Historia del Circ a Barcelona 29/11/15 El Periodico

10
DIUMENGE 44 29 DE NOVEMBRE DEL 2015 Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat Coses de la vida GRAN BARCELONA Un món desaparegut Lleons al Liceu Barcelona va ser una gran capital del circ durant els segles XIX i XX CRISTINA SAVALL BARCELONA E l domador Mick Stevenson i els seus quatre lleons a la platea del Gran Teatre del Liceu. Dos tigres deixats anar a la Monumental. Un ós bru amb morrió balla davant una botiga d’ultramarins. Un xou de ratolins ensinistrats provoca cues en una car- pa de la plaça de Catalunya. Un ho- me bala sobrevola el desaparegut Olympia de la Ronda de Sant Pau. Un paracaigudista es llança al buit des de la cúpula del teatre Tívoli. Un grup d’elefants sorprenen els transe- ünts en una concorreguda avinguda del centre de Barcelona. Totes són se- qüències reals de les quals parla amb detall Ramon Bech al seu nou llibre, La història del circ a Barcelona (Viena Edicions). «Barcelona va ser una gran capi- tal del circ durant els segles XIX i XX. L’objectiu d’aquest llibre és treure a la llum un meravellós passat que s’ha oblidat», assenyala Bech, que en prop de 500 pàgines mostra imatges d’espais desapareguts i d’altres enca- ra existents que increïblement van acollir espectacles circenses. El més sorprenent és el Liceu, on el 1963 es va rodar El fabuloso mundo del circo, una pel·lícula de Henry Hathaway protagonitzada per John Wayne, Rita Hayworth i Claudia Cardinale. Més enllà de la ficció, Blondin, el cè- lebre funambulista francès que va ser el primer a travessar les cascades l’aparició de noves formes d’oci», in- forma l’autor. Altres espais emblemàtics van ser les places de toros Monumental, Torín (a la Barceloneta) i Les Arenes. També el Paral·lel, l’esplanada que hi havia darrere de la Sagrada Famí- lia, l’Olympia i el teatre Tívoli, on el 1897 es va traslladar el Circo Ecues- tre. Així, aquest immoble del carrer de Casp, encara vigorós, va acollir el número de lleons de la Condesa X, «que actuava amb una màscara que ocultava la seva identitat». El llibre descobreix més d’un cen- tenar de fotos i plànols inèdits pro- cedents de l’arxiu de la Circus Arts Foundation, entitat amb seu a Figue- res (Girona) de la qual Bech és cofun- dador juntament amb Genís Mata- bosch. Tots dos impulsen el Festival Internacional del Circ de Figueres i el Gran Circ de Nadal de Girona. També col·leccionen cartells, pro- grames de mà i tota mena de mate- rial circense amb la intenció, en un futur, d’obrir un museu. Entre els tresors de la fundació destaquen les llibretes amb notes d’espectacles i 8.000 negatius de Josep Vinyes, his- toriador i fotògraf aficionat al circ. «El seu llegat ha sigut imprescindi- ble», asseguren. ESCASSA BIBLIOGRAFIA / La trajectòria del circ a Barcelona era una història pendent amb escassíssima biblio- grafia. El referent fins ara era El circo en la vida barcelonesa, que Antoni Rué Dalmau va escriure el 1947. «Però sí que hi ha excel·lents articles crítics, com els de Sebastià Gasch, Jordi Elias i Joan Tomàs», afegeix Bech. Matabosch, al pròleg, explica que el llibre reviu l’època daurada d’un espectacle quan encara no pa- tia la forta competència de l’oci ac- tual. «Ni les legislacions que li acaba- rien amputant una cosa tan essenci- al com els animals artistes», precisa Matabosch, al·ludint al fet que el Par- lament va aprovar el juliol passat la modificació de la llei de protecció dels animals per vetar la participa- ció d’espècies salvatges en especta- cles de circ a partir del 2017. «L’ho- me ha actuat sempre al costat d’ani- mals. S’ha de legislar, no prohibir», defensa Bech. H Un llibre revela els llocs insòlits que van acollir espectacles circenses del Niàgara, va actuar al coliseu ope- rístic de la Rambla el 1863. «Als pòr- tics del Liceu s’exhibien cartells amb el seu retrat i fotos de la seva aventu- ra a la frontera entre els Estats Units i el Canadà», explica l’autor. La plaça de Catalunya disposa d’un capítol propi, ja que a finals del segle XIX i a principis del XX va al- bergar molts circs. El primer data del 1871, quan hi va debutar el Circo Es- pañol, dedicat a l’espectacle eqües- tre en una antiga sala de ball. Anys després, la família Alegría va edificar en plena plaça el Circo Ecuestre Bar- celonés, el primer que va ser estable. «La burgesia, a diferència de la clas- se obrera, disposava de temps lliu- re, cosa que va ser determinant per a Les llibretes i els 8.000 negatius del fotògraf i historiador Josep Vinyes van ser clau per a la documentació El domador Mick Stevenson va portar les seves feres al coliseu barceloní, on també va actuar Blondin PISTA 33 A dalt (esquerra), Mick Stevenson amb els seus lleons en el rodatge d’‘El fabuloso mundo del circo’ al Liceu, el 1963. A la dreta, Charlie Rivel i el burro ‘Piccolo’, el 1969. A sota (esquerra), arribada del faquir Sunahya a l’estació de França el 1929, i a la dreta, el ball de l’ós davant d’un comerç.

description

La ciutat de Barcelona ha estat, al llarg de 200 anys, un testimoni privilegiat de l’època daurada del circ.

Transcript of Historia del Circ a Barcelona 29/11/15 El Periodico

Page 1: Historia del Circ a Barcelona 29/11/15 El Periodico

DIUMENGE44 29 DE NOVEMBRE DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida gran barcelonaUn món desaparegut LLL

lleonsal liceu

Barcelona va ser una gran capital del circ durant els segles XIX i XX

CRISTINA SAVALLBARCELONA

El domador Mick Stevenson i els seus quatre lleons a la platea del Gran Teatre del Liceu. Dos tigres deixats

anar a la Monumental. Un ós bru amb morrió balla davant una botiga d’ultramarins. Un xou de ratolins ensinistrats provoca cues en una car-pa de la plaça de Catalunya. Un ho-me bala sobrevola el desaparegut Olympia de la Ronda de Sant Pau. Un paracaigudista es llança al buit des de la cúpula del teatre Tívoli. Un grup d’elefants sorprenen els transe-ünts en una concorreguda avinguda del centre de Barcelona. Totes són se-qüències reals de les quals parla amb detall Ramon Bech al seu nou llibre, La història del circ a Barcelona (Viena Edicions). «Barcelona va ser una gran capi-tal del circ durant els segles XIX i XX. L’objectiu d’aquest llibre és treure a la llum un meravellós passat que s’ha oblidat», assenyala Bech, que en prop de 500 pàgines mostra imatges d’espais desapareguts i d’altres enca-ra existents que increïblement van acollir espectacles circenses. El més sorprenent és el Liceu, on el 1963 es va rodar El fabuloso mundo del circo, una pel·lícula de Henry Hathaway protagonitzada per John Wayne, Rita Hayworth i Claudia Cardinale. Més enllà de la ficció, Blondin, el cè-lebre funambulista francès que va ser el primer a travessar les cascades

l’aparició de noves formes d’oci», in-forma l’autor. Altres espais emblemàtics van ser les places de toros Monumental, Torín (a la Barceloneta) i Les Arenes. També el Paral·lel, l’esplanada que hi havia darrere de la Sagrada Famí-lia, l’Olympia i el teatre Tívoli, on el 1897 es va traslladar el Circo Ecues-tre. Així, aquest immoble del carrer de Casp, encara vigorós, va acollir el número de lleons de la Condesa X, «que actuava amb una màscara que ocultava la seva identitat». El llibre descobreix més d’un cen-tenar de fotos i plànols inèdits pro-cedents de l’arxiu de la Circus Arts Foundation, entitat amb seu a Figue-res (Girona) de la qual Bech és cofun-dador juntament amb Genís Mata-bosch. Tots dos impulsen el Festival Internacional del Circ de Figueres i el Gran Circ de Nadal de Girona. També col·leccionen cartells, pro-grames de mà i tota mena de mate-rial circense amb la intenció, en un futur, d’obrir un museu. Entre els tresors de la fundació destaquen les llibretes amb notes d’espectacles i 8.000 negatius de Josep Vinyes, his-toriador i fotògraf aficionat al circ. «El seu llegat ha sigut imprescindi-ble», asseguren.

ESCASSA BIBLIOGRAFIA / La trajectòria del circ a Barcelona era una història pendent amb escassíssima biblio-grafia. El referent fins ara era El circo en la vida barcelonesa, que Antoni Rué Dalmau va escriure el 1947. «Però sí que hi ha excel·lents articles crítics, com els de Sebastià Gasch, Jordi Elias i Joan Tomàs», afegeix Bech. Matabosch, al pròleg, explica que el llibre reviu l’època daurada d’un espectacle quan encara no pa-tia la forta competència de l’oci ac-tual. «Ni les legislacions que li acaba-rien amputant una cosa tan essenci-al com els animals artistes», precisa Matabosch, al·ludint al fet que el Par-lament va aprovar el juliol passat la modificació de la llei de protecció dels animals per vetar la participa-ció d’espècies salvatges en especta-cles de circ a partir del 2017. «L’ho-me ha actuat sempre al costat d’ani-mals. S’ha de legislar, no prohibir», defensa Bech. H

Un llibre revela els llocs insòlits que van acollir espectacles circenses

del Niàgara, va actuar al coliseu ope-rístic de la Rambla el 1863. «Als pòr-tics del Liceu s’exhibien cartells amb el seu retrat i fotos de la seva aventu-ra a la frontera entre els Estats Units i el Canadà», explica l’autor. La plaça de Catalunya disposa d’un capítol propi, ja que a finals del segle XIX i a principis del XX va al-bergar molts circs. El primer data del

1871, quan hi va debutar el Circo Es-pañol, dedicat a l’espectacle eqües-tre en una antiga sala de ball. Anys després, la família Alegría va edificar en plena plaça el Circo Ecuestre Bar-celonés, el primer que va ser estable. «La burgesia, a diferència de la clas-se obrera, disposava de temps lliu-re, cosa que va ser determinant per a

les llibretes i els 8.000 negatius del fotògraf i historiador Josep Vinyes van ser clau per a la documentació

el domador Mick Stevenson va portar les seves feres al coliseu barceloní, on també va actuar Blondin

PISTA 33 A dalt (esquerra), Mick Stevenson amb els seus lleons en el rodatge d’‘El fabuloso mundo del circo’ al Liceu, el 1963. A la dreta, Charlie Rivel i el burro ‘Piccolo’, el 1969. A sota (esquerra), arribada del faquir Sunahya a l’estació de França el 1929, i a la dreta, el ball de l’ós davant d’un comerç.

Page 2: Historia del Circ a Barcelona 29/11/15 El Periodico

Un món desaparegut LLL

DIUMENGE 4529 DE NOVEMBRE DEL 2015

GÓMEZ GRAU / ALBERTO OLLER / GASPAR, SAGARRA I TORRENS / ADOLF MAS

Des del segle XIX han vis i -tat Barcelona nombroses compa-nyies ambulants i artistes excep-cionals, però cap ha deixat un ras-tre de mentides i llegendes com la que va envoltar l’estada del circ Wild West Show (L’Oest Salvatge), capitanejat per William Frederick Cody, més conegut com a Buffalo Bill, en què actuaven els mateixos indis contra els quals havia comba-tut l’explorador de l’exèrcit nord-americà. La companyia del llegendari ca-çador de bisons va arribar a la ciu-tat en vaixell el 18 de desembre de 1889 procedent de Marsella. Se-gons el diari La Época, «a Buffa-lo Bill l’acompanyaven 200 in-dis i els mateixos cowboys, mexi-cans i 200 animals, entre cavalls, búfals i bisons». Després, Cody va oferir una multitudinària roda de premsa, envoltat d’indis i cowboys, sota el monument a Colom per in-formar que actuarien en un hipò-drom, ubicat al carrer de Munta-ner, construït expressament per a l’ocasió. «La seva arribada va ser tot un esdeveniment i també la pri-mera gran campanya publicitària dels Estats Units a Europa», asse-gura Ramon Bech, autor de La his-tòria del circ a Barcelona. Molts curiosos esperaven de bon matí al port per presenciar com baixaven els bisons i veure els te-meraris indis de prop. «Va córrer la veu que Buffalo Bill tenia per cos-tum quan arribava a una ciutat dei-xar en llibertat un o dos búfals com a excusa per presentar una cacera amb llaç pels carrers per promoci-onar l’espectacle», explica Bech. En realitat, els animals van ser des-embarcats en gàbies individuals a la nit. Per crear expectació, es va ad-vertir als barcelonins de la perillo-sitat dels indis, informant-los que s’allotjaven en tendes de campa-nya, de les quals no se’ls permetia sortir si no anaven acompanyats de persones de confiança de la companyia, «perquè són temibles i cometen tota classe d’excessos si proven begudes alcohòliques, a les quals són summament afi-cionats, sobretot a l’aiguardent», reprodueix l’autor d’un retall de l’època. Bech assegura que Cody no va vi-atjar en vaixell, sinó en tren, i per això va arribar abans que la compa-nyia. «El circ es va instal·lar a l’hi-

pòdrom de Muntaner, on hi cabi-en 2.000 persones», assenyala. La primera funció es va celebrar el 21 de desembre amb una bona aflu-ència d’espectadors. «Els terrats de les cases pròximes es van om-plir de badocs que van veure gra-tis com un mexicà entrava a la pis-ta amb una gran bandera espanyo-la, seguit d’un soldat nord-americà amb les del seu país. Després van aparèixer els caps de tribus índi-es i Buffalo Bill, que va ser saludat amb crits salvatges», descriu l’au-tor. L’actuació més aplaudida va ser quan Cody i Annie Oakley de-mostraven la seva habilitat amb el rifle fent esclatar boles de vidre. «Buffalo Bill ho feia muntat a cavall i les esferes els les llançava un indi». L’entrada costava entre 1 i 5,10 pes-

C. S.BARCELONA

Buffalo Bill, a MuntanerLa companyia del mític caçador de bisons va arribar amb gran expectació a la ciutat el 1889

setes, una fortuna per a l’època. L’estada de la companyia va co-incidir amb una epidèmia de grip. Això va obligar a suspendre les fun-cions del 2 al 6 de gener del 1890. Bech recorda que va córrer la notí-cia que per culpa de l’epidèmia ha-vien mort alguns indis, però l’únic difunt va ser el vell coronel Frank Richmond, el cap de pista, que va ser embalsamat i enviat als EUA. També va córrer la brama que a Buffalo Bill li van haver de treu-re un queixal i que el van tenir ex-posat a l’Hospital de la Santa Creu, en l’actualitat de Sant Pau, fins que algú el va robar. D’això no en parla el llibre de Bech, com tampoc dels rumors de nens segrestats pels in-dis ni que el llegendari viatger es va allotjar al final de la Rambla a l’his-tòric hotel Cuatro Naciones. De les cinc setmanes que Buffalo Bill va passar a Barcelona se n’han escrit dos llibres: Aquell hivern..., de Jordi Marill, i Far West, un relat fic-cionat de Jordi Solé. H

Els indis que l’acompanyaven van ser descrits com a «temibles» als barcelonins

La llegenda diu que li van treure un queixal i que es va exhibir fins que el van robar

Page 3: Historia del Circ a Barcelona 29/11/15 El Periodico

DOMINGO44 29 DE NOVIEMBRE DEL 2015Conexión a internet: http://www.elperiodico.com

Cosas de la vida gran barcelonaUn mundo desaparecido LLL

leonesen el liceu

Barcelona fue una gran capital del circo durantelos siglos XIX y XX

CRISTINA SAVALLBARCELONA

El domador Mick Stevenson y sus cuatro leones en la platea del Gran Teatre del Liceu. Dos tigres sueltos en

La Monumental. Un oso pardo con bozal baila ante una tienda de ultra-marinos. Un show de ratones adies-trados provoca colas en una carpa de la plaza de Catalunya. Un hombre bala sobrevuela el desaparecido Olympia de la Ronda de Sant Pau. Un paracaidista se lanza al vacío desde la cúpula del Teatro Tívoli. Un grupo de elefantes sorprenden a los tran-seúntes en una concurrida avenida del centro de Barcelona. Todas son secuencias reales de las que habla con detalle Ramon Bech en su nuevo libro, La història del circ a Barcelona (Viena Edicions). «Barcelona fue una gran capital del circo durante los siglos XIX y XX. El objetivo de este libro es sacar a la luz un maravilloso pasado que se ha olvidado», señala Bech, quien en cer-ca de 500 páginas muestra imágenes de espacios desaparecidos y de otros aún existentes que increíblemente acogieron espectáculos circenses. El más sorprendente es el Liceu, donde en 1963 se rodó El fabuloso mundo del circo, película de Henry Hathaway protagonizada por John Wayne, Ri-ta Hayworth y Claudia Cardinale. Más allá de la ficción, Blondin, el cé-lebre funambulista francés que fue el primero en atravesar las cataratas

ra la aparición de nuevas formas de ocio», informa el autor. Otros espacios emblemáticos fue-ron las plazas de toros Monumental, Torín (en la Barceloneta) y Las Are-nas. También el Paral·lel, la explana-da que había detrás de la Sagrada Fa-mília, el Olympia y el Teatro Tívoli, adonde en 1897 se trasladó el Circo Ecuestre. Así, este inmueble de la ca-lle Casp, aún vigoroso, acogió el nú-mero de leones de la Condesa X, «que actuaba con una máscara que ocul-taba su identidad». El libro descubre más de un cen-tenar de fotos y planos inéditos pro-cedentes del archivo de la Circus Ar-ts Foundation, entidad con sede en Figueres (Girona) de la que Bech es cofundador junto a Genís Matabos-ch. Ambos impulsan el Festival In-ternacional del Circ de Figueres y el Gran Circ de Nadal de Girona. Tam-bién coleccionan carteles, progra-mas de mano y todo tipo de mate-rial circense con la intención de, en un futuro, abrir un museo. Entre los tesoros de la fundación destacan las libretas con notas de espectáculos y 8.000 negativos de Josep Vinyes, historiador y fotógrafo aficionado al circo. «Su legado ha sido imprescin-dible», aseguran.

ESCASA BIBLIOGRAFÍA / La trayectoria del circo en Barcelona era una histo-ria pendiente con escasísima biblio-grafía. El referente hasta ahora era El circo en la vida barcelonesa, que Antoni Rué Dalmau escribió en 1947. «Pero sí que hay excelentes artículos críti-cos, como los de Sebastià Gasch, Jor-di Elias y Joan Tomàs», agrega Bech. Matabosch, en el prólogo, expli-ca que el libro revive la época dora-da de un espectáculo cuando aún no sufría la fuerte competencia del ocio actual. «Ni las legislaciones que le acabarían amputando algo tan esen-cial como los animales artistas», pre-cisa Matabosch, aludiendo a que el Parlament aprobó el pasado julio la modificación de la ley de protección de los animales para vetar la partici-pación de especies salvajes en espec-táculos de circo a partir del 2017. «El hombre ha actuado siempre junto a animales. Se debe legislar, no prohi-bir», defiende Bech. H

Un libro desvela los lugares insólitos que acogieron espectáculos circenses

del Niágara, actuó en el coliseo ope-rístico de la Rambla en 1863. «En los pórticos del Liceu se exhibían carte-les con su retrato y fotos de su aven-tura en la frontera entre Estados Unidos y Canadá», cuenta el autor. La plaza de Catalunya dispone de un capítulo propio, ya que a finales del siglo XIX y a principios del XX albergó muchos circos. El primero

data de 1871, cuando debutó el Cir-co Español, dedicado al espectáculo ecuestre en una antigua sala de bai-le. Años después, la familia Alegría edificó en plena plaza el Circo Ecues-tre Barcelonés, el primero que fue es-table. «La burguesía, a diferencia de la clase obrera, disponía de tiempo libre, lo que fue determinante pa-

las libretas y los 8.000 negativos del fotógrafoe historiador Josep Vinyes fueron clave para la documentación

el domador Mick Stevenson llevó sus fieras al coliseo barcelonés, donde también actuó Blondin

PISTA 33 Arriba (izquierda), Mick Stevenson con sus leones en el rodaje de ‘El fabuloso mundo del circo’ en el Liceu, en 1963. A la derecha, Charlie Rivel y el burro ‘Piccolo’, en 1969. Abajo (izquierda), llegada del fakir Sunahya a la estación de Francia en 1929 y a la derecha, el baile del oso frente a un comercio.

Page 4: Historia del Circ a Barcelona 29/11/15 El Periodico

Un mundo desaparecido LLL

DOMINGO 4529 DE NOVIEMBRE DEL 2015

GÓMEZ GRAU / ALBERTO OLLER / GASPAR, SAGARRA I TORRENS / ADOLF MAS

Desde el siglo XIX han visitado Bar-celona numerosas compañías am-bulantes y artistas excepcionales, pero ninguna ha dejado una estela de embustes y leyendas como la que envolvieron la estancia del circo Wild West Show (El Oeste Salvaje), capitaneado por William Frederick Cody, más conocido como Buffalo Bill, donde actuaban esos mismos indios contra los que el explorador del ejército norteamericano había combatido. La compañía del legendario ca-zador de bisontes llegó a la ciu-dad en barco el 18 de diciembre de 1889 procedente de Marsella. Se-gún el diario La Época, «A Buffalo Bill le acompañaban 200 pieles ro-jas y otros tantos vaqueros, mexi-canos y 200 animales, entre caba-llos, búfalos y bisontes». Luego, Cody dio una multitudinaria rue-da de prensa, rodeado de indios y vaqueros, bajo el monumento a Colón para informar de que actua-rían en un hipódromo, ubicado en la calle de Muntaner, construi-do expresamente para la ocasión. «Su llegada fue un acontecimiento y también la primera gran campaña publicitaria de Estados Unidos en Europa», asegura Ramon Bech, au-tor de La història del circ a Barcelona. Muchos curiosos esperaban de buena mañana en el puerto para presenciar cómo bajaban los bison-tes y ver a los temerarios indios de cerca. «Corrío la voz de que Buffalo Bill tenía como costumbre al llegar a una ciudad dejar en libertad a uno o dos búfalos como excusa para pre-sentar una cacería con lazo por las calles para promocionar el espec-táculo», relata Bech. En realidad, los animales fueron desembarcados en jaulas individuales por la noche. Para crear expectación, se advir-tió a los barceloneses de la peligrosi-dad de los indios, informándoles de que se alojaban en tiendas de cam-paña, de las que no se les permitía salir si no iban acompañados de per-sonas de confianza de la compañía, «pues son temibles y cometen toda clase de desmanes si prueban be-bidas alcohólicas, a las cuales son sumamente aficionados, sobre to-do al aguardiente», reproduce el au-tor de un recorte de la época. Bech asegura que Cody no viajó en barco, sino en tren, por lo que lle-gó antes que la compañía. «El cir-co se instaló en el hipódromo de Muntaner, en el que cabían 2.000

personas», señala. La primera fun-ción se celebró el 21 de diciembre con buena afluencia de espectado-res. «Las azoteas de las casas cer-canas se llenaron de curiosos que vieron gratis cómo un mexicano en-traba en la pista con una gran ban-dera española, seguido de un sol-dado norteamericano con las de su país. Después aparecieron los je-fes de tribus indias y Buffalo Bill, que fue saludado con gritos salva-jes», describe el autor. La actuación más aplaudida fue cuando Cody y Annie Oakley demostraban su ha-bilidad con el rifle al hacer estallar bolas de cristal. «Buffalo Bill lo ha-cía montado a caballo y las esferas se las lanzaba un indio». No obstan-te, la entrada costaba entre 1 y 5,10 pesetas, una fortuna para la época.

C. S.BARCELONA

Buffalo Bill en MuntanerLa compañía del mítico cazador de bisontes llegó con gran expectación a la ciudad en 1889

La estancia de la compañía coin-cidió con una epidemia de gripe, lo que obligó a que se suspendieran las funciones del 2 al 6 de enero de 1890. Bech recuerda que corrió la noticia de que por culpa de la epidemia mu-rieron algunos indios, pero el úni-co fallecido fue el anciano coronel Frank Richmond, el jefe de pista, que fue embalsamado y enviado a EEUU. También corrió la leyenda de que a Buffalo Bill le tuvieron de sacar una muela, que la mantu-vieron expuesta en el Hospital de la Santa Creu, en la actualidad de Sant Pau, hasta que alguien la ro-bó. De ello no habla el libro de Be-ch, como tampoco de los rumores de niños secuestrados por los in-dios ni de que el legendario viaje-ro se alojó al final de la Rambla el histórico hotel Cuatro Naciones. Sobre las cinco semanas que Bu-ffalo Bill pasó en Barcelona se han escrito dos libros, Aquell hivern..., de Jordi Marill, y Far West, un relato fic-cionado de Jordi Solé. H

Los indios que le acompañaban fueron descritos a los barceloneses como «temibles»

La leyenda dice que le sacaron una muela y que se exhibió hasta que fue robada

Page 5: Historia del Circ a Barcelona 29/11/15 El Periodico

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/buffalo-bill-carrer-muntaner-4710112?utm_source=rss-noticias&utm_medium=feed&utm_campaign=portada

Sección: Actualidad / Última Hora29/11/2015

Buffalo Bill al carrer Muntaner

Título: Europa Espanya Català

Des del segle XIX han visitat Barcelona nombroses companyies ambulants i artistes excepcionals,però cap ha deixat un rastre de mentides i llegendes com la que va envoltar l'estada del circ WildWest Show (L'Oest Salvatge), capitanejat per William Frederick Cody, més conegut com a BuffaloBill, en què actuaven els mateixos indis contra els quals havia combatut l'explorador de l'exèrcitnord-americà.

La companyia del llegendari caçador de bisons va arribar a la ciutat en vaixell el 18 de desembrede 1889 procedent de Marsella. Segons el diari La Época, «a Buffalo Bill l'acompanyaven 200 indisi els mateixos cowboys, mexicans i 200 animals, entre cavalls, búfals i bisons». Després, Cody vaoferir una multitudinària roda de premsa, envoltat d'indis i cowboys, sota el monument a Colom perinformar que actuarien en un hipòdrom, ubicat al carrer de Muntaner, construït expressament per al'ocasió. «La seva arribada va ser tot un esdeveniment i també la primera gran campanyapublicitària dels Estats Units a Europa», assegura Ramon Bech, autor de 'La història del circ aBarcelona'.

Molts curiosos esperaven de bon matí al port per presenciar com baixaven els bisons i veure elstemeraris indis de prop. «Va córrer la veu que Buffalo Bill tenia per costum quan arribava a unaciutat deixar en llibertat un o dos búfals com a excusa per presentar una cacera amb llaç pelscarrers per promocionar l'espectacle», explica Bech. En realitat, els animals van ser desembarcatsen gàbies individuals a la nit.

Per crear expectació, es va advertir als barcelonins de la perillositat dels indis, informant-los ques'allotjaven en tendes de campanya, de les quals no se'ls permetia sortir si no anavenacompanyats de persones de confiança de la companyia, «perquè són temibles i cometen totaclasse d'excessos si proven begudes alcohòliques, a les quals són summament aficionats,sobretot a l'aiguardent», reprodueix l'autor d'un retall de l'època.

Bech assegura que Cody no va viatjar en vaixell, sinó en tren, i per això va arribar abans que lacompanyia. «El circ es va instal·lar a l'hipòdrom de Muntaner, on hi cabien 2.000 persones»,assenyala. La primera funció es va celebrar el 21 de desembre amb una bona afluènciad'espectadors. «Els terrats de les cases pròximes es van omplir de badocs que van veure gratiscom un mexicà entrava a la pista amb una gran bandera espanyola, seguit d'un soldatnord-americà amb les del seu país. Després van aparèixer els caps de tribus índies i Buffalo Bill,que va ser saludat amb crits salvatges», descriu l'autor. L'actuació més aplaudida va ser quanCody i Annie Oakley demostraven la seva habilitat amb el rifle fent esclatar boles de vidre. «BuffaloBill ho feia muntat a cavall i les esferes els les llançava un indi». L'entrada costava entre 1 i 5,10pessetes, una fortuna per a l'època.

EPIDÈMIA DE GRIP L'estada va coincidir amb una epidèmia de grip. Això va obligar a suspendreles funcions del 2 al 6 de gener del 1890. Bech recorda que va córrer la notícia que per culpa del'epidèmia havien mort alguns indis, però l'únic difunt va ser el vell coronel Frank Richmond, el capde pista, que va ser embalsamat i enviat als EUA.

La llegenda diu que li van treure un queixal i que es va exhibir fins que va ser robada També vacórrer la brama que a Buffalo Bill li van haver de treure un queixal i que el van tenir exposat al'Hospital de la Santa Creu, en l'actualitat de Sant Pau, fins que algú el va robar. D'això no en parlael llibre de Bech, com tampoc dels rumors de nens segrestats pels indis ni que el llegendari viatgeres va allotjar al final de la Rambla a l'històric hotel Cuatro Naciones.

Page 6: Historia del Circ a Barcelona 29/11/15 El Periodico

De les cinc setmanes que Buffalo Bill va passar a Barcelona se n'han escrit dos llibres: 'Aquellhivern...', de Jordi Marill, i 'Far West', un relat ficcionat de Jordi Solé.

Page 7: Historia del Circ a Barcelona 29/11/15 El Periodico

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/buffalo-bill-calle-muntaner-4710112

Sección: Local28/11/2015

Buffalo Bill en la calle Muntaner

Título: Europa Espanya Espanyol

La compañía del legendario cazador de bisontes llegó rodeada de expectación a la ciudad enbarco en diciembre de 1889

Sábado, 28 de noviembre del 2015 - 20:12 CET

Desde el siglo XIX han visitado Barcelona numerosas compañías ambulantes y artistasexcepcionales, pero ninguna ha dejado una estela de embustes y leyendas como la queenvolvieron a la estancia del circo Wild West Show (El Oeste Salvaje), capitaneado por WilliamFrederick Cody, más conocido como Buffalo Bill, donde actuaban esos mismos indios contra losque el explorador del ejército norteamericano había combatido.

La compañía del legendario cazador de bisontes llegó a la ciudad en barco el 18 de diciembre de1889 procedente de Marsella. Según el diario La Época, "A Buffalo Bill le acompañaban 200 pielesrojas y otros tantos vaqueros, mexicanos y 200 animales, entre caballos, búfalos y bisontes".Luego, Cody dio una multitudinaria rueda de prensa, rodeado de indios y vaqueros, bajo elmonumento a Colón para informar de que actuarían en un hipódromo, ubicado en la calleMuntaner, construido expresamente para la ocasión. "Su llegada fue un acontecimiento y tambiénla primera gran campaña publicitaria de Estados Unidos en Europa", asegura Ramon Bech, autorde La història del circ a Barcelona.

Muchos curiosos esperaban de buena mañana en el puerto para presenciar cómo bajaban losbisontes y también para ver a los temerarios indios de cerca. "Corrío la voz de que Buffalo Billtenía como costumbre al llegar a una ciudad dejar en libertad a uno o dos búfalos como excusapara presentar una cacería con lazo por las calles para promocionar el espectáculo", relata Bech.En realidad, los animales fueron desembarcados en jaulas individuales por la noche.

Para crear expectación se advirtió a los barceloneses de la peligrosidad de los indios,informándoles de que se alojaban en tiendas de campaña, de las que no se les permite salir si novan acompañados de personas de confianza de la compañía, "pues son temibles y cometen todaclase de desmanes si prueban bebidas alcohólicas, a las cuales son sumamente aficionados,sobre todo al aguardiente", reproduce el autor de un recorte de la época.

Bech asegura que Cody no viajó en barco, sino en tren, por lo que llegó antes que la compañía."El circo se instaló en el hipódromo de Muntaner, en el que cabían 2.000 personas", señala. Laprimera función se celebró el 21 de diciembre con buena afluencia de espectadores. "Las azoteasde las casas cercanas se llenaron de curiosos que vieron gratis como un mexicano entraba en lapista con una gran bandera española, seguido de un soldado norteamericano con las de su país.Después aparecieron los jefes de tribus indias y Buffalo Bill, que fue saludado con gritos salvajes",describe el autor. La actuación más aplaudida fue cuando Cody y Annie Oakley demostraban suhabilidad con el rifle al hacer estallar bolas de cristal. "Buffalo Bill lo hacía montado a caballo y lasesferas se las lanzaba un indio". No obstante, la entrada costaba entre 1 y 5,10 pesetas, unafortuna para la época.

EPIDEMIA DE GRIPE La estancia de la compañía coincidió con una epidemia de gripe, lo queobligó a que se suspendieran las funciones del 2 al 6 de enero de 1890. Bech recuerda que corrióla noticia de que por culpa de la epidemia murieron algunos indios, pero el único fallecido elanciano coronel Frank Richmond, el jefe de pista, que fue embalsamado y enviado a EE UU.

La leyenda dice que le sacaron una muela y que se exhibió hasta que fue robada Corre también laleyenda de que a Buffalo Bill le tuvieron de sacar una muela, que la mantuvieron expuesta en elHospital de la Santa Creu, en la actualidad de Sant Pau, hasta que alguien la robó. De ello no

Page 8: Historia del Circ a Barcelona 29/11/15 El Periodico

habla el libro de Bech, ni tampoco de los rumores de niños secuestrados por los indios ni de que ellegendario viajero se alojó al final de la Rambla el histórico hotel Cuatro Naciones.

Sobre las cinco semanas que pasó en Barcelona Buffalo Bill se han escrito dos libros; Aquellhivern..., de Jordi Marill ( (J J de Olañeta Editor, 1998) y Far West (Ediciones Pàmies, 2010), unrelato ficcionado de Jordi Solé.

Page 9: Historia del Circ a Barcelona 29/11/15 El Periodico

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/leones-liceu-4708711

Sección: Local28/11/2015

Leones en el Liceu

Título: Europa Espanya EspanyolAutor: Cristina Savall

Un libro desvela fotos inéditas de lugares insólitos que albergaron funciones circenses

Viernes, 27 de noviembre del 2015 - 20:02 CET

El domador Mick Stevenson y sus cuatro leones en la platea del Gran Teatre del Liceu. Dos tigressueltos dentro de La Monumental. Un oso pardo con bozal baila ante una tienda de ultramarinos.Un espectáculo de ratones adiestrados provoca colas en una carpa de la plaza Catalunya. Unparacaidista se lanza al vacío desde la cúpula del Teatro Tívoli. Un hombre bala sobrevuela eldesaparecido Olympia de la Ronda de Sant Pau. Un grupo de elefantes sorprenden a lostranseúntes en una concurrida avenida del centro de Barcelona. Todas son secuencias reales delas que habla con detalle Ramon Bech en su nuevo libro, 'La història del circ a Barcelona' (VienaEdicions).

"Barcelona fue una gran capital del circo durante los siglos XIX y XX. El objetivo de este libro essacar a la luz un maravilloso pasado que se ha olvidado", señala Bech, quien en cerca de 500páginas muestra imágenes de espacios desaparecidos y de otros todavía existentes queincreíblemente acogieron espectáculos circenses. El más sorprendente es el Liceu, donde en 1963se rodó 'El fabuloso mundo del circo', película de Henry Hathaway protagonizada por John Wayne,Rita Hayworth y Claudia Cardinale. Más allá de la ficción, Blondin, el célebre funambulista francésque fue el primero en atravesar las cataratas del Niágara, actuó en el coliseo operístico de laRambla en 1863. "En los pórticos del Liceu se exhibían carteles con su retrato y fotos de suaventura en la frontera entre Estados Unidos y Canadá", cuenta el autor.

CARPAS EN LA PLAZA CATALUNYA La plaza Catalunya dispone de un capítulo propio, ya que afinales del siglo XIX y a principios del XX albergó muchos circos. El primero data de 1871, cuandodebutó el Circo Español, dedicado al espectáculo ecuestre en una antigua sala de baile. Añosdespués la familia Alegría edificó en plena plaza el Circo Ecuestre Barcelonés, el primero que fueestable. "La burguesía, a diferencia de la clase obrera, disponía de tiempo libre, lo que fuedeterminante para la aparición de nuevas formas de ocio", informa el autor.

Otros espacios emblemáticos fueron las plazas de toros Monumental, Torín, en la Barceloneta, yLas Arenas. También el Paral.lel, la explanada que había detrás de la Sagrada Família, el Olympiay el Teatro Tívoli, adonde en 1897 se trasladó el Circo Ecuestre. Así este inmueble de la calleCasp, aún vigoroso, acogió el número de leones de la Condesa X, "que actuaba con una máscaraque ocultaba su identidad".

Las libretas con notas de espectáculos circenses y los 8.000 negativos del fotógrafo e historiadorJosep Vinyes han sido clave para la documentación El libro descubre más de un centenar defotografías y planos inéditos procedentes del archivo de Circus Arts Foundation, entidad con sedeen Figueres (Girona) de la que Bech es cofundador junto a Genís Matabosch. Ambos son losimpulsores del Festival Internacional del Circ de Figueres y del Gran Circ de Nadal de Girona ycoleccionistas apasionados de carteles y de programas de mano, de todo tipo de material circenseque custodian con la intención de en un futuro abrir un museo en Catalunya. Entre los tesoros dela fundación destacan las libretas con notas de espectáculos y 8.000 negativos de Josep Vinyes,historiador y fotógrafo aficionado al circo. "Su legado ha sido imprescindible", aseguran los dos.

ESCASA BIBLIOGRAFÍA La trayectoria del circo en la capital catalana era una historia pendientecon escasísima bibliografía publicada. El referente hasta ahora era 'El circo en la vidabarcelonesa', que Antoni Rué Dalmau escribió en 1947. "Pero sí que hay excelentes artículos

Page 10: Historia del Circ a Barcelona 29/11/15 El Periodico

críticos como los de Sebastià Gasch, Jordi Elias y Joan Tomàs", agrega Bech.

Matabosch, en el prólogo, explica que el libro revive la época dorada de un espectáculo cuandoaún no sufría la fuerte competencia del ocio actual. "Ni las legislaciones que le acabaríanamputando algo tan esencial como los animales artistas", precisa Matabosch, aludiendo a que elParlament aprobó el pasado julio la modificación de la ley de protección de los animales para vetarla participación de especies salvajes en espectáculos de circo a partir del 2017. Asimismo unacomisión estudia si también deben prohibirse los números con animales domésticos. "El hombreha actuado siempre junto a animales. Se debe legislar, no prohibir. Hay muchos circos que cuidande sus fieras. Persiste una doble moral. Hay personas que ponen el grito en el cielo al veranimales dentro de una carpa y que en su casa tienen un acuario lleno de peces", defiende Bech.