Ho sabies?Dades contra els prejudicis

(i la mala fe)

A Catalunya, els immigrants van al metge la meitat de vegades que els autòctons.

El consum farmacèutic dels pacients de nacionalitat espanyola és un 41% més elevat que els dels estrangers.

L’any 2006, el total de ladespesa sanitària de la població estrangera representava el 4,3% delpressupost total, mentre que la població estrangera era quasi el 13% del totaldels habitants de Catalunya.

La gent que ha immigrat sol ser població jove i amb pocs problemes de salut.

La majoria de la gent que ha vingut de fora són joves en edat de treballar. La seva aportació a les arques públiques de l’Estat és molt considerable.

De fet, el creixement econòmic que ha viscut Catalunya en els darrers anys no hauria estat possible sense l’aportació de les persones immigrades. I, actualment, són el col·lectiu que més pateix els efectes de la crisi econòmica.

El cost de l’atenció a urgències dels pacients estrangers és entre el 10 i 17% menor que el de l’atenció a pacients espanyols.

L’any 2009, el total d’usuaris de nacionalitat estrangera dels serveis socials de Barcelona va ser de 15.085. Són un 5,3 % d’un total de 284.632, dada que demostra que la immensa majoria dels residents estrangers de la ciutat no són usuaris dels serveis socials i, per tant, no signifiquen cap col·lapse per als recursos.

A l’any 2009 es confirma un important canvi de tendència en l’evolució de la població estrangera. Després de 10 anys de creixements continuats, el nombre de residents baixa substancialment.

Durant l’any 2009, la quantitat de residents estrangers ha disminuït en 10.286 persones a la ciutat de Barcelona i se situa en 284.632, el 17,6% del total de barcelonins.

El 15,6% de metges col·legiats a Barcelona el 2009 eren estrangers, i aquell any van suposar el 57% de les noves incorporacions. Els metges estrangers supleixen la manca d’especialistes i de personal de baixa o de vacances.

Catalunya pateix dèficit sobretot de metges de família, anestesistes,ginecòlegs, pediatres i psiquiatres, i també d’infermeres.Els nous i noves professionals sanitaris suposen també un relleu generacional (la suplència equilibrada dels que es jubilen o moren pels acabats d’incorporaral sistema).

“La emigración clandestina […] sigue aumentando de un modo alarmante, ya que un 60% […] que llegan a este país viene almargen del Convenio”.

Aquesta dada està treta d’un informe de l’any 1962 i es refereix als emigrants espanyols a Bèlgica.

Països que reben immigrants avui poden ser països que en altres èpoques havien emès emigrants. O que ho faran en el futur. De fet, aquest canvi de tendència ja s’està produïnt a Catalunya i a la resta d’Espanya.

Acollir i estimar allò que ve de fora no significa no valorar la nostra pròpia cultura. Allò català és producte d’una evolució de molts segles i cal conserva-ho i enfortir-ho.

En aquesta evolució hi ha hagut moltes aportacions d’aquells qui han viscut aquí tot i ser provinents de terres foranes. Per exemple, la mona de Pasqua, tan nostrada, té un origen àrab:«munna», terme que significa «provisió de la boca».

Les havaneres són testimoni de la marxa a Cuba durant el segle XIX de nombrosos mariners catalans que tornaven carregats de rom, tabac, ritmes i cançons. A l’igual que la rumba catalana, és hereva directa de la guaracha cubana.

En Pep Ventura, renovador de la sardana al segle XIX, va néixer a Alcalà la Real (Jaén).

Del 2006 al 2010, només el 18% de les multes per infraccions de de l’Ordenança de Convivència eren per estranger residents a Barcelona.

Al 2010, només el 15% de les sol·licituds d’habitatge protegit de propietat i lloguer eren de població estrangera, segons les dades del Patronat Municipal d’Habitatge de Barcelona.

A Catalunya, el percentatge d’alumnes immigrants a les escoles el curs 2009-2010 era del 12,9%. Prop del 85% estan inscrits en centres públics, el 15% en centres concertats i menys de l’1% en centres privats no concertats.

A Barcelona ciutat, el curs 2008-09 el 74% del l’alumnat estranger anava a centres públics, mentre que el 67% de l’alumnat de nacionalitat espanyola ho feia a centres concertats i privats.

El curs 2010-2011, només el 15,5 % d’alumnes amb beques-menjador són de nacionalitat estrangera, segons ha fet públic el Consorci d’Educació de Barcelona.

El Síndic de Greuges ha alertat en un informe de l’elevat nivell de segregació escolar als centres educatius catalans. Contràriament a l’opinió general, la desigualtat en la distribució dels alumnes estrangers en molts barris és superior a la segregació urbana; dins d’una mateixa zona hi ha centres amb una elevada presència d’estrangers i d’altresamb un percentatge molt baix.

Actualment, el saldo d’alumnes nouvinguts als centres educatius catalans és negatiu: n’arriben menys i el nombre dels que marxen és superior.

El 42,9% dels immigrants que arriben a Catalunya són treballadors qualificats que ocupen llocs de treball per sota de la seva formació acadèmica i professional. No plantejar-se el potencial de valorar el capital humà de la immigració suposa perdre una oportunitat per millorar la competitivitat de l’economia.

Els immigrants no desplacen els autòctons dels seus llocs de treball. El tercer trimestre de l’any 2009, el total d’ocupats ha patit un descens del 7,3% en un any, que es tradueix en un 6,9% per als espanyols i un 9,3% per als estrangers.

L’evolució del nombre d’aturats registrats a les Oficines de Treball de la Generalitat de la ciutat de Barcelona mostra que en el període 2006-2010 s’haproduït un increment de l’atur del 71,5% entre els catalans, i del 236,5% entre les persones estrangeres.Segons les dades de l’enquesta EPA del tercer trimestre de l’any 2009, el19,6% dels estrangers demandants de feina han tornat al seu país d’origen.

El 28,2% dels matrimonis a Barcelona són mixtos (un/a estranger amb un/a català), una xifra superior a la dels matrimonis formats per dos cònjuges estrangers, el 9%.

Cada any creix el nombre d’alumnes estrangers que estudien català. L’any 2009, 40.088 persones han estudiat català a la ciutat de Barcelona, un 9% més que el 2008. El 72% eren persones nascudes a l’estranger. Hi són presents 168 nacionalitats. Les persones originàries d’Amèrica del Sud representen el 50,86% de les inscripcions

Rumor: Notícia que corre de boca en boca , que es difon d’una persona a una altra sense que se’n demostri la veracitat, que tenen credibilitat perquè hi ha gent que les creu. A la base dels rumors hi ha la desinformació, ansietats i incerteses.

Tòpic: idea molt utilitzada de manera trivial o vulgar. Té un caràcter superficial. Els rumors i els tòpics s’alimenten dels estereotips, les pors i dels prejudicis.

Rumor: Notícia que corre de boca en boca , que es difon d’una persona a una altra sense que se’n demostri la veracitat, que tenen credibilitat perquè hi ha gent que les creu. A la base dels rumors hi ha la desinformació, ansietats i incerteses.

Tòpic: idea molt utilitzada de manera trivial o vulgar. Té un caràcter superficial. Els rumors i els tòpics s’alimenten dels estereotips, les pors i dels prejudicis.

CONTRA ELS PREJUDICIS, ELS

TÒPICS, LES PORS, ELS RUMORS…

LA INFORMACIÓ!

HO SABIES?NO DEIXEM QUE GUANYI

LA MALA FE,LA RÀBIA, L’ENVEJA,

L’APROFITAMENT EGOISTA!