1. IES Henri Matisse Curs 2009-10 Informaci treta de l' Enciclopdia Lliure Universal Hipatia d'Alexandria

2. Hipatia d'Alexandriava ser una filsofa i mestra neoplatnica, que va destacar enMatemtiquesiAstronomia . Va ser una dona de preclara intelligncia i esperit lliure, que en l' Alexandria del segle IVrepresenta un dels cims de la cultura greco-romana. Pel seu agut intellecte, vastos coneixements i carisma personal, va brillar entre els savis de l'poca. Una dona en la cincia 3. El cristianisme havia arribat a Egipte. En l'poca que ens ocupa se succexen grans controvrsies i disputes entre les distintes faccions de cristians.L'Esglsia cristiana defenia en estos moments la seua independncia respecte al poder imperial, 4. En estes circumstncies histriques v al mn l 'any 370(altres historiadors asseguren que va ser per l'any 355)Hipatia d'Alexandria , en un moment en qu l'estudi i la importncia de les cincies i del saber estava quasi oblidat, i incls perseguit per la ignorncia i la intransigncia d'alguns bisbes.

Raquel Weiz en el paper d'Hipatia en la pellculagora (2009)

5.

Fotograma de gora on es veu Hipatia eixint de la biblioteca amb son pare

Ten , son pare, era un clebre matemtic i astrnom, molt volgut i apreciat pels seus contemporanis, que segurament treballava i donava classes en la biblioteca del moment, s a dir, en la biblioteca queva substituir a laBiblioteca d'Alexandria,desapareguda en l'incendi de l'any 48 a.C. 6. Ten va fer partcip dels seus coneixements a la seua prpia filla, la qual cosa era verdaderament inslita en el segle IV. Li va transmetre el seu coneixement sobre les Matemtiques i l'Astronomia a ms de la passi per la busca del que desconeix.Els historiadors han arribat a assegurar que incls va superar el pare, i que molts dels escrits conservats que se suposen de Ten sn en realitat de la filla. 7. Va aprendre tamb sobre la histria de les diferentsreligionsque es coneixien en aquell temps, sobreoratria , sobre elpensamentdels filsofs i sobre els principis del'ensenyana . Tamb s'interessava per lamecnicai posava en prctica latecnologia .Se sap queva inventarun aparell per a destillar l'aigua, un hidrmetre graduat per a mesurar la densitat dels lquids i un artefacte per a mesurar el nivell de l'aigua.

Astrolabi pla d'Hipatia reconstrut segons dades originals

8. Va viatjar a Atenes i a Roma sempre amb el mateix afany d'aprendre i d'ensenyar.La casa de Hipatia es va convertir en un lloc d'ensenyana on acudien estudiants de totes parts del mn conegut, atrets per la seua fama.

L'escola d'Atenes de Raffaelo Sanzio (1509) Hipatia ens mira de front

9.

Fotograma de gora

Un dels seus alumnes diu que els magistrats acudien a ella per a consultar-li sobre assumptes de l'administraci i que va ser una persona molt influent en l'aspecte poltic. 10. Hipatia era pagana i li va tocar viure en temps durs per al paganisme.La seua situaci va arribar a ser molt perillosa en aquella ciutat que s'anava fent cada vegada ms cristiana i que anava derivant en el fanatisme. Els filsofs neoplatnics com Hipatia no eren ben vistos i prompte es van veure cruelment perseguits.

Hipatia intenta salvar alguns rotllos de la biblioteca en gora

11. L'any 412 elbisbe Ciril d'Alexandriava ser anomenatpatriarca, un ttol de dignitat eclesistica que noms s'usava a Alexandria, Constantinoble i Jerusalem, que equivalia quasi al del papa de Roma.Cirilera un catlic exaltat que no consentia cap classe de paganisme ni d'heretgia. La tradici diu que Cirilo era enemic d'esta dona cientfica, a qui temia i admirava al mateix temps.Per seguint el pensament general de l'poca, no li era possible comprendre ni tampoc consentir que una dona es dedicara a la Cincia. Personatge de Ciril en gora 12. En el mes de mar de l'any 415, Hipatia va ser assassinadaper un grup de monjos fantics de l'esglsia de Sant Ciril de Jerusalem. Un bisbe d'Egipte del segle VII conta com un grup de cristiansimpetuososiviolentsvan anar en la seua busca, la van colpejar, la van despullar i la van arrossegar per tota la ciutat fins a arribar a un temple cridatCaesarium;all van continuar amb la tortura tallant la seua pell i el seu cos amb caragols de mar esmolades, fins que va morir; a continuaci van esquarterar el seu cos i ho van portar a un lloc cridatCinaroni all finalment ho van cremar.

Hipatia de Charles William Mitchell (1885)

13. A partir de la mort de Hipatia es va acabar l'ensenyana del pensament de Plat no sols a Alexandria sin en la resta de l'Imperi.L'inters per les cincies va ser debilitant-se i la Histria va entrar en l' obscurantisme. Va poder sobreviure a Bizanci i poc desprs va comenar de nou a florir en el mn rab. 14. La ciutat d'Alexandria Alexandrias una ciutat del nord d'Egipte, situada en el delta del riu Nil, sobre una lloma que separa el llac Mareotis del mar Mediterrani. s tamb el principal port del pas.Va ser fundada perAlexandre el Gran l'any 331 a.C. i pocs anys desprs va comenar a convertir-se en el centre cultural del mn antic. 15. Va ser una ciutat opulenta. Els Ptolomeus van construir un palau de marbre amb un gran jard en qu hi havia fonts i esttues. A l'altre costat d'eixe jard s'alava un altre edifici construt en marbre a qu cridavenMuseu .En ell es reunia tot el saber de l'poca. El museu tenia una gran biblioteca.Prop d'este edifici s'alava eltemple de Serapis , el nou du d'Egipte. En el centre de la ciutat es trobava l'Assemblea, les places, els mercats, les basliques, els banys, els gimnasos, els estadis i la resta d'edificis pblics i necessaris per als costums d'estos segles. 16. Alexandria es va convertir prompte en el centre de la cultura grega en la seua poca hellenstica i va contribuir a hellenitzar a la resta del pas de tal manera que quan van arribar els romans tot Egipte era bilinge. L'art i l'arquitectura era l'nica cosa que es mantenia prpiament egipci.

Restes arqueolgiques submarines a Alexandria

Recreaci del far d'Alexandria 17. El MuseuPtolemeu I va manar construir el gran palau que serviria d'allotjament a tota la dinastia Ptolemaica. El seu fill, Ptolemeu II Filadelfos va ser l'impulsor i creador de l'edifici alat a l'altre costat del jard i conegut des del principi amb el nom demuseu .Li van cridar aix per respecte a la saviesa, perqu ho van considerar com unsantuari consagrat a les Muses,que eren les deesses de les arts i de les cincies. Era l'establiment cientfic ms antic del mn, amb una Universitat d'ensenyana superior. 18. L'edifici constava de diversos apartats dedicats al saber, que amb el temps van anar ampliant-se i prenent gran importncia. Un d'eixos apartats es va dedicar abibliotecai va ser potser el que ms va crixer i el que ms fama va adquirir en el mn de l'Antiguitat.Hi havia tamb unjard botnicamb plantes de tots els pasos coneguts, unacollecci zoolgica, un observatori astronmici unasala d'anatomiaon es feia la vivisecci en cossos de criminals i on, durant algun temps, es van arribar a dissecar cadvers. 19. Contenia habitacions a manera de residncia per a savis, gramtics i metges i tots els gastos corrien per compte dels reis que estaven orgullosos d'esta instituci i menjaven moltes vegades all en la seua companyia.Els savis a ms d'investigar i estudiar, donaven conferncies i llions als jvens que volgueren aprendre.A Alexandria va arribar a haver-hi fins a 14.000 estudiants. 20. Entre els grups de savis es trobaven personatgescom a:-Arquimedes -Euclides que va desenrotllar allla seua Geometria -Hiparc , que va explicar a tots la Trigonometria, i va defendre la visi geocntrica de l'univers -Aristarc , que va defendre tot al contrari, s a dir, el sistema heliocntric -Eratstenes , que va escriure una Geografia i va compondre un mapa prou exacte del mn conegut -Herfil , un fisileg que arrib a la conclusi que la intelligncia est en el cervell i no en el cor 21. -Apolloni de Prgam , gran matemtic-Hern d'Alexandria , un inventor de caixes d'engranatges i tamb d'uns aparells de vapor sorprenents; s l'autor de l'obraAutmat , la primera obra que coneixem en el mn sobre els robots - Ms tard, ja en el segle II,l'astrnom i gegrafClaudi Ptolemeu - Gal que va escriure prou obres sobre l'art de la curaci i sobre l'anatomia; les seues ensenyances i les seues teories van ser seguides fins molt entrat el Renaixement- L'ltima persona insigne del Museu va serHipatia d'Alexandria. 22. La biblioteca d'Alexandria El departament del Museu que es va dedicar a biblioteca va acabar sent el ms important de tota la instituci i va ser conegut en el mn intellectual de l'Antiguitat com quelcom grandis i excepcional. Els Ptolomeusvan dedicar gran part de la seua immensa fortuna a l'adquisici de llibres que engrossiren els estants amb obres deGrcia, Prsia, ndia, Israel, i ms pasos. 23. Constava de deu grans peces o sales per a investigaci, cada una d'elles dedicada a una disciplina diferent, molt rica i abundant en la majoria d'estes seccions i sobretot molt completa en literatura grega. 24. Se sap que a la biblioteca hi havia el segent nombre de llibres:- 200.000 volums en l'poca de Ptolemeu I - 400.000 en l'poca dePtolemeu II - 700.000 l'any 48 adC, amb Juli Csar - 900.000 quan Marc Antoni va oferir 200.000 volums a Clepatra, portats de la Biblioteca de Prgam Cada un d'estos volums era unrotllo de papir , un manuscrit amb quantitat de temes diferents. 25. Es va fer necessari crear un annex prxim. Es creu que esta segona biblioteca va ser creada per Ptolemeu III Evergete (246 a.C.-221 a.C). El lloc on es va establir esta part nova va ser en l'antic temple de Serapis, cridat elSerapeo .En l'poca de l'Imperi Rom, els emperadors la van protegir en gran manera. La van modernitzar incorporant calefacci central per canonades a fi de mantindre els llibres b secs en els depsits subterranis. 26. L'any 48 a.C, durant la guerra entre Roma i Egipte., es va donar una batalla terrible en el mar, entre la flota egpcia i la romana i la conseqncia va ser un espants incendi en la ciutat que va afectar quasi tota l'rea urbana i per descomptat al gran edifici del Museu on estava ubicada la gran biblioteca. ElSerapeova sobreviure i va resistir el pas d'alguns segles, conquistant com l'anterior la fama i el prestigi del mn conegut. 27. Per la nova biblioteca va crrer la mateixa sort. En el segle III desprs de Crist, l'emperadorDiocleciva ordenar la destrucci de tots els llibres relacionats amb l'alqumia. Ms tard, l'any 391, el patriarca d'AlexandriaTefil(to de Ciril) va atacar la biblioteca al capdavant d'una multitud enfurida amb ardors religiosos. El Serapeo va ser llavors demolit pedra a pedra i sobre els seus restes es va edificar un temple cristi.DiocleciTefil 28. La Biblioteca del segle XX L'any 1987 va eixir a la llum un ambicis projecte cultural: construir una nova biblioteca en la ciutat d'Alexandria per a recuperar aix un enclavament mtic de l'Antiguitat, patrimoni de la Humanitat.Per a dur a terme el projecte es van unir els esforos econmics de diversos pasos europeus, americans i rabs, ms el govern d'Egipte i la UNESCO. 29. De moment consta d'uns 200.000 volums; la majoria d'ells sn donacions.Hi ha 50.000 mapes, 10.000 manuscrits, 50.000 llibres nics i a ms exemplars del mn modern, amb 10.000 multimdia d'udio i 50.000 multimdia visuals. La biblioteca acull a ms l' Internet Arxive . 30. En el segle XXI existixen en el mncinc grans biblioteques : - Biblioteca del Congrs Americ- Biblioteca del Museu Britnic- Biblioteca Nacional francesa- Biblioteca del Vatic- Biblioteca d'Alexandria

Biblioteca vaticana

31. Fi