ESCOLA UNIVERSITRIA POLITCNICA DE MATAR (EUPMt)

GRAU EN MITJANS AUDIOVISUALS (GMA)

Histria dels Mitjans Audiovisuals

Daniel Torras Segura

Tardor 2013

Alejandro Garca del Arco

1A, Grup 21

23 de Gener del 2014

Treball de Refor

Refor del segon bloc (rdio, televisi i Internet)

1. Assaig

En aquests assaig comentar les diferents similituds, tendncies i patrons repetitius en la

histria de la rdio, la televisi i Internet. Per fer-ho em basar en informaci extreta dels apunts

que el professor dhistria ens ha lliurat i en informacions extretes de lInternet.

Dintre de les similituds que trobem en la historia daquests tres grans conceptes trobem una de

bastant interessant. Les tres comparteixen la caracterstica de que no els hi podem posar un

inventor concret per a la totalitat del seu desenvolupament, sn ms aviat uns invents collectius

que pertanyen a diferents persones ja que cap dels tres sistemes va ser inventat per una nica

persona.

En el cas de la rdio trobem el exemple ms clar, els descobriments precursors que condueixen

a la invenci de la rdio podrem dir que comencen al 1780 amb Luigi Galvani quan va

descobrir que lelectricitat pot excitar la contracci muscular, o ms tard amb exemples ms

clars com el de la invenci del fongraf al 1875 per part de Thomas Alva Edison. A part

daquests dos descobriments i invents podem destacar, entre molts altres, el descobriment al

1888 de Heinrich Rudolph Hertz de les ones acstiques o del cohesor que perfeccionava la

recepci dones electromagntiques per part de Edouald Brandly al 1891. s al 1896 quan, amb

ja tots els avenos realitzats i tots els invents fets, Guglielmo Marconi els compila i crea la

rdio.

Fins aqu tenim una clara idea de qui ha inventat o descobert cada element que forma la rdio,

podem dir amb gran precisi qui ha anat posant la seva pedra per a la construcci del dispositiu

electrnic. El debat existeix quan volem respondre a la pregunta: Qui va inventar la rdio?,

aleshores uns et respondran que la va inventar Marconi, argumentant-te que cap persona havia

Treball de Refor

2

tingut abans la idea de agrupar i compilar els elements i tecnologies que la composen, i que ell

disposa de la patent que el determina com a inventor. Altres et diran que Marconi no va inventar

res, que simplement va ser lltima part del procs al dur a terme una compilaci que tard o

dhora shauria fet, i que invents com el de Edison o descobriments com els de Hertz tenen

molt ms valor i pes en el invent que la tasca de Marconi.

En el cas de la televisi tamb trobem grans debats per determinar qui va ser el real inventor

de la base del sistema que actualment coneixem com a televisi, liconoscopi. Podrem dir que

el debat sinicia quan el procs de la invenci de la televisi ja havia comenat. Karl Ferdinand

Braun va inventar al 1897 el primer tub de raigs catdics, el qual permetia redireccionar els

electrons cap a una pantalla. Aquesta tecnologia est considerada un punt clau en al histria de

la televisi electrnica i va ser investigada per molts cientfics i investigadors, entre els quals

sinclouen Philo Farnsworth i Vladimir Zworykin.

Philo Farnsworth va construir la primera vlvula de la televisi electrnica i la va anomenar

dissector dimatges, el qual no va patentar ja que guardava en secret. Llavors la RCA (Radio

Corporation of America) va contractar a Vladimir Zworykin per que treballs en un projecte

semblant al de Farnsworth i es va trobar amb problemes durant la recerca que no sabia com

resoldre. Va ser en aquest moment quan Zworykin va espiar el projecte de Farnsworth i va

inventar i patentar, fruit daquest espiament, lIconoscopi, la base de la televisi electrnica.

Ens trobem en un punt semblant al de la rdio, amb la diferncia de que no es tracta tant duna

compilaci dinvents i tecnologies, ho s en part per no s el punt a debatre, sin que durant

la invenci de la base de la televisi electrnica existeix un plagi per part del inventor que est

reconegut com a inventor, i el qual disposa de la patent, a un altre inventor que podria haver

estat reconegut inventor genu si no se li haguessin copiat.

Si passem al tema de lInternet trobem que no existeix un cas tant fcil de veure com els de la

rdio o televisi per tamb hi ha dubtes de qui va inventar realment lInternet. El procs

dinvenci de lInternet que coneixem avui en dia va comenar al 1957 quan el bloc capitalista,

comandat per els EUA, va reaccionar al llanament del satllit Sputnik per part de la Uni

Sovitica. Volien dotar de ms recursos a la comunitat cientfica i una de les idees va ser la

creaci duna xarxa dordinadors comunicats entre si per tal dagilitzar lintercanvi de dades i

el coneixement general de lestat de la recerca global. Aquesta xarxa es va crear dins de la

agncia ARPA (Advanced Research Projects Agency) i en una primera instncia no tenia cap

intenci de convertir-se en una eina civil.

Ms tard, Loenard Kleinrock va presentar una tesi doctoral en la que teoritzava sobre el pocket-

switching, en la que afirmava que la transmissi dinformaci empaquetada i enviada en petits

fragments s mes eficient que la transmissi que usaven a la ARPA. Posteriorment Paul Baran

desenvolupa aquesta teoria i Thomas Merrill i Lawrence G. Roberts la apliquen a la xarxa de

la ARPA, la qual anomenaran APRANET. Juntament amb un protocol TCP i una llarga i

complexa evoluci, en la que hi participaran altres xarxes privades, es crea lInternet, un

sistema que no lusava una gran massa de poblaci per que tenia les seves utilitats

empresarials, militars i governamentals.

Aqu s on entra en escena la figura de Tim Berners-Lee, un cientfic britnic que treballava al

CERN. Berners-Lee compila, al 1991, alguns sistemes individuals com el Memex, lhipertext

dinformaci interrelacionada o el sistema HyperCard entre daltres i crea un software que

Treball de Refo

3

permetia obtenir i proporcionar informaci des de i cap a qualsevol ordinador connectat a

Internet, el va anomenar HTTP, HTML i URL. Aquest software juntament amb un navegador

batejat com a World Wide Web, que va ser desenvolupat tamb dins del CERN, va propiciar

el boom de lInternet a mitjans dels anys 90.

Coneixent el procs evolutiu que ha portat a lInternet a ser el que s actualment no podem

nombrar a cap persona com a inventor nic, ja que consta de diferents fases en les que mltiples

investigadors i cientfics hi ha participat. El debat el trobarem si ens plantegem la segent

pregunta: Quin ha estat el personatge ms important en la invenci de lInternet?. Una

resposta plausible podria ser la de que la agncia ARPA posseeix la major part de

responsabilitat al crear la idea de connexi de ordinadors mitjanant una xarxa i duent-la a

terme. Una altra resposta igual de respectable seria la de que Tim Berners-Lee tingui la major

part del mrit de que lInternet sigui el que s actualment, ja que sense les seves aportacions en

forma de software annex a lanterior Internet la majoria de la poblaci no hi trobaria una utilitat

al sistema, i aquest quedaria relegat al que era en el moment, una simple eina governamental,

empresarial i militar.

Mentre estava documentant-me per a fer aquest assaig vaig trobar una srie de patrons que es

repetien en la histria dels tres mitjans, s cert que de maneres diferents per comparteixen una

mateixa base. Els he dividit en tres apartats: el de la investigaci anterior a linvent, el de els

experiments a petita escala i el de la participaci del govern en algun moment de la seva

histria. s cert que nexisteixen daltres patrons que tamb podria incloure, per considero

que aquests sn els ms rellevants. A continuaci els exposo.

Abans de comenar el procs dinvenci dels tres invents hi participen indirectament una srie

dinvestigadors i inventors que preparen el terreny amb tecnologies o amb el descobriment de

fenmens que permeten el descobriment dels invents tractats en aquest assaig.

En el cas de la rdio trobem que el metge i fsic itali Luigi Galvani descobreix que lelectricitat

pot excitar la contracci muscular, Michael Faraday descobreix els camps de propagaci del

corrent elctric i Joseph Henry descobreix la natura oscillatria de les descrregues

elctriques. Aquests sn solament uns exemples del avenos que es van produir abans de

comenar a idear les bases de la rdio.

Si passem a la televisi tamb trobem diferents descobriments fsics que sn indispensables

per a la futura invenci del televisor. Els ms destacables sn les teories al voltant de les ones

electromagntiques fetes per Clerk Maxwell, o les investigacions fetes en els camps de la

fotoelectricitat, en el de les ones hertzianes i lanlisi i descomposici de fotografies en lnies

i punts fetes per W.E. Sawyer, Paul Nipkow i K.F. Braun.

Per acabar en el terreny dels patrons repetitius referents a la investigaci tamb cal esmentar

que la primera xarxa de ordinadors feta al ARPA no sorgeix del no-res, sense la invenci dels

primers computadors digitals per part de J. Presper Eckert i John Mauchly i la seva posterior

evoluci no hagus estat possible una interconnexi daquests, ja que simplement no existirien.

Ara passem a un altre patr repetitiu que es dna en els tres casos, les prctiques a petita escala

de les accions que ms endavant hauran de realitzar diriament per abastir a tota la poblaci.

En la rdio les primeres emissions de prova es remunten als anys de formaci militar de

Marconi, on va experimentar amb la radiocomunicaci marina entre la costa i vaixells i entre

Treball de Refor

4

els mateixos vaixells. Tamb va fer emissions de prova duns 6 kilmetres des de Salisbury

Plain. Aquestes prctiques sn mes b tcniques que no pas socials, aleshores s quan, a lany

1909, Charles D. Herrold transmet a Califrnia una hora diria dinformaci meteorolgica.

Tamb a lany 1910 un dirigible militar francs incorpora un aparell de radiotelegrafia per

mantenir contacte amb Pars explorant noves possibilitats.

Centrant-nos ara en el terreny de la televisi tamb trobem aquestes emissions en forma de

prctica, sense intencions comercials ni informatives. Durant els anys 1924 i 1925, John Logie

Baird realitza les primeres transmissions experimentals de la televisi, realitzant al any 1925

una transmissi dun ninot duna habitaci de casa seva a una altra. Al gener del 1926 va fer

amb xit la primera transmissi experimental pblica davant de 40 integrants de la Royal

Academy of London.

Quan entrem en el camp de lInternet trobem que no es van realitzar transmissions

experimentals en si, ja que va ser un invent que no tenia com a objectiu la seva expansi i per

aix no necessitaven practicar a petita escala les transmissions de dades. El que si que van fer

s una experimentaci involuntria a petita escala de les caracterstiques de les que ara gaudeix

internet durant els anys que la xarxa va anar evolucionant dins de la agncia ARPA.

Un altre aspecte que comparteixen els tres sistemes s que el govern hi va participar en la seva

evoluci. Ho va fer de diferent manera en els tres camps per el patr repetitiu existeix.

En el cas de la rdio sabem que des dun principi els governs ja van establir una srie de lleis i

decrets en latorgament de llicncies per a lemissi i mantenen, com a parmetre com, lespai

radioelctric com a monopoli de lestat. Tamb, a linici de la I Guerra Mundial, el 1914, el

control de les comunicacions radiofniques passa immediatament als departaments o ministeris

de guerra.

Si ens fixem en el cas de la televisi es repeteixen les condicions de que el govern atorgava les

llicencies demissi. Als Estats Units, desprs de latac japons a Pearl Harbour, es van

paralitzar les emissions televisives i van ser controlades estrictament sota un rgim de

militaritzaci. Tamb trobem que a Espanya durant el franquisme el govern dictatorial

sinvolucra controlant un o dos canals. Controlaven el monopoli i les infraestructures, a part de

exercir una censura prvia i un control estricte dels continguts que semetien.

Arribant al apartat que concerneix a lInternet veiem que el govern americ tamb va participar

dalguna manera durant la seva creaci. El primer punt s que la xarxa en si sorgeix duna idea

amb interessos militars, no com a eina militar per com a eina auxiliar que indirectament era

protagonista en accions militars del moment. Tamb toca temes militars el moment en que Paul

Baran va desenvolupar la idea de Leonard Kleinrock referent al pocket-switching amb la

intenci de crear una xarxa descentralitzada i flexible la qual poques sobreviure en cas dun

atac nuclear en una zona del pas.

Com a conclusi del treball podria dir que la existncia de totes aquestes similituds i patrons t

la seva lgica. Els tres sistemes que he treballat representen, en el seu moment, un gran canvi

social dunes caracterstiques similars en els tres casos. Aix fa que els inventors, els

investigadors i la societat adoptin unes posicions semblants envers el tema en els tres moments,

generant aix les similituds i patrons que he exposat en aquestes lnies. Si analitzssim invents

dunes altres caracterstiques segurament no trobarem tantes semblances, i les que trobarem

podrien ser dun caire diferent a les que he tractat.