la voluntat de contribuir al desenvolupa-

ment del teixit empresarial català, FemCAT decideix explorar la col·laboració amb el

programa de Mentoring que la CP’AC (Fundació Privada per a la Promoció d’Autoocu-

pació a Catalunya) coordina.

La CP’AC ha adoptat la metodologia de Mentoring de la Youth Business Internacional,

i l’està implementant a Catalunya. Es tracta d’una metodologia instaurada a 40 països

del món que tracta de donar suport a emprenedors mitjançant finançament, formació

i mentoring (durant el 2014, aquesta metodologia va ajudar a gairebé 12.000 perso-

nes arreu del món). Els mentors ajuden els emprenedors a identificar objectius i

reptes estratègics pel seu negoci, així com interpretar resultats i aspectes econòmics

i empresarials.

Els membres de FemCAT Ricard Aubert, Josep Maria Campi i Joan Castell han

participat en aquest programa, dins l’apartat de Mentoring, per ajudar a emprenedors

entre 18-35 anys en un procés d’acompanyament d’un any, on s’ha estipulat de mit-

jana una trobada al mes entre mentor i emprenedor. Durant l’any 2016 es valoraran

els resultats d’aquestes col·laboracions per determinar si es pot plantejar una col-

laboració més àmplia.

Memòria 2015 | 59

CENTRE UNESCO DE CATALUNYA

El Centre UNESCO de Catalunya - Unescocat es va crear l’any 1984 amb el propòsit

de fer present la UNESCO a Catalunya i la cultura i llengua catalanes a la UNESCO.

Després d’un període de redimensionament, el Centre UNESCO de Catalunya i les

entitats que el composen van reprendre l’any 2014 la tasca de difondre els ideals i

activitats de la UNESCO al nostre país i de fer arribar al sistema de Nacions Unides

les reflexions i col·laboració de la societat catalana en Educació, Cultura, Ciència i

Pau. Unescocat manté relacions oficials amb la UNESCO i té estatut consultiu prop

de l’ECOSOC i del Departament d’Informació Pública de les Nacions Unides.

FemCAT és membre de la Junta Directiva del Centre UNESCO de Catalunya des del

2014. El representant de FemCAT és l’Albert Llovet, que ocupa la tresoreria. L’entitat

disposa d’una petita estructura que ha centrat els seus esforços des del 2014 en

mantenir la presència del centre en els consells consultius als que pertany a la seu de

la UNESCO.

L’any 2015 les activitats pròpies del centre han estat focalitzades a l’educació. Han

transcorregut quinze anys des del llançament de la iniciativa Educació per a tothom,

formulada al World Education Forum l’any 2000 i que ha estat una de les campanyes

educatives més importants de tots els temps. Educació per a tothom fixava 6 objec-

tius per als següents quinze anys; els indicadors associats han estat avaluats en l’in-

forme ‘Global Monitoring Report 2015’, que el Centre UNESCO va presentar a Barce-

lona al mes de maig. Per renovar aquesta iniciativa i contribuir al debat sobre els ob-

jectius per a l’educació mundial per als propers quinze anys, actualment s’està formu-

lant l’estratègia Educació Post2015. Equitat i qualitat per a tothom. A Catalunya el

Centre UNESCO i la Fundació Jaume Bofill lideren conjuntament aquest projecte. Per

dur a terme aquest propòsit, estan realitzant una àmplia convocatòria a tots els actors

educatius de Catalunya a que presentin les seves reflexions i propostes a través de

diferents mitjans i formats. També en relació amb aquest projecte, al mes de juliol es

va presentar a Barcelona l’informe ‘Repensar l’educació: vers un bé comú mundial?’

i la seva edició en català.


BARCELONA GRADUATE SCHOOL OF ECONOMICS

La Barcelona Graduate School of Economics (BGSE) és una institució per a la coope-

ració científica en recerca i educació superior en economia i ciències socials. Va ser

fundada al juliol del 2006 per quatre institucions acadèmiques: la Universitat Pompeu

Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consejo Superior de In-

vestigaciones Científicas (CSIC) i el Centre de Recerca en Economia Internacional

(CREI). Rep també el suport del Grup Agbar, el AXA Research Fund, el Banc Sabadell,

la Fundació Catalunya - La Pedrera, Fundació Bancària “La Caixa”, FemCAT , el De-

partament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament

de Barcelona, entitats totes elles presents al seu patronat. El lloc de FemCAT al pa-

tronat de la BGSE l’ocupa actualment l’Albert Esteve.

La Barcelona GSE té com a objectius ser permanentment reconeguda com una de les

institucions de primera línia mundial en postgrau d’excel·lència i en recerca de fronte-

ra en economia i ciències socials. Les dues línies principals d’actuació són:

Generar una oferta atractiva i competitiva de programes de postgrau d’estàndard

internacional i atraure els millor estudiants.

Incrementar la massa crítica d’acadèmics i investigadors de primer nivell mundial,

reforçant la intensa activitat de recerca que ja duen a terme les quatre unitats aca-

dèmiques que la composen.

En els seus anys de vida, la Barcelona GSE acumula indicadors d’excel·lència tant pel

que fa als reconeixements i distincions del personal investigador com en els rankings

de producció científica i els factors d’impacte de les seves publicacions internacio-

nals. Més enllà de l’excel·lència individual i col·lectiva dels investigadors i acadèmics

que la conformen, el dinamisme de la institució ha permès el seu posicionament en

la comunitat internacional a través de formats innovadors com el Summer Forum,

Congrés internacional al que es convida economistes i investigadors d’arreu del món

per debatre la recerca de frontera en economia. El juliol del 2015, es van reunir 850

persones que van presentar 386 papers (seleccionats d’un total de 1.228). El Sum-

mer Forum se celebra des del 2013 i s’ha consolidat com una de les trobades més

importants de la recerca en economia a nivell mundial.

Memòria 2015 | 61

L’excel·lència de la recerca i la formació de postgrau que s’hi duu a terme actua com

a factor d’atracció de talent a diversos nivells. El nombre d’estudiants que treballen a

Catalunya després de graduar-se és netament superior als que provenen de l’estat

espanyol; en aquest sentit, les dades mostren que la Barcelona GSE està ajudant les

empreses catalanes i les estrangeres que s’hi ha establert a millorar la seva excel-

lència en economia.


BARCELONA INSTITUTE OF SCIENCE AND TECHNOLOGY

Al gener del 2015 es va fundar el Barcelona Institute of Science and Technology

(BIST). Aquesta iniciativa ha estat promoguda pels més importants centres de recer-

ca de Catalunya: el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut Català d’Investiga-

ció Química (ICIQ), Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l’Institut

de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i l’Institut

de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). Gràcies a la unió d’aquests centres, tots ells

excel·lents des del punt de vista de la producció científica i la transferència de tecno-

logia en els seus camps, s’aconseguiran guanys tant a nivell extern com intern. A ni-

vell extern, la visualització de tots ells com integrants d’una mateixa institució donarà

més impacte a la recerca que publiquin en els mitjans internacionals: la construcció

d’aquesta massa crítica redundarà en una major capacitat per atraure investigadors

de primera línia i recursos públics i privats, ja que de manera conjunta, aquests sis

centres constitueixen una de les institucions de recerca líders a Europa. A nivell in-

tern, la col·laboració ha de permetre recerca interdisciplinària a través de projectes

transversals, cada cop més necessaris per assolir resultats innovadors i que resulta-

ran fonamentals per abordar nous reptes. Alhora, una estructura més gran permetrà

augmentar la capacitat, millorar i fer més atractiva i eficient la formació dels estudi-

ants de doctorat.

FemCAT forma part de les institucions fundadores del BIST; en David Nogareda re-

presenta FemCAT en el seu patronat. Les altres institucions fundadores són la Fun-

dació Bancària “La Caixa” i la Fundació Cellex. A títol individual, com a investigadors

de reconegut prestigi internacional i persones que s’han distingit en relació a l’activi-

tat de l’institut, els Drs. Ignacio Cirac, Joan Massagué, Miquel Salmerón, Rolf Tarrach,

Sergi Verdú i EduardVallory. En el Patronat fundacional s’han integrat també la Funda-

ció Catalunya-La Pedrera, la Fundació Banc Sabadell i els directors dels sis centres de

recerca, Drs. Luis Serrano, Miquel A. Pericàs, Pablo Ordejón, Lluís Torner, Ramon

Miquel i Joan Guinovart.

Memòria 2015 | 63

FUNDACIÓ PUNTCAT

La Fundació puntCAT és una entitat privada sense ànim de lucre ni filiació política que

té com a finalitat impulsar tota mena d’activitats relacionades amb la promoció de la

llengua i cultura catalanes a l’àmbit d’internet i de les noves tecnologies de la infor-

mació. FemCAT n’és membre del patronat des de l’any 2010, i n’ostenta actualment

la presidència, a través del seu representant Ricard Huguet.

La Fundació puntCAT gestiona el domini .cat: el promociona, vetlla pel compliment

dels requisits que han de complir els demandants, en garanteix i actualitza la infraes-

tructura i els requeriments tècnics i treballa directament amb els registradors que el

comercialitzen. El nombre de dominis actius ha crescut ininterrompudament des de

la seva posada en marxa; l’any 2015, quan es compleixen els 10 anys de l’obtenció

del domini .cat, es tanca fregant els 100.000 dominis actius.

100.000

95.000

90.000

85.000

80.000

75.000

65.000

60.000

55.000

50.000

2012

No

mb

re d

e d

om

inis

.cat

2013

+16,4%

+16,9%

+17,1%

2014 2015

Dominis


La bona gestió del domini .cat i l’experiència adquirida els darrers anys han permès

l’any 2015 una diversificació de l’activitat de la fundació puntCAT, que ha posat ja en

marxa la gestió del domini .barcelona, recentment aprovat per l’ICANN, organisme in-

ternacional que gestiona els dominis a internet. El propietari del domini .barcelona és

l’Ajuntament de la ciutat, que n’ha adjudicat la gestió en concurs públic a la fundació.

El .barcelona, que ja està disponible, neix amb l’objectiu de convertir-se en el domini

de referència per als barcelonins i estableix com a requisit que els continguts del lloc

web amb aquesta extensió estiguin lligats a Barcelona o la seva àrea d’influència.

Durant l’any també s’han dut a terme actuacions de promoció de l’ús de la llengua

catalana a internet i les TIC, com la posada en marxa del portal Tic Central per tal de

posar en contacte sense intermediaris els professionals de parla catalana de l’àmbit

de les Tecnologies de la Informació i Comunicació amb empreses, institucions i parti-

culars que precisin els seus serveis.

Així mateix, s’ha iniciat La Gira del .cat, una sèrie de trobades arreu de Catalunya, per

fer accessible i entenedora la necessitat, que tant les empreses com els particulars

siguin presents a Internet i tinguin les seves webs en català.

A nivell internacional, s’ha engegat una campanya per la normalització de la ela gemi-

nada a Internet. S’ha aconseguit que la xarxa social Twitter permeti escriure aquest

caràcter en els seus textos. Per altra banda, no han donat fruit, de moment, els con-

tactes per la traducció al català del portal de contactes professionals Linkedin –em-

presa que va ser visitada per la delegació de FemCAT durant el viatge de benchmar-

king a Califòrnia.

L’any 2015 s’ha dut a terme la cinquena edició del concurs Websalpunt.cat, que fo-

menta la creació de dominis en llengua catalana per part d’estudiants de Secundària

i Batxillerat i Cicle de Grau mitjà i superior. Hi van participar 1.727 estudiants en 508

grups de 93 centres educatius.

Memòria 2015 | 65

COL·LECTIU EMMA

El Col·lectiu Emma és una xarxa de persones, tant catalans com estrangers i resi-

dents a diversos països, que es van proposar l’any 2009 recollir i seguir les notícies

sobre Catalunya aparegudes a la premsa internacional. El seu objectiu és assegurar

que l’opinió pública d’arreu disposa de dades fidels de la realitat del nostre país, avui

i a través de la història. Així, seleccionen i publiquen informació de diverses fonts que,

en la seva opinió, faciliten una descripció acurada dels esdeveniments a Catalunya.

Alhora, es posen en contacte amb els mitjans i articulistes que publiquen peces sobre

Catalunya, tant per felicitar-los i oferir més informació per a futurs articles, com per

assenyalar errors o deduccions mal fonamentades. Finalment, elaboren articles d’opi-

nió sobre els afers corrents en el camp econòmic, social, cultural i polític.

La feina constant del Col·lectiu en els seus anys d’existència els ha convertit en refe-

rents i proveïdors d’informació de primera mà per a diversos mitjans estrangers. Amb

la seva actuació discreta i contactes amb els articulistes i opinadors, han aconseguit

bastir una xarxa de confiança que arriba a alguns dels mitjans més influents del món.

FemCAT col·labora amb el Col·lectiu Emma des del 2013; d’aquesta manera es fa

possible la gestió professional de la informació en aquesta entitat i la seva distribució

cap a les persones, repartides per tot el món, que han de mantenir el contacte amb

els mitjans. Així mateix, facilita interlocutors empresarials als mitjans que s’interes-

sen pels esdeveniments a Catalunya. D’aquesta manera, FemCAT contribueix a que

la projecció de Catalunya al món sigui directa, verídica i transparent.


FERRMED

L’associació sense afany de lucre FERRMED, constituïda l’any 2004, és una associa-

ció de caràcter multisectorial creada a iniciativa del món empresarial per contribuir a

la millora de la competitivitat europea a través de la promoció dels anomenats ‘Estàn-

dards FERRMED’; la potenciació de les connexions dels ports i aeroports amb els

seus respectius ‘hinterlands’, la impulsió del Gran Eix Ferroviari de mercaderies Es-

candinàvia-Rin-Roina-Mediterrani Occidental; la consolidació, conjuntament amb al-

tres associacions, dels grans vectors de progrés de la Unió Europea i els països veïns

i, en conseqüència, un desenvolupament més sostenible gràcies a la reducció de la

pol·lució i les emissions de gasos que afecten el canvi climàtic.

FemCAT és membre de FERRMED, juntament amb més de 150 empreses i instituci-

ons d’arreu d’Europa, des de la seva fundació.

La feina de FERRMED se centra en l’acció de lobby, principalment a la Unió Europea

i a les institucions de governs i regions amb potestat sobre les infraestructures ferro-

viàries. La seva tasca sostinguda ha tingut efectes en les decisions de priorització de

corredors ferroviaris per part de la Unió Europea, tant en el tram mediterrani del Gran

Eix Ferroviari com en altres trams d’aquest. Per la seva focalització en el trànsit de

mercaderies, ha desenvolupat un seguit de fortaleses en el sector dels ports marí-

tims i fluvials que poden ajudar, en la consecució de la seva activitat, en el reforç dels

ports del Mediterrani com a porta d’entrada de les mercaderies provinents de l’Àsia

a Europa.

Memòria 2015 | 67

XARXA INTERNACIONAL

La Xarxa Internacional de FemCAT està formada per persones destacades del món

acadèmic i empresarial que, en la seva majoria, no resideixen habitualment a Catalu-

nya. Des de la seva posició ofereixen a la Fundació una visió sobre els reptes i les

oportunitats per a Catalunya, sense el biaix que suposa viure-hi i treballar-hi. Des de

l’any 2009 es reuneixen en una trobada anual; se’ls demana que contribueixin en la

definició de nous projectes de FemCAT i la valoració de les actuacions realitzades.

La trobada celebrada a finals de 2015 es va centrar en l’arquitectura de projectes ex-

pressada en el projecte de posicionament. Es va demanar als membres de la Xarxa

que fessin els comentaris que creguessin necessaris sobre les temàtiques proposa-

des i la seva ordenació. Així mateix, se’ls va demanar que aportessin idees per a

projectes, exemples internacionals de benchmarking i bones pràctiques sobre aque-

lles temàtiques que s’expliciten en l’arquitectura i que no han estat encara abordades

per FemCAT.

Així, es va aportar gran nombre d’exemples i propostes sobre la diversitat, i més con-

cretament la perspectiva de gènere. Els membres de la Xarxa Internacional van oferir

exemples d’entitats en les que alguns d’ells participen, ja sigui per a la promoció de

la dona en les professions tècniques i l’arquitectura, els consells d’administració de

les empreses o el lideratge de la societat civil. En aquest sentit, recomanen una com-

binació d’actuacions a nivell regulatori, eines de relació i promoció mútua específi-

ques per a les dones i conductes exemplars per part de les institucions. Van ressaltar

també les sinergies amb un projecte ja iniciat a FemCAT, la Reforma Horària.

El segon tema en el que es van fer aportacions va ser el de la transparència i la gover-

nança de les institucions, que es van abordar com a eina per evitar la corrupció. Els

presents remarcaven que només una combinació correcta de conscienciació i legis-

lació pot eliminar la corrupció a mig termini. La legislació és actualment molt abun-

dant en aquest sentit, però la manca de conscienciació fa que no sempre es tingui en

compte o no s’apliqui amb la mateixa severitat a tots els nivells. Una eina adequada

seria l’adopció de codis de conducta, tant a les empreses com a les institucions.


Finalment, i tot i el biaix empresarial i econòmic propi de FemCAT, els membres de la

Xarxa van destacar la importància de la cultura en la projecció internacional de Catalu-

nya. És convenient que, en un moment en el que l’activitat internacional de les em-

preses és més intensa que mai, l’economia i la cultura es reforcin mútuament, per

dibuixar a nivell global un país competitiu i alhora ric en tradicions i creativitat.

EVOLUCIÓ DELS MEMBRES DE LA FUNDACIÓ

Memòria 2015 | 71

Nous membres any 2015

Jaume Alsina CasaldueroRESPONSABLE ÀREES DE NEGOCIENCOFRATS ALSINA

Joan Carles OlléDEGÀ-PRESIDENTCOL·LEGI DE NOTARIS DE CATALUNYA

Ana SalaSÒCIACORTÉS ABOGADOS

David MolasCONSELLER DELEGATJOAQUIM ALBERTÍ

Àngel RiudalbàsCONSELLER DELEGATPENTA SOLUTIONS

Carme SalaGERENTSISTEMESCAT

Josep M. PiquéDIRECTOR GENERALHOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

Roser RàfolsADVOCADAARCO ABOGADOS

Heribert PadrolPRESIDENTIPLUSF

Lali MoleraCONSELLERA DELEGADAUNIÓ INTEGRAL ALIMENTÀRIA

Jaime BatlleARQUITECTEBUILT

Ignasi RafelDIRECTOR GENERALTALMAN GROUP

Josep M. BarnésADMINISTRADORVOPI4

Francesc BoschGERENTDIBOSCH

Jaume CampmanyDIRECTOR GENERALJAIME CAMPMANY

Lluís MasvidalCONSELLER DELEGATPLANTINOVA

Francesc ParramonGERENTPARRAMON EXPORTAP

Iban CidDIRECTOR GENERALGERMARK IDENTIFICATION SOLUTIONS

Miquel JordàDIRECTOR GENERALEUROFIRMS GROUP

Albert RoquetGERENTBCN LANGUAGES

Joan AgustíDIRECTOR GENERALMANXA 1901

Xavier BadiaDIRECTOR GENERALCURTIDOS BADIA


Baixes membres any 2015

Jaume Alsina OlivaCONSELLER DELEGATENCOFRATS ALSINA

Xavier AlbertíCONSELLER DELEGATJOAQUIM ALBERTÍ

Jaume JuherCONSELLER DELEGATROBERLO

Jordi GallésVICEPRESIDENTEUROPASTRY

Pepe BatlleECONOMISTA

Ivan DomènechFUNDADORAGRUPACIÓ MÈDICA I QUIRÚRGICA (AMiQ)

Josep M. CampiCONSELLER DELEGATALTANEU

Francesc BonamusaCAP REGIÓ SUDAPERAM STAINLESS SERVICE & SOLUTIONS IBÉRICA

Francesc Garcia-PlanasPRESIDENTGREMI DE FABRICANTS DE SABADELL

Ernest SalesVICEPRESIDENT VENDES EMEAHEWLETT PACKARD

Gregori GrauDIRECTOR GENERALINIR

En acabar l’any 2015, el número de membres de FemCAT era de 106.

RECULL DE PREMSA FEMCAT

Memòria 2015 | 75

RECULL DE PREMSA

Alguns articles sobre FemCAT apareguts durant l’any 2015

Ara, 2 de febrer: Entrevista a Ramon Carbonell

Expansión, 24 de febrer: La industria teje socialmente el país

Diari de Tarragona, 8 de maig: Empresarios responsables

La Vanguardia, 4 de setembre: Les Cambres i 17 patronals deploren

la falta de diàleg des de l’Estat

El Periódico, 14 de juny: Silicon Valley domina el món

El Punt Avui, 14 de juny: Emmirallats en el laboratori del món


18economia

DILLUNS, 2 DE FEBRER DEL 2015 ara

RADAR EMPRESARIAL

Ramon Carbonell NOU PRESIDENT DE FEMCAT

“Tots vam fer el cabra, però el sector privat ha canviat més que el públic”

FemCat “L’objectiu és fer de lobi en el bon sentit de la paraula” Copcisa “En part he deixat l’empresa perquè és molt dur el procés que hem passat” Bancs “Renegociar el deute és molt dur perquè entres en un món que no coneixes”

permès que la crisi no sigui tan du-ra com en altres llocs és que som un país industrial.

Què hem après amb la crisi, com a societat? Potser repetiríem alguns errors, però altres no els tornaríem a co-metre. Les empreses veníem de molts anys, de tota la vida, en què l’accés al crèdit era limitat i car. I les entitats bancàries realment eren molt inaccessibles. I, de sob-te, va aparèixer diner barat i acces-sible com no ho havíem vist mai. D’això n’hem après. Potser no hi havia una cultura. Ara l’hem ad-quirit. Evitar l’excés d’infraestruc-tures és una altra cosa que hem après, crec.

Però si encara seguim construint lí-nies d’AVE com si res. Si tingués-sim diners, ¿no creu que ens els tor-naríem a gastar? Jo penso que la gent ara ja no ho ad-metria, això.

tes famílies ja no hi són i, de fet, en part he deixat l’empresa perquè és molt dur el procés que hem passat. Però m’agrada pensar que, si torna a pujar la indústria, podrem tornar a contractar gent.

¿És possible que Copcisa torni a di-versificar el negoci algun dia? Per què no? Si el mercat li dóna l’oportunitat de fer alguna altra co-sa que li permeti ser una empresa més estable, no crec que Copcisa s’ho pensi dues vegades.

Què ha après de la tasca de rene-gociar amb els bancs? És molt dur, sobretot perquè entres en un món que no coneixes. En el nostre cas havíem de negociar amb catorze entitats financeres... i elles tenen l’avantatge que coneixen el terreny perfectament, i tu no. Ho aprens a base d’errors. Potser el més dur va ser trobar-se que les entitats que més inconvenients posaven eren nacionalitzades.e

Tothom vol l’AVE al costat de casa. Però no a qualsevol preu. De tot se n’aprèn, tant en el sector privat com el públic. Tots vam fer el cabra. Ara bé, el sector privat ha fet més canvis que el públic.

Què ha trobat a faltar al sector públic? S’ha perdut una oportunitat per fer una reforma de l’administració pú-blica, per racionalitzar-la.

Acaba de deixar l’empresa famili-ar, la constructora Copcisa, que, després d’expandir-se a negocis com l’energia i les gasolineres, per culpa de l’esclat de la crisi ha hagut de fer marxa enrere i tornar a cen-trar-se en la construcció. Quines lliçons ha après? A veure, la crisi no la va predir nin-gú. Però hem aconseguit recondu-ir el negoci i tenir un balanç que és equilibrat i sostenible... i que enca-ra permet mantenir les 1.000 famí-lies que en viuen. Algunes d’aques-

La vida de Ramon Carbonell (Ter-rassa, 1967) ha canviat en poc temps. A l’octubre va deixar la vice-presidència i el consell de Copcisa, l’empresa familiar, després d’haver liderat un complicat procés de rees-tructuració del deute. Amb una mi-ca més de temps disponible, la set-mana passada va acceptar la presi-dència de la fundació d’empresaris catalanistes FemCat, que acaba de complir deu anys.

Què creu que ha assolit FemCat en aquests deu anys? S’ha consolidat un grup molt cohe-sionat de gent sorprenentment di-versa, però al mateix temps molt implicada.

Alguna vegada s’ha explicitat la vo-luntat de ser un lobi influent. Ho és? Aquest és l’objectiu, agafant l’ac-cepció anglosaxona de la paraula, en un sentit positiu. És un lobi que no és malinterpretable perquè tot ho fem, en genèric, pel país. No hi ha aquell component egoista per millorar individualment, sinó per-què el país en conjunt pugui tenir unes empreses més competitives i que aquests beneficis es puguin re-collir també socialment.

FemCat ha fet una llista de deu pri-oritats que s’han de millorar. Hi surten la col·laboració público-pri-vada, la imatge de l’empresa a la so-cietat, les infraestructures, el do-mini de l’anglès... Si fa no fa, els ob-jectius són els mateixos de fa deu anys. Creieu que hem progressat? S’ha avançat en molts dels objec-tius. La percepció de les empreses jo crec que ha millorat. D’entrada, per-què era impossible que baixés més. Però ha de millorar molt més. Jo m’he queixat molt que als empresa-ris sempre se’ls retratava com a ex-plotadors a la televisió pública, per exemple. Els nostres membres ja han visitat 35.000 alumnes a les au-les per explicar-los què fa un empre-sari. I els expliquem coses que són òbvies però que de vegades oblidem.

Un altre punt és la defensa de la in-dústria com a motor de l’economia. La societat havia oblidat que som un país industrial. Una de les forta-leses que hem tingut i que ens ha

BARCELONAÀLEX FONT MANTÉ

FRANCESC MELCION

Nom: Fundació d’Empresaris de Catalunya, FemCat Fundació: 2004 Lloc: Barcelona Membres: 100 empresaris de tots els sectors

“Si hi ha l’oportunitat de créixer en altres negocis, no crec que Copcisa s’ho pensi dues vegades”

FemCat

Què creu que ha assolit FemCat en

Catalunya, FemCat

Memòria 2015 | 77

Martes, 24 de febrero de 2015

www.expansion.com/catalunya

CATALUNYAENTRE PREGUNTA Y PREGUNTA

“La industria teje socialmente el país”RAMON CARBONELL Presidente de FemCat / El empresario asegura que la estructura industrial que existe en Catalunya ha evitado que la calle se haya “encendido” durante la crisis. Defiende que las empresas deben “aceptar lo que digan las urnas”.

Sergi Saborit. Barcelona Ramon Carbonell Santacana (Terrassa, 1967) acaba de ini-ciar una nueva etapa vital. No sólo porque ha sido elegido presidente de la Fundación FemCat, sino porque se ha desvinculado después de veinte años del día a día de la gestión de Copcisa, la cons-tructora de su familia. Su últi-ma misión en el grupo fue li-derar la reestructuración fi-nanciera y las negociaciones con la banca, un proceso que asegura que ha sido traumáti-co y que le ha dejado absoluta-mente destrozado. –¿Por qué deja Copcisa?

Porque hay etapas que se acaban. Yo me ocupé de di-versificar la empresa hacia el sector eólico y de los hidro-carburos y, durante la crisis, tuvimos que desinvertir y centrarnos sólo en construc-ción. Es un proceso doloroso ser el padre de esas criaturas y tenerlas que vender, aunque estos activos nos han dado mucho aire y, ahora, Copcisa se ha quedado con una deuda y un balance muy equilibrado. Creo que es el momento de desvincularme, aunque mi re-lación con Copcisa es imposi-ble que se pierda. –Las negociaciones con la banca fueron duras, ¿no?

Las reestructuraciones son siempre traumáticas, tomas decisiones dolorosas que te lo hacen pasar muy mal y te de-jan quemado. Ver perder un parque eólico que lo has tra-mitado desde cero es muy du-ro, pero lo haces para un buen fin, para que la empresa fami-liar perviva. Pero también he aprendido mucho y tengo la sensación de que nos hemos ganado el respeto de la banca. –¿Qué proyectos prepara?

Tengo alguna propuesta sobre la mesa, más de las que quisiera, porque me gustaría poder descansar un poquito… Estos últimos cinco años han sido demoledores. Es como si me hubiera pasado una apiso-nadora de ida y de vuelta. –¿Suerte que corre, no?

Ramon Carbonell fue elegido presidente de FemCat hace un mes y ocupará el cargo durante dos años.

Ramon Carbonell es también el presidente del Consejo Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), un órgano que aprueba y sanciona los presupuestos de la entidad y en el que están representados las patronales, los sindicatos y el Parlament, entre otros. Carbonell cree que la UPC “ha hecho un esfuerzo titánico para absorber los recortes” presupuestarios y constata que el centro está a punto de cerrar su primer ejercicio sin déficit. Dice que las empresas aseguran recibir “muy buenos titulados de la UPC, homologables, si no mejores, a los estudiantes de otros países”. Se muestra orgulloso del alto nivel investigador y tecnológico del centro, aunque reconoce que se podrían crear muchas más spin-off. Considera que sería bueno que la universidad trabajara de la mano de las escuelas de negocio para “complementar capacidades”.

“La UPC ha hecho un esfuerzo titánico”

Los últimos 5 años han sido demoledores, es como si me hubiera pasado una apisonadora de ida y de vuelta”

“

En FemCat estamos para sumar, contribuimos a acercar mundos que son vecinos y muchas veces no se hablan”

“ Si al final se vota a favor de la independencia, intentaremos que la legislación favorezca a las empresas y la cohesión”

“No, dejé de correr y de ha-

cer todo, ¡estás obcecado sólo con los problemas! Llegaba a casa y me ponía delante de la tele en lugar de salir a correr, es algo más mental que físi-co... Ahora lo he retomado. –Usted es ingeniero indus-

Por culpa de un cierto co-lectivo que no ha hecho la co-sas bien, la sociedad ha carac-terizado al empresario como el malo y no es bueno para el país. Desde FemCat hemos explicado a 33.000 alumnos de Catalunya qué es una em-presa y hemos contribuido a romper la imagen del empre-sario que muchas veces se ve en las series de televisión. –¿Qué otros programas im-pulsa FemCat?

Acercamos las empresas a las universidades y llevamos a los diputados del Parlament a conocer las empresas. Son programas que ayudan a rom-per barreras; contribuimos a acercar mundos que son veci-nos pero que muchas veces no se hablan. FemCat siem-pre está para sumar, no que-remos sustituir a nadie ni va-mos en contra de nadie, sino ayudar a poner luz. –¿Cree que se entiende lo que es Femcat? Se les define de muchas maneras.

¡Esto significa que se ha en-tendido lo que somos! El áni-

mo máximo de FemCat es ha-cer de Catalunya uno de los países más competitivos del mundo dentro de Europa y más cohesionado socialmen-te. No somos una patronal, so-mos una fundación que hace lobby para mejorar el país. –¿Para lograr esos objetivos hace falta que Catalunya sea independiente?

No. –Pero se les considera un lobby independentista.

Estamos en un país que po-ne etiquetas a todo. Tenemos muy claro que a las empresas nos tocará aceptar lo que di-gan las urnas. –¿No creen que deberían de-finirse un poco más?

No vamos a posicionarnos. Dentro de FemCat hay un abanico muy amplio de gente y un acuerdo unánime en que nosotros debemos intentar no influir en el proceso. Estare-mos con lo que digan las ur-nas. No queremos entrar en un debate de datos, porque es cortoplacista. En FemCat va-mos con las luces largas. Si al final las urnas deciden que so-mos un país independiente, intentaremos asegurar que la legislación que surja favorez-ca a las empresas, a la cohe-sión social y a que seamos un país competitivo. –¿Volvería FemCat a dar apoyo a un proyecto como la fallida Spanair?

Creíamos que era bueno para la competitividad del país y para las empresas que el Aeropuerto de Barcelona tuviera una aerolínea que ofreciera enlaces internacio-nales. Es evidente que la ini-ciativa no funcionó, pero es-tuvo a punto de salir bien. El hecho de que se estuviera muy a punto de firmar un acuerdo con Qatar Airways, que se asustó porque Vueling presentó una denuncia, es la prueba de que había interés y demuestra que no existía un error de base. La intención y la utilidad de la inversión es-taba clara. –¿Sigue en el sector eólico?

Sí, me he quedado con una empresa que se llama Bon-vent y que tiene un pequeño parque eólico en Aragón, con un sólo generador. Promove-ré otros proyectos, pero sólo de una o dos máquinas.Carbonell, en el despacho que ocupa en el campus de la UPC, donde preside el Consejo Social.

Elen

a R

amón

Elen

a R

amón

trial. ¿Qué papel cree que debe desempeñar la indus-tria en la recuperación?

Catalunya es y ha sido un país industrial. Debemos te-ner una mentalidad industrial fuerte sabiendo que es perfec-tamente compatible con de-sarrollar, a la vez, los servicios. Las industrias son las que te-jen socialmente un territorio, lo hemos visto durante la cri-sis: la calle no se ha encendi-do. Esto significa que somos

un país que está socialmente cohesionado. Las empresas realizan una función social clarísima. –Pues hay quien ve a las em-presas como responsables de la crisis...

Impr

eso

por T

eres

a N

avar

ro H

erna

ndez

. Pro

pied

ad d

e U

nida

d Ed

itoria

l. Pr

ohib

ida

su re

prod

ucci

ón.

4565239

Presidente de FemCat

En FemCat estamos

mo máximo de FemCat es ha-

No vamos a posicionarnos. Dentro de FemCat hay un abanico muy amplio de gente

un debate de datos, porque es cortoplacista. En FemCat va-mos con las luces largas. Si al

país competitivo. –¿Volvería FemCat a dar apoyo a un proyecto como la

Ramon Carbonell fue elegido presidente de FemCat hace un mes y ocupará el cargo durante dos años.


Diari Divendres, 8 de maig de 2015 47 | ECONOMIA

ACUERDO � LO F I R M A R O N L A F U N D A C I Ó N R E P S O L Y E L CTQ

Convenio para apoyar al desarrollo de iniciativas empresariales en Tarragona� Con el objetivo de promover y apoyar el desarrollo de iniciativas empresariales innovadoras y de base tecnológica, la Fundación Repsol y el Centre Tecnològic de la Química (CTQ) firmaron ayer un acuerdo de colaboración a tra-vés del Fondo de Emprendedo-res. Éste va dirigido a aquellas iniciativas que redunden en una mejora de la eficiencia y el ahorro energético, y contempla apoyo económico de hasta 12.000 eu-ros mensuales durante el perio-do de incubación.

La firma tuvo lugar en el mar-co de la Jornada sobre alternati-vas energéticas, celebrada ayer en el CTQ. Durante la jornada, Antonio Valero, director gene-ral del Centro de Información y Red de Creación de Empresas (CIRCE) impartió una conferen-

cia sobre la prospectiva, riesgos y necesidades de I+D en energías renovables. Durante las cuatro convocatorias de este programa,

la Fundación Repsol ha recibido más de 1.700 propuestas y se han incubado casi una treintena de startups.

La firma del convenio fue en el marco de una jornada sobre alternativas energéticas en el CTQ. FOTO: PERE FERRÉ

ESTADÍSTICA � MEDIO PUNTO MÁS QUE EL CIERRE DE AÑO

La economía catalana creció un 2,4% el primer trimestre� La economía catalana ha cre-cido un 2,4% en el primer trimes-tre de 2015 en comparación con los tres primeros meses del año pasado, lo que supone cinco décimas más respecto al tri-mestre anterior (1,9%).

De este modo, el PIB de la economía catalana acumula ocho trimestres consecutivos de crecimiento intertrimes-tral, notablemente más inten-so en los dos últimos, según in-formó durante ayer en un comu-nicado el Departament d’Empresa i Ocupació de la Ge-neralitat.

Los tres primeros meses de este 2015 continúan la tenden-cia del 2014, cuando la recupe-ración de la economía se basó, principalmente, en la deman-da interna y la evolución posi-

tiva de las exportaciones de bienes y servicios.

El valor añadido bruto (VAB) del sector industrial ha expe-rimentado un repunte intera-nual del 0,6% en el primer tri-mestre, con lo que ya es el ter-cer año que la producción industrial muestra crecimien-tos positivos y más elevados que la media europea.

El sector de la construc-ción es que el presenta el cam-bio de comportamiento más significativo, con un incremen-to interanual del VAB del 6,2%, y el sector servicios es el que concentra el crecimiento más importante de la economía, ya que en el primer trimestre ha crecido un 2,8% interanual, gracias al comercio y el turis-mo.

U n personaje odioso encar-na al malo de la Família Super 3, la serie infantil

que emite Televisió de Catalun-ya. Es el ‘Senyor Pla’, un arqueti-po de empresario avaricioso y sin escrúpulos, casero de esa familia y especulador inmobiliario que, episodio tras episodio, hace todo lo posible por rescindir el contra-to de alquiler a esa familia y echar así de su propiedad a unos incó-modos inquilinos que, con su pre-sencia, le impiden llevar a cabo un pelotazo inmobiliario con el que sueña forrarse.

Y ésa, más o menos, es la ima-gen del empresario que en no po-cas ocasiones cala en la sociedad. De esta (mala) imagen y de otras inquietudes sociales que parten del mundo de la empresa se habló ayer en la segunda edición de los encuentros ‘Forquilla Business’, celebrados en el Hotel-Hostal Sport de Falset, que ayer contó con la presencia de Ramon Carbonell, presidente, entre otros cargos, del lobby empresarial FemCAT.

Con el título L’empresa, motor te-rritorial i social, Carbonell arran-có el debate sobre el papel de la empresa en la transformación de la sociedad, y centró su discurso en el trabajo que ha llevado a ca-bo durante sus diez años de vida la asociación que preside desde principios de este año. Entre las acciones concretas que han lleva-do a cabo está la de divulgar el co-

nocimiento de la empresa entre los escolares catalanes.

Porque, si bien es cierto que en el mundo de la empresa ha habi-do y hay especímenes de ‘Senyor Pla’, «no se puede describir a todo un colectivo por la gente que dis-funciona», contó ayer Carbonell. «Hay una imagen del empresario muy egoísta y distorsionada» que desde iniciativas como FemCAT quieren ayudar a cambiar.

Con el programa ‘Escola i Em-presa’, en el que participan volun-tariamente empresarios y direc-tivos de empresas que acuden a las aulas a contar cómo las empre-sas impregnan nuestra sociedad y nuestro día a día cotidiano, esta asociación privada ha logrado lle-gar ya a más de 50.000 alumnos en Catalunya.

«Sin hacer apología de la em-presa –explicó Carbonell– trata-

mos de hacer entender a estos alumnos que más allá de esas au-las, y también en esas aulas, hay empresas que hacen posible que ellos estén ahí. La economía tie-ne una parte pública y otra pri-vada, y sin ambas no puede en-tenderse».

Para FemCAT, esa doble dimen-sión pública y privada de la eco-nomía no se circunscribe sólo al mundo de la empresa. En su re-

ciente revisión de sus ejes estra-tégicos tras diez años de andadu-ra, este lobby (que, entre otras ac-ciones, estuvo detrás de la mani-festación de empresarios del Iese en Barcelona para reclamar un hub en el aeropuerto de El Prat) ha fi-jado la mejora de la capacidad em-prendedora y de innovación, la mejora de la competitividad, la cohesión social y la proyección in-ternacional de Catalunya como los cuatro ejes en los que trabaja-rá por diez años más.

«Queremos hacer de Catalun-ya –planteó– uno de los países más competitivos del mundo con una sociedad cohesionada». Desde el mundo de la empresa y por res-ponsabilidad social pura. Sin que nadie lo incluya en el capítulo de RSC de su memoria anual empre-sarial, en muchos casos puro ins-trumento de marketing.

Empresarios y directivos a títu-lo individual, con «voluntad de de-volver a la sociedad aquello que nos da, porque somos sociedad ci-vil, no patronal». Sin la etiqueta de ‘Senyor Pla’.

Empresarios responsablesRamon Carbonell, presidente de la asociación empresarial FemCAT, estuvo ayer en Falset para hablar del papel de la empresa en la sociedad y de cómo lograr hacer de Catalunya un referente mundial

LA CRÓNICA | RAFAEL SERVENT

Ramon Carbonell gesticula ante sus contertulios, ayer en el Hotel-Hostal Sport de Falset. FOTO: ALBA MARINÉ

�Más de una veintena de empresarios y profesionales se citaron ayer en Falset

Ramon Carbonell, presidente de la asociación empresarial FemCAT, estuvo ayer en Falset para hablar

presidente, entre otros cargos, del lobby empresarial FemCAT.

muy egoísta y distorsionada» que desde iniciativas como FemCAT

Para FemCAT, esa doble dimen-

Memòria 2015 | 79


4 14 DE JUNY DEL 2015més Periódico

Si fos un país, Silicon Valley seria el desè del món per la seva economia

Els quarters de Google o Facebook estan oberts24 hores els 365 dies de l’any

LA MECA DE LA TECNOLOGIA

SILICON VALLEY

La revolució d’aquest territori de Califòrnia d’on han sortit Facebook, Twitter, Google, Uber o Airnbnb exporta un canvi de model social i econòmic a tot el món. Els emprenedors hi investiguen en ‘software’ i treballen perquè la intel·ligència artificial superi la humana el 2045.

PER OLGA GRAU

domina el món

Be nv i n g u t s a l a R o -m a d ’ a v u i » . M a r -ten Mickos, empre-nedor, inversor i vi-cepresident sènior de Hewlett-Packard (H&P), dóna així la se-

va particular benvinguda a Silicon Valley, la meca mundial de la tecno-logia. Aquest enginyer finlandès va a les reunions sense corbata, d’allò més distès, com si no tingués a l’es-quena operacions milionàries com la venda de la firma tecno-lògica MySQL a Sun Micro-systems per 1.000 milions de dòlars el 2008. «No visc als Estats Units, ni tan sols a Califòrnia, visc a Silicon Va-lley», afirma Mickos, mentre llança una segona sentència: «El software s’està menjant el món». Aquest territori és sinònim d’una elit d’enginyers brillants vestits amb texans i samarretes que inventen frenèticament 24 hores al dia per guanyar molts diners i trencar esquemes. En aquest món feliç de Huxley on tot és possible el més important és el temps, hi ha pressa per obtenir resul-tats, perquè resultats signifiquen di-ners. I a diferència d’Europa, «aquí tant hi fa qui ets, d’on véns ni qui és la teva família; miren la teva idea i t’escolten, i si els agrada, hi ha molta pressa», assenyala Mickos. Aquesta velocitat que s’imprimeix a la inno-vació i a la inversió ha permès crear en poc temps gegants amb més po-der que molts països gràcies al fet que emmagatzemen a les seves en-tranyes dades de milers de milions d’usuaris, el que es coneix com a big data. El Gran Germà pel qual es batrà

EMPRENEDOR A dalt, el garatge on Bill Hewlett i David Packard van fundar H&P.

A sota, Pejman Nozad i Mar Hersherson.

Si fos un país, Silicon Valley ocu-paria el lloc número 10 del ràn-quing mundial, amb els sous mit-jans més elevats dels Estats Units (116.033 euros a l’any de mitjana) i un dels índexs més alts de creació de patents del món (16.975 el 2014), de les quals un 40% són de softwa-re. L’any passat, les empreses de la vall van rebre inversions per valor de 7.400 milions de dòlars, un 43%

del total dels EUA en capital risc, i 23 firmes van sortir a borsa. Molts d’aquests milions van ser per a Uber (1.200 milions), Airbnb (200) o Dropbox (325), empreses que creixen a passos agegantats i estan revolucionant els sectors tradicionals que veuen amena-çats la seva supervivència i els seus llocs de treball.

Transparència

«No ens espanta ser els pri-mers a invertir en una cosa. Silicon és una cultura de la

transparència, de celebrar el fracàs. Aquí els emprenedors fan cafès amb els consellers delegats de les multi-nacionals», explica Pejman Nozad. Considerat un dels inversors més influents de Silicon Valley i amb més bon olfacte, aquest iranià va ar-ribar als EUA fa dues dècades sense parlar anglès i sense estudis. Va co-mençar venent alfombres a milio-naris i temps després va reunir em-prenedors i inversors al voltant de les alfombres. Va invertir en Dropbox quan era un projecte amb un parell d’empre-nedors treballant en una cuina i avui és una empresa que ocupa fins a 1.500 treballadors i té més de 300 milions d’usuaris. Pejman va fun-

es canviarà, som optimistes», afir-ma Hershenson respecte a la polè-mica sobre Uber. Al carrer University, artèria prin-cipal de Palo Alto, a la vora d’on vi-via Steve Jobs, els joves passegen fe-liços i distanciats de l’impacte que les tecnologies que desenvolupen tenen al món. Les cafeteries estan plenes a vessar d’estudiants de Stan-ford i emprenedors amb portàtils i mòbils. Un 53% dels treballadors de la vall tenen menys de 39 anys, el 47% de la població té estudis supe-riors, i el 30% són estrangers. Les dones són poques, suposen només un 18% dels llicenciats en enginyeria anuals i cobren el 60% menys que els homes per una plaça de les mateixes característiques. No tot és tan bonic com sembla, adver-teixen a la vall. La competitivitat és realment forta i als instituts i a les universitats hi ha cada vegada més suïcidis. Les grans empreses de la vall llui-ten per atraure els millenials, la gene-ració de menys de 35 anys. Captar i retenir talent és una obsessió. Àlex Castellarnau, responsable d’opera-cions de l’equip de disseny de Drop-box a San Francisco, explica que la rotació és tan alta que per a cada po-

més distès, com si no tingués a l’es-quena operacions milionàries com

llança una segona sentència: s’està menjant el

uest territori és sinònim d’una elit d’enginyers brillants vestits amb texans i samarretes que inventen frenèticament 24 hores al dia per guanyar molts diners i trencar esquemes. En

EMPRENEDOR

del total dels EUA en capital risc, i 23 firmes van sortir a borsa. Molts d’aquests milions van ser per a Uber (1.200 milions), Airbnb (200) o Dropbox (325), empreses que creixen a passos agegantats i estan revolucionant els sectors tradicionals que veuen amena-çats la seva supervivència i els seus llocs de treball.

Transparència

transparència, de celebrar el fracàs. Aquí els emprenedors fan cafès amb

la guerra del futur. Qui controla la informació, controla el món. No és cap casualitat que aquest racó de Califòrnia sigui el bressol d’empreses que han canviat en molt poc temps la vida de milers de milions de persones com són Apple, Google, Facebook, Twitter, Linke-din, Oracle, Yahoo, eBay, Intel, Cis-co o H&P.

dar juntament amb la catalana doc-torada a Stanford Mar Hershershon la firma PenjanMar Venture Capi-tal, un fons que inverteix en projec-tes quan tan sols són idees. Els sectors pels quals aposten són big data, robòtica, realitat virtual i economia col·laborativa. «No ens preocupa invertir en coses que van en contra de les normes establertes, creiem que després el marc legal ja

Impreso por Teresa Navarro Hernandez. Prohibida su reproducción.

Memòria 2015 | 81

514 DE JUNY DEL 2015més Periódico

pels quals Mickos sosté: «Els nos-tres fills ja no seran influenciats per agents locals, si no per grans corpo-racions de Silicon Valley que les con-vertiran en persones diferents».

A la Singularity University, una universitat privada fundada l’any 2008 per la NASA i Google en un hangar de l’agència espacial, hi for-men emprenedors i líders mundi-als sota una única premissa: la tec-nologia és la via ideal per resoldre tots els grans problemes de la hu-manitat. ünicament aborden «pro-blemes» que afectin un mínim de 1.000 milions de persones, explica Aaron Frank, professor del centre. Als seus laboratoris un simpàtic ro-bot ballarí rep els visitants al cos-tat d’ulleres de realitat virtual i im-pressores 3D que copien qualsevol objecte.

Intel·ligència artificial

Un dels fundadors, el director d’en-ginyeria de Google Ray Kurzweil, ha creat una corba que pronostica que els ordinadors seran més intel-ligents que els humans el 2045, i es crearà una «singularitat» com la que ens va convertir en humans. Kur-zweil sosté que la destrucció creati-va és imparable perquè «els sistemes evolutius tendeixen a accelerar-se exponencialment, així que no només els ordinadors i la tecnologia dupli-quen la seva capacitat cada cop en ci-cles més curts, sinó que també ho fan la biotecnologia i l’aeronàutica».

La Singularity University acull projectes de manipulació de l’ADN i investigacions que superen la ci-ència-ficció com pot ser el cas de la creació de carn animal que no procedeixi d’animals, pell per ro-ba o bosses que tampoc tingui ori-gen animal o intel·ligència artifici-al avançada.

El vicepresident sènior de H&P, Ernerst Sales, avança a la seu de la firma a Palo Alto el seu projecte The Machine (La Màquina), un ordinador de molt alta capacitat, que consu-meix menys energia i que permet que les màquines interactuïn entre elles.«Un dels problemes és l’ener-gia, ja que no existeix al món prou energia per sostenir la informàtica que vindrà d’aquí cinc anys», expli-ca Sales minuts abans de mostrar el petit garatge de fusta en el qual els fundadors de H&P van crear l’em-presa ara fa 70 anys, l’origen de Sili-con Valley. El lideratge de H&P en el terreny de la impressió 3D ja ha fet possible que es puguin imprimir ca-ses o cotxes.

¿Com afecta la tecnologia que es-tan inventant aquests joves al des-envolupament de la humanitat? Pau Guinart, nascut a l’Escala, ha obtingut una beca per estudiar hu-manitats durant cinc anys a la pres-tigiosa universitat de Silicon Va-lley, després de ser rebutjat per la Universitat de Girona. «Tant de po-tencial creador hauria d’estar acom-panyat d’una reflexió ètica i intel-lectual sobre l’impacte del que s’es-tà inventant, i no tinc clar que això s’estigui fent», reflexiona Guinart mentre contempla absort Les por-tes de l’infern de l’escultor Auguste Rodin ubicada al recinte del cam-pus on es formen els nous amos del món. H

sició hi ha tres persones repetides. «Facebook revisa els sous cada sis me-sos i els apuja entre un 5% i un 10%. Hi ha una gran competència pel talent a la vall», diu. La seva empresa està oberta 24 hores, 365 dies a l’any, ofereix men-jar gratis tot el dia, vuit plats al mig-dia i vuit a la nit i en els últims qua-tre anys el xef no ha repetit mai un menú. «Si la cultura és de la inno-vació ha d’incloure tota l’empresa, també la cuina», diu Castellarnau. Hi coincideix Elias Campos, un em-prenedor català que va treballar a Whatsapp fins després que fos ve-nut a Facebook. «Aquí és molt nor-mal que abans de fitxar-te et diguin: ‘Pensa què pots aportar tu a l’organit-zació’», explica.

Googleplex, el món de color

Els quarters generals de Google, co-neguts com a Googleplex, busquen ser atractius per als millenials. Bici-cletes verdes i vermelles per a tot-hom, menjar gratis amb menús sa-ludables i begudes energètiques, so-fàs confortables de colors, gandules futuristes, jocs virtuals, sala de io-ga, de massatge, taller de reparació de bicicletes i servei de costura per

AP / GOOGLE, CONNIE ZHOU

si se’t trenca la bossa o et cau un bo-tó de la jaqueta. «Són com les anti-gues colònies tèxtils versió tecki: el treballador viu a l’empresa i té orgull de ser un googler o un facebooker», diu Castellarnau. Un enginyer aca-bat de llicenciat guanya 120.000 dò-lars a l’any; això sense comptar les stock options. El gegant tecnològic fundat per Eric Schmidt ja compta amb cinc productes que tenen més de 1.000 milions d’usuaris: Google, Youtu-be, Android, Street View, Google maps i ben aviat Gmail. Aquest úl-tim producte va ser idea d’un em-pleat gràcies a la màxima de l’em-presa: un 20% del temps de treball és per a projectes personals. Els ge-gants de la vall estan embrancats en una carrera de compres de petites empreses de tecnologia perquè in-novar en grans estructures es torna difícil.

La idea d’inventar o invertir úni-cament en tecnologies que puguin arribar a un mínim de 1.000 mili-ons de persones de manera molt rà-pida és un comú denominador a Si-licon Valley, que al seu torn explica l’extensió dels seus tentacles per do-minar el món, apunta Pejman No-zad. I és així mateix un dels motius

‘BIG DATA’.Un dels grans

centres de processament de dades de Google

als Estats Units.

INSPIRACIÓ PER A FEMCAT

¿Un model per copiar?Nacionals i estrangers coincideixen que l’enorme particularitat d’aquest territori no s’entendria sense la con�uència natural de tres factors clau: talent, sobretot tecnològic, format a Stanford, Berkeley i UCLA; quantitats ingents de diners i una cultura de zero aversió al fracàs i passió per la innovació. «L’impacte de la digitalització que s’està portant a terme aquí és més gran que la invenció de la roda o de l’electricitat», explica el responsable d’Acció en aquesta zona, Anselm Bossacoma. De Stanford n’han sortit 59 premis Nobel (actualment 21 Nobel vius imparteixen classe a la universitat privada d’elit), 30.000 milionaris vius i 17 astronautes. «Aquí a la vall sempre diem que s’ha de fallar, però per favor, ¡falleu ràpid!», diu fent broma Fran García, un enginyer

madrileny que treballa a Google, aq Mountain View. La fascinació per aquest model d’innovació va portar una delegació d’empresaris de la patronal Femcat a visitar Silicon Valley amb l’objectiu de veure quins aspectes se’n podrien importar a Catalunya. El president del ‘lobby’ econòmic català, Ramon Carbonell, va concloure que el model és di�cilment replicable per les seves característiques especials que el fan únic. Però Femcat sí que treballa en unes conclusions que farà arribar a la Generalitat per traslladar els aspectes òptims d’aquest model a Catalunya: millorar la transferència d’innovació entre universitats i empreses, promoure el �nançament, fomentar que els joves parlin més bé l’anglès i que hi hagi més vols directes des del Prat a San Francisco i altres zones de negocis del món.

Impreso por Teresa Navarro Hernandez. Prohibida su reproducción.

especials que el fan únic. Però Femcat sí que treballa en unes conclusions que farà arribar

INSPIRACIÓ PER A FEMCAT


Economia18 | EL PUNT AVUI

DIUMENGE, 14 DE JUNY DEL 2015

Alternatives econòmiques per a Catalunya

Diuen de Silicon Valley queés la Roma o la Londresmoderna, el lloc triat el ter-cer mil·lenni per cuinar itestar els canvis que modi-ficaran la humanitat lespròximes dècades, els se-gles que han d’arribar. Ique aquí el futur va serahir. Sembla una mostrade la típica arrogància es-tatunidenca, però no és resmés que l’empíricarealitat. A Silicon Valley–“la vall”, com anomenenaquesta part de la badia deSan Francisco– hi ha ins-tal·lades les empreses mésrevolucionàries del mo-ment, pioneres en el seucamp, perquè la innovacióés un vernís que cobreix to-tes i cadascuna de les àreesdesenvolupades.

Amazon, Apple, Micro-soft, Google, Facebook,YouTube, Linkedin, Ora-cle, Hewlett & Packard,

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –Emmirallats enel laboratoridel mónEXEMPLE Un grup d’empresaris de FemCat visita Silicon Valley, a Califòrnia, en el que és el seu sisèviatge de feina i contactes ESPERIT SV La innovació, l’emprenedoria, el talent i el fet de no tenirpor del canvi ni del fracàs inspiren els empresaris catalans, aclaparats per un futur que ja és aquí

Eva Garcia PagánENVIADA ESPECIAL

San Francisco

Foto del campus de Google aMountain View, a Silicon Valley.A dalt, a l’altra pàgina, foto de famíliade la delegació de FemCat a SanFrancisco i, a sota, el garatge on vanéixer HP i la llegenda de SiliconValley � AFP / EL PUNT AVUI

Un grup d’empresaris de FemCat visita Silicon

Memòria 2015 | 83

L’APUNT

Emprenedoriade garatge

que seria Hewlett-Packard (HP), una de les empre-ses de tecnologies de la informació més grans delmón. No hi ha millor manera per copsar l’esperit deSilicon Valley ni millor emplaçament per demostrarque, el que realment importa, són les idees i el tre-ball, la perseverança i la fe en un mateix; i que totsels gegants comencen sent un gra de sorra.Eva Garcia Pagán

Al número 367 d’Addison Avenue, una residencial avin-guda d’una de les ciutats més cares de Califòrnia, PaloAlto, un grup d’empresaris es fotografien al petit co-bert que en el seu dia va ser un garatge i més tard ellaboratori de recerca on va néixer Silicon Valley. Entreaquestes tres parets i dos porticons de fusta pelada,Bill Hewlett i Dave Packard van fundar l’any 1939 el

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 DE JUNY DEL 2015 | Economia | 19

Chartboost, eBay, Adobe,Cisco Systems, Intel,Airbnb, Uber... Són nomésalgunes de les companyiesque reflecteixen l’esperitde Silicon Valley –caracte-ritzat, entre altres coses,per una alta concentraciótecnològica i un creixe-ment exponencial– i quetreballen al costat dels mi-lers de start-ups que cadaany neixen, floreixen o espanseixen en el territorimés tecnificat del planeta.

D’aquest esperit, sen’ha volgut amarar ungrup d’empresaris cata-lans, membres de l’entitatFemCat. La delegació, en-capçalada pel seu presi-dent, Ramon Carbonell, vavisitar la setmana passadaalgunes de les tecnològi-ques més destacades i es vadeixar aconsellar pels pro-fessionals –en alguns ca-sos també catalans– quehan fet de Silicon Valleyl’hàbitat per desenvoluparels seus projectes.

“Silicon Valley no es pot

comparar amb res delmón”, explica el finlandèsMaarten G. Mickos, em-prenedor i vicepresidentsènior a HP, que alliçona ladelegació sobre el xoc cul-tural que representa viurei treballar a la vall. “És unlloc superior, és impossibleveure el poder que té; costade veure a simple vista”,explica. No es tracta no-més del xoc cultural i delfet que a Silicon Valley laconcentració de ciutadansestrangers sigui una de lesmés altes del món (més del50% dels habitants parlenuna segona llengua perquèno són nadius), sinó tambédel fet que la concentracióde talent és superior a capaltra zona del món. Lajoventut és una de les ca-racterístiques dels treba-lladors i empresaris –figu-res que sovint es confo-nen–, així com un tarannàoptimista i individualista,però també generós amb lasocietat i fins i tot amb lacompetència. “L’encorat-

jament és permanent: elmés habitual és que et di-guin «prova-ho»; no hi halímits en aquest sentit”,explica Pedro Valdeolmi-llos, CEO i cofundador deBlooSee. L’altra cara de lamoneda, però, és el canviconstant, el ritme sovintaccelerat, i la competitivi-tat i la pressió extremes.“La rotació de personal ésmolt important perquè lagent no pensa a estar mésde tres anys en el mateixlloc de treball”, recordaElies Campo, jove em-prenedor que ha treballat,entre altres empreses, aWhatsApp. “Això és la jun-gla –reconeix–. De vuitan-ta que ho intenten, potsernomés dos ho aconseguei-xen”, explica referint-se alfet que no tothom que téuna bona idea triomfa aSilicon Valley.

La clau de l’èxit, segonsexplica Mar Hersherson,sòcia fundadora de Pej-manMar Venture Capital,és que “no es tracta de

grans idees, sinó de gransproblemes a resoldre”.Hersherson (Rodríguez desoltera) en sap un tros pelque fa a èxits. La seva em-presa està especialitzada ainvertir en petits projectesque es fan grans. “Ens im-porta la idea de fer diners,però no tenim por d’inver-tir en alguna cosa que enperdrà”, explica, i recordael cas d’Uber.

Res és una erradaÉs, també aquest, un delstrets característics de Sili-con Valley que els empre-saris de FemCat volen ex-portar: no ha d’existir lapor del fracàs, perquè cadamal anomenat problemaés una oportunitat. D’unade les sales de treball de laUniversitat de Stanfordpenja el rètol “Nothing is amistake. There’s no winand no fail. There’s onlyMAKE” (‘Res és una erra-da. No hi ha victòries ni fra-cassos. Només cal FER’),per si és necessari recordar

als alumnes que la cons-tància i el treball són lesúniques vies. Fran GarcíaCalvo, responsable tècnicde productes educatiusper a l’Amèrica Llatina deGoogle, recordava, però,que quan estudiava a Stan-ford un professor li haviarecomanat: “Si falles, fallade pressa”, perquè no calrecrear-se en l’error, sinósuperar-lo i continuar.

García Calvo explicaque a la seva companyias’animen a compartir totala informació i a ser trans-parents en el propi equip itambé en d’altres: “Perquèaixí evitem perdre temps itornar a inventar la roda, itambé perquè així podemrebre consells d’altres pro-fessionals.” Aquesta reco-manació i l’excés d’infor-mació de què disposa Goo-gle contrasten amb les po-ques dades que està dispo-sada a compartir amb ladelegació de FemCat i elsperiodistes que l’acompa-nyen, decebuts per no ha-ver pogut veure i conèixer

res més que el que Googleva voler ensenyar d’un delsgrans laboratoris del món.

García Calvo sí que elsparla de la filosofia del ge-gant creat per Brin i Page:les idees vénen de tot ar-reu, així que cal anar ambels sensors posats cada diai generar espais que propi-ciïn la innovació. A més, el

focus no ha d’estar enllocmés que en el client. Lacompetència no interessatant com l’usuari propi. Larecepta, a més, serveix pera tots els sectors, no n’hi hacap que se n’escapi.

No només cables i xipsFèrtil com és Califòrnia,l’estat agrícola més im-portant del país, tambéels cultius es beneficiend’aquest esperit innova-dor. Agromillora, empresanascuda a Subirats, a l’AltPenedès, l’any 1986, és ac-tualment el viver més grandel món i líder mundial enla producció d’arbres frui-tes i oliveres. A Califòrnia,l’empresa catalana hi plan-ta oliveres, fruiters de pi-nyol, ametllers i pistat-xers, i amb les oliveres estàfent servir la cria mésavançada a partir de l’anà-lisi del genoma, segons ex-plica Jeffrey Blake, tècnicd’Agromillora Califòrnia.Això els ha permès, entrealtres coses, doblar la pro-ducció i fer créixer plantesmolt més fèrtils i més resis-tents a les malalties, al fredi a la calor extrems i a les se-queres.

I és que ja ho preguntena la Singularity Univer-sity, a Moffet Field: “Howwill you improve the livesof a billion people?” (‘Commilloraràs la vida de mi-lions de persones?’). I pot-ser aquest és el secret detot plegat: innovar i em-prendre, pensar, equivo-car-se, provar i excel·lir,treballar i compartir conei-xements, i prioritzar lagent –la que hi ha ara i laque vindrà–, ja sigui a Cali-fòrnia o a casa. �

El vertigen impregna la vall ila badia de San Francisco aun ritme sovint frenètic, tot ique els professionals reco-neixen que disposen de proutemps per a ells mateixos ifins i tot a Google explicavenque el 20% del seu temps la-boral el poden dedicar a pro-jectes propis, la qual cosaimplica un de cada cinc dies.Però si hi ha alguna cosa ver-tiginosa de debò són els sala-ris. Segons un estudi sobreretribucions, l’Anderson Fore-

cast, els salaris han aug-mentat a San Francisco un1.000% en els últims deuanys i un 50% a Santa Claraen els últims vuit. Al comtatde San Mateo, on hi ha seuscom la de Facebook, el salarimitjà arriba als 317.000 dò-lars anuals (282.000 euros),una suma que és de més de187.000 euros al comtat deSanta Clara (on hi ha Applei Google, per exemple) i queés de 140.000 euros a laciutat de San Francisco.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

282.000 euros de salari mitjà

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Stanford recordaque la constànciai el treball sónles úniques vieslans, membres de l’entitat

FemCat. La delegació, en-capçalada pel seu presi-

con Valley que els empre-saris de FemCat volen ex-portar: no ha d’existir la

sada a compartir amb ladelegació de FemCat i elsperiodistes que l’acompa-

EDITA:

Fundació Privada d’Empresaris

Plaça Ramon Berenguer el Gran, 1, pral 1ª 08002 Barcelona

Tel. 93 301 42 28 | Fax 93 301 42 [email protected]

www.femcat.cat

DISSENY I MAQUETACIÓ:

Mireia Barreras Larrotcha

HONESTEDAT INICIATIVA COMPROMÍS FLEXIBILITAT …²ria-Femcat-2015-OKweb.pdfSopar de treball amb...

Documents

Transcript of HONESTEDAT INICIATIVA COMPROMÍS FLEXIBILITAT …²ria-Femcat-2015-OKweb.pdfSopar de treball amb...