L'ECONÒMIC 29DEL 17 AL 23 DE JULIOL DEL 2010

EINES

al com van les co-ses, només espensa en el futurplatejant unaúnica qüestió:

quan sortirem de la crisi?Però la pregunta té el perillde no fer-nos responsablesni d’un bocí de la situació icreure que tot ens és aliè,que estem en una tempestai que fins que no claregi na-veguem com podem. Peròqui així pensi es pot estarequivocant perquè el móncontinua girant.

Durant el mes de juny,McKinsey Quarterly hapublicat un treball intro-ductori de prospectiva queidentifica les cinc forcesque canviaran l’estructurade l’economia mundial enun futur no gaire llunyà(propers 10 anys). La pri-mera és la que anomenen“el gran reequilibri” refe-rint-se al pes que adquiri-ran les economies emer-gents (Xina i Índia, peròtambé l’Amèrica Llatina,països de l’Europa de l’Est idel nord d’Àfrica), les qualsseran les grans contribu-ïdores al creixement del’economia mundial no no-més per l’aparició d’unagran onada de nous consu-midors –d’una ampliacióde la classe mitjana (70 mi-lions de persones a l’any)–,sinó també pel salt que do-naran les empresesd’aquests països. De ser lafàbrica del món, pels seuscostos més baixos, esde-vindran els grans prove-ïdors de capital, talent i in-novació.

La segona força és la de“l’imperatiu de la produc-tivitat”; el món occidentalper mantenir el seu nivellhaurà d’aprendre a fer mésamb menys treballadors;

Ttreballadors amb coneixe-ment que aniran assumintque la feina no és un lloc onanar sinó alguna cosa quefas. La dificultat, diu elMcKinsey Quarterly, és sihi haurà suficients treba-lladors amb aquestes ca-racterístiques atenent elsresultats educatius. La web3.0, que crearà dades in-tel·ligents amb poca impli-cació humana, augmentaràel poder de la informació.

La tercera força és la de“la xarxa global”, unamostra de la qual l’hemvista en la crisi financera.Aquesta xarxa no és nomésdigital, té a veure amb elmoviment de capitals, debéns i serveis, d’informa-ció i de persones, perme-tent models de negoci dife-rents als coneguts fins ara iaugmentant la incertesa.Com diu l’estudi: imagineuel poder de quatre mil mi-lions de ments connecta-des, estàs preparat per a lainnovació que està a puntde desencadenar-se? Fa 15anys menys del 3% de lapoblació mundial teniamòbil i menys d’un 1% es-tava connectada a internet.Avui, aquells números sónel 50% i el 25%, respecti-vament.

La quarta força és “la deposar preu al planeta”, és adir, es perfila un conflicteentre la creixent demandade recursos amb subminis-traments limitats i la ne-cessitat de canviar les acti-tuds socials cap a la protec-ció del medi ambient. Lapropera dècada veurà unamajor atenció a la produc-tivitat dels recursos, l’apa-rició d’importants indús-tries de tecnologia neta id’iniciatives legislatives.

La cinquena i última força

és la que anomenen “themarket state”, fent servirel joc de paraules per refe-rir-se a la complexitat de larelació entre els governs i laglobalització, i les empre-ses i els governs. L’escenariés d’un increment de lesrelacions i complicitats en-tre ells, i tenint en compteque els països competiranpel creixement i la creacióde llocs de treball, per lesempreses pot representarun avantatge competitiuescollir bé els estats socis.Per altra banda, les empre-ses s’hauran d’acostumar atreballar amb entorns re-gulats de manera diver-gent.

La síntesi de tot plegat potser: en els propers deuanys, apareixen nous pa-ïsos actors en l’economiamundial que se situen al ni-vell dels països de l’OCDE

(el gran reequilibri);aquests, per poder compe-tir, han d’augmentar la se-va productivitat (l’impe-ratiu de la productivitat), itot això en l’entorn d’unmón totalment intercon-nectat (la xarxa global),amb un conflicte entre ex-plotació dels recursos na-turals i la protecció del me-di ambient (posar preu alplaneta), i on s’establiràuna relació nova entre elsgoverns i les empreses en elmarc d’un món globalitzat(the market state).

Un món diferent al del se-gle XX. I serà en aquestmón en què les empreseshauran de competir, des deles més grans fins la botigade la cantonada, perquè a labotiga també l’afecta. Si esvol ser competitiu cal tenirmètode i la prospectivaforma part del mètode.

HI HA FUTUR

El món occidental permantenir el seu nivellhaurà d’aprendre a fermés amb menystreballadors;treballadors ambconeixement que aniranassumint que la feina noés un lloc on anar sinóalguna cosa que fas

Copenhagen Institute forFutures Studieswww.cifs.dk/enEconomist Intelligence Unitwww.eiu.comInfonomiawww.infonomia.comMcKinsey Quarterlywww.mckinseyquarterly.com/home.aspxMIT Media Labwww.media.mit.eduOECDwww.oecd.org/maintopicStrategy Institute (Boston Con-sulting Group)www.bcg.com/about_bcg/stra-tegyinstitute/default.aspxTendencias 21www.tendencias21.netWorld Economic Forumwww.weforum.orgWorld Future Societywww.wfs.org

Josep AlbetDIRECTOR D’ALBET CONSELLERS BCN

Cues a Nova York en l’inici de les vendes de l’iPhone 4 d’Apple. L’ECONÒMIC

GESTIÓ EMPRESARIAL

PER SABER-NE MÉS

Glossari

L’estratègia és allò que propor-ciona coherència i sentit a les de-cisions individuals d’una organit-zació o una persona, segons expli-ca Robert McQueen Grant.

El present es pot veure com el fu-tur del passat. Situació actual,que en el món empresarial ésconseqüència de les decisionspresses en el passat.

Observació a llarg termini delfutur de la ciència, la tecnologia,l’economia i la societat per tald’identificar tendències signifi-catives.

PRESENT

La competència és la raó de ser del’estratègia. La competència es defi-neix com la rivalitat d’interessos en-tre les empreses d’un mateix sectoreconòmic.

COMPETÈNCIAPROSPECTIVA ESTRATÈGIA