Història de la Confraria de la Sang de Vila-real

Història de la Molt Il·lustre

Confraria de la PuríssimaSang de Nostre Senyor Jesucrist i

de vila-realMARE DE DÉU de la Soledat


Confraria de la PuríssimaSang de Nostre Senyor Jesucrist i

de vila-realMARE DE DÉU de la Soledat

3


Confraria de la

Puríssima Sangde Nostre Senyor Jesucrist i

Soledat de vila-real

MARE DE DÉU de la

4HISTÒRIA DE LA MOLT IL·LUSTRE CONFRARIA DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT DE VILA-REAL

Una publicació de:Ajuntament de Vila-real

Edició patrocinada:Fundació Caixa Rural Vila-realRegidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vila-realMolt Il·lustre Confraria de la Sang de Vila-real

Coordinació:Pasqual Lluís Segura Moreno

Autors:Mn. Vicent Gimeno i EstornellVicent Gil Vicent Joaquín Lizandra RubioPasqual Tirado Gimeno

Fotografi es: Arxiu Confraria de la SangArxiu Municipal de Vila-realArxiu Jacinto Heredia Robres Arxiu Pasqual Lluís SeguraFelipe Monfort GómezJosé Fonfría SanzAntonio PradasPasku Disseny

Plànols:Joaquín Lizandra Rubio

Traducció i correcció:Departament de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Vila-realCarme Martí i Herrera, Elena Chiva Roca i Mónica Soler Beltrán

Disseny i maquetació:DissenyVila-real.com

Impressió:Canós Impressors, SL

ISBN: 978-84-96843-43-1

Dipòsit legal: CS-65-2011

© Dels textos: els autors© De les imatges: els propietaris

5

Història de la Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i Mare de Déu de la Soledat de Vila-real

6


7


Índex

Nihil obstat et imprimatur 11

PRESENTACIÓ

Juan José Rubert NebotAlcalde de l’Ajuntament de Vila-real 15

Héctor Folgado MiravetRegidor de Cultura de l’Ajuntament de Vila-real 17

Enric Portalés LlopPresident de Caixa Rural Vila-real 19

Agustín Llop SalaisPresident del Capítol de Govern de la Confraria de la Sang 21

PRÒLEG

Casimiro López LlorenteBisbe de Sogorb-Castelló 23

HISTÒRIA DE LA CONFRARIA A TRAVÉS DELS SEGLESMn. Vicent Gimeno i Estornell 29

Encapçalament 311. De la seua fundació 362. Sobre l’església de la Sang 413. “Sobre la processó de la Sang de Jesucrist lo dia del

Dijous Sant” i representació de misteris 494. Els confrares de la Confraria de la Sang i la

Mare de Déu de la Soledat de Vila-real. Any 1849 525. Activitat pietosa de la Confraria 646. Sis capítols i determinacions que pren la Confraria

de la Puríssima Sang el 1853 737. Dies confl ictius i sense Junta de Govern en la

Confraria 1868-1875 i la seua restauració 768. Actes des de 1875 que ens conten el

bon govern de la Confraria 789. Estada en el convent del Carme.

Economia i espiritualitat de la Confraria 81

8


10. Sobre un guió i un penó de la Confraria 8611. Diverses determinacions de la Junta de Govern 8812. Una junta general especial. Novembre de 1888 9313. De monuments i de les batzoles al Dijous i Divendres Sant

i de serveis i servidors a l’entorn de la Confraria 9514. Continua la vida de la Confraria en el s. XIX 9815. Un reglament per a la Confraria. Any 1893 9916. De l’església de la Sang i la Confraria: recuperació, 1894 10717. L’església de la Sang: des del 1895, seu de la Sang i Els Lluïsos 11118. L’església de la Sang: ajuda de parròquia,

Puríssima Sang (1908- 1936) 11319. La fi gura del prior 11720. Les diverses juntes de govern i el paper de la dona

en la Confraria de la Sang 12121. El temps de la República: 1931 13222. Guerra Civil i superació de la desgràcia: 1936-1938 13623. La postguerra: 1940-1950 13824. Els anys 1950 14425. Sobre la imatge de l’Ecce Homo: 1954-1958 14826. La capella de la Puríssima Sang:

una decisió problemàtica o una solució...? 15127. Temps de canvis, fent camí de confraria 16528. A les acaballes de dos mil·lennis 170

LA CONFRARIA I ELS CONFRARES DE LA SANG DE VILA-REAL Vicent Gil Vicent 215

- Orígens i fundació de la Sang 222- Els qui es diuen confrares de la Sang 230

9


LA CAPELLA DE LA SANG Joaquín Lizandra Rubio 237

- Consideracions inicials 239- La jueria de Vila-real. Segles XIII a XV 242- Els orígens d’una capella. Segles XVI i XVII 247- La Sang com a parròquia interina de Vila-real. Segle XVIII 254- Entre la precarietat i el ressorgiment. Segle XIX 259- D’ajuda de parròquia a la seua demolició. Segle XX 264- Documents 273- Bibliografi a 285

PATRIMONI ARTÍSTIC I OBJECTES DE LA DEVOCIÓ DELA CONFRARIA DE LA SANG Pasqual Tirado Gimeno 291

- Imatgeria 295- Altres treballs de talla 304- Pintura i gravats 305- Orfebreria 307- Teixits i brodats 310- Altres objectes 313

REPRESENTACIONS TEATRALS A VILA-REAL DES D’ANTICMn. Vicent Gimeno i Estornell 317

- El Misterioso Descendimiento de la Cruzque es representava a Vila-real 325

- Manuscrit anònim s. XVII-XVIII?El Misterioso Descendimiento de la Cruz 327

10


11


CASIMIRO LÓPEZ LLORENTE,POR LA GRACIA DE DIOS Y DE LA SANTA SEDE APOSTÓLICA,

OBISPO DE SEGORBE-CASTELLÓN

Habiendo recibido del Rvdo. D. Vicente Gimeno Estornell la solicitud de nihilobstat et imprimatur (Registro de Entrada 310/10, con fecha de 17 de septiembre),para publicar el libro Història de la Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang deNostre Senyor Jesucrist i Mare de Déu de la Soledat de Vila-real;

No existiendo nada que impida su impresión, y en virtud de lo que establece elderecho, en especial el canon c. 823 del CIC.

CONCEDO

el nihil obstat et imprimatur para la publicación del libro Història de la Molt Il·lustreConfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i Mare de Déu de laSoledat de Vila-real, del Rvdo. D. Vicente Gimeno Estornell.

Publíquese en el Boletín Ofi cial de la Diócesis y comuníquese al interesado.

Para que así conste, la presente fi rmo, rubrico y sello en Castellón de la Plana, atres días del mes de noviembre del Año de Gracia del Señor de dos mil diez.

12


13

PRESENTACIÓ

14


15

PRESENTACIÓ

Aquest any 2011 fa cinquanta anys que va morir l’escultor Josep Ortells López. De les darreres obres que ens va deixar aquest artista i que les distintes confraries i germandats de Vila-real li encomanaren, una de les més signifi catives és l’Ecce Homo, propietat de la Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, la vostra confraria.

La Setmana Santa és un temps litúrgic especial per als creients, un període de refl exió i recolliment espiritual, perquè la passió del Fill de Déu en el seu pas per la Terra és també el record de la recompensa de la resurrecció, l’esperança i el consol que Jesucrist ens va deixar com a testimoni.

Hem arribat al segle XXI, però els esdeveniments d’aquella darrera setmana de la vida de Jesús en terres de Galilea continuen presents en la nostra fe cristina, aquesta fe que al llarg dels segles ha inspirat els artistes en la creació d’autèntiques obres d’art que són objecte de culte i devoció popular.

Més de quatre segles d’existència de la Confraria en la nostra ciutat, vinculada a l’antiga capella de la Sang, donen testimoniatge, i aquest llibre que arriba a les nostres mans recull el sentiment de generacions de confrares que han mantingut viu l’esperit de la seua constitució i han escrit la seua història.

Juan José Rubert Nebot Alcalde

16


17

PRESENTACIÓ

La Setmana Santa de Vila-real és un esdeveniment cultural de gran valor per a la nostra ciutat, no només perquè l’any 2007 va ser declarada per la Conselleria de Turisme Festa d’Interés Turístic Local, sinó perquè és una manifestació religiosa arrelada en les nostres tradicions, costums i creences. Per a les vila-realenques i els vila-realencs, és un referent cultural que cal difondre i donar a conéixer.

És per això que l’Ajuntament de Vila-real té la satisfacció de col·laborar en l’edició del llibre que teniu entre les mans, la història de la confraria més antiga de la nostra tan estimada Setmana Santa: la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i Mare de Déu de la Soledat.

També vull agrair la col·laboració dels autors que han fet possible l’edició d’aquesta publicació que contribuirà, sense dubte, a la difusió de la història de la nostra ciutat. En primer lloc, Mn. Vicent Gimeno i Estornell fa un repàs minuciós de la història de la Confraria a través dels segles, des de la seua fundació l’any 1546, segons apunta Vicent Gil, fi ns a l’actualitat.

Vicent Gil Vicent escriu sobre els orígens i fundació de la Confraria de la Sang i els drets i deures que tenen els confrares.

Joaquín Lizandra dedica el seu capítol a l’antiga capella de la Sang, vinculada a la història d’aquesta Confraria, que va ser enderrocada l’any 1968 per a ubicar la nova seu de la Congregació dels Lluïsos i de la qual només es conserva la portada d’accés.

I, fi nalment, Pasqual Tirado fa un interessant recorregut pel valuós patrimoni artístic i els objectes de devoció de la Confraria de la Sang. Parla tant de les peces que té en propietat la Confraria actualment, com de les peces que ha tingut i que s’han perdut a causa d’esdeveniments històrics diversos.

Voldria acabar aquesta salutació donant-los la meua enhorabona més sincera als membres de la Confraria per haver aconseguit plasmar en un llibre la seua història, que gràcies al treball i sacrifi ci dels seus i les seues confrares ha aconseguit sobreviure al pas del temps amb una vitalitat digna d’admiració.

Héctor Folgado Miravet Regidor de Cultura

18


19

PRESENTACIÓ

Benvolgudes i benvolguts confrares,

Rebeu la més entusiasta salutació des d’aquesta publicació tan esperada, necessària i merescuda sobre la història de la Confraria més antiga de Vila-real.

Aquesta és la primera vegada que em dirigesc a vosaltres i és en la celebració de la publicació de la vostra història, tot i que, no es tracta només de la història d’una confraria de Setmana Santa, parlem de la història d’un poble, d’una ciutat (si voleu) que mira orgullosament el passat per afrontar decididament el futur. Precisament vull destacar aquesta idea perquè, en els temps que corren, revisar el passat per tal d’encarar un futur incert, difícil i convuls com el que ens trobem, exigeix una actitud responsable de manteniment dels valors que hem heretat i que, ben segur, ens sobreviuran. La mirada d’allò que hem sigut, ens permetrà replantejar-nos què volem ser, on volem arribar. Estem segurs que si tenim clar el camí, res no ens impedirà avançar en la direcció correcta.

La Confraria de la Sang és un exemple de constància, de resistència a les adversitats i de manteniment dels valors tradicionals. Tot un espill on ens hauríem de mirar per retrobar la manera de mantenir l’equilibri entre la tradició i la modernitat, que és, en defi nitiva, la via correcta de progrés.

En aquest sentit, Caixa Rural Vila-real comparteix la mateixa raó de ser: el manteniment dels valors que la van crear, perquè estem segurs que són els que ens permetran l’existència en el futur. La mostra evident d’aquest compromís és l’ajut i el suport de les institucions que donen forma a la idiosincràsia de la nostra ciutat, ja siguen religioses, culturals, esportives, caritatives o festives. Per això, no podíem deixar de col·laborar en l’edició d’aquest llibre que a tots ens farà tan feliços i amb el qual gaudirem d’una lectura ben enriquidora.

La meua més sincera enhorabona a tots els que feu possible el manteniment d’una de les tradicions més castisses de Vila-real des de la Confraria de la Sang.

Enric Portalés Llop President de Caixa Rural Vila-real

20


21

PRESENTACIÓ

La Junta de Capítol de la Confraria de la Puríssima Sang i Mare de Déu de la Soledat, des de fa uns anys, teníem la inquietud de reunir en un llibre la història de la Confraria, la que els nostres avantpassats han construït al llarg de diverses generacions.

Quan tingueu el llibre a les mans, especialment els confrares, portareu a la memòria molts records, curiositats i anècdotes, rescatades del transcurs dels segles d’existència de la nostra institució. La història s’escriu des del compromís i l’esforç generós de moltes persones, des de la dedicació dels qui heu contribuït a perdurar en el temps la tradició religiosa de Vila-real, amb el vostre saber fer i estima desinteressada.

Hem d’agrair a l’Ajuntament de Vila-real, a la Fundació Caixa Rural deVila-real i a la Confraria el patrocini del llibre. I un reconeixement especial dedicat als col·laboradors que han fet possible aquesta publicació: Vicent Gil, Pasqual Tirado, Joaquín Lizandra i, sobretot, el nostre prior mossén Vicent Gimeno.

Amb la il·lusió que gaudiu de la lectura i l’esperança que pugueu venir a participar amb nosaltres, rebeu una salutació molt afectuosa en nom de la Junta de Capítol de la Confraria i del seu president l’any 2010.

Agustín Llop Salais President del Capítol de Govern

22


23

PRÒLEG

CASIMIRO LÓPEZ LLORENTE

24


25

PRÒLEG

26


27


28


29

HISTÒRIA DE LA CONFRARIAA TRAVÉS DELS SEGLES

Mn. Vicent Gimeno i Estornell

31


HISTÒRIA DE LA CONFRARIA A TRAVÉS DELS SEGLES


ENCAPÇALAMENT

Sembla que al nostre temps hem arribat a un punt diluït de religiositat, en el qual pareix que allò que mana és l’opinió. Quan creix l’entusiasme i l’afany per presentar títols acadèmics, màsters en, diplomes, carnets de qualsevol àmbit laboral, social, esportiu, quan la vida es basa en especifi cacions i especialitzacions programades (en naixen de tan curioses que fa uns anys ens n’hauríem rist, avui conreades com molt útils i necessàries per a la convivència social creada), resulta que la qüestió religiosa baixa en exigències i es redueix a “cadascú té la seua opinió”! Naturalment això pot ser una religiositat opinable, però que poc s’avé amb la religió!

Davant d’açò ens fem creus, experimentant amb els mitjans de comunicació les realitats vives d’algunes religions, exemple ara la musulmana. Qualsevol coneix, encara que el desoriente l’avinentesa del quan, la pràctica emblemàtica dels musulmans, el ramadà; els reporters de torn, alguns no gens avesats a formes i pràctiques religioses, ni encara menys a les pròpies, conten i no acaben d’aquell dejuni de sol a sol i les consegüents oracions rituals, que molt poquets solen explicar, perquè en realitat és açò només el que saben. El nostre atordiment ha tocat el cel, però continuarem arraconant la religiositat pròpia en l’obscuritat de l’opinió, l’opinable segons uns criteris que vés tu a saber on els hem caçat.

Durant segles vivim, els cristians de tot arreu, el temps litúrgic que assenyalem amb el nom de quaresma. La quaresma és el període de dies, puntual i fort, de recerca religiosa cristiana, que aprofundeix en les arrels de la fe catòlica, un camí que aboca gloriosament a la vivència vital i única del misteri pasqual, de la redempció: a la Setmana Santa. Clar que la nostra quaresma hem anat desenquaresmant-la; però, malgrat aquesta realitat, la quaresma hi és, tot esperant que la visquem.

Un poc d’història ens ajudarà a entendre el fet de la quaresma, essencial per a entrar en el sentit de les nostres confraries de Setmana Santa. En un principi, els cristians només celebraven el diumenge, com el Dia del Senyor Ressuscitat o Dies Domini, d’ací ve precisament la paraula diumenge. Sense ésser dia de descans

32


es distingia dels altres dies de la setmana perquè es reunien per a la celebració de l’eucaristia, en la qual es feia memòria de l’obra salvadora realitzada per Jesucrist en l’Encarnació, activitat pública, mort i resurrecció, esperant la seua vinguda gloriosa. No és fàcil determinar quan comença l’Església a celebrar la Pasqua del Senyor com una festa anual, però sembla que va ser molt prompte, ja que els mateixos Evangelis semblen recollir en la seua redacció com el ressò de la peregrinació que feia la comunitat de Jerusalem al Sant Sepulcre, on el bisbe deia les mateixes paraules que va dir l’àngel a les dones la matinadeta de la resurrecció: “Mireu el lloc on l’havien posat!” (Mc 16.6). Açò passava abans que l’emperador Adrià, l’any 135 dC, arrasara totalment la ciutat de Jerusalem i n’edifi cara damunt una de nova, l’Aelia Capitolina; sobre el Sant Sepulcre i el Gòlgota dedicà temples a déus pagans, i els cristians per això van deixar d’anar-hi, fi ns als anys de l’emperador Constantí, quan sa mare, santa Elena, va retrobar els llocs i hi va edifi car les basíliques que coneixem i les consagrà com a temples cristians.

El concili de Nicea, l’any 325, establia que la Pasqua se celebrara en diumenge i encarregava al bisbe d’Alexandria que cada any fera els càlculs adients per a determinar-ne la data exacta; aquesta celebració es preparava amb un temps en què es dejunava i es feien altres pràctiques religioses i pietoses. A partir del 313, després de les persecucions, a Jerusalem comencen a fer-se celebracions separades durant la Setmana Major, des del diumenge de Rams fi ns al de Pasqua; els cristians de la ciutat i els pelegrins de fora recordaven els fets decisius en els mateixos llocs, seguint la distribució espacial i temporal dels Evangelis; els tres últims dies prengueren el nom de Tríduum Sant de la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. Els pelegrins, quan tornaven als seus països d’origen, revivien els dies de Jerusalem i estengueren aquelles celebracions rituals per tota la cristiandat. Per aquestes dates (apareix ja en una carta d’Atanasi d’Alexandria sobre la Pasqua, l’any 334, fruit de la comanda del concili de Nicea), es generalitzava també el número bíblic de quaranta dies de preparació, amb el nom de la quadragèsima; sant Jeroni dóna testimoni de la quaresma a Roma ja l’any 384; sant Ambròs ho fa de Milà i la pelegrina gallega Etèria ho testimonia de Jerusalem, i és a la fi del s. IV quan totes les esglésies la tenen ja establerta al seu calendari litúrgic. A Roma, al s. VI, s’amplia el temps de preparació amb un diumenge, el de quinquagèsima, després apareix el de sexagèsima i, als. VII, ens trobem també amb el de septuagèsima, o siga setanta dies (com els setanta anys del desterrament del poble jueu a Babilònia) com a preparació de la Pasqua.

Durant aquests segles, al temps que s’ampliava el temps de preparació per a les festes pasquals, els dies de les setmanes quaresmals s’ompliren de celebracions, que constituïren la litúrgia estacional de la ciutat de Roma. La llengua amb què se celebrava era la llatina. A poc a poc anaren sorgint les llengües romàniques, derivades de la llatina, i els fi dels ja no entenien el llatí de la litúrgia, per la qual cosa


33

es crearen altres pràctiques pietoses, com el Via Crucis, sermons sobre la passió, dramatitzacions sagrades, exercicis quaresmals, etc. Aquells que desitjaven ajudar-se per a realitzar obres de pietat i de caritat en comú, s’anaren unint en confraries o germandats i en aquestes van anar apareixent les processons de penitents. Així arribem al s. XV i XVI, quan es generalitza el costum d’acompanyar aquestes processons amb imatges que representen Crist en els misteris de la passió, en les quals es feien representacions o passos i actuaven confrares que visualitzaven els papers dels qui participaren en els fets d’aquesta. Els penitents anaven amb el rostre cobert, per a no ser reconeguts; així s’origina el costum de les caperulles de les nostres processons. Les confraries desenvolupen, també en aquests temps, cultes específi cs en honor de llurs titulars1.

Les confraries religioses, com a associacions de fi dels constituïdes per a l’exercici d’obres de pietat i de caritat i per incrementar el culte públic del mateix patró, són documentades a França ja al s. VIII i als Països Catalans des del s. XIII. A més del que hem dit abans, algunes deriven del moviment místic de fl agel·lants i de l’expansió dels ordes mendicants; només ens cal recordar les predicacions de sant Vicent Ferrer i els penitents que el seguien d’un lloc a un altre en les nostres terres valencianes i per tot arreu2. La primera associació pietosa o confraria destinada en especial a venerar la sang de Crist, fou erigida al segle XIV i reconeguda per Roma el 1341; ràpidament aquesta devoció s’estengué per tot l’Occident cristià, sobretot a les ciutats importants i totes les confraries fundades amb aquesta fi nalitat participen de les gràcies espirituals de l’arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Roma3.

Així les confraries veiem que són associacions de fi dels per a l’exercici d’una devoció pietosa, al mateix temps que la caritat i el culte religiós, sota la veneració d’un misteri del Nostre Senyor, de la Mare de Déu o d’algun sant. La vessant d’associacionisme és el lligam d’aquestes i, juntament amb el fet religiós, allò que les fa atraients i perdurables.

Així, a través dels segles passats i en el nostre, tots nosaltres, cristians, ens mostrem com a gent sociable als nostres pobles, ens necessitem els uns als altres, ens associem per a tantes necessitats; per qualsevol avinentesa ens reunim, fem grup, fem associació. Recordem una realitat que tenim ben a prop, a Vila-real, amb el caire impressionable del nostre estimat equip de futbol i, per què no?, fent memòria de les festes de carrer i els bous, amb les penyes i associacions culturals, que han proliferat d’un temps a aquesta part, per no parlar de les ONG, tan socorregudes i de

1 Eduardo Sanz de Miguel, OCD, “Estudio y conferencia sobre la Cuaresma”, 2009.2 GEC, s.v. confraria.3 GEC, s.v. confraria de la Sang.

34


profi t als nostres dies, que donen un testimoni viu d’associacionisme de tota mena i caire. I també per a viure la religió ens va bé associar-nos, donar-nos suport els uns als altres: en general, a aquest fet últim li diem Església.

Arribem al punt escaient d’aquesta introducció, per la qual cosa voldria que ens adonàrem d’aquetes associacions religioses, dins de l’Església o les parròquies, i el seu paper en el fet religiós dels nostres pobles, que coneixem ben bé els de cada parròquia; un paper necessari en la formació cristiana, un bon paper que, des de fa segles, juguen les confraries religioses: fer viure l’esperit religiós mitjançant l’associació, la confraternitat, i que ajuda també en els quefers socials, familiars, de poble. Sí, açò ve de lluny, de l’edat mitjana4. Fins i tot, com hem vist, les confraries que tenen un caire més quaresmal, de Setmana Santa (algunes de recent fundació en el teixit dels segles), s’avenen a aquests principis socioreligiosos i allarguen la seua acció de formació cristiana durant l’any per unes activitats que li escauen a la mateixa fi nalitat de germanor5.

Una d’aquestes activitats, que és la vivència religiosa, es basaria en la formació (catequesi en diríem avui) dels confrares, bona manera de formar l’opinió. Avui, en temps de religiositats d’opinió, potser ens ve bé, en admirar el pas de les confraries de Setmana Santa, no únicament admirar-les, sinó apreciar-les en tot allò que foren, són i signifi quen, socialment i religiosament. Que ja no són allò d’abans?..., preguntem-nos el perquè! Que no poden fer el seu paper apuntat més amunt?... i per què no? És qüestió de trobar una posada al dia, que tot respectant les realitats d’avui, aprofi te les fi nalitats pròpies de cada confraria per a una vivència de l’espiritualitat cristiana.

***

Després d’aquestes refl exions sobre opinió i religiositat, i obrint camí de pas a una recerca del paper que avui dia poden assolir les confraries, m’agradaria donar a conéixer unes notícies sobre la confraria de més tradició de Vila-real, la de la Puríssima Sang de Jesucrist6. La seua trajectòria al llarg de la història de Vila-real, constant, ha estat un exemple i s’ha guanyat l’admiració i el respecte de tot el poble.

Sobre aquesta confraria i relacionat amb ella, en la documentació important

4 Àlvar Monferrer Monfort, “Religiositat popular – II Confraries i festes…”, revista Centre d’estudis Municipal d’Onda, p. 214-223. “Les confraries són institucions importants a l’edat mitjana. A l’època que ens ocupa (s. XVIII), quasi bé s’han convertit en relíquies d’un passat gloriós […]”.5 Vicent Gil Vicent, “Fundación y primeros capítulos de la Cofradía de la Sang”, Programa de Setmana Santa,Vila-real, 1993, p. 13: “[…] Permiten conocer con detalle las condiciones, deberes y obligaciones de los cofrades […]”.6 Vicent Gil Vicent, ídem anterior, p. 11-12: “A la vista de estos datos, estoy convencido que la fecha más probable de fundación de la cofradía de la Sang es la de 1547 o, como muy pronto, 1546”.


35

de l’Arxiu Parroquial de Vila-real, trobem treballs d’historiadors locals7, que ens han assabentat sobre fets puntuals de la seua història. Ara volem fer unes apreciacions i puntualitzacions corresponents a aquesta que ens poden ajudar a valorar la seua trajectòria, important en la vida religiosa de Vila-real.

7 Mn. Benito Traver, Historia de Villarreal; José M. Doñate, Datos para la Historia de Villarreal, t. II, etc.

Altar de l’Ecce Homo a l’Arxiprestal per la festa del quart diumenge d’octubre, als anys 1930

36


1. DE LA SEUA FUNDACIÓ

Sobre la qüestió de la data de fundació, esmentem, en primer lloc, allò que l’arxipreste de Sant Jaume de Vila-real i prior d’aquesta Confraria escrivia en el pròleg del Reglamento para el régimen y gobierno de la Cofradía de la Purísima Sangre de N. S. J. de Villarreal, aprovat a Tortosa el 24 d’agost de 1893; referent a la seua antiguitat, anotava aquestes paraules: “Uno de los libros de esta Cofradía, bastante voluminoso, principia el año 1775, y sus asientos, relaciones y acuerdos dan a entender que su fundación es de una fecha remota” (edició de la reimpressió feta en la Imprenta de Juan Botella, c/ Major, núm. 24, Vila-real, 1913).

Seguint el fi l de l’antiguitat i basant-nos en l’autoritzat treball del nostre estimat i actual arxiver de la vila8, si donem per bona la data de 1546, assenyalada per ell com a any fundacional de la Confraria, dins d’aquell corrent devocional per la Sang de Jesucrist, que ja predicava més d’un segle abans sant Vicent Ferrer i corroborava el papa Pius II9, veuríem en aquest any associar-se a l’entorn d’aquesta devoció una munió de confrares vila-realencs, que formarien la Confraria de la Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Vila-real.

Ens pot avalar molt bé aquesta data el document de translació de la Confraria de la Sang de Castelló del monestir de Sant Agustí a l’Hospital, que es troba a l’Arxiu Capitular de Tortosa i que diu així:

En la present Vila de Castelló per molts devots fon statuïda i fundada una Confraria sots invocació de la Sacratissima Sang de Nostre Senyor Déu Jesucrist, precedint lisència i autoritat del molt reverent tunc offi cial i vicari general del Rvdt. Bisbe de Tortosa en lo any MDXXXXVIII en la casa i monestir del gloriós Sant Agostí, construït dins los murs de la present Vila, e com aprés per moltes causes justes e pies respecte e per major devoció dels confrares de la dita confraria hagen tingut per bé de trasladar lo loch de la dita confraria e mudarla den la casa del spital de la present vila... per çò supliquem a vostra Ilma los majorals de la dita confraria tinga per bé Vostra S. donar-los lisència e facultat per a trasladar [...]10.

És l’any 1548 quan es demana el permís per al trasllat de lloc de la Confraria de la Sang de Castelló, que s’havia fundat al monestir de Sant Agustí, almenys uns anys abans; ens trobem així amb la data de 1546 o 1547, dates que s’avenen amb les

8 Vicent Gil Vicent, ídem anterior.9 Pius II, 1458-64. Butlla “Ineff abilis summi providencia Patris”, sobre la disputa que tenien els franciscans i els dominics en tractar sobre “si els dies dels Tríduum Sant la Sang de Jesús era separada de la divinitat o no”, respecte de la qual cosa va defi nir el mateix papa que no hi havia dubte que la sang era de la Persona Divina de Jesús. Denzinger, p. 268, núm. 718.10 Arxiu Capitular de la catedral de Tortosa. Confraria de la Sang de Castelló, reg. Cúria 152, 1548. Agraeix a Mn. Juan Antonio Albiol Caballer, prevere de Castelló, com a diaca vicari seu, aquesta notícia i transcripció valuosa.


37

de la fundació de la nostra Confraria de la Sang de Vila-real.

Les confraries, de qualsevol mena, tenen un reglament en el qual s’assenyalen els termes, les fi nalitats i altres aspectes de cadascuna i uns drets i obligacions, que amb l’anterior dibuixen els lligams que uneixen els confrares, i atés que la nostra confraria és religiosa, conté a més unes gràcies i indulgències per al progrés espiritual del confrare i del seu entorn, aconseguides mitjançant butlla pontifícia o per benevolència dels bisbes. De l’antic reglament i de la butlla pontifícia, si n’hi havia, no en guardem documentació, però pel que llegim en la visita pastoral de 1591: “I lo mateix proveí se faça en los dies de la indulgència plenària i en la Sang de Jesucrist, los dies que es canten misereres de salmòdia, que tocada l’avemaria de vespres, entornen les portes i es tanquen”11, ens atrevim a afi rmar que sí que la tenien, ja que les indulgències plenàries se solien concedir a Roma.

D’ací deduïm també la raonable erecció de la Confraria de la Sang de Jesucrist en l’església del mateix nom de Vila-real, l’any 1546 esmentat, per butlla pontifícia, que concedia la indulgència plenària als confrares quan n’entraven a formar part, o s’inscrivien com a tals, en el dia de la festa, quart diumenge d’octubre12, i en altres quatre dies que la Confraria assenyalava durant l’any per a tots els confrares.

La indulgència plenària concedeix la gràcia del perdó de totes les penes temporals merescudes pels pecats ja perdonats en confessió, però que quedaven com a llast o pes, o siga “l’estat de gràcia total”, que concedia el mèrit de l’entrada al cel; aquesta gràcia i d’altres, en indulgències parcials, movia la pietat de la gent i li feia atractiva la pertinença a alguna de les confraries, en aquest cas la nostra, i el nombre de confrares era abundós.

En l’acta de visita pastoral de 24-X-1595 (ibídem 7) llegim la notícia sobre la festa de la Confraria, que diu:

[...] y en lo quart diumenge de octubre, en lo qual se fa la festa de la Sang de Jesús, resant de Corpore Christi /o/ conforme lo ofi si que tenen en València concedit per Sa Santedat, satisfasen a la mateixa obligasió que tenen de resar […]

- (In festivitate Sanguinis Jesu Christi licentia petita concedi non potest, etsi quod petitur indultum est, autem Apostolica licentia superfl ua est = En la festa de la Sang de Jesús no es pot concedir la llicència demanada, tret que allò que es demana ja s’haja concedit, i en aquest cas la llicència apostòlica seria innecessària).

11 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 1v, paràgraf 7, 8 de març de 1591.12 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 3v, paràgraf 1: “[…] y en lo quart diumenge d’octubre, en lo qual se fa la festa de la Sang de Jesús […]”.

38


Ens trobem amb la primera dada que ens confi rma aquesta festa que encara avui celebra la Confraria el mateix quart diumenge d’octubre cada any, des de fa més de quatre-cents anys; la notícia suposa la celebració, almenys, uns quants anys abans, no molts, atés que el clergat de la Parroquial demana l’ofi ci, que no tenen, per a resar, per a satisfer l’obligació que tenen de resar; açò volen fer-ho com ho fan a València per a la festa del Corpus, cosa que no es concedeix, tret que ja estiguera concedida; ens quedem amb la festa, però no sabem quin ofi ci resaven els capellans, esperem que el del Corpus Christi, com a València, per a celebrar ja en aquell temps conjuntament el Cos i la Sang de Jesucrist, tal com s’establirà després en les reformes litúrgiques del Vaticà II, fent que la festa siga del “Corpus et Sanguinis Christi” = del Cos i la Sang de Jesucrist; el clergat de Vila-real, per a la festa de la Confraria de la Puríssima Sang, s’avançava en la reforma uns tres-cents seixanta-sis anys, només!

Quan cada any, el quart diumenge d’octubre, la Confraria de la Puríssima Sang celebra la festa a l’Arxiprestal de Vila-real, reviu aquella antiga festa, la primera que tenim documentada, que per segles celebraren tants confrares de Vila-real.

Com hem dit abans: en la vida de les confraries tenia una gran importància la qüestió de les indulgències que es concedien als confrares; així hi havia la indulgència plenària i altres indulgències parcials; tot açò es manifestava clarament en el rescripte de fundació i en els estatuts de cadascuna. La Confraria de la Sang i la Mare de Déu de la Soledat de Vila-real, estem certs que gaudia d’aquestes concessions i encara que el decret d’erecció no l’hem pogut trobar en els arxius eclesiàstics, en què potser estarà, ja que entre els segles i els papers de la Confraria s’ha perdut, ho sabem per altres notícies que ens en parlen. Sobre la indulgència plenària que es guanyava en dies determinats i en la festa de la Sang, llegim que podia ser múltiple segons la butlla papal de fundació, si la tenien; un exemple el trobem en la Confraria de Sant Jaume d’aquesta vila, dissortadament desapareguda de la vida religiosa vila-realenca13. Aquesta dada ens duu a pensar que la butlla, per ara perduda, de la Confraria de la Sang devia concedir indulgència plenària als confrares en l’acte d’admissió, en altres dies assenyalats i el dia de la festa de la Sang (quart diumenge d’octubre). Aquests dies l’església de la Sang restava oberta durant tot el dia per a la “visita d’acompliment” = resar i complir allò manat, i el bisbe mana, per tal que no es faça eterna la visita, “que tocada el avemaria de vespres, entornen les portes y es tanquen”14.

13 Mn. Benito Traver García, Historia de Villarreal, cap. XXXVII, p. 260: “A los Cofrades (de San Jaime) se les extravió la Bula Pontifi cia; y volviéndola a pedir a Roma, la obtuvieron de la Santidad de Benedicto XIV el día 13 de Agosto de 1756, concediendo Indulgencia plenaria al inscribirse en la cofradía de San Jaime, el día de su patrono, y en otros cuatro días más durante el año, a elección de los cofrades”.14 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 1v, paràgraf 7, 8 de març de 1591. “Y lo mateix proveí se fasa en los dies de la Indulgència plenària y en la Sanc de Jesucrist, los dies ques canten misereres de salmòdia, que tocada el avemaria de vespres entornen les portes y es tanquen”.


39

Així també tenim constància de les concessions d’indulgències parcials als confrares de la Puríssima Sang fetes pels bisbes de Tortosa, per a premiar actes i formes rituals piadoses determinades i en dies assenyalats: en la visita pastoral de l’any 1619 trobem una d’aquestes concessions episcopals: “Item concedí sa Senyoria quaranta dies d’indulgència a tots los que faran oració en la Iglesia de la Sanch de Jesucrist lo divendres Sant y lo dia de la Sanch y en la processó del Ecce Homo, per cada vegada que la faran”15. Ací llegim que la indulgència que concedeix el bisbe de Tortosa, Lluís de Tena, és parcial, de quaranta dies de perdó de les penes temporals, que aquesta indulgència es guanya fent una visita a l’església de la Sang en dos dies assenyalats, el Divendres Sant (pensem en el vell costum de la visita al monument, que acabava besant els peus d’un Crist en creu i donant una almoina), i el Dia de la Sang o festa de la Confraria (quart diumenge d’octubre); a més, també la guanyaven tots aquells que acompanyaven en la processó l’Ecce Homo, que devia ser la processó del dia de la festa amb la imatge del titular, l’Axiamo o Puríssima Sang.

La concessió d’aquestes indulgències parcials ja l’any 1619 ens porten a pensar si en aquella data s’havia perdut la butlla papal concedida quan la fundació de la Confraria l’any 1546; havien passat només setanta-tres anys, pocs anys per a perdre una cosa tan important? Però, si encara n’eren conscients i posseïdors de la butlla papal que concedia la indulgència plenària, i amb una amplitud de dates gran, per què es feia ara la concessió d’indulgències parcials quan la primera assolia un prestigi i unes gràcies molt més grans que aquestes últimes?

Però no tot eren drets i privilegis. També els confrares tenien obligacions. Unes eren religioses, com l’assistència a actes piadosos de la mateixa Confraria o en els quals aquesta participava; sobretot l’obligació d’assistir a la festa major, el quart diumenge d’octubre (que encara avui celebra la Confraria, encara que solament assisteix un nombre molt reduït de confrares i això que és una de les festes amb més tradició de la parròquia mare Arxiprestal!), per a la qual cada confrare s’havia de confessar i havia de resar les oracions adients a fi de guanyar la indulgència plenària, missa major, vespres solemnes (cantades segons l’ofi ci del Corpus de València16) i la processó. Una altra obligació era la de participar en la “processó de la Sang de Jesucrist lo dia del dijous sant”, la qual eixia de la Sang a les quatre de la vesprada i s’acabava quan es feia de nit, abans de tancar les portes de l’església major i totes les esglésies de la vila17; en aquesta processó es feien representacions de passos de la

15 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 40v, paràgraf 5.16 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 3v, paràgraf 1, 24 d’octubre de 1595: “[…] resant de Corpore Christi conforme lo ofi si que tenen en València concedit per sa Santedat […]”.17 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 5, paràgraf 6, lín. 20-25, 20 de gener de 1594: “Item mana que la processó de la Sang de Jesucrist lo dia del dijous sant, serà a les quatre hores après migdia, de tal manera que a la ques fassa de nit saja dacabar la prosessó y si encara eren negligents mana al regent Cura de ànimes de la present Vila que tinga tancada la Iglesia y no tinga compte en la processó sots pena de entredicció”.

40


passió, en què devien actuar, potser, confrares de la Sang, i això allargava la durada processional. Altres obligacions religioses es distribuïen durant l’any en actes piadosos que es feien a l’església de la Sang, com el rés o cant de misereres i goigs que s’oferien per diverses intencions18.

Una altra obligació era la de pagar quotes o donar almoines, cosa que sempre ha costat i continua costant (això de rascar-se la butxaca…!), de manera que els majorals de la Confraria es veien en difi cultats per a poder afrontar les despeses tant de la festa i funcions de l’església, com de les obres constants i repetides que es devien fer per a mantenir l’església de la Sang oberta al culte. Aquesta situació arriba a un moment en què es fa insostenible fi ns a l’extrem que el bisbe Salinas decideix la supressió de la Confraria de la Sang al mateix temps que altres confraries deVila-real.

Açò és el que llegim en l’acta de la visita pastoral de 5 d’agost de 1791, acta que ja s’escriu en castellà:

Halló su Ilma. que en esta Iglesia ai fundadas las Cofradías de la Sangre de Christo Ntro. Sr., […] sin renta alguna, i que únicamente ha consistido su producto en las limosnas que recojían i con ellas hacían la fi esta i demás funciones de Iglesia; y que mediante estarles ahora prohivido el recoger limosna se han dejado de hacer aquellos ofi cios, ni querían por otra parte aceptar los ofi ciales que se nombravan para dicho cargo: manda S. Ilma. queden suspendidas dichas Cofradías, hasta que los mayordomos y ofi ciales de ella se obliguen a hacer las respectivas fi estas en la Iglesia, a excepción de la del Stmo. Sacramento […]19

Aquesta suspensió era per a la Confraria i no devia durar molt si es posava remei. El mateix bisbe: “mana que no se celebre missa en las Capillas de Sn. Jaime i de la Sangre que estan también dentro de esta Villa hasta que se pongan decentes como corresponde i es devido, y que el Caliz i patena que ai en la referida de la Sangre no se celebre missa con el hasta que se dore la Copa igualmente que la patena i en el ínterim se retire el”20. Són coses de la necessitat de diners! Pensem que els actuals majorals de la Confraria o Junta també es veuran en moltes penes per aquesta qüestió!

18 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 6, paràgraf 3, lín. 8-13, 20 de gener de 1594: “Item proveí i manà que tant en la Iglesia de la Sang de Jesucrist com en Sta. Lusia, quan se cantaran misereres o goigs, que aquells es diguen de dia, de tal manera que quan se lleva lo dia tanquen les Iglesies […]”.19 APVr, Llibre II de Visites Pastorals, F 33v, paràgraf 3.20 APVr, Llibre II de Visites Pastorals, F 34v, paràgraf 2.


41

2. SOBRE L’ESGLÉSIA DE LA SANG

L’església de la Sang fou la seu d’aquesta il·lustre Confraria fi ns al seu enderrocament el 28 de febrer de 1968, després que el 9 d’octubre de 1967 els tècnics avaluaren “el solar de la Puríssima Sang”21. Potser caldria refer en aquests dies el lligam de segles, diria, quasi essencial, entre església de la Sang i Confraria, malgrat que el que queda d’aquella siga només un pur simbolisme; però ja que hi queda, no seria just que amb el nom assumira la realitat de la Confraria, que no és pur simbolisme sinó actualitat viva, i la seua titulació i adscripció com d’antuvi...?

De fet, des que es documenta aquesta església de la Sang, sempre apareix unida a la Confraria i diríem que la Confraria naix, es forma i es desenvolupa en aquesta església22. És veritat que en llegir Mn. Benito Traver i Garcia, l’estimat sacerdot, músic, organista de l’Arxiprestal, arxiver amant de les lletres, guardonat per totes bandes pels seus treballs de recerca històrica i cronista del nostre poble, ens adonem que s’acull, per a datar l’origen de l’església de la Sang, a aquella benintencionada tradició antiga que fa remuntar les dades no documentades, de les quals no se sap clarament la data precisa, als dies més antics, diguem-ne originals, fundacionals, i així llegim:

El origen de esta Iglesia, lo podemos remontar al tiempo de la reconquista, pues en aquellos días, en el reino de Valencia, se levantaron numerosos edifi cios religiosos...Nada tendría de extraño, pues, que la Iglesia de la Sangre de Villarreal, fuese fabricada en la época que lo fue la de San Félix de Játiva; y en tal caso la deberíamos colocar en el siglo XIII o principio del XIV.23

El mateix Mn. Benito assenyala que “en la fachada de esta Iglesia y sobre el quicio de la puerta, aparece la fecha de 1583; fecha en que según algunos fue renovada la frontera”24, i ens fa saber l’acord pres pels jurats de la vila l’any 1590, pel qual es nomena una comissió per a revisar i reparar els murs de la població i en el punt de l’església de la Sang adverteixen que “[...] damunt lo portal de la Sanch de Jhs., reparar, y endret de la Sglesia de dita Sanch de Jhs. fer dalt en lo mur un alambor per a que lanse la aygua y fer canal per a la aygua de dita esglesia [...]”25.

També es fa ressò Mn. Benito d’aquell corrent d’opinió que feia, de les esglésies dedicades a la Sang de Jesucrist, successores en el lloc i en el temps de les sinagogues

21 APVr, Llibre d’Eixida i Entrada de Documents.22 Es poden consultar els diversos estudis que apareixen en els programes de Setmana Santa de Vila-real i en el butlletí informatiu La Sang, escrits per Vicent Gil Vicent, Joaquín Lizandra Rubio, Joan Damià Bautista Garcia, Mn. Vicent Gimeno i Estornell.23 Mn. Benito Traver, Historia de Villarreal, cap. XLIII, p. 310.24 Mn. Benito Traver, Historia de Villarreal, p. 311, nota 1.25 Mn. Benito Traver, Historia de Villarreal, p. 311.

42


dels jueus, tenint com a aval d’aquella suposició per a l’església de la Sang deVila-real, que es trobava al mateix barri jueu, on no es coneix lloc de culte que no siga aquest26.

En el Llibre de Visites Pastorals del Clero de Vila Real (sic) (APVr Llibre I de Visites Pastorals), que data, en allò que es conserva, de l’any 1591, hi ha un seguici preciós de notícies sobre l’església de la Sang, des del manament de la visita d’aquell any “al Majorals i Confrares de la Confraria de la Sang de Jesucrist” per tal “que dins de sis mesos, sots pena d’excomunió, cobreixen i obren ab tot eff ecte les dos arcades que falten a fer, per quan de la manera com hi era, era molt indecentment”27, fi ns al segle XVIII, en què assoleix la major importància religiosa en servir de temple parroquial, per més que no perd la titulació de la Sang, sinó que la conserva, ja que el títol parroquial de Sant Jaume el portarà, amb tot el dret durant aquests anys, la vella església, aleshores capella, de Sant Jaume, al carrer Major.

Aquesta dada esmentada ens dóna peu a pensar que el seu origen és més antic del que semblava, o que almenys es fan obres en l’estructura que ja és, aleshores, vella (1591).

En fem un estudi més acurat:

Capella Sanguinis Xti. […] Visitavit etiam capellam y mana als majorals y cofrares de la Cofradia de la Sang de Jesucrist que dins sis mesos, sots pena de exº (=excomunió) cobren y obren ab tot effete les dos arcades que falten a fer, per quant de la manera com y era, era molt indecent ment = Va visitar també la capella i mana als majorals i confrares de la Confraria de la Sang de Jesucrist, que dins de sis mesos, sots pena d’excomunió, cobren = cobresquen i obren amb tot efecte les dues arcades que falten a fer (cobrir), per quan de la manera com hi era, era molt indecentment.

El manament del bisbe s’adreçava primerament “als jurats”, però es ratlla i s’esmena per “majorals y cofrares de la Cofraria de la Sang de Jesucrist”. L’escrivà sembla pensar que aquella església era administrada pels jurats de la vila, segons costum, però quelcom el degué avisar que “aquell quefer corresponia a la Confraria de la Sang”, que ja se n’encarregava, segur, des de la seua fundació.

El bisbe mana “que cobren y obren ab tot eff ete les dos arcades que falten a fer…”. La lectura que fa un servidor és la que s’afi g a continuació del document, a dalt; em sembla més lògica per a entendre la cronologia d’aquesta església28, construïda adossada al cos de la murada, potser ampliada, però ja vella i deteriorada al temps

26 Mn. Benito Traver, Historia de Villarreal, p. 311.27 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 1, paràgraf 3, 8 de març de 1591, bisbe de Tortosa Gaspar Punter.28 Joaquín Lizandra Rubio, “La Ermita de la Sangre. Descripción de una desaparecida Iglesia”, Programa de Setmana Santa, Vila-real, 1992, p. 9-13: “[…] nos da a entender que el inicio de las obras se realizó alrededor de 1580, y estas se prolongaron hasta 1598, porque en esa fecha ya se celebraban misas en ella”.


43

que estudiem, el sostre de la qual va caure per les goteres i va ser reparada per part de la Confraria des que se’n va fer càrrec; d’aquesta sols ens queda la portalada, com una relíquia per a admirar i recordar amb lamentacions (quin ressò de jueria ens porta la paraula i el lloc!), portalada que, per sort, s’ha fet servir per a les successives esglésies de la Sang.

Així, ens consta, pels documents, que la Confraria tenia a la seua cura l’església de la Puríssima Sang, adossada a la murada est de la vila, en la jueria; aquesta església ens apareix en els documents quasi sempre en obres, cosa que ens parla de la seua vellesa; sempre necessitada d’una bona reparació, que, pel que llegim en les visites pastorals des de 1591 fi ns a 1857, no mai es portava a terme. La Confraria tenia l’obligació de fer aquestes reparacions i els seus majorals es veien en la necessitat de recaptar els diners que les feren possibles: de quotes dels confrares, del recapte que feia el baciner a l’església major29 i d’altres donacions que devien constituir la renda de la Confraria.

En la visita pastoral de 14 de juny de 1658, feta pel bisbe de Tortosa Fr. Gregori Carrero de Castro, llegim sobre aquesta renda: “La Confraria de la Sang té tres lliures de renda entre tot y los plegadors del plat de dita Confraria han donat compte ab pago des de lo any 1652 inclusive, fi ns al de 1653 inclusive”30. I el mateix bisbe, en la visita que fa a les esglésies o capelles de la vila, visita la de la Sang i ens fa saber: “Eclesia Sanguinis Xti. Visitavit altari eclesiam et invenit bene, salvo que en algunes parts es plou i sa Ilma. Rvdma. mana als majorals de dita Confraria que dins dun mes procuren, obren i fasen repasar los forats y fassen de manera que nos ploga y açò sots pena dexcomunió major”31. Els majorals prenien sempre bona nota del manament episcopal i el complien fent les obres mínimes perquè l’església poguera servir per al culte: “Visitavit dictam Eclesiam et eius Altaria et invenit bene et adimpletum = va visitar aquesta església i els seus altars i ho va trobar bé i acomplit”, assenyala el bisbe en la visita següent32 i el mateix es repeteix en la de 1686 i 1690 amb la mateixa alternança de manament i acompliment.

En aquesta església de la Sang es guanya indulgència plenària el dia de la festa de la Sang de Jesucrist i es “canten misereres de salmòdia i goitgs” en dies assenyalats33; sobre aquest cant de misereres trobem una notícia molt interessant

29 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 11, paràgraf 6, 29-X-1601: “[…] del bací de la confraria de la Sanch de Jesucrist que és lo darrer de la Iglesia”.30 APVr, Llibre I de Visites Pastorals I, F 142v.31 APVr, Llibre I de Visites Pastorals I, F 143.32 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, 23-II-1664, F 149.33 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 6, paràgraf 2, 20-I-1598. Bisbe Punter; visitador Petrus Cissero, canonge de l’orde de l’Hospital, vicari general de Tortosa; regent Hierony Gascó. “Item proveí y manà que tant en la Iglesia de la Sang de Jesucrist con en Sta. Lucia, quan se cantaran misereres /o/ goitgs, que aquells se diguen de dia, de tal manera que quan se lleva lo dia tanquen les Iglesies, manant al Regent Cura de ànimes que es fassen guardar sots pena de excomunió maior”.

44


en la visita pastoral practicada el 7 de desembre de 1645, ja que al mateix temps ens dóna notícia del privilegi d’usar la musseta els preveres de la Parroquial; és la primera notícia que trobem escrita sobre aquest dret o privilegi, que es pot remuntar al papa Benet XIII (Pero de Luna) o simplement al fet que el rectorat de la parroquial Sant Jaume de Vila-real ostenta el capítol de la seu de Tortosa, per la qual cosa els preveres d’aquesta parròquia vesteixen quasi com els benefi ciats de la catedral tortosina; diu així:

Item per quant han tingut notícia dits Senyors Visitadors que los preveres de dita parroquial quant van a cantar los missereres a la Iglesia de la Sanch van amb manteu y sotana y que solen anar amb mussa i sobrepellis; per çò dits Senyors Visitadors manen a tots los preveres de dita parroquial que a pena de 3 reals per quiscum vespertine per quiscuna vegada contravindra de propis pagadors vagen de esta hora en avant a cantar los missereres ab sobrepellis y mussa per esser mes decent al Culto divinal.34

També se celebren misses encomanades, per més que el clergat de la Parroquial demana celebrar-les a la mateixa Parroquial, cosa que el bisbe concedeix35, però quan se celebren a la Sang es poden cobrar tres sous de caritat, o siga, més que a la Parroquial, pel treball d’anar-hi i amb certes condicions36. D’aquesta església ix la processó de la Sang de Jesucrist el Dijous Sant37.

Al llarg d’aquests segles veiem l’església de la Sang aparéixer sempre en les freqüents visites pastorals dels bisbes de Tortosa, a qui pertanyia l’obligació de visitar totes les esglésies i capelles de la demarcació parroquial. En revisar-les ens adonem de l’antigor de la Sang, ja que, com hem dit, des de la primera que tenim al nostre abast (1591) fi ns a la de 1857, amb el parèntesi obvi de 1752–1779 en què acull el lloc parroquial, els senyors bisbes sempre deixen constància escrita de la conservació i estat de la fàbrica d’aquesta, i manen les reparacions adients o “trobant-ho bé i acomplit”. Deduïm, per descomptat, d’aquestes dades la seua antiguitat, bé siga com a fruit o necessitat d’un lloc de culte digne per a la confraria naixent (1546), no acabat encara l’any 1591, o com a església ja edifi cada en aquella data fundacional de la Confraria, per la qual cosa necessita reparacions continuades, des de ja abans

34 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 112/112v, 7 de desembre de 1645.35 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 11v, paràgraf 3, 29 d’octubre de 1601. Bisbe Petrus Manrique; vicari perpetu Petrus Bernat. “Ittem proveheys y mana que les misses de les Confraries de la Sanch y de Sant Jaume, sien celebrades en la dita parrochial per los preveres en ella residens, ab tal empero que se celebren ab eff ete y no sien causa que les altres misses de obligasió resten resagades pera celebrar”.36 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 12, paràgraf 3, 29 d’octubre de 1601. “Suplica lo clero de la Yglesia de Vila Real lo seguent […]. Ittem que per les misses se selebren en lo Spital, en la Confraria de la Sanch de Jesucrist […] y de St. Jaume, Alba y Spinosa puguen rebre tres sous de caritat. (Contestació al marge). Placet prout maioris laboris, dummodo inter clericos servetur turnus et redditus suffi ciant et non diminuatur numerus missarum” = Ens pareix bé quant a l’esforç major, mentre es respecte el torn entre el clergat, hi haja sufi cient rèdit i no minve el nombre de misses.37 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 5, paràgraf 6, 20 de gener de 1598.


45

de 1591... i fi ns al terme dels seus dies.

Com a testimoni d’aquesta obra de l’església de la Sang, de continu necessitada de reparació, deixarem constància tot copiant d’algunes visites pastorals:

Visita pastoral de 7 de desembre de 1645, als cents anys de la seua erecció:

Visitavit Ecclesiam Sanguinis Christi et ejus altare quod est sub Invocatione Sanguinis Christi et invenerunt que aquella no te renda alguna y que te tot lo necessari pera dir missa si be lo camus es vell, y la Iglesia se plou en moltes parts; manen per çò dits Senyor Visitadors als Jurats de dita Vila, ço, al Clavari de dita Confraria, o, a les persones a qui toca, que dins 4 mesos després de la publicació de la present Visita sots pena de 6 reals per quiscun respective de propis pagadores, y de excomunicació major in subsidium, fassen dit camus de tela que sia bo y decent, y que així mateix fassen adobar y reparar dita Iglesia de manera aquella nos ploga.38

Visita pastoral de 23 de juny de 1654:

Visitavit Ecclesiam Sanguinis Christi et ejus Altare quod est sub Invocatione Sanguinis Christi et invenit ques plou en moltes parts y que te lo necessari pera dir Missa y que aquella no te renda per çò mana dit Senyor Visitador al majoral de dita Confraria que dins 4 mesos despres de la Publicació de la present Visita fassen reparar lo terrat de dita Iglesia de manera que nos ploga.39

Visita pastoral de 18 de gener de 1658: “[...] invenit bene, salvo que nalgunes parts se plou [...] mana als Majorals de dita confraria [...] fassen recorrer los terrats y fassen de manera que nos ploga [...]”40.

Així es repeteix en les subsegüents visites pastorals d’aquest segle i es dóna a entendre que les reparacions no es feien a fons o que era molt difícil encertar-hi per més que s’atengueren els manaments episcopals.

També el segle XVIII comença amb les mateixes preocupacions sobre la fàbrica de l’església de la Sang, com llegim en les visites pastorals de 4 de maig de 1704, sobre l’estat de la teulada i la sagristia, i de 4 d’abril de 1706, uns tres mesos després de la crema de Vila-real en la Guerra de Successió:

[...] et invenit que no osbtant que segons se mana en la Visita pasada que se recorregueren les teulades y terrat de dita Iglesia y se han recorregut dites teulades y terrat y aixi mateix se plou, per çò mana dit Senyor Visitador als mauorals y confrares de la Sanch que dins un mes sots pena de excomunicacio

38 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 103/103v, 7 de desembre de 1645.39 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 130, 23 de juny de 1654.40 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 143, 18 de gener de 1658.

46


tornen a recorrer les dites teulades y terrat de manera que no es ploga.41

Visita pastoral de 22 d’abril de 1714:

[...] no se han echo como mando en la visita pasada y atento a las calamidades de los tiempos presentes y que no ay renta alguna destinada para dicha Iglesia, dispensa S Ilustrísima la excomunión con que entonces lo mando y manda que cuanto antes se pueda se repare dicha Iglesia42.

La visita pastoral de 4 d’octubre de 1716 ens parla de la Sang com a “arruinada desde la guerra (1706 ss) o antes, por lo que no se ha celebrado en ella”.43

La visita pastoral de 29 de novembre de 1721 ens parla que en l’església de la Sang se celebra la missa, que és amb la decència deguda i té els ornaments necessaris. Durant el període que va des de 1757 fi ns a 1779 no es fa menció de l’església de la Sang, ja que aquesta és aleshores la seu de la parròquia de Sant Jaume, per més que el títol el tinga la capella de Sant Jaume, antiga església parroquial del carrer Major del mateix nom.

Entre tantes notícies es fa clar i evident que l’església de la Sang és “l’Església de la Confraria de la Sang de Jesucrist”, perquè al llarg dels segles a qui va dirigit el manament episcopal de “cobrir, obrar, acabar, fer, reparar...” és “als Majorals i Confrares de la Confraria de la Sang de N. S. Jesucrist”; el lligam és patent i els majorals i confrares compleixen les obligacions escaients des de la fundació de la Confraria en aquesta església que era adossada al mur de la vila (la Murà), o des que per la necessitat de lloc de culte la feren alçar en aquella jueria (un servidor més prompte s’inclina per la primera tesi, tot respectant els que bé argumenten sobre la segona...).

Pels efectes de la Guerra de Successió (1700-1711) l’església de la Sang queda sense culte fi ns a l’any 1718 i en aquesta temporada la Confraria té com a lloc de culte l’església Parroquial gòtica; el 17 de setembre de 1718 es dóna la llicència escrita per a la benedicció de la Sang i celebració novament del culte44.

Després de la benedicció del nou temple parroquial, el 30 de juliol de 1779, la Confraria de la Sang continua celebrant els seus actes religiosos en la mateixa església de la Sang. L’any 1783, el 17 de juliol, quan Lluís Martí, vicari major i perpetu de la parroquial església de Vila-real, demana al bisbe la prohibició de celebrar la santa missa en les “Capelles que hi ha dins de la Vila”, per falta d’ornaments i perquè el

41 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 218, 4 d’abril de 1706.42 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 277, 22 d’abril de 1714.43 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 288, 4 d’octubre de 1716.44 Mn. Benito Traver, Historia de Villarreal, p. 312.


47

lloc no s’adequa pel poc d’espai, aquest rector exclou en la petició, i així és concedit, el 13 de juliol de 1783, quan era el bisbe de visita pastoral a la parròquia de Nules, les esglésies o capelles de la Sang, de Sant Jaume i de l’Hospital; la de la Sang sabem que era ben administrada per la confraria del mateix nom45 i així segueix fi ns a la guerra del Francés en la qual es va profanar i es va fer servir com a magatzem de municions, també ocupada després pels anomenats constitucionals, que la utilitzaren per a evolucions militars. El 24 de gener de 1826, la decisió d’alguns confrares, que ho demanaren al bisbe de Tortosa, i l’informe del rector de Vila-real, Juan Antonio Ramos, ocasionava el Decret del bisbat de 3 de febrer 1826, pel qual es donava facultat per a la rehabilitació de la Sang, que fou beneïda el 12 de març del mateix any, Domínica de Passió, amb l’assistència del clergat, l’Ajuntament i fi dels. Anys després, la necessitat del municipi fa que s’utilitze com a escola de xiquets i, més endavant, pels anys anteriors al 1840, la veiem una altra vegada fer de parròquia, ja que l’església major es va haver de fortifi car davant la guerra dels Set Anys o Carlista. Una nota fi nal en la visita pastoral de 18 de setembre de 1857 ens fa saber sobre la capella de la Sang: “Existe en ella un Altar, un Facistol y otros enseres. Sirvió de Iglesia Parroquial en ciertos casos y en el día se halla en ella establecida una de las escuelas de niños, referente no existir allí lo necesario para el Culto”46. L’església de la Sang serveix d’escola de xiquets fi ns a l’any 1870 en què, per llei d’expropiació de béns eclesiàstics, és venuda a una societat de veïns que la destina a lloc d’espectacles públics o teatre, amb ben poc d’èxit47.

45 APVr, Llibre II de Visites Pastorals.46 APVr, Llibre II de Visites Pastorals, F 101.47 Mn. Vicente Alba Zarzoso: Reglamento Cofradía, pròleg; Mn. Benito Traver, Historia de Villarreal, p. 314.

Via Crucis del Divendres Sant. Reminiscència de l’antic teatre passional

48


3. “SOBRE LA PROCESSÓ DE LA SANG DE JESUCRIST LO DIA DEL DIJOUS SANT” I REPRESENTACIÓ DE MISTERIS

Primerament he d’advertir que si de l’origen d’aquesta no hi ha data certa –tot suposant-se el seu origen en les antigues representacions de teatre amb la temàtica de la passió48 i ja com a processó l’any 1503– sí que sabem, en canvi, la data de la seua supressió, després del concili Vaticà II, en aplicar el Decret de litúrgia el bisbe Josep Pont i Gol per a la diòcesi de Sogorb-Castelló (1964), pel qual aquesta es trasllada al Dimecres Sant. La raó pastoral és evident, per tal com el Dijous Sant, en la reforma litúrgica, queda com a dia eminentment eucarístic, de preparació per al tríduum pasqual, caire que ja assolia des de sempre amb aquelles fi leres impressionants de gent “que visitaven el monument”, vestits de festa major, les dones amb les seues mantellines i pintes al cap.

La visita pastoral de 20-1-1594 ens dóna notícia d’aquesta processó i no com a recent (nova), sinó ja com a ben consolidada en el Dijous Sant; açò avança també la data de naixença d’aquestes processons de Setmana Santa a la nostra vila49. Diu així:

Item mana que la prosessó de la Sang de Jesucrist, lo dia del dijous sant, serà a les quatre hores aprés migdia, de tal manera que a la ques fassa denit saja dacabar la prosessó, y si encara eren negligents mana al regent Cura (de) ànimes de la present vila que tinga tancada la Iglesia y no tinga compte en la prosessó, sots pena de entredició = També mana que la processó de la Sang de Jesucrist, el dia de Dijous Sant, serà a les quatre hores després migdia, de tal manera que a la que es faça de nit s’haja d’acabar la processó, i si encara eren negligents (= no hagueren acabat) mana al regent rector d’ànimes d’aquesta vila que tinga tancada l’església i no tinga compte de la processó, sots pena d’entredit.

Ací veiem una processó ben establerta i amb el seu ritual de molt de temps, ritual que fa que aquesta s’allargue per hores (si comptem que eixint a les quatre de la vesprada, en fer-se de nit –set i mitja o vuit– encara no s’havia acabat, devia durar més de quatre hores); aquesta durada ens resulta difícil d’entendre si mirem la trajectòria de la vila, per on devia anar la processó; no era tan llarga, tret que feren vinga de voltes. El bisbe mana regular la durada; però, què feia que s’allargara tant?

S’ha estudiat acuradament, amb documentació adient de l’Arxiu Municipal de Vila-real, la qüestió de les “representacions dels Misteris de la Passió”50; però, potser no s’ha fet l’estudi sobre la seua unió amb la processó en la qual tot misteri

48 Mn. Vicent Gimeno i Estornell: en aquest llibre, capítol sobre “Representacions teatrals a Vila-real”.49 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, F 5, paràgraf 6, 20-I-1598.50 José M. Doñate Sebastiá, “Aportación a la Historia del Teatro”, Datos para la Historia de Villarreal, t. III, p. 138 i seg. Ídem en Programa de Setmana Santa, Vila-real, 1983, p. 3 i seg. Bautista Carceller Ferrer, “Pasión de Nuestro Señor Jesucristo, según la ciudad de Villarreal”, Programa de Setmana Santa, Vila-real, 1993, p. 25 i seg.


49

religiós aboca. Aquelles representacions teatrals religioses de la passió, no devien ser el pròleg de la processó de la Sang de Jesucrist del Dijous Sant? És una hipòtesi lògica, que ens portaria a avançar un llarg temps l’inici d’aquestes. Si afegim, a més, que aquelles representacions, o part d’elles, es devien fer en llocs determinats de la trajectòria de la mateixa processó, ja tindríem la causa de la seua llarga durada, que passat el temps esdevindria, al parer del bisbe, excessiva. Si al temps dels jueus, a aquests s’encomanaven els papers que no volien fer els cristians; després de l’expulsió, devien ser assumits per la Confraria de la Sang, que encara avui en té de ben assumits, com són: el dels romans o judíos i el del Nostre Senyor amb la creu i el cirineu; fi ns no fa molts anys encara es podia veure i escoltar el cor parroquial, darrere la Creu dels Clavaris de la Puríssima Sang, cantant el miserere, el Stabat Mater i altres cants de Setmana Santa, recordant aquells cantors que fa segles ho feien; altres papers s’han anat perdent pel camí llarg de la processó de segles, però es podrien recuperar.

Aquella processó de Dijous Sant, de tanta durada, feia les seues parades on es representava el pas (recordem encara les paradetes de la processó del Corpus, en aquelles tauletes o altars preparats als carrers). Precisament, en el pròleg que escrivia l’arxipreste Vicente Alba Zarzoso per al Reglamento d’aquesta Confraria, aprovat el 24 d’agost de 1893, assenyala que la processó del Dijous Sant eixia de la capella de la Sang de temps immemorial.

La visita pastoral practicada el 7 de desembre de l’any 1645 ens dóna una notícia sobre “espectacles teatrals en la Sang”, que avala la trajectòria de representacions en l’àmbit d’aquesta església. Diu així:

Item, per quant han tingut notícia dits Senyors Visitadors de que en la Iglesia de la Sanch de Jesuchrist se han representat algunes comedies y actes profans ab poch respecte del lloch sagrat y dedicat al Culto divinal en menyspreu de nostre Senyor Deu Jesuchrist y de los Sants y que així mateix en dita Iglesia los Jurats de dita Vila tenen dos peçetes de Artilleria ab ses carruches y que en aquella solen y acostumen alojar soldats y possar altres enbarassos de dita vila, lo que es molta indecencia, poch respecte de Deu nostre Senyor y los Sants y abusar de la misericordia de sa Divina Magestat; per çò dits Senyors Visitadors manen als Jurats de dita Vila, Clavari de dita Confraria y altres qualsevol persones a qui toca que dins 8 dies sots pena de excomunió major latae sententiae in his scriptis trina canonica monitione premissa ipso facto incurrenda, traguen dites dos pecetes de artilleria de dita Iglesia y que de hui avant no deixen representar comedies ni altres qualsevols actes ni a los saldats tant en dita Iglesia de la Sanch com encara en altra qualsevol de dita Vila [...]51

Es devia tractar de comèdies i actes de caire profà i no religiosos; aquests no

51 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, de 7 de desembre 1645, F 103 v/104.

50


s’han de representar en un lloc sagrat com és la Sang i comporten ofensa a Déu i als sants. Respecte d’això, el que ens interessa és el “fet de la representació teatral en la Sang”, que ens dóna peu a entendre altres representacions de caire religiós que vénen de temps i assenyalen la introducció o el fi nal d’alguna processó, com en el cas de la de Dijous Sant i Divendres Sant.

Precisament una notícia de 1772 sobre l’estat d’obres de la nova església, l’actual arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real, ens descobreix un d’aquest passos de la processó del Divendres Sant; el del “Santo Descendimiento”.

Diu d’aquesta manera:

El Vicario Perpetuo de Nuestra Parroquial Iglesia de Villarreal informe si la nueba Iglesia Parroquial que se está fabricando en esta Villa se halla ya enteramente cubierta y en disposición de que se pueda celebrar en ella con la debida decencia la función del Santo Descendimiento que expresa este memorial. Por mandato de S.I. el Obispo mi Señor. Firma Antonio de Rossilló. Tortosa Febrero 2 de 1772. En vista del informe del Vicario perpetuo de Nuestra Parroquial de Villarreal, y que se podrá celebrar la función del Santo Descendimiento en la nueba Iglesia con toda decencia, Concedemos la licencia y facultad que se pide. Por mandato…Firma Antonio de Rossilló.

Encara faltaven set anys per a la inauguració de la nova església, però ja hi era coberta del tot i amb la sufi cient seguretat i decència per a celebrar-hi alguna funció parareligiosa; no acabada, la seua grandària deixaria bocabadats els veïns que deleraven veure l’obra enllestida; així i tot, per què no aprofi tar-la per a algun acte multitudinari? Coneixem, per tant, el costum d’escenifi car diversos passos religiosos, especialment en la Setmana Santa, i també sabem com s’allargaven aquestes processons per aquest costum. Amb aquesta notícia, ens trobem de primera mà i documentat un d’aquells actes: el del “Misterioso Acto del Descendimiento de la Cruz”, que es feia el Divendres Sant. Aquest document ens posa al davant dels ulls una escenifi cació i uns actors, que devien seguir un llibret, i no volem aventurar si fi ns i tot alguna música, que era com l’acte central de la processó solemne del dia de la passió de Nostre Senyor. He de dir, sobre aquesta notícia, i com a primícia, que fa poc va caure en les meues mans l’última part, o acabament, d’un manuscrit que pareix que siga el d’aquest “Misterioso Descendimiento de la Cruz”; com a seguici d’aquest treball històric, a la seua fi publiquem aquest llibret o consueta del Misterioso Descendimiento de la Cruz transcrit i analitzat, com a primícia i únic testimoni real de tots aquells misteris que es representaven en les processons de Setmana Santa de Vila-real, i àdhuc altres representacions o teatre en la vila.

D’aquelles representacions, avui només en queden dues: l’Encontre de Jesús portant la creu amb sa mare, Maria Santíssima, Divendres Sant en la processó de


51

les Creus; i l’Encontre de la Mare de Déu amb el seu fi ll ressuscitat la matinadeta de Pasqua; l’estilització total del misteris teatrals de Vila-real! (Ni tampoc la passió, ni el naixement, tantes vegades representats als Lluïsos, a Els XIII i al teatre dels franciscans, es representen ara, quan es creen altres passions populars en tants pobles no llunyans!)

Així, la més vella de les nostres processons, la de la Sang de Jesucrist del Dijous Sant, la tenim ací ben documentada.

Aquesta processó del Dijous Sant, que eixia de l’església de la Puríssima Sang, organitzada per la nostra Confraria i els terciaris franciscans, en els anys de la parròquia nova, anava pel carrer de la Sang i Colom, entrava a l’Arxiprestal per la porta del mercat i eixia per la porta major; en el seu recorregut passava per dins del convent i església de les Dominiques, al carrer Major Sant Doménec i també pel temple i reial capella de Sant Pasqual; en tots els llocs estava el Santíssim en el monument. La del Divendres al matí eixia de Sant Pasqual, amb les confraries; la nostra portava el Natzaré i la Guàrdia Romana; anava a buscar el carrer de les Creus Velles per a fer cap al Calvari, on es feien les Creus o Via Crucis, amb l’estació predilecta de l’Encontre de Jesús amb la Mare de Déu; aquesta processó, després de 1940, començava a l’església dels Pares Franciscans. La vesprada del Divendres Sant, la Confraria de la Puríssima Sang participava en la processó que eixia de l’Arxiprestal, organitzada pel tercer orde del Carme, i entrava també al convent i església de les Dominiques.

Després de la processó del Dijous Sant, ja de nit, es feia el famós sermó que s’anomenava de la galtà. Un pare predicador, dit quaresmero perquè havia predicat durant tota la quaresma, pronunciava el sermó de la passió i mort del Redemptor, en el qual s’aplegava una nombrosa concurrència, entre ella molts curiosos, atrets més per l’escena de la galtada, que per devoció. Aquesta escena relatava el moment en què un criat d’Anàs li pegava a Jesús una galtada per la contestació feta al summe sacerdot; aquests curiosos fi ns i tot s’impacientaven si tardava el predicador a relatar aquest fet i ho manifestaven amb paraules des dels angles de l’església: “encara no?, sí que tarda?”. L’expectació era general perquè el predicador, quan arribava a aquest punt, es pegava ell mateix una sonora galtada i al mateix temps, el públic, que ho esperava, començava a pegar-se galtades i palmades en les galtes i en les mans, fent un soroll impressionant; de manera que fi ns i tot alguns li pegaven la galtada al del costat, sobretot si s’havia adormit. Això, ho acabà l’arxipreste Miguel Pedrós el segon any de la seua rectoria (1916), fent que s’ometera en aquell sermó l’episodi de la galtà52.

52 Mn. Manuel Juan Nebot, Villarreal siglo XX, tom I, p. 122-123.

52


4. ELS CONFRARES DE LA CONFRARIA DE LA SANG I LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT DE VILA-REAL. ANY 1849

La Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Mare de Déu de la Soledat, des del dia de la seua fundació, ha estat formada per nombrosos confrares i no sols homes sinó dones també, ja des d’aleshores sense cap discriminació en aquesta qüestió. Açò ho podem comprovar en el llistat més antic que conservem en el Llibre Vell de la Confraria, datat el dia 28 d’octubre de l’any 1849; aquest llistat es fa amb ocasió de la festa anual, pel quart diumenge d’octubre, amb la doble intenció de la inscripció del nom dels confrares i de cobrar la quota corresponent a aquell any, per a sufragar les despeses de la mateixa festa i adients.

En aquest llistat podem llegir el nom dels qui en formaven part com a confrares. Tanta és la vàlua que es dóna a la condició de confrare que quan aquest mor la seua vídua continua representant-lo i és ella confrare. Açò permetia, en aquells temps en què la dona tenia poca representació, que en la Confraria tinguera el dret de qualsevol confrare.

Si ens agrada veure el nostre cognom ara en la Confraria, potser ens acomboie poder-lo llegir en aquest llistat del s. XIX, que no podem remuntar a segles anteriors per manca de documentació.

Llistat de confrares anotats abans de 1840 (posteriorment s’anota si és difunt o alguna altra anotació, com si se n’ha eixit o si segueix la vídua...)

Manuel Candau Bernat, Joaquín Abella Ramia, Pascual Marco Nácher, Jayme Vidal Dufaura, Vicent Almela Nebot de Vte., Pascual Gil Balaguer, José Vidal Nebot, Pascual Canós Gadea, Juan Bta. Sichet, Antonio Batalla Rubert, Vicente Pérez Llop, Antonio Sanchis Manzanet, José Cantavella Broch, Pascual Nácher Lloret, vídua de José Petit Broch, Vicente Forner, prevere, Pascual Almela Cantavella, José Traver, major, vídua d’Esteban Pons, Francisco Canós Gadea, José Traver Castell, Pascual Rochera Villarreal, Joaquín Segura Cubero

1841: Roque Dembilio Buhe, vídua d’Antonio Petit Broch, Vicente Casalta Capella, Pascual Usó Batalla, José Gil Broch, José Falcó Girona, José Monfort Sancho

1842: Pascual Belayre Peris 1843: Pedro Gil Mateu de Pedro, Pascual Nebot Sifre, Manuel Barrué Herrero,

Antonio Llorens, Ramón Gumbau Pitarch, vídua de Pascual Dols1844: José Miró Balaguer, Miguel Rubert Pascual1845: Pascual García Miró, José Broch Notari1846: Salvador Manrique Martí, Lorenzo Esteve Timor, Francisco Albella Benlloch,

José Enrique Casanova, José Manzanet Bono, Pascual Usó Cubero, Francisco


53

Manrique Martí, Pedro Mezquita Cantavella, José Margalé, Pedro Mulet Costa, Vicente Carda Abaso, Vicente Renau García

1847: Francisco Verdià Castelló, José Albiol Serisuelo, Vicente Rochera Villarreal, Vicente Segura Broch

1848: Pedro Arnal Balaguer, Pascual Ferrer Jordà, Vicente Pitarch Mompó1849: Manuel Gil Mateu de Francisco1850: José Nebot Climent, José Tirado Vidal, Pascual Seglar Candau, José Gasull

Pastor, José Broch Juan, Joaquín Cantavella Mompó, Miguel Antonino Gea, José Mezquita Goterris, José Broch Amorós, José Petit Almela, José Fandos Manrique, Vicente Rochera Amposta

1851: Antonio Cabedo Ayet, Mariano Ortí1852: Vicente Arenós Rochera1853: Manuel Gil Mateu de Pedro, Salvador Ferrer Montoliu, Vicente Notari Albiol1854: José Seglar Vilar, José Petit Bosquet1855: José Manrique Martí, José Martí Falcó, Pedro Almela Gil1857: Jayme Chabrera Petit, Pascual Ferrer Bernat1858: José Catalá Nebot, Pedro Villanova Asensio, Pedro Miró Esteller, Ramón

Pesudo Arnal1859: José Carda Galindo, José Pesudo Rochera, José Moreno Manzanet1860: Pascual Rochera Gil1861: Vicente Blasco Monzó, Antonio Taurá Marco, Miguel Cabedo Gómez,

Anselmo Vicente, José Taurà Marco1862: Antonio Renau Meseguer, Pascual Usó Pitarch1863: Pascual Notari Montoliu1864: José Fortuño Nostrort, Vicente Guinot Doñate1865: Pascual Font Gadea, Vicente Verdià Castelló, Pascual Gil Rochera, Bautista

Sichet Ortells, Miguel Ortí Carda, Pascual Rubert Batalla1869: Vicente Rubert Carda, Miguel Cantavella Pitarch, Pascual Moreno Manzanet1870: José Antonio Petit Aucher, cirurgià, Severino Vidal Sabater, José Gil Balaguer1871: José Rochera Taurà, Vicente Ferrer Borillo, José Miró García1872: Gerónimo Rubert Andrés, José Seglar Vilar, Pascual Arquimbau Vélez, Pedro

Arnal Balaguer1873: Teresa Pitarch Candel, Juan Bonet Bernad, Pascual Rubert Carda, Vicente

Miralles Girona, Blas Falcó Bellmunt1874: Miguel Usó Ballester1875: Joaquín Martí Bono, Pascual Vilanova Ferrer, José Ripollés Fandos, Pascual

54


García Giner, José Monzó Usó, Vicente Nácher Llop, José Martí Borillo, José Petit Renau, José Gil Rochera, José Soriano Girona5 de desembre de 1875: “tomó posesión el sacristán actual llamado Juan Albella Gumbau”Pascual García Falcó

1876: Bautista Serra Fortanet, Pascual Parra Ferrer, José Gil García, Alberto Miró Monsó, Vicente Ayet Moreno, José Martí Borillo, Vicente Gil Mateu, Manuel Almela Meseguer, Agustín Nebot Gil, Manuel Belaire Chabrera (Mn. Belaire, vicari de Betxí), Andrés Renau Canós, Manuel Bover Ros

1877: Manuel Eixea Servera, Pascual Nácher Bernat, Francisco Almerich Peset, Armelando Corbató Carda, Francisco Pitarch Piquer, Vicente Albiol Nebot, Pascual Almela Llanda, José Girona Abella, Pascual Vilanova Goterris, Domingo Vidal Sichet, Manuel Eixea Pitarch, Manuel Ramos Pérez, José Monzó Manzanet, Manuel Casalta Canós, Vicente Vidal Llopico, Pascual Usó Manrique, Pascual Costa Balaguer, Vicente Petit Renau, Vicente Gil Ayet

11 de novembre de 1877: Salvador Ramos, rector arxipreste d’aquesta santa església1878: Pascual Petit Renau, José Girona Galindo, Francisco Usó Nostrort, Vicente

Cabanes Menero, Blas Carda Barrué, Joaquín Costa Tirado, Antonio Goterris Puertas, Miguel Miró Estupiñá, José Pascual Gil Ferrer, Máximo Pesudo Arnal, José Renau Meseguer, Juan Faulí Muñoz, Pascual Catalá Badenes, Faustino Badenes Ferrer, Manuel Gumbau Usó

1879: Vicente Costa Piquer, José María Espriu, Francisco Badenes Costa, Ramón Reverter Gumbau, Vicente Mezquita López, José Menero Roca, Francisco Navarro, Felipe Nácher Esteve, Manuel Martí Borillo, M. Gracia Balaguer Notari, Antonio Rochera Taurá, José Vilanova Taurá, Carmen Saura Usó

1880: Miguel Gil Mestei, José Torres Monzó, Antonio Cantavella Soriano, Pascual Sancho Beltrán

1881: Juan Balaguer, Pedro Mezquita, Pascual Cantavella Soriano, Manuel Nebot Gil, José Bosquet Asensio, Bartolomé Viciedo Cubedo, Manuel Ortells Albiol, José Vicente Costa, Manuel Ferrer Serisuelo, Joaquín Cercós Moner, José Manzano Petit, Ramón Usó Gil

1882: José Bort Ramos, Manuel Català Ripollés, Agustín Beltrán Miró, Lorenzo Esteve Juan, Matías Bosquet Gilabert

1883: Antonio Amposta Pons, Manuel Peiró Soriano, Pascual Cubedo Arrufat, Lorenzo Broc Belaire, Severino Broc Gil, Lorenzo Broc Usó, Francisco Albella Petit, Francisco Dembilio Masip, Antonio Valverde, Vicente Mundina Llop, José Quemades Moreno, Jaime Navarro Bellmunt, Pascual Catalá Ripollés, Antonio Cabedo Vilanova

1884: Ramón Pesudo Canós, Victoriano Candau Martí, Pascual Bellmunt Chabrera,


55

Manuel Reberter Gumbau, José Almela, Ángeles Usó Lloret, José Pascual Pascual Moliner, Pascual Mezquita Cantavella, Ángel Arrufat Cabrera, Josefa María Batalla Cabedo, Rosa Batalla Cabedo

1885: Pascual Seglar Vilar, Juan Seglar Vilar, José Eixea Pitarch, José Eixea Juan, Pascual Renau Ortiz, Pascual Martí Salais, José Rochera Llanda, Manuel Calles Carda, Agustín Barrué Canós, Vicente Llop Guinot

1886: Vicente Nostrort Llorens, Ramón Rochera Navarro, Inocencio Morales, José Vicioso Llorens, Jaime Llorens Molés, José Ortells Ferrer, Vicente Almela Gil, Antonio Rubert Ballester

Segueix en el Llibre Vell de la Confraria de la Sang i Mare de Déu de la Soledat

Llistat renovat el 22 de març de 1892. En aquest nou llistat apareixen els noms de l’anterior i s’afi gen els nous segons els anys d’entrada en la Confraria. La Confraria té vitalitat; els confrares són nombrosos i viuen el ritme de les festes de la Sang.

1887: Tomás Vicent Peset, José Esteve Eixea, Vicente Guinot Doñate, José Latorre Batalla, Pedro Andreu, Bautista Gil Valero, José Prades Vicent, José Gil Fortuño, José Ortells Ferrer, José Moreno Gil, Pascual Rius Tellols, Jaime Medina

1888: Silvestre García Pérez, Francisco Bort Llorca, Francisco Bonet Bellmunt, Vicente Gil Vidal, Joaquín Bonet Bellmunt, Francisco Cantavella Usó, Pascual Vidal Girona, Vicente Vilar Almela, José Manzanet Gil, José Reverter Nebot, Blas López Ibáñez, Antonio Petit Casalta, Tomás Vicent Menero, José Mezquita Bonet, José Vte. Vilanova Bellmunt, Pascual Cantavella Usó, Pascual Chabrera Rubert

1889: Vicente Blasco Pastor, Pedro Miró Pesudo, Miguel Arrufat Arnal, Antonio Vilar Chalmeta, Manuel Ortiz Vidal, Patricio Bort Medina, Vicente Albiol Carda, José Carratalà Nácher, Jaime Petit Millà, José Gil Prades, Lorenzo Girona Franch, José Cantavella Saura, Joaquín Campos Casalta, Bautista Ferrer Bellmunt, Alejo Font de Mora Cerdán, Pascual Rubio Aparici, José Gil Candau, Vicente Roca Gurrea, Vicente Soriano Aymerich

1890: Salvador Esteller Seglar, Pascual Fortuño Marco, José Manrique Mundina, Vicente Mezquita Ribelles, Francisco Herrero López, Vicente Vilanova Goterris, Pascual Martí Cercós, Manuel Ferrer Montoliu, Antonio Petit Renau, Domingo Mundina Llop, Manuel Miró Añó, Antonio Serra Fortanet, Pascual Gil Candau, Manuel Gil Marchancoses, Miguel Gil Nebot, José Moreno Miralles, Miguel Notari Martí, José Gil Ayet

56


1891: José Jordá Vidal, Victoriano Canós Almela, Manuel Moreno Gil, Ramón Canós Notari, Manuel Carratalá Moreno, José Bellido Forner, Félix Palacios Menero, Bautista Pérez Flors, José P. Pérez Flors, José Sancho Llobat, Eduardo Gozalbo Soler, José Vicioso Menero, José Rochera Gil, Jaime Lloret Llorca, Victoriano Candau Notari

1892: Pascual Arquimbau Vélez, Salvador Falcó Giner, Pedro Rambla Arrufat, José García Renau, José Moliner Pesudo, José Gil Gil, Pedro Arnal Nebot, Manuel Pitarch Petit, Casildo Laoz Corbató, Vicente Eixea Chesa, Juan Canós Almela, Vicente Colonques Ibáñez, Manuel Cortés Ibáñez, Severino Bernat Cubedo, Trinitario Verdià, José Verdià Batalla, José Andreu Cabedo, José Falcó Bellmunt, Antonio Renau Meseguer

1893: Alberto Arrufat Candau, Pascual Molina Cantavella, Pascual Molina Eixea, José Traver Font, Vicente Renau Moreno, Pascual Renau Moreno, Pascual López Moreno, Manuel Seglar Moner, Ramón Ferrer Girona, Francisco Nebot Usó, Domingo Cantavella Usó, José Martí Cercós

1894: Pascual Gil Marchancoses, José Guinot Doñate, Cayetano Clemente Broch, Pascual Castelló Cabrera, J. Ramón Miró Arnal, Ramón Aymerich Arnal, Pascual Bellmunt Gil, Pascual López Ibáñez, Pascual Nostrort Martí, José Carda Vidal, José Bort Rubert, Pascual Gil Vilanova, Pascual Candau Martí, Bautista Vilanova Goterris, Manuel Cubedo Maneu

1895: Pedro Vilanova Ferrer, Manuel Gil Candau, José Ballester López, Bautista Albiol Rochera, Pascual Notari López, Pascual Tirado Forner, Vicente Gaya Vivero, Francisco Nebot Fandós, Manuel Llorens Llorca, Félix García Fandos, José Vicent Peset, Vicente Ortells Tellols, Miguel Gurrea Marco, Jaime Vilanova Ferrer, Gabriel López Rubert, Vicente Campos Piñón, Modesto Mata Nebot, Bautista Cabedo Moreno, José P. Esteve Borillo, Joaquín Fortuño Rochera, José Forner Fortuño, José García Añó, Pascual Gil Fortuño, José Chesa Rius, Pascual Mezquita Usó, Bautista Almela Ballester, Francisco Almela Balaguer, Vicente Falcó Giner, Manuel Falcó Giner, José Jordá Rodrigo, Pascual Molés Bonet, Juan Monferrer Antonino, Pascual Vicent Ortiz, Pascual Usó Carda, José Seglar Vilar, Joaquín Bonet Cotolí, Joaquín Bonet Esteller, Pascual Falcó Giner, Juan Monferrer Vidal, José Ribelles Montón, Vicente Rochera Taurá, Domingo López Avellana, Miguel Antonino Val, José Esteller Seglar, Juan Bta. Flors Almela, Bautista González Gasull, José Navarro Carda, Jerónimo Gil Candau, Juan Bta. Gil Candau, Domingo Gil Catalá, Juan Bta. Usó Lloret, Pascual Seglar Cabrera, Manuel Badenes Fortuño, Manuel Pitarch Monsó, Vicente Vedrí Ballester, Antonio Sichet Ortells, Lorenzo Cabedo Nebot, Mariano Pérez Izquierdo, José Girona Arnal, José Borillo Font, Manuel Faulí Blasco, Juan Canós Notari, Ramón Sifre Taurá, Tomás Guiral Miralles, Pascual Vidal Navarro, Pascual Peris Pitarch, Joaquín Martí Renau, Vicente


57

Carda Font, Santiago Verdiá Iserte, Vicente Pesudo Manrique, Vicente Molina Almela, Antonio Gilabert Carda, Vicente Carda Font, José Monzonís Andrés, José Vidal Canós, José Carda Mezquita, José Ramos Taurá, José Rubert Planes, José Bort Broch, Pascual Bort Broch, Pasqual Amorós Vicent, Ramón Guillamón Peset, Manuel Molina Ortells, Antonio Gavaldá Vicent, Pascual Pitarch Piquer, Evaristo Olcina Doménec, José Moreno Rodríguez, Manuel Chabrera Costa, José Sebastiá Gil, José Manzanet Rochera.

L’any 1895 és un any en què entren a formar part de la Confraria vuitanta-sis confrares nous. En els llistats per anys, on s’anoten els nous (per més que de vegades es repeteix algun nom), aquest any representa una entrada nombrosa. Podem preguntar-nos a què és deguda aquesta entrada nombrosa i la resposta pot ser que aquest any es recupera per al culte la capella o església de la Sang i la Confraria torna a tenir-la com a seu, de manera que ja la festa de l’Ecce Homo el quart diumenge se celebra en aquesta; per tant, no és estrany que el llistat de confrares augmente, com hem pogut comprovar: la il·lusió, l’alegria i la devoció es devien palpar en la Confraria que havia aconseguit recuperar l’església emblemàtica per a ella i per a Vila-real i això devia servir de propaganda, diríem, molts es devien sentir atrets per quelcom que ja coneixien, però que potser passava com a normal; ara es convertia en extraordinari el fet de la Sang i invitava a ser confrares, cosa que veiem en aquest llistat.

També aquest any la Congregació de Lluïsos va a la Sang, on des d’aleshores celebrarà els seus actes de culte ordinaris i la compartirà amb la Confraria de la Puríssima Sang.

1896: José Guinot Sos, Pascual Gil Guinot, Pascual Fortuño Tirado, Vicente Ortiz Llop, Francisco Chesa Balaguer, Bautista Reberter Nebot, Pascual Gil Cercós

1897: Pascual Costa Ortiz, Pedro Gil Fortuño, Mateo Forcadell Llorente, Francisco Martí López, Pascual Falcó Font, Ramón Vento Mora, Miguel Miró Roca, Pascual Rochera Badenes, Ramón Beltrán Bellmunt, Manuel Pitarch Ferrer, Vicente Moner Herrero, Vicente Guinot Nácher, Manuel Usó Jarque, Antonio Gavaldá Bertomeu

1898: Francisco Ortells Yváñez (prevere), Salvador Vilar Lahoz, Miguel Cantavella Cabedo, Vicente Girona Jordá, Bautista Fortuño Forner, Vicente Vilanova Gil, Pedro Vilanova Gil, Vicente Casalta Usó, Pascual Almela Conde, Pascual Llorens Llorca, Vicente Traver Llop, José Usó Carda, José Ballester Gisbert, Pascual Reberter Nebot, José Adsuara Colonques, José Cubedo Font, Vicente Gil Catalá, Pascual Gil Catalá, Antonio Font Ferrer, Manuel Ferrer Marco, Pedro Soriano Gorris, Manuel Broch Rubio, Domingo Casalta Traver, José Rochera Bono, Pascual Rovira Llop, Francisco Corbató Pesudo, Pascual Gil Ferrer, Pascual Bonet Belaire

58


1899: Pasqual Amorós Arnal, Miguel Ortí Gascó, Francisco Usó Carda, José Nebot Usó, Manuel Rubio Bonet, Domingo Reverter Nebot, Pedro Balaguer Broch, José Nebot Gil, José Marco Albella, José Petit Manzanet

1900: Pascual Vidal Molina, Vicente Rubert García, Vicente Girona Franch, Manuel Sanz Nebot, Manuel Sanz Mundina, José Mezquita Sancho, José López Iváñez, Juan Bta. Chesa Balaguer, José Lahoz Corbató, Bautista Ferrer Notari, Carlos Ripollés Bonet, Miguel Ferrer Molina, Pascual Almela Gil, Agustín Beltrán Miró, Salvador Esteller Tirado, José M. Girona Roig, Carlos Guinot Serra, Pascual Cantavella Usó, Ramón Llorens Llorca, Manuel Rubert Cubero, Manuel Mata Gil, José Martí Renau

En aquests llistats apreciem el bon estat de salut espiritual i material d’aquesta Confraria de la Puríssima Sang i la Mare de Déu de la Soledat en tot el segle XIX i entrant en el XX.

Segueix el llistat al s. XX

1901: Vicente Rubert Asencio, Pascual Pesudo Candau, Pascual Mezquita Chulvi, Pascual Parra Nácher, José Parra Nácher, Francisco Almela Jordà, Vicente Cardona Molés, José Ramos Menero, Bautista Canós Vilar, Francisco Moreno Canós, José Cubero Nebot, Àngel Amorós Nebot, José López Parra, José Serisuelo Arnal, Francisco Meneu Aguilar, Antonio Serra Ferrer, Pascual Manrique Agramunt, Luís Ferrer Galindo

1902: Baltasar Rubert Barrué, Manuel Usó Nácher, Pascual Fortuño Gil, José Miró Balaguer, Vicente Usó Jarque, Vicente Gil Rubert, Bautista Soriano Poré, Manuel Batalla Bernat, José Devís Llorens, José Navarro Broch, José Usó Ortells, Vicente Casalta Miró, Pascual Cantavella Bernat, Pascual Vidal Soriano, José Esbrí Nostrort, José Aymerich Canós, José Sanz Candau, José Miró Arrufat, Manuel Rubert Barrué, Vicente Candau Cabedo, Bautista Bovaira Cano, Manuel Ferrer Peset, Vicente Reberter Nebot, Pascual Llop Rubert, Manuel Mezquita Meseguer, Manuel Meseguer Pitarch, Francisco Arámbul Fenollosa, Salvador Vilar Cantavella, Antonio Capella Medina, Matías Menero Peris, Pascual Martí Broch, Pascual Cantavella Mezquita, Mariano Moreno Herrero, José Ballester Alcaraz, Manuel Parra Roca

1903: José Pérez Bonet, Francisco Bernat Petit, Pascual Ferrer Añó, Joaquín Rubert Cantavella

1904: José Martín Nebot, Francisco Martín Nebot, Pascual García Meseguer, Faustino Badenes Fortuño, Pascual Amer Climent, Pascual Iváñez Ramos, José Gil Arnal, José Arnal Llop, Pascual Almela Ortells, Vicente Ferrer Canós, Pascual Ortí Gascó, Vicente Miró Fortuño, Pedro Broch Manrique, Manuel Gilabert Vidal, Manuel Albella Arnal, Vicente Roses Pastor, Antonio


59

Climent Carda, Vicente Saura Notari, José P. Palomares Pablo, Antonio Renau Manzanet

1905: Francisco Cantavella Usó, José Herrero Chabrera, José Costa Carda, Pascual Candel Sancho, Bautista Bonet Gumbau, Blas Arenós Meseguer, Vicente Notari Gil

1906: Manuel Gumbau Canós, Pascual Font Nebot, Pascual Rubert Sebastià, Agustín Cabanes Menero, José García Taurà, Miguel Arrufat Canós, Pascual Ortells Tellols, Vicente Asencio Aparici, Pascual Castelló Cabrera, José Eixea Cercós

1907: Pascual Lahoz Vilanova, Juan Ribes Badal, José Seglar Arnal, Bautista Ballester Goterris

1908: Domingo Villarreal Gil, Vicente Candau Ferrer, reverend Juan Bautista Dualde Sichet, reverend Manuel Ferreres Climent

1909: José García Peset, Pascual Usó Gil, Vicente Manzanet Esteller, Pedro Albiol Gil, Domingo Mundina Cabrera

1910: Pascual Broch Cabedo, Pascual Ortells Carda, Vicente Vilar Catalá, Manuel Bono Boix, José Molés Bort, Francisco Barrué Notari, Vicente Ayet Pitarch

1911: Manuel Segura Ortells, Blas Carda Moreno, Pascual Manzanet Esteller, Vicente Ortells Arnal, Pascual Tirado Nebot, José Bort Gil, Domingo Cantavella Ayet, Vicente Colonques Capella, Pascual Chabrera Broch, Pascual Llop Carda, Pascual Casalta Carda, Pascual Usó Ortells, Antonio Cabedo Riché, Manuel Serisuelo Llobat, Vicente Ripollés Ferrer, José Doñate Llop, Pascual Guiralt Castelló

1912: Manuel Albiol Rubert, Francisco Moreno Gil, Pascual Reberter Mezquita, José Pascual Ramos, Onofre Doménech García, Joaquín Gil Nebot, José Poré Bono

1913: Manuel Carda Alcaraz, Joaquín Monzonís García, José Petit Manzanet, Vicente Moner Bort, Pascual Cotolí Broch, Vicente Martí Nebot, Vicente Franch Ramos, Miquel Llop Usó, Manuel Usó Molina, Domingo Casalta Carda, José Usó Goterris, Manuel Llorens Llorca, Victoriano Rubert Candau, Pascual Cándido Giner, Pascual Manrique Rubio, Manuel Folch Girona, Pascual Castelló Usó, José Rovira Arnal, Vicente Miralles Serra, José Petit Manzanet, José Moner Bort, Manuel Broch Font, Vicente Cantavella Cabedo, Victoriano Candau Badenes, Bautista Pesudo Nebot

1914: José Sanz Nebot, Pascual Clausell Piquer, Jaime Bellmunt Chalmeta1915: Pascual Canós Beltrán, Antonio Pitarch Ramón, Manuel Alcaraz Llorens,

José Vicent Peset, Pascual Ortells Arnal, Juan Abad Cantavella, José Herrero Poré, Vicente Vidal Latorre, Vicente Bort Llopico, Vicente Gimeno Monzó, José Cantavella Ribelles, Carlos Broch Font, Francisco Albiol Rubert, Eduardo Baltranera Espinosa

60


1916: Reverend Miguel Pedrós Bañón (rector arxipreste), Francisco Llop Torres, Miguel Rubert Nebot, José Doñate Llop, Alfredo Rubert Nebot, Pascual Fortuño Tirado, Pascual Doñate LlopMiguel Pedrós Bañón, rector arxipreste, havia pres possessió d’aquesta l’any 1915 i de seguida es va adonar de la importància de la Confraria de la Puríssima Sang, com es refl ecteix en un altre lloc d’aquesta història; per la qual cosa va demanar ser confrare d’aquesta, cosa que s’acompleix aquest any 1916.

1917: Miguel Sifre Gil, José P. Carda Martí, José Rubert Eixea, Manuel Guzmán Carda, Antonio García Mata, Bautista Vidal Vidal, José Bono Sifre, Olegario Roig Faulí, Manuel Navarro Sancho, Vicente Segura Catalá, Bautista Navarro Ortells, Pascual Miró Franch, José Clausell Mezquita, José Tamborero Goterris, Pascual Beltrán Cortés, José R. Manzanet Peris, Bartolomé García Conde, Vicente R. Nebot Menero, José Campos Martí, Manuel Reverter Mezquita, Manuel Font Goterris, Francisco Casalta Almela, Manuel Cubedo Sales

Llistat de dones protectores de la Confraria 1886

M. Gràcia Balaguer Notari, Josefa M. Marchancoses Ferrer, Rosa Batalla Cabedo, Josefa M. Batalla Cabedo, Ángela Usó Lloret, María Belaire Candau, Carmen Usó Saura, Teresa Seglar Vilar, M. Gràcia Balaguer Notari, Pascuala Vilanova Ferrer, Bárbara Albiol, Gràcia Mulet Querol, Concepción Pérez Vicent, Dolores Nebot Monfort, Manuela Rubert Andrés

Entre aquestes dones trobem els noms de Rosa i Josefa M. Batalla Cabedo; aquestes són germanes de José Ramón Batalla Cabedo, el benefactor de l’Hospital de Vila-real i de la seua capella del Santíssim Crist, així com de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, a qui la ciutat va dedicar l’avinguda del seu nom, abans anomenada del Barranquet. A l’interior del jardí d’aquest Hospital hi ha una lauda que el recorda així: “JHS Al insigne Bienhechor de este Santo Hospital, D. José Ramón Batalla Cabedo, Benemérito hijo de esta Villa y ejemplo de Caridad...Eleemosyna a morte liberat...et purgat peccata...Tob. Cap. 12, vers.9...La limosna libra de la muerte...y purga los pecados”.

Capellans confrares

També és important el fet que l’arxipreste entrara a formar part de la Confraria com a confrare; així s’anota l’entrada de Salvador Ramos l’11 de novembre de 1877. El 1916, Miguel Pedrós Bañón.

Molts dels capellans de Vila-real, residents o benefi ciats, com hem vist en els llistats, entren a formar part de la Confraria i ens assabenten de l’arrelament d’aquesta en la vida religiosa de Vila-real.


61

La història de les famílies del poble en aquest llistat de la Confraria

Al llarg de la vida de la Confraria han passat, en el llistat d’aquesta, quasi tots els cognoms de Vila-real. En el Llibre Vell hem pogut llegir uns llistats que recorden els confrares des d’antic; quasi es podria fer un seguici fi ns als nostres dies, encara que sempre en faltaria algun. Aquests llistats ens parlen de la vitalitat de la Confraria i, en veure els anys i els nous confrares, podem reconéixer aquesta vida en els confrares, creixent i minvant, d’aleshores.

Ha estat una lliçó poder comprovar com en el llistat de confrares podem trobar veïns de famílies riques i veïns de famílies pobres, tots units en el mateix esperit de confraternitat, sense cap distinció ni separació entre ells, amb els mateixos drets i obligacions; també comprovem com el capellà que s’inscriu com a confrare, ho fa com un més de la Confraria, cosa que diu molt en favor d’aquesta, que era tan ben preuada per tots els de Vila-real com ho és encara.

Ens complau poder llegir noms i cognoms d’avantpassats, de les nostres famílies, que han fet possible que nosaltres puguen trobar una Confraria de la Sang plena de vida i d’il·lusió en els dies en què som nosaltres mateixos aquests noms i cognoms dels llistats moderns, que formen el graó d’enllaç d’un passat per a un futur, que esperem amb la mateixa vitalitat i devoció.

Ara farem menció d’alguns dels confrares esmentats abans i d’algun tret de la seua vida social al Vila-real en què vivien i així veurem com la Confraria de la Puríssima Sang era oberta a tots els estaments de la vila i agermanava en la devoció i la pietat que tant ha ajudat el nostre poble.

El 1840 ens trobem amb Pascual Canós Gadea que va ser tinent d’alcalde de Vila-real, i després el seu germà Francisco, avantpassats del famós contorsionista Blai de Gadea o, professionalment, Blas Stone (1934), que per les seues excèntriques creacions va ser denominat l’Home de Goma. Del forn de Roque, l’any 1841, a Roque Dembilio Buhe. De la família de Mn. Manuel Belaire, que fou vicari molt estimat de la parròquia de Betxí: Pascual Belayre Peris, germà de son pare (1841) i el mateix Mn. Belaire Chabrera (1876). De les destil·leries de Nelo Pepa, la Garza Real, a Lorenzo Esteve Timor (1841).

El 1850 apareix com a confrare: Joaquín Cantavella Mompó, agrimensor, tractant per als Reials Exèrcits, alcalde de Vila-real i avi de la poetessa i fi lla predilecta de la ciutat, Angelina Abad. El 1877 hi és Manuel Eixea Pitarch, que fou el pare del coronel Eixea Vilar; el 1885, es nomena José Eixea Pitarch, oncle del mateix coronel Manuel Segundo Eixea. El 1886, Vicente Nostrort Llorens, germà de Mn. Dionisio i pare de l’escolà Vicent Nostrort, el sino Vicent. També apareix el mateix any Antonio Rubert Ballester que era el pare del berber Antonio Gusebio.

62


El 1889 trobem com a confrare Alejo Font de Mora Cerdán, el besavi del conseller Alejandro Font de Mora Turón. El 1893 se’ns presenta José Traver Font, organista de l’Arxiprestal i pare de Mn. Benito. De la família dels Catalinos, l’any 1893 hi és Pascual López Moreno. Veiem el 1894 Ramón Aymerich Arnal, anomenat Boca, assassinat el 17 d’octubre de 1936. I el 1895 trobem com a confrare Juan Bta. Flors Almela, el pare de Juan Flors García, Fundació Flors. També el mateix any, Manuel Faulí Blasco, germà del canonge Juan Antonio Faulí Blasco (fou benefi ciat de la catedral de Tarragona i després canonge en la dignitat de xantre de la de Terol), i Evaristo Olcina Doménec, besavi de l’abans anomenat conseller Alejandro Font de Mora. El 1897 trobem Manuel Usó Jarque, alcalde de Vila-real dues vegades: 1922 i 1932.

El 1901 ens apareix el nom de Francisco Moreno Canós, germà del primer president i fundador de la Caixa Rural, i Pascual Cantavella Bernat, pare de la dona del campioníssim Llorens, mestre d’escola, fi ll de l’alcalde Joaquín Cantavella Mompó i germà de la mare de la poetessa Angelina Abad. També, el 1909, Vicente Manzanet Esteller i, el 1911, el germà Pascual, dels electricistes Manzanet.

La Confraria en la processó de Divendres Sant de 1956


63

El 1910, Manuel Bono Boix, germà de Mn. José Pascual Bono (màrtir de la Guerra Civil quan era arxipreste de Vinaròs) i del general Bono.

El 1912 tenim el goig de trobar com a confrare Francisco Moreno Gil, el gran poeta i autor de la lletra de l’Himne a Vila-real i guanyador de tants certàmens poètics a la nostra ciutat. El 1915, Juan Bta. Abad Cantavella, germà de la poetessa Angelina. El 1917 Olegario Roig Faulí, nebot del canonge Antonio Faulí, per part de la seua germana, gendre de Pascual Cantavella Bernat, president de la Confraria i fi ll de l’alcalde Joaquín, que també fou president d’aquesta Confraria; una família molt unida sempre a la Puríssima Sang (l’oncle Olegario regalarà la imatge de l’Ecce Homo de Pasqual Amorós; família també molt lligada al món eclesiàstic deVila-real, essent la dona d’Olegario neboda de Mn. Bruno Cabedo Moreno (màrtir el 1936), en memòria del qual pagaren una beca d’estudis en el seminari (1945, en els anys de rector de Vila-real de Vicent Enrique Tarancón).

Ha estat aquest simplement un recompte dels noms dels confrares que ens empenta a descobrir-ne molts més, potser de no tanta anomenada, i que ennobleixen la nostra Confraria.53

53 Aquestes dades han estat aportades per Joan Bta. Llorens Cantavella, en recerca de documentació adient.

Banda de bombos i tambors de la Confraria

64


5. ACTIVITAT PIETOSA DE LA CONFRARIA

LA FESTA DE L’ECCE HOMO

Aquesta festa, datada des dels primers dies de la Confraria, se celebra, i així continua als nostres dies, el quart diumenge de cada octubre; és la festa del titular de la Confraria, l’Ecce Homo, i no està unida al fet de la Setmana Santa, sinó que és la festa religiosa i social que la Confraria celebra cada any.

La festa es compon dels dies de preparació o tríduum, en el qual predica un capellà especialment designat, i el dia de la festa, diumenge quart d’octubre, amb missa major i sermó i, a la vesprada, vespres i processó de l’Ecce Homo; en tots aquests actes religiosos es guanyen les indulgències concedides a la Confraria.

Per a solemnitzar com cal la festa, cada any són nomenats els clavaris, tres o més confrares que els toca fer la festa. Aquests, a més, són els portadors de la Creu dels Clavaris en les processons de Setmana Santa, Dijous i Divendres Sant, i així són anomenats Varones Vesteros de Jueves y Viernes Santo.

Hi ha un llistat amb els noms d’aquests clavaris o varones vesteros, que comença l’any 1850 amb Jayme Vidal Dufaura, Antonio Batalla Rubert i José Falcó Girona.

1851: Pascual Canós Gadea, Blas Canós Gadea i Pedro Gil Mateu.1852: Vicente Pérez Llop, Juan Bta. Sichet, Pascual Nebot Sifre.1853: Vídua de José Petit Broch, Manuel Barrué, Antonio Llorens Corbató.1854: Ramón Gumbau, vídua de Pascual Cols, José Miró Balaguer, Miguel Rubert

Pascual, Pascual García Miró, José Broch Notari.1855: Salvador Manrique Martí, Lorenzo Esteve Timor, Francisco Albella Benlloch,

José Manzanet Bono, Pascual Usó Cubero.1856: Francisco Manrique Martí, Pedro Mulet Costa, Vicente Renau García,

Antonio Renau García, Francisco Verdiá Castelló, Vicente Rochera Villarreal.1857: Vicente Segura Broch, Felipe Nácher Llorca, Pascual Ferrer Jordá, Vicent

Pitarch Mompó, Manuel Almela Gil.1858: Manuel Gil Mateu de Francisco, José Tirado Vidal, vídua de Pascual Seglar

Vidal, José Gasull Pastor, José Broch Juan, Joaquín Cantavella Mompó.1859: Miguel Antonino, José Mezquita Goterris, José Broch Amorós, José Petit

Almela, José Fandos Manrique, Vicente Rochera Amposta. 1860: Antonio Cabedo Ayet, Mariano Orti, Vicente Arenós Rochera, Manuel Gil

Mateu de Pedro, Salvador Ferrer Montoliu, Vicente Notari Albiol.


65

1861: José Seglar Vilar, José Petit Bosquet, Manuel Candau Canós, José Martí Falcó, Pedro Almela Gil, Jayme Chabrera Petit.

1862: Pascual Ferrer Bernat, José Català Nebot, Pedro Vilanova Asencio, Pedro Miró Esteller, Ramón Pesudo Arnal, José Carda Galindo.

1863: José Pesudo Rochera, José Moreno Miralles, Pascual Rochera Gil, Vicente Blasco, Antonio Taurá Marco, Miguel Cabedo Gómez.

1864: Antonio Renau Meseguer, Pascual Usó Pitarch, Pascual Marco Nácher, Jayme Vidal Dufaura, Vicente Almela Nebot.

1865: Pascual Gil Balaguer, José Vidal Nebot, Pascual Canós Gadea, Blas Canós Gadea, Juan Bta. Sichet, Antonio Batalla, Vicente Pérez Llop.

1866: José Cantavella Broch, Pascual Nácher Lloret, Francisco Canós Gadea, José Traver Castells, Pascual Rochera Villarreal, vídua d’Antonio Petit Broch.

1867: José Falcó Girona, vídua de José Monfort Sancho, Pedro Gil Mateu, Ramón Gumbau Pitarch, Pascual García Miró, José Broch Notari.

1867 bis: Pascual Gil Rochera (per son pare), Bautista Sichet Ortells (per son pare), Miguel Ortí Carda (per son pare), Pascual Rubert Batalla, Lorenzo Esteve Timor.

1868: José Manzanet Bono, Pascual Usó Cubero, Francisco Manrique Martí, Vicente Renau García, Francisco Verdiá Castelló i per aquest Vicente Rochera.

1869: Francisco Verdiá Castelló per Vicente Rochera, Pascual Ferrer Jordá, Vicente Pitarch Mompó, Manuel Gil Mateu de Francisco, José Broch Juan, Joaquín Cantavella Mompó.

1870: Miguel Antonino Gea, José Broch Amorós, José Petit Almela, Antonio Cabedo Ayet, Mariano Ortiz i el seu fi ll Miguel, Vicente Arenós Rochera.

1871: Manuel Gil Mateu de Pedro, Salvador Ferrer Montoliu, Vicente Notari Albiol, José Petit Bosquet, Manuel Candau Canós, José Martí Falcó (per José Petit entra José Catalá Nebot).

1872: Miguel Antonino Gea, Jayme Chabrera Petit, Pascual Ferrer Bernad, Pedro Vilanova Asencio, Pedro Miró Esteller, Ramón Pesudo Arnal.

1873: José Carda Galindo, José Pesudo Rochera, José Moreno Manzanet, Pascual Rochera Gil, Vicente Blasco Monzó, Antonio Taurá Marco.

1874: José Taurá Marco, Antonio Renau Meseguer, Pascual Usó Pitarch, Pascual Notari Montoliu, José Fortuño Nostrort, Vicente Verdiá Castelló.

1875: José Antonio Petit Aucher, Pascual Gil Ortells, Vicente Rubert Carda, Miguel Cantavella Pitarch, Pascual Moreno Manzanet, Ceferino Vidal Sabater.

D’ací en avant, el llistat assenyala quins són els varones vesteros o clavaris del Dijous Sant i del Divendres Sant, i fa notar que aquests últims són els clavaris de la festa d’octubre.

66


1876 Dijous Sant: José Gil Balaguer, José Rochera Ferrer i José Miró García.Divendres Sant: Pedro Arnal Balaguer, Gerónimo Rubert Andrés i Juan Bonet Bernat.

1877 Dijous Sant: Vicente Miralles Girona, Pascual Rubert Carda i Blas Falcó Bellmunt.Divendres Sant: Miguel Usó Ballester, Joaquín Martí Bono, Pascual Vilanova Ferrer.

1878 Dijous Sant: Pascual García Giner, Vicente Nácher Llop, José Martí Borillo.Divendres Sant: José Petit Renau, José Gil Rochera, José Soriano Girona.

1879 Dijous Sant: José García Gil, Bautista Serra Fortanet, Pascual Parra Ferrer.Divendres Sant: Alberto Miró Monzó, Vicente Ayet Moreno, vídua de José Martí.

1880 Dijous Sant: José Traver, Lorenzo Esteve Timor, vídua d’Antonio Petit Broch.Divendres Sant: Vicente Gil Mateu, Manuel Almela Meseguer, Manuel Belaire Chabrera.

1881 Dijous Sant: Manuel Broch Ros, Alberto Arrufat Arnal, Manuel Eixea Servera.Divendres Sant: Pascual Bono Molés, Vicente Albiol Nebot, vídua de Pascual Seglar.

1882 Dijous Sant: José Girino Abella, Pascual Almela Llanda, Vicente Albiol Nebot.Divendres Sant: Francisco Aymerich Peset, Pascual Vilanova Goterris.

1883 Dijous Sant: Domingo Vidal Sichet, Manuel Eixea Pitarch, Manuel Ramos Pérez.Divendres Sant: José Monsó Manzanet, Manuel Casalta Canós, Vicente Vidal Llopico.

1884 Dijous Sant: Pascual Usó Manrique, Pascual Costa Balaguer, Vicente Petit Renau.Divendres Sant: Vicente Gil Ayet, Salvador Ramos, Pascual Jordá Rochera.

Tant d’honor era el fet de ser clavaris, d’una o de l’altra festa, que fi ns i tot comprovem com en aquest últim any i per a la festa d’octubre apareix com a clavari el rector arxipreste, Salvador Ramos. És en aquest any quan el rector ha aconseguit de Roma el títol d’Arxiprestal per a l’església parroquial de Sant Jaume; el 19 de setembre de 1884, el papa Lleó XIII el concedeix per sempre i Vila-real el rep amb tot l’honor. No ens estranya gens que al rector arxipreste Salvador Ramos li plogueren les distincions i agraïments de totes les entitats i la Confraria de la Puríssima Sang degué ser de les primeres, per més que ja ho tingueren en previsió quan nomenaren els clavaris d’aquell any en què es va fer aquesta petició. A més, el mateix rector era


67

el prior de la Confraria, cosa que honorava aquesta molt més i volia demostrar-ho amb allò que distingia els seus confrares, com era ser clavari. També comprovem com és nomenat un dels clavaris de l’octubre, per a la festa de l’Ecce Homo, ja que en aquesta festa no eixien de vestes, sinó vestits normalment, així l’arxipreste podia fer el seu paper de clavari; era el mode d’agrair-li la Confraria tot allò que el rector feia per la parròquia!

1885 Dijous Sant: Joaquín Costa Tirado, Pascual Petit Renau, José Girona Galindo.Divendres Sant: Francisco Usó Nostrort, José Pascual Gil Ferrer, Antonio Goterris Puertas.

1886 Dijous Sant: José Renau Meseguer, José Maciá Escuin.Divendres Sant: Vicente Mezquita López, Pascual Catalá Badenes, Vicente Costa Piquer.

1887 Dijous Sant: José Menero Roca, Juan Faulí Muñoz, Ramón Reverter Gumbau.Divendres Sant: Tomás Navarro Palomar, Faustino Badenes Ferrer, Manuel Gumbau Usó.

De 1888 a 1891, hi ha un lapse en què no s’anoten els noms dels clavaris, i no creiem que no n’hi haguera.

1892 Dijous Sant: Manuel Català Ripollés, Agustín Beltrán Miró, Matías Bosquet Gilabert.Divendres Sant: Antonio Amposta Pons, Manuel Peiró Soriano, Pascual Cubedo Arrufat i, atés que no volia assistir-hi, l’ha reemplaçat Lorenzo Broch Belaire.

Es dóna el cas, com el d’aquest any, en què hom, nomenat clavari, no “vol assistir”; les seues raons devia tenir, com ara les podem tenir: per la salut, obligacions, família, etc. Aleshores, la Confraria demana a un altre confrare que el reemplace i així es fa amb tota la normalitat, tot respectant la decisió del primer nomenat. No s’obliga ningú a acceptar per força.

1893 Dijous Sant: Francisco Aymerich Notari, Pedro Pascual Petit, Severino Broch Gil.Divendres Sant: Jaime Broch Gil, Lorenzo Broch Gil, Joaquín Fonfría Usó.

1894 Dijous Sant: Francisco Dembilio Masip, Vicente Mundina Llop, Jaime Navarro Bellmunt.Divendres Sant: Pascual Català Ripollés, Antonio Cabedo Vilanova, Ramón Pesudo Canós.

1895 Dijous Sant: Victoriano Candau Martí, Manuel Reverter Gumbau, Pascual Bellmunt Chabrera; són els clavaris que, en aquest Dijous Sant, van tornar a

68


la capella de la Sang, amb la processó i les imatges, restablerta aquesta per al culte de la Confraria, a la qual s’uniria la Congregació de Lluïsos.Divendres Sant: Pascual Mezquita Cantavella, Pascual Usó Nácher, José Pascual Gil Marco.

1896 Dijous Sant: Pascual Seglar Vilar, José Eixea Juan, Pascual Renau Ortiz.Divendres Sant: Agustín Barrué Canós, Vicente Nostrort Llorens, Manuel García Añó.

1897 Dijous Sant: Vicente Renau Ortiz, José Menero Peset, Pascual Herrero Canós.Divendres Sant: Ramón Rochera Navarro, Antonio Aymerich Notari, José Pesudo Gil.

1898 Dijous Sant: Jaime Llorens Molés, José Visioso Herrero, José Ortells Ferrer.Divendres Sant: Antonio Rubert Ballester, José Bosquet Sebastià, Tomás Vicent Peset, que no pogué assistir-hi per malaltia i va estar reemplaçat per José Gil Fortuño.

1899 Dijous Sant: Vicente Guinot Doñate, Silvestre García Pérez, Francisco Bort Llorca.Divendres Sant: Tomàs Vicent Peset, Bautista Gil Valero, José Moreno Gil.

1900 Dijous Sant: Pascual Vidal Girona, Joaquín Bonet Bellmunt, José Gil Manzanet.Divendres Sant: Vicente Gil Vidal, Blas López Iváñez, Francisco Cantavella Usó.

1901 Dijous Sant: Tomàs Vicent Menero, Pascual Cantavella Usó, Pascual Chabrera Rubert.Divendres Sant: Antonio Petit Casalta, José Vilanova Bellmunt, Vicente Blasco Pastor.

1902 Dijous Sant: Manuel Ortiz Vidal, Jaime Petit Millà, Lorenzo Girona Franch.Divendres Sant: Pedro Miró Pesudo, Antonio Vilar Chalmeta, Patricio Bort Molina.

1903 Dijous Sant: José Gil Prades, José Cantavella Saura, Vicente Vilanova Goterris.Divendres Sant: Alejo Font de Mora Cerdán, Pascual Rubio Aparisi, Pascual Martí Cercós.

1904 Dijous Sant: Antonio Petit Renau, Domingo Mundina Llop, Miguel Notari Martí.Divendres Sant: Manuel Miró Añó, Antonio Serra Fortanet, José Gil Ayet.

1905 Dijous Sant: Felip Palacios Menero, Bautista Pérez Flor, Eduardo Gozalbo Soler.


69

Divendres Sant: Manuel Moreno Gil, José Forner Fortuño, José Sancho Llobat.

1906 Dijous Sant: Bautista Pérez Flor.Divendres Sant: Jaime Lloret Llorca, José Moliner Pesudo, José García Renau.

1907 Dijous Sant: José Vicioso Menero, Manuel Pitarch Petit, Domingo Cantavella Usó.Divendres Sant: José Traver Font, José Andreu Cabedo, Pascual Renau Moreno.

1908 Dijous Sant: Manuel Seglar Moner, José Guinot Doñate, José Ramón Miró Arnal.Divendres Sant: Francisco Nebot Usó, José Martí Cercós, José Traver Font.

1909 Dijous Sant: Pascual Bellmunt Gil, José Carda Vidal, Pascual Candau Martí.Divendres Sant: Bautista Vilanova Goterris, Bautista Albiol Rochera, Pascual Notari López.

1910 Dijous Sant: Pascual Tirado Forner, Vicente Ortells Tellols, José Pascual Esteve Borillo.Divendres Sant: Miguel Gurrea Marco, Jaime Vilanova Ferrer, Javier López Rubert.

Fins ací el llistat de clavaris. Després, s’anotaran en les mateixes actes de la Junta General, entre les determinacions que en cadascuna es prenen. Ha estat un bon repàs de les famílies vila-realenques mitjançant els noms i cognoms d’aquests confrares dels s. XIX i XX, que ens anima a seguir endavant en aquesta tasca devocional per la Puríssima Sang del Nostre Senyor i la Soledat de Maria Santíssima, com ho feren ells ara nosaltres.

LA CONFRARIA I LES OBRES DE MISERICÒRDIA

Entre les obligacions pietoses que havia d’exercir el confrare hi havia les obres de misericòrdia, així les espirituals com les corporals o materials. Al llarg d’aquesta història podem comprovar com en cada moment d’aquesta els confrares han practicat aquestes obres envers els ciutadans de Vila-real i han ajudat espiritualment i materialment les persones necessitades. En aquells anys, encara no estava establerta l’entitat eclesiàstica que avui anomenem Cáritas i les confraries s’ocupaven d’aquests menesters tan necessaris i lloables. Aquests consistien, per exemple, a auxiliar en el moment de la mort i acompanyar en el soterrar, a més dels confrares, aquells que no tenien ningú que ho fera.

70


Per tal que ens adonem d’aquesta pràctica pietosa i de misericòrdia recordarem el document esmentat abans de la confraria germana de la Sang de Castelló, en el qual es demana el “trasllat de la seua Seu a l’Hospital d’aquella Vila”; en aquest trobem el motiu de les obres de misericòrdia dels confrares:

[...] la qual traslació...satisfà a la devoció e pios affectes dels dits confrares ne resulta molt gran servey a nostre Señor Déu per los molts benefi cis se faran als pobres que venen al dit spital axi en les almoynes com en altres obres pies per ocasió de la dita confraria los accepta per confrares y enten de subvenirlos en ses necessitats [...]54 .

Copiem també de Mn. Manuel Juan Nebot55 el cas del “procés criminal contra Miquel Broch Sancho”, que va ser l’últim condemnat i mort agarrotat o a garrot vil; en aquest cas, molt distant en el temps del que s’ha esmentat abans, veiem com la Confraria de la Sang compleix les obres de misericòrdia que té com a fi nalitat en el seu Reglamento.

Miquel tenia 44 anys i vivia casat a Almassora; va venir a Vila-real, al carrer de Sant Pere, on vivia sa mare, per a demanar-li diners; sembla que ella s’hi va negar i ell la va matar per a robar-li-ho tot: trenta-quatre pessetes en total! Era el 21 de gener de 1899. Jutjat i sentenciat a mort, el 16 d’abril el portaren de la presó de Castelló a la dels baixos de les cases consistorials, Ca la Vila de Vila-real, on passà la nit.

Davant d’aquesta sentència a mort, l’arxipreste i prior de la Confraria, Vicente Alba Zarzoso, dirigeix, en nom de les forces vives de Vila-real, una “sentida Exposición” a la reina regent Maria Cristina, en la qual suplica l’indult per al desgraciat Miquel Broch, en aquests termes:

Señora: En vísperas de presenciar un espectáculo triste y doloroso por demás, los hijos de este pueblo, siempre fi el a sus Reyes, acuden al trono de V.M. con lágrimas en los ojos, e inmenso dolor en el alma, en solicitud de indulgencia de vuestro magnánimo y piadoso corazón para con el desgraciado delincuente Miguel Broch y Sancho.

La desgracia nunca ha encontrado cerradas las entrañas de misericordia ni los oídos de V.M. a los clamores del infortunado, ciando han llegado respetuosamente hasta las gradas de vuestro real trono. Hoy recurrimos una vez más a vuestra clemencia de Reina, y a vuestro amor de madre de los españoles, implorando perdón para un hermano y convecino nuestro, más ciego y temerario, que criminal y malvado, en el momento aciago de perpetrar su parricidio.

54 Arxiu Capitular de la catedral de Tortosa 1548, reg. Cúria 152, Confraria de la Sang de Castelló. Ho agraïm a Mn. Juan Antonio Albiol Caballer, prevere de Castelló.55 Mn. Manuel Juan Nebot, Villarreal siglo XX, tom I, p. 10-11.


71

Si nos fuera posible escuchar la voz de su madre mártir, oiríamos los ruegos de Teresa Sancho que perdona a su parricida hijo, desde las alturas celestes, e interesa el corazón piadoso de la Reina de España a favor del último de sus vasallos, tanto más digno de conmiseración, cuanto mayor en su desgracia; que no cabe en el corazón siempre tierno de una madre el espíritu de venganza, como se sienten siempre en el trono de una Reina piadosa y compasiva, la clemencia y el espíritu de propiciación,

Señora: Va a cumplirse un año que se celebró en este vuestro pueblo la Peregrinación Nacional al Sepulcro de San Pascual Baylón, expléndida y solemne manifestación de fe, de piedad y de amor a la Santa Eucaristía, en la que V.M. estuvo representada para gloria de nuestro Santo y honor de nuestro pueblo. Prelados ulustres, corporaciones religiosas, asociaciones piadosas, españoles y extranjeros, de todos estados, clases y condiciones, visitaron nuestro hermoso suelo y se postraron ante el sepulcro glorioso del humilde pastor.

Y este suelo ¿ha de verse ahora regado con la sangre de uno de sus hijos? Y este pueblo ¿ha de celebrar el primer aniversario de uan Peregrinación Nacional sin ejemplo, y altamente consoladora, con la ejecución infamante de un reo criado a la sombra del dichoso Sepulcro de San Pascual?

Por este nombre bendito que desde la pila bautismallleva vuestro augusto hijo destinado a regir luego los destinos de España, por vuestro corazón de madre amantísima, dignaos, Señora, otorgar el indulto que solicitamos para el desgraciado Miguel Broch y Sancho: usad de vuestra prerrogativa de Reina generosa y clemente, y liberad a nuestro vecindario de un día de luto, de consternación y de lágrimas; que el cielo, en cambio, colmará de nuevas bendiciones de prosperidad y bienaventuranza vuestro reinado y el de vuestro augusto hijo, a la vez que nuestra eterna gratitud cubrirá, caul alfombra, las gradas de vuestro trono, cuando subáis a sentaros donde se sientan la clemencia de una Reina y la ternuera de una madre.

Villarreal a 3 de abril de 1900. Señora: A los RR.PP. de V. M. (siguen las fi rmas)56

La reina va atendre aquesta petició i concediria l’indult si no l’aconsellara contràriament el Consell de Ministres, en aquell moment en què es prohibia que s’executaren aquestes sentències en públic; però fi ns i tot açò no s’acomplí en el cas que esmentem, ja que va ser l’última sentència executada davant del públic en general.

Des de la matinada va començar a congregar-se la gent a les vores del rocam on s’havia alçat el cadafal, als afores del poble, on avui està el carrer de Sant Manuel; fi ns i tot venien dels pobles de la rodalia. A l’alba començaren a doblar lúgubrement

56 Heraldo de Castellón, dijous 5 d’abril de 1900.

72


les campanes del campanar de l’Arxiprestal, al temps que de l’església de la Sang eixien en processó les caperulles de la Confraria de la Puríssima Sang que portaven els emblemes de la passió del Nostre Senyor i, precedits per la imatge del Crist crucifi cat, es dirigien cap a Ca la Vila per a recollir el sentenciat; el nostre prior i arxipreste va celebrar la missa en la mateixa presó, va fer una prèdica adient i va administrar la comunió com a viàtic i el pernoliar al pres. A les set del matí entrava el botxí i li posava la lloba o sac dels ajusticiats; aquest, d’aquesta manera, s’incorporà a la processó, muntat en una tartana tirada per un ase, acompanyat per Mn. Jaume Torta i el pare guardià dels franciscans, Francesc Ramonet, els quals l’assistiren en les hores de capella.

Els carrers plens de gom a gom, la comitiva passava pel Raval del Carme fi ns al lloc on estaven els cadafals; les forces del regiment d’Otumba hi formaven en quadre i la Guàrdia Civil s’encarregava de guardar l’ordre. El condemnat, seré sempre, pujà al cadafal i Mn. Torta, plorant, va dirigir a la gent unes paraules enmig d’un silenci impressionant. Quan el botxí anava a complir el seu deure, cobriren el rostre del pres amb un mocador morat i quan en rodava l’argolla fatal, els pares, que havien portat els seus fi lls menuts per presenciar l’acte, els van pegar una galtada sonora perquè se’ls quedara gravada l’escena i els servira d’escarment.

Complida la sentència i certifi cada la mort, la Confraria de la Sang tornava a la seua església, resant públicament el rosari per l’ànima de l’ajusticiat. El cadàver quedà exposat al públic en el mateix lloc, amb el rostre descobert i assegut, fi ns a la posta del sol, quan el van portar al cementeri. Era el 18 d’abril de 1900 i aquest va ser l’últim cas d’ajusticiament en públic a Vila-real i potser a tot Espanya, ja que havia eixit un decret que ho prohibia i obligava que es fera als patis de les presons.

La nostra Confraria de la Sang complia així aquesta obra de misericòrdia d’acompanyar en el moment de la mort i en la mort, fi ns i tot en casos d’ajusticiament. Així era allò que ara ens resulta macabre!


73

6. SIS CAPÍTOLS I DETERMINACIONS QUE PREN LA CONFRARIA DE LA PURÍSSIMA SANG EL 1853

D’aquesta manera s’intitulen unes pàgines en què es prenen determinacions referents a la bona marxa de la Confraria. Són independents dels estatuts de la Confraria i per aquestes es pot reconéixer part d’aquell, que als nostres dies ha estat reformat i s’ha adequat als temps adients.

Aquestes determinacions s’estudien i es donen el dia tres d’abril de l’any mil vuit-cents cinquanta-tres; la qüestió que es tracta és important i per això es reuneix un bon nombre de confrares, que el secretari anota amb diligència: Hi és Sebastià Frayle, que és el rector de la vila; Jayme Vidal Dufaura, alcalde d’aquesta; Pascual Canós Gadea, tinent d’alcalde; Pascual Marco, Pascual Garcia, Vicente Pérez, Joaquín Segura, Vicente Segura, Vicente Renau, Salvador Manrique, Pedro Gil, Antonio Llorens, José Falcó, José Margalé, José Gil, Lorenzo Esteve, Felipe Nácher, Manuel Barrué. I fa notar el secretari que n’hi ha molts més que no assenyala per no fer-se cansat i allargar-se més.

S’estudien les qüestions confl ictives, es delibera i es determina allò que els sembla la solució:

Segons pareix, hi ha confusió entre els confrares a l’hora de saber a qui li toca fer la festa, i més quan s’havia pres el costum que foren clavaris de la festa d’octubre dos confrares dels antics i un dels últims allistats:

1) [...] fue la voluntad de todos los que han concurrido en este día, que la hagan en orden a la lista de antigüedad, a fi n de que hagan la fi esta todos los que no hayan hecho hasta el día, y los que entrarán de hoy en adelante harán la fi esta después de todos los cofrades que constan alistados hasta el día, quedando por consiguiente abolida la determinación que se había hecho en los años anteriores que trataba de hacer la fi esta dos cofrades viejos y uno de los jóvenes.

Però, com es farà l’elecció d’aquests clavaris per a tot l’any...?:

2) Que desde el siguiente año mil ochocientos cincuenta y cuatro inclusive, quedó también determinado el que cada un año hagan seis cofrades la fi esta en lugar de tres, los cuales se sortearán entre estos seis para clarifi car los tres de la fi esta de la Semana Santa y los otros tres para la Fiesta del mes de Octubre, a fi n de que se conserve la unión entre los mismos, y siempre deben ocupar los festeros de cada año preferencia a los demás, cuyos nombramientos de Clavarios y Mayorales decidirá la suerte, es decir entre los seis de cada año.

Amb prou freqüència hi havia confl ictes entre els confrares en voler ocupar

74


tal lloc o tal altre en la processó i hi havia desavinences i discòrdies entre ells; per això es determina el següent:

3) [...] que cada uno ocupe su lugar en las procesiones y para esto se les pasarán papeletas que designarán el lugar que debe ocupar o le corresponde, y si alguno de los cofrades no quieren o no pueden salir a la procesión y quieren que otro les saque el hacha, el que la saca debe pasar delante de todos los cofrades, como suplente.

Sobre la processó de la festa d’octubre es pren aquesta determinació quant a l’assistència dels clavaris:

4) [...] deben asistir los seis que hacen la fi esta y los seis del año anterior, avisándolos el escolán, y en el caso de que no acudan a asistir con el hacha a dicha procesión se les pondrá uno en su lugar y el gasto de la cera se le contará al que faltase de los obligados.

Ens adonem que cada confrare, i més els clavaris, es feia càrrec de les despeses de la cera o de la torxa per a la processó, de manera que si hom faltava i se li posava, pel càrrec, un suplent, aquell que no havia acudit havia de fer-se càrrec de l’obligació que tenia de la cera o de la torxa.

També es determina sobre les obligacions de l’escolà i al mateix temps sobre el sou que ha de rebre pel seu servei:

5) Se deliberó también que al Escolán de dicha Cofradía se le debe dar cada año sesenta reales vellón, pero con la obligación de avisar a los cofrades cuando corresponda y al mismo tiempo el tener que salir a cobrar él sólo y no los que hacen la fi esta, a no ser que estos quisieran salir voluntariamente, cuyo cobro realizará en virtud de la lista que al efecto se le entregará fi rmada por los secretarios.

Sobre el sagristà. En el llistat del Llibre Vell de la Confraria

L’ofi ci de sagristà en la Confraria comporta el manteniment dels objectes de culte de la sagristia de la capella de la Sang, la preparació dels cirials per a les processons de Setmana Santa, el tríduum i la festa de l’Ecce Homo i tot allò relacionat amb la capella i els actes de culte, també avisar els components de la Junta i els confrares en les ocasions que es demanaren; per a la Confraria el sagristà era important, ja que d’ell depenien totes aquestes activitats per al seu bon funcionament.

Així la Confraria té un escolà o sagristà que s’ocupa, a més del culte en els actes d’aquesta, d’altres necessitats de la Confraria, per al bon ordre dels confrares. La fi gura de l’escolà en la parròquia és important, atés que del seu bon treball depén


75

la dignitat del culte i tot allò que li és a l’entorn. També passa el mateix amb la Confraria. Molts escolans han passat en aquest ofi ci per la Sang, però n’hi ha un que ha quedat en la història d’aquesta, pel seu bon paper i pels anys que s’ocupà d’aquest servei religiós: és Juan Albella Gumbau, que pren possessió del càrrec el 5 de desembre de 1875; d’una senzilla família pietosa, es dóna per pagat dient: “quina ditxa més gran per a un pare, tindre tres fi lles monges i un fi ll frare!”, i és que tres fi lles havien professat en el convent de les Dominiques de Vila-real i un fi ll cantà missa en l’orde franciscà, com un regal de Déu per a aquella família. Aquest sagristà pietós i fi del en el seu treball per la Confraria, honora aquesta i per això el recordem i estenem l’agraïment a tants altres homes confrares que serviren en aquest càrrec, malgrat que d’ells no coneixem els noms ni cognoms.57

En el Llibre Vell de la Confraria fi gura el llistat dels confrares, però sembla que l’ordre no és el que correspon segons el parer dels confrares, per això es pren la determinació següent:

6) También se determinó , que en virtud a que en la lista de los cofrades que consta en el libro viejo, no están arreglados por su orden según la fecha de su entrada por no constar en muchos de los titulados viejos o primitivos, se convinieron en que se pusieran anotados según están y fi guraran en lista arreglada en orden a presencia de los mismos cofrades en dicha reunión, y de la misma lista quedan anotados en este libro. Y para que conste lo fi rmamos.

Sis capítols o determinacions que ens fan saber de la vida d’aquells confrares, de les seues il·lusions per la Confraria i també de les qüestions confl ictives entre ells i de com es prengueren unes solucions democràtiques per al bé d’aquesta i de cadascun dels confrares, que ens animen a nosaltres a seguir el seu exemple en els nostres dies davant de qualsevol problema, que sempre pot ser a la vora del camí i espera la millor solució per a tots.

57 Nota de l’autor: Juan Albella Gumbau era germà de Miquela Albella Gumbau, casada amb Vicent Aguilella Ferrús; l’anotació sobre ell la faig amb coneixença per ser germà de la meua besàvia Miquela, àvia de mon pare Vicent Gimeno Aguilella. Concessió familiar!

76


7. DIES CONFLICTIUS I SENSE JUNTA DE GOVERN EN LA CONFRARIA 1868-1875 I LA SEUA RESTAURACIÓ

L’ordre d’escriptura en les pàgines del Llibre Vell hi ha voltes que ens deixa un poc torbats per la seua estructura i és que, de vegades, una pàgina quedava quasi buida i passaven a escriure en altres pàgines; però després algú es posava a escriure en aquelles pàgines anteriors en les quals encara hi havia lloc, potser aquest home era estalviador i creia que havia d’omplir totes les pàgines, independentment de l’ordre cronològic.

Això ens passa en una sessió del 4 d’abril de 1875, que comença a mitja pàgina i després passa al més amunt, darrere de l’última determinació anterior que s’havia escrit feia anys; però com que encara hi havia espai lliure...! Però en girar la pàgina trobem que la sessió següent correspon a una d’anterior, de vint-i-sis de desembre de mil vuit-cents seixanta-dos, què ha passat...?

Les determinacions escrites l’any mil vuit-cents cinquanta-tres tenen sufi cient cos per a ésser a soles i acaben amb la resolució de signar-les, per la qual cosa es deixa espai en blanc; però cap dels confrares assistents signa i passa el temps, mentrestant es va anotant l’estat d’entrades i despeses en altres pàgines del mateix llibre; quan es tornen a anotar les sessions es comença en aquesta pàgina deixada en blanc on no s’ha signat, però després d’escriure-hi se n’adonen i repeteixen l’anotació de la mateixa sessió en pàgines que donen seguici a les subsegüents sessions.

Però en aquesta pàgina que tractem, la que havia d’anar amb les signatures dels confrares de les sis determinacions, hi ha una anotació que refl ecteix el moment polític i religiós dels anys 1868 a 1875, més o menys; són els anys de l’enderrocament de la reina Isabel II, les rebel·lions per tot Espanya i Cuba, l’efímer regnat d’Amadeu de Savoia, la I República, tot l’enrevessat sistema del Sexenni liberal, amb el rebrot de les guerres carlines i fi ns a la restauració borbònica. Tot aquest maremàgnum afectava també la religiositat del poble i es donava a entendre per manifestacions anticlericals, etc.

La nota que tenim a les nostres mans, en el Llibre Vell de la Confraria, ens parla clarament d’aquests dies i ho fa d’aquesta manera:

Habiendo venido en decadencia esta Santa Congregación, tanto por las desgraciadas circunstancias que atravesamos, porque con tantas revoluciones la gente se vuelve impía, blasfema y por demás indiferente en las cosas de la Santa Religión Católica, apostólica Romana, que nos legaron nuestros abuelos, y demás circunstancias que asistimos, hallándose la cofradía sin Junta de Gobierno ni un secretario que viniera registrando los actos en este libro, después de fallecido el Cofrade Secretario Señor Vicente Pérez, D. José Antonio


77

Petit Aucher, Manuel Candau Canós y Bautista Sichet Ortells se constituyeron en Junta interina de Gobierno y se convocó Junta General de la cofradía la cual se realizó el 4 de Abril de 1875.

Dia 4 d’abril de 1875, primer diumenge de mes. Convocada Junta General de la Confraria, se celebra amb nombrosa assistència. El punt principal que es tracta és el reviscolament d’aquesta, després d’aquest període en què s’havia arribat a una decadència extrema, sense Junta de Govern ni direcció, i veure què fer per a poder “continuar sosteniendo el lustre y decoro que siempre había tenido en esta Villa”. Algun confrare presenta un projecte de reglament que comprén l’ordre, la direcció i el govern que s’han de tenir d’ara endavant; la Junta General nomena una comissió de cinc confrares per a l’estudi d’aquesta proposta, els quals, després d’haver-lo estudiat i d’haver-li fet algunes reformes, el presenten a l’autoritat eclesiàstica, el rector Tomàs Sales, que és el prior de la Confraria; examinat per aquest i corregit el que cal, és proposat a una junta general extraordinària, convocada per a l’últim diumenge de maig, dia 30, en la qual el secretari de la Confraria llig el text del reglament, que és aprovat defi nitivament; acte seguit i segons el capítol tercer del reglament, s’elegeix la Junta de Govern, que queda composta de la manera següent:

Prior: Tomàs Sales, rector ecònom; president: Manuel Candau Canós; vicepresident: Pascual Ferrer Bernat; secretari: José Antonio Petit Aucher; dipositari: Ramón Pesudo Arnal; vocals: Vicente Ferrer, Bautista Sichet i Pascual Rochera.

Així queda restablert l’ordre en la Confraria, després de les pàgines en blanc d’aquells anys de decadència, a causa de les revoltes i de la inestabilitat política que van afectar també el camp religiós. D’ací va eixir el reglament de la Confraria que ha servit fi ns als nostres dies, quan ha estat reemplaçat pel nou reglament als anys 2000. Davant la difi cultat, els confrares no decaigueren, sinó que s’adonaren de l’esforç que el moment els demanava i s’esforçaren a ajudar a véncer la difi cultat, donant-li una empenta tal a la Confraria, mitjançant el reglament, que li ha tornat a donar “el llustre i decòrum” de tots els segles de la seua vida, que han complagut Vila-real.

78


8. ACTES DES DE 1875 QUE ENS CONTEN EL BON GOVERN DE LA CONFRARIA

Les actes, tant del Llibre Vell com del Nou, són la memòria de la vida de la Confraria en els dies en què s’escriuen, com una acta notarial que dóna fe d’uns fets, producte de la preocupació pel bon govern d’aquesta i l’organització adient dels seus confrares al llarg de l’any. Hi ha actes que relaten les sessions ordinàries que celebra la Junta de Govern o Capítol de la Confraria i en les quals s’anota allò quotidià, potser de no tanta rellevància, però que és la guia de l’any; hi ha d’altres que són anomenades sessions extraordinàries, a les quals són convocats tots els confrares i en les quals s’examina i es determina sobre qüestions de més importància per al bon govern de la Confraria. Tant les unes com les altres són el refl ex del desenvolupament durant l’any de la Confraria de la Sang i Mare de Déu de la Soledat de Vila-real.

En el Llibre Vell s’inscriuen un seguici d’aquestes actes, començant per la del 4 d’abril de 1875. Si n’hi havia d’anteriors, no en tenim constància, però aquestes ens ajuden a descobrir la vida de segles de la nostra Confraria, atés que anoten el fruit d’una tradició antiga que continua complint-se acuradament any rere any.

Seguint aquestes actes del Llibre Vell, ens endinsem en la vida d’aquells confrares de les acaballes del s. XIX, tot entrant en el s. XX, que és ben coneguda per nosaltres, quan ja hem començat a fer els passos de la tradició en aquest s. XXI, passos que han marcat un camí honorable de la Molt Il·lustre Confraria de la Sang de Nostre Senyor Jesucrist i Mare de Déu de la Soledat, des de 1546, data de la seua fundació a Vila-real.

Allò que es prepara en temps és la festa del quart diumenge d’octubre, o festa de l’Ecce Homo, la principal de la Confraria; quan aquesta es prepara, ja es té preparada la processó del Dijous Sant, que de Setmana Santa és la que correspon a la Puríssima Sang, que ix de la seua capella (la del Divendres Sant, o el Sant Soterrar, correspon al clergat de la Parroquial, per més que la Confraria de la Sang tinga un dels papers principals en tota ella, fi ns a l’acte del misteriós davallament de la creu).

Així comprovem en l’acta de la sessió de 13 de juny de 1875 com s’acorda la celebració i es nomenen els clavaris per a la propera festa d’octubre.

L’esperit del segle, o siga les revoltes polítiques d’aquests anys precedents, han deixat rastre i un d’ells ha estat la deixadesa en el compliment dels deures religiosos, en especial el del manament de guardar les festes de precepte, o siga, l’obligació de la missa dominical i en les festivitats. Tenim en compte que els confrares de la Sang s’han distingit, en la història de la religiositat de Vila-real, per ser estrictes en la guarda de les obligacions religioses i per ser defensors de la doctrina de l’Església catòlica en tots els seus punts.


79

Per al 8 de setembre de 1875 s’ha convocat una sessió extraordinària de la Junta General de la Confraria, presidida pel rector ecònom Tomàs Sales (són anys en què no hi ha un capellà propietari, o rector, potser fruit dels confl ictes polítics i a causa del fet que el rectorat era de nomenament reial; mentrestant, la parròquia era regida per un rector ecònom, que signifi ca no propietari i, per tant, que podia canviar-se, cosa que no era possible fer amb el rector o propietari de la rectoria, en situació normal). Aquestes sessions extraordinàries servien també per a exposar punts doctrinals per part del prior, o siga per a recordar la doctrina catòlica i els deures dels confrares, allò que ara diem xarrada formativa o formació permanent. En aquesta el prior insisteix en el bon exemple que han de donar els confrares en no treballar els dies de festa, excepte per gran necessitat i amb el permís del vicari de la parròquia. Se suscita alguna controvèrsia per la defensa d’algun confrare d’idees que són contràries a la fe catòlica, sobretot quant al precepte de no treballar en dia festiu; també es deia que no es podien celebrar aquestes sessions sense el permís de l’alcalde. El secretari defensa la doctrina que ha exposat el rector sobre el precepte festiu, al mateix temps que el rector explica que l’autoritat eclesiàstica és l’única vàlida per a convocar aquestes reunions d’entitats religioses i que això no va contra cap llei en vigència. Acaba anotant el secretari, en alçar-se la sessió, que tant ell com el rector no queden satisfets per “l’esperit poc dòcil que s’observà en alguns dels confrares”.

Comprovem així com aquestes sessions extraordinàries servien per a expressar allò que cadascú pensava, per a aclarir la doctrina i la praxis i prendre resolucions que ajudaren els confrares i açò ens mostra, una vegada més, la vitalitat de la nostra Confraria.

Entre les obligacions dels confrares trobem la de l’assistència a la festa del quart diumenge d’octubre, o de l’Ecce Homo; però aquesta assistència no obligava a la confessió ni comunió, encara que s’esperava del confrare que ho fera. L’any 1875 es posa com a obligació confessar-se i combregar per la festa de l’Ecce Homo. És veritat que per a guanyar les indulgències concedides en la festa es feien necessàries ambdues pràctiques i aquell que no es preparava no podia lucrar les gràcies de la indulgència. Ara es posa com a obligació del confrare aquesta pràctica de la confessió i comunió i no sols per la indulgència, sinó sobretot per alçar l’esperit religiós dels confrares en els anys en què la deixadesa s’ha fet ama de l’ambient.

Diu l’anotació de la festa titular de la Confraria celebrada el 24 d’octubre de 1875, quart diumenge:

En este año se celebró la fi esta con todo el orden y decoro que corresponde, con misa y sermón y procesión por la tarde, como es de costumbre. este año confesaron y comulgaron muchos cofrades antes de la misa como es de Reglamento y si faltaron algunos fue porque este año es el primero en que se obliga a la Cofradía a esta práctica piadosa. Villarreal 24 de Octubre 1875. Firma José Antonio Petit.

80


Ecce Homo de l’escultor Josep Ortells i clavaris l’any 1959


81

9. ESTADA EN EL CONVENT DEL CARME. ECONOMIA I ESPIRITUALITAT DE LA CONFRARIA

L’església de la Sang ha estat, com sabem, la seu de la Confraria des dels dies de la seua fundació, però en aquests últims anys, per les revoltes i inestabilitats polítiques que hi ha hagut i també per motius de desamortitzacions de llocs religiosos, aquesta ha estat destinada a altres menesters que no els religiosos, per la qual cosa la Confraria es quedava sense la seua seu de segles i havia de buscar altres llocs per al culte i per a les seues reunions. Així ho expressa el rector arxipreste i prior de la Confraria, Mn. Vicente Alba Zarzoso, en el pròleg del Reglamento de la Confraria de 1893 (edició Imprenta Botella, Vila-real, 1913):

En fecha más reciente y a raiz de sucesos contemporáneos que los verdaderos católicos lamentamos con justa indignación, la Iglesia de la Sangre fue de nuevo cerrada, luego se enagenó por medio de venta pública, adquiriéndola algunos particulares, y cerrada continúa; no, digo mal, está abierta, pero abierta para representaciones profanas; porque la casa de Dios, la Iglesia de la Purísima Sangre de J. C. hace muchos años que se ha convertido en un teatro público y salón de bailes.

L’arxipreste continua explicant-nos la vida de la nostra Confraria i ho fa d’aquesta manera, en el mateix pròleg abans esmentat:

La cofradía, sin embargo, fi el a sus tradiciones, observa con exactitud sus prácticas religiosas, celebra sus fi estas, procesiones y comuniones de costumbre, tiene sus asambleas en la sala de la V.O.T. de Nuestra Señora del Carmen en el Convento que ocupan los Religiosos Franciscanos; consta de un personal escogido que constituye su Junta directiva con dependientes para el desempeño de funciones secundarias, adjudica diplomas de agregación a los cofrades, reparte entre sus socios escapularios y medallas y muestra en todos sus actos que ha sabido mantener a buena altura una sólica organización digna del título que la ennoblece, y un espíritu de piedad propio de los verdaderos adoradores de la Sangre de Jesús, que inspira veneración y afectos piadosos.

Els actes de les festes propis en els anys que ens afecten, la Confraria els celebrarà a l’església Parroquial, però per a les seues imatges ha emprat uns nínxols a l’església del convent del Carme, en els anys en què encara no resideixen els pares franciscans, redimida ja l’església per al culte, en què el tercer orde del Carme els deixa el local propi per a les sessions de la Confraria, com llegim en l’acta de 7 de desembre de 1875, primer diumenge de mes, que presideix el vicepresident Pascual Ferrer Bernat. “En esta Villa, en el salón propio de sesiones de esta corporación, sito en el convento de Ntra. Sra. del Carmen...”, i ens ho aclareix la sessió de 2 de juny de 1878 quan diu: “[...] en el Salón de la Tercera orden del Carmen celebróse Junta General de Cofrades de esta Congregación de la Sangre [...]”.

82


En la primera, el dipositari de la Confraria, Ramón Pesudo Arnal, presenta els comptes de les despeses per a la festa d’octubre; el clavari de l’any anterior Pascual Gil Rochera lliura una quantitat que encara té en el seu poder; es repassa l’estat de les peanyes, vestes i altres ornaments i s’exposa la necessitat de “fer una oferta generosa” per part de tots, per a poder fer front a la renovació d’aquest material; els confrares de la Junta de Govern són els primers a donar una bona almoina i tots els confrares segueixen l’exemple.

L’economia afecta, com és normal, la vida de la nostra Confraria i en aquests anys, com sempre, la Junta de Govern està atenta a la bona gestió del dipositari en la recollida de les quotes dels confrares i el pagament de les despeses, així com a la renovació del material propietat de la mateixa Confraria, sense oblidar-se’n de cap. En les actes s’anota l’estat de comptes i tot allò que li pertoca, a més de l’anotació pertinent en les pàgines que refl ecteixen tota la part de l’economia de la Confraria.

Però no només afecta la part econòmica a la vida de la Confraria; hi és la part espiritual, que en realitat és molt més important per al bon estat de govern d’aquesta i de cadascun dels confrares. Per això la Junta de Govern, i el seu prior, per descomptat, vetllen per tal que els confrares tinguen una formació religiosa adient i al mateix temps l’oportunitat d’unes pràctiques religioses que animen el seu esperit. Així llegim en la sessió celebrada el diumenge 18 de novembre de 1876: “[...] Acordose también hacer unos ejercicios espirituales los domingos que pudieran hacerse; esto es, el 4º domingo de mes que tuviera más de cuatro [...]”. La intenció és animar els confrares amb aquests exercicis espirituals, que més prompte devien ser uns sermons o acte religiós a la vesprada de cada quart diumenge de mes, a fi de recordar que aquest és el diumenge o domínica de la Confraria de la Sang.

Si tornem a la qüestió de l’economia i perquè fóra una ajuda, la Junta de Govern proposa:

[...] que se hicieran cien láminas litografi adas de la Imagen de la Purísima Sangre, para vender y sortear, destinando el producto para los fondos de la Cofradía; así mismo se hizo un llamamiento a la piedad de los Cofrades para que en el artículo de la muerte se acordasen de la hermandad y dejasen alguna manda piadosa para cubrir las intenciones de la misma y fuesen en aumento los ejercicios espirituales propuestos.

En la pràctica pietosa de les nostres associacions religioses, entra la part de les butlletes i rifes per a ajudar la seua economia; així la Confraria ho fa mitjançant làmines litogràfi ques de la imatge de l’Ecce Homo (qui en tinguera alguna d’aquelles!). També era una pràctica comuna deixar “llegats pietosos per a bé d’ànima” en el testament, a l’hora de la mort, que benefi ciava l’economia de la Confraria i ajudava espiritualment el confrare donant; no és estrany que es recorde


83

aquesta pràctica als confrares en moments en què el costum va en decadència, fi ns que als nostres dies s’ha perdut.

Tant s’ha sentit el mal que han fet les doctrines anticatòliques que, en la Junta General del diumenge 23 d’abril de 1877, es pren una determinació que s’admet com un nou capítol del reglament, sobre els aspirants a confrares d’aquesta Confraria. Onze nous aspirants es presentaren en aquella sessió, però no foren admesos de seguida; d’ara endavant aquests es consideraran com a novicis i hauran d’estar observats durant un any per una comissió, que a la fi d’aquell any donarà el seu parer sobre els aspirants a la Junta de Govern; la comissió mirarà “si estos se hallan adornados de buenas cualidades y no han sido contagiados con doctrinas anticatólicas”; amb aquestes condicions i complides totes i cadascuna de les formalitats del reglament, seran admesos com a confrares.

L’any 1877 es fa càrrec com a prior de la Confraria el rector arxipreste de la parròquia, Salvador Ramos. En la sessió de l’11 de novembre de 1877, es presenten quatre o cinc nous aspirants, que han de quedar un any com a novicis, segons el capítol nou del reglament. Però en aquesta sessió llegim que aquests presten acte d’obediència al prior per a ser admesos com a novicis; és el ritual que la Confraria crea per a donar-li la importància deguda al fet d’entrar-hi com a confrares.

Així devia ser el nou ritual d’admissió: són presentats els nous aspirants a la Junta General, que els accepta com a novicis durant un any; es nomena una comissió encarregada d’acompanyar-los com a padrins en aquest temps i vigilar les seues qualitats i la seua doctrina o conducta; i en acte ofi cial, davant la Junta de Govern, dirigida pel prior, aquests li presten obediència i comencen així l’any de noviciat o prova per a accedir a la Confraria com a confrares.

Consideraven que no era un joc de xiquets el fet de ser confrares i davant les circumstàncies no propícies a la religiositat, la Confraria es fa exigent i demana serietat i esforç en aquells que volen entrar-hi. L’exigència no allunya els decidits i creix el nombre d’aspirants, que seguiran aquest ritual.

En aquests anys l’església de la Sang ha servit per a moltes fi nalitats, fi ns i tot per a sala de teatre. Són els anys de les desamortitzacions successives dels béns de fi nalitat religiosa i també d’exclaustració dels ordes religiosos; així trobem la Sang en altres usos, el convent de Sant Pasqual habitat per les clarisses de Castelló i el convent del Carme també dedicat a altres menesters que els religiosos, fi ns al 14 de febrer de 1861, en què es constitueix una societat composta pel rector deVila-real, Miguel Villuendas, i els reverends José Pascual Nácher, Vicent Carda, José Pascual Verdià i Domingo Bayer, que compren l’església del Carme, la restauren i la tornen al culte. És el principi d’una sèrie de recuperacions, mitjançant la compra als

84


propietaris adients, d’aquells llocs de culte que han estat de la devoció del poble, com són aquesta església i convent del Carme; d’aquest, l’edifi ci es recupera l’any 1877, ja que el compra el rector ecònom de Vila-real, Tomàs Sales, amb el reverend José Verdià i els seus germans Santiago i Domingo Vicente i Miguel Arrufat, el reverend

Dijous Sant de 1956: Els clavaris porten el Crist, amb sant Joan i la Magdalena,moments abans de l’inici de la processó a la porta de l’església de la Sang


85

Pascual Nácher i Carmela Nebot Candau, que cedeix l’edifi ci al pare Ramón Boldú, per a instal·lar-s’hi els franciscans, que tornen a Vila-real. Després, i encapçalats per l’arxipreste Salvador Ramos, es farà el mateix amb l’església de la Sang, que es posarà al culte el 1895.

La Confraria de la Sang, com hem dit, es refugia en aquesta església del Raval del Carme, on pot venerar, en altars laterals, les seues imatges i celebrar les seues reunions en el local del TOC, per a les juntes ordinàries i extraordinàries. Però el 6 de febrer de 1878 els pares franciscans de la província de Catalunya prenen possessió del convent del Carme. Una nota escrita pel secretari de la Confraria José Antonio Petit Aucher, el 4 de novembre de 1878, ens fa saber la incidència d’aquest fet:

En consideración a que el Convento de Ntra. Sra. del Carmen, fue cedido por caridad por sus propietarios a los Religiosos de la Orden de S. Francisco de Asís y no siendo posible que nuestra Cofradía continúe celebrando sus Capítulos y Sesiones en el solar que venía ocupando en dicho Convento, la nueva Junta en su primera sesión acordó trasladar sus imágenes, su altar y cuanto le pertenece a la Iglesia Parroquial de esta Villa, nombrando al efecto una Comisión compuesta por los Sres. Pedro Vilanova, Manuel Candau y Màximo Pesudo, los cuales unidos a la Junta de Gobierno acordaron el día y modo de hacer la traslación. La resolución aún no se ha realizado hasta la fecha. Villarreal Noviembre 4 de 1878.

Sembla que el trasllat a la Parroquial es fa per a la festa de l’Ecce Homo el dia 26, quart diumenge d’octubre de 1879, segons el que llegim en aquesta inscripció en el Llibre Vell:

Fiesta Titular del 4º Domingo de Octubre, 26 del actual, celebrada en la Parroquia de esta Villa. En este año pasó una Comisión a pedir permiso a la Comunidad de PP. Franciscanos que habita en el Convento del Carmen, para celebrar nuestra Fiesta titular en la Parroquia, pero los PP. Franciscanos manifestaron que semejante permiso no lo darían más que este año, porque compete a la Comunidad el derecho de dar culto a todas las imágenes que se hallen dentro de su Iglesia con arreglo a los cánones que tratan sobre la imaginería; con esta condición salió la Cofradía a celebrar su Comunión General como es costumbre y su Fiesta Titular a la parroquia. Queda el Señor Cura de esta Parroquia enterado de todo para resolver lo que convenga. Villarreal Octubre 26 de 1879. El Secretario José Antonio Petit Aucher.

Naturalment, els frares pretenien que la Confraria no se n’anara de la seua església, però la Confraria sabia molt bé que de qui depenia era de la Parroquial, per la qual cosa deixaren de celebrar la seua festa anual i els actes de pietat a l’església del Carme i passaren a la Parroquial, per més que continuaren fent les reunions a la sala del Carme i tingueren les imatges en l’altar d’aquella església fi ns a poder tornar una altra vegada a la de la Sang, 1895.

86


10. SOBRE UN GUIÓ I UN PENÓ DE LA CONFRARIA

En la sessió del 3 de novembre de 1878 es manifesta la necessitat de tenir un guió per a la Confraria i s’acorda obrir una subscripció per a poder-lo encomanar. Es nomena una comissió per a anar a comprar aquest guió a València a casa de M. Garcia, fabricant d’ornaments de seda. En la sessió del 27 d’abril de 1879 ja tenen el guió i el presenten a la Junta General; ha costat la quantitat de 1.176 reals; a més, el pal, el daurat i la creu de metall afegiren a les despeses 170 reals58.

Però en la sessió celebrada el 17 de novembre de 1889, en la sala del tercer orde de la Mare de Déu del Carme, el secretari Juan Faulí:

indicó a la Junta General si les parecía bien el que se hiciera un Pendón para llevarlo a la Procesión, siendo así que la Cofradía no tenía y contestando todos los cofrades existentes a una voz dijeron que la Junta que lo mande hacer todo lo más económico que pueda ser, pagándose de los fondos existentes, y lo que falte se pagará de las sobras de las fi estas del año que viene del 90 y 91 [...].

El 18 de novembre de 1890, el dipositari Vicente Rubert dóna compte de les despeses en la sessió de la Junta General i anota entre elles: “Por el cuadro del Guión pintado al oleo, imagen del Ecce Homo, obra de D. Francisco Pérez, 70 pts. 12 ctms... Debe añadirse además como deuda 318 pts., que es el importe de los ornamentos del Guión”.

Ací potser ens confonem i pensem en dues coses distintes o sols en tenim una de renovada pel temps: d’una banda, hi ha el guió de 1879, del qual sabem el que ha costat i que es componia de la tela de seda ornamentada i daurada, el pal i la creu de metall; el 1890, onze anys després, es fa un “Pendó o Penó per a portar-lo en la Processó” d’allò més econòmic, però sabem que tenia pintada a l’oli la imatge de l’Ecce Homo i d’aquest no s’assenyala ni el pal ni la creu de metall, encara que sí les despeses ocasionades a la Confraria. Les dues paraules usades, guió i penó, no solen signifi car el mateix; guió és l’estendard de forma rectangular amb una imatge brodada o pintada, que va subjecte al pal i creuer coronat per una creu, amb ornamentació de llistes i altres elements; s’anomena penó l’estendard en forma de senyera alta que va subjecte a un pal sense creuer, rematat amb creu, i que és ornamentat també amb brodats i llistes, entre d’altres. En emprar els dos termes, podríem suposar que, una vegada la Confraria tenia el guió, es feia el penó o senyera, encara que no casa que en aquest últim hi haja la pintura a l’oli de l’Ecce Homo, obra del pintor Francesc Pérez, quan és en el guió on sol anar aquesta estampa; és possible que hi foren els dos, guió i penó, com també que en onze anys el primer guió ja no fóra en actiu, “siendo así que la cofradía no tenía”, i es demanara fer-ne un

58 Llibre Vell de la Confraria de la Puríssima Sang i Mare de Déu de la Soledat, Vila-real.


87

de nou, o aquell fóra canviat per aquest millor, per més que siga “el més econòmic possible”; la despesa d’aquest últim, 388 pessetes amb 12 cèntims, no devia resultar aleshores econòmica!

El pintor a qui s’encomana l’oli de l’Ecce Homo per al penó és el valencià Francesc Pérez Olmos, el qual s’havia establit a Castelló des de 1884. Treballava com a delineant de l’Ofi cina d’Obres Públiques, a més de tenir una acadèmia d’arts, on es formaren diversos artistes de l’època; va participar en diverses exposicions nacionals i el 1897 va rebre una menció honorífi ca; va morir el 191159.

El fet que aquest penó tinguera una imatge pintada a l’oli o, almenys, amb l’estampa central de l’Ecce Homo pintada a l’oli, i per un pintor amb nom i cognom, ens avala la seua vàlua i l’interés de la Junta de Govern a tenir ben disposat i decent allò que conformava el conjunt d’objectes per a la processó del Dijous Sant i de la festa d’octubre.

Què s’ha fet d’aquest o d’aquests guió i penó...? Si ho sabérem...!

59 Joan Damià Bautista i Garcia, “El patrimoni Històrico-Artístic de la Confraria de la Sang”, Programa de Setmana Santa, Vila-real, 1991, Junta Central.

Els judíos a l’espera de l’eixida del Via Crucis

88


11. DIVERSES DETERMINACIONS DE LA JUNTA DE GOVERN

Es pren la determinació de fer-li un mantell nou de domàs a la imatge de la Puríssima Sang o l’Ecce Homo. També uns vestits per a la Guàrdia Romana.

Estem en la sessió celebrada el 16 de novembre de 1879, presidida per Jaume Chabrera Petit. Una de les necessitats que s’ha de remeiar és la de fer un mantell nou a l’Ecce Homo. El pas del temps ha deteriorat el que porta i la importància de la imatge per a la Confraria demana la confecció d’un mantell de domàs (el roig púrpura és l’adient per a aquest misteri de la passió del Nostre Senyor i sempre s’ha vestit així la Puríssima Sang). La primera almoina que es dóna per a aquest mantell nou és la del predicador de la festa de l’octubre, que en anar a pagar-li l’estipendi de 20 reals, obri amb aquests la subscripció per al nou mantell; el predicador d’aquesta festa ha estat José Francisco Petit Soriano, jove capellà fi ll del poble, a qui trobarem molt després, de 1898 a 1900, com a ecònom de Suera, i passarà aquest any a benefi ciat d’aquesta de Vila-real.

Quant als vestits de la Guàrdia Romana, en fan falta sis o vuit. Aquesta Guàrdia Romana ix a la processó del Dijous i Divendres Sants i la seua presència és de summa importància dins de la tradició. Es fa notar que per a adquirir aquests vestits s’ha de demanar la col·laboració en una meitat a les germandats franciscanes que ixen també en aquestes processons. Així es determina nomenar una comissió composta per Jaume Chabrera i José Soriano, perquè s’entenguen amb la Junta d’aquesta germandat franciscana. En realitat, la Confraria de la Sang mana fer només quatre vestits d’aquests vuit, segons s’expressa en l’acta següent.

En la sessió de la Junta celebrada el diumenge 29 d’abril de 1880, ja es dóna compte que s’ha fet el mantell de domàs grana per a la imatge de la Puríssima Sang i quatre vestits per a la Guàrdia Romana. Les despeses ocasionades han estat de 612 reals, els quals són sufragats per l’oferta feta pels confrares i el romanent de la Confraria; s’hi afi g que encara van sobrar diners.

També es mana fer, al llarg de l’any, un armari per a guardar els ornaments de la Confraria, que estaria a la sala de sessions. La sessió celebrada el diumenge dia 13 de novembre de 1880 dóna ja com a fet aquest armari, que ha costat 216 reals, al mateix temps que es veu la necessitat de comprar una llàntia per a col·locar-la en l’altar que la Confraria encara té a l’església dels Pares Franciscans, que habiten en la Mare de Déu del Carme. Per més que la festa es faça a la Parroquial, les imatges es troben a l’altar del Carme, fi ns que es traslladaran el 1895 a l’església de la recuperada Sang.


89

Renovació de la Junta de Govern o Capítol de la Confraria de la Sang

La renovació de la Junta es fa segons marca el reglament en el capítol tercer, article segon. El 19 de juny de 1881 foren elegits per aclamació en Junta General els senyors: president, Joaquín Cantavella Mompó; vicepresident, Manrique Martí; secretari, José Antonio Petit; dipositari, Bautista Serra Fortanet; vocals, José Moreno Manzanet, Pascual Garcia Falcó i Pascual Gil Rochera.

El 4 de maig de 1884, ens trobem amb la següent renovació de la Junta de Govern, passat el temps reglamentari: president, Pedro Vilanova Ferrer; vicepresident, José Pesudo Rochera; dipositari, Máximo Pesudo Arnal; secretari, Manuel Ramos Pérez; vocals, Pascual Usó Manrique, Pascual Rubert Carda i José Martí Borillo.

El 15 de maig de 1887: president, José Antonio Petit Aucher; vicepresident, Antonio Cabedo Ayet; secretari, Juan Faulí Muñoz; dipositari, Antonio Renau Meseguer; vocals, Vicente Petit Renau i Manuel Català Ripollés.

La Junta de Govern ha de complir el seu deure o les conseqüències

Això ho podem comprovar en la sessió del 22 d’abril de 1888, en la qual falten el president José Antonio Petit i els vocals Vicente Petit i Manuel Català. Després de donar l’estat de comptes el dipositari, el secretari pregunta si algun confrare té alguna observació a fer i pren la paraula el confrare José Gresa per a preguntar “qui són els senyors que componen la Junta de Govern”, a la qual cosa contesta el secretari amb els noms i cognoms; davant la falta d’aquells, es nomena una comissió, formada pel mateix José Gresa i José Soriano, amb Salvador Ferrer i Vicente Ferrer, perquè expressen davant de l’arxipreste “el poc d’interés que es pren la Junta en l’acte dels comptes”. Davant d’açò, el president afectat convoca la Junta de Govern en sessió extraordinària el 29 d’abril de 1888, a les cinc de la vesprada, a la qual assisteixen tots els membres. El president exposa que per obligacions que li impedeixen assistir a les reunions presenta la dimissió; també presenten la dimissió tots els membres de la Junta de Govern, per la qual cosa la Confraria es queda sense govern i el secretari, que ha dimitit, ho fa saber a l’arxipreste com a prior de la Confraria. Aquest convoca la Junta General el 6 de maig de 1888 i explica l’estat de la qüestió i al mateix temps proposa el nomenament d’una Junta de Govern; alguns confrares demanen que aquesta siga nomenada mirant l’antiguitat dels confrares, per la qual cosa es fa una comissió composta per l’arxipreste Salvador Ramos, Ramón Pesudo Arnal, José Gresa, Vicente Ferrer i Juan Faulí, per a determinar aquest ordre; comprovades les llistes de confrares resulten nomenats per antiguitat i per no haver estat mai de la Junta de Govern: president, Miguel Ortí Carda; vicepresident, Manuel Català Ripollés; dipositari, Vicente Rubert Carda; vocals, Pascual Moreno Manzanet, José

90


Gil Balaguer i Pascual Notari Montoliu; secretari, Juan Faulí Muñoz (13 de maig de 1888 i complit el 26 d’agost de 1888).

Aquest episodi de la història de la Confraria ens fa notar la democràcia que hi regna i per la qual es mou la seua vida i s’adrecen els punts confl ictius, mitjançant la paraula i el vot dels confrares que fan anar bé la Junta de Govern.

Peanya per a la Mare de Déu de la Soledat

L’any 1882, la Confraria de Sant Elies pensa a desfer-se de les peanyes processionals que tenen. Quan s’assabenta d’això la Confraria de la Sang, que aleshores en necessita unes per a la imatge de la Soledat, pensa a comprar-la i així es fa per la quantitat de 360 reals; ens ho fan present els comptes donats a la Junta General, 26 d’octubre de 1882.

Celebració del jubileu del rosari

La Confraria de la Sang, que celebra la seua festa el quart diumenge d’octubre, mes dedicat al rosari, l’any 1883, ho fa d’una manera especial per ser l’Any Jubilar del Rosari, declarat així pel papa Lleó XIII: hi ha comunió general, s’acompanya la Confraria de la Corporació del Rosari Vivent i predica el reverend Pascual Llorca. En la Parroquial, hi és aleshores fundada l’associació de Filles de Maria del Rosari, des de l’any 1820, i ens consten tres corporacions d’aquesta o afi ns: la del Rosari Perpetu, el Rosari Vivent i el Rosari de l’Aurora (aquesta última encara actua, però com a confraria independent i amb la fi nalitat del cant del rosari els matins dels diumenges, pels carrers de la vila i visitant les esglésies parroquials i capelles de la Mare de Déu); l’associació es dividia en cors i en torns de vetlla per al rés del rosari complet.

En l’Any Jubilar del Rosari, 1883, la nostra Confraria de la Sang vol unir-se de la millor manera possible a la celebració jubilar, mitjançant el que avui diríem un agermanament amb una de les seccions d’aquella associació, la del Rosari Vivent, que acompanyava la festa de la Puríssima Sang en la missa de comunió general i en els altres actes religiosos que se celebren.60

Recuperació de les arrels

La Confraria sap que a les seues espatlles porta molts anys de vida, però no pot assegurar-ne quants, perquè han desaparegut els documents que podrien acreditar-ho, com també la butlla papal i la concessió de les indulgències, que per una altra

60 Llop Català, P. Miguel, ordinis praedicatorum, “Historia de la Asociación de Hijas de María del Rosario”, Vila-real, octubre 1994, p. 50.


91

banda saben posseir. Així ho expressen en la sessió celebrada el 13 d’abril de 1885: “Habiendo conferenciado esta Junta de Gobierno en varias ocasiones acerca de la fundación de esta Cofradía de la Purísima Sangre, y hallándose sin documentos auténticos que acreditasen su antigua fundación...”. S’escolta el parer del rector i el 12 de març passat s’acorda que vaja a València una comissió composta per José Antonio Petit Aucher i Máximo Pesudo, amb l’objecte de conferenciar amb la Junta d’aquella Arxiconfraria de la Sang; aquests, després de complir el deure, ho fan saber a la Junta General en paraules del Sr. Petit que representa ambdós comissionats:

Que, D. M. Díaz Crespo, el ilustre Capellán de la Sangre de Valencia, aconsejaba que se representara al Ilmo. Sr. Obispo de esta Diócesis, pidiendo la rehabilitación de la Cofradía de la Sangre de esta Villa y no una nueva fundación, puesto que la Cofradía cuenta ya por lo menos un siglo de existencia, como lo acredita la tradición, un Libro de Actas que posee y además la antigua Iglesia de la Sangre que siempre ha servido, hasta estos últimos años en que fue indebidamente vendida.

Així, la Junta de Govern signa una petició dirigida al bisbe de Tortosa, en la qual demana la rehabilitació de la Confraria; nomena una comissió per a portar-la, composta per José i Máximo Pesudo, José Martí i José Antonio Petit. Aquesta rehabilitació de la Confraria per part del bisbe consistiria en el reconeixement de la seua antiguitat i el dret a les indulgències que se suposaven concedides per la fundació. Les despeses que originà aquesta comissió foren de 14 reals.

Despeses ordinàries d’una festa de Dijous Sant i Divendres Sant: any 1887

Tret de despeses extraordinàries que sols s’originen davant de necessitats vertaderes de la Confraria, pel fet de les imatges i del culte d’aquestes, les despeses ordinàries, en les quals entren les de les festes de Setmana Santa i les de la festa major d’octubre per la Puríssima Sang, solen ser cada any les mateixes. D’aquestes dóna compte detallat el dipositari, després de cada una de les festes assenyalades.

Llegim en l’acta de la sessió celebrada el diumenge 15 de maig de 1887, que és la que es refereix a la festa del Dijous Sant:

Cargo: Por 186 Cofrades cobrado a 4 reales, 744; Por atrasos del año anterior cuatro cofrades a 5 reales, 20; Por 16.6 r. de limosna y otro Cofrade 5 r, 21 r.. Total cargo: 785.6.- Deuta: Por una @ de Aceite 53; Ropa comprada para los Soldados Romanos 13; Más unos Zapatos para el Capitán de los Romanos 40; Al Rvdo. Clero de la Parroquia 17.19; Al Campanero y Sacristán 55; Al Señor cerero Onoll 460; Por el Coro de Cantores de Jueves Sto. 40. Total Deuta: 678. 19.-

92


Cor de cantors del Dijous Sant

Trobem en aquest estat de comptes la realitat del cor de cantors de la processó del Dijous Sant i també del Divendres Sant, encara que sols s’hi anota el primer dia. Es refereix als cantors que van a la processó darrere dels varones vesteros o la Creu dels Clavaris i que formen part integrant d’aquesta processó del Dijous Sant, des dels primers dies d’aquesta a Vila-real; comporten unes despeses de què es fa càrrec la Confraria de la Sang, precisament perquè formen part de la processó, en el lloc que pertany a aquesta, igual que la Guàrdia Romana i el capità d’aquesta.

Els trofeus de la passió

En presentar l’estat de comptes a la Junta General del 22 d’abril de 1888, es fa referència a la despesa pel rebut de cada trofeu estrenat en la processó del Divendres Sant passat. S’assenyala cadascun d’ells i el seu valor:

Por una Jofaina de metal, 1 pts. 50 ctm; La Esponja, 1.50; Dos Disciplinas, 1.50; Por dos Escalas, 1.50; El Martillo, Estenajas y los Clavos, 1.50; La Bolsa, 2.50; El Jarro, 1.50; El Farol, 2.50; El Cáliz, 7.50; La Túnica, Ropa y coser, 5.50; Por la Espada, 7.50; Por el Divino Rostro, 15, 50; Por la columna, 10.50; Por el Sol y la Luna, 15.50; Por la Mano de Madera, 7.50; Por la Lanza, 12.50; Por los Dados, 1.50; Por las Letras P.S.Q.R, 2.50; Por telas y Borlas, 5.50; Por el Gallo Disecado, 36.50. Total de los 20 Trofeos: 142 pts.

Última vegada que van pujar al calvari, Divendres Sant, 12 d’abril de 1968


93

12. UNA JUNTA GENERAL ESPECIAL. NOVEMBRE DE 188861

El 18 de novembre de 1888 es reuneix la Junta General, en sessió ordinària, a la sala del Carme; la convocatòria és per a donar comptes de les festes de la Puríssima Sang celebrades el quart diumenge, dia 28 d’octubre d’aquell mateix any.

Hi ha una recaptació feta de 224 ptes. que correspon a 1 pta. per confrare. En aquests dies els confrares solen abastar el nombre de 200 a 250; ara en són 224. Ja comptem en pessetes; l’últim estat de comptes que es fa en reals és del 15 de maig de 1887.

Les 224 ptes. de les quotes dels confrares de 1888 es distribueixen d’aquesta manera: al clergat parroquial, 23 ptes. i 20 ct.; al reverend Pascual Faulí, per dos sermons, 30 ptes.; al campaner, 9 ptes.; al dolçainer, 5 ptes.; al sagristà Juan Albella, 12 ptes. i 50 ct.; al mateix Juan Albella, per dos avisats, 1 pta.; al sagristà de la parròquia, 1 pta.; pel cobrialtar de la Puríssima, 6 ptes. i 25 ct. Tot fa 87,95 ptes. Així, queda de romanent la quantitat de 136,05 ptes., a la qual s’ha d’afegir per almoina i venda de cera vella, 2 ptes.: total 138,05 ptes.

Tot portant els comptes d’una manera detallada, comprovem que els números no quadren, però els fan quadrar. És un exemple de la cura que té la Junta de Govern en el fet que tot vaja bé en la Confraria.

En aquesta Junta General es prenen alguns acords que convé tenir presents per a la nostra història:

“1º Que se hagan dos cortinas para cubrir los dos nichos que están colocadas las Imágenes de Nuestro Señor y la Virgen de la Soledad”. Es tracta d’uns nínxols en l’altar de l’església del Carme on són l’Ecce Homo i la Soledat i dels vels que en la Setmana de Passió tapaven les imatges dels altars fi ns al Dissabte de Glòria.

“2º Se acorda también el no llevar el Viernes Santo la Cruz con el Cristo y en vez de lo suprimido que se haga una Cruz sola llevando nomás la tovalla de la bajada de la Cruz y se acordó que se haga nueva y se pague de los fondos”. Tant en la processó del Dijous com en la del Divendres Sant, els clavaris portaven una creu amb el crucifi cat; en aquesta determinació de la Junta trobem el principi de “la Creu amb el llençol només” del Divendres Sant, per a commemorar el davallament de Jesús de la creu, que va ja darrere del Sant Sepulcre portada pels clavaris. Aquesta notícia és interessant perquè ens assabentem de com era la processó del Divendres Sant el 1887 i com serà des de 1888 i així segueix als nostres dies.

61 Llibre Vell de la Confraria de la Puríssima Sang. Acta de novembre de 1888. De vegades trobem que els comptes no quadren exactament; no és malversació de diners, sinó la manera de portar l’administració a la manera de casa.

94


“3º Se acordó también el quitar los galones dorados que lleva el manto de la Virgen de la Soledad, por motivo que no requiere en Manto de Luto, y se acordó se le ponga un galón Negro o lo que le corresponda para ser luto”. En veritat és portar el dol fi ns a l’extrem més rebuscat. Avui dia no considerem que els galons daurats damunt del mantell negre li lleven el dol a la Mare de Déu de la Soledat, però els confrares d’aleshores així ho cregueren i ho feren.

“4º También han sido proclamados los seis Clavarios para el Jueves y Viernes Santo del año 1889 en la forma que sigue a la vuelta: Clavarios para el año 1889 1º Antonio Cantavella Soriano, 2º Miguel Cantavella Soriano, 3º Pedro Mezquita Cardet. Para el Viernes Santo 1º Miguel Gil Mata, 2º Pascual Cantavella Soriano, 3º Manuel Nebot Gil”. Podem comprovar en aquests nomenaments per a clavaris, com hi havia casa de Vila-real, i es pot dir que n’hi havia moltes en què tots els seus components eren confrares i s’estimaven participar activament en tot allò de la Confraria. És president en aquesta sessió Miguel Ortí Carda i és secretari Juan Faulí, els quals signen l’acta.

Confrares esperant l’eixida de la processó


95

13. DE MONUMENTS I DE LES BATZOLES AL DIJOUS I DIVENDRES SANT I DE SERVEIS I SERVIDORS A L’ENTORN DE LA CONFRARIA

Després de la missa del Dijous Sant, que se celebrava pel matí, el Nostre Senyor era custodiat dins del monument i començava un temps tan sagrat que es prohibia fer qualsevol soroll, menut o gran. Se solia dir que “el Nostre Senyor és al monument o l’han tancat a la presó”. La litúrgia feia callar l’orgue i qualsevol acompanyament musical i només se sentien “els sorolls de l’Ofi ci de Tenebres Dijous i Divendres Sant”. Al monument hi havia vetlla seguida, de gent i la Guàrdia Romana de la Confraria de la Puríssima Sant, i açò impactava molt.

Era costum, que perdurà fi ns als canvis de la Setmana Santa en els anys del Concili Vaticà II62, “la visita als monuments” i es feia amb tota la devoció i pietat: el clergat anava junt, de manteu i teca, les autoritats en corporació i els fi dels en família o amb els amics; sobretot les dones i les xiques es posaven la pinta i la mantellina, com en les festes més importants; es visitaven totes les esglésies i capelles del poble on se celebraven els ofi cis i hi havia monument, resaven “l’estació de les llagues”, besaven un crucifi x o un crist que s’hi posava a l’entrada i dipositaven l’almoina en una panereta.

El monument, paraula que és en llatí monumentum i signifi ca el “sepulcre del Senyor”, estava profusament ornat i amb una quantitat gran de ciris encesos. Era costum que s’anara a fer replega per al monument i ho feien els escolans de cada església, xiquets o grans, que passaven per les cases demanant una almoina o ciris “per al monument de l’església Major, o de les monges, o de Sant Pasqual, o dels frares [...]”.

Les dones no agranaven ni ruixaven el carrer fi ns al toc de Glòria, al matí del Dissabte Sant; els xiquets i jovenets no jugaven, ni corrien, ni botaven, només preparaven la rècua de llanderols per al vol del Dia de Glòria.

Tampoc al campanar tocaven les campanes, ni les mitges, ni les hores, ni cap altre toc. I ací agafen el seu torn les batzoles: era un mecanisme de fusta que en fer-lo rodar sobre un eix amb puntes, alçava uns llistons que en caure tocaven fort la base de la mateixa fusta i sonava als quatre vents; també hi havia unes batzoles xicotetes a la sagristia, amb el mateix mecanisme o més senzill, com martellets que pegaven l’un amb l’altre. Les primeres avisaven dels ofi cis des del campanar; les segones es feien sonar dins de l’església tant Dijous Sant, després del cant del Glòria en la missa, com Divendres Sant a tots els ofi cis.

62 XXI Concili Ecumènic Vaticà II, Roma, basílica de St. Pere del Vaticà 1961–65 i els anys posteriors d’aplicació de les seues normes i decrets conciliars. Papes Joan XXIII i Pau VI.

96


Pel toc de batzoles el Dijous i Divendres Sant de 1889, la Confraria paga 13 ptes. i 25 cèntims, així com li paga a Miró per tocar el bombardí 2,25 ptes., a Tomàs Navarro per la Creu del Divendres Sant 17,90 ptes., pels vels (que són blaus) per a tapar els nínxols de les imatges 6,50 ptes., per una jaqueta al qui toca el tambor i tocar el tambor Dijous i Divendres Sant 5,25 ptes., per roba blanca per a l’estovalla de la Creu 2,75 ptes., per randes per a les vores de l’estovalla 5,50 ptes., per pintar la Creu i daurar els tres poms de la mateixa, a Isabel Onoll per cera 84 ptes. i a Vicent Blasco també per cera, 45,25 ptes.

S’ha fet la Creu dels Clavaris amb el llençol, s’han comprat les teles de la Setmana de Passió, el campaner no toca les campanes sinó les batzoles en aquestes dates sagrades, el músic Miró acompanya amb el bombardí, i hom toca el tambor, segurament a la processó del Divendres Sant i coneixem dos cereries, la d’Isabel Onoll i la de Vicent Blasco...63 Ens endinsem, gràcies a aquestes actes, en l’organització d’aquests dies per part de la nostra confraria i ens pareix viure’ls amb la intensitat amb què aquells confrares els vivien... més o menys com ho fem als nostres dies?

63 Llibre Vell, acta de 19 de maig de 1889.

Membres del Capítol de la Confraria, el bisbe i clergat de l’Arxiprestal,el dia de la coronació de la Mare de Déu de la Soledat


97

14. CONTINUA LA VIDA DE LA CONFRARIA EN EL SEGLE XIX

El 27 d’octubre de 1889, la Junta General se celebra també a la sala del tercer orde del Carme. Aleshores hi ha 248 confrares que paguen la seua pesseta de quota. En aquesta sessió ens trobem amb noms de servidors i els seus serveis en aquells dies de Vila-real: Mn. Manuel Soriano, que és un capellà benefi ciat de l’Arxiprestal al qual se li encomanen els sermons de la festa; Vicent Bonet, és el dolçainer que fa cercaviles i va davant de la processó (no se cita el nom del tabaler); el campaner és Vicent Nostrort i Juan Albella el sagristà de la Confraria; Isabel Onoll era la proveïdora de cera per al culte i les processons; José Moreno és el dipositari de la banda de música al qual se li paga l’acompanyament d’aquesta en la processó de la festa d’octubre, i Tomàs Viciano és qui pinta la creu. Una pàgina amb noms de la nostra història de fa més de cent anys!

La Confraria, en usar la sala del tercer orde del Carme i l’altar, on estan les imatges pròpies en la mateixa església, contribueix al sosteniment d’aquesta. Així en la sessió del 16 de novembre de 1890, abans d’acabar-la, es presenta el pare guardià dels franciscans i els fa saber que s’ha posat nou el paviment de la capella que usa la Confraria de la Sang i els demana si col·laborarien en les despeses; davant d’açò, la Junta de la Confraria acorda donar a la comunitat, per mans del pare guardià, la quantitat de seixanta-tres pessetes i quinze cèntims i així es fa.

Serà en la sessió de 26 d’abril de 1891, quan es proposarà fer un mantell i una túnica noves per a la imatge de la Soledat. I, el 19 de novembre de 1891, ens assabentem que ha predicat els sermons el pare fra Vicente Llop, que s’han daurat i arreglat els fanals i ho ha fet Tomàs Navarro, s’ha arreglat un cortinatge, encara es vénen estampes, paguen la quota 200 confrares, tenen venda de cera per a les processons i li l’han comprada a Blasco, Reverter i Arquimbau i es nomena una comissió per a la revisió del Reglamento, composta per Ramon Pesudo Arnal, Salvador Ferrer Montoliu, José Antonio Petit Aucher i José Pascual Pérez Flors. Aquesta Comissió va presentar el seu estudi del Reglamento i les seues anotacions el 6 de gener de 1892, però no els va paréixer bé a la Junta General, per la qual cosa van retirar el seu treball i van deixar el camí obert a una altra comissió si es creguera oportú.

Segons l’anotació de l’acta de la Junta General de 29 de maig de 1892, allò anotat en l’acta de 6 de gener de 1892 no és veritat; ja que la Junta General va aprovar el Reglamento presentat amb les modifi cacions per part de la comissió encarregada, però el secretari es va quedar aquest Reglamento i no el va presentar, i va fer l’anotació esmentada. Havent pres possessió el nou rector arxipreste, Vicente Alba Zarzoso, 20 de novembre de 1892, després d’uns mesos en els quals s’ha encarregat com a rector ecònom Manuel Manero, per mort de Salvador Ramos, el secretari Manuel Casalta

98


trau la qüestió del Reglamento i queda a càrrec de solucionar-ho l’arxipreste, com a prior; aquest presenta el 6 de gener de 1893 un projecte de reglament, que és aprovat, per la qual cosa l’arxipreste s’encarrega de presentar-lo al bisbe de Tortosa per a la seua aprovació, tot acabant així aquesta qüestió.

La sessió de 20 de novembre de 1892 és molt important per a la Confraria, ja que en ella es tracta d’adquirir l’església de la Sang, que és aleshores un teatre; l’animador i capdavanter d’aquesta decisió és el mateix rector arxipreste, Mn. Vicente Alba Zarzoso, a qui se li donen totes les facultats per a nomenar una comissió que s’encarregue de portar a terme la bona obra.

Cada any demanen formar part de la Confraria uns quants veïns del poble, que són admesos (s’ha perdut ja “l’any de noviciat”?). En la sessió del 25 de març de 1893 entren a formar part com a confrares: Albert Arrufat Candau, Pascual Molina Cantavella, José Pascual Molina Eixea, José Traver Font, Vicente Renau Moreno, Pascual Renau Moreno, Pascual López Moreno i Manuel Seglar Moner.

S’encarreguen, en aquesta sessió, 500 estampes de seda per als escapularis i les seues cartilles o patents; també es mana fer un segell per a la Confraria, que començarà a usar-se des d’aquestes dates. Com hi ha unes 200 estampes de l’Ecce Homo, s’acorda que se’n rifen 12 d’elles en acabar-se la processó de la festa. I, sobretot, es mana que s’avisen els confrares per a assistir, especialment, a les processons de Setmana Santa amb vesta i escapulari, per a acreditar que són vertaders membres d’aquesta Confraria.

No sembla bé als confrares ni tampoc a la Junta de Govern que alguns, sobretot els portadors de les imatges en les processons, en acabar aquestes, s’emporten a casa algun ciri: el secretari diu que no troba en el Llibre d’Actes que hi haja cap punt que done aquesta atribució als confrares.64

El nostre benvolgut sagristà, Juan Albella Gumbau, presenta la seua dimissió del càrrec el 7 de maig de 1893; el 5 desembre de 1875 pren possessió i durant 18 anys ha exercit aquest càrrec en favor de tots els confrares, amb una dedicació admirable. El succeeix en el servei religiós com a sagristà el seu fi ll Vicent Albella Gil, que seguirà les petjades, en la dedicació a la Confraria, de son pare. És bo honorar-los, per ser en aquest ofi ci els servidors de la Confraria i dels confrares!65

64 Llibre Vell, acta de 7 de maig de 1893.65 Llibre Vell, actes de 7 de maig i 24 d’octubre de 1893.


99

15. UN REGLAMENT PER A LA CONFRARIA. ANY 1893

En el procés d’aquesta història comprovem com la Confraria es regeix per un reglament o diverses directrius nascudes davant les necessitats dels dies que construeixen la vida d’aquesta. El reglament és essencial en qualsevol associació i, per suposat, en la Confraria de la Sang. Dels reglaments antics en tenim constància pel desenvolupament de l’activitat en la Confraria, per més que no gaudim del seu text. Per això, farem memòria del que tenim a les nostres mans, l’aprovat pel bisbe de Tortosa el 24 d’agost de 1893.

En el seu pròleg, el rector arxipreste, prior de la Confraria, Mn. Vicente Alba Zarzoso, expressa la necessitat del reglament amb aquestes paraules:

Sin embargo, se hacía indispensable un Reglamento escrito que asegurase el buen régimen y regularidad de los actos que practica nuestra cofradía, y este es el Reglamento que se elevó a la censura y aprobación del Muy Ilustre Sr. Vicario Capitular (Sede Vacante) de esta Diócesis, después de haber sometido uno a uno todos sus artículos a la deliberación y discusión de los individuos cofrades reunidos en Junta general extraodinaria, tomadas en cuenta las observaciones oportunas y las modifi caciones que podrían introducirse sin alterar su espíritu ni las prácticas tradicionales66.

S’inicia aquest Reglamento anunciant l’objecte de la Confraria:

Artículo 1º: Esta Cofradía tiene por objeto único y exclusivo promover y propagar el culto y devoción a la Purísima Sangre de N.S.J., excitar con el ejemplo a la conservación del don precioso de la fe, y por medio de ejercicios espirituales y prácticas de verdadera devoción, estimular a los cofrades al logro de nuestro fi n supremo, que es la eterna bienaventuranza.

Passa de seguida a especifi car en l’articulat les condicions del confrare:

Art. 2º Podrán ser cofrades todos los varones mayores de 16 años, de buenas costumbres, amantes de la concordia y probados especialmente en la santidad de su fe católica y en su amor y sumisión a la Iglesia Romana y a la Sede Apostólica. Entendiéndose que no será admitido el que no se halle constituido en estado, o en su caso, no tuviese expresa licencia del jefe de familia.

Art. 3º Todo el que deseare ingresar en la cofradía, deberá ser presentado por un cofrade al Presidente, y su admisión se hará por la Junta Directiva. Acordado el ingreso, el Secretario anotará el nombre, apellidos, edad y domicilio del nuevo cofrade, al cual se le comunicará el ingreso y se le hará entrega del Escapulario y la Patente.

66 Reglamento de la Confraria, 1893, reedició Imprenta Botella, Vila-real, 1913.

100


Art. 4º El Escapulario y la Patente serán retribuidos por el nuevo cofrades, mediante la limosna que al efecto se designe en Junta General.

Art.5º En la cofradía sólo podrán fi gurar hombres; no obstante, las mujeres pueden participar de las gracias de la cofradía inscribiéndose en ella en concepto de socias bienhechoras, sin tomar parte activa en los actos de la misma.

Art.6º Para ser socia bienhechora se atenderá a lo expuesto en los artículos 3º y 5º.

Els articles del 7 al 14 parlen de la Junta de Govern de la Confraria:

Art. 7º Para el gobierno de la cofradía habrá una Junta que se llamará Directiva, la cual se compondrá de un Director, un Presidente, Secretario y Vice-Secretario; cuatro Consiliarios, un Tesorero y dos Contadores.

Art. 8º La cofradía sólo tendrá un empleado retribuido, el cual desempeñará el cargo de Colector y Monitor.

Art. 9º Los cargos de la Junta Directiva se renovarán cada tres años, excepto el Director que será a voluntad del Rmo. Prelado.

Art. 10º Para la renovación de cargos se reunirá la Junta Directiva en sesión preparatoria algunos días antes del designado para la General, y formará la nueva Junta del modo siguiente: elegirá cuatro cofrades por orden de antigüedad en la cofradía, y los seis restantes a propuesta de la Junta Directiva y aprobación del Director. Reunidos en Junta General, serán presentados los cofrades antes propuestos, para conocimiento de los demás.

Art. 11º Para poder ser propuesto de la Junta Directiva debe ser cofrade mayor de 24 años y haber pertenecido por lo menos tres años a la cofradía.

Art. 12º Si durante los tres años vacare algún cargo por fallecimiento o por cualquier otra causa, la Junta Directiva elegirá a un cofrade para que desempeñe dicho cargo, o acordará que quede vacante hasta su tiempo, si así lo creyere conveniente.

Art. 13º La Junta Directiva celebrará sesión ordinaria (en el primer domingo de Marzo, Junio, Octubre y Diciembre respectivamente) para la admisión de cofrades y disponer el orden de las funciones o lo que se haya de practicar y tratar de los asuntos concernientes a la cofradía. En la misma sesión de Octubre, se nombrarán seis cofrades por orden de ingreso en la cofradía (como viene practicándose desde tiempo inmemoral) para que funcionen como clavarios en las fi estas de Semana Santa y Octubre, los que serán presentados en Junta General para su respectivo conocimiento.

Art. 14º La Junta Directiva, una vez constituída, según prescribe el art. 10,


101

tendrá la atribución de resolver las dudas y fallar los asuntos que sobrevinieren en el sentido favorable al fomento de la piedad y marcha regular de la cofradía.

I són els articles del 15 al 24, els que parlen sobre la Junta General de Confrares:

Art. 15 La cofradía celebrará dos juntas generales ordinarias que tendrán lugar (a no mediar causa que las impida) en el tercer domingo después de las fi estas de Semana Santa y de la Purísima Sangre.

Art. 16 La Junta General se tendrá por legítimamente reunida con la asistencia del Director, o de otro que haga sus veces, y con la intervención de la Junta Directiva y demás cofrades allí y en aquella hora presentes; caso de no acudir la mayoría de la Directiva, se atenderá a lo que en el acto sea dispuesto por el que presida.

Art. 17 Para celebrar Junta General se avisará con anticipación a todos los cofrades. Reunida dicha Junta en esta forma, y constituída con arreglo al artículo 16, no se admitirá ninguna reclamación para suspender el acto.

Art. 18 En las Juntas Generales, se tratará de las cuentas, empleos y demás asuntos que afecten al interés de la cofradía.

Art. 19 Podrá celebrarse Junta General extraordinaria en los dos casos siguientes: 1º Cuando por circunstancias especiales lo considere necesario la Junta Directiva; 2º Cuando lo pidan doce cofrades y la Junta considere fundada su petición. Estas peticiones deberán dirigirse al Presidente por escrito, expresando la causa que la motive.

Art. 20 En Juntas extraordinarias sólo se podrá tratar del asunto que motivase su reunión, sin que pueda tratarse de otro, si el que preside no lo autoriza.

Art. 21 La Junta Directiva podrá declarar separado de la cofradía a cualquier cofrade que falte al respeto y a las consideraciones que deben guardarse en esta clase de reuniones; y no se admitirá reclamación ninguna desde el momento en que así lo haya acordado la mayoría.

Art. 22 Todos los cofrades tendrán derecho a usar de la palabra en la Junta Gneral, para exponer su opinión respetuosamente sobre el asunto de que se tratare.

Art. 23 Los acuerdos se tomarán por mayoría absoluta entre los presentes; pero sin ninguna votación.

Art. 24 Para toda sesión así de la Junta Directiva como General, se comenzará en la forma siguiente: En nombre de la Santísima Trinidad, Padre, Hijo y Espíritu Santo. Amén. Padre nuestro, Ave María y Gloria. El Secretario leerá el Acta anterior para su respectiva aprobación, seguirán los asuntos que deban tratarse, y terminados se rezarán tres Padre nuestros, otras tantas Ave Marías

102


(en memoria de la Purísima Sangre) una Salve a la Virgen Santísima, y el Fidelium animae per misericordian Dei requiescant in pace, amen, por los cofrades difuntos.

A continuació, vénen els articles que parlen de cadascun dels càrrecs en particular (articles del 25 al 31):

Art. 25 Del Director. Será objeto del Director ocupar la presidencia de honor en las Juntas Generales, para dirigir e ilustrar a la cofradía en los asuntos referentes al culto, fi rmar las patentes y cuentas generales.


103

Art. 26 Del Presidente. El Presidente sigue al Director en la dirección de la parte temporal de la cofradía. Pertenece al mismo reunir la Directiva y las Generales ordinarias, poner el VºBª a los pagos que el tesorero deba verifi car y fi rmar las actas.

Art. 27 Del Secretario y Vice-Secretario. El Secretario llevará un libro de actas, en que se extiendan todos los acuerdos tomados por ambas juntas; las que leerá en alta voz en las Juntas Generales en la forma prescrita en el art. 24; expedirá los avisos y vonvocatorias que disponga el Presidente. Otro en que conste el nombre y los apellidos de cada cofrade, señas de su domicilio, edad y fecha de ingreso, e igualmente hará en las defunciones, salidas y exclusiones de los mismos, y fi rmará las patentes con el Director y Presidente, de los cofrades nuevamente admitidos. Llevará también un libro de intervención, donde tomará nota de todas las cantidades que intervengan, tanto de cargo como de data, con la numeración y fecha de los recibos y el concepto de cada uno de ellos. En ausencia y enfermedad le sustituirá el Vice-Secretario.

Art. 28 De los Consiliarios. Pertenece a los Consiliarios auxiliar con su dictamen a los demás miembros de la Junta Directiva, siendo como sus inmediatos consejeros. Además, ejercitarán de un modo especial vigilancia sobre la conducta de los demás cofrades; y si tuvieren noticia de algún escándalo o desorden acaecido entre ellos, avisen al punto al Presidente. Tendrán a su cargo la visita de los cofrades enfermos, alternando entre sí en tan santa misión.

Art. 29 Del Tesorero. El Tesorero tendrá bajo inventario las Imágenes, ropas y demás objetos de la cofradía y los fondos de la misma. Cuidará de hacer efectivas las sumas que por cualquier concepto deba ésta percibir, dando recibo de las que cobrase; también deberá satisfacer los gastos hechos por la cofradía por acuerdo de la misma o de la Junta Directiva, con el VºBº del Presidente. Presentará cuenta justifi cada del estado de fondos en las Juntas Generales. Será de su cuidado proveer al Colector de la cofradía de los efectos necesarios al culto.

Art. 30 De los Contadores. Los Contadores y el Secretario deberán examinar a su tiempo las cuentas que deberá entregar el Depositario, las cuales serán presentadas en ambas juntas para su aprobación defi nitiva.

Art. 31 Del Colector Monitor.- Son obligaciones del Colector Monitor: 1ª El cuidado y aseo de las Imágenes y el Altar, ropas, cera, trofeos y demás objetos piadosos y útiles de la cofradía. 2ª En las funciones religiosas, cuidará del ornato y aseo de los objetos pertenecientes al culto; así como la preparación y limpieza del salón en donde celebra las reuniones la cofradía; concluidos dichos actos, recogerá y guardará en el debido sitio los objetos pertenecientes a la misma. 3ª Recaudará las cuotas que satisfagan los cofrades y socias bienhechoras, y demás cantidades que pertenezcan a la cofradía, las cuales entregará al Depositario exigiendo el oportuno recibo. 4ªEntregará las comunicaciones y dará los avisos que de orden superior le fuesen entregados.-

104


Por estos servicios, será individuo de la cofradía sin pagar la cuota que se exige a los demás cofrades, y además percibirá la limosna de 25 pesetas, una sola vez cada año. En caso de enfermedad y otra causa que justamente le impida el desempeño de su cargo, nombrará a sus expensas un sustituto, que sea de la aprobación de la Junta Directiva.

De l’article 32 al 34, s’especifi quen les pràctiques religioses de la manera següent:

Art. 32 La Fiesta de la Purísima Sangre la solemnizará la cofradía el cuarto domingo de Octubre, celebrando a las siete de la mañana comunión general, a las nueve misa solemne de sermón, y por la tarde después de los ofi cios, procesión. Al día siguiente, si lo permite la Rúbrica, aniversario por los cofrades difuntos.

Art. 33 El Jueves Santo a las siete de la mañana, celebrarán otra vez los cofrades comunión general, y por la tarde se reunirán a hora oportuna en el sitio conveniente, para desde allí salir en procesión con las sagradas imágenes y trofeos propiedad de la misma.

Art. 34 Siendo las procesiones de Semana Santa el acto más característico de esta cofradía, y siendo por otra parte unas funciones religiosas tan importantes, así por las circunstancias de los días en que se celebran, como por su respetabilísimo objeto que es conmemorar la Sagrada Pasión y Muerte de Nuestro Divino Redentor, procurarán los cofrades asistir a ellas con el mayor recogimiento y compostura, y no tolerará la Junta Directiva encargada de velar por el decoro de la cofradía que ninguno de sus cofrades dé motivo a que el religioso público de esta católica villa pueda censurarla por falta de este género.

A continuació vénen els articles referents a les obligacions dels confrares:

Art. 35 Todos los cofrades y cada uno en particular, tendrá las obligaciones siguientes: 1ª- Usar el escapulario en todas las funciones religiosas públicas que celebre la cofradía. 2ª- Rezar cada día el Ofi cio parvo de la Santísima Virgen, o bien siete Padrenuestros, otras tantas Ave Marías y Gloria Patri, en memoria de la Preciosísima Sangre que derramó N.S.J. y una Salve a la Virgen Santísima; salvo si por enfermedad no pudiere. 3ª- Observar estrictamente todo lo que manda la Santa Iglesia Católica. 4ª- Abstenerse de asistir a danzas y espectáculos que sean inmorales, y usar con moderación las bebidas. 5ª- Usar siempre un lenguaje puro y honesto, guardarse de escuchar conversaciones indecorosas y palabras equívocas, o que tengan mal sentido, y se apartará de todo objeto que pueda hacer peligrar su alma. 6ª- Si oye alguna blasfemia, diga al menos interiormente: Señor, yo detesto el pecado, ya que por nosotros vuestra preciosa sangre habéis derramado.

Art. 36 Se advierte que, siendo las obligaciones anteriores voluntarias y de pura devoción, no se intenta que hagan voto alguno, sino propósito de cumplirlas.


105

Art. 37 El fi n antes propuesto es para que los cofrades procuren acreditar con su conducta en todas partes, que son verdaderos discípulos del Crucifi cado, y devotos fervientes de su Preciosísima Sangre; y que miren como una gloria el estar inscritos en esta tan antigua y venerable cofradía.

Art. 38 Todo cofrade tiene obligación de satisfacer dos cuotas anuales, para sufragar los gastos de la cofradía, que no excederá de una peseta cada cuota; si alguno dejare de satisfacerlas, será dado de baja. Para volver a ser cofrade deberá abonar las cuotas vencidas; y en el libro de cofrades se pondrá el último como nuevamente admitido.

Art. 39 Las socias bienhechoras tendrán las mismas obligaciones anteriores, exceptuando la primera.

Art. 40 Ningún cofrade podrá elegir a otro para que le sustituya en los actos reservados o públicos que celebra la cofradía, si el sustituto no pertecene a la misma.

Confrares a l’escala de l’Ajuntament l’any 2008

106


Per a tancar el Reglamento, els articles del 41 al 44 relacionen les causes d’exclusió del confrare:

Art. 41 Con el fi n de que puedan acreditar su devoción a la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo, se encarga de una manera especial a todos los cofrades que procuren asistir a las comuniones, procesiones u otros actos religiosos que practica la cofradía. Pero si la Junta Directiva tuviese noticia de algún cofrade que faltase a muchas, sin mediar causa verdadera y legítima que le impida el asistir, podrá hasta expulsarle.

Art. 42 Cuando algún cofrade, contra todo lo que es de esperar, apareciese poco digno de pertenecer a la cofradía, el Presidente le amonestará fraternalmente a que se enmiende, y en caso contrario será dado de baja para evitar censura pública.

Art. 43 En los demás casos, la Junta tendrá la facultad de excluir de esta cofradía a culquier cofrade, si por motivos reservados o públicos no debiera permanecer en ella.

Art. 44 El presente Reglamento, una vez obtenida la probación eclesiástica, no podrá modifi carse ni en todo ni en parte, sino mediante la Junta General y aprobación de la mencionada autoridad.

S’afegeixen dos articles fi nals relacionats a l’atenció espiritual al confrare en perill de mort i al traspàs:

1º Siempre que se haya de viaticar a algún cofrade, los interesados podrán recoger cuatro hachas (que hará efectivas el Colector de la cofradía) para acompañar a S.D.M.; concluido el acto, serán entregadas por igual conducto a dicho Colector.

2º Cuando un cofrade falleciere, los demás cofrades procurarán asistier a su entierro, y en caso de no poder asistir, rezarán en privado una oración que podrá ser una parte de Rosario para el alivio del alma del cofrade difunto.

La redacció d’aquest Reglamento la signen el director Mn. Vicente Alba Zarzoso, rector; el president, Gerónimo Rubert, i el secretari, Antonio Cabedo, i ha estat acordat per la Confraria en sessió extraordinària. Es presenta a l’aprovació del vicari capitular de la seu de Tortosa, per seu vacant, José M. de Castellarnau, el qual l’aprova a Tortosa el 24 d’agost de 1893, segons signa el secretari del bisbat, Mn. Rafel Borràs.

La Confraria s’ha servit d’aquest Reglamento fi ns a la seua revisió, l’any 1985.


107

16. D E L’ E S G L É S I A D E L A S A N G I L A C O N F R A R I A : RECUPERACIÓ, 1894

Com hem ressenyat en capítols precedents, l’any 1870, l’església de la Sang, quan fa el servei d’escola de xiquets, és expropiada i venuda a una societat de veïns que la dediquen a lloc d’espectacles. Aquesta dada ens assenyala que l’esmentada capella era de propietat eclesiàstica, encara que en aquells anys fóra dedicada a escola de xiquets; per altra banda també ens fa saber que aleshores la Confraria de la Sang no la feia servir per als seus actes religiosos. Segons llegim en les actes que van del 1870 al 1895, la Confraria tenia com a seu social la sala del tercer orde del Carme, en el mateix convent, habitat ja pels pares franciscans, i a l’església del mateix convent usen un dels altars per a les seues imatges, en el qual celebren les festes, fi ns a la festa de l’octubre del 1879, en què tornen a fer-la a l’església Major67. En aquest temps, la Confraria de la Sang usa només aquell local i els nínxols per a les seues imatges, però només com a favor, sense que allò servira per a adquirir drets; així ho llegim en la Junta General del 30 d’octubre de 1887, quan diu:

[...] dio cuenta el Sr. D. Antonio Renau, como depositario, de los gastos ocurridos en la fi esta celebrada en el cuarto domingo de Octubre y también de los gastos ocurridos en los nichos para las Imágenes en el Salón del Carmen, el cual fue convenio entre las dos cofradías a pagar la mitad a cada cofradía y ay que entender que la cofradía de la Sangre no podrá tener derecho de Propiedad ni aora ni nunca en dicho solar del Carmen (sic)68.

La Confraria de la Puríssima Sang, en aquests anys en els quals empra l’església del Carme, no deixa mai de reclamar els seus drets sobre l’església de la Sang; vegem com ho expressa la Junta en l’acta de 13 d’abril de 1882 quan diu:

Habiendo conferenciado esta Junta de Gobierno en varias ocasiones de la fundación de esta Cofradía de la Purísima Sangre y hallándose sin documentos auténticos que acreditasen su antigua fundación, oído el parecer del Señor Cura de esta Parroquia, acordose por la Junta en 12 de Marzo de este año que fuera a Valencia una Comisión compuesta de los SS. José Antonio Petit Nácher y Máximo Pesudo con el objeto de conferenciar con la Junta de aquella Archicofradía de la Sangre... que la Cofradía cuenta ya por lo menos un siglo de existencia, como lo acreditan la tradición en libro de actas que posee y administra la antigua Iglesia de la Sangre que siempre fue poseída hasta estos últimos años en que fue indebidamente vendida69.

De l’any 1870 al 1894, la capella de la Sang passa a ser un lloc on es fa teatre

67 Llibre Vell de la Confraria i Confrares de la Puríssima Sang.68 Llibre Vell de la Confraria i Confrares de la Puríssima Sang, p. 146.69 Llibre Vell de la Confraria i Confrares de la Puríssima Sang, p. 142, 142v.

108


i altres espectacles no tan dignes. D’aquest període llegim en Mn. Benito Traver: “[...] la mayor parte del año permanecía cerrado, porque el católico vecindario de Villarreal mostraba repugnancia a asistir a esta clase de diversiones en un local donde pocos años antes hincaba la rodilla para invocar el dulce nombre de Jesús”70.

Som als anys del rector benemèrit Mn. Salvador Ramos, aquell que assolí per a la parròquia Major el títol d’Arxiprestal per a sempre; aquest rector, arxipreste en tota la propietat de la paraula, es va moure tot el que va poder perquè els propietaris del lloc de la Sang donaren o vengueren les seues parts perquè tornara el culte a la capella de la Sang; els seus esforços aconseguiren que dues o tres parts les cediren de bades a favor de l’església; però allò poc arreglava71.

Serà en el Rectorat de l’arxipreste Mn. Vicente Alba Zarzoso, quan l’església de la Sang es podrà recuperar per al culte. Aquest rector es va prendre seriosament la qüestió i ell mateix, com a rector, es va decidir a què la Sang tornara a ser propietat eclesiàstica, de manera que va treballar amb paciència i convenciment les parts propietàries perquè vengueren o cediren els seus drets a favor de l’Església72. Açò ho trobem plasmat en l’acta d’aquesta Confraria que se celebra el 20 de novembre de 1892, el director era l’arxipreste Mn. Vicente Alba; no podia menys el rector que moure els membres de la Junta i confrares de la Puríssima Sang a favor d’aquesta tasca tan important per a la Confraria, com era recuperar “la seua església” i així llegim “[...] tratose de adquirir la Iglesia titulada de la Sangre (hoy teatro) dandole amplias facultades a la comisión que quedó a cargo de nombrarla el Sr. Cura siendo uno de los interesados de dicha fi nca [...]”73.

Amb aquesta fi nalitat, es posen tots a treballar i encara que sabem, per Mn. Benito Traver, que alguns dels propietaris van cedir graciosament les seues parts a favor de l’Església, les parts restants s’hagueren de pagar, per la qual cosa la bona gent compromesa en les coses de la parròquia, confrares i no confrares, animats pel rector, i ell mateix, hagueren d’avançar els diners per a poder pagar el preu que es demanava. Una vegada arreplegats els diners, es féu l’escriptura de compra de l’església de la Sang, autoritzada pel notari de Vila-real Godofredo Gimeno, el dia 7 de juny de 189474. L’acta de la Junta de la Confraria, de la sessió del dia 10 de juny de 1894, ens ho fa saber d’aquesta manera:

[...] Reunidos mayoría de cofrades en junta General bajo la presidencia del Rvdo. Sr. Cura Arcipreste D. Vicente Alba se habrió la sesión con las preces

70 Mn. Benito Traver García, Historia de Villarreal, c. XLIII, p. 314.71 Mn. Benito Traver García, Historia de Villarreal, c. XLIII, p. 314/315.72 Mn. Benito Traver García, Historia de Villarreal, c. XLIII, p. 315.73 Llibre Vell de la Confraria i Confrares de la Puríssima Sang, F 158v.74 Mn. Benito Traver García, Historia de Villarreal, c. XLIII, p. 315 i nota al peu.


109

de Reglamento [...] el Sr. Cura manifestó que habiéndose adquirido el edifi cio teatro, y habiendo desembolsado la cantidad necesaria para la compra de dicho local por algunos individuos de dicha Cofradía, dijo a los cofrades de que modo más pronto se podrá recoger la cantidad para reintegrarse a los Sres. que graciosamente la han prestado, a lo que contesta la Cofradía que se habra una suscripción y se habrió acto continuo [...](sic)75.

Propietària ja la Confraria i impulsada pel rector arxipreste, escomet les obres de restauració de l’església de la Sang; s’hagué de traure tot allò de l’interior que la feia paréixer un teatre i donar-li una altra vegada el seu aspecte natural d’església; les obres s’allarguen fi ns al març de 1895; en la sessió del 3 de març del mateix any es tracta la possibilitat de fer “un pabellón o altar provisional en el edifi cio de la Iglesia de la Sangre” i, encara que provisionalment, perquè no hi havia retaules ni ornamentació, el bisbe de Tortosa concedia la llicència per a la benedicció de la Sang.

Des que s’adquireix l’església de la Sang, les sessions de Junta es fan a la casa abadia de l’Arxiprestal76. Es treballa de pressa perquè l’església estiga disposta en els dies de la Setmana Santa i així hem vist com es vol fer un altar provisional, ja que no hi ha temps per a un retaule i altar77, i en l’acta del 17 de març de 1895 llegim que:

[...] el Sr. Cura manifestó a la Cofradía que estando el día de la traslación de las Imágenes a la Iglesia de la Sangre tan cercano esperaba de los cofrades una animación entusiasta... Además que habiendo de ocasionarse algunos gastos extraordinarios en la traslación y en la inauguración de la Iglesia den amplias facultades a la Junta para aumentar la cuota si fuera necesaria, a lo que contestaron la Cofradía que conforme en todo78.

El dia 29 de març de 1895, el rector arxipreste, llicenciat Vicente Alba Zarzoso, va beneir, amb tota la solemnitat, l’església de la Sang i ell mateix va celebrar la primera missa, després dels anys en què aquell lloc havia servit per a altres menesters i no per als del culte a Déu i la sang del seu fi ll; va assistir el clergat, l’Ajuntament i el poble. La missa va estar acompanyada amb orquestra i cor, com era el costum en les grans solemnitats i el rector arxipreste va fer el sermó “exposant a la consideració dels fi dels, allò que va ser en un temps, el que ha estat després i el que és l’Església de la Sang de Vila-real”79.

Dies després, el Dijous i Divendres Sant, 11 i 12 d’abril de l’any 1895, aprofi tant les processons d’aquells dies i la seua solemnitat, van eixir del Carme

75 Llibre Vell de la Confraria i Confrares de la Puríssima Sang, F 162.76 Llibre Vell de la Confraria i Confrares de la Puríssima Sang, 1-I-1895, F 163.77 Llibre Vell de la Confraria i Confrares de la Puríssima Sang, 3-III-1895, F 163v.78 Llibre Vell de la Confraria i Confrares de la Puríssima Sang, 17-III-1895, F 164.79 Mn. Benito Traver García, Historia de Villarreal, c. XLIII, p. 315.

110


per última vegada, lloc on havien rebut hostatge, i es va fer el trasllat de les imatges de la Confraria de la Puríssima Sang a la seua església recuperada80. El goig de la Confraria fou immens i els confrares s’aprestaren a pagar la nova quota de 1,50 ptes. a l’any per a ajudar a sufragar les despeses ocasionades per la inauguració i el trasllat.

I no es pararen amb el que s’havia fet, sinó que ja l’11 de maig del mateix any llegim en l’acta de la sessió de Junta com es projecta construir un altar gòtic per a l’església de la Sang, que siga d’acord amb les obres realitzades (recordem que l’interior de l’església tenia una construcció amb arcades d’estil gòtic i per això es demana que l’altar major tinga el mateix estil), i posen mà a l’obra. El 18 de maig es decideixen a demanar a artistes de la fusta de València esbossos per a l’altar major i el de la Mare de Déu de la Soledat; aquests els fan expressament i vists i examinats accepten els presentats per Tomàs Soler. El 20 de juny de 1895 es fa un contracte amistós amb aquest artista: per l’altar major, o de l’Ecce Homo, es pagarà la quantitat de 1.750 ptes., a 500 ptes. per any, i pel de la Soledat 750 ptes. que paguen un grup de viudes, a les quals podem considerar com a primeres “Camareres de la Mare de Déu de la Soledat de Vila-real”, perquè aquestes es comprometen a servir a la Soledat en la imatge i en l’altar.

L’altar major, s’acorda que ha d’estar acabat el 30 de novembre i el paga la Confraria; el de la Soledat estarà instal·lat el 15 de setembre, festa dels Dolors de la Mare de Déu. Aquest any, 1895, el quart diumenge d’octubre, la Confraria celebra ja la festa major en la seua església de la Sang amb tota solemnitat.81

Des d’ara endavant, la Confraria acollirà en la seua església de la Sang la Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís Gonzaga i Sant Joan Berchmans, que reuneix la joventut masculina de Vila-real; a aquesta se li assignarà l’altar lateral de la part de l’evangeli, davant l’altar de la Soledat; aquest altar, que estava en molt mal estat aleshores, fou restaurat per la Congregació i el 1898 s’instal·len en ell les imatges dels sant patrons. Amb aquest motiu, l’Ajuntament decideix donar-li el nom de Sant Lluís al carrer de la Jueria i així el coneixem als nostres dies. La Confraria i la Congregació viuran unides en la Sang molts anys de la seua vida i sentiran les seues festes, els seus treballs i els seues sacrifi cis durant més de mig segle.82

80 Llibre Vell de la Confraria i Confrares de la Puríssima Sang, 14-IV-1895, F 164v.81 Llibre Vell de la Confraria i Confrares de la Puríssima Sang, F 165 a 167.82 Historia de los Luises de Villarreal, 1948, 75 Aniversari de la Fundació, p. 19-20.


111

17. L’ESGLÉSIA DE LA SANG: DES DEL 1895, SEU DE LA SANG I ELS LLUÏSOS

El quart diumenge d’octubre del 1895, la Confraria de la Sang va celebrar la seua festa major, amb tota la solemnitat, en la seu pròpia, l’església de la Puríssima Sang, recuperada i restaurada. L’ús d’aquesta es comparteix ja amb la Congregació de Lluïsos de Vila-real, que l’any 1898 restaura l’altar dels seus patrons i els hi entronitza.

Recuperats l’altar major, amb la imatge de l’Ecce Homo, que és el titular de la capella, i l’altar de la Soledat, pagat el primer per la Confraria i el segon per un grup de viudes devotes, a més de l’altar de la Congregació de Lluïsos pels congregants, faltava enllestir llur ornamentació. L’acta de 27 de juny de 189783 ens fa saber la proposta que presenta el confrare i artista Ramon Sifre “d’estucar les voltes i daurar els capitells i fl orons de l’Altar de la Puríssima Sang, daurant així mateix la talla i motllures i pintar el demés imitant marbre a colors o com més agradara i tot açò per 1.750 ptes. a pagar en varis terminis”. Aquesta proposta és acceptada per la Junta, però es deixa un termini de 30 dies per si es presentara alguna altra proposta “més avantatjosa”. Juan Antón presenta al respecte una altra proposta, més barata en unes 290 ptes.; la Junta reconeix açò i també l’art d’aquest, però es decideix per la presentada per Sifre amb aquestes raons: “que el Sr. Sifre és confrare; que estuca el presbiteri enlloc de blanquejar-lo; i per la manera de poder-li pagar, després d’haver pagat les despeses ordinàries de les festes”84.

Són aquests anys de treball esforçat per donar-li a la capella de la Sang tot allò que és precís per a fer-ne un lloc de culte digne i la Junta i els confrares no regategen esforços i treballs en aquesta llavor digna. Així sabem, per l’anotació en el Llibre Vell de 28 de desembre de 1897, que Isabel Renau regala un rellotge de peu, que s’instal·la al costat de l’altar en la part de l’evangeli.

Aquest rellotge es pot apreciar en una fotografi a vella que es conserva, en la qual l’altar major de la Sang ens apareix com va quedar d’ornamentat en aquest any que esmentem. A quasi totes les esglésies hi havia un rellotge que marcava les hores dels ofi cis i avisava els capellans..., potser perquè no s’allargaren massa en els resos! El regal d’aquest rellotge semblaria ben necessari!85

Havent-se enllestit l’altar de la Mare de Déu de la Soledat i endreçat com és per les cambreres (dones viudes que se n’han fet càrrec), la imatge potser porta el vestit massa vell i això els fa pensar en un de nou, que s’acorde amb la novetat del

83 Llibre Vell de la Confraria i Confrares de la Puríssima Sang, F 168v.84 Ídem, F 169/169v.85 Ídem , F 170, 28 de desembre de 1897.

112


mateix altar. D’entre les cambreres, Marigràcia Mulet Querol es decideix a pagar i regalar-li a la Mare de Déu un hàbit nou per a les festes i processons; açò mou a la Confraria a concedir-li el dret de poder vestir la Soledat, ella i la seua família, mentre existesca aquest hàbit, o és a dir que d’entre les cambreres, Marigràcia serà l’encarregada de vestir la imatge i quan no ella, ho farà alguna de la seua família86.

Mentretant Ramon Sifre ha pintat l’altar major de la capella de la Sang i l’ha ornamentat, segons s’havia convingut amb la Junta de la Confraria; aquestes despeses deixaren les arques de la tresoreria buides, per la qual cosa, en parlar de la festa del quart diumenge d’octubre de 1898, es troben amb què no hi ha diners per a pagar les dues bandes de música del poble, aleshores decideixen en Junta que “si ho fan gratis, una tocarà a la processó i l’altra farà una cercavila”87. Notem que en aquest any hi ha dues bandes de música a Vila-real: la Societat Musical de Villarreal, nascuda el 1886, i La Primitiva, agrupació musical integrada per elements de l’anterior i d’altres formacions88.

Ha quedat ornamentat l’altar major de l’Ecce Homo i l’altar de la Soledat, amb hàbit nou per a la Mare de Déu; l’Ecce Homo, necessitava també d’una ornamentació que li esqueia de feia temps i a la festa d’octubre de 1898 s’estrena la capa d’aquesta imatge, que ha regalat Josepa Maria Batalla Cabedo, amb la seua caixa per a poder-la guardar en el temps ordinari; també a aquesta devota se li concedeix vestir la imatge de l’Ecce Homo, mentre siga en ús aquesta capa89.

D’aquesta manera i, al temps que s’acaba l’enllestiment de la capella, es posa cura a tenir les imatges amb la dignitat que cal i que correspon a una confraria que és la més antiga de Vila-real i que sempre ha donat exemple en aquesta feina, tot expressant així el voler i la devoció pels seus patrons.

També la Congregació de Lluïsos, que comparteix, com a seu, la capella de la Sang, ha ornamentat l’altar dels seus patrons, la Immaculada, sant Lluís Gonzaga i sant Joan Berchmans. L’església de la Sang s’obri al culte i Confraria i Congregació hi tenen els seus actes religiosos propis, adients a la fi nalitat de cadascuna d’aquestes entitats de la parròquia Arxiprestal, així com les reunions de confrares, congregants i directives, de tal manera que el 1906 s’organitza la Secció Catequètica i els xiquets omplin l’església de la Sang cada diumenge de l’any, es fan dos torns de catecisme.90

86 Ídem , F 171, 29 de maig de 1898.87 Ídem , F 171v, 3 d’octubre de 1898.88 Flores Sacristán, Onofre, La Banda de Música de Vila-real (1848-2008), capítol I, Publicacions de l’Ajuntament de Vila-real, Premi d’Assaig Ciutat de Vila-real, 2008.89 Ídem , F 171v/172, 27 de novembre de 1898.90 Historia de los Luises de Villarreal, 75 Aniversari, 1948.


113

18. L’ESGLÉSIA DE LA SANG: AJUDA DE PARRÒQUIA, PURÍSSIMA SANG (1908- 1936)

L’església de la Puríssima Sang, així oberta al culte per a la Confraria i per a la Congregació de Lluïsos, resta també oberta a la feligresia de la parròquia i aquells que són de la contornada acudeixen a ella per a la missa dominical i altres actes cultuals; açò fa pensar en la conveniència de fer-la ajuda de parròquia de l’Arxiprestal i el 3 de juny de l’any 1908, el bisbe de la diòcesi de Tortosa, Mn. Pedro Rocamora i Garcia, signa, al Palau Episcopal, el rescripte d’erecció d’aquesta. En ell es faculta el vicari coadjutor d’aquesta ajuda de parròquia de la Puríssima Sang a administrar el bateig, unir en matrimoni i fer l’ofi ci de sepultura als fi dels de la següent demarcació territorial: carrers de la Mare de Déu dels Desemparats, Mare de Déu de la Cova Santa, Pou del Racó, Benedito, Estació, Bodega, Trinquet Vell, Puríssima Sang, Pare Molina, Séquia, Albereda, Camí de l’Estació, carretera de Borriana, Gamboa i les cases de camp o alqueries des del camí de la Boneta fi ns al camí vell de Borriana, inclosos i comptant també l’Estació. Aquesta ajuda de parròquia comença el dia de Pasqua de la Pentecosta del 1908 i s’encarrega un capellà de l’Arxiprestal amb jurisdicció pròpia, encara que depén de l’Arxiprestal. Mn. Antoni Sichet, sembla que ja s’encarregava d’aquest culte per a tots els fi dels, independent de la Confraria i de la Congregació, abans dels Decret d’erecció, perquè en el Llibre de Comptes del Culte de l’Església de la Sang i Ajuda de Parròquia, trobem la primera anotació, per la qual ens assabentem del nomenament de Mn. Joan Bta. Dualde, prevere de l’Arxiprestal, com a coadjutor d’aquesta ajuda de parròquia, donat pel bisbe de Tortosa, Pere Rocamora, el 14 de març de 1906 i fet efectiu pel capellà el 22 del mateix mes i any i en aquesta nota se’ns diu que Mn. Joan Bta. Dualde, succeeix Mn. Antoni Sichet per defunció d’aquest últim, el qual ocupava el càrrec que ara passa a Mn. Dualde.

Ara bé, la data del rescripte d’erecció d’aquesta ajuda de parròquia per part del bisbe de Tortosa és de 3 de juny de 1908 i comencen els llibres parroquials en la festa de la Pentecosta d’aquell mes i any. Com podem casar aquestes dates, que al paréixer no ho fan entre elles?

El 1907, l’església de la Sang rep una millora en la seua fàbrica, a expenses del benemèrit vila-realenc José María Sanz. El 27 d’octubre, quart diumenge, festa major de la Confraria de la Puríssima Sang, acabades aquestes obres, és traslladat el Santíssim Sagrament processionalment des de l’Arxiprestal, portat sota el pal·li pel bisbe de Tortosa, Pedro Rocamora, amb assistència del clergat i religiosos, Ajuntament i els fi dels; se celebra missa major, cantada amb orquestra i la presència del prelat, que l’eregia com a ajuda de parròquia, servida per un vicari coadjutor; per la vesprada, després de la solemne funció religiosa en la qual el bisbe dirigia la

114


paraula a la concurrència, es feu la processó de l’Ecce Homo, titular de l’església restaurada. Feia algun temps que ja servia com a ajuda de parròquia de l’Arxiprestal, feia el servei pastoral que calia en aquelles circumstàncies, mitjançant un capellà de la mateixa Arxiprestal; per la qual cosa ens trobem Mn. Antoni Sichet com a aquest capellà de fet, no sabem si també de dret, és a dir, amb nomenament episcopal, i al qual succeeix de fet i de dret, amb nomenament episcopal, Mn. Joan Bta. Dualde el 14/22 de març de 1906; des d’aquesta data fi ns a l’erecció canònica de l’església de la Sang com a ajuda de parròquia, amb l’acte públic del 27 d’octubre de 1907, passen més de dos anys, 3 de juny de 1908, i és des d’aquesta última data quan l’església de la Sang té els Llibres Sacramentals i actua com una parròquia, encara que sempre depenent de l’Arxiprestal.91

S’obrin els llibres adients de bateig, matrimonis i defuncions i la primera partida de bateig és la de Maria Concepció López Cabedo, del 16 de juny de 1908; la primera defunció, 10 de juny de 1908 correspon a Carme Pesudo Navarro, de 7 anys; el primer matrimoni és el d’Eduard Pitarch Molés amb Rosa López Ibáñez, del 17 d’agost de 1908.92

Fem notar que els ofi cis de sepultura quasi tots es fan a l’Arxiprestal, a causa de la gent que s’hi congrega en els enterraments i ja que la cabuda de la Sang és per a poca gent; les inscripcions es fan constar en el Llibre de la Sang i els emoluments són repartits entre l’arxipreste i el vicari de l’ajuda. És una mostra de la visió pastoral propera a les necessitats de la feligresia d’aleshores i que caldria imitar sempre.

Per a la Setmana Santa de 1907 es vol estrenar una peanya processional per a la Soledat i a l’ensems dues llànties grans per a l’altar major de la Sang; per això la Junta de la Confraria nomena una comissió de confrares que ho facen realitat i resulten ser els elegits Pascual Renau Ortiz, Pascual Almela Llanda i Vicent Nostrort Llorens93.

La Confraria és a la mateixa seu de la Sang, però aquesta té la condició d’ajuda de parròquia, per la qual cosa les col·lectes i altres són per a aquest menester; per això la Junta de la Confraria decideix posar a l’església de la Sang “una Caixeta per a arreplegar donatius que siguen per al propi culte de la Confraria” i així es fa94.

Més endavant serà el Crist dels Clavaris, el que es farà nou per a la processó de Dijous Sant, ja que el vell està deteriorat; s’encarreguen comissionats per la Junta,

91 APVr, Llibre de Comptes del Culte de l’Església de la Sang, 1906 i ss. F 1 // Mn. Manuel Juan Nebot, Villarreal siglo XX, I , p. 65, 1985.92 APVr, Llibre Sacramental Ajuda de Parròquia de la Sang.93 Llibre Vell de la Confraria i Confrares, 17 de febrer de 1907, F 182.94 Ídem, 6 de gener de 1909, F 183v.


115

Josep Renau Meseguer, Josep Moliner Pesudo i Pascual Almela Llanda95; l’any 1910, ja ixen els clavaris amb aquest crist nou i la Junta decideix fer un armari a la sagristia de l’església de la Sang per a guardar-lo bé durant l’any96.

La sessió de la Confraria, que se celebra el 20 d’abril de 1913, té lloc a la sagristia de la Sang, que encara que no és molt espaiosa, és capaç de rebre la presència de 38 membres confrares, que és un molt bon nombre. A la sagristia es guarda la Creu del Natzaré i d’altres objectes de les processons de Setmana Santa. En aquesta sessió, s’acorda celebrar la festa de la Preuadíssima Sang de Nostre Senyor el primer diumenge de juliol amb “una Missa resada i repartiment del Pa dels Àngels als senyors Confrares”. És la primera vegada que es documenta aquesta festa litúrgica celebrada per la Confraria97.

L’any 1911, la Congregació de Lluïsos encomana una imatge de la Immaculada a l’escultor vila-realenc i congregant Pasqual Amorós: una talla d’una bellesa senzilla i pietosa, quasi de grandària natural. És amb aquesta avinentesa quan el reverend Juan Bautista Candau Martí, que és el director de la Congregació, introdueix el cant de la Salve, la vespra de la Immaculada, en l’església de la Sang, al toc d’ànimes per la nit, immediatament després del toc de queda, toc medieval, espaiat, lent, d’un quart d’hora de duració (abans senyal de seguretat i avís que es tancaven les portes de la muralla, perquè ningú es quedara fora durant la nit a la lluna); aquest costum de la Salve cantada a la Sang la vespra de la Immaculada, s’ha celebrat fi ns als anys seixanta.98

L’any 1913 el món catòlic celebra les festes constantinianes, que commemoren el XVI Centenari de l’Edicte de Milà, pel qual l’Església recuperava la pau després de les persecucions per part dels emperadors romans. Per l’avinentesa d’aquesta gran solemnitat, a Vila-real es decidiren a traure la imatge del Santíssim Crist de l’Hospital i el poble ho va acollir amb gran entusiasme; foren unes festes magnífi ques, potser les més solemnes que haja dedicat mai Vila-real al seu Crist. El portaren als seus lloms vint-i-quatre joves congregants de sant Lluís, des de la capella de l’Hospital fi ns a l’Arxiprestal, al so d’una ovació que no tenia fi de la gent enfervoritzada; feia més de seixanta anys que la venerada imatge no eixia de la seua capella, des del 24 de febrer de 1850, per una sequera forta, i estigué a la parroquial de Sant Jaume fi ns al 26 de maig. Ara, el 25 de setembre de 1913, eixia una vegada més. A l’Arxiprestal es festejava amb un tríduum i el dia del retorn començava amb una missa solemne a tota orquestra; la processó de tornada va ser impressionant, la

95 Ídem, 9 de maig de 1909, F 184.96 Ídem, 24 d’abril de 1910, F 185.97 Ídem, 20 d’abril de 1913, F 189.98 Historia de los Luises de Villarreal, p. 29; Mn. Manuel Juan Nebot, Villarreal siglo XX, I, p. 91.

116


imatge fou acompanyada per més de cinc mil homes amb ciris, les confraries, els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi, el clergat secular i regular, el Lignum Crucis sota el pal·li, Ajuntament i Banda de Música. Per a guanyar el Jubileu es va fer visita estacional a l’església de la Sang: única vegada que el Crist de l’Hospital ha visitat aquesta església; també visitava l’església de Sant Pasqual, les dominiques i fi ns a la Creu d’Aliaga, recorre el poble durant quatre hores99.

Hi ha un fet religiós viscut en aquesta església de la Puríssima Sang, en el temps en el qual és ajuda de parròquia, que serà bo recordar. El 4 de novembre de 1914, és al convent dels pares franciscans, com a hoste, fra José Sebastião de Almeida Neto, cardenal primat de Portugal, arquebisbe de Lisboa i patriarca de les Índies; ha hagut de deixar la seua pàtria, masegada per les revolucions i, com a bon franciscà, troba refugi a prop de Sant Pasqual Baylón, n’és un gran devot. En la festa de l’Epifania d’aquest any, 6 de gener de 1915, el cardenal ofi cia, a l’església de la Sang, la santa missa, es reuneixen per a la celebració més de vuit-cents congregants i d’entre ells molts confrares de la Puríssima Sang; a la fi de la missa, el cardenal va voler vestir la Medalla de la Congregació de Lluïsos, com un lluís més; no sabem com s’ho van apanyar per a participar en la Sang tanta gent, però així ho diuen les cròniques i sense exagerar. També el 2 de febrer del mateix any, el cardenal farà l’ofi ci de la Candelària en la Sang, amb una assistència multitudinària. L’església de la Sang sempre ha estat molt apreciada per tot vila-realenc100.

Passen els anys i els objectes de culte o allò que l’embelleix es fa vell i cal renovar-los. Després de la Setmana Santa de l’any 1916, es veu la necessitat de reformar el monument del Dijous Sant, que al mateix temps servirà per al septenari de la Mare de Déu dels Dolors o Soledat, que celebren les dones i cambreres de la Soledat en els dies del dissabte anterior al Diumenge de Passió, fi ns al Divendres de Passió o de Dolors; aquesta reforma consistirà en una gran escalinata que des de davant dels presbiteri pujarà fi ns al nínxol principal del retaule de l’altar major, a més de l’ornamentació col·lateral; quan se celebrarà el septenari, l’escalinata quedarà coberta de roba negra i dalt de tot hi serà la Mare de Déu de la Soledat i quan servirà per al monument, la roba serà de color roig i a la part de dalt hi serà l’arqueta del monument o sagrari que guardarà el Santíssim Sagrament Dijous i Divendres Sant101.

Adonem-nos que el nou rector arxipreste, Miguel Pedrós Bañón, mostra la seua satisfacció per l’activitat de la Confraria de la Sang i considera els confrares com a homes valents i decidits; per això, essent el prior, demana que l’accepten com

99 Mn. Manuel Juan Nebot, Villarreal siglo XX, I, p. 107 ss.100 Historia de los Luises de Villarreal, 75 Aniversari, 1948, p. 31.101 Llibre Vell de la Confraria i Confrares, 26 de maig de 1916, F 196 i tradició oral.


117

a un confrare més, cosa que la Junta acorda amb molta satisfacció. Hi ha altres capellans del poble que són confrares, com Mn. Benito Traver i Garcia; a sa casa se celebra de vegades la reunió de la Junta, fi ns i tot després d’haver mort Mn. Benito102.

La Confraria de la Puríssima Sang, en el temps en què l’Església es fa servir d’ajuda de parròquia, es preocupa com sempre de l’obra del temple i així veiem com l’any 1923 dedica 107,50 ptes. per a reparacions que s’han de fer en aquesta església; el 1934 comprarà tela per a revestir les dues reixes o baranes del presbiteri i farà un armari per als objectes de culte de la mateixa Confraria, així com destinarà 250 ptes. per al culte i ajudarà a pagar el nou combregatori que s’ha de construir per a l’ajuda de parròquia esmentada. Les cambreres de la Mare de Déu de la Soledat, en nombre de quinze, s’encarreguen de netejar els objectes de la Confraria103.

D’aquesta església de la Sang ix la processó de Dijous i Divendres Sant, cada any. Hi ha una llista llarga de confrares que esperen el seu torn per a ser natzaré i carregar amb la Creu del Nostre Senyor, que custodia la Guàrdia Romana, a la qual tots anomenen els judíos; aquestes processons ixen per la porta principal de la Sang, es dirigeixen pels carrers de la Sang i Colom fi ns a la plaça del Mercat, a buscar la porta en aquesta part lateral de l’Arxiprestal, per on entren a l’església Major, la passen per la Via Sacra fi ns a la porta principal, on s’uniran a les confraries de Terra Santa per a recórrer els carrers principals de la vila; són les processons de la Setmana Santa de Vila-real.

En aquesta església, com a ajuda de parròquia, la nostra Confraria de la Sang, continua la seua vida, que serà més llarga que la de l’ajuda parroquial, com veurem en resseguir aquesta història.

102 Ídem, 31 de desembre de 1922, F 207; 11 d’octubre de 1925, F 211; 2 d’ octubre de 1938, F 230.103 Ídem, 20 de maig de 1923, F 207v/208; 17 de maig de 1934, F 227v; 2 de setembre de 1934, F 228/229.

118


19. LA FIGURA DEL PRIOR

Els priors de la Confraria

La fi gura del prior en la Confraria l’ha ocupada sempre el rector de la parròquia; encara que, de vegades, aquest ha sigut representat per algun altre capellà de l’Arxiprestal.

Fem ací esment d’aquells rectors de la parròquia de Vila-real, i els seus capellans, que han estat al front de la nostra Confraria des del primer que ens consta escrit ja en el Llibre Vell; en altres llibres, perduts per a la història, hauríem llegit els noms de cada vicari perpetu d’aquesta parroquial a l’any adient, dels quals podríem fer menció, però no ho farem; només posarem aquells dels quals tenim constància pel Llibre Vell que conservem.

Quan s’escriuen els Capítulos y Determinaciones de esta Cofradía de la Purísima Sangre, 3 d’abril de 1853104, apareix el nom del rector Sebastián Frayle; és el primer prior del qual tenim senyal escrit.

El 26 de desembre de 1862, apareix com a prior el rector Párroco Arcipreste Miguel Villuendas, que va ser un gran apòstol en predicació i catequesi; inicia aquesta en la parròquia, amb cants apropiats als xiquets en la doctrina o sessions en les quals s’ensenyava el catecisme. A més, promou missions populars, tant a Vila-real com als pobles de l’Arxiprestat i de la contornada i és ell mateix, amb altres sacerdots, qui els dirigia, fent molt de bé espiritual; així el faria en la nostra Confraria de la Sang, de la qual era el prior.

En l’acta de 4 d’abril de 1875, apareix com a prior el rector Francesc Sales; aquest no és el rector titular, sinó que ocupa el títol d’ecònom, en espera del nomenament del nou rector.

En l’acta de l’11 de novembre de 1877, trobem com a prior el rector arxipreste Salvador Ramos, fi ns a l’acta de 28 de febrer de 1892, quan convoca la Junta el rector ecònom Manel Manero, com a prior, ja que havia passat d’aquesta vida a l’altra, l’11 d’agost de 1890, l’arxipreste Salvador Ramos. Serà el 20 de novembre de 1892 quan presidirà la Junta el nou rector arxipreste Vicente Alba Zarzoso, natural d’Artana.

La sessió de la Junta de 27 de juny de 1897 i la de 6 de març de 1898 la presideix Mn. Francesc Ortells i així ho fa en les sessions d’aquests anys, se suposa que com a delegat de l’arxipreste. També veiem com presideix, en nom de l’arxipreste, Mn. Josep Gil, el 19 de novembre de 1899; el 26 d’abril de 1903 és Mn. Jesús Querol qui

104 Llibre Vell de la Confraria, p. 28.


119

ho fa i, el 29 d’abril de 1906, presideix en nom de l’arxipreste-prior Mn. Joan Bta. Dualde, fi ns al 1909. Seguiran en el llistat de delegats Mn. Pascual Selma i Mn. Josep Candau.

L’acta de 9 de maig de 1915 ens fa saber que la presideix Mn. Joan Bta. Dualde “com a director accidental” (ha mort l’arxipreste Mn. Vicente Alba, que el soterren al Cementeri de Vila-real, no al carneari de l’Arxiprestal, com fi ns ara). El nou rector arxipreste, Miguel Pedrós Bañón, presidirà ja la sessió de 5 de desembre de 1915. Aquest era natural de Caudete (Albacete), havia estat rector a Borriol, era capellà i prior de la Puríssima Sang de Castelló, quan fou designat com a rector de Sant Jaume de Vila-real.

En el Priorat de l’arxipreste Mn. Miguel Pedrós, hi ha una sessió de la Junta de la Confraria de la Sang que presideix Mn. Joan Bta. Dualde, la de 8 de maig de 1916, que em sabria mal passar-la per alt. En aquesta sessió, el president, Pascual Cantavella, fa saber a la Directiva el desig del rector arxipreste de ser confrare; d’aquesta manera ho expressa el secretari:

Los cofrades presentes, después de escuchar de labios del Presidente de la Directiva quien dice que el Rvdo. Cura D. Miguel Pedrós Bañón insiste y quiere se le inscriba en las fi las de aguerridos católicos que integran esta antigua Cofradía, dando culto y veneración a la Sangre de Cristo, presentan un voto de gracias al celoso Director, quien no sólo desea llevar la dirección de la misma, sino que quiere ser también uno de sus subordinados.

Mentre la Rectoria i el Priorat del rector Miguel Pedrós, el representen en moltes sessions de la Junta l’abans esmentat Mn. Joan Bta. Dualde, Mn. José Pascual Chabrera, Mn. José Pascual Nácher i Mn. Eloi Ferrer. Les juntes es realitzen a la sagristia de la Sang, però alguna es fa a la casa del confrare Mn. Benito Traver Garcia, que en actuar de representant de l’arxipreste prior, invitaria la Junta Directiva a fer la sessió a sa casa, en lloc de la sagristia de la Sang i aquest fet es convertí quasi en costum, de manera que després de la seua mort (1934) continuen amb aquest costum, fi ns i tot quan la Guerra Civil ja és acabada, es fa notar que es realitza la sessió “a la casa del difunt confrare Mn. Benito Traver”. Mn. Miguel Pedrós es retira el 1944 al seu poble de Caudete, on va morir.

L’any 1943, assumeix el Priorat el rector arxipreste Mn. Vicent Enrique Tarancón, fi ns al 1946; Mn. Vicent, natural de Borriana, venia de Vinaròs, on era el rector arxipreste; ha estat la fi gura eclesiàstica i social de més llustre per a Vila-real, ja que fou nomenat bisbe de Solsona, arquebisbe d’Oviedo, arquebisbe de Toledo, primat d’Espanya i cardenal, arquebisbe de Madrid, fi ns que es retiraria a la seua parròquia estimada de Sant Jaume de Vila-real fi ns al darrer moment de la seua vida. El 1946, el succeeix l’arxipreste Mn. Lucas Salomón Martí, natural d’Ulldecona, que

120


havia estat de capellà de la Sang de Castelló, arxipreste de Sant Mateu i rector de Benicarló (moriria el 1964 a Ulldecona).

El 1963, fou nomenat com a rector arxipreste Mn. Vicent Pascual Moliner, assumeix aquest servei a la Confraria; Mn. Pascual era natural de Sant Mateu i havia sigut superior i professor al Seminari Menor de Jesús a Tortosa, capellà del Col·legi Menor de Castelló, arxipreste de Llucena, és destinat a Vila-real, on es veu en l’avinentesa de la formació de les noves parròquies, sobretot, en l’afer de la nostra església de la Sang, que estudiarem, fi ns que és nomenat canonge de la seu de Sogorb i prior de la basílica del Lledó de Castelló, fi ns a la seua mort, en què fou soterrat al seu poble de Sant Mateu.

El succeirà el 1977 el rector arxipreste Mn. Joan Bta. Alba Berenguer. Natural de la Fatarella a Tarragona, fou secretari particular del bisbe de Tortosa, Manuel Moll Salord; es llicencià en Dret Canònic a Salamanca i guanyà la Canongia de Penitencier de la seu de Sogorb; fou rector del Seminari Conciliar. Quan el bisbe Pont i Gol fou nomenat arquebisbe de Tarragona i administrador apostòlic de Sogorb-Castelló, Mn. Alba passa a ser canonge xantre i provicari general de la diòcesi; en temps del bisbe José M. Cases i Deordal, renuncia al Rectorat del Seminari i és nomenat professor de Religió a l’institut Francesc Tàrrega de Vila-real. Resideix a la parròquia del Grau de Castelló fi ns al seu nomenament com a rector arxipreste de Vila-real el 23 d’abril de 1977, fou vicari episcopal en la diòcesi de la zona Plana Baixa i vicari judicial, per açò deixa el càrrec d’arxipreste, però no el de rector de l’Arxiprestal i prior d’aquesta Confraria. Quan Mn. Alba renuncia al rectorat de l’Arxiprestal, octubre del 2001, en les seues bodes d’or sacerdotals, la Junta de Govern d’aquesta Confraria nomena com a nou prior al rector in solidum de l’Arxiprestal Sant Jaume de Vila-real, Mn. Vicent Gimeno i Estornell, natural d’aquesta, no es trenca així la tradició, ja que ell és rector de la mateixa, amb dret propi per nomenament episcopal.

És aquest un llarg llistat de priors que abasta la història des de la meitat del segle XIX fi ns als nostres dies, al s. XXI, i que acomboia la trajectòria vital de la nostra Confraria.


121

20. LES DIVERSES JUNTES DE GOVERN I EL PAPER DE LA DONA EN LA CONFRARIA DE LA SANG

Fem memòria dels components de la Junta de Govern de la Confraria, segles XIX i XX

El dia 3 d’abril de 1853: es determinen uns capítols per al bon govern de la Confraria i en l’Acta que en fa memòria no apareix la Junta de Govern d’aquesta, sinó els noms dels confrares assistents, entre els quals hi són el rector i l’alcalde i el tinent d’alcalde. Els anotem per al record: “D. Sebastián Frayle, Cura Párroco de esta Villa; D. Jayme Vidal y Dufaura, Alcalde de la misma; D. Pascual Canós y Gadea, Teniente de Alcalde; Pascual Marco, Pascual García, Vicente Pérez, Joaquín Segura, Vicente Segura, Vicente Renau, Salvador Manrique, Pedro Gil, Antonio Llorens, José Falcó, José Margalé, José Gil, Lorenzo Esteve, Felipe Nácher, Manuel Barrué y otros que omito, por no alargar más” 105.

El 26 de desembre de 1862, presideixen la Junta General, sense que hi haja Junta de Govern, el rector arxipreste Miguel Villuendas i el primer tinent d’alcalde Vicente Renau; assisteixen a la Junta: “D. Pascual Nácher vicari, Miguel Antonino, Pedro Vilanova, Francisco Badía, José Vidal, José Broch, José Notari, José Carda, Antonio Llorens, José Falcó, Pascual Usó, José Catalá, Pascual Gil, Felipe Nácher, José Rochera, Pascual Rochera, Vicente Rochera, Jayme Chabrera, Vicente Almela, Antonio Taurá, Pascual Ferrer, Pascual Marco, Vicente Pérez y otros”.

Per les circumstàncies dels temps que corren, en la sessió o Junta General de 4 d’abril de 1875, la Confraria es troba sense Junta de Govern; quan succeeix açò, es reuneix la Junta General que nomena una comissió per a l’estudi de les qüestions presentades; en aquesta ocasió s’ha presentat un escrit, projecte o pla per a constituir un reglament per a l’ordre, direcció i govern de la Confraria. S’estudia el reglament presentat.

En la sessió de 30 de maig de 1875, s’aprova el nou Reglamento i es tria la Junta de Govern, primera que coneixem amb els càrrecs corresponents: “Prior, D. Tomás Sales, Cura Ecónomo; Presidente, Sr. Manuel Candau Canós; Vicepresidente Sr. Pascual Ferrer Bernat; Secretario Sr. D. José Antonio Petit Aucher; Depositario y Vocal 1º Sr. Ramón Pesudo Arnal; Vocal 2º Sr. Vicente Ferrer; Vocal 3º Sr. Bautista Sichet; Vocal 4º Sr. Pascual Rochera”.

Sessió de 2 de juny de 1878, renovació de la Junta de Govern: “President, Mn. Pascual Nácher Lloret; Secretari, D. José Antonio Petit Aucher; Vicepresidente

105 Llibre Vell de la Confraria. Acta de la data que s’assenyala.

122


Jaime Chabrera Petit; Vocals 1º Salvador Ferrer Montoliu, 2º Miguel Cantavella Pitarch, 3º José Soriano Girona, 4º Vicente Nácher Llop”. Si ens n’adonem, veurem com és president un capellà, que no és el rector o prior; és curiós! Després notarem com totes les sessions les presideix el vicepresident Jaime Chabrera Petit, com a president, el que ens fa pensar si Mn. Pascual Nácher Lloret no va renunciar a la presidència, perquè li semblaria que aquell càrrec corresponia a un seglar i no a un capellà, ja que el Priorat l’ocupava el rector; o també és possible que en el llistat que ens ocupa hi haja un error en el càrrec de president que havia de ser de prior o representant del prior.

Sessió de 19 de juny de 1881, renovació de la Junta de Govern: “Presidente Sr. Joaquín Cantavella Mompó; Vicepresident Sr. Francisco Manrique Martí; Depositario Sr. Bautista Serra Fortanet; Secretario Sr. José Antonio Petit ; Vocals Sr. José Moreno Manzanet, Pascual García Falcó, Sr. Pascual Gil Rochera”.

Sessió de 4 de maig de 1884, Junta de Govern: “Presidente, Sr. Pedro Vilanova Ferrer; Vicepresidente Sr. José Pesudo Rochera; Depositario Sr. Máximo Pesudo Arnal; Secretario Sr. Manuel Ramos Pérez; Vocales 1º Pascual Usó Manrique, 2º Pascual Rubert Carda, 3º José Martí Borillo”.

“Junta de Gobierno, elegida por aclamación en Junta General el día 19 de Mayo de 1887: Presidente Sr. José Antonio Petit Aucher; Vicepresidente Sr. Antonio Cabedo Ayet; Secretario Sr. Juan Faulí Muñoz; Depositario y Vocal 1º Sr. Antonio Renau Messeguer, 2º Sr. Vicente Petit Renau, 3º Sr. Manuel Catalá Ripollés”.

La Confraria la constitueixen tots els confrares, els quals tenen dret a ser de la Junta de Govern; el 13 de maig de 1888 es fa un repàs al llistat dels confrares per a veure qui no ha format part mai d’aquesta Junta i així es nomena la nova el 26 d’agost de 1888, amb aquests confrares (per més que alguns d’ells ja han estat de la Junta passada): “Presidente D. Miguel Ortí Carda; Vicepresidente D. Manuel Catalá Ripollés; Depositario D. Vicente Rubert Carda; Secretario D. Juan Faulí Muñoz, Vocales D. Pascual Moreno Manzanet, D. José Gil Balaguer y D. Pascual Notari Montoliu”.

El 28 de febrer de 1892: “Presidente D. Jerónimo Rubert Andrés; Vicepresidente D. José Ortells Ferrer; Secretario D. Antonio Cabedo Vilanova; Depositario D. Manuel Casalta Canós; Vocales recaudadores D. Ramón Pesudo Canós, D. José Miró García, D. Blas Falcó Bellmunt, D. Vicente Miralles Girona”. D’aquests, quatre són elegits per la Junta General i els altres quatre són a qui els toca segons el llistat de confrares que no han format part mai de la Junta.

L’1 de gener de 1995, renovació de la Junta de Govern: “Presidente D. José P.


123

Pérez Flors; Secretario, Antonio Cabedo Vilanova; Vicesecretario, José Gil Candau; Depositario, José Eixea Pitarch; Contadores, Vicente Mundina Llop y Miguel Usó Ballester; Conciliarios, Pascual Rochera Gil, Manuel Ortells Albiol, Pascual Vilanova Goterris y Joaquín Martí Bono”. El 31 de gener de 1897 nomenen com a secretari, per la dimissió de l’actual, Vicente Nostrort Llorens.

El 9 desembre de 1897 es renova la Junta de Govern amb el nomenament per antiguitat dels confrares: Vicente Nácher Llop, José Martí Borillo, José Petit Renau i José Soriano Girona, i per elecció de la Junta Directiva Juan Albella Gumbau, Pascual García Falcó, Alberto Miró Monsó, Agustín Nebot Gil, Manuel Belaire Chabrera i Vicente Nostrort Llorens.

El 7 de febrer de 1901: “Presidente José Renau Messeguer; Secretario Vicente Nostrort Llorens; Vicesecretario Pascual Usó Nácher; Consiliarios Pascual Bono Molés, Alberto Arrufat Arnal, Pascual Parra Ferrer y Francisco Pitarch Piquer; Tesorero Pascual Almela Llanda; Contadores Blas López Ibáñez y Pascual Rubio Aparisi”.

El 28 de febrer de 1904: “Presidente Manuel García Añó; Secretario Vicente Nostrort Llorens; Vicesecretario Vicente Albiol Nebot; Consiliarios José Monzó Manzanet, Pascual Costa Balaguer, Pascual Parra Ferrer y Pascual Renau Ortiz; Tesorero Pascual Almela Llanda; Contadores Pascual Usó Nácher y José Cubero Nebot”. El 5 de març de 1905, el president manifesta que “el Colector Monitor Mateo Ribelles ha mort”, i es nomena per al càrrec Francisco Bonet Reverter. Aquest càrrec de col·lector-monitor apareix per primera vegada.

Nova Junta, el 3 de març de 1907: “Presidente Pascual Renau Ortiz; Secretario Vicente Nostrort Llorens; Vicesecretario Pascual Almela Llanda; Consiliarios Manuel García Añó, Vicente Costa Piquer, Manuel Gumbau Usó y José Moliner Pesudo; Tesorero José Renau Messeguer; Contadores Antonio Vilar Chalmeta y José Moreno Gil”.

L’1 de març de 1910: “Presidente José Vte. Vilanova Bellmunt; Vicepresidente José Vilanova Taurá; Secretario Vicente Nostrort Llorens; Vicesecretario José Moreno Gil; Tesorero Pascual Cantavella Soriano; Contadores Bautista Albiol Rochera y Pascual Bellmunt Gil; Consiliarios Ramón Reverter Gumbau, Alberto Rochera Herrero, José Sanz Candau y José Moliner Pesudo”.

El 28 de desembre de 1912, complint com sempre el Reglamento, hi ha canvi de membres de la Junta, que queda composta per: Manuel Pitarch Petit, Pascual Usó Carda, José Sancho Llobat, Victoriano Candau Martí, Pascual Bellmunt Gil, José Gil Fortuño, que han estat proposats per la Directiva, i Manuel Ortells Albiol,

124


Joaquín Canós Moner, Manuel Català Ripollés, Lorenzo Broch Gil, que són elegits per antiguitat. Com el secretari, Vicent Nostrort, ha presentat la dimissió, Manuel Faulí demana el càrrec i se li concedeix; és la bona disposició dels confrares per a fer el servei necessari a la Confraria. Així, la Directiva o Capítol de la Confraria queda constituïda de la següent manera: com a president, Manuel Pitarch Petit; secretari, Manuel Faulí Blases, i tots els altres en els diversos càrrecs, que no s’expressen. L’estat de comptes apareix detallat, en les actes següents pel secretari.

El 5 desembre de 1915, era prior per primera vegada Miguel Pedrós, rector arxipreste. Es proposen i són aprovats per a la nova Junta Directiva: per antiguitat, Vicente Mundina Llop, José Quemades Moreno, Ramón Pesudo Canós i Manuel Reverter Gumbau; i a proposta de la Directiva i aprovació del director o prior, José M. Girona Roig, Pedro Vilanova Gil, Manuel Rubio Bonet, Vicente Guinot Nácher i Pascual Cantavella Bernad. En l’acta següent, el 28 maig de 1916, apareix com a president, Pascual Cantavella Bernad, mentre continua com a secretari Manuel Faulí; en l’acta següent, el 23 desembre de 1916, signa com a secretari Vicente Guinot Nácher, encara que la renúncia al càrrec per part de Manuel Faulí Blases és presentada en la sessió del 10 de maig de 1917, per impossibilitat de complir amb aquell servei.

El 6 gener de 1919, són proposats per a la Junta Directiva en raó d’antiguitat: Pascual Català Ripollés, Pascual Usó Nácher, José Eixea Pitarch i Pascual Renau Ortiz; per part de la Directiva i amb l’aprovació del prior: Miguel Cantavella Moreno, Francisco Usó Carda, Pascual Bellmunt Gil, José Esbrí Nostrort i reelegits el suplent José Rochera Bono i Pascual Cantavella Bernad, que actuava com a president. El 12 de gener de 1919, aquests elegits es reuneixen a casa de Pascual Cantavella Bernad per a constituir la nova Directiva, que queda d’aquesta manera: president, José Eixea Pitarch; secretari, Miguel Cantavella Moreno; vicesecretari, Pascual Bellmunt Gil; tresorer, Pascual Cantavella Bernad; comptadors, Francisco Usó Carda i Pascual Català Ripollés; consiliaris, Pascual Usó Nácher, Pascual Renau Ortiz, José Esbrí Nostrort i José Rochera Bono. Aquest acord es notifi ca al prior per a la seua aprovació.

Segons la reforma dels articles 9 i 10 del Reglamento, feta a la sessió de 26 de maig de 1918, s’aplica per primera vegada el cessament de la meitat dels components de la Directiva, en la sessió de 28 de novembre de 1920, i es proposen per a substituir-los els següents: Manuel Mezquita Meseguer, Pascual Parra Nácher i Francisco Goterris Miró i per antiguitat a Agustín Barrué Canós i José Gil Fortuño. A la sessió de 26 desembre de 1920, es fa el sorteig dels qui han de cessar per a donar pas als elegits en l’anterior, i resulten ser: Pascual Bellmunt Gil, Francisco Usó Carda, José Rochera Bono i Pascual Català Ripollés; per decisió pròpia ix Pascual Renau per Pascual Bellmunt i Pascual Usó per Francisco Usó. Així, la Junta


125

Directiva quedava d’aquesta manera: president, Pascual Bellmunt Gil; tresorer, Pascual Cantavella Bernat; secretari, Francisco Goterris Miró; vicesecretari, José Esbrí Nostrort; comptadors, Francisco Usó Carda i José Eixea Pitarch; consiliaris, Agustín Barrué Canós, José Gil Fortuño, Manuel Mezquita Meseguer i Pascual Parra Nácher. Aquest acord es notifi ca al prior arxipreste i queda aprovat.

En la sessió de la Junta General de 17 de desembre de 1922 es dóna a conéixer quins membres de la Directiva cessen en aquest any, segons el Reglamento i són presentats els noms dels qui els correspon per antiguitat i aquells que proposa la mateixa Directiva, els quals prenen possessió durant la sessió de 31 de desembre de 1922; la Directiva queda constituïda d’aquesta manera: president, José Vilanova Bellmunt; vicepresident, José Moreno Gil; secretari, José Tarancón Domingo; vicesecretari, Blas López Ibáñez; dipositari, Baltasar Rubert Barrué; comptadors, José Gil Fortuño i José Gil Prades; consiliaris, José Pascual Parra Nácher, Agustín Barrué Canós i Manuel Mezquita Meseguer. Aquesta sessió es notifi ca al prior, per a la seua aprovació.

A la sessió del 6 de gener de 1926, es constitueix la nova Directiva: president, Pascual Bellmunt Gil; vicepresident, José Moreno Gil; secretari, José Tarancón Domingo; vicesecretari, Blas López Ibáñez; dipositari, Baltasar Rubert Barrué; comptadors, José Gil Prades i José Carda Vidal; consiliaris, José Pascual Parra Nácher, Manuel Mezquita Meseguer i Manuel Moreno Gil.

L’1 de gener de 1929, nova Directiva, segons les normes del Reglamento: president, Pascual Bellmunt Gil; vicepresident, José Ramón Serra Ferrer; secretari, José Tarancón Domingo; vicesecretari, José Barrué Gil; dipositari, Baltasar Rubert Barrué i Vicente Moner Bort; comptadors, Joaquín Mezquita Ribes i Bautista Vilanova Goterris; consiliaris, José Carda Vidal i Pascual Gil Vilanova.

El 6 de gener de 1931, es renova la Directiva, que queda així: president, Vicente Moner Bort; vicepresident, José Ramón Serra Ferrer; secretari, José Tarancón Domingo; vicesecretari, Bautista Pesudo Nebot; dipositari, Vicente Guinot Nácher i Bautista Vilanova Goterris; comptadors, Jaime Lloret Pesudo i Domingo Gil Català; consiliaris, Pasqual Amorós Vicent i Joaquín Mezquita Ribes; suplents, José M. Seglar Traver, Manuel Forner Ferrer i Agustín Mata.

El 20 de gener de 1933, es nomena la nova Directiva: president, José Gil Arnal; vicepresident, Bautista Pesudo Nebot; secretari, José Maria Manzanet; vicesecretari, Jaime Lloret Pesudo; tresorer, Vicente Guinot Nácher i Pascual Llop Carda; comptadors, Pasqual Amorós Vicent i Vicente Vilanova Gil; consiliaris, José M. Seglar i Manuel Forner Ferrer; suplents, Agustín Mata, Domingo Gil Catalá i Vicente Girona Jordá.

126


Sessió del dia 10 de gener de 1935, que se celebra a casa del difunt Mn. Benito Traver; es nomena la nova Junta Directiva, que és la que afrontarà tota una Guerra Civil, amb els desastres per a la Confraria: president, José Gil Arnal; vicepresident, José Herrero Poré; secretari, José M. Manzanet; vicesecretari, Pascual Manrique Rubio; tresorer, José Barrué Gil; comptadors, Miguel Cubero Català, Pascual Llop Carda i Pedro Vilanova Gil; consiliaris, Vicente Vilanova Gil i Vicente Girona Jordà; suplents, José Cheza Rius, José Ballester Gisbert i Francisco Barrué Notari.

Ha passat la Guerra. La Sang s’ha convertit en presó. Les sessions se celebren a casa del difunt confrare Mn. Benito Traver. En la sessió de 5 de novembre de 1939, es nomena la nova Junta Directiva: president, Francisco Usó Carda; vicepresident, Pascual Manrique Rubio; secretari, José M. Manzanet; vicesecretari, Vicente Vilanova Vicioso; tresorer José Barrué Gil; comptadors, Miguel Cubero Català, José Martín Nebot, Vicente Ortí Gasull; consiliaris, Francisco Barrué Notari, Bautista Franch Nebot; suplents, José Esbrí Nostrort, Vicente Calvo Arrufat, José Tarancón Domingo.

El 8 d’agost de 1943: president, Antonio Font Tirado; vicepresident, Vicente Martín Petit; tresorer, Pascual Castelló Usó; secretari, José Tarancón Domingo; vicesecretari, Francisco Albiol Rubert i Salvador Escuder Guinot; comptadors, Antonio Meseguer Llorca, Vicente Moner Bort i Vicente Calvo Arrufat; consiliaris, Pascual Moner Bono i Eliseo Girona Jordá; suplents, Vicente Traver Carda i Manuel Vidal Miravet.

El 10 de juny de 1945: president, Antonio Font Tirado; vicepresident, Vicente Martín Petit; tresorer, Manuel Gil Gil; secretari, José Tarancón Domingo; vicesecretari, Antonio Vicent Ballester i Salvador Escuder Guinot; comptadors, José Cantavella Font, Vicente Moner Bort i Vicente Calvo Arrufat; consiliaris, José M. Seglar Traver, Agustín Herrero Poré; suplents, Vicente Traver Carda i Jaime Broch Vilanova.

El 13 de febrer de 1947: president, Antonio Font Tirado; vicepresident, Antonio Vicent Ballester; tresorer, Manuel Gil Gil; secretari, José Tarancón Domingo; vicesecretari, José M. Seglar Traver, José Cantavella Font, Pascual Viciedo Moreno; comptadors, Jaime Broch Vilanova, Miguel Garcia Rambla, Pascual Beltrán Cortés; consiliaris, Manuel Cerisuelo Ortells, Luís Manzanet Usó; suplents, Agustín Herrero Poré.

Pel que sembla, en aquesta Junta tingueren les seues diferències i el rector, prior de la Confraria, Lucas Salomón, la va suspendre fi ns a un nou avís de sessió, 7 de novembre de 1948, en la qual s’elegeix la nova Directiva: president, Pascual Beltrán Cortés; vicepresident, Antonio Vicent Ballester; tresorer, Manuel Gil Gil;


127

secretari, Vicente Guinot Mezquita; vicesecretari, Joaquín Pesudo Moner, Manuel Cerisuelo Ortells; comptadors, José M. Esteve Jarque, José Cantavella Font, José Gil Mezquita; consiliaris, Antonio Font Tirado, Pascual Viciedo Moreno, Luís Manzanet Usó.

El 5 de febrer 1950: president, Pascual Beltrán Cortés; vicepresident, Vicente Guinot Mezquita; tresorer, Luís Manzanet Usó; secretari, Bautista Tirado Notari; vicesecretari, Joaquín Pesudo Moner, José M. Gil Bort; comptadors, Pascual Viciedo Moreno, Manuel Cerisuelo Ortells, José M. Esteve Jarque; consiliaris, José Gil Mezquita, Manuel Vidal Cubedo, Santiago Gil Alcaraz.

El 14 de gener de 1951: president, Vicente Guinot Mezquita; vicepresident, Pascual Viciedo Moreno; secretari, Bautista Tirado Notari; vicesecretari, Joaquín Pesudo Moner; tresorer, Luís Manzanet Usó; vicetresorer, José M. Gil Bort; comptadors, Miguel Vidal Cubedo, José Gil Mezquita, Santiago Gil Alcaraz; consiliaris, José M. Esteve Jarque, Vicente Galí Navarro, Manuel Catalán Peset.

En aquests anys, la Junta Directiva es renovarà, segons mana el Reglamento, en el qual els llocs que cessen seran ocupats per altres confrares: en lloc del comptador José Gil Mezquita serà Pascual Cabedo Solé, i en lloc del consiliari José M. Esteve Jarque, Santiago Miró Bonet (13 de gener de 1952). Felipe Usó i Pascual Candau per Juan Bta. Tirado (difunt) i José Gil Alcaraz (25 de gener de 1953).

El 24 de gener de 1954, cessen Pascual Viciedo Moreno, Vicente Galí Navarro, Luís Manzanet Usó, Manuel Catalán Peset i Pascual Cabedo Solé, però els assistents prorroguen el càrrec de Galí, Manzanet i Catalán. Als qui cessen, els substitueixen Manuel Gil Casalta i Joaquín Vilar Font.

El 22 de gener de 1955, és reelegit el president Vicente Guinot i cessen Vicente Galí, Joaquin Pesudo, Luís Manzanet i Joaquin Vilar, que són substituïts per José Gil, Vicente Santágueda, José Pons, Manuel Gilabert, Domingo Gil i Pascual Esteller.

El 23 de gener de 1956, al president Vicente Guinot el substitueix Felipe Usó Amorós; i als vocals cessants José M. Gil Bort i Pascual Candau, ho fan Manuel Sebastià, Vicente Fabregat, Antonio Serra i Gabriel Castellet.

El 26 de gener de 1957, cessen José Gil, José Pons, Domingo Gil, Antonio Serra, Manuel Cercós, Manuel Clausell, Vicente Fabregat i el president Felipe Usó; entren José Ortells, Pascual Mata, [...] Pascual Doñate. Queden, de president, Manuel Gilabert Rubert; de secretari, Pascual Esteller Carda, i dipositari, Miguel Vidal.

El 6 de febrer de 1958, està quasi acabada la imatge de l’Ecce Homo, que cisella l’escultor Josep Ortells per a la Confraria i, en aquesta sessió, s’informa

128


de com va l’obra. El confrare Francisco Ramos suggereix a la Junta que aquesta Directiva actual no cesse fi ns que no estiga acabada la imatge de l’Ecce Homo i la peanya o la carrossa; aquesta moció va ser aprovada immediatament per la Junta General.

El 13 de gener de 1963, hi ha un lapsus de temps en el qual no s’escriuen actes de sessions celebrades. Han cessat el president Manuel Gilabert Rubert, el secretari Pascual Esteller Carda i el dipositari Miguel Vidal. En una junta general (de la qual no hi ha acta i de la qual es desconeix la data) han estat elegits Juan Bta. Notari Meseguer, Manuel Usó Canós, Manuel Catalán i Pascual Bort Cantavella; queden encara d’antigues directives en actiu, el president, Pascual Mata Ortells, Pascual Manzanet Usó, Ramón Gumbau, Agustín Mata Ortells, Pascual Esteller Traver i Manuel Costa Ortells i ara són elegits els confrares José Girona Almela i Vicente Llorens Broch. D’entre aquests i d’altres, constitueixen el 20 de gener del mateix any, la nova directiva, segons els càrrecs: president, Pascual Ortells Mata; vicepresident, Luis Manzanet Usó; secretari, Pascual Bort Cantavella; vicesecretari, Manuel Usó Canós; dipositari, Pascual Manzanet Usó; vocals, Ramón Gumbau Mata, Agustín Mata Ortells, Pascual Esteller Traver, Manuel Costa Ortells, Juan Bta. Notari Meseguer, Manuel Catalán Peset, José Girona Almela i Vicente Llorens Broch.

En la sessió del 2 de febrer de 1964 i davant la falta de directius en la Junta, per unanimitat, s’elegeixen els senyors Manuel Cerisuelo Ortells, Vicente Santágueda Rubert, Bautista Llorens, Pascual Cabedo i José Ripollés, per a formar part de la Directiva.

El 22 de març de 1965, pren possessió la nova Directiva: president, Pascual Mata Ortells; vicepresident, Luís Manzanet Usó; secretari, Pascual Bort Cantavella; vicesecretari, Manuel Usó Canós; dipositari, Manuel Catalán Peset; vicedipositari, Juan Bta. Notari Meseguer; comptadors, Manuel Cerisuelo Ortells, Ramón Gumbau Mata, Pascual Esteller Traver; consiliaris, Manuel Costa Ortells, José Girona Almela, Vicente Llorens Broch; vocals, Vicente Santágueda Rubert, Bautista Llorens, José Ripollés, Pascual Cabedo.

Des del 9 de febrer de 1966, no hi ha cap acta de sessions de la Confraria al Llibre Vell d’aquesta fi ns al 18 de març de 1984. En l’acta d’aquesta sessió, trobem com a president a Pascual Mata Ortells; secretari, Pasqual Lluís Segura; dipositari, José Girona; vocals, José Antonio Chiva, José Fonfría, Luís Manzanet i Ramón Gumbau. Assisteixen a la sessió del 8 d’abril de 1984, a més dels esmentats abans: Pascual Esteller, Pascual Manrique, Pascual Manzanet i Manuel Notari. En la sessió del 13 de juny de 1985, i com que havia renunciat al càrrec el president Pascual Mata Ortells, és elegit per unanimitat José Antonio Chiva Cheza; la Junta Directiva presenta la dimissió dels seus càrrecs, perquè el nou president puga disposar de la


129

millor manera per al bé de la Confraria.

Acta del 2 d’octubre de 1985. Les sessions de la Junta de Govern de la Confraria es fan ja a la sala pròpia que té aquesta en la nova seu dels Lluïsos, en el lloc on era la capella de la Sang, que ha estat enderrocada, per a donar-li la nova fi nalitat pastoral de la Congregació de Lluïsos i la Puríssima Sang.

Per a constituir la nova Junta Directiva: prior, Mn. Joan Bta. Alba Berenguer; president, José Antonio Chiva Cheza; vicepresident, Manuel Notari Amposta; secretari, Pasqual Lluís Segura Moreno; vicesecretari, Javier Bort del Río; tresorer, José Girona Almela; vicetresorer, Vicente Fabregat Nebot; vocals; Pascual Esteller Traver, Luís Manzanet Usó, Ramón Gumbau Mata, Juan Almela Mezquita, José Fonfría Sanz, Pascual Manzanet Viciedo, Pascual Manrique Rochera106. Aquesta Directiva o Junta de Govern de la Confraria allarga el seu servei durant molts anys, treballa per a adequar als nous temps el paper religiós i social d’aquesta, segons llegim en el Nou Llibre d’Actes107 i es ressenya al capítol corresponent d’aquest treball; alguns membres cessen a petició pròpia, per impossibilitat de complir com voldrien, i són substituïts per altres confrares: Manuel Rubert, Manuel Usó Badenes, Francisco Vilanova, Miguel Pons Castellet, Agustín Llop Salais, Manuel Rubert, T. Soler, Domingo Rambla, Óscar Soler, José Nostrort Llorca, M. Carmen Claros Ramos.

En l’acta del 7 de març de 2002, assisteix ja com a prior de la Confraria Mn. Vicent Gimeno i Estornell, rector in solidum de l’arxiprestal Sant Jaume de Vila-real. Assisteixen a aquesta sessió del Capítol de Govern de la Confraria: president, José Antonio Chiva Cheza; secretari, Pasqual Lluís Segura Moreno; vocals, José Nostrort Llorca, M. Carmen Claros Ramos, Agustín Llop Salais, Miguel Pons, Juan Almela, Francisco Vilanova i Domingo Alcolea.

Sessió del 4 de desembre de 2002, nova Junta Directiva: prior, Mn. Vicent Gimeno Estornell; president, Agustín Llop Salais; vicepresidents, José Antonio Chiva Cheza i Felipe Monfort Gómez; secretari, Pasqual Lluís Segura Moreno; tresorer, José Girona Almela; vicetresorer, José Ramos Mezquita; vocals, M. Carmen Claros Ramos, Manel Díaz López, José Fonfría Sanz, Sergio Llop Ferriols, Pascual Manzanet Viciedo, José Nostrort Llorca, Miguel Pons Castellet, Domingo Rambla Alcolea, Manuel Rubert Costa, Rafael Soler Manzanet, Francisco Vilanova Vinaixa. Aquesta Junta Directiva és la que actualment regeix la Confraria, només han canviat alguns membres de les vocalies.

Un bon repàs de cognoms del nostre poble, confrares, que han estat els

106 L’última acta que es ressenya en el Llibre Vell de la Confraria és la del 9 de novembre de 1985.107 La primera sessió de la Junta Directiva ressenyada en el Llibre Nou d’Actes és la del 22 novembre de 1985.

130


capdavanters durant un segle i mig de la nostra Confraria de la Sang; amb aquest reconeixement del treball dut a terme per cadascun i tots els confrares.

El paper de la dona en la Confraria de la Sang108

Serà bo que fem referència al tema de les dones en la Confraria, ara quan s’obrin totes les portes, o quasi totes!, a l’aportació femenina en qualsevol lloc, com cal.

En parlar del lloc de la dona en la nostra benvolguda Confraria, trobem la seua presència necessària ben documentada ja al s. XIX, i això perquè no podem remuntar-nos als segles anteriors per falta de dades. Al s. XIX hi ha un llistat de dones benefactores o que continuen el paper del seu espòs difunt i també apareixen les “Cambreres de la Mare de Déu de la Soledat”.

Serà al s. XX, en l’acta de la sessió de 23 de maig de 1926, quan entre els acords que es prenen, en el segon, llegim que es diu: “Admitir como cofrades bienhechoras a las mujeres a fi n de dar más empuje a la Cofradía y puedan participar de las gracias de la misma según marca el artículo 5º del Reglamento” i el 10 d’octubre de 1929, d’entre les dones confrares, es nomenen quinze d’elles com a cambreres per a encarregar-se de la neteja de les coses de la Confraria: Carmen Sancho Broch, Dolores Prades Giral, Amparo Llop Molés, Rosario Mundina Barrué, Maria Gràcia Monzó Benlloch, Dolores Gil Canós, Carmen Reverter Arnal, Ana María Nácher Miró, Vicenta Llop Pallarés, Maria Gràcia Gil Petit, Maria Gràcia Pitarch Ferrer, Carmen Gil Goterris, Josefa Guinot Serra, Salvadora Cantavella Moreno i Concepción Garcia Taurà.

En la mateixa sessió, 10 d’octubre de 1929, són admesos nous confrares, entre els quals hi ha aquestes dones: Pascuala Herrero Canós, Carmen Bort Serra, Mariana Canós Costa, Isabel Usó Canós, Concepción García Taurà, Vicenta Belsa Vilaplana, Carmen Bellmunt Gil, Luzgarda Soler Lloret, Concepción Gil Mezquita, Dolores Garcia Prades.

En la sessió de la Junta Directiva del dia 10 de gener de 1935, celebrada a casa del confrare difunt Mn. Benito Traver es renoven les 15 cambreres de la Mare de Déu de la Soledat, encarregades de la neteja dels objectes de la Confraria: Dolores Prades Giral, Ana M. Nácher Miró, M. Gràcia Gil Petit, Rosario Barrué Mundina, Dolores Petit Canós, Rosario Menero Usó, Maria Gil Gil, Maria Gràcia Benlloch, Vicenta Llop Pallarés, Ana Maria Sancho Broch, Carmen Fortuño; Maria Martín Reverter, Maria Gràcia Gil Ribelles, Asunción Usó Molina i Isabel Canós.

108 Llibre Vell de la Confraria. Dades assenyalades en cada cas.


131

Siga aquesta memòria un acte d’agraïment i reconeixement al paper de la dona en la Confraria de la Sang i la Mare de Déu de la Soledat, paper que ha realitzat des de la mateixa fundació, per més que apareix amb senyal i noms als segles XIX i XX.

És veritat que les dones són un motor imprescindible perquè vaja avant la casa i el poble i, així mateix, la nostra Confraria. Avui participen d’una manera total en les processons de Setmana Santa, elles són les encarregades de tancar-les, ja que desfi len amb la Mare de Déu de la Soledat i porten els símbols de la passió, a més de ser les portadores de la mateixa carrossa de la Soledat; fi ns i tot formen part de la Junta de Govern o Capítol de la Confraria, de la qual cosa els confrares estem molt pagats!

Dones de la Confraria amb la Soledat

132


21. EL TEMPS DE LA REPÚBLICA: 1931

Si seguim amb la memòria del rector Mn. Miguel Pedrós Bañón, que ha demanat formar part, com a confrare, de la Confraria:

Los cofrades presentes, después de escuchar de labios del Presidente de la Directiva, quien dice que el Rvdo. Cura D. Miguel Pedrós Bañón, insiste y quiere se le inscriba en las fi las de aguerridos católicos que integran esta antigua Cofradía, dando culto y veneración a la Sangre de Cristo, presentan un voto de gracias al celoso Director, quien no solamente desea llevar la dirección de la misma, sino que quiere ser también uno de sus subordinados,109

hem d’anotar una desavinença sufi cientment greu per a analitzar-la.

Ens trobem a l’any 1931, quan la recentment instaurada II República Espanyola, mitjançant uns decrets, intenta soscavar la religiositat tradicional dels nostres pobles. Açò es fa sentir d’una manera particular en el fet de la prohibició del crucifi x a les escoles, la supressió de processons, el Rosari de l’Aurora els diumenges i d’altres manifestacions religioses.

L’acta de 27 setembre de 1931110, es fa ressò de la supressió de la processó de l’Ecce Homo en la festa de la Confraria, quart diumenge d’octubre: “Este año, con motivo de haberse suspendido, por orden gubernativa la procesión, se nombra predicador para la función solemne de la tarde, al hermano del Rvdo. D. Agustín Torres, Capellán de la Armada”, (era Mn. Josep Maria Torres Montañés).

L’ambient anava escalfant-se davant d’aquestes mesures del govern de torn i arribava al punt que l’any 1932 les confraries de la Setmana Santa de Sevilla, Madrid, València, Saragossa, Barcelona, Castelló i d’altres capitals i pobles d’Espanya decidiren suspendre les processons que eixien en aquells dies tant sants. En Junta General de 20 de març de 1932, la Confraria pren aquest acord:

En vista de que, según la prensa, ni en Sevilla, ni en Madrid, ni en Valencia, ni en Zaragoza, ni en Barcelona, ni en Castellón, ni en muchos otros lugares de España no se celebran las procesiones de Semana Sant; y por haber mandado retirar los crucifi jos de las escuelas públicas, cuyos padres, muchos de ellos, son cofrades de la Purísima Sangre y de la hermandad de San Francisco, resentidos por este acto irreligioso, han apartado de dichas escuelas a sus hijos; y por haber prohibido que el Rosario de la Aurora saliera los domingos y fi estas por las calles. Por todas estas razones, han acordado por unanimidad, no tomar parte en las procesiones del Jueves y Viernes Santo, adhiriéndose a este acuerdo los hermanos terceros de San Francisco con sus andas e imágenes”111.

109 Llibre Vell de la Confraria, sessió de 28 de maig de 1916.110 APVr, Llibre Vell de la Confraria, F 222v.


133

Després de prendre aquest acord, li’l notifi quen al rector, a qui no li paregué acceptable aquesta mesura.

La Confraria en la Setmana Santa de 1932 no assistí a les processons com havien acordat i el rector ho prengué malament. En la sessió de 10 d’abril de 1932, la presidència de la Junta de Govern explica als presents confrares el per què la Confraria

no ha tomado parte en las procesiones de Semana Santa. Dice que no ha tomado parte, por el motivo de haberse hecho retirar (por orden gubernativa) el crucifi jo de las escuelas; por la prohibición del Rosario de la Aurora por la vía pública; y por haberles prohibido la procesión de la Purísima Sangre de la cuarta dominica de octubre. La presidencia dice a la General, que si no están conformes de la forma de proceder de la Directiva, nombren inmediatamente una nueva Junta. Los miembros de la Junta general dijeron por aclamación, que estaban conformes con el modo de actuar de la directiva y le daban un voto de gracias por lo bien que lo hace al frente de la Cofradía. También manifestó a la Junta General que el presidente se entrevistó con el Sr. Cura para notifi carle que la Cofradía celebraba Junta General ordinaria, por si quería asistir o enviar delegado a la misma,

el rector respon al president Vicent Moner, “que él no quería saber nada de la Cofradía y por lo tanto se apartaba de ella”.

Davant d’aquesta postura del rector arxipreste, la Confraria pensava en formar una comissió que anara a parlar amb el bisbe, o bé li escriguera, per tal que donara la millor solució. No sabem si es va nomenar aquesta comissió ni si va actuar; el que sí sabem és que en la sessió de Junta del 2 d’octubre de 1932, que es realitza al domicili del “confrare Rvd. Benito Traver”, en nomenar els predicadors per a la festa del quart diumenge d’octubre, es proposa el rector arxipreste, Miguel Pedrós, perquè predique el dia de la festa i el dia d’ànimes; en compensació?, o han tornat les paus! En l’acta de la següent Junta General apreciem la presència de Mn. José Pascual Nácher i, més avant, la d’altres capellans o vicaris, però no la del rector arxipreste.

És una part de la història de la Confraria que ens enriqueix per dues bandes: en primer lloc, per la visió que té Mn. Pedrós dels confrares, com a homes de vàlua catòlica, encara que es desencisa davant l’acord de no anar a les processons de Setmana Santa per aquelles raons, quan ell esperava una lluita activa i no passiva, i la solució fi nal de pau; en segon lloc, per la decisió dels confrares, presa davant les mesures del Govern, en defensa de les tradicions i sentiments religiosos del poble i que feien veure a tothom el malestar de Vila-real; ambdues acaben en el testimoni

111 APVr, Llibre Vell de la Confraria, F 223v.

134


que s’ha de donar i en la pau desitjada! Un record per a l’estimat rector Pedrós, arxipreste i prior de la nostra Confraria!

El 14 d’abril de 1933 era Divendres Sant i coincidia amb el segon aniversari de la instauració de la República a Espanya. El president del Consell de Ministres i cap del Partit Radical, per deferència a la gran massa de catòlics de la nació, va prohibir per decret per a aquell dia qualsevol manifestació política i, al mateix temps autoritzava en tota la nació les processons de Setmana Santa. Als components socialistes de Vila-real, els va sentar malament i presionaren l’alcalde, fi ns i tot amb amenaces, perquè no deixara fer les processons; però com l’ordre venia de dalt... D’aquesta manera, decidiren pel seu compte impedir la processó de Dijous Sant; un grup de jovenets socialistes es va situar als porxes de la plaça Major (avui de la Vila), sabien que estaven protegits pels polisseros en aquell lloc i començaren a cridar a favor del comunisme i l’anarquia i en contra de l’Església, la religió i el clergat, cantaven ben fort l’himne de la Internacional Comunista; mentre la multitud que presenciava la processó callava i no s’explicava aquella agressió sense motiu en aquell dia sagrat per a Vila-real. La matinada del Divendres Sant es presentaren dos guàrdies municipals al temple de Sant Pasqual, quan anava a eixir la processó del Via Crucis cap al calvari, amb l’ordre de l’alcalde que se suspenguera per a “evitar majors mals!”.

El 28 d’octubre de l’any 1933, per a commemorar el XIX Centenari de la Redempció, la Confraria de la Sang va celebrar solemnement la seua festa anual, quart diumenge d’octubre, i per l’avinentesa ho feia a l’arxiprestal Sant Jaume, van invitar el predicador de renom, el pare José Santoja, escolapi. Amb aquesta ocasió i en record del centenari que se celebrava, la imatge de la Puríssima Sang, l’Ecce Homo, estrenava un mantell o clàmide de domàs vermell, amb brodats d’or, amb disseny de l’escultor vila-realenc, Pasqual Amorós; per la vesprada, la processó se celebrava claustral, per l’interior de l’església Major, però amb l’esplendor i devoció de sempre, malgrat les circumstàncies polítiques adverses.

També les dones de la Confraria de la Mare de Déu de la Soledat, dins de la de la Sang, van continuar celebrant la seua festa, el Divendres de Dolors, precedida del devot septenari, en l’església de la Sang, ara ajuda de parròquia, aquest any de 1933, amb missa cantada i sermó de l’arxipreste, Miguel Pedrós.112

El 23 de febrer de 1936, diumenge, pren possessió la Gestora Municipal de Vila-real, formada pel president Pascual Cabrera Quemades i nou vocals; tots eren de fi liació socialista i d’Esquerra Republicana, i nomenats a dit pel Governador Civil de Castelló, ja que en contra del que s’havia previst, les eleccions en segona

112 Mn. Manuel Juan Nebot, Villarreal siglo XX, II, p. 99 i següents.


135

volta no se celebraren; el poble no va intervenir gens en aquesta elecció. Els nous edils començaren el seu servei al poble atacant els sentiments religiosos ancestrals a Vila-real: decreten retirar totes les imatges religioses de l’Hospital Municipal i el crucifi x del Cementeri. Malgrat açò, l’alcalde signa una petició al poble “apel·lant els sentiments cristians” en ajuda dels obrers acomiadats per imposicions marxistes! L’alcalde envia un ofi ci al rector Pedrós i l’adverteix que no autoritzarà cap “acte parlamentari (sermons, conferències, plàtiques) dins del Temple, sense sol·licitar l’autorització civil”. La Setmana Santa se celebra sense les tradicionals processons: se suprimeix la de les Palmes i la de la Mare de Déu dels Dolors o Pietat, que se celebrava el mateix Diumenge de Rams, per la vesprada, amb l’assistència massiva de dones que acompanyaven la Mare de Déu; es prohibeix la del Dijous Sant de la Confraria de la Sang i el Via Crucis del Divendres Sant; la impressionant processó del Sant Soterrar es va celebrar per l’interior de l’Arxiprestal. També es prohibeixen “els Combregars de Sant Vicent”, i obliguen a portar la comunió en cotxe. L’1 de maig comença el dia amb la tàpia i tres capelles del calvari enderrocades; al gener d’aquest 1936 ja s’havien carregat les capelletes del Via Crucis en la baixada de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, que havien estat inaugurades el 5 de maig de 1746 per fra Gabriel Montañés, lector, defi nidor i guardià del convent dels Franciscans de la vila; també es van tallar els xiprers del camí de l’Ermita. Davant d’aquesta barbàrie, l’arxipreste encarregava el material per a reconstruir la tàpia del calvari, però la Gestora republicana no va autoritzar les obres. Aquesta Gestora acordava demanar al Govern de la nació la incautació dels béns de l’Església, quan abans millor.113

La memòria històrica ens porta a la refl exió i ens demana que aprenguem a respectar-nos sempre i a ajudar-nos, independenment de les idees. La Confraria de la Sang ens ajuda en aquesta tasca social i religiosa.

113 Mn. Manuel Juan Nebot, Villarreal siglo XX, II, p. 138 i següents.

136


22. GUERRA CIVIL I SUPERACIÓ DE LA DESGRÀCIA: 1936-1938

Hem arribat al moment de fer memòria dels dies de persecució patida per aquesta església de la Sang i la Confraria. Fou el 13 d’agost de l’any 1936, quan un bàndol de milicians va entrar a la Sang per a traure els objectes de culte, imatges de l’Ecce Homo i la Soledat i els patrons dels Lluïsos, peanyes, etc. i van formar amb tot una foguerada a la placeta de la Sang, que quedava així sense culte per uns quants anys. Són els anys de la Guerra Civil i la Sang va ser expropiada una altra vegada i usada en altres menesters que els propis.

Abans d’aquesta Guerra Civil, la Confraria gaudia de l’església de la Puríssima Sang, amb el retaule de l’altar major, que presidia la imatge de l’Ecce Homo; feia pocs mesos s’acabava de col·locar el nou combregatori, que havien pagat la Puríssima Sang, la Congregació de Lluïsos i els fi dels de l’ajuda de parròquia; també era propietat de la Confraria, l’altar amb la imatge de la Mare de Déu de la Soledat, els objectes d’orfebreria i culte de la sagristia i especialment la Creu del Natzaré i vint-i-quatre vestits de la Guàrdia Romana, pagats per l’Ajuntament de Vila-real; a més hi era l’altar dels Lluïsos, amb els patrons i allò que la Congregació administrava per al culte.

El mateix dia en què fou cremat el convent de Sant Pasqual, 13 d’agost de 1936, fou saquejada l’església de la Sang, cremades les imatges sagrades i qualsevol ornament del culte a la placeta davant del temple. Els milicians que saquejaven i cremaven, es vestiren amb els hàbits dels confrares, que es guardaven a la sagristia, i amb els vestits de la Guàrdia Romana, mentre tocaven la trompeta i proferien blasfèmies, i es dirigiren cap al temple de Sant Pasqual per a rematar la seua barbaritat, donant fe de la malícia i odi contra la religió i, sobretot, de la seua neciesa i incultura114.

Una vegada passades les jornades amargues per a les famílies de Vila-real, per motiu de la Guerra Civil, i per a aquesta Confraria, de la qual molts confrares donaren la seua vida, el temps de la pau s’aprofi ta per a enllestir allò que s’havia desfet i poder tornar a viure la vida devocional, si podia ser, com abans.

El dia 2 d’octubre de 1938, l’acta ens fa saber que la Junta Directiva i els clavaris es reuneixen a casa del confrare difunt Mn. Benito Traver Garcia i que el president, Josep Gil Arnal, declara oberta la sessió en la qual s’aprova l’acta anterior (13 d’octubre de 1935, com si diguérem l’altre dia!). En aquesta sessió tracten sobre la festa de la quarta dominica d’octubre, que s’haurà de fer en l’església Arxiprestal ja que la de la Puríssima Sang fa de presó municipal, com a conseqüència de la

114 Mn. Manuel Juan Nebot, “Procesos penales de la guerra”, història oral, Villarreal Siglo XX, p. 150.


137

Guerra Civil. Els predicadors de la primera festa de la Confraria, després de la guerra, són: en el tríduum, Mn. Agustí Torres, Mn. Joan Bta. López, Mn. Dionís Nostrort; per a la missa major, l’arxipreste Mn. Miguel Pedrós (aquest és substituït per Mn. Monfort, que aleshores fa d’ecònom, perquè Mn. Pedrós és encara al seu poble, Caudete, com direm en el capítol següent) i per a la funció de la vesprada el pare Bernardí Rubert Candau, franciscà (menys l’arxipreste, tots fi lls de Vila-real!). Davant de les circumstàncies per les quals passa la societat vila-realenca, s’acorda suprimir els coets tronadors i la traca, i es decideix que la processó de l’Ecce Homo es faça com a processó claustral, per dins de l’església Arxiprestal, encara que siga sense imatge, ja que encara no s’ha pogut fer.

En la festa de l’any següent, el primer dia del tríduum, es beneeix la nova imatge de l’Ecce Homo, que presidirà l’altar major de l’església de la Sang, fi ns que aquesta serà enderrocada. Sobre aquesta imatge, que ara podem contemplar cada any el dia de la festa el quart diumenge d’octubre, col·locada als peus de l’altar major de l’Arxiprestal i durant l’any en la Sala Museu núm. 1, dedicada a imatges i ornaments, l’acta del 5 de novembre de 1939 ens diu:

El presidente da cuenta de que la nueva imagen de la Purísima Sangre ha sido regalada por el cofrade Olegario Roig, pues la otra que tenían fue quemada y destruida por los rojos cuando la guerra civil y que la nueva imagen ha sido fabricada por el artista Villarrealense Pasqual Amorós.

Sabem per un familiar del donant, i bon amic, amant de les coses del nostre poble, que el tio Olegario es va assabentar de la notícia que la Confraria volia fer la imatge de l’Ecce Homo, però que anava curta en remeis, ell mateix es va oferir a pagar-la i va dir: “encomaneu-la que ja la pagaré jo!”, i així ho va fer. La Junta, per a agrair-li-ho, es va traslladar al seu domicili per a manifestar-li l’alegria de tota la Confraria pel seu gest i despreniment115.

Així continua la vida de la Confraria de la Puríssima Sang, que en dies de difi cultats no minva la il·lusió per donar testimoni davant Vila-real d’aquesta devoció, tan antiga i tradicional, del nostre poble.

115 Testimoni oral de Joan Bta. Llorens Cantavella.

138


23. LA POSTGUERRA: 1940-1950

Avancem cap a un fi nal de la nostra història mitjançant aquestes aportacions que traiem del Llibre Vell de la Confraria i dels de Culte de la nostra Arxiprestal. Estudiem ara els anys de la postguerra, anys quaranta i primers dels cinquanta, difícils per les condicions de vida al nostre poble i a la nació, després de la destrucció i la mort que sempre comporta qualsevol guerra, i més si és civil. Poca cosa es podia fer, però encara es feia, perquè la il·lusió i el coratge dels confrares feien possible la devoció i religiositat, en aquells dies de penúries més manifesta als ulls de qualsevol creient. Però després de la tempestat ve la calma i, en la calma, són viables actuacions que no ho pareixien i es reconstrueix allò que semblava perdut.

La nostra Confraria, la de la Puríssima Sang, dóna, en aquells dies, una lliçó admirable: no mai decau el seu esperit, de seguida comença a reconstituir-se i s’aplica de veritat a fomentar aquella devoció que li fóra adient en els temps passats. Així la veiem en els anys quaranta, quan en la pobresa dels recursos materials apareix davant els ulls de Vila-real la riquesa espiritual que comporta el ser confrare.

Ara repassarem, encara que siga breument, aquells anys quaranta i donar gràcies als qui van posar l’espatlla i tiraren endavant, que van fer possible que avui la Confraria ho puga contar.

L’empenta espiritual de la Confraria de la Puríssima Sang, si analitzemel Llibre Vell d’Actes, la trobem ja quan encara no havia acabat la Guerra Civil, però ja s’havia alliberat Vila-real (14 de juny de 1938). De seguida els confrares es reuneixen, i com si no hagués passat res, preparen la festa de l’any 1938. Els efectes de la guerra es notaven per tot arreu i només calia alçar els ulls al campanar i veure la desfeta, o caminar cap a Sant Pasqual i mirar, si és que els ulls encertaven a fer-ho enmig de les llàgrimes davant del sacrilegi comés.

L’església de la Puríssima Sang s’havia habilitat com a presó municipal i per tant no se celebrava el culte; a l’interior faltaven les imatges i tot allò que servia per a les celebracions religioses, cremat com fou a la foguerada del 13 d’agost de 1936. Però els confrares volien fer la festa anual, per l’octubre, com cada any des de la seua fundació (1546).

Potser siga més edifi cant que puguem llegir aquella primera acta tal com la van redactar els confrares que eixien d’una desfeta tal, que marcaria durant molt de temps la convivència dels veïns:

Sesión del día dos de octubre de mil novecientos treinta y ocho. Reunida la Junta Directiva en unión de los Clavarios en casa del cofrade difunto Rdo. D. Benito Traver García y bajo la presidencia de D. José Gil Arnal, declara abierta


139

la sesión dando lectura al Acta anterior que fue aprobada.

La presidencia dice que el motivo de la reunión es el tratar sobre los predicadores y sobre lo que se tenga que hacer en las próximas fi estas de la cuarta dominica de Octubre, lo mismo que se hace saber que este año, estando la Iglesia de la Purísima Sangre convertida en cárcel municipal, con motivo de la guerra civil, la fi esta se celebrará en la Iglesia Arciprestal, y acto seguido se toman los siguientes acuerdos.

Que para el Triduo se nombran los siguientes predicadores: Rvdo. D. Agustín Torres, Juan Bta. López y Rvdo. Nostrort, y para el día de la fi esta por la mañana en la misa mayor el Rvdo. Sr. Arcipreste, y en la función de la tarde al Rvdo. P. Bernardino Rubert Candau (Franciscano).

Este año con motivo de las actuales circunstancias que atravesamos debido a la guerra civil, se suspenden los tronadores y traca y la procesión será claustral.

Y no habiendo más asuntos de que tratar se levanta la sesión.116

Ens adonem que els confrares no volen deixar passar aquell any 1938, el que a Vila-real serà anomenat “any de l’alliberament del poble (11 juny 1938)”, sense complir la tradició de la festa anual, encara que no poden fer-ho al lloc acostumat, el de la seu de la Confraria, església de la Sang, ni amb la solemnitat deguda, pel carrer i amb traques (essencial en la festa valenciana); tampoc tindran el vol de campanes, ja que al campanar, ferit feroçment, només queden els dos tiples.

De manera que la primera festa, encara en guerra (aquesta s’acabarà l’1 d’abril de 1939), però alliberat Vila-real, es farà com Déu i la tradició mana, però amb les restriccions que condicionen els dies que corren. L’Arxiprestal s’ha lliurat dela desfeta, encara que ha quedat destrossada per dins i amb ferides per fora; però el culte ha tornat al lloc sagrat.

Mn. Dionisio Nostrort és el que s’encarrega de la parròquia Arxiprestal, des de l’alliberament del poble fi ns al mes d’agost, en què actuarà com a rector encarregat Mn. Ramón Monfort; aquest ho farà fi ns al 15 d’abril de 1939, quan tornarà del seu poble, Caudete, el rector arxipreste Mn. Miguel Pedrós, que es farà càrrec de la situació en què es troba la parròquia i sobretot el temple Arxiprestal: “Cuentas de las Obras de reparación del Templo parroquial. Desde el día 15 de abril (1939) que me reintegré a mi amada parroquia después de dos años y nueve meses de ausencia”, són les paraules escrites amb les quals expressa l’arxipreste el seu estat d’ànim117 .

Les primeres reparacions de l’Arxiprestal tenen com a fi nalitat que es puga

116 APVr, Llibre Vell de la Confraria, còpia, p. 230.117 APVr, Llibre de Comptes Corrents de l’Arxiprestal, 1938, primeres anotacions en fulls solts.

140


celebrar el culte i així ho procuren tant Mn. Nostrort com Mn. Monfort. Siga com siga, l’Arxiprestal rebrà els confrares de la Puríssima Sang, per l’octubre de 1938, per a la celebració de la Festa de l’Ecce Homo, amb missa major i processó, com sempre. Els predicadors, aquells que tenen més a mà: Mn. Agustí Torres, aleshores rector de la Vilavella; Mn. López, capellà al poble, i Mn. Nostrort, també al poble, als quals s’unirà el franciscà pare Bernardí Rubert; tots quatre són nascuts a Vila-real i ho faran molt de gust, amb el sentiment viu de la tradició. Però a la missa volen que predique l’arxipreste, que ho és Mn. Miguel Pedrós, el qual encara es troba al seu poble de Caudete, com a refugiat, havent-s’hi amagat, en anar-se’n de vacances pel juliol del 1936 (amics de Vila-real mantindran amb ell, per aquells dies primers de la guerra, correspondència privada, en la qual li faran saber l’estat de les coses i com que el rector arxipreste vol tornar de seguida a la seua parròquia, li aconsellaran que es quede al seu poble per a lliurar-se d’una mort segura118); com que aquest no ho pot fer, segurament, predicaria a la missa major Mn. Ramón Monfort, que era rector encarregat i feia els ofi cis de l’arxipreste. Per la vesprada, després de l’ofi ci religiós en honor de l’Ecce Homo, processó claustral, sense imatge, ja que ha estat cremada en la guerra (la nova es farà per a l’any següent) i no res de traques.119

L’any 1943, les sessions de la Junta Directiva ja es fan a la sagristia de l’església de la Sang, s’inicia la normalitat després dels anys de guerra, però dins de l’esforç que s’ha de fer en tot per la situació de necessitat. La Confraria viu el seu dia a dia seguint allò que marca el Reglamento, amb els canvis periòdics dels membres de la Junta, que han complit amb el seu mandat, l’acceptació de nous confrares i la mirada posada a millorar tot el material, per a donar una major esplendor als actes de la Setmana Santa i al culte en la mateixa Sang.

Ajudarà molt en aquest camí el nou rector arxipreste, Mn. Vicent Enrique Tarancón, que es fa càrrec de la Confraria en la sessió del 26 de setembre de 1943; durant aquesta Rectoria, assistirà a les juntes, en representació de l’arxipreste, Mn. Enrique Portalés Salvà, que posarà tot l’entusiasme a fer avançar la Confraria, tant en el camp espiritual com en el material.

Per aquests anys, les peticions de portar la Creu del Natzaré són molt nombroses, a causa de promeses i de la molta devoció que inspira aquest pas del Nostre Senyor en les processons de Dijous i Divendres Sant, amb la Guàrdia Judia, per la qual cosa l’any 1944 s’acorda fer un sorteig per a veure qui serà el premiat, i després fer cada any el mateix entre aquells que ho hagen demanat. També es tracta

118 APVr, “Causa de beatifi cació màrtirs seglars de Vila-real”.119 Veure revista La Sang, de la Confraria, any 2005. Quan tracten sobre aquesta festa, es dóna per bona la notícia que predica l’arxipreste Mn. Pedrós, sense adonar-nos-en que encara no hi era a Vila-real. Sobre la imatge de l’Ecce Homo de Pasqual Amorós.


141

dels trofeus de la passió que ixen Dijous Sant i s’acorda que “aquells que els vulguen traure, se’ls han de pagar de la seua butxaca”[...] i així s’accepta, tal és la devoció dels confrares!120

120 APVr, Llibre Vell de la Confraria, acta de 16 de gener de 1944, p. 233.

Document de donació de la imatge de la Soledat

142


Mn. Joan Bta. López Avellana, en el seu càrrec de marmessor de Beatriu Verdià Batalla, acompleix la voluntat de la testamentària i paga diversos objectes de culte (entre ells cal recordar a l’Arxiprestal, abans de la Guerra Civil, el tern blau de la Puríssima i l’orgue romàntic, i després de la Guerra Civil el combregatori de la capella del sagrari, la reixa-barana de l’altar major al presbiteri i el reixat a l’altar de sant Josep). També la Confraria de la Sang va ser benefi ciaria d’aquella testamentària, per obra de Mn. López, i així ens ho fa saber en un escrit a llapis i sense signar que fa arribar a la Junta Directiva i que el secretari llegeix en la sessió del dia 11 de febrer de 1945:

En las procesiones de Jueves y Viernes Santo de este año de 1944, se estrenó una nueva Imagen de la Soledad de Nuestra Señora, con nuevo bordado de su manto, corona, grupo de faroles del anda, talla que regaló a la Cofradía de la Sangre el Rvdo. D. Juan Bta. López, albacea de Dña. Beatriz Verdiá Batalla y en sufragio del alma de ésta, importan estos regalos 2250 ptas. Suplica a la Cofradía el mismo Albacea, encomienden al Señor y a la Virgen Santísima el alma de la bienhechora. R.I.P.

Si la imatge de l’Ecce Homo, obra de Pasqual Amorós, es va estrenar per a la festa de l’octubre de 1939, i fou regalada pel confrare Olegario Roig; la imatge de la Mare de Déu de la Soledat, amb el mantell, la corona i els fanals de les peanyes, va ser una donació fruit del testament que hem citat abans i gràcies a Mn. López, que es va estrenat per la Setmana Santa de 1944.

Mentre la Confraria, amb la Congregació dels Lluïsos, arregla l’església de la Sang, on de nou celebren els actes litúrgics les dues entitats religioses de la parròquia.

El 27 de gener de 1947, presidirà la Junta Directiva el nou rector arxipreste Lucas Salomón Martí. Vicent Enrique Tarancón ha estat promogut a bisbe de Solsona (desembre de 1945) i a les primeries del seu pontifi cat i abans d’entrar a la seua diòcesi, consagrat ja bisbe a Borriana, el seu poble, va voler estar a la seua parròquia de Vila-real durant una setmana i ofi ciar tots els sagraments com a bisbe: el sagrament de la confi rmació i el de l’orde sacerdotal (va ordenar en aquesta el pare Miguel Llop Català, dominic fi ll de Vila-real), fi ns i tot va visitar els malalts a les seues cases (deia anys després Mn. Vicent Enrique Tarancon quan era ja cardenal: “eixien malalts per totes parts!”, tants volien rebre la visita del seu rector ja bisbe)121. Per a la Confraria va ser un motiu més d’alè en el seu camí.

Mn. Lucas Salomón té una vertadera tasca per davant i la Confraria se sent animada, al mateix temps que dirigida amb mà forta i segura. Tot no eren glòries

121 A l’autor, essent rector de Suera, i quan el cardenal va participar en les festes de trasllat de les restes de Mn. José Lapica Calduch, rector d’aquella del 1901 al 1945, a la mateixa església parroquial (2 de gener de 1983).


143

i, de tant en tant, sorgien desacords que entorpien la bona marxa (els homes som homes!); el rector tractava sempre de llimar aquelles aspreses perquè tot anara el millor possible (7 de novembre de 1948).

Es reformen les vestes de les caperulles (19 de desembre de 1948); s’estrena per al monument de la Sang una nova escalinata, un llençol nou per a la Creu dels Clavaris i tres vestits per als mateixos (3 d’abril de 1949) i el rector explica clarament als confrares que “les processons de Setmana Santa són de penitència, pel que no han d’anar a lluir vestes, sinó a donar exemple de recolliment i devoció” (3 d’abril de 1949); i com la qüestió monetària sempre pareix que vaja a contracorrent, es faculta la Junta Directiva perquè estudie la possibilitat de “fer rifes” per a traure uns diners que benefi cien la Confraria (5 de maig de 1950); és l’inici d’allò que avui coneixem com a loteria de Nadal!

Divendres Sant de 1945

144


24. ELS ANYS 1950

A principis dels anys 1950, el que preocupa el rector, director nat o prior de la Confraria, és precisament allò que li dóna raó de ser: la pietat o vessant espiritual de la mateixa, sense la qual la vida de la Confraria s’esvaeix en uns actes que podrien considerar-se com a tradicionals o folklòrics simplement (avui algú voldria anomenar-los amb la vessant cultural només, com si allò religiós no en fóra l’expressió més antiga i de la qual ve el que, en els nostres dies, emparem sota el nom de cultura; per això llegíem en l’acta del 3 d’abril de 1949 que Mn. Lucas explicava clarament als confrares que “les processons de Setmana Santa són de penitència, pel que no han d’anar a lluir vestes, sinó a donar exemple de recolliment i devoció”122. Aquesta devoció es volia ben visible també en els altres actes que la Confraria tinguera durant l’any a l’església de la Sang o a la mateixa Arxiprestal, especialment en el mes d’octubre, en la celebració de la festa anual.

Allò que es té molt present, i ho comprovem en totes les actes, és el relleu dels membres de la Junta Directiva, segons mana el Reglamento; per això, quan arriba el cas, són presentats nous membres per a substituir els que deixen el seu càrrec, després del temps en què han treballat en la Junta esmentada.

L’acta que llegim en el Llibre Vell de la Confraria, el 5 de febrer de 1950, ens fa saber que la Junta Directiva la componen: el president, Pascual Beltrán Cortés; el vicepresident, Vicent Guinot Mezquita; el tresorer, Luís Manzanet Usó; el secretari, Bautista Tirado Notari; els vicesecretaris, Joaquim Pesudo Moner i José M. Gil Bort; els comptadors, Manuel Cerisuelo Ortells, José M. Esteve Jarque i José Gil Mezquita, i els consellers, Miguel Vidal Cubedo i Santiago Gil Alcaraz. Hem d’afegir a aquests, com el primer, el director rector arxipreste Mn. Lucas Salomón Martí. La Junta Directiva cada any es renova mitjançant el relleu dels membres que més anys hi són. Així, tots els anys trobem noms nous en companyia d’altres que continuen la tasca de tots. El 14 de gener de 1951, trobem que és nou el president, Vicent Guinot Mezquita, i el vicepresident, Pascual Viciedo Moreno, mentre que la resta continuen igual, canvien només de servei i s’afegeixen com a consellers, Vicent Galí Navarro i Manuel Catalán Peset; han deixat la Junta l’antic president Pascual Beltrán Cortés i Manuel Cerisuelo Ortells.

Però, de vegades, es demana la reelecció o continuïtat en el càrrec d’algunes persones “por sus valiosos servicios prestados a la Cofradía y para que dejen acabados sus proyectos en ejecución”123, com es dóna el cas l’any 1952 del mateix president Vicente Guinot i el vicesecretari Joaquim Pesudo, que porten entre mans l’acabament del projecte sobre el monument del Santíssim que s’instal·la en Setmana

122 Llibre Vell d’Actes de la Confraria, 3 d’abril de 1949.123 Llibre Vell d’Actes de la Confraria, 13 de gener de 1952.


145

Santa a l’església de la Sang, així com la qüestió dels vestits de la Guàrdia Romana o judíos124. “Igualmente conviene se tramite lo necesario para que el Monumento al Santísimo que se expone en Semana Santa, sea totalmente terminado en sus partes de madera y pintura necesarias”125.

La qüestió del vestit per als judíos ve de llarg. Resulta que hi ha judío que té el vestit de sempre i és de la seua propietat; però cada any es lloguen uns vestits per a judíos que no el tenen propi; per això cada any ix el problema de si el lloguer el paga aquell que usa el vestit o el paga la Confraria:

Sobre el alquiler de los trajes para los soldados romanos, el Sr. Vicepresidente y el Sr. Tesorero exponen la conveniencia de que sean alquilados por la Cofradía, a expensas, desde luego, de los cofrades que los usan, para ver si es posible salgan más económicos que otros años, y para que no degenere en costumbre el que estos soldados romanos que salen además de los que ya tienen trajes propios de la Cofradía, se consideren como separados de ella126.

La Confraria de la Sang, des de sempre ha usat per a les vestes la túnica negra amb capa roja i la caperulla del mateix color que la túnica; és el vestit tradicional. Per a la Setmana Santa de l’any 1929 s’estrenen unes noves vestes de color roig amb capa blanca, colors que cridaren l’atenció entre el veïnat, ja que el color més normal des d’antic era el negre, amb la concessió més recient de la capa roja127. Aquells vestits, heretats de pares a fi lls, s’han fet vells, s’han descolorit i esgarrat, per això pensen que s’han de renovar, i perquè hi haja unitat en aquesta renovació es pren aquest acord en la mateixa sessió del 13 de gener de 1952:

Se trata seguidamente sobre la confección para este año, si es posible, de capas nuevas para los Penitentes (les Vestes de les Capurulles), a cargo su importe, naturalmente, de los usuarios. Y a fi n de unifi car esta sección, se considera conveniente que dichas capas se hagan de tela roja, aprovechándose la túnica negra. Los nuevos trajes que se puedan hacer se ajustarán igualmente a dichos colores.

Aquesta secció de penitents amb túnica negra, caperulla del mateix color i capa roja és la que desfi la en els nostres dies amb la Mare de Déu de la Soledat, record de les vestes més antigues, i vesteixen de túnica i caperulla roja amb capa blanca els qui acompanyen l’Ecce Homo, vestes de tradició més moderna.

124 Usarem el nom de judío o judíos, com és el costum vell del nostre poble, en referir-nos als qui fan el paper de guàrdies o soldats romans en les processons, paper que a l’antigor feien els de raça jueva, aquells que a Vila-real habitaven la Jueria, i per això se’ns ha quedat tal nom als nostres llavis, encara que dit en el valencià castellanitzat, però nom que ens ve d’antic.125 Llibre Vell d’Actes de la Confraria, 13 de gener de 1952.126 Llibre Vell d’Actes de la Confraria, 13 de gener de 1952.127 Mn. Manuel Juan Nebot, Villarreal siglo XX, II, p. 36.

146


Per a ordenar les fi les dels penitents sempre han anat uns quants d’ells, determinats per la Directiva, amb la vestimenta adient a les fi les i amb unes canyes com a senyal d’autoritat. La canya com a senyal d’autoritat fa pensar que quan es trau de qualsevol canyar és tan simple i pobra; però en aquest cas la canya mateixa explica el signifi cat, si ens adonem que és la canya la que els soldats romans posen en mans de Jesús, després de la fl agel·lació, quan se’n riuen d’ell, el vesteixen i el coronen com a rei i li la donen com a ceptre d’autoritat, i així el mostra Pilat a la gent, quan diu, “Ecce Homo, Aquest és l’Home!”; del ceptre de l’Ecce Homo l’ha treta la Confraria com a senyal d’autoritat enmig dels seus penitents! La Junta Directiva, en l’afany de donar relleu als penitents que tenen la missió d’ordenar les fi les en les processons, i potser sense adonar-se’n del signifi cat precís de la canya, acorda també en la mateixa sessió: “Se conviene igualmente en suprimir las dos cañas con que fi guraban en las procesiones los encargados de ordenarlas y en su lugar hacer dos varillas que en su parte superior llevarán el emblema de la Cruz y corona de Espinas, de los que existen diversos guardados”. L’any 2006, una altra vegada apareixen, en mans dels ordenadors de la processó per part de la Confraria de la Sang, aquestes canyes i el seu signifi cat humil i gloriós a la vegada, deixen les vares niquelades amb l’emblema per als membres de la Directiva, prior, president i secretari.

I continua, en tot aquest temps, la preocupació per la qüestió econòmica, que els diversos tresorers porten de manera digna i benefi ciosa per a la Confraria, de manera que es poden fer les millores necessàries per al culte de la capella de la Sang i per a la dignifi cació de les processons, en imatges i penitents. El fet de portar bé l’economia exigeix una dedicació de tota la Directiva, ja que s’ha de passar a cobrar les quotes anuals per les cases, que de vegades troben tancades, i s’ha de repetir la visita fi ns que el confrare siga a punt per a donar el seu estipendi; d’açò es fan ressò moltes actes d’aquest i de cada temps de la nostra història i és que quan ens hem de rascar la butxaca a tots ens resulta pesat, si no ens sap mal! Però, sempre es tira endavant!128

Recordem que la imatge de la Mare de Déu de la Soledat es va estrenar en les processons de Setmana Santa de l’any 1944, donació de Mn. Joan Bta. López Avellana con a marmessor del testament de Beatriu Verdià Batalla. El 18 de gener de 1953, la Junta Directiva acorda demanar diversos pressuposts per a fer unes noves peanyes per a la imatge de la Soledat i ho fa dirigint-se a l’empresa d’objectes religiosos Viuda d’Eduard Roses i a l’escultor Juli Pasqual Fuster Rubert, ambdós de Vila-real. En l’acta del 22 de juliol de 1953 llegim:

Que habiéndose estudiado varios presupuestos presentados en la forma tasada, Vda. de Roses, Julio P. Fuster y otro, que vistos tantos y fotografías por estos

128 Veure actes del Llibre Vell de la Confraria.


147

Señores. presentados, la Junta Directiva y Comisión de la Cofradía, estiman procedente adoptar el de D. Julio P. Fuster, por ser el que en precio inferior ofrece una obra artística más en consonancia con los deseos de la Cofradía, además de incluir en el precio mínimo la construcción de unos pies para dicha Imagen de la Soledad y ser las andas acabadas, con grupo de faroles y preparados para instalación eléctrica, con oro de 1ª. Facultan al Sr. Presidente y otros directivos para en nombre de la Cofradía fi rmar el correspondiente contrato con el constructor.129

I serà el mateix Fuster qui, com que estava present en aquella sessió, explica els quefers sobre l’obra presentada, ultima els detalls i signa el contracte.

Aquesta peanya de la Mare de Déu de la Soledat és molt més gran que la vella, pel que es veu la Confraria en la necessitat de doblar el nombre de portadors d’aquesta i, per tant, de fer unes vestes per a ells, així com la recaptació d’almoines especials per a poder fer front a les despeses de la peanya; així, es proposa de fer arribar als confrares una invitació perquè aporten amb generositat una almoina extraordinària, que la comissió encarregada per la Junta Directiva passaria a recollir pels seus domicilis.

Tot açò s’acorda el 24 de gener de 1954 en Junta Ordinària, com també la conveniència de nomenar nous membres de la Junta Directiva, a més dels qui ja la formen, donat que el nombre de confrares ha augmentat en aquests darrers anys; es nomenen dos nous membres per a ajudar en la feina de la Directiva. Ens adonem que la Confraria va cap amunt i la seua activitat religiosa i social és atraient, per la qual cosa són molts els qui demanen entrar per formar-ne part. Açò anima els confrares i poden pagar, amb l’ajuda de tots, la peanya de la Mare de Déu de la Soledat, que s’estrena en la Setmana Santa de 1954 i es posen a l’aguait d’una nova imatge de l’Ecce Homo.

129 Llibre Vell d’Actes de la Confraria, 22 de juliol de 1953.

148


25. SOBRE LA IMATGE DE L’ECCE HOMO: 1954-58

A València, l’any 1954, alguns membres de la Junta Directiva havien fet un tracte amb l’escultor Ponsoda sobre una imatge de la Puríssima Sang, o Ecce Homo, amb un preu de cost que els pareixia prou raonable, per la qual cosa es faculta la Directiva perquè féra les diligències oportunes per a la seua adquisició; som a 23 de gener de 1955 i potser es pensava que ja la podrien estrenar en la Setmana Santa; però, a l’hora de la veritat no s’entengueren en el preu, per això jutgem que en assabentar-se que l’artista els demanava 18.000 ptes. d’aleshores, no els pareixeria tan econòmica com pensaven la primera vegada que la veieren; després s’afegí la gelada del 1956, cosa que agreujava la qüestió del pagament. Així es determina deixar aquella imatge en el passat i procurar un nou camí que quallara per a l’Ecce Homo (ara en donem gràcies d’aquesta no entesa i veurem per què!).

Aquest fet es detalla en la correspondència que l’escultor Josep M. Ponsoda i Bravo (Almoraví –Alacant-) manté sobre el particular amb el president de la Confraria de la Sang de Vila-real, Manuel Gilabert, entre gener i maig de 1956. El president li demana preu a l’escultor sobre l’Ecce Homo que el Capítol de la Confraria ha decidit adquirir, aquest li demana 20.000 ptes., la Confraria ho refusa per motiu de la gelada que ha patit Vila-real; en la carta següent, l’escultor es dirigeix al president per fer-li notar que “el treball és molt bo i original i no és una obra en sèrie de taller” i a més, que “a petició de la seua dona rebaixa l’obra a 18.000 ptes.”, i li indica que podran satisfer el deute a poc a poc. La Confraria no veu factible l’adquisició ni davant aquesta rebaixa i facilitats i no hi ha acord, per això no s’adquireix la imatge de l’Ecce Homo de Ponsoda. L’escultor Ponsoda té bona amistat amb el sagristà de Vila-real, Vicent Nostrort, el qual per aquest temps fa d’intermediari entre la Confraria de l’Ecce Homo de la Vall d’Uixó i l’escultor, i s’interessa per un treball que aquest fa per a l’esmentada Confraria de la Vall. Aquest treball consisteix en un monumental grup escultòric que representa el moment en què Ponç Pilat es llava les mans i exposa l’Ecce Homo davant la gent; potser que el magnífi c Ecce Homo d’aquest pas de la Confraria de la Vall siga el que la nostra Confraria de la Sang de Vila-real va refusar per qüestió de diners...?130

12 de maig de 1956. L’escultor Josep Ortells treballa en unes imatges de la Puríssima per als Lluïsos i per a les purissimeres, a més d’altres. La Junta Directiva de la Confraria ha tractat amb ell sobre la possibilitat d’una imatge de la Puríssima Sang, l’Ecce Homo, i l’escultor vila-realenc ha traçat uns esbossos, que en la sessió d’aquest dia són presentats als directius perquè donen la seua opinió; trenta minuts després i davant les divergències, es decideix fer una votació amb el sí o el no; guanyen els que diuen no; la raó, continua sent la gelada que ha patit el camp de

130 La Sang, núm. 7, març – abril, p. 37, article de Roberto Cabrera Reina, Almoradí (Alacant).


149

Vila-real a primeries d’any i la mala situació econòmica que el poble està passant per tal gelada; així i tot es confi a en la Directiva perquè continuen treballant en l’adquisició d’aquella imatge de València de l’escultor Ponsoda o fan tractes amb l’escultor Ortells. A la fi , es decideix que siga l’escultor Josep Ortells qui faça la imatge de la Puríssima Sang, l’Ecce Homo de Vila-real!

En la Junta General de 6 de febrer de 1958, el president dóna a conéixer com es fa la imatge de l’Ecce Homo per part de l’escultor Josep Ortells; és curiós constatar que hi ha un confrare d’entre els assistents, el qual només fa que posar peròs, de manera que se’l crida a l’ordre unes quantes vegades131. Davant el fet de la nova imatge que crea l’escultor naix la necessitat d’una peanya o carrossa adient a la mateixa, l’empresa és molt més gran del que pareixia; per això es demana per part dels confrares que la Junta Directiva no deixe el seu càrrec mentre no es porte a terme tant la imatge com les peanyes o carrossa, cosa que aprova per unanimitat la Junta General.

L’escultor Josep Ortells treballa en la imatge de l’Ecce Homo i ho fa a bon ritme, perquè es puga beneir i estrenar en la Setmana Santa de 1958; els honoraris

131 Llibre Vell de la Confraria, acta de 6 de febrer de 1958: “Seguidamente el presidente dio a conocer la marcha de la imagen siendo el cofrade Faustino Badenes que poniendo pero entre pero, tuviendo que llamarle la atención en muchas ocasiones”; es refl ecteix la por a deure i no poder pagar, o la prudència de l’estimat Faustino davant el llançament a fer ... i no poder acabar (és l’anècdota!).

Rebut del primer termini de l’import de l’Ecce Homo

150


se li paguen espaiats a la seua dona, que és la que porta “l’administració de casa”, ja que l’artista, com a bon artista, és un poc adam en aquesta qüestió. Hi ha una anècdota que ens dóna a entendre la desorientació del nostre bon escultor: un dia és ell qui es presenta al tresorer de la Confraria per a cobrar la part corresponent i així se li fa efectiva, però José no s’enrecorda de dir-li-ho a la dona i s’ho gasta bonament; quan la dona passa a cobrar aquella part de deute, s’assabenta que ja l’han pagada; què va passar a casa..., cadascú es pot imaginar el que més li convinga, sense pensar malament d’un matrimoni molt ben avingut! Aquests no van ser els únics diners perduts en el compte del pagament de l’Ecce Homo; hi va haver alguna que altra distracció en la mateixa comptabilitat de la Confraria, que a la fi es va poder solucionar, quan ja la imatge estava enllestida per a les processons, al març de 1958, va ser beneïda a l’església de la Puríssima Sang per l’arxipreste Mn. Lucas Salomón Martí, actuaren com a padrins de l’acte Manuel Gilabert Rubert i Emília Llorens Prades, com resa l’estampeta recordatori.

Ara sí, ens gloriem que es decidiren, aquella Junta Directiva i els confrares, a encomanar-li la imatge de l’Ecce Homo a José Ortells, va ajudar la no entesa amb Ponsoda i la gelada del 1956. Com admirem la serenor majestuosa d’aquest Crist assotat, coronat d’espines, amb la clàmide roja de màrtir i rei, la canya per ceptre, la mirada de fi t a fi t a cadascun de nosaltres com a Pilat, com al poble jueu que el condemnava, quan Ell el volia salvar!; passa la processó i el veiem avançar, l’Ecce Homo, l’home nafrat i ens atrevim a pensar si serà Déu vertader el que veiem així tan castigat!; castigat per les nostres culpes, assotat pels nostres pecats, passa l’Ecce Homo i el mirem penedits de les nostres misèries que així l’han deixat! La imatge de l’Ecce Homo de José Ortells, de la nostra Confraria de la Sang, una vegada la mirem, ja no la podem oblidar!

El confrare amb la vara que organitza la processó


151

26. LA CAPELLA DE LA PURÍSSIMA SANG: UNA DECISIÓ PROBLEMÀTICA O UNA SOLUCIÓ...?

La Congregació de Lluïsos, al llarg de la seua història, ha tingut necessitat d’un local social on poder desenvolupar llur missió formativa entre els joves de Vila-real; si recordem aquests llocs, farem memòria de la casa del carrer Major Sant Doménec núm. 8, al costat del carreronet de Zalón (casa de noble arquitectura, de José Vicente Richart, antiga casa pairal de la família Mas), en els anys anteriors a la Guerra Civil, anys d’un excel·lent treball pastoral que portava la Congregació a ser el referent de la pietat i la cultura del nostre poble, on es forjaren les il·lusions cooperativistes, de manera que, de reunions mantingudes en aquesta seu social dels Lluïsos132, hi naixia, 30 de gener de 1919, d’un grup de congregants i amb les idees del cooperativisme catòlic, el Sindicat Catòlic o Cooperativa Catolica Agrària i la seua Caixa Rural de Vila-real, com també moviments en pro de la valenciania, apareix sempre la Congregació com a signe visible de catolicisme i força social en el poble, fi ns a l’extrem de decidir l’autoritat civil a permetre les seues processons en temps de la República i donar a Vila-real, i en aquest lloc, els protomàrtirs de la persecució religiosa del 1936, en la persona del congregant Manuel Sanahuja i el president, Manuel Usó Ayet. La Congregació havia fet gestions per a quedar-se amb aquest immoble i fi ns i tot s’havia donat un senyal per a poder-ho fer en aquells anys anteriors a la contesa civil; com d’açò, després de la guerra, no hi havia constància documental, es perdia la penyora i el lloc per als Luïsos, que en van haver de cercar un altre.

Dels anys quaranta en avant recordem la seu social al carrer Major Sant Jaume, el bar i el teatre del Lluïsos, on a més a més es donava repàs de moltes assignatures, fi ns i tot música, als congregants, local d’on eixiren generacions de vila-realencs ben formats en actituds cristianes, ferment de la vida social vila-realenca en qualsevol camp, ensems que terra assaonada que dona fruit en multitud de vocacions sacerdotals, religioses i de bons pares de família.

L’11 de març de 1965 s’acabava el temps de permanència en aquest local, com a llogats, per això s’havia de buscar un altre lloc adient, mentre s’agraïa als propietaris per tot aquest temps, més d’un terç de vida de la Congregació. A l’abril de 1965, la seu o casa social passa al carrer Major Sant Doménec, núm. 12, al que fi ns aleshores s’anomenava El Nostre Bar; aquell lloc s’acomoda mitjançant unes obres precises a les necessitats de la Congregació, i paga un lloguer molt elevat133. Mentre, els actes religiosos de la Congregació es continuaven fent, com des de la fundació, a la capella

132 De la història oral: Juan Flors aportava a aquest grup de lluïsos la seua vivència del cooperativisme catòlic en altres latituds pàtries i encoratjava per a fer-ho també a Vila-real.133 APVr, col·lecció revista Exágono, any XXI, núm. 238, abril de 1965.

152


de la Sang, compartida amb la Puríssima Sang, fi ns que aquesta s’enderrocà, com direm més avant, els actes principals de les festes de setembre se celebren, però, a l’Arxiprestal, com des de la fundació.

Aquestes anades i vingudes d’un lloc a un altre, feien pensar en la necessitat d’“una seu social pròpia de la Congregació”, en la qual no estigueren de lloguer. Açò començà a plantejar-se de veres a les darreries dels anys cinquanta i començament dels seixanta i ja aleshores apareix, també, com una problemàtica a resoldre, en l’acta de la sessió de la Junta Directiva de la Confraria de la Sang, de 25 de febrer de 1960. Aquesta qüestió es planteja davant la necessitat d’un local per a poder portar a terme els “cercles d’estudis dels Lluïsos” o siga, les reunions de formació; aquestes es pensa que podrien celebrar-se en la mateixa capella de la Sang; clar que la capella de la Sang és lloc religiós i per als actes religiosos; per això hi ha un recel, tot esperant què es farà, especialment entre els confrares de la Puríssima Sang.

A la sessió anotada134, els confrares de la Directiva li pregunten a Mn. Salvador Ballester Canelles, que aleshores representa al rector arxipreste Lucas Salomón Martí, i que a més és el director de la Congregació de Lluïsos: ”sobre el caso de la Iglesia para el círculo de los Luises, contestando enseguida el Director que en tal caso la Congregación lo comunicaría a la Cofradía”.

Mentre, la Congregació ha comprat el convent de les Josefi nes, en l’aleshores carrer de Tàrrega (actual carrer de Pere III), des del carrer de la Cova Santa fi ns a l’avinguda de José Antonio (avui de la Murà), edifi ci que és enderrocat per a edifi car en el solar la casa social del Lluïsos; aquesta decisió es prengué a fi nals de l’any 1962. En el solar que hi quedava es pensava alçar la casa social dels Lluïsos per un cost que ascendia a nou milions de pessetes. El bisbe de la diòcesi de Sogorb-Castelló, el dia 17 de maig de 1963, ofi cia a l’Arxiprestal la missa pontifi cal en honor de Sant Pasqual Baylón, patró de la diòcesi; després consagra l’altar major de l’església del convent dels Franciscans, o del Carme, i a continuació va posar la primera pedra del que seria el local dels Lluïsos a l’antic convent de les Josefi nes; per la vesprada presideix la processó del sant.135

El problema principal que comportava l’edifi cació d’aquesta casa social en el lloc de les Josefi nes era la manera de fer front als nou milions de pessetes. Les idees no eren del tot clares, uns ho tenien com a fàcil, mentre d’altres com a impossible, i el rector arxipreste, Mn. Vicent Pascual Moliner, no veia viable el projecte. Les opinions s’oposaven: els joves lluïsos, optimistes ells, volien que les obres continuaren avant; mentre el clergat, les autoritats civils i bona part dels feligresos d’edat madura

134 Llibre Vell de la Confraria, 25 de febrer de 1960.135 APVr, Llibre de Comptes Corrents de 1938, F 273 i 287.


153

aconsellaven no continuar amb elles; tampoc hi havia acord entre els mateixos joves, perquè en realitat aquells nou milions eren molts diners per a poder recollir-los a través de donatius i préstecs. Com que la cosa no estava la clara, l’arxipreste va manar paralitzar les obres, amb el disgust dels joves. La realitat aconsellava aquesta decisió, davant la incertesa del fi nançament. Es van multiplicar les reunions de la Congregació, es va fer sabedor al bisbe i es donaren molts passos que van originar disgusts; però l’arxipreste i el director de la Congregació, aleshores Mn. Enrique Moliner Serrano, treballaren per esclarir la situació i solucionar el problema de la millor manera possible.136 Es conta que els mateixos lluïsos no estaven d’acord amb el projecte del local, perquè no contemplava prou sales per a la realització d’activitats pròpies, entre elles un gimnàs (que en aquell espai no cabia!). A la fi es decidiren per vendre, al temps adient i millor, el solar de les Josefi nes i enderrocar l’església de la Sang per a construir en un espai del solar resultant la capella de la Sang i en el qual quedara la casa social dels Lluïsos; amb la venda del solar de les Josefi nes podrien fer front al préstec ocasionat amb aquella compra i començar el nou projecte, al que ajudaria la venda recentment feta del calvari i el Cementeri Parroquial vell, que ocupaven l’actual plaça del Llaurador i més enllà, fi ns als pares carmelites, davant de l’estadi de futbol del Villarreal CF, camí de l’Ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

És en la sessió del 17 de març de 1965, quan el prior de la Confraria, l’arxipreste Mn. Vicent Pascual Moliner, exposa a la Junta Directiva la decisió sobre el futur de la capella de la Sang:

El Sr. Cura Arcipreste da cuenta de los proyectos que se tienen sobre la renovación de la Iglesia que nos alberga, esto es: demolición de la actual y construcción de una nueva en el solar que dejará la actual sacristía, con sacristía en el piso superior y el resto se construirían viviendas. Dando a este proyecto la conformidad por unanimidad.”137

Començava a prendre cos una decisió problemàtica sobre el futur d’aquesta capella de la Sang, en la qual encara no estava ben clara la fi nalitat de l’edifi ci que eixiria de l’enderrocament: capella, sagristia i habitatges; no es diu res de locals per als Lluïsos, ni de la seua seu, i en canvi és açò el que primerament es pretén.

En el mateix any, la revista Exágono núm. 238138 de la Congregació de Lluïsos, fa memòria de la reunió general organitzada el dimarts dia 9 de març de 1965, per la nit, en la sala d’actes de la casa social del carrer Major Sant Jaume, a la qual assistiren un gran nombre de joves; aquesta s’havia anunciat per a tractar els problemes relacionats amb la mateixa casa social de la Congregació dels Lluïsos.

136 APVr, Llibre de Comptes Corrents de 1938, F 287.137 Llibre Vell de la Confraria, 17 de març de 1965.138 APVr, col·lecció de la revista Exágono, any XXI, núm. 238, abril de 1965.

154


El president, Esteban Bellés, exposa els motius de la reunió: “ a) Porque el día 11 de marzo vencía el plazo de permanencia en el actual local de la calle Mayor San Jaime. b) Porque había asuntos de importancia de los que daría cuenta el señor cura arcipreste, don Vicente Pascual”. Al mateix temps, el president fa saber que s’ha buscat un local d’emergència, mentre duren les obres del local nou; la recerca d’aquest local provisional no va ser gens fàcil, perquè es buscava un lloc cèntric en el qual es poguera portar a terme tota l’activitat congregacionista; a la fi , es decediren pel local anomenat El nostre Bar, al carrer Major Sant Doménec, que cobrirà aquestes necessitats per un temps, com hem anotat abans.

A continuació pren la paraula el rector arxipreste, Vicent Pascual Moliner que demana no ser interromput fi ns al fi nal de la seua intervenció on admetrà el diàleg, per a solucionar els problemes que es presenten. Mn. Vicent Pascual fa una ressenya breu dels temps transcorregut des de la seua presa de possessió de la parròquia, fa un any i mig (setembre de 1963), i manifesta que no mai de la seua vida havia passat moments tant difícils i amargs, en tractar de solucionar una qüestió en la qual predominava la confusió i que ell podria haver empitjorat si s’haguera determinat a actuar sense conéixer a fons el tema del que es tractava i que dividia en criteris dispars la feligresia i, de vegades, la joventut dels Lluïsos. La pena interior en el rector es feia més gran no només per no trobar solucions adients, sinó sobretot per ser jutjat com a indiferent davant la problemàtica de la joventut, en concret de la Congregació. Ara, després d’un any de treball silenciós, venia a oferir una solució, que no naixia només d’ell sinó que depenia d’altres persones i organismes, per això es tardà en aconseguir-la. S’havia aconseguit solucionar el problema del calvari, propietat de la parròquia Arxiprestal, declarat zona verda per l’Ajuntament, i valorat en cinc milions de pessetes, es va fer càrrec com a únic comprador el mateix Ajuntament de Vila-real. El producte de la venda es destinarà a les noves parròquies de futura creació en la ciutat, de les quals una anirà al sector de Sta. Quitèria (l’actual parròquia de Santa Sofi a, que originàriament havia d’estar dedicada a santa Caterina, verge i màrtir). Els altres quatre milions es prestaran a la Congregació de Lluïsos, préstec que la Congregació tornarà a la parròquia per a la fi nalitat abans esmentada. No es diu res més en aquesta reunió, en la qual el rector contesta a preguntes fetes per membres de la Congregació, com l’expresident Andreu Maicas, Bautista Carceller, Vicent Gómez, Carlos Broch, Manuel Gil, Raúl Cabedo i Àngel Posada.

El número 250 de l’Exágono (abril 1966, any XXII)139 edita una entrevista amb el rector arxipreste, en la qual es comprova l’estat de desànim de la joventut davant d’aquesta situació dels locals i les obres per a la casa social: s’ha comprat el convent de les Josefi nes, s’ha enderrocat, s’ha posat la primera pedra per a la

139 APVr, col·leció revista Exágono, abril de 1966, any XXII, núm. 250.


155

Ecce Homo de l’escultor Josep Ortells

156


construcció, s’han parat les obres i el projecte, s’ha venut el lloc i ara, com a última decisió, es vol enderrocar la capella de la Sang per a edifi car la casa social i una altra capella de la Sang. Tot açò crea l’esperança que els problemes se solucionen, encara que no tots; el lloc que sembla defi nitiu per a la nova edifi cació és el solar que ocupa l’església o capella de la Sang.

El periodista ataca amb respecte, fent-li preguntes a l’arxipreste: “La juventud villarrealense está desengañada. Los comentarios que se oyen no son nada favorables. ¿Es esta solución que se brinda ahora la última y segura?”. L’arxipreste contesta:

Nadie conoce el porvenir sino sólo Dios. Por lo que respecta a mis cálculos, estimo que el proyecto será una realidad. En cuanto a los comentarios, los hay siempre para todos los gustos... Sobre el desengaño de la juventud villarrealense, sin más, estimo que es un término muy amplio. Porque un buen número de jóvenes están, por desgracia, muy al margen de nuestras cosas y ajenos a nuestros problemas; otro buen número, que son los que hoy cuentan hasta 15 años, por ser una generación nueva que se abre a la vida, no han vivido nuestras inquietudes. No obstante es cierto que los jóvenes congregantes –algunos no tan jóvenes- que estuvieron inmersos en el serio problema de la construcción de la Casa Social, tienen mil y un motivos para desengañarse de ella, pero nunca de la Congregación, cuya misión santifi cadora sigue en pie.

El periodista continua amb les preguntes: “¿A qué se ha debido este largo período de tiempo en el más absoluto silencio? ¿Qué ha ocurrido mientras tanto?” Contesta l’arxipreste:

Ante la incertidumbre del éxito y de las prolongadas y laboriosas gestiones, se pensó en obrar y callar. Los pasos han sido lentos, pero seguros. Por un deber de la más elemental cortesía he de agradecer a la autoridad civil, a la Corporación Municipal, a la Caja Rural de la Cooperativa Católico-Agraria y a cuantas personas han intervenido incansablemente en esta solución, su interés en resolver los problemas en pro de la Congregación. Hasta el propio señor Obispo, ocupado en los asuntos conciliares, intervino en Roma por dos veces ante la Santa Sede.

Després d’aquest aclariment de postures i interessos, el periodista passa a preguntar sobre les obres: “¿Cuándo empiezan las obras del derribo?” Li contesta l’arxipreste:

Citaré las palabras del documento del Obispado: Antes de la demolición de la actual iglesia de la Sangre, y ante la posibilidad de que tenga algún valor histórico o artístico, se ha responsabilizado a la Comisión Diocesana de Arte Sacro, para que gire una visita de inspección y dé su dictamen técnico, al que deberá atenerse. Es más: si el informe fuere negativo, no por eso se procederá a un derribo indiscriminativo, sino que se llevará a cabo con mucha cautela y con visitas periódicas de la referida Comisión, por si apareciera algo notable,


157

en cuyo caso se suspendería la demolición, hasta que otra cosa se determinare.’ Como se ve la precaución es total. Además, no se arrancará una teja sin tener la plena convicción de poder edifi car inmediatamente después del derribo.

De seguida apareix el tema dels diners: “¿Cómo se piensan pagar las obras?”. Aquesta pregunta feta pel periodista de la revista Exágono de la Congregació, suposem que ell mateix congregant i transmissor de les preocupacions de la Junta Directiva, pregunta feta en un impersonal “piensan pagar” que remet a un “vostés”, com si la Congregació es deslliurara de l’obligació, la contesta l’arxipreste d’aquesta manera:

Contestará también el documento del Obispado: Podrán ir destinándose (habla del producto de la venta del Calvario) las cantidades que sean necesarias, y a la medida que lo sean, a la construcción de la Casa Social para los jóvenes de la Congregación de María Inmaculada y San Luis Gonzaga, sobre el solar de la actual iglesia de la Sangre. Este dinero se deja en préstamo con un módico interés a la citada Congregación, que deberá devolverlo a la parroquia arciprestal’.

El préstec el fa la parròquia Arxiprestal a la Congregació amb l’obligació de tornar-lo per a altres fi nalitats apostòliques que es preveuen (hem de dir que, malgrat que ens pese, aquest problema de la devolució del préstec, en aquests moments, encara no s’ha solucionat).

Preocupa també com serà l’edifi ci nou que es construirà una vegada enderrocada la Sang; pensem que aquest nou edifi ci ha de servir com a capella de la Sang, amb dependències per a la Confraria de la Puríssima Sang (encara que sembla que no apareix en els interrogants dels congregants aquesta realitat de la Confraria com a propietària de la Sang) i les dependències pròpies per a la Congregació. Per això el periodista pregunta: “¿Podría adelantar cómo será el nuevo edifi cio? i l’arxipreste respon:

Supuesto el dictamen favorable al derribo, ha de contarse con la edifi cación, en planta baja, de una capilla en la que radique la Cofradía de la Purísima Sangre y la propia Congregación. La parroquia, por su cuenta, piensa edifi car sobre el salón de actos una planta para sus necesidades pastorales. La distribución de la Casa Social es tarea de la comisión nombrada al efecto.

Hi veiem estructurada la distribució de la nova seu social: capella compartida entre la Confraria de la Sang i la Congregació (falta anotar l’espai de sagristia i locals per a la Confraria); una sala d’actes, locals per a la fi nalitat de la Congregació i una planta de propietat exclusiva de la parròquia Arxiprestal per a l’apostolat.

Una mirada al solar de les Josefi nes: “¿Qué solución se espera dar al solar de

158


las calles Tárrega y José Antonio?”. Contesta clarament l’arxipreste:

Dicho solar respalda la devolución del préstamo que hace la parroquia a la Congregación; ya que si bien el producto de la enajenación del Calvario puede, de momento, invertirse para cubrir necesidades pastorales, dicho dinero está íntegramente destinado a las nuevas parroquias y, por tanto, ha de ser devuelto. La comisión estudiará el modo de sacar de dicho solar el mejor partido.

Cada parròquia nova que ha estat erigida, Sants Evangelistes, Santa Sofi a i Santa Isabel (no entra Sant Francesc perquè és de propietat dels frares franciscans, església i convent), per a la construcció de l’església, ha rebut de l’Arxiprestal la quantitat determinada, fruit de la venda del calvari, encara que no ha estat per la devolució del préstec a la Congregació, sinó per l’esforç de la mateixa Arxiprestal, mare de les parròquies de Vila-real.

Les realitats més immediates que s’esperen de totes aquestes resolucions, en el camp congregacionista, són una nova reestructuració de la mateixa Congregació per als temps nous que corren i en l’ordre parroquial l’erecció d’una nova parròquia en la demarcació de la partida del Madrigal, aprofi tant un lloc cedit gratuïtament i l’assignació d’un milió de les pessetes rebudes per la venda del calvari.

Quan el periodista, per a acabar l’entrevista, li diu a l’arxipreste, si té alguna cosa a afegir, aquest, entre paraules encoratjadores i pietoses, i sense voler-ho, quasi fa una profecia de com serien els nostres dies:

Que amemos todos mucho a nuestra Madre la Virgen María, por la que hacemos todo. Y, además, que la nueva generación que ahora apunta no pierda de vista que la Congregación tiene una misión santifi cadora; y que, a pesar de tener su Casa en pie, bien puede suceder, cosa que debemos evitar con todo empeño, que sea aún más defi ciente el cumplimiento de los deberes religiosos. El Señor, para quien trabajamos, bendiga toda empresa para gloria de Dios.

La problemàtica de la casa social dels Lluïsos, en realitat, és també de la Confraria de la Puríssima Sang, ja que afecta a la seu de la mateixa en la capella del seu nom. La revista de la Congregació, Exágono, es fa ressò d’aquesta problemàtica, encara que les notícies es donen de tant en tant, deixant passar un any o més d’una a l’altra. En el núm. 261, que correspon al mes de març de 1967140, el president dels Lluïsos, Esteve Bellés Edo, explica el perquè del llarg silenci i de la problemàtica d’aquesta obra en la vessant congregacionista, a la qual unim amb tota la força la de la Confraria de la Puríssima Sang, tant o més afectada que la Congregació en aquesta qüestió, pel que hem vist en la història de l’edifi ci de la Sang; ho expressa amb aquestes paraules, que escriu el congregant José Pascual Gil Monzó:

140 APVr, col·lecció revista Exágono, any XXII, núm. 261, març de 1967.


159

Para la Congregación de Luises los años sesenta supondrán la gestación de su Casa Social, desde que era sólo una idea hasta su terminación, prevista para dentro de dos años. Relatar los pormenores del proceso será largo y complicado. Por una parte, los trámites de esta especie son lentos, y por otra, los medios de la Congregación para afrontar una obra de tal envergadura eran escasos. El bache más importante fue la enfermedad de mosén Ballester141, cuando la subasta de las obras para edifi car en el solar de la calle Tárrega estaba ya concedida, la reconsideración del asunto y la decisión de hacerlo en el lugar actual, los cambios de director y directivos y los problemas que se han presentado después para conseguir un fuerte préstamo y la autorización para derruir el templo de la Sangre, que fue previamente inspeccionado nada menos que por tres comisiones de arte... El edifi cio, de 28’60 metros de largo por 11 de ancho en un extremo y 13 en el otro, constará de semisótano y cinco plantas. El semisótano dará cabida a la Congregación Menor y al salón de recreo... Parte de este semisótano será utilizado como almacén por la Cofradía de la Purísima Sangre, con la que también se compartirá el uso de la capilla. En la primera planta, elevada del suelo casi metro y medio, estará el salón-cafré, al que se llegará por unos peldaños y en el que habrá una moderna barra y amplios ventanales a tres calles. Para aumentar su capacidad estará cubierto por un altillo, a modo de anfi teatro, en sus tres cuartas partes. Separada totalmente del salón-café estará la Capilla, de unos 60 metros cuadrados de superfi cie, cuyo portal a la avenida Primo de Rivera será el mismo de la actual iglesia, ya que ha sido considerado de valor artístico por las comisiones de arte que estudiaron dicho templo. Las dependencias propias de la Congregación (dirección, secretaría, sala de reuniones) y el salón de actos se encontrarán en la segunda planta, y la tercera , que corresponde a la parroquia arciprestal por la cesión del solar, albergará probablemente las organizaciones juveniles del apostolado seglar. La siguiente planta está prevista para un gimnasio, y sobre ella estará la vivienda del conserje y una amplia terraza. Todo ello si el presupuesto lo permite, con todo el mobiliario nuevo.

Mentre, l’arquitecte, Miquel Prades Safont, ajusta els últims detalls d’aquest projecte per a començar l’abril vinent.

Per a adquirir el convent de les Josefi nes i la seua església, la Congregació de Lluïsos demana un préstec a la Caixa d’Estalvis. Ara per a l’obra en el lloc de la Sang, es compta amb els tres milions de l’Arxiprestal i la previsió de la venda de l’espai de les Josefi nes; la resta del préstec es pot pagar a la Caixa d’Estalvis i continuar endavant amb l’obra. També es pensa en augmentar la quota dels congregants i fer campanya per a donatius adients; es constata que alguns s’han desanimat i no pensen pagar fi ns que no vegen l’obra feta. Però la cosa es porta amb serietat i s’espera la bona voluntat de cadascú.

141 Mn. Salvador Ballester Canelles, natural d’Onda, fou director de la Congregació de Lluïsos de Vila-real, des del seu nomenament com a vicari de l’Arxiprestal l’any 1951 fi ns a la seua greu malaltia el 1963; és de la llista dels grans sacerdots directors d’aquesta Congregació, potser l’últim, amb el gran tarannà de director carismàtic. Moria l’any 1971 i fou soterrat a Onda. La placeta de la Sang de Vila-real ara s’anomena plaça de Mn. Ballester.

160


El 9 d’octubre de 1967 es cursa instància a la Secretaria de Cambra del Bisbat per a demanar la revisió del rescripte sobre el solar dels Lluïsos i, al mateix temps, el peritatge sobre el valor real del solar de la Puríssima Sang. I del 23 del mateix mes i any és el rescripte del Bisbat “anul·lant la hipoteca sobre el Solar dels Lluïsos”142.

El 28 de febrer de l’any 1968 es procedeix a la demolició de l’església o capella de la Sang per a edifi car en aquell lloc la casa social dels Lluïsos143. Després dels tràmits i autoritzacions pertinents, la conformitat de la Confraria de la Puríssima Sang i la de la Congregació de Lluïsos i les repetides visites de la Comissió d’Art Sacre de la diòcesi de Sogorb-Castelló, arriba el decret que autoritza la demolició de l’església de la Sang, signat pel bisbe, Josep Pont i Gol. Tota aquesta qüestió ha fet patir de debò a capellans i seglars, fi ns a convertir-se en un vertader malson! L’enderroc comença el Dimecres de Cendra, 28 de febrer de 1968, com si d’una quaresma d’esforços es tractara. Els membres de la Comissió d’Art Sacre, Mn. Ramon Rodríguez Culebras i Mn. Jesús García Piñón, en les seues repetides visites, inspeccionen les obres, disposats a suspendre l’enderroc si hi haguera algun vestigi d’interés o valor artístic. Però no aparegué res de valor: les parets, de terra rogenca, mostraven a les clares que l’església havia estat construïda aprofi tant la mateixa muralla; es va comprovar que no hi havia armadura de pedra en la construcció ni cap nervatura d’aquest mateix material en les voltes; tampoc van aparéixer restes que recordaren una sinagoga o mesquita, ni tampoc una altra església més antiga sobre la qual s’edifi cara l’actual; no van aparéixer làpides sepulcrals, ni tombes, cap fossa ni inscripció que ajudara a la investigació dels seus orígens. L’única part de l’edifi ci de la Sang que té valor artístic i històric és la portalada d’entrada, la qual fou desmuntada pedra a pedra, es van numerar cadascuna d’elles per a poder després col·locar-les exactament igual en la porta de la nova capella que s’havia d’edifi car.

La demolició de la capella de la Sang va durar quinze dies, amb un cost de cinc-centes mil pessetes: mig milió de pessetes! De seguida, el 15 de març de 1968, van començar els treballs de fonamentació i, com que van trobar roca ferma, s’hagué de barrinar, amb un cost de quatre-centes mil pessetes més: quasi un milió de pessetes de les d’aleshores sense alçar res de res. Per fi , el dia 14 de juny de 1968 va acabar l’excavació per a començar l’edifi cació; l’estructura metàl·lica s’esperava per al dia 15 per la nit.

El dia 16 de juliol de 1968 se signa l’acta de replantejament de les obres de la casa social. Comencen els setze mesos per a l’enllestida de les obres, fi xada pel president de la Congregació i el contractista, Domingo Casalta Garcia, segons el

142 APVr, Llibre d’Eixides i Entrades de Documents, dades assenyalades.143 APVr, Llibre de Comptes Corrents de 1938, F 307, i altra documentació de l’Arxiu Parroquial de l’Arxiprestal de Vila-real de la Rectoria de l’arxipreste Mn. Vicent Pascual Moliner, 1963/77.


161

plec de condicions144.

Per a l’edifi cació de la casa social, els Lluïsos reberen de la parròquia Arxiprestal, segons s’havia convingut i amb l’autorització del bisbe, amb l’obligació de tornar-les en els termes i condicions que es ressenyen al contracte, la quantitat de tres milions de pessetes, fruit de la venda del calvari: el 2 d’agost de 1967 es lliuraren de 150.000 ptes.; el 31 de gener de 1968, 350.000 ptes.; l’11 de juny de 1968, 437.379,19 ptes.; el 9 d’agost de 1968, 282.437,05 ptes.; l’11 d’octubre de 1968, 754.645,59 ptes.; el 30 de novembre de 1968, 750.000 ptes.; el 15 de gener de 1969, l’últim lliurament de 275.538,37 ptes. Total 3.000.000,20 ptes.

El dia 31 d’agost de 1968 s’havia alçat ja la planta baixa i l’entresòl del bar; les obres anaven a bon ritme. El dia 8 de desembre pràcticament l’obra era acabada i va ser visitada pel bisbe, que la va admirar i aprovar. Però, hi va haver difi cultats amb el contractista que no acabava de rematar l’obra.

Arribem a l’any 1969. Després d’alguna que altra pausa, es reprén l’obra, però sorgeixen difi cultats amb els vidres. Finalment es dóna per acabada l’obra, però el contractista es resisteix a donar les claus, perquè no veia clar com es faria el pagament de les últimes certifi cacions d’obra. Intervé el rector arxipreste i avala novament l’esmentat pagament, a fi que els joves lluïsos pogueren passar a la casa i inaugurar-la, però encara faltava l’ornamentació, mobiliari, consergeria, etc., per la qual cosa la inauguració es va ajornar més del previst.

Ja tenim edifi cada la casa social dels Lluïsos en el mateix lloc de l’antiga capella de la Sang. Però, qui era el propietari d’aquesta església...?

Recordem com l’arxipreste i prior de la Confraria, Mn. Vicente Alba Zarzoso, en la sessió de la Junta Directiva de 20 de novembre de 1892 proposa la compra de la Sang i es nomena una comissió perquè treballe en aquell menester; el 7 de juny de 1894 es fa escriptura de compra de la Sang, per part de l’arxipreste i diversos confrares, davant el notari de Vila-real, Godofredo Gimeno. La Confraria obri una subscripció entre els confrares per a recollir els diners i poder-los tornar als confrares que l’han avançat en la compra de la Sang. Aquesta capella es beneí per al culte el 29 de març de 1895 pel mateix rector arxipreste; a fi nals d’aquell mateix any la Confraria acull en la mateixa seu la Congregació de Lluïsos, que compartirà des d’aleshores el culte amb ella.

Al Llibre de Culte de l’església de la Sang145, hi ha una acta (així la podem considerar ja que va escrita a mà i signada per un capellà) que és còpia de part de

144 APVr, col·lecció Exágono, any XXIV, núm. 277, juliol de 1968.145 APVr, Llibre de Culte de l’Església de la Sang, ajuda de parròquia de 1906, tercera pàgina pel fi nal.

162


l’escriptura pública atorgada per Pedro Vicente y Monfort, el 15 de maig de 1897, només dues de les clàusules, les que interessaven en el moment de la còpia, suposem; per aquesta escriptura, els propietaris cedeixen l’església de la Sang al bisbe, amb unes condicions. La copiem pel seu interés i potser aclariment en aquesta qüestió de la propietat sobre la Sang:

Condiciones con que cedieron la Iglesia de la Sangre al Ilmo. Sr. Obispo de la Diócesis (Tortosa) D. Pedro Rocamora y García. 1ª Los otorgantes conceden el derecho a las Asociaciones de la Purísima Sangre y Congregación de S. Luis Gonzaga establecidas en esta Villa, de celebrar respectivamente las funciones de reglamento y las que en lo sucesivo convenga establecer en la expresada Iglesia que ceden al Ilustrísimo Sr. Obispo y sin que las funciones religiosas de otras comunidades o de particulares, por creación de Capellanías, puedan postergar los derechos de aquellas dos asociaciones que tienen altar propio costeado por las mismas y mediante también que contribuyeron al pago del precio, cuando se adquirió el edifi cio en dos novenas partes por mitad, o sea, una a cada asociación.- 3ª Si en lo sucesivo fuese suprimido en el deslindado edifi cio el Culto católico como hoy se halla destinado, la propiedad y posesión del edifi cio volverá a poder de los cedentes otorgantes o habientes causa de los mismos, en la proporción que les pertenece, para disponer de la propiedad o porción como tenga por conveniente.- Es copia de la Escritura pública otorgada por D. Pedro Vicente y Monfort en 15 de mayo de 1897. De que certifi co (Firma) Pascual Celma y Beltrán, Pbro. Villarreal 30 Mayo 1910.

D’ací podem concloure que de l’església de la Sang encara eren propietàries vàries persones, confrares que havien avançat els diners de la compra, així com l’arxipreste Mn. Vicente Alba i també la mateixa Confraria i la Congregació, que haurien pogut comprar o pagar dues novenes parts. Tots aquests drets se cedeixen al bisbe de la diòcesi perquè en aquesta capella se celebre el culte catòlic i mentre se celebre el culte catòlic.

Quan ara, el 1968, s’enderroca la Sang i es construeix un nou edifi ci o casa social per als Lluïsos, actua el bisbe que té la “cessió feta al seu favor” i compleix les clàusules de la cessió, “que es faça el culte catòlic”, ja que una part de l’edifi ci està dedicat a capella de la Sang, en la qual s’ha d’ofi ciar aquest culte catòlic, tant per la Confraria de la Puríssima Sang com per la Congregació de Lluïsos; a més, la Confraria ara es benefi cia d’uns locals propis al mateix temps que la Congregació i també la parròquia Arxiprestal.

És la parròquia arxiprestal Sant Jaume de Vila-real i el seu rector arxipreste, Mn. Vicent Pascual i Moliner, qui feren possible l’edifi cació, a costa de la demolició de la Sang; no és precisament la cúria diocesana, com s’havia volgut publicar per algunes veus; la parròquia es va donar totalment a la realització d’aquest projecte i cal reconéixer-ho històricament, com una solució en aquell moment a un problema


163

La Soledat amb el campanar de fons

164


de la joventut de Vila-real, aleshores emmarcada en la vessant de la Congregació, per més que a hores d’ara ens parega la demolició de la Sang una mesura no gens encertada, pel que representa la història d’aquesta capella per a la vida religiosa i, àdhuc social, de Vila-real, la Confraria de la Sang i els Lluïsos.

La inauguració de la casa social de la Congregació de Lluïsos es va dur a terme el dia 24 d’abril de 1971, en un acte senzill, no es va invitar ni al bisbe ni a cap membre de la cúria diocesana, tampoc amb relleu civil; era la fi d’un temps de llargs maldecaps! Es reunia l’alcalde de Vila-real, Juan Vilanova Verdiá; Mn. Vicent Pascual Moliner, rector arxipreste; el director de la Congregació, Mn. Juan Manuel Arnau; el clergat de la ciutat, i molts joves congregants i excongregants. L’arxipreste beneí la casa social des de la sala d’actes i dirigí unes paraules que explicaven el signifi cat d’aquella benedicció en aquell lloc; també feren ús de la paraula l’alcalde i un representant de la Junta Directiva dels Lluïsos. La Directiva ja era gent nova que no havia viscut els problemes que hem contat, problemes que seria preferible que no es repetiren146.

Quan s’inaugurà la casa social, encara no estava enllestida la capella de la Sang, per això no es beneí; aleshores era només una sala lateral amb la portalada gòtica, que s’hi instal·là adequadament i que donava a l’avinguda de la Murà. A poc a poc es posarà en condicions perquè es puga celebrar el culte catòlic i ser la seu de les imatges de la Congregació. Més avant, l’any 2007, tornaran les imatges de la Confraria de la Puríssima Sang a tenir cabuda en la seua capella i de la qual la imatge de l’Ecce Homo o Puríssima Sang és titular.

Mentre era director de la Congregació Mn. Serafí Sorribes Carceller, llargs anys de canvis i avinenteses en la vida cristiana, la Sang ha estat lloc de culte en els tercers diumenges, domínica dels Lluïsos, en festes com Dimecres de Cendra, Diumenge de Rams, Sant Antoni, Sant Lluís i altres dies de convivència dels congregants; en els nostres dies es continua celebrant la domínica mensual i les festes especials abans esmentades. La Confraria ha començat a celebrar també el quart diumenge de cada més, com a domínica dels confrares, amb una missa oberta a tots, com ho són les dels Lluïsos, des de l’any 2006, ara tenen cabuda les imatges de la Sang. Es manté, per tant, el culte catòlic en aquesta capella de la Sang, segons els termes de la cessió abans esmentada, arran de la propietat del solar d’aquesta, que continua fent història a Vila-real.

146 APVr, Llibre de Comptes Corrents de 1938, F 343.


165

27. TEMPS DE CANVIS, FENT CAMÍ DE CONFRARIA

En els anys seixanta del s. XX es produeix un fet en l’àmbit de l’Església catòlica que fa revisar la mateixa vida religiosa i social de les entitats eclesiàstiques, entre les quals hi són les confraries, és el Concili Vaticà II, convocat pel papa Joan XXIII, avui declarat beat. Els bisbes acudeixen a Roma i l’11 d’octubre de 1962 s’inicia aquest últim concili ecumènic de l’Església catòlica; al juny de 1963 mor el papa Joan XXIII i el succeeix Pau VI, que ressegueix l’obra del seu antecessor amb molt de tacte i encert, es va clausurar després de la quarta etapa, el 8 de desembre de 1965. En aquestes quatre etapes conciliars, els pares convocats estudiaren amb profunditat la vida de l’església per adequar-la al món actual sense deixar la seua missió encomanada pel Senyor; d’aquestes moltes sessions d’estudi eixiren constitucions, decrets i declaracions, que formaren la base per a la posada al dia de les institucions eclesiàstiques i la vida de l’església.

La Confraria de la Sang, amb segles de vida i història, es posarà prompte a treballar per a conformar-se a l’estil que es demana a les entitats religioses per aquests temps; de l’estudi i el treball en aquest sentit naixerà el nou Reglamento i les mesures diferents que decidirà la Junta de Govern per a la bona marxa dels confrares i de la mateixa Confraria, com veurem en aquesta última etapa de la nostra història. Resseguim-la, segons les sessions celebrades i que s’escriuen en el Llibre Vell de la Confraria.147

Des del 25 de febrer de 1960 fi ns al 13 de gener de 1963 no hi ha constància de cap sessió; el que no es faça constar en acta, no signifi ca que la Junta de Govern no fera cap sessió; almenys faria les imprescindibles per a la preparació de les processons de Setmana Santa, sinó ja per la festa d’octubre. En aquest temps ha cessat com a president Manuel Gilabert Rubert, com a secretari Pascual Esteller Carda i com a dipositari Miguel Vidal, i s’ha fet càrrec de la Presidència Pascual Mata Ortells. Pel que fóra, en el Llibre Vell no s’inscrigué l’última acta i s’havia perdut el paper esborrany d’aquesta; el mateix passava amb l’esborrany dels comptes, apareix només que hi havia un préstec pendent de liquidació de cinc mil pessetes, en la sucursal d’aquesta ciutat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de València.

Com a primer pas per a la normalització del bon govern de la Confraria, s’elegeixen nous membres que formen la Junta de Govern, juntament amb el que ja és president, Pascual Mata Ortells; aquests són: els antics dirigents, Pascual Manzanet Usó, Ramón Gumbau, Agustín Mata Ortells, Pascual Esteller Traver, Manuel Costa Ortells i aquells que van ser elegits en la Junta General de la qual es va perdre l’acta, Juan Bta. Notari Meseguer, Manuel Usó Canós, Manuel Catalán i

147 Llibre Vell de la Confraria, segons les dades anotades.

166


Pascual Bort Cantavella.

El confrare Manuel Cerisuelo Ortells proposa a la Junta que la quantitat que es deu, pel préstec a l’abans anomenada Caixa, es liquide quan més prompte millor, acaba així amb una etapa de la marxa d’aquesta Confraria.

Les sessions de la Junta de la Confraria de vegades, massa!, es veuen poc concorregudes pels mateixos directius, de manera que en la del 2 de febrer de 1964 llegim com el president demana que s’agreguen a aquesta els confrares Manuel Cerisuelo Ortells, Vicente Santágueda Rubert, Bautista Llorens, Pascual Cabedo i José Ripollés. En aquesta sessió notem que la relació entre els mateixos membres no és tan bona com havia de ser i es produeixen malentesos que porten a la dimissió per voluntat pròpia del dipositari Pascual Manzanet Usó, el succeeix en el càrrec Manuel Catalán; és la vida d’una societat formada per persones humanes!

Més coses anotem d’aquesta sessió. Des que s’ha suprimit la processó del Dijous Sant, per decret del bisbe Josep Pont i Gol, es respecta aquell dia com dedicat a l’eucaristia, aquesta es traslladà al Diumenge de Rams, però l’assistència de confrares, tant de la nostra Confraria com de les altres germandats de Setmana Santa deixava molt que desitjar; per això es demana al rector arxipreste que aquesta processó del Diumenge de Rams siga traslladada novament, en aquest cas al Dimarts Sant. Al mateix temps se suspén el tríduum que se celebra per a preparar la festa de la Confraria a l’Ecce Homo en el quart diumenge d’octubre cada any; per la qual cosa només se celebrarà d’ara endavant la missa de comunió del matí i la processó de l’Ecce Homo a la vesprada.

Aquestes últimes decisions són importants per a la vida de la Confraria: quant a la primera, perquè la processó del Dijous Sant, que és de les més antigues de Vila-real, no troba el seu lloc en la nova disposició de la Setmana Santa i passa del Dijous al Diumenge de Rams anterior, i ara al Dimarts Sant, no és encara aquest dia el millor, quan anys després se celebrarà el Dimecres Sant. La segona decisió correspon a la festa d’octubre: aquesta és la festa més antiga de Vila-real, de la qual guardem documentació i sempre s’ha celebrat amb un tríduum els dies d’abans, la missa solemne de comunió reglamentària el quart diumenge al matí i la processó general de l’Ecce Homo a la vesprada, amb predicadors i el culte que la festa es mereix; ara, per manca d’assistència dels mateixos confrares, es decideix suprimir el tríduum, deixen solament la missa de comunió general i la processó vespertina (més endavant desapareixerà també aquesta processó, i es conservarà només la missa de comunió el quart diumenge, en la festa, a la qual sols acudeixen tots els membres de la Junta de Govern!). Es transformaran els actes, uns per les directrius conciliars i les més per l’apatia dels confrares i la poca assistència.


167

En la sessió del 17 de març de 1965 es presenta la qüestió dels vestits dels soldats romans o judíos en les processons de Setmana Santa i es demana que vagen vestits com toca, acorden la confecció d’aquelles peces que foren més precises, començant per les calces. També hom parla de sol·licitar el permís per al retorn de la processó al Dijous Sant i que la Confraria n’ocupe el lloc de preferència, contesten que la primera qüestió es mirarà si es pot fer i sobre la segona, que no hi ha lloc ja que la Confraria ocupa sempre aquest lloc de preferència en les processons de Setmana Santa. També es parla d’altres qüestions adients a l’ordre de les processons, que s’han d’acordar en unió de les altres confraries i germandats. És en aquesta sessió quan el rector arxipreste presenta el projecte sobre l’església de la Sang al qual la Junta de Govern de la Confraria dóna la seua conformitat (vegeu capítol anterior).

La Confraria no perd el seu signe de vitalitat en el transcurs dels anys i apreciem en les sessions que es refl ecteixen en les actes, com s’examina l’estat d’aquesta en tota la seua amplària, per a donar solució als problemes que sorgeixen; entre allò que s’anota en especial són el projecte de construir una imatge nova per al pas de Jesús Crucifi cat (9 febrer 1966), ja que el que processiona en Setmana Santa és una imatge d’Olot, que no sembla molt agraciada. Aquest projecte del Crucifi cat apareixerà altra vegada en la sessió del 18 de març de 1984, s’accepta la donació d’un Crist crucifi cat, propietat del confrare Petit Ramos; han passat dívuit anys d’una a l’altra acta, període llarg de la vida de la Confraria que no s’ha refl ectit per escrit en el Llibre Vell; és el període en el qual es demoleix la Sang i es construeix l’edifi ci de la casa social dels Lluïsos, amb l’espai per a la capella de la Sang i dependències per a la Confraria. En aquesta última sessió anotada la Junta de Govern es reuneix a la Sala de Juntes de la Confraria de la Sang, que és a la nova casa social a l’avinguda de la Murà; aquesta Sala de Juntes s’està arreglant encara, pel qual s’acorda col·locar cortines en les fi nestres, i per a no gastar diners es decideix aprofi tar les cortines velles de domàs que ornamentaven el monument de Setmana Santa en la capella enderrocada de la Sang; al mateix temps s’acorda buscar un armari o comprar-lo de nou, per a guardar la roba de la Confraria, que es troba repartida per les cases dels confrares. També es donen els noms dels confrares que portaran la Creu del Natzaré en les processons del Dimecres i Divendres Sant.

Hi ha el costum d’uns anys cap ací, d’alguns xiquets, en concret dos, que ixen a les processons vestits de judíos i dins de la Guàrdia Romana, com un més dels soldats romans; s’acorda sobre el particular que no es deixen a d’altres xiquets aquests dos vestits, mentre els puguen usar, perquè els vinguen bé, els infantils d’ara.

En la sessió del 8 d’abril de 1984, es discuteix sobre la imatge del crucifi x del confrare Petit i s’ajorna la seua acceptació; no es veu clara la donació i les seues clàusules a aprovar.

168


La Confraria forma part de la Junta Central de Setmana Santa de Vila-real que ha estat fundada en aquests anys anteriors en els quals no s’ha refl ectit per escrit cap acta; a aquesta Junta Central pertanyen totes les confraries i germandats del poble i en ella s’acorden els actes a celebrar en els dies sants i tot allò que calga a la bona marxa d’aquestes entitats eclesiàstiques dins de l’església i en les manifestacions externes i públiques; tota aquesta tasca s’expressa en el programa de la Setmana Santa de Vila-real, que apareix abans d’aquests dies assenyalats. El secretari de la nostra Confraria, com a membre d’aquella, informa a la Junta de Govern sobre les determinacions preses.

Quan arriben els dies sants, en els quals desfi laran les processons, els membres de la Junta de Govern, ajudats d’alguns confrares, preparen les carrosses i les imatges perquè siguen a punt. Tot açò origina unes despeses a les quals s’ha de fer front amb les quotes dels confrares i amb la loteria de Nadal, que es ven en participacions i la part de benifet, el dipositari és l’encarregat d’aquests comptes. En la sessió de 15 desembre de 1984 es proposa que la quota passe a ser de 200 a 300 pessetes, encara es considera irrisòria, davant les despeses que al llarg de l’any s’originen per a mantenir en ordre la Confraria i els seus usos, i comparant el que altres germandats paguen com a quota; davant d’aquesta proposta apareix l’opinió que “molts confrares es donarien de baixa”; es debat sobre la qüestió i es deixa per a més endavant, donat que alguns vocals ja han cobrat la quota segons la quantitat vigent en l’actualitat, pel qual aquestes propostes es determinarien en una altra sessió anterior al cobrament de la quota següent.

És en aquesta sessió quan renuncia al càrrec de president, Pascual Mata Ortells, pels molts anys que l’exerceix i l’edat que té, per més que s’aferma en la voluntat de seguir treballant per la Confraria en allò que faça falta, com ha fet sempre i fi ns ara, mentre la salut li ho permeta; se li accepten les raons i la dimissió per unanimitat, agraint-li la dedicació i la seua disponibilitat.

En la sessió del 13 de juny de 1985, que presideix el prior Mn. Joan Bta. Alba i Berenguer, rector de l’Arxiprestal, vacant el càrrec de president, s’elegeix per a aquest càrrec, d’entre els membres de la Junta de Govern i per unanimitat, a José Antonio Chiva Cheza. Mn. Alba indica que seria convenient la dimissió de tots el membres de la Junta de Govern, perquè el nou president poguera formar una junta nova; també indica que el Reglamento de la Confraria és de l’any 1913 i que és convenient confeccionar-ne un de nou, adaptar-lo a aquests temps i segons les directrius del Concili Vaticà II; i assenyala, a més, que la nova junta que es nomenarà, es donarà a conéixer als confrares i als fi dels en general, i es publicarà en la Hoja Parroquial. El nou president demana que es faça un inventari dels béns de la Confraria, com el guió, custòdia, imatges, roba, etc., cosa que és molt ben acceptada pels membres assistents.


169

La Junta de Govern nova pren possessió el 2 d’octubre de 1985, segons s’assenyala en el capítol dedicat a aquest tema. Es distribueix el poble en vuit sectors, per a facilitar als vocals col·lectors de les quotes anuals, el seu cobrament. Per animar la vida de la Confraria es creen noves comissions: la de Pietat, que organitzarà els actes religiosos, integrada pels confrares Manuel Notari, Juan Almela i Javier Bort; la de Setmana Santa, encarregada del muntatge de les carrosses, electricitat i natzaré penitent, composta pels confrares Ramón Gumbau, Manuel Notari i Vicent Fabregat; la de la Guàrdia Romana, per al bon funcionament d’aquesta, horaris i control de vestimentes, integrada pels confrares que a més són guàrdies romans, Pascual Manrique, José Fonfría i Pascual Manzanet; i la Comissió integrant de la Junta Central de Setmana Santa de la ciutat, amb els confrares Pasqual Lluís Segura, José Girona i Javier Bort.

En aquesta sessió el secretari indica l’oportunitat d’obrir un Llibre Nou d’Actes, donat que l’actual data de 1849 i encara que el seu estat és acceptable, per la seua vellesa o antiguitat seria convenient que passara a l’Arxiu de la Confraria, per a no deteriorar-lo i que les noves generacions el pogueren consultar per a assabentar-se de la vida de la Confraria en aquests últims 136 anys.

Només una acta nova s’escriu en el Llibre Vell, i és la del 9 de novembre de 1989; assisteixen el prior Mn. Joan Bta. Alba, el president Juan Antonio Chiva, el secretari Pasqual Lluís Segura, i els membres confrares Manuel Notari, Pascual Manrique, José Fonfría, Ramón Gumbau, Pascual Esteller i Javier Bort.

En aquesta sessió es fa donació, a la nova parròquia dels Sants Evangelistes, que es construeix en la Senda dels Pescadors, de la campana de l’església vella de la Sang, i es recorda que ja es va donar la pila baptismal, encara que la parròquia no la “té amb el decòrum que es mereix i no la usa per a la seua fi nalitat”. S’acorda comprar el número de loteria de Nadal i que aquesta siga l’última acta que s’escriga en aquest Llibre Vell de la Confraria, que ha complit ressenyant fi delment part de la seua història148.

148 Llibre Vell de la Confraria, pàgines fi nals.

170


28. A LES ACABALLES DE DOS MIL·LENNIS

Un nou Llibre d’Actes s’obri en substitució del Vell, que ens ha servit tant per a la història de la Confraria. En retirar-lo de l’actiu per a passar a l’Arxiu d’aquesta, es fa amb la bona intenció que “pueda ser estudiado y consultado por todas aquellas personas interesadas en la historia de nuestra cofradía”149.

El 22 de novembre de 1985 se celebra Junta ordinària en la qual s’acorda per unanimitat adquirir un llibre nou d’actes; és el que veu anotada ja aquesta sessió amb la determinació i la Junta de Govern que comença aquest II Llibre d’Actes de la Confraria de la Puríssima Sang i la Mare de Déu de la Soledat de Vila-real.

La Junta Directiva o de Govern està composta de la següent manera: director o prior, Juan Bta. Alba Berenguer; president, José Antonio Chiva Cheza; vicepresident, Manuel Notari Amposta; secretari, Pasqual Lluís Segura Moreno; vicesecretari, Francisco Javier Bort del Río; tresorer, José Girona Almela; vicetresorer, Vicente Fabregat Nebot; vocal de la Guàrdia Romana, Pascual Manrique Rochera; vocal de Setmana Santa, Ramón Gumbau Mata; vocals zeladors, Pascual Manzanet Viciedo, José Fonfría Sans, Pascual Esteller Traver, Juan Almela Mezquita i Luis Manzanet Usó.

La que podem considerar com a primera acta del II Llibre d’Actes, perquè anota determinacions diverses, és la del 30 de gener de 1986. Amb els precs del ritual es demana per l’ànima de la mare de José Girona, que ha mort fa pocs dies; el tresorer informa sobre l’estat de comptes, després d’haver pagat les factures que es devien (superàvit de 145.629 ptes.). El rector de la parròquia dels Sants Evangelistes ha enviat una carta al president demanant un donatiu per a les obres de la parròquia, que no es concedeix perquè es preveuen unes despeses necessàries; però es recorda que se li farà donació de la campana de l’antiga Sang, amb la condició que siga instal·lada i funcione. Informa el vocal de Setmana Santa sobre els confrares que eixiran de natzaré i s’acorda la confecció de sis caperulles blanques per als portadors de la Mare de Déu de la Soledat; també fer unes barres per al trasllat de l’Ecce Homo des d’on es guarda fi ns a l’Arxiprestal, ja que aquest trasllat tal com es fa resulta incòmode; els canelobres de la carrossa de l’Ecce Homo s’enviaran a daurar a València amb una despesa de 15.000 ptes. per canelobre. I s’acorda per unanimitat pujar la quota a 200 pessetes i la voluntat per als confrares difunts.

En aquesta sessió ens assabentem que el Llibre Vell de la Confraria el té en el seu poder l’historiador Vicent Gil Vicent, el qual escriu la segona part de la Història de la Confraria per a publicar-la en el Butlletí de la Junta Central de Setmana Santa

149 II Llibre d’Actes de la Confraria, F 1, acta 22 novembre 1985.


171

de Vila-real. S’està acomplint la fi nalitat del Llibre Vell, en retirar-lo per a poder investigar.

Acords que es prenen en sessions de la Junta de Govern

Seguint els acords que s’inscriuen en les actes, ens n’adonem de la vitalitat de la nostra Confraria, que continua el camí de segles estudiat en aquesta història. No totes les sessions tenen la mateixa vitalitat, però ens indiquen el moment precís de la vida de la Confraria, mitjançant unes decisions adreçades a buscar la millora d’aquesta i la il·lusió dels confrares.

Sessió de 13 de març de 1986150

1- Fer-li un obsequi i homenatge a Pascual Mata Ortells, pels 22 anys de president de la Confraria; aquest homenatge es realitzaria dins del pregó de Setmana Santa, diumenge 23 de març, a les 17 h en l’església dels Franciscans, en el qual actuaria de pregoner el cardenal Vicente Enrique i Tarancón, pel qual l’acte tindria molt més relleu i importància.

2- Sobre neteja de les carrosses per a la Setmana Santa, que es traslladaran a l’Arxiprestal el dilluns 24.

3- S’informa que ja s’ha avisat els confrares que han d’eixir de natzaré.

4- La Germandat del Sant Sepulcre, per a donar més relleu a la imatge del Crist Jacent, que s’ha restaurat fa poc, demana que membres de la Guàrdia Romana formen entorn d’ella una hora abans de la processó del Divendres Sant, cosa que és desestimada per unanimitat per la Junta, contesten negativament a la Germandat del Sant Sepulcre.

Pel que fa a aquest últim acord, no es desestima que la Guàrdia Romana vaja al voltant del Sepulcre en la processó, com s’ha fet des de temps immemorial, sinó aquesta hora de guàrdia al voltant de la imatge en l’Arxiprestal, abans de la processó; el lloc de la Guàrdia Romana de la Confraria de la Sang, en la processó del Sant Sepulcre del Divendres Sant, és el mateix de sempre: davant, a l’entorn i darrere de la imatge.

Sessió del 13 de febrer de 1987

1- Informa el secretari dels actes programats per la Junta Central de Setmana Santa de Vila-real, per a aquest any i demana la participació de la Confraria en tots

150 Sempre segons el II Llibre d’Actes de la Confraria.

172


ells.

2- Es delega en el secretari perquè propose a la Junta Central la remodelació del recorregut de la processó del Dimecres Sant, tenint en compte que, en ser tan llarg, el natzaré es cansa massa; s’indica que en arribar la processó al Casino Carlista girara ja cap a l’Arxiprestal; també es fa notar que seria bo no passar per la plaça Major i el carrer Major, a causa del “galliner que s’organitza”.

3- El secretari, que és membre de la Junta Central, indica que aquesta té previst enviar carta circular als confrares de les germandats i confraries de la ciutat, invitant a la participació en els actes de Setmana Santa i a la serietat en les processons, per a evitar que alguns se’n passen donant caramels, com l’any passat.

4- També es recorda als vocals de la Guàrdia Romana que insisteixen en la bona educació i formes en els membres d’aquesta, perquè ningú es moleste.

5- El tresorer no pot donar comptes per faltar la liquidació d’algun vocal.

6- S’acorda retirar de la parròquia dels Sants Evangelistes l’antiga pila baptismal, ja que no es fa servir per a la seua fi nalitat, està desmuntada al pati de la mateixa parròquia i s’acorda fer una donació a la parròquia de Sant Jaume, per si la volen col·locar d’ornament al centre del claustre que s’està construint a la Casa Abadia.

7- S’acorda que el dia 28 es farà neteja d’objectes de la Confraria, que hi ha guardats a les cambres superiors de l’Arxiprestal: fanals de les Set Paraules, l’antiga peanya del Crist i la Magdalena i altres sense cap valor artístic, que es cremaran en algun lloc determinat.

8- S’acorda renovar les teles de les vestes per unes altres de major qualitat, ja que actualment són de teles molt barates que desllueixen les caperulles. I s’indica si seria bo fer pagar als confrares per fer-se vesta, com ho fan altres confraries o germandats, ja que la nostra no fa pagar res.

9- La perruca del Natzaré s’ha de canviar, ja que està en molt males condicions.

Sessió del 8 d’abril de 1987

1- Les carrosses de les imatges de la Confraria es guarden al magatzem de la Caixa Rural, d’on són traslladades a l’Arxiprestal; es demana assistència per a la neteja i trasllat el Dilluns Sant, a primera hora de la vesprada.

2- Es dóna lectura a una carta rebuda del president de la Junta Central en la


173

qual s’invita els confrares a una major convivència i comportament en la Setmana Santa, evitant en les processons donar caramels. Hi ha diverses opinions sobre això, en contra i a favor dels caramels, i s’acorda que la carta es donarà a l’interior dels programes de Setmana Santa.

La problemàtica vella dels caramels apareix constantment en la vida de la Confraria, sempre font de parers oposats, sense que es done una solució.

Sessió del 6 d’octubre de 1987

1- Es prepara la loteria de Nadal. Es convoquen els confrares per a la festa del quart diumenge d’octubre, dia 25 del corrent, amb la missa a les 9 hores, i el dilluns, a les 7.30 de la vesprada en sufragi pels difunts. Es contracta vol de campanes per a la festa, a l’eixida de missa.

2- El president informa que seria convenient fer un clixé nou de la imatge de l’Ecce Homo, per a les convocatòries, ja que s’ha perdut el que hi havia a la impremta.

3- Hom presenta la petició de canviar la data de la festa de la Confraria al diumenge anterior al primer d’Advent, que és el diumenge de Crist Rei (la petició té una raó litúrgica i és que abans la festa de Crist Rei era el quart diumenge d’octubre; però no té força aquesta raó, ja que la festa de Crist Rei en el quart diumenge d’octubre va ser instituïda pel papa Pius XI (1922-1939), en canvi la festa de l’Ecce Homo que celebra la Confraria data de l’any 1546)151. Es decideix seguir amb la vella tradició del quart diumenge d’octubre, malgrat la poca assistència de confrares.

4- El secretari exposa la conveniència d’instal·lar la imatge de l’Ecce Homo de José Ortells, en el lloc que ocupa la imatge de Sant Miquel Arcàngel, a l’altar de S. Pere, en l’església Arxiprestal i açò per dos raons: la primera el culte que se li retria durant l’any per part de confrares i fi dels en general, i la segona per evitar les molèsties del trasllat i possibles accidents; per a fer possible aquesta exposició s’hauria de preparar el nínxol de l’altar per a la imatge i posar l’adient electrifi cació (quan el secretari de la Confraria exposa aquesta possibilitat, que no es portarà a terme, i ho sentim!, potser no sap que a l’altar de Sant Pere, i sobretot a la capella que hi ha i era l’antic baptisteri, es guardaven els símbols de la passió que pertanyien a la Confraria de la Puríssima Sang; no és estrany, que en els dies de la Setmana Santa siga en aquest altar on s’exposen les imatges de l’Ecce Homo i la Soledat, així com tots els símbols de la nostra Confraria152). Les opinions dels confrares joves són favorables, quan les dels vells són desfavorables a aquesta possibilitat, es demana al prior i rector de l’Arxiprestal, Mn. Joan Bta. Alba Berenguer, que faça els tràmits

151 Nota de l’autor sobre el particular.152 Nota de l’autor sobre el particular.

174


amb l’arquitecte sobre les obres a realitzar per a l’adequació i un informe sobre la possibilitat perquè la Junta de Govern decidesca sobre el particular. Hom expressa que la decisió sobre això és de la Junta General de confrares i no de la de Govern, contesta el secretari que el Reglamento no contempla res paregut, pel qual la Junta de Govern està facultada per a prendre decisions com aquesta, perquè al contrari no es podria decidir res; Mn. Alba amb la seua intervenció aferma les paraules del secretari dient que “les Juntes de les que ell és el director obren amb plens poders, sense haver de convocar per a res a la general”. Així s’espera l’informe del prior.

Aquesta va ser una oportunitat especial i única perduda per a la Confraria de tenir un altar en l’Arxiprestal!


1- No assisteix el prior i per tant, no es pot estudiar l’informe demanat en la sessió anterior sobre la imatge de l’Ecce Homo a l’altar de Sant Pere.

2- S’acorda la construcció d’un armari vitrina per a guardar la imatge de l’Ecce Homo de l’escultor Pasqual Amorós, el guió i la roba de la Confraria.

3- Es tracta sobre els fanals de les carrosses de l’Ecce Homo i la Soledat.

4- S’informa sobre l’intercanvi amb la Il·lustre Confraria de la Sang de Castelló, en el marc de la Junta Central de la Setmana Santa, on delega la representació de la nostra en el secretari, que és membre de la Central.

5- S’acorda fer còpia del llistat de confrares que han d’eixir de natzaré, ja que només hi ha un llistat que el té el vocal de Setmana Santa; convé que hi haja còpia en Secretaria.

Sessió del 24 de març de 1988

1- S’ha rebut, i es llegeix, una carta del president de la Junta Central, José Pascual Serrano, on insta a què s’aconselle els confrares al bon comportament en les processons i a posar límit al repartiment de caramels, dóna també normes sobre l’horari de recollida de programes i la processó del Diumenge de Rams que se celebrarà a l’Arxiprestal.

2- El confrare que aquest any fa de natzaré regala la perruca nova, que ell mateix estrenarà. Al mateix temps s’acorda que els membres de la Junta de Govern podran eixir de natzaré quan ho desitgen, sense haver d’esperar el seu torn segons el llistat.


175


1- Es notifi ca la festa anual per al 23 de l’actual i el dilluns per als difunts i que hi haurà vol de campanes en la festa.

2- S’acorda remodelar la carrossa de l’Ecce Homo, situar la imatge en el centre, damunt d’un suport de 50 cm, perquè destaque la seua fi gura, i al mateix temps canviar el pintat de verd per fusta a la vista, s’encarrega al tallista Diego Martí que presente pressupost.

3- S’informa sobre la loteria de Nadal i la venda dels talonaris.

4- S’acorda restaurar els vestits dels clavaris, restituir la llargària de la cua, que ara va retallada, i també restaurar el vestit del cirineu.

5- En cessar a petició pròpia, per motius de treball, el membre de la Junta Rectora, Vicent Fabregat Nebot, és nomenat per a substituir-lo el confrare Manuel Rubert Costa.

6- S’acorda que la quota per a aquest any siga de 300 pessetes per confrare.

Sessió del 9 de novembre de 1988

Aquesta sessió és motivada per la urgència de buscar un nou local per a guardar les carrosses de Setmana Santa, que fi ns ara eren al magatzem de destil·leries Adrià i Klein, al c/Borriana, propietat de la Caixa Rural, que el cedia desinteressadament, ja que s’ha posat en venda aquest local. Es donen com a llocs adients algun altre magatzem de la Caixa Rural, o del Pobill o d’Arbona, etc.; s’anima els membres de la Junta a fer gestions per a la solució del problema com més aviat millor.

La problemàtica exposada per aquest fet, a hores d’ara, encara no s’ha solucionat defi nitivament, sempre és en llocs que es deixen gratuïtament, però que poden ser només de temporada. Un magatzem que fóra a la vegada Museu de Setmana Santa, per a totes les confraries i germandats que ho acceptaren, seria una solució; però, qui pot enllestir aquest...? Esperem que algun dia siga una realitat!


1- La Confraria té uns vestits per als personatges de les processons de Setmana Santa, que es deixen a qui els trau, com són: sant Joan Evangelista, la Magdalena, les Tres Maries, residus de les representacions que es feien durant aquestes processons en segles passats. Es proposa fer un inventari d’aquests, motivat per la pèrdua dels vestits de les Tres Maries, desapareguts en aquests últims anys i que s’han fet de

176


nou. També s’acorda portar un control sobre qui són els qui representen aquests personatges, la seua adreça, etc., per a evitar aquestes pèrdues. Ara els vestits es guarden a casa de Pascual Sebastiá Amer, al Raval de Sant Pasqual. L’ordre en el qual desfi len a les processons és: les Tres Maries, sant Joan i la Magdalena, van davant del pas de Crist i la Magdalena. També es renoven els vestits dels portadors de la creu alçada i els fanals, que obrin les processons de la Confraria.

2- El tallista no ha presentat el projecte de la carrossa, se li dóna un temps fi ns al mes de juny per a presentar-lo, o la Confraria en buscarà un altre que ho faça.

3- S’anima els confrares que es fan el vestit nou de caperulla que ho facen amb els colors negre i roig, ja que hi ha pocs, en canvi, de blanc i roig hi ha prou.

4- El pressupost de l’armari vitrina per a la seu social pareix massa elevat, pel qual es decideix demanar-ne uns altres.

5- S’ha parlat amb les monges clarisses de Sant Pasqual sobre la possibilitat de guardar les carrosses en un lloc del convent i es faculta el secretari i el confrare Manuel Usó Badenes perquè ho gestionen.

6- En rebre la invitació de la Germandat del Sant Crist del Calvari de l’Alcora, per a participar en l’exposició de Setmana Santa, que s’hi farà, es faculta el secretari perquè gestione amb aquesta l’exposició del guió de la Confraria i un vestit de clavari i de portador de la Soledat.

7- Hi ha cessaments en la Junta de Govern: Manuel Notari, Vicent Fabregat i Manuel Gumbau. I representarà la Confraria en la Junta Central, a més del secretari, el confrare Manuel Usó Badenes.

Sessió del 14 de juny de 1989

Tres temes es proposen a l’aprovació en aquesta sessió: el projecte del tallista Diego Martí Amposta, sobre restauració i remodelació de la carrossa de l’Ecce Homo; buscar una solució al lloc per a guardar les carrosses, davant els inconvenients que posen Els Lluïsos perquè estiguen a la capella de la Sang; anar a Vinaròs per a mirar el tema del ciris elèctrics.

Sessió del 28 de setembre de 1989

1- Es prepara la festa del quart diumenge d’octubre, com tots els anys. En la convocatòria fi gurarà la fotografi a de les antigues tulipes elèctriques per si algun confrare es decideix a adquirir-les.


177

2- S’estudia la qüestió de la propietat del solar de l’antiga església de la Sang i es consulta un advocat de València, es fan gestions en el Registre de la Propietat Urbana i en protocols notarials, per si estiguera en vigència la propietat a favor de les deu persones que al seu dia compraren la Sang. Es fa una comissió que gestione aquesta problemàtica amb l’església Arxiprestal i Els Lluïsos153.

3- Les carrosses de Setmana Santa es guarden en una cotxera dels germans Usó Badenes.

4- Es reparteixen els talonaris de participacions que fa la Confraria del número comprat per a la loteria de Nadal.

Sessió del 16 de novembre de 1989

1- S’informa a la Junta Directiva, per part del president, de la remodelació de la carrossa de l’Ecce Homo, que està acabant el tallista Diego Martí Amposta de Vila-real, el qual realitzarà en relleu els escuts nous de la Confraria. S’encarrega al president que acorde uns pressupostos a València per al daurat de la carrossa.

2- Feta la consulta entre els confrares sobre la utilitat dels ciris elèctrics i escoltat l’informe dels membres de la Junta, s’acorda encomanar la fabricació d’aquests ciris.

3- El president informa sobre les converses dutes a terme entre ell mateix, el rector i la família Font de Mora d’aquesta ciutat, sobre la imatge que està tallant Pere Gil, escultor i jesuïta fi ll de Vila-real i deixeble de Pasqual Amorós, i que portarà el nom de Crist dels Afl igits. S’ha proposat a la família Font de Mora que aquesta imatge processione en la Setmana Santa en l’orde de la Confraria, substituint l’actual imatge del Crucifi cat, obra de Pasqual Amorós. La Junta de Govern aprova aquestes disposicions, però manifesta que el privilegi de traure aquesta nova imatge en les processons per part de la Confraria de la Sang quede escrit i signat per part de la família Font de Mora i del rector.

4- Pels dies de la festa principal de la Confraria, quart diumenge d’octubre, la majoria dels confrares s’agafen unes vacances de tardor, amb ocasió del parany, pel qual l’assistència a la missa de la festa és pobra; per tant, es proposa traslladar-la a l’últim diumenge de l’any litúrgic, festivitat de Crist Rei; es comissiona el president perquè informe el prior i rector de la parròquia Sant Jaume d’aquesta resolució.

5- Sobre aquest particular del canvi de data de la festa, recordem que no és la primera vegada que es tracta el trasllat; però cada vegada aquesta proposta queda

153 Sobre aquesta qüestió es pot consultar el capítol 25.

178


ajornada, seguint la festa la tradició antiga del quart diumenge d’octubre, des de la fundació de la Confraria; l’assistència o no a la missa i actes que es programen pertoca a la responsabilitat de cadascun dels confrares.

6- Ha causat baixa en el càrrec de vicepresident, Manuel Notari Amposta, pel qual es vota i és elegit Manuel Rubert Costa.

Sessió del divendres 2 de febrer de 1990

1- Quan comença l’any el tresorer de la Confraria presenta un balanç d’entrades, per quotes i almoines, de 544.136 ptes., i unes eixides, per despeses diverses, de 419.875 ptes., resulta un romanent a favor de 124.261 ptes.

2- En aquest any passat s’han incrementat les despeses per la remodelació de la carrossa de l’Ecce Homo, que s’estrenarà el pròxim Dimecres Sant en la processó: s’ha centrat la imatge dalt d’un pedestal, s’ha elevat uns 60 cm, s’ha refermat l’esquelet de ferro, s’ha tallat en fusta l’elevació i substituïda la fusta vella. Les despeses de fusteria: 270.112 ptes.; el refermat de ferro: 32.000 ptes.; les làmines i pintura: 12.300 ptes. Falta pagar al tallista la realització dels escuts i els treballs de talla artística que adornen la carrossa; tot pujarà a les 200.000 ptes.

3- El pressupost de daurar la carrossa amb or de 27 kg assenyala 750.000 ptes., i en plata sobredaurada 650.000 ptes. La Junta acorda que siga daurada; ho realitzarà Francesc López Pardo de València, que al mateix temps netejarà la imatge de l’Ecce Homo i daurarà el seu suport. Per aquestes despeses la Junta acorda augmentar la quota dels confrares a 500 ptes. anuals i demanar a cada confrare, en concepte de dividend, 1.000 ptes.; per això es fa la petició a la Caixa Rural Vila-real d’un préstec d’1.000.000 de ptes.

4- S’informa sobre el preu dels ciris elèctrics que serà de 2.500 ptes.

5- S’han confeccionat 25 pantalons per a la Guàrdia Romana (judíos), que a 2.500 ptes. cadascun són 62.500 ptes.

6- Hi ha converses amb la Congregació de Lluïsos per a recuperar la capella de la Sang per a l’ús de la Confraria.


Acabats els treballs de restauració i remodelació de la carrossa i imatge de l’Ecce Homo i davant les despeses ocasionades, veient que la Confraria no disposa d’efectiu per a fer front; sis membres de la mateixa Junta ixen com a valedors i acorden prestar el total del deute, fent constar que ho fan sense posar cap quantitat


179

com a interés a tornar, excepte un dels membres que posa el 10% a rebre. Així es decideix no demanar el préstec a la Caixa Rural, però sí sol·licitar de l’entitat catòlica una ajuda econòmica.


Sessió ordinària en la qual es recorda la propera Setmana Santa i tot allò necessari per a les processons. També s’anota que de 2.187 paperetes de loteria de Nadal premiades, només han demanat cobrar-les 695, fi ns a la data.

Sessió de l’11 d’abril de 1991

1- A la processó del Dimecres Sant, 27 de març passat, la creu del Crist dels Afl igits s’ha trencat, per causes no conegudes; s’ha de reparar com més aviat millor i de les despeses es farà càrrec la Confraria, que és la que la trau. S’acorda parlar amb l’autor, l’escultor Pere Gil, jesuïta de Vila-real, resident a Barcelona, perquè veja la solució i indique la millor manera de reparar-la.

2- També es parla de restaurar la creu amb els trofeus de la passió, que obrin la processó; els molts anys que tenen, demanen eixa restauració.

3- S’acorda demanar a la Junta Central que aquesta Confraria de la Sang, la més antiga de totes, desfi le tota junta en l’últim lloc de la processó, el Dimecres Sant.

4- Sobre el cirineu es decideix que el xiquet que el represente tinga almenys 9 anys d’edat, perquè puga ajudar a portar la creu durant tota la processó.

5- Per raons higièniques s’acorda adquirir una altra perruca i túnica per a la promesa del natzaré, demana el confrare de la promesa que després de complir-la, les torne en perfectes condicions d’ús, les despeses seran al seu càrrec.

6- Es poden tornar els diners prestats per membres de la Junta.


1- El romanent actual de la Confraria és de 243.118 ptes. Els confrares només han cobrat de la loteria passada 971 paperetes, és una bona almoina per a la Confraria. Per a poder portar a terme altres projectes s’acorda per unanimitat pujar la quota de confrare a 700 ptes.

2- S’ha creat la Junta Interdiocesana de Setmana Santa i el secretari general, que és el secretari d’aquesta Confraria de la Sang de Vila-real, explica a la Junta de Govern els actes a realitzar durant l’any 1992, en els quals hi serà present la nostra

180


Confraria: Diumenge de Rams, 12 d’abril, un solemne Via Crucis pels carrers de la ciutat en el qual participaran les confraries de l’Alcora, Betxí, Borriol, Castelló, Onda, Sant Mateu, Sogorb, Vall d’Uixó i representants de Benicarló i Vinaròs. Vila-real estarà representada per totes les confraries i tancarà la de la Sang amb el pas del Crist dels Afl igits. Assistirà el bisbe Josep Maria Cases i Deordal, i acabarà tot en la basílica de Sant Pasqual, on es guanyarà el jubileu per motiu dels centenaris del sant. La Junta, davant l’informe, acorda traure en processó el guió de l’Ecce Homo i nomenar tres membres d’aquesta perquè desfi len amb el vestit il·lustre de clavari i, sobretot, la imatge del Crist dels Afl igits, que tancarà la processó

3- Es tracta el tema de l’antiga capa roja de l’Ecce Homo xicotet (el d’Amorós), pel seu mal estat, recapta l’opinió d’experts en art, com Rafel Torres i Vicent Llorens Poy.

4- Es delega en el president perquè viatge a Cervera per a parlar amb tallistes de la localitat sobre el projecte de fer una carrossa per a la Mare de Déu de la Soledat, ja que aquesta es troba en mal estat.

Sessió del 7 d’abril de 1992

Es tracta d’animar els confrares perquè el pròxim Diumenge de Rams desfi len en la processó diocesana, a la qual assistirà el bisbe i que presidirà la imatge del Crist dels Afl igits, d’aquesta Confraria de la Sang, per això:

1- S’invita els confrares a fer el trasllat de les carrosses el divendres 9, a les 6 de la vesprada, per a enllestir-les per al diumenge.

2- Ramon Gumbau fa anys que s’encarrega de vestir el natzaré i expressa la seua voluntat de passar el càrrec a un altre confrare, pel qual s’acorda que d’ara endavant siga Manuel Usó Badenes l’encarregat de fer-ho.

3- Altra vegada s’insisteix en la neteja de vestimentes, perruques i altres, per part dels qui compleixen la promesa de natzaré i les de sant Joan i Maria Magdalena, pagaran ells mateixos les despeses de tintoreries i perruqueries.

4- Davant la remor popular que es traurà la imatge del Santíssim Crist de l’Hospital per a les festes centenàries de Sant Pasqual, el secretari recorda que l’última vegada que va eixir ho va fer en les peanyes de l’Ecce Homo i que potser altra volta les demanen. Es parla sobre la carrossa, com era en aquells dies i com és ara, després de la restauració; pel qual es decideix que si es demana no es podrà concedir, perquè la carrossa ara no podria suportar el pes de la imatge del Santíssim Crist de l’Hospital.


181

5- El secretari llig la carta que la Junta de Govern envia als confrares, juntament al programa de la Junta Central, en la qual es mencionen els problemes que té la Confraria: falta d’assistència per part dels confrares majors, la ubicació de les carrosses, falta de portadors d’aquestes, confecció de vestes noves per a confrares que tinguen serietat i decor.

Sessió del divendres 5 de juny de 1992

1- Sobre una banda de tambors: el president indica que hi ha confrares amb interés de formar-la i que el cost d’aquests tambors seria d’unes 4.000 ptes. per tambor. S’acorda que la formen els interessats, i que s’organitzen i siguen perseverants, i que la Confraria es faça càrrec de les despeses dels tambors.

2- Es pregunta sobre la presència en la processó del Corpus del guió de la Confraria i es contesta afi rmativament, invita els confrares a acompanyar-lo amb l’escapulari posat.

3- Davant la necessitat de modifi car els uniformes de la Guàrdia Romana i les despeses que ocasionaran, és el mateix centurió d’aquesta amb altres membres qui han parlat amb l’artista de televisió valenciana, Joan Monlleó, per a poder assistir al seu programa de Canal 9, amb la fi nalitat de concursar i aconseguir diners per a aquestes despeses. La Junta de Govern, ja que el programa és totalment laic i culturalment una nul·litat i de mal gust, i que participar en ell seria rebaixar-nos massa a uns terrenys que no ens competeixen, acorda desestimar la petició expressada.

4- Ja hi ha noves cintes per als escapularis; ara falta qui els confeccione.

5- S’informa, pel que fa a la Banda de Tambors, que s’ha parlat amb els interessats i que aquests tindran serietat i que es comprometen a desfi lar en totes les processons en les que ho faça la Confraria.

Sessió del 19 febrer de 1993

1- Es remodelen els sectors dels zeladors, a causa de la malaltia d’un d’ells. Cessa a petició pròpia el centurió de la Guàrdia Romana (el rei dels judíos) Pascual Manrique Rochera, a causa de la seua salut i es nomena per a substituir-lo a Pascual Manzanet Viciedo i s’haurà de buscar algun tambor que es pose al seu lloc. Es restitueixen els remataments de pita dels cascos de la Guàrdia Romana i es fa a València.

2- La nova banda de tambors la dirigeix Agustín Llop Salais, s’han adquirit ja els tambors en la botiga de música del carrer dels Desemparats d’aquesta ciutat.

182


A les processons desfi laran davant de la creu de la Confraria i vestiran túnica roja amb caputxa.

3- Es recorda que la quota a cobrar per confrare és de 700 ptes.

4- Informa el secretari que l’Exposició Provincial de Vestits de Setmana Santa aquest any serà a Onda i la processó diocesana a Sogorb, amb assistència del bisbe i el capítol catedralici. S’acorda assistir a les dues manifestacions i aportar a Onda la vesta de color blanc i roig i la major part dels confrares en la processó sogorbina, pel qual s’estudiarà la conveniència de contractar un autobús.


Es recorda l’exposició d’Onda i la processó diocesana de Sogorb, aquesta el 28 de març, per a la qual la Confraria contracta un autobús i paga les despeses, perquè puguen anar els confrares que hi càpien.

Se solucionen els problemes de les promeses d’aquest any d’eixir de natzaré. Es reparteixen ja els remataments dels cascos de la Guàrdia Romana i s’anomena la necessitat de restauració que tenen les peanyes de la Soledat: o s’arreglen per a portar-les a muscles o es fa una carrossa (es parlarà d’açò més endavant).


1- S’acorda que la quota a pagar per confrare, el 1994, siga de 800 ptes.

2- En coincidir la nostra festa amb la del Domund, quart diumenge d’octubre, i presidir la missa el bisbe per la intenció missionera, queda relegada la nostra intenció a segon lloc; pel qual altra vegada ix la conveniència de traslladar la nostra festa a la festivitat de Crist Rei, a l’últim diumenge de novembre, però no es decideix res, queda en estudi.

3- Els vocals de sector donen compte dels confrares difunts en l’any 1993.

4- El president informa de les gestions que porta a terme per a aconseguir que la Soledat siga portada altra vegada a muscles en la Setmana Santa de 1994; si no prosperaren aquestes gestions s’hauria d’arreglar la carrossa.

5- S’han de confeccionar uns davantals de tela per a la Banda de Tambors.

6- S’acorda, per unanimitat, celebrar un sopar de germanor dels membres d’aquesta Junta de Govern el dia 20 de novembre en un restaurant de la ciutat.


183


1- L’església Arxiprestal està arreglant la sala de pas darrere de l’altar major per a instal·lar un museu d’imatges. El secretari exposa a la Junta de Govern que seria interessant cedir a l’Arxiprestal, amb aquesta fi nalitat, les imatges propietat de la Confraria, que, des de l’enderroc de la Sang, es troben en cases dels confrares. S’acorda estudiar aquesta proposta més endavant.

2- Aquest any els actes extraordinaris de la Setmana Santa, l’exposició i la processó diocesana, tindran lloc a Onda, pel qual la Confraria contractarà per a aquesta fi nalitat un autobús.

3- S’ha tractat d’incorporar als judíos el trompeta que tocava a la Banda de la Falange, però per motius de salut aquest no ha pogut fer-ho.

4- S’ha fet una nova fotografi a de l’Ecce Homo d’Amorós per als escapularis nous, ja que la planxa de la vella està molt deteriorada; és una fotografi a de mig cos que, amb altres, ha fet el secretari de la Junta, al qual es felicita.


Es donen els últims tocs per als preparatius de la Setmana Santa i es presenta el nou escapulari, que agrada a tots.

Sessió del 26 de setembre de 1994

1- La festa de la Confraria, com mana la tradició, serà el quart diumenge d’octubre, aquest any dia 23, i el dilluns següent la missa de difunts.

2- Es reparteix la loteria de Nadal amb el número amb què participa la Confraria.

3- Es parla amb Miguel Montesinos de la Vall d’Uixó perquè presente pressupost per a la restauració del guió.

4- Continua el president fent gestions amb confrares per a portar a muscles la Soledat, com antigament.

5- Informen el president i el rei dels judíos de la vista oral celebrada al Jutjat per l’atropellament d’un judío la matinada del Divendres Sant, quan anaven en formació després del Via Crucis a casa del rei. Per a evitar que passe altra vegada, s’acorda que sempre que els judíos desfi len fora de les processons, vagen acompanyats de dos motoristes de la Policia Local, a la qual s’informarà amb el temps necessari.

184


Sessió del 7 de febrer de 1995: Guàrdia Romana i el seu estat

Es tracta solament de la qüestió de falta de personal que integren la Guàrdia Romana. És un problema greu, perquè depén de la solució la continuïtat d’aquesta porció de la Confraria.

Però és més greu la falta de quòrum en la mateixa reunió a la qual havia d’assistir la Junta en Ple, els judíos, els confrares que han de traure la creu i els confrares en general.

Sobre els judíos s’assenyala que en els últims anys ha minvat el número, i ha quedat en una desfi lada de xiquets, que ni anaven amb el vestit reglamentari, i que en el col·lectiu es notava una falta de responsabilitat, sense atendre el personatge que representen; aquest any s’han donat de baixa dos tambors i dos trompetes.

Tots els reunits fan una crida als interessats perquè repensen la seua actitud i desfi len pel bé de la Confraria i sobretot, l’antiga secció de judíos. Per això s’acorda convocar una sessió extraordinària mitjançant circular als confrares, amb un únic punt a tractar: la dissolució, o no, de la secció de la Guàrdia Romana.

Finalment s’anima els presents a què facen les gestions necessàries entre els interessats perquè no siga un fet la dissolució de què es tracta.

Sessió del 28 de febrer de 1995: continua la problemàtica de la Guàrdia Romana

És la sessió extraordinària a la qual la Junta de Govern convocava els confrares; només hi ha 17 confrares i els membres de la mateixa Junta.

S’escolten les diverses opinions sobre el futur dels judíos i de les gestions que s’han realitzat:

1- Es refusa la solució que les dones es vesteixen de judíos.

2- S’agraeix la bona disposició del confrare Manuel Díaz, de tornar a tocar la trompeta.

3- Es lamenta la falta d’interés dels joves de la Confraria.

4- No s’accepta com a solució pagar un sou per eixir de judío.

Continuen diverses opinions que no aporten res nou, pel qual es faculta el secretari perquè redacte un comunicat per a la premsa i ràdio sobre aquest problema, per a conscienciar els confrares i la ciutat. Es dóna un mes per a comprovar les


185

reaccions; si passat aquest temps la directiva no veu possibilitat de solució, es procedirà a la dissolució de la Guàrdia Romana o judíos. El president demana a tots que facen allò que estiga en les seues mans perquè no ocórrega açò.

Sessió del 14 de març de 1995: se soluciona el problema de la Guàrdia Romana. Sogorb: Confraria de Sant Marcel

Es nota l’alegria en el president i en els membres de la Junta, en dir i escoltar: que gràcies a les gestions fetes pels membres de la Junta i la campanya portada a terme en la ràdio Cope de Vila-real pel confrare Xavier Manzanet Moner, els judíos no desapareixeran i aquest any, com tants altres des de segles, desfi laran en les processons de Setmana Santa. Per a dignifi car aquesta Guàrdia Romana s’acorda confeccionar uniformes i cascos nous.

S’ha superat una greu crisi, la de la dissolució o desaparició dels judíos, que haguera estat un cop a la mateixa Confraria en la seua estructura fundacional. El treball portat a terme per tants confrares ha donat llum i solució al problema i entre aquest treball s’agraeix de veres la campanya de la Cope portada amb mà magistral per Xavier Manzanet.

Es contractarà un autobús per a participar en la processó diocesana que aquest any és a Castelló. En acceptar la invitació feta per la Confraria de Sant Marcel de Sogorb, per a participar en la processó del Dijous Sant a aquella capital episcopal, s’acorda contractar un altre autobús per a poder desplaçar-s’hi.

Hi ha agraïments pel treball portat a terme en la Junta durant molts anys pels confrares Pascual Esteller, Lluís Manzanet i Ramon Gumbau, que ara cessen; s’incorpora a la Junta el confrare Agustín Llop Salais.

Sobre l’incident de l’atropellament d’un membre de la Guàrdia Romana s’informa que el jutge ha donat la raó a la Confraria, pel qual les despeses de tot el procés l’ha de pagar el qui va provocar l’accident. Es recorda al secretari que avise el sergent de la Policia Local perquè envie dos motoristes en el temps de la desfi lada d’aquesta Guàrdia Romana pels carrers fora de les processons.

Sessió del 3 d’octubre de 1995: sobre la festa d’octubre

1- Aquest mes el quart diumenge, dia 22, és la festa de la Confraria; el president en anunciar-la a la Junta de Govern, lamenta que coincidesca amb la diada del Domund, jornada missionera, ja que la missa la celebra el bisbe i només fa referència a aquesta intenció; però la missa de la festa serà aquella mateixa, així com el dia de difunts, el dilluns següent, dia 23, hi haurà volteig de campanes la vespra i en acabar-se la missa major del diumenge per part de la Confraria. Al presbiteri

186


de l’Arxiprestal presidirà aquests dies l’Ecce Homo d’Amorós amb la clàmide roja.

2- S’informa per part del president del preu que li han donat per als cascos nous dels judíos: entre 15.000 i 20.000 ptes. per unitat; si només es tractara de restaurar-los, aprofi tant el que hi ha, el preu seria de 5.000 a 6.000 ptes. S’acorda que siguen restaurats a València als tallers de l’orfebre Vicente David.

3- S’agraeix el confrare Valentín Nostrort el donatiu realitzat a favor de la Confraria, mitjançant la impressió de les convocatòries per a la festa anual.

4- És lamentable l’estat de la carrossa de la Mare de Déu de la Soledat i vist que a Onda n’han fet una recentment per a la Macarena, es faculta el secretari perquè s’informe sobre aquesta.

5- D’ara endavant els membres de la Junta de Govern seran els encarregats de traure el guió en les processons del Corpus, Sant Pasqual i la Mare de Déu de Gràcia.

Sessió del 20 de febrer de 1996: sobre els cascos dels judíos, lloc per a guardar les carrosses i fi nal del Via Crucis de Divendres Sant

1- El president mostra a la Junta de Govern els cascos dels judíos, restaurats als tallers de l’orfebre de València, Vicente David, és del gust de tots els presents.

2- És un problema constant la qüestió del lloc on es guarden les carrosses, que és deixat de bona voluntat per confrares; ara, l’actual cotxera, deixada per la família Usó Badenes, no es podrà usar per necessitat de la família, a la qual se li agraeix el temps en què s’ha utilitzat. Pel qual, s’insta els confrares a buscar-ne una altra.

3- En aquests últims anys el Via Crucis del Divendres Sant s’acaba en la placeta del convent dels franciscans, per tant la promesa de natzaré no pot guardar la seua intimitat; es delega en Manuel Usó perquè faça les gestions pertinents amb el germà major dels franciscans perquè la promesa puga entrar fi ns el presbiteri, com sempre.

Sessió del 22 de març de 1996: processó diocesana a l’Alcora, calcer dels confrares, cotxera per a les carrosses

1- La processó diocesana d’aquest any és a l’Alcora, pel qual s’acorda contractar un autobús perquè puguen anar els confrares.

2- Es demana als confrares, mitjançant una notifi cació escrita, que en les processons usen sabates de vestir i no espardenyes esportives.

3- Causa baixa de la Junta de Govern el confrare Javier Bort del Río.


187

4- Agustín Llop Salais informa sobre les gestions fetes perquè Maria Soriano Ramos cedesca a la Confraria un lloc en la seua cotxera del c/Vives, per a les carrosses, a la qual se li agraeix aquest gest.

Sessió del 24 setembre de 1996

S’anuncia la festa anual per al quart diumenge d’octubre, dia 27. Es restauraran les llances dels judíos i niquelaran les puntes, en un total de 17. Es parla sobre la difi cultat de la venda de les participacions de loteria per Nadal, però davant els benifets, es decideix fer-ne aquest any també.

Sessió del 7 de febrer de 1997: uniforme de la Guàrdia Romana. Exposició i processó diocesana a la Vall d’Uixó

Per a dignifi car un poc més l’uniforme de la Guàrdia Romana, s’acorda confeccionar capes noves de color roig, canviar els banderins de les trompetes, fer mitges noves per a tota la cohort i canviar les plomes del casc del rei dels judíos. El secretari enviarà una petició d’ajuda econòmica a l’Ajuntament i a la Caixa Rural.

S’informa que l’exposició diocesana de Setmana Santa aquest any es farà a la Vall d’Uixó i que la Confraria participarà, són encarregats José Girona, José Fonfría i Agustín Llop Salais. També la processó diocesana se celebrarà aquest any en el mateix poble, per tant es contractarà un autobús perquè puguen desplaçar-s’hi els confrares.

Sessió del 7 de març de 1997: participació a Nules

S’estudia la invitació feta per a participar en el Via Crucis del Dimarts Sant a Nules, amb la presència dels judíos i la prestació de la creu, la cadena, la túnica i la perruca per a la promesa d’aquell poble. S’acorda que participen els judíos, però pagant-los l’autobús i el sopar.

El confrare José M. Font ha fet donació d’una capa de domàs roig, sense brodats, per a la imatge de l’Ecce Homo d’Amorós; la Junta acorda fer-li agraïment.

Sessió del 7 d’octubre de 1997: entre altres, costum dels judíos el Divendres Sant

1- La Germandat de Natzarés de l’Agonia de Jesús de Nules s’ha agermanat amb la nostra Confraria i com a memòria del fet ha donat una placa commemorativa; consta en acta l’agraïment d’aquesta a la de Nules.

2- Es convoca per a la festa anual d’aquest any, 26 d’octubre quart diumenge,

188


i el funeral pels confrares difunts del dilluns següent.

3- Altra vegada sorgeix la problemàtica del lloc on guardar les carrosses; diverses opinions s’inclinen per un lloc fi x i no canviar.

4- El confrare, impressor, novament fa donació a la Confraria mitjançant la impressió de les paperetes de convocatòria per a la festa anual, cosa que s’agraeix com a ajuda econòmica que és.

5- També es fan participacions per a la loteria de Nadal, per l’ajuda econòmica que representa per a la Confraria.

6- És costum que els judíos, el Divendres Sant desdejunen junts, després del Via Crucis del matí. La Confraria paga aquest desdejuni, però cap menjar més, com s’ha fet en aquest any; un altre any correrà a càrrec dels qui el facen.

Sessió del 6 de febrer de 1998: sobre l’uniforme de la Guàrdia Romana i el nomenament de coordinador diocesà de la Setmana Santa en el nostre secretari

1- Es millora l’uniforme de la Guàrdia Romana i ara li toca a la cuirassa, es presenta una de cuir, com li cal; per a veure l’efecte se la prova José Fonfría, amb l’alegria general; el preu de 25 cuirasses és de 25.000 ptes. i s’acorda que s’adquiresquen a València.

2- S’acorda demanar aquests anys també una ajuda econòmica a la Caixa Rural.

3- La Confraria participarà aquest any en el Via Crucis de Nules, el Dimarts Sant.

4- Es felicita el secretari de la Confraria, Pasqual Lluís Segura, per haver estat nomenat coordinador diocesà de la Setmana Santa, en l’Assemblea extraordinària celebrada el 22 de novembre de l’any passat a Almassora.

Sessió del 15 d’octubre de 1998: exposició a Moncofa per impulsar la nova confraria que es funda. Queixes i acords sobre la Guàrdia Romana

A Moncofa, assessorats pel president i secretari de la Confraria de la Puríssima Sang de Vila-real, s’ha fundat una Confraria del Santíssim Crist de l’Agonia. Per a impulsar-la, la nostra Confraria el setembre passat organitzava en aquella localitat una exposició monogràfi ca titulada “450 anys d’història de la Confraria de la Sang de Vila-real”, en la qual s’exposava la Creu de la Promesa, l’uniforme del rei dels judíos, l’Ecce Homo d’Amorós, el Llibre de Confrares i diversos fullets sobre la


189

Confraria; a més, una col·lecció de fotografi es sobre el Divendres Sant a Vila-real, fetes pel nostre secretari. En memòria d’aquests fets, ens han nomenat confraria germana i ens han fet donació d’una placa de record.

Es queixen els judíos, a través del seu responsable Miguel Pons, per no haver-los pagat el dinar el Divendres Sant passat; s’acorda que per al 1999 se’ls pagarà el desdejuni i el dinar, però des del 2000 endavant només el desdejuni. S’acorda comprar una corneta nova per a la Guàrdia Romana, que costarà, sense l’IVA, 9.610 ptes.

Sessió del 12 de febrer de 1999: exposició diocesana i altres a Vila-real. Cuirasses dels judíos

1- La instal·lació elèctrica de les carrosses és vella i està malament; s’acorda demanar pressupost a l’electricista Vicent Manzanet per al canvi de les instal·lacions.

2- Aquest any la IX Exposició Diocesana se celebrarà a la nostra ciutat, pel qual s’acorda exposar l’Ecce Homo d’Ortells, la Mare de Déu de la Soledat, les vestes habituals de caperulles i clavaris i el guió de la processó. S’invita en especial al pregó del dissabte dia 20 de febrer, que farà el bisbe Reig i Pla.

3- No han quedat bé les cuirasses dels judíos, pel qual s’arreglaran novament, però a Castelló, Comercial Fraga.

4- S’acorda pujar la quota de confrare a 1.500 ptes. anuals.

Sessió del 16 de març de 1999: processó diocesana a la Vilavella

1- La processó diocesana aquest any serà a la Vilavella el dia 21 de març, pel qual es contracta un autobús per als confrares.

2- Davant els assajos que els judíos estan fent per a desfi lar amb tot l’honor que cal, s’acorda gratifi car-los amb un esmorzar.

3- Es concedeix una placa commemorativa a la Confraria del Stm. Crist de l’Agonia de Moncofa, en record de l’agermanament amb la nostra; aquesta placa es donarà en l’acte del pregó local a l’Auditori de Vila-real el 28 de març.

Sessió del 5 d’octubre de 1999: sobre la carrossa de la Mare de Déu de la Soledat. Proposta d’editar una revista pròpia de la Sang. Agraïments a la Confraria de Moncofa. Festa anual

1- El president indica el mal estat en el qual es troba la carrossa de la Mare

190


de Déu de la Soledat i proposa de fer-ne una nova, o fer-ne una altra aprofi tant les peanyes que foren fetes per l’escultor local Juli Pasqual Fuster Rubert. Es demanaran diversos pressupostos a València.

2- Es confeccionarà una capa de color blau per al judío que toca els solos de trompeta, per a diferenciar-lo dels altres.

3- Davant l’espai en pàgines de què disposa la Confraria en el programa de la Junta Central de Setmana Santa de Vila-real, el secretari proposa que la nostra Confraria faça una revista que es repartiria als confrares juntament amb el general. S’acorda que aquesta revista isca ja l’any que ve, el coordinador és el secretari d’aquesta.

4- Agraïments a la Confraria del Stm. Crist de l’Agonia de Moncofa, pel regal en la seua festa anual de setembre. Agraïment al confrare impressor Valentín Nostrort per l’edició gratuïta de les convocatòries.

5- S’anuncia la festa anual del quart diumenge, que presidirà l’Ecce Homo d’Amorós; el funeral pels difunts confrares, aquest any serà el dimarts.

6- Es nomena confrare honorari a Eduard Canós Rius, president de la Confraria del Stm Crist de l’Agonia de Moncofa.

7- També aquest any es fan participacions en la loteria de Nadal.

Sessió de 13 de març de 2000: número zero de la revista La Sang

De vegades hi ha confrare que es dóna de baixa, per diverses raons; davant d’aquesta opció la Junta de Govern acorda que se’ls ha de demanar que tornen l’escapulari que va cosit a la caperulla.

Com s’ha fet aquests anys, es responsabilitza el secretari per avisar la Policia Local perquè escorten els judíos des de ca el rei dels judíos fi ns a l’Arxiprestal i a l’inrevés.

S’ha editat el número zero de la revista de la Confraria amb el nom de La Sang i es presenta a la Junta de Govern, que en fullejar-lo felicita el secretari, que ha estat el coordinador d’aquesta. És el principi d’una revista pròpia que apareixerà cada any per a repartir-se als confrares de la Sang juntament amb el programa de la Junta Central. En aquesta s’anoten els fets en els quals la Confraria ha pres part durant l’any, articles de fons i històrics i els articles o saludes d’entrada.


191

Sessió del 4 d’octubre de 2000: pressupostos sobre la carrossa de la Soledat

Es tracta de la carrossa de la Mare de Déu de la Soledat, problema que ja s’arrossega des de fa uns quants anys. S’ha demanat pressupost a Vicente David, orfebre de València, que l’ha presentat doble: a) Restauració de la peanya de la Soledat de Juli Pasqual Fuster, en plata conreada, 860.000 ptes.; si és en or, 1.200.000 ptes.; cal afegir la restauració de la plataforma i els fanals dels quatre cantons. b) Carrossa totalment nova, amb el suport per a la imatge, suports, fanals, etc. 1.600.000 ptes. Es discuteix sobre el tema i a la fi es delega en Agustín Llop i Pasqual Lluís Segura perquè es desplacen al poble de Cervera per a entrevistar-se amb algú que construeix carrosses i demanar-li pressupost.

Es convoca els confrares per a la festa anual del quart diumenge d’octubre, el pròxim 22, a l’església Arxiprestal i el dilluns a la missa pels difunts.

***

Ens hem plantat, com si no res, en un nou segle, el XXI. La nostra Confraria té els seus arrels al s. XVI (1546) i n’ha fet un camí de quatre, que l’han preparada per a aquest pas de trobar-se amb el s. XXI. Aquest és un misteri pel desenvolupament de la ciència i de la tècnica i els avanços en qualsevol camp de l’activitat humana, no deixa de ser un nou repte per a l’ésser humà que no pot oblidar d’on ve o on va i necessita molt més que allò simplement material, per sofi sticat que ho presenten: necessita l’atenció a la part espiritual i social. A nosaltres açò ens ho dóna el fet de ser cristians catòlics en l’església que abasta el misteri d’aquesta terra i aquell del més enllà, la qual, en el seu llarg camí de comunitat, ha entrat en aquest nou segle amb l’alè de l’esperit, capaç de renovar totes les persones i les coses. A més, els confrares de la Puríssima Sang de Vila-real som un cos associat per al camí en aquest menester espiritual, tot volent apuntar també a la solució de tantes mancances materials com trobem. La Confraria de la Sang i la Mare de Déu de la Soledat entra en el nou segle XXI amb l’esperança de seguir fent camí, esguardant sempre la fi gura de l’Ecce Homo, imatge del Fill de Déu que ha vingut a ensenyar-nos a ser fi lls de Déu, i la de sa Mare, la Mare de Déu de la Soledat, que ens anima a seguir sempre el seu Fill, en la creu i en la glòria.

S’inicia un segle i continua la història fent camí

La vida de la Confraria l’hem vista plena d’il·lusió i d’esforços tot al llarg de la seua història. El qui camina, al seu front la suor tantes vegades! També és veritat que l’acomboien les fresques ombries en qualsevol revolta. Entre unes coses i altres es fa el camí i s’ha fet aquest, de la nostra Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist i la Mare de Déu de la Soledat de Vila-real.

192


Ara mamprendrem el tram més pròxim a nosaltres en el temps, el que es desenvolupa en els inicis del s. XXI. La il·lusió és la mateixa que tenien els nostres avantpassats; els mitjans potser no són els mateixos i nosaltres ens trobem amb més eines de treball en les nostres mans, i donem gràcies a Déu; amb aquestes eines, noves possibilitats i recursos dels nous temps, la Confraria continua caminant.

Sí, la trobem ara, potser més ben organitzada, amb les tècniques de màrqueting que fan possible el que uns anys enrere pareixeria impossible. Quasi dos mil confrares formen el cos de la Confraria i la proposen com a model per a unes altres. Les imatges venerades són obres artístiques que parlen per elles mateixes en el nostre favor; però la Confraria no oblida les antigues imatges i símbols que l’han acompanyada a través de la història; els té presents i amb agraïment. Conservem la tradició dels avantpassats amb tot l’amor i força que mereix, lluitant perquè no res es perda i cada any facen palesa llur religiositat en la Setmana Santa deVila-real. I així veiem com es recupera l’esplendor de la Guàrdia Romana, els nostres estimats judíos; com es retroben les vestes en les seues diferents tradicions dins de la Confraria i els símbols i senyals que han desfi lat en les processons, de sempre; veiem incorporar-se la dona en la representació que pareixia solament destinada a l’home, afegint-li el seu toc de serietat i responsabilitat, que de vegades es notava a faltar.

Però no és solament el nombre de confrares i la bona organització la que ens porta un agraïment a tots. Només amb això, no quedaríem satisfets. La Confraria continua, i ho hem pogut comprovar quan s’ha suscitat la qüestió per problemes, és fi del a la tradició de la festa anual a l’Ecce Homo i el record als confrares difunts, pel quart diumenge d’octubre cada any. Només ens agradaria veure un bon nombre de confrares en aquests actes religiosos, que queden reduïts a la Junta i uns pocs més; però la tradició continua endavant i això és un bon símptoma de vitalitat.

Veiem com la Confraria, en els seus membres, és present en les organitzacions locals i diocesanes de la Setmana Santa, participa activament en tot allò que es proposa, és capdavantera en els agermanaments amb altres confraries de pobles de l’entorn i de lluny, mostra així també la seua vitalitat, que no es queda en la mateixa casa, sinó que trobarà l’altre en l’adient camp de la germanor.

Ha estat la nostra Confraria la recuperadora de la vella tradició, perduda des de feia anys, del septenari a la Mare de Déu dels Dolors, abans celebrat a l’església de la Sang, per les dones de la Soledat. En el primer any de recuperació d’aquesta pràctica pietosa i devota veurem com presidirà tot el septenari la imatge de la Mare de Déu de la Soledat i dóna pas a què les germandats de Setmana Santa de Vila-real, que tenen de titular una advocació de la Mare de Déu, puguen agafar la torxa cada any i seguir aquesta pietat.


193

I és la nostra Confraria la que, veient la necessitat d’una trobada més personal i pròpia amb els seus confrares, ha estrenat una revista, La Sang, perquè siga a aquelles mans i en aquelles famílies que senten interés per seguir la vida d’aquesta, que ha de formar part de la mateixa llar.

Seguint en el que, per a aquest llibre, és el fi nal d’una història, però que solament és el fi nal d’un estudi, ja que ha arribat fi ns els nostres dies, continuarem retrobant les notícies d’aquesta Confraria de la Sang, rellegint les actes de les sessions celebrades cadascun d’aquests primers anys del s. XXI154. Açò és història que no ens inventem i facilitarà la memòria dels que vindran després, molt després..., cercant amb estima i il·lusió aquelles velles arrels!

***

Sessió del 9 de febrer de 2001: el Stm. Crist de l’Hospital, primera eixida del s. XXI, homenatge al prior i rector Mn. Alba en les seues bodes d’or sacerdotals. Participació a Nules

En aquest any el prior de la Confraria i rector de l’arxiprestal Sant Jaume, Mn. Joan Bta. Alba Berenguer, celebra el cinquanta aniversari de la seua ordenació sacerdotal. Amb aquest motiu la Junta Central de Setmana Santa de Vila-real organitza la processó diocesana que se celebrarà el dia 1 d’abril en aquesta ciutat; per això el secretari de la Confraria, que és coordinador diocesà de totes les confraries i germandats, invita els confrares de la Sang i els insta a participar-hi. Al mateix temps, ell mateix explica que la imatge que presidirà la processó serà la del Santíssim Crist de l’Hospital, que serà traslladada a l’Arxiprestal el dia 30 de març, on serà fi ns el dilluns 2 d’abril quan es tornarà a la seua capella de l’Hospital, on és custodiada per les dominiques des de 1958. Aquesta és la primera eixida en aquest segle XXI de la imatge adorada i ho fa per l’homenatge al rector de la parròquia Arxiprestal i en ell al sacerdoci ministerial en el caire de la Setmana Santa.

Aquesta avinentesa mou la Confraria a preparar les imatges dels seus passos en l’Arxiprestal ja el dia 26 de març, perquè es puguen visitar pels confrares d’altres confraries de fora i al mateix temps decideix participar en la processó diocesana mitjançant una nodrida representació i sobretot amb l’aportació de la formació dels judíos amb tambors i trompetes, els clavaris que portaran el guió i molts confrares amb les vestes reglamentàries.

S’acorda fer una vesta nova per al confrare que porta la creu que encapçala la processó i un vestit nou per al xiquet que fa de cirineu.

154 I Llibre d’Actes de la Confraria de la Sang.

194


També s’assistirà aquest any al Via Crucis de Nules, però sols s’aportarà la cadena del natzaré, ni la creu, ni la túnica, ni la perruca i es comenta el fet que l’any passat en lloc d’un home va ser una dona la que es va vestir de natzaré, cosa que no agradà gens a la nostra Confraria, pel qual es delega en el secretari, com a coordinador diocesà, perquè faça arribar el disgust d’aquesta Confraria de la Sang a la Confraria de Nules.

La revista de la confraria, La Sang, ix aquest any amb una tirada de 600 exemplars.

Sessió del 7 de juny de 2001: relleu en la directiva i entrada en aquesta de la primera dona. Sobre la carrossa de la Soledat. Sobre la capella de la Sang i dependències de la Confraria

Després de molt anys de fer un bon paper dins de la Junta de Govern, el vicepresident Manuel Usó Badenes demana el seu cessament, per a donar pas a gent nova; la Junta de Govern fa constar en acta l’agraïment de la Confraria i de la Junta per tots els anys en què aquest confrare honorable ha treballat de valent en ella. Es presenten les noves incorporacions a la directiva: confrares José Nostrort Llorca i Maria del Carme Clarós Ramos, que és la primera dona que forma part d’aquest Capítol de Govern en els cinc-cents anys de la nostra història, pel qual es converteix en un fet històric a recordar.

S’informa de la nova carrossa de la Soledat, que segurament farà l’orfebre Vicente David i també de les gestions a dur a terme per a poder fer ús de la capella de la Sang actual, així con d’altres dependències de la casa social dels Lluïsos, que es troben infrautilitzades, quan la Confraria necessita lloc. Altra volta ix i es parla sobre la qüestió del dret de compartir la capella de la Sang, com també el de la propietat de l’antiga Sang i del seu solar155.

Aquesta última qüestió ix a la palestra perquè Els Lluïsos només fan ús de la capella com a església el tercer diumenge de cada mes, en la seua domínica i la resta la usen com a lloc on guardar trastos, fi ns i tot el material de cuina del campament, etc. Mentre, la Confraria paga 150.000 ptes. a l’any de lloguer per poder guardar les carrosses. Es pensa que tot es pot aclarir amb la intervenció de Mn. Alba, per més que serà difícil sense el consentiment del director dels Lluïsos, Mn. Serafí. Una volta més veiem l’interés de la Confraria perquè la Sang torne a l’ús propi de segles.

155 Vegeu cap. 25 sobre aquesta qüestió.


195

Sessió del 10 d’octubre de 2001: sobre la carrossa de la Soledat, execució de l’artista Vicente David de València. Noves confraries i petició d’aquestes a la de la Sang. Proposta d’un nou prior. El president exposa la seua voluntat de cessar

La carrossa de la Soledat ja té pressupost; l’ha confeccionat Vicente David de València, aprofi ta l’armadura actual de la plataforma i en farà una de nova amb ornamentació frontal i lateral d’al·legories fl orals i els anagrames de la Confraria, suports de talla per als fanals dels quatre cantons i el suport per a la imatge daurat amb pa d’or de 21 kg; tot açò costarà 10.217 € (1.700.000 ptes.); hem entrat ja en l’edat de l’euro! A l’artista se li posa de condició que la carrossa siga enllestida per a la Setmana Santa vinent.

S’han fundat dues noves confraries a Vila-real: la de Santa Maria Magdalena en la parròquia de Sta. Isabel i la Confraria del Crist de l’Hospital en la parròquia dels Franciscans. Ambdues confraries sol·liciten la col·laboració de la Sang per a poder desfi lar en la Setmana Santa vinent; la de Sta. Maria Magdalena demana la cessió de la imatge de la santa i la del Crist de l’Hospital la imatge dels Afl igits amb la carrossa inclosa.

Fem notar que la Confraria del Crist de l’Hospital es funda amb aquest títol, però sense poder desfi lar en processó amb la imatge venerada en la capella de l’Hospital, per raons òbvies de la tradició que mana no traure-la si no és en ocasions molt especials; per aquesta raó, i mentre es fa la imatge, demanen el Crist dels Afl igits, que processiona entre les imatges de la Sang.

Es deixa la imatge de santa Maria Magdalena fi ns que la Confraria en tinga una de pròpia. Sobre el Crist dels Afl igits, sembla bé que el traga aquesta nova Confraria del Crist de l’Hospital, però es creu que s’ha de parlar amb la família Font de Mora, que són els propietaris, perquè siguen ells els qui decidesquen. Aquesta família li fa festa a la imatge del Crist dels Afl igits, des del segle XIX, en el segon diumenge de quaresma cada any, commemorant el fet miraculós en què l’antiga imatge, que tenien entronitzada en la casa pairal, va suar unes gotetes de sang, que es guarden en la casa abadia en un reliquiari casolà, juntament amb una acta feta en aquells dies; aquella imatge, en els anys setanta del segle XX, va ser exposada de continu a l’entrada de la capella del Sagrari de l’Arxiprestal, fi ns que, per causes desconegudes va caure i es va desfer completament, de manera que no es va poder restaurar, pel qual es demanà a l’escultor Pere Gil, jesuïta vila-realenc resident a Barcelona, que fera l’actual imatge, de la qual també es trencà la creu en el trajecte d’una de les processons de Setmana Santa, com hem dit en el seu lloc, és restaurada i fi ns ara156.156 APVr, es pot veure aquest reliquiari i acta o nota que conta aquest fet a l’Arxiu Parroquial de l’Arxiprestal, mentre que açò és tradició de la família Font de Mora de Vila-real i a més història real d’uns fets.

196


Pel cessament, en aquest mateix mes, de Mn. Joan Bta. Alba Berenguer com a rector de Vila-real, a petició pròpia en les bodes d’or del seu sacerdoci i servei diocesà, i bodes d’argent com a rector d’aquesta Arxiprestal, la Confraria es queda sense prior, quan tan sàviament ha estat dirigida per ell; el secretari proposa que siga nomenat prior de la Confraria Mn. Vicent Gimeno i Estornell, rector in solidum de la mateixa arxiprestal Sant Jaume i, a més, natural i veí de Vila-real; després d’escoltar-ne diverses opinions, el mateix secretari s’encarrega de parlar amb el rector per veure si accepta i fer-li el nomenament per escrit.

Darrere l’altar major, en la sala que és de pas entre la sagristia i la capella de la comunió, Mn. Alba ha preparat un museu d’imatges i ornaments. La Confraria accepta aportar-hi les imatges i el que siga bo per a l’exposició permanent, però fent documentació escrita en la qual conste la propietat de la Confraria i de l’ús per aquesta de la Sang.

És l’any en què les participacions de loteria de Nadal es vendran a 3 €, que correspon a 500 ptes. I la quota per confrare es posa a 12 €, és a dir, 2.000 ptes.

La festa s’anuncia per al 28 d’aquest mes, quart diumenge, segons la tradició, i dilluns següent, dia de difunts.

El president expressa que vol presentar el seu cessament per motius de treball i que dóna a la Junta de Govern dos mesos perquè elegesquen un altre president; la Junta li dóna ànim i reconeixement per la tasca portada a terme, no li accepta el cessament, sinó que li demana que continue endavant. També presenta la seua dimissió, per motius de treball, el directiu Manuel Rubert.

Sessió del 7 de març de 2002: nou prior de la Confraria. La carrossa de la Soledat enllestida. Encarregat de vestir el natzaré. El Crist dels Afl igits passa a la Confraria de l’Hospital

Primera sessió en la qual hi és el nou prior, Mn. Vicent Gimeno i Estornell, el qual dirigeix les pregàries de ritual.

Es dóna per acabada la nova carrossa de la Soledat que ja desfi larà en les processons d’aquesta Setmana Santa.

La Confraria participarà, com en aquests anys passats en el Via Crucis del Dimarts Sant a Nules, malgrat acabar-se sempre molt tard. També es participarà en la processó diocesana que se celebrarà en la mateixa vila de Nules el 16 de març.

El confrare Pepe Nostrort Llorca serà l’encarregat, d’ara endavant, de vestir la promesa de natzaré, i substitueix Manuel Usó Badenes.


197

Agustín Llop explica que s’estan informatitzant les dades dels confrares per a poder emetre per ordinador allò relacionat amb les quotes dels confrares.

Es cedeix per a sempre a la Confraria del Crist de l’Hospital l’ús del Stm. Crist dels Afl igits, propietat de la família Font de Mora. Açò alleugereix un tant la nostra Confraria, ja que cada any són menys els confrares que desfi len, per desgràcia.

La Confraria va ser agraciada amb premis menors en la loteria de Nadal passat, que sempre resulta un benifet per a l’economia d’aquesta.

Sessió del 30 de maig de 2002: estatuts com a associació cultural

En els temps actuals, com en qualsevol temps, la qüestió econòmica sempre és una preocupació; les entitats governamentals només ajuden sota l’escapulari de la cultura i no ho solen fer, en aquests temps, amb el de la religió, pel qual es creen associacions culturals, amb la fi nalitat de recaptar ajudes dels qui tenen la font dels diners en les seues mans.

Per això la nostra Confraria sol·licita de la Conselleria de Cultura del Govern valencià entrar en el Registre de les associacions culturals, per a poder tenir un NIF i així benefi ciar-se de les ajudes econòmiques d’organismes estatals. S’han fet uns estatuts, còpia dels vàlids per a aquests menesters segons la Conselleria, i es demana a la Junta de Govern que cadascun signe l’acta de constitució i els mateixos estatuts per a poder-los presentar immediatament el confrare advocat Manuel Rubert Costa. La Confraria entra dins d’aquest joc cultural, sense deixar la seua missió religiosa i cultural que la determina en el camp de l’església i conscient d’aquesta vessant principal que constitueixen les seues arrels.

Sessió de l’1 d’octubre de 2002: cessament, a petició pròpia, del president Juan Antonio Chiva Cheza i elecció de nou president en el confrare Agustín Llop Salais

Es prepara la festa del quart diumenge, 27 d’octubre, com cada any, amb el dilluns dedicat als confrares difunts.

La Mare de Déu de la Soledat lluirà vestit de domàs negre nou, quan serà al Museu de l’Arxiprestal; el vestit vell, sense cap interés artístic ni històric, s’incinerarà.

Ingressa en la Junta Directiva el confrare Manuel Díaz López, caporal trompeta de la Guàrdia Romana.

A Nules es realitzaran les II Jornades de Confrares de la Comunitat Valenciana i el secretari insta els confrares de la Sang a participar-hi.

198


Els nous talonaris de quotes de confrares s’han fet ja mitjançant ordinador i són repartits entre els zeladors de la Junta.

El president demana la paraula per a expressar, com havia anunciat fa temps, la seua decisió de cessar de la Junta i exposa que és a partir d’avui quan renuncia irrevocablement a la presidència de la Confraria. S’obri un debat sobre el paper que li toca fer al president en moltes ocasions, paper esforçat i de maldecaps i expressen l’agraïment a Juan Antonio Chiva Cheza per la seua dedicació i encert en aquesta tasca feta en els seus anys en favor de la Confraria. Després es delibera sobre un nou president i s’elegeix el confrare directiu Agustín Llop Salais. Aquest agraeix el nomenament, però proposa que José Antonio Chiva Cheza siga nomenat vicepresident de la Confraria, càrrec que està vacant des de fa temps; després de moltes deliberacions aquest accepta el càrrec. La torxa del treball per la Confraria no s’apaga, es passa una volta més a altres mans perquè continue il·luminant i fent camí i història.

Sessió del 4 de desembre de 2002: nova Junta de Govern, que es denominarà Capítol de Govern de la Confraria. Aprovació dels estatuts com a associació cultural Amics de la Sang. Tràmits per a l’aprovació eclesiàstica com a Associació Pública de Fidels. Fundació Caixa Rural: ajuda i lloc d’assaig dels judíos

El president presenta la nova Junta de Govern de la Confraria: prior, Mn. Vicent Gimeno i Estornell; president, Agustín Llop Salais; vicepresident, José Antonio Chiva Cheza i Felipe Monfort Gómez; secretari, Pasqual Lluís Segura Moreno; tresorer, José Girona Almela; vicetresorer, José Ramos Mezquita; vocals, M. Carmen Clarós Ramos, Manuel Díaz López, José Fonfría Sanz, Sergio Llop Ferriols, Pascual Manzanet Viciedo, José Nostrort Llorca, Miguel Pons Castellet, Domingo Rambla Alcolea, Manuel Rubert Costa, Rafael Soler Manzanet, Francisco Vilanova Vinaixa.

Es proposa que d’ara endavant a la Junta Directiva o de Govern se la denomine com a Capítol de Govern de la Confraria. Al mateix temps el president informa que la Conselleria ha aprovat els estatuts presentats i així en aquesta vessant la Confraria es denominarà associació cultural Amics de la Sang. Ara Manuel Rubert indica que ha iniciat els tràmits davant el bisbat perquè aquest aprove els nous estatuts com a Associació Pública de Fidels segons el nou Dret Canònic, pel qual s’hauran d’aportar les dades necessàries, s’encarregarà el secretari.

La Fundació Caixa Rural ha concedit en ajuda de la carrossa la quantitat de 1800 €, que van bé per a l’economia de la Confraria en aquests moments.


199

Com els judíos necessiten espai per als assajos, el confrare Manuel Díaz insta el secretari perquè faça la petició adient davant la cooperativa agrícola, per a poder utilitzar l’esplanada que hi ha davant el magatzem i així poder usar-la en el febrer pròxim.

S’acorda restaurar el guió de la Confraria, pel qual es demana al secretari que faça les gestions necessàries davant un restaurador de Nules.

Continua la vida normal de la Confraria amb la vitalitat pròpia.

Sessió del 31 de gener de 2003: documental de Canal 9. Sobre la restauració del guió. Invitació de la Confraria del Crist de la columna de la Vilavella. Agraïment al Sr. Gómez Mata

Televisió Valenciana, és a dir, Canal 9, està fent uns documentals sobre la imatgeria de Setmana Santa i ha elegit la nostra Confraria per a gravar uns capítols el dissabte dia 1 de febrer; pel qual el president demana la col·laboració del secretari, dels clavaris i del rei dels judíos, Miguel Pons.

S’ha parlat amb la restauradora de Nules, Assumpta Martí Domingo, i aquesta s’ha desplaçat a Vila-real per a comprovar l’estat del guió de la Confraria; en veure que és de seda pintada, no s’atreveix a treballar sobre ell i ens dóna l’adreça d’una professora de la Politècnica de València, especialista en aquest tipus de restauracions. Davant d’açò s’acorda deixar l’assumpte de la restauració i no portar el guió a cap exposició; sols eixirà a les processons del poble.

La Confraria del Crist de la Columna de la Vilavella invita la nostra a participar en una setmana cultural en aquella localitat, dedicada exclusivament a la nostra Confraria de la Sang; aquesta Setmana es desenvoluparia de la següent manera: 16 de març, Pregó de Setmana Santa a càrrec del secretari de la Sang de Vila-real, Pasqual Lluís Segura Moreno; exposició d’imatges i menesters de la nostra Confraria del 28 de març fi ns al 8 d’abril; dimecres, 28 d’abril, conferència a càrrec del nostre prior sobre la història de la Confraria de la Sang de Vila-real. S’accepta aquesta invitació i proposta, indica que s’exposaran l’Ecce Homo d’Amorós, la custòdia de la Confraria, el Crist dels Clavaris, la creu guia, la creu del penitent o promesa amb la seua túnica, cadena, corona i perruca, el vestit del cirineu, imatge de Sta. Magdalena, llibre registre de confrares i la col·lecció de fotografi es sobre el Divendres Sant de Vila-real, propietat del secretari de la Confraria.

Es fa constar l’agraïment al Sr. José Gómez Mata, per deixar que es guarden les carrosses de la Confraria en el magatzem del Passeig de l’Estació, propietat d’aquest, sense pagar cap quantitat de lloguer.

200


El vicetresorer informa, pel cobrament de les quotes dels confrares, que es pot censar la confraria amb 423 confrares, que paguen.

Sessió del 3 d’abril de 2003: presentació dels nous estatuts eclesiàstics. De nou la problemàtica de l’ús de la capella de la Sang

El president presenta al Capítol de Govern de la Confraria els nous estatuts que s’han remés al bisbat per a la seua aprovació.

S’invita a participar en la processó diocesana que aquest any serà a Moncofa; pel qual es contracta un autobús per als confrares.

Altra vegada sorgeix el tema de l’ús de la capella de la Sang, compartida amb Els Lluïsos i la problemàtica de l’estat d’aquesta i poc de culte. Tractarà el president de parlar amb Els Lluïsos per trobar solucions benefi cioses per ambdós entitats religioses de la parròquia.

Es nomena a la fi lla del confrare Manuel Díaz López com a recaptadora de les quotes en general, per alleugerir els vocals encarregats i aconseguir la recaptació en el temps menys llarg possible; aquesta rebrà una recompensa mesurada de la Confraria pel seu treball.

Sessió del 6 de juny de 2003: acord amb Els Lluïsos sobre la capella de la Sang. Se cedeix la custòdia de la Sang a l’Arxiprestal. Qüestions diverses: trofeus, judíos, penitent. Petició del prior de ser admés com a confrare

El president informa que el passat dia 30 de maig es reuní amb Els Lluïsos i van acordar compartir l’ús de la capella de la Sang, en la qual no es deixaran trastos ni servirà de magatzem; es comentava d’un congregant que estaria disposat a sufragar la seua restauració i ornamentació.

La custòdia de la Confraria de la Sang, que servia per a l’exposició del Santíssim Sagrament en les funcions de la capella de la Sang, se cedeix a l’església Arxiprestal per al seu ús més freqüent; per a això es farà el document adient de propietat de la Confraria sobre la mateixa custòdia. La parròquia Arxiprestal restaura aquesta custòdia per mans de l’orfebre de València, Vicente David Gómez, canvia el tancament de darrere, que és extraïble, per una porteta fi xa, les despeses corren a càrrec de la mateixa parròquia.

Com a Almassora encara desfi len en les processons de Setmana Santa els trofeus de la passió, es desplaçaran el president i secretari a aquesta localitat, per a veure’ls i tractar de restaurar els nostres.


201

El confrare Manuel Díaz, caporal dels trompetes dels judíos, sol·licita de la Confraria poder comprar la trompeta que ell toca en les processons, propietat d’aquesta i s’acorda regalar-li-la, si aquest és el seu desig, pels serveis de tants anys, però en la condició que ha de continuar en el càrrec al front dels trompetes fi ns la seua jubilació.

No s’admet la petició d’una confrare de portar la creu com a penitent.

Pren la paraula el prior, Mn. Vicent Gimeno i Estornell, el qual exposa que no li sembla bé ser el prior de la Confraria i no ser confrare d’aquesta; pel qual desitja ser admés com a confrare, amb totes les obligacions i drets d’aquests; i que ho fa per devoció pròpia a la Preuadíssima Sang del Nostre Senyor i la Mare de Déu de la Soledat en aquesta Molt Il·lustre Confraria, la d’arrels més velles de Vila-real, al mateix temps que seguint la devoció familiar, recorda el seu oncle, Juan Albella Gumbau, que fou sagristà d’aquesta en el s. XIX i de l’oncle Manuel Cerisuelo Ortells, fi del servidor d’aquesta en temps propers, així com l’exemple dels rectors de Vila-real, que a més de priors han estat confrares, com ara Mn. Vicente Alba Zarzoso, Miguel Pedrós Bañón, i els capellans fi lls del poble confrares, com Mn. Benito Traver García, Mn. Joan Bta. López Avellana, etc. El Capítol de Govern acorda per unanimitat la seua entrada en la Confraria com a confrare.

Sessió del 23 d’octubre de 2003: traspàs del confrare Pepe Nostrort Llorca. Projectes d’un guió nou

El prior, en començar la sessió, indica que la pregària d’avui serà per l’etern descans del confrare i membre del Capítol de Govern, Pepe Nostrort Llorca, que ha passat d’aquesta vida a l’altra el 26 de setembre, ha donat exemple de treball i dedicació a la Confraria. El president fa constar en acta l’agraïment que la Confraria li deu pel seu ànim en tots els quefers d’aquesta, afegeix que s’oferirà el lloc deixat per ell al seu fi ll i que la intenció de la missa de difunts en la festa anual serà per la seua ànima.

El president i secretari han assistit a la Vila Joiosa a una mostra d’artesans de Setmana Santa i s’ha parlat amb una brodadora perquè confeccione un guió nou; una empresa de Sevilla ha fet pressupost sobre un guió de 60 x 50 en or i domàs roig.

Davant la demanda de confrares que volen desfi lar com a judíos, Manuel Díaz indica que s’haurien de fer uniformes nous; s’estudiarà la petició.

Sessió del 16 de març de 2004: acord amb la Germandat de la Pietat de Borriana. Portadors de la carrossa de la Soledat. Trofeus de la passió

La carrossa del Crist dels Afl igits no s’usa i ocupa un lloc gratuït; per això es

202


tracta amb la Germandat de la Pietat de Borriana de canviar-la per un armari, que ens fa falta ací per a guardar la roba de la Confraria. La Germandat de la Pietat de Borriana celebra el 50 aniversari de la seua fundació, amb una processó el pròxim Dimarts Sant; davant la invitació a participar-hi, la Confraria de la Sang participarà amb els clavaris i el Capítol de Govern.

Miguel Pons ha fet les gestions adients perquè quatre dones siguen les portadores en les processons de la carrossa de la Mare de Déu de la Soledat; es mana fer quatre vestes noves, com les que vestien els antics portadors d’aquesta imatge, per a aquestes xiques confrares. També s’informa que s’han fet sis llances noves per als judíos, i s’encarreguen a Rosa Fortuño sis cobritambors, amb l’anagrama pintat de la Confraria, per als tambors i bombos.

Entra a formar part del Capítol de Govern, el confrare José Nostrort Ramos, en substitució de son pare, com es va acordar.

Els trofeus de la passió s’han recuperat i aquesta Setmana Santa eixiran en les processons portats pels confrares, davant la imatge de la Mare de Déu de la Soledat. I s’assenyala que els confrares que acompanyen la Soledat vestiran caperulla i vesta roja, amb capa negra i guants negres.

Sessió del 26 d’abril de 2004: problemàtica sobre la processó del Via Crucis de la matinada del Divendres Sant. Figuretes de les caperulles i agulles de la passió. Projecte d’un mantell nou per a la Soledat

De vegades els confrares assenyalats, per torn d’espera, per a eixir de promesa o natzaré, no poden acomplir i declinen la invitació; poques vegades ha passat, però sí de vegades; en aquest any ocorre açò i s’han invitat uns altres confrares que accepten de gust acomplir la promesa.

El Via Crucis de la matinada del Divendres Sant, d’uns anys ençà, no troba l’itinerari adient a la tradició, per tant, s’inicia en els Franciscans i acaba en Sant Pasqual, tot a la llarga; tampoc troba l’organització fàcil perquè cadascú faça el seu paper, com les caperulles, les imatges, els tambors, i sobretot el natzaré i Guàrdia Romana d’aquesta Confraria de la Sang; de vegades semblen estorbar les vestes i la representació necessària de creu amb la promesa i judíos i caperulles, arribat a la fi a no entrar en la basílica i acabar en allò que diem com camot!; açò és especialment signifi catiu en la promesa, que no té on deixar els vestits i ornaments i guardar així la intimitat que es demana. Per això la Confraria vol agrair a la Congregació de Filles de Maria Immaculada per obrir les portes de la seua seu social perquè s’hi puga retirar la promesa, amb la intimitat desitjada.


203

S’han encarregat unes fi guretes que representen la caperulla de la Confraria en la seua varietat de vesta, que serviran, a més de comprar-les els qui vulguen, per a fer obsequis per serveis prestats a la mateixa Confraria; el preu puja a 35 €. Es proposa fer-li aquest obsequi a José Gómez Mata per deixar el magatzem per a les carrosses i també el seu secretari, Rafael Reig Sagols, que ens obri i tanca les portes.

Es compren a l’empresa Primpinar d’Albacete, 150 agulles de solapa amb l’escut de la Confraria i tres vares noves per a la presidència de les processons.

Es proposa fer un mantell nou per a la Mare de Déu de la Soledat i amb aquest propòsit s’està en contacte amb el brodador de València Ciríaco Ruiz. Al mateix se li proposa fer pressupostos per al guió nou, ja que l’empresa de Sevilla demana massa diners.

Sessió del 5 d’octubre de 2004: traspàs del confrare Pascual Manrique Rochera. Aprovació dels nous estatuts de la Confraria pel bisbe i sol·licitud al Ministeri de Justícia. Sobre missa a la capella de la Sang el quart diumenge de mes

Membres del Capítol de Govern amb el prior en la festa del quart diumenge d’octubre de 2009

204


S’ofereixen les pregàries rituals pel confrare que va formar part del Capítol de Govern d’aquesta Confraria i fa poc ha passat d’aquesta vida a l’altra, Pascual Manrique Rochera.

El 6 de juny de 2003 el bisbe de la diòcesi, Juan Antonio Reig Pla, aprovà els estatuts de la Confraria, per això, ara s’ha sol·licitat la inscripció d’aquesta en el registre del Ministeri de Justícia de Madrid, com a entitat religiosa, perquè el Ministeri d’Hisenda concedira un NIF propi, per a no utilitzar el de l’Arxiprestal com fi ns ara.

El president proposa celebrar cada quart diumenge de mes, durant tot l’any, o almenys els mesos factibles, missa a la capella de la Sang per part de la Confraria, per a promoure el culte en aquesta; ja que tot el Capítol està d’acord es tramet la proposta al prior.

A l’artista de Sagunt que ens fa les fi gures de caperulles, s’acorda encarregar-li noves fi gures i 10 clavaris.

I es convoca els confrares a la festa anual que aquest any se celebrarà a l’Arxiprestal el quart diumenge, 24 d’octubre, i el dilluns missa pels difunts.

Sessió del 3 desembre de 2004: es contracta el mantell de la Soledat i un banderí amb Pere Ramos d’Onda

Es descarta el pressupost de Ciríaco Ruíz de València quant al mantell de la Soledat, pel preu molt car i es parla amb Pere Ramos, de l’empresa de brodats La Puríssima d’Onda, que ofereix el mateix treball per 2.000 €. Aquest treball consistiria: un mantell de 2 x 3 metres, brodat en fi l d’or. Es presenta un dibuix del projecte últim i el Capítol acorda contractar-lo perquè es puga estrenar en la Setmana Santa de 2006. Al mateix temps, aquesta empresa, per un import de 500 €,confeccionarà un banderí de 50 x 60 cm, que ha d’estar acabat per al pròxim mes de febrer.

De l’empresa Primpimar d’Albacete es compra el creuer de metall platejat per al banderí, 100 agulles de solapa i tres vares per a la presidència de les processons (d’aquestes últimes, com s’havia decidit en sessió passada del 26 d’abril).

Sessió del 21 de gener de 2005: sobre el llistat de la promesa, la revista La Sang, les despeses de la inscripció al Ministeri de Justícia, confraternitat i missa a la Sang

Es dialoga en el Capítol de Govern sobre la fi gura de la promesa i el llistat que hi ha per a acomplir-la cada any, i el cas que hi ha qui voldria eixir sense ser


205

confrare, cosa que no s’admet.

Es canvia el format de la revista de La Sang, que aquest any apareixerà en A-4, guanya en presentació i continguts.

La gestió per la presentació de la inscripció en el Ministeri de Justícia ha resultat cara a la Confraria, que ha pagat a la gestoria 700 €.

Per a conviure un poc més els membres d’aquest Capítol de Govern, s’invita a un sopar de pa i porta a l’Hostal Sant Joan, per a l’11 de març a les 21 h.

Pel que fa a la celebració de la missa en el quart diumenge de mes, el president informa que al prior li ha paregut molt bé i així la confraria tindrà una missa en la capella de la Sang el quart diumenge de l’any, excepció feta del juliol, agost, octubre i desembre, per tant, es prega l’assistència.

Sessió del 29 (no posa el mes, però és després de la Setmana Santa) de 2005: uniformes dels judíos. Agraïment al Sr. Gómez Mata

Es comprova, en un cas, l’ús inadequat de l’uniforme de Guàrdia Romana, es pren la decisió de portar un control estricte sobre els cascos, llances i uniformes dels judíos, de manera que d’ara endavant es guardaran en la seu de la Confraria, i es donaran per a ser utilitzats en la Setmana Santa, el Dimarts Sant i es recolliran la nit del Divendres Sant.

A proposta del president s’acorda concedir-li a José Gómez Mata, en agraïment pels dos anys que es guarden les carrosses al seu magatzem del Passeig de l’Estació, la caperulla negra, la caperulla blanca i fer-lo Clavari d’Honor. El secretari li ho comunicarà per escrit.

Sessió del 14 d’octubre de 2005: traspàs del tresorer de la Confraria, José Girona Almela. Dels judíos

Anterior a la sessió passada va morir, passant d’aquesta vida a l’altra, el confrare i tresorer d’aquest Capítol durant més de vint anys, José Girona Almela, fet que s’ometia involuntàriament en aquella acta, pel qual es fa constar ara el treball i la dedicació de Pepe, el Poreno, a la Confraria, amb agraïment. El president fa saber que la missa del 27 de novembre, quart diumenge de mes, en la capella de la Sang, s’oferirà per la seua ànima.

Adverteix el confrare Manuel Díaz, que mentre desfi le ell de judío, serà només ell qui vestirà la capa blava. Per a evitar enfrontaments quan ell es retire, ja que hi ha molts que volen vestir-la, es decideix que la vestirà el judío que ajude a portar

206


la creu amb la corda. S’acorda sobre aquest particular que es faça relació escrita en el Llibre d’Actes, de tots els qui tenen en sa casa l’uniforme de judíos, com així hi apareix des d’ara.

Es puja la quota de confrare per a l’any 2006 a 15 €.

Sessió del 13 de gener de 2006: estructuració del Capítol de Govern

Amb motiu de defuncions i baixes s’estructura el Capítol de Govern, Felipe Monfort passa a ser tresorer i entra a formar part com a nous, Jorge Quirós Candau i Hermenegildo Gimeno Ortiz.

Es comenta posar un grup electrògen a la carrossa de l’Ecce Homo, per tal de no quedar-se sense llum, com va ocórrer l’any passat; es preguntarà sobre preus i manera d’instal·lar-lo.

Aquest any l’exposició diocesana es realitza a Viver, per tant, s’anirà el pròxim dia 26 a col·locar la nostra representació.

Sessió del 3 de març de 2006: nou mantell de la Soledad, septenari de Dolors i benedicció del mantell. Corona nova de la Soledat

S’anuncia que dins de pocs dies estarà acabat el mantell de la Soledat, que ha confeccionat i brodat Pere Ramos, de Brodats la Puríssima d’Onda i que es beneirà i s’estrenarà el Divendres de Dolors. Per això, la imatge de la Soledat hi serà en la seua carrossa durant tot el septenari de Dolors, que començarà el dissabte anterior, es recupera aquesta pràctica de pietat antiga, que se celebrava a la capella de la Sang per part de les dones de la Confraria i que s’havia deixat de practicar. Per a l’acte de benedicció del mantell s’invitarà a les confraries i germandats de la ciutat.

Al mateix temps s’encomana una corona de plata nova per a la imatge de la Soledat, que ha de fer l’orfebre de València, Vicente David Gómez, es pren model d’una fotografi a d’abans de la Guerra Civil (1936) en la qual la imatge porta la corona vella, i la reprodueix al detall.

Per al mateix dia i acte de la benedicció del mantell de la Soledat s’acorda concedir les nostres caperulles i Clavari d’Honor, d’aquesta manera: caperulla negra d’honor a l’Associació de Filles de Maria del Rosari i a la Congregació de Filles de Maria Immaculada, per l’ajuda desinteressada que donen a la Confraria, ambdues entitats religioses; Clavari d’Honor a la Fundació Caixa Rural de Vila-real, per tot el suport econòmic que presta a la Confraria des de fa anys.

S’invita a la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors de Viver a desfi lar amb


207

la nostra en la processó general del Dimecres Sant pròxim. Així com iniciar els tràmits pertinents per a l’agermanament amb la Confraria del Crist de Sant Marcel de Sogorb.

Benedicció del mantell nou de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat

El 7 d’abril de 2006, Divendres de Passió, en el qual la pietat popular celebra els Dolors de la Mare de Déu i amb la solemnitat que requereix l’acte, es beneeix el nou mantell de la Soledat, confeccionat i brodat per l’empresa d’Onda La Puríssima; aquesta obra d’art ha causat admiració entre els confrares i els fi dels que s’apropen a admirar-la.

Celebra la santa missa el prior de la Confraria, Mn. Vicent Gimeno i Estornell, el qual en l’homilia fa la memòria d’aquest mantell i l’aplicació religiosa pels qui ens sabem protegits de Maria; en acabar aquesta, el prior procedeix a la benedicció del mantell, en el qual no hi hagué padrins especials, eren cada confrare; la Confraria edita una estampeta recordatòria del dia i de l’acte.

En acabar la missa i la benedicció, en la sala parroquial de l’Arxiprestal, la Confraria, en un acte cultural senzill, agraïa públicament les tres entitats locals que en aquests últims anys l’han ajudat de diverses maneres: s’atorga el Clavari d’Honor a la Fundació Caixa Rural de Vila-real, i caperulla negra d’honor a la Congregació de Filles de Maria Immaculada i l’Associació de Filles de Maria del Rosari, ambdues de Vila-real.157

Sessió del 28 d’abril de 2006: nou membre en el Capítol de Govern. Opinions del carrer. Quota dels confrares i fi nal de les participacions en la loteria de Nadal. Nova corona per a la Soledat. Agraïment a Victoriano Goterris. Sobre la sala museu d’imatges de l’Arxiprestal i l’Ecce Homo

S’incorpora al Capítol de Govern Sílvia Clarós Ramos.

Es comenta l’acte de benedicció del mantell de la Soledat i les processons de Setmana Santa, s’escolten les opinions de tots els qui volgueren expressar-se, aporten el que han escoltat del carrer; sobretot s’assenyala la duració de les processons, que resulten massa llargues, no pel trajecte, sinó per les hores, cosa que s’hauria d’estudiar per part de totes les confraries i germandats per a alleugerir-les.

També es comenta sobre la pujada de la quota a 15 €, no s’ha produït cap queixa ni baixa per part dels confrares. Augmenta la quota aquest any, ja no es faran participacions en la loteria nacional, per més que la Confraria comprarà dècims i els

157 La Sang, núm. 7, març - abril 2007, p. 15. Nota informativa de l’acte.

208


vendrà als qui en desitgen; s’ha acabat, per tant, aquesta manera d’ajuda econòmica, d’antiga tradició i d’algun maldecap.

El vicepresident Juan Antonio Chiva s’encarrega de fer venir l’orfebre Vicent David de València, perquè comence la corona de la Mare de Déu de la Soledat, com s’havia proposat, i la faça com a còpia de l’antiga, desapareguda a la Guerra Civil.

Es fa constar en acta l’agraïment a Victoriano Goterris per l’ajuda en la fundació, formació i participació com a replicador, en la Banda de Tambors d’aquesta Confraria, i això durant més de catorze anys seguits.

Com la sala d’imatges del Museu de l’Arxiprestal, on és l’Ecce Homo de la Confraria, no es veu en bones condicions per les humitats, mentre no es pose remei, la imatge es deixarà a l’altar de Sant Antoni Abat de la mateixa Arxiprestal, i es demana al secretari que faça les gestions adients davant el president de la Diputació de Castelló per a la restauració d’aquesta, ja que s’aprecien brutedats, algun desperfecte en el mantell i corca en el repeu.

Any Marià en honor de la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Vila-real. Setembre de 2006 fi ns octubre de 2007

En commemoració dels 250 anys de la proclamació del Vot Perpetu (13 juny 1757) , fet per la vila, de portar la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, des de la seua ermita a la parroquial cada any, per a fer-li festa el primer diumenge de setembre, amb un novenari, la nostra Confraria es posa en disposició de col·laborar en tot allò que es programe durant aquest Any Marià, per a la major glòria de Déu i de la seua Santa Mare, plena de gràcia, patrona de Vila-real.

Sessió del 18 d’octubre de 2006: enllestida la nova corona de la Soledat

El president informa que l’orfebre Vicente David de València, ha lliurat la nova corona de la Mare de Déu de la Soledat, que ha costat 1000 €. Ha estat cisellada en plata, imitant l’antiga corona, segons una fotografi a proporcionada pel secretari. Ara la corona nova és guardada a la sala d’orfebreria del Museu de l’Arxiprestal, fi ns el dia en què la imatge serà coronada. Es comenta que aquest acte de la benedicció i coronació de la Soledat siga en la quaresma vinent i que entre a formar part dels actes especials de la Confraria en l’Any Marià de la Mare de Déu de Gràcia, tot d’acord amb el prior i el rector de l’Arxiprestal.

Tríduum per a la benedicció de la nova corona, març 2007

Aquest acte de benedicció de la corona nova i imposició a la imatge de la Soledat es realitzava dins d’un tríduum de preparació en els dies 8, 9 i 10 de març de


209

2007, es convida el bisbe de la diòcesi, Casimiro López Llorente, a presidir l’eucaristia de l’últim dia, beneir i imposar la corona, cosa que es feia en carta de 16 de gener de 2007. Així en la santa missa, dia 10 de març, a les 19.30 h, concelebren amb el bisbe, el rector, Francisco José Cortes Blasco, el prior i rector de l’Arxiprestal, Mn. Vicent Gimeno i Estornell, el sacerdot adscrit Mn. Josep Pasqual Font i Manzano, el sacerdot jubilat Mn. Vicent Ayet i Gimeno i el secretari del bisbe; a l’hora de la benedicció el bisbe fou ajudat pel president de la Confraria. En aquest marc incomparable de l’Arxiprestal, l’assistència del Capítol de Govern de la Confraria, confrares i fi dels en general, fou acompanyat per la representació de la Junta Central de Setmana Santa de Vila-real i les nou confraries i germandats de la vila, així com per la Germandat de Natzarés i Puríssima Sang de la vila de Nules i de la Confraria del Sant Sepulcre de Benicàssim; les lectures foren proclamades per membres del Capítol de Govern de la Confraria de la Sang i el bisbe en la seua homilia explicava l’acte i ensenyava sobre la manera de l’església de dirigir-nos cap a Déu mitjançant la Mare del seu Fill Únic, a qui honorem amb aquesta corona. La imatge estava posada en el replà dalt els graons de l’altar major, per a facilitar la imposició de la corona, sense lluir el mantell nou, per l’avinentesa. L’eucaristia, participada devotament pels fi dels i confrares, ens va fer viure uns moments de goig en la història de la Molt Il·lustre

Coronació de la Mare de Déu de la Soledat pel bisbe Casimiro López Llorente

210


Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist i la Mare de Déu de la Soledat, dins l’Any Marià dedicat a la patrona, la Mare de Déu de Gràcia. A la fi , en la sala parroquial, la Confraria convidava amb un piscolabis a la concurrència.158

En aquest Any Marià, la Confraria participava en els actes programats i en especial en un solemne Rosari de l’Aurora, que visitava totes les capelles dedicades a la Mare de Déu a Vila-real, i sobretot en el mes en què la Mare de Déu de Gràcia feia estada llarga en les esglésies de Vila-real per la seua coronació i proclamació canònica com a patrona de Vila-real, setembre de 2007.

Visita de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia a la capella de la Sang

Al capvespre del dimarts 18 de setembre de l’any 2007, Any Marià deVila-real, la imatge de la Mare de Déu de Gràcia tornava a la capella que la va rebre el primer (1757) i 25 anys més, d’acompliment del Vot Solemne; després de 250 anys, la patrona de Vila-real entrava, novament, pel portal gòtic de la capella de la Sang.

Aquest dia, la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, després de la coronació pontifícia, feta pel bisbe Casimiro López Llorente i declarada canònicament patrona de Vila-real pel papa Benet XVI (Arxiprestal, 2 setembre 2007), dins de les visites que feia a les parròquies i llocs de culte de la ciutat, abans de tornar-se’n a l’ermita, visitava la seu canònica de la nostra Confraria. Les llàgrimes d’emoció s’abocaven en els ulls de molts i l’enyor d’aquella església de la Sang, que la Mare de Déu visitava en els anys de la construcció de l’actual Arxiprestal, en els quals la Sang feia de parroquial, venia a la memòria amb tristesa, superada amb ganes per l’alegria d’aquesta santa visita.

La ressenya que s’escriu en la revista de la Confraria, La Sang159, diu així:

La visión que se ha encontrado la Virgen de su Iglesia de la Sangre, después de 250 años, es distinta, triste, demoledora; de aquella iglesia gótica, sólo queda un recinto rectangular simple, sin pintar, de unos pocos metros cuadrados. Aquella antigua iglesia de la Sangre, había sucumbido a la piqueta; fue ello debido no a una guerra cruel, sino al “progreso” que entonces se entendía y al analfabetismo cultural de algún dirigente eclesiástico y civil, de nuestra ciudad, que lo permitieron, allá por el año de 1968. El Martes, 18 de septiembre de 2007, al anochecer, la M.I. Cofradía de la Sangre y la Congregación de Luises, que comparte con nosotros el culto en la Sangre, desde 1894, recibimos a nuestra Madre de Gracia y amor, con alegría, con emoción, con devoción, con todos los honores y se entonó en su honor la Salve porque... Sou del Cel la Llum més clara que il·lumina nostra vida, de l’Amor la dolça albada, la més tendra melodia, nostra Reina, Mare amada, el remei pel nostre mal, Salve Mare

158 La Sang, núm. 8, febrer – març 2008, p. 9, amb l’homilia del bisbe.159 La Sang, núm. 8, febrer – març 2008, p. 17.


211

Espectacle inaugural de l’exposició “Espais de Llum” a la plaça Major, novembre de 2008

212


de Déu de Gràcia, Mare de Vila-real!

Semblava que no entraria la imatge, que es quedaria al carrer, mirant la Sang, però l’entusiasme dels joves Lluïsos i l’empenta amorosa dels confrares, alçant-la sobre els seus muscles de fortalesa i abaixant-la a ras de terra, possibilitaren la seua entrada en la reduïda capelleta de la Sang. La imatge, en entrar, somreia com aquell any de 1757 creuant aquest mateix brancal i la portalada gòtica, únics testimonis que del fet antic ens queden. Tremolàvem d’emoció, les llàgrimes no ens deixaven contemplar, i la memòria volava pels aires de Vila-real en les voltes noves de la Puríssima Sang, perfumades pels alens maternals de la Mare de Déu de Gràcia. Un dia gran per a la nostra Sang!

D’allí seguia la imatge fi ns a la parròquia dels Franciscans.

Any 2008, bodes d’or de la imatge de l’Ecce Homo d’Ortells

En commemoració d’aquests cinquanta anys de la imatge de l’Ecce Homo de José Ortells, hem intentat fer història de la nostra Confraria. Precisament en aquest any en què es restaura a fons l’església arxiprestal de Sant Jaume apòstol, per a ser una de les seus de l’exposició “Espais de Llum”. Entre tantes obres d’art que es restauren, a nosaltres ens alegra l’elecció de la imatge del nostre Ecce Homo, el qual compleix cinquanta anys i ho prenem com allò que hauríem fet la Confraria de no fer-ho la Fundació La Llum de les Imatges.

Aquesta restauració de la imatge i aquest treball variat sobre la història dels 462 anys de vida de la Confraria de la Sang, siga el nostre homenatge a la imatge i a l’escultor que la va idear i tallar, quan és el mateix Jesucrist, Ecce Homo!, el que ens ideà i ens va tallant, llaurant, si voleu, en el tros que és el seu Regne, cada dia perquè caminem decididament cap el Pare de tota la vertadera història.

Recordar la història, fer memòria agraïda ha estat una lliçó agradable i encoratjadora per a tothom que, comprovant l’esforç i ànim de tants confrares que han passat davant, s’anima a seguir les seues petjades, que van posant-se amb tota l’estima damunt les petjades marcades per la Puríssima Sang del Nostre Senyor, a qui acompanya sempre la Mare de Déu en la seua soledat, a la qual volem acomboiar amb el nostre amor.

L’alè de l’esperit que ha donat vida a aquesta Confraria, ens la dóna també a nosaltres, confrares d’aquests anys, que ens sabem cridats a la mateixa tasca dels avantpassats: caminar amb l’Ecce Homo i la Soledat, donant testimoni cristià allà on siguem!


213

214


215

LA CONFRARIA i els

ConfrarES DE LA SANGde vila-real

Vicent Gil Vicent

217


LA Confraria I ELS CONFRARES DE LA SANGDE VILA-REAL

Vicent Gil Vicent

El 1884 la Junta de Govern de la Confraria de la Sang, presidida per José Petit, s’interessa “en varias ocasiones, acerca de la fundación de ésta”. Ningú sabia en quina data s’havia fundat la Confraria. Fins i tot, se sospitava que s’haguera constituït legalment1. La Sang no tenia arxiu. Per això, “sense documents autèntics que acreditaren la seua antiga fundació”, s’envia una comissió a València per a demanar informació de l’Arxiconfraria de la Sang.

El rector de l’Arxiconfraria, Díaz Crespo, aconsella que demanen al bisbe de Tortosa la rehabilitació de la Confraria i no una nova fundació, “puesto que la Cofra día cuenta ya, por lo menos, un siglo de existencia, como lo acreditan un libro de Actas que posee y además la tradición y la Antigua Iglesia de la Sangre que siempre ha poseído, hasta estos últimos años en que fue indebidamente vendida”2.

La tradició oral, el Reglamento para el régimen y gobierno de la Cofradía de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo de Villarreal3 i la documentació dels arxius remunten la vida de la Sang a prou segles abans.

Quan el 1913 el prior de la Confraria, Mn. Vicente Alba, prologava la reedició del Reglamento de 1893 no dubtava a afi rmar: “su fundación se pierde entre las sombras de los tiempos; la tradición no puede precisarnos la época de su origen, varias veces secular (con bastante verosimilitud), según respetables opiniones”.

L’erudit Orellana (1731-1813) en la seua obra Valencia antigua moderna atribueix l’origen de la devoció a la sang de Crist a les predicacions de sant Vicent Ferrer. Per això, mossén Benito Traver busca els orígens de la Sang, com popularment es coneix a Vila-real a la Confraria, “a los comienzos del siglo XV, pues el historiador Esclapés, fi ja la de aquella ciudad (Valencia) a principios del año 1400, 1 “Pues por las circunstancias que atravesamos había venido mucho en decadencia, hallándose sin Junta de Gobierno, ni dirección” (4, abril, 1875). Arxiu Confraria de la Sang Vila-real. Libro de la Cofradía del Santísimo Cristo de la Sangre de esta de Villarreal, en que estan escritos todos los Cofrades, con anotación de los gastos ocurrentes en la misma. 28 de octubre de 1849, (Libro de la Cofradía) f. 126v.2 Libro de la Cofradía, f.142-142v.3 Reglamento para el régimen y gobierno de la Cofradía de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo de Villarreal. Vila-real: lmprenta de Juan Botella, 1913, p. 4.

218


con ocasión de haber introducido en aquel tiempo San Vicente Ferrer la penitencia de los disciplinantes en las procesiones de Semana Santa”4.

És innegable que el ritual públic dels penitents i fl agel·lants que acompanyen sant Vicent Ferrer serveix de model per a les confraries de la Passió o Setmana Santa. Així es pot comprovar en aquells llocs de la geografi a de la Corona d’Aragó per on va passar el predicador dominic5. No obstant això, l’única Confraria relacionada amb la celebració i imitació de la passió de Crist en els segles baixmedievals és la d’Oriola (1411). En el cas de Vila-real, fi ns al 1619, no trobem testimoni directe de “homens en abits de beguins i deseplinats”6.

Les confraries valencianes han sigut defi nides com associacions solidàries formades per gent amb interessos en una mateixa professió, devoció o identitat familiar que s’aglutinaven entorn d’un ideal religiós de germandat. En el cas de la Sang és una confraria penitencial, que com el seu nom indica, sorgeix sota la devoció a la preciosíssima Sang de Crist.

El Divendres Sant de 1373 a Vila-real ja es representa la Creu de Nostre Senyor Jesucrist7. La relíquia de vidre amb la sang de Crist es destaca en els inventaris de l’església parroquial8. El seu culte substitueix en la devoció popular al de la Vera Cruz o Lignum Crucis.

El culte a Crist crucifi cat i sagnant, la passió de Crist, com a exemple de vida, sacrifi ci i penitència, es repeteix en les apologies que es fan de la Santa Creu en Specchio di Croce9 del dominic Cavalca, en els sermons de sant Vicent Ferrer o en els que predica a Vila-real el dominic Pedro Aimerich entre el diumenge anterior al de Rams i el dia de Pasqua de 138710, en la literatura franciscana o en textos com el d’Andreu Martí Pineda, Contemplacio en Honor y Reverència de les sets vegades quel Nostre Redemptor Jesus escampa la sua Preciosissima Sanch ab els propietats de cascuna feta, publicat el 1521 per la impremta de Joan Jofre de València. Per les mateixes dates es van divulgar per tot el Regne de València Milagros de la Vera Cruz o de Las espinas del Señor. El que més predicament va aconseguir per les nostres terres va ser el de les relíquies de la corona d’espines del Senyor a Morella11.

4 Benito Traver. Historia de Villarreal. Vila-real: lmprenta de Juan Botella, 1909, p. 311-312.5 Miguel Llop Catalá, “La predicación y las cofradías valencianas, siglos XIV-XV”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LVIII (1982), p. 5-58.6 Arxiu del Regne de València (ARV). Procesos Madrid, Letra L, exp. 223, f. 11.7 Arxiu Municipal de Vila-real (AMVr). Llibre de Claveria (Cl.) 211, f. 29. Doñate, Aportación a la historia del teatro.8 AMVr, Manual de Consells, 10 bis, f. 19; 49, f. 28v.; 56, f. 41.9 Specchio di Croce (en castellà), traduït per Alfonso de Palencia. Sevilla: Antonio Martínez (20 febrer 1486).10 AMVr, Cl. 227, f. 29v.11 Manuel Milian Boix. “Reliquias de la Corona de Espinas del Señor en Morella”, Boletín Sociedad Castellonense de Cultura, XXIII (1947), p. 147-162.

LA CONFRARIA I ELS CONFRARES DE LA SANG DE VILA-REAL

219

Amb tota aquesta literatura i oratòria s’enalteixen les excel·lències de la Sang de Crist i s’il·lustren els set moments en què Jesús derrama la seua preciosa sang. Fet que es popularitza amb un nou tipus iconogràfi c, conegut com a Crist de la Sang12.

12 Rafael García Mahiques. “La iconografía emblemática de la Sangre de Cristo”, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, 68 (1997), p. 63-106; M. Falomir Faus, Arte en Valencia, 1472-1522, València, Consell Valencià de Cultura, 1996, p. 346.

Fotografi a de l’escapulari de 1910

220


El culte i la devoció popular a la sang de Crist es propaga amb miracles com el dels corporals de Daroca, el de Torreblanca o el de Jaime Romeu a Mislata, entre molts altres13. L’historiador i bibliotecari dominic Teixidor al·ludeix al Milagro de Mislata com a origen del culte a la sang de Crist en el Regne de València14. En tots els casos el miracle contribueix a difondre la devoció a la sang de Crist en el context general de la pietat eucarística15.

S’institucionalitza la festa, primer, amb el Corpus Christi i, des del 19 de juny de 1460, amb la festivitat de la Preciosíssima Sang de Crist16. A sol·licitud de sant Joan de Ribera, el 1582 la veneració de la sang de Crist tenia ofi ci propi i calendari festiu particular en la diòcesi de València17. Un ofi ci en què el vessament de la sang dels penitents adquiria valor només en la mesura que s’unia a la sang de Crist vessada en la Creu. Tot un simbolisme de la salvació per les pròpies obres, extrem aquest reafi rmat per la doctrina catòlica de forma solemne en el Concili de Trento.

Els franciscans descalços, observants o de la reforma de sant Pere d’Alcàntara implanten la devoció a la sang de Crist, sota diferents formes artístiques i devocionals, al llarg de tota la geografi a valenciana18.

Allà on funden convent es generalitza la devoció a la Preciosíssima Sang. Es funden noves confraries penitencials sota la seua advocació. Es popularitza un misticisme que busca imitar Jesucrist, el culte a les Set Paraules de Crist en la Creu, la devoció a les Cinc Llagues (como es plasma en l’escut de les confraries deVila-real, Alcoi, Llíria), o els emblemes dels claus i la corona d’espines19.

La vocació passionista de l’orde franciscana és inqüestionable des del segle XIII (guardians dels sants llocs de Terra Santa estigmació de sant Francesc) Aquesta

13 Germán Navarro Espinach, “Las cofradías de la Vera Cruz y de la Sangre de Cristo en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI)”, Anuario de Estudios Medievales (AEM), 36 (2006), 2, p. 585-592.14 J. Teixidor, Antigüedades de Valencia, València, 1895, II, p. 359.15 José M. Moreno Royo, “La devoción a la Sangre de Cristo y otros aspectos de la vida religiosa en Manises, en la epoca de San Juan de Ribera”, Corrientes Espirituales en la Valencia del siglo XVI (1550-1600), València, 1983, p. 381-390; M. Milagros Cárcel Ortí, “Aportación al estudio de las cofradías valencianas del siglo XVI: la Cofradía de la Sangre de Alcoy”, Corrientes Espirituales en la Valencia del siglo XVI (1550-1600), València, 1983, p.391-399.16 C. Jordá Sánchez, V. Pons Alós, Las cofradías de la Vera Cruz y Sangre en la Diócesis de Valencia: la transición de la religiosidad medieval a la moderna en las cofradías de Xàtiva en J. Sánchez Herrero (dir.), Las cofradías de la Santa Vera Cruz, citat, p. 773-796, concretament p. 778, nota 24; Ramón de la Campa Carmona. “Origen y solemnidad del Cuerpo y la Sangre de Cristo en la Iglesia Católica”, Boletín de las cofradías de Sevilla, 496 (2000), p. 54-58.17 J. A. Díaz de Martínez. Historia de la venerable cofradía de la Vera-Cruz o Sangre de Cristo Señor Nuestro, fundada en el templo del Carmen de la ciudad de Requena. Requena. Imprenta de Benito Huerta, 1850, p. 26-31, not. 33; J. Sanchez Herrero, S.M. Pérez González, La Cofradia de la Preciosa Sangre de Cristo de Sevilla. La importancia de la devoción a la Preciosa sangre de Cristo en el desarrollo de la devoción y la imaginería de la Semana Santa, Aragón en la Edad Media, XIV-XV. Saragossa, 1999, vol. 2, p. 1429-1445.18 Francesc Rozalén Igual. “Los Franciscanos del convento de Llíria: ¿impulsores de la cofrafía de la Sangre?”.19 Fermín Labarga Garcia, “La devoción a las Cinco Llagas y a la Sangre de Cristo en las cofradías riojanas de la Vera Cruz”, Zainak. Cuadernos de Antropología-Etnografía, 18 (1999), p. 381-392.


221

tradició es refl ecteix en l’interés que van demostrar per fomentar la devoció a la Creu i la passió en els seues polèmiques doctrinals amb els dominics. Els més bel·ligerants eren els observants, com Jaime Mir dels frares menors de Murviedro, contractat com a confessor i predicador de la Setmana Santa i Pasqua de 1395 pels Jurats de Vila-real20.

A partir de 1535 es funden confraries penitencials sota el títol de la Sang de Crist al llarg de tota la Corona d’Aragó21: Alacant, Alcoi (1545), Barcelona (1547), Castelló de la Plana (1549), Cullera (1546), Llíria (1574), Palma de Mallorca, Perpinyà (1602), Onda, Requena (1560), Tarragona, Sagunt (1570), Sogorb (1590), Xàtiva (1610), Saragossa (1554).

20 AMVr, Cl. 227, 29v.21 Navarro Espinach, p. 603-609; Sánchez Herrero, “Las cofradías alicantinas y valencianas y su evolución durante los siglos XIII al XVI”, 1490. En el umbral de la Modernidad. Las ciudades y el Mediterráneo de los siglos XV-XVI, València, 1994, p. 301-363.

222


ORÍGENS I FUNDACIÓ DE LA SANG

La toponímia urbana, les obres inacabades de l’església permeten datar l’origen de la Confraria en l’últim terç del segle XVI.

El 1584, la “Confraria de la Sang de Jhesuxrist”22, ja donava nom a l’espai urbà que ocupara la seua església fi ns al 1967 (any en què va ser derrocada), entre “el carrer d’Avall i el mur de la vila, a tocar la jueria”. La Sang és topònim que preval en la memòria col·lectiva de la ciutat, malgrat haver volgut emmascarar-lo amb el nom de plaça de Mossén Ballester, envair amb la construcció del centre recreatiu de la Congregació de Maria Immaculada, sant Lluís Gonzaga i sant Joan Berchmans i reduir al carrer que enllaça Sant Jaume i La Murà.

En aquest espai de la vila medieval, limítrof a la jueria, el 8 de maig de 1591, l’església de la Sang (capella Sanguinis Christi) encara no està acabada. El bisbe de Tortosa “mana al majordom e frates de la Cofradía de la Sanch de Jesucrist que dins sis mesos, so pena de excomunió, obren ab tot eff ecte les dos arcades que falten a fer”23.

Com si volguera confi rmar aquesta cronologia, una nota de la visita episcopal de 1601 adverteix que “lo baci de la Cofradía de la Sanch de Jesuchrist es lo darrer de la Iglesia” És a dir, a principis del segle XVII tenien el convenciment que la Sang era la última Confraria fundada en l’església parroquial de Vila-real24.

Un pagament del Llibre de Claveria de 1608 recull la primera notícia sobre la “profeso dels Penitents” pels carrers de Vila-real en Dijous Sant, que es conserva a l’Arxiu Municipal25.

Aquestes notícies són d’interés. Permeten assegurar que la Confraria està organitzada, gaudeix de bona salut econòmica i de reconeixement a principis del segle XVII. És capaç de construir una capella per al seu culte, ser admesa i reconeguda en l’almoina parroquial i celebrar l’acte públic més important per a qualsevol confraria passionista: processionar en Dijous Sant.

Des de 1577 està documentada la presència conventual dels franciscans de

22 AMVr, Cl. 327, f. 87v.: “A mestre Pere Pujades, pedrapiquer, per la pedra compra pel portal del mur que sta a la Confraria de la Sang de JhesuXrist”.23 Arxiu Parroquial de Vila-real (APVr), Llibre de Visites, I, f. 2.24 En un article anterior date els primers capítols de la Confraria el 1547. En escriure aquest text, revisar els citats capítols i els primers documents localitzats sobre la Sang considere necessari qüestionar aquesta data fi ns que es puga realitzar una detallada recerca en els fons de la catedral de Tortosa, la qual cosa en aquesta ocasió m’ha sigut impossible fer. 25 AMVr, Cl. 338, 40v.


223

la reforma de sant Pere d’Alcàntara a Vila-real. Primer en les ermites del Millars (1577). Després, des de 1578, en el convent del Roser, conegut amb el nom d’un dels seus més importants residents: sant Pasqual. La cronologia dels primers anys dels alcantarins a Vila-real i la fundació de la Confraria de la Sang, sense ser coincident, sí que permet plantejar que, com a Llíria, van ser aquests franciscans descalços els que van potenciar la creació de la Confraria.

El 27 de juliol de 1605 està datada la butlla del papa Pau V per la qual es constitueix la Província Caputxina de la Preciosíssima Sang de Crist de València. La relació de la diòcesi de València de l’any 1610 explica que en l’àmbit de la parròquia de Sant Martí en la ciutat de València “hay una casa y cofradía de la Sangre de Christo donde hay muchos cofrades legos para la disciplina del Jueves Santo, tienen sus cons tituciones visitadas por el ordinario y dicen misas por los cofrades”26.

Fins a 1619, les relacions de Vila-real amb el convent del Roser van ser pletòriques. La beatifi cació de Pasqual Baylón es va considerar “muy grande merced que nos ha hecho nuestro Señor”27. Vila-real va fi nançar generosament tot el procés de beatifi cació del sant Baylón. Amb la mateixa generositat es va disposar a celebrar les festes de beatifi cació el 1619. Es va atendre el “provincial dels descalços de San Francesc, quant vingue a tractar de les festes de beatifi cacio del Sant Pasqual”. Es

26 J. V. Ciurana Viguer. Fundación y fundadores de la Provincia Capuchina de Valencia. València, Curia Provincial de Hermanos Menores Capuchinos, 1996.27 AMVr, Cl. 339, f. 33v.

Divendres Sant al calvari, 1952

224


van gastar 383 sous, 9 diners festejants al beat28.

La nit del dimecres 16 d’abril de 1619 l’arribada d’uns forasters a l’hostal de na Perisa (“huyt homens, sis a cavall y dos a peu, gent honrada de la Diputasio”) va capgirar l’admiració dels veïns de Vila-real pels franciscans descalços en hostilitat.

Una guàrdia armada de trenta homes al comandament del lloctinent del justícia i majoral de la Sang, el notari Tomás Sart, va rodejar el convent “de nit e de dia” per ordre dels jurats. Les campanes de la parròquia van tocar arrebato.

“La gent de Vila-real se havien amotinat. Havia gran inquietud. La gent anava per los carrers cridant a grans crits que sen portaven lo Sant y plegantse al convent […] mes de 100 homens estaven alterquejant ab lo Pare Guardia, que estava asomat a la fi nestra del cor”.

Es va exigir entrar a l’església de Roser. La negativa violenta dels franciscans (“desde dalt del campanar del monstir los tiraren rajolades a la gent”) va provocar l’assalt del convent. L’excomunió del veïnat va donar origen a la tradició dels “colps de sant Pasqual”, on advertia la proximitat de la mort i la necessitat de preparar-se per a morir bé. I va ser motiu de la presó de tot el Consell i molts veïns en les presons de la ciutat de València.

El voluminós procés que es conserva sobre aquest fet narra detalladament el succés29. Tots els testimonis coincideixen en la causa de la revolta: “per quant tenin noticia que los pares provincial de frares descalços franciscos havien fet donació del cap del Beato Pasqual Baylon a la Generalitat de la present ciutat y Regne”.

Tots els veïns processats declaren que la revolta s’inicià pels colps que s’escoltaven en l’església. Tots estaven convençuts que s’estava obrint violentament la caixa on reposaven les restes del beat, tancada amb tres claus i “sen portaven de dit monestir lo cos del Sant Beato fray Pasqual Baylon”. Els colps confi rmaven el rumor que corria entre el veïnat. Obrien la caixa mortuòria per a tallar-li el cap al beat. El pare Ximenez l’havia venut a la Diputació de la Generalitat de València per 3.000 lliures.

La xafarderia es feia realitat. La confi rma la violenta oposició dels franciscans a què es revisara el lloc i la caixa on s’exposava el cos del beat. Els colps escoltats s’expliquen en trobar la caixa mortuòria trencada i forçats els seus panys (“dos panys forçats”).

28 Ídem, f. 28, 31, 32v., 47. 29 ARV, Procesos, exp. 223.


225

La reacció dels franciscans davant d’aquestes acusacions exasperà encara més els ànims i va decidir als jurats enviar al majoral de la Sang que traslladara “la caixa del Sant Pare Pasqual a la iglesia”:

Los frares baxaren a la esglesia y obraren el Santissim Sacrament, dientlos que estaven excomunicats y la gent los respongueren que eren cristians y que sols volien veure si stava alli lo cos y cap del Sant.

[…]

Y exintsen del convent en companya de molta altra gent ,lo provincial dix a la gent: Pues yo os prometo que ya que no haveis querido arme la cabesa del Santo, podia ser que no tendreis ni la cabesa ni el cuerpo.

[…]

Y de alli a poch, frare Diego Baylon, nebot de San Pasqual que dix que ell havia sentit los colps que havia pegat de prima nit a la caixa y aixa mateix altre frare, ells dix: Germans ya que y son exiure esta nit no esperen altra nit.

[…]

En lo dia de huy, que serien devers les huyt hores del mati […] dos beguins, vestits de blanch, y huit beguins, vestits de negre, los quals portaven la caixa del Sant Pare Psqual Baylon […] y la posaven sobre la peanya del altar mayor.

Escuts de la Confraria en la façana de l’església de la Sang

226


Els majorals i confrares de la Sang, segons tots els testimonis, només havien complit amb una de les seues obligacions: interessar-se per la bona conservació del cadàver (“la qual caixa obri un home vestit en una vesta blanca”) i portar i acompanyar el difunt “en abits de beguins i deseplinats”, primer fi ns a l’altar major de l’església, com li corresponia per ser beat i, després, a la Sala del Consell. Així es va garantir que el difunt desatés rebera l’assistència deguda en el moment de la seua mort.

És aquesta una obligació que trobem en la majoria de les confraries advocades a la Sang de Crist. D’ací naix la vinculació de moltes d’elles amb l’assistència hospitalària, en uns moments en què l’hospital només sol acollir els desvalguts. És el cas de l’església de la Sang d’Onda o Llíria i Palma de Mallorca.

La Confraria de la Sacratíssima Sang de Jesucrist de Castelló de la Plana ja existia el 1549 i des dels seus orígens apareix vinculada a l’assistència hospitalària30.

La Confraria de la Sang del Nostre Redemptor i Senyor Jesucrist de la vila d’Alcoi va veure aprovats els seus estatuts fundacionals el 27 de març de 1545 pel vicari general de València. La germandat naix destinada a “acompanyar lo combregar dels confrares malalts, visitar y servir aquells qui seran pobres quant seran requests”31.

La fi nalitat de la Germandat de Cullera és idèntica a la d’Alcoi, creada un any abans. Acompanyaran els cossos dels confrares difunts i ajudaran els malalts, visitant i servint els més pobres32.

El 1610, també a Xàtiva es registra una Confraria de la Sang segons la relació de la diòcesi: “Una cofradía de la Sangre de Christo para la disciplina del Jueves Sancto instituida en el monasterio de San Francis co, con sus constituciones visitada por el ordinario”. Aquesta Confraria existia quaranta anys abans, almenys segons un inventari de béns de l’any 1569, en el qual es ressenyen entre altres coses un crucifi x per a la processó del Dijous Sant i un altre de fusta amb un Crist pintat perquè el portaren amb les seues pròpies mans els sentenciats.

Idèntica notícia s’arreplega per a Gandia on hi ha una altra Confraria de la Sang de Crist amb sa casa, capella i constitucions, visitada per l’ordinari, que serveix per a la disciplina del Dijous Sant”33.

30 Luis Revest Corzo, “El Hospital de Castellón y la Cofradía de la Sangre”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XX (1944), p. 142-158 i 165-191.31 M.M. Cárcel Ortí, Aportación al estudio de las cofradías valencianas del siglo XVI: la cofradía de la Sangre de Alcoy en Corrientes espirituales en la Valencia del siglo XVI (1550-1600), «Actas del II Symposion de Teología Histórica (València, 20-22 d’abril de 1982)», València, 1983, p. 391-399.32 M.M. Cárcel Ortí, Capítulos de la cofradía de la Sangre de Cullera en “Quaderns de Sueca”, III (1982), p. 81-9333 Navarro Espinach, p. 608.


227

Del procés de 1619, també interessa destacar el prestigi de què gaudeix la Confraria de la Sang. Són els dos majorals i deu confrares de la Sang, els qui complint amb la seua obligació d’acompanyar els difunts, traslladen sant Pasqual de l’església del convent a la parroquial, per ordre dels jurats i amb el beneplàcit del clero parroquial i veïnat. L’obrer de vila, Pere Belaire, orgullós declara: “dit testimoni, es de los qui es diuen confrares de la Sang, a vist portar la caixa del Sant Pare Pasqual, la qual portaren als muscle, com es costum i obligacio, Quatre homens vestits com a beguins. Y los dits beguins com es sol fer posaren la caixa sobre la peanya del Altar Mayor”.

A ulls dels seus veïns, la Sang és una confraria de fl agel·lants, que es presenta com un cos únic, que compleix amb les seues obligacions i es mostra disposada a defendre els drets dels seus conciutadans.

Com si volguera confi rmar aquesta realitat, el seu majoral Josep Berbegal afi rma rotundament que “te bon credit, com majoral de la Confraria de la Sanc de Jesuchist que confese ser”. Ser confrare de la Sang dóna solvència. Ocupar els seus càrrecs de govern, prestigi, infl uència, notorietat.

En aquestes mateixes dates en què Berbegal es mostra orgullós de la seua condició de majoral de la Sang, es publica una nova edició romana de les actes del Concili de Trento, que s’arrepleguen en les disposicions dictades per l’arquebisbe de València fra Isidro Aliaga el 1631. Aquestes disposicions van ser determinants en la redacció i publicació del Rituale seu ordinarum Dertusense (1657) del bisbe Gregorio Parcero de Castro (1657). En aquest ritual cobra una importància singular la devoció a la “Puríssima Sanch de Jesuchrist”34.

Tot i que la seua actuació en defensa dels drets sobre el cos de sant Pasqual la separa del convent del Roser i es vincula al convent del Carme, on trobarà refugi en els moments difícils de la seua història.

La documentació resumeix lacònicament aquests moments amb aquesta frase: “fa molts anys que no dona comte”. Aquestes paraules es repeteixen el 1630, 1645, 1680, 1704 i 1716.

A aquesta falta de recursos s’afi g el 1645, les repercussions de la Guerra de Catalunya: tensions socials per allotjament de soldats en tràfi c, bandolerisme, superstició. Tot això fa que, en paraules del bisbe de Tortosa, es visca “amb poch respecte de Deu”.

34 Doñate Sebastiá, J.M. “Las juderías de la Plana”, Datos para la Historia de Villarreal IV, Vila-real, 1977, p. 35. Espresati. C.G., Estampas de una Antigua Cofradía de Castellón, Castelló, 1941, p. 81. ROBRES, R. San Juan de Ribera, Barcelona, 1960, p. 114.

228


Curiosament, mentre que “en la Iglesia de la Sach de Jesuchrist se repre senten algunas comedies y actes profans de poc respecte del lloch Sagrat y així mateix en dita Iglesia los Jurats de dita Vila tenen dos juest de Artilleria ab ses Carruches y en ella solen allojar soldats y acostumen possar altres embarassos de dita Vila”, els mateixos jurats edifi caven la capella de la Comunió en l’església Major i el bisbe animava tots els artesans a ser confrares de la nova Confraria de Sant Pasqual.

La Sang desapareix de la documentació en la segona meitat del segle XVII. Les poques notícies que trobem són totes negatives. Per falta d’almoines “el cami (a la cofradía) esta vell i la Iglesia es plou”. Ningú vol ser majoral. Està sense capítol. El 1704 davant de l’abandó de l’església i l’absentisme dels confrares el bisbe els amenaça amb l’excomunió. La capella “esta molt indecent”.

La Guerra de Successió va agreujar “els mal anys” i davant de la impossibilitat d’arreglar l’església, aquesta es tanca al culte i el capítol presidit per l’advocat Font de Ursinos, la cedeix a l’Ajuntament perquè s’utilitze com aula de gramàtica, i es reserva la propietat de l’edifi ci35.

El 1721 la Confraria reprén les seues activitats. El 1752, l’església de la Sang es dedica a parròquia mentre s’inicien les obres de la nova església de Vila-real. El 1756 “va ben administrada”. Amb tot, el nombre de confrares no va passar mai de seixanta i els nous ingressos es van succeir a un ritme lent d’aproximadament dos per any fi ns a la dècada de 1870.

De 1870 a 1898 es produeix una ràpida revitalització i rejoveniment. Els confrares augmenten una mitjana anual de 95 i el ritme d’ingressos anuals se situa en nou novicis. En aquests anys el nombre de confrares es van situar entre els 180 i 183, van aconseguir una mitjana estable anual de 291 confrares entre 1891 i 1898; el 1895 aconsegueixen més de 340 membres. Aquell any, de març a octubre, es comptabilitzen 92 nous ingressos.

Si tenim en compte que la Confraria se subvenciona amb les almoines i quota dels confrares, aquest ràpid creixement va suposar una estabilitat econòmica que va col·laborar en la consolidació de la Sang. El 1875 es presenta un primer “projecte de pla Reglament” que s’amplia el 1877 i es renova -a pesar de l’oposició d’un sector dels confrares representats per José Antonio Petit- el 1892. Reimprés el 1913 en l’actualitat continua vigent sense massa modifi cacions substancials36.

En aquests anys es defi neixen els càrrecs i les funcions del Capítol de la

35 Arxiu Històric Provincial de Castelló, Protocols, Ferrando (1707-1710), f. 121.36 Libro de la Cofradía, f. 1-13.


229

Confraria, se saneja la seua economia i es promocionen les seues activitats. Per a això s’organitzen exercicis espirituals, s’imprimeixen “laminas litografi adas de la Imagen de la Purísima Sangre” i “cartillas o pa tentes con el sello o timbre de la Cofradía”. Però on més es veu el “lustre y decoro que siempre había tenido en esta villa la Co fradía de la Purísima Sangre de Jesucristo” és en la festa de la Sang (els últims diumenges d’octubre) i sobretot en la processó del Dijous Sant.

Quatre anys més tard, la Confraria recupera l’església de la Sang. Desamortitzada el 1856 l’Ajuntament la va utilitzar com a escola de xiquets fi ns a 1870. Aquell any es ven en pública subhasta i es dedica a teatre. Des de 1892 la Confraria comença a fer gestions per a recuperar l’església. El 10 de juny de 1894 s’adquireix, “desembolsando la cantidad necesaria para la compra de dicho local algunos individuos de dicha Cofradía”37. El 17 de març de 1895 retornaven els confrares des del convent del Carme (on es reunien des de 1856) a la seua església de la Sang38.

Aquest fet va tenir una gran ressonància entre la població i va popularitzar la Confraria. El mateix mes en què es va a produir “la trasla ción de Imágenes a la Iglesia de la Sangre” ingressen 40 nous novicis i al mes següent 24.

37 Ídem, f. 126, 130v., i 159 i Reglamento.38 Ídem, f. 162v., 163-163v., 164, 164v., 165v., 168-168v., 171.

Judíos, Divendres Sant, 1952

230


ELS QUI ES DIUEN CONFRARES DE LA SANG

L’estudi sociològic dels seus primers confrares a través de les prosopografi es del procés de 1619 confi rma la identitat ciutadana de la Sang. Els seus confrares procedeixen de les professions liberals, ofi cis artesanals, xicotets comerciants i llauradors.

Igual que a Alcoi s’estableix que podran formar part de la Confraria “qualsevol persones de qualsevol condició, ho nestes y de bona fama”. Encara que més avant s’insisteix en el fet que cap majoral puga ser convers, ni amistat, ni home de mala fama, només si és bona persona. La qual cosa, com és obvi, decidien els membres de la Junta segons el sistema de valors imperant.

El Libro de la Cofradía i el seu Reglamento informen amb precisió sobre les condicions que tot confrare ha de complir per a ser admés en la Sang. La bona fama és requisit fonamental per a ser admés en la Confraria. No en el sentit de popularitat o notorietat, sinó en el de bona reputació o d’honra.

Quan s’és confrare, la vida pública de la Confraria marca les pautes de la vida privada. El prestigi, l’honor, la identitat de la comunitat a què es pertany es representa en la unitat interna dels germans39.

Ací radica la força de la Confraria: amb la vida de qualsevol germà es projecta la vida de la Confraria. Per això, el 1877, s’acorda: “los que aspiren a entrar en nuestra hermandad pasaran un año de noviciado, durante dicho tiempo seran observados por una comisión de personas”40.

La correcció fraterna es va imposar com a norma de vida i de comportament dels confrares. El que es va traduir en la pràctica en el perdó i en la comprensió mútua, exigències que es podien aconseguir amb mes facilitat en la Confraria. Les prescripcions sobre la correcció fraternal s’apliquen entre confrares i amb els no-confrares i entre confrares i la Confraria.

Des dels seus orígens, la mala vida de qualsevol d’aquells que la representen, qualsevol infracció al reglament se sanciona. En cas de no voler esmenar-se s’expulsarà. Si es tracta de membres que viuen en pecat públic, se’ls fa correccions en privat, i si reincideix en la seua actitud és el capítol qui el jutja. El 1625 s’expulsava al familiar del Sant Ofi ci i justícia de Vila-real, Jaume Blau. Se l’empresonava

39 Juan Ignacio Ruiz de la Peña Solar. “Las solidaridades vecinales en la Corona de Castilla: siglos XII-XV”, Cofradías, gremios y solidaridades en la Europa medieval. Pamplona: Govern de Navarra, Departament d’Educació i Cultura, 1993, p. 64-67.40 ACA, C, reg. 1894, f. 19r.


231

“con grillos” i se’l denunciava al Tribunal de la Inquisició de València. Jeronimo Pitarch l’acusava d’aprofi tar-se del seu càrrec per a robar, “andar como bandolero públicamente noche y dia” i “matar a quien se le opone”. I, el que era més greu: “ser constante en su mala vida y pecados, aviendose hecho advertencia fraternal y queja en capitulo”. Pitarch era un dels majorals de la Sang41.

La Confraria és un món ordenat, jerarquitzat i reglamentat. Els seus estatuts refl ecteixen reglaments que tenen com a objectiu organitzar administrativament l’almoina, regular les formes de culte religiós i penitencial i establir les pautes assistencials bàsiques entre els confrares.

Tot això és necessari “para que esta Corporación Religiosa fuese en lo sucesivo la que diera buen ejemplo”, com recordava el 1874, el prior Juan Sales42. No obstant això, per mitjà del reglament les autoritats reials, municipals i, amb menor fortuna, eclesiàstiques controlen el Capítol, com denunciava el prior Pascual Menero Nacher43.

La denúncia de Menero cobra tota la seua força si es té en compte que un dels aspectes més reglamentats és l’organització administrativa. Aquesta es basa en el Capítol44. És a dir, en la reunió de tots els confrares.

En ser el Capítol el nucli de l’organització, el govern de la Confraria és un govern col·legiat. En ell sobreïxen des de 1614 el càrrec religiós del prior i el dels majorals.

En la majoria dels casos els confrares es reunien en Capítol i triaven els nous majorals d’entre tots els presents. En alguna ocasió, l’elecció s’encarrega als majorals ixents a proposta del prior.

Com s’insisteix repetidament en molts capítols, és necessària una estructura administrativa interna coherent i ben reglamentada per a tenir una dimensió social adequada.

Des dels seus orígens un dels deures del confrare era el suport de la Confraria mitjançant el pagament de quotes. Amb ella es cobreixen les necessitats administratives i pecuniàries de l’almoina. Pel procés de Jaume Blau sabem que la caritat fraterna es dedica a l’ajuda en diners per a casar les fi lles dels confrares pobres, i com a contribució econòmica per alliberar els confrares captius. Si es

41 Arxiu Històric Nacional. Inquisició, leg. 5312.42 Libro de la Cofradía, f. 127v.43 Ídem, f. 127.44 Ídem, f. 126.

232


tractava de confrares realment pobres, totes les despeses les pagava l’almoina de la caixa del comú i de les multes.

Per les mateixes dates en què Blau era tancat en la presó de familiars de la Inquisició de València, es dedica particular atenció a les obres de misericòrdia, on destaca la cura i atenció dels malalts. Obligació que complia el majoral. Si la malaltia era llarga o greu s’establien torns. Les veles es prolonguen, si el malalt mor, fi ns al moment de l’enterrament.

La preocupació pels malalts s’estenia a la salut espiritual i la salvació de l’ànima, es procurava que els malalts greus confessaren i reberen els últims sagraments.

La Confraria realitza, també, sufragis pels difunts, eren minuciosos els capítols sobre les misses, els ciris, insígnies de la Confraria, riquesa dels túmuls i de les vestidures dels acompanyants. S’indica la recitació d’oracions com el Parenostre i l’Avemaria, que havia de resar-se el dia de l’enterrament, durant les exèquies i els aniversaris45.

A principis del segle XVII el dinar de germandat (el menjar) és una obligació irrenunciable. Està obligat a participar en un o diversos dinars a l’any. Amb aquests dinars s’estreteixen llaços d’amistat i bona voluntat entre germans: “com lo dit menjar se fassa no solament per conservació de pau e tranquilitat, més encara per ajustament e creximent de bona voluntad e amistat e per tolre tots oys e males voluntats que sien entre dits cofrares e per fer amichs aquells qui seràn en discordia e brega e per fer als pobres almoina e caritat”.

En moments de festivitat solemne s’acostuma menjar “pa beneit, sucre y oli”46. En menjars de caritat “pa, porros, sardines y congre sec”47. En Quaresma “pa, vi, sardina, merluza, taronjat, congri, espinac, confi ts i brots”48. Per Pasqua, “prims”49.

El dia del menjar es mostrava la caritat confraternal invitant els pobres al menjar, fi ns i tot en algunes ocasions, després del menjar, se li donava al pobre una quantitat de diners en metàl·lic. D’aquesta manera es complia un doble objectiu: practicar la caritat cristiana amb els més necessitats i aportar davant de la societat urbana una imatge solidària d’amor cap al proïsme.

S’exigia l’assistència de tots els confrares a la missa de la festa anual, als

45 AMVr, Limosnas Mayores, 1608. Comptes de Cosme Jordá, majoral de la Confraria de la Sang de Jesucrist.46 AMVr, Cl. 337, f. 24.47 Ídem, 226, f. 33v.48 Idem, 248, f. 18v.49 Ídem, 245, f. 31v.


233

aniversaris pels difunts, a la missa exèquies i a la processó penitencial de Dijous Sant, eren multats els que faltaven injustifi cadament.

El confrare està obligat a confessar-se dues vegades a l’any. La pràctica de l’oració es premia amb indulgències: “qua ranta dies de Indulgència a tots los que fa ran oració en la Iglesia de la Sanch de Jesu christ lo Divendres Sant y lo dia de la Sanch y en la processo del Ecce Homo”; “quaranta dies de indulgències a tots los que diran un paternostre y un Avemaria pregant a nostre Serior Deu per la conversió dels heretges y infels en dita Iglesia”.

La forma de culte més estesa s’entreveu en la documentació en les despeses que generen un ampli repertori de lluminàries (ciris, cresols, lanteas), en la celebració de les festivitats dedicades a la Sang de Crist, i, sobretot, en la processó penitencial de Dijous Sant. Amb aquestes lluminàries, festes i processons es fa públic el culte a la Preciosíssima Sang de Crist entre el veïnat de Vila-real.

La visió que la Confraria té de si mateixa i la que vol exterioritzar se centra a destacar les seues funcions religioses i benèfi ques: el culte penitencial a la Passió de Crist, la caritat, l’ajuda a malalts i el consol de l’agonitzant i l’enterrament dels confrares i desatesos.

No obstant això, els interessos dels confrares no sols responen a les inquietuds espirituals, a cobrir les necessitats materials mitjançant llaços solidaris i grupals, sinó també a incrementar el prestigi social del confrare i Confraria, entesos al mateix temps en sentit individual i col·lectiu.

Les aspiracions externes de reconeixement públic es manifesten de molt diverses formes: símbols que els donaren una imatge pública de poder, ostentació de béns i riqueses, lloc en l’orde processional, actes de caritat amb els pobres, els marginats (acompanyant en el patíbul a l’últim condemnat a mort executat aVila-real), llocs preferents en celebracions cíviques i religioses.

Des de 1851, en la processó del Dijous Sant, “l’acte més característic de la Confraria”, el pas de la Sang és el més espectacular de tota la processó. El 1852 van amb els confrares “tot el clero d’aquesta vila”. Un any més tard es “renova el Crist i la Mare de Déu de la Soledat”. El 1856 tots els confrares llueixen “vestas acabades de tintar”. El 1884 desfi len “els soldats romans” i un cor de cantors. El 1888 els confrares porten els “símbols de la Passió” i desfi len les clavàries Maria Gracia Balaguer i Carmen Taura Usó, les dues primeres dones que trobem documentades en la Confraria50. L’any següent el pas de la Confraria s’inicia amb la “Cruz con tovalla”, fl anquejada per dos confrares amb fanals. Amb tot, la processó en què la

50 Libro de la Cofradía, f. 146v.

234


Confraria va demostrar tot “su lustre” va ser la del Dijous Sant de 1890. Els nous tambors que amb ritme pausat fan batre els “romanos” marquen el pas de 240 confrares amb “hachones, vesta y escapulario de la Purísima Sangre”.

Altres mostres d’aparença i prestigi que donen una imatge de poder social a la Confraria són els seus ornaments i imatges. Vestes negres i blanques, robes de lli i de seda per als càrrecs de la Confraria, mantells, calces, tovalles, tovallons, draps de la Confraria brodats amb símbols penitencials o l’escut de la Confraria, com el que pinta Vicente Mestre el 1619, com “guarnisio al pare Baylon que esta en la Sala de la vila”51. Distints ornaments, tots ells carregats de simbolisme penitencial. Tots ells, emblema identitari del col·lectiu.

Aquests símbols externs no sols donen prestigi a la Confraria sinó que creen i reforcen la solidaritat entre els confrares, que es veuen identifi cats en ells. El senyal identitari de la Confraria, l’escut blanc amb les cinc llagues de Crist, és la imatge que qualsevol veí del segle XVII i XVIII té quan ordena en el seu testament cinc misses per la devoció a les cinc llagues.

Entre tots aquests símbols destaca l’església de la Sang. El lloc emblemàtic on la Confraria realitzava tots els seus actes. La casa que acollia els germans confrares, que assistia al necessitat. L’església que impressionava tots els veïns amb les seues lluminàries, els dies de festa major i el monument, amb el silenci dels seus confrares disposat a la disciplina i només il·luminat amb la llum de la grossa atxa en la processó de Dijous Sant.

Aquesta és la imatge que de la Sang té Vila-real. Per a la memòria col·lectiva la Confraria és l’església de la Sang. I l’església de la Sang és la Confraria. La Sang de Jesucrist.

51 AMVr, Cl. 339, f. 37.


235

236


237

HISTÒRIA DE LA

CAPELLA DE LA SANG

JOAQUÍN LIZANDRA RUBIO

239


HISTÒRIA DE LA CAPELLA DE LA SANG

JOAQUÍN LIZANDRA RUBIO

CONSIDERACIONS INICIALS

Sempre ha sigut difícil fer un estudi sobre un edifi ci que desgraciadament ja fa algun temps ha desaparegut i la construcció del qual s’ha anat difuminant amb el pas dels anys. Però en el cas que ara ens ocupa de la capella de la Sang deVila-real, la cosa es complica a més per la falta d’una documentació apropiada; fi ns i tot les poques fotografi es i dibuixos que s’han pogut recollir, demostren clarament la carència existent. A més, tots els autors que han tractat sobre aquest interessant edifi ci, ho fan com de passada i copiant-se els uns dels altres, com ja veurem en el seu moment.

En tractar-se d’un edifi ci de caràcter religiós, que era propietat d’una antiga confraria, no hi ha avui dia cap tipus de document en el nostre Arxiu Municipal de Vila-real (AMVr); no obstant això, la primera notícia que tenim sobre la capella, la va aportar Mn. Benito Traver García (Vila-real, 1868-1933), en la pàgina 311 de la seua coneguda Historia de Villarreal1 (el capítol XLIII dedicat a la Sang s’ha transcrit en el document VI); va ser treta precisament d’aquest arxiu, que avui per desgràcia ha desaparegut2 i és, per tant, una informació que no es pot contrastar. És la primera referència sobre l’existència de la Sang, que en aquells moments, l’any 1590, estava en construcció; quan es nomena una comissió per a revisar i reparar els murs de la llavors vila; en arribar a l’església de la Sang, textualment es diu: “…damunt lo portal de la Sanch de Jhs. reparar, y endret de la Sglesia de dita Sanch de Jhs. fer dalt en lo mur un alambor pera que lanse la aygua y fer canal pera la aygua de dita esglesia. En casa Joan Leuxant á la judería, peus y reparar”. Aquesta dada és important, ja que en ser la seua coberta a dues aigües, part d’aquesta abocava directament sobre el llenç emmurallat de la vila, sobre el qual es recolzava, fet que ocasionà uns danys que en aquells moments es tractaren de pal·liar. Cal suposar que els habitatges que hi havia edifi cats en el solar de la futura Sang, probablement abocaven les aigües pluvials de les cobertes directament

1 Traver García, Benito, Historia de Villarreal, Vila-real, 1909.2 Pareix que Mn. Benito es va emportar al seu propi domicili particular diversa documentació, que després no degué tornar a l’Arxiu Municipal. Entre aquesta documentació perduda segons pareix en un bombardeig, devia estar la referència transcrita.

240


al carrer o als seus patis interiors o corrals. Amb el temps aquest carrer de l’antiga jueria passarà a denominar-se callizo de la judería i, fi nalment des de l’any 18833, es retolarà com a carrer de Sant Lluís Gonzaga, denominació amb què parcialment es manté en l’actualitat.

Providencialment es conserven en l’Arxiu de l’església parroquial de Sant Jaume de Vila-real (APVr) els dos llibres de visites pastorals que ens seran de gran ajuda per al desenvolupament de la investigació, ja que s’hi descriuen alguns aspectes d’aquesta capella que ens seran de gran importància per a conéixer les vicissituds per què va passar l’edifi ci des de la seua construcció fi ns a la primera meitat del segle XX. Potser en l’Arxiu de la catedral de Tortosa es conserve alguna cosa d’interés, però l’excés de treball i la falta de temps m’ha impedit realitzar les consultes pertinents, i hauré d’esperar de moment a una millor ocasió.

En possessió de la Confraria de la Sang, només es conserva actualment el llibre d’actes que data del 28 d’octubre de l’any 1849, per la qual cosa és a partir d’aquell any quan es poden seguir els esdeveniments que ens interessen sobre el tema. Pareix que anteriorment hi havia un llibre que començava l’any 17754, però actualment ha desaparegut.

Vinculada des de sempre amb l’antiga Confraria de la Sang i també amb la història de Vila-real, es trobava aquesta capella que en la documentació consultada ens apareix algunes vegades denominada com a església, que va ser transformada a principis del segle XX en ajuda de parròquia de l’arxiprestal de Sant Jaume i, fi nalment, va ser enderrocada el dia 28 de febrer de 1968, fa ja més de 42 anys, per a edifi car en el solar resultant la seu social de la Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís Gonzaga i Sant Joan Berchmans5, en l’actual avinguda de la Murà.

No es tractava, com en alguna ocasió es va dir, d’una edifi cació gòtica ni la seua antiguitat arrancava des dels mateixos temps fundacionals de la localitat, o bé que havia sigut sinagoga del barri jueu allí existent, però encara que siga com veurem de fi nals del segle XVI, tal com ho poden demostrar alguns detalls decoratius de la seua porta encara existent6, es degué conservar encara que només fóra per motius purament històrics. No és el moment de buscar culpables, que sens dubte n’hi va

3 Aquesta notícia, apuntada per Esteban Carda Rius en la seua Historia de los Luises de Villarreal. Devocionario. Misal de l’any 1948, es va adoptar per acord del Ple de l’Ajuntament de Vila-real el dia 1 de maig de 1897.4 El rector Vicente Alba en el pròleg del Reglamento para el régimen y gobierno de la Cofradía de la Purísima Sangre de N.S.J. de Villarreal de l’any 1913, ens diu respecte d’això: “Uno de los libros de esta cofradía, bastante voluminoso, principia el año 1775, y sus asientos, relaciones y acuerdos dan a entender que su fundación es de una fecha remota”.5 La Congregació va ser constituïda inicialment per 124 joves, el dia 1 de gener de 1873.6 Quan es decideix l’enderrocament de la capella de la Sang, es considera que únicament cal conservar la seua portada d’accés, únic element de l’edifi ci realitzat en pedra, que es va desmuntar peça a peça i es va col·locar novament en el nou edifi ci construït, que serveix de casa social a la Congregació en l’avinguda de la Murà.


241

haver, sinó de lamentar la seua desaparició, contra la qual segons pareix no va haver-hi una oberta oposició. La decisió de l’enderrocament es va adoptar per la mateixa parròquia, que era la seua única propietària, l’autorització del bisbat i el beneplàcit explícit de l’Ajuntament, que no va posar cap tipus d’inconvenient respecte d’això. La veritat és que Vila-real no ha tingut molta sort quant a la conservació del seu patrimoni artístic i històric, ja per si mateix prou escàs, en una vila que des de la seua fundació sempre va ser de reialenc. Aquest patrimoni s’aniria destruint amb el pas del temps, la desídia de les gents i les guerres, especialment l’última Guerra Civil de 1936-1939, unit a més a un concepte defi cient del desenvolupament urbanístic de les seues autoritats en els anys seixanta del passat segle, que culminaria amb la desaparició del convent de les Mares Dominiques, l’antic Ajuntament i fi nalment la capella o església de la Sang.

En aquesta fotografi a procedent de l’arxiu de Jacinto Heredia, veiem l’exterior de la Sang poc abans de ser enderrocada. En el costat esquerre de la imatge, observem el llenç de la muralla de l’actual Casa de l’Oli i, a la dreta, la casa de Flora amb altres edifi cis que encara es conserven, al principi de l’avinguda de la Murà

242


LA JUERIA DE VILA-REAL. SEGLES XIII A XV

Com a pas previ a aquest estudi, haurem de conéixer que és el que hi havia amb anterioritat a l’edifi cació de la capella de la Sang en l’espai que després ocuparia aquesta. El cronista i historiador Rafael Martín de Viciana, en la tercera part de la seua crònica de València, ens transmet del natural el conegut gravat de la vila, realitzat molt poc abans de decidir-se l’edifi cació de la capella esmentada. A pesar que en alguns aspectes generals es pot considerar que es tracta de refl ectir la realitat, en concret la zona que ens ocupa ens resulta un tant difusa i donada a la imaginació de l’autor de la imatge, i no ens serveix certament per a fer-nos una idea encara que només siga general de la zona que ens interessa.

Hi havia una tradició local segons la qual en la contornada de la Sang havia estat l’antiga jueria de Vila-real, i que la mateixa església de la Sang havia sigut sinagoga. El primer que ens transmet per escrit aquesta possibilitat és Benito Traver, que ens diu:

De esta raza (es refereix a la jueva) no tenemos otra noticia en Villarreal, sino que tenían su vivienda en unas callejuelas estrechas contiguas á la muralla y junto á la Iglesia de la Sangre, que se supone usaban ellos como Sinagoga para sus actos religiosos; pero son conjeturas sin autoridad ninguna. De que habitaban judíos en Villarreal, no hay duda, pues, además del nombre que se daba á la calle desde tiempo inmemorial llamada de la Judería, nombre que ha poco desapareció cambiándose por el de San Luís, consta que en consejo celebrado por los Jurados de esta villa el día 18 de Enero de 1425, se mandó al síndico que pagase 27 sueldos al vecino Agís judío.7

I en un altre lloc de la seua obra, continua:

Algunos conjeturan si esta Iglesia sirvió de templo mosaico á los judíos en otros tiempos. Nada hay que extrañar, puesto que en las callejuelas de su alrededor tenían estos sus viviendas, como hemos anotado en la página 72 de esta historia, y además, porque la mayor parte de los templos que en épocas remotas servían de sinagoga, han venido después á convertirse en Iglesias de la Sangre de Cristo.8

Serà, no obstant això, el cronista i historiador local José María Doñate Sebastiá (Vila-real, 1921-1996), principalment en dos dels seus treballs, sempre documentats, el que ens donarà un poc de llum sobre l’existència de jueus en la població. Especialment interessant serà el que es titula “Las juderías de la Plana”9.

7 Traver García, Benito, op. cit., p. 72.8 Traver García, Benito, op. cit., p. 311.9 Doñate Sebastiá, José María, “Las juderías de la Plana”, Datos para la Historia de Villarreal, tom IV, p. 23-38.


243

A manera de resum diré que efectivament a Vila-real hi va haver una xicoteta jueria, situada en un carrer en forma de ele, que actualment es diuen Sant Lluís Gonzaga (com ja s’ha indicat) i Jueria, amb un ramal addicional, que seria l’actual carrer de Rubert, amb una superfície total de 2.184 metres quadrats aproximadament, que equivalen a unes 0,22 hectàrees, la qual cosa constitueix un xicotet recinte urbà, un tant autònom, inserit dins del mateix recinte emmurallat. No pareix que aquest xicotet barri o call que, segons Doñate, constava només de

En la part superior dreta del conegut gravat de Vila-real aparegut en la tercera part de la crònica de València de Rafael Martín de Viciana (1564), ve ubicada la posició de l’antiga jueria, assenyalada en gris, uns pocs anys abans de la construcció de la capella de la Sang

244


quinze cases, o siga aproximadament un màxim de 60 habitants10, es tancara per motius de seguretat, d’una forma independent de la resta de la vila.

L’aspecte dels habitatges, igual que ocorria en altres jueries, devia ser senzill, de poca superfície construïda; devien constar de planta baixa i un pis alt, amb fi nestres directament al carrer o a l’interior d’un pati o corral. Quant als ofi cis que principalment exercien, eren els habituals del seu estat: xicotets propietaris, prestadors, sastres, corredors, metges, argenters, etc.

10 Per a obtenir aquests resultats, he considerat uns 273 habitants per hectàrea, o siga, uns 4 habitants per casa.

La possible distribució de la jueria de Vila-realLa zona en gris clar representa l’extensió del barri de la jueria o call de Vila-real, en la qual les línies de punts corresponen a l’actual trama urbana de Vila-real; mentre que la zona assenyalada en gris fosc representa l’àrea que va ser ocupada per la capella o església de la Sang. El símbol del salomó inscrit en un cercle ens indica, en canvi, la possible ubicació de la sinagoga i el seu cementeri hebreu annex de la localitat.

(a) Callizo de la Jueria (actuals carrers de Sant Lluís Gonzaga i Jueria)

(b) Portal de Pedrinya o de Sentilari

(c) Torre d’en Folch Miquel

(d) Carrer d’Avall (actual carrer de la Cova Santa)

(b)

(d)

15 14 13 12 11 10 9876

543

2¿ ?1

(a)

(c)


245

De totes maneres no cal descartar un cert luxe en els seus habitants, perquè en una excavació realitzada en el número 15 del carrer de Sant Lluís Gonzaga, en el cantó amb l’actual carrer de la Jueria, durant la construcció de l’edifi ci actual, va aparéixer un fragment ceràmic fabricat a Paterna en la primera meitat del segle XV, pintat en blau sobre fons blanc, i que es tracta d’un tallador11 o plat menut d’uns 19 cm de diàmetre. De moment, aquesta xicoteta peça ceràmica és l’únic record físic que ens resta d’aquella minoria.

Encara que no pareix que la seua relació amb la resta d’habitants de la vila fóra especialment confl ictiva, ja que fi ns i tot ens consta la seua participació en les representacions teatrals que es realitzaven en la Setmana Santa12, sens dubte hi hagué friccions entre ambdues comunitats. De totes maneres, al contrari del que va ocórrer amb la localitat veïna de Borriana, el barri pareix que no va ser mai assaltat pels cristians.

11 En el Museu Nacional de Ceràmica de València es conserva una peça completa de les mateixes característiques, i que està complementada a més amb una escudella a joc amb el plat.12 Doñate Sebastiá, José María, “Aportación a la historia del teatro. Siglos XIV-XVI”, Datos para la Historia de Villarreal, tom III, p. 135-154.

Aquest xicotet fragment ceràmic correspon a la base d’un tall o plat d’uns 19 cm de diàmetre, fabricat en la localitat valenciana de Paterna; està pintat en color blau de manganés sobre un fons blanc, en la primera meitat del segle XV. Va ser trobat en la construcció d’un edifi ci situat en la confl uència dels actuals carrers de Sant Lluís Gonzaga i Jueria, per tant, dins de l’antic recinte del call de la localitat (foto Pasqual Lluís Segura)

246


Quant a si la Sang va poder servir de sinagoga, rotundament he de dir que no, ja que no ho avala la documentació existent, segons veurem. Que va haver-hi una sinagoga, no hi ha dubte, i també és possible que estiguera en el mateix lloc de la Sang; encara que jo m’incline a situar-la més aviat al cantó format pels actuals carrers de Sant Lluís Gonzaga i Rubert. Segons Doñate, per a construir l’església de la Sang, es van haver d’enderrocar unes quatre cases del barri, i després d’examinar el padró de 1843, atés que aquest sector urbà no havia patit molta modifi cació fi ns a aquell any, segons el mateix cronista ens diu, era precisament aquesta zona de l’antic barri jueu, amb només una casa, la propietat de major amplitud d’aquest.

De moment no sabem la ubicació del cementeri jueu de la localitat, almenys ara com ara, i desconeixem si es trobava dins dels murs o fora d’aquests, però sempre molt pròxim al xicotet call. Jo m’incline a situar-lo en l’interior del recinte urbà, i molt possiblement al costat de la sinagoga.

Com a curiositat, he d’indicar que amb posterioritat a l’expulsió dels jueus de les corones d’Aragó i Castella l’any 1492, és quan el veí portal de la muralla medieval que fi ns aquell moment es denominava de Pedrinya o de Sentilari, passa a denominar-se a partir de l’any 1499 dels Juheus. Serà a partir de l’any 1584, amb la construcció de la capella de la Sang, quan es denomine de la Sanch de Jhesu Xrist13.

13 Doñate Sebastiá, José María, “Evolución urbana de Villarreal”, Datos para la Historia de Villarreal, tom IV, p. 158.


247

ELS ORÍGENS D’UNA CAPELLA. SEGLES XVI I XVII

El primer que parla de forma un poc extensa de la capella de la Sang és l’autor anònim dels Apuntes Históricos de Villarreal, que van ser escrits entre els anys 1878 i 1879, i en els quals se’ns diu:

Nada he podido encontrar que acredite la fecha en que se fundó dicha capilla: no falta quien abrigue sospechas de si habrá servido ó no de Sinagoga en un principio; fundase para ello en que se halla situada en un barrio que se titula callejón de la Judería; pero atendido al fervor religioso que dominaba en tiempo de la conquista y después de ella, no es presumible se consintiera templo alguno que no estuviese destinado al culto de la religión cristiana. Tampoco se presta mucho á conjeturas acertadas, porque como imagen patrono de la calle, han tenido siempre sus habitantes á la Virgen de la Cueva Santa, colocada en su respectiva capilla; y como obra de villa parece de construcción muy humilde, y esta situada junto á la antigua muralla en un rincón de poco transito, sin embargo en cuanto á local, aunque reducido es la mayor de las que existen en esta villa: que estuvo destinada al culto divino, no puede disputarse porque esta evidenciado por muchos actos; la primera noticia que de ella se encuentra data desde el año mil seiscientos cuatro. Hubo en este año en Villarreal un tumulto en que á viva fuerza se llevaron el Cuerpo de San Pascual y lo trasladaron á la Iglesia, y con este motivo el P. Fr. Juan Bautista Inza en su Epitome folio 277, dice: “consertado en la villa lo que debia hacerse, determinaron que el cuerpo del Santo se llevase á la Iglesia, para lo cual diez ó doce hombres disimulados con unas tunicas de la Cofradía de la Sangre de Cristo, miercoles 17 de Abril fueron al Convento, bajaron de su sitio la caja, cargaron con ella y se la llevaron á la Iglesia”. Si en el citado año 1604 estaba constituida y en pleno ejercicio de sus funciones la Cofradía de la Sangre de Cristo, es evidente, que de mucho antes estaría hecha la Capilla, y que cuando menos, su antiguedad se remonta al siglo XVI ó á caso mas allá.14

Com podem veure, l’autor d’aquests anomenats Apuntes Históricos és francament escèptic sobre l’existència d’un barri jueu en l’interior del recinte emmurallat de la localitat i que, segons hem vist en l’apartat anterior, està plenament confi rmat per la documentació existent en el nostre AMVr. No obstant això, la descripció anterior té la seua importància perquè serà copiada algun temps després tant per Lorenzo Nebot Climent en els seus Apuntes Históricos de Villarreal (transcrit en el document IV), que al seu torn va ser copiat per Pascual Martí Cercós en els seus també anomenats Apuntes Históricos de Villarreal (transcrit en el document V).

Es menciona en el relat anterior, el conegut incident del furt del cos de sant Pasqual Baylón del seu convent del Rosari, realitzat el 17 d’abril de 1604, i que l’autor

14 Anònim, Apuntes Históricos de Villarreal, manuscrit inèdit existent en l’AMVr, Vila-real, 1878-1879, p. 264-267.

248


va copiar de l’Epítome histórico del franciscà alcantarí Juan Bautista Inza Barrué (Vila-real, 1721-?), i avui dia desaparegut15.

De tota manera, la primera notícia de l’edifi cació d’aquesta capella de la Sang, la tenim en la visita pastoral realitzada pel reverend José Bautista Oriol “not. et esmodi”, com allí s’indica, i que va ser realitzada el dia 8 de maig de 159116. Amb motiu de la visita de l’anomenada “Capella Sanguinis Xristi”, s’anota el següent: “Visitamt aviam capella y mana al majordon y cofrares de la cofraria de la Sang de Jesuchist que de asi sis mesos sota pena de excomunio cobren y obren ab tot eff ecte les dos arcades que falte a fer y que nat de la manera que huy sta sia molt indecent molt”.

Aquesta anotació ens és de summa importància, ja que demostra que l’any 1591 faltava encara realitzar dos dels arcs que sostenien la coberta d’un total de quatre que devia portar fi nalment, per la qual cosa deduïm que s’havia realitzat aproximadament un poc més del cinquanta per cent de l’execució total. Si per un altre costat observem la data de 1583 que apareix sobre el portal d’accés, deduïm que la capella es devia començar des dels peus d’aquesta i es devia acabar en la capçalera, on devia anar situat el retaule.

15 El pare Inza o Ynsa és també l’autor del llibre La ribera de Mijares habitada de la Divina Gracia, novena dedicada a la nostra patrona la Mare de Déu de Gràcia, en ús fi ns a temps relativament recents, i la primera edició de la qual es remunta a l’any 1792.16 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 1.

En el costat dret de la cornisa de l’accés a la capella, única resta de l’edifi ci que va meréixerconservar-se, apareix inscrit l’any 1583, per la qual cosa sabem amb seguretat que aquesta és la data de fi nalització de la portada


249

Aquesta capella va ser edifi cada per la mateixa Confraria de la Sang, que va ser fundada sobre la dècada compresa entre els anys 1560-157017, i com a conseqüència del concili de Trento, de manera que no era, com algunes vegades s’ha indicat, de fundació medieval18. Per tant, és forçós creure que la necessitat de tenir un edifi ci propi devia sorgir uns anys més tard de la constitució de la mateixa Confraria; quant a la seua fi nalització, sabem que per l’any 1598 ja se celebraven “misses cantades en la Sang”19.

Desconec d’on obté el senyor Diego Perona Villarreal (Vila-real, 1901-Madrid, 2000)20, la notícia següent: “En esta iglesia de Villarreal (es refereix naturalment a la Sang) estuvo el Papa Luna celebrando actos religiosos durante su visita a esta población, ya que la iglesia parroquial estaba en construcción”21; naturalment es tracta d’un error, que no es confi rma en la documentació existent respecte d’això perquè, segons veurem després, efectivament l’església de la Sang va ser parròquia interina, però ja a mitjan segle XVIII, quan es va dur a terme la construcció de l’actual temple parroquial de Sant Jaume.

Aquesta església estava unida pel seu costat dret a la muralla medieval, i la seua porta d’accés s’obria enfront d’una placeta de nova creació22 i de molt poc trànsit per aquella època; l’edifi ci de nova planta s’alçava sobre unes cases situades en el que havia sigut barri jueu de Vila-real. L’edifi ci tenia planta rectangular d’aproximadament vint-i-tres metres de llarg per uns nou metres d’ample, amb accés i façana principal als peus. La seua coberta era de doble vessant, com ja hem dit, estava formada per teules corbes col·locades sobre un entramat de fusta i se sustentava per quatre arcs de diafragma, amb els contraforts refl ectits en l’interior de l’església. Com a coronació, en la seua façana llisa sense decoració estava col·locada una espadanya amb només una campana que es tocava des de l’interior del recinte religiós.

La seua tipologia era de les anomenades esglésies de reconquesta, que va ser àmpliament utilitzada des d’època medieval fi ns a principis del segle XVII. Benito Traver la va relacionar amb la de Sant Fèlix de Xàtiva23, amb la qual evidentment té

17 Gil Vicent, Vicent, “Aproximación a la historia de la Cofradía de la Sangre”, Programa de Setmana Santa de l’any 1985, s/p.18 Monferrer Monfort, Àlvar, Las cofradías en Castellón y sus comarcas desde la Edad Media hasta fi nales del Antíguo Régimen. Las contestaciones a la encuesta del Conde de Aranda, p. 167.19 Gil Vicent, Vicent, op. cit.20 Diego Perona Villarreal, el 2 d’abril de 1982, va ser nomenat Fill Predilecte de la ciutat.21 Perona Villarreal, Diego, Datos históricos sobre Villarreal y los Reyes de Valencia, p. 292.22 Des de sempre s’ha denominat placeta de la Sang, però per acord plenari de l’Ajuntament de Vila-real, adoptat el 16 de setembre de 1991, porta el nom de Mossén Ballester, en honor del qui fóra director de la Congregació entre els anys 1951 i 1963.23 Traver García, Benito, op. cit., p. 310.

250


similituds, però cal reconéixer que en la nostra província de Castelló hi ha multitud d’exemples que estan molt més relacionats amb el cas que ens ocupa, com és el de l’antiga capella de la Sang de Nules, transformada avui dia en el Museu Municipal de la localitat.

La seua fàbrica era prou humil i estava realitzada bé de fàbrica de tàpia o de maçoneria usant morter de calç; només la seua portada era de pedra, mentre que els arcs de tradició gòtica de l’interior eren de fàbrica de rajola, molt semblant als de les drassanes de València, i la seua coberta de fusta deixava les bigues vistes. Benito Traver, quant a la seua construcció, ens diu: “[…] é igualmente podemos afi rmar en cuanto á la clase de material de las paredes que son de hormigón, compuesto de arena y de menudas guijas unidas por cemento, muy usado en aquellos remotos tiempos y que con los siglos adquiere consistencia de roca; […]”, i un poc més endavant afi g: “El interior de la Iglesia, presenta la misma vista que la que hemos mencionado de San Félix de Játiva, pues es de una sola nave siendo su pavimento un paralelogramo”24. El mateix Traver ens indica en una interessant nota a peu de pàgina l’anotació següent: “En la parte lateral de la Iglesia de la Sangre de Villarreal, había una puerta de entrada que daba al barrio de la judería, según hemos observado al hacer las obras de renovación de la misma, en esta última época”25, tot referint-se naturalment a la reforma realitzada l’any 1907.

El presbiteri, totalment pla, tenia tan sols com a decoració un únic retaule, que segons la descripció de Lorenzo Nebot era: “altar humilde de madera”26, i que contenia en el seu interior la imatge o imatges titulars de la Confraria. La descripció de Martí Cercós és un poc més concreta, ja que ens diu: “altar de madera sin dorar, ni pintar siquiera”27. Aquest retaule va ser fi nalment traslladat l’any 1870 a l’església de l’antic convent del Carme per haver venut el Govern de la nació a uns particulars l’església de la Sang, segons veurem més endavant.

Sens dubte, el que major interés tenia era la portada d’accés que com ja hem indicat encara es conserva, si bé canviant el lloc que ocupava des de la seua edifi cació. Es tracta d’una porta amb arc de mig punt, característic en aquest tipus d’esglésies, fl anquejat per dues pilastres acanalades de secció rectangular i d’ordre toscà, i coronat per un entaulament, a manera de cornisa, amb la data de 1583; com a motius decoratius porta a un costat i a l’altre dos escuts, el de l’esquerra amb les cinc llagues de Jesús, mentre que el de la dreta porta la corona d’espines i una canya, atributs propis de l’Ecce Homo.

24 Traver García, Benito, op. cit., p. 310.25 Traver García, Benito, op. cit., p. 311.26 Lorenzo Nebot, Climent, Apuntes históricos de Villarreal, p. 75 i 76.27 Martí Cercós, Pascual, Apuntes históricos de Villarreal, p. 30.

PLANTA HIPOTÈTICA DE LA SANG EN ELS SEUS ORÍGENS

metres

0 1 2 3 4 5 6


251

AMPLIACIÓ DE L’ESGLÉSIAEN ÈPOCA INCERTA

RETAULE

PRESBITERI

NAU

ACCÉS

CARR

ER D

E SA

NT

LLU

ÍS G

ON

ZAG

A

MU

RALL

A M

EDIE

VAL

AVIN

GU

DA

DE

LA M

URÀ

252


L’arquitecte Arturo Zaragoza Catalán, quan parla d’aquest tipus d’accessos, ens diu: “El tipo más frecuente de portadas de tradición románica tiene forma defi nida; está formada por un arco de medio punto construido con grandes dovelas de piedra, que se tiende a partir de impostas molduradas. El arco se trasdosa mediante un cordón o guardapolvos también moldurado”28. En el cas que ens ocupa d’un sol arc, fl anquejat com ja he dit per dues pilastres acanalades i coronat per una cornisa, inscrit tot el conjunt en un quadrat, ens demostra que es tracta d’una execució tardana de fi nals del segle XVI.

Si ens fi xem bé, les dues pilastres que fl anquegen la porta d’accés no arriben a l’entaulament superior i no tracten, per tant, de sostenir res, són simplement simbòliques. Era prou usual en alguns accessos d’esglésies, sobretot en l’etapa medieval, usar aquest tipus de simbolisme, que volia representar les dues columnes de bronze rituals (o masseboths) que fl anquejaven l’accés al cèlebre temple de Salomó de Jerusalem29, i que al meu entendre ens vol indicar la presència divina en l’edifi ci.

Una vegada inaugurada la nova capella, durant la primera meitat del segle XVII, no es produeix cap esdeveniment digne de tenir en compte. Moltes de les visites pastorals ni passen tan sols per aquesta. A manera d’exemple, cal indicar que en la visita efectuada el 13 d’abril de 1619, des de la veïna capella de Sant Jaume, es diu: “Concedi sa Sª. cuaranta dies de indulgencia a tots los que faran oracio en la Iglesia de la Sanch de Jesuxrist lo divendres Sant y lora de la sanch y en la proçesso del ecce homo per cada vegada que la faran”30.

Un major interés té la visita realitzada el 5 de febrer de 1634 (transcrita íntegrament en el document I), en la qual aquesta vegada sí que s’arriba fi ns a l’església, i es diu: “lo altar estava be y que tenien pera la celebracio de les misses calser y patena, casulla de tafeta vermell ab stola”, més endavant es concedeixen quaranta dies d’indulgències a: “tots los que diran un pater nostre, y un Ave maria pregant a nostre Señor Deu per la conversio dels heretges y infels en dita Iglesia per cada vegada”31.

No obstant això, en la visita efectuada el 7 de desembre de 1645 (transcrit en el document II), comencen a aparéixer els problemes, ja que se’ns diu:

Visitavint Eclesiam Sanguinis Xristi el ejus altare quod est sub Invocatione Sanguinis Xristi, et invenerunt que aquella no te renda alguna y que te tot lo necessari per dir missa si be lo Camis es vell, y la Iglesia se plou en moltes parts; manen Perço dits S. S.Visitadors als Jurats de dita Vila, ab Clavari de

28 Zaragoza Catalán, Arturo, Arquitectura valenciana de la época de la colonización: estructuras abovedadas, p. 217.29 La columna de la dreta es va denominar Jaquin (ell establirà) i la de l’esquerra, Boaz (per la força de).30 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 40v.31 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, folis 73 i 73v.


253

32 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, folis 103 i 103v.33 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 130.

dita Confraria, o, a les persones a qui toca, que dins 4 mesos despres de la publicacio de la present Visita sots pena de 6 reals per quiscun respective de propis pagadores.32

La paraula Camis fa referència a l’alba existent en la capella, per això més endavant s’afi g: “fasen dit Camis de tela que sia bo y decent, y que aixi fassen adobar y reparar dita Iglesia de manera aquella nos ploga”. Però, a més, s’afi g:

[…] per quant han tengut noticia dits S. S. Vissitadors de que en la Iglesia de la Sanch de Jesuchist se han representant algunes Comedies y actes profanes ab poch respecte del lloch sagrat, y dedicat al Culto divinal en menyspreu de nostre Sr. Deu Jesuxrist y de los Sants y que aixi mateix en dita Iglesia los Jurats de dita vila tenen dos peçetes de Artilleria ab ses Carruches, y que en aquella solen y acostumen alojar soldats, y possar altres embarassos de dita vila lo que es molta indecencia, poch respecte de Deu nostre Sr, y los Sants, y abusar de la misericordia de la divina magestat [...]

La reprimenda resulta majúscula, amb penes pecuniàries i d’excomunió als responsables, que em fan pensar que es devia fer cas almenys pel que fa a l’ocupació militar de la capella, per les greus conseqüències que se’n podien derivar. Cal recordar que per aquelles dates es desenvolupava la guerra contra Catalunya, amb el consegüent trànsit per la localitat de nombrosos contingents militars.

El 23 de juny de 1654, o siga uns vuit anys després, es produeix una nova visita, i s’assenyala:

Visitant Eclesial Sanguinis Xristi et eius Altare quod est sub invocatione Sanguinis Xristi et invenit ques Plou en moltes parts y que te lo necessari per a dir missa y que aquella no te renda perço mana dit Sr. Visitador al mayoral de dita Confraria que dins 4 Mesos despres de la publicacio de la present Visita fassen reparar lo terrat de dita Iglesia de manera que nos ploga.33

De tota manera les goteres continuaren durant la resta de la centúria, atés que els responsables no feren cas de les amenaces o bé realitzaren la reparació de forma un tant precària, a causa principalment d’una indubtable falta de fons, per no tenir una renda fi xa. D’altra banda, desconec en quina part de l’església devia estar ubicat el terrat que apareix en la ressenya anterior, ja que l’església de la Sang que jo vaig arribar a conéixer estava coberta completament amb teula i mancava, per tant, de terrasses, llevat que en aquest cas es tractara de l’estret espai de pas existent al costat de la muralla.

254


LA SANG COM A PAR RÒQU IA INTER INA DE VILA-R EA L .SEGLE XVIII

El segle comença francament malament per a un edifi ci en què s’arrosseguen danys importants des de mitjan passada centúria, per la qual cosa en la visita pastoral efectuada el 4 d’abril de 1701 es diu:

Visitavit dictam eclesial el invenit que no obstant que segons se mana en la Visita pasada que se recorregueren les teulades y terrat de dita Iglesia y se han recorregut dites teulades y terrat y aixi mateix se plou perço mana dit Sr. Visitador al maiorals y confi ares de la Sanch que dins un mes sots pena de excomunicacio tornen a recorrer les dites teulades y terrat de manera que no es ploga.34

Com podem apreciar, els problemes continuen sense rebre la solució adequada.

Després de la destrucció i crema de part de la vila per les tropes borbòniques, ocorregudes el 12 de gener de 1706, es pot dir que l’església estava pràcticament en ruïnes, per la qual cosa la Confraria exercia les seues funcions més principals en la parròquia35. En la visita que es realitza el 22 d’abril de 1714, es diu, en llatí i per primera vegada en castellà, el següent:

Visitavit Eclesial predictam et invenit que los texados no se han hecho como mando en la Visita pasada y atento a las calamidades de los tiempos presentes y que no hay renta alguna destinada para dicha Iglesia, dispensa su Ilma. la excomunión con que entonces lo mando y manda que quanto antes se pueda se repare dicha Iglesia.36

Dos anys després, el 4 de novembre de 1716, dada que ja ens va transmetre Benito Traver37 en la visita realitzada pel canonge de la catedral de Tortosa Melchor Rovira, s’indica: “Halla su Ilma. que dentro del muro de esta Villa esta la iglesia que llaman de la Sangre arruinada desde la guerra ú antes por lo que no se ha celebrado en ella […]”38.

Haurem d’esperar dos anys més perquè segons el mateix Traver:

Dos años después, (1718) volvióse otra vez á habilitar la Iglesia de la Sangre, pues en 19 de Mayo in actu visitacionis, don Gaspar Almela, canónigo visitador, dió facultad para bendecirla; licencia que refrendó y envió por

34 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 248.35 Traver García, Benito, op. cit., p. 312.36 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 276v i 277.37 Traver García, Benito, op. cit., p. 312.38 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 288.


255

escrito el Dr. D. Vicente Bas, canónigo, Vicario general (sede vacante) el día 17 de Septiembre.39

En la documentació que es conserva en l’APVr, trobem: “Ay licencia para bendecir la Iglesia de la Sangre del Señor Canonigo Gaspar Almela in actu visitacionís como es de ver en el titulo de Hermitas eo capillas de su Visita”40. Un poc més endavant s’afi g: “[…] assi mismo la Iglesia de la Sangre de Xto.; que agora se esta reparando y para cuando este decente dio facultad al Vicario perpetuo para bendecirla según dispone el Ordinario de esta diócesis”41.

A partir del moment de la seua reparació, en la següent visita pastoral que realitza el mateix bisbe de Tortosa Bartolomé Camacho i Madueño (1716-1757), el 29 de novembre de 1721, veiem el següent:

Visita su Ilma la hermita de Na. Sra. de Gracia, sita á distancia de media legua de esta Villa. Como tambien las Capillas que ay dentro de esta; que son San Antonio de Padua, Na. Sra. de la Cueva Santa, las cuales no se celebra missa. Pero sí en las siguientes que tambien visita, y que son la de la Sangre de Chisto, Na. Sra. de Desamparados, y la de San Roque constan estar con la decencia devida y ornamentos necesarios.42

En canvi, en la següent visita realitzada pel mateix bisbe el 31 de desembre de 1725, tenim:

Visito su Ilma. […] las Capillas que ay dentro de los muros de la misma Villa que son la de San Antonio de Padua, la de Na. Sra. de la Cueva Santa, la de la Purisima Sangre, la de Na. Sra. de los Desamparados, la de San Roque y la de San Jaime, y encuentra estar todas con la decencia, y que se celebra missa, en ellas exceptuando en la de San Antonio de Padua; pero que faltan ornamentos para ello en las de Na. Sra. de la Cueva Santa, y en la de San Roque.43

Per ser l’església més capaç de la vila, després de la mateixa parròquia, va ser utilitzada per aquesta mentre van durar les obres de l’actual temple arxiprestal. Durant 27 anys, des del dia 1 de juliol de 1752, l’església de la Sang es va convertir en parròquia, fi ns al 30 de juliol de 177944. Quan van concloure les obres, es va utilitzar novament per als cultes propis de la Confraria45. Vegem com comenta l’autor anònim dels Apuntes históricos de Villarreal aquest fet:

39 Traver García, Benito, op. cit., p. 312.40 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 310v.41 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 311.42 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 316.43 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 325v.44 Traver García, Benito, op. cit., p. 314.45 Gimeno Estornell, Vicent, en aquest llibre.

256


En el año 1752, no prestando el local de la Iglesia que había, para el numeroso vecindario de esta villa, se resolvió hacer un templo nuevo, mas capaz, en el mismo sitio que existía aquella, y para ejecutar la obra desocuparon la Iglesia, y trasladaron el Stmo. Sacramento á la Ermita de la Sangre, día del Corpus 1º de Junio del año 1752, y sirvió de Parroquia hasta que concluida la obra se volvió á trasladar de la Ermita de la Sangre á la Iglesia y templo nuevo, cuya traslación tuvo lugar el día 30 de Julio del año 1779, habiendo servido de parroquia la Sangre por espacio de veinte y siete años. En adelante sigió (sic) habiendo en el frontis de la Ermita un retablo de madera de construcción humilde, con un nicho donde se hallaba la imagen de la Purísima Sangre. La Cofradía seguía cumpliendo las funciones de su estatuto, y todos los año en el Jueves Santo, se hacia un monumento y era otra de la parroquia visitada por los fi eles; y por la noche salía de dicha Ermita la procesión y, en la calle Mayor se unía á otra que salía de la Iglesia de San Pascual y juntas se dirigían a la Iglesia Parroquial.46

En la primera visita pastoral efectuada a l’església de la Sang quan actuava ja com a parròquia, que va ser realitzada pel canonge de la catedral de Tortosa Antonio Gil de Federich, el dia 2 de juny de 1758, s’hi fa constar que en aquesta hi ha baptisteri, sagristia, cor i els altars següents: “Visitó su Señoria el altar mayor, cuyo titular es San Jaime Apostol, y halló estar bien, como tambien el del Sto. Christo, el de San Antonio Abad, el de Na. Sra. de Gracia, el de S. Pedro Apostol, el altar de las almas, el de San Lorenzo, el de San Abdón, y Senen, el de San Joseph, el de San Andres Apostol, el de la Virgen de la Soledad”47. Sense comptar l’altar major, ens ixen un total de deu altars, cinc a cada costat, que devien anar col·locats entre els contraforts dels arcs que sostenien l’estructura composta de cinc trams; de tots aquests altars només el de la Mare de Déu de la Soledat pertanyia originàriament a aquesta capella. És la primera vegada que ens apareix per escrit l’existència dins del recinte religiós d’un cor i d’una sagristia.

De tota manera, en aquesta visita ens sorgeix un enigma, ja que en un dels mandats que es dicten s’indica:

Por quanto en la iglesia Parroquial de San Jaime se a reparado, que de no haber Canzel á la parte de dentro de dicha Iglesia se pueden seguir gravissimos inconvenientes cuando se celebra el Santo Sacrifi cio de la missa, por estar situada en la calle mayor, en donde es continuo el paso. Por tanto manda dicho Señor Visitador al Vicario perpetuo de esta Parroquia cuide de cuanto antes se ponga un Canzel á la parte de dentro en dicha Iglesia.48

S’ha d’indicar que quan es parla en aquest cas de la parròquia de Sant Jaume

46 Anònim, Apuntes Históricos de Villarreal, AMVr, p. 467-469.47 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 392v.48 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 397.


257

s’està referint concretament a l’església o capella de la Sang, i no a la de Sant Jaume que en aquell moment hi havia al carrer Major, cantó amb l’actual carrer de la Sang. En la visita següent, realitzada el 10 de juny de 175849, es delimita clarament aquesta última capella de la parròquia interina que és en aquell moment la Sang, per la qual cosa deduesc que quan es parla en el mandat anterior de “calle mayor”, deu tractar-se d’un error d’escriptura evident, ja que hem d’entendre que es refereix a l’actual carrer de la Sang i plaça de Mossén Ballester, i que naturalment no es tracta del mateix carrer Major actual.

L’esdeveniment més important que va tenir lloc a l’església de la Sang durant el temps que va ser parròquia, va ser sens dubte la vinguda de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia amb motiu de l’epidèmia que va patir la localitat l’any 1757; vegem com ens ho explica d’una forma senzilla el pare Inza:

En el año 1757 por el mes de Mayo empezaron las enfermedades de nuestra Villa, que duraron hasta mediados de Julio, en que se traxo la Virgen. En la Sala del Govierno huvo Junta de Medicos, tres de fuera, á saber el de Alcora, el de Nules, y de Burriana, con otros tres que tenia la Villa, y todos unanimes decretaron, que faltaban poquisimos grados, para ser pestilencial la calentura. Se pegava de modo, que havia casa con seis enfermos.50

Un poc més endavant afi g:

Y en los dias que esta celestial Reyna estuvo en la Iglesia de la Sangre, entonces supliendo de Parroquia, era un espectaculo, lleno de admiracion, el ver mañana, y tarde lleña (sic) la Iglesia de hombres, y mugeres, niños y niñas. Unos sin pelo, otros embendados, y todos amarillos, fl acos, y extenuados, llorando, y á gritos dando gracias á Maria Santisima. Unos le ofrecian Misas en accion de gracias, otros cantavan los Gozos. Finalmente todo Villa-Real no se empreava en otro, que cortejar agradecidos á su gloriosa Libertadora.51

Segons Benito Traver52, el nombre total d’afectats van ser vuit-cents, dels quals en van morir noranta. Per fi la corporació municipal, agraïda per la intervenció celestial, va votar per unanimitat i perpètuament, el dia 20 de juliol de 1757, realitzar tots els anys una festa a la Nostra Senyora de Gràcia, el primer diumenge de setembre, que va ser l’origen de les nostres festes patronals actuals dedicades a la Mare de Déu de Gràcia53.

49 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom I, foli 402v.50 Inza Barrué, Juan Bautista, La ribera de Mijares habitada de la Divina Gracia, p. 74.51 Inza Barrué, Juan Bautista, op. cit., p. 76.52 Traver García, Benito, op. cit., p. 184.53 Traver García, Benito, Efemérides de Villarreal, p. 83.

258


En la visita pastoral realitzada el 5 de juliol de 1783, pel llavors bisbe Pedro Cortés i Larraz (1780-1790), en parlar de les capelles urbanes existents, es diu: “[…] estar con la decencia y cerraduras correspondientes, y tienen los ornamentos decentes, y precisos para celebrar la misa […]”54, però a requeriment del llavors rector Luís Martí, se sol·licita del bisbe que puga celebrar la missa només en les capelles del Santíssim Crist de l’Hospital, de la Sang i de Sant Jaume, i es deixa les altres sense culte, una suplica a la qual s’atén. De tota manera, en la següent visita realitzada el 5 d’agost de 1791, el bisbe Fr. Antonio José Salinas Moreno (1790-1814) mana que no se celebre la missa en les capelles de Sant Jaume i de la Sang, dient: “[…] hasta que se pongan decentes y como corresponde í es debido: y que el caliz i patena, que ai en la referida de la Sangre, no se celebre missa con el hasta que se dore la copa, igualmente que la patena, i en el interin se retire, el (va un espai en blanc) …”55.

54 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom II, foli 7v.55 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom II, foli 34v.


259

ENTRE LA PRECARIETAT I EL RESSORGIMENT. SEGLE XIX

L’autor dels Apuntes Históricos de Villarreal resumeix la història de la capella de la Sang durant tot el segle XIX amb aquest concís comentari: “Desde la guerra de la independencia en adelante, ha servido siempre de escuela de niños, hasta que, en el año mil ochocientos setenta, fué comprada esta Capilla por una sociedad de vecinos y transformada en teatro, fué inagurado (sic) en el referido año”56. D’altra banda, Benito Traver ens indica que l’edifi ci va patir seriosos desperfectes en l’anomenada Guerra de la Independència, per la qual cosa tornaria a ser abandonada57.

L’any 1840 l’església de la Sang va actuar novament com a parròquia, encara que durant molt poc de temps, per estar fortifi cada l’església parroquial a causa de la primera guerra civil entre carlins i liberals, que precisament va concloure a fi nals d’aquest mateix any58. També aquest any l’edifi ci va ser desamortitzat fi nalment i va ser tancat per al culte. La capella va ser utilitzada a partir de llavors com a escola de xiquets; no obstant això, la Confraria, en precari, hi celebra la festa de la Puríssima Sang i el Monument de Dijous Sant. En els llibres de visites pastorals ja no ens apareix cap referència sobre la Sang, només amb data 18 de setembre de 1857 es realitza un inventari dels ornaments, robes, joies i altres efectes existents en l’església parroquial (transcrit en el document III); quan en aquest inventari es parla de la capella de la Sang només s’indica que hi està establida una de les escoles de xiquets, que només hi ha un altar i un faristol i que no se celebren misses perquè no s‘hi disposa de tot el que és necessari per al culte59.

La Confraria, de tota manera, s’ocupa de diferents reparacions que es realitzen en l’edifi ci, encara que ja no siga de la seua propietat. A manera d’exemple triarem l’any 1851, en què es gasten uns 2,32 reals per a apanyar la paret, és a dir, la façana que dóna a la llavors denominada placeta de la Iglesia; 2,40 reals per a blanquejar-la i, fi nalment, 2 reals per a realitzar diversos pedaços en l’església60. El blanquejat de la façana principal es realitza pràcticament tots els anys, amb motiu de les festes més principals que hi celebra la Confraria.

Ja hem vist que l’any 1870 es va vendre fi nalment l’edifi ci a un grup de veïns que el transformarien en un teatre. Per aquelles dates és quan realitza la visita a la localitat el pintor i escriptor Bernardo Mundina Milallave (Onda, 1839-Castelló, 1909); en la seua obra Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón apareix aquesta referència concisa: “La antigua iglesia de la Sangre, dedicada para escuela de niños, fue comprada por una sociedad de vecinos, y se transformó en un

56 Anònim, op. cit., p. 467-469.57 Traver García, Benito, op. cit., p. 314.58 Traver García, Benito, op. cit., p. 314.59 Llibre de Visites Pastorals, APVr, tom II, foli 101.60 Llibre de la Confraria i Confrares de la Puríssima Sang, propietat de la Confraria, foli 101v.

260


bonito teatro inaugurado en el año 1870”61. Mundina veu en aquesta transformació un aspecte positiu i de modernitat, però no ocorre el mateix amb la majoria de veïns que veien com l’església s’havia secularitzat injustament; i tant Lorenzo Nebot com Martí Cercós i, fi nalment, Benito Traver, són crítics amb aquesta mesura. El primer d’ells parla sobre la Sang i ens diu: “[...] transformándola en teatro de afi cionado que raras veces funciona, pero que está en la actualidad destinada a esta clase de diversiones”62. Benito Traver és molt més explícit en indicar-nos: “[...] porque el católico vecindario de Villarreal mostraba repugnancia á asistir á esta clase de diversiones en un local donde pocos años antes hincaba la rodilla para invocar el dulce nombre de Jesús”63. A partir d’aquest moment la Confraria de la Sang ha de traslladar-se de lloc, i segons Vicente Alba: “La cofradía, sin embargo fi el a sus tradiciones, observa con exactitud sus prácticas religiosas, celebra sus fi estas, procesiones y comuniones de costumbre, tiene sus asambleas en la sala de la V. O. T. de Nuestra señora del Carmen en el Convento que ocupan los Religiosos Franciscanos [...]”64.

Per a la seua conversió en teatre, es devia realitzar, sens dubte, algun tipus de reforma que desconeixem, ja que no es conserva cap tipus de documentació respecte d’això, però al meu entendre aquesta es devia centrar principalment en la capçalera de la ja exesglésia, tot transformant el presbiteri en un escenari, recordem que comptat i debatut es tractava d’un teatre per a afi cionats. Encara que segons pareix aquest teatre no va tenir l’èxit que s’esperava, amb més o menys assiduïtat; allí es representaren obres profanes com ara sainets, sarsueles, o bé de tema religiós, com ara la representació de naixements i escenes de la Passió de Crist, molt arrelades des de temps immemorial en la tradició local. De tota manera, algun tipus d’infl uència devia tenir aquest establiment en la localitat, quan l’actual carrer de Sant Lluís Gonzaga va retolat de 1883 a 1897 amb el nom del Teatro65.

En relació amb el tema del teatre, avui podem saber que en aquest recinte es va representar quasi amb seguretat, el dia 14 de febrer de 1892, el sainet Un novio falsifi cat66 del vila-realenc Vicente Sanchiz Almela (Vila-real, 1853-1904). Poques són les dades que es poden afegir d’aquest polifacètic personatge, llevat que sabem que va ser alcalde de la seua ciutat natal entre els anys 1897 i 189967, i que va ser el pare del conegut alcalde Vicente Sanchiz Ayza.

61 Mundina Milallave, Bernardo, Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón, p. 637.62 Nebot Climent, Lorenzo, Apuntes históricos de Villarreal, p. 76.63 Traver García, Benito, op. cit., p. 314.64 Alba Zarzoso, Vicente, Reglamento, p. 5.65 Heredia Robres, Jacinto, Els carrers de Vila-real, p. 109.66 Aquesta obra es va editar en la Imprenta Ripollés de València el mateix any de la seua representació.67 Heredia Robres, Jacinto, “Un novio falsifi cat (1892), un sainet de Vicente Sànchiz Almela”, revista Cadafal, maig 2008, p. 67-69.


261

Segons Traver, el rector Salvador Ramos Vilar (Castelló, 1830-Benicàssim, 1890) va realitzar gestions per a poder adquirir l’edifi ci i convertir-lo novament en església, però va fracassar, ja que només va aconseguir dues o tres parts, cedides gratuïtament, de les nou que pareix que componien la totalitat de la propietat68. En canvi, va ser el seu successor en el càrrec, Vicente Alba Zarzoso (Artana, 1844-Vila-real, 1915), el que per mitjà de compres o cessions gratuïtes va aconseguir fi nalment la propietat de l’edifi ci, mitjançant escriptura pública realitzada aVila-real el 7 de juny de 1894.

La nova església es va beneir el dia 29 de març de 1895, segons Traver:

[...] previas las correspondientes licencias, se bendijo con toda solemnidad por el actual cura Arcipreste, Ldo. D. Vicente Alba, celebrándose á continuación por el mismo el incruento sacrifi cio de de la Santa Misa, con asistencia del Rdo. Clero, Ayuntamiento y gran concurso del pueblo, que derramaba lágrimas de ternura.69

La missa major cantada per orquestra i cor, la va ofi ciar el mateix arxipreste, que va realitzar així mateix el sermó corresponent; en la missa es va fer referència a aquesta antiga església.

De la reforma realitzada es conserven dues fotografi es interessants realitzades pel mateix Benito Traver; l’una, des de l’exterior, i l’altra, de l’interior de l’església, i que més tard inclouria en la seua coneguda obra Historia de Villarreal. En la vista exterior, per cert prou defi cient, es pot observar un fi nestral allargat de mig punt situat sobre la porta d’accés, que va circumdat amb una senzilla motlura i quatre òculs situats en el costat dret de la nau sobre la muralla medieval; són els únics elements que fan llum a l’interior de la nau. Com a coronament de la façana, una senzilla espadanya porta una sola campana, mentre que en la part inferior del fi nestral esmentat va col·locada una placa de marbre blanc, de vores sinuoses, amb la següent inscripció en castellà: “Iglesia de la Sangre restaurada en 1895”.

L’interior té per a mi un major interés, ja que el presbiteri, elevat un escaló, va cobert amb una volta d’aresta de rajola de nova creació, i està separat de la resta de la nau per mitjà d’una barana metàl·lica d’estil neogòtic, de manera que es creen a un costat i a l’altre d’aquest, dues dependències estretes, una de les quals comunicava el presbiteri amb la sagristia; així mateix, es construeix un púlpit en el costat de l’epístola, recolzat en el primer contrafort, comptat des dels peus de l’església. En la part posterior de l’església se situa la sagristia, composta de dues plantes unides per una escala interior, i amb accés independent des del carrer de Sant Lluís Gonzaga, que llavors encara es coneixia com del Teatro, tal com ja he indicat anteriorment.

68 Traver García, Benito, op. cit., p. 314 i 315.69 Traver García, Benito, op. cit., p. 315.

262


Segons pareix, per a embellir l’interior de l’església, es va ocultar l’entramat de fusta de la coberta per mitjà d’un cel ras inclinat segons les dues pendents d’aquesta.

A partir d’aquest moment, l’església és utilitzada tant per la Confraria de la Sang com per la Congregació dels Lluïsos, com popularment se’ls coneix. Per al retaule principal, es rebutja l’antic, que es queda defi nitivament en l’església del Carme, i l’any 1895 se’n realitza un nou de fusta en estil neogòtic, a joc amb la decoració de l’església. A més, hi ha dos altars més, també de fusta i del mateix estil, situats entre els arcs del primer tram de la nau i dedicats respectivament a la Mare de Déu de la Soledat, en el costat de l’epístola, i a la Puríssima Concepció, en el costat de l’evangeli, i realitzats per Tomás Soler de València. El cost de l’altar de l’Ecce Homo va ser de mil set-centes cinquanta pessetes, mentre que el de la Soledat va ser de set-centes cinquanta pessetes70.

La decoració interior com estucar les voltes, daurar l’altar principal i pintar imitant marbres, es realitzarà per l’artista de Vila-real Ramón Sifre, que a més era confrare, per la quantitat de mil set-centes cinquanta pessetes, pagadores en diversos terminis que no es determinen en la documentació consultada71. Amb aquesta

Aquesta imatge de la capella o església de la Sang va ser obtinguda per Benito Traver a fi nals del segle XIX o principis del XX; després, la va utilitzar en la seua Historia. A pesar de la seua evident mala qualitat, el seu interés radica que és la més antiga que es conserva de l’edifi ci religiós. A la dreta de l’església ens apareix el llenç de la muralla al fi nal del qual es trobava l’antic escorxador, mig ocult pels arbres, que vorejaven l’anomenada Albereda, avui avinguda de la Murà

70 Gimeno Estornell, Vicent, en aquest llibre.71 Gimeno Estornell, Vicent, en aquest llibre.


263

reforma es dóna a l’edifi ci un aspecte medieval que, en aquella època de fi nals del segle XIX, s’assimilava sempre als edifi cis religiosos de nova construcció. L’església s’enriqueix a més amb la incorporació del quadre procedent de l’església Arxiprestal, dedicat a les Bendites Ànimes del Purgatori, pintat pel pintor castellonenc Juan Bautista Carbó Rovira (Castelló, 1823-1880), i que va ser col·locat en un lateral del presbiteri, sobre la porta que donava accés a la sagristia.

Amb el temps, s’hi anirien incorporant nous altars, com el de Sant Pasqual, Sant Paulí, Cor de Jesús i Santa Anna (antiga patrona de la localitat), costejat aquest últim per les obreres de la fàbrica d’espardenyes Clavería García y Compañía72.

En aquesta fotografi a de Benito Traver de fi nals del segle XIX o principis del XX, podem veure l’interior de la capella, abans de la reforma de l’any 1907. Hi veiem els altars neogòtics de la Puríssima Sang i, a l’esquerra, el de la Congregació

72 Traver García, Benito, op. cit., p. 309.

264


D’AJUDA DE PARRÒQUIA A LA SEUA DEMOLICIÓ. SEGLE XX

L’any 1907, gràcies al benemèrit fi ll de Vila-real José María Sanz, es realitza una nova reforma en l’església, que se centrarà tant en la façana com en l’interior. Per a això, es va cegar el fi nestral existent i es va realitzar sobre la portada d’accés un xicotet rosetó, sobre el qual es va col·locar la placa de marbre de la restauració de 1895, i sobre aquest es dissenyaren dues noves fi nestres bessones amb arc rebaixat de mig punt que van augmentar la il·luminació interior de la nau. Al mateix temps, l’espadanya va ser ampliada i va passar a tenir dues campanes, i possiblement degué ser en aquesta mateixa reforma, quan es va repicar part de la portada d’accés, amb l’únic fi de modernitzar la pedra, amb la qual cosa aquesta va perdre defi nitivament el seu acabat original. Per a completar les obres realitzades, es va pintar tota la façana principal a imitació d’una fàbrica de carreuada. De tota manera, encara que desconec l’abast que va tenir aquesta intervenció en l’interior de l’església73, tal com ens transmet novament Mn. Benito Traver74, es va considerar necessària una nova benedicció.

Desconec l’època en què es va poder realitzar el cor i el cancell de l’església, que en els seus orígens no tenia. Recordem que quan va servir de parròquia ja es parla d’un cor (que també va poder estar ubicat en el presbiteri) i de la construcció d’un cancell. Per la documentació gràfi ca que he pogut contrastar, tant la barana metàl·lica del cor com el disseny del cancell pertanyen, sens dubte, a l’última reforma neogòtica de l’any 1907.

Un altre tant ens ocorre amb la zona de la sagristia, atés que desconeixem si va pertànyer sempre a la Confraria de la Sang, des de temps immemorial, o bé es va poder incorporar a l’edifi ci un poc més tard, quan va servir de parròquia interina en el segle XVIII.

El 27 d’octubre d’aquell mateix any, una vegada fi nalitzades les obres corresponents, va ser traslladat el Santíssim Sagrament des de l’Arxiprestal fi ns aquesta església: “[...] llevado por el obispo Rocamora (es tracta de Pedro Rocamora García), bajo palio, procesionalmente con asistencia del Ayuntamiento, Clero y fi eles; a continuación tuvo lugar la misa cantada con orquesta y con la presencia del prelado en esta misma iglesia de la Sangre, que se erigía en ayuda de parroquia, servida por un vicario coadjutor”.

“Por la tarde, tras una solemne función religiosa en la que el obispo dirigió la palabra a la concurrencia, tuvo lugar la procesión del Ecce Homo, titular de la restaurada iglesia. Esta es la razón por la que la Cofradía de la Purísima Sangre 73 Pareix que la reforma en l’interior es va centrar en la creació d’unes voltes de creueria en la nau de l’església, en diversos adorns neogòtics i en un nou estucat de l’interior, que és el que jo vaig arribar a conéixer.74 Traver García, Benito, op. cit., p. 315.


265

celebra su fi esta, todavía hoy, el último domingo de octubre anualmente”75. Per sort en l’AMVr es conserva la carta fi rmada pel capellà, en la qual s’invita d’una manera ofi cial la corporació municipal a aquesta nova inauguració (transcrita íntegrament en el document VII).

El prestigi de la nova església recuperada va augmentar en declarar-la com a ajuda de parròquia de l’arxiprestal de Sant Jaume i subministrada per un vicari coadjutor. El 3 de juny de 1908, es rep per part del llavors bisbe el rescripte de l’elecció d’ajuda de parròquia, en què es faculta el seu vicari a realitzar baptismes, matrimonis i defuncions en la seua demarcació territorial, i a portar així mateix els registres corresponents. Aquesta àmplia demarcació incloïa els carrers següents: Desemparats, Cova Santa, Pou del Racó (avui Torre Motxa), Benedito, Estació (avui Ramón y Cajal), Bodega, Trinquet Vell, Puríssima Sang, Pare Molina, Séquia (de la qual desconec la ubicació), Albereda (avui la Murà), camí de l’Estació (avui passeig de l’Estació), carretera de Borriana (avui carrer de Borriana) i, fi nalment, Gamboa76. També s’incloïen les zones limítrofes no consolidades per les edifi cacions, fi ns a arribar fi ns i tot a la mateixa estació del ferrocarril.

En aquest estat de coses, arribem a l’any 1936 quan segons Mn. Manuel Juan Nebot (Vila-real, 1907-2003):

El 13 de agosto, los milicianos quemaron las imágenes y enseres de la iglesia de la Sangre, en la plazuela que había frente a la fachada. En esta iglesia se guardaban los hábitos de insignias de los cofrades encargados de organizar los desfi les procesionales de la semana santa y los esbirros se vistieron con el uniforme de los soldados de la cohorte romana y, tocando la trompeta y dando alaridos, se dirigieron al templo de san Pascual, donde hacinaron los objetos de culto y les prendieron fuego, dentro de la misma iglesia.77

Amb aquesta destrucció, la Sang va quedar totalment desmantellada de tots els objectes de culte que posseïa en el seu interior, entre els quals es trobaven les imatges de l’Ecce Homo i de la Soledat, que molt possiblement eren del segle XVII; la de sant Lluís Gonzaga i sant Joan de Berchmans, de l’imatger valencià Modesto Pastor Juliá (Albaida, 1825-1889); i, fi nalment, la de la Immaculada Concepció, de Pascual Amorós Vicent (Vila-real, 1876-1943), aquestes tres últimes propietat de la Congregació.

Una vegada fi nalitzada la guerra, l’església és utilitzada provisionalment com a presó municipal, per la qual cosa s’ha d’esperar fi ns a l’any 1940 per a

75 Juan Nebot, Manuel, Villarreal siglo XX, tom I, p. 65.76 Gimeno Estornell, Vicent, en aquest llibre.77 Juan Nebot, Manuel, Villarreal siglo XX, tom II, p. 150.

266


convertir-la novament en església. Prèviament van haver de ser reparats els danys patits i restaurats els altars i el púlpit, encara que ja mai es va poder aconseguir l’esplendor original que va tenir aquesta a principis de segle. Part de les reparacions van ser costejades pel Sindicat Catòlic, perquè tant la Confraria de la Sang com la Congregació pogueren realitzar allí les funcions que els eren pròpies78.

En aquesta fotografi a anònima, veiem la façana de la Sang després de la reforma de l’any 1907. Com podem observar en l’espadanya es duplica el nombre de campanes

78 Carda Rius, Esteban, Historia de los Luises de Villarreal, p. 44.


267

L’església que jo vaig arribar a conéixer es trobava en un relatiu bon estat de conservació, però en estar pràcticament tancada al públic en general, excepte en les comptades ocasions en què s’obria, com era amb motiu de la Setmana Santa o les festes pròpies de la Congregació, la recorde molt vagament, amb un cert abandó i amb l’estucat de les parets prou danyat per la humitat. Va ser precisament arran de la guerra, quan l’espadanya va perdre novament una de les campanes i es va reconstruir novament per a ubicar-hi una sola campana.

Per fi arribem al confl ictiu episodi de la seua demolició, amb l’únic fi de fer possible amb aquest sacrifi ci la construcció de la nova seu de la Congregació. L’any 1968 la Congregació s’havia embarcat en un ambiciós projecte d’una nova seu social que s’havia de construir en el cantó format per l’avinguda de la Murà i el carrer de Pere III, en el solar que anteriorment havia ocupat el convent de Josefi nes, que prèviament havia sigut enderrocat, tot perpetrant amb això un nou abús al nostre patrimoni.

Davant de la falta de diners, el rector arxipreste d’aquell moment, Mn. Vicente Pascual Moliner (Sant Mateu, 1919-Castelló, 1995), va pensar que la solució es trobava a posar en venda el solar de les Josefi nes, i anticipant una part dels diners obtinguts per la venda a l’Ajuntament de l’antic calvari, es podia iniciar la construcció de la nova seu social de la Congregació en el lloc on estava ubicada la Sang, que prèviament havia de ser enderrocada.

Vegem com ho explica el mateix Mn. Vicente Pascual Moliner:

Con los debidos trámites y autorizaciones y después de repetidas visitas de inspección de los miembros de la Comisión de Arte Sacro, llegó el decreto de demolición de la Iglesia de la Purísima sangre, fi rmado por S. E. R. el Obispo de Segorbe Castellón, para poder edifi car sobre su solar, y según planos aprobados, la casa social de la Congregación de María Inmaculada y san Luís Gonzaga, que venía siendo una pesadilla para todos, sacerdotes y seglares. ¡Vaya: es que hasta lo soñábamos!

Comenzó el derribo (vaya uno a saber con cuantas críticas y aprobaciones, con cuanto malhumor y contento, que todo hay), el día de ceniza, 28 de febrero de 1968. A medida que avanzaba el derribo, visitaban las obras los miembros de la comisión, Rdos. D. Ramón Rodríguez culebras y D. Jesús García Piñón, dispuestos a suspenderlo si se hallaban vestigios de artístico valor.

Una cosa quedó bien clara. Que la fábrica carecía de valor. Sus paredes, de tierra rojiza, denunciaban que fue construída aprovechando la antigua muralla, cuyo vestigio queda aún en la llamada “Torre Mocha” También se comprobó que no había armazón de sillería, ni nervaduras pétreas en las bóvedas, ni había nunca “mezquita”, ni “sinagoga”, como decía el vulgo. Que su construcción era reciente y muy posiblemente sobre el solar de otra iglesia

268


más antigua, que, quizá aquella pudiera haber sido sinagoga o mezquita, pero que había ya desaparecido para construir la presente. Ni aparecieron lápidas, ni tumbas, ni fosos, ni restos de edifi cación anterior, ni inscripción alguna que pudiera darnos una idéa de una primitiva edifi cación.

Quince días costó el derribo y costó en pesetas: Quinientas mil. ¡Medio millón!. (I un poc més endavant, continua:) La única pieza de consideración es la puerta de entrada, cuyas piedras fueron numeradas y desmontadas para poderlas colocar exactamente igual en la nueva capilla, que se ha de edifi car, en el mismo solar.79

Sobre aquesta llarga relació anterior, que pel seu interés m’he atrevit a copiar quasi sencera, sobra tot comentari; com podem veure només va meréixer conservar-se la seua porta d’accés, però fora de context, incrustada en la nova edifi cació. Quan passegem per davant d’aquesta, hauríem de pensar que sota les seues dovelles van passar generacions de vila-realencs i que va pertànyer a un edifi ci que va retre un gran servei a la localitat, durant quasi quatre-cents anys, amb els usos següents: església, magatzem, escola, teatre i fi ns i tot presó.

En aquesta fotografi a anònima, podem veure el quasi desmantellat presbiteri de la Sang l’any 1955, enquadrat per l’arc triomfal que el separa de la resta de l’església. A un costat i a l’altre del primer tram de la nau, es trobaven els dos únics altars de la capella; a la dreta, el de la Soledat i, a l’esquerra, el de la Congregació

79 Pascual Moliner, Vicente, Obras extraeclesiales, o hechas al margen del templo y vida parroquial, s/p.


269

A més de la porta, es va conservar la campana de l’espadanya i la pila baptismal de marbre de principis del segle XX, que van ser donades a la parròquia dels Sants Evangelistes. La campana es va col·locar en el campanar del segon temple que va tenir la parròquia, però la pila baptismal no va arribar a utilitzar-se, i pareix ser que en l’actualitat es conserva en un magatzem pertanyent a la parròquia.

En aquesta fotografi a anònima del mateix autor que l’anterior, veiem el cancell d’accés a l’església i sobre ell el cor, la porta d’accés al mateix es troba al costat dret del fons. En la imatge es pot observar el paviment de l’església en els seus últims anys, que estava format per uns taulells hidràulics desgastats en color blanc i negre, combinats formant uns capritxosos dibuixos

270


En aquesta fotografi a anònima de l’any 1955 del mateix autor que les anteriors, veiem l’aspecte parcial de l’interior de l’església, amb nombroses taques d’humitat en l’estucat, i també veiem el púlpit reconstruït després de la passada Guerra Civil


271

Anvers de la invitació a l’Ajuntament (AMVr)

272


Revers de la invitació a l’Ajuntament (AMVr)


273

DOCUMENTS

DOCUMENT I

(foli 73) Ecclesia Sanguinis Christi

Visitavit eclesiam Sanguinis Christi y trobat que lo altar estava be y que tenien pera la celebracio de les misses calser y patena, casulla de tafeta vermell ab stola, y mániple, alba, amit, y cinguls, missal, faristol, tovalles dobles peral altar, y un sobrepelliz peral (foli 73 v.) luminari, y concedi sa Sª. quaranta dies de indulgencia a tots los que diran un pater nostre, y una Ave maria pregant a nostre Señor Deu per la conversio dels heretges y infels en dita Iglesia per cada vegada.

Visita pastoral realitzada el 5 de febrer de 1634 (Llibre de Visites Pastorals, tom I, foli 73 i 73v, APVr).

274


DOCUMENT II

(foli 103) Ecclesia Sanguinis Xristi

Visitavint Eclesiam Sanguinis Xristi el ejus altare quod est sub Invocatione Sanguinis Xristi, et invenerunt que aquella no te renda alguna y que te tot lo necessari per dir missa si be lo Camis es vell, y la Iglesia se plou en moltes parts; manen Perço dits S. S.Visitadors als Jurats de dita (foli 103 v.) Vila, ab Clavari de dita Confraria, o, a les persones a qui toca, que dins 4 mesos despres de la publicacio de la present Visita sots pena de 6 reals per quiscun respective de propis pagadores, y de excominicacio major in subsidium, fassen dit Camis de tela que sia bo y decent, y que aixi mateix fassen adobar y reparar dita Iglesia de manera aquella nos ploga.

Ittem per quant han tengut noticia dits S. S. Vissitadors de que en la Iglesia de la Sanch de Jesuchist se han representant algunes Comedies y actes profanes ab poch respecte del lloch sagrat, y dedicat al Culto divinal en menyspreu de nostre Sr. Deu Jesuxrist y de los Sants y que aixi mateix en dita Iglesia los Jurats de dita vila tenen dos peçetes de Artilleria ab ses Carruches, y que en aquella solen y acostumen alojar soldats, y possar altres embarassos de dita vila lo que es molta indecencia, poch respecte de Deu nostre Sr, y los Sants, y abusar de la misericordia de la divina magestat; Perço dits S. S. Visitadors; manen als Jurats de dita vila Clavari de dita Confraria; y altres qualsevols persones a qui toca que dins 8 dies sots pena de excomonicacio major latae sentencia in his scriptis trina Canonica monitione premissa Ipso facto Incurrenda; tragen dites dos pecetes de artilleria de dita iglesia y que de hui avant no deixen representar comedies ni altres qualsevols Actes ni a los soldats tant en dita Iglesia de la Snch com encara en (fol 104) Altra qualsevol de dita Vila, mane al vicari perpetuo, de dita parroquial que si pasat dit termini de 8 dies no hauran tret de dita Iglesia dites Artilleries y sera fet lo Contrari, del Contingut en dit Mandato publique a dits Jurats, Clavari de dita Confraria y demes persones, a qui toca per publichs excomonicats y com a tals los llanse de de la Iglesia.

Visita pastoral realitzada el 7 de desembre de 1645 (Llibre de Visites Pastorals, tom I, folis 103, 103v i 104, APVr).


275

DOCUMENT III

(foli 101) Capella de la Sang

Existe en ella un Altar, un Facistol y otros enceres. Sirvió de Iglesia Parroquial en ciertos casos; y en el dia se halla establecida una de las escuelas de niños, razon de no existir allí lo necesario para el Culto.

Aquesta ressenya forma part d’un inventari dels ornaments, robes, joies i la resta d’efectes existents a l’església parroquial Sant Jaume, realitzat el dia 18 de setembre de 1857. La ressenya sobre la capella de la Sang està escrita de pròpia mà pel llavors rector Sebastián Fraile (Llibre de Visites Pastorals, tom II, foli 101, APVr).

276


DOCUMENT IV

APUNTES HISTÓRICOS DE VILLARREAL(LORENZO NEBOT CLIMENT)

(p. 73) CAPILLA DE LA SANGRE

Nada he podido encontrar que acredite la fecha en que se fundó dicha capilla; no falta quien abrigue sospechas de si había servido ó no de Sinagoga en un principio; fundándose para ello en que se halla situada en un barrio que se titula callejón de la judería; pero atendido al fervor religioso que dominaba en tiempo de la conquista y después de ella, no es presumible se consintiera templo alguno que no estuviese destinado al culto de la religión cristiana. Tampoco se presta mucho a conjeturas acertadas, porque como imagen patrona de la calle, han tenido siempre sus habitantes a la Virgen de la Cueva Santa, colocada en su respectiva capilla; y como obra de villa parece de construcción muy humilde, y situada junto a la antigua muralla en un rincón de poco transito; sin embargo, en cuanto al local aunque (p. 74) reducido era la mayor de las que existían en esta Villa. Que estuvo destinada al culto divino, no puede disputarse porque está evidenciado por muchos actos; la primera noticia que de ello se encuentra data desde el año 1604. Hubo en este año en Villarreal un tumulto en que a viva fuerza se llevaron el cuerpo de S. Pascual y lo llevaron a la Iglesia, y con este motivo el P. Fr. Juan Bautista Inza en su Epitome folio 277, dice: “concertado en la Villa lo que debia hacerse, determinaron que el cuerpo del Santo se llevase á la Iglesia, para lo cual diez ó doce hombres disimulados con unas túnicas de la Cofradía de la Sangre de Cristo, miercoles 17 de Abril fueron al Convento bajaron de su sitio la caja, cargaron con ella y se la llevaron á la Iglesia”.

Si en el citado año 1604 estaba constituida y en pleno ejercicio de sus funciones la Cofradía de la Sangre de Cristo (p. 75) es evidente, que de mucho antes estaba hecha la capilla, y que cuando menos, su antigüedad se remonta al siglo XVI o a caso mas allá.

En el año 1752, no prestando el local de la Iglesia que había, para el numeroso vecindario de esta Villa, se resolvió hacer un templo nuevo, más capaz, en el mismo sitio que existía el que había, y para ejecutar la obra desocuparon la Iglesia, y trasladaron el Santísimo. Sacramento y demás á la Ermita de la Sangre; día del Corpus 1.º de julio del año 1752, y sirvió de parroquia hasta que concluida la obra se volvió a trasladar de la Ermita de la sangre a la Iglesia y templo nuevo, cuya traslación tuvo lugar el día 30 de julio del año 1779, habiendo servido de parroquia la Sangre por espacio de 27 años. En adelante quedó solamente en la Ermita un altar humilde de madera (p. 76) con un nicho donde se conservaba la imagen de la Purísima Sangre. La Cofradía seguía cumpliendo las funciones de su estatuto, y se hacía todos los años (en) el Jueves Santo un monumento y era otra de las iglesias visitadas por los fi eles en aquel solemne día y por la noche salía de dicha Ermita la procesión con el


277

clero, y en la calle Mayor se unía a otra que salía de la Iglesia de San Pascual y juntas se dirigían a la Iglesia Parroquial.

Desde la guerra de la independencia en adelante, ha servido siempre de escuela de niños, hasta que, en el año 1870, fue vendida la capilla, y comprada por una sociedad de vecinos; transformándola en teatro de afi cionados que raras veces funciona, pero que está en la actualidad destinada a esta clase de diversiones.

NOTA: Aquest manuscrit de 1880 no és l’original realitzat per Lorenzo Nebot Climent, sinó una còpia realitzada quasi amb seguretat pel seu nebot Mn. Benito Traver García, i va ser transcrit segons indica un rètol mig esborrat en la part inferior de la portada, en el qual es diu: “Es copia ¿directa? del original. 11 de abril de 1901”.

278


DOCUMENT V

APUNTES HISTÓRICOS DE VILLARREAL(PASCUAL MARTÍ CERCÓS)

(p. 29 vº) CAPILLA DE LA SANGRE

(p. 30) No he podido encontrar la fecha de su fundación, pero el Padre Fr. Juan Bautista Inza en su Epitome manuscrito, al folio 277, asegura que el día 17 de abril del año 1604, diez ó doce hombres vestidos con túnicas de la Cofradía de la Sangre de Cristo, se llevaron el cuerpo de San Pascual Bailón, de la Iglesia del Convento y lo trasladaron a la Iglesia mayor, de modo, que si en el año 1604 existía la cofradía, debía de existir aquella muchos años antes.

En el año 1752, principiaron las obras del nuevo templo, para cuya fundación se aprovechó el mismo sitio que ocupaba la antigua iglesia, y fue preciso desocuparla. Al efecto, día 1.º de julio del año 1752 se trasladaron con mucha solemnidad el Smo. Sacramento y demás cosas sagradas a la Ermita de la Sangre, la cual sirvió de Parroquia hasta el día 30 de julio del año 1779, en que habiéndose concluido la obra, se volvió desde la ermita de la Sangre y Templo nuevo; habiendo servido de Parroquia la Sangre por espacio de 27 años 30 días.

En adelante quedó solamente en la Ermita un altar de madera sin dorar, ni pintar siquiera; con un nicho donde se conservaba la imagen de la Purísima Sangre; la Cofradía seguía cumpliendo las funciones de su estatuto; todos los años se hacía en el altar de la Sangre un monumento el Jueves Santo, para adorar al Señor, siendo ésta otra de las cinco iglesias que se visitaban por los fi eles en tan solemne día, y por la noche salía de dicha Ermita la procesión con el Clero, y en la calle Mayor se unía a otro que sa- (p. 30 v.) lía de la Iglesia del Convento de san Pascual y juntas se dirigían a la Iglesia de la Parroquia.

Desde la guerra de la independencia en adelante, ha servido siempre de escuela de niños, hasta que, en el año 1870, fue vendida la Capilla, y comprada por una sociedad de vecinos; transformáronla (sic) en teatro de afi cionados, que raras veces funciona, pero que está en la actualidad destinada a esta clase de diversiones.

NOTA: L’exemplar consultat no és el manuscrit original, sinó una còpia mecanografi ada realitzada per un dels seus fi lls, i extreta dels dos toms que es conserven del manuscrit original que la família encara té en el seu poder.

Segons indicacions del seu fi ll: Pascual (Victoriano) Martí Cercós va nàixer a Vila-real el 30 d’octubre de 1866; va morir en la mateixa ciutat el 19 de juliol de 1913.

L’autor d’aquests Apuntes Históricos va començar a recopilar-los, segons es desprén de la data anotada en l’enquadernació dels dos manuscrits, el 1886, i els va acabar en data 18 de desembre de 1893, segons fi rma i rubrica en la primera pàgina.


279

DOCUMENT VI

HISTORIA DE VILLARREAL(BENITO TRAVER GARCÍA)

(p. 309) CAPÍTULO XLIII

La Iglesia de la Sangre se halla situada entre unas callejuelas estrechas que formaban el barrio de la judería, y unida al lienzo de muralla que mira hacia el mar, el cual se conserva hoy día aunque incompleto. Sus lindes son: por el frente la calle de la Sangre, por la derecha entrando calle de la Alameda, izquierda calle de San Luís (antes Judería) y espaldas casa de los herederos de Dolores Safont.

Es esta Iglesia de regulares dimensiones, de una sola nave, y su arquitectura muy sencilla. El altar mayor, dedicado á la Purísima Sangre de Cristo, es de madera dorada, estilo gótico, lo mismo que los demás altares que ostentan las imágenes de Nuestra Señora de la Soledad, Purísima Concepción, costeado por los congregantes de San Luís Gonzaga, y el de San Pascual y San Paulino; tiene además el del Corazón de Jesús y el de Santa Ana, costeado por las obreras de la fábrica de alpargatas de Clavería García y compañía. Todos estos altares están construídos en época reciente.

(p. 310) El origen de esta Iglesia, lo podemos remontar al tiempo de la reconquista, pues en aquellos días, en el reino de Valencia, se levantaron numerosos edifi cios religiosos; sin embargo, han desaparecido la mayor parte de ellos por haber sufrido notable restauración en los siglos XVII y XVIII.

Muy pocas son las Iglesias que han conservado su primitiva forma prestada por el arte cristiano, desde que la huella restaurada dominó en este reino de Valencia del renacimiento hasta nuestros días.

La Iglesia de la Sangre de Villarreal, si fi jamos bien la atención á través de las reformas que ha sufrido, veremos que se parece mucho á la antigua Iglesia de S. Félix de Játiva; pues si comparamos su portada con la de aquélla, observamos ser idéntica; é igualmente podemos afi rmar en cuanto á la clase de material de las paredes que son de hormigón, compuesto de arena y de menudas guijas unidas por cemento, muy usado en aquellos remotos tiempos y que con los siglos adquiere consistencia de roca; también en cuanto al tejado que como el de aquélla es á dos aguas.

El interior de la Iglesia, presenta la misma vista que la que hemos mencionado de San Félix de Játiva, pues es de una sola nave siendo su pavimento un paralelógramo.

El Sr. Selgas, al describir aquella Iglesia, dice: “Perpendiculares al eje del edifi cio, se levantan tres enormes arcos apuntados que descansan sobre

280


robustos contrafuertes, resaltados 1,35 metros de los muros exteriores, dejando entre sí ámplios espacios que hacen de Capillas, en los que se albergan los altares. Tienen estos arcos sus arranques muy cerca del suelo, recordando, por la robustez y acentuación de la ojiva, por la severidad de las dovelas, desnudas de líneas arquitectónicas las de un puente de la Edad media. La misión de estos arcos no es otra que la de sostener el alfarge ó techo de madera, á dos vertientes, que cubre el templo”.

Esto mismo podríamos decir nosotros con respecto á la Iglesia de la Sangre de Villarreal, por presentar, como queda dicho, el mismo aspecto que la que describe el mencionado Selgas, (p. 311) sin embargo, en la última reforma que ha sufrido, han desaparecido algunas notas de contacto con la descrita.

Después de lo que acabamos de decir, nada tendría de extraño, pues, que la Iglesia de la Sangre de Villarreal, fuese fabricada en la época que lo fué la de San Félix de Játiva; y en tal caso la deberíamos colocar en el siglo XIII ó principios del XIV.

Lo primero que hemos visto que pueda darnos luz acerca de la antigüedad de la Iglesia que nos ocupa, (1) es un acuerdo del Jurado de esta villa referente al año 1590, en el que se nombró una comisión para revisar y reparar los muros de la población; y al llegar los comisionados al punto donde se halla la Iglesia de la Sangre, anotan que: “… damunt lo portal de la Sanch de Jhs. (2) reparar, y endret de la Sglesia de dita Sanch de Jhs. Fer dalt en lo mur un alambor pera que la lanse la aygua y fer canal pera la aygua de dita esglesia. En casa Navarro á la Judería peus y reparar. En casa de Joan Leuxant á la judería, peus y reparar …”

Algunos conjeturan si esta Iglesia sirvió de Templo mosaico á los judíos en otros tiempos. Nada hay que extrañar, puesto que en las callejuelas de su alrededor tenían éstos sus viviendas, como hemos anotado en la página 72 de esta historia, y además, porque la mayor parte de los templos que en épocas remotas servían de Sinagogas, han venido después á convertirse en Iglesias de la Sangre de Cristo. (3)

Sobre el origen de la Cofradía de la Sangre, tampoco podemos decir nada en concreto, sino que suponiendo su fundación en la época en que se fundó la de Valencia, podríamos remontarla á los comienzos del siglo XV, pues el historiador Esclapés, fi ja (p. 312) la de aquella ciudad á principios del año 1400, con ocasión de haber introducido en aquel tiempo San Vicente Ferrer la penitencia de los disciplinantes en las procesiones de Semana Santa.

En el año 1619, con ocasión de llevarse el cuerpo de San Pascual Bailón tumultuariamente á la parroquial Iglesia, dice un testigo ocular, que tomaron en hombros al arca donde se conservaba el santo cuerpo, unos hombres vestidos con túnicas de la cofradía de la Sangre de Cristo. Luego la cofradía de la Sangre, ya existía en aquella época: y por sino fuera bastante lo que antecede, añadiremos una nota hallada en uno de los libros capitulares del


281

clero parroquial que dice: en el año 1619, don Luis Tena, Obispo de Tortosa, concedió 40 días de indulgencia á todos los que visitaren con las debidas disposiciones la Iglesia de la Sangre e día de la fi esta de la Cofradía, y el viernes Santo.

La cofradía ejerció sus funciones religiosas y demás actos de sus estatutos, hasta que vino la guerra de sucesión, en que Villarreal se vió ultrajada por los borbónicos, que asaltaron de una manera inícua las Iglesias y casas, degollando y quemando á mansalva.

Aunque la Iglesia de la Sangre permanecía cerrada desde los atropellos de aquella guerra sin cuartel, como lo afi rma una nota que hemos visto, que dice, que “en el año 1716 no se celebraba en la Sangre por estar arruinada por la guerra:” (4) sin embargo, la cofradía continuaba ejerciendo sus funciones más principales en la Iglesia parroquial.

Dos años después, (1718) volvióse otra vez á habilitar la Iglesia de la Sangre, pues en 19 de Mayo in actu visitacionis, don Gaspar Almela, canónigo visitador, dió facultad para bendecirla; licencia que refrendó y envió por escrito el Dr. D. Vicente Bas, canónigo, Vicario general (sede vacante) el día 17 de Septiembre (5).

Esta Iglesia sirvió accidentalmente de parroquia, mientras du- (p. 314) raron las obras del suntuoso templo parroquial, que los vecinos de esta villa levantaron en el mismo lugar que ocupaba el antiguo, trasladando el Santísimo á la mencionada Iglesia de la Sangre, el 1º de Julio de 1752; permaneciendo allí hasta el 30 de Julio de 1779, día de la inauguración del nuevo templo.

En este tiempo que la Iglesia de la Sangre sirvió de parroquia, pisó sus umbrales la Virgen de Gracia, nuestra amada patrona, cuando en el año 1778 vino desde su ermita á derramar al bálsamo de la salud y de la tranquilidad del alma sobre estos vecinos, víctimas de la peste, que llegó á apoderarse de la población.

Concluidas las obras del nuevo templo parroquial y trasladado el Santísimo á su nueva morada, continuó la cofradía de la Sangre ejerciendo sus funciones religiosas en su propia Iglesia, hasta la guerra napoleónica, en que volvió otra vez á abandonarse.

El municipio utilizó luego aquel local pora (sic) escuela de niños, pero más adelante volvió á servir de parroquia, puesto que en uno de los libros de bautismos del archivo parroquial del año 1840, se lee en el margen de una de sus hojas: “En este día (15 de Marzo) se empezó á bautizar en la Iglesia de Sangre por haberse fortifi cado la Iglesia mayor.”

Pero sirvió de parroquia esta vez por muy poco tiempo; porque, habiendo sido el motivo la guerra civil llamada de los siete años, ésta concluyó á fi nes del año 180.

Desde este tiempo en adelante fué utilizada la Sangre para escuela de

282


instrucción primaria, como antes, hasta el 1870, en que fué vendida como fi nca expropiada, á una sociedad de vecinos, los cuales destinaron este local á espectáculos públicos, á teatro; pero la mayor parte del año permanecía cerrado, porque el católico vecindario de Villarreal mostraba repugnancia á asistir á esta clase de diversiones en un local donde pocos años antes hincaba la rodilla para invocar el dulce nombre de Jesús.

D. Salvador Ramos, Cura párroco de esta villa, hizo cuantos esfuerzos pudo para que los interesados cedieran sus partes, ya (p. 315) sea por donación, ya por venta, á fi n de restablecer el divino culto en dicho local; pero á pesar de lo mucho que sobre el particular trabajó, no pudo conseguir más que dos ó tres partes que las cedieron gratuítamente á favor de la Iglesia.

Pasados algunos años, cedieron las partes restantes también á favor de la Iglesia, unos por venta y otros graciosamente, (6) empezando en seguida las obras de restauración. El día 29 de Marzo de 1895, previas las correspondientes licencias, se bendijo con toda solemnidad por el actual cura Arcipreste, Ldo. D. Vicente Alba, celebrándose á continuación por el mismo el incruento sacrifi cio de la Santa Misa, con asistencia del Rdo. Clero, Ayuntamiento y gran concurso del pueblo, que derramaba lágrimas de ternura.

A las 9 de la mañana de este mismo día se celebró con toda solemnidad la Misa mayor con orquesta y nutrido coro de voces, ocupando la Sagrada Cátedra el mencionado Sr. Arcipreste, el cual puso á la consideración de los fi eles, lo que fué en un tiempo, lo que ha sido después y lo que es la Iglesia de la Sangre de Villarreal.

La antigua cofradía de la Sangre y la congregación de San Luís Gonzaga, celebran en esta Iglesia sus funciones religiosas y reuniones de juntas.

En el arreglo parroquial recientemente aprobado por S. M., fi gura como Ayuda de parroquia, suministrada por un Vicario-coadjutor

En esta última época (1907), ha sido nuevamente renovada y primorosamente decorada esta Iglesia á expensas del benemérito hijo de esta población D. José Mª Sanz, facultando el Ilustrísimo Sr. Obispo de Tortosa al Rdo. Sr. Arcipreste de Villarreal, para bendecirla y permitir que en la misma se celebre el Santo Sacrifi cio de la Misa.

En la mañana del día 27 de Octubre del citado año, con asistencia del Rdo. Clero parroquial, Ayuntamiento y un numeroso (p. 316) concurso de gente, fué llevado procesionalmente y bajo pálio y en manos del Prelado diocesano, el Augusto Sacramento del Altar desde la Arciprestal á la Iglesia de la Sangre, donde ha elegido su nueva morada, para derramar desde allí gracias de consuelo á los fi eles que con las debidas disposiciones se acerquen al nuevo tabernáculo.

A continuación se celebró con toda solemnidad y con asistencia del Prelado,


283

la Misa mayor, cantándose á orquesta la del maestro Guzmán; por la tarde, expuesta S. D. M., se cantó también á orquesta el Trisagio del maestro Portas, y después de dirigir la palabra el Sr. Obispo á la concurrencia, organizóse solemne procesión con la imagen de la Purísima Sangre de Cristo.

NOTES QUE ACOMPANYEN EL TEXT:

(1) En la fachada de esta Iglesia y sobre el quicio de la puerta, aparece la fecha de 1583; fecha en que, según algunos, fue renovada la frontera. No habiendo encontrado documento alguno sobre el particular, hacemos constar lo precedente, á título de nota.

(2) Este portal se hallaba en el muro que está junto al portal de la Iglesia de la sangre, de donde tomaba el nombre.

(3) En la parte lateral de la Iglesia de la Sangre de Villarreal, había una puerta de entrada que daba al barrio de la judería, según hemos observado al hacer las obras de renovación de la misma, en esta última época.

(4) Registrado en el archivo parroquial.

(5) Arch. parroq.

(6) La escritura de compra de la Iglesia de la sangre, fue autorizada por el notario de esta villa D. Godofredo Gimeno el día 7 de Junio de 1894.

NOTA: Encara que es tracta d’un text àmpliament conegut, l’hem inclòs per ser el més extens que fi ns aquest moment s’ha escrit sobre la capella o església de la Sang, i perquè ens servesca a més de comparació amb els altres textos existents.

284


DOCUMENT VII

(En l’extrem superior esquerre de la carta, en lletra d’impremta, s’indica: “PARROQUIA ARCIPRESTAL DE VILLARREAL”)

Tengo el honor de invitar a V. é Ilma. Corporación de su digna presidencia a las funciones religiosas que, con asistencia del Prelado Diocesano, se celebrarán en nuestra Ciudad, el Domingo, 27 de este mes, y 9 horas de la mañana, a saber, procesión eucaristica desde la Parroquia Arciprestal a la “Iglesia de la Sangre” y de esta ultima, Misa solemne con sermón y orquesta.

Dados los sentimientos catolicos de ese Ilmo. Ayuntamiento, es de esperar su asistencia a tan solemnes actos.

Dios (vº) gde. a V. m. as. Villarreal a 18 de Octubre de 1907.

Vicente Alba, cura (rubricat).

(En la part inferior de la carta, apareix escrit) Sor. Presidente del Ilmo. Ayuntamiento de esta Ciudad.

Carta d’invitació a la corporació municipal de Vila-real (correspondència any 1907, sign. 43.02, AMVr).


285

BIBLIOGRAFIA

Alba Zarzoso, V., Reglamento de la Cofradía de la Purísima Sangre de N. S. J. (pròleg), Imprenta de Juan Botella, Vila-real, 1913 (hi ha una edició anterior de l’any 1893).

Anònim, Apuntes históricos de Villarreal, Vila-real 1878-1879, manuscrit inèdit de l’AMVr. Editat dins del CD Història de Vila-real, Manuscrits i impresos,Ajuntament de Vila-real, Arxiu Municipal, Vila-real, 2001.

Balbas Cruz, J. A., El Libro de la Provincia de Castellón, Imprenta y librería deJ. Armengot, Castelló de la Plana, 1892.

Bautista Garcia, J. D., “El patrimoni històrico-artístic de la Confradia de la Sang”, Programa de Setmana Santa, Vila-real, 1991.

Carceller Ferrer, J. B., Historia Gráfi ca de Vila-real, Caixa Rural de Vila-real, Gráfi cas Timsa, Vila-real, 2004.

Carda Rius, E., “Historia de la Congregación Mariana de Villarreal”, Historia de los Luises de Villarreal. Devocionario. Misa, Imprenta Seriols-Sichet-Vidal y Cª, S. R. C., Vila-real, 1948.

Doñate Sebastiá, J. M., “Evolución urbana de Villarreal”, Actas del VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, tom II, volum I, València, 1969, p. 149-163. Aquest treball es va reproduir en facsímil en el tom I de Datos para la Historia de Villarreal, Vila-real, 1972, p. 144-162.

– “Aportación a la historia del teatro. Siglos XIV-XVI”, publicat en MartínezFerrando. Archivero, miscel·lània d’estudis dedicats a la seua memoria, Madrid, 1968. Aquest treball es va reproduir en facsímil en el tom III de Datos para la Historia de Villarreal, Vila-real, 1973, p. 135-154.

– “Las juderías de la Plana”, comunicació presentada en el Primer Congreso deHistoria del País Valenciano, València, 1971. Aquest treball es va reproduir en facsímil en el tom IV de Datos para la Historia de Villarreal, Vila-real, 1974.

Ferrer Andreu, F., Historia Gráfi ca de Villarreal, Gráfi cas Timsa, Vila-real, 1978.

Flores Sacristán, O., Vila-realencs per a recordar, Ajuntament de Vila-real,Imprenta Sichet, SL, Vila-real, 2006.

286


Gimeno Estornell, V., “Aportacions per una història”, Programa de SetmanaSanta, Vila-real, 2001, p. 14-17.

– “De la història de la Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang de N. S.Jesucrist i la Mare de Déu de la Soledat de Vila-real”, Programa de Setmana Santa,Vila-real, 2003.

– “Aportacions per a una història de la Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i la Mare de Déu de la Soledat de Vila-real (III)”, Programa de Setmana Santa, Vila-real, 2004.

– “Aportacions per a una història de la Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i la Mare de Déu de la Soledat de Vila-real (IV)”, Programa de Setmana Santa, Vila-real, 2005.

– L’església parroquial sant Jaume Apòstol de Vila-real, Caixa Rural de Vila-real, Impremta Llorens, Vila-real, 2006.

– “Aportacions per a una història de la Confraria de la Puríssima Sang de Vila-real”, Programa de Setmana Santa, Vila-real, 2006.

– “Aportacions per a una història de la Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang (VI)”, Programa de Setmana Santa, Vila-real, 2007.

Heredia Robres, J., Efemèrides. Cronologia històrica, Imprenta Sichet, SL,Vila-real, 2006.

– Els carrers de Vila-real, Imprenta Sichet, SL, Vila-real, 2007.

– “Un novio falsifi cat (1892), un sainet de Vicente Sànchiz Almela”, Cadafal, maig 2008.

Inza Barrué, J. B., La ribera de Mijares habitada de la Divina Gracia, Imprenta José Cid, Tortosa, 1792 (hi ha una edició facsímil de l’any 1997, realitzada per l’Ajuntament de Vila-real).

Juan Nebot, M., Villarreal siglo XX, tom I, Imprenta Miralles, Vila-real, 1985.

– Villarreal siglo XX, tom II, Imprenta Sichet, SL, Vila-real, 1986.

Lizandra Rubio, J., “La Ermita de la Sangre. Descripción de una desaparecidaIglesia”, Programa de Setmana Santa, Vila-real, 1992.


287

Martí Cercós, P., Apuntes históricos de Villarreal, Vila-real, 1886 (manuscrit inèdit de propietat particular).

Monferrer Monfort, A., “Las cofradías en Castellón y sus comarcas desde la Edad Media hasta fi nales del Antiguo Régimen. Las contestaciones a la Encuesta del Conde de Aranda”, Biblioteca de les Aules, núm. 18, Diputació de Castelló, Castelló de la Plana, 2008.

Mundina Milallave, B., Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón, Imprenta y librería Rovira Hermanos, Castelló de la Plana, 1873 (hi ha una edició facsímil de l’any 1988, realitzada per la Caixa d’Estalvis de Castelló).

Nebot Climent, L., Apuntes históricos de Villarreal, Vila-real, 1880 (manuscrit inèdit de l’Arxiu Municipal de Vila-real).

Pascual Moliner, V., Obras extraeclesiales, o hechas al margen del templo y vida parroquial (manuscrit existent en l’Arxiu de la parròquia de Sant Jaume de Vila-real).

Perona Villarreal, D., Datos históricos sobre Villarreal y los reyes de Valencia, Madrid, 1993.

Sarthou Carreres, C., Villarreal y sus Santuarios, Castelló de la Plana, 1909 (hi ha una nova edició de l’any 1985).

– “Provincia de Castellón”, Geografía General del Reino de Valencia, Alberto Martín, Barcelona, 1913 (hi ha una edició facsímil de l’any 1989, realitzada per la Caixa de Castelló).

Traver García, B., Historia de Villarreal, Imprenta de Juan Botella, Vila-real, 1909 (hi ha una edició facsímil de l’any 1977).

– “Efemérides de Villarreal”, Villarreal, Vila-real, 1935 (hi ha una edició facsímil de l’any 1977).

Vicent Gil, V., “Aproximación a la historia de la Cofradía de la Sangre (1591-1895)”, Programa de Setmana Santa, Vila-real, 1985.

– “L’església i les imatges de la Confraria de la Sang (1894-1965)”, Programa de Setmana Santa, Vila-real, 1986.

288


Zaragoza Catalán, A., “Arquitectura valenciana de la época de la colonización cristiana: estructuras abovedadas”, XXX aniversari del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa. Borriana (1967-1997), dins de la Col·lecció Papers, 2a Època, núm. 20, Ajuntament de Borriana, 2000.


289

290


291

PATRIMONI ARTÍSTIC IOBJECTES DE DEVOCIÓ

DE LA CONFRARIA DE LA SANG

PASQUAL TIRADO GIMENO

293


PATRIMONI ARTÍSTIC I OBJECTES DE DEVOCIÓ DE LA CONFRARIA DE LA SANG

PASQUAL TIRADO GIMENO

Des dels seus orígens més remots el cristianisme, com la majoria de les altres religions, s’ha valgut de representacions de tot tipus per tal de facilitar als seus practicants la concreció d’idees, pensaments o creences difícils de reconéixer i d’acceptar sense unes formes que pogueren resultar més o menys familiars i pròximes. Recreacions d’objectes, fi gures o personatges, sovint amb una forta càrrega simbòlica, han estat utilitzades des de temps immemorials com a mitjans a través dels quals al poble li resultara més senzill dur a terme la seua pràctica religiosa, tant en l’aspecte que aquesta té de social i de vegades multitudinària, com també en la seua vessant més íntima i personal, fomentant així la devoció dels fi dels i facilitant la materialització d’allò que quasi sempre és absolutament immaterial i que, per tant, necessita d’una concreció per tal de poder arribar a l’esperit de molts dels creients.

Ja des dels mateixos inicis de l’art paleocristià, tenim clars exemples del que estem exposant. Mostres que trobarem al llarg de la successió dels distints estils artístics que han aparegut des d’aquell primitiu cristianisme. Realment la religiosa és probablement la temàtica més tractada al llarg de la història de l’art en, pràcticament, la totalitat de les seues manifestacions i tècniques.

Tenint en compte el que acabem de dir, és lògic afi rmar que les confraries, com ben bé totes les restants institucions religioses, s’han valgut al llarg de la seua existència d’una sèrie d’objectes de culte, de vegades amb valor artístic, la fi nalitat dels quals ha estat i és el foment de la devoció dels fi dels i el fet de facilitar-los la pràctica religiosa.

Lògicament, en un treball que vol contar la història d’una confraria com la que ens ocupa, la més antiga al nostre poble, amb una vida de més de tres segles i mig, s’ha de fer obligatòriament referència a totes aquestes coses que, a hores d’ara, integren un patrimoni valuós i que podia ser-ho més, si al llarg del temps moltes d’aquestes peces no s’hagueren quedat malauradament pel camí. D’alguna de les peces perdudes, hi ha encara referències; probablement, d’altres no. Així dons, el que a hores d’ara correspon és fer una mena d’inventari, amb la intenció de destacar

294


principalment aquelles obres que tenen un valor artístic que en algunes ocasions pot qualifi car-se de molt important.

Es té referència d’imatges en segles anteriors, desgraciadament desaparegudes. D’algunes queda constància escrita; d’altres, com de les antigues de l’Ecce Homo i de la Mare de Déu de la Soledat, tenim sort de poder disposar d’unes fotografi es que, si més no, són testimoni de la seua qualitat.

Així doncs, si prenem aquestes com a punt de partida, farem un recorregut, eminentment gràfi c, per totes les obres que constitueixen el patrimoni de la Confraria i que, tal com podrem apreciar en la majoria dels casos, a l’estima que se’ls tinga pel seu signifi cat o simbolisme, caldrà afegir uns valors estètics que faran que, en algunes ocasions, puga parlar-se de vertaderes obres d’art.

Antiga imatge de l’Ecce Homo Antiga imatge de la Mare de Déu de la Soledat


295

IMATGERIA

Dins d’aquest primer apartat i per seguir més o menys un ordre cronològic, hauríem de tractar en primer lloc una imatge que, sens dubte, podríem qualifi car com la més antiga i una de les més valuoses de les que, a hores d’ara, conserva la Confraria. Es tracta d’un crucifi x conegut com el Crist de la Sang, una talla en fusta d’autor desconegut que, per les característiques que presenta, ben bé podria ser obra del segle XVII. Se sap d’ell que pertanyia a l’església de la Sang i que, com tants altres objectes, va estar a punt de desaparéixer quan quasi tots van ser cremats l’agost del 1936. Sortosament, aquesta peça fou salvada de la foguera per Vicent Ramón Petit Ramos qui, anys després, concretament el 1984, la tornaria a lliurar a la Confraria.

Com hem apuntat, es tracta d’una escultura en fusta, en el seu moment policromada, i que, a hores d’ara, tan sols presenta indicis del seu aspecte original. Representa un crist de tres claus, amb el cap lleugerament girat a la dreta, rostre amb expressió ben aconseguida i parcialment cobert per l’habitual pany de puresa que, subjecte amb una corda, mostra una exquisida realització.

Crucifi x, fusta policromada, 49 x 36 cm, segle XVII

296


L’estat de conservació és acceptable si tenim en compte que, com ja s’ha dit, la pràctica totalitat de la policromia ha desaparegut, el clau que uneix els peus no és l’original i el braç dret, perdut en els avatars esmentats, és fruit d’una restauració duta a terme per l’escultor Pere Gil.

La dècada dels quaranta va ser temps de molt de treball per als escultors i imatgers ja que, acabada la guerra, havien de reposar-se moltes de les obres que durant aquells anys havien desaparegut. Aquesta circumstància general pot donar-se com a certa també a Vila-real, on escultors com Pasqual Amorós Vicent (1876-1943) més conegut pels seus paisans –i per raons obvies- com Pasqualet el Santer va poder dur a terme, en poc de temps, algunes de les seues millors realitzacions. Tampoc la nostra Confraria s’allunya d’aquesta tendència i és, en aquesta època, quan s’encomanen dues de les més importants imatges de les quals encara avui en dia podem gaudir.

La primera d’elles no és ben bé dels quaranta sinó un poc anterior. Concretament fou el 1939 quan Amorós talla la primera de les dues imatges que al llarg del temps li seran encomanades. Es tracta de l’Ecce Homo, una imatge que va ser regalada a la Confraria per Olegari Roig, amb la fi nalitat de substituir-ne una anterior, probablement de meitat del segle XIX, destruïda durant la guerra i que, mitjançant documentació fotogràfi ca, va servir de model.

L’obra es manté fi del a aquest tipus de representació que, des del segle XV en què apareix, connecta d’una manera molt clara amb la sensibilitat dels creients. Refl ecteix el moment en què Jesús, després de ser assotat, és mostrat a la multitud per Pilat, coronat amb espines, cobert únicament amb un mantell roig i sostenint a les seues mans, lligades, un tros de canya a mode de ceptre. Tallada en fusta i policromada, es disposa a sobre d’un pedestal i constitueix una bona mostra del quefer d’aquest mestre que, una vegada més, sap fer servir els recursos adients per a emocionar l’espectador amb la utilització d’una anatomia ben tractada i un rostre expressiu.

Amb molt poca diferència de temps, el mateix escultor comença la realització de la Mare de Déu de la Soledat, una peça que només té interés pel que fa al rostre i les mans, ja que la resta del cos, sense treballar, està cobert pels vestits que l’oculten totalment. És, doncs, aquesta un exemple de les conegudes com a imatges per a vestir, a les quals fi ns i tot se’ls articula els braços per tal de poder posar i traure la roba amb major facilitat. Aquestes representacions, molt abundants en l’època barroca, sempre han gaudit de molta acceptació per part dels fi dels, ja que l’abundància dels anomenats elements postissos donaven com a resultat fi nal unes representacions molt realistes.


297

Pasqual Amorós, Mare de Déu de la Soledat, fusta policromada, 140 x 50 cm, 1940

298


Pasqual Amorós i Pere Gil, Crist dels Clavaris,fusta policromada,100 x 60 cm, 1943


299

Pasqual Amorós, Ecce Homo, fusta policromada, 120 x 34 x 34 cm, 1939

300


Aquesta peça, també de Pasqual Amorós, novament tallada en fusta, es va utilitzar per primera vegada en les processons de l’any 1944 i va ser donada en el seu testament per Beatriu Verdià Avellana.

Finalment, una altra de les obres importants de la Confraria i que, malauradament, per a Amorós fou la darrera. Es tracta d’un crucifi cat conegut com Crist dels Clavaris i que, probablement, també va substituir una imatge amb la mateixa denominació que, segons la informació que ens aporta el Llibre Vell de la Confraria i Confrares, va encomanar-se l’any 19091.

Novament hem de parlar d’una peça treballada en fusta policromada que, tal com apuntàvem, fou començada pel mestre però que, després de la seua mort, va haver de ser acabada per un aleshores molt jove Pere Gil Moreno (1923-1993).

Hem de referir-nos també a una altra talla de la qual, si bé no coneixem l’autor, sí que podríem dir que ben probablement fou realitzada als voltants dels passats anys cinquanta i que, tot i no ser massa gran, pot considerar-se un treball fet amb delicadesa. Representa Santa Maria Magdalena, de genolls i molt en la línia de les representacions barroques que tracten aquest motiu iconogràfi c. Mostra un rostre amb una forta càrrega expressiva i unes mans molt ben tractades.

Finalment, arribem a la imatge més moderna però que per a molta gent, i creiem que amb justifi cació, és considerada com la joia de la Confraria. Ens referim novament a una representació de l’Ecce Homo, en aquesta ocasió fruit de les mans de Josep Pasqual Ortells López (1887-1961).

Es tracta d’una magnífi ca talla en fusta policromada que de nou representa Jesús dempeus i, com és normal, parcialment cobert amb el mantell roig que deixa al descobert el tors de la fi gura on el mestre recrea unes formes anatòmiques perfectes. És de destacar també el treball en mans i peus i francament excel·lent el tractament dels plecs que donen moviment a l’escultura i on l’autor juga amb llums i ombres que confereixen a l’obra una dosi afegida de naturalisme. I parlem d’incrementar l’efecte d’allò que sembla real perquè si hi ha una part de la fi gura on pot apreciar-se ben a les clares és en el rostre. En ell se’ns mostra un Jesús amb cabells llargs i barbat, com sol ser habitual, amb unes faccions agraciades en les quals Ortells ha estat capaç de fer veure la tristor, el cansament i la resignació del personatge que, com en la majoria de realitzacions d’aquest gran artista, arriben a l’espectador amb total rotunditat. Es tractava de fer una obra per a emocionar, per a commoure, que és una de les funcions principals que han d’acomplir les imatges processionals i el mestre ho va assolir sobradament.

1 Llibre Vell de la Confraria i Confrares, 9 de maig de 1909, p. 184.


301

Santa Maria Magdalena, autor desconegut, fusta policromada, 69 x 32 x 39 cm, 1950

302


Podríem dir, doncs, que és una estàtua en la qual es posa de manifest un realisme pregon, feta tenint molt en compte els postulats barrocs i en la qual Ortells mostra el profund coneixement que té dels grans escultors d’aquell estil d’on sembla traure la inspiració, sense deixar ni per un moment de costat la seua personalitat, tantes vegades evidenciada especialment en les representacions de temàtica religiosa.

Hauríem, fi nalment, de felicitar-nos pel fet que la Confraria siga la propietària d’aquesta peça; ja que és, en certa manera, fruit d’una sèrie de coincidències, tot i tenint en compte que, en un primer moment, no es va pensar en Ortells a l’hora d’encomanar-la i es va fer l’encàrrec a l’escultor valencià Josep Maria Ponsoda, tal com s’explica de manera detallada en un altre dels capítols d’aquesta publicació. La por a no poder afrontar uns pagaments importants, directament lligada a la circumstància que el poble patira el febrer de 1956 una fortíssima gelada, féu que els aleshores membres de la Junta Directiva dubtaren en un primer moment sobre la conveniència d’acceptar l’oferiment posterior del nostre escultor o conformar-se amb una peça més econòmica. Finalment, van posar bona voluntat per les dues parts i es va arribar a l’acord que permeté l’adquisició de la imatge que ara tractem. Aquesta fou estrenada fi nalment durant la Setmana Santa del 1958.


303

Josep Ortells, Ecce Homo, fusta policromada, 180 x 65 x 50 cm, 1958

304


ALTRES TREBALLS DE TALLA

Quasi tan importants com les mateixes escultures són en qualsevol confraria les peanyes, necessàries per tal de poder participar en les desfi lades processionals i, per tant, objectes molt apreciats i de vegades molt costosos. La primera vegada que sobre aquest tema es parla en el llibre d’actes és el 1856, quan hi consta que són pagats 48 reials per la renovació d’una2. Anys després, concretament el 1882, una altra confraria, la de Sant Elies, ven per 360 reials la seua peanya a la de la Sang que la utilitzarà per a la imatge de la Mare de Déu de la Soledat3. D’ací ja passarem al 1907, quan és procedeix a l’adquisició d’unes noves peanyes4 que suposadament es faran servir fi ns que fi nalment s’estrenen les actuals, en la Setmana Santa de 1954, tallades pel també escultor local Juli Pasqual Fuster Rubert (1910-1967) i que constitueixen una delicada combinació de motius vegetals amb símbols i al·legories de la passió.

Juli Pasqual Fuster, peanya de la Mare de Déu de la Soledat, fusta daurada, 142 x 142 x 90 cm, 1954

2 Llibre Vell de la Confraria i Confrares, 26 d’octubre de 1856, p. 77.3 Llibre Vell de la Confraria i Confrares, 26 d’octubre de 1882, p. 146.4 Llibre Vell de la Confraria i Confrares, 17 de febrer de 1907, p. 232.


305

PINTURA I GRAVATS

És aquest un apartat en el qual ben poques obres poden ressenyar-se. Hi ha notícies d’alguna desapareguda com la pintura de l’Ecce Homo que s’encomana a Francesc Pérez Olmos el 18905 per a incorporar-la a un estendard adquirit uns anys abans. No tenim informació d’altres exemples a excepció de la que ací es reprodueix i que correspon al guió actual. Amb la mateixa iconografi a, està pintada a l’oli sobre seda i fou realitzada el 1947 per l’artista vila-realenca Conxa Beltran Ramos (1896-1988).

Conxa Beltran, estendard processional, oli sobre seda, 135 x 90 cm, 1947

5 Llibre Vell de la Confraria i Confrares, 16 de novembre de 1890, p. 174.

306


Per tal de completar el catàleg, cal també al·ludir a dos gravats dels que solien encomanar-se en altres temps quan els sistemes de reproducció no donaven per a més. Eren objectes de devoció que la gent s’estimava molt, encara que la fragilitat del suport, paper en aquest cas, ha fet que pocs exemplars hagen superat el pas dels anys. El primer d’ells constitueix un curiós i complet repertori de trofeus de la passió que se presenten amb una concepció que podríem qualifi car com a molt barroca. El segon té com a protagonista una vegada més la imatge de l’Ecce Homo i, en aquest cas, es deixa constància del lloc d’impressió, València, i fi ns i tot dels tallers gràfi cs on es va realitzar: Litografi es Sanchis.

Litografi a en la qual apareixen els trofeus de la Confraria, 18 x 12 cm

Ecce Homo, Litografi es Sanchis,57,5 x 38 cm


307

ORFEBRERIA

Dins dels objectes d’orfebreria que es conserven, hem d’esmentar primerament per la seua antiguitat, fi nals del segle XVIII, una peça de plata que representa un cor traspassat per una espasa, que té per a la Confraria un gran valor ja que és una joia que pertanyia a l’antiga imatge de la Mare de Déu de la Soledat i que, per sort, ha pogut preservar-se. Com se sap, és un motiu iconogràfi c que sovint es disposava sobre el pit d’algunes advocacions en clara al·lusió a la seua angoixa.

Vicente David, custòdia, 1943 (?) Vicente David, sagrari, 90 x 45 x 41, 1941

Cor traspassat, sense autor conegut, segle XVIII

308


De la resta de peces d’orfebreria destaca una custòdia de llautó daurat, del tipus sol i que segueix la tipologia de la majoria d’aquests ostensoris que van començar a fabricar-se a partir del segle XVI. La nostra va estar realitzada a principis dels anys quaranta en el taller de l’orfebre valencià Vicente David, lloc on també es va fer el sagrari, de trets neogòtics, que actualment es conserva a la capella dels Lluïsos, copropietaris de l’obra.

Menció especial mereixen també les corones, complement important de les imatges escultòriques. Probablement la més espectacular de totes elles siga la de la Mare de Déu de la Soledat, per tractar-se d’una fi del reproducció en plata de l’antiga, corresponent al segle XVIII. És de les de tipus plat, amb dotze rajos que es rematen amb estrelles. El seu diàmetre és de 36 cm, pesa 530 grams i va ser confeccionada el 2007 novament en el taller de Vicente David.

Molt interessant també és la segona. En aquest cas, es tracta d’una peça circular amb estrelles que respon a la tipologia del cèrcol hebreu. Està meritòriament treballada i malauradament es desconeix l’autor, no així la data de realització: 1940.

Finalment, ens referim a la tercera corona. En aquest cas, també de plat i corresponent a l’Ecce Homo i, per tant, elaborada el mateix any que la imatge, és a dir el 1939.

Corona de plat de la Mare de Déu de la Soledat


309

Per tancar aquest apartat, interessaria almenys deixar constància d’una creu portaestendard i d’uns bàculs presidencials de metall platejat que van ser realitzats el 2005 per l’empresa d’orfebreria Primpimar d’Albacete.

Corona de plat de l’Ecce Homo, 1939

Corona de la Mare de Déu de la Soledat, 1940

310


TEIXITS I BRODATS

Dins del breu capítol dedicat als teixits i brodats, comencem amb una obra extraordinàriament valuosa. Es tracta del vestit de la Mare de Déu de la Soledat, confeccionat amb vellut de seda negre brodat amb fi l d’or. És una peça de fi nals del segle XIX.

Complement de l’anterior és el mantell de la mateixa imatge, elaborat amb materials idèntics, probablement de fi nals del segle XIX o principis del XX. Com pot suposar-se per la seua antiguitat, aquestes dues peces formaven part de la indumentària de l’antiga imatge i, afortunadament, es van salvar de ser destruïdes. Precisament pels anys que ja tenen aquestes, el 2005 es va estrenar un nou mantell brodat amb or sobre vellut de cotó negre i amb unes mides de 3 per 4 metres, l’autor del qual és Pedro Ramos Carreño, director del taller Brodats La Puríssima, d’Onda.

Una altra obra important és la capa de l’Ecce Homo. Aquesta, confeccionada amb vellut de seda roig gerani i treballada amb fi l d’or autèntic, té unes dimensions de 70 per 150 cm, i havent estat dissenyada a fi nals del segle XIX per un molt jove Pasqual Amorós fou utilitzada fi ns a l’any 1958. Presenta uns delicats brodats que representen al·legories de la passió i de la confraria dins de medallons a més de

Vestit de la Mare de Déu de la Soledat, segle XIX


311

l’eucarística del pelicà. El 2009 se’n va fer una de nova, inspirada en l’original, al taller d’Onda ja esmentat. En aquesta, que té les mateixes mides que l’original a la qual acabem d’al·ludir, la decoració brodada representa, entre d’altres motius, dues al·legories de la passió i els escuts de la Confraria.

Mantell de la Mare de Déu de la Soledat, Pedro Ramos, 2005

312


Per acabar, una darrera obra de Pedro Ramos, en aquest cas es tracta d’un estendard, que amb unes dimensions de 50 per 60 cm va estar confeccionat el 2004 amb vellut de cotó roig i fi l d’or.

Capa de l’Ecce Homo


313

ALTRES OBJECTES

Per a tancar aquesta breu aportació, caldria deixar constància de l’existència d’una sèrie d’objectes que, tot i no tenir uns valors artístics ressenyables, sí que són importants pel seu signifi cat i pel fet que si bé els que a hores d’ara continuen enriquint les desfi lades processionals en les quals la Confraria participa són relativament moderns, des del seu origen ja formen part d’una tradició i uns costums importants, tant per als creients com per a la gent que assisteix a les processons més pel que aquelles tenen de manifestacions culturals o tradicionals que no pas per ser actes religiosos.

En aquesta línia, podríem al·ludir a tot el que envolta la fi gura del penitent que, cada any i per rigorós ordre d’inscripció, s’erigeix com a protagonista quan desfi la acompanyat del Cireneu, abillat amb la corresponent túnica i la llarga perruca, carregat amb la gran creu i arrossegant aquelles grosses cadenes el soroll metàl·lic de les quals trenca el silenci de la nit pels carrers de la nostra vila.

També, com no, s’haurien d’esmentar una sèrie d’objectes que, amb una forta càrrega simbòlica, tenen un paper important en les processons. Estem parlant d’allò que popularment hom anomena trofeus i que dins de la iconografi a catòlica simbolitzen diferents moments de la passió de Crist.

Trofeus de la passió

314


Són peces en la majoria dels casos molt senzilles, més d’una vegada amb trets fi ns i tot d’ingenuïtat, que, tal com encertadament apunta Bautista6, constitueixen els Arma Christi, és a dir els instruments de victòria sobre el pecat.

Sabem de la seua existència i utilització des de temps immemorial i en més d’una ocasió la documentació ens dóna notícies de la seua renovació. En aquest sentit, podem dir que la darrera, per raons ja sabudes, va tenir lloc al llarg de la dècada dels quaranta. Els motius iconogràfi cs, sovint realitzats en fusta o materials poc pesats per tal d’alleugerir la tasca als confrares portadors són: la creu, l’escala, el sol i la lluna, la llança, l’espasa, la sentència, la calavera, la columna, la bossa, la gerra i el rentamans, el fanal, les disciplines, el calze, la túnica, els daus, les lletres SPQR, la mà, el martell, les tenalles i les claus, el rostre diví i el gall7.

Trofeus de la passió

6 Bautista Garcia, J.D., El patrimoni històrico-artístic de la Confraria de la Sang, p. 13.7 Com a curiositat cal dir que avui en dia el pollastre que es trau a les processons està dissecat però, temps enrere, quan fàcilment es podia aconseguir perquè en moltes de les cases del poble es criaven animals, era habitual que es desfi lara amb un gall viu.


315

316


317

REPRESENTACIONS TEATRALS A VILA-REAL

DES D’ANTIC


319


REPRESENTACIONS TEATRALS A VILA-REAL DES D’ANTIC


Seguirem per a aquesta relació, treball i estudi, copiant, aprofi tant, interpretant i traduint, els treballs aportats pel cronista de Vila-real, José M. Doñate Sebastiá, publicats en la seua obra Datos para la Historia de Villarreal, vol. III, p. 135. D’altres treballs d’estudiosos del tema, també ens seran de bon profi t. Els solcs oberts en el nostre tros es feren perquè donaren el seu fruit; agraïm el treball d’aquesta mena de bons llauradors vila-realencs, que amb la seua feina han obert camins valorats.

***

-I-

De la documentació que hi ha a l’Arxiu Municipal de Vila-real, es pot deduir que ja a l’any 1369, i abans, es feien representacions teatrals de diversa temàtica al nostre poble, especialment pel misteri de la passió del Nostre Senyor Jesucrist; el pagament que es fa a Domènec Mora1, prevere de la parroquial, per la “representació dels jocs del Divendres Sant”, sobre els diners que ell mateix ha avançat en “fer i ordenar la representació de la Creu”2, en testimonien clarament.

A les darreries del s. XIV i per paregudes circumstàncies, apareix el nom d’un altre prevere, Joan Ballester3, amb el qual podem constatar que el “fet de la representació de la Creu” no és aïllat, sinó acostumat en el temps de la passió. Al 1376 s’adquireixen elements nous i vestuari per a aquestes representacions, consolidant amb la notícia el fet que ens ocupa en aquest estudi4.

Però així com del fet de la representació es constata el testimoni, no es pot

1 AMVr, Claveria Arnau Ayç de 1368-69 núm. 209, F 18v: “Item dona et paga a manament dels jurats an Domingo Mora los quals li eren deguts ab albara debitori feyt per en Berthomeu Gil per raho de la representacio dels jochs del Divendres Sant, lo qual fon feyt a XIX de maig anno ... LXºIXº. Vint sols VIII diners”.2 AMVr, Claveria de Domingo Sentís de 1372-73, F 29r: “Item dona et paga an Domingo Mora, prevere, los quals aquell havie bestreyts en ff er e ordenar la representacio de la Creu de Nostre Senyos Jhesu Xrist en lo dia del Divendres Sant en les coses en çedula per aquell de la dita raho donada...a XVI de abril anyo LXXIIIº. Quaranta guyt sols nou diners”. Cl. Marquo de Calaceyt 1379-80 núm. 217, F 25r.3 AMVr, Cl. Jacme Guasch de 1396-97, F 17v.4 AMVr, Cl. Arnau Bosch de 1375-76, núm. 214. Papers núm. 24.

320


dir el mateix sobre el text literari amb el qual es desenvoluparia l’acció, per més que el tema, sobre la passió i mort de Nostre Senyor, ens és ben conegut; sí que hi ha referència a la compra de paper per a reparar “cèdules oldanes = velles per a fer-ne de noves”5, que potser faça referència al text que cadascun dels personatges recitaria, o de memòria o llegit.

Els actors que representarien els personatges principals devien ser, pel mateix fet del text literari, gent de lletres, la major part del clergat, ja que del veïnat, llauradors i menestrals, pocs sabien llegir. Els actors que no parlaven eren representats per la gent del poble i entre aquest estament es documenta la presència “dels jueus = els judíos de la tradició”; aquests són obsequiats pel seu treball, amb “pa, vi et altres refrescaments lo dia del Divendres Sant per als quis vestiren, a juheus et als altres qui feren la representació de la Gloriosa Passió de Nostre Senyor Jhesus Xrist, cinch sols”6. Sobre “els actors judíos” es pensa que podien representar, per una banda al mateix “poble jueu (el que s’anomena la turba)” i per altra banda els papers que els cristians bandejaven, per l’actuació en la passió de Crist, com era “la dels soldats romans, gafans, botxins, etc.”; així la tradició del nostre poble ha continuat nomenant, fi ns als nostres dies, la Guàrdia Romana com els judíos i el centurió romà com el rei dels judíos i a l’ensems conservant, fi ns fa poc de temps, en la processó del Divendres Sant, el paper de la turba o poble jueu un grup de cantors que entonaven el salm Miserere i d’altres per tot el recorregut, així com “xiquets i xiquetes vestits de jueus amb palmes i rams, cantant també”.

La presència de l’element eclesiàstic és evident i també ho és el “que alguns de la vila volen fer la representació”7, apareixen així “grups organitzats per a aquestes representacions” (avui els diem grups de teatre); també consta que el lloc on es fa la representació no és dins de l’església, sinó a l’aire lliure, enfront els portals de la vila, el de València i el de Castelló, que en tenir barbacanes s’avenen bé a l’acte8, on es pot preparar la taula per al Sant Sopar i emprar-se fi ns i tot pólvora per a imitar els trons de la mort del Senyor, fent-ho el més real possible: en la fl agel·lació els assots s’unten amb oli tintat de roig per a fer-li les marques del suplici, la llança de Longinus també es tinta amb el mateix oli per tal de remarcar la ferida del cor (ídem cita 4). El 1394 ja apareix l’escenifi cació del Sant Sopar9.

5 AMVr, Cl. Arnau Bosch de 1375-76, núm. 214. Papers núm. 24.6 AMVr, Cl. Marquo de Calaceyt 1379-80, F 26v; Cl Marco de Calaceyt 1412-13 F 36r; Cl. Guillem Gamiça 1417-18 F 39r i F 44v.7 AMVr, Manual de Consells núm. 8 de 1412-13, F 15v: “Item lo dit Consell acorda que com alcuns de la vila volguesen fer la representacio de la Passio de Jhesus Crist lo divendres Sant propvinent que per lo sindich de la dita vila los fos bestret per a obs de alcunes messions tres fl orins”.8 AMVr, Cl. Pere de Conques, 1394-95.9 AMVr, Cl. Pere de Conques, 1394-95 núm. 226 F 31v ;”Item... per dues ampolles de vi, la una de cuyt e l’altra de vermell que de aquell compraren lo dit dia del Divendres Sant les quals posaren en la taula dels apostols, dotze diners”. Cl. Lorenç Garriga 1485-86 , núm. 275, paper núm. 6 : “Nosaltres...manam a vos...sindich...queus retingats dels diner de la mateixa vila...sis sous que pagas als qui feren la representacio de la Cena lo digous Sant...”.


321

Amb l’arribada del s.XVI sembla que aquestes representacions tendeixen a desaparéixer, almenys en la forma en què es representaven i donen pas a les processons, més o menys com encara les coneixem. De la processó del Divendres Sant, de la qual podem parlar amb documentació a partir de l’any 1503, per unes notícies sobre ofi cis religiosos10, sabem que s’allargava en hores, pel qual podem deduir que passaria per tota la vila, eixint i tot a la part dels ravals, fent les seues parades en llocs determinats, on es representaria la part adient a la passió. L’any 1609 apareix documentada la Profesó dels penitents del Dijous Sant.

Continuen les representacions teatrals

A la visita pastoral de 7 de desembre de 1645, en l’anotació que es fa sobre l’església de la Sang, després d’allò que pertoca a l’edifi ci i als ornaments de culte, es diu:

Item per quant han tingut notícia dits S.S. Visitadors de que en la Iglesia de la Sanch de Jesuchrist se han representat algunes comedies y actes profans ab poch respecte del lloch sagrat y dedicat al Culto divinal en menyspreu de nostre Senyor Deu Jesuxts y de los Sants y que així mateix en dita Iglesia los Jurats de dita Vila tenen dos peces de Artilleria ab ses carruches y que en aquella solen y acostumen alojar soldats y possar altres embarassos de dita vila, lo que es molta indecencia, poch respecte de Deu nostre Sr y los Sants y abusar de la misericordia de sa Divina Magestad; per ço dits S.S.Visitadors manen als Jurats de dita Vila, Clavari de dita Confraria y altres qualsevols persones a qui toca que dins 8 dies sots pena de excomunio major latae sententiae in his ferendis trina canonica monitione premissa ipso facto incurrenda, traguen dites dos peces de Artilleria de dita Iglesia y que de vuy avant no deixen representar comedies ni altres quelasevols Actes ni a los soldats tant en dita Iglesia de la Sang com encara en altra qualsevol de dita Vila, manant al Vicari Perpetuo de dita parroquial que si passat dit termini de 8 dies no hauran tret de dita Iglesia dites Artilleries y sera fet lo contrari del contengut en dit mandato publique a dits Jurats, Clavari de dita Confraria y demes persones a qui toca fer publichs excomunicats y com a tals los llanse de la Iglesia.11

En aquest document ens n’adonem que es continuen fent obres de teatre, seguint el costum d’abans; algunes són de caràcter religiós com El Misterioso Descendimiento de la Cruz, que juntament amb la crucifi xió serien el fi nal de la processó del Divendres Sant i inici del Sant Soterrar12; d’altres són de caràcter profà i no adients al lloc sagrat, com és el cas que hem citat, amonestat amb les penes canòniques, a més els embarassos emmagatzemats a l’interior de l’església.

10 AMVr, Claveria Arnau Pahoner 1502-03, F 17v “Item...an Johan Hamat et an Miquel Periz dotze diners als dos per que lo Divendres Sant mentre se feya loffi ci anaven per lo mur guardant la vila”.11 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, 7 desembre 1645, F 103v/104.12 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, 7 novembre 1693.

322


Joan Fuster en la seua obra La decadència al País Valencià13, en l’apartat “Plantejaments històrics del Teatre Valencià”, diu: “Hi ha pocs senyals visibles de continuïtat en les representacions relacionades amb la Quaresma i la Setmana Santa”, i cita al peu de la pàgina 34 del seu estudi a Doñate Sebastiá, dóna el seguici d’aquestes des del 1369 fi ns al 1499, afegeix que “la tradició continuà” i aporta per concessió de Vicent Pitarch, “dues dades d’arxiu, inèdites, que ho confi rmen” (potser el nostre Joan Fuster no sap quin és aquest arxiu o no l’assabenta elvila-realenc Vicent Pitarch, ja que està a l’Arxiu Parroquial de l’Arxiprestal Sant Jaume de Vila-real en el Llibre I de Visites Pastorals, potser també que, en ser arxiu eclesiàstic, se’ls oblide citar-lo).

La primera dada a la qual es refereix és precisament la que acabem de ressenyar. Joan Fuster fa aquesta explicació: “La visita pastoral realitzada al poble el 7 de desembre de 1645 denuncia que a l’església de la Sang es representaven comèdies, i l’autoritat eclesiàstica les veda d’una manera terminant. Si aquestes comèdies es referien al tema de la Passió o no, no hi consta”. En llegir aquesta dada, com hem fet abans, constatem que el que s’hi representen són “comèdies i actes profans i poc respectuosos amb el lloc sagrat”; per tant, sabem que no es referien al tema de la passió i es veden per ser profanes i poc respectuoses amb el lloc sagrat. L’altra dada es refereix a la disposició donada a partir del sínode tarraconense el 1693, per la qual el bisbe de Tortosa, Tomàs Auter, prohibeix tota mena de representacions dins de les esglésies, incloses les representacions religioses, com és el fet d’El Misterioso Descendimiento de la Cruz. Aquest és un altre aspecte i ja no es refereix a comèdies o actes profans, sinó a representacions religioses dins de les esglésies. Joan Fuster trau la seua conclusió: “La contumàcia de la pietat local és evident”; creu ell que vedades, les que ell pensa representacions religioses sobre la passió, al 1645, la pietat popular no en fa cas i es continuaren fent, pel qual ara el 1693 es prohibeixen totalment. Però no és així, perquè la primera prohibició és sobre “comèdies i actes profans i irreverents” i en la segona és quan el decret toca a les representacions religioses.

Diu així el decret de la visita pastoral a Vila-real, del 7 de novembre de 1693:

Item, per quant en la última Synodo Provincial de Tarragona se prohibixen en les Iglesies tot genero de representacions y actes Sacramentals, y a noticia de Ilmo. Sr. aja prevengut que en la present Iglesia se ha acostumat fer lo devallament de la Creu, per çò dit Illm. Sr. mana que de hui avant sots pena de excomunio major no es faça en dita Iglesia lo devallament ni altra qualsevol representacio14.

Després d’aquesta prohibició sí que podia posar Joan Fuster la seua apreciació,

13 Joan Fuster, La decadència al País Valencià, Curial, Barcelona, 1985.14 APVr, Llibre I de Visites Pastorals, 7 novembre 1693, F 225v.


323

“la contumàcia de la pietat local és evident”, perquè no deixen de representar El Misterioso Descendimiento de la Cruz, o si el deixen és per un temps. I així és ja que ens trobem, menys de cents anys després, amb aquesta representació en tota la seua esplendor, l’any 1772, i açò en un interval de temps mogut, o no gens favorable, per motiu de la Guerra de Successió primer i posteriorment per l’enderroc de l’església gòtica, l’estada en la de la Sang i construcció del nou temple parroquial de Sant Jaume: l’any 1772 es continua representant El Misterioso acto del Descendimiento de la Cruz, encara que ja en castellà per disposicions episcopals, d’acord amb la Llei de Nova Planta.

A l’Arxiu Parroquial de l’Arxiprestal Sant Jaume de Vila-real es conserva la sol·licitud que es dirigeix al bisbe de Tortosa en relació a aquesta representació i per motiu de fer-la dins de l’obra de l’església encara no acabada, però ja coberta, aprofi tant la grandària adient a la multitud que anava a tal representació. L’església major és en obres ja cobertes, però encara falten set anys per a la seua inauguració; la visió de la seua amplitud interna mou els encarregats de la representació a fer aquesta sol·licitud.

Copiem el document tal com és:

Ilmo. Señor. El Alcalde y Regidores de la Villa de Villarreal, como Fabriqueros mayores de la Fábrica de la Iglesia de la misma suplicantes con la mayor veneración, Dicen: Que para haumento de dicha Fábrica han pensado los suplicantes hacer el viernes santo por la tarde dentro de dicha Fábrica, por ser el lugar más capaz y proporcionado para ello, el misterioso acto del Descendimiento de la Cruz, como muchísimas veces lo ha hecho, pues confi ando se conseguirá una gran cantidad de limosnas para ayuda de dicha Fábrica, como se ha logrado en las otras veces, y consideran precisa y necesaria la licencia y permiso de Vuestra Ilustrísima para ello. Por tanto A Vuestra Ilustrísima rendidamente suplican se digne concederla, favor que esperan de la piadosa mano de Vuestra Ilustrísima . Firman Joseph Alberola, Alcalde, Joseph Peset, Regidor, Manuel Cantavella, Regidor.

La sol·licitud s’envia a la Cúria de Tortosa durant el mes de gener de 1772 i el 2 de febrer aquesta demana al vicari perpetu un informe sobre l’estat de l’església:

Al Vicario Perpetuo de nuestra parroquial Iglesia de Villarreal, informe si la nueva Iglesia Parroquial que se está fabricando en esta Villa se halla ya enteramente cubierta y en disposición de que se pueda celebrar en ella con la debida decencia la función del Santo Descendimiento que expresa este memorial. Por mandato de S.S. I. el Obispo mi Señor. Firma el Secretario Antonio de Rossilo y el Sr. Obispo Bernardo Velarde y Velarde.

L’informe que dóna el vicari perpetu de Vila-real és favorable i a volta de correu, perquè el permís es concedeix a Tortosa el 9 de febrer de 1772:

324


En vista del informe del Vicario perpetuo de Nuestra Parroquia de Villarreal, y que se podrá celebrar la función del Santo Descendimiento en la nueba Iglesia con toda Decencia, Concedemos la licencia y facultad que se pide. Por mandato de S.S.I fi rma el Secretario Antonio de Rosillo y el Sr. Obispo, Bernardo Velarde y Velarde15.

En aquesta sol·licitud, a més dels motius de la petició, ens trobem amb la notícia que aquesta representació s’ha fet moltíssimes vegades, precisant la llicència i permís del bisbe, cosa que ens pot indicar que amb aquesta llicència s’ha seguit representant el El Misterioso Descendimiento de la Cruz cada any.

Aquest acte, que se celebra el Divendres Sant a la vesprada, quan aleshores no hi havia ofi cis de la passió en aquestes hores, sinó només la processó, potser fóra l’inici d’aquesta o una part. En el consueta que ha arribat a les nostres mans i que presentarem ara, a la fi s’invita a l’acte següent que és el Sant Soterrar; és a dir, que s’invita a la processó del Sant Soterrar que se celebrarà; si ho entenem així, aquesta representació d’El Misterioso Descendimiento de la Cruz s’iniciaria a l’entorn de les tres o les quatre de la vesprada, coincidint amb l’hora de la mort del Nostre Senyor i obriria la processó del Divendres Sant, que, per la multitud que hi acudia, s’allargaria fi ns al capvespre ben entrat. Són suposicions, però no em semblen desencaminades.

***

15 APVr, Carpeta Documents històrics.


325

-II-

MANUSCRIT ANÒNIM s. XVII-XVIIIEl Misterioso Descendimiento de la Cruz que es representava a Vila-real

Fa uns anys, escorcollant l’Arxiu Parroquial de l’Arxiprestal, al Llibre I de Visites Pastorals del bisbe de Tortosa al clergat de la parròquia de Sant Jaume de Vila-real, vaig trobar un document que parlava d’El Misterioso Descendimiento de la Cruz que es representava el Divendres Sant en aquesta; aquella notícia, inèdita, la publicàvem en la revista de la Congregació dels Lluïsos, Exágono, núm. 439,abril-juny 1999 i hi déiem:

Aquest Document ens posa al davant dels ulls una escenifi cació i uns actors, que seguirien un llibret, i no volem aventurar si fi ns i tot alguna música, que era com l’acte central de la Processó Solemne del dia de la Passió de Nostre Senyor; si el document hi és, no tenim la mateixa sort, per ara, amb l’obra literària i ¿musical?, que podria trobar-se en algun lloc adient.

Va ser l’arxiver de Vila-real, Vicent Gil Vicent, anys després, qui em confi à un manuscrit vell per a la seua transcripció, en allò que caldria, i el seu estudi, cosa que li agraïm de veres per la delícia que ha estat fer-ho i ara poder-ho publicar en aquest llibre de la Història de la Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Mare de Déu de la Soledat de Vila-real.

A aquest manuscrit, d’entrada li falten algunes pàgines, que són l’inici de l’obra; però, de seguida, hom comprén que té a les seues mans la consueta de l’acte que representava El Misterioso Descendimiento de la Cruz, que hem somiat amunt. L’alegria en constatar-ho va ser immensa i agraïda, i la il·lusió es va posar mans a l’obra; no és difícil la seua lectura i s’aprecia l’art poètica per una part i la teologia de l’autor anònim per una altra; el moviment de l’escena és impressionant, ens porta als mateixos peus de la creu en aquell moment de la redempció acomplida, en companyia del personatges reals que hi eren i dels que ja volem formar part.

L’autor pren el recurs de posar en escena els personatges de la passió i d’altres que han de fer moure l’acció i el mateix espectador. Un secretari, el del procurador Ponç Pilat, donarà fe de tot el que passa i farà parlar sant Joan, Josep d’Arimatea, Nicodemus, Gamaliel i el mateix centurió, als quals s’unirà Maria, la Mare de Jesús i Maria Magdalena, són presents Longinus que li ha clavat la llança, Salomé i les altres Maries. Tota l’acció es realitza des del lloc de la creu en el calvari al mateix Sant Sepulcre.

Entre les diverses escenes hi ha la part musical, que també esperàvem: és un cant de fons que acompanya en certs moments i que es basa en el salm 50 Miserere,

326


el responsori O Vos omnes, dedicat a la Mare de Déu, i el salm 113 In exitu Israel de Egipto, propi de la litúrgia del soterrar, endinsa tothom en el misteri sublim del Divendres Sant.

Podríem haver completat el llibret en la primera part, com algú insinuava, però he pensat que el millor és deixar-lo com ha arribat a les nostres mans; falta poc del text, sols el començament de l’acció, suposem que des del moment en què Longinus li clava la llança en el sagrat costat a Jesús. Amb el que tenim podem sentir el misteri de la creu, del davallament, del dolor de Maria, de la compunció dels presents i la soledat del sepulcre.

Acceptem aquesta representació, fem homenatge als nostres avantpassats en una tradició que es remunta molt a prop de la fundació (1274) de Vila-real, al 1369 i que, d’una manera o d’una altra, quasi ha arribat als nostres dies, recordant amb enyorança tantes representacions de La Passió en Els Lluïsos, Els XIII i els Franciscans, etc. es podria dir que ahir! Si hem recuperat aquest llibret... no seria possible recuperar, per a representar, els llibrets emprats en aquests misteris, no tan vells...? És un repte a la munió d’aimants del teatre en escena a Vila-real!

***

EL MISTERIOSO DESCENDIMIENTO DE LA CRUZ

327

-III-

MANUSCRIT ANÒNIM s. XVII-XVIII?El Misterioso Descendimiento de la Cruz que es representava en la processó del Divendres Sant a Vila-real

Falta el principi. No sabem quantes pàgines.

El calvari. Però es representa com un pas de la passió, o en el mateix presbiteri, amb el crucifi x articulat per al davallament.

Crist està crucifi cat i Longinos li ha clavat la llança.

Al peu de la creu està la Mare de Déu i sant Joan, amb Maria Magdalena; més apartades Salomé i les altres maries; i a l’altre costat, el secretari de Ponç Pilat, el centurió, Josep d’Arimatea, Nicodemus i Gamaliel.

En una altra part estan els músics i cantors que acompanyen.

Música: S’entona el Miserere i es canten uns versicles, mentre l’acció prepara el davallament de Jesús...

328



329

-I-

(p. 1)

Secretario Pone mi pena a porfía, pues miro en esta ocasión puesta en penosa afl icción la aurora, el Alva i Maria. (la Aurora, el Alba i María) ¿Por quien llora enternecida?

S. Juan Por la vida

Secretario ¿Por quien siente mal tan fuerte?

S. Juan Por la muerte

Secretario Y ¿por quien os quejáis vos?

S. Juan Por Dios

Secretario Acompañe pues mi voz ia que en esta ocasión se halla (ya que en esta ocasión se halla) que ha tenido una batalla la vida, la muerte i Dios. (la i usa sempre la llatina)

Secretario ¿Quien está sin arrebol?

Josef El Sol.

Secretario ¿Quien posee tal fortuna?

Josef La Luna.

Secretario I ¿quien siente el desconsuelo?

Josef El cielo.

Secretario Muera en sentimiento el suelo, pues no tiene más que ver quien ha visto padecer el Sol, la Luna i el Cielo.

Gamaliel Ja los pies están movidos, (Usa Ja per Ya) aunque inertes, desclavados,

330


(p. 1 vto)

nuevamente ensangrentados, los miro otra vez heridos.

Josef Envuelto en una toalla comience el cuerpo a bajar, porque Juan pueda tomar la vida que muerta se halla.

Nicodemo Bajemos, pues, el consuelo que tantas dichas encierra, si el cielo baja a la tierra, Adlantes somos del cielo. (Atlantes, los montes del Atlas que sostienen el cielo)

Bajan poco a poco el V. (Venerable) Cuerpo:S. Juan le recibe en sus brazospara entregarle después a la Virgeni canta la música un versículo

Música “Et malum coram te feci,

et tibi soli pecavi”. (Salm penitencial 50)

-II-

Centurión Qué prodigio, qué grandezas, qué armonías celestiales tan tristemente sonoras llenan de gloria los aires.

Suspenso se halla el oído, siendo essas voces imanes, (essas, escriptura del s. XVII-XVIII) atractivos de mi incendio, pues tanto el alma me atraen. Qué suspenso el corazón se mira i tan fl uctuante

(p. 2)

que combatido de penas no sabe en qué parte pare.


331

Mas, pues son las culpas mías justo será que acompañe mi voz a las que repiten con dulzura tan suave:

(Canta la música y repite el Centurión)

“Et malum coram te feci et tibi soli pecavi”. (Salm 50)

Pequé contra ti, Señor, mis palabras lo declaren, mi corazón lo publique porque en ierros tan graves (yerros) halle un acierto que diga:

(Música i repite el Centurión)

“Et vincas com judicaris” (Salm 50)

-III-

S. Juan Ja le recibo en mis brazos (Ya) i del mejor Cielo Adlante, ( y del mejor Cielo Atlante) porque mejor se emplee, quiero a María entregarle.

María, Jesús es este, este es quien quiso humanarse sólo a fi n de redimirnos, siendo Hombre i Dios, con su sangre. (Hebreus 9, 12)

El Verbo Divino es este que perla supo ostentarse tan preciosa, que nació de nácares virginales. (Gálatas, 4,4)

En este admite la fe

(p. 2 vt)

dos generaciones grandes, sin Madre una que es eterna i otra temporal sin Padre. (Credo Niceno “Et incarnatus...)

332


Segunda Persona es de aquel Misterio inefable, cuias grandezas publica (cuias = cuyas) sólo con ser Verbum Patris. (Verbum Patris: el Verbo del Padre) (Juan, 1)

Al mundo bajó, qué dicha, con el renombre de Amantellelle porque dos Naturalezas una Persona enlazase. (Concilis Nicea i Éfeso)

Vuestro Hijo es quien de Vos pudo tanto enamorarse que se miró nueve messes preso en la materna cárcel. (Lucas, 1 i 2)

El Bautista aún preso, en Vos vio tan dichoso Marte (Marte: al·lusió al déu de la guerra) que en el vientre de Isabel saltó con gracia el Infante. (Lucas, 1, 44)

A media noche fue el día que dio luz a los mortales, pues, tiritando, a la escarcha se miró Sol deslumbrante. (Lucas, 2, 1-7)

Siendo Rei, i Rei de Reies, (Rey y Rey de Reyes) se vio ante dos Animales tan humilde que un Pesebre pudo servirle de catre. (Lucas 2, 1-7)

Para acreditarse Hombre quiso le circuncidasen,

(p. 3)

comenzando el día octavo a verter roja corales. (Lucas 2, 21)

Tres Monarcas generosos de regiones mui distantes (mui = muy) vinieron con buena estrella deseosos de adorarle. (Mateo 2, 1-12)


333

Por temerle el fi ero Herodes como ponzoñoso áspid puso su furia sangrienta en inocentes Infantes. (Mateo, 2, 16-18)

Por este a Josef Divino entre sueños habló el Ángel i a Egipto María fuiste para que no le matasen. (Mateo 2, 13-15)

Como a Madre, siendo Virgen, también al templo llevaste quando el viejo Simeón (cuando) Nunc dimitis, cantó afable. (Nunc dimitis: és el cant de Simeó en l’Evangeli de Lucas, cap. 2, 22-38)

Que le perdiste no ai duda ( hay) i cuidadora le hallaste hablando entre los Doctores de negocios de su Padre. (Lucas 2, 41-52)

Por más triunfo en el Jordán quiso Juan le bautizase, quando una blanca paloma (quando= cuando) tendió el nívido plumaje. (nívido= blanco de nieve) (Mt, Mc i Lc)

(p. 3vt)

A este en el Tabor, qué asombro, Jo miré con glorias tales, (Yo) que una voz dijo quien era quando Hijo pudo llamarle. (cuando)(Mt 17,1-8; Mc 9,2-8; Lc 9, 28-36)

Cierto día hechó del Templo (echó) mercaderes i tratantes i otros hizo tirar piedras por decir claras verdades. (Mt 21, 12-13, Mc 11, 15-19; Lc 19, 45-46; Jn 2, 13-16; Isaías 56, 7; Jeremías 7, 11)

334



335

En la noche de la Cena nos dio un manjar de manjares convirtiendo el pan i el vino en su Carne i en su Sangre. (Mt 26, 26-30; Mc 14, 22-26; Lc 22, 14-19; Jn 13, 18-30; I Cor. 11, 24-25; Éxodo 12, 14)

Lavó en fi n a sus discípulos los pies, i falso i mudable, Judas, procedió traidor, mintiendo en un beso paces. (Mt 26, 47-56; M 14, 43-50; Lc 22, 47-48; Jn 18, 3-11)

Este es, mas ia no puedo ( ya) pasar, Señora, adelante: María, este es mi Maestro, recibidle Virgen Madre

que Jo penando i sufriendo, (yo) os digo en angustias tales:

(Canta la música)

“Mulier, ecce fi lius tuus”, (Mujer, he ahí a tu hijo) este es vuestro hijo, miradle, aunque os le dijo por mi en aquel último trance. (Jn 19, 25-27)

Virgen Dadme, hijo mío, a mi Hijo

para que Madre i Amantellelle

(p. 4)

contemple en mis brazos muerto a quien vida pudo darme.

Siéntase la Virgen sobre Almoadas, pone S. Juan a Christo ensus brazos i todos se arrodillan.

336


-IV-

Hijo de mis entrañas, querido de tu Padre, espejo en quien solía de continuo mirarme,

Pues que te miro muerto, sean mis ojos mares que inunden las mejillas en copiosos raudales.

Tú eres a quien la espada, amorosa i afable, de blanco i encarnado ensaió el maridaje. (ensayó)

Tú eres la Fortis Planta (Fortis Planta= la fuerte planta. Al·lusió als somnis de José el fi ll de Jacob: Génesis 32, 5 ss)

que pudo descollarse, rindiéndole las otras el feudo i vasallaje.

Tú eres el que tenías, con riquezas iguales si de oro los cabellos la frente de cristales. (Cantar 5, 10 ss)

Tus ojos de Paloma

(p. 4vtº)

se vieron cassa grande siendo varca hermosa, (barca) luceros mui brillantes. (muy) (Cantar 4, 1; 5, 12)

Tus mejillas se vieron con primoroso esmalte, raras, como del cielo, nacidas en tal parte.


337

Tus labios de claveles tenían mil reales i en púrpura de lino tiravan a corales. (tiraban)

Tu boca, por lo dulce, fue depósito grande de Alforfones preciosos, (alforfones = planta anual de la familia de las poligonáceas, como de un metro de altura, con tallos nudosos, hojas grandes y acorazonadas, fl ores blancas sonrosadas, en racimos, y fruto negrusco y triangular, del que se hace pan –Diccionario Real Academia Española) de hermosos Diamantellelles.

Tu Garganta de Nieve pudo torre formarse de marfi l, tal se tornó que nunca tuvo iguales.

Tus manos de Jazmines pudieron ostentarse i en pecho de Azucenas fueron cossa admirable.

En fi n Tú eres aquel que del Cielo bajaste, siendo Dios, qué misterio, para morir en carne.

(p. 5)

Pues, ¿cómo tus colores amortiguados, iacen ( yacen) tan sin color, que apenas la vista pudo hallarles? (repàs de la passió: mort)

Pues, ¿cómo en tu cabeza espinas penetrantes

338


han hecho puntas de oro en penosos combates? (corona d’espines)

Pues, ¿cómo tus dos soles pudieron eclipsarse i en lluvias anegados perdieron sus celajes?

Pues, ¿tus mejillas cómo una mano arrogante hizo que a bofetadas (dáse de bofetadas) el color se desmaie? (desmaye) (en casa de Anás)

Pues, ¿cómo en dulce boca pudo hiel i vinagre convertir los rubíes en cadenas granates? (En la creu: Tengo sed ... hiel y vinagre)

Pues, ¿cómo en tu Garganta pudo una soga atarse siendo para más pena riguroso tirante? (En el Pretorio)

Pues, ¿cómo manos blancas

(p. 5vtº)

sufrieron en clavarse con clavos cuias puntas (cuyas) (En el Calvari: crucifi xió) fueron mui penetrantes? (muy)

Pues, ¿cómo sufrió el pecho que aguda punta passe, el pecho que sin pecho pudo el Cielo formarse? (La lanzada en el pecho)

En fi n, ¿cómo tal cuerpo assí dejó matarse? ¿Qué es esto, amores míos, queréis que vuestra Madre


339

de compasión os orle i enternezca los aires? Sin duda lo queréis i assí sabed mortales

que vuestro Dios es este, este es Jesús, miradle. Mirad ia: ¡Los dolores ( ya) el corazón me parten! (L’espasa profetitzada per Simeó Lc, 2, 35)

Música: “ O Vos omnes qui transitis per viam attendite si es dolor sicut dolor meus!”

-V-

Virgen Peces, Plantas, Flores, Hombres, fi eras, Aves, doleos de un pecho que siente penoso martirio, tormentas i dolores grandes.

(p. 6)

S. Juan Madre del mejor Hijo, desconsolada Ave, Corderilla sin mancha, no hables más, no hables, que Jo sin mi Maestro ( yo) clamores haría tales que diré sin consuelo, piadosos, escuchadme:

Ja me faltó la vida, ( ya) el bien llegó a faltarme, ia murió el que en la Cena ( ya) supo bien regalarme, ia no tendré arrimo (ya) en el qual descanse. (cual)

¡Peces, plantas, fl ores,

340



341

Hombres, fi eras, Aves, deseos de un pecho que siente i padece i no tiene modo para consolarse!

Magdalena Madre del Sol más bello, querida de mi Amantellelle, no llores más, no llores, pues ia mis penas hacen (ya) sombra a las tuias, quando (tuyas; cuando) entre penas i afanes está diciendo el Alma ¿havrá quién me acompañe (habrá) a sentir estas penas,

(p. 6vt)

a llorar estos males?

¿Nadie llora conmigo?, pues muestren en los mares sentimiento los peces i Bajeles andantes: El Dolor es una rémora, su curso será embarque, la escamada temor con el dolor le paren; i en el centro espumoso, sollozen miserables. (sollocen)

Las Aves lisonjeras laméntense i no canten i sus dulces gorjeos conviértanse en pesares. No trinen más, no trinen i su vuelo agradable haga pausa, mirando al Ave más amantellelle, que en el materno nido hizo del Hombre i Jace ( yace)

342


oi muerto a los rigores (hoy) de un traidor Gerifalte.

Venid Aves canoras, porque los Hombres traten

(p. 7)

de sentir lo que sienten: mas, ai i cuan mal saben (ay!) llorar por quien devían (debían) en llantos anegarse.

¿No lloráis? Pues Jo lloro (yo) diciendo en tal combate: Los cristianos pechos ahora acompañadme i decid como Jo ( yo) derramando cristales:

Peces, plantas, fl ores, Hombres, fi eras, Aves, Ai de mi! que si el Sol (ay!) llegó a eclipsarse, ¿cuándo lograremos su esplendor brillante?

-VI-

Centurión Ya que a tantas voces duros pedernales se mueven los Hombres, será en esta parte mi corazón triste fuente de quien manen líquidos arroios ( arroyos)

(p. 7vt)

saliendo de Madre, para que mis ojos, hechos de raudales, con lenguas de plata


343

mi pena declaren.

Mas, aunque más lloren no ha de ser, no, fácil a tan duros pechos mover a piedades, quando endurecidos (cuando) con un odio infame han ejecutado tantas crueldades.

Tarde lo conozco, mas no será tarde si es amor quien muerto por mis culpas iace. (yace)

Por Hijo de Dios vuelvo a confesarle, adorando humilde su divina imagen (Adora al Christo) Cielos atendedme, Astros escuchadme,

(p. 8)

mirad a la Aurora que esclama cristales, (exclama) circunda de Alfojar (?) la rosada margen. Oid, pues, os digo para lamentarme:

Peces, plantas, fl ores, Hombres, fi eras, Aves, ¡Ai de aquel que no lamenta (Ay!) las penas que el Sol de Justicia padeció en tal trance!

Imagen, i transumto verdadero (transustanciado) del Verbo eterno, que en trage humano ( traje) por redimir al Hombre del pecado

344


fuiste crucifi cado en un madero, i por franquear el cielo a los mortales os ofrecisteis a padecer injurias tales:

Por saber, gran Señor, que es inmenso, i eterno vuestro amor, aunque para mis culpas, por tan abominables, no ai disculpas, ( hay) al cielo (¿) se hacen de ellas penitencia, lloro a las puertas de vuestra clemencia, i me acojo al sagrado de essa piadosa llaga del costado.

Esa boca abierta

(p. 8v)

son de que me apenáis (?) indicios ciertos.

Hijo Pródigo he sido, a vos, i vuestra Iglesia perseguido. Pero Vos como Padre, a instancias de María vuestra Madre, me llamáis, i alentáis a nueva vida, que os ofrezco, Señor, arrepentida. Y así Señor a vuestros pies rendido, misericordia, mi Dios, perdón os pido.

-VII-

Secretario Yo no tengo más que ver, salga el afecto de madre, ponga la voz el silencio, dé fe la materna cárcel del pecho mi sentimiento, i de decir sólo trate lo que mis ojos han visto, porque materia tan grande, tenga vibrar de memoria desde este monte al Adlante, (Atlante – Àfrica) desde el Cáucaso hasta el Osa (Cáucaso, Osa – Asia) i desde el Betis al Ganges. (Betis, Ganges – Espanya, Índia)


345

Montes de Jerusalén que tal tragedia mirastes, (mirasteis) vuestros hombros encoged si es que os preciáis de Gigantes.

(p. 9)

Desiertos de Palestina, compasivos escuchadme, campos de Judea oídme, atendedme soledades. Selvas, si no havéis visto (habéis) suceso más formidable, admitidme en vuestro seno porque a solas os declare el más lastimoso caso que vieron las impiedades para admiración del mundo en las futuras edades.

La desventura mayor, la crueldad más execrable, la más cruel tiranía, la venganza más infame que el buril gravaría en bronces i el pincel fi jaría en jaspes.

Por amor, ¿no respondéis?, sin duda no queréis que hable. Pues Yo iré a Poncio i diré (Ponç Pilat, el governador) que fi rmó como hombre frágil la sentencia contra un Justo.

Y en tanto, que ese Cadáver den sepulcro estos varones,

(p. 9v)

iré diciendo a los aires:

Peces, plantas, fl ores, Hombres, fi eras, Aves,

346



347

si al sepulcro va la Vida, temed la muerte mortales.

Josef Señora, mirad, que es ora, (hora) i antes que se haga más tarde será bueno comenzar las exequias funerales.

Nicodemo Lo mismo, Señora, os pido.

Señora O Varones Celestiales, vamos i en tristes lamentos pueblen mis voces los aires.

Gamaliel En nuestros hombros ha de ir para más reverenciarles.

Centurión A tan severos varones seguiré siempre constante.

S. Juan Vamos, i al compás del llanto triste la música cante, “In exitu Israel de Egipto”, ( Salm 113) pues ofrece estos cantores el Penitente David, i a la Virgen acompañen

(p. 10)

de tocas, i Salomé, las Marías, que distantes siempre han estado a la vista, porque de esta suerte acabe el Auto, i se de principio a otro devoto realce, que es el Entierro de Xristo, (Cristo) porque puedan ostentarse de los Hijos de esta Villa tan generosas piedades.

348


349


350


351


Aquest llibre s’acabà d’imprimir el tercer divendres de quaresma, 25 de març de 2011, festivitat de

l’Anunciació de la Santíssima Mare de Déu, en el desé aniversari de l’ordenació

episcopal de Casimiro López Llorente, bisbe de Sogorb-

Castelló, als obradors de Canós Impressors SL

de Vila-real.

352


Cultura

Molt Il·lustreConfraria de la Sang

de Vila-real

Història de la Confraria de la Sang de Vila-real

Documents

Transcript of Història de la Confraria de la Sang de Vila-real