•

HISTÒRIA D'EIVISSA

I FORMENTERA

EDITA

Diario de Ibiza, S. A.

PATROCINEN

Diario de Ibiza, S. A.

Ajuntament d'Eivissa

CAIXA DE BALEARS «SA NOSTRA»

AUTOR DE L'OBRA

Ernest Prats García

FOTOGRAFIES I IL· LUSTRACIONS

Ernest Prats García

Museu Arqueològic d'Eivissa

DISSENY, MAQUETACIÓ, FOTOCOMPOSICIÓ I MUNTATGE

Textos i Imatges, S. A. 1.

Gil Y Morte, 33, 1~, 1m

València

IMPRIMEIX

Artes Graficas del Mediterraneo, S. 1.

I.S.B.N.: 84-604-0519-2

Traginers, 7

Valencia

Dipòsit Legal: V-3259-1991

PRIMERA PART: PREHISTÒRIA l HISTÒRIA ANTIGA

ERNEST PRATS GARCÍA

1. LA PREHISTÒRIA

¡NS fa molts pocs anys es creia que les illes Pitiüses no havien tengut cap tipus de poblament abans de l'arriba­da dels púnics, el segle VII aC. Els únics materials classificables com a prehistòrics trobats fins llavors eren unes poques destrals de bronze que havien aparegut sense un context arqueològic clar, cosa per la qual eren més aviat impossibles de datar.

Sepulcre megalític de Ca na Costa (For­mentera). És potser el monument més emblemàtic de la prehistòria de les illes d'Eivissa i For­mentera. (Foto M. A. E.)

Jaciments prehistò­rics de les Illes d'EI­vissa i Formentera. No es recullen tots aquells que actu a l­ment es troben enca­ra inèdits.

2

Jaciment Localització Tipologia

Cova des Fum La Mola (Formentera) Hàbitat en cova

Cova des Riuets La Mola (Formentera) Hàbitat en cova

Cova d'en Xives Jesús (Sta. Eulària des Riu) Hàbitat en cova

Cova des Cuieram Sa Cala (St. Joan de Labritja) Hàbitat en cova

Murada de sa Cala La Mola (Formentera) Possible recinte defensiu megalític (només s'en conserva una part de la murada)

Cercles des Cap Cap de Barbaria Dos cercles megalítics (no sembla (Formentera) que fossin emprats com a lloc

d'hàbitat)

Poblat des Cap Cap de Barbaria Assentament megalític (no presenta (Formentera) mostres de disposar de sistema

defensiu)

Murada del Puig Sant Josep de sa Talaia Recinte defensiu megalític des Jondal (només s'en conserva una part

de la murada)

Poblat del Puig Cala Llonga (Sta. Eulària Assentament megalític (no conserva de ses Torretes des Riu) murades, però és de difícil accés)

Sepulcre de Estany Pudent (Formentera) Sepulcre megalític (en molt bon Ca na Costa

Sepulcres de St. Francesc de s'Estany Can Sergent (St. Josep de sa Talaia)

L'any 1974 la situació ca nvia per complet, en ser descobert e l sepulcre megalític de Ca na Costa, a Formentera. A aquesta troballa n'han seguit d'altres, i ara ja es pot afirmar amb rotunditat que les Pitiüses varen estar poblades abans de l'arribada de la colonització fenício­púnica.

1.1. La prehistòria a Mallorca i Menorca

Les illes Balears no varen conèixer cap tipus de poblament al llarg de la pri­mera fase de la prehistòria: el paleolític. En canvi, a la zona catalano-llevantina ja hi ha proves de poblament des de fa uns 300.000 anys (home d'Aragó, al Rosselló).

Les primeres mostres de poblament a les illes de Mallorca i Me norca es donen dins el neolític, devers l'any 4000 aC, i fan referència a la troballa de restes humanes associades amb materials de sílex i os (Cova de Muleta, Sóller; Son Matge, Valldemossa; coves properes a Ciutadella). La manca de dades no per­met de fer un estudi de detall d'aquestos primers pobladors illencs.

estat de conservació)

Possibles sepulcres megalítics (són dos, i només se'n conserven alguns fragments)

A partir de l'any 2000 aC, es pro­dueix un canvi en l'ocupació humana de les dues illes: s'inicia la civilització que generalment s'anomena pre-ta laiòtica, que té com a un dels seus elements més coneguts les coves. La majoria d'e lles són artificials, excavades en materials fàcils de treballar (marès), i eren empra­des com a lloc d'enterrament. La p lanta de les coves, que comença sent senzilla, es va complicant a mesura que avancen els temps, fins que arriben a ser coves amb diferents cambres (normalme n t tres) . Sembla que no va existir un sistema uniforme d'hàbitat, malgrat que es conei­xen algunes cambres navetiformes (habi­tacions en forma de ferradura), que devien tenir aquesta funció. Es tractava de comunitats pacífiques que es dedica­ven a l'agricultura, la recol ·lecció i la ramaderia.

Devers l'any 1300 aC es produeix altra vegada un nou canvi. Arriba una nova civilització, la talaiòtica, que rebrà el seu nom d 'un monument: el talaiot. És un element característic del paisatge de Mallorca i Menorca, i es podria definir com una construcció feta amb pedres grans que té un corredor d 'accés que

pe>rta a una cambra central. Le~ formes poden ser \'ari:lde~ (circul:!r. quadr:l­da . .. ). Encara avui en dia no es coneix amb seguretat quina era la seua funció. A part dels ta.laiots, un altre element nou són els poblats , que estan emmurallats amb pedres de gran volum. Al seu inte­rior hi solen aparèixer diferents habitat­ges i algun talaiol.

Els aspectes innovadors que presenta la civilització talaiòtica ens demostren que s'han donat importants canvis. Som, a més, davant una civilització beHicosa, com ens ho confirmen les muralles i les armes trobades. A més a més, la cons­trucció de monuments ciclopis (fets amb grans pedres), com són els talaiots i poblats, implica una organització social jerarquitzada, on hi ha uns pocs perso­natges que manen el conjunt de la pobla­ció. Pel que fa a l'organització econòmi­ca, sembla que hi ha una continuïtat res­pecte a la fase anterior, amb una pobla­ció dedicada a l'agricultura, la reco Hec­ció i la ramaderia.

Malgrat la uniformitat que presenten Mallorca i Menorca, en tractar-se de dues illes diferents la mateixa civilització evo­lucionar'à de manera diversa. Així, a Menorca apareix una sèrie de monu­ments que no es troben a Mallorca.

Potser el més emblemàtic de tots els monuments menorquins sigui la naveta, que rep aquest nom perquè algu­nes recorden la forma d'una nau capgi­rada. Té una cambra central (on s'ente-

rraven els mort~). i le~ seues p;¡ret~ ~Ón formades per pcdrl's gruixudl·s. <¡uc CI(I:!

vegada s'acosten més. El cobriment és format per grans lloses planes. La planta pot ser variada (de ferradura, ovalada, subcircular. .. ).

També només a Menorca es troben les taules. Estan formades per una llosa de pedra de forma rectangular en posició vertical, sobre la qual se n'hi posa una altra en posició horitzontal, el que fa que la seua forma recordi una taula. Estan situades dins un recinte de parets de pedra en forma de ferradura. Pel que fa a la seua funcionalitat, la hipòtesi més acceptada és que es tracta de llocs de culte.

Els especialistes solen assenyalar dues fases dins la civilització talaiòtica. La pri­mera, anomenada fase d'aïllament 0300-800 aC), estaria caracterizada per uns con­tactes amb l'exterior només de manera esporàdica. A aquesta li seguiria la fase de presa de contacte amb el món mediterra­ni (800-123 aC), en la qual l'home talaiò­tic entra en contacte amb les civilitza­cions que s'havien establert a la Medi­terrània Occidental. Això fa que a poc a poc es vagin notant canvis, amb l'entrada: d'elements provinents d'altres cultures. Aquest fet es veu afavorit pel fet que molts de pobladors talaiòtics serviran com a mercenaris als exèrcits d'altres pobles (seran els anomenats foners baleàrics).

Finalment, l'any 123 aC, les illes de Mallorca i Menorca seran ocupades per

3

Dipòsit de materials de bronze trobat a la Savina (Formentera), el 1907. Està format per una destral de cub, una d'apèndixs laterals i un lingot de bronze. (Foto M. A. E.)

Cova des Fum (la Mola, Formentera). Cossiet de forma glo­bular, tròbat gairebé sencer. (Foto M .. A. E.)

4

les tropes romanes. El fet es va justificar pels atacs piràtics que feien els ille ncs contra les naus comercials. Amb l 'a rriba­da de la colonització romana, el procés d'aculturació de la civilització talaiòtica es va acce le rar i e n pocs anys tota la societat mallorquina es .va romanitzar.

1.2. Evolució de les troballes prehistòriques a les Pitiüses

Fins fa molts pocs anys no disposà­ve m d e pro ves cl ares d 'un pobla me nt prehistòric a les illes Pitiüses. Les dades eren molt fragmentàries i de difícil data­ció . Des de l'any 1974 la situació ha can­viat completament, i malgrat que existei­xen encara moltes llacunes, ja hi ha pro­ves cl ares d 'aquest primer pobl ament, dins l'edat del bronze.

1.2.1. Les troballes abans de 1974

Ja a principis de segle tenim algunes notícies que po drie n fe r sos pitar l'existè ncia d 'un .poblame nt pre-púnic: Artur Pérez-Cabrero diu que l'any 1906 a Porto-salè (Formentera) es va trobar una cova amb set o vuit esquelets i ceràmi­ques proba ble me·n t prehis tò riqu es. Malauradame nt , e l jaci ment va ser des­truït abans de poder ser estudiat.

Quan es va fe r l'excavació de la Cova des Cuieram (sa Cala), l'any 1909,

Antoni Vives i Escudero esmenta la tro­balla de ceràmiques d 'aspecte prehistò ric als nive lls inferio rs del jaciment.

L'a n y 1917 l'a ba t Bre ui! , un de ls majors especia listes en prehistòria del seu temps, descobreix les pintures rupes­tres de la Cova de ses Fontanelles (Sant Antoni de Portmany), qu e atri b ueix , sense massa seguretat, a l'edat del bronze. Els darrers estudis realitzats apunten més aviat cap a un possible o rigen p únic de les esmentades pintures.

La resta de tro ba ll es fetes al lla rg d 'aquesta primera fase ho foren de mate­rials d e bronze (gene ra lment destrals), que sempre apareixen sense un context arqueològic que permeti la seua datació. Si a més es té present que molts d 'objec­tes de bronze continuen sent emprats en època històrica, es fa molt di fíci l datar amb claredat els materials pitiüsos.

Només a mb les troba lles qu e aca­bam d'esmentar era, si més no, arriscat afirmar q ue les Pitiü ses ha vien es tat poblades abans de l'arribada dels fenicis.

1.2.2. Des de 1974

El descobriment l'any 1974 del sepul­cre megalític de Ca na Costa, a Formente­ra , canvia per complet la situació. Els estu­dis realitzats sobre ell el varen datar entre els anys 2000-1600 aC: és, per tant, indiscu­tible que les Pitiüses vare n tenir un pobla­ment al llarg de l'edat del bronze.

Des de llavors el descobriment de jaciments prehistòrics ha continuat. Coneixem hàbitats en coves , assenta­ments sense defenses, recintes emmura­llats i sepulcres megalítics. De tota mane­ra, les dades són encara molt parcials i només es poden apuntar unes poques hipòtesis de treball.

Tot això ha estat possible gràcies a la tasca que han portat a terme " els darrers anys diversos especialistes com Jordi H. Fernandez, Luis Plantalamor, Celia Topp, Joan Ramon, Carlos Gómez, M' Pilar San Nicobis , Benjamí Costa i molts d'altres, que ens han permès de recuperar el nos­tre passat més llunyà.

• 1.3. Els llocs d'hàbitat

Els llocs d'hàbitat prehistòrics a les illes d 'Eivissa i Formentera presenten dues tipologies perfectament diferencia­des: per una banda, hi ha hàbitats en coves , i per l 'altra apareixen diferents hàbitats a l'aire lliure, alguns amb sistema defensiu i els altres sense.

1.3.1. Els hàbitats en coves

Tenim mostres d'hàbitat en coves taot a l'illa d'Eivissa com a la de Formen­tera. En general , aquesta tipologia d 'hàbi­tat es presenta a llocs de difícil accés, cosa que pot fer pensar que foren

emprats en moments de perill. Pel que fa als enterraments en cova, molt habituals a la mateixa època a Mallorca i Menorca, a les Pitiüses només hi ha notícies de la possible existència d'un, malauradament destruït a principis de segle sense que pogués ser estudiat pels especialistes.

Quatre són avui en dia les coves conegudes d 'època prehistòrica. Totes elles han ofert materials ceràmics data­bles devers la meitat del segon mil·leni, que demostren que eren emprades com a lloc d'hàbitat.

La primera d'elles és la Cova des Fum, situada als penya-segats de la Mola (Formentera). Té una superfície total d 'uns 8.000 fi' i és de molt difícil accés. Presenta, a més de materials prehistòrics, restes d 'altres èpoques (especialment musulmanes). D'entre els materials que s'hi han trobat, destaquen tres fragments de ceràmica amb decoració incisa i un cossiet gairebé complet, a més d'un braçalet d 'arquer (peça de pedra de forma triangular amb diversos forats) incomplet.

Prop de l'anterior, hi ha la Cova des Riuets, que forma part de l'anomenat Complex de ses Mamelles. Vora l'entrada s'hi va trobar una important quantitat de ceràmica de tipus globular, amb coll o sense. A l'interior de la cova hi varen aparèixer restes de mamífers i moHuscs. En tractar-se d 'un lloc fosc i inhòspit, i haver-hi reste s d'aliments a la mateixa cova, els seus descobridors apunten la

5

Cova des Riuets (la Mola, Formentera). Fragment de vas glo­bular amb coll i an­ses. (Foto M. A. E.)

Murada megalítica de sa Cala (la Mola , Formentera) . Vista d'una de les portes d ' accés, delimitada per grans ortostats. (FolO M. A . E.)

Assentament mega­lític del Cap de Bar­b a ria (Formentera). Vista general del conjunt, on es poden apreciar els murs de le s habitacions de formes diverses que el formaven. (Fo[ o M. A. E.)

6

possibilitat q ue es tracti d 'un lloc d' hàb i­tat provisiona l, emprat només per mo tius de seguretaL

Les dues a ltres coves utilitzades com a hàbitat a l llarg de la prehistò ria es tro­ben situades a l' illa d 'Eivissa. La primera d 'e lles és la Cova d 'en Xives Qesüs). Allí ta mbé hi va re n aparèixer ceràmiqu es de tipus g lobula r, arnb d 'a ltres de troncocò­niqu es, datades pels seus descobridors de devers l'any 1500 aC. També s'hi troba­ren materia ls cie l'è poca tard o-p üni ca (segle 11 aC).

L'a ltra és la Cova des Cu ieram (sa Ca la) . La seua major importància arqueo­lògica es deu ~I què e n època púnica va se r un te mpl e dedicat a alguna divinitat, com veurem en un pro per capíto l (segles IV- [I aCl Més e nd avam v: [ ser t'm J1r:tcl:[

fin s i tot com a lloc d 'hàbitat. Quan va ser excavada per primera vegada 0907-1909), als seus nivells inferiors s 'hi varen tr o bar rest es de ceràmica d 'as pecte pre històric. En excavacions més recents s 'han trobat e ncara més fragments. Els m a ter ial s co rrespondr ie n a coss is semiesfè rics i a d 'altres materials, cla ra­me nt datables a l'edat del bro nze.

No volem tancar aquest apartat sense esmentar la Cova d e ses Fo ntane ll es (Sa nt Antoni de Portmany). L'any 1917, l'abat Bre uil , especiali s ta e n temes de pre histò ria , hi va descobrir una sèrie de pintures. El mateix Breuil va indica r que possiblement e ren de l'edat del bronze, pe rò no gosà afirmar-ho amb ro tunditat. Els darrers anys s'han descobert pintures semblants a d 'altres indre ts , clarament datables de l'època púnica. Això, i un estudi recent del que queda de les pintu­res de ses Fo ntanelles, mo lt malmeses, fa que es cons ideri que són probablement d 'època púnica i no de l'eda t e l bro nze.

1.3.2. Els hàbitats a l'aire lliure

Quatre són e ls possibles hà bitats a l'a ire lliure descoberts fin s ara a les illes d 'E ivissa i Formentera. Dos d 'ells presen­ten , a més, restes de s istema defensiu.

De l recinte de sa Cala (la Mo la , For­mente ra), no més se' n conserven les res­tes de la seua murada. El lloc o n es troba, a més de pe r te rra , té accés per la mar,

no massa fàcil , a través de la petita ca la que li dó na nom. Des de la murada es pot veure una bona part de la Mola i la costa d 'Eivissa, cosa que fa que la sella defensa sigui relativament fà cil. El tram conse rva t té un a long itud d ' un s 37 metres. Esta ri a format per dues fileres d 'on ostats (pedres p lanes de grandària relati va ment impo rtant) posa ts drets. L'espai que queda e ntre les dues fileres, d'I a I" metres d'amplària , estaria reom­plert per pedres petites i terra. El frag­ment de murada conservat presenta dues portes d'accés, amb ortostats de dimen­sions majors que les altres. Les reste s materials trobades són molt escasses, i consisteixen només en uns pocs frag­ments de ceràmica feta a mà. Es desco­neix actualment què protegiria aquesta murada,

També a Formentera es troben els cercles i l' hàbitat mega lític de l Cap de Barba ria. Aquestos monuments ja havien estat esmentats des de la dècada dels cin­quanta , però les obres de constru cció de la ca rretera que porta al far els van dei­xar en molt mal estat. Arran del desco­briment i posterior excavació del sepul­cre megalític de Ca na Costa es va deci­dir estudiar el lloc, i actualment hi ha dos cercles excava ts i s'es tà treballant en ¡'excavació de l 'hàbitat. Dels ce rcl es excavats, un d'ells fendria mur de doble filada de pedres i el seu interior estaria subdividit en diverses cambres. La manca de restes arqueològiques associades i la se ua distància de l' hàb itat ( un s 500 metres) fan pensar als seus descobridors que es tractaria potser d'un lloc on guar­dar e ls ramats. De l'hàbitat pròp iament dit se'n conserven actualment uns 1.500 ml, Estaria fonnat per estructures ovals i ci rculars creuades que donen lloc a les habita c io n s. Les tro ball es de res tes arqueològiques han estat abundoses (cos­sis semi esfè rics , o ll es de fo rma g lobu­lar. .. ). També s'hi ha trobat un braçalet d 'arquer romput. No s' han descobert de moment restes de fortificació, fet que diferenciaria aquest nucli dels restants. Els seus descobridors el daten entre els anys 2000-1500 aC.

Un altre poss ible ll oc d 'hàbitat amb clares mostres de sistema defensiu seria la murada mega lítica del Puig des Jondal (Sant Josep de sa Talaia) . El que millo r es conserva d'e ll és un fragment de mur d 'uns 300 metres de longitud . Ocupa la

part est del puig, que és la més fàcilment accessible des de la mar. Té unes tècni­ques constru ctives molt especia ls, que diferencien el seu sistema de construcció de l 'emprat a la resta de construccions contemporànies a les Pit iüses: els seus murs estan formats per pedres d 'una ce rta grandària (fins a mig metre de gruix) posades planes unes damunt les al tres, en forma de filades ho ritzontals, sense cap sistema d'unió entre elles. El fragment que es conserva arriba a tenir l ,S metres d 'a lçada. Pels volta nts de la murada s'hi h an trobat fragments d e ceràmica feta a mà, datables en el bronze antic, a mitjans del segon mi¡'¡eni.

El darre r lloc d 'hàb itat prehistòric

7

Un dels cercles del Cap de Barbaria (For­mentera). Es pot observar amb detall el sistema construc­tiu emprat: dues file­res de pedres grans posades dretes i, al mig, reble i terra.

Sepulcre megalític de Ca na Costa (Formen­tera). Vista presa des de dins la cambra del monument. Al fons , i delimitat per una llosa perforada, s'hi veu el corredor d'ac­cés. (Foto M. A . E.)

de les Pitiüses és l'assentamem megalític del Puig de ses Torretes, al Cap des Lli­brell (Santa Eulària des Riu). El lloc és de difícil accés i té una visió molt bona de la costa de ls voltants, es pecialme nt de Cala Llonga. Estaria format per una sèrie d 'hàbitats amb murs construïts amb la tècnica de doble fil ada de pedres reom­plida de te rra i reble . La seua planta és variada : circular, ova lada, semicircular ... Segons sembla, es tracta ri a de senzills hàbitats unifamiliars, potser amb cobri-

ment de branques. Pels mate rials trobats, e l jacime nt seria posterior al del poblat del Cap de Ba rbaria (d eve rs l'a ny 1500 aC, o fins i tot posterior). Una mostra de la seua bona ·loca lització es troba en què vora l'assentf.ment prehistòric hi ha les restes d'un edifici púnic, sembla que uti­litzat fins i tot el segle I de.

1.4. Els llocs d 'enterrament

De moment, els únics llocs d'enterra­ment estudiats amb detall són sepulcres megalítics. Dels enterraments en coves, característics de la contemporània civilit­zació l)fe-talaiòtica a Mallorca i Menorca , només es tenen notícies de la poss ible existència d'un a Formentera, descobert i després destruït a principis de segle .

1.4. 1. El sepulcre megalític de Ca na Costa

Es tracta , sense cap dubte, del monu­ment més important de tota la prehistò­ria de les illes Pitiüses . Situat en una peti­ta ll eng ua de te rra qu e s'endinsa en l'Estany Pudent, va ser descobert l'estiu de l'any 1974, i excavat en diverses cam­panyes, els anys 1975 i 1977.

El sepulcre es troba di vidit e n les següents parts: corredor d'accés, cambra i estructura exterior.

El corredor d 'accés

Té una lo ng itud d e 2,40 me tres, l'a mpl ària és va ri a ble (0,80 me tres a l'e ntrada i 1,20 vo ra la ca mbra). Les parets són formades per dos ortostats a cada costaL

Al final del corredo r, vora l'entrada de la cambra , hi ha una llosa perforada. Pe r les restes trobades, probablement el corredor tendri a un cobriment format per lloses transversals posades damunt els ortostats.

La cambra

La seua planta és gairebé circular, amb un diàmetre e ntorn dels 3,60 metres. Les parets estan formades per set grans

ortostats que tenen una alçada de devers 2 metres. El sòl de la cambra està format per la roca mare, i té un canal obert on encaixen els ortostats.

Per les restes humanes trobades, com a mínim hi foren enterrades vuit perso­nes (cinc hòme ns, dues dones i una pe r­sona de sexe desconegut). Sembla que fou

emprat durant un lapse de temps relativa­ment llarg, i alguns apunten la possibilitat que e ls d ife rents nivells d 'ente rrament estiguessin separats per lloses.

El s istema de cobriment més proba­ble seria el de bigues de fusta amb bran­ques, argila i algues, damunt les quals s'hi posarien lloses de pedra.

9

Sepulcre megaütic de Ca na Costa (Forme n­tera) . Conjunt de botons d'os, de for­mes dive rses. (FOlO M. A. E.)

Sepulcre megalític de Ca na Costa (Formen­tera). Braçalet d 'ar­quer romput (li falta la seua part inferior). (FOlO M. A. E.)

SepúJcre megalític de Can Sergent I (Sant Josep de sa Talaia), Vista des de l'inte­rJor de la seua cam­bra. Es pot veure cla­rament el passadís d'accés. (Foto M. A. E.)

10

L'estructura circular

El sistema de contraforts del monu­ment està format per tres anells concèn­trics. El primer anell el constitueixen petites pedres i terra, i està tancat per pedres més grans.

El segon anell, a més de pedres de reble, té diversos Orlostats posats drets en forma radial. Per poder encaixar-los correctament, els constructors del monu­ment varen obrir tambt: canals a la roca mare. Sembla que en un principi el sepul­cre tenia 24 radials, alguns dels quals han desaparegut avui en dia .

La part exterior del moriu ment està formada per un terce r anell, semblant al primer però més baix. Consisteix en un cercle de pedres d 'una certa grandària, i el seu interior està reomplert amb pedres més petites.

El materials trobats al sepulcre es poden classificar en tres grans grups: ceràmica , elements d'ornament i mate­rials de pedra.

Els materials ceràmics

Representen el grup més nombrós de tots. Varen aparèixer en estat molt fragmentari (no s'ha recuperat cap peça sencera). La majoria dels frag­ments localitzats pertanyen a peces de ceràmica llisa, sense cap tipus de deco­ració.

La tipologia més abundant de totes és la globular, i amb menys freqüència es troben els vasos troncocònics. Exis­teixen dos fragments de ceràmica deco­rada (de la tipologia anomenada cerà­mica incisa).

Els elements d 'ornament

Al jaciment s'hi varen trobar catorze botons d'os, .·dos peces de collar i una copinya perforada. Els botons d'os són peces petites, amb formes variades (pira­midal, triangular, plana, prismàtica ... ), amb una perforació per passar-hi un fil o una corda. Tenien, pel que sembla, la fun­ció que el seu nom indica: el tancament de vestits.

Els dos grans de collar són dues peces petites, de forma circular, amb per­foració. Estaven fetes amb os. La seua fun­ció, així com la de la copinya perforada, seria purament ornamental.

Els materials de pedra

A més dels materials anteriors , al jaciment s'hi trobaren diversos elements de pedra. Un d'ells és una petita peça de marès, amb una concavitat al centre, que probablement fou emprada com a mor­ter. Una altra pedra, de forma esfèrica i del mateix material, també trobada al monument, era potser la maça. Aquesta troballa sembla tenir més relació amb els que varen construir el sepulcre que amb Finalitats funeràries .

Presenta major interès un braçalet d 'arquer incomplet, semblant als apare­guts al poblat megalític del Cap de Bar­baria i la Cova des Fum. Però els ele­ments lítics més importants de tots són tres peces de sílex, les úniques trobades a les Pitiüses en un context arqueològic clar. S'ha d'assenyalar que són materials molt poc elaborats.

Els descobridors del monument, en base als materials trobats, el daten entre els anys 2000-1600 aC. L'anàlisi del radio­carboni 14 d'una mostra dels ossos del jaciment ha donat com a data l'any 1600 aC, però atès que el monument es va emprar un llarg lapse de temps, és per­fectament vàlida la cronologia dels des­cobridors.

1.4.2. Els sepulcres megalítics de Can Sergent

L'equivalent de Ca na Costa a l'illa d 'Eivissa serien els dos possibles sepul­cres megalítics de Can Sergent (Sant

Francesc de s'Estany) . L'estat dels dos monuments és molt dolent , i es fa real­ment difícil saber quines serie n les seues estructures i funció reals.

Del primer dels dos, anomenat pels seus descobridors Can Sergent I, es con­serva el corredor d'accés, de 2,5 metres de llarg, format per lloses posades dretes, i una part del mur de forma circular que tancaria la cambra. Pel poc que en resta es pot arribar a deduir qu e la cambra tendria com a mínim un diàmetre d'uns sis metres.

Del segon monument , anomenat Can Sergent li, només se'n conserva un fragment de mur de doble filada de llo­ses i revestiment interior.

La ceràmica trobada al monument seria semblant, pel que fa a les seues for­mes, a la de Ca na Costa, Però més basta . A això cal afegir alguns fragments amb formes ceràmiques del Talaiot Inicial. A més s'hi va trobar un punyalet triangular de bronze, molt habitual també als jaci­ments talaiòtics.

De tot això se'n podria deduir que els sepulcres megalítics de Can Sergent varen ser emprats en una data més tar­dana que Ca na Costa, potser devers els anys 1500-1300 aC. L'aplicació de la prova del radiocarboni 14 a una mos­tra de les restes òssies trobades al monument d óna com a data el 800-700 aC, xifra que sembla excessivament moderna però que podria explicar-se pe r haver estat reutilitzat l'indret com a lloc d'enterrament als inicis de l'ocu­pació fenícia, o bé pel fet que la data­ció sigui e rrò nia per estar la mostra contaminada.

1.5. Els materials de bronze aïllats

Abans del descobriment de Ca na Costa i d'altres monuments mega lítics , els únics elements que podrien fer pensar en un poblament abans del segle VII aC a les illes Pitiüses eren diversos objectes de bronze. El problema que presenten aquestos materials és que sempre han estat trobats sense un context que perme­ti fer-ne una clara datació. Els objectes de bronze solen tenir una vida útil molt llar­ga; per això, si les troballes no tenen un context mo lt cla r, és mol difícil saber quan varen ser emprats.

/

Els materials de bronze trobats fins ara a les Pitiüses són:

2 punyals triangulars (són de coure) 5 destrals planes 4 destrals de taló i anelles 5 destrals d 'apèndixs laterals 1 lingot pla Les destrals planes (de les que

només se n'ha pogut estudiar dues i tan sols se'n conse rva una) són probable­ment originàries del sud-est de la penín­sula. Varen ser una simple adaptació al

11

Punyal subtriangular trobat l'any 1907 a l'Illa d 'Eivissa, en un lloc desconegut. (Foto M. A. E.)

Destral plana de sa Bassa Roja (Sant Antoni de Portmany). Pertany a una tipolo· gia molt comuna i molt difosa al llarg de l'edat del bronze. (FOlO M. A. E.)

12

metall de les anteriors destrals de pedra polida i seran molt habituals al llarg de tota l'edat del bronze.

. Les dues destrals de cub (una troba­da a Eivissa i l 'altra a Formentera) serien semblants a d'altres models trobats a les altres illes Balears, i potser els dos únics exemplars que es podrien considerar de producció illenca.

Dels cinc exemplars de destrals d'apèndixs laterals, un és diferent dels altre!'i. amb origen potser a la península

ibèrica. Els altres quatre són molt prims, amb una fusió deficient. Això ha portat als ' estudiosos a creure que més que des­trals són lingots per a l 'intercanvi de metalls (presenten una gran puresa).

Les quatre destrals ' de taló i anelles serien exemplars sense equivalent al lle­vant peninsular o a les a ltres illes Ba­lears.

El lingot de bronze trobat a Formen­tera s'ha de considerar més aviat com un

. material emprat per comerciar amb ell, resultat de la fundició de materials ante­ri0rs.

Finalment, els dos punyalets triangu­lars són dels pocs materials que es poden datar molt clarament dins l'edat del bronze, i pertanyen a una tipologia molt corrent a la seua època.

En resum, la major part de les des­trals trobades és molt probable que no tenguin res a veure amb els jaciments que hem vist del bronze inicial. Podrien en conseqüència tenir dos orígens diferents: o bé pertanyen a un possible poblament de les Pitiüses del bronze final (del qual avui en dia no en tenim proves arqueolò­giques clares), o bé foren portades pels fenicis en els seus primers viatges a les nostres illes.

En cuestión de fondos la diferencia la marca la RENTABILID En Baleares

En '990 RO"

"fONSNOS"T fue segun~O

e\ ran\{\ng :; rentabi\\dad

\OS fondos en·ve\ nadona\.

a n\

ES SU FONDO DE INVERSION Con FONSNOSTRO todo son ventajas para su dinero:

El SEGURIDAD El UOUIDEZ El FISCAUDAD

"SA NOS 11fA" CAIXA DE BALEARS

Para realizar una buena inversión, pregunte en esta oficina.

:; • I i j •

i • !

•

•