Caminant pel vell turó

El turó de la Creueta del Coll(turó del Falcó)

Camp Aprenentatge de BarcelonaCarles Curto (Museu Ciències Naturals de Barcelona)

Generalitats

Morfologia de Barcelona

font: Geòlegs de Molins de Rei

La geomorfologia de Barcelona en colors

font: Ecologia d’una Ciutat, 1987.

Un mapa geològic senzill de Barcelona

Roques del Paleozoic(542 - 251 m.a)

Roques del Miocè(26 – 6 m.a.).

Roques i sediments del Pliocè (6- 2,5 m.a)i del Quaternari (2,5 – 0 m.a.)

Sediments del Quaternari(2,5 - 0 m.a)

Collserola

Montjuïc

Llo

bre

gat Besò

s

Pla de Barcelona

Turó del Falcó(de La Creueta del Coll)

modificat de: “Ecologia d’una Ciutat”, 1987.

Les roques del turó de la Creueta del Coll

Situades en la serra de Collserola, les roques del turó són molt antigues i es sedimentàren durant el Paleozoic.

Les deformacions i el metamorfisme que actualment veiem són resultat de la formació d’una gran serralada: la serralada HercinianaLa serralada Herciniana es va produïr en el xoc entre dos grans continents, Lauràsia i Gondwana, que es van unir en un únic continent, el Pangea.

font: es.wikipedia.org

Una petita història geològica de Barcelona

Sobre les grans planes originades per l’erosió es van dipositar els sediments mesozoics (era Secundària) i cenozoics (era Terciària) que anaren alternant nivells de tipus marí i continental.

Pangea

Deriva continental

La Terra avui

L’orogènia Herciniana, abans del Mesozoic, i posteriorment l’Alpina, al Cenozoic, van modificar els sediments acumulats, plegant-los i trencant-los.

El final del Paleozoic coincidí amb una potent etapa erosiva en la que, a tota Europa, van desaparèixer quasi completament els últims sediments d’aquesta era (Permià).

En bona part del Paleozoic (era Primària) un mar cobria tota Europa.

Un perfil esglaonat, produït per grans falles, va provocar pendents molt pronunciats, una forta erosió i la deposició dels sediments més moderns.

Els nivells geològics representats a Barcelona

En la geologia de Barcelona, degut a causes diverses, afloren només alguns dels nivells de la història geològica.

Al turó de la Creueta del Coll (o turó del Falcó) aquesta presència és encara més restringida (hi ha només roques del Silurià, el Devonià i el Quaternari).

Barcelona Creueta del Coll

font: www.senderismoenasturias.es

El Paleozoic

El nivells cambrians i ordovicians, de sedimentació marina, van compactar-se i posteriorment van ser força metamorfitzats durant les orogènies Herciniana i Alpina).

El Paleozoic a Barcelona: Cambrià i Ordovicià(570 - 430 m.a.)

Estan representats principalment per gresos i pissarres amb nivells intercalats de calcàries

Són presents en algunes zones de Collserola, amb fronts especialment visibles a la Font del Ferro i la Font Pudenta (terme de Montcada i Reixac)

Els afloraments d’aquesta edat són força escadussers en l’àrea de Barcelona i el límit entre els dos períodes és indistingible.

Durant el Silurià, en el mar que cobria Europa, es sedimentaren grans gruixos de sediments, materials molt fins, anomenats lutites.

El Paleozoic a Barcelona: Silurià(430 - 395 m.a.)

• Esquistositat: Separació de les roques en fulls estrets, segons uns plans que no coincideixen generalment amb el pla de l'estratificació.

Les pissarres del Silurià són presents a tota la serra de Collserola (també al turó de la Creueta del Coll).

Aquestes lutites, amb el pes dels sediments acumulats al damunt, es van aplanar, compactant-se i formant pissarres, roques amb una esquistositat* molt evident.

El Paleozoic a Barcelona: Devonià(395 - 345 m.a.)

Cap al final del Silurià i durant tot el Devonià la deposició de lutites continua, però els fons marins es cobreixen també d’importants gruixos de materials carbonatats (formats per precipitació química) que en compactar-se formen gruixos considerables de calcàries.

Un tipus de calcàries d’aquesta època, les anomenades calcàries griotte, noduloses i riques en fòssils (que no sempre són visibles) són molt presents a la pedrera del parc de la Creueta.

El Paleozoic a Barcelona: Carbonífer(345 - 280 m.a.)

El Carbonífer es troba concentrat, sobre tot, en una àrea de Collserola entre el Turó del Putxet i Horta. Es distingeix per una gran acumulació de sediments molt rics en matèria orgànica originada per grans boscos de falgueres.

Aquests materials es transformaren fonamentalment en pissarres lignitíferes, però també en roques típiques del metamorfisme de contacte: corneanes i fil·lites pigallades.

El Mesozoic

El Mesozoic a Barcelona: Triàsic(26 – 2,5 m.a.)

Presents en àrees properes a la ciutat (a Badalona i el turó de Montgat), hi ha petits afloraments del Buntsandstein (Triàsic Inferior) i és més visible a Vallcarca, a la zona adjacent a l’escola Virolai.

Són nivells de conglomerats (pudingues) amb intercalacions d’argiles i gresos vermells.

El Cenozoic

El Cenozoic: Miocè - Pliocè(26 – 2,5 m.a.)

A Collserola es conserven escassos materials del Cenozoic, tot i que en algun dels turons de la serra n’hi ha alguna resta escadussera.

La manifestacions més evidents d’aquest període a Barcelona són la muntanya de Montjuïc (Miocè) i el mont Taber (Pliocè, al centre de la ciutat). Ambdós són d’origen bàsicament marí.

L’orogènia Alpina, provocà una falla que va inclinar els sediments originalment horitzontals.

Els sediments d’origen marí, són bàsicament gresos, margues i calcàries.

El Cenozoic(65,5-0 m.a.)

Les plaques africana i euroasiàtica xocaren lentament i tingué lloc l’orogènia Alpina. Entremig s’hi veié implicada la placa ibèrica, formant-se les serralades dels Pirineus, les bètiques i la serralada Costanera Catalana (amb Collserola)

Miocè-Pliocè (25 – 2,5 m.a.)

Es produí una fase de distensió que originà un conjunt de falles de direcció NW-SW que a l’entorn de Collserola formaren la depressió (graben) del Vallès-Penedès, on es situa el Pla de Barcelona, amb blocs aixecats laterals (horts), com la serra de Collserola

Vallès-Penedès

Serralada Prelitoral

Serralada Litoral

Plans de falla

Fossa tectònica

Tectònica

L’orogènia Alpina deforma la serralada i es produeixen grans falles que originen un perfil esglaonat des de la carena fins al mar.

L’orogènia Herciniana del Carbonífer aixeca la serralada Catalano-Balear. Els materials més rígids es pleguen lleument i es fracturen. Els materials més plàstics es pleguen intensament.

font: Llopis Lladó, N. 1942

Sistema de blocs originats per les falles a l’orogènia Alpina

El Quaternari(darrers 2 m.a.)

Les grans glaciacions fan que el nivell del mar baixi i la serra és sotmesa a una activa erosió i al transport i sedimentació fluvials.

L’esglaonat tectònic i els descens del nivell marí produí pendents molt pronunciats i, com a conseqüència, corrents fluvials molt rectilinis: Les rieres.Aquestes rieres, amb el pas del temps, han anat acumulant una gran quantitat de sediments, sobretot sorres i llims, formant el Pla de Barcelona .

font: Obrador, A., Estrada, R. (Geologia de Barcelona)

Evolució de la línia de costa de Barcelona, des del segle VII fins el segle passat.

La línia de costa, al llarg del temps, també ha anat variant molt, tant per causes geològiques com per l’acció antròpica (ports, canalitzacions, construccions…)

font: A. Masriera

Un mapa geològic senzill de Barcelona

Roques del Paleozoic(542 - 251 m.a)

Roques del Miocè(26 – 6 m.a.).

Roques i sediments del Pliocè (6- 2,5 m.a)i del Quaternari (2,5 – 0 m.a.)

Sediments del Quaternari(2,5 - 0 m.a)

Collserola

Montjuïc

Llo

bre

gat

Besò

s

Pla de Barcelona

Turó del Falcó(de La Creueta del Coll)

modificat de: “Ecologia d’una Ciutat”, 1987

Mapa litològic de Barcelona

font: Obrador, A., Estrada, R. (Geologia de Barcelona)