C M Y CM MY CY CMY K

HerènciesÀngels Gregori i Teresa Pascual

Amb Herències les autoresestableixen un diàleg poètica través del qual segueixenel procés de creació bastit ambl’impuls que els propis poemesvan indicant. Dividit en tresparts, les herències que formenpart de les autores, tot el passati tot el present, s’entreveu enels poemes.

Teresa Pascual (Grau de Gandia,1952). Poeta i traductora, es va donara conèixer amb el poemari Flexo(1988) premi Senyoriu d’AusiàsMarch de Beniarjó, i fins ara hapublicat els reculls: Les hores (1988),guardonat amb el premi VicentAndrés Estellés, Arena (1992),Curriculum Vitae (1996), El tempsen ordre, amb el que obtingué elpremi de la Crítica Serra d’Or (2002)i Rebel·lió de la sal (2008),guardonat amb el premi nacionalde la crítica catalana de poesia.Ha estat traduïda a diversos idiomesi la seva obra està present a diferentsantologies.

Àngels Gregori Parra (Oliva, 1985).Amb Bambolines va guanyar elPremi Amadeu Oller per a jovespoetes inèdits l’any 2003; l’any 2007el Premi Ausiàs March de Poesiade Gandia amb Llibre de lesbrandàlies i l’any 2010 el PremiAlfons el Magnànim de Poesia ambNew York, Nabokov&Bicicletes.És llicenciada en Teoria de laLiteratura i Literatura Comparadaper la Universitat de Barcelona idirigeix el Festival de Poesia d’Oliva(www.poefesta.com).

T

À

18

Àn

gels

Gre

gori

i T

eres

a Pa

scu

alH

erèn

cies

18

Herències

1a edició, desembre 2011

Col·lecció dirigida per Ramon Guillem

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicaciópú blica o transformació d’aquesta obra només pot ser realit-zada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepciópre vista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español deDerechos Reprográficos www.cedro.org) si necessiteu fotoco-piar o escanejar fragments d’aquesta obra.

© Dels poemes, 2011

Àngels Gregori i Teresa Pascual

© D’aquesta edició, 2011

Perifèric Edicions

C. Sèquia de Montcada, 13

46470 Catarroja (València)

Tel. 609 426 131

Fax: 961 270 038

e-mail: periferic@periferic.es

www.periferic.es

Disseny col·lecció: El gos pigall, SL.

Maquetació: José María de Gracia

Correcció: Maria Quiles Ruiz

Impressió: Guada Impressors

ISBN: 978-84-92435-46-3

Dipòsit legal: ?-??????????-2011

Mala memòria ha estat guardonada amb el IV premi de poesiaManel Garcia Grau, convocat per la Universitat Jaume I deCas telló amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors enLlengua Catalana, Perifèric Edicions, l’Associació Cultural laNau i la Federació Escola Valenciana. Els membres del juratd’aquesta quarta convocatòria del certamen van ser Josep Ba -llester, Ramon Guillem i Lluís Meseguer.El premi es convoca en memòria del poeta i professor caste-llonenc Manel Garcia Grau (1962-2006), el qual va promoureamb il·lusió, entre els seus amics i alumnes, la lectura i l’es -crip tura de poesia.

HerènciesÀngels Gregori i Teresa Pascual

A T

poesia

Con el correr de la conversación he advertido

que el diálogo es un género literario,

una forma indirecta de escribir.

[…]

A estas alturas de mi vida siento

estos diálogos como una felicidad.

J. L. BORGES

Tot allò anterior a mi és meu

GOETHE

I

Com un deute impagat busque les clàusules

de la lletra menuda de l’herència

registrada en detall, present als llocs

més corrents d’una vida, les veus, gestos

que reconec, la forma de moure’t,

la de mirar el plat que t’escudelles,

la d’enrotllar en els dies de vent

la persiana, les voltes de la corda,

el nuc al clau de ganxo del costat

de la porta. I sé que no és fàcil

que arribe a tant de lloc on has deixat

la part meua de tu que ara busque.

Òbric el rebost de baix, les olors

de la roba tornen com un record,

s’obrin amb els armaris, el retenen,

i sé que no és fàcil, que amb els dies

es fan estranyes fins i tot les fotos

que guardàveu en caixes de sabates,

i sé que vull, malgrat que no és fàcil,

que em reclames sense pietat el deute.

17

18

II

Com un deute encara no pagat

torne a emblanquinar les parets de la casa,

a tapar cada marca que han deixat

els canvis de lloc dels mobles amb els anys;

a arreglar el soroll dels panys que obrien cada porta,

a amagar-me, o a buscar darrere la persiana

el nuc de la corda que matisa les hores.

A entendre que la lletra menuda d’una herència

també exigia repetir el to d’una paraula,

imitar una forma d’agafar el ganivet

i fer el mateix recorregut de sempre

per tallar la pell d’una taronja.

Qui ens ensenya a buidar una casa?

19

III

El pa fregit picat amb una nyora

i els dos alls “sense cor” en el morter

forma part de la imatge d’una herència

que té l’olor dels taulells de la cuina

i el sabor primitiu, càlid, cuidat.

Forma part d’una imatge que vigila

meticulosa el foc, l’oli, el pa

i té el posat dels anys en l’atenció

en cada tros que la maça colpeja

i en el sabor que regula amb els llavis.

20

IV

Els taulells de la cuina,

les plantes del pati que donen a la cuina,

les cites a l’hospital escrites al calendari de la cuina,

les bosses verdes del mercat

damunt el banc de la cuina.

Aquella forma tan fràgil

d’omplir els canelons i enrotllar-los.

De cegar-me les ulleres quan obries el forn calent.

De cremar-me.

Perquè recordar aquestes coses crema.

Com em cremarà tot el dia que compte

quants som avui per dinar i em sobre una cadira.

Llavors se’m quedarà l’herència clavada,

com un ganivet,

damunt la taula parada de la cuina.