Hist²ria I. Dels origens de la civilitzaci³ fins a l'edat ...ria I...  cultura...

download Hist²ria I. Dels origens de la civilitzaci³ fins a l'edat ...ria I...  cultura minoica de Creta

of 58

  • date post

    13-Oct-2018
  • Category

    Documents

  • view

    214
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Hist²ria I. Dels origens de la civilitzaci³ fins a l'edat ...ria I...  cultura...

  • Europa Josep Cervell AutuoriJordi Nadal LorenzoJosep Maria Palet Martnez P08/04526/00969

  • FUOC P08/04526/00969 Europa

    ndex

    1. Objectius........................................................................................... 5

    2. Introducci...................................................................................... 6

    2.1. La prehistria recent d'Europa: problemtica general.

    Cultures preindoeuropees ......................................................... 7

    2.1.1. Del neoltic a l'edat dels metalls ................................... 7

    2.1.2. Aspectes historicoreligiosos de l'adveniment dels

    metalls i de l'origen dels primers estats ......................... 14

    2.1.3. Un exemple de civilitzaci preindoeuropea: la

    cultura minoica de Creta ............................................... 20

    2.2. Les arrels del nostre mn cultural: els indoeuropeus i la

    seva cosmovisi trifuncional .................................................... 24

    2.2.1. Indoeuropestica antiga ................................................. 24

    2.2.2. La cosmovisi dels indoeuropeus: la trifuncionalitat .... 28

    3. Contextualitzaci histrica......................................................... 33

    4. Documentaci................................................................................. 34

    4.1. Lectures ...................................................................................... 34

    5. Bibliografia...................................................................................... 51

    5.1. Sobre el neoltic i les edats dels metalls a Europa ..................... 51

    5.2. Sobre les creences religioses associades a la metallrgia i als

    estats primerencs ....................................................................... 51

    5.3. Sobre la Old Europe Culture i la Creta minoica .......................... 52

    5.4. Sobre els indoeuropeus en general (cultura, arqueologia,

    lingstica, histria, etc.) .......................................................... 52

    5.5. Sobre religi indoeuropea en general ....................................... 53

    5.6. Sobre Georges Dumzil i les seves teories ................................. 53

    5.7. Principals obres de Dumzil sobre la trifuncionalitat

    indoeuropea ............................................................................... 54

    5.8. Sobre la trifuncionalitat a l'Europa feudal i a la literatura

    medieval .................................................................................... 54

    6. Activitats.......................................................................................... 56

    6.1. Activitat 1 .................................................................................. 56

    6.2. Activitat 2 .................................................................................. 56

    6.3. Activitat 3 .................................................................................. 56

  • FUOC P08/04526/00969 5 Europa

    1. Objectius

    Els objectius que ha d'assolir l'estudiant amb aquest mdul didctic sn les

    segents:

    Des del punt de vista dels contingutshistrics, estudiar la neolititzaci

    i les edats dels metalls a Europa, i tamb les cultures protohistriques del

    continent, tant preindoeuropees com indoeuropees.

    Des del punt de vista dels eixostemticsdel'assignatura, analitzar, d'una

    banda, l'univers religis de les societats metallrgiques i les creences rela-

    cionades amb les reialeses naixents (primers estats) i, de l'altra, comprovar

    la recategoritzaci a la qual estan sotmesos els motius que, eventualment,

    passen del discurs mtic al discurs lgic, i com aquest discurs els reformula

    segons la seva especificitat.

    Des del punt de vista de l'epistemologiailametodologiahistriques,

    veure la immobilitat d'alguns paradigmes terics en prehistria, com

    ara el de l'edat del bronze, i de la seva superaci, i endinsar-nos en

    l'epistemologia i els mtodes de la indoeuropestica.

  • FUOC P08/04526/00969 6 Europa

    2. Introducci

    Amb aquest apartat entrem en la darrera part del programa, dedicada al com-

    plexculturalseptentrionaloeuropeu. Desprs d'haver analitzat els trets cul-

    turals essencials dels complexos afric i del Prxim Orient, veurem, en aquest

    i en els dos apartats que segueixen, com sorgeixen les civilitzacions europees

    antigues i quins sn els trets histrics i ideolgics que les defineixen.

    Aquest apartat s'estructura en duesparts ben diferenciades:

    La primera part, que hem titulat "Laprehistriarecentd'Europa:pro-

    blemticageneral.Culturespreindoeuropees", presenta l'evoluci hist-

    rica del nostre continent en les darreres fases de la prehistria i tracta d'una

    manera especial la problemtica historiogrfica que planteja l'edat dels

    metalls. Tamb analitza l'univers imaginari de les societats metallrgiques

    i reflexiona sobre l'origen dels primers estats. Finalment, exposa succinta-

    ment els trets definidors d'una de les principals civilitzacions preindoeu-

    ropees d'Europa: la Creta minoica. Aquesta primera part no t associada

    cap lectura.

    Temple minoic de Phaistos

    La segona part, que porta per ttol "Lesarrelsdelnostremncultural:

    elsindoeuropeusilasevacosmovisitrifuncional", explica com durant

    l'edat dels metalls es produeix la progressiva indoeuropeitzaci d'Europa,

    i aprofundeix sobre l'univers imaginari i religis dels pobles indoeuropeus

    antics, arrel i context inicial de la nostra tradici cultural. Aquesta part s

    la que t associades les lectures d'aquest apartat.

  • FUOC P08/04526/00969 7 Europa

    2.1. La prehistria recent d'Europa: problemtica general.

    Cultures preindoeuropees

    2.1.1. Del neoltic a l'edat dels metalls

    A diferncia d'altres regions del mn, com ara el Prxim Orient o el Shara,

    Europaesvaneolititzaracausadefactorsexterns. L'adquisici dels trets

    econmics i tecnolgics propis del neoltic es va deure a un procs d'expansi

    des del nucli del Prxim Orient. A partir del registre arqueolgic, sembla que

    aquest procs va consistir essencialment en la transmissi progressiva i reticu-

    lar de prctiques, d'idees i de productes (i aqu haurem d'incloure totes les

    espcies vegetals i animals domesticades), potser acompanyada de colonitza-

    cions a petita escala, per sense grans migracions ni substituci de poblaci.

    S'ha de dir, tanmateix, que els estudis gentics actuals parlen d'autntics mo-

    viments poblacionals de l'est de la Mediterrnia vers l'oest i el nord. Sigui com

    sigui, el neoltic europeu, cronolgicament situable entre el VII i el III millenni

    aC (les cronologies ms antigues les trobarem a Grcia i als Balcans i les ms

    modernes a la costa atlntica i escandinava), es va caracteritzar per una mplia

    varietat d'adaptacions a una geografia diversa, la qual cosa va significar una

    forta regionalitzaci de les cultures. Aquestes cultures no van arribar en cap

    cas a assolir els graus de complexitat social que van caracteritzar tard o d'hora

    algunes de les civilitzacions dels altres dos complexos culturals amb nuclis

    de neolititzaci autctons, transformades en comunitats urbanes i estatals

    (Mesopotmia, Egipte). Les societats neoltiques europees sempre presenten

    sistemes d'organitzaci externa menys sofisticats.

    s ms aviat en l'etapa segent al procs de neolititzaci quan podem co-

    menar a parlar prpiament de les primeres civilitzacions europees. Per

    aquesta etapa, que per tradici historiogrfica seguim anomenant edatdel

    bronze, planteja una problemtica difcil.

    Com sabeu, els estudis tradicionals d'arqueologia han perioditzat la prehistria

    en uns estadis fonamentats en la presncia, entre la cultura material, d'una s-

    rie d'elements tecnolgics, fabricats d'una manera determinada i/o sobre unes

    matries primeres concretes. Aquesta tradici ve del segle XIX, l'poca del gran

    "optimisme tecnolgic" a Europa. El dans Ch. Thomsen, en primer lloc, va di-

    vidir el llarg perode prehistric en tres edats: pedra, bronze i ferro; posterior-

    ment, l'angls Lubbock va establir la subdivisi de l'edat de pedra en paleoltic i

    neoltic. Fins a cert punt, aquesta era una classificaci acceptable: l'arqueologia

    d'aquell moment s'havia de fonamentar en la cultura material que es recupe-

    rava de les excavacions, mancada encara de les aportacions d'altres disciplines

    que ajudessin a caracteritzar les societats passades en alguna cosa ms que en

    el grau de complexitat tecnolgica de les eines. Tanmateix, des del primer mo-

    ment, a aquestes classificacions se'ls va donar un sentit un mal sentit evo-

    lutiu, i ja hem vist que el cam cap a la complexitat tecnolgica no s nic i

  • FUOC P08/04526/00969 8 Europa

    necessari, sin que hi ha ritmes i modalitats diferents segons les cultures: re-

    cordeu l'exemple de la cermica i del ferro africans. En tot cas, aquest no ser

    ara el tema central de discussi.

    Tot i que actualment l'arqueologia ha oblidat, fins a cert punt, el fals evolucio-

    nisme, i que disposem d'altres elements en el registre arqueolgic que ens per-

    meten caracteritzar millor les cultures passades, la nostra cincia pateix el que

    Thomas S. Kuhn va anomenar per a les cincies experimentals l'immobilisme

    dels paradigmes (entenent per paradigma un model explicatiu convencional-

    ment acceptat perqu t ms xit que altres de similars en la resoluci dels

    problemes per als quals s'ha creat, per que no s, per definici, ni absolut,

    ni neces