Història de Barxeta: 1931-39

. Història de Barxeta: 1936-1939 Enric Soler Canet .

- 1 -

Enric Soler i Canet

A través dels llibres d’Actes dels Plens de l’Ajuntament de Barxeta


- 2 -

I. Proclamació de la II República a Barxeta ……………………….. 3 II. Del 1934 a les eleccions de febrer del 1936 …………………….. 9 III. La primavera tràgica del 36 ……..……………………………….. 15 IV. Del 18 de juliol a la fi de la guerra ……………….………………. 23


- 3 -

Aquest any de 2006, es commemora, el 75é aniversari de la proclamació de la II República a Espanya. La data exacta va ser el dimarts 14 d’abril de 1931. Per la qual cosa la Regidoria de Festes ha cregut apropiat la publicació d’aquesta ressenya en el llibre de festes de 2006, per tal de fer un homenatge a aquest esdeveniment, també per recordar les eleccions que tingueren lloc el diumenge 12 d’abril de 1931 a tota Espanya i també, és clar, a Barxeta. Quins candidats es presentaren a Barxeta? Quins eixiren elegits? Quants vots obtingueren cadascun? Però, com s’havia arribat a la proclamació de la II República? Bé, farem un breu resum. El 28 de gener de 1930 el rei Alfonso XIII convoca al general Primo de Rivera i acorden mútuament la dimissió del general i per tant de la Dictadura establida el 13 de setembre de 1923. El rei pensava encarregar la formació del nou govern al polític de la Lliga Regionalista Catalana, Francesc Cambó, però degut a la greu malaltia que li havien diagnosticat els metges, l’encàrrec va ser finalment per al general Dámaso Berenguer. (El rei també havia pensat en l’advocat murcià Juan de la Cierva i en el general Severiano Martínez Anido). Aquest període es conegut amb l’apel·latiu de “Dictablanda”, doncs ni era dictatorial ni plenament constitucional. El govern Berenguer convoca una triple consulta popular en tres fases: Eleccions municipals, eleccions provincials i eleccions generals on es jugaria el destí de la Monarquia. Les eleccions municipals estaven convocades el diumenge 5 d’abril de 1931. El govern del general Berenguer cau el 14 de febrer de 1931 i el rei Alfonso XIII fa l’encàrrec a l’almirall Juan Bautista Aznar per a formar el nou govern. aquest seria el darrer govern de la Monarquia. Aleshores, era manifest la divisió d’Espanya en dos grans blocs contrapuntats: republicans i monàrquics. La República es va convertir en sinònim de revolució, democràcia i progrés. I per fi, arribaren les eleccions municipals. Les eleccions municipals d’abril de 1931, es van dur a terme en dues fases diferents. La primera fase es va celebrar el diumenge 5 d'abril, dia en el qual van ser proclamats els regidors de l’article 29 de la Llei Electoral; és a dir els que es proclamaven automàticament, en haver-se presentat una única candidatura. El balanç va ser: 14.018 regidors monàrquics i 1.832 regidors republicans. El diumenge següent, és a dir, el 12 d’abril, es va celebrar la segona fase de les eleccions en els districtes en què s’havien presentat dues candidatures: monàrquics i republicans. Les xifres oficials finals van ser aquestes: 40.275 regidors monàrquics i 26.563 republicans.

CAPITOL

I


- 4 -

Les eleccions municipals les havien guanyades les candidatures monàrquiques, però les republicanes havien guanyat en les grans capitals: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, etc. El desgast i el col·lapse de la Monarquia esdevingué irreversible. Els fets es precipitaren. El dilluns 13 d’abril corren rumors que el rei vol renunciar (Aleshores no hi havia premsa els dilluns, el mitjà d’informació més important). Per fi, dimarts 14 d’abril esdevingué la República a Espanya: De matinada es proclama la República a Vigo (Pontevedra) a mitjà matí a Eibar (Guipúscoa), a Barcelona a les dues hores de la vesprada, i a Madrid també onejava la bandera tricolor a la Puerta del Sol des de les tres de la vesprada. El rei Alfonso XIII va abandonar el Palacio Real a les nou menys quart de la nit camí de Cartagena i de l’exili. El comité revolucionari del govern provisional de la República, encapçalat per Niceto Alcalà Zamora, es va convertir de forma automàtica en govern provisional de la República i redactaren un estatut jurídic de proclamació de la República. Al País Valencià les candidatures de la Conjunción Republicano-Socialistas havien guanyat en les tres capitals i en les principals ciutats. A València la República fou proclamada des del balcó de l’Ajuntament per Sigfrido Blasco Ibáñez cap del Partit Unificat Republicà Autonomista (PURA) i es fa càrrec de l’Ajuntament el regidor republicà electe Vicente Marco Miranda. Havien obtingut 32 dels 50 regidors que formarien l’Ajuntament de València. A Alacant, els republicans van obtenir 29 dels 39 regidors i on destacava el regidor José Guardiola. A Castelló, la coalició republicana encapçalada per Ferran Gasset va aconseguir 26 dels 30 regidors. La República va ser proclamada per Miquel Peña, d’Acció Republicana de Castelló. Però què hi havia ocorregut a Barxeta? A Barxeta s’havien presentat 17 candidats. Aleshores, les llistes estaven representades per persones que, en teoria, no representaven a cap partit polític, sinó a dues tendències: monàrquics i republicans. Finalment, guanyaren els republicans. El model municipal de la Restauració era el següent: Els habitants del xicotets municipis hi estaven agrupats en tres sectors: 1) El sector dels majors contribuents de finques rústiques. 2) El sector dels majors contribuents de finques urbanes. 3) El sector dels majors contribuents en activitats industrials. Una Junta Municipal del Censo Electoral, ordenava de major a menor als contribuents i agafaven els quatre primers del primer sector (Finques rústiques), els tres primers del segon sector (Finques urbanes) i els dos primers del tercer sector (Activitats industrials). Els nous regidors nomenats, en votació secreta elegien l’alcalde. Llavors, el poder municipal als pobles estava reservat sols per als més rics. Tot seguit es transcriuen les actes de l’escrutini general de l’elecció de regidors i l’acta de proclamació dels regidors electes en les primeres eleccions municipals democràtiques celebrades a Barxeta el diumenge 12 d’abril de 1931. Aquest any ha fet 75 anys. Les següents eleccions municipals democràtiques no se celebrarien fins quaranta-vuit anys després, el 3 d’abril de 1.979. Però no cal oblidar mai, que aquesta República ens va vessar a cinc anys de descontrol, tres anys de guerra civil i trenta-vuit anys de dictadura franquista.


- 5 -

PROVINCIA DE: Valencia PARTIDO JUDICIAL DE: Játiva JUNTA MUNICIPAL DEL CENSO ELECTORAL DE: Barcheta

ACTA DEL ESCRUTINIO GENERAL DE LA ELECCIÓN DE CONCEJALES Terminado el recuento de todas las secciones, se leyó por el Secretario el resumen general de sus resultados, que es el que a continuación se expresa.

NUM. DE ELECTORES

SECCIONES Según las listas del

Censo

Que han votado

según la lista

numerada

NOMBRES Y APELLIDOS DE LOS CANDIDATOS

Número de votos obtenido por cada

candidato

UNICA

348

297

Vicente Flores Berenguer Francisco Tormo Miñana Domingo Sirerol Pastor Vicente Fons Segarra Telésforo Micó Mahíques Francisco Vidal Tudela Vicente Tortosa Berenguer Fermin Sanchis Ordiñana Hilario Pascual Ordúñez José Vilar Botella Antonio Bataller Mahíques José Flores Pérez José Ordiñana Berenguer Vicente Bataller Company Juan Garcia Tudela José Cerdá Mira Eleuterio Sanchís Ordiñana

Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta Sesenta y cinco Sesenta y cinco Sesenta y cinco Cincuenta y dos Cincuenta y dos Veinte Veinte Veinte Veinte Veinte Veinte

Acto seguido, teniendo en cuenta el resultado del escrutinio y conforme al art. 52 de la ley, el Sr. Presidente proclamó concejales electos a los candidatos que aparecen con mayoría de votos escrutados y computados en cada distrito, hasta completar el número de elegibles o vacantes que debe cubrirse, recayendo la expresada proclamación a favor de los señores siguientes:


- 6 -

Votos que cada candidato obtuvo

en la elección DISTRITOS MUNICIPALES

Núm. De Concejales

que corresponde

elegir

NOMBRES Y APELLIDOS DE LOS CONCEJALES PROCLAMADOS

En letra En guarismos

UNICA

9

Vicente Flores Berenguer Francisco Tormo Miñana Domingo Sirerol Pastor Vicente Fons Segarra Telésforo Micó Mahíques Francisco Vidal Tudela Vicente Tortosa Berenguer Fermin Sanchis Ordiñana Hilario Pascual Ordúñez

Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta Ciento sesenta Sesenta y cinco Sesenta y cinco Sesenta y cinco

160 160 160 160 160 160

65 65 65

Y no teniendo otro objeto esta sesión, el Sr. Presidente declaró terminado el acto, siendo la hora de las doce extendiéndose esta acta y su duplicado, que firman los señores concurrentes, de que yo, el Secretario, certifico. Els membres de la Junta Municipal del Cens electoral de Barxeta eren: President: José Mª Rodrigo1 i vocals: Antonio Cucó, Vicente Tudela, Vicente Cerdá, Casimiro Tormo i José Bandés. Havien votat 297 homes2 del total de 348, és a dir hi havia hagut una participació del 85,34%. El nou Ajuntament va quedar constituït en el plé celebrat el divendres 17 d’abril de 1931 a les 22 hores. Per tractar-se d’un ple històric, del qual s’han complit recentment 75 anys, hem considerat oportú transcriure’l: _____________________________________________________________________________________________ 1 És el senyoret Maruco. 2 Sols hi votaven els homes i majors de 25 anys.


- 7 -

Sesión extraordinaria para constituirse el 1º Ayuntamiento de la República Española en este Municipio. Año MCMXXXI.

En la Sala Capitular de Barcheta a diez y siete de abril de mil novecientos treinta y uno, previa especial convocatoria, se reunieron los señores del Ayuntamiento en pleno, cuyos nombres constan al margen, y que cesan en sus cargos concejales, en virtud de ser ésta la soberana voluntad nacional del Estado, reflejado en la circular del Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación del Gobierno provisional de la República, transmitida a esta Alcaldía por medio de oficio nº 1003, fecha 15 actual, de la Alcaldía de Játiva.

A las diez horas, por el señor Alcalde saliente D. Antonio Tudela Benavent, se declaró abierta la sesión y leyóse sic por mí, el Secretario, la referida comunicación nº 1003, de la cual quedan bien enterados todos los señores asistentes y en prueba de esto y de cesar en el ejercicio de sus cargos municipales, firman loas señores del Ayuntamiento anterior, de que certifico.

Seguidamente abandonan el Salón de sesiones y dejando sobre la mesa las insignias de sus cargos ocupa la presidencia interina el Concejal entrante que ha obtenido más votos, con arreglo al artículo 53 de la Ley municipal de 2 de octubre de 1877, don Vicente Flores Berenguer, y posesionados de sus cargos todos los señores concejales entrantes, elegidos por votación popular y sin protestas, el día 12 del actual, se procedió al nombramiento de Alcalde-Presidente de este nuevo Ayuntamiento Republicano, y hecha la votación en la forma prescrita en los artículos 54 y 55 de la expresada Ley, dando el siguiente resultado: Don Vicente Flores Berenguer, ocho votos, quedando elegido por unanimidad, dicho señor como Alcalde Presidente de este Ayuntamiento popular, el cual hallándose presente acepta el elevado cargo y promete cumplirlo fielmente; recogiendo las insignias de dicho cargo y quedando con esto posesionado de la Alcaldía. _____________________________________________________________________________ 1 El secretari es confon de nom propi, no és José, el nom correcte és Vicente). 2 Telésforo Micó Mahiques. (Habitualment li deien Adelino). 3 El nom correcte és Hilario Pascual Ordúñez. Error del secretari, Lisardo era el seu germà.

SEÑORES DEL AYUNTAMIENTO ENTRANTE

D. Vicente Flores Berenguer. D. Francisco Vidal Tudela. D. Domingo Sirerol Pastor. D. Fermin Sanchis Ordiñana. D. José Fons Segarra 1. D. Francisco Tormo Miñana. D. Adelino Micó Mahiques 2. D. Lisardo Pascual Ordúñez 3. D. Vicente Tortosa Berenguer.

SEÑORES DEL AYUNTAMIENTO SALIENTE

D. Antonio Tudela Benavent. D. Vicente Berenguer Mahíques. D. Joaquín Roca Cabanes. D. Vicente Tudela Benavent. D. Antonio Cucó Sanchis. D. Vicente Cerdá Donet. D. Federico Tudela Benavent. D. Vicente Ventura Company. D. Domingo Huet Tortosa.


- 8 -

Para primer teniente de Alcalde, se elige por unanimidad a don Francisco Vidal Tudela, y para el cargo de segundo teniente de Alcalde, se elige también por unanimidad a don Domingo Sirerol Pastor, los cuales aceptan los cargos recibiendo las insignias en prueba de posesión y autoridad. Igualmente se acuerda nombrar a don Fermín Sanchis Ordiñana, para el cargo de Regidor síndico, acordando celebrar una sesión semanal los miércoles de cada semana a las veinte horas. También se acuerda nombrar Depositario de los fondos municipales al concejal don Vicente Fons Segarra quién también acepta el nombramiento. Y sin más asuntos que tratar, se levantó la sesión, no sin antes recordar un fraternal saludo al Gobierno de la nueva República Española, a quien se le ofrece y reitera desde esta primera sesión a mayor grandeza y prosperidad de España, firmando los señores concejales, de que yo el Secretario, certifico: Aquest Ajuntament fou destituït pel governador civil de València el 24 de desembre de 1934 degut a la vaga general que es va dur a terme a Barxeta i a tota Espanya el dissabte 5 d’octubre de 1934. El governador civil va nomenar un ajuntament interí que estaria format per: Alcalde, Hilario Ballester Gimeno; 1r Tinent d’alcalde, José Vilar Botella; 2n Tinent d’alcalde, Ramon Flores Berenguer; Síndic: Félix Sanchis Ripoll i regidors, José Gascó Expósito, Pascual Ordiñana Alvarez, Inocencio Genovés Expósito, Roque Reig Expósito més conegut per Francisco i Rafael Seguí Guerola. Després del triomf del Frente Popular en les eleccions del 16 de febrer de 1936, el nou governador civil va destituir a l’Ajuntament interí i va reposar en els seus càrrecs a l’anterior Ajuntament. Aquest Ajuntament va ser finalment substituït el 19 de juliol de 1936 pel Comité Antifascista de Defensa de la República integrat per membres del sindicats UGT, CNT i Partido Comunista. Havia esclatat la guerra civil. Però açò ja és una altra història que de segur serà molt interessant donar-la a conèixer en un proper futur.


- 9 -

En les eleccions municipals celebrades el 12 d’abril de 1931 havia eixit elegit el primer ajuntament fruit d’unes eleccions lliures i democràtiques. Va ser el primer ajuntament republicà a Barxeta. Cal recordar que l’alcalde va resultar ser Vicente Flores Berenguer i els regidors eren: Hilario Pascual Orduñez, Domingo Sirerol Pastor, Fermín Sanchis Ordiñana, Vicente Fons Segarra, Francisco Tormo Miñana, Adelino Micó Mahíques i Vicente Tortosa Berenguer. En octubre de 1934 te lloc la Revolució d’Asturies, la vaga general la proclamen els sindicats UGT i la CNT i el PSOE el dissabte 5 d’octubre de 1934. El Govern respon decretant l’estat de guerra per tot arreu de l’Estat. En les eleccions generals del 19 de novembre de 1933 havia guanyat la CEDA de Gil-Robles, i el govern estava format aleshores per una coalició del Partit Radical d’Alejandro Lerroux i altres xicotets partits republicans de dretes. El divendres 4 d’octubre en el Consell de Ministres s’havia donat entrada a tres ministres de la CEDA. Açò fou el desencadenant de la Revolució d’Asturies. Ací al poble de Barxeta, eixe dissabte 5 d’octubre, la vaga general tindria un seguiment important i haurien de passar certes coses que es desconeixen, perquè a conseqüència de les mateixes, el governador civil de la província de Valencia, sabedor del actes a Barxeta, destitueix de forma fulminant a l’Alcalde-President i a la resta de regidors. A continuació, nomena a dit a nou veïns de Barxeta considerats “gente de orden” per a que es feren càrrec de l’Ajuntament de forma interina, fins que es resolgueren les acusacions que els imputaven ”...no se ha prestado la debida asistencia al Gobierno durante la pasada huelga revolucionaria, contribuyendo y estimulando con sus actos de tibio abandono y falta de cooperación en momentos difíciles a la alteración general del orden público…”. A la premsa de l’època es donen noticies semblants a tot el País Valencià i a la resta d’Espanya. Els governadors civils destitueixen a un gran nombre d’Ajuntaments i nomena concejals interins. La destitució oficial de l’Ajuntament te lloc en el ple celebrat el dia 24 de desembre de 1934 a les 19 hores, aleshores, la sessió l’obri i la presideix el delegat del Governador D. Rafael Roldan Fernández. En dita sessió es nomenat Alcalde-President per la resta de regidors el Sr. Hilario Ballester Gimeno. Cal afegir que aquest canvi no té lloc per unes noves eleccions municipals, sinó pels fets ocorreguts en el mes d’octubre a Barxeta i que originen la destitució fulminant de la corporació eixida lliure i democràticament de les eleccions del 12 d’abril de 1931. A continuació transcrivim la esmentada acta del dia de “Nochebuena” de 1934, per la seua importància històrica:

CAPITOL

Ii


- 10 -

Acta de Sesión Extraordinaria de constitución de nuevo Ayuntamiento.

En la Sala Capitular de Barcheta a las diez y nueve horas del día veinticuatro de diciembre de mil novecientas treinta y cuatro, se reunieron baja la presidencia del señor Delegado gubernativo don Rafael Roldán Fernández, asistido de mi el Secretario, Emilio Cremades Cubel, los señores anotados al margen, designados Concejales interinos de este Ayuntamiento por resolución gubernativa de esta misma fecha; y siendo la hora señalada en la convocatoria por la presidencia declaro abierta y pública la sesión. De orden de la misma fue leía por mí el Secretario el Decreto del Excmo. Sr. Gobernador civil de esta provincia que fielmente leído y exactamente copiado dice así: =Gobierno Civil=de la=Provincia de Valencia=Secretaria General=Sección 1ª=Num. 2396.= Decreto: 24 de Diciembre de 1934= Teniendo en cuenta que tanto por el Alcalde como por los miembros de la Corporación municipal de Barxeta no se ha prestado la debida asistencia al Gobierno durante

la pasada huelga revolucionaria, contribuyendo y estimulando con sus actos de tibio abandono y falta de cooperación en momentos difíciles a la alteración general del orden público; al amparo de la Orden telegráfica del Ministerio de la Guerra de 9 de octubre último, Orden circular del Ministerio de la Gobernación de 8 del mismo mes y del artículo 189 de la vigente Ley Municipal, he acordado la suspensión del Alcalde-Presidente de dicho Ayuntamiento de Barcheta, en su doble cargo de Alcalde y concejal, y la de todos los demás señores concejales de aquel, nombrando para sustituirles con carácter interino a los vecinos de dicha población, D. Hilario Ballester Gimeno, D. José Vilar Botella, D. Ramón Flores Berenguer, D. Félix Sanchís Ripoll, D. José Gascó Expósito, D. Pascual Ordiñana Alvarez, D. Inocencio Genovés Expósito, D. Roque Reig Expósito y D. Rafael Seguí Guerola. = Se nombra a Don Rafael Roldan Fernández para que como Delegado de mi Autoridad proceda a notificar y ejecutar este Decreto, formando el correspondiente expediente sumario en cumplimiento de la Orden citada del Ministerio de Gobernación, haciendo entrega del mismo a este Gobierno una vez concluso; y finalmente diese cuenta a los efectos legales procedentes. = Lo que traslado a Usted para su conocimiento el de esa Corporación municipal y demás efectos. = Valencia 24 de diciembre de 1934. = El Gobernador civil = Sr. Terrero = (firmado) = Sr. Alcalde de Barcheta. “Hay un sello en tinta negra que dice: “Gobierno Civil de la provincia de Valencia”. Seguidamente el señor Delegado les dio posesión de sus cargos interinos, dejando constituida la Corporación municipal. Acto seguido se procede a colocar una urna, procediéndose a la votación y designación del cargo de Alcalde, cuya votación dio el siguiente resultado: Don Hilario Ballester Gimeno. Ocho papeletas y una blanco, pasando a ocupar la presidencia que le cede el señor Delegado, quien le hace entrega de las insignias y dirige un saludo a Corporación a quien exhorta a cumplir lealmente sus obligaciones municipales y estatales correspondiendo así a la confianza que en ellos ha depositado el Gobierno de la República, prometiendo los demás señores asistentes a desempeñar bien y fielmente los deberes que el nuevo cargo les impone, colaborando a la magna obra del Gobierno de la República. Seguidamente y con arreglo también a los artículos 53 y siguientes de la vigente Ley municipal de 2 de octubre de 1877, se continúa la elección de Teniente de Alcalde y Síndico, dando el siguiente resultado: Primer teniente de Alcalde: Don José Vilar Botella, quien obtiene también ocho papeletas y una en blanco. Segundo Teniente de Alcalde: Don Ramón Flores Berenguer, quien ha obtenido ocho papeletas a su favor y una en blanco. Puesto a votación el cargo de Síndico, recae en igual votación y resultado a favor de Don Félix Sanchis Ripoll, quien como los anteriores, acepta y agradece dicho cargo.

SEÑORES CONCURRENTES Delegado Gubernativo: D. Rafael Roldán Fernández D. Hilario Ballester Gimeno D. José Vilar Botella D. Ramón Flores Berenguer D. Félix Sanchís Ripoll D. José Gascó Expósito D. Pascual Ordiñana Alvarez D. Inocencio Genovés Expósito D. Roque Reig Expósito


- 11 -

Todos pasan a ocupar sus sitios y reciben de manos de la presidencia las insignias de sus cargos. La presidencia en breves frases agradece a sus compañeros la confianza que en él han depositado y les ruega colaboren y secunden con él la actividad que en beneficio de los intereses comunales y prestigio de la República se proponen desarrollar. Por último y en cumplimiento del artículo 57 de la misma ley se procede a señalar días de sesión, acordándose por unanimidad celebrarlas en primera convocatoria los jueves a las veinte horas, y en segunda los sábados a la misma. En tal estado se dio por terminado el acto, levantándose la sesión a las veinte horas, extendiéndose la presente acta que firman los señores asistentes, el Sr. Delegado, y yo el secretario, que certifico.

Aquest va ser per tant el segon ajuntament republicà a Barxeta. En el ple realitzat el dia 27 de desembre es nomenen les delegacions del govern municipal. En un extracte del ple podem comprovar: PRESIDENCIA: Hilario Ballester Gimeno. 8 papeletas a favor y 1 en blanco. 1º Tt Alcalde : José Vilar Botella. 8 papeletas a favor y 1 en blanco. 2º Tt Alcalde Ramón Flores Berenguer. 8 papeletas a favor y 1 en blanco. Síndico: Félix Sanchís Ripoll. 8 papeletas a favor y 1 en blanco.


- 12 -

VIGILANCIA Y GUARDERIA José Vilar Botella Félix Sanchis Ripoll. Pascual Ordiñana Alvarez BENEFICIENCIA Y SANIDAD Hilario Ballester Gimeno Pascual Ordiñana Alvarez Rafael Seguí Guerola MERCADOS Y REPESO Hilario Ballester Gimeno José Gascó Expósito Roque Reig Expósito MATADERO José Vilar Botella Rafael Seguí Guerola Inocencio Genovés Expósito

FESTIVIDADES José Vilar Botella Rafael Seguí Guerola José Gascó Expósito HACIENDA Y PRESUPUESTO Hilario Ballester Gimeno Pascual Ordiñana Alvarez Félix Sanchis Ripoll CEMENTERIOS Hilario Ballester Gimeno Pascual Ordiñana Alvarez Roque Reig Expósito

DEPOSITARIO DEL AYUNTAMIENTO: José Gascó Expósito. CONCEJAL EN LA JUNTA DE CENSO ELECTORAL: Roque Reig Expósito. CONSEJO LOCAL DE 1ª ENSEÑANZA: Ramón Flores Berenguer. Aquest Ajuntament interí desenvolupa la seua tasca fins que és produeixen les eleccions generals del 16 de febrer de 1936. A resultes del triomf del Front Popular, el nou Governador civil de la província redacta un telegrama a tots els Ajuntaments, en el qual reposa de forma automàtica i sense més consideracions a tots els alcaldes i regidors que havien segut destituïts a conseqüència de la Revolució d’octubre del 34 (vaga general de dissabte 5 d’octubre de 1934). Aquesta mesura la posen en pràctica també a tota Espanya. En el ple celebrat el dia 20 de Febrer de 1936 a les 20 h, es llegeix un telegrama de L’excm. Sr Governador Civil en el qual ORDENA a aquest ajuntament el cessament en els seus càrrecs de regidors al senyor alcalde i demés components, que havien segut nomenats de forma interina el 24-12-1934. Pareix ser que en el telegrama s’afirmava que l’alcalde i regidors dimitien dels seus càrrecs. Però a petició de l’alcalde cessat Hilario Ballester, fa que conste en l’acta que “ni individualmente ni colectivamente han dimitido, como erróneamente hace constar el telegrama del Excmo. Gobernador, cesando únicamente por obediencia a las órdenes de la superioridad” Després de finalitzar aquesta sessió, a continuació, és adir a les 22 hores es reposa l’ajuntament elegit democràticament en les eleccions celebrades el 12 d’abril de 1931, en virtut del telegrama cursat per L’Excm. Sr Governador Civil de València, como “elegidos popularmente en las elecciones de 12 de abril de 1931”. A continuació transcrivim l’acta d’aquest Ple.


- 13 -

Acta del 20-02-1936 a las 22 horas

En la Sala Capitular de Barcheta a veinte de febrero de mil novecientos treinta y seis a las veinte horas y bajo la presidencia del señor Alcalde D. Hilario Ballester Gimeno, se reúnen los señores de este ayuntamiento cuyos nombres constan al margen, con el fin de celebrar sesión correspondiente a este día. A dicha hora el señor Alcalde-Presidente declaró abierta la sesión siendo leída y aprobada el acta de la anterior, así como

la correspondencia oficial, de la que bien enterados acuerdan su exacto cumplimiento. Acto seguido, leído un telegrama del Excmo. Sr. Gobernador civil en la que ordena a este Ayuntamiento el cese en sus cargos concejales los señores Alcalde y demás componentes, acuerdan obedecer inmediatamente cuanto se ordena , cesando desde este momento en los cargos que ostentan, haciendo la salvedad, que ni individualmente ni colectivamente han dimitido, como erróneamente hace constar el telegrama del Excmo. Gobernador, cesando únicamente por obediencia a las órdenes de la superioridad. Y sin mas asuntos de que tratar a las veintiuna horas, se levanta la sesión, cuya acta firman los señores asistentes, de que yo el Secretario, certifico.

Acta del 20-02-1936 a las 22 horas En la Sala Capitular de Barcheta a veintidós horas, se reúnen lo señores bajo la presidencia del señor Alcalde don Vicente Flores Berenguer, el cual se repone en su cargo, igual que los demás señores asistentes, en virtud del telegrama del Exc. Sr. Gobernador Civil de esta provincia, como elegido popularmente en las elecciones de 12 de abril de 1931. Abierto a este acto de orden de la presidencia, dióse sic lectura del telegrama del Gobierno civil de esta provincia en el que se ordena la reposición y continuación de este Ayuntamiento, de elección popular, quedando enterados los señores asistentes

y prometen seguir desempeñando bien y fielmente sus respectivos cargos munícipes, tomando a efectos las insignias de los mismos, los señores D. Vicente Flores Berenguer; 1º y 2º tenientes los mismos que lo desempeñaban en veinte de diciembre de 1934. Y no habiendo de momento más asuntos que tratar a las veintidós horas y treinta minutos, se levanta la sesión, firmando la presente acta los señores asistentes, de que yo, el Secretario, certifico.

_______________________________________________________________________________________________________ * En aquesta acta, el secretari, comet de forma involuntària un error; ja que anota com a assistent Hilario Ballester Gimeno, alcalde interí fulminantment cessat; en compte de Hilario Pascual Orduñez. En les signatures dels senyors assistents es pot llegir la signatura d'Hilario Pascual Orduñez. Per la qual cosa, no és cert; que tinguera lloc una coalició i que Hilario Ballester fora tinent d’alcalde de Vicente Flores, com erròniament s’afirma en un llibre de la història de Barxeta.

Señores

Vicente Flores Berenguer. Hilario Ballester Gimeno* Domingo Sirerol Pastor. Fermín Sanchis Ordiñana. Vicente Fons Segarra. Francisco Tormo Miñana. Telésforo Micó Mahíques. Vicente Tortosa Berenguer.

Señores

D. Hilario Ballester Gimeno. D. José Vilar Botella D. Ramón Flores Berenguer D. Félix Sanchís Ripoll D. José Gascó Expósito D. Pascual Ordiñana Alvarez D. Inocencio Genovés Expósito D. Roque Reig Expósito D. Rafael Seguí Guerola


- 14 -

En el següent ple celebrat el dia 24 de febrer es vol recalcar el caràcter il·legal i il·legítim que va tindre la destitució per part de l'anterior Governador civil: “se acuerda declarar continuidad a esta Corporación en sus cargos, juntas y comisiones en la misma forma en que se hallaban en la fecha que fue destituido indebidamente”. El 19 de juliol de 1936 va tindre lloc el cop d’estat i l’inici de la guerra civil, a Barxeta i a la zona controlada pel Front Popular i lleial a la República es van constituir els “Comites Antifascistas por la Defensa de la República” i son els que van prendre possessió del ajuntaments. Açò ho contarem en un altre capítol.


- 15 -

LES ELECCIONS DEL 16 DE FEBRER DEL 1936. El diumenge 16 de febrer del 1936 es celebraren les eleccions generals. A Madrid, el 15 de gener de 1936 es feia públic el programa del Front Popular signat per: Izquierda Republicana (IR), Unión Republicana (UR), PSOE, UGT, PCE, POUM i Partido Sindicalista. Immediatament després de conèixer-se el pacte a escala nacional, començaren a constituir-se Comités del Front Popular a tota Espanya. Ací, al País Valencià es feu públic el Front Popular el 4 de febrer, estava integrat, a més dels partits signants a Madrid, per Esquerra Valenciana i el Partit Valencianista d’Esquerra. Les dretes en canvi, ni a Espanya ni al País Valencià pogueren arribar a un acord. A Alacant el front de la dreta estava integrat per la Derecha Regional Valenciana (DRV la qual estava integrada en la CEDA) i el Partit Radical (PR d’Alejandro Lerroux, ja a la baixa degut a l’escàndol del Straperlo). A Castelló ho feren en solitari la DRV, el PR i els demés partits de dretes. Només a València arribaren totes les forces de dretes encapçalades per la DRV a una resolució. El PURA, el qual sols es presentava a València, anà en solitari. Recordem que la Llei Electoral vigent mantenia el sistema majoritari i la circumscripció era la província i les capitals de més de 100.000 habitants, doncs, al País Valencia hi eren quatre circumscripcions: Província de Castelló, d’Alacant, de València i València capital; els resultats molt disputats, foren els següents: A Castelló es repartien 6 escons, 4 per a la majoria i 2 per a la minoria, el Front Popular obtingué un 37,31% dels vots, la DRV el 37,14% i el PR el 16,71%. En la segona volta es va imposar el Front Popular. Resultats: Front Popular 4 escons (IR 1, PSOE 1, UR 1; Independents 1 i la DRV 2 escons. A Alacant es repartiren 11 escons, 8 a la majoria i 3 a la minoria. El Front Popular obtingué el 53,19% i per tant a la primera volta obtingué els 8 escons (PSOE 4, IR 3 i UR 1); la dreta obtingué el 44,53% i els tres escons de les minories (DRV 2 i Independents 1). A València-provincia, es distribuïren 13 escons (10 a la majoria i 3 a la minoria); els resultats foren molt ajustats, 45,11% per al Front Popular, les dretes el 44,00% i els autonomistes del PURA el 10,22%. En la segona volta s’alçava amb la victòria el Front Popular i amb els 10 escons de la majoria (PSOE 4, IR 4, UR 1, PCE 1); els 3 escons de la minoria per a la DRV. A València-capital hi hagué 8 escons (5 a la majoria i 3 a la minoria); els quals es repartiren d’aquesta forma: Front Popular 49,95%, dretes 39,56% i el PURA el 8,95%. A la segona volta el Front Popular va guanyar els 5 escons (IR 3, PSOE 1, EV 1) i els tres de la minoria van ser per a la DRV.

CAPITOL

III


- 16 -

Concloent, al País Valencià, dels 38 escons, el Front Popular aconseguí 27 diputats (IR 11, PSOE 10, UR 3, PCE 1, EV 1, Independents 1). Dels 11 escons pertanyents a la dreta, la DRV n’aconseguí 10 diputats i els Independents de la dreta 1. Amb l’acta de diputat obtinguda per Esquerra Valenciana (EV) que havia assolit Vicente Marco Miranda, el valencianisme polític estava representat en les Corts de la República per primera vegada. El triomf del Front Popular ací al País Valencià fou aclaparador en termes de representació parlamentària, degut a la Llei Electoral en vigor que afavoria la llista majoritària; si bé la diferència en vots va ser molt menor. Ací a Barxeta, què havia succeït? Recordem que podien votar tots els majors de 23 anys, les dones ja ho podien fer també, des de 1933. Les eleccions és van tenir lloc als dos col·legis electorals instal·lats a l’efecte; un a les escoles, de la llavors, Plaça de l’església, als baixos de l’Ajuntament i l’altre, al carrer Fermin Galán (Sant Roc), on hi havia l’escola dels xiquets. Finalment guanyaren les esquerres a les dretes per tan sols 30 vots. Escrutini final: Front Popular, 376 vots; dretes, 346 vots i el PURA, 43 vots. Els resultats a Barxeta i als pobles del voltant foren els següents:

Localitat Dretes Esquerres (Front Popular)

Autonomistes (PURA)

Barxeta 346 376 43 Lloc Nou 121 116 6 El Genovés 442 124 39 Manuel 643 568 202 L’Énova 484 176 178 Rafelguaraf 325 441 112 Quatretonda 207 663 156 Simat 882 661 970 Xàtiva 3.126 3.545 857

A resultes del triomf del Front Popular, el nou Governador civil de la província redacta un telegrama a tots els Ajuntaments, en el qual reposa de forma automàtica i sense més consideracions a tots els alcaldes i regidors que havien sigut destituïts a conseqüència de la Revolució d’octubre del 34 (vaga general de dissabte 5 d’octubre de 1934). Aquesta mesura la posen en pràctica també a tota Espanya. L’INCENDI DE L’ESGLÉSIA DE BARXETA. Divendres 15 de maig de 1936, incendiaren l’església de Barxeta els revolucionaris barxetans. Per què la volien cremar? Per què en aquell moment i no un altre? Què ocorregué aquella vesprada? Per tal de respondre a tals qüestions, es pretén fer una anàlisi completa dels fets.


- 17 -

De les primeres mesures en moltes ciutats després del triomf del Front Popular a les eleccions del 16 de febrer és la de “castigar al silencio a las campanas de las iglesias” o “prohibir sacar la cruz en los entierros religiosos”, més endavant es passa a “la requisa de los templos e iglesias para su posterior demolición y reconversión en solar público, parque o centro cívico proletario”, i finalment, l’incendi de les esglésies. Així doncs, les esglésies per tot arreu de l’Estat i del País Valencià comencen a incendiar-les. El dijous 14 de maig de 1936 intenten cremar l’església de la Pobla Llarga, no obstant, els guàrdies d’assalt enviats des de valència aconsegueixen evitar-ho, però entrant la nit, al temple de Rafelguaraf li peguen foc. Veiem el que hi informaven els diaris: LAS PROVINCIAS. Sábado 16 de mayo de 1936. (Página 3) EN EL GOBIERNO CIVIL EL SEÑOR SOLSONA (*) FACILITÓ AYER LAS SIGUIENTES NOTICIAS “En la madrugada de ayer se registró un incendio en la iglesia de Rafelguaraf. Como por parte de la autoridad, no se indicó a tiempo el suceso para tomar las medidas oportunas, he comunicado al alcalde, dándole un plazo, y si dentro de éste no están detenidos los autores del hecho, le destituiré del cargo”. Ací a Barxeta la gent d’esquerra ja no aguantà més i necessitava reafirmar-se fent l’acte més popular aleshores: prendre-li foc a l’església. Inclús ho tenien preparat, en canvi, no sabien quan començar. A principis de maig, una delegació va parlar amb el rector i li recomanaren que traguera aquells objectes de més valor o que estimara, perquè li volien prendre foc ja. De fet, no es va cremar cap document de l’arxiu parroquial, la qual cosa fa que hi siga un dels poquets arxius que es poden consultar actualment.

L’església estava situada enmig de la plaça actual, vindria a ocupar la meitat d’aquesta. Hi havia un carreronet amb un piló, per evitar el pas de carros, entre la façana de l’església i les cases que actualment ocupa la botiga de Miguel Albiol i la Penya Valencianista. La façana principal i la porta d’entrada, per la qual s’accedia mitjançant dos graons, donava a la vessant de la Carnisseria de “EL Jove”, l’altar donava a la part del carrer Porxet. El campanar estava situat front el carrer de La Morera.

Tot estava preparat per al divendres 15 de maig a poqueta nit, la guàrdia civil també sabedora, es va reforçar amb un reté de guàrdies enviats des de Xàtiva. Un grup de joves es varen introduir a l’interior de l’església, trencant el portonet que donava a la present Plaça d’Espanya. Replegaren tots els sants, andes, cortines, bancs, cadires i demés mobiliari i li prengueren foc amb la benzina que havia dut un dels joves. Mentrestant els homes venien carrer Major avall en direcció a la plaça des del local de l’UGT (Carrer Nou 17). La comitiva era encapçalada per aleshores alcalde interí Hilario Pascual Orduñez; l’alcalde titular Vicente Flores Berenguer, havia demanat un permís per assumptes personals i no estava en el poble; (segons la versió oficial). El tinent de la guàrdia civil els dona l’alt, i l’alcalde, (el tio Hilario) li contesta que “faça el favor i retires que si no, ací pot passar una tragèdia”; el tinent li respon amb un “carguen”, al qual respon José Maria Mahiques (el tio Chicharra) que també estava present, “Carguen, pero de boñigos”.

_______________________________________________________________________________________________________ * Braulio Solsona era aleshores el Governador Civil de València, des del triomf del Front Popular.


- 18 -

I es quan l’alcalde, amb molt coratge i valor, torna a enfrontar-se al tinent: “Mire, vostés ens mataran a uns quants, però de vostés no va a eixir cap viu, així que facen el favor d’anar-se’n”.

Les forces de la guàrdia civil es retiraren al seu local, que hi era a la mateixa plaça i per la porta darrera se n’eixiren i tornaren a Xàtiva. Aquella nit, divendres 15 de maig de 1936, cremaren l’església. Un dels poquets xiquets que estava al carrer Major, al veure eixir el fum deia: "Ja li han pegat foc a la carbonera!!!"

Aquests successos ocasionaren la destitució fulminat de l’alcalde interí Hilari Pascual. El diari “Las Provincias” del diumenge 17 de maig del 36 informava:

LAS PROVINCIAS. Domingo 17 de mayo de 1936. EN EL GOBIERNO CIVIL

EL SEÑOR SOLSONA FACILITÓ AYER LAS SIGUIENTES NOTICIAS

“Que la noche anterior ocurrieron ciertos incidentes de escasa importancia relacionados con la quema de iglesias en Llaurí, Algimia de Alfara y Barcheta. Como los tres alcaldes de estos tres pueblos procedieron con lenitud, el señor Solsona les conminó en que si a la seis de la tarde de ayer no habían sido detenidos los autores de los referidos sucesos, serian destituidos…”

Al mateix periòdic, més endavant, a la pàgina 11 informava:

ÚLTIMA HORA GOBIERNO CIVIL

“Por lenitud en el ejercicio de sus funciones, han sido destituidos por el gobernador los alcaldes de Llaurí, Alfara de Algimia y Barcheta.”

Hilario Pascual, va ser destituït pel Governador Civil el mateix diumenge 17 de maig i fou nomenat Domingo Sirerol Pastor, el qual era tinent d’alcalde. A continuació transcrivirem el ple en el qual destitueixen a l’alcalde Hilari Pascual i nomenen nou alcalde interí a Domingo Sirerol.

Acta de Sesión Extraordinaria

En la Sala Capitular de Barcheta a diez y siete de mayo de mil novecientos treinta y seis, a las once horas se reunen los señores del Ayuntamieto expresados al margen, bajo la Presidencia del Señor Alcalde en funciones D. Domingo Sirerol Pastor, por ausencia justificada del Alcalde propietario y cese del sustituido 1º Teniente de Alcalde don Hilario Pascual Ordúñez. A la hora expresada el señor Alcalde accidental manifestó que el único objeto de esta extraordinaria sesión era dar conocimiento de la orden telegráfica del Gobierno Civil de esta provincia en virtud de la cual ha sido destituido del cargo de Alcalde, que por licencia del titular venia desempeñando el 1º

SEÑORES

D. Domingo Sirerol Pastor. D. Fermin Sanchis Ordiñana. D. Vicente Fons Segarra. D. Francisco Tormo Miñana. D. Telésforo Micó Mahiques. D. Vicente Tortosa Berenguer. D. Hilario Pascual Ordúñez.


- 19 -

Teniente de Alcalde, Sr. Pascual Ordúñez, a cuyo efecto ordenó que por mí, el Secretario, se diese lectura al despacho telegráfico pertinente.

Acto seguido, por mí, el Secretario, diose lectura integra al telegrama número 60 (sesenta) expedido por el Exmo. Sr. Gobernador civil de esta provincia, anoche a las 20 horas y 50 minutos y recibido hoy a las 8 horas y 6 minutos de hoy, por el cual se destituye al Alcalde interino, por levedad en el ejercicio.

La Corporación acordó quedar enterada y que interin dure la licencia del Alcalde propietario, ejerza la alcaldía el 2º Teniente de Alcalde, don Domingo Sirerol Pastor, quien acepta el cargo expresado. Y sin más asuntos que tratar se levanta la sesión firmando la presente los señores concejales de que certifico.

L’església havia quedat en un estat nefast, l’Ajuntament va decidir tabicar les portes i les finestres cremades per a que ningú poguera accedir a l’interior i passara alguna desgràcia. Aquestes obres de tapiar les portes i finestres són encarregades a l’obrer del poble i membre del sindicat de la Construcció de la CNT de Barxeta, Francisco Tormo Miñana, que per cert, aquestes obres suposen a l’ajuntament un cost de seixanta-quatre pessetes.

“También se acuerda abonar con cargo al capítulo 18º (Imprevistos) la cantidad de sesenta y cuatro pesetas, que importa la justificada relación presentada por el albañil de esta localidad Francisco Tormo Miñana, por los materiales y trabajos invertidos en el tabicado y cierre de las puertas incendiadas de la Iglesia Parroquial de este pueblo, con el fin de evitar posibles desgracias al tener libre acceso a dicho edificio, visto el estado ruinoso del mismo a consecuencia del incendio del día quince del actual.”

Per què la van incendiar? Evidentment la situació de l’església no era la millor, i molta gent considerava que caldria canviar la seua ubicació; doncs les camionetes que ja anaven pel poble no podien circular des de la plaça en direcció al carrer Major. El rector sabia de les intencions dels revolucionaris barxetans i en salvà tot l’arxiu parroquial.

Per què li prengueren foc 15 de maig? Es pot aventurar que la data no estava fixada, encara que, al veure la fogata de l’església de Rafelguaraf el dijous 14 de maig, pensaren que a Barxeta, ja no calia esperar més.

Qui va participar en els fets? No se sap amb total certesa qui intervingué realment en els fets; si bé en la Causa General instruïda a Barxeta, figuren tretze persones, també es cert que en posteriors judicis, també són acusades formalment altres persones del poble de participar en els fets. Com sol dir-se en aquestos casos: “Ni són tots els que estan ni estan tots el què són”.


- 20 -

Cóm era l’església? No es conserva cap fotografia, però si un dibuix d'una alumna de Barxeta que la va dibuixar en la revista “Mi escuela” que elaboraven les xiquetes de l’escola.


- 21 -

EL 18 DE JULIOL I EL PRIMER COMITÉ DE BARXETA. I finalment, arribà el mes de juliol. El cop d’estat dels sublevats (Mola, Sanjurjo i Franco), va començar al protectorat de Marroc a les acaballes del divendres 17 de juliol i a la Península el dissabte 18 de juliol. A Barxeta, com a la resta dels pobles, es va celebrar un ple extraordinari a l’Ajuntament el diumenge 19 a les tres de la vesprada. La transcripció d’aquest ple històric és el següent:

Sesión Extraordinaria A las quince horas del día 19 de julio de 1936 se reúnen urgentemente y espontáneamente en esta Casa Consistorial los señores del Ayuntamiento abajo firmados con objeto de adoptar las medidas necesarias para garantizar el orden seriamente amenazado por el movimiento militar-fascista que se ha iniciado en el día de ayer en todo el país. De acuerdo con las órdenes dadas por radio y emisarios especiales por el Gobierno legítimo de la República y recogiendo el sentir del pueblo se procede de momento a adoptar los siguientes acuerdos:

1) Proceder a la recogida de armas de fuego y explosivos que puedan tener las personas de esta localidad que se consideran o puedan manifestarse desafectos al régimen legítimo de que hoy nos rige.

AJUNTAMENT

Quarter de la Guardia Civil

Casa abadia

C/ L

a C

reu

Plaça Espanya

Botiga de Felipe Albiol

Casa de la Baronia

C/ M

ajor

PLAÇA

ESGLESIA

Alta

r

Porta principal

Finestró

Pilons

A

càci

es

For

n Porta d’entrada amb dos graons

Campanar

C/ Porxet Acàcies


- 22 -

2) Constituir de acuerdo con la voluntad popular un Comité de Defensa de la República o Antifascista, que asuma la organización de los servicios de orden público, abastecimiento, controles, quema, etc. Y cuantos sugiera o precisen la marcha de los acontecimientos que se inician con la sublevación.

3) Ofrecerse al Gobierno legalmente constituido de la República, la adhesión más inquebrantable y sincera de este

Ayuntamiento, para dominar la subversión. Con lo cual diese por terminado el acto que se expresa en la presente que firma la Corporación municipal de que certifico:

Domingo Sirerol Pastor. Hilario Pascual Ordúñez. Fermín Sanchís Ordiñana. Telésforo Micó Mahiques. Vicente Tortosa Berenguer. Francisco Tormo Miñana. Vicente Fons Segarra.

000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000 El poder polític a Barxeta és assumit pel autoproclamat Comité Revolucionari Antifeixista i fixa la seua seu a la casa del rector, situada al costat mateix de l’ajuntament El Comité de Barxeta es ràpidament format pels representants dels sindicats i partits del Front Popular. El membres integrants del primer Comité Revolucionari que prenen el poder a Barxeta, segons llista de l’AHN (Archivo Histórico Nacional) eren:


- 23 -

Vicente Ventura Company (UGT) Rosendo Ferrando Ventura (PCE) Enrique Fons Segarra (UGT) José Segarra Ordiñana (CNT) Vicente Segarra Donet (CNT) Enrique Soler Tormo (CNT) José Durà Bertomeu (UGT) Començava la Revolució Social a Barxeta, el somni del proletariat ja era una realitat, caldria organitzar i posar-se a treballar. S’acostaven tres mesos de revolució, goig, repressió, i desgavells. Era la guerra, tot hi valia al revoltat estiu del 36. Seguirem la Història de Barxeta del 1936 al 1939.


- 24 -

1936: EL COMITÉ REVOLUCIONARI El Comité Revolucionari de Barxeta s’havia constituït el mateix diumenge 19 de juliol després del ple extraordinari de l’Ajuntament en el qual s’havia aprovat en el punt dos “Constituir de acuerdo con la voluntad popular un Comité de Defensa de la República o Antifascista, que asuma la organización de los servicios de orden público, abastecimiento, controles, quema, etc. y cuantos sugiera o precisen la marcha de los acontecimientos que se inician con la sublevación”. Els set membres del Comité representaven al sindicat socialista UGT (Enrique

Fons Segarra, José Durà Bertomeu i Vicente Ventura Company), als anarcosindicalistes de la CNT-FAI (José Segarra Ordiñana, Vicente Segarra Donet i Enrique Soler Tormo) i al partit comunista PC (Rosendo Ferrando Ventura). El Comité va quedar instal·lat a la casa abadia (just al costat de l’Ajuntament). Les administracions locals, passen a estar regides per Comités. El Comité de cada poble té autonomia total i plena al seu terme municipal, a les entrades de cada poble disposen de milicians armats fent guàrdia, demanant la documentació a tota persona o vehicle desconegut que entre o isca. Juliol, agost i setembre son tres mesos en els quals el poder dels comités locals i dels incontrolats és predominant. A Barxeta, els dirigents del Comité, no consentiren mai que cap banda d’incontrolats de les moltes que anaven pels pobles, s’emportara a cap persona de dretes (era molt coneguda la tristament famosa banda de José Soler

Ordiñana, “El moreno de Lloc Nou” afusellat a Xàtiva el 15 de maig de 1939). Aquesta honradesa del dirigents del Comité de Barxeta, va fer que a l’acabament de la guerra, ningun barxetà fora condemnat a mort. Com a únic succés lamentable comés presumptament per barxetans, es pot citar el cas de l’assassinat del rector de Aielo de Rugat, D. José Aparicio. Va ser detingut a Llutxent el 22 d’agost i a la mateixa nit al port de Beniganim junt l’encreuament de Lloc Nou de Fenollet, baix d’una figuera, va ser rematat. En Consell de Guerra celebrat al 1944 van ser acusats del crim i condemnats tres barxetans.

CAPITOL

IV


- 25 -

Segons la Causa General de Barxeta, al terme municipal es van arreplegar tres cadàvers, tots amb trets de bala al cap, a saber: “Eleuterio Girau Ferrando, de 40 años, casado, empleado municipal, Secretario Local de F.E. y de las J.O.N.S. y domiciliado en la plaza del Generalísimo nº 8 (Antes Plaza Mayor) de Simat de Valldigna y José Oltra Almiñana de 65 años de edad, casado, labrador, de tendencia derechista y domiciliado en la misma plaza nº 9”. Estes dues persones de Simat van aparèixer mortes en la Casa Gilet en el mes d’agost del 1936, sense especificar la data. A la Casa Más, el dia 12 d’agost, també consta: “Un desconocido que vestía pantalón y chaqueta negra, botas negras nuevas, camisa blanca, corbata negra de lazo, bajo y regordete y tenia de 45 a 50 años”.

Com fets destacables cal dir que el Comité va confiscar la finca de la Casa Lliga de D. José Sanchis de Quesada, Marques de Valderas i junt als pobles del voltant, la finca del Realengo de D. José Luis de Oriol y Urigüen.

D. José Sanchis de Quesada D. Jose Luis de Oriol y Urigüen 1937: EL CONSELL ADMINISTRATIU LOCAL Un decret del Govern de la República de finals de desembre intenta posar ordre en l’administració local. Se suprimeixen els Comités de Defensa, juntes i comissions gestores que funcionaven des del començament de la guerra i es faculta els governadors civils a què constituïsquen Consells Municipals. Mentres no se celebren o no es puguen celebrar eleccions locals, els consells es formaran amb representants dels partits del Front Popular i organitzacions sindicals, segons la influència de cada força política en cada lloc. El Consell Administratiu Municipal, ha d’assumir legalment les funcions de l’Ajuntament i del dissolt Comité Popular. En el ple celebrat el 17 de desembre de 1936 dimiteix l’alcalde legal, Vicente Flores Berenguer i la totalitat de regidors per a crear un Consejo Administrativo Municipal. En el punt 2 del ple,


- 26 -

es donen les raons de la dimissió: “Colaborar, en bien de los intereses locales y generales y solidaridad antifascista, con las organizaciones sindicales y políticas del Frente Popular en ésta, para crear un Consejo Administrativo municipal unificado con representación de dichas organizaciones, que regularicen por cauces legales la marcha del municipio”. Aquest primer Consell Administratiu Local, es crea el 6 de gener de 1937 i es elegit Alcalde-President, Vicente Fons Segarra, de trenta-sis anys, home recte, honrat, estimat i respectat per totes les forces politiques del poble, a més a més, era regidor des de les primeres eleccions municipals del 1931. Aquest Consell n’estava format per les persones següents: PRESIDENTE: Vicente Fons Segarra. VICEPRESIDENTE 1º: Eliseo Segarra Pons. VICEPRESIDENTE 2º: Rosendo Ferrando Ventura. DEPOSITARIO. Vicente Flores Berenguer. VOCALES: Vicente Ventura Company. José Mª Berenguer Alonso. Silvestre Giner Fons. La fórmula legal per la qual es nomena el Consell Administratiu Local es el següent: “Designados por el Excmo. Sr. Gobernador Civil de esta provincia a propuesta de las organizaciones político-sindicales y Frente Popular de esta población, en oficio número 7 de fecha cinco del actual. Presentes en dicho acto los mencionados camaradas, aceptan íntegramente la representación popular para la que han sido elegidos y designados, acordando ratificar la elección de cargos verificada, eligiéndose los cargos de la siguiente forma…”. Els projectes immediats del Consell Municipal són el següents: Restaurar la façana del Ajuntament: “… Reparar y revocar la fachada de esta Casa Consistorial, a la que se le dotará

de nuevos balcones, zócalos de mármol y frontispicio o cornisa con canal de recogida de aguas pluviales del tejado…”.


- 27 -

Compra d’un rellotge: “… Igualmente se acuerda dotar a este vecindario de un reloj de torre con sonería audible

a tres kilómetros, cuyo reloj en unión a la sirena de igual audición, será colocado en la fachada de esta Casa Consistorial…”

Remodelació del casc urbà:“… ensanche de la población en su entrada por la calle del Progreso, la cual será

ampliada mediante obras de acceso y extrarradio realizadas por la Jefatura de Obras Públicas, por tratarse de una vía de comunicación utilizada por la carretera del Estado de Simat de Valldigna a Játiva…”.

Abastiment de aigua potable: “…Se autoriza a la Presidencia para que en nombre de la Corporación, solicite

del Estado, el estudio y la construcción de las obras de construcción de las obras de conducción de agua para el abastecimiento del pueblo…utilizándose para ello el manantial del Tosal, propiedad de este municipio, ya que actualmente se surte este pueblo en antihigiénicas condiciones debido al rudimentario y anticuado sistema de conducción del agua por cañería de barro, permeable y deteriorada…”

Aquest Consell Municipal dimiteix amb el fi de donar entrada al mateix de membres de la CNT, i en el ple celebrat el dia 4 de març de 1937 a les vint hores, queda constituït per les persones següents: ALCALDE-PRESIDENTE: Vicente Fons Segarra. 1º TTE. ALCALDE: José Segarra Ordiñana. 2º TTE. ALCALDE: Rosendo Ferrando Ventura. SÍNDICO: Ernesto Tormo Miñana. DEPOSITARIO: Vicente Flores Berenguer. VOCALES: Hilario Pascual Ordúñez i Eliseo Segarra Pons. En el ple celebrat el 20 de juliol de 1937, s’informa de la baixa del membre del Consell Rosendo Ferrando Ventura, per haver d’incorporar el seu reemplaç (el de 1931) al front. L’encarregat de substituir-lo en tots els seus càrrecs, serà Vicente Tortosa Berenguer amb data de 5 de setembre de 1937, el qual promet el seu càrrec de 2n Tinent d’alcalde: “... Se designó al camarada Vicente Tortosa Berenguer para que en representación del Partido Comunista (Radio Barcheta) forme parte de este Consejo Municipal en sustitución de su antecesor, Rosendo Ferrando Ventura...” 1938. ENTRA LA PRIMERA DONA AL CONSELL MUNICIPAL. Aquestes membres del Consell Municipal continuen treballant fins al mes d’abril de 1938, data en la qual es produeixen dues vacants: La de José Segarra Ordiñana a causa del seu ingrés en l’Exèrcit de la República; i Ernesto Tormo Miñana el qual és mobilitzat pel seu sindicat pera fortificar, (Sindicat de la Construcció de la CNT). En el ple de 5 d’abril de 1938 figura: “... Hacer constar la vacante producida en esta Corporación municipal a causa del ingreso en el Ejército de la República del Consejero Municipal de Abastecimientos, José Segarra Ordiñana; como asimismo la del Consejero Ernesto Tormo Miñana como movilizado por el Sindicato de la Construcción de la CNT, acordándose cubrir ambas vacantes con las propuestas de sustitución que formule el Frente Popular de esta localidad...”. Ambdues vacants es substitueixen en el ple del dia 20 d’abril de 1938 en les persones de Fermin Sanchis Ordiñana (Que seria elegit nou Alcalde-President en substitució de Vicente Fons) i Amparo Segarra Boscà, presidenta del Comité de Mujeres Antifascistas de Barcheta des de la


- 28 -

seua creació el 19 de febrer d’aquest mateix any. Aquestos canvis originen un reajustament en la Corporació. ALCALDE-PRESIDENTE: Fermin Sanchís Ordiñana. 1º TTE. ALCALDE: Vicente Fons Segarra. 2º TTE. ALCALDE: Vicente Tortosa Berenguer. SÍNDICO: Hilario Pascual Ordúñez. DEPOSITARIO: Vicente Flores Berenguer. VOCAL: Eliseo Segarra Pons.

CONSEJERIAS

1. DEFENSA Y ORDEN PÚBLICO: Fermin Sanchís Ordiñana. 2. ABASTECIMIENTOS Y ASISTENCIA SOCIAL: Vicente Fons Segarra. 3. AGRICULTURA Y GANADERIA: Vicente Flores Berenguer 4. SANIDAD Y CULTURA: Amparo Segarra Boscá. 5. OBRAS PÚBLICAS Y PROPAGANDA: Hilario Pascual Ordúñez. 6. HACIENDA Y ECONOMIA: Eliseo Segarra Pons. 7. INDUSTRIA Y COMERCIO: Vicente Tortosa Berenguer.

L’acta del dia 20 d’abril de 1938 fa constar: “...Acto seguido se procede por Secretaria a dar lectura al comunicado del Gobierno civil de esta provincia, número 691, Negociado 1º de fecha 15 del actual, por el que se aprueba la sustitución de los Consejeros cesantes José Segarra Ordiñana y Ernesto Tormo Miñana, por los designados y propuestos Fermín Sanchis Ordiñana y Amparo Segarra Boscá. Presentes en este acto los dos expresados i legalmente citados, se les dió posesión del cargo de Consejeros municipales de esta Corporación, prometiendo tan consecuentes camaradas laborar eficazmente y con inusitado tesón y esfuerzo en beneficio de los intereses del pueblo y defensa de la República y el Gobierno legítimo cooperando en la consecución del triunfo de las justas causas antifascistas. Seguidamente se procede a reorganizar el Consejo Municipal...” Amparo Segarra Boscá és la primera dona de Barxeta que entra a formar part d’una corporació municipal. Nascuda el 7 d’abril de 1917, acabava de complir 21 anys. A Xàtiva, el Partit Comunista editava un periòdic per a tota la comarca de la Costera, titulat UNIDAD ANTIFASCISTA, que afegia “Órgano del Comité Comarcal del Partido Comunista de Játiva i defensor del Frente Popular”. El taller de redacció i l’administració del mateix estaven situats en el carrer Moncada Núm.22, eixia tots els dissabtes, tenia només quatre pàgines degut a l’escassetat de paper que hi havia per eixes dates i el seu preu era de 25 cèntims. (Arxiu Municipal de Xàtiva). En el seu número 43 amb data 19 de febrer de 1938, entre altres notícies, portava una referent a Barxeta del dia 3 de febrer:


- 29 -

NUEVO COMITÉ DE LA ASOCIACIÓN DE MUJERES ANTIFASCISTAS. El mismo día, y bajo la presidencia de la camarada Dolores Tormo Garcia, del Comité Comarcal de Mujeres Antifascistas de Játiva, tuvo lugar la constitución en este pueblo del Comité de Mujeres Antifascistas, que quedó integrado de la manera que sigue: Presidenta: Amparo Segarra. Vicepresidenta: Carmen Boscá. Secretaria de Organización: Josefa Calabuig. Secretaria Adjunta: Inés Micó. Secretaria de Agitación y Propaganda: Carmen Ballester. Secretaria de Ayuda: Amparo Segarra. Secretaria de Finanzas: Victoria Tormo. El següent canvi en el Consell Municipal no es donaria fins l’onze d’octubre. El dia 20 de setembre de 1938, causen baixa per tal d’incorporar-se les seues quintes a fortificar Eliseo Segarra Pons, Vicente Fons Segarra, Vicente Tortosa Berenguer i fins i tot, el Alcalde-President Fermín Sanchís Ordiñana. (En aquest temps la guerra ja tocava a la seua fi i estaven cridades a files fins la quinta de 1920, nascuts a 1899).

El dia 11 d’octubre de 1938, són nomenats nous membres de la Corporació en substitució dels anteriors, els següents membres: Valeriano Vidal Tortosa, Miguel Lorente Miñana, Lázaro Garcia Muelas i León Berenguer Mahiques. La nova Corporació passa a estar formada per set membres: Valeriano Vidal Tortosa, Miguel Lorente Miñana, Hilario Pascual Ordúñez, León Berenguer Mahiques, Lázaro Garcia Muelas, Vicente Flores Berenguer i Amparo Segarra Boscá. Es produirà la que a la fi serà la darrera reestructuració de la Corporació Municipal en temps de la guerra. Els càrrecs són els següents: ALCALDE-PRESIDENT: Valeriano Vidal Tortosa. 1º TTE. ALCALDE: Miguel Lorente Miñana. 2º TTE. ALCALDE: Hilario Pascual Ordúñez. SÍNDIC: Lázaro Garcia Muelas. DEPOSITARI: León Berenguer Mahiques.


- 30 -

CONSEJERIAS

1. DEFENSA Y ORDEN PÚBLICO: Valeriano Vidal Tortosa. 2. ABASTECIMIENTOS Y ASISTENCIA SOCIAL: Miguel Lorente Miñana. 3. AGRICULTURA Y GANADERIA: Vicente Flores Berenguer 4. SANIDAD Y CULTURA: Amparo Segarra Boscá. 5. OBRAS PÚBLICAS Y PROPAGANDA: Hilario Pascual Ordúñez. 6. HACIENDA Y ECONOMIA: León Berenguer Mahiques. 7. INDUSTRIA Y COMERCIO: Lázaro Garcia Muelas. En el ple de l’11 d’octubre de 1938 queda en acta: “... procediendo el Secretario que suscribe a dar lectura de orden de la presidencia al comunicado del Gobierno Civil de esta provincia nº 1826, Negociado 1º de fecha ocho del actual por el que se aprueba las sustituciones de los Consejeros cesantes Vicente Fons Segarra, Vicente Tortosa Berenguer, Fermín Sanchís Ordiñana y Eliseo Segarra Pons,, por los designados y propuestos Valeriano Vidal Tortosa, Miguel Lorente Miñana, Lázaro Garcia Muelas y Miguel León Berenguer Mahíques, legalmente citados se les dio posesión del cargo de Consejeros Municipales de esta Corporación, prometiendo tan consecuentes camaradas laborar eficaz y con inusitado tesón y esfuerzo en beneficio de los intereses del pueblo y defensar la República y el Gobierno legítimo cooperando a la consecuencia del triunfo de la causa justa antifascista…” En el present llibre d’actes (AMB 418) a pàgina 41 i amb data de 20 de desembre de 1938 figura l’últim ple celebrat en temps de la guerra. La pàgina 42 ha sigut acuradament arrencada i en la pàgina 43 ja figura el final d’un ple i el principi d’un altre celebrat ja pels membres del ban nacional. Amb aquesta entrega finalitza la Història de Barxeta durant la II República i la Guerra Civil, en la qual s’ha fet un resum de les persones que van ocupar llocs de responsabilitat tant a l’Ajuntament eixit de les urnes del 12 d’abril de 1931, al Comité Revolucionari, així com dels Consells Municipals. Fent un breu resum d’aquest període, els alcaldes de Barxeta des de la II República (1931) a la fi de la Guerra Civil (1939) van ser:

o Vicente Flores Berenguer: Del 17 d’abril de 1931 al 24 de desembre de 1934. o Hilario Ballester Gimeno: Del 24 de desembre de 1934 al 20 de febrer de 1936. o Vicente Flores Berenguer: Del 20 de febrer de 1936 al 6 de gener de 1937. o Vicente Fons Segarra: Del 6 de gener de 1937 al 20 d’abril de 1938. o Fermin Sanchis Ordiñana: Del 20 d’abril a l’11 d’octubre de 1938. o Valeriano Vidal Tortosa: De l’11 d’octubre del 1938 al 30 de març de 1939.

Totes els Alcaldes-Presidents, regidors i membres del Comité Revolucionari i del Consell Administratiu Local foren empresonats, primer a Tavernes de la Valldigna, després a Xàtiva i finalment a la presó de “San Miguel de los Reyes” de València. Van romandre empresonats una mitjana d’un any, doncs van ser avalats pels nou dirigents franquistes del poble i pels veïns de Genovés i Simat de la Valldigna que s’amagaren a Barxeta durant la guerra i els lliuraren d’una mort ben certa.

Història de Barxeta: 1931-39

Documents

Transcript of Història de Barxeta: 1931-39