HarryPotterésorfeiviuenunescondicionsinfrahumanesacasad’unstiets despietats fins al dia que descobreix que té dots de bruixot i ésconvidat a estudiar a una escola de màgia i bruixeria. Allà, a mésd’aprendrel’ofici,hauràdecombatreVoldemort,queencarnalesforcesdelmal, i defensar la joia de l’escola, una pedra filosofal que, segonssembla,n’hihamésd’unquevoltrobar.

J.K.Rowling

HarryPotterilapedrafilosofalHarryPotter-1

ePUBv1.0Raticulina05.11.13

Títoloriginal:HarryPotterandthePhilosopher’sStoneJ.K.Rowling,1997Traducció:LauraEscorihuela,1999

Ediciódigital:Raticulina(v1.0)Segonaedició:EpubCat(v2.0)Digitalització:Raticulina

ePUBCatbaser1.3

AlaJessica,aquiliencantenelscontes.Al’Anne,aquitambéliencantaven

ialaDi,quevaserlaprimeraaescoltaraquestahistòria.

1.Elnenquevasobreviure

El senyor i la senyoraDursley, del carrer Privet número quatre, estavenmoltorgullososdepoderdirqueerengentperfectamentnormal,gràciesaDéu.Erenlesúltimespersonesqueunesperariaveureficadesenresd’estranyomisteriós,perquèsimplementnosuportavenlesximpleries.

ElsenyorDursleyeradirectord’unafàbricaanomenadaGrunnings,quefeiabroques. Era un home gros i fort que gairebé no tenia coll, però que lluïa unbigotienorme.LasenyoraDursleyeraprima,rossa,isifanofateniaelcolleldobledellargdelqueéshabitual,laqualcosaliresultavamoltpràcticaal’horadepassar-seeldiaespiantelsveïnspersobredelestanques.ElsDursleytenienunnenpetitqueesdeiaDudley,ique,segonsells,eraelnenmésencantadordelmón.

ElsDursleytenientotelquedesitjaven,peròaméstambétenienunsecret,ielqueelsfeiamésporeraquealgúeldescobrís.Creienquenopodriensuportarquealgús’assabentésdel’existènciadelsPotter.LasenyoraPottereragermanade la senyora Dursley, però no es veien des de feia anys; de fet, la senyoraDursley feiaveurequeno teniagermana,perquè la sevagermana i l’inútildelseumaritnopodiensermenysDursley.ElsDursleytremolavennomésdepensarquèdirienelsveïnssielsPotteranessinundiaacasaseva.ElsDursleysabienqueelsPottertambétenienunnenpetit,perònol’havienvistmai.Aquestnenera una altra bona raó permantenir-se allunyats dels Potter: no volien que elDudleyesfesambunnencomaquell.

Quanelsenyori lasenyoraDursleyesvanaixecareldimartsgrisi tristenquècomençalanostrahistòria,nohihaviaresalcelennuvolatquepoguésferpensarquemoltaviatsucceiriencosesestranyesimisteriosespertotelpaís.ElsenyorDursley cantussejavamentre triava la corbatamés avorrida de l’armariperanaralafeina,ilasenyoraDursleynoparavad’explicarxafarderiesmentrelligavaelDudleyalatrona.

Ningú d’ells no es va fixar en el gran mussol que va passar aletejant

tranquil·lamentperlafinestra.A dos quarts de nou el senyorDursley va agafar elmaletí, va fer un petó

ràpid a la senyoraDursley i va intentar ferunpetóde comiat alDudley,peròsense sort, perquè el Dudley estava en ple atac de rebequeria, i llançava elscerealsalaparet.«Etsundimoniet!»,vaferelsenyorDursleyambunsomriurealsllavis,mentresortiadecasa.VapujaralcotxeivafermarxaenrerepersortirdelnúmeroquatredelcarrerPrivet.

Novaserfinsquevaarribaralacantonadadelcarrerquevaveureelprimersenyal d’alguna cosa estranya: un gat que llegia un mapa. Per un segon, elsenyorDursley no va entendre el que havia vist, llavors va girar el cap d’unarevoladapermirarunaltrecop.Hihaviaungattigratimmòbilalacantonadadelcarrer Privet, però no s’hi veia capmapa. En què devia estar pensant? Deviahaverestatunefectede la llum.ElsenyorDursleyvaparpellejar ivamirarelgat.Elgattambése’lvamirar.MentreelsenyorDursleygiravaalacantonadaipujavapelcarrer,vacontinuarobservantelgatpelretrovisor.Enaquellmomentel gat llegia el cartell que deia «Carrer Privet». No, el que feia era mirar elcartell:elsgatsnollegeixennimapesnicartells.Esvadonaruncopetalcapivadeixardepensarenelgat.Mentreconduïacapalcentrenovapensarenresmésquelagrancomandadebroquesqueesperavarebreaquelldia.

Peròquanestavaapuntd’arribaralcentre, lesbroqueslivanfugirdelcapperculpad’unaaltracosa.Atrapatenl’embúsdecotxesdecadamatí,vaacabarperadonar-sequehihaviamoltagentvestidad’unamaneraestranya.Portavencapa.ElsenyorDursleynosuportavalespersonesqueportavenrobadepallasso(quinesdisfressesqueduen,elsjoves!).Vasuposarqueeraalgunamodaridículaqueacabavade sortir.Vapicarelvolantambelsdits i esva fixarenungrupd’individus estranys que hi havia per allà. Xerraven molt animats. El senyorDursley es va enfurismar quan va veure que n’hi havia un parell que no erengensjoves.Com?Unhomequeeramésgranqueellportavaunacapadecolorverdmaragda! Quin pocavergonya! Llavors se li va acudir que devia ser unamanera com qualsevol altra de cridar l’atenció: era evident que aquella gentestava recaptant diners per a alguna cosa. Sí, era allò. Els cotxes es vancomençar a moure i pocs minuts després el senyor Dursley va arribar al’aparcamentdeGrunningsijatornavaapensarenbroques.

Alseudespatxdelnovèpis,elsenyorDursleysempres’asseiad’esquenaalafinestra. Si no hagués estat així, aquell matí potser li hauria costat mésconcentrar-seenlesbroques.Ellnovaveureelsmussolsqueplanavenpelcelaplenallumdeldia,peròelsqueerenalcarrersíqueelsvanveure.Assenyalavenelsmussolsambelditiobservaven,bocabadats,comvolavenperdamuntd’ells.Lamajorianohavienvistmaiunmussolnidenit.ElsenyorDursley,però,va

passarunmatísensemussols,totalmentnormal.Vaescridassarcincpersones,vaferunesquantestrucadesimportants,ivacridarunamicamés.Vaestardemoltbon humor fins a l’hora de dinar, en què va pensar que estaria bé estirar unamicalescamesivabaixaralforndeldavantpercomprar-seunapasta.

Haviaoblidattotalmentlagentdelescapes,finsquevatrobar-neungrupalcostatdelforn.Elsvamirarirritatenpassarpelseucostat.Nosabiaexactamentper què, però el van deixar intranquil.Amés,murmuraven entusiasmats, i noveiaqueduguessincappotperrecaptardiners.Alatornada,jaambeldònutalamà,vaentendrealgunacosadelquedeien.

—ElsPotter,ésveritat.Johesentitadirelmateix.—Sí,elseufill,elHarry.ElsenyorDursleyvaquedarglaçat.Livaentrarlaporalcos.Vagirar-secap

alsquiparlaven,comsielsvolguésdiralgunacosa,peròs’hivarepensar.Vacreuarelcarrerdepressa,vaentraracorre-cuitaal’oficina,vaordenarde

malamaneraalasevasecretàriaquenoelmolestés,vaagafareltelèfoni,quanjagairebéhaviamarcatelnúmerosencer,vacanviard’opinió.Vapenjariesvaacariciarelbigoti,pensarós…No,estavafentelximple.Pottertampocnoerauncognomtanestrany.EstavaconvençutquehihaviamoltagentqueesdeiaPotteriqueteniafillsqueesdeienHarry.Posatsapensar-hi,ni tansolsestavasegurque el seunebot es digués així.Mai no l’haviavist.Potser es deiaHarvey.OHarold.NoteniacapsentitamoïnarlasenyoraDursleyperaixò:estrasbalsavamoltquanalgúesmentavalasevagermana.Nol’hiretreia;siellhaguéstingutunagermanacomaquella…Però,detotesmaneres,lagentdelescapes…

Alatardalivacostarmoltmésconcentrar-seenlesbroques.Quanvaplegara les cinc encara estava tan capficat que va ensopegar amb un home just a lasortidadel’edifici.

—Disculpi —va rondinar quan l’home vell i escarransit va ensopegar igairebé va caure a terra. Van passar uns segons abans que el senyor Dursleys’adonés que l’home duia una capa violada.No semblavamolest perquè algúhaguésestatapuntdetirar-loa terra.Alcontrari,vaferungransomriureivadir,ambunaveutanagudaquevacridarl’atenciódelsvianants:

—No pateixi, bon home, que avui res no em preocupa.Alegria! Per fi hamarxat,l’Innominable.Finsitotunmugglecomvostèhauriadecelebrarundiatanitanmeravellós!

ElvellvaabraçarelsenyorDursleyperlacinturaivamarxar.El senyor Dursley va quedar com un estaquirot. Un perfecte desconegut

l’haviaabraçat.Tambévarecordarquel’haviaanomenatmuggle.Nosabiaquèvoliadir,però,foselquefos,estavadesconcertat.Se’nvaanardepressacapalcotxeivaenfilarcapacasa,desitjantquetotfosproductedelasevaimaginació;

unacosaquemainohaviadesitjat,perquènocreiaenlaimaginació.EnaparcarelcotxealgaratgedelnúmeroquatredelcarrerPrivet,elprimer

quevaveure—iqueencaraelvaferposardemésmalhumor—vaserelgattigrat del matí. En aquell moment estava estirat sobre la tanca de casa seva.Estavasegurqueeraelmateixgat:tenialesmateixestaquesalvoltantdelsulls.

—Fuigd’aquí!—vacridarelsenyorDursley.El gat no es vamoure.Es va limitar a fer-li unamirada severa.El senyor

Dursleyesvapreguntar si allòentravadinselcomportamentnormald’ungat.Vaintentarasserenar-se,ise’nvaanarcapacasa.Estavadeciditanodir-neresalasevadona.

LasenyoraDursleyhaviatingutundianormal,tranquil.DurantelsoparlivaexplicarelsproblemesquelasenyoraVeïnadelCostatteniaamblasevafilla,itambéqueelDudleyhaviaaprèsunaparaulanova(«No!»).ElsenyorDursleyva intentarcomportar-secomsempre.UncopvanhaverficatelDudleyal llit,se’nvaanarcapalasalaiencaravaseratempsdeveureelfinaldelesnotícies:

—I, ja per acabar, els amants dels ocells ens han informat que avui elsmussols s’han comportat de manera anòmala. Malgrat que aquestes ausnormalmentsurtendecaceraalanitigairebémaiselesveudedia,d’ençàquehasortitelsolaquestmatí,seleshavistvolarpertotarreu.Elsexpertsencaranohantrobatunaexplicacióplausibleaaquestcanvid’hàbitsdelsmussols.—Elpresentadoresvapermetreungransomriure—.Totunmisteri.Iara,deixempasaJimMcGuffinambeltemps.Què?Tindremmésplujademussolsaquestanit,Jim?

—Doncsmira,Ted—vadirl’homedeltemps—,nohosé,peròelsmussolsno han estat els únics que s’han comportat de manera sorprenent. AlgunsobservadorshantrucatdesdepuntstandistantscomKent,YorkshireiDundeeperdir-meque, en comptesdelsxàfecsquevaig anunciar ahir, han tingutunapluja d’estels. Potser és que la gent ha celebrat la Nit de les Fogueres abansd’hora.Quenoés fins a la setmanaqueve, amics!De totesmaneres, tindremunanitpassadaperaigua.

ElsenyorDursleyvaquedarglaçatalabutaca.EstelsfugaçosatotalaGranBretanya?Mussolsquevolendedia?Gentestranyaambcapapertotarreu?Iuncomentari,uncomentarisobreelsPotter…

LasenyoraDursleyvaentraralasalaambduestassesdete.Nohihaviamésremei.L’hihaviad’explicar.Esvaaclarirlagola,nerviós.

—Emm… Petúnia, amor meu, no has tingut notícies de la teva germana,últimament,oi?

Tal com preveia, la senyora Dursley es va sobresaltar i va fer carad’enfadada.Eranatural:estavaacostumadaafercomsinotinguésgermana.

—No—vadirambaspresa—.Perquè?—No,per unes coses estranyes quehandit a les notícies—va rondinar el

senyorDursley—.Mussols…Estelsfugaços…Imoltagentrarapelcarrer…—I?—vaferlasenyoraDursley.—Doncsque…Quepensavaquepotser…Totaixòteniaalgunacosaaveure

amb…Nosé…Amblasevagent.LasenyoraDursleyvaferunglopetdeteambelsllaviscontrets.Elsenyor

Dursleynosabiasidir-liquehaviasentitelnomde«Potter».Vadecidirquenogosava.Encomptesd’aixòvadir,tantranquil·lamentcomvapoder:

—ElnentémésomenyslamateixaedatqueelDudley,oi?—Suposoquesí—varespondreella,incòmoda.—Comesdeia?Howard,oi?—Harry.Unnombenlleigivulgar,sit’hedesersincera.—Oh, i tant—va fer el senyor Dursley, amb el cor encongit—. Hi estic

totalmentd’acord.Vanpujaral’habitacióinovadirresméssobreeltema.Mentrelasenyora

Dursleyeraalbany,elsenyorDursleyesvaaproparalafinestradelacambraivaferuncopd’ullal jardí.Elgatcontinuavaallà.MiravacapalcarrerPrivet,comsiesperésalgú.

Erenimaginacionsseves?PodiaserquetotallòtinguésalgunacosaaveureambelsPotter?Sieraaixí…Sis’arribavaasaberqueestavenemparentatsambunparellde…Bé,creiaquenohopodriasuportar.

Els Dursley se’n van anar a dormir. La senyora Dursley es va adormirràpidament,peròalsenyorDursleylivacostarmés;noparavadedonarvoltesatotplegat.Abansquefinalments’adormís,vatenirunúltimpensamentqueelvadeixar tranquil: fins i tot en cas que els Potter hi estiguessin involucrats, noteniencapmotiuperapropar-seaellialasenyoraDursley.ElsPottersabiendesobres el que ell i la Petúnia pensaven de la gent com ells…No s’imaginavacompodienveure’sembolicatsenallò,foselquefos.Vabadallarivacanviardecostat.No,resdetotallònoelshaviad’amoïnar,aells.

S’equivocavademigamig.ImentreelsenyorDursleyanavacaientenunsonintranquil,elgatqueeraa

fora, sobre la tanca,estavabendespert.Estavaquietcomunaestàtua,ambelsulls clavats en la cantonadamés llunyana del carrer Privet. Ni tan sols es vaimmutarquanlaportad’uncotxeesvatancardecopalcarrerdelcostat,oquandosmussols livanpassarper sobre.Eragairebémitjanitquan finalmentesvamoure.

Un home va aparèixer a la cantonada que el gat havia estat vigilant; vaaparèixer tan de sobte, tan silenciosament, que qualsevol hauria pogut pensar

quehaviasortitdesotaterra.Algatselivaeriçarlacuaiselivanempetitirelsulls.

AlcarrerPrivetnos’haviavistmainingúsemblant.Eraalt,prim,imoltvell,sis’haviadejutjarpelcolorargentatdelscabellsilabarba,queerentanllargsque se’ls hauria pogut ficar als pantalons. Portava una túnica llarga, una capamoradaquearrossegavaper terra iunesbotesde talóaltambsivelles.Elsullslluminososibrillantsliguspirejavenrerelesulleresdemitjalluna,iteniaunnasallargatitort,comsil’hihaguessintrencatalmenysduesvegades.EsdeiaAlbusDumbledore.

L’AlbusDumbledorenos’adonavaqueacabavad’arribarauncarrerontotell, des del nom fins a les botes, eramal rebut. Estava ocupat furgant dins lacapa, buscant alguna cosa. Però sí que s’havia adonat que algú l’observava,perquè de sobte va aixecar la vista cap al gat, que elmirava fixament des del’altrapuntadelcarrer.Peralgunaraó,hovatrobargraciós.Variurepersotaelnasivadir,enveubaixa:«M’hohauriahagutd’imaginar».

Haviatrobatallòquebuscavaalabutxacainteriordelacapa.Semblavaunencenedorplatejat.Elvaobrir,elvaaixecar,ivaferungestcomperencendre’l.Elfanalmésproperesvaapagarfentunsuaupop.Vatornarafercliciunaltrefanalvaquedaralesfosques.Dotzevegadesvaferclicambl’apagador,finsqueentotelcarrernovanquedarsinódospuntetsminúsculsenladistància:elsullsdelgatquel’observava.Sialgúhaguésmiratperlafinestraenaquellmoment,niquehaguésestatlasenyoraDursley,queerallargadevista,nohauriaestatcapaçdeveureresdelquepassavaalcarrer.ElDumbledorevaguardarl’apagadordinslacapaivacomençaracaminarcarreravallcapalnúmeroquatre.Quanhivaarribar es va asseure al mur, al costat del gat. No el va mirar, al cap d’unsinstantslivaparlar.

—Quinasorpresa,veure-usaquí,professoraMcGonagall!Esvagirarpersomriurealgattigrat,peròjanohiera.Encomptesdelgat,

vasomriureaunadonad’aspectebastantseverqueduiaunesulleresquadradesamblamateixaformadelestaquesqueelgatteniaalvoltantdelsulls.Tambéella portava una capa, una capa de color maragda. Duia els cabells negresrecollitsenunmonyo.Semblavaconfosa.

—Comheusabutqueerajo?—vapreguntar.—Estimadaprofessora,nohaviavistmaiungattanencarcarat.—Vós també estaríeu encarcarat si us haguéssiu passat tot el dia esperant

sobreunmurdemaó—vadirlaprofessoraMcGonagall.—Toteldia?Doncspodríeuestardivertint-vos.Dechaverpassatunadesena

defestesvenintcapaquí.LaprofessoraMcGonagallvaesbufegar,enfadada.

—Sí,ésclar, tothomhoestàcelebrant—vadirneguitosa—.Aniriabéquefossinunamicamésdiscrets,peròno!Fins i totelsmuggless’hanadonatquepassava alguna cosa. Ho han dit als seus noticiaris.—Va girar el cap enrere,assenyalantlafinestradelasalad’estardelsDursley—.Hohesentit.Esbartsdemussols…Estelsfugaços…Vaja,quenosóndeltotimbècils.Perforçahaviendenotaralgunacosa.DeixarcaureestelsfugaçosaKent…M’hojugariatotqueaixòéscosadelDedalusDiggle.Mainohatingutgaireenteniment.

—Noelspodeuretreureres—vadirelDumbledoreamablement—.Durantonzeanyshemtingutbenpocacosapercelebrar.

—Ja ho sé —va dir la professora McGonagall irritada—. Però això nojustifica queperdemel cap.La gent ésmolt imprudent de sortir al carrer a lallumdeldia,sensenitansolsvestir-seambrobademuggleiescamparrumors…

Llavors el vamirar de cua d’ull, ambunamirada punyent, com si esperésqueelllidiguésalgunacosa,peròcomquenohovafer,vacontinuar:

—També estaria bé que el mateix dia que sembla que finalmentl’Innominable ha desaparegut, els muggles ens descobrissin a tots. Perquèsuposoquesen’haanatdedebò,oi,professorDumbledore?

—Sembla que sí —va respondre el Dumbledore—. I ja en podem estarcontents.Usvedegustunpica-picadellimona?

—Unquè?—Unpica-picade llimona.Ésunallaminaduradelsmugglesquem’agrada

força.—No,gràcies—vadir laprofessoraMcGonagallfredament,comsipensés

quenoeramomentperapica-piquesdellimona—.Elqueusdeia:finsitotsil’Innominablesen’haanatdedebò…

—Estimada professora, segur que una persona sensata com vós no el potanomenarpel seunom?Totaaquestaximpleriade«l’Innominable»…Faonzeanysque intentoconvèncer lagentque lidiguipel seunom:Voldemort.—Laprofessora McGonagall es va sobresaltar, però el Dumbledore, que estavadesembolicant dos pica-piques de llimona, no se’n va adonar—. Dient-li«Innominable»nofemmésqueembolicarlatroca.SemprehepensatquenohihaviacapmotiupertenirpordepronunciarelnomdeVoldemort.

—Ja ho sé —va dir la professora McGonagall, mig exasperada, migadmirada—. Però el vostre cas és diferent. Tothom sap que sou l’únic de quil’Innomina…,d’acord,Voldemort,teniapor.

—M’afalagueu—vadirelDumbledore,serè—.Voldemortteniapodersquejonotindrémai.

—Nomésperquèsoumassa…Vaja,massanobleperutilitzar-los.—Sortqueés fosc.Mainom’haviaposat tanvermelld’ençàqueMadame

Pomfreyemvadirqueliagradavenlesmevesorelleresnoves.LaprofessoraMcGonagalllivaferunamiradaincisivaivadir:—Elsmussolsnosónrescomparatsambelsrumorsquevolenpertotarreu.

Sabeu què diu la gent, per què ha desaparegut, què ha aconseguit aturar-lofinalment?

SemblavaquelaprofessoraMcGonagallhaviaarribataallòdequèrealmentvoliaparlar,alaveritableraóperlaquals’haviapassattoteldiaesperantsobreun mur fred i dur, ja que mai, ni com a gat ni com a dona, no havia miratDumbledored’unamaneratanpenetrantcomhofeiaenaquellmoment.Estavaclar que, fos el que fos el que «la gent» deia, no s’ho creuria fins que elDumbledore li digués que era veritat. Però el Dumbledore estava buscant unaltrepica-picadellimonainovacontestar.

—El que diuen —va continuar, fent un esforç— és que la nit passadaVoldemortvaaparèixerpelCaudeGoldric.QuehivaanarabuscarelsPotter.ElsrumorsdiuenquelaLilyielJamesPottersón…Són…Sónmorts!

El Dumbledore va inclinar el cap en senyal de dol. La professoraMcGonagallvaesbufegar.

—LaLilyielJames…Nom’hopuccreure…Nom’hovoliacreure…Oh,Albus!

ElDumbledorelivapassarelbraçperl’esquenailivadonarunscopets.—Sí…Nom’horecordeu…—vadirambpesar.LaprofessoraMcGonagallvacontinuar,ambveutremolosa:—Aixònoés tot.Diuenqueva intentarmatarelnendelsPotter,elHarry.

Però…Quenovapoder.Quenovapodermataraquellnoiet.Ningúsapperquè,nicomvaser,peròdiuenque,quannovapodermatarelHarryPotter,d’algunamanera el poder de Voldemort es va esvanir… I que és per això que hadesaparegut.

ElDumbledorevaferquesíambelcap,abatut.—És… És cert? —va preguntar la professora McGonagall vacil·lant—.

Desprésdelquehafet…Detota lagentquehamort…Novapodermatarunnenpetit?Ésimpressionant…Detoteslescosesqueelpodienaturar…Però,perl’amordeDéu,comvapodersobreviure,elHarry?

—Tansolspodemfersuposicions—vadirelDumbledore—.Potsernohosabremmaidelcert.—LaprofessoraMcGonagallvatreureunmocadorbrodaties va eixugar els ulls, amagats rere les ulleres. El Dumbledore va sospirarprofundament,mentretreiaunrellotgedauratdelabutxacaimiraval’hora.Eraunrellotgemoltestrany.Teniadotzebusquesiencomptesdenúmeroshihaviaplanetes minúsculs que donaven voltes a l’esfera. En qualsevol cas, elDumbledoreeldeviaentendreperquèse’lvaguardaralabutxacaivadir—:El

Hagridfatard.Percert,suposoquevaserellquiusvadirquejoseriaaquí,oi?—Sí—vaferlaprofessoraMcGonagall—.Isuposoquenoemdireuperquè

souprecisamentaquí.—HevingutperdeixarelHarryambelsseustiets.Ésl’únicafamíliaqueli

queda.—Novoleu dir…No pot ser que vulgueu dir que…Amb la gent que viu

aquí?—va esclatar la professoraMcGonagall, saltant a terra i assenyalant elnúmeroquatre—.ProfessorDumbledore,nopotser.Elsheestatobservanttoteldia.Nohi ha dues persones almónque siguinmés diferents de nosaltres queells.Itenenunfill…Hevistcomclavavapuntadesdepeualasevamarequanpujavenpelcarrerperquèvoliacaramels.ElHarryPotterenaquestacasa!

—Éselmillorlloc—vadirelDumbledoreambfermesa—.Elsseustietsl’hiexplicarantotquansiguiunamicamésgran.Elsheescritunacarta.

—Una carta?—va repetir la professoraMcGonagall gairebé sense forces,asseient-se de nou al mur—. Professor Dumbledore, de veritat creieu que totaixòespotexplicarenunacarta?AquestagentnoentendràmaielHarry!Seràfamós,seràunmite…Nom’estranyariagensqueeldiad’avuiesconeguésenelfuturcomeldiadeHarryPotter…S’escriuranllibressencerssobreelHarry,totselsnensdelnostremónsabranquiés!

—Exacte—vadirelDumbledore,mirant-lamolt seriosamentper sobredelesulleresdemitjalluna—.Qualsevolcriaturas’hiatabalaria.Seràfamósabansde començar a caminar!Famósper una cosa que ni tan sols recordarà!Nousadoneuqueésmoltmillorquecreixillunydetotaixòiquenos’hotrobifinsqueestiguipreparatperpair-ho?

La professora McGonagall va obrir la boca, però s’hi va repensar. Vaempassarsalivaivadir:

—Sí, sí, teniu raó, és clar. Però, com arribarà fins aquí, professorDumbledore?

Desobtelivamirarlacapa,comsipensésquepotserhiamagavaelHarryasota.

—ElportaelHagrid.—Creieuqueés…queésprudentconfiaralHagridunafertanimportant?—AlHagridliconfiarialavida—vadirelDumbledore.—Novulldirquenotinguiunboncor—vadirlaprofessoraMcGonagalla

desgrat—,peròheud’admetrequeésunamicaeixelebrat.Tétendènciaa…Quèhaestataixò?

Un lleu retrò havia trencat el silenci que els envoltava. El soroll va anaraugmentant gradualment mentre miraven amunt i avall del carrer buscant elsllumsd’unvehicle,finsqueesvaconvertirenunfortrugitqueelsvafermirar

cap al cel.Unamotocicleta enorme va aparèixer volant, i va aterrar al carrer,davantd’ells.

Silamotocicletaeraenorme,encarahoeramésl’homequelaconduïa.Eragairebéeldobled’altqueunhomenormal,icomamínimcinccopsmésample.Era simplement massa gran, i molt salvatge: la barba i les grenyes, negres,llarguesigruixudes,litapavengranpartdelacara;tenialesmansdelamidadela tapa d’un cubell d’escombraries; i els peus, dins d’unes botes de cuir,semblavencriesdedofí;alsbraços,immensosimusculosos,hiduiaunfarcelldemantes.

—Hagrid, per fi—va dir el Dumbledore, com si s’hagués tret un pes desobre—.Però,d’onhastretaquestamoto?

—Mel’handeixat,professorDumbledore—vadirelgegant,baixantde lamotocicletaambmoltdecomptementreparlava—.Mel’hadeixatSiriusBlackeljove.Aquíelté,senyor.

—Capproblema?—No,senyor.Lacasaestavamigdestruïda,però l’he tret senseproblemes

abans que els muggles comencessin a pul·lular per allà. S’ha quedat adormitquanvolàvemsobreBristol.

ElDumbledoreilaprofessoraMcGonagallesvaninclinarsobreelfarcelldemantes. A dins, gairebé imperceptible, hi havia un nen petit dormintprofundament.Alfront,sotaunflocdecabellsnegrescoml’atzabeja,hiteniauntalld’unaformamoltcuriosa,comsifosunllamp.

—Aquíéson…?—vaxiuxiuejarlaprofessoraMcGonagall.—Sí—vadirelDumbledore—.Tindràlacicatriupersempre.—Nopodríeufer-hialgunacosa,professorDumbledore?—Encaraquepogués,nohofaria.Lescicatriuspodensermoltpràctiques,a

vegades. Jo en tinc una sobre el genoll esquerre que és un plànol exacte delmetrodeLondres.Bé…Dóna-me’l,Hagrid.Mésvalqueanemperfeina.

El Dumbledore va agafar el Harry i va girar-se per anar cap a casa delsDursley.

—Que puc…? Que puc acomiadar-me d’ell, senyor? —va preguntar elHagrid.

VainclinaraquellcapenormesobreelHarryilivaferunpetóquedeviasermoltraspósipelut.Llavors,desobte,vadeixaranarunudol,comsifosungosferit.

—Xxxxt!—vaferlaprofessoraMcGonagall—.Despertaràselsmuggles!—Hosento—vadirfentunsanglot,ivatreureunmocadorbrutmoltgran

per tapar-se la cara—.Però és que no puc…LaLily i el James,morts… I elpobreHarry,tanpetit,quehad’anaraviureambelsmuggles…

—Sí,sí,ésmolttrist,peròt’hasdecontrolar,Hagrid,oensenxamparan—vaxiuxiuejar laprofessoraMcGonagall,donant-liunscopetsalbraçambcautela,mentreelDumbledoresaltavaelmurbaixdeljardíianavacapal’entradadelacasa.VadeixarelHarryalllindarambmoltacura,esvatreureunacartadelacapailavaposarentrelesmantes.Llavorsvatornarambelsaltres.Durantunminut sencer tots tres es van quedar immòbils,mirant el farcell. ElHagrid vaarronsar lesespatlles, laprofessoraMcGonagallvaparpellejar furiosament i lallumbrillantquenormalmentsortiadelsullsdelDumbledoreesvaapagar.

—Bé—vadirelDumbledorealfinal—,aixòéstot.Nohitenimresmésafer,aquí.Ésmillorquemarxemiqueanemacelebrar-ho.

—Sí—vadir elHagrid en veu baixa—.He de tornar-li lamoto al Sirius.Bonanit,professoraMcGonagall;professorDumbledore,senyor.

Es va eixugar els ulls plorosos amb lamàniga de la jaqueta, va pujar a lamotocicletailavaengegar;esvaenlairarambunbramivadesaparèixerenlanit.

—Fins aviat, suposo,professoraMcGonagall—vadir elDumbledore, fentungestambelcap.Però,pertotaresposta,laprofessoraesvamocar.

El Dumbledore es va girar i es va posar a caminar carrer avall. Quan vaarribaralacantonadaesvaaturarivatreurel’apagador.Vaferclicuncopilesdotzebolesdellumvantornarràpidamentalsfanals,demaneraquedesobteelcarrerPrivetvaquedaril·luminatd’uncolorataronjat;vaveureungattigratquesen’anavaperlacantonadadel’altrefinaldelcarrer.Apenesveiaelfarcelletdemantesalllindardelnúmeroquatre.

—Bonasort,Harry—vamurmurar.Vafermitjavoltasobreels talonsivadesaparèixerambunmovimentdecapa.

UncopdeventvaagitarlesfullesdelsarbustosquedelimitavenelsjardinsdelcarrerPrivet,moltbenarreglats i silenciosossotaelcelde tintanegra:eral’últim lloc on un s’espera que passin coses increïbles. El Harry Potter es vamouredinselfarcell,perònoesvadespertar.Ambunadelesmanetessostenialacarta,iaixívadormir,sensesaberqueeraespecial,sensesaberqueerafamós,sensesaberquealcapd’uneshoreseldespertariaelcritquelasenyoraDursleyvaferquanvaobrir laportaper treure lesampollesbuidesde llet,sensesaberque el seu cosí Dudley es passaria les setmanes següents clavant-li cops ipessigant-lo…Nosabiaqueenaquellmomenthihaviafestessecretespertotelpaís en què la gent brindava en veu baixa: «Pel Harry Potter: el nen que vasobreviure!».

2.Elvidrequeesvavolatilitzar

Havienpassatpropdedeuanysd’ençàqueelsDursleys’havienllevatihavientrobat el seu nebot al llindar de casa, però el carrer Privet no havia canviatgairebégens.Aquelldiaelsolvasortirpelsmateixosjardinstanbenarreglats,vail·luminarelnúmeroquatredellautóquepenjavadelaportadelsDursleyivaentrarsilenciosamentalasala,quequasinohaviacanviatd’ençàdelanitqueelsenyor Dursley havia vist aquella fatídica notícia dels mussols. Només lesfotografies que hi havia a la lleixa de la xemeneia indicaven quant de tempshavia passat. Deu anys enrere, n’hi havia moltes del que semblava una granpilota de platja de color rosa amb barrets de colors diferents. Però el DudleyDursley ja no era un bebè, i ara les fotografiesmostraven un enorme nen rossobre la seva primera bicicleta, als cavallets d’un parc d’atraccions, jugant al’ordinadorambelseupare,abraçatibesatperlasevamare.Al’habitaciónohihaviacapsignequeindiquésquealacasahiviviaunaltrenen.

Totiaixí,elHarryPottercontinuavaallà.Encaradormia,perònotrigariaadespertar-se. La tieta Petúnia ja s’havia llevat i la seva veu aguda va ser elprimersorolldeldia.

—Au!Aixeca’t!Vinga!ElHarryesvadespertard’unsobresalt.Latietavatornarapicaralaporta.—Vinga!—vaxisclar.ElHarryvasentirquesen’anavacapalacuinaiqueposavalafregidoraal

foc.Es va girar panxa amunt i va intentar recordar el somni que havia tingut.Havia estat bonic: hi apareixia unamotocicleta voladora.Va tenir la sensacióquejahaviatingutaquellsomniunaltrecop.

Latietatornavaaserdarrerelaporta.—Jaestàsapunt?—vapreguntar.—Gairebé—varespondreelHarry.—Vinga,doncsespavila’t,quevullqueemvigiliselbacon.Ipobredetuque

se’tcremi.Hovulltotperfecteperal’aniversaridelDuddy.

ElHarryvagemegar.—Quèhasdit?—vaesclatarlatietaal’altrabandadelaporta.—Res,res…L’aniversari delDudley!Comse’npodiahaveroblidat?ElHarryva sortir

del llit tranquil·lament i va començar a buscar uns mitjons. Va trobar-ne unparell sota el llit, i desprésde fer-ne forauna aranya, se’lsvaposar.ElHarryestavaacostumatalesaranyes,perquèl’armaridesotalesescalesn’estavaple,iallàeraondormiaell.

Quanesvahavervestit,vabaixaralacuina.GairebénoesveianiuntrosdetaulasotaelsregalsdelDudley.Semblavaquehihavial’ordinadornouquevoliai,perdescomptat, lasegonatelevisiói labicicletadecompetició.PerquinssetsouselDudleyvoliaunabicicletadecompeticióeraunmisteriqueelHarrynocomprenia,jaqueelDudleyestavamoltgrasiodiavaferexercici;això,ésclar,tretqueferexercicivolguésdirbarallar-seambalgú.ElsacdeboxapreferitdelDudley era el Harry, però no l’enxampava gaire sovint. Tot i que no hosemblava,elHarryeramoltràpid.

Potserteniaalgunacosaaveureambelfetqueviviaenunarmarifosc,peròelcaseraqueelHarrysemprehaviaestatbaixiprimperalasevaedat.Ésclarque semblavamésbaixet imésprimdelqueeraen realitat,perquè l’únicquetenia per posar-se era la roba vella del Dudley, i el Dudley era unes quatrevegades més gros que ell. El Harry tenia la cara allargada, els genolls moltmarcats, els cabells negres i uns ulls verds i brillants. Portava unes ulleresrodonesques’aguantavensenceresgràciesaunmuntdecel·lo,detantscopsdepunyqueelDudleylihaviadonatalnas.L’únicacosaqueliagradavaalHarrydel seu aspecte era una petita cicatriu amb forma de llamp que tenia al front.Tenialaimpressiód’haver-latingutsempre,ilaprimerapreguntaquerecordavahaver-lifetalatietaPetúniaeracomsel’haviafet.

—Enl’accidentdecotxeenquèesvanmatarelsteuspares—lihaviaditella—.Inofacispreguntes.

«Nofacispreguntes»:eralaprimerareglapertenirunavidatranquil·laambelsDursley.

EltietVernonvaentraralacuinaquanelHarrytombavaelbacon.—Pentina’t!—vabordarpertotbondia.Aproximadament un cop a la setmana el tietVernon aixecava la vista del

diari que llegia i cridavaque alHarry li calia tallar-se els cabells.AlHarry lihavientallatelscabellsmésvegadesqueatotselsnoisdelaclassejunts,peròtant era, perquè li continuaven creixent de la mateixa manera: en totesdireccions.

ElHarryjaestavafregintelsousquanelDudleyvaarribaralacuinaambla

sevamare. ElDudley s’assemblavamolt al tiet Vernon: tenia una cara rosa igran,nogairecoll,unsullsblauspetitsiaquosos,iunscabellsrossosigruixutsque li queien suaument sobre una cara grossa com un pa de quilo. La tietaPetúniadeiasovintqueelDudleysemblavaunangelet.ElHarrydeiaqueelquesemblavaeraunporcambperruca.

El Harry va posar els plats amb els ous i el bacon sobre la taula, cosacomplicadaperquènohihaviagaireespai.Mentrestant,elDudleycomptavaelsregals.Desobte,esvaenfadar.

—Trenta-sis—va dir, aixecant la vista cap als seus pares—. N’hi ha dosmenysquel’anypassat.

—Rei, t’hasdeixatelde la tietaMarge.Mira,ésaquí,sotaaquest tangrandelpapàilamamà.

—D’acord,trenta-set,llavors—vadirelDudley,posant-semoltvermell.El Harry, que veia venir una de les grans rebequeries del Dudley, va

començar a empassar-se el bacon tan ràpid com va poder, no fos cas que elDudleyfuméslataulaenlaire.

Era obvi que la tietaPetúnia tambéhavia ensumat el perill, perquè va dir,sensepensar-s’hidoscops:

—I encara et comprarem dos regals més quan sortim. Què et sembla,matonetmeu?Dosregalsmés.T’estàbé?

ElDudleyesvaposarapensar.Quedifícil.Alfinalvadir,apocapoc:—Aixíentindrétrenta…Trenta…—Trenta-nou,rei—vadirlatieta.—Ah!—ElDudleyesvadeixarcauresobrelacadiracomsifosunsacde

patatesivaagafarelpaquetqueteniamésaprop—.Llavors,d’acord.EltietVernonvadeixaranarunarialleta.—Aquest dimoniet sap fer-se valer, eh! Exactament igual que el seu pare.

Benfet,fill!—Ilivapassarlamàpelscabells.En aquell moment va sonar el telèfon i la tieta Petúnia es va aixecar per

agafar-lomentreelHarryieltietVernonmiravencomelDudleydesembolicavala bicicleta de competició, una càmera de vídeo, un avió amb control remot,setze jocs d’ordinador i un aparell de vídeo. Estava estripant el paper queembolicava un rellotge d’or quan la tieta va tornar del telèfon amb cara depreocupadaienfadada.

—Males notícies, Vernon —va dir—. La senyora Figg s’ha trencat unacama.Nose’lpotquedar,avui.—IvaassenyalarelHarryambelcap.

ElDudleyesvaquedaramblabocaobertadel’ensurt;alHarry,encanvi,elcor li va fer un bot d’alegria. Cada any, per l’aniversari del Dudley, els seuspareselportavenambunamicapassareldiafora.Anavenalparcd’atraccions,

aunahamburgueseria,alcinema.IcadaanydeixavenelHarryamblasenyoraFigg,unadonagranunamicatocadadel’alaqueviviadoscarrersmésenllà.ElHarry odiava anar-hi. La casa feia olor de col i la senyora Figg li feiamirarfotografiesdetotselsgatsquehaviatingutalllargdelasevavida.

—Iara,què?—vadir la tietaPetúnia,mirantfuriosamentelHarry,comsifosculpaseva.ElHarryadmetiaquelihauriadesabergreuquelasenyoraFiggs’hagués trencat la cama,perònoera fàcil quanpensavaqueencarahauriadepassarunaltreanyabansnohaguésde tornaraveureelBigotis, laPotetes,elBlanquetielNegret.

—PodríemtrucaralaMarge—vasuggerireltietVernon.—Nosiguisximple,Vernon;laMargel’odia.ElsDursleyparlavensovintdelHarryd’aquellamanera,comsinohifos.O

potsermés aviat comsi fos alguna cosa fastigosaqueno els pogués entendre,comaraunllimac.

—Iquème’ndiusdelatevaamiga…Comesdiu?Yvonne?—EstàdevacancesaMallorca—vacridarlatietaPetúnia.—Empodríeudeixaraquí…—vainsinuarelHarry,esperançat. (D’aquella

manerapodriamirarelquevolguésalatelevisió,pervariar,ipotserfinsitotferservirl’ordinadordelDudley).

LatietaPetúniavafercarad’haver-seempassatunbotó.—Iqueentornarenstrobéssimlacasaenruïnes?—varugir.—Nohicalaréfoc—vadirelHarry,perònol’escoltaven.—Suposo que ens el podríem endur al zoo —va dir la tieta Petúnia,

temptejant—,ideixar-loalcotxe…—Elcotxeésnou,noespotquedarsoladins…ElDudleyvacomençaramarranejar.Defet,noploravadeveritat,feiaanys

quenoploravadeveritat,peròsabiaque,sifeiaquatreganyotesigemegavafort,lasevamarefariaelqueellvolgués.

—Dudleiet, reietómeu,noploris.Lamamànodeixaràque t’espatllieldia—vadirellamigplorosa,abraçant-lo.

—Novull…Novull…quevin…gui!—vacridarelDudleyentresanglotsexagerats—.Semprehoes…espatllatot!—IvaferalHarryunaganyotamoltdesagradablepelforatquedeixavenelsbraçosdelasevamare.

Justllavorsvasonareltimbre.—Oh,Déumeu, ja són aquí—vadir la tietaPetúnia, desesperada.Al cap

d’unssegonsvaveureentrarelPiersPolkiss,elmilloramicdelDudley,amblasevamare.ElPierseraunpaioescanyolitiambcaraderata,inormalmenteraell qui subjectavaa lagent elsbraços rere l’esquenaper tal queelDudleyelspegués.Tanbonpuntvaveure’l,elDudleyvadeixardeferveurequeplorava.

Mitjahoraméstard,elHarry,queencaranoespodiacreurelasortquehaviatingut,eraambelDudleyielPiersalseientdeldarreredelcotxe,anantcapalzooperprimeravegadaalavida.Alsseustietsnose’lshaviaacuditresmillor,però,abansdemarxar,eltietVernonl’haviaagafatiapart:

—T’hoadverteixo—haviadit,ambaquellaenormecaramoradaenganxadaaladelHarry—,t’hodicdedebò,noi:fesunasolacosaestranya,unasolacosa,it’estaràstancatdinsl’armarifinsNadal.

—Nofaréres—vadirelHarry—,hoprometo.PeròeltietVernonnose’lvacreure.Ningúnose’lcreiamai.ElproblemaeraquealvoltantdelHarrysovintpassavencosesestranyes, i

noserviaderesdir-losquenoeraculpaseva.Uncop,latietaPetúnia,cansadaque elHarry sempre tornés del barber com si no hi hagués anat, havia agafatunes tisores de cuina i li havia tallat els cabells tan curts que gairebé hauriasemblatcalbsinohaguésestatpelflocquelihaviadeixat«peramagaraquestacicatriu tan horrorosa». El Dudley se n’havia rigut com un beneit, i el Harrys’havia passat tota la nit sense dormir imaginant-se què passaria l’endemà al’escola, on normalment ja es burlaven d’ell perquè duia la roba baldera i lesulleresambcel·lo.L’endemàalmatí,però,vadescobrirquetornavaatenirelscabells exactament igual de llargs com els tenia abans que la tieta Petúnial’haguésesquilat.L’haviencastigatapassar-seunasetmanaal’armariperaixò,malgratquehaviaintentatfer-losentendrequenoenteniacomeraquelihaviencrescuttanràpid.

UnaltredialatietaPetúniahaviaintentatposar-liunjerseivelldelDudleyqueerarepugnant(marróambboletesdellanadecolortaronja).Doncsbé,comméss’escarrassavaa fer-l’hipassarpel cap,méspetit es feia, finsqueal finalpotserlihauriaanatbéauntitella,peròsegurquealHarryno.LatietaPetúniavadecidirqueesdeviahaverencongitalarentadora,inoelvacastigar.

D’altrabanda,vatenirmoltsproblemeseldiaqueelvantrobaralateuladade la cuina de l’escola. El grupet del Dudley l’havia estat perseguint com decostum, quan, per a sorpresa de tothom, el Harry inclòs, es va trobar assegutsobre laxemeneia.ElsDursleyvan rebreuna cartade ladirectora, que estavamolt enfadada perquè el Harry s’havia enfilat a les teulades de l’escola. Peròl’únicquehaviavolgutfer(talcomvaexplicaracritsaltietVernonatravésdela porta tancada amb clau de l’armari) era saltar darrere els grans cubellsd’escombrariesquehihaviaalcostatdelaportadelacuina.ElHarrysuposavaqueuncopdeventeldeviahaverenxampatamigsalt.

Peròaquelldianopassariaresdedolent.FinsitotvalialapenaestarambelDudley i el Piers si així podia passar el dia en un lloc que no fos l’escola,l’armariolasaletaambolordecoldelasenyoraFigg.

Mentreconduïa,eltietVernonnoparavadequeixar-sealatietaPetúnia.Liagradavaqueixar-sede lescoses: lagentde la feina,elHarry, l’ajuntament,elHarry, el banc i elHarry eren tot just algunsdels seus temespreferits.Aquellmatíerenlesmotocicletes.

—Vanrugintpertotarreucomboges.Elsconductorssónunsbandarres—vadir,mentreunamotocicletaelsavançava.

—Ahir vaig somiar una moto—va dir el Harry, que de sobte se n’haviarecordat—.Volava.

EltietVernonvaestarapuntdexocarambelcotxedeldavant.Esvagirarilivacridar,ambunacaracomunagegantescaremolatxaambbigoti:

—Lesmotosnovolen.ElDudleyielPiersvanriurepersotaelnas.—Jaséquenovolen—vadirelHarry—.Tansolseraunsomni.Però després es va penedir d’haver parlat. Si hi havia res que elsDursley

odiessin més que les seves preguntes, era que parlés de coses que no escomportaven com ho havien de fer, tant se valia si era en un somni o alsdibuixosanimats.Potserpensavenquetindriamalspensaments.

Aquell dissabte feia un dia preciós i el zoo estava ple de famílies. Al’entrada,elsDursleyvancomprardosgelatsgransdexocolataperalDudleyielPiers,illavors,comqueladonasomrientdelaparadalihaviapreguntatquèvolia abansque se’npoguessin anar d’una revolada, vanhaver de comprar unpolodellimonadequatrecèntimsperalHarry.«Tampocnoestàtanmalament»,vapensarelHarryenllepar-lomentremiravenungoril·laqueesrascavaelcapiques’assemblavamoltalDudley,nomésquenoeraros.

PelHarryvaserelmillormatíquehaviapassatenmoltdetemps.ProcuravacaminarunamicaallunyatdelsDursley,per si elDudley i elPiers, quecapamigdia ja començaven a avorrir-se amb tant d’animal, tornaven al seupassatempspreferitdepegar-lo.Vandinaralrestaurantdelzoo,iquanelDudleyvaorganitzarunescàndoldelsseusperquèlespostresquehaviademanatnoerenprougrans,el tietVernon li’nvademanarunesaltres ivadeixarqueelHarrys’acabés les primeres. El Harry va pensar, després, que ja s’hauria pogutimaginarquetotplegateramassabonicperdurargaire.

Desprésdedinarvananaralterrari.Erafoscis’hiestavafresquet.Lesparetsestavencobertesdevitrinesil·luminades,irereelsvidreshihaviatotamenadellangardaixosideserpsquelliscavensobrepedresobranquesmortes.ElDudleyi el Piers volien veure cobres verinoses grans i pitons gruixudes de les queesclafenpersones.ElDudleydeseguidavatrobarlaserpmésgranquehihavia.Podiaferduesvoltesalcotxedel tietVernoniaixafar-lofinsaconvertir-loenun cubell d’escombraries. Però en aquellmoment no semblava que en tingués

ganes;estavacomadormida.El Dudley es va plantar davant la vitrina, amb el nas enganxat al vidre,

mirantembadalitlaserpmarróilluentqueestavaenrotlladaenespiral.—Fesqueesmogui—vapregaralseuparecomsifosunnenpetit.EltietVernonvadonarunscopetsalvidre,peròlaserpniesvaimmutar.—Fes-hounaltrecop—livaordenar.El tietVernonvarepicarambelsnusosdelsdits,però laserpvacontinuar

fentlamigdiada.—Això és un pal—va gemegar finalment, i se’n va anar arrossegant els

peus.ElHarryesvaposardavant lagranvitrina i esvaquedar absortmirant la

serp. No li hauria estranyat gens que la serp s’hagués mort d’avorriment enaquellmateixinstant:notenianingúquelifescompanyia,tretdelsimbècilsqueespassaveneldiamolestant-laambelscopetsalvidre.Allòerapitjorquetenircomahabitacióunarmarienquèl’únicvisitantquepicavaalaportaeralatietaPetúniaperdespertar-lo.Comamínim, ell podiapassejar-seper la restade lacasa.

Desobte,laserpvaobrirelsullsdevidre.Apocapoc,moltapocapoc,vaaixecarelcapfinsaposar-losal’alçadadelsdelHarry.

Livaferl’ullet.ElHarrylavamirarfixament.Llavorsvadonarunaulladaalseuvoltantper

comprovarquenoelmiravaningú.Esvagirarcapalaserpilivatornarelgest.LaserpvaassenyalareltietVernonielDudleyambelcapivaalçarelsulls

capalsostre.LamiradaquevaferalHarrydeiaclarament:«Aixòéselnostrepadecadadia».

—Ja ho veig —va fer el Harry en veu molt baixa, tot i que no estavaconvençutquelaserpelsentís—.Hadeserunrotllo.

Laserpvaferquesíambelcap.—Però,tud’onvéns?—vapreguntarelHarry.Laserpvaferunesforçperassenyalar-liamblacuaunaplacaquehihavia

alcostatdelvidre.ElHarryesvainclinarperllegir-la.BoaConstrictor,Brasil.—S’hi estava bé, allà? —La Boa Constrictor va tornar a assenyalar-li la

placaielHarryenvallegirlaresta:Aquestexemplarvanéixerencaptivitat—.Arahoentenc!AixíquemaihasestatalBrasil?

Mentrelaserpbrandavaelcap,uncritensordidorelsvaferferunbot:—Dudley! Senyor Dursley! Veniu a veure aquesta serp! Fa unes coses

increïbles!ElDudleyvaanarcapaellstanràpidamentcomvapoder,tenintencompte

queesmoviacomunànec.—Tu, surt del mig —va dir, i va clavar al Harry un cop de puny a les

costelles.Elcopelvaagafardesorpresaivacaurealterradeformigó.Elquevavenir després va passar tan ràpid que ningúno ho va entendre: elDudley i elPiersestavenrecolzatssobreelvidre,iunsegondesprésreculavencridantcombojos.

El Harry es va aixecar de terra i se li va tallar la respiració: el vidre quetancava la boa s’havia volatilitzat. Aquella serp magnífica va començar adescargolar-seialliscarperterra.Elsqueerenalterrariesvanposaraxisclariacórrercapalessortides.

ElHarryhauriajuratquequanlaserplivapassarpelcostatvasentirunaveusuauquelivaxiuxiuejar:«Brasil,espera’mquevinc…Gràciesss,amigo».

Elvigilantdelterrariestavaestupefacte.—Però,ielvidre?—noparavaderepetir—.Onhaanatapararelvidre?ElmateixdirectordelzoovaferunatassadetealatietaPetúnia,carregadai

ambmolt de sucre,mentre no parava de disculpar-se pel que havia passat. ElPiersielDudleynoparavendefarfallejar.PelquehaviavistelHarry,l’únicquehaviafetlaserphaviaestattreure’lslallenguaquanelshaviapassatpelcostat,peròquanjatornavenasertotsalcotxedeltietVernon,elDudleyjadeiaquegairebéselihaviaendutlacama,ielPiers,quel’haviaintentatofegar.Peròelpitjorvaser,comamínimperalHarry,queelPiersescalmésprouperdir:

—ElHarryhiestavaparlant,oiquesí,Harry?EltietVernonvaesperarqueelPiersestiguésaunadistànciaprudencialde

lacasaabansdepassarcomptesambelHarry.Estavatanenfadatquegairebénopodiaparlar.L’únicquevaaconseguirdirvaser:«Fuig.Al’armari.Nosurtis.Nosopes».DesprésvacaurerodósobreunacadirailatietaPetúniavahaverdecórrerabuscar-liunconyacdoble.

Alcapdemoltaestona,elHarrycontinuavadespertenlafoscordel’armari,pensantquelivindriadeprimeratenirunrellotge.NosabiaquinahoraerainoestavasegurqueelsDursley jas’haguessinadormit.Finsquenodormissinnopodiaarriscar-seaanaralacuinaabuscaralgunacosapermenjar.

HaviaviscutambelsDursleydurantdeuanys—deuanyshorribles,pelquerecordava—,d’ençàqueeraunbebèielsseuspareshavienmortenl’accidentdecotxe.Norecordavaqueestiguésdinsuncotxequanelsseusparesvanmorir.A vegades, quan forçava la memòria en les llargues hores que passava dinsl’armari, li venia una visió estranya: una llum verda enlluernadora i un dolorintensalfront.Allò,suposavaell,eral’accident,totiquenoenteniad’onsortialallumverda.Norecordavaenabsolutcomerenelsseuspares.Elsseustietsnoen parlaven mai, i, naturalment, ell no podia fer preguntes. No hi havia cap

fotografiad’ellsenaquellacasa.Quan eramés petit, el Harry havia somiat que un dia apareixia un parent

desconegut i se l’enduia, però allò no havia succeït; els Dursley eren l’únicafamíliaque tenia.Encanvi, devegadespensava (opotserhodesitjava)que elconeixiagentestranyaquetrobavapelcarrer.Gentmoltestranya,tots’hadedir.Un dia que havia anat a comprar amb la tieta Petúnia i el Dudley, un homeescarransitqueduiaunbarretdecolor lila livaferunareverència.Desprésdepreguntar-lienfurismadasiconeixiaaquellhome,latietaPetúniase’lsvaendurcorrentsde labotiga sensequehaguessin comprat res.Unaltre cop,unadonavellaiescabellada,vestidatotadeverd,l’haviasaludatefusivamental’autobús.Nofeiagairequeuncalbqueduiaunabricmoltllargdecolorlilahaviaarribatadonar-lilamà,idespréshaviamarxatsensedirparaula.PeròallòqueestranyavaméselHarrydetotaaquellagenteralamaneracomdesapareixienenelno-restanbonpuntelHarryintentavaacostar-s’hi.

Al’escola,elHarrynohitenianingú.TothomsabiaquelabandadelDudleyodiaval’estrafolaridelHarryPotter,amblasevarobabalderailessevesullerestrencades,iningúnovoliaproblemesamblabandadelDudley.

3.Lescartesdeningú

LafugidadelaBoaConstrictorbrasileralihaviavalgutalHarryelcàstigmésllarg que mai havia rebut. Quan finalment el van deixar sortir, les vacancesd’estiu ja havien començat, i elDudley ja havia fetmalbé la nova càmera devídeo,haviafetestavellar l’aviódecontrolremoti,elprimerdiaquehaviafetservir labicide competició,havia tiratper terra lapobra senyoraFiggmentrecreuavaelcarrerPrivetamblescrosses.

El Harry estava content que no hi hagués escola, tot i que ni així no esdeslliuravade labandadelDudley,quepassavapercasacadadia.ElPiers,elDennis, elMalcolm i elGordon eren tots grossos i estúpids, però comque elDudleyeraelmésgrosielmésestúpiddetots,elleraellíder.Larestadelgrups’apuntavaambganesapracticarl’esportpreferitdelDudley:lacaçadelHarry.

Per aquesta raó el Harry passava tant de temps com podia fora de casa,passejant i desitjant que arribés el final de les vacances, que era quan podiaveure un tímid bri d’esperança.Al setembre començaria l’escola secundària i,per primer cop a la vida, no estaria amb el Dudley. El Dudley tenia plaça aSmeltings,l’escolaonhaviaanatelseupare.ElPiersPolkisstambéhianiria.Encanvi,elHarryaniriaaStonewallHigh,l’institutdelbarri,cosaquealDudleylisemblavamoltdivertida.

—Elprimerdiadeclasseagafenelsnousielsemboteixenelcapalvàter—livadiralHarry—.¿Volsquepugemapracticar?

—No,gràcies—vadirelHarry—.Elteucapéslacosamésfastigosaquehatingutaquestvàteradins.Potsernoliprova—ivafugircorrents,abansqueelDudleyarribésaentendrequèhaviadit.

UndiadelmesdejuliollatietaPetúniaesvaendurelDudleyaLondrespercomprarl’uniformedeSmeltings,ivadeixarelHarryacasadelasenyoraFigg.Aquell cop no va ser tan horrible comde costum.Pel que es veu, la cama sel’havia trencada en ensopegar amb un dels gats, i semblava que ja no liagradaventantcomabans.Livadeixarmirarlatelevisióilivadonaruntrosde

pastísdexocolataque,pelgustquetenia,deviaferanysquecorriaperlacuina.AlanitelDudleyesvapassejarperlasalaambl’uniformenouperquètota

lafamíliaelpoguésadmirar.ElsalumnesdeSmeltingshaviendeportarunfracd’uncolormarróvermellós,pantalonsdegolftarongesiunbarretdepallaamblapartdedaltplana.Tambéhaviendepassejarunpalrugósperpegar-seelsunsalsaltresquanelsprofessorsnoelsveien.Sesuposavaqueaixòelspreparavaperalavida.

Quanel tietVernonvaveureelDudleyambelspantalonsdegolfnous,vaassegurar amb togreuqueaquell eraeldiamés feliçde la sevavida.La tietaPetúniaesvaposaraplorarivadirquenoespodiacreurequeaquellfoselseuDudleió,detanguapoigranqueestava.ElHarrynoesvaatreviradirres,nosabia si podria controlar-se si ho feia.De l’esforç que va haver de fer per noriuretenialaimpressióques’haviatrencatduescostelles…

L’endemàalmatí,quanelHarryvaentraralacuinaperesmorzar,vasentirunapudorhorrible.Veniad’ungrancubellmetàl·licquehihaviaalapica.S’hivaaproparpermirarquèhihavia.Semblavendrapsbrutsnedantenaiguagrisa.

—Quèés?—vapreguntaralatietaPetúnia,quevaarronsarelsllavis,comsemprefeiaquanelHarrylipreguntavaalgunacosa.

—Elteuuniformenou.ElHarryvatornaramirardinselcubell.—Ah!—vaferell—.Nosabiaquehaviad’estarmullat.—Nosiguisximple—vadirella,malhumorada—.T’estictenyintrobavella

delDudley.Quanestiguillest,seràcomeldelsaltres.ElHarryhovadubtarmolt, però esva estimarmésnodiscutir-l’hi.Esva

asseureataulaivaintentarnopensarenlafilaquefariaelprimerdiadeclasseaStonewallHigh.Semblariaqueportéstrossosdepelld’elefantarrugat.

ElDudley iel tietVernonvanentrara lacuina totsdosambelnasarrufatperlapudorquefeiaelnouuniformedelHarry.EltietVernonvaobrireldiari,comsempre,ielDudley,quepertotarreuduiaelpaldeSmeltings,elvadeixarcauresobrelataula.

Vansentirquearribavaelcarteriquelescartesqueiendamuntl’estorapelforatdelabústiadelaporta.

—Vésabuscarelcorreu,Dudley—vadireltietVernonsensetreureelsullsdeldiari.

—QuehivagielHarry.—Vésabuscarelcorreu,Harry.—QuehivagielDudley.—Fes-liuntocambelpaldeSmeltings,Dudley.ElHarryvaesquivarelcopise’nvaanarabuscarelcorreu.

A l’estora hi havia tres coses: una postal de laMarge, la germana del tietVernon,queestavadevacancesal’illadeWight,unsobremarróquesemblavaunafactura,i…unacartaperalHarry!

ElHarrylavaagafariselavaquedarmirant;elcorlibategavacomsifosunagomadepollastregegant.Ningú,maide lavida, li havia escrit unacarta.Quideviaser?Noteniaamics,nimésfamíliaqueaquella…Noerasocide labiblioteca, així que ni tan sols havia rebut mai cap carta d’aquelles tandesagradablesquediuenquehasderetornarelsllibres.Però,malgrattot,lacartaduiaunaadreçatanclaraquenohihaviaconfusiópossible:

SenyorH.PotterL’armarisotalesescalesCarrerPrivetnúm.4LittleWhingingSurrey

Elsobreeragruixutipesavamolt;estavafetd’unpergamígroguenci l’adreçaestavaescritaambtintaverdmaragda.Noduiasegell.

Vatombarelsobreamblesmanstremolosesivaveureunsegelldelacredecolorlilaambunescut:unagran«H»envoltadad’unlleó,unaàguila,unteixóiunaserp.

—Que és per avui, noi!—va cridar el tietVernondes de la cuina—.Quèfas?Busquesunpaquetbomba?—Ivariurelasevapròpiagràcia.

ElHarry va tornar a la cuina, amb els ulls encara fixos en la carta. Li vadonar la factura i lapostal al tietVernon, esvaasseure i va començar aobrirlentamentelsobregroguenc.

El tiet Vernon va obrir de qualsevol manera el sobre de la factura, vaesbufegarempipativatombarlapostal.

—LaMargeestàmalalta—livadiralasevadona—.Vamenjaruncargoldemarquenoestavagairefi…

—Papà!—vadirelDudleydesobte—.Papà,elHarryharebutunacarta!ElHarryestavaapuntdedesplegarlacarta,escritasobreelmateixpergamí

gruixutdequèestavafetelsobre,quandecopeltietVernonl’hivatreuredelesmans.

—Ésmeva—vadirelHarry,intentantrecuperar-la.—Però qui vols que t’escrigui? —li va etzibar el tiet Vernon amb

menyspreu.Vaacabard’obrirlacartaambunamàivadonar-hiunaullada.Lacaralivapassardevermellaverdmésràpidqueunsemàfor.Inoesvaaturarallà.Enpocssegonsjalateniadelcolorblancgrisósdelesfarinetes.

—P-P-Petúnia!—vacridar,senseaire.ElDudleyvaintentarprendre-li lacartaperllegir-la,peròel tietVernonla

va aixecar perquè no l’hi pogués prendre. La tieta Petúnia la va agafar ambcuriositat i en va llegir la primera línia. Per un moment va semblar que esdesmaiava.Vatossir;s’ennuegava.

—Vernon!Déumeu!Vernon!Es van mirar. Semblava que haguessin oblidat que el Harry i el Dudley

encaraerenal’habitació.ElDudleynoestavaacostumatquenolifessincas.VaventaruncopalcapalseupareambelpaldeSmeltings.

—Vullllegirlacarta!—vacridar.—Sócjoquihadellegir-la—vadirelHarry,furiós—,queésmeva!—Fora!Totsdos!—vacridar el tietVernonamb laveu ronca, alhoraque

guardavalacartaalsobre.ElHarrynoesvamoured’onera.—Vulllamevacarta!—vacridar.—Deixa-me-laveure!—vaexigirelDudley.—Heditquefora!—vabramareltietVernon,queelsvaagafartotsdospel

coll i elsvaarrossegar finsal rebedor.Tanbonpuntvahaver tancatd’uncopfortlaportadelacuina,elHarryielDudleyvaniniciarunalluitaferotge,peròsilenciosa,perveurequiescoltavapelforatdelpany;vaguanyarelDudley,demaneraqueelHarry,amblesullerespenjant-lid’unaorella,esvahaverd’estiraraterraperescoltarpersotadelaporta.

—Vernon—deialatietaPetúniaambveutremolosa—,miral’adreça.Compotserquesàpiguenondorm?Creusqueensvigilen?

—Podenestarvigilant-nos,espiant-nos…Fins i tot seguint-nos—vadireltietVernon,migenfollit.

—Iquèhemdeferara,Vernon?Creusquehauríemdecontestar?Creusqueelshauríemdedirquenovolemque…?

ElHarryveialessabatesnegresibrillantsdeltietVernonpassejant-sed’unabandaal’altradelacuina.

—No—vadirfinalment—.No,faremcomsinol’haguéssimrebut.Sinoenrebenresposta…Sí,éselmillor…Faremcomsires.

—Però…—Nopensotenir-neunacasa,Petúnia!Novamjurar-nosl’unal’altre,quan

enselvamquedar,queposaríemfiaaquestabogeria?Aquellanit,quanvatornardelafeina,eltietVernonvaferunacosaqueno

haviafetmai:vavisitarelHarryal’armari.—Onés lamevacarta?—vadir elHarry, tanaviat comel tietVernonva

creuarlaporta—.Quim’haescrit?

—Ningú. Te l’han enviada per error—va dir el tiet Vernon, sec—. L’hecremada.

—Nohaestatcaperror—vadirelHarry,enfadat—:hihaviaelmeuarmarial’adreçadelsobre.

—A callar! —va cridar el tiet Vernon, i li van caure a sobre un parelld’aranyes del sostre. Va respirar profundament i va forçar un somriure quesemblavamésaviatunaganyotadedolor.

—Emm…D’això, Harry, pel que fa a l’armari… La tieta i jo hem estatpensantque…Querealmentt’estàsfentunamicagran…IquepotserestariabéqueetmudessisalasegonahabitaciódelDudley.

—Perquè?—vademanarelHarry.—Nofacispreguntes!—va tallarel tiet—.Porta les tevescosesadalt,ara

mateix.LacasadelsDursleyteniaquatrehabitacions:ladelstiets,ladelsconvidats

(normalmentlagermanadeltietVernon,laMarge),unaondormiaelDudley,iuna altra on elDudley guardava les joguines i les coses que no li cabien a laprimerahabitació.ElHarrynomésvahaverdeferunviatgeescalesamuntperportardel’armarial’habitaciótotelquetenia.Esvaasseurealllitivamiraralseuvoltant.Gairebétotelquehihaviaestavafetmalbé.Lacàmeradevídeoquetenia des de feia un mes estava abandonada sobre un tanc petit (però quefuncionavacomelsdeveritat)ambelqualelDudleyhaviapassatpersobredelgosdelsveïns;enunacantonadahihavialaprimeratelevisióquehaviatingutelDudley, a la qual clavava puntades de peu quan suspenien el seu programapreferit;tambéhihaviaunagrangàbiaperaocellsonuncophihaviahagutunlloro que el Dudley havia intercanviat per una escopeta d’aire comprimit deveritat,queestavaenunadeles lleixesambelcanótortperquèelDudleys’hihaviaassegutasobre.Unesaltreslleixesestavenplenesdellibres.Eral’únicdel’habitacióquesemblavaquemainohaguéstocatningú.

DelpisdesotaarribavalaveudelDudley,queploriquejavaalasevamare:«Novullques’estiguiallà…Éslamevahabitació…Feu-losortir…».

El Harry es va estirar al llit i va sospirar. El dia anterior hauria donatqualsevolcosaperserallàdalt.Peròenaquellmomenthauriapreferit tornaral’armariamblacartaabansquepujaral’habitacióamblesmansbuides.

L’endemàal’horad’esmorzar,totsestavencallats.ElDudleyencaraestavasotaelsefectesdelxoc:haviacridatcomunboig,haviapegatelseupareambelpaldeSmeltings,s’haviaprovocatelvòmit,lihaviaclavatpuntadesdepeualasevamare, havia llançat la tortuga pel sostre de l’hivernacle, i tot i així no lihavientornatl’habitació.ElHarryrecordaval’esmorzardeldiaabansidesitjavaamargamenthaverobert lacartaal rebedor.El tietVernon i la tietaPetúniaes

feienunesmiradessinistres.Quan va arribar el correu, el tiet Vernon, que semblava que intentés ser

agradableambelHarry,vademanaralDudleyquel’anésabuscar.ElDudleyhiva anar colpejant tot el que va trobar pel camí amb el pal de Smeltings.Aleshores,desobtevacridar:

—N’hihaunaaltra!SenyorPotter,L’habitaciópetita,CarrerPrivetnúmero4…

EltietVernonvasaltardelacadirafentuncritofegativaengegaracórrerpassadísavall,ambelHarryaldarrere.EltietVernonvahaverdelluitarcosacosambelDudleyfinsadeixar-loestirataterraperprendre-lilacarta,totaixòamb la dificultat afegida que el Harry se li havia penjat al coll pel darrere.Després d’unminut de lluita a cegues, en què tothom va rebre amb el pal deSmeltings,eltietVernonesvaaixecar,buscantaire,amblacartadelHarrybenagafada.

—Vés-te’nal’armari.Vulldir,al’habitació—vadiresbufegant—.Dudley,vés-te’n,desapareix.

ElHarrynovaparardefervoltesal’habitació.Hihaviaalgúquesabiaquel’haviendeixatsortirdel’armari,itambésemblavasaberquenohaviarebutlaprimera carta. Probablement ho tornarien a intentar, i aquest cop el Harrys’assegurariaquesortísbé.Teniaunpla.

L’endemà al matí el despertador que havia arreglat va sonar a les sis. ElHarryelvaapagard’unarevoladaiesvavestirsensefersoroll.NovoliaqueelsDursley es despertessin. Va baixar amb molt de compte, sense encendre capllum.

Esperaria el carter a la cantonada del carrer i seria el primer a agafar lescartesperalnúmeroquatre.Elcorlibategavafortmentregatejavapelrebedorcapalaportad’entrada…

—Aaaaaiii!ElHarryvaferunbot…Haviaensopegatambalgunacosamoltgranitova

quehihaviaal’estora…Iaquellacosaestavaviva!ElsllumsdedaltesvanencendreielHarryvadescobrirambhorrorquela

cosagranitovaeralacaradelseutiet.EltietVernonhaviadormitalspeusdelaporta, en un sac de dormir, perquè el Harry no fes precisament el que haviaintentatfer.VaescridassarelHarrydurantgairebémitjahoraillavorslivadirqueanésafer-liunatassadete.ElHarryesvaarrossegarmiserablementcapalacuinaiquanvatornarelcorreujahaviaarribat,directamentalafaldadeltietVernon.ElHarryvaveuretrescartesambl’adreçaescritaambtintaverda.

—Vull…—va començar a dir, però el tiet Vernon ja estava estripant lescartes,davantdelsseusnassos.

Aquell dia, el tietVernonno va anar a treballar.Es va quedar a casa i vataparambclauslaranuradelaportaperonelcarterintroduïalescartes.

—Veus?—livaexplicaralatietaPetúniaamblabocaplenadeclaus—,sinopodenfer-liarribarlescartes,hodeixaranestar.

—Nocrecquefuncioni,Vernon.—Bah,elcervelld’aquestagentfuncionad’unamaneraestranya,Petúnia,no

sóncomtuijo—vadireltietVernon,mentreintentavaclavarunclauambeltrosdepastísdefruitesquelatietaPetúnialiacabavadeportar.

El divendres van arribar una dotzena de cartes per al Harry. Com que nopodien fer-les passar per la bústia, les havien deixat per sota la porta, per lesescletxes dels costats, i unes quantes fins i tot per la finestreta del bany de laplantabaixa.

El tiet Vernon va tornar a quedar-se a casa. Després de cremar totes lescartes, va tornar a treure els claus i el martell i va tapar les escletxes de lesportes,tantlesdeldavantcomlesdeldarrere,demaneraqueningúpodiasortirde la casa. Ho va fer cantussejant «De puntetes pels camps de tulipes» i sesobresaltavacadavegadaquesentiaunsoroll.

El dissabte les coses es van començar a descontrolar.Aquellmatí van servint-i-quatre les cartes que van trobar la manera d’entrar a la casa: fetes unaboleta i amagades en les dues dotzenes d’ous que un repartidor de llet benestranyathaviadonatalatietaPetúniaatravésdelafinestradelasala.Mentreeltiet Vernon trucava furiós a correus i a l’empresa de productes làctics perqueixar-seaquifos,latietaPetúniaesmicolavalescartesamblabatedora.

—Quiredimonisdeuvolerparlarambtuambtantaurgència?—vapreguntarelDudleyalHarry,totadmirat.

Eldiumenge,eltietVernonesvaasseureataulaperesmorzarambcaradecansat,peròfeliç.

—Els diumenges no hi ha correu—els va recordar tot content, alhora queuntavaeldiariambmelmelada—:avuinotindremmésmaleïdescartes…

Alguna cosa va entrar per la xemeneia de la cuina mentre parlava i li vadonaruncopalclatell.Uninstantdesprés,trentaoquarantacartesvancomençara saltar de la llar de foc com si fossin bales. Els Dursley es van ajupir peresquivar-les,ielHarryvasaltarperagafar-neuna.

—Fora!Forad’aquí!EltietVernonvaagafarelHarryperlacinturaielvatreurealrebedor.LatietaPetúniaielDudleyvansortircorrent,tapant-selacaraambelsbraços,ieltietvatancarlaportadelacuinad’uncopfort.Desdefora,es continuaven sentint les cartes que queien dins la cuina i rebotaven per lesparetsielterra.

—Finsaquípodíemarribar!—vadireltietVernon,intentantasserenar-se,al

mateix temps que s’estirava literalment els bigotis—.D’aquí a cincminuts usvullatotsaquíapuntpermarxar.Ensn’anem.Agafeuunamicaderobaiprou.Iqueningúprotesti!

Amb lameitat del bigoti arrencat semblava un boig perillós i ningú es vaatrevir a discutir-li res. Deu minuts més tard havien aconseguit arrencar elstaulons que travaven la porta i eren al cotxe, dirigint-se a tota velocitat cap al’autopista. El Dudley ploriquejava al seient del darrere; el seu pare li haviaventatunclatellotperhaver-los fet esperarquan intentava ficar la televisió, elvídeoil’ordinadordinslabossad’esportperendur-s’ho.

Vanconduirmoltaestona.NitansolslatietaPetúnias’atreviaapreguntaronanaven. De tant en tant, el tiet Vernon feia un cop de volant i començava aconduirendirecciócontrària.

—Enshemdedesferd’ells…Ensn’hemdedesfer…—deiaper simateixcadacopquefeiaungirbrusc.

Novanpararnipermenjarniperbeureentoteldia.Abansdefer-sefosc,elDudleyvacomençaragemegar.Haviaestatelpitjordiade lasevavida: teniagana,s’haviaperdutcincprogramesdetelevisióquevoliaveureimainohaviaestattantdetempssensematarunmarciàal’ordinador.

Al final, el tietVernonvapararenunhoteldemalamortalsaforesd’unagranciutat.ElDudleyielHarryvancompartirunahabitacióambllitsseparatsillençolsambolordeflorit.ElDudleyesvapassarlanitroncant,peròelHarryselavapassardespert,assegutal’ampitdelafinestra,mirantelsllumsdelscotxesquepassavenipensant…

L’endemà, per esmorzar vanmenjar cereals estovats i tomàquets de llaunafredsambunatorrada.Totjustacabavenquanlapropietàriadel’hotelse’lsvaapropar.

—Perdonin,però,algúdevostèséselsenyorH.Potter?Tincunscentsobrescomaquestalmostrador…

Vaensenyar-losunadelescartesperquèveiessinl’adreçaescritaambtintaverda:

Sr.H.PotterHabitació17HotelVistadelaViadelTrenCokeworth

ElHarryvaintentaragafarlacarta,peròeltietVernonlivaapartarlamàd’uncop.Ladonase’lsvaquedarmirant.

—Doni-me-lesami—vadireltietVernon.Esvaaixecard’unarevoladaila

vaseguircapalarecepció.—No seria millor que anéssim a casa, amor meu? —va suggerir la tieta

Petúniatímidamentuneshoresméstard,peròeltietVernonnol’escoltava.Ningúno sabia quèbuscava.Els vaportar fins a la clarianad’unbosc, va

sortirdelcotxe,vaguaitarpelsvoltants,vaferquenoambelcap,vatornaralcotxei jaerenunaltrecopalacarretera.Vapassarelmateixalbellmigd’uncampllaurat,alpuntmésaltd’unpontdesuspensióial’últimpisd’unedificid’aparcaments.

—Mamà, el papà s’ha tornat boig, oi?—va preguntar elDudley a la tietaPetúnia, mig ensopit, cap al tard. El tiet Vernon havia aparcat a la costa, elshaviatancatdinselcotxeihaviadesaparegut.

Va començar a ploure. Les gotes d’aigua feienmolt de soroll en tocar elsostredelcotxe.ElDudleyvacomençaraferelploricó.

—Ésdilluns—livadiralasevamare—.AvuifanElGranHumberto.Vullqueanemaalgunlloconhihagitelevisió.

Dilluns. El Harry va recordar una cosa. Si era dilluns, i normalment se’npodiarefiar,delDudley,peraaquestescoses, llavorsl’endemà,dimarts,eraelseuonzèaniversari.Naturalment,elsseusaniversarisnoerenmaiallòquese’ndiu divertits: l’any anterior els Dursley li havien regalat un penja-robes i unparelldemitjonsvellsdeltietVernon.Però,totiaixí,unnofaonzeanyscadadia.

El tietVernonhaviatornat iestavamoltcontent.Duiaunpaquetallargat, inovacontestarquanlatietaPetúnialivapreguntarquèhaviacomprat.

—Hetrobatelllocperfecte!—vaexclamar—.Vinga!Totsafora!Feiamoltdefred,foradelcotxe.El tietVernonelsvaassenyalarunagran

rocaenmigdelmar.Adaltdetothihaviaunacabanad’allòméstronada.Unacosaerasegura:allànohihaviatelevisió.

—Diuenquehihauràtempestaaquestanit!—vadirexultanteltietVernon,picantdemans—. I aquestbonhome,molt amablement, enshadeixat la sevabarca!

Unvellesdentegatse’lsacostavaapocapoci,ambunsomriurepervers,elsva assenyalar la barca de rems vella que flotava a l’aigua de color grismetal·litzatquetenienalspeus.

—Heaconseguitprovisions—vadirel tietVernon—,aixíque jahipodeupujar!

A labarca feiaunfredquepelava.Lapluja i lesminúsculesgotesd’aiguaglaçadaqueveniendelmarels lliscavencollavall, i elvent fredels tallava lacara.Després d’un viatge que se’ls va fer etern, van arribar a la roca i el tietVernon, ensopegant i relliscant tot el camí, els va portar cap a la casamig en

runes.L’interioreraesfereïdor:feiaunapudord’alguesmoltforta,elventxiulava

quanentravaperlesescletxesdelesparetsdefustailallardefocestavahumidainohihaviallenya.Noméshihaviadueshabitacions.

LesprovisionsdeltietVernonvanresultarserunabossadepatatesfregidesper cap i quatre plàtans. Va intentar encendre un foc, però les bosses buidesnomésvanferfumeraabansdedesfer-se.

—Elquedonaríemaraperlescartes,oi?—vadir,totcontent.Estava de molt bon humor. Era obvi que creia que no hi havia cap

possibilitatquealgúarribés finsallàenplena tempestaperportarelcorreu.ElHarrypensavaelmateix,totiqueaixòaellnoelfeiafeliç.

Encaure lanit, la tempestaanunciadavaesclatar.L’escumade lesonadesmés altes esquitxava les parets de la cabana i el vent, furiós, feia cruixir lesfinestres. La tieta Petúnia va trobar unes quantes mantes florides a l’altrahabitació ivaprepararun llitperalDudleysobreelsofàmenjatper lesarnes.EllaieltietVernonse’nvananaralllitbonyegutdel’habitaciódelcostat,ielHarryvahaverd’acomodar-sealtrosdeterraméstouquevatrobariacotxar-sesotalamantamésfinaimésestripadadetotes.

Latempestaeracadavegadamésviolentaamesuraqueavançavalanit.ElHarrynopodiadormir.Tremolavadefredinoparavademoure’sbuscantunaposició còmoda, i a més, li feien soroll els budells. Els roncs del Dudleyquedaven ofegats pels trons que s’havien començat a sentir vora la mitjanit.L’esfera il·luminada del rellotge delDudley, que duia al gruixut canell que lipenjavad’unextremdel sofà,va indicar alHarryqueal capdedeuminuts jatindriaonze anys.Vacontinuar ajagut, observant comel rellotge s’apropava ales dotze, preguntant-se si els Dursley se’n recordarien, preguntant-se on eral’escriptordecartesenaquellmoment.

Faltavencincminuts.ElHarryvasentiruncruixitafora.Vadesitjarqueelsostrenolicaiguésasobre,totiquepotseraixínotindriatantdefred.Faltavenquatreminuts.PotserlacasadelcarrerPrivetestariaprouplenadecartesquantornessinperquèpoguésrobar-neunad’algunamanera.

Faltaven tresminuts.Què era allò que sentia?Era elmar que colpejava laroca?I(faltavendosminuts),quèeraallòquegrinyolavad’aquellamaneratanestranya?Quepotserlarocas’estavaensorrantenelmar?

Faltavaunminutperquètinguésonzeanys.Trentasegons…Vint…Deu…Nou… Potser despertaria el Dudley, només per empipar-lo… Tres… Dos…Un…

Bum!LacabanasenceravatremolarielHarryesvaincorporar.

Esvaquedarrígid,mirantfixamentlaporta.Hihaviaalgúafora,algúquepicavaperquèvoliaentrar.

4.Elguardabosc

Bum!Vantornarapicaralaporta.ElDudleyesvadespertardecop.—Onéselcanó?—vapreguntar,comunbeneit.Van sentir un cop molt fort darrere seu i el tiet Vernon va aparèixer a

l’habitaciópatinant.Duiaunriflealamà…Arajasabienquèhihaviaenaquellpaquetallargatquehaviaanatabuscar.

—Quihiha?—vacridar—.Liadverteixoquevaigarmat!Hivahaverunsilenci.Illavors…Pum!Elcopvasertanfortquelaportavasortirnetadelesfrontissesivacaurea

terraambunsorollensordidor.Plantatalllindardelaportahihaviaunhomegegantesc.Teniagairebétota

la cara tapadaperuna llargacabelleramoltdespentinada iunabarba salvatge,molt poc arreglada, rere les quals se li endevinaven els ulls, que centellejavencomsifossinescarabats.

Elgegantvaentraralacabana,encorbatpernoescombrarelsostreambelcap. Es va ajupir per agafar la porta i la va col·locar dins el marc senseproblemes.Elsorolldelatempestaqueveniadeforavadisminuirunamica.Esvagirarpermirar-losatots.

—Empodrienferunatassadete,no?Nohaestatfàcilarribarfinsaquí…Ambduespassesvaseralsofà,onhihaviaelDudleyparalitzatdepor.—Fes-meunlloc,trosdesoca—livadirl’estrany.ElDudleyvadeixaranarunesgarip,ivacórreraamagar-sedarrerelaseva

mare,queestavaagemolidadepordarrereeltietVernon.—AquítenimelHarry!—vaexclamarelgegant.ElHarryvaaixecarlavistacapalacaraferotge,salvatge,migtapadaperles

ombres,ivaveurequeelsullsd’escarabatlisomreien.—Ladarrera vegada que et vaig veure eres un bebè—va dir el gegant—.

T’assemblesmoltalteupare,peròtenselsullsdelatevamare.

EltietVernonvagargamellejar.—Li ordeno quemarxi immediatament!—va dir—.Això és una propietat

privada!—Calli,Dursley,prunaseca—vadirelgegant,ivaestirarelbraçpersobre

elsofà,livaprendreelfuselldelesmans,elvadoblegarcomsifosdegoma,ielvallençaralracó.

EltietVernonvatornaraxisclar,comunratolíqueestiguessinesclafant.—I bé, Harry—va dir el gegant, girant-se d’esquena als Dursley—, feliç

aniversari!Tincunacosaperatu.Crecquem’hiheassegutasobre,peròseràboigualment.

Id’unabutxacainteriordel’abricesvatreureunacapsaunxicabonyegada.ElHarrylavaobriramblesmanstremoloses.Adinshihaviaungranpastísdexocolataunamicaenganxifósondeia«FeliçAniversariHarry»escritenverd.

ElHarryvaaixecarelcappermirarelgegant.Vavolerdonar-lilesgràcies,perònolivansortirlesparaules,inomésvapoderdir:

—Quiets?Elgegantvasomriure.—Tens raó, no m’he presentat. Sóc el Rubeus Hagrid, el guardabosc de

Hogwarts.Livadonarlamàilivasacsejarelbraçsencer.—Iaquest te?—vatornaradir, fregant-se lesmans—.Ésclarquetampoc

elsrebutjariaalgunacosamésforta…Llavors es va fixar en la llar de foc buida amb les bosses de patates

socarrimades,ivaesbufegar.S’hivaacostaris’hivaajupiraldavant.Elsaltresnoveienquèfeia,però,quanesvaenretiraralcapd’uninstant,hihaviaunfocpreciósqueomplia lahumidacabanade llumtremolosa.ElHarryvasentirunbanyd’escalfor,comsis’haguésficatenunabanyerad’aiguacalenta.

Elgegantesvatornaraasseurealsofà,queesvaenfonsarsotaelseupes,iesvacomençaratreuretotamenadecosesdelesbutxaquesdel’abric:unpotdecoure per escalfar aigua, un paquet de salsitxes, un atiador, una tetera, unesquantestassesescantelladesiunaampollaplenad’unlíquidambratdelaqualvaprendreunglopabansdecomençaraferelte.Benaviatlacabanaesvaomplirde l’olor de les salsitxes que petarrellejaven. Ningú va obrir boca mentre elgegant feinejava, però quan va treure amb l’atiador les primeres sis salsitxes,carnoses,sucosesilleugeramentcremadetes,elDudleyesvaesverarunamica.EltietVernonvadirambduresa:

—Notoquisresdelqueetdoni,Dudley.Elgegantvasomriure.—Eltoixódelseufilljapotnarsol,Dursley,nopateixi.

LivapassarlessalsitxesalHarry,quelesvatrobarexquisidesdetantaganaquetenia,peròcontinuavasensepoder treureelsullsdelgegant.Alfinal,comquesemblavaqueningúteniaintenciód’explicar-lires,vadir:

—Hosento,perònoheacabatd’entendrequiets.Elgegantvaprendreunbonglopdeteiesvaeixugarelsllavisambelrevés

delamà.—Me pots dir Hagrid—va dir—, és comme diu tothom. I com t’he dit

abans,sócelguardaboscdeHogwarts.DeHogwartsjahosapstot,ésclar.—Mmm,doncsno—vaferelHarry.ElHagridesvasorprendre.—Emsapgreu—esvaapressaradirelHarry.—Que te sap greu? —va cridar el Hagrid, enfadat, i es va girar cap als

Dursley,queesvanagemolirenlafoscor—.Ésaellsaquihauriadesabergreu!Jasabiaquenorebieslescartes,pròmaivaigarribarapensarquenosabriesredeHogwarts,perl’amordeDéu!Not’haspreguntatmaionhovanaprendreelsteuspares?

—Onvanaprendrequè?—vapreguntarelHarry.—Onvanaprendrequè!—vabramarelHagrid—.Peròquèésaixò?S’havia posat dret. Amb la seva ira semblava omplir tota la cabana. Els

Dursleyestavenencongitsdeporcontralaparet.—M’estandient que—vagrunyir alsDursley—,que aquest noi…Aquest

noi!Nosaprede…Dere!ElHarryvapensarqueaquellhomen’estavafentungramassa.Alcapiala

fi,haviaanataescola,ilessevesnotesnoerenpasdolentes.—Algunacosasíquesé—vadir—.Sématesitotaixò…PeròelHagridvaferungestamblamàielvaaturar:—Vulldir,sobreelnostremón.Elteumón.Elmeumón.Elmóndelsteus

pares.—Quinmón?SemblavaqueelHagridanésaesclatar.—Dursley!—vafer,ivasonarcomunadetonació.El tietVernon, que s’havia tornat pàl·lid, va dir amb un fil de veu alguna

cosacom«prumpram».AlHagridlisortienelsullsdelesòrbites.—Suposoquesapsquierenelsteuspares—vadir—.Sapsquesónfamosos.

Quetuetsfamós.—Què?Els…Elsmeusparesfamosos?—Noen saps re…Noen saps re…—ElHagrid esvapassar els dits pels

cabells,mirant elHarry ambulls confosos—.Sapsquè ets?—vapreguntar alfinal.

DecopivoltaeltietVernonvatrobarlaveu.—Prou!—vaordenar—.Aturi’simmediatament!Liprohibeixoqueexpliqui

resalnoi.FinsitotunhomemoltmésvalentqueelVernonDursleys’hauriaacovardit

amb lamirada furiosa que elHagrid li va dirigir en aquellmoment.Quan vaparlar,cadaunadelessevessíl·labestremolavaderàbia.

—Nol’hihanexplicatmai?NolihanexplicatmaiquèdeialacartaqueelDumbledoreelsvadeixar?Johiera!VaigveurecomelDumbledoreladeixava,Dursley!Il’hihanestatamagantduranttotaquesttemps?

—Amagant-mequè?—vapreguntarelHarryambimpaciència.—Jan’hihaprou!L’hiprohibeixo!—vacridareltietVernon,presdepànic.LatietaPetúniavadeixaranarunesbufecdeterror.—Apa, aneu a pastar fang, tots dos —va dir el Hagrid—. Harry, ets un

bruixot.Alacabanaesvaferunsilenciabsolut.Noméssesentienelmarielvent.—Quesócunquè?—vademanarelHarry.—Unbruixot,comhosents—varepetirelHagrid,iesvatornaraasseureal

sofà, que encara es va queixar i es va enfonsarmés que abans—. I fins i totm’atreviriaadirqueunbruixotmoltbo.Nomésetfafaltaunamicadepràctica.Ambunamareiunparecomelsteus,compodriaserd’unaaltramanera?Peròaracrecqueéshoraquellegeixislacarta.

ElHarryvaestirarelbraçperagafarelsobregroguenc,escritambtintaverdmaragda i adreçat alSenyorHarryPotter,El terra,Cabana sobre la roca,Elmar.Envatreurelacartaivallegir:

ESCOLADEBRUIXERIAHOGWARTSDirector:AlbusDumbledore

(OrdredeMerlídeprimeraclasse,CavallerdeWarlock,Membred’HonordelaConfederacióInternacionaldeBruixots)

BenvolgutsenyorPotter,

Emplauinformar-vosqueheuestatadmèsal’EscoladeBruixeriaHogwarts.Aprofitol’avinentesaperfer-vosarribarlallistadelsllibresielmaterialquenecessitareuperseguirlesclasses.

Elcurscomençal’1desetembre.Esperoelvostremussolabansdel31dejuliol.

Afectuosament,

MinervaMcGonagallDirectoraadjunta

AlcapdelHarryvancomençaraesclatarpreguntescomfocsd’artificiinosabiaperoncomençar.Passatsunsminutsvadirquequejant:

—Q-q-quèvoldirq-q-queesperenelmeumussol?—Vatual’olla!Aixòmefapensarque…—vadirelHagridfent-seuncopet

alfrontambprouforçaperfertombaruncarrodecavalls.D’unaaltrabutxacadel’interiordel’abricencaravatreureunmussol(unmussoldeveritat,viuiunamicaespantat),unaplomad’ocaiunrotlledepergamí.AmblallenguaentrelesdentsvaferunsgargotsqueelHarryvallegirdelrevés:

BenvolgutSr.Dumbledore,

HedonatlacartaalHarry.Demàelportaréacomprarelmaterial.

Fauntempshorrible.Esperoquesetrobibé.

Hagrid

Vaenrotllarlanota,lavadonaralmussol,quelavaagafarfortambelbec,vaanarcapalaportaivadeixar-loanarenlatempesta.Enacabat,vatornariesvaasseurecomsielqueacabavadeferfostannormalcomparlarpertelèfon.

ElHarryesvaadonarquetenialabocaobertailavatancardeseguida.—Dequèparlava?—vapreguntarelHagrid;peròaleshoresel tietVernon,

encarapàl·lidperòambcarad’enfadat,esvaacostaralfoc.—Nohianirà—vadir.ElHagridvarondinar.—M’agradaria veure com l’atura un tros de muggle com vostè —va

contestar.—Untrosdequè?—vapreguntarelHarry,encuriosit.—Demuggle—va respondre elHagrid—.Així és comanomenem lagent

quenotépodersmàgics,comells.Jaésmalasortquetecriessisenunadelesfamíliesmésmugglequehevistenmavida.

—Quanelvamacceptarensvamprometrequeposaríemfiaaquestabestiesa—vadireltietVernon—.Ensvamprometrequeelmantindríemalmarge!Unbruixot,itant!

—Hosabíeu?—vademanarelHarry—.Vosaltressabíeuquejoeraun…unbruixot?

—Quesihosabíem?—vaxisclarlatietaPetúnia—.Quesihosabíem!Oh,itantquehosabíem!Quèpodiesser,sino,si lamalapeçadelamevagermanaeraelqueera?Varebreunacartacomlatevaivadesaparèixer.Se’nvaanarala… a l’escola aquesta, i només tornava per les vacances, amb les butxaquesplenesd’ousdegranota, i es dedicava a convertir tasses de te en rates. Jo eral’únicaquelateniapelquerealmentera:unmonstre!Peròperalsmeuspares…Iara!ToteraLilyaixò,Lilyallò…Estavenorgullososdetenirunabruixaalafamília!

Vaaturar-seperagafaraireivacontinuarambelseudiscurs.Semblavaquefesanysqueesperaval’oportunitatdevomitar-hotot.

—DesprésvaconèixerelPotteraquellal’escola,se’nvaanardecasa,esvancasar,ietvanteniratu.Evidentment,josabiaquetuseriesigualqueells,iguald’estrany, igual de… d’anormal. I llavors va i s’esclafa el cap i nosaltres ensvamhaverdefercàrrecdetu.

ElHarrys’haviaquedatblanc.Tanbonpuntvaretrobarlaveu,vadir:—Elcapesclafat?Emvaudirquehavienmortenunaccidentdecotxe!—Enunaccidentdecotxe!—vaesclatarelHagrid.Esvaaixecardel sofà

tanenfadatqueelsDursleyvanhaverderetrocediralracó—.LaLilyielJamesPotter,mortsenunaccidentdecotxe?Quinultratge!Quinescàndol!ElHarryPotternoconeixlasevapròpiahistòriai,encanvi,totselsnensdelnostremónsabenquiés!

—Però,perquè?Quèvapassar?—vapreguntarelHarry,ambinsistència.LacòleraesvaesvairdelacaradelHagrid.Desobtevasemblaransiós.—Nom’hohauriaimaginatmai—vadirenveubaixa,preocupat—.Quanel

Dumbledoremevainsinuarquepotsertindriaproblemespertrobar-te,noteniani ideadefinsaquinpuntensdesconeixies.Ai,Harry,nosésisóclapersonaindicada per explicar-t’ho, prò algú ho ha de fer. No pots arribar aHogwartssensesaber-nere.

VallançarunamiradamoltduraalsDursley.—Bé,elmillorseràqueensàpiguestotelquetepuguiexplicar,iésqueno

t’hopucexplicartot:hihacosesquesónungranmisteri…Esvaasseure,vaestarobservantelfocunssegonsillavorsvadir:—Totvacomençar,suposo,amb…ambunpaioquesediu…Peròésqueés

increïblequenoensàpigueselnom!Alnostremóntothomelconeix…—Aqui?—Bé… És que no m’agrada dir-ne el nom si ho puc evitar. A ningú li

agrada.—Perquè?—Gàrgoles engolidores, Harry, la gent encara té por! Carai, que n’és de

difícil,això!Aviam,resultaquehihaviaunbruixotqueesvatornar…Dolent.Mésdolentimpossible.Pitjorqueaixò.Pitjorquepitjor.Esdeia…

ElHagridvaempassarsaliva.Totiaixínolivasortirlaparaula.—Quehopotsescriure?—vasuggerirelHarry.—No,nosécoms’escriu.Tantseval:Voldemort.—ElHagridvasentirun

calfred—.Nom’hofacistornaradir.Bé,elcasésquefaunsvintanysaquestbruixotvacomençarabuscarseguidors.Inevatrobar,itantquenevatrobar!Elsunsperquèlitenienpor,elsaltresperquèvolienunamicadepoder.Iésque

s’estavafentpoderós.Unaèpocafosca,Harry.Nosabiesenquipodiesconfiar,no gosaves fer broma amb bruixots o bruixes que no coneixies…Van passarcoseshorroroses.Ellvaanarguanyantterreny.N’hivahaverquelivanplantarcara,ésclar,ielsvamatar.Horrible.UndelspocsllocssegursquequedaveneraHogwarts. Crec que el Dumbledore era l’única persona de qui l’Innominableteniapor.Nos’atreviaaentraral’escola,comamínimllavòrens.

»La tevamare i el teupareerendelsmillorsbruixotsquemaiheconegut.TotsdosvansercapsdemonitorsaHogwartsalasevaèpoca!Encaranosesapper què l’Innominable no va intentar que se posessin a favor seu abans…Probablementsabiaque tenienmassa relacióambelDumbledorepervoler resamblesforcesdelmal.

»Potservapensarque els podria convèncermés tard…Potser ésque se’lsvolia treure del damunt. L’únic que se sap del cert és que fa deu anys, perHalloween,vaaparèixeralpobleonvivíeu.Tutansolsteniesunany.Vaanaracasavostrai…i…

De sobte elHagrid va treure unmocadormolt brut, ple de taques, i es vamocarfentunsodesirena.

—Perdona—vadir—,peròésqueemfa tantapena…Joconeixiaels teuspares,erengentmoltmaca,molt…Ibé…

»L’Innominable els vamatar. Llavòrens, i aquest és el granmisteri de totplegat, te va intentar matar a tu també. Suposo que volia deixar la feina benenllestida,opotserésquesimplementdetantmatar ja liagradavalasang.Prònohovaaconseguir.Not’hasdemanatmaicomtevasferlacicatriuquetensalfront?No va ser un tall normal i corrent. És el que te queda quan te fan unamaledicciópoderosamentdiabòlica, tandiabòlicaquevamatarels teuspares ifinsitotvadestrossarlacasa,peròquenovapoderambtu.Iésper‘xòqueetsfamós,Harry.Ningúhaviasobreviscutuncopellhaviadeciditqueelmataria,ningú excepte tu, i això que haviamatat alguns delsmillors bruixots d’aquelltemps:elsMcKinnon,elsBone,elsPrewett;tuéretstansolsunbebèiencanvivassobreviure.

AlcapdelHarryhiteniallocunprocésmoltdolorós.QuanelHagridestavaapuntd’acabar,elHarryvatornaraveureelllampecdellumverdaencegadora,mésclaramentquemai. Iva recordarunaaltracosa,perprimercopa lavida:unariallamoltforta,freda,cruel.

ElHagridelmirava,pledetristesa.—Jomateixtevaigtreuredelacasaenrunes,perordredelDumbledore.Ite

vaigportarambaquestagent.—Bah, històries per no dormir —va dir el tiet Vernon. El Harry es va

espantar:haviaoblidat lapresènciadelsDursley.Semblavaqueel tietVernon

haviarecuperatelcoratge.Tancavaelspunysambforça,miravaelHagriditreiafocpelsulls—.Aram’escoltaràs,noi—vacridar,enfurismat—.Acceptoquehihaalgunacosaestranyaentu,totiqueprobablementambunabonaestomacadat’hauriapassat.Respecteatotaixòdelsteuspares,quèvolsqueetdigui?Erenunagentextravagant,hoaccepto, ialmeuparerelmónestàmoltmillorsenseells.S’hovanbuscar,barrejant-seambtotaaquellaespèciedebruixots.Jojahoveiaavenir,jasabiaqueacabarienaixí.

AleshoreselHagridesvaaixecardelsofàd’unarevolada iesva treuredel’abricunparaiguarosamoltatrotinat.Apuntant-locapaltietVernoncomsifosunaespasa,vadir:

—L’hiadverteixo,Dursley,l’hiadverteixo,unaparaulamési…Davant el perill de ser foradat amb un paraigua per un gegant barbut, el

coratgedeltietVernonvatornaraesvair-se.Esvaarremolinarvoralaparetinovaobrirméslaboca.

—Així estàmoltmillor—va dir elHagrid, respirant profundament. Es vaasseurealsofà,queaquestcopesvaenfonsarfinsaterra.

ElHarryencarateniamoltespreguntesafer,centenarsdepreguntes.—IquèvapassarambVol…?Hosento.Voliadirambl’Innominable.—Bonapregunta,Harry.Vadesaparèixer.Esfumat.Lamateixanitqueteva

intentarmatar. Iaixòencara tefamésfamós.Éselmisterimésgrande tots…Cadacopteniaméspoder…Perquèhauriahagutdemarxar?

»Algunsdiuenquevamorir.Unabestiesa,almeuentendre.Dubtoquefosprou humà permorir. Uns altres diuen que encara ronda, esperant elmomentadequat;peròjonom’hocrec.Lagentques’haviapassatalseucostatvatornaralnostro.Algunsveniencomenestathipnòtic.Nocrecquehohaguessinpogutfersielltinguéspensatdetornar.

»Lamajoria creiemque encara és viu, peròquevaperdre els poders.Queestà massa dèbil per continuar, perquè alguna cosa que hi havia en tu el vaesgotar,Harry.Aquellanitvapassaralgunacosaqueellnoesperava.Noséquèvaser,ningúhosap,peròalgunacosatevaelvadestarotar;aixòestàclar.

El Hagrid va mirar el Harry amb tendresa i respecte, però el Harry, encomptes de sentir-se afalagat i orgullós, estava segur que hi havia hagut unaterribleconfusió.Unbruixot,ell?Comerapossiblequefosunbruixot?Duranttota lavidaelDudley l’haviapegat, i la tietaPetúnia i el tietVernon l’havienesbroncat.Si realmenteraunbruixot,perquènos’havienconvertitengripausberrugososcadavegadaquehavienintentattancar-loal’armari?Siuncophaviavençutelbruixotmésmalèvoldelmón,comeraquehaviarebutdelDudleycomsifosunapilotadefutbol?

—Hagrid—vadirambveusuau—,crecqueusheuequivocat.Nopot ser

quejosiguiunbruixot.ElHagridesvaposarariure.—Que no ets un bruixot, dius? Mai t’ha passat re estrany quan estaves

enfadatoteniespor?El Harry va mirar cap al foc. Ben pensat… totes les coses estranyes que

havien fet que els seus tiets es posessin furiosos li havien passat quan estavaenfadatopreocupat…EldiaqueelperseguialabandadelDudley,desobtevatrobar-seforadelseuabast…Quanteniapord’anaraescolaambaquellscabellstanridículs,seleshaviaarreglatperfer-loscréixer…Il’últimcopqueelDudleyl’haviapegat,nosen’haviavenjat,sensenitansolsadonar-se’n?QuepotsernolihaviaposatunaBoaConstrictoralspeus?

ElHarryvamirarelHagrid,somrient,ivaveurequeelltambésomreia.—Ho veus?—va dir el Hagrid—. Que el Harry Potter no és un bruixot?

Espera,quejaveuràssietsfamósaHogwarts…PeròeltietVernonnopensavadonar-sepervençutsensebarallar-s’hi.—Quenoliheditquenohianirà?—vadir,rabiós,entredents—.Aniràa

Stonewall High i ens estarà agraït. He llegit les cartes i ja n’hi ha prou, debestieses:llibresd’encanteris,varetesmàgiques…

—Sihivolanar,noseràundesgraciatdemugglecomvostèquil’aturi—vagrunyirelHagrid—.Vol impedirqueel fillde laLily ielJamesPottervagiaHogwarts! Està boig. L’estem esperant des del dia que va néixer. Anirà a lamillorescoladebruixeriadelmón.Setanysallàinoesreconeixeràaellmateix.Estarà amb nois com ell (per variar), sota la tutela del millor director queHogwartshatingutmai,l’AlbusDumbled…

—Doncsjonopensodeixaranarniuncèntimperquèunvelltocatdel’alaliensenyiafertruquetsdemàgia!—vacridareltietVernon.

Amballòs’haviapassatdelaratlla.ElHagridvaagafarelparaigua,elvafergirarpersobreelseucapielvaamenaçar:

—Que ni se li passi pel cap tornar a insultar l’Albus Dumbledore davantmeu!

Vaferlliscarelparaiguaperl’airefinsquevaapuntarelDudley.Llavorsesvaveureunllampecdellumviolada,esvasentiruntrocomeld’uncoet,uncritagut,itotseguitelDudleyqueballava,agafant-seelculamblesmans,xisclantde dolor. Quan es va girar, el Harry va veure que se li havien foradat elspantalonsilisortiaunacuadeporcarrissada.

EltietVernonesvaposarabramar.Terroritzat,vamirarperúltimavegadaelHagrid,esvaendurlatietaPetúniaielDudleyal’altrahabitació,ivatancard’uncopfortlaportaqueelsseparava.

ElHagridvamirarelparaiguaiesvaacariciarlabarba.

—No hauria d’haver perdut els estreps —va dir, penedit—. De totesmaneres, no ha funcionat. Volia convertir-lo en un porc, i suposo que ja s’hiassemblavatantquenoméslifaltavalacua.

VamirardereüllelHarryperentrelescellesespessesivaafegir:—T’agrairiaquenoexpliquessisaixòaningúdeHogwarts.Se suposaque

no puc… que no puc fer màgia, en el sentit estricte de la paraula. Me vanpermetre fer-ne una mica per seguir-te i fer-te arribar les cartes i aquestescoses…Ésunadelesraonsperlesqualsvaigacceptarlatascagustosament…

—Perquènoetdeixenfermàgia?—vapreguntarelHarry.—Mmm, bé… Jo també vaig anar aHogwarts, però, si t’he de ser sincer,

me’nvanferfora.Altercerany.Mevanpartirlavaretaenduespartsiaquestescosesquefan…PròelDumbledoremevadeixarquedar-mecomaguardabosc.Ungranhome,elDumbledore.

—Iperquèetvanferfora?—S’està fent tard idemàhemde fermoltes coses—vadir elHagrid amb

veuferma—.Hemd’anaralaciutat,acomprar-teelsllibresitotalaresta.Esvatreurel’abricgruixutdecolornegre,ielvadonaralHarry.—Potstapar-teambaixò—vadir—.Notepreocupissiesbellugaunamica;

mesemblaqueencarahitincunparellderatolins,enunabutxaca.

5.Larondad’Alla

L’endemàalmatíelHarryesvadespertard’hora.Totisaberquejaeradedia,esvaquedarunaestonaambelsullsfermamenttancats.

—Ha estat un somni —es va dir, sense dubtar-ho—. He somiat que ungegant que es deia Hagrid havia vingut a dir-me que aniria a una escola debruixeria.Quanobrielsullsseréacasa,almeuarmari.

Desobte,esvansentirunscopsforts.«LatietaPetúnia,quepicaalaporta»,vapensarelHarry,ambelcorencongit.Inovavolerobrirelsulls.Haviaestatunsomnitanbonic…

Cloc,cloc,cloc.—Sí,sí—vamussitar—,esticdespert.Es va incorporar i el pesat abric del Hagrid li va lliscar avall. La cabana

estava inundada de sol, la tempesta s’havia acabat, el mateix Hagrid dormiaesfondrat al sofà, i hi havia unmussol quepicava amb les urpes a la finestra,ambundiarialbec.

ElHarryesvaposardretcomvapoder;estavatancontent,quesesentiacomsiunglobusenormes’estiguésinflantdinsseu.Se’nvaanardirectealafinestrai la va obrir amb força. Elmussol va entrar i va deixar anar el diari sobre elHagrid, que no es va despertar. Llavors va volar cap a terra i va començar apicar-lil’abric.

—Quiet!ElHarryvaintentarespantarelmussol,peròelmussollivaensenyarelbeci

vacontinuarfentmalbél’abric.—Hagrid!—vacridarelHarry—.Hihaunmussolque…—Dóna-lielsdiners—vagrunyirelHagriddesdelsofà.—Què?—Volquelipaguemeldiari.Buscaalesbutxaques.L’abricdelHagridsemblavafetnomésdebutxaques.Hihaviadetot:unes

claus,uns llimacs fetsboleta, rotllesdecorda, caramelsdementa,bossetesde

te…AlfinalelHarryenvatreureungrapatdemonedesestranyes.—Dóna-licincknuts—vadirelHagrid,migadormit.—Cincquè?—Les petitetes de bronze. El Harry va separar cinc monedes petites de

bronzeielmussollivaallargarlapotaperquèlipoguésposarelsdinersdinsunabossetadepellquehiportavalligada.Acontinuacióse’nvaanarvolantperlafinestra.

ElHagridvabadallarescandalosament,esvaincorporarivaestirarelcos.—Més val que ens espavilem,Harry, avui hem de fermoltes coses. Hem

d’anaraLondresacomprarlescosesperal’escola.ElHarry estavamirant lesmonedes; les va tombar.Se li acabavad’acudir

unacosaqueelvafersentircomsielglobusdefelicitatqueteniadinss’acabésdepunxar.

—Mmm…Hagrid?—Sí?—vaferelHagrid,queestavaintentantposar-selesimmensesbotes.—Jonotincdiners,ijavassentireltietVernonahir:nopensadonar-meres

perquèjovagiaaprendremàgia.—Noteprocupisper’xò.—Esvaaixecariesvarascarelcap.Quepotserte

pensesqueelsteusparesnotevandeixarre?—Peròsilacasaesvacremar…—Ésquenoguardavenl’oracasa,noi!Na,nah,elprimerquehemdeferés

unaparadaaGringotts,elbancdelsbruixots.Té,unasalsitxa.Nosóndolentes,fredes.Inoetrebutjariauntrosdepastísd’aniversari…

—Elsbruixotstenenbancs?—Nomésun:Gringotts.Estàenmansdegòblins.AlHarrylivacaureeltrosdesalsitxaques’estavamenjant.—Gòblins?—Sí.Nomésunboig intentaria robar-hi, t’hobenasseguro.Noelsbusquis

mailespessigolles,alsgòblins,Harry.Peraqualsevolcosaquevulguisguardar,Gringotts és el llocmés segur delmón. Tret deHogwarts, potser.Ara que hipenso, he d’anar a Gringotts de totes maneres. Pel Dumbledore. Coses deHogwarts.—ElHagridesvaaixecar,pled’orgull—.Normalmentm’encarregafeines importants: venir-te a buscar, fer encàrrecs a Gringotts… Sap que potconfiarenmi.Hotenstot?Doncssom-hi.

ElHarryvasortirrereelHagrid.Elcelestavaclar ielmarbrillavasota lallum del sol. La barca que el tiet Vernon havia llogat encara era allà, plenad’aiguaperculpadelatempesta.

—Comvasarribarfinsaquí?—vapreguntarelHarry,quebuscavaunaaltrabarca.

—Volant—varespondreelHagrid.—Volant?—Sí,peròtornaremambaixò.Sesuposaquenopucferservirlamàgia,ara

quejat’hetrobat.Vanpujaralabarca.ElHarrynopodiadeixardemirarfixamentelHagrid;

intentavaimaginar-se’lvolant.—Peròésunallaunahaverderemar—vaafegirelHagrid,mirantdereüllel

Harry—. I si accelerés una mica el procés? Mmm… Te faria re no dir-ho aHogwarts?

—Ésclarqueno—vaafirmarelHarry,quefrisavaperveuremésmàgia.ElHagridvatornaratreureelparaiguarosa,vaferdostocsalabarcaivansortirdisparatscapalacosta—.PerquèhasditquenomésunboigintentariarobaraGringotts?—vademanarelHarry.

—Hi ha tota mena de sortilegis i d’encanteris… —va dir el Hagrid,desplegant el diari mentre parlava—. Diuen que hi ha dracs que vigilen lescambresdeseguretat.Amés,hauriesdetrobarelcamídesortida…Gringottsésacentenarsdequilòmetresper sotaLondres, aps?Moltper sotadelmetro.Temoririesdeganabuscantlasortida,encaraqueaconseguissisarreplegaralgunacosa.

ElHarry es va quedar pensant en aixòmentre elHagrid llegia el diari, elPeriòdic Profètic. Havia après del tiet Vernon que a la gent li agrada que ladeixin tranquil·la quan fa això, però li resultavamolt difícil;mai no li havienballattantespreguntespelcap.

—LaConselleriad’AfersMàgics,emmerdant-hotot,comsempre…—vadirperasimateix,ivagirarlapàgina.

—Hi ha una Conselleria d’Afers Màgics?—va preguntar el Harry, sensepoderevitar-ho.

—Oh, i tant! —va dir el Hagrid—. Volien que el Dumbledore en fos elconseller,peròellmainohauriadeixatHogwarts, aixinsque l’amicCorneliusFudgevaocupar aquest lloc. Incompetent comn’hihapocs.Per’xòcadamatíbombardejaelDumbledoreambmussols,perdemanar-liajut.

—Però,quèfaunaConselleriad’AfersMàgics?—Bé, la principal tasca és evitar que elsmuggles s’assabentin que encara

correnbruixesibruixotspelpaís.—Perquè?—Perquè?Vatua,Harry!Doncsperquètothomvoldriasolucionsmàgiques

alsseusproblemes!Re,queestemmillorsolets.Enaquellmomentlabarcavacolpejarsuaumentlatancadel’embarcador.El

Hagridvaplegareldiariivanpujarpelsgraonsdepedradequatregrapes,fins

alcarrer.Vantravessarelpobletcapal’estacióialsvianantselsmarxavenelsullsquanveienelHagrid.Ellnoelshoretreia.Noenteniaproudesereldobled’alt que qualsevol altre, que a més es va passar l’estona assenyalant cosesabsolutament normals, com parquímetres, i cridant: «Has vist això, Harry?Quinescosesqueinventen,aquestsmuggles,oi?».

—Hagrid—vadirelHarry,esbufegantperquèno lipodia seguirelpas—,hasditqueaGringottshihadracs?

—Aixòdiuen—varespondreelHagrid—.Ostres,comm’agradariatenirundrac!

—Quet’agradariatenir-neun?—Desqueerapetitn’hevolguttenirun…Jahisom.Havien arribat a l’estació. Hi havia un tren cap a Londres al cap de cinc

minuts. El Hagrid, que no entenia el que ell anomenava «la moneda delsmuggles»,vadonarelsdinersalHarryperquècomprésellelsbitllets.

Altrenlagentencaraelsvamirarmés.ElHagridvaocupardosseientsiesvaposarateixirunacosaquesemblavaunacarpadecircdecolorgroccanari.

—Quetenslacarta,Harry?—vapreguntarmentrecomptavaelspunts.ElHarryesvatreureelsobredepergamídelabutxaca.—Perfecte—vadirelHagrid—.Aquíhihalallistadetotelquenecessites.ElHarryvadesplegarunsegonfullquenohaviavistlanitabansivallegir:

ESCOLADEBRUIXERIAHOGWARTS

UNIFORME:Elsalumnesdeprimernecessitaran:Tresconjuntsderobadetreballsenseguarniments(negra)Unbarretpunxegutsenseguarniments(negre)peraúsdiariUnparelldeguantsprotectors(antidracosimilars)Unacapad’hivern(negra,amblacremalleraplatejada)

Recordeuquetotes lespecesderobahand’anarmarcadesambelnomdel’alumne/a.

LLIBRES:Totselsalumneshandetenirunexemplardelsllibressegüents:Llibred’encanteris(nivell1),deMarinaFetilleraHistòriadelamàgia,deDolorsPlorósTeoriadelamàgia,d’AlbertXarramecuIntroduccióalatransfiguració,deXavierMudancer

Miliunaherbesiboletsmàgics,deRosaRosaePocionsibeuratgesmàgics,d’ArsènicCalzeBèstiesfantàstiquesiontrobar-les,d’ErnestSalamàndricLesforcesdelmal:guiaperal’autodefensa,dePeredeTramolar

MATERIALDIVERS:UnavaretamàgicaUnamarmita(depeltredelnúmero2)UnjocdeflasconsdevidreUntelescopiUnjocdepesosdellautó

Elsalumnespodenportarunmussoloungatoungripau.

US RECORDEM QUE ALS ALUMNES DE PRIMER NO ELS ESTÀ PERMÈS TENIRESCOMBRAVOLADORA

—I tot això es pot comprar aLondres?—esvapreguntar elHarry enveualta.

—Sisapsonanarabuscar-ho,sí—varespondreelHagrid.ElHarrynohaviaestatmaiaLondres.ElHagrid,sí;sabiaperonanava,però

era evident que no s’hi movia amb naturalitat En entrar al metro, va quedarencallat al torniquet i després es va queixar a crits que els seients erenmassapetits,ielstrens,massalents.

—Noentenccoms’hofanelsmugglessensemàgia—vadir,mentrepujavenapeuunesescalesmecàniquesforadeserveiqueelsvanportarauncarrermolttransitatambbotiguesabandaibanda.

Com que el Hagrid era tan enorme, li era fàcil obrir-se pas entre la gent.L’únic que havia de fer el Harry era mantenir-se a prop seu. Van passar perdavantdebotiguesde llibres idemúsica,perhamburgueseries icinemes,perònoveiacaplloconpoguessinvendreunavaretamàgica.Erauncarrernormalicorrentpledegentnormal icorrent.Podiaserquehihagués l’ordelsbruixotsamagatquilòmetresiquilòmetressotaseu?Eraveritatquehihaviabotiguesquevenienllibresd’encanterisiescombresvoladores?InopodiaserquetotplegatfosunagranbromadelsDursley?SielHarrynohaguéssabutdesobresqueelsDursleynoteniensentitdel’humor,potserhohauriapensat;perònopodiaevitarconfiarenelHagrid,malgratquetotelquelihaviaexplicateraincreïble.

—Jahisom—vadirelHagrid,aturant-sedesobte—.Lamarmitaforadada.Ésunllocmoltconegut.

Eraunpubpetitíssimid’aspectebrut.SielHagridnol’haguésassenyalat,elHarrynos’hauriaadonatqueeraallà.Lagentquepassavaapressadanoelveia.Elsulls els anavende lagran llibreriaquehihaviaauncostat, a labotigadediscosquehihaviaal’altre,comsinopoguessinveureLamarmitaforadadaenabsolut.De fet, elHarry tenia l’estranyasensacióquenoméselHagrid i ell lapodienveure.Però,abansquel’hipoguéscomentar,elHagridl’haviaempèscapadins.

Per ser un lloc tan conegut era molt fosc i tronat. Hi havia unes quantesdones velles assegudes en una cantonada, que bevien copetes de xerès. Unad’ellesfumavaunapipallarga.Unhomeambunbarretdecopaparlavaambelvell cambrer,queerabastant calb i semblavaunaavellanadegominola.Quanvan entrar, el murmuri de les converses es va aturar. Semblava que tothomconeixiaelHagrid;elsaludavendellunyilisomreien.Elcambrerdedarrerelabarravaagafarungotivadir:

—Comsempre,Hagrid?—No puc, Tom, he vingut per afers de Hogwarts—va dir el Hagrid; va

donaralHarryunscopetsal’espatllaambaquellaimmensamàivaferqueelsgenollslitrontollessin.

—Déumeu!—vaexclamarelcambrer,observantelHarry—.Nodeuser…?Potserquesigui…?

Desobtetothomhaviaquedatmutiimmòbil.—Valga’m Déu!—va xiuxiuejar el vell cambrer—. Harry Potter… Quin

honor!Vasortircorrentsdedarrere labarra,vaanarcapalHarry i livaagafar la

mà,ambelsullsplensdellàgrimes.—Benvingutdenou,senyorPotter,benvingutdenou.El Harry no sabia què dir. Tothom el mirava. La vella de la pipa hi

continuavafentpipadessenseadonar-sequelateniaapagada.ElHagridestavaradiant.

Aleshoresvahaver-hiungranenrenoudecadiresitotseguitelHarryesvatrobarencaixantmansambtotselsclientsdeLamarmitaforadada.

—DorisCrockford,senyorPotter.Ésincreïble:conèixe’lenpersona,desprésdetantdetemps!

—N’estictanorgullós,senyorPotter,tanorgullós!—Semprehaviavolgutdonar-lilamà…Estictanemocionat!—Esticencantat,senyorPotter,noespotimaginarfinsaquinpunt!Sócen

Diggle,enDedalusDiggle.—Avostèelconec!—vadirelHarry,quanalDedalusDigglelivacaureel

barretdecopadel’exaltació—.Uncopemvaferunareverènciaenunabotiga.

—Se’nrecorda!—vacridarelDedalusDiggle,mirantalseuvoltant—.Hoheusentit?Esrecordademi!

ElHarryvaencaixarmansuncopiunaltre…LaDorisCrockfordhitornavaunavegadaiunaaltra.

Unjovepàl·lidesvaapropar.Estavamoltnerviós.Teniauntical’ull.—ProfessorQuirrell!—vadirelHagrid—.Harry,elprofessorQuirrellserà

professorteuaHogwarts.—P-P-Potter! —va quequejar el professor Quirrell, agafant-li la mà amb

fermesa—.Noesp-p-potimaginarq-q-quec-c-contentesticdec-c-conèixe’l.—Quintipusdemàgiaensenya,professorQuirrell?—D-d-defensac-c-contralesartsd-d-diabòliques—vamussitarelprofessor

Quirrell, com si preferís no pensar-hi—. N-n-no es que ho n-n-necessiti, oi,Potter?—Va deixar anar una rialla histèrica—. Suposo que ha vingut a c-c-comprar-se l’equip. Jo he de passar a buscar un llibre n-n-noude vampirs.—Semblavaaterritnomésdepensar-hi.

Però els altres no tenien cap intenció de deixar que el professor QuirrellacaparéselHarry.Elsvacostargairebédeuminutsdesfer-sedetothom.AlfinalelHagridvapoderfer-sesentirsobreelxivarri.

—Ensn’hemd’anar,hemdecomprarmoltescoses.Vinga,Harry.LaDorisCrockfordvaestrènyerlamàalHarryunúltimcopielHagridva

obrircamíatravésdelbar.Vanarribaraunpatipetit,tancatperquatreparets,onnohihaviaresmésqueuncubelld’escombrariesiunsquantsmatolls.

ElHagridlivasomriure.—T’ho vaig dir, oi? Te vaig dir que érets famós. Fins i tot el professor

Quirrelltremolava…Ésclarqueaquellsempretremola…—Sempreestàtannerviós?—Sí.Pobrenoi.Unamentbrillant.Mentrevaestudiardelsllibrestotanava

bé, però llavòrens es va prendre un any sabàtic per tenir experiències endirecte…Diuen que va trobar vampirs a la SelvaNegra i que va tenir algunsproblemesescabrososambunafetillera.Janohatornataserelmateix.Tépordelsalumnes,tépordelapròpiaombra…Però,oneselmeuparaigua?

Vampirs? Fetilleres? El Harry s’estava marejant. Mentrestant, el Hagridcomptavatotxosalaparetpersobreelcubelld’escombraries.

—Tres amunt… Dos al costat… —murmurava—. Aquí. Fes-te enrere,Harry.

Vafertrescopetsalaparetamblapuntadelparaigua.Eltotxoquehaviacolpejatesvabellugar(esvarecargolar)pelcentre,hiva

aparèixerunforadetqueesvaanarfentcadacopmésgran,iunssegonsdespréstenienaldavantunaarcadaprougranperquèhipasséselHagrid,unaarcadaque

donavaauncarrerpavimentatamb llambordesqueserpentejava iesperdiadevista.

—Benvingut—vadirelHagrid—alarondad’Alla.VasomriureenveurelacaradesorpresadelHarry.Vantravessarl’arcada.

Immediatament, el Harry va girar el cap enrere i va veure com l’arcadas’encongiaenuninstantitornavaaserunmurmassís.

Unraigdesolil·luminavalesmarmitesquehihaviaal’entradadelabotigaméspropera.«Marmitesde totesmides.Coure, llautó,peltre,argent.Remenenautomàticament.Plegables»,deiauncartellquehihaviapenjataldamunt.

—Sí, en necessites una—va dir el Hagrid—, però primer hem de treurecalés.

Al Harry li hauria agradat tenir quatre parells d’ulls. La vista li anava entotesdireccionsmentrecaminavencarreramunt;voliaveure-hototd’unsolcop:lesbotigues,lescosesquetenienafora,lagentquefeialescompres.Vanpassarpel costat d’unadonagrassonetaquehi havia a l’entradad’una apotecaria.Ladonafeiaquenoambelcapideia:«Fetgededracadissetsicklesl’unça.Estanbojos».

D’unabotigaforçafoscaensortiaunsuauudol.Alrètolhideia:«Palaudelmussol.Mussols,òlibes,xibeques.Tigrats,marrons,blancs».Unsquantsnoisdel’edat del Harry estaven amb el nas enganxat a un aparador d’escombresvoladores.

—Mireu—vadirund’ells—,lanovaNimbus2000.Éslaqueméscorredetotes.

Hi havia botigues de roba, de telescopis i d’instruments platejats moltestranysqueelHarrynohaviavistmai,aparadorsrepletsdebarrilsambmolsaderatpenatiullsd’anguila,pilesdellibresd’encanterisapuntdecaure,plomesd’ocairotllosdepergamí,ampollesdepocions,globusllunàtics…

—Gringotts—vadirelHagrid.Havien arribat a un edifici blanc com la neu que s’aixecava per sobre les

petitesbotigues.Dret, rere lesportesdebronzeenllustrades, ambununiformevermellidaurat,hihavia…

—Sí,ésungoblin—vadirelHagridenveubaixaquanpujavenlesescalesdepedrablancaqueelsportavencapaell.Sifanofa,elgoblinerauncapmésbaixque elHarry.Feia caradeviu, tenia lapell fosca, labarbapunxeguda, i,segonsvaobservarelHarry,elsditsdelesmansidelspeusmoltllargs.Elsvafer una petita reverència quan van passar. Llavors es van trobar davant unessegonesportes,aquestcopplatejades,queduienunainscripció:

Entra,foraster,peròsiguesconscient

deldestídelcobdiciós,queéspenitent:quigastasensguanyardejorn,ambescreixhopagaràalseutorn.Lladrequecerqueselguany,d’untresorquenoetpertany,compte,sitempteslasort,notrobisquelcommésquenountresor.

—Jat’hovaigdir:nomésunboigintentariarobar-hi—vadirelHagrid.Un parell de gòblins els van fer una reverència per fer-los passar per les

portesplatejades ivanarribaraunvestíbuldemarbre immens.Rereun taulellllarguíssimhihaviauncentenarmésdegòblins,assegutsenbanquetesaltes,quefeiengargotsenllibresdecomptabilitatenormes,pesavenmonedesenbalancesde llautó o examinaven pedres precioses amb unes lents especials. Hi haviamassaportesquedonavenalasalaperintentarcomptar-les,iencaramésgòblinshifeienentrarisortirgent.ElHagridielHarryesvandirigiraltaulell.

—Bondia—vadirelHagridaungoblinqueestavalliure—.HemvingutatreureunsdinersdelacaixadeseguretatdelsenyorHarryPotter.

—Entélaclau?—Latincper‘quí—vadirelHagrid,ivacomençarabuidarelcontingutde

les butxaques sobre el taulell.Va escampar un grapat de galetes per a gossosflorides sobre el llibre de comptes del goblin, i el goblin va arrufar el nas.ElHarry es va quedar embadalit mirant com al costat seu pesaven una pila derobinstangransquesemblavencarbóincandescent.

—Goita-la!—va exclamar el Hagrid per fi, i va treure una clau dauradapetitíssima.

Elgoblinlavaexaminardeprop.—Semblaqueéscorrecte.—També porto una carta del professorDumbledore—va afegir el Hagrid

traient pit i fent-se l’important—. És sobre «el que ja sabem» de la cambracuirassadaset-centstretze.

Elgoblinvallegirlacartaambatenció.—Perfecte—vadir,il’hivatornar—.Aramateixfaigqueelsacompanyina

totesduescambres.Griphook!ElGriphookeraunaltregoblin.UncopelHagridvahaverentaforattotesles

galetesperagossosa lesbutxaques,elvanseguircapaunade lesportesquesortiendelvestíbul.

—Quèés«elque jasabem»de lacambracuirassadaset-cents tretze?—vapreguntarelHarry.

—Not’hopucdir—vadirelHagrid,fent-seelmisteriós—.Ésmoltsecret.

CosesdeHogwarts.ElDumbledorem’hafetconfiança.El Griphook els va aguantar la porta perquè passessin. El Harry, que

s’esperava més marbre, es va sorprendre. Eren en una galeria de pedra moltestreta, il·luminadaamb torxes.Baixavaambunfortpendent ia terrahihaviaviesperaunavagoneta.ElGriphookvaxiularienvaaparèixerunaqueenfilavaelpendentagranvelocitat.Hivanpujar—elHagridambalgunproblema—ivansortirràpidament.

Al principi anaven per un laberint de galeries serpentejants. El Harry vaintentarmemoritzar el camí que feien: esquerra, dreta, dreta, esquerra, almig,dreta, esquerra… Però era impossible recordar-lo. La vagoneta sotraguejavamoltisemblavaquesabiaperonanava,perquèelGriphooknotocavaelvolant.

AlHarrylifeienmalelsullsdelaforçaambquèbufavaelventglaçat,peròtotiaixíelsteniaobertscomtaronges.Enunmomentdonatvapensarquehaviavistunaràfegadefocalfinald’unagaleriaiesvagirarperveuresieraundrac,però janovaser-hia temps…Vanbaixarencaramés ivanpassarperun llacsubterranitotenvoltatd’estalactitesiestalagmitesgegantesques.

—Norecordomai—vacridarelHarrypersobreelsorolldelavagoneta—quinaésladiferènciaentreestalagmitaiestalactita.

—Queestalagmitaportaunam—vadir elHagrid—. Inomepreguntis remés:tincganesdevomitar.

Laveritatésquesíqueteniauncolorverdmoltlleig;quanlavagonetaperfiesvaaturaralcostatd’unaportetaquehihaviaalagaleria,elHagridvabaixaries va haver de recolzar contra la paret fins que els genolls li van deixar detremolar.

ElGriphookvaobrir laporta.Delacambraenvasortirunaonadadefumverdi,quanesvacomençaraesvair,elHarryvadeixaranaruncritdesorpresa.Adinshihaviapilotsipilotsdemonedesd’or.Columnesdeplata.Carretadesdepetitsknutsdebronze.

—Éstotteu—vasomriureelHagrid.EratotdelHarry:increïble.SegurqueelsDursleynoensabienres,perquè

l’hi haurienpres enunobrir i tancar d’ulls.Quantes vegades s’havienqueixatqueelscostavamoltcardemantenir?ItotaquelltempshaviatingutunapetitafortunaenterradasotaLondres.

ElHagridvaajudarelHarryaficarunsquantsgrapatsdemonedesenunabossa.

—Les d’or són galeons—li va explicar—. Disset sickles de plata fan ungaleó,ivint-i-nouknuts,unsickle.Ésproufàcil.Bé,ambaixòn’hauriesdetenirprouperaunparelldetrimestres.Larestaestaràmoltsegura,aquí.—Esvagirarcap alGriphook—:La cambra set-cents tretze, sisplau.Quepodríemanar una

micaméslents?—Velocitatúnica—vadirelGriphook.Vancomençarabaixarencaramésiaguanyarvelocitat.Acadarevoltl’aire

esfeiamésfred.VanpassarasotragadespersobreuncongostielHarryesvarepenjarperun

costat de la vagoneta per veure què hi havia al fons, però el Hagrid es vaespantarielvaposaralseullocagafant-lopelclatell.

Lacambraset-centstretzenoteniapany.—Reculeu—vadirelGriphookambairesd’important.Vaacariciarlaporta

ambundelsllargsditsilaportaesvafondre—.SialgúquenofosungoblindeGringottsfesaixò,lacambral’absorbiriaatravésdelaportaihiquedariaatrapat—vaafegir.

—Cadaquanttempsmireusihihaalgú?—vapreguntarelHarry.—Mésomenyscadadeuanys—vadirelGriphook,ambunsomriureuna

micadesagradable.Enaquellacambrademàximaseguretathideviahaveralgunacosarealment

extraordinària,d’aixòelHarryn’estavaconvençut;o siguiques’hivaaproparmoltencuriosit,esperantveure,comamínim,joiesfabuloses;peròalprincipilivasemblarqueestavabuida.Llavorsesvafixarenunpaquetetronyósembolicatambpaperd’embalarquehihaviaaterra.ElHagridelvaagafarise’lvaamagarenlesprofunditatsdel’abric.ElHarryesmoriadeganesdesaberquèera,peròhaviaaprèsanoferpreguntes.

—Vinga, tornema lavagoneta infernal, i no’mdiguis re en tot el camídetornada;ésmillorsinoobrolaboca—vadirelHagrid.

Ambunaltreviatgeboigenvagonetavantornaraseralcarrer,enlluernatsper la llumdel sol.ElHarry no sabia on anar primer ara que tenia una bossaplenadediners.No licaliasaberquantes lliures feienungaleóperestarsegurqueportavamésdinersasobrequenohavia tinguten tota lavida…Fins i totmésqueelDudley.

—Podríemanaracomprarl’uniforme—vadirelHagrid,fentungestambelcap endirecció aMadameMalkin.Vestits per a totes les ocasions—.Escolta,Harry,tefaresivaigunmomentarecuperar-meaLamarmitaforadada?OdiolesvagonetesdeGringotts.—Icomque,certament,elHagridencarafeiamalacara, elHarry va entrar aMadameMalkin sol, i nerviós.MadameMalkin eraunabruixarabassudairialleraqueanavavestidadecolormalva.

—PeraHogwarts,rei?—vapreguntar,quanelHarryvacomençaraparlar—. Ja tinc el conjunt preparat…Allà hi ha un altre jove que també se l’estàemprovant.

Alfonsdelabotigahihaviaunnoidecarapàl·lidaipuntegudadretsobreuntamboret;unasegonabruixalimarcavaambagullesunvestitnegrequelianavamassa llarg.MadameMalkin va demanar al Harry que pugés al tamboret delcostat,livapassarunvestitllargpelcapitambévacomençaramarcar-l’hi.

—Hola—vadirelnoi—.TutambévasaHogwarts?—Sí—vadirelHarry.—Elmeupareésaquíalcostatcomprant-meelsllibres,ilamevamareestà

mirantvaretesmésamunt—vadirelnoi.Temaunaveuensopidaiafectada—.Quan acabi amb això els arrossegaré a mirar escombres de competició. Noentencperquèelsdeprimernopodemtenirescombrapròpia.Emsemblaqueobligaréelmeupareacomprar-me’nunai ja lafaréentrara l’escolad’algunamanera.

ElHarryesvarecordardelDudley.—Itu,quetensescombra?—vacontinuarelnoi.—No—varespondreelHarry.—Juguesaquidditch?—No—va tornaradirelHarry,quepensavaquè redimonisdevia serallò

delquidditch.—Jo,sí.Elmeuparediuqueseriauncrimquenom’agafessinperal’equip

delamevaresidència,ijohedeconfessarquehiesticd’acord.Jasapsaquinaresidènciaaniràs?

—No—vadirelHarry,que,commésanava,mésestúpidsesentia.—Bé,defetningúhosapfinsquenoarribaallà,oi?,peròjoséqueaniréa

Slytherin. Tota la meva família hi ha estat. T’imagines haver d’anar aHufflepuff?Jocrecquemarxaria.Tuno?

—Mmm—va fer elHarry, amb ganes de poder dir alguna cosa unamicamésinteressant.

—Joelquepensoésque…Ei!Miraaquellpaio!—vaexclamardesobteelnoi, assenyalant l’aparador. A l’altra banda, el Hagrid, palplantat, somreia alHarry,iliensenyavaelsdosgelatsimmensosqueteniaalesmansvolentdirquenopodiaentrar.

—ÉselHagrid—vadirelHarry,moltcontentdesaberalgunacosaqueelnoinosabia—.TreballaaHogwarts.

—Ah,sí—vaferelnoi—,n’hesentitaparlar.Éscomuncriat,no?—Ésel guardabosc—va aclarir elHarry.Aquell noi cada cop li agradava

menys.—Sí,això.Hesentitadirqueéscomunamicasalvatge:viuenunacabana

als jardinsde l’escola, ide tanten tants’emborratxa, intentafermàgia iacabaincendiantelseullit.

—Doncsamiemcaumoltbé—vadirelHarryfredament.—Dedebò?—vadirelnoi,fentunaganyotademenyspreu—.Perquèestàs

ambell?Onsónelsteuspares?—Sónmorts—vadirlacònicamentelHarry.Noliveniagairedegustparlar-

neambaquellnoi.—Hosento—vadirl’altre,quenosemblavaquehosentísgens—.Peròeren

delsnostres,oi?—Erenunabruixaiunbruixot,sivolsdiraixò.—Sincerament,crecquealsaltresnoelshauriend’acceptar.Itu?Ésqueno

somiguals,noenshaneducatdelamateixamanera.AlgunsnohaviensentitaparlardeHogwartsfinsquevanrebrelacarta,imagina’t.Crecquehohaurienderestringiralesfamíliesambtradició.Percert,cometdius?

PeròabansqueelHarrypoguéscontestar,MadameMalkinvadir:«Jaestàsrei»,ielHarry,contentdetenirunaexcusaperdeixardeparlarambaquellnoi,vabaixardeltamboretd’unsalt.

—Bé,doncssuposoquejaensveuremaHogwarts—esvaacomiadarelnoideveuafectada.

ElHarryvaestarbastantcallatmentreesmenjavaelgelatdexocolataigerdsambnouscaramel·litzadesquelihaviacompratelHagrid.

—Quèetpassa?—vapreguntar-lielHagrid.—Res —va mentir el Harry. Van aturar-se a comprar pergamí i plomes

d’oca.ElHarryesvaanimarunamicaquanvadescobrirunaampollaambunatintaquecanviavadecolormentreescrivia.Quanvansortirdelabotiga,vadir—:Hagrid,quèéselquidditch?

—Vatua,Harry,norecordomaiquegairebénosapsre…Nosaberquèéselquidditch!

—Gràciesperenfonsar-meencaramés—vadirirònicamentelHarry.Ilivaexplicarlaconversaquehaviatingutambelnoipàl·lidalabotigadeMadameMalkin—…illavorsm’haditquealsquevénendefamíliesdemugglesnoelshauriend’acceptar…

—Tu no véns d’una família de muggles. Si hagués sabut qui érets… Hasentitaparlardetud’ençàquevanéixer,sielsseusparesestanenlamàgia…Jahas vist què ha passat a Lamarmita foradada. I a més, no sap de què parla:algunsdelsmillorsbruixotsqueheconeguterencasosúnicsenunallargalíniafamiliardemuggles.Pensaenlatevamare!Recordaquiteniacomagermana!

—Peròquèéselquidditch?—Éselnostreesport.L’esportdelsbruixots.Éscom…comelfutbolalmón

delsmuggles.Tothomn’ésaficionat.Sejugaenl’aireambescombresvoladores,quatrepilotes…Lesreglessónunamicadifícilsd’explicar…

—IquèsónSlytheriniHufflepuff?—Residènciesdel’escola.N’hihaquatre.TothomdiuqueelsdeHufflepuff

sónunacollad’ases,però…—Em jugo el que vulguis que aniré a Hufflepuff —va dir el Harry

desanimat.—MillorHufflepuffqueSlytherin—vadirelHagrid,afligit—.Nohihacap

bruixa ni cap bruixot dels que es van tornar dolents que no hagués anat aSlytherin.L’Innominablen’eraun.

—Vold…vulldir…l’InnominablevaanaraHogwarts?—Famolts,moltsanys—vadirelHagrid.Vancomprarels llibresdetextenunabotigaqueesdeiaGargots iNibres.

Elsprestatges,quearribavenfinsalsostre,erenplensavessarde llibresgranscom làpides enquadernatsdepell, de llibresde lamidad’un segell de correusambcobertesdeseda,dellibresplensdesímbolsestranysid’algunsllibresenblanc. Fins i tot al Dudley, que no llegia mai res, l’hauria tornat boig poderposar-hi les mans. El Hagrid gairebé va haver de desenganxar el Harry deMaleficis i contramaleficis (Embruixi els amics i emboiri els enemics amb lesvenjances més modernes: pèrdua de cabell, cames de gelatina, nusos a lallengua,imolt,moltmés),deVenjançusViridian.

—Ésquevoliasabercomfer-liunmaleficialDudley.—Reconecquelaideanoésdolenta,perònohasdeferservirlamàgiaenel

móndelsmuggles,sinoésencircumstànciesmoltespecials—vadirelHagrid—.I,detotesmaneres,capdelsmaleficisdelllibretesortiriabé:hasd’estudiarmoltperarribaraaquestnivell.

ElHagrid tampocno livadeixarcomprarunamarmitad’ormassís («A lallistahidiu“depeltre”»),peròesvanendurunjocpreciósdepesosperpesarelsingredientsdelespocionsiuntelescopidellautóportàtil.Llavorsse’nvananara l’apotecaria,queeraprou fascinantper feroblidar la terriblepudorque feia:una barreja d’ous podrits i col en descomposició. A terra hi havia barrils desubstànciesllefiscoses;alesparets,gerresambherbes,arrelssequesipólvoresbrillants;delsostrepenjavenfarcellsdeplomes,rastelleresd’ullals,iunglesdetot tipus.Mentre elHagrid demanava a l’home que hi havia rere el taulell unconjunt d’ingredients bàsics per a pocions, el Harry examinava unes banyesd’unicornplatejat,avint-i-ungaleons lapeça, iunsullsd’escarabatminúsculsdecolornegre,moltbrillants,acincknutslacullerada.

Quanvansortirdel’apotecaria,elHagridvarepassarlallistadelHarry.—Només ens falta la vareta… Ah, i encara no t’he comprat el regal

d’aniversari.ElHarryvanotarqueesposavavermell.

—Nohiestàsobligat…—Jahosé.Faremunacosa:tecomprarél’animal.Ungripauno.Elsgripaus

vanpassardemodafamoltdetemps,esriuriendetu.Ielsgatsnom’agraden,emfanesternudar.Tecompraréunmussol.Sónmoltpràctics:teportenelcorreuiaquestescoses.

AlcapdevintminutsvansortirdelPalaudelmussol,queeramoltfoscipled’ulls parpellejants que brillaven com joies. El Harry portava una gran gàbiaambunaòlibablanca,preciosa,profundament adormidaambel cap sota l’ala.NovapoderevitarquequejarquanlidonavalesgràciesalHagrid,igualquesifoselprofessorQuirrell.

—Noesmereixen—vadirelHagridambveuronca—.M’imaginoqueelsDursley no t’han fet gaires regals.Ara només ens falta anar aOllivanders.Ésl’únicabotigadevaretes,Ollivanders,ituhasdetenirlamillor.

Comprarunavaretamàgica…AllòeraelqueelHarryhaviaestatesperanttoteldia.

Aquellaúltimabotigaeraestretaiestavamoltdeixada.Alaportahipenjavaun rètol de lletres daurades que s’estaven pelant on es llegia: «Ollivander.Fabricantsdevaretesdesdel382a.C.».A l’aparadorpledepolshihaviaunaúnicavaretasobreuncoixíliladescolorit.

Quanvan traspassar laportava sonarunacampanaa la rerebotiga.Eraunllocminúsculiestavabuit.NoméshihaviaunacadiracomdefiretaielHagrids’hivaasseureaesperar.ElHarryesvasentirestrany,comsihaguésentratenuna biblioteca en què hi ha un silenci absolut. Es va empassar un munt depreguntesqueseliacabavend’acudiri,enllocdefer-les,esvaposaraobservarelsmilersdecapsesestretesquehihaviaapiladesambmoltacurafinsalsostre.Sensesaberperquè,vacomençarasentirformigonsalclatell.Finsitotlapolsielsilenciquehiregnavensemblavenvibrarambunamàgiasecreta.

—Bona tarda—vadirunaveusuau.ElHarryesvasobresaltar.ElHagridtambé es devia sobresaltar perquè es va sentir un fort cruixit i es va aixecarràpidamentdelacadiradefireta.

Aldavanttenienunhomevell.Elsulls,clarsigrans,librillavencomllunesenlafoscordelabotiga.

—Hola—vadirelHarry,incòmode.—Ah,sí—vafer l’home—.Sí,sí. Intuïaqueelveuriaaviat,senyorPotter

—vacontinuar,sensepreguntarres—.Téelsullsdelasevamare.Semblaquefos ahir quan ella va venir a comprar-se la primera vareta.D’un pam i quatredits,àgil,defustadesalze.Unabonavaretaperaunafeinadelicada.

ElsenyorOllivanderesvaaproparalHarry.AlHarrylihauriaagradatquedetantentanttanquéselsulls.Aquellsullsdeplatafeienpor.

—El seupare, en canvi, vapreferir unavareta de caoba.D’unpam imig.Elàstica.Ambunamicamésdepotència,iexcel·lentperalatransfiguració.Bé,he dit que el seu pare l’hi va preferir… Però en realitat és la vareta qui tria,evidentment.

El senyorOllivander s’havia apropat tant alHarry que gairebé es tocavenambelnas.ElHarryesveiareflectitenaquellsullsplorosos.

—Iaquíéson…?ElsenyorOllivandervatocarlacicatriuenformadellampdelHarryambun

ditmoltblancillarg.—Sentohaverdedirquejovaigvendrelavaretaquevaferaixò—vadir,

ambveusuau—.Unpamitresquarts.Fustadeteix.Unavaretaambpotència,ambmoltapotència, i enmansequivocades…Sihaguéssabutquèsortiaa feraquellavareta…

Vamoureelcapenungestdepesarillavors,peralatranquil·litatdelHarry,vaveureelHagrid.

—Rubeus! Rubeus Hagrid! Quina alegria… Roure, dos pams, oi que estorçavabé?

—Sísenyor,forçabé—vadirelHagrid.—Bonavareta,aquella.Peròsuposoquete’ndevienferdostrossosquanet

vanexpulsar…—vadirelsenyorOllivander,posant-sedurdesobte.—Mmm…Sí,síquehovanfer,sí…—vadirelHagrid,arrossegantelspeus

per terra en senyal d’avergonyiment—.Però encara en tinc els trossos…—vaafegir,content.

—Perònoelsdeusferservir,oi?!—vaexclamarelsenyorOllivander,sever.—No,nosenyor—esvaafanyaracontestarelHagrid.ElHarryvanotarque

s’aferravaalparaiguarosaquandeiaallò.—Hmm—vaferelsenyorOllivander,foradantelHagridamblamirada—.I

bé,senyorPotter.Aveure…—iesvatreuredelabutxacaunacintamètricaambmarquesplatejades—.Ambquinbraçfaservirlavareta?

—Doncs…Sócdretà…—vadirelHarry.—Aixequielbraç.Moltbé.—Livaprendrelesmides:del’espatllaaldit,de

la cintura al colze, de l’espatlla a terra, del genoll a l’aixella i també de lacircumferènciadelcap.Mentremesuravavacontinuarparlant—:AOllivander,totes lesvaretes estan fetes ambalguna substànciamàgicamoltpotent, senyorPotter.Utilitzempèld’unicorn,plomesdecuadefènix i fibresdecordedrac.Nohihaduesvaretesd’Ollivanderiguals,delamateixamaneraquenohihadosunicorns, dos dracs o dos fènixs iguals. I, naturalment, no s’obté el mateixresultatsiesfaservirlavaretad’unaltrebruixot.

De sobte el Harry es va adonar que la cinta mètrica que li mesurava la

distànciaentrenariusanavasola.ElsenyorOllivanderremenavapelsprestatgesidetantentantenbaixavaunacapsa.

—Ambaixòentenimprou—vadir,ilacintamètricaesvadesplomarivaquedarfetaunbolicaterra—.Som-hi,senyorPotter.Proviaquesta.Faigifibradecordedrac.Unpamidosdits.Agradable,flexible.Agafi-laibellugui-la.

ElHarryvaagafarlavaretai(sentint-seidiota)lavabellugarunamica,peròelsenyorOllivanderl’hivatreuredelamàquasiimmediatament.

—Auróiplomadefènix.Unpam.Bastantadaptable.Provi-la…ElHarryhova intentar, perònomés aixecar lavareta el senyorOllivander

l’hivatornaraprendre.—No,no!Aquesta.Ebenipèld’unicorn.D’unpamiundit.Mal·leable.Au,

vinga,provi-la.ElHarryvaprovar iprovar.No tenia laméspetita ideadequèbuscavael

senyorOllivander. Sobre la cadira de fireta, la pila de les varetes provades esfeia cada vegada més alta, però com més varetes treia dels prestatges, méscontentesposavaelsenyorOllivander.

—Unclientcomplicat,eh?Noespreocupi,quetrobaremlaparellaperfecta.Em pregunto si potser…Sí, per què no?Una combinació poc usual: fusta degrèvoliplomadefènix,unpamimig,agradableiversàtil.

El Harry va agafar la vareta. De sobte va notar una escalfor als dits. Vaaixecarlavaretapersobreelcap,lavaabaixartallantl’airedensdelabotiga,idelapuntaenvasortirunfild’espurnesvermellesidauradescomsifosuncoetque llancéspetits puntsde lluma la paret.ElHagrid esvaposar a xisclar i apicardemansielsenyorOllivandervacridar:«Bravo!Sí,ésclar,moltbé.Bé,bé,bé…Quecuriós!Peròquecuriós!».

Va tornar a posar la vareta a la capsa i la va embolicar amb papermarró,mentrecontinuavafent:«Curiós…Moltcuriós…».

—Perdoni—vadirelHarry—però,quèéstancuriós?ElsenyorOllivandervaclavarlapàl·lidamiradaenelHarry.—Recordo totes les varetes que he venut, senyor Potter. Totes i cada una

d’elles.Ielqueéscuriósésquelacuadelfènixdelaqualesvatreurelaplomad’aquestavaretateniaunaaltraplomagermana.Nomésunaaltra.Ésmoltcuriós,efectivament, que estiguidestinat a aquestavareta, perquèprecisament la sevagermana…vaserquilivaferlacicatriu.

ElHarryvaempassarsaliva.—Sí, un pam i tres quarts. Teix. Efectivament, molt curiós que passin

aquestes coses. Recordi que la vareta escull el bruixot…Crec que farà granscoses,senyorPotter…Desprésdetot,«aquelldequinohemdedirelnom»vafergranscoses…Horribles,sí,perògrans.

AlHarry li va venir un calfred.El senyorOllivander no li feia gaire bonaespina.Vapagar-li set galeons d’or per la vareta i ell li va fer una reverènciaquanvamarxar.

El sol s’estava ponent quan el Harry i el Hagrid van baixar per la rondad’Alla.Vantraspassarelmur,vantravessarLamarmitaforadada,queaaquelleshoreserabuida.ElHarrynovadirniunaparaulaentoteltrajecte;nitansolsesvaadonarde lagentquese’lsvaquedarmirantbocabadatsalmetro,carregatscomanavenambtotsaquellspaquetsdeformesestranyes,iambl’òlibablancaadormida.Vanpujarl’últimaescalamecànicaivanarribaral’estaciódetrendePaddington.ElHarrynovaadonar-sed’onerenfinsqueelHagrid livadonarunscopetsal’espatlla.

—Tenstempsdeferunmosabansquesurtieltren—vadir.Esvancomprarunahamburguesaiesvanasseureenunataulaambcadires

de plàstic amenjar-se-la. ElHarry continuavamirant al seu voltant.D’algunamanera,totlisemblavamoltestrany.

—Estàsbé,Harry?Estàsmoltcallat—vadirelHagrid.ElHarrytenialaimpressióquenosabriaexplicar-ho.Acabavadepassarel

milloraniversaridelasevavida,itotiaixí…Mastegaval’hamburguesamentrebuscavalesparaules.

—Tothomcreuquesócespecial…—vadiralfinal—.TotaaquellagentaLamarmitaforadada,elprofessorQuirrell,elsenyorOllivander…Peròjonoenséres,demàgia.Compodenpensarquefarégranscoses?Sócfamósinitansolsrecordoperquè.NoséquèvapassarquanVol…hosento,lanitquevanmorirelsmeuspares.

ElHagridesva inclinarper sobre la taula.Sota labarba i lescelles rebelss’endevinavaunsomriuremolttendre.

—No t’amoïnis,Harry.N’aprendràs ràpid.Tothomcomença pel principi aHogwarts, no tindràs problemes.Sigues tumateix.Sé que és difícil.Has estatescollitisaber-hoportarnoésfàcil.PeròaHogwartst’hopassaràsmoltbé…Jom’hovaigpassarmoltbé,iencaram’hopassomoltbé.

ElHagridvaajudarelHarryapujaraltrenqueelportariadenouacasadelsDursley;llavorslivadonarunsobre.

—Els bitllets per anar a Hogwarts—va dir—. 1 de setembre, estació deKing’sCrossaLondres…Hotenstotalbitllet.SitinguessiscapproblemaambelsDursley,envia’munacartaambelmussol.Sabràontrobar-me…Finsaviat,Harry.

Eltrenesvacomençaramoure.ElHarryvoliaobservarelHagridfinsquees perdés en la distància; es va aixecar del seient i va enganxar el nas a la

finestra,peròenuntancariobrird’ullselHagridjanohiera.

6.Elviatgedesdel’andananouitresquarts

L’últimmesacasadelsDursleynovasergaireagradable.ElDudleyteniatantapor del Harry que fugia quan el veia; la tieta Petúnia i el tiet Vernon no eltancaven a l’armari, no l’obligaven mai a fer res, ni tampoc l’escridassaven,perquè, de fet, ni tan sols li dirigien la paraula.Mig atemorits, mig furiosos,actuavencomsilescadiresonseiaelHarryfossinbuides.Malgratqueenmoltsaspectesallòrepresentavaunamillora,esvaferdeprimentpassatuntemps.

ElHarryespassavaeldiaal’habitació,encompanyiadelasevaòliba.Haviadeciditdir-liHedwig,unnomquehaviatrobataHistòriadelamàgia.Elsllibresde text nous erenmolt interessants.A les nits s’estirava al llit i els llegia finstard,mentre laHedwigentrava i sortiaper la finestraavoluntat.Eraunagransortque la tietaPetúnia janoentrésapassar l’aspirador,perquè laHedwignoparavadeportar ratolinsmorts.Cadanit, abansd’anar-se’nadormir, elHarryfeiaunacreualcalendariquehaviapenjatalaparet,esperantquearribésl’1desetembre.

L’últimdiad’agostvapensarqueestariabéparlarambelsseus tietssobrecomarribaria a l’estació deKing’sCross l’endemà; així doncs, va baixar a lasala.Estavenmirantunconcursdepreguntesalatelevisió.Esvaaclarirlagolaperfer-lossaberqueeraallà.ElDudleyesvaposaraxisclarivasortircorrentdel’habitació.

—Mmm…TietVernon?EltietVernonvaremugarensenyalquel’escoltava.—Mmm… Demà he d’anar a King’s Cross per… per agafar el tren a

Hogwarts.EltietVernonvatornararemugar.—Quem’hipodríeuportarencotxe?Grunyit.Vasuposarqueallòvoliadirquesí.—Gràcies.Estavaapuntdetornarapujaral’habitacióquaneltietVernonesvadecidir

aparlar.—Una manera ben curiosa d’anar a una escola de bruixeria, el tren. Què

passa?Quetoteslescatifesvoladoresestanespatllades?ElHarrynovadirres.—Ibé,onésaquestaescola?—Nohosé—varespondreelHarry.Esvaadonarquenohihaviapensaties

vatreuredelabutxacaelbitlletqueelHagridlihaviadonat.—L’únicqueséésqueagafoeltrenquesurtdel’andananouitresquartsa

lesonze—vadir,mirantelbitllet.Elstietsse’lvanmirar,atònits.—L’andanaquè?—Nouitresquarts.—Nodiguisximpleries—vadireltietVernon—.Nohihacapandananoui

tresquarts.—Éselquediuelbitllet.—Comunllum—vadireltietVernon—,estancomunllum,totsplegats.Ja

hoveuràs.Oh,itantquehoveuràs.D’acord,etduremaKing’sCross.Igualmenthavíemd’anaraLondres;sino,noemprendrialamolèstia.

—Com és que aneu a Londres?—va preguntar el Harry per suavitzar lasituació.

—Hemdeportar elDudleya l’hospital—va rondinar el tietVernon—.LihandetreurelacuadelsnassosabansquevagiaSmeltings.

L’endemàelHarryesvadespertaralescincdelmatí.Massaexaltatinerviósperadormir-sedenou,esvaaixecariesvaposarelstexansperquènovoliaanarperl’estació amb el vestit de bruixot. Es canviaria al tren. Va revisar la llista deHogwartsperassegurar-sequenoesdeixavares,vacomprovarquelaHedwigestavabentancadaalagàbia,i llavorsesvaposarapassejaramuntiavallperl’habitació,esperantqueelsDursleyesllevessin.Alcapdedueshoresjahaviencarregat l’immens i pesat bagul del Harry al cotxe, la tieta Petúnia haviaconvençutelDudleyques’asseguésalcostatdelHarry,ihaviensortitdecasa.VanarribaraKing’sCrossadosquartsd’onze.EltietVernonvadescarregarelbagul, el va posar sense gaire cura en un carretó, i el va arrossegar cap al’estació. ElHarry va pensar que el seu tiet es comportava amb una gentilesagairebésospitosa,finsqueesvaaturardesobte,permirar lesandanesambunsomriuredesagradablealsllavis.

—Bé,noi,aquíhotens.Andananou,andanadeu.Latevaandanahauriade

trobar-seentreaquestesdues,perònosemblaquel’haginconstruïda,encara.Evidentment,teniatotalaraódelmón.Hihaviaungrannoudeplàsticsobre

unadelesandanesiungrandeusobreladelcostat;ientrelesdues,resderes.—Queetvagibéeltrimestre—vadireltietVernonambunsomriureencara

mésdesagradable.Se’nvaanarsensedirresmés.ElHarryesvagirarivaveureque elsDursley s’allunyaven amb el cotxe. Tots tres reien. Se li va quedar labocaseca.Quèdimonispodia fer?Vacomençaraatraureunmuntdemiradesestranyades,perculpadelaHedwig.Haviadepreguntar-hoaalgú.

Va aturar un vigilant que passava, però no es va atrevir a mencionar-lil’andananouitresquarts.ElvigilantmainohaviasentitaparlardeHogwartsi,quanelHarrynovasaberdir-lienquinapartdelpaísestava,livacomençarapujarlamoscaalnas,comsipensésqueelHarrys’estavafentelximpleaposta.ElHarryesvacomençaradesesperarivapreguntarpeltrenquesortiaalesonzeenpunt,peròelvigilantlivadirquenon’hihaviacapaaquellahora.Alfinalelvigilantvamarxarqueixant-sedelsquifanperdreeltempsalsaltres.ElHarryvahaver de fer un gran esforç per evitar que l’envaís el pànic. Segons el granrellotge que hi havia damunt del plafó d’arribades, només li quedaven deuminutsperagafareltrencapaHogwartsinotenianiideadecomfer-ho;estavaperdutalmigd’unaestacióambunamaletaqueambproufeinespodiaaixecar,labutxacaplenademonedadebruixotsiunagranòlibaenunagàbia.

ElHagridesdeviahaveroblidatdedir-lialgunacosaquehaviadefer,comaradonarunscopetsaltercertotxodel’esquerraperpassaralarondad’Alla.Esvapreguntarsifariabédetreurelavaretaipicarsobrelataquillaquehihaviaentrelesandanesnouideu.

En aquell moment un grup de gent va passar just darrere seu i va pescaralgunacosadelquedeien.

—Pledemuggles,comerad’esperar.ElHarryesvagirar.Quihaviaditallòeraunadonacomuntapdebassaque

parlavaambquatrenois,totspèl-rojos.Cadaunempenyiaunbagulsemblantalseu… I portaven unmussol.Amb el cor que li sortia del pit, el Harry els vaseguirambelcarretó.Esvanparar,iellvaferelmateix,prouaproppersentirquèdeien.

—Aquinaandanahemd’anar?—vapreguntarlamaredelsnois.—Nouitresquarts!—vadirambunaveuetaagudaunanenaquetambéera

pèl-rojaiqueliagafavalamà—.Mare,jonohipucanar?—Etsmassapetita,Ginny.Iaraestiguesquieta.Vinga,Percy,tuprimer.Elnoiquesemblavamésgranse’nvaanarcapalesandanesnouideu.El

Harry observava atent, amb compte de no parpellejar, no fos cas que s’hoperdés…Però,justenelmomentqueelnoiarribavaaladivisióentrelesdues

andanes,ungrupnombrósdeturistesvanpassarenmunióperdavantseui,quanl’últimamotxillavahaverpassat,elnoihaviadesaparegut.

—Aratu,Fred—vadirladonaqueeracomuntapdebassa.—NosócelFred,sócelGeorge—vadirelnoi—.Sincerament,bonadona,

compotdirqueéslanostramare…?QuenoveuquesócelGeorge?—Hosento,George,rei.—Eraunabroma,mare.SócelFred—vadirelnoi,ise’nvaanarcapallà.

El germà bessó li va cridar que s’afanyés, i ho devia fer, perquè al cap d’unsegonjanohiera…Peròcomhohaviafet?

Araeraeltercergermàquicaminavadecididamentcapalabarrera.Estavaapuntd’arribar-hi.Illavors,desobte,esvaesvair.

Nomésteniaunaopció.—Disculpi—vadirelHarryalasenyoraqueeracomuntapdebassa.—Hola, rei—vadir ella—.ÉselprimercopquevasaHogwarts?ElRon

tambéésnou.Vaassenyalarl’últimfillqueliquedava,elmésjovedetots.Eraalt,primi

trencadís,teniapigues,elnasllarg,ilesmansielspeusgrans.—Sí—vadir elHarry—.Elproblemaésque…Elproblemaésqueno sé

com…—Com arribar a l’andana? —va dir la dona amablement, i el Harry va

assentirambelcap.—No et preocupis —va continuar ella—. L’únic que has de fer és anar

directea labarreraentre lesandanesnouideu.Noetparis inotinguispordetopar-hi, això ésmolt important. Si tens por, fins i tot ésmillor que hi vagiscorrentunamica.Vinga,vés-hiara,abansqueelRon.

—Mmm…D’acord—vadirelHarry.Vagirarelcarretósobrel’eixiesvaquedarmirantlabarrera.Semblavaben

massissa.S’hivadirigir.Anantcapalesandanesnouideuvaxocarambmoltagent.

Vacomençaracaminarmésràpid.Xocariadepleamblataquillaitindriamoltsproblemes…Esvainclinarsobreelcarretóivacomençaracórrerdepressa…Labarreraeracadacopmésaprop…Janopodiaparar…Elcarretóestavaforade control… La barrera era a dos pams de distància… Va tancar els ulls,preparatperalatopada…

Non’hivahavercap…Vacontinuarcorrent…Vaobrirelsulls…Vaveureunamàquina de vapor de color escarlata que esperava al costat d’una andanaplenadegent.Uncartellquepenjavadelsostredeia:«HogwartsExpress,11delmatí».ElHarryvamirarenrere iallàonhihaviahagut la taquillahivaveureuna arcada de ferro amb un cartell que deia: «Andana nou i tres quarts». Ho

haviaaconseguit.El fum de lamàquina flotava per sobre els caps de la gent que parlava a

l’andana, mentre gats de tots colors se’ls passejaven entre les cames. Elsmussols, malhumorats, s’esgaripaven els uns als altres per sobre el xivarri deveusielsorollqueprovocavaelmovimentdelsenormesbaguls.

Els primers vagons ja estaven plens d’estudiants.Alguns d’ells treienmigcosperlafinestraperparlaramblafamília,mentreelsaltresesbarallavenpelsseients.ElHarryva empènyer el carretó andanaavallbuscantun seient lliure.Vapassarpelcostatd’unnoidecararodonaquedeia:

—Àvia,hetornataperdreelgripau.—PeròNeville!—vasospirarl’àvia.Hihaviaunnoiambunsrínxolsdeporenvoltatd’ungrupetdegent.—Deixa’ns-hoveure,Lee,vinga!Elnoivaaixecarlatapadelacapsaqueduiaalsbraçosielsquel’envoltaven

vanxisclarquanelquehihaviadinsvatreureunapotallargaipeluda.ElHarryesvaferpasentrelagentfinsquevatrobaruncompartimentbuit,

gairebé al final del tren. Primer va pujar-hi la Hedwig i llavors va intentararrossegar el bagul cap a la porta. Va intentar pujar-lo pels esglaons, però apenesenpodiaaixecarlapunta,ilivacauredoscopssobreelpeu.

—Necessitesuncopdemà?—Eraundelsbessonspèl-rojosquehaviavistdesaparèixerperlabarreraqueseparavalesandanesnouideu.

—Sisplau—vadirelHarry,sensealè.—Ei,Fred!Vineaajudar!Ambl’ajutdelsbessons,finalmentelbaguldelHarryvaquedarsituatenun

racódelcompartiment.—Gràcies—vadirelHarry,apartant-seelscabellssuatsdelacara.—Què hi tens, aquí? —va preguntar un dels bessons, assenyalant-li la

cicatriuenformadellamp.—Ostres!—vaexclamarl’altrebessó—.Nodeusser…?—Itant!—vadirelprimerbessó—.Oiquesí?—vademanaralHarry.—Què?—vadirelHarry.—ElHarryPotter!—vandirtotsdosalhora.—Ah,això…—vadirelHarry—.Vulldir…Quesí,quesócjo.Elsdosnoisesvanquedarbocabadatsmirant-lo ielHarryvanotarquees

posavavermell.Elvasalvarunaveuquevaarribara travésde laportaobertadeltren.

—Fred?George?Onsou?—Aravenim,mare.VanferunaúltimaulladaalHarry,ivansaltardelvagó.

ElHarryesvaasseurealcostatdelafinestra,desd’on,migamagat,podiaobservar la família de pèl-rojos, que eren a l’andana, i escoltar què deien. Lamareacabavadetreureelmocador.

—Ron,tensalgunacosaalnas.El fill petit va intentar apartar-se, però ella el va agafar i va començar a

netejar-lilapuntadelnas.—Mare!Prou!—Ivaaconseguirdeixar-seanar.—Alça!ElpetitRoneiótéalgunacosaalnassarró?—vadirundelsbessons.—Deixa’menpau!—vadirelRon.—OnéselPercy?—vadirlamare.—Arave.El fill gran va aparèixer en escena. Ja portava el vestit negre onejant de

HogwartsielHarryesvaadonarqueduiaundistintiuplatejatalpitamblalletraM.

—No em puc quedar gaire estona, mare —va dir—. Vaig al davant: elsmonitorstenimdoscompartimentsreservats…

—Noemdiguisqueetsmonitor,Percy!—vaexclamarundelsbessons,ambairedegransorpresa—.Enshohaurieshagutdedirabans!Noenteníemniidea!

—Un moment, que em sembla que sí que va dir alguna cosa…—va dirl’altrebessó—,uncop…

—Odos…—Perminut…—Duranttotl’estiu…—Calleu!—vacridarPercyelmonitor.—IcomésqueelPercyportarobanova?—vadirundelsbessons.—Perquèésmonitor—vadirlamare,afectuosament—.Bé,reis,quepasseu

unbontrimestre…Envieu-meunmussolquanarribeu.Va ferunpetóa lagaltaalPercy, i elPercyvamarxar.Llavorsellaesva

girarcapalsbessons.—Vosaltresdos…Aquestanyporteu-vosbé.Sitornoarebreunmussolque

emdiguiqueheu…Queheufetvolarunvàtero…—Fervolarunvàter?Nohemfetvolarmaiunvàter!—Peròésmoltbonaidea.Gràcies,mare.—Notécapgràcia.Cuideu-meelRon.—Nopateixis.ElRoneióestaràlamardebéambnosaltres.—Deixeu-meenpau!—vatornaradirelRon,quejaeragairebétanaltcom

elsbessons.Encarateniaelnasvermellallàonlamarel’haviarascat.—Mare,sapsquè?Aveuresiendevinesquihemconegutaltren.—ElHarry

esvaenretirardelafinestraperquènoveiessinqueestavamirant—.Recordesel

noiaquelldecabellsnegresquehihaviaapropnostreal’estació?Sapsquiés?—Qui?—ElHarryPotter!ElHarryvasentirlaveudelanenaquedeia:—Mare,pucpujaraveure’l?Sisplau,mare…—Jal’hasvist,Ginny,ielpobrenoinoésunmicodezoo.Dedebòquel’és,

Fred?Comhosaps?—L’hihepreguntat.Lihevist lacicatriu.Ésveritatque l’hi té…Comun

llamp.—Pobrecriatura…Nom’estranyaqueestiguéssol.Haestattaneducatquan

hapreguntatcoms’arribavaal’andana…—Aixòésigual.Creieuquerecordaquinacarafal’Innominable?Desobtelamareesvaposarmoltseriosa.—Etprohibeixoterminantmentquel’hipreguntis,Fred.Quenoetpassipel

cap.Comsinecessitésquealgúlirecordésaixòelprimerdiad’escola…—D’acord,t’hoprometo.Vasonarunxiulet.—Afanyeu-vos!—va cridar lamare, i els tres nois van pujar al tren.Van

treureelcapperlafinestraperquèlamareelspoguésferunpetódecomiatilagermanapetitaesvaposaraplorar.

—Noploris,Ginny!T’enviaremunmuntdemussols!—T’enviaremlatapad’unvàterdeHogwarts!—George!—Ésbroma,mare!El tren es va posar en marxa. El Harry va observar la mare que els

acomiadava amb la mà i la germana que corria amb el tren, mig rient, migplorant,finsquelamàquinavaagafarmassavelocitatilanenaesvaaturarivaferadéuamblamà.

ElHarryvaveuredesaparèixer la nena i lamarequan el trenva agafar elrevolt de sortida. En aquell moment veia passar cases a tota velocitat per lafinestra.Estavamoltentusiasmat.Nosabiaquèl’esperava,peròperforçahaviadesermillorqueelquedeixavaenrere.

Laportadelcompartimentesvaobririelpèl-roigpetitvaentrar.—Hihaalgú,aquí?—vapreguntarassenyalantelseientquehihaviadavant

delHarry—.Totselsaltresestanocupats.ElHarryvaferquenoambelcapielnois’hivaasseure.VamirarelHarry,

i llavors va desviar lamirada ràpidament, fent veure que no l’haviamirat. ElHarryesvaadonarqueencaraduialatacanegraalnas.

—Ei,Ron!

Elsbessonshavientornat.—Escolta, que anem cap al mig del tren. El Lee Jordan té una taràntula

gegantperallàbaix.—Moltbé—vamurmurarelRonimperceptiblement.—Harry—vadirl’altrebessó—,enshempresentat?SomelGeorgeielFred

Weasley.IelléselRon,elnostregermà.Finsdesprés,doncs!—Adéu—vandirelHarryielRon.Ensortir,elsbessonsvantancarlaporta

delcompartiment.—DedebòqueetselHarryPotter?—vadeixaranarelRon.ElHarryvaferquesíambelcap.—Ah!Ésquepensavaquepotsereraunadelesbromesdelsmeusgermans,I

dedebòquetens…?Ladallonses…VaassenyalarelfrontdelHarry.ElHarryesvaapartarelserrellperensenyar-lilacicatriuenformadellamp.

ElRonselavamirarambelsullsbenoberts.—Iaquíésonl’Innominable…—Sí—vadirelHarry—,perònome’nrecordo.—Deres?—vadirelRon,encuriosit.—Bé,recordoquehihaviaunallumverda,peròresmés.—Uau! —va fer el Ron. Es va quedar immòbil observant-lo durant uns

instants;llavors,comsidesobtes’haguésadonatdelqueestavafent,vatornaradesviarlamiradacapalafinestra.

—Totalatevafamíliafamàgia?—vapreguntarelHarry,quetrobavaelRontaninteressantcomelRonl’hitrobavaaell.

—Mmm,emsemblaquesí…—vadirelRon—.Crecquelamevamaretéuncosísegonqueéscomptable,perònoparlemmaid’ell.

—Doncsllavorsdeussabermoltamàgia,ja.ElsWeasleyerenclaramentunad’aquellesfamíliesambtradiciódelesquals

haviaparlatelnoipàl·liddelarondad’Alla.—Hesentitadirquevasanaraviureambmuggles—vadirelRon—.Com

són?—Horribles.Bé, no tots.Elsmeus tiets i elmeu cosí ho són.M’agradaria

havertinguttresgermansbruixots.—Cinc—vapuntualitzarelRon.Peralgunaraósemblavadesanimat—.Sóc

elsisède la famíliaquevaaHogwarts. I jocrecqueesperenmassademi.ElBillielCharliejahanacabat.ElBillvasercapdemonitors,ielCharlie,capitàdequidditch.AraelPercyésmonitor.ElFredielGeorgefanmoltelboig,peròtot i així treuen unes notes boníssimes i tothom diu que són molt divertits.Tothomesperaque josigui tanbocomelsaltres, isihoarriboaserno tindrà

capmèrit,perquèelsaltresjahohauranestatabans.Amés,mainopotsestrenarres,ambcincgermans.PortoelsvestitsvellsdelBill, i tinc lavaretavelladelCharlie,ilaratavelladelPercy.

ElRonesvaficarlamàalabutxacaienvatreureunaratagrassaigrisaquedormia.

—EsdiuScabbers i no serveix per a res: sempre dorm.Elmeupare li varegalarunmussolalPercyperquèl’havienfetmonitor,icomquenoespodiengas…Vulldirquellavorsamiemvandonarl’Scabbers.

Se li van posar les orelles vermelles. Potser creia que havia parlatmassa,perquèvatornaradesviarlamiradacapalafinestra.

ElHarryvapensarquenohihaviacapmalanotenirdinerspercomprarunmussol.Alcapialafi,finsfeiaunmesellnohaviatingutmaidiners,iaixíhovaexplicaralRon:quehaviahagutdeportarlarobavelladelDudley,quenolihavienfet,maiunveritableregald’aniversari.AllòvaanimarelRon.

—Ifinsquenom’hovadirelHagrid,nosabiaqueerabruixot,nitampocnosabiaressobreelsmeusparesnisobreVoldemort…

ElRonesvasobresaltar.—Quèpassa?—vadirelHarry.—Que has pronunciat el nom de l’Innominable! —va exclamar el Ron,

estranyatiimpressionatalhora—.Jocreiaquetu,precisament…—Noésquepretenguifer-meelvalentnires,dientelnom—vadirelHarry

—; simplement és que ningú m’ha ensenyat que no s’hagi de fer. No sé sim’explico.Hed’aprendretantíssimescoses…Emjugo…—vaafegir,parlantenveualtaperprimercopd’untemaquedarreramentl’haviaamoïnatmolt—.Emjugoelquevulguisquesócelpitjordelaclasse.

—Noho seràs.N’hihamoltsquevénende famíliesdemuggles i aprenenprouràpid.

Mentreparlaven,eltrenelshaviaallunyatdeLondres.Arapassavenagranvelocitat per prats plens de vaques i d’ovelles. Durant una estona van estarcallats,mirantelpaisatge.

Cap a dos quarts d’una van sentir un soroll al passadís. La porta delcompartimentesvaobririvaaparèixerunadonasomrientambdosclotetsalacomissuradelsllavis.

—Voleualgunacosa,reis?—vadir.ElHarry,quenohaviaesmorzat, esvaposardreta l’acte,peròalRon les

orelles se li van tornar a posar vermelles, i va murmurar que ell ja portavaentrepans.ElHarryvasortiralpassadís.

Quan era amb els Dursley no havia tingut mai diners per comprarllaminadures,iaraqueduialesbutxaquesplenesd’orideplata,estavadisposat

a comprar tantes barres deMars com pogués endur-se. Però la dona no teniabarres deMars. El que tenia erenCaramels de tots els gustos deBertie Bott;Drooble, Elmillor xiclet per fer bombolles; Granotes de xocolata; Dolços Lamarmita; dònuts de carabassa; varetesmàgiques de pega dolça i unes quantescosesmésqueelHarrynohaviavistensavida.Comquehovoliatastartot,vaagafarunamicadecadaivapagaraladonaonzesicklesdeplataisetknutsdebronze.

ElRonse’lvaquedarmirantquanvaentrarcarregatalcompartimentihovadeixartotsobreunseientbuit.

—Semblaquetensgana…—Molta!—vadirelHarry,ivaferunbonmosaundònutdecarabassa.ElRonhaviatretunpaquetbonyegutielvadesembolicar.Adinshihavia

quatreentrepans.Envaapartarunivadir:—Maiesrecordaquenom’agradal’embotitdebou.—Te’lcanvioperund’aquests—vaproposarelHarry,aixecantundònut—.

Va!—No t’agradarà; està sec—va dir el Ron—. No té gaire temps, la meva

mare—vaafegirràpidament—,ambcincfillsacasa…—Vinga, agafa un dònut—va dir el Harry, que mai havia tingut res per

compartir, ni, de fet, ningú amb qui compartir-ho. Era un sentiment moltagradable,estarallàassegutambelRon,menjant-seelsdolçosilesllaminadures(elsentrepansvanquedararraconats).

—Quèés això?—vapreguntar elHarry alRon, i va aixecarunpaquetdegranotesdexocolata—.Nodeuenpassergranotesdedebò,oi?—Començavaapensarqueresjanoelsorprendria.

—No—vadirelRon—.Peròmiraquincromotens,emfaltal’Agripa.—Què?—Bufa!Ésveritat,quetunoensapsres…Lesgranotesdexocolataporten

cromos per col·leccionar…De bruixes i bruixots famosos. Jo ja en tinc cinc-cents,peròencaraemfaltenl’AgripaielPtolemeu.

ElHarryvadesembolicarunagranotadexocolata ienvaagafarelcromo.Eralacarad’unhomequeportavaulleresdemitjalluna,teniaelnastortiunscabells, unabarba i unsbigotis argentatsmolt abundants.Sota la fotografia hihaviaelnom:AlbusDumbledore.

—OsiguiqueaquestéselDumbledore!—vaexclamarelHarry.—NoemdiguisquenohaviessentitaparlarmaidelDumbledore!—vadir

elRon—.Pucagafarunagranota?Potseremtocal’Agripa.Gràcies.ElHarryvagirarelcromoivallegir:

AlbusDumbledore,actualdirectordeHogwarts.Consideratpermoltselmillorbruixotdelstempsmoderns,DumbledoreésespecialmentconegutperhaverderrotatelbruixotdelmalGrindelwaldel1945,peldescobrimentdelsdotzeusosdelasangdedrac,ipeltreballsobrealquímiaquevaferambelseucompanyNicolasFlamel.AlprofessorDumbledoreliagradenlamúsicadecambrailesbitlles.

El Harry va tornar a girar el cromo i va veure, meravellat, que la cara delDumbledorehaviadesaparegut.

—Janohiés!—Home,nodeusvolerqueespassitoteldiaalcromo,oi?—vadirelRon

—. Ja tornarà.M’ha tornat a sortirMorgana i ja en dec tenir sis, d’ella…Elvols?Potscomençarlacol·lecció.

Els ulls del Ron se’n van anar cap a la pila de granotes de xocolata quedemanavenquealgúlesdesemboliqués…

—Agafa’n tantes com vulguis—va dir el Harry—. És que almón dels…Vaja,delsmuggles,lagentnoesmoudelesfotografies.

—A no? No se’n mouen per res? —El Ron semblava sorprès—. Queestrany!

ElHarryvaobservarfascinatcomelDumbledoretornavaalafotografiadelcromoilisomreia.ElRonestavamésinteressatamenjar-selesgranotesqueamirarelscromosdebruixesibruixotsfamosos,peròelHarrynoelspodiatreureelsullsde sobre.Benaviat, amésdelDumbledore iMorgana,va tenir tambéHengistdeWoodcroft,AlbericGrunnion,Circe,ParacelsusiMerlí.Alfinalvaaconseguirdeixardemirar ladeessaCliodna,que s’estava rascant el nas, i vaobrirunabossadeCaramelsdetotselsgustosdeBertieBoot.

—Hasd’anarambcompteambaquestscaramels—vaadvertir-loelRon—.Quandiuen«detotselsgustos»,volendir«detotselsgustos».Vaja,quen’hihade gustos normals, com xocolata, menta o melmelada, però també n’hi had’espinacs,de fetgeode tripa.ElGeorgecreuqueuncopn’hiva tocarundeburilla.

El Ron va agafar un caramel verd, el va examinar amb atenció, i el vamossegarperunapunta.

—Ecs!T’hohedit!ColsdeBrussel·les!S’hovanpassarmoltbémenjantelsCaramelsde totselsgustos.AlHarry

n’hivan tocarde torrades,coco, favada,maduixa,curri,gespa,cafè, sardina, ifinsitotvaserprouvalentpermossegar-neuntrossetd’undegris,moltestrany,queelRonnovolianiolorar,iquevaresultarserdepebre.

Elpaisatgequeesveiaperlafinestras’anavatornantcadacopméssalvatge.Els prats ben polits es van acabar i van començar a passar per boscos, riusserpentejantsituronsdecolorverdfosc.

AlgúvapicaralaportadelcompartimentivaentrarelnoidelacararodonaqueelHarryhaviavistal’andananouitresquarts.Semblavaqueestiguésapuntdeplorar.

—Perdoneu—vadir—,perònoheuvistpasungripau,percasualitat…Quanellsdosvanferquenoambelcap,elnoivagemegar:—L’heperdut!Fuigdemiaixíquepot!—Jaapareixerà—vadirelHarry.—Sí—vadirelnoi,trist—.Bé,sielveieu…Ivamarxar.—Noentencperquèespreocupatant—vadirelRon—.Sijohaguésportat

ungripau,elperdriatanràpidcompogués.Ésclarquejoheportatl’Scabbers,demaneraquenopucdirres.

LaratacontinuavafentlamigdiadaalafaldadelRon.—Si esmorís, ni ens n’adonaríem—va dir el Ron, amb cara de fàstic—.

Ahirvaig intentar tornar-logrocper fer-lomés interessant,però l’encanterinovafuncionar.Volsquet’hoensenyi?Mira…

Va remenardins el bagul i enva treureunavaretamolt atrotinada.Estavaescrostonadaienunadelespunteshihaviaalgunacosablancaquebrillava.

—Elpèld’unicornestàapuntdesortir.Bé,tanthifa…Totjustiniciavaelmovimentdevaretaquanlaportadelcompartimentesva

tornaraobrir.Elnoiquehaviaperdutelgripauhaviatornat,iaquestcopanavaambunanoia.Ellajaduiaposatl’uniformedeHogwarts.

—Algúhavistungripau?ElNevillehaperdutelseu—vadirlanoia.Teniaveudemanaire,unacabelleracastanyailesdentsderata.

—Jalihemditquenol’hemvist—vadirelRon,peròlanoianol’escoltava,miravalavaretaqueteniaalamà.

—Esteufentmàgia?Aveure?Esvaasseure.ElRonsemblavadesconcertat.—Mmm…Bé,d’acord.Esvaaclarirlagola.—Mantega,maionesa,cervesa,tornagrogaaquestarataobesa.Vaferungestamblavareta,perònovapassarres.L’Scabbersvacontinuar

grisiprofundamentadormit.—Estàssegurqueésunsortilegideveritat?—vapreguntarlanoia—.Doncs

noésgairebo,quediguem. Johe intentat alguns sortilegis senzillsnomésperpracticarunamica,im’hansortitbé.Alamevafamílianohihaningúquepugui

fermàgia,peraixòvaserunagransorpresarebrelacarta,peròmaihaviaestattan contenta, perquè, és clar, Hogwarts és la millor escola de bruixeria queexisteix,oaixòdiuen.M’heaprèsdememòriatotselsllibresdetext,esperoqueambaixòn’hihagiprou.Percert,quesócl’HermioneGranger,ivosaltres?

Haviadittotallòd’unatirada.ElHarryvamirarelRon i esvaquedardescansatde saber,per lacarade

perplexitat que posava, que ell tampoc no s’havia après els llibres de text dememòria.

—Jo,elRonWeasley—vadirenveubaixa.—Jo,elHarryPotter—vadirelHarry.—Dedebò?—vaferl’Hermione—.Hosétotdetu,comésnatural.Emvaig

comprarunsquantsllibresperadquirirconeixementsgeneralsisurtsaHistòriacontemporàniadelamàgia,aExpansió idecadènciade les forcesdelmal, iaGransesdevenimentsdebruixeriadelsegleXX.

—Ah,sí?—vaferelHarry,atordit.—MaredeDéu!Quenohosabies?Jom’hohauriallegittotsifostu!—va

exclamar l’Hermione—.Algúde vosaltres sap a quina residència anirà? Jo heestatpreguntant iesperoqueemtoquiGryffindor.Emsemblaqueés lamilloramb diferència.M’han dit que elDumbledoremateix hi va estar. És clar quesuposo que Ravenclaw tampoc estaria malament… Bé, serà millor quecontinuembuscantelgripaudelNeville.Mésvalquecomenceuacanviar-vosderoba,emsemblaqueestemapuntd’arribar.

Ivamarxarambelnoiquehaviaperdutelgripau.—Tantmefaquinaresidènciaemtoqui,peròesperoqueellanohisigui—

vadirelRon.Vatornaradeixarlavaretaalbagul—.Maleïtsortilegi…Me’lvaensenyarelGeorge,im’hojugototquese’lvainventar.

—Aquinaresidènciaestanelsteusgermans?—vapreguntarelHarry.—AGryffindor—vadirelRon.Semblavaqueestornavaaposarcontent—.

Elsmeusparestambévananar-hi.Noséquèdiriensijonohianés.ÉscertqueRavenclaw tampoc estaria tan malament, però imagina’t que em posessin aSlytherin.

—ÉslaresidènciaonvaanarVol…vulldirl’Innominable?—Sí—vadirelRon,estarrufant-sealseient,ambaired’estarenfonsat.—Emsemblaquearalespuntesdelsbigotisdel’Scabberstenenuntomés

clar—vadirelHarry,perintentarqueelRondeixésdepensarenlesresidències—.Iquèfanelsteusgermansaraquejahanacabat?

ElHarryespreguntavaquèfeiaunbruixotuncopacabaval’escola.—ElCharlieésaRomania,estudiantdracs, ielBill,a l’Àfricafentalguna

feinaperaGringotts—vadirelRon—.Percert,sapsquèhapassataGringotts?

ElPeriòdicProfètic n’anavaple,però suposoquealsmugglesnoels arriba…Algúvaintentarrobarenunacambradeseguretat.

ElHarryesvaquedardepedra.—Dedebò?Iquèelshapassat?—Res,peraixòésunanotíciatanimportant.Noelshanagafat.Elmeupare

diuquehaviadeserunbruixotmoltpoderóspersortirdeGringottscomsires.Creuenqueno esva endur res, i això és elmés estrany.Evidentment, tothoms’espantaquanpassaunacosad’aquestes,perquèl’Innominablepodriaestar-hialdarrere.

ElHarryvaestardonantvoltesalanotícia.Començavaasentirunaespèciedecalfredcadavegadaquealgúmencionaval’Innominable.Vasuposarqueaixòformava part delmón de lamàgia, però continuava pensant que tot seriamésfàcilsipoguessindir«Voldemort»sensehaver-sedepreocupar.

—Dequinequipdequidditchets?—vapreguntarelRon.—Mmm…Noenconeccap—vaconfessarelHarry.—Què?—ElRonesvaquedaratònit—.Ostres,jahoveuràs,éselmillorjoc

delmón!I esvadisparar: li vaparlarde lesquatrepilotes, de lesposicionsdels set

jugadors; li va explicar partits famosos que havia vist en directe amb els seusgermans; i li va descriure l’escombra voladora que li agradaria comprar-se sitinguésproudiners.Totjustcomençavaaexplicar-lilescosesmésapassionantsdeljocquanlaportadelcompartimentesvatornaraobrir,iaquestcopnoerani«Neville,elnoiquehaviaperdutelgripau»nil’HermioneGranger.

Vanentrartresnois,ielHarryvareconèixerimmediatamenteldelmig:eraelnoipàl·liddelabotigaderobadeMadameMalkin.AramiravaelHarryambmoltmésd’interèsquenohaviamostrataquelldiaalarondad’Alla.

—Ésveritat?—vacomençar—.LagentdiuqueelHarryPotterésenaquestcompartiment.Aixídoncs,etstu,no?

—Sí—vadirelHarry.Esvafixarenelsaltresnois.Totsdosestavenmoltfortsisemblavenextremamentantipàtics.Estavendrets,unacadacostatdelnoipàl·lid,iqualsevolhauriaditqueerenelsseusguardaespatlles.

—Uspresento elCrabbe i elGoyle—vadir el noi pàl·lid com si res, ques’haviaadonatqueelHarryelsmirava—.IjoemdicMalfoy,DracoMalfoy.

ElRonva tossirunamica, i va semblarquevolia amagar-seuna rialla.ElDracoMalfoyse’lvaquedarmirant.

—Quetrobesquetincunnomgraciós?Tunocalqueemdiguisquiets.Elmeuparem’haditquetotselsWeasleytenenelpèlroig,pigues,imésfillsdelsqueespodenpermetre.

Vatornaradirigir-sealHarry.

—Ben aviat descobriràs que algunes famílies de bruixots sónmoltmillorsqued’altres,Potter.Nocrecquevulguisferamicsentrelesquenointeressen.Enaixòetpucajudar.

Vaferelgestperencaixar-lilamà,peròelHarryl’hivarebutjar.—Gràcies, però no necessito ningú per distingir quines són les que no

interessen—vareplicarelHarrymolttranquil.ElDracoMalfoynoesvaposarvermell, però lesgaltes se li van tacarde

rosa.—Si jofos tu,aniriaambcompte,Potter—vadirapocapoc—.Sinoets

unamicamés educat, seguiràs elmateix camí que els teus pares.Ells tampocsabienquèelsconvenia.SivasambpúrriacomelsWeasleyoelHagridaquell,t’acabarancontagiant.

TantelHarrycomelRonesvanaixecar.ElRontenialacaratanvermellacomelscabells.

—Torna-hoadir—vafer.—Oh,volenpegar-nos!—vadirelMalfoyambairesdesuperioritat.—Sinoésquesortiuaramateix—elsvaadvertirelHarry,mésvalentque

nosesentia,perquèelCrabbeielGoyleerenmoltmésfortsqueelloelRon.—Perònotenimganesdemarxar,oinois?Jaenshemacabatl’esmorzar,ien

canviavosaltresencarausenqueda.ElGoylevaanaraagafarlesgranotesdexocolataqueerenalcostatdelRon.

El Ron ho va intentar impedir, però ni tan sols l’havia tocat que elGoyle vadeixaranaruncritdedolorhorrible.

La rata Scabbers li penjava del dit, amb les petites dents afilades benclavades al nus. El Crabbe i el Malfoy es van tirar enrere quan el Goyle vacomençarasacsejarlaratapertreure-se-ladesobre,xisclantcomunboig.Quanl’Scabbersfinalmentesvadesprendredelditivaanaraxocarcontralafinestra,tots tres van desaparèixer volant. Potser van pensar que hi havia més ratesamagades entre els dolços, o potser havien sentit passos, perquè al cap d’unsegonl’HermioneGrangervaaparèixerperlaporta.

—Quèhapassat?—vadir,observant elsdolçosquehihaviaper terra i elRonqueagafaval’Scabbersperlacua.

—Em sembla que l’han deixat inconscient —va dir el Ron al Harry. Vaexaminar la rata més de prop i va afegir—: No, crec que no. Torna a estaradormida.

Ihoestava.—ConeixieselMalfoy?ElHarrylivaexplicarcoms’havienconegutalarondad’Alla.—Johesentitaparlardelasevafamília—vadirelRonafligit—.Vanser

delsprimersa tornaralnostrecostatquan l’Innominablevadesaparèixer.Vanal·legarqueelshavienencantat.Elmeuparenos’hocreu.DiuquealparedelsMalfoynolicalienexcusesperpassar-sealcostatdelesforcesdelmal.—Esvagirarcapal’Hermione—.Quevolsres?

—Mésvalqueusafanyeuiusposeuelsuniformes.Acabodeparlarambelconductor i m’ha dit que estem a punt d’arribar. No em digueu que us heubarallat!Usficareuenproblemesabansdecomençar!

—L’Scabbers s’ha barallat, no nosaltres —va dir el Ron, amb la cellacorrugada—.Etfaressortirperquèenscanviem?

—Comvulgueu…Només he entrat perquè els altres s’estaven comportantcom nens petits, corrent amunt i avall pel passadís —va dir l’Hermionedespectivament—.Ah,isabiesquetensunabrutíciaalnas?

El Ron treia foc pels ulls. El Harry es va posar a mirar per la finestra.S’estavafentfosc,peròencarahihaviaproullumperveurelesmuntanyesielsboscossotaelceld’unmoratobscur.Efectivament,semblavaqueeltrenreduïalamarxa.

El Harry i el Ron es van treure les jaquetes i es van posar els uniformesnegres.EldelRoneraunamicacurtiseliveienlesvambes.

Unaveuvaressonarpeltren:«ArribaremaHogwartsd’aquíacincminuts.Siusplau,deixeul’equipatgealtren,elportaremal’escolaperseparat».

AlHarryselivaregirarl’estómacdelsnervis,ielRonestavapàl·lidapesardelespigues.Esvancarregarlesbutxaquesdelsdolçosquequedaveniesvanuniralamuniódenoisqueompliendegomagomelpassadís.

Eltrenvareduirlavelocitatialfinalesvaaturar.Elsnoisesvanempènyercapalaportaivansortiral’andana,queerafoscaidiminuta.ElventfreddelanitvafertremolarelHarry.Llavorsvaaparèixerunallumqueesbalancejavaenl’obscuritatpersobreelscapsdelsalumnes,ielHarryvasentirunaveufamiliarquedeia:

—Alumnesdeprimer!Elsalumnesdeprimerquepassincapaquí!Totbé,Harry?

ElcappelutdelHagridsomreiapersobreelriudecaps.—Vinga!Seguiu-me!Quequedaalgunalumnedeprimer?Iaracompteamb

l’esglaó!Alumnesdeprimer,seguiu-me.Mig relliscant i ensopegant van seguir el Hagrid per un caminet estret i

costerut.Mésenllàdelesvoresdelcamí,eratanfoscqueelHarryvapensarquehihaviaunboscmoltdens.Ningúteniagairesganesdeparlar.EnNeville,elnoiquetoteldiaperdiaelgripau,vasospirarprofundamentunaoduesvegades.

—D’aquí a poc veureu Hogwarts per primera vegada —va anunciar elHagridgirant-secapalsalumnesdeprimerjustdesprésdelrevolt.

Hivahaverunfort«Ooooooh!».Tot d’una, el caminet estret s’havia obert al voltant un d’aigües negres.A

l’altrabanda,penjatd’unpenya-segat,amblesfinestresquebrillavenenelcelestelat,hihaviauncastellimmenspledetorresitorricons.

—Nousposeumésdequatreperbarca!—vaadvertirelHagrid,assenyalantlaflotadebarquetesqueelsesperavaal’aigua.ElHarryielRonvanpujarenunaielNevilleil’Hermionese’lsvanafegir.

—Tothomtébarca?—vacridarelHagrid,queenteniaunaperaellsol—.Llavòrensendavant!

La flota de barquetes es va posar en marxa. El llac estava tan quiet quesemblavaunmirall,ilesbarqueshivanlliscarambsuavitat.Estaventotscallats,ambelsullsfixosenelcastellqueteniendavantseu.Amesuraques’acostavenalpenya-segatelcastellesfeiamésimésimponent.

—Abaixeuelcap!—vacridarelHagridquanlesprimeresbarquesarribavenalaparet.Totsvanabaixarelcapiamblesbarquetesvantravessarunacortinad’heura que amagava una gran obertura. Van continuar navegant dins lamuntanyaperuntúnelfoscquesemblavaqueelsportavajustsotaelcastell,finsque van arribar a unamena d’embarcador sota terra.Allà es van aturar i vanpujardequatregrapesalesroques.

—Mireu qui hi ha aquí! És el teu gripau? —va dir el Hagrid, quecomprovavaqueningúnos’haguésdeixatresalesbarques.

—Pau!—va cridar el Neville molt content, i el va rebre amb els braçosoberts.

Desprésd’aixòvanseguir la llumdelHagridperunpassatgemolt inclinatpicata laroca,finsquefinalmentvansortirauncampdegespabenarreglat ihumital’ombradelcastell.

Vanpujaruntramd’escaladepedraiesvanagruparalvoltantdelacolossalportad’entradaderoure.

—Jahisomtots?Tu,encaraporteselgripau?ElHagridvaaixecarelseupunydesmesurativapicartrescopsalaportadel

castell.

7.Elbarretquetria

La porta es va obrir immediatament, i va aparèixer una bruixa alta amb elscabellsnegresqueportavaunvestitverdmaragda.Tenial’aireseverielHarrydeseguidavapensarqueseriamillornobuscar-lilespessigolles.

—Alumnes de primer, us presento la professora McGonagall —va dir elHagrid.

—GràciesHagrid.Jame’lspotsdeixar.Vaobrir la porta del tot.El rebedor era tan gran que hi cabia la casa dels

Dursleytotasencera.Lesparetserendepedraiestavenil·luminadesambtorxes,comaGringotts.Elsostreeratanaltquenosesabiaonacabava,ialdavanthitenienunamagníficaescalademarbrequeconduïaalspisossuperiors.

Van seguir la professoraMcGonagall pel rebedor. De darrere d’una portaquevandeixaramàdretaensortiaunaremordecentenarsdeveus.«Larestadel’escolaésallà»,vapensarelHarry.PeròlaprofessoraMcGonagallvaferentrarelsalumnesdeprimeraunahabitaciópetita ibuidaquedonavaal rebedor.Esvan amuntegar a dins, molt més junts que no ho haurien fet habitualment, iobservavennerviososalseuvoltant.

—BenvingutsaHogwarts—vadirlaprofessoraMcGonagall—.Elbanquetd’inicidetrimestrecomençaràdeseguida,peròabansdeseurealGranSaló,elsdistribuiran en residències. La cerimònia de distribució és molt importantperquè, mentre siguin aquí, els companys de residència seran com la sevafamília.Aniran a classe amb ells, estaran junts al dormitori, i passaran el seutempslliurealasalacomuna.

»Hihaquatreresidències,queesdiuenGryffindor,Hufflepuff,RavenclawiSlytherin.Cadaunatéunahistòriapròpiamoltdigna,itoteshandonatbruixesibruixots excepcionals. A Hogwarts, els seus triomfs donaran punts a la sevaresidència,peròsitrenquenlesnormes,lasevaresidènciaperdràpunts.Alfinaldelcurs, la residènciaquehagi fetméspuntsguanya laCopa Interresidències,queésungranhonor.Esperoquetotssiguinunorgullperalaresidènciaqueels

toqui,siguiquinasigui.»La cerimònia de distribució tindrà lloc d’aquí a unsminuts davant de la

restadel’escola.Elssuggereixoques’arreglintantcomelssiguipossiblementreesperen.

LaprofessoraesvafixarenelNeville,queportavalacapadescentrada,ienelnastacatdelRon.Nerviós,elHarryvaintentarallisar-seelscabells.

—Tornaré quan tot estigui a punt —va dir la professora McGonagall—.Sisplau, comportin-sementre esperen. I vamarxar de l’habitació.ElHarry vaempassarsaliva.

—Comhofanperdistribuir-nosenresidències?—livapreguntaralRon.—Emsembla que ens fan unamena de prova.El Fred emva dir que feia

moltdemal,peròcrecquehodeiadebroma.AlHarrylivaferunsaltelcor.Unaprova?Davantdetotal’escola?Peròsi

encara no sabia fermàgia!Què dimonis haurien de fer?No s’hauria imaginatmaiqueelsfarienferunacosaaixínomésarribar.Ansiós,vamiraralseuvoltanti va veure que tots els altres també estaven espantats. Ningú parlava gaire,excepte l’HermioneGranger, que recitava en veu baixa tots els sortilegis quehavia après i es preguntava quin necessitaria.ElHarry va intentar per tots elsmitjans no sentir-la. Mai havia estat tan nerviós, mai, ni tan sols quan haviatornatdel’escolaambuninformeperalsDursleyquedeiaque,nosesabiacom,haviatenyitdeblaulaperrucadelasevaprofessora.Nopodiaapartarelsullsdelaporta.EnqualsevolmomentlaprofessoraMcGonagalltornariaielportariaaenfrontar-seambeldestí.

Aleshoresvapassarunacosaqueelvafersaltarunsdospamsdeterra.Unsquantsnoisquehihaviadarrereseuvancridar.

—Quèredi…?Se li havia tallat la respiració, i als que eren al seu voltant, també. Vint

fantasmesacabavendetraspassarlaparetdelfons.Erend’uncolorblancperlailleugeramenttransparents.Vancreuarl’habitacióparlantentreellsisensefernicasdelsalumnesdeprimer.Semblavaquediscutienperalgunacosa.Und’ells,quesemblavaunmonjorabassut,vadir:

—Perdoneu i sereu perdonats… Opino que li hem de donar una segonaoportunitat.

—Estimatfrare,quepotsernohemdonatalPeevestoteslesoportunitatsquemereix?Malmet lanostra reputació, i ni tan sols ésdel totun fantasma…Percert,quèhifeuvosaltresaquí?

Decopivolta,unfantasmaqueduiaunagorgeraiunesmitgess’haviafixatenelsalumnesdeprimer.

—Estudiantsnous!—vadirfraGras,somrient—.Apuntdeserdistribuïts,

oi?Algunsvanassentirambelcap,sensedirres.—Esperoveure-usaHufflepuff!—vadirelfrare—.Éslaresidènciaonvaig

estarjo,iésclar…—Vinga, passeu endavant —va dir una veu seca—. La cerimònia de

distribucióestàapuntdecomençar.LaprofessoraMcGonagalljahaviatornat.Unperun,elsfantasmesse’nvan

anarflotantperlaparetoposadaalaquehavienvingut.—Posin-se en fila—va ordenar la professoraMcGonagall als alumnes de

primer—isegueixin-me.El Harry, que se sentia estrany, com si tingués les cames de plom, es va

posar darrere un noi de cabells roig clar, i el Ron el va seguir. Van sortir del’habitació,van tornaracreuarel rebedor ivanpassarperunaportadobleperarribaralGranSaló.

El Harry no havia vist un lloc tan estrany i tan esplèndid ni en somnis.L’il·luminaven milers i milers d’espelmes que flotaven en l’aire sobre quatretaulesallargades,alvoltantdelesqualsseienlarestadelsestudiants.Lestaulesestavenexquisidamentparadesambplatsd’oricopesaltes.Al’altreextremdelsaló encara hi havia una cinquena taula on seien els professors.La professoraMcGonagallvaconduirelsalumnesdeprimercapallà,demaneraque,quanelsvaferaturar,vanquedardecaraalsaltresalumnesid’esquenaalsprofessors.Enla llum tremolosa de les espelmes, els centenars de cares que els observavensemblaven fanals. Escampats entre els estudiants hi havia els fantasmes, quebrillaven amb llumplatejada.Bàsicament amb la intenciód’evitar els ulls queelsmiraven,elHarryvamirarcapadaltivaveureunsostrecomdevellutnegresembratd’estels.Vasentirquel’Hermionexiuxiuejava:

—Amb un encanteri fan que sigui com el cel de fora. Ho vaig llegir aHogwarts,lahistòria.

Era difícil de creure que allà hi havia un sostre i que elGranSaló no eraobertperdalt,capalcel.

Ràpidament, el Harry va tornar a mirar cap al terra quan, en silenci, laprofessoraMcGonagallvaposaruntamboretdequatrepotesdavantelsalumnesdeprimer.Sobreeltamborethivaposarunbarretpunxegutdebruixot.Elbarretestava apedaçat, desgastat, i molt, molt brut. La tieta Petúnia no l’hi hauriadeixatentraracasa.

Potserestractavadetreure’nunconill,vapensarelHarry,deixantvolarlaimaginació. Semblava el tipus de cosa que es podia esperar…Comque es vaadonarquetothommiravaelbarret,elltambéelvamirar.Durantunssegonshivahaverunsilencitotal.Llavorselbarretvaferunbot.Unesquinçquehihavia

apropdel’alaesvaobrirenformadeboca…Ielbarretvacomençaracantar:

Potsernoemtrobeuproubell,perònoemjutgeuperlapresència,quejomateixemtrecsihihabarretqueemguanyienintel·ligència.Podeudesarelsboletsnegres,elsbarretsdecopadistingitsiestirats,perquèjosócelbarretquetriaaHogwarts,ielssuperoatotsplegats.Resnohiteniualcapqueelbarretquetrianopuguiveure,aixídoncs,emproveu-me,iusdiréon,quansiguinit,haureudejeure.PodeupertànyeraGryffindor,onviuenelsdecorvalent.Nervi,atrevimenticavallerositat,fandelsdeGryffindorunaaltragent.PodeupertànyeraHufflepuff,onsónjustosilleials;elspacientsdeHufflepuffsónnobles,senseporalsdurstreballs.OpotseralavellaisàviaRavenclaw,siteniullestalament,onelsd’enginyisabertrobareulavostragent.OquisapsiaSlytherin,hifareuelsbonsamics,gentastuta,resnoelsatura,peraconseguirelsseusfins.Emproveu-medoncs!Notingueupor!Quenousvencicaptemença!Esteuenbonesmans(encaraquenoentingui):josócelbarretquepensa.

Alasalavaesclatarunagranovacióquanelbarretvaacabar lacançó.Vaferunareverènciaacadaunadelesquatretaulesidesprésesvaquedarquiet.

—Aixíquel’únicquehemdeferésemprovar-noselbarret!—vaxiuxiuejarel Ron al Harry—.Quan vegi el Fred, elmato. Em va atabalar dient-me quehauríemdelluitarambuntrol…

ElHarryvaferunamitjarialla.Eracertqueemprovar-seunbarreteramoltmillorquehaverde ferun encanteri, però li hauria agradatmés emprovar-se’lsensetantdepúblic.Tenialasensacióqueelbarretdemanavamassa:enaquellsmoments elHarryno se sentianivalentni espavilatni resde res.Si elbarrethaguésparlatd’unaresidènciaperalsqueestavenintranquils,segurqueaquella

eralaseva.LaprofessoraMcGonagallvaferunpasendavantambunrotllodepergamí

alamà.—Quanuscridi,poseu-voselbarretiasseieu-vosaltamboretperlatria—va

dir—.Abbott,Hannah!Unanoiarossaqueportavacuetesiques’haviaposatvermellavasortirdela

fila,esvaposarelbarret,quelitapavaelsulls,iesvaasseure.Unmomentdesilencii…

—Hufflepuff!—vacridarelbarret.Elsdelatauladeladretaesvanposaracridariaaplaudirexaltatsquanla

Hannahs’hivaanaraasseure.ElHarryvaveurequeelfantasmadefraGraslarebiaambelsbraçosoberts.

—Barns,Susan!—Hufflepuff!—va tornaracridarelbarret, i laSusanvacórrera seureal

costatdelaHannah.—Boot,Terry!—Ravenclaw!Aquestcopvaserlasegonatauladel’esquerralaquevaaplaudir;unsquants

delsques’hiasseienesvanaixecarperdonarlamàalTerryquanse’lsvaunir.«Brocklehurst,Mandy» tambéva anar a parar aRavenclaw, però «Brown,

Lavender»va ser la primeranovaque anava aGryffindor i els de la tauladelfons a l’esquerra van esclatar d’alegria. El Harry va veure que els bessonsxisclaven.

«Bulstrode,Millicent»vapassaraserunSlytherin.ElHarryvapensarquesemblavenungrupbendesagradable,totiqueeraconscientque,desprésdelquehaviasentitadird’ells,totpodienserimaginacionsseves.

Esvacomençaratrobarmalament.Varecordarquanhaviendefergrupsaclassedegimnàsticaal’antigaescola.Aellsemprel’escollienl’últim,inoeraperquèno fes res de bo, sinóperquèningúvolia que elDudleypensés que elHarryliqueiabé.

—FinchdeFletchley,Justin!—Hufflepuff!ElHarryesvaadonarquedevegadeselbarretdeiaelnomdelaresidènciaa

l’instant,peròqued’altres licostavaunamicadecidir-se.«Finnigan,Seamus»,elnoidecabellsroigclarqueeraalcostatdelHarryalafila,vaestarassegutaltamboretmésd’unminutabansqueelbarretl’enviésaGryffindor.

—Granger,Hermione!L’Hermionevasortircorrentcapaltamboretiesvacol·locarelbarretamb

impaciència.

—Gryffindor!—vadirelbarret.AlRonnolivaagradargens.Desobte,unpensamentesgarrifósvaparalitzarelHarry,compassasempre

que s’està nerviós. Què passaria si no l’escollien per a cap residència? Quèpassaria si s’estava allà assegut una eternitat amb el barret al cap, fins que laprofessoraMcGonagalll’hitraguésilidiguésqueeraevidentquehihaviahagutunerroriqueseriamillorquese’ntornésambeltren?

VancridarelNevilleLongbottom,elnoiquetoteldiaperdiaelgripau,ivacaurementreanavacapaltamboret.Elbarretvatrigarmoltadecidir-se,ambelNeville.AlfinalvadirqueGryffindor,illavorselNevillese’nvaanarcorrentque encara el duia posat i va haver de tornar per donar-lo a «MacDougal,Morag»enmigd’unmarderialles.

ElMalfoyvadeixarlafilaambairesdesuficiènciaquanelvancridar,ivaobtenirelquedesitjavaautomàticament:elbarretgairebénolihaviatocatelcapquevacridar«Slytherin!».

ElMalfoyvaanararetrobarelsseusamicsCrabbeiGoyleambcarad’estarorgullósd’ellmateix.

Janoquedavagairegent.«Moon»… «Nott»… «Parkinson»… un parell de bessones, «Patil» i

«Patil»…«Perks,Sally-Anne»…iperfi:—Potter,Harry!QuanelHarryva sortir de la filava esclatarunmurmuri, comsi de sobte

s’haguessinencèspetitesfoguerescrepitantspertotalasala.—HaditPotter?—ElHarryPotter,HarryPotter?L’últimqueelHarryvaveureabansqueelbarret li caiguésaldamunt i li

tapéselsullsvaserunasalaplenadegentqueallargavaelcolltantcompodiaper tenir una bona perspectiva. Al cap d’un instant només veia la foscor del’interiordelbarret.Vaesperar.

—Mmm…—livadirunaveuetaacaud’orella—.Difícil,moltdifícil.Tensmolt de coratge, això està clar. I una intel·ligència considerable, a més. Tenstalent… Oh, Déu meu! I moltes ganes de provar-te a tu mateix, això ésinteressant…Idoncs,onetposo?

ElHarryesvaagafarfortalavoreradeltamboretivapensar:«ASlytherinno,aSlytherinno».—AixíqueaSlytherinno,eh?—vadirlaveueta—.N’estàssegur?Podries

arribarasobresortir,jahosaps.Hotenstotalcap,iSlytherint’ajudariaaagafarelcamídelagrandesa,d’aixònohihadubte…No?Bé,sin’estàssegur…MésvalquesiguiGryffindor!

ElHarryvasentirqueelbarretdeial’últimaparaulaenveualtaperatotala

sala.Se’lvatreureise’nvaanartremolóscapalatauladeGryffindor.S’haviaquedat tan descansat perquè l’havien triat i no l’havien posat a Slytherin quequasi no es va adonar que li van fer l’ovació més gran que s’havia fet finsllavors.Percyelmonitoresvaaixecarilivadonarlamàambforça,mentreelsbessons Weasley cridaven: «Tenim el Potter, tenim el Potter!». El Harry vaasseure’sdavantelfantasmadelagorgeraquehaviavistabans.Elfantasmalivadonarunscopetsal’esquenaiellvatenirl’horriblesensaciód’havercaigutenuncubelld’aiguaglaçada.

Desd’onerallavorsveiabélataulaprincipal.AlapuntamésproperaaellhihaviaelHagrid,que,enadonar-sequeelmirava,livaaixecarelpolzeensenyald’aprovació.ElHarryvasomriure.Iallà,alcentredelataula,enunagrancadiradaurada,hihavial’AlbusDumbledore.ElHarryelvareconèixeral’actegràciesalcromoquelihaviasortitalagranotadexocolataques’haviamenjataltren.ElscabellsplatejatsdelDumbledoreeral’únicacosadelasalaquebrillavatanintensament com els fantasmes. El Harry també va localitzar el professorQuirrell,eljovenerviósquehaviaconegutaLamarmitaforadada.Feiaunafilamoltpeculiarambelturbantqueduia.

Ja només quedaven tres estudiants per distribuir. «Turpin, Lisa» va anar aRavenclawillavorslivatocaralRon,queestavablanc.ElHarryvacreuarelsditssotalataulaiunsegonméstardelbarretvadir:«Gryffindor!».

ElHarryvaaplaudirfortambelsaltresmentreelRonesdeixavacaurecomunsacdepatatessobrelacadiradelcostat.

—Moltbé,Ron,excel·lent!—vacridarelPercyWeasleydesdedarrereelHarry mentre a «Zabini, Blaise» l’enviaven a Slytherin. La professoraMcGonagallvaenrotllarelpergamíiesvaendurelbarret.

El Harry va mirar el plat d’or, que estava buit. Fins aquell moment nos’havia adonatde laganaque tenia.Desdelsdònutsde carabassa li semblavaquehaviapassatunaeternitat.

L’AlbusDumbledores’haviaposatdret.Ambelsbraçosoberts,miravaelsestudiantsielsfeiaunsomriured’orellaaorella,comsiresnoelpoguésfermésfeliçqueveure’lsatotsallà.

—Benvinguts!—vadir—.Benvinguts al nou cursdeHogwarts!Abansdecomençar el banquet, m’agradaria dir unes paraules. Són aquestes: Idiota!Ploricó!Trasto!Pessic!

»Gràcies!Vatornaraseure.Tothomelvavictorejar.ElHarrynosabiasipodiariureo

no.—Queestà…?Queestàunamicaboig?—vapreguntaralPercy,vacil·lant.—Boig?—vadirelPercysensedonar-hi importància—.Ésungeni!Ésel

millorbruixotdelmón!Peròsíqueestàunamicaboig.Volspatates,Harry?ElHarryesvaquedarbocabadat.Lesplàteresque teniaaldavant s’havien

omplertdemenjardecopivolta.Maihaviavisttantescosesbonesenunasolataula:rosbif,pollastrerostit,costellesdeporcidebe,salsitxes,bacon,entrecots,patates al vapor, al forn, fregides, púding de Yorkshire, pèsols, pastanagues,salsaderostit,quetxupi,peralgunaraóestranya,caramelsdementa.

Els Dursleymai havien arribat amatar-lo de gana, però tampoc li haviendeixat menjar tot el que volia. El Dudley sempre s’havia menjat tot allò queagradavamésalHarry,encaraquelihaguésdefermal.ElHarryesvaomplirelplatfinsdaltambunamicadetot,exceptedecaramels,ivacomençaramenjar.Eramoltbo.

—Aixòquemengeutéunapinta…—vadirelfantasmadelagorgeraambcaratrista,mentreelHarrytallaval’entrecot.

—Quenopot…?—Nohemenjatresenquatre-centsanys—vadirelfantasma—.Noésque

honecessiti, és clar,però igualmentho troboa faltar.Unmoment, emsemblaque no m’he presentat. Sir Nicholas de Mimsy-Porpington, al vostre servei.FantasmaencapdelaTorredeGryffindor.

—Jaséquiés!—vaexclamardesobteelRon—.Elsmeusgermansm’hanparlatdevostè…ElNick-de-poc-sense-cap!

—Preferiria que em diguéssiu «SirNicholas deMimsy»—va començar aexplicarelfantasmaenuntodistant,peròSeamusFinnigan,elnoipèl-roigclar,elvainterrompre.

—Depocsensecap?Compotser«depoc»sensecap?Sir Nicholas estavamolt ofès, com si la conversa quemantenien no anés

genscomellvolia.—Així—va dir, irritat. Va agafar-se l’orella esquerra i va estirar. El cap

sencerselivadesenganxardelcollilivaquedarpenjantsobrel’espatlla,comsis’aguantésperunafrontissa.Eraobviquealgúl’haviaintentatdecapitarinohohavia fetdel totbé.Afalagatper lescaresdesorpresadelsdosnois,Nick«depocsensecap»vatornaraposar-seelcapsobreelcoll,vagargamellejarivadir—: I bé, nous gryffis, espero que ens ajudareu a guanyar la CopaInterresidènciesd’aquestany!Gryffindornohaviaestatmaitantdetempssenseguanyar-la. Els de Slytherin se l’han endut sis anys seguits i el Baró Sagnants’estàtornantinsuportable…ÉselfantasmaencapdeSlytherin.

ElHarryvaaixecarlavistacapalatauladeSlytherinivaveureunfantasmahorrible:tenialacaraesquelètica,ielsullsblancs,iduialarobatacadadesangplatejada.EstavaassegutjustalcostatdelMalfoy,quenosemblavaestargairecontentambladisposiciódelsllocs.AixòvaalegrarelHarry.

—Comesvatacardesang?—vapreguntarelSeamusambmoltd’interès.—No l’hi he preguntat mai —va contestar Nick-de-poc-sense-cap

delicadament.Quan tothom va haver menjat tant com va voler, el que havia sobrat va

desaparèixer dels plats, que van quedar nets i polits com abans del sopar. Acontinuació van aparèixer les postres: barres de gelat de tots els gustosimaginables, pastissos de poma, casquetes de melassa, púding de xocolata idònutsdemelmelada,plum-cake,maduixes,postresdegelatina,arròsambllet…

Mentre elHarry se servia una casqueta demelassa, la conversa va derivarcapalesfamíliesrespectives.

—Josócmeitatimeitat—vadirelSeamus—.Elpareésmuggle.Lamareno li va dir que era bruixa fins que es van casar. Unamicamés i esmor del’ensurt…

Elsaltresvanriure.—Itu,Neville?—vadirelRon.—Doncs ami em va educar l’àvia, i ella és bruixa—va dir elNeville—,

peròlafamíliasemprehaviapensatquejoeramuggle.EltietAlgieespassavaeldiaintentantagafar-mepersorpresaperquèsortíslamàgia…Uncopemvatiraralmardesdel’esculleradeBlackpool,igairebéemvaigofegar…Peròlamàgianovasortirfinsquenovaigfervuitanys.EltietAlgievaveniracasaaprendreel te.M’haviaagafatpels turmells iemteniapenjantper lafinestradelprimerpisquanlatietaEnidlivaoferirunamerengaiellemvadeixaranarperdescuit.Vaigrebotarenarribaraterra,ivaigcontinuarfentbotsjardíavallfinsaarribaralcarrer.Esvanposartotsmoltcontents;l’àviaploravadefelicitat.Elshauríeud’havervist lescaresquanvaigrebre lacartadeHogwarts…Espensavenquepotsernoteniaproumàgiaperseradmès.EltietAlgieesvaemocionartantqueemvacomprarelgripau.

A l’altre costat del Harry, el PercyWeasley i l’Hermione parlaven de lesclasses («Realment espero que comencin ben aviat, hi ha tant per aprendre…M’interessasobretotlatransfiguració,aixòdeferqueunacosaestransformienunaaltra.Ésclarquehadesermoltdifícil…»,«Començareupercosespetites:transformareumistosenagullesdecapiaquestescoses…»).

El Harry, que començava a sentir caloreta i s’estava quedant adormit, vatornaramirarcapalataulaprincipal.ElHagridbeviadelacopaambganes.Laprofessora McGonagall parlava amb el professor Dumbledore. El professorQuirrell, amb aquell turbant tant absurd, parlava amb un altre professor decabellsnegresigreixosos,elnasdegarfiilapelldecolordepocasalut.

Tot va anarmolt de pressa.El professor amb el nas de garfi va clavar elsseus ulls en els del Harry, i el Harry va sentir un dolor agut, com el d’una

cremada,alacicatriu.—Ai!—vacridar,posant-selamàalfront.—Quètens?—livapreguntarelPercy.—R-r-res.Eldolorhaviamarxat tan ràpidament comhaviavingut.Elque ja eramés

difícilquemarxéseraelsentimentquelihaviaprovocatlamiradadelprofessor.LasensacióqueelHarrynoagradavagensaaquellprofessor.

—Qui és aquell que parla amb el professor Quirrell? —va preguntar alPercy.

—Ah,jaconeixeselQuirrell?Ésnormalquefacipintad’estarmoltnerviós,perquèl’altreéselprofessorSnape.EnsenyaPocions,perònoliagrada.TothomsapquevadarrereelllocdelQuirrell.Ensapmoltdelesforcesdelmal,l’Snape.

ElHarryvaestarmirantl’Snapeunaestona,peròl’Snapenoelvatornaramirar.

Finalment també lespostresvandesaparèixer ielprofessorDumbledoreesvatornaraaixecar.Lasalavaemmudir.

—Ehem…Només vull afegir unes quantes paraules més, ara que ja hemmenjatibegut.Ushedeferunsadvertimentsdeprincipidecurs.

»Els alumnes de primer cal que sàpiguen que tots els estudiants tenenprohibitanaralboscquehihaal’altrabandadelscampsd’esport.Algunsdelsalumnesdecursossuperiorstambéfarienmoltbédenooblidar-ho.

Els ulls centellejants del Dumbledore van brillar en direcció als bessonsWeasley.

—El senyor Filch, l’encarregat de manteniment, m’ha demanat que usrecordiatotsqueentreclassesnoespotfermàgiaalpassadís.

»Lesprovesperentraralsequipsdequidditchesfaranlasegonasetmanadeltrimestre.Els interessats a formar part de l’equipde la seva residència handeposar-seencontacteambMadameHooch.

»Iperacabar,ushedecomunicarqueaquestanyelpassadísde l’aladretadeltercerpisestàbarrataaquellsquenodesitginunamortmoltdolorosa.

ElHarryvariure,peròvaserdelspocsquehovafer.—Quehodiudedebò?—vapreguntaralPercyenveubaixa.—Em sembla que sí —va contestar el Percy, arrufant les celles—. És

estrany,normalmentensexplicaperquènose’nsdeixaanaraalgun lloc…Elboscestàpledebèstiesperilloses,aixòhosaptothom.Francament,comamínimanosaltres,elsmonitors,enshopodriadir.

—Iara,abansd’anaradormir,cantaremlacançódel’escola!—vacridarelDumbledore. El Harry va notar que el somriure dels altres professors s’haviaquedatglaçat.

ElDumbledorevaferungestamblavareta,comsivolguésespolsar-neunamoscadelapunta,ivasortir-neunacintadauradaqueesvaelevarpersobrelestaulesiesvaenrotllarcomsifosunaserp,escrivintparaulesal’aire.

—Que tothom esculli la melodia que més li agradi —va afegir elDumbledore—,isom-hi!

Il’escolasenceravacomençarabramar:

Hogwarts,Hogwarts,HoggyWartyHogwarts,pertuvolemseril·luminats,tantsisomvellsicalbscomnensdegenollspelats.Araenspotsomplird’idees,dematèriainteressant,jaquealcapsolshitenimpardalsquevolantse’nvan.Explica’mallòqueenscal,torna’nselquehemoblidat,feselquepuguis,seremaplicats,iaprendremfinsqueelcervellse’nshagiavariat.

Tothomvaacabarlacançóenmomentsdiferents.Alfinalnomésvanquedarelsbessons Weasley amb una marxa fúnebre molt lenta. El Dumbledore en vadirigirlesúltimeslíniesamblavaretai,quanvanacabar,vaserundelsquevaaplaudirmésfort.

—Ah, la música!—va dir eixugant-se els ulls—. Una màgia que va mésenllàdetotelquefemaquí!Iaraéshorad’anaradormir.Vinga,nois!

ElsalumnesnousdeGryffindorvanseguirelPercyenmigd’unagentadaqueparlavamoltanimadament.ElPercyelsvatreuredelGranSalóielsvaferpujarperl’escalademarbre.LescamesdelHarrytornavenaserdeplom,peròaquestcopnomésperquèestavamoltcansat imolt tip.Estava tanadormitqueni tansols es va estranyar que les persones que hi havia als retrats que penjaven alpassadísparlessinenveubaixaielsassenyalessinquanpassaven;oqueelPercyelshaguésfetpassarperunaportaamagadarereunpanydeparetquelliscavaiunaaltrarereuntapís.Vanpujarmésescales,badallantiarrossegantelspeus,ijust quan el Harry es començava a preguntar quanta estona més haurien decontinuar,esvanaturardecop.

Davantd’ellshihaviaunfeixdebastonsqueflotavaal’aire,iquanelPercyvaferunapassaperacostar-s’hi,vancomençarallançar-se-lialdamunt.

—ÉselPeeves—vadirenveubaixaalsnous—:unesperitentremaliat.—Ivaapujarelvolum—:Peeves,mostra’t.

Per resposta va obtenir un soroll agut i desagradable, com el que fa l’aire

quans’escapad’unglobus.—VolsquevagiaveureelBaróSagnant?Esvasentirunpopivaaparèixerunhomepetitambunabocaenorme,els

ullsfoscosilamiradaperversa,queflotavaal’aireamblescamesencreuadesis’aferravaalsbastons.

—Oooooooh!—vafer,ivariurecomunagallina—.Patufetsdeprimer!Quedivertit!

Idesobteesvallançarenunvolenpicatdamuntdelsnois,queesvanhaverd’ajupir.

—Fuigd’aquí,Peeves,ol’hidiréalBaró.Dedebò!—vabramarelPercy.ElPeeves li va treure la llengua, es vavolatilitzar, i els bastonsvan caure

sobreelNeville.Esvaallunyardepressaivafersonartoteslesarmaduresquevatrobarpelcamí.

—UsrecomanoqueaneuambcompteambelPeeves—vadirelPercyquanvantornaraposar-seenmarxa—.ElBaróSagnantésl’únicqueelpotcontrolar.Noensfacasnianosaltres,quesommonitors.Bé,jahemarribat.

Al fons del corredor, penjat a la paret, hi havia el retrat d’una donamoltgrassaqueduiaunvestitdesedarosa.

—Contrasenya?—elsvapreguntar.—CaputDraconis—varespondreelPercy,ielretratesvaapartar.Alaparet

deldarrerehihaviaunforatrodó.Ajudant-seamblesmans,elsdeprimerelvantravessar (el Neville va necessitar que l’ajudessin) i es van trobar a la salacomunadeGryffindor:unahabitaciórodonamoltacollidoraplenadebutaquescòmodes.

ElPercyvamostrara lesnoies laportaqueduiaalseudormitori.Elsnoisse’nvananarperl’altra.Alfinaldel’escaladecargol(eraevidentqueerenenunadeles torres),vantrobarels llits:n’hihaviacinc, totsambbaldaquí iambunes cortines de vellut d’un vermell intens. Els baguls els estaven esperant.Estaven massa cansats per xerrar, així que es van posar els pijames i es vandeixarcaurealllit.

—El sopareramoltbo,oi?—vacomentarelRonalHarrya travésde lescortines—.Fuig,Scabbers!S’estàmenjantelsllençols.

ElHarrylianavaapreguntarsihaviaprovatlescasquetesdemelassa,peròesvaquedaradormitgairebéal’instant.

Potser haviamenjat un xicmassa, perquè va tenir un somnimolt estrany.PortavaelturbantdelprofessorQuirrell,quenoparavadeparlar-li,dedir-liquehaviadecanviar-seaSlytherinimmediatamentperquèeraelseudestí.ElHarryreplicavaquenovoliaestaraSlytherin, iel turbants’anavafentcadacopméspesat.ElHarryvaintentartreure-se’l,peròelturbantlivaestrènyerencaramés

elcap,demaneraque li feiamoltdemal…TambéhihaviaelMalfoy,queesreiadelsseusesforços…LlavorselMalfoyesvaconvertirenelprofessorambnasdegarfi,l’Snape,ielseuriureesvaferagutifred…HivahaverunesclatdellumverdaielHarryesvadespertar,tremolantisuat.

Va fer un tomb al llit i es va tornar a adormir. L’endemà, quan es vadespertar,norecordavaresderes.

8.Elmestredepocions

—Mira,allà.—On?—Alcostatdelpèl-roig.—Aquelldelesulleres?—Lihasvistlacara?—Hasvistlacicatriu?L’endemàalmatí, desqueva sortir del dormitori, elHarry sentia xiu-xius

allàonanava.Elsqueesperavenperentraraclasseesposavendepuntetesperveure’l;elsquees trobavaalpassadísfeienmitjavoltapercreuar-se’ldecara.AlHarrylihauriaagradatquenohofessin,perquèintentavaconcentrar-sepertrobarelcamícapalesclasses.

A Hogwarts hi havia cent quaranta-dues escales. N’hi havia d’amples imagnífiques,d’estretesquefeienpor,d’altresqueduienaunllocdiferentsegonsquindiadelasetmanafos,itambén’hihaviaquetenienunesglaóques’esvaniaa mitja pujada, i que calia recordar de saltar. A més, hi havia portes que nos’obriensinoelshodemanavesdemaneraeducada,osinoelsfeiespessigollesexactamentalpunt adequat, i portesqueen realitatnoerenportes, sinóparetsdisfressades.Eramoltdifícilderecordaronerenlescoses,perquètotesmoviadelloc.Elsretratatsesvisitavenelsunsalsaltrescontínuament,ielHarryestavasegurquelesarmadurescaminavensoles.

Els fantasmes tampoc eren de gran ajuda. Sempre que algun d’ellstraspassava de sobte una porta que algú intentava obrir es produïa una topadadesagradable. ElNick-de-poc-sense-cap tothora estava disposat a ensenyar alsnous de Gryffindor el camí correcte, però trobar-se en Peeves «l’esperitentremaliat» quan arribaven tard a classe era pitjor que dues portes tancades iunaescalaambtrampa.Liagradavabuidarelcontingutdelespapereresalcapdelagent,estirarlescatifesquanalgúhipassava,bombardejarelpersonalambtrossosdeguixiamagar-sedarrereelsquipassaven,aprofitantqueerainvisible,

peragafar-loselnasicridarcomunboig:«Tinclanàpia,tinclanàpia!».Encara pitjor que el Peeves, si això era possible, resultava l’encarregat de

manteniment, l’ArgosFilch.ElHarry ielRonvanaconseguirentravessar-se-lidesdelprimerdiadelcurs.Elsvatrobarquanintentavenobrirunaportaquevaresultar ser l’entrada al corredor prohibit del tercer pis. No es va creure ques’havienperdut,estavaconvençutquehihavienanatexpressament,ielsestavaamenaçantdeportar-losa lesmasmorresquan,per sort,vapassarelprofessorQuirrellielsvarescatar.

ElFilchteniaunagataqueesdeiaSenyoraNorris,unanimalesquelètic,griscomlapols,ambdosullsquesemblavendos fars i tansortitscomelsdel seupropietari.Lagatapatrullavaelspassadissostotasola.Toteratrencarunaregladavant d’ella, passar de la radia la punta del dit gros del peu, que la gatas’esfumava a buscar el senyor Filch, i ell apareixia esbufegant al cap de dossegons. El Filch coneixia els passadissos secrets de l’escolamillor que ningú(potser a excepció dels bessons Weasley) i podia sorgir tan de sobte comqualsevoldelsfantasmes.Totselsalumnesl’odiavenil’ambiciósecretademoltseraclavarunabonapuntadadepeualaSenyoraNorris.

I llavors,uncopaconseguien trobar lesaules,hihavia les lliçonsensi.ElHarryvadescobrirbenaviatqueallòdefermàgiaeramoltmésqueferungestamblavaretaidiralgunacosagraciosa.

Cada dimecres a mitjanit havien d’observar el cel amb els telescopis iaprendre’selsnomsdelesestrellesielmovimentdelsplanetes.Trescopsalasetmanaanavenal’hivernaclequehihaviadarreredelcastellaestudiarBotànicaamblaprofessoraColiflor,unabruixetarabassudaqueelsensenyavaatenircuradelesplantesestranyesielsfongs,iqueelsexplicavaperaquèservien.

Sens dubte, la classe més avorrida era Història de la Màgia, l’única queensenyava un fantasma.El professorBinns era jamolt vell quan un dia es vaquedaradormitdavantlallardefocdelasaladeprofessors;l’endemàquanesvallevarperferclasse,elcosselivaquedaronera.ElBinnsparlavaiparlavaamb el mateix to durant tota l’hora mentre els alumnes gargotejaven noms idatesalallibretaiconfonienEmericl’ExcèntricambÚricelDiabòlic.

ElprofessorFlitwick,quedonavaclassed’Encanteris,eraunbruixotpetitetque s’havia de posar sobre una pila de llibres per poder veure-hi per sobrel’escriptori.Alprincipide laprimera lliçóvapassar llista i,quanvaarribaralnomdelHarry,vaxisclarivacauredelapiladellibresrerel’escriptori.

La professoraMcGonagall era, com sempre, diferent. ElHarry no s’haviaequivocat gaire el primer dia quan va pensar que seriamillor no buscar-li lespessigolles.Eraintel·ligentimoltestricta.Janoméscomençarlaprimeraclasse,elsvaferundiscurs.

—La transfiguració és una de les coses més complexes i perilloses queaprendranaHogwarts—vadir—.Sialgúcomençaaferelrucaclasse,elfaréforainotornarà.Desprésnoemdiguinquenoelsheavisat.

Totseguitvatransformarl’escriptorienunporcivadesferlatransformació.Van quedar totsmolt impressionats i ambmoltes ganes de començar, però deseguida es van adonar que no transformarienmobiliari en animals fins passatmolt de temps.Després deprendre apunts sobreunes coses complicadíssimes,elsvadonarunmistoacadaun ivan intentar transformar-loenunaagulladecap.Quanesvaacabarl’horanomésl’HermioneGrangerhaviaaconseguitfer-hialgun canvi visible. La professora McGonagall va mostrar a la classe coms’havia posat platejat i havia agafat una mica de punta, i va somriure al’Hermione,cosapochabitualenella.

L’assignaturaquetothomestavaesperanteraDefensaContralesForcesdelMal,peròlesclassesdelQuirrellvanresultarserunacertapresadepèl.L’aulafeiaunapudormoltforta-d’all,itothomdeiaqueeraperallunyarunvampirqueel professor havia trobat a Romania i que tenia por que qualsevol dia anés abuscar-lo.Elsvaexplicarqueel turbant l’hihavia regalatunpríncepafricàensenyal d’agraïment per haver-lo deslliurat d’un zombi que li causava moltsproblemes,perònosabiensicreure-s’ho.D’unabanda,perquèquanelSeamusFinniganlivapreguntarencuriositcomhaviaguanyatelzombi,elQuirrellesvaposar vermell i va començar a parlar del temps; de l’altra, perquè s’havienadonat que el turbant desprenia una pudor estranya, i els bessons Weasleyinsistienquecraperquètambéestavapled’all,demaneraqueelQuirrellestavaprotegitanésonanés.

ElHarryesvaquedardescansatquanvadescobrirquenoanavaendarreritrespecte als companys. Molts venien de famílies de muggles i, com ell, nohaviensabutqueerenbruixots finsmolt tard.De totesmaneres,hihavia tantamatèriaperaprendrequefinsitotlagentcomelRonnoteniagaireavantatge.

El divendres va ser un dia important per al Harry i el Ron. Per fi vanaconseguirbaixaralGranSalóperesmorzarsenseperdre’sniunasolavegada.

—Quètocaavui?—vapreguntarelHarryalRonmentreesposavasucrealscereals.

—Pocions, amb els de Slytherin —va dir el Ron—. L’Snape és elresponsabledeSlytherin,idiuenquesemprequepotelsafavoreix.Avuiveuremsiésveritat.

—Estariabéque laMcGonagallensafavorísanosaltres—vadirelHarry.La professoraMcGonagall era la responsable deGryffindor, però no per aixòhaviadeixatdeposar-losunapiladedeureseldiaabans.

Enaquellmomentva arribar el correu.Aaquelles alçades elHarry ja s’hi

havia acostumat, però el primer dia va quedar bastant sorprès que uns centmussolsentressinalGranSalóamigesmorzar isobrevolessin les taulesfinsatrobarelsseusamosperdeixar-loscaurea la falda lescartes ielspaquetsqueduien.

LaHedwig encara no li havia portat res.De vegades entrava a la sala perrosegar-li l’orella i agafar-liun trosde torradaabansd’anar-se’nadormira lamussoleriaambelsaltresmussolsquehihaviaal’escola.Aquellmatí,però,vapassarvolantentrelamelmeladaielpotdelsucreilivadeixarcaureunanotaalplat.ElHarrylavaobrirdeseguida.

EstimatHarry,deia,ambunalletramoltdeixada

Séquetenslestardesdelsdivendreslliures,aixíquemepreguntavasit’agradariaveniraprendreuntecapalestres.Tincganesquem’expliquiscomt’haanatlaprimerasetmanadecurs.Envia’nslarespostaamblaHedwig.

Hagrid

El Harry va agafar la ploma del Ron i va escriure: «Sí, m’agradaria molt,gràcies»alreversdelanotailavatornaraenviaralaHedwig.

VaserunasortperalHarryquetinguésalgunacosaperesperarambil·lusió,perquè la classe de Pocions va resultar ser el pitjor que li havia passat finsllavors.

Albanquetd’inauguraciódelcurs,elHarryvapensarqueelprofessorSnapeli tenia tírria. Al final de la primera classe de Pocions sabia que s’haviaequivocat.L’Snapenoliteniatírria.L’odiava.

LesclassesdePocionstenienllocenunadelesmasmorres.Allàhifeiamésfredqueadaltalcastell,ielllocjahauriaestatprouterroríficsenseelsanimalsembalsamatsqueflotavendinselsflasconsdevidrequehihaviaperlesparets.

L’Snape, com el Flitwick, va passar llista en començar la classe, i, tambécomelFlitwick,vaferunapausaquanvaarribaralHarry.

—Ah,sí—vadirpausadament—,HarryPotter.Lanova…celebritat.ElDracoMalfoy i els seus amicsCrabbe iGoyle esvan tapar labocaper

amagarelriure.L’Snapevaacabardepassarllistaivaferuncopd’ullgeneralalaclasse.TeniaelsullsnegrescomelsdelHagrid,perònoteniennidellunylamateixacalidesa.Erenfredsibuits,ifeienlasensaciódesertúnelsfoscos.

—Sónaquíperaprendre lasubtilciència i l’artexactede ferpocions—vacomençaradir.Parlavagairebécomsixiuxiuegés,peròvansentirtotelquevadir; igual que la professora McGonagall, l’Snape tenia el do de mantenir laclasseensilencisensefercapesforç—.Comquebenpoquesvegadeshaurandeferelximpleamblavareta,moltsdevostèspensaranquenofemmàgia.Bé,no

pretenc que entenguin la bellesa de la cocció lenta, que emana vaporstornassolats,nieldelicatpoderdelslíquidsqueesbarregenamblasanghumana,queembruixenlamentiatrapenelssentits…Enaquestaclassepodenaprendreapremsar lafama,adestil·lar laglòria, fins i totaposar-li tapa lamort…Aixòsemprequenosiguinunacolladecapsigranyscomelsquenormalmentpassenperaquí.

Quanvaacabareldiscurs,l’aulaesvaquedarensilenci.ElHarryielRonesvanmirarambcaradesorpresaidedesaprovació.L’HermioneGrangerestavaapuntdecauredelacadira,ansiosaperdemostrarqueellanoeraunacapsigrany.

—Potter!—vacridarl’Snapedesobte—.Quèobtindríemsiaunainfusiódedonzellhiafegíssimarreld’asfòdelenpols?

Afegir arrel de què a una infusió de què? El Harry va mirar el Ron, queestavatanperplexcomell;elbraçdel’Hermionehaviasortitdisparatcapalcel.

—Nohosé,professorSnape—vacontestarelHarry.L’Snapevasomriureambairesdesuperioritat.—Tururut!…Quedaclarquelafamanovoldirres.Vaignorarelbraçaixecatdel’Hermione.—Ho tornarem a intentar. Potter, on aniria a buscar un bezoar si n’hi

demanésun?L’Hermionevaallargarelbraçtantcomvapodersenseaixecar-sedelseient,

peròelHarrynotenianilaméspetitaideadequèeraunbezoar.VaevitarmirarelMalfoy,elCrabbeielGoyle,quejagairebénopodiencontenirelriure.

—Nohosé,professorSnape.—Lideviasemblarquenocaliaobrirelsllibresabansdevenir,oi,Potter?ElHarryvahaverdeferunesforçpernodeixardemirar-loalsulls.Síque

havia fullejat els llibres a casa delsDursley, però, com podia exigir-li que esrecordésdetotelquedeiaaMiliunaherbesiboletsmàgics?

L’Snapecontinuavasensefercasdelamàtremolosadel’Hermione.—Potter,quinadiferènciahihaentrelacaputxademonjoielmatallops?Ensentirallòl’Hermionenovapodermésivasaltardelacadiraambelbraç

tanestiratquegairebétocavaelsostredelesmasmorres.—Nohosé—varespondreelHarryambcalma—.Peròcrecquel’Hermione

hosap,perquènol’hipreguntaaella?AlgunsvanriureielSeamusvaferl’ulletalHarry.Peròal’Snapenoliva

fercapgràcia.—Segui!—vaordenaral’Hermione—.Persiliinteressa,Potter,l’asfòdeli

eldonzellfanunapocióqueadormtanprofundamentqueesconeixambelnomde «beuratge de la mort en vida». El bezoar és una pedra que es troba al’estómac de la cabra i que protegeix de lamajoria de verins. Pel que fa a la

caputxademonjo i almatallops, són lamateixaplanta,que també repelnomd’acònit.Ibé,espotsaberquèfan,laresta,quenoprenenapunts?

Immediatament tots es van posar a buscar pergamí i ploma. Per sobrel’enrenouesva sentir l’Snape:«Idescomptaréunpunt aGryffindorperhaverparlattandescaradament,Potter».

LescosesnovanmillorarperalsdeGryffindoreneltranscursdelaclasse.L’Snape va agrupar els alumnes per parelles perquè treballessin en una pociósimplepercurarberrugues.Esvapassarl’estonapassejant-seperl’aulaamblacapa negra, observant com pesaven ortigues seques i trituraven ullals de serp,criticanttothomexcepteelMalfoy,quesemblavaquelihaviacaigutengràcia.TotjustacabavadediralsaltresqueobservessinquebéhaviabullitelMalfoyels llimacsquanlamasmorraesvaomplirdefumverd iesvasentirunxiuletmoltfort.Desobte,alNevilleselihaviadesfetlamarmita,iselihaviaconvertitenunamassarecargoladademetall.Lapocióvacomençaraestendre’spelterradepedradelaclasseiaforadarlessabatesquetrobavapelcamí.Enpocssegonstotshavienpujat als tamborets, i alNeville,quehaviaquedat amaratdepocióquanlamarmitas’haviadeformat,lisortienunesberruguesvermelleshorriblesalescamesialsbraçosiesqueixavadedolor.

—Imbècil!—liva rugir l’Snape.Vaferdesaparèixer lapocióquehihaviapel terra ambunmoviment devareta i va afegir—:Suposoquehi ha tirat lespuesdeporcespíabansdetreurelamarmitadelfoc,oi?

ElNevillevacomençaraploriquejarenveurequelisortienberruguesalnas.—Pugi’lalainfermeria—vaordenarl’SnapealSeamus.Tot seguit es va girar en rodó cap al Harry i el Ron, que havien estat

treballantjustalcostatdelNeville.—I vostè, Potter, per què no li ha dit que no hi tirés les pues? Perquè es

pensavaquequedariabésiell s’equivocava,oi?Doncsacabade ferperdreunaltrepuntaGryffindor.

AllòerataninjustqueelHarryvaobrirlabocaperreplicar,peròelRonlivaclavarunapuntadaperdarreredelamarmitaperquènohofes.

—No li discuteixis res —va xiuxiuejar—, m’han dit que l’Snape ésintractable,quanvol.

Una hora més tard el Harry pujava per les escales de sortida de lesmasmorres.Elcaplianavaacentperhoraiestavadesanimat.Haviafetperdredos punts a Gryffindor només començar el curs… Per què l’odiava tant,l’Snape?

—Anima’t,quenopassares—livadirelRon—.L’SnapenoparadetreurepuntsalFredialGeorge.PucanarambtuaveureelHagrid?

Quanfaltavencincminutsperlestresvansortirdelcastelliesvandisposar

acreuarelsjardinsdel’escola.ElHagridviviaenunapetitacabanadefustaquehihaviajustabansd’arribaralboscprohibit.Alaportad’entradahivantrobarunaballestaiunsxancles.

ElHarryvapicaridedinsvasortirunafortabordada,unesgarraparfrenèticilaveudelHagridquedeia:«Tranquil,Ullal,tranquil».

L’enormecappelutdelHagridvaaparèixerperl’escletxadelaporta.—Espereu—vadir—.Tranquil,Ullal.Va agafar l’enorme gran danès pel collar i, lluitant perquè no se’ls tirés a

sobre,elsvaferpassar.A la cabana només hi havia una habitació. Del sostre penjaven pernils i

faisans,alallardefochibulliaunrecipientdecoureienunracóhihaviaunllitimmensambuncobrellitdepatchwork.

—Feu com si estiguéssiu a casa vostra —va dir el Hagrid, deixant anarl’Ullal,quese’nvaanardirectealleparlesorellesalRon.

IgualqueelHagrid,l’Ullalnoeratanferotgecomsemblava.—EtpresentoelRon—vadirelHarryalHagrid,queestavaabocantl’aigua

bullentenunateteraiservintpastissetsderoca.—UnaltreWeasley,oi?—vadirelHagrid,mirantlespiguesdelRon—.Me

passomigdiafentforadelboscelsteusgermansbessons.Elspastissetsderocavanestarapuntdetrencar-loslesdentsperòelHarryi

elRonvanfercaracomsielsagradessinmoltmentre liexplicaven laprimerasetmanade curs.L’Ullal va recolzar el cap sobre els genolls delHarry i li vabavejartotalaroba.

ElHarryielRonvanestarencantatsdesentirqueelHagriddeiaqueelFilcheraun«vellbabau».

—Ipelque faa lagata, laSenyoraNorris,m’agradariapresentar-li l’Ullalalgundia.Sabeuquecadavegadaquepujoal’escolamesegueixpertotarreu?Nome’npucdesfer.IéselFilchquilifafer‘xo.

ElHarry li va explicar què havia passat a la classe de l’Snape.ElHagrid,comelRon,livadirquenos’amoïnés,queal’Snapegairebénoliagradavacapdelsestudiants.

—Peròésquesemblavaquem’odiés!—Bestieses!—vadirelHagrid—.Perquèt’hauriad’odiar?Però alHarry li va semblar que elHagrid no l’havia volgutmirar als ulls

quanlideiaallò.—Què fa el teu germàCharlie?—li va preguntar elHagrid alRon—.Me

queiamoltbé…Teniaundoespecialambelsanimals.ElHarry esvaquedar ambel dubtede si elHagridhavia canviat de tema

expressament.MentreelRonlifeiacinccèntimsdequèfeiaelCharlieambels

dracs,elHarryvaagafaruntrosdepaperquehihaviaalataula,sotalatetera.EraunretalldelPeriòdicProfètic:

«IntentderobatoriaGringotts:continuenlesperquisicions»

Continuen les investigacions sobre l’intent de robatori a Gringotts el passat 31 de juliol. Esconfirmalahipòtesiquevaserobradebruixesobruixotsdelmal.

AvuielsgòblinsdeGringottshaninsistitadirqueelslladresnos’havienendutres.Lacambradeseguretatquebuscavenhaviaestatbuidadaprèviamentaquellmateixdia.

El portaveu del banc ha anunciat aquesta tarda que no revelaran què hi havia a la cambra deseguretatihaaconsellatalsperiodistesque«nofiquinelnasonnol’handeficar».

ElHarryvarecordarqueelRonlihaviaexplicataltrenquealgúhaviaintentatrobaraGringotts,perònolihaviaditquanvaser.

—Hagrid!—vacridarelHarry—.L’intentderobatorideGringottsvasereldiadelmeuaniversari!Potservapassarquannosaltreséremadins!

No hi havia capmena de dubte: aquell cop era segur que elHagrid haviaevitatmirar elHarry alsulls.Lihavia fetunaganyota i li haviaofertunaltrepastissetderoca.ElHarryvatornarallegirlanotícia:«Lacambradeseguretatque buscaven havia estat buidada prèviament aquell mateix dia». El Hagridhaviabuidatlacambraset-centstretze,siésqueperbuidars’enteniaendur-seunpaquetetronyós.Eraallòelquebuscavenelslladres?

Quan elHarry i elRon van tornar al castell per sopar, amb les butxaquescarregades de pastissets de roca que per educació no havien sabut rebutjar, elHarry va arribar a la conclusió que cap de les classes que havia tingut finsllavorsl’haviafetpensartantcomelteacasaelHagrid.Haviarecollitelpaquetjusta temps,elHagrid?Ioneraara?PotserelHagridsabiaalgunacosasobrel’Snapequenolivoliaexplicar?

9.Eldueldemitjanit

ElHarryestavaconvençutquenoconeixeriamainingútanodióscomelDudley,peròaixòeraabansdeconèixerelDracoMalfoy.Persort,laclassedePocionseral’únicaqueelsdeprimercompartienambelsdeSlytherin,demaneraquenohaviend’aguantarelMalfoygairesovint.O,comamínim,nohohaviendeferfinsquevanveureunavíspenjatalasalacomunadeGryffindorquevaaixecarles protestes de tothom. Les classes de vol començarien dijous, sí… PeròGryffindoriSlytherinlesfarienjunts.

—Quetípic!—vadirelHarry,desanimat—.Ésexactamentelquevolia:ferelridículsobreunaescombravoladoradavantdelMalfoy.

Aprendreavolareraelquemésil·lusiólifeia,hohaviaestatesperantambcandeletes.

—Encaranosapssifaràselridícul—vadirelRonmoltraonablement—.JaséqueelMalfoysemprepresumeixdesermoltboenquidditch,peròemjugoelquevulguisquetotésdeboca.

EracertqueelMalfoyparlavamoltsovintdevolar.Toteldiaesqueixavaqueelsalumnesdeprimernopoguessinformarpartdelsequipsdequidditchdeles residències, i fanfarronejava explicant històries llarguíssimes que sempreacabaven amb l’episodi en què s’escapava pels pèls dels muggles que elperseguien en helicòpter. Però no era l’únic: per lamanera comho explicava,qualsevolhauriaditqueelSeamusFinnigans’haviapassat lamajorpartde lainfànciapassejantpelcampdamuntd’unaescombra.FinsitotelRonexplicavaa qui volgués escoltar-lo que una vegada que anava amb l’escombra vella delCharlie va estar a punt de xocar amb una ala delta. Tots els qui venien defamíliesdebruixotsparlavendequidditchatothora.AlRonlihaviafaltattempsperparlardefútbolambelDeanThomas,uncompanydedormitori.Noenteniaquèhihaviad’emocionantenunesportqueesjugavaambunaúnicapilotaienquèaningúliestavapermèsvolar.ElHarryl’haviaenxampatambelditsobreelpòsterdelWestHamFootballClub,intentantmoureelsjugadorsdelloc.

El Neville mai no havia pujat en una escombra perquè la seva àvia no lihaviadeixatnitansolsacostar-s’hi.Personalment,elHarrycreiaquel’àvianoanavaerrada,perquèelNevillejapatiaprouaccidentsambelsdospeusaterra.

L’HermioneGranger estava gairebé tan nerviosa per allò de volar com elNeville.Eraunacosaquenopodiaaprendre’sdememòriad’unllibre(totiquehohavia intentat).Dijous,a l’horade l’esmorzar,elshaviamarejata totsambconsellssobrecomvolarquehaviatretd’unllibredelabibliotecaqueesdeiaElquidditch de totes les èpoques. El Neville l’escoltava atentament en un intentdesesperatd’aprendrequalsevolcosaquedespréselpoguésajudaramantenir-sesobre l’escombra, però la resta van estar molt contents que el discurs del’Hermionequedésinterromputperl’arribadadelcorreu.

ElHarrynohaviarebutniunasolacartadesdelanotadelHagrid,fetquealMalfoyno livapassarperalt,ésclar.Elseumussolbanyutsempre liportavapaquets plens de dolços que li enviaven des de casa, i que ell obria ambexpressiódetriomfalatauladelsdeSlytherin.

UnmussolbruvaportaralNevilleunpaquetpetitdelasevaàvia.Nerviós,elvaobririelsvamostrarelcontingut:unaboladevidreunamicamésgranqueunabala,plenadefumblanc.

—Ésunrecordatori!—vaexplicar—.Laiaiasapquetincmalamemòria…Iaixòetdiusit’hasdeixatdeferalgunacosa.Mireu,s’had’agafarfort,així,isiesposavermell…Oh!—Esvaquedarmoltparat,perquèdesobtes’haviaposatdecolorroig—.Ésquehasoblidatalgunacosa.

ElNevilleestavaintentantrecordarquèhaviaoblidatquanelDracoMalfoy,quepassavapelcostatdelatauladeGryffindor,livatreureelrecordatoridelesmans.

ElHarryielRonesvanposardrets,migesperantunaraóperpegar-seambel Draco, però la professoraMcGonagall, que ensumava els problemes abansquequalsevolaltreprofessordel’escola,haviaarribatenuntancariobrird’ulls.

—Quèpassa?—ElMalfoym’haagafatelrecordatori,professora.Ràpidament,elMalfoyvatirar-losobrelataulaambungestdemenyspreu.—Noméshifeiaunaullada—vadir,ivamarxarambelCrabbeielGoyle.Aquellamateixatarda,adosquartsdequatre,elHarry,elRonielsaltresde

Gryffindor van baixar corrent l’escala principal i van sortir al jardí per fer laprimera classe de vol. Era un dia clar i bufava una brisa suau, la gespa elsonejavasotaelspeusmentreavançavenpendentavallcapalaplanaquehihaviadavantelscampsd’esport,al’altrecostatdelboscprohibit,elsarbresdelqualesbalancejaven,lluny,enlafoscor.

ElsdeSlytherinjahieren.Tambéhihavialesvintescombresvoladores,que

elsesperavenaterraacuradamentarrenglerades.ElHarryhaviasentitelFredielGeorge Weasley queixar-se de les escombres de l’escola. Deien que algunesvibravensivolavesmassaalt iqued’altresvolavensemprelleugeramentcapal’esquerra.

VaarribarMadameHooch, laprofessora.Teniaelscabellsgrisos i curts, ielsullsgrocscomelsd’unfalcó.

—Quèesperen?—varondinar—.Situïn-setotsdavantunaescombra.Vinga,queésperavui!

ElHarryvamirarl’escombraquelihaviatocat.Eravellaiteniaestellespertotarreu.

—Estirinelbraçdret,persobrel’escombra—vadirMadameHoochdesdeldavant—,icridin:«Amunt!».

Itotsvancridar:«Amunt!».AlHarry l’escombra li va saltar a lamà, però va ser dels pocs que ho va

aconseguir.Ladel’HermioneGrangervarodolarperterra,iladelNevilleniesvamoure. «Potser és que les escombres, com els cavalls, saben quan els tenspor»,vapensarelHarry.IlaveutremolosadelNevilledeiaclaramentquevoliamantenirelspeusaterra.

AleshoresMadameHoochelsvaensenyaramuntarl’escombrasenselliscarcap avall, i va passar filera per filera per corregir-los la tècnica del’empunyadura.AlHarryialRonelsvaencantarquediguésalMalfoyquehohaviaestatfentmalamenttotalavida.

—I ara, quan faci sonar el xiulet, elevin-se amb decisió—va dirMadameHooch—.Handemantenir l’escombra ferma, pujar unmetre i tornar a baixarinclinant-selleugeramentcapendavant.Quanbufielxiulet.Un,dos…

PeròelNeville,queestavanerviós,espantat,ipreocupatpersieldeixavenaterra,vasortirvolantabansqueelxiulettoquéselsllavisdeMadameHooch.

—Tornicapaquí!—vacridarella,peròelNevillehaviasortitdisparatcomel tap d’una ampolla… Tres metres, sis metres. El Harry li va veure la carablanca d’espant en veure que el terra s’allunyava, va sentir un crit sufocat, vaveurecomrelliscavaperuncostati…

Bam!Un cop sord i un cruixit inquietant. ElNeville va quedar bocaterróssobrelagespa,eixarrancat i immòbil.L’escombravacontinuarpujant ipujant,esvadesviarsuaumentcapalboscprohibitilavanperdredevista.

MadameHoochesvainclinarsobreelNeville;totsdostenienlacaraigualdeblanca.

—Elcanelltrencat—vamurmurar—.Tranquil.Aixequi’s,quenopassares.Esvagirarcapalarestadelaclasse.—Queningú esmoguimentre porto aquest noi a la infermeria.Deixin les

escombres on són, o seran fora de Hogwarts abans que diguin «quidditch».Vinga,rei!

ElNeville,amblacaraplenadellàgrimes,estrenyent-sefortelcanell,se’nvaanarcoixejantambMadameHooch,queelsubjectavapersotalesaixelles.

Tanbonpuntesvanhaverallunyatprouperquènoelsentissin,elMalfoyesvaposarariure.

—Liheuvistlacara,altrosd’inútil?ElsdeSlytherinlivanseguirlabroma.—Malfoy,perquènocalles?—vaengegarlaParvatiPatil.—Ooh,aixíquearadefenseselLongbottom?—vadir laPansyParkinson,

unanoiadeSlytherindecaradesagradable—.Nohauriaditmaiquet’agradessinlescriaturesgreixosesiploramiques,Parvati.

—Mireu això!—va exclamar el Malfoy, i va fer un moviment ràpid peragafar alguna cosa de terra—. Si és aquella porqueria que li ha enviat alLongbottomlasevaàvia!

Elrecordatorivabrillarambelsolquanelvaaixecar.—Dóna-me’l,Malfoy—vadirelHarrysenseaixecarlaveu.Totsvanemmudiriesvangiraramirar.ElMalfoylivaferunsomriureprovocador.—Emsemblaqueelposaréenun llocarrecerat,perquèningúel toqui fins

queelLongbottomelvinguiabuscar…Quèetsembla…sobreunarbre?—Dóna-me’lalamà!—vacridarelHarry,peròelMalfoyjahaviapujata

l’escombra is’haviaenlairat.Noelshaviamentit,volavabédedebò.Quanvaarribaral’alçadadelesbranquesmésaltesd’unroure,vacridar:

Vineabuscar-lo,Potter!ElHarryvaagafarl’escombra.—No!—vaxisclarl’HermioneGranger—.MadameHoochenshaditqueno

ensmoguéssim…Ensficareuatotsenunbonembolic.ElHarrynolivafercas.Lasanglibulliaalesvenes.Vapujaral’escombra,

vadonaruncopdepeuaterra,icapamunt,capamuntvaanar,ambl’airequelidespentinavaelscabellsiliinflavalaroba…Iambunatacdejoiaesvaadonarquehaviatrobatunacosaquesabiafersensequel’hihaguessinensenyat…Erafàcil,erameravellós!Vainclinarunamical’escombraperpujarencaramés,ivasentir crits i exclamacions de sorpresa que venien de terra, i també unaexclamaciód’admiraciódelRon.

Va fer girar l’escombra en ple aire amb unmoviment sec per posar-se decaraalMalfoy.ElMalfoyestavaatònit.

—Dóna-me’l—elvaamenaçarelHarry—oetfaigcauredel’escombra.—Ahsí?—vadirambairesdesuficiència,totiqueselinotavaqueestava

preocupat.D’algunamanera, el Harry tenia molt clar què havia de fer. Es va agafar

fortamentamb totesduesmansalmànecde l’escombra,va inclinarelcoscapendavant,ivasortirdisparatcapalMalfoycomunajavelina.ElMalfoytotjustvatenirtempsd’apartar-se;elHarryvafermitjavoltaivamantenirl’escombraferma.Aterran’hihaviaalgunsqueaplaudien.

—AquídaltnotensnielCrabbenielGoylepersalvar-telapell,oi,Malfoy?—vacridarelHarry.

ElMalfoyestavapensantaixòmateix.—Agafa-latumateix,sipots!—varespondre.Llavorsvallançarlabolade

cristallcapalcelivaaterraralcostatdelsaltres.Comenunapel·lículaacàmeralenta,elHarryvaveurelabolaquepujavai

despréscomençavaabaixar.Esvainclinarcapendavantivadirigirelmànecdel’escombracapabaix.Alcapd’unsegonqueiaenpicat iguanyavamésimésvelocitat,competintamblabola…Elventlixiulavaal’oïdaiesbarrejavaambelsxiscletsdelsquimiraven…Vaallargarelbraç…i lavaagafaramenysdemigmetrede terra, justa tempsderedreçar l’escombra iaterrarsuaumenta lagespaambelrecordatoriintactealamà.

—HarryPotter!Elcorlivacaurealspeusmésràpidquenoacabavadetirar-seenpicat.La

professoraMcGonagallcorriacapaells.Esvaposardret,tremolant.—Mai…EntoteltempsquefaquesócaHogwarts…LaprofessoraMcGonagallgairebés’haviaquedatmudadelxocielsullsli

brillavenfuriososdarrerelesulleres.—Coms’haatrevita…Espodiahavertrencatelcoll…—Nohaestatculpaseva,professora…—Silenci,senyoretaPatil!—PeròésqueelMalfoy…—Jan’hihaprou,senyorWeasley.Potter,vinguiambmiaramateix.Quanmarxava,elHarryvaveuredereülllescaresdesatisfacciódelMalfoy,

elCrabbeielGoyle.VaseguiratorditlaprofessoraMcGonagall,quecaminavaagranspassoscapaljardí.L’expulsarien,n’estavaconvençut.Voliadiralgunacosa per defensar-se, però semblava que tenia problemes amb la veu. LaprofessoraMcGonagallavançavadepressasenseni tansolsmirar-lo;elHarryquasihaviadecórrerperquènoseliescapés.L’haviafetabengrossa.Nohaviaduratniduessetmanes.Segurquealcapdedeuminutshauriadeferlesmaletes.QuèdirienelsDursleyquanelveiessinaparèixeralaportadecasa?

Van pujar els esglaons de l’entrada, l’escala de marbre de dins, i laprofessoraMcGonagall continuava sense dir-li res.Obria portes de bat a bat i

circulava amb pas lleuger pels passadissos mentre el Harry trotavamiserablement darrere seu. Segurament el portava al despatx delDumbledore.VapensarenelHagrid,aquivanexpulsar,peròquehaviapogutcontinuarcoma guardabosc. Potser el deixarien ser l’ajudant del Hagrid. Se li va encongirl’estómacnomésdepensar-hi:veuriaelRonielsaltresfer-sebruixotsmentreells’arrossegavapelscampscarregantlabossadelHagrid.

La professoraMcGonagall es va aturar davant la porta d’una aula. La vaobririvatreure-hielcap.

—Perdoneu, professor Flitwick, us fa res que us prengui el Roure unmoment?

Roure?ElHarrynoenteniaresderes.«Roure»eraelnomd’unbastóambquèelvoliapegar?

Però el Roure va resultar ser una persona, un alumne de cinquè curs bencorpulentquevasortirdelaclassedelFlitwicktotalmentdesconcertat.

—Segueixin-me,totsdos—vadirlaprofessoraMcGonagall,ivanarrencarpassadísavall;elRouremiravaencuriositelHarry.

—Aquí.LaprofessoraMcGonagallelsvaassenyalarunaaulabuida.Bé,defethihaviaelPeeves,queestavamoltentretingutescrivintparaules

grolleresalapissarra.—Peeves, vés-te’n! —va cridar ella. El Peeves va llençar el guix a la

paperera,queencaurevaferunfortsorollmetàl·lic,ise’nvaanarrenegant.LaprofessoraMcGonagallvatancarlaportad’uncopiesvagirarperestardecaraalsnois.

—Potter,elMarcRoure.Roure,hetrobatuncaçador.L’expressiódelRourevapassardelaperplexitatalgoig.—Dedebò,professora?—I tant—va dir la professoraMcGonagall, anant al gra—.Ho porta a la

sang. No havia vist mai res semblant. Era el primer cop que pujava a unaescombra,Potter?

ElHarryva ferque sí ambel cap.No teniani ideadeque s’estava coent,però no semblava que l’haguessin d’expulsar, i aviat va tornar a sentir-se lescames.

—Hapescataixòalvolamblamàdesprésd’unacaigudadequinzemetres—vadirlaprofessoraMcGonagallalRoure—.Inos’hafetniunarascada.AixònohohauriafetnielCharlieWeasley!

AraelRourefeiacarad’estarveientunsomnifetrealitat.—Hasvistmaiunpartitdequidditch,Potter?—livapreguntar,exaltat.—ElRoureéselcapitàdel’equipdeGryffindor—vaexplicarlaprofessora

McGonagall.—Iamésamés té laconstitucióadequada—vaobservarelRourementre

caminava al voltant delHarry i se’lmirava atentament—.Lleuger, ràpid…Lihaurem de trobar una escombra decent, professora. Una Nimbus 2000 o unaSensepols7,potser.

—HedeparlarambelprofessorDumbledoreperveuresipodemsaltar-noslanormadelsdeprimer.Perl’amordeDéu,necessitemunequipmillorqueelde l’anypassat!Els deSlytherin ensvanmassacrar a l’últimpartit…NovaigpodermirarelSeverusSnapealacaradurantmoltessetmanes…

LaprofessoraMcGonagallvaobservarelHarryambexpressiódeduresa.—Valmésques’entrenifort,Potter.Sino,potsercanviod’opiniórespecteal

càstig.Decopivoltavasomriure.—El seuparen’hauria estat orgullós—vadir—.Ell tambéeraun jugador

excel·lent.

—Síhome!Era l’hora de sopar. El Harry acabava d’explicar al Ron què havia passat

quanhaviamarxatdelpratamblaprofessoraMcGonagall.ElRonhaviapunxatuntrosdepastísdecarnironyóamblaforquillaianavaaficar-se’lalaboca,peròsen’haviadistretdeltot.

—Caçador?Peròsielsdeprimernopodem…Segurqueetseljugadormésjovequehihahaguten…

—En un segle —va dir el Harry, omplint-se la boca de pastís de carn.Desprésd’aquellatardatanagitadasesentiaparticularmentafamat—.M’hohaditelRoure.

El Ron estava tan sorprès, tan impressionat, que se’l va quedar mirant,bocabadat.

—Lasetmanaquevecomençoa entrenar—vadir elHarry—.Perònohodiguisaningú,elRourevolquesiguiunsecret.

EnaquellmomentelFredielGeorgeWeasleyvanentraralGranSaló,vanveureelHarrydellunyis’hivanapropar.

—Ei, de conya!—va dir el George en veu baixa—. El Roure ens ho haexplicat.Somal’equip:batejadors.

—T’aviso:aquestany,segurqueguanyemeltorneig—vaafegirelFred—.Nol’hemguanyatdesquevamarxarelCharlie,peròl’equipd’aquestanyseràbrutal.Hasdeserbopernassos,Harry:elRouregairebéfeiabotsd’alegria…

—Bé, hem de marxar. El Lee Jordan creu que ha trobat un nou passadíssecretpersortirdel’escola.

—Emjugoelquevulguisqueésaquellquehihadarrerel’estàtuadeGregoril’Ensabonadorquevamdescobrirlaprimerasetmana.Finsdesprés.

ElFredielGeorgetot justacabavendemarxarquanvanarribarunsaltresquenoerentanbenvinguts:elMalfoy,flanquejatpelCrabbeielGoyle.

—Què, Potter, l’últim sopar? Quan agafes el tren de tornada cap alsmuggles?

—Araqueetsaterraitenselsteusratolinetsapropetsmoltmésvalent…—va dir el Harry, molt tranquil. Evidentment, el Crabbe i el Goyle no erenprecisamentunparellderatolinets,peròcomquelataulaprincipaleraplenadeprofessors, cap dels dos podia fer res més que petar-se els nusos de la mà iarronsarelfront.

—Quanvulguist’acceptounreptetotsdossols—vadirelMalfoy—.Avui,perexemple.Undueldebruixots.Nomésambvaretes,sensecontactefísic.Quèpassa?Nosapsquèésundueldebruixots,oi?

—Ésclarquehosap—vaintervenirelRon,girant-setotd’una—.Josócelseupadrí.Quiéselteu?

ElMalfoyvamirarelCrabbeielGoyle,ielsvasospesar.—ElCrabbe—vadir—.Usvabéamitjanit?Enspodemtrobaralasaladels

trofeus,quemaiestàtancada.QuanelMalfoyse’nvahaveranat, elRon i elHarryesvanmirar l’unaa

l’altre.—Quèésundueldebruixots?—livapreguntarelHarry—.Iquèvoldirque

etselmeupadrí?—Elpadríassumeixelcontrolde lasituaciósi l’altremor—vadirelRon

comquinovollacosa,iperfiesvaposarelmosdepastís,jafred,alaboca.PeròquanvaveurelacaraquefeiaelHarry,deseguidavaafegir—:ÉsclarquelagentnomésmorenduelscomDéumana,ambbruixotsdeveritat.ElmàximquetuielMalfoypodeuarribaraferésllançar-vosespurnesl’unal’altre.Capdelsdossapproumàgiaperfermaldedebò.M’imaginoqueespensavaquetuhorebutjaries.

—Iquèfaigsimoclavaretainoensurtres?—Lallencesalapaperera, iaell lidónesuncopdepuny—vasuggerirel

Ron.—Perdoneu.Totsdosvanaixecarlavistadelplat.Eral’HermioneGranger.—Peròésqueaquínoespotmenjarenpau?—vapreguntarelRon.L’HermionenovafernicasdelcomentariiesvadirigiralHarry.—NohepogutevitarsentirlaconversaquehastingutambelMalfoy.—Síquepodies—vamurmurarelRon.

—Icrecquenohauriesdepassejarperl’escoladenit…PensaenelspuntsquefaràsperdreaGryffindorsit’enxampen,iéssegurquehofaran.Crecqueésmoltegoistaperpartteva.

—Ijocrecqueaixònoéscosateva—vadirelHarry.—Adéu,Hermione—vaferelRon.

Totiaixí,aquellanoeralamillormanerad’acabareldia,vapensarelHarrymés tard, quan estava estirat al llit i sentia el Dean i el Seamus que dormienprofundament (el Neville encara no havia tornat de la infermeria). El Rons’havia passat el vespre donant-li consells del tipus «si intenta fer-te unencanteri, millor que l’esquivis, perquè no recordo com es desfan». Hi haviamoltesprobabilitatsqueelssorprenguéselFilcholaSenyoraNorris,iperaixòelHarrytenialasensacióquetrencantunaaltranormadel’escolaaquellmateixdiaestavaposantaprovalasevasort.Però,d’altrabanda,noespodiatreuredelcapl’expressiódemenyspreudelMalfoy…Eraunagranoportunitatdebatre’lcaraacara,inolapodiadeixarescapar.

—Dosquartsdedotze—vaxiuxiuejarelRonperfi—,valmésquehifemcap.

Esvanposarelsvestits,vanagafarlesvaretesi,ambmoltdecomptedenofersoroll,vantravessareldormitoridepuntetes,vanbaixarl’escaladecargolivan arribar a la sala comuna de Gryffindor. A la llar de foc encara hi haviaalgunesbrases encesesquedesprenienuna llumque convertia lesbutaques enombres misterioses. Estaven a punt d’arribar al retrat quan de la butaca quetenienmésapropvasortirunaveu:

—Ésincreïblequeestiguisfentaixò,Harry.Esvaencendreunllum.Eral’HermioneGrangerambunacamisadedormir

rosailescellescorrugades.—Tu?—vadirelRon,furiós—.Tornaalllitimmediatament!—He estat a punt de xerrar-ho tot al teu germà Percy —li va engegar

l’Hermione—.Ésmonitor,ipodriaaturar-vos.ElHarrynoenteniacompodiahaver-higenttantafanera.—Endavant—livadiralRon.VaenretirarelretratdelasenyoraGrassaiva

passarpelforat.Però l’Hermione no es donava per vençuda tan fàcilment. Va travessar el

foratdarrereelRonielsvaseguir,rondinantcomunavella.—QuenousimportaGryffindor?Noméspenseuenvosaltresmateixos?No

vullqueSlytheringuanyilaCopaInterresidènciesiaravosaltresperdreutotselspuntsquem’hadonat laprofessoraMcGonagall per saber-meels sortilegisdetransformació.

—Vés-te’n.—Comvulgueu,peròdemà,quansigueualtrendetornadaacasanodigueu

quenousvaigavisar.Soutan…Peròallòqueerennohovanarribarasabermai.L’Hermiones’haviagirat

capal retratde la senyoraGrassaper tornaraentrar i s’havia trobatelquadrebuit.La senyoraGrassa se n’havia anat a fer unpasseig nocturn i l’HermionehaviaquedattancadaforalatorredeGryffindor.

—Iaraquèfaig?—vapreguntarambveud’espinguet.—Aixòéscosateva—livarespondreelRon—.Nosaltreshemdemarxar,o

faremtard.Encaranohavienarribatalfinaldelcorredorquanl’Hermioneelsvaatrapar.—Vincambvosaltres.—No,novénsambnosaltres.—Dedebòcreieuqueemvedegustesperar-meaquífinsquem’enxampiel

Filch?Sienstrobaatotstresjunts,lidirélaveritat,quejonomésusvoliaaturar,ivosaltresemdefensareu.

—Quinabarraquetens—vadirelRonenveumassaalta.—Calleu,totsdos!—vacridarelHarrybruscament—.Hesentitunsoroll.Eraunarespiracióprofunda,entretallada.—SenyoraNorris?—vaxiuxiuejarelRon,forçantelsullsenlafoscor.No era la Senyora Norris. Era el Neville. Estava fet una boleta a terra,

dormintprofundament, i, tot iquecaminavendepuntetes,esvadespertarambunbotquans’hivanapropar.

—GràciesaDéuquem’heutrobat!Fahoresquesócaquí,itincmoltesganesd’anar-me’nalllit,perònorecordavalanovacontrasenya.

—Noalcislaveu,Neville.Lacontrasenyaés«Morrodeporc»,peròaranoetserviràderes.LasenyoraGrassasen’haanataferuntomb.

—Comtenselbraç?—livapreguntarelHarry.—Bé—vadirelNeville,mostrant-los-el—.MadamePomfreymel’hacurat

enpocmésd’unminut.—Quebé!Escolta,Neville,nosaltreshemdemarxar…Finsdesprés!—Noemdeixeu!—vacridarelNeville,posant-sedret—.Novullquedar-

mesol,elBaróSagnantjahapassatdoscops.ElRonvaferunaulladaalrellotgeivamirarfuriósl’HermioneielNeville.—Siensagafenperculpad’undevosaltres,nodescansaré finsque sàpiga

embruixar-vosambelsortilegidelesburillesdequèensvaparlarelQuirrell.L’Hermionevaobrirlaboca,potserperdir-lialRoncomesfeiaexactament

el sortilegi de les burilles, però elHarry la va fer callar i els va fer un senyalperquècomencessinacaminar.

Els passadissos estaven il·luminats pels raigs de lluna que entraven pelsfinestrals. A cada cantonada temien trobar-se amb el Filch o amb la SenyoraNorris,peròvantenirsort.Vanpujardepressaunaescalaqueelsduiaaltercerpisivananardepuntetescapalasaladetrofeus.

El Malfoy i el Crabbe encara no havien arribat. Les vitrines dels trofeusbrillavensotalallumdelalluna.Lasalaestavaplenadecopes,escuts,plaquesiestàtuesd’oriplataquerelluïenenlafoscor.Vanrecórrerlasalaarrambatsalaparet,sensetreureelsullsdelesportesquehihaviaacadapuntadelasala.ElHarryva treure lavareta,nofoscasqueelMalfoyentrésdesobte icomencéssenseavisar.Elsminutspassavenlentament.

—Fatard.Potserésques’hacagatalescalces—vaxiuxiuejarelRon.Llavorsvansentirunsorollal’habitaciódelcostatqueelsvaferferunbot.

El Harry va aixecar la vareta. Aleshores van sentir una veu, i no era la delMalfoy.

—Ensumabé,preciosa,quepodenestaral’aguaitenqualsevolracó.EraelFilch,queparlavaamblaSenyoraNorris.Presdepànic,elHarryva

indicaralsaltrestresamblamàqueelseguissinsenseperdreuninstant;esvanescórrerensilencicapalaportaensentitcontrarialaveudelFilch.ElvestitdelNeville tot just acabava de passar la cantonada quan van sentir que el Filchentravaalasaladelstrofeus.

—Sónaquí—vansentirquedeiaenveubaixa—,probablementamagats.—Seguiu-me! —va dir el Harry; i tots, morts de por, van començar a

caminar silenciosament per una galeria plena d’armadures.Cada cop tenien elFilchmés a prop.De sobte, alNeville se li va escapar un esgarip de por i vaarrencar a córrer.Vaensopegar,va agafar elRonper la cintura i totsdosvanperdrel’equilibriivancauresobreunadelesarmadures.

Ambl’estrèpitqueesvasentirn’hihaviaprouperdespertartotelcastell.—Correu!—va cridar el Harry, i tots quatre van sortir per cames, sense

parar-se amirar enrere per veure si el Filch els seguia.Quan van arribar a laportadel finalvangirar iesvanposaracórrerperunaltrecorredor, idesprésencaraunaltre.ElHarryelsguiava,sensetenirniidead’onerennionanaven.Vantravessaruntapísiesvantrobarenunpassadíssecret.Elvanfercorrentivansortirmoltapropdelaclassed’Encanteris,quesabienqueeramoltllunydelasaladetrofeus.

—Crecqueensn’hemdesfet—vadirelHarrysensealè,recolzant-seenunaparet gelada i eixugant-se el front. El Neville estava encorbat, respirava ambdificultatibalbucejava.

—Us ho he dit—va esbufegar l’Hermione, posant-se la mà al pit perquèsentiaunapunxada—.Us-ho-he-dit.

—HemdetornaralatorredeGryffindor—vadirelRon—.Tanràpidcompuguem.

—El Malfoy t’ha aixecat la camisa —va dir l’Hermione al Harry—. Ten’adones,oi?Noteniacapintenciód’anar-hi.ElFilchsabiaquehihauriaalgúalasaladelstrofeus,elMalfoyeldeuhaveravisat.

El Harry va pensar que probablement tenia raó, tot i que no ho voliareconèixer.

—Vinga, som-hi. Però no els seria tan fàcil. Encara no havien fet unadotzenadepassesqueelpomd’unaporta esvamoure i algunacosava sortirdisparadad’unaclassequeteniendavant.

EraelPeeves.Enveure’ls,vallançarunxiscled’alegria.—Siusplau,Peeves,nodiguisres,queensfarienforadel’escola.ElPeevesesvaposarariurecomunagallina.—Passejantperl’escolaamitjanit,eh,patufetsdeprimer?Dolents,dolents,

usagafaranperlesdents.—No,sinodónesl’alarma.Peeves,sisplau.—Hauriad’avisarelFilch,hohauriadefer—vadirelPeevesambveude

sant,peròelsullslibrillavenambmalícia—.Éspelvostrebé,jahosabeu.—Ves-te’napasseig—vasaltarelRon,ivaferungestamblamàcomqui

espantamosques.Allòvaserungranerror.—Alumnes foradel llit!—esvaposar a cridar elPeeves—.Alumnes fora

delllitalpassadísd’Encanteris!Vanesmunyir-sepersotaelPeevesiesvanposaracórrercamesajudeu-me

finsalfinaldelpassadís,onvanpicardenassosambunaporta.Ilaportaestavatancadaambclau.

—Ja està! —es va lamentar el Ron, mentre intentaven obrir-ladesesperadament—.Estemacabats!Éselfinal!

Vansentirpassos.ElFilchcorriatanràpidcompodiacapalPeeves.—Aparteu-vos!—vabramar l’Hermione.Vaprendre lavaretaalHarry,va

donarunscopetssobrealpanydelaportaivamussitar—:Alohomora.Elpanyvaferclecilaportaesvaobrir.Vanpassartotsalhora,lavantornar

atancarràpidament,ihivanenganxarl’orellapersentirquèpassava.—Per on han anat, Peeves? —van sentir que deia el Filch—. Ràpid,

contesta’m.—Demana-m’hoperfavor.—Nom’emprenyis,Peeves,peronhananat?—Et diré una cosa sim’ho demanes per favor—va dir el Peeves amb la

cantarellairritantdesempre.—Moltbé:perfavor.

—Unacosa!Ha,ha,ha!T’heditqueetdiria«unacosa»sim’hodemanavesperfavor!Ha,ha,ha!—IllavorsvansentirelPeevesquesen’anava,ielFilchquerenegavarabiós.

—Esdeuhaverpensatquehemanatperl’altrabanda,perquèaquestaportaestà tancada amb clau—va dir el Harry en veu baixa—. Em sembla que notindrem més problemes. Que paris ja d’una vegada, Neville! —I és que elNevillefeiaunaestonaqueliestiravalamàniga—.Quèvols?

ElHarryesvatombarivaveurebenclaramentquèvoliaelNeville.Peruninstantvaestarsegurqueeraunmalson.Allòeramassa,desprésdetotelqueelshaviapassatfinsllavors.

No eren en una cambra, com s’havia imaginat. Eren en un passadís. Elpassadísprohibitdeltercerpis.Iarasabienperquèestavaprohibit.

Davantseu tenienungosmonstruós,ungosqueomplia tot l’espaientreelterra i el sostre.Tenia tres caps.Tresparellsd’ulls embogitsqueno s’estavenquiets, tres nassos que ho ensumaven tot i es movien cap a ells, tres boquesbavejantsambullalsgrocsdelsqualspenjavenfilsllefiscososdesaliva.

Estavaquiet,mirant-losfixamentambelssisulls.ElHarryintuïaquel’únicaraóperlaqualencaranose’lshaviamenjateraquehavienapareguttandesobteque l’havien agafat desprevingut, però s’estava sobreposant ràpidament. Elsgrunyitseixordadorsquefeiahodeixavenbenclar.

ElHarryvabuscarelpanyalespalpentes:entreelFilchilamort,teniaclarquepreferiaelFilch.

Van caure enrere. El Harry va tancar la porta d’un cop i van començar acórrer,gairebéavolar,altrecoppelpassadís.ElFilchdeviahaveranatabuscar-losperunaaltrabanda,perquènoelvanveureenlloc.Ésclarqueelsimportavapoc.L’únicquevolieneraposartantd’espaicomfospossibleentreellsiaquellabèstiamonstruosa. No van parar de córrer fins que van arribar al retrat de lasenyoraGrassaalsetèpis.

—Ondimonis heu estat?—va preguntar ella en veure’ls vermells, suats, iambelsvestitspengim-penjam.

—Ésigual.Morrodeporc,morrodeporc—vadirelHarry,esbufegant,ielretratesvaapartar.Vansaltaralasalacomunaivancaureenrodó,tremolant,sobrelesbutaques.

Vapassaruna llargaestonaabansquealgúobrís laboca.Defet,semblavaqueelNevillenotornariaaparlarmaimés.

—Però què es pensen que fan, aquesta gent, amb una bèstia com aquellatancadaal’escola?—vadirelRonfinalment—.Sihihacapgosquenecessitiferexercici,sensdubteésaquell.

L’Hermionejahaviarecuperattantlaparlacomelmalcaràcter.

—Peròavosaltresperquèushandonatulls?Per ferbonic?—vadir ambmalallet—.Però,quenoheuvistquèteniasotaelspeus?

—Elterra?—vasuggerirelHarry—.Nolihemiratelspeus;estavamassaenfeinatambelscaps.

—No,nohiteniaelterra.Hiteniaunatrapa.Ésevidentqueprotegeixalgunacosa.

Esvaaixecar.Liespurnejavenelsulls.—Espero que n’estigueu orgullosos.Ens podien haver devorat a tots.O el

que és pitjor, ens podien haver expulsat. I ara, si no us fa res, me’n vaig adormir.

ElRonselavaquedarmirant,bocabadat.—No,noensfares—vadir—.Qualsevoldiriaquel’hemobligadaavenir,

oi?Peròmentrepujavenal’habitació,enHarrynovadeixardepensarenelque

elshaviaditl’Hermione.Elgosestavaprotegintalgunacosa…QuèhaviaditelHagrid?QueGringottseraelllocméssegurdelmónperguardar-hielquefos…TretdeHogwarts,potser.

ElHarrytenialasensaciód’haverdescobertoneraelpaquetetronyósdelacambradeseguretatset-centstretze.

10.Halloween

L’endemàelMalfoynoespodiacreurequeelHarryielRonencaraestiguessinaHogwarts,iqueamésfessincaradecontents.Decansats,peròcontents.IésquealmatísegüentelHarryielRonpensavenquehavertrobatelgosdelstrescaps havia estat una aventura excel·lent i tenienmoltes ganes de tenir-ne unaaltra.Perferboca,elHarrylivaexplicaralRonallòdelpaquetquesemblavaque haguessin traslladat de Gringotts a Hogwarts, i van passar molta estonapreguntant-sequèpodiaserallòquenecessitavatantaprotecció.

—Oésmoltvaluósoésmoltperillós—vadirelRon.—Ototesduescoses—vadirelHarry.Però comque tot el que sabiend’aquellmisteriósobjecte eraque feia uns

cinc centímetres de llarg, difícilment podrien endevinar què era sense tenir-neméspistes.

NielNevillenil’Hermionevanmostrarcapmenad’interèspersaberquèhihaviasotaelgosilatrapa.L’únicquedesitjavaelNevilleeranotornaraveure’lmaimés.

L’HermionevadeixardeparlarambelHarryielRon,peròcomqueeraunamanaire i una setciències, encara s’ho van prendre com un premi afegit. Enaquellmoment tan sols buscaven lamanerade tornar-li la jugada alMalfoy, ivanestarencantatsdetrobar-lapercorreuunasetmanadesprés.

Quan elsmussols van entrar alGran Saló com cada dia, un paquet llarg iprimqueportavenentre sisdemoltgransvacridar l’atencióde tots.ElHarryestavatanencuriositcomelsaltrespersaberquèhihaviadinselpaquet,iesvasorprendremoltquanelsmussolselvandeixarcaurejustdavantseuilivantirarelbaconaterra.Totjustacabavendemarxarquanunaltremussollivadeixarcaureunacartaasobreelpaquet.

ElHarryvaobrirlacartaprimer,isortd’això,perquèdeia:

NOOBRIELPAQUETATAULA

DinshihalasevanovaNimbus2000,

perònovullquesesàpigaquetéunaescombra

perquètotselsseuscompanysenvoldrienuna.

S’hadetrobarambelMarcRourealesset

delvesprealcampdequidditchperfer

elprimerentrenament.

ProfessoraM.McGonagall

Enacabat,vapassarlanotaalRonperquèlallegís,fentveritablesesforçosperamagarelgoigquelihaviaproduït.

—UnaNimbus2000!—vadir elRon enveubaixa,mort d’enveja—. I joquemain’hetocadauna!

Totseguitvanabandonar lasalaperquèvoliendesembolicar l’escombraenprivat abansde laprimeraclasse,peròquancreuavenel rebedoresvan trobarque el Crabbe i el Goyle els barraven el pas cap a les escales. ElMalfoy vaprendreelpaquetalHarryielvasospesar.

—Ésunaescombra—vadir,tornantelpaquetalHarrydemalamanera,ambunabarrejadegelosiaiderancoralaveu—.Aquestcopsíquel’hasfetabona:alsdeprimernoensendeixentenir.

ElRonnoesvapoderaguantar.—Noéscapescombravella—vadir—,ésunaNimbus2000.Quèvasdir

que tenies a casa,Malfoy?UnaCometa 260?—ElRonva fer un somriure alHarry—.LesCometessónunapijada,perònotenenlacategoriadelesNimbus.

—Ituquèsaps,Weasley,sinoetpodriescomprarnilacaixa?—elvatallarelMalfoy—.Suposoquetuielsteusgermanshauríeud’estalviarpercomprar-vos-enunabriabri.

AbansqueelRonpogués respondre,elprofessorFlitwickvaaparèixerperdarreredelMalfoy.

—Suposoquenodeuenestardiscutint,oi?—vapreguntarambveuaguda.—AlPotterlihanenviatunaescombra,professor—vadeixaranarelMalfoy

tanràpidcomvapoder.—Sí,sí,jahosé—vadirelprofessorFlitwickfentunsomriurealHarry—.

La professora McGonagall m’ha explicat per què s’ha fet una excepció ambvostè,Potter.Iquinmodelés?

—UnaNimbus2000,professor—vadirelHarryaguantant-seelriuredelacarad’horrorquefeiaelMalfoy—.EnrealitatésgràciesalMalfoymateixquelatinc—vaafegir.

ElHarryielRonvanpujarlesescalesofegant-seelriurequeelsprovocava

lacaraderàbiaiconfusiódelMalfoy.—Defetésveritat—vadirelHarry,mortderiurequanvanarribaralfinal

de l’escala demarbre—. Si no hagués agafat el recordatori delNeville, jo noseriaal’equip…

—Osiguiqueetpensesqueésunpremiperhavertrencatlesnormes,oi?—va dir una veu malhumorada just darrere seu. L’Hermione pujava les escalesambpassospesatsmirantambdesaprovacióelpaquetqueduiaelHarry.

—Empensavaquenoensparlaves—vadirelHarry.—Sí, i no cal que canviïs de parer—vadir elRon—.Ens anavamolt bé,

així.L’Hermionese’nvaanartotatibada.AquelldiaelHarryvatenirmoltsproblemesperconcentrar-seenleslliçons.

Acadainstantquepodias’escapavaaldormitoriacomprovarsielpaquetencaraerasotaelllit,osen’anavaaveureelcampdequidditchonaprendriaajugar-hialvespre.Esvaempassarelsoparsensesaberbenbéquèmenjavaidesprésse’nvaanarcorrentsambelRonadesembolicar,perfi,laNimbus2000.

—Uau!—vaexclamarelRonquanvaveurel’escombradamuntelcobrellit.Fins i tot el Harry, que no en sabia res, d’escombres, va pensar que era

preciosa; de formes elegants, lluent, amb el mànec de caoba. Tenia una cuallargadebrinsmoltbenposatsi,escritenlletresd’oralapunta,hideia:Nimbus2000.Quanvanserles7elHarryvadeixarelcastellise’nvaanaralesfosquescapalcampdequidditch.Nohaviaestatmaial’estadi.Elcampestavaenvoltatdegraderiesambcentenarsdeseientselevatsperquèelsespectadorspoguessinveure el joc.A cada extremdel camphi havia tres perxes daurades, cada unaambuncèrcolalapunta.AlHarrylivanrecordarelspaletsdeplàsticquefeienservir els nensmuggleper fer bombollesde sabó, encaraque aquells feien15metresd’alçada.

TeniamassaganesdevolarunaltrecopinovapoderesperarelRoure,demanera que va pujar a l’escombra i es va enlairar. Quina sensació… Pujar,baixar,voltarperlesperxes…LaNimbus2000teniadireccióassistida.

—Ei,Potter,baixa!ElMarcRourehaviaarribat.Sotaelbraçduiaunacaixadefusta.ElHarry

vaaterraralseucostat.—Moltbonic—vadirelRoureambelsullsbrillants—.Araentencquèvolia

dirlaMcGonagall…Hoportesalasang.Aquestvesprenomést’ensenyarélesregles; llavors ja podràs assistir als entrenaments de l’equip, tres cops persetmana.Vaobrirlacaixa.Adinshihaviaquatrepilotesdediferentsmides.

—Bé,doncs—vadirelRoure—,elquidditchésproufàcild’entendre,totiquejugar-hijaésunaaltracosa.Acadaequiphihasetjugadors,tresdelsquals

sónencistelladors.—Tresencistelladors—va repetir elHarry,mentreelRoure treiaunabola

vermelladelamidad’unapilotadefutbol.—Aquestapilotaesdiu«bomba»—vadirelRoure—.Elsencistelladorses

vanpassant labombaentreells ihand’intentarficar-laperundelscèrcolspermarcarpunts.Deupuntscadavegadaquelabombapassapelforat.M’explico?

—Els encistelladors es tiren la bomba fins que la fan passar pel cèrcol imarquen—va recitar el Harry—. Així és com una espècie de bàsquet sobreescombresvoladoresiambsiscistelles.

—Quèésel«bàsquet»?—vapreguntarambcuriositatelRoure.—Deixa-hocórrer—vadirelHarryràpidament.—Amés amés hi ha un jugador a cada equip que fa de porter. Jo sóc el

porter deGryffindor.Hedevolar al voltant dels nostres cèrcols i impedir quel’altreequipmarqui.

—Tres encistelladors, unporter—va repetir elHarry, que estavadecidit arecordar-hotot—.Ijuguenamblabomba.Moltbé,hoheentès.Ilesaltresperaquè serveixen? —va preguntar assenyalant les tres boles que quedaven a lacaixa.

—Arat’hoensenyo—vadirelRoure—.Agafaaixò.Livadonarunpalsemblantaunbatdebeisbol.—T’ensenyaréquèfanlesbales—vadirelRoure—.Lesbalessónaquestes.Livaensenyarduespilotesidèntiques,negrescomelcarbóiunamicamés

petitesquelabombavermella.ElHarryesvaadonarquelespilotesintentavenescapar-sedelescordesqueleslligavenalacaixa.

—Aparta’t—vaadvertirelRourealHarry.Esvaajupirivadeixaranarunadelesbales.

Tot d’una la pilota negra va pujar cap al cel, i llavors es va llançardirectamentalacaradelHarry.ElHarrylavacolpejarambelbatpertalquenolitrenquéselnasilavaenviarpelsairesenziga-zaga…Lapilotaesvapassejarentreelscapsdelsdosnoisillavorsse’nvaanarcapalRoure,ques’hivatirarasobreivaaconseguirclavar-lacontraelterra.

—Hohasvist?—vadirelRouresenseairementreobligavalabala,queesvoliadeslliurard’ell,atornaralacaixail’hilligavafort—.Lesbalesvancombales,ésclar,iintentenfercaureelsjugadorsdel’escombra.Peraixòhihadosbatejadorsacadaequip.ElsnostressónelsbessonsWeasley.Laseva tascaésprotegirl’equipdelesbalesiintentarquevagincapal’equipcontrari.Ibé,hohasentès?

—Hihatresencistelladorsqueintentenmarcaramblabomba,elporterquevigilalescistellesielsbatejadorsqueallunyenlesbalesdel’equip—varepetir

dememòriaelHarry.—Moltbé—vadirelRoure.—Mmm, Roure, les bales, han matat mai ningú?—va demanar el Harry,

desitjantquelapreguntasemblésabsurda.—AHogwarts,mai. Algun cop algú s’ha trencat lamandíbula, però poca

cosamés.Bé,doncs,l’últimintegrantdel’equipéselcaçador.Ésadir,tu.Tunot’hasdepreocuparnidelabombanidelesbales…

—Finsquem’obrinelcap…—Nopateixis,elsWeasleysónunaparellaeficaçamblesbales.Vulldirque

ellsmateixossóncombaleshumanes.ElRourevaficarlamàalacaixaienvatreurelaquartabola.Comparada

amblesbalesilabomba,eramoltpetita,delamidad’unanou.Erad’orbrillantiteniaunesalespetitetesdeplataquenoparavendemoure’s.

—Aquesta—vadirelRoure—éslapapallonadaurada,lamésimportantdetotesquatre.Ésmoltdifícild’atraparperquèesmoumoltràpidicostadeveure-la. La tasca del caçador és trobar-la i caçar-la.Hauràs de passejar-te entre elsencistelladors,elsbatejadors,lesbalesilabombaperagafar-laabansquehofacielcaçadordel’altreequip.Quihoaconsegueixobté150punts,iaixòvoldirquepràcticament fa guanyar el partit al seu equip. Per això als caçadors se’ls fantantesmalesjugades.Eljocnoacabafinsques’atrapalapapallona,demaneraque pot durar segles… Crec que el rècord són tres mesos. Evidentment, vanhaverdeferservirsubstitutsperquèelsjugadorspoguessindormirunamica.

»Bé,aixòéstot.Tenscappregunta?ElHarryva ferquenoambelcap.Haviaentèsperfectamentquèhaviade

fer.Elproblemaerafer-ho.—Avuinopracticaremamblapapallona—vadirelRoure,ilavaposarun

altrecopdinslacaixaambmoltdecompte—:ésmassafoscilapodríemperdre.Hofaremambaquestes.Esvatreuredelabutxacaunabossadepilotesdegolfnormalsicorrentsialcapd’unsminutstotsdoserenal’aire.ElRouretiravalespilotesdegolftanfortcompodiaenqualsevoldireccióielHarrylesintentavaagafar.

Noenvafallarniuna,ielRoureestavaentusiasmat.Mitjahoraméstardjaeranegranitivandeixarl’entrenament.

—Aquestanyeltrofeudequidditchduràelnostrenom—vadirelRouretotcontentmentre tornaven, esgotats, capal castell—.Nom’estranyariagensqueacabessissentmésboqueelCharlieWeasley,iaixòqueelCharliepodriahaverjugatalaselecciónacionalsinosen’haguésanataperseguirdracs.

Potservaserperquèestavamoltocupatambelsentrenamentsdequidditch

trescopspersetmanaiambtotselsdeures,peròelcasésquelivanpassardosmesosgairebésenseadonar-se’n.AHogwartssesentiamésagustdelquemais’havia sentit a casa els Dursley. A més, les classes s’havien anat fent cadavegadamésinteressantsuncophavienarribatadominarlesnocionsbàsiques.

El dia deHalloween es van despertar amb una olor deliciosa de pastís decarabassa que perfumava els passadissos. Per acabar-ho d’adobar, a classed’EncanteriselprofessorFlitwickelsvadirquecreiaque jaestavenpreparatspercomençarafervolarobjectes,queeraunacosaquetotstenienmoltesganesdeferdesdeldiaqueelprofessorvafervolarelgripaudelNevilleperl’aula.ElprofessorFlitwickelsvaposarperparellesperquèpractiquessin.AlHarrylivatocaranarambelSeamusFinnigan(laqualcosaelvatranquil·litzar,perquèeraevidentqueelNevillevoliaanarambell).PeròelRonvahaverdetreballarambl’Hermione Granger i això no els va fer gens de gràcia a cap dels dos.L’Hermione no els havia dirigit la paraula d’ençà que el Harry havia rebutl’escombravoladora.

—No oblidin aquell moviment de canell tan elegant que hem estatpracticant!—vacridar elprofessorFlitwick, al capdamunt, comsempre,de lapiladellibres—.Elmoviment,suau,ielcop,sec.Facinmemòria:suauisec.Irecordin que pronunciar les paraules màgiques correctament també és moltimportant,isinoquehopreguntinaBaruffioelbruixot,quevadiruna«f»encomptesd’una«s»ilivacaureunbúfalasobre.

Allòeramoltdifícil.ElHarry ielSeamusfeienelmovimentsuauielcopsec, però la ploma que se suposava que havien de fer volar no es movia delpupitre.ElSeamusesvaposartannerviósquehivadonaruncopamblavaretaivacalar-hifoc…IelHarryelvahaverd’ofegarambelbarret.

AlRon,queeraalatauladelcostat,lescosesnolianavengairemillor.—WingardiumLeviosa!—cridava,moventelsbraçoscomsifosunmolíde

vent.—Hodiusmalament—vasentirelHarryquedeial’Hermione—.Hasdedir:

Wing-gar-diumLevi-o-sa,fentla«gar»llargaisuau.—Fes-hotu,doncs,sietstanllesta—vacontestarelRon.L’Hermioneesvaarromangarlesmàniguesdelvestit,vaferelmovimentde

varetaivadir:WingardiumLeviosa!Laplomaesvaaixecardelpupitreiesvaquedarsuspesaal’aireaunmetre

d’alçada.—Molt imolt bé!—va exclamar el professor Flitwick, picant demans—.

Quetotalaclassemiricapaquí:lasenyoretaGrangerhohaaconseguit!Quanlaclasseesvaacabar,elRonestavademoltmalhumor.—Nom’estranyaqueno l’aguantiningú—vadir alHarryquansortiende

classetotsapatolls—.Aquestanoiaésunmalson,deveritat.Algúentre lagentadava toparambelHarry.Era l’Hermione.ElHarry tot

justvatenirtempsdeveure-lilacara…Iesvasorprendredeveurequeplorava.—Emsemblaquet’hasentit.—Iquè?—vadirelRon,peròalacaraseliveiaquenon’estavaorgullós—.

Jase’ndeuhaveradonat,quenotéamics.L’Hermione no va anar a la classe següent, i ningú la va veure en tota la

tarda.QuananavencapalGranSaló,onelsesperavaelbanquetdeHalloween,elHarryielRonvansentirquelaParvatiPatildeiaa lasevaamigaLavenderquel’Hermioneestavaplorantalslavabosdenoiesiquevoliaqueladeixessinen pau. En sentir això, el Ron es va preocupar encara més, però un instantdesprésladecoraciódeHalloweendelGranSalóvaferqueoblidésl’Hermione.

De lesparets i el sostrepenjavenunmilerde ratpenats, i unaltremiler espassejava per les taules en bandades que semblavennúvols negres, demaneraque feien vacil·lar les espelmes de les carabasses.El banquet va aparèixer delno-resalesplàteres,igualquehaviapassatelprimerdiadecurs.

ElHarryacabavadeservir-seunapatataalfornquanelprofessorQuirrellvaentrar corrent al salóambel turbantmigpenjant.Semblavaaterrit, per la caraquefeia.Tothomesvagiraramirarquèpassava.ElprofessorQuirrellvaarribaroneraelprofessorDumbledore,esvarecolzaralataulaivadir,esbufegant:

—Untrol…Alesmasmorres…M’hasemblatquehohavíeudesaber.Ivacaureaterra,desmaiat.Hivahaverungranaldarull.ElprofessorDumbledorevahaverdefersortir

unsquantscoetsdecolormoratdelavaretaperquètothomcallés.—Monitors!—vaordenar—.Portinelsnoisalsdormitoris,immediatament!ElPercyestrobavacomunpeixal’aigua.—Seguiu-me!Elsdeprimer,noussepareu!Noheude tenirpordel trolsi

seguiu lesmevesordres!Nous allunyeudemi.Deixeupassar els alumnesdeprimer!Perdona,peròsócmonitor!

—Coms’hodeuhaver fet el trolperentrar?—vapreguntarelHarryquanpujavenlesescales.

—Noentincniidea;sesuposaquesóncurtsdegambals—varespondreelRon—. Potser el Peeves ha volgut fer una broma perHalloween i l’ha deixatpassar.

Els dos nois es van creuar diversos grups de gent que corrien en diferentsdireccions. Just quan es creuaven una munió de residents de Hufflepuff queanavenmoltatabalats,elHarryvaagafarelRonpelbraç.

—Acaboderecordar…L’Hermione.—Quèlipassa?

—Quenoensapres,deltrol.ElRonesvacontenir.—D’acord—vadir—.PeròvalmésqueelPercynoensvegi.Van fermitjavolta iesvanuniralsdeHufflepuff,queanavenendirecció

contrària.Després esvan esmunyir perun corredordesert i van córrer cap alslavabosdenoies.Vantombarenunacantonadaivansentirunspassoslleugersdarrereseu.

—ElPercy!—vaxiuxiuejarelRon,ivaempènyerelHarryrereunenormegriudepedra.

Però van treure el cap i no era el Percy, sinó l’Snape, que va creuar elpassadísivadesaparèixer.

—Quèfa?—vaxiuxiuejarelHarry—.Perquènoésabaixalesmasmorresamblarestadeprofessors?

—Noentincniidea!Esvanposaraseguirsilenciosamentl’Snape,quecomençavaaperdre’sen

ladistància.—Vacapaltercerpis—vadirelHarry,peròelRonelvainterrompre.—Nosentsunaolorestranya?ElHarryvaensumariunapudorfortíssimalivaomplirelsnarius:erauna

barrejad’olordemitjonsbrutsidevàterpúblicd’aquellsquenonetejaningú.I llavors van sentir un grunyit llunyà i uns passos de gegant que

s’arrossegavenperterra.ElRonvaassenyalarambelditelfinald’uncorredorquetenienamàesquerra.Algunacosadesmesuradamentgranse’lsapropava.Esvanamagarentrelesombresielvanveureaparèixerenunclardelluna.

Era una visió horrorosa: feia tresmetres imig d’alçada, tenia la pell d’uncolorgrisgranitapagat,iseuelcosgranellutsemblavaunarocaambuncaparrócalb a sobre de la mida d’un coco. Tenia les cames curtes i gruixudes comtroncs,ielspeusplansicallosos.Lapudorqueemanavaeraincreïble.Alamàduiaungarrotdefustagegantíquearrossegavaperterraperquèteniaelsbraçosmassallargs.

El trol es va aturar davant una porta i hi va ficar el cap. Va bellugar lesllarguesorelles,vaferunpensamentivaarrossegar-secapadinsl’habitació.

—Laclauésalpany—vadirelHarryenveubaixa—.Elpodríemtancar.—Bonaidea—vadirelRon,ambveutremolosa.Vananarcapalaportaamblabocaseca,pregantqueeltrolnodecidíssortir

d’improvís.ElHarryvaaconseguirtancarlaportad’uncopifer-hiunavoltadeclau.

—Sí!Exaltatsperlavictòria,vancomençaracórrerpelpassadís,però,quanvanarribaralacantonada,vansentirunsoqueelsvaglaçarelcor:uncritaguti

profund.Veniadel’habitacióqueacabavendetancarambclau.—Oh,no!—vaferelRon,méspàl·lidqueelBaróSagnant.—Eraellavabodenoies!—vaexclamarelHarry.—Hermione!—vancridartotsdosalhora.Sihaguessinpoguttriar,nohaurienfetmaiallò,però,quinaaltraopcióels

quedava?Vantornarenrere,correntcombòlids,i,tremolantdepànic,vangirarlaclaucomvanpoder…Finalment,elHarryvaobrirlaporta,ihivanentrar.

L’HermioneGrangerestavafetaunaboletaa laparetdeldavant;semblavaqueestavaapuntdedesmaiar-se.Eltrolavançavacapaella,destrossanttotelquetrobavaalseupas.

—Distreu-lo!—vacridarelHarryalRon,desesperat.Vaagafarunaaixetailavallançartanfortcomvapodercontralaparet.

Eltrolesvaaturaraunmetredel’Hermione.Esvagirar,sorrer,parpellejantcom si no entengués res, per veure d’on venia el soroll. Amb aquells ulletsantipàticsvaveureelHarry.Vadubtar,ialfinalvadecidiranarcapaell,ambelgarrotaixecat.

—Ei,cervelldepardal!—vacridarelRondesdel’altrabandadelslavabos,i livatirarunacanonadametàl·lica.Eltrolni tansolsvanotarelcop,peròvasentir el crit i es va tornar a quedar palplantat almig de l’habitació.Va girarl’horriblemorrocapalRon,ielHarryvatenir tempsdecórrercapaunaaltrabanda.

—Corre, Hermione, corre!—va cridar, i va intentar empènyer-la cap a laporta,peròellanoespodiamoure,continuavaparalitzadacontralaparet,amblabocaoberta.

Tantacridòria i tantdemovimentvanferqueel trolperdéselsestreps.Vatornara rugir i esvadirigir capalRon,queestavamolt aprop seu ino teniamanerad’escapar.

LlavorselHarryvaactuardemaneramoltvalenta,itambémoltinconscient:vaprendreembranzida,vasaltarsobreeltrolivaaconseguirpenjar-se-lialcollperl’esquena.Captrolnos’hauriaadonatqueteniaalgúallàpenjat,peròfinsitotelmésinsensiblehaurianotatquelificavenunpalpelnas,ielHarryduialavaretaalamàquanvasaltar-lialdamunt…Lihaviaentratdirectamentperunnariu.Vacomençararecargolar-seiaxisclardedolor,moventelgarrotcomunboig. El Harry se li aferrava al coll com qui s’aferra a la vida: en qualsevolmomenteltrolpodiafer-losaltarpelsairesodonar-liuncopfatalambelgarrot.

L’Hermionehaviaanatpassantarrandelaparetieraaterramortadepor.ElRon va treure la vareta, sense saber ben bé per a què. De sobte es va trobarpronunciantelprimersortilegiquelihaviavingutalcap:WingardiumLeviosa!

Elgarrotva abandonar lesmansdel trol i va començar a enlairar-semés i

més, fins que va fer una tombarella a l’aire i va caure… sobre el cap del seupropietari,fentunsorollforçaanguniós.Eltrolvatrontollaridesprésvacaurepladebocaterrosa,ambuncopsordquevasacsejarlesparets.

ElHarryesvaaixecar.Tremolavairespiravaambdificultat.ElRons’haviaquedatrígidamblavaretaaixecada,observantelqueacabavadefer.

Vaserl’Hermionequivaparlarprimer.—És…mort?—Nohocrec—vadirelHarry—.Emsemblaquenomésestàinconscient.Es va ajupir i li va treure la vareta del nas. Estava coberta d’un líquid

llefiscósdecolorgris,pledegrumolls.—Ecs!Mocsdetrol!Lavanetejaralspantalonsdelabèstia.Desobtevansentiruncopdeportaiunspassosqueelsvanfertornarala

realitat.Finsllavorsnohavienestatconscientsdel’enrenouquehavienfet,però,ésclar,abaixalgúdeviahaversentitelscops ielsrugitsdel trol.Unmomentdesprés, la professora McGonagall va entrar com una exhalació al lavabo denoies,seguidadepropperl’Snape.ElQuirrelltancavalacuai,quanvaentrarivaveureeltrol,vahaverd’agafaraireiasseure’senunvàteramblamàalcor.

L’Snape es va inclinar sobre el trol. La professoraMcGonagall mirava elHarryielRon.ElHarrynol’haviavistamaitanenfadada,teniaelsllavisblancs.TotaesperançadeguanyarcinquantapuntsperaGryffindoresvaesvair.

—Quèdimonishitenen,alcap?—vadirlaprofessoraMcGonagall,furiosa.ElHarryvamirarelRon,quecontinuavarígidamblavaretaaixecada—.Hanestatdesort,podriensermorts.Perquènosónalaresidència?

L’SnapevatravessarelHarryamblamirada.ElHarryvaabaixarelcapi,amés,lihauriaagradatqueelRonabaixéstambélavareta.

Aleshoresunaveuetavasortirdelestenebres.—Perdoni,professoraMcGonagall,peròésquehanvingutabuscar-me.—SenyoretaGranger!L’Hermionefinalmenthaviaaconseguitrecobrarlesforçes.—És que havia anat a cercar el trol perquè… Perquè em pensava que el

podriadominarjomateixa…Comquehohellegittotsobreelstrols…Al Ron li va caure la vareta. L’Hermione Granger explicava unamentida

comunacasaaunprofessor?—Sinom’haguessintrobat,araseriamorta.ElHarrylihaficatlavaretapel

nas,ielRonl’haabatutambelseupropigarrot.Notenientempsd’anarabuscarningú.Estavaapuntd’aixafar-mequanhanarribat.

ElHarryielRonvanintentarfercomsilahistòrianoelsvinguésdenou.—Bé,enaquestcas…—vadirlaprofessoraMcGonagall,mirant-losatots

—.SenyoretaGranger,ésunaesbojarrada.Compodiapensarqueguanyariauntroldemuntanyatotasola?

L’Hermionevaabaixarelcap.ElHarrys’haviaquedatmut.L’Hermioneeral’últimapersonaquetrencarialesnormes,peròallàlatenien,fentcomèdia,pertreure’ls de l’embolic. Era com si de sobte l’Snape s’hagués posat a regalarcaramels.

—SenyoretaGranger,haurédedescomptarcincpuntsaGryffindorpelquehafet—vadirlaprofessoraMcGonagall—.Esticmoltdecebuda.Peròvinga,sinos’hafetres,millorquese’nvagialaTorredeGryffindor.Elsaltressónallàacabantdesopar.

L’Hermionevamarxar.LaprofessoraMcGonagallesvadirigiralHarryialRon.—Continuo pensant que han estat de sort, però també és cert que pocs

alumnesdeprimerhaurienenderrocatun troldemuntanyaadult.Per tant,hanguanyat cinc punts cada un per a Gryffindor. El professor Dumbledore seràinformatdelsfets.Iarapodenmarxar.

Vanmarxar corrents d’allà i novandir paraula fins quevan ser dospisosmésamunt.Eraungrandescansserllunydelapudordeltrol,deixantdebandatotalaresta.

—Enshauriahagutdedonarmésdedeupunts—esvaqueixarelRon.—Deusvolerdircinc,sidescomptemelsdel’Hermione.—Totundetall,queensjustifiquéscomhohafet—vaadmetreelRon—.És

clarquelaveritatésquel’hemsalvada.—Sí,peròpotsernohohaurianecessitatsinol’haguéssimtancadaallàamb

labèstia—livarecordarelHarry.HavienarribatalretratdelasenyoraGrassa.—Morrodeporc—vandir,ivanpassar.La sala comuna estava plena de gom a gom imolt animada. L’Hermione,

però,estava totasolaalcostatde laporta,esperant-los.Hivahaverunsilenciincòmode.Llavors,sensemirar-se,totsvandir«Gràcies»alhora,ivancórreraagafarunplat.

Peròdesd’aquelldial’HermioneGrangervapassaraserunaamiga.Hihacosesquecreenvinclesquanescomparteixen,ibarallar-seamortambuntroldetresmetresimign’ésuna.

11.Quidditch

Amb el mes de novembre va venir el fred. Les muntanyes que envoltavenl’escolaesvantornard’ungrisgèlid iel llacsemblavaacerglaçat.Alsmatinsels camps es despertaven coberts de gebre. Des dels finestrals dels pisossuperiors es veia el Hagrid desglaçar escombres al camp de quidditch, cobertambunabricdepelldetalp,unsguantsdeconilliunesbotesdecastorenormes.

La temporada de quidditch havia començat. Després d’entrenar-se durantsetmanes, el dissabte següent el Harry havia de jugar el seu primer partit:GryffindorcontraSlytherin.SiguanyavaGryffindor,aniriensegonsenlaCopaInterresidències.

GairebéningúhaviavistjugarelHarryperquèelRourehaviadeciditqueeraunaarmasecretais’haviademantenirenl’incògnit.Peròlanotíciaquejugariadecaçadors’haviafiltratd’algunamanera,ielHarrynosabiaquèerapitjorquelidigués lagent:queho faria fantàsticament,oquecorrerien sota seuambunmatalàs.

PelHarryvaserunasorttenirl’Hermioned’amigaenaquellsmoments.Nose n’hauria sortit sense ella per entregar els deures, amb tots els entrenamentsd’últimahoraqueels feia ferelRoure.Amés, lihaviadeixatElquidditchdetoteslesèpoques,quevaresultarserunalecturamoltinteressant.

AllàvaseronelHarryvaaprendrequeenquidditchhihaviaset-centstipusdefaltes,iquealafinaldelaCopadelMónde1473leshavienfetestotes;queels caçadors normalment eren els jugadors més petits i més ràpids, i que elsaccidentsmésgreuselsacostumavenatenirells;tambéhivallegirque,malgratquenoeragensfreqüentquealgúmorísjugant-hi,esconeixiencasosd’àrbitresque havien desaparegut durant un partit i havien aparegut mesos després aldesertdelSàhara.

L’Hermione janoera tan rigorosa respecteal fetde trencarnormesd’ençàqueelHarryielRonl’haviensalvadadeltroldemuntanyaiperaixòresultavamoltmésagradable.EldiaabansdelprimerpartitdelHarrytotstreserenalpati

morint-sedefredil’Hermionevaferaparèixerunfocblaulluminósquepodientransportarenunpotdemelmelada.Estavendrets,escalfant-sed’esquenaalfocquan va passar l’Snape. El Harry de seguida es va adonar que coixejava.Immediatament,elstresnoisesvanacostarelsunsalsaltrespertalqueelfocnoes veiés, ja que intuïen que no estava permès. Desgraciadament, l’Snape vasospitaralgunacosaveientlessevescaresdeculpabilitat.Se’lsvaapropar.Novaveureelfoc,peròvabuscarunaaltraraóperesbroncar-los.

—Quèhitéaquí,Potter?EraElquidditchdetoteslesèpoques.L’hivaensenyar.—Els llibres de la biblioteca no es poden treure fora de l’escola—va dir

l’Snape—.Doneu-me’l.CincpuntsmenysperaGryffindor.—Aquesta norma se l’acaba d’inventar —va xiuxiuejar el Harry de mal

humor quan l’Snape s’allunyava, coixejant—. Em pregunto què li passa a lacama.

—Niidea,peròesperoquelifacimoltdemal—vadirelRon,empipat.

Aquellanit,lasalacomunadeGryffindorestavamoltanimada.ElHarry,elRon i l’Hermione es van asseure junts al costat d’un finestral. L’Hermionecorregia els deures d’Encanteris del Harry i el Ron. No deixava que se’lscopiessin(«Comn’aprendríeu,siuselsdeixés?»),peròcomque lidemanavenqueelscorregístambéobtenienlesrespostescorrectes.

ElHarryestavanerviós.Volia recuperarElquidditchde totes lesèpoques,per distreure’s i deixar de pensar en el partit. Per què havia de tenir por del’Snape?Esvaaixecarielsvadiralsaltresdosqueanavaademanarelllibreal’Snape.

—És tot teu —van dir tots dos alhora. El Harry tenia un argument quel’Snapenopodriarebutjardavantd’altresprofessors.

Va fer el camí cap a la sala de professors i va picar a la porta. No vanrespondre.Vatornarapicar.Resderes.

Hihaviacappossibilitatquel’Snapes’haguésdeixatelllibreadins?Valialapenaintentar-ho.Vaobrir laporta,va treure-hielcap…ivaveureunaescenaespantosa.

A dins hi havia l’Snape i el Filch, sols. L’Snape s’aguantava el vestit persobreelgenoll.Teniaunacamadestrossada, totacobertadesang.ElFilchl’hiestavaembenant.

—Maleïda bèstia —es lamentava l’Snape—. Com se suposa que has decontrolar-litotstrescapsalhora?

ElHarryvaintentartancarlaportasensefersoroll,però…—Potter!

L’Snape es va abaixar el vestit per amagar-se la cama; tenia la caradeformadaderàbia.ElHarryvaempassarsaliva.

—Nomésvoliasabersiempodiatornarelllibre…—Fora!Forad’aquí!El Harry se’n va anar abans que l’Snape pogués treure més punts a

Gryffindor.Vacórrerescalesamunt.—L’has aconseguit?—li va preguntar el Ron quan el Harry va arribar—.

Quèpassa?ElHarryelsvaexplicarenveubaixaelquehaviavist.—Sabeuquèvoldir totaixò?—vaconcloure,sensealè—.Queva intentar

passarperonhihaelgosdelstrescapseldiadeHalloween!Ésallàonanavaquan el vam veure… Vol apropiar-se d’allò que el gos guarda! I em jugol’escombraquevaserellquivadeixarentrareltrol,percrearconfusió!

L’Hermioneteniaelsullscomplats.—No, no ho crec —va dir—. He de reconèixer que l’Snape no és gaire

agradable, però mai intentaria robar una cosa que el Dumbledore tinguésguardada.

—Francament,Hermione, tu et deuspensarque tots els profes són santsoalguna cosa per l’estil—li va deixar anar el Ron—. Jo estic d’acord amb elHarry.Noemrefiarianiunpèldel’Snape.Però,quèéselquebusca?Quèvigilaelgos?

ElHarryse’nvaanaralllitambaquellapreguntabullint-lialcap.ElNevilleroncavasorollosament,peròellnopodiadormir.Vaintentardeixar lamentenblanc…Necessitavadormir;hohaviadefer;teniaelpartitalcapd’uneshores…Peròl’expressiódel’Snapequanlihaviavistlacamaeradifícild’oblidar.

Elmatí va arribar fred i lluminós.ElGranSaló feia una olor deliciosa desalsitxes fregides i tothom xerrava alegrement esperant un bon partit dequidditch.

—Hasd’esmorzarunamica.—Novullres.—Niquesiguiunatorrada—vaintentarpersuadir-lol’Hermione.—Notincgana.ElHarryestrobavamoltmalament,ialcapd’unahorahaviadeseralcamp.—Harry,hasd’agafarforces—vadirelSeamusFinnigan—.Elcaçadorésel

querepméspressiódel’equipcontrari.—Gràcies, Seamus—va dir el Harry, mirant com es posava un quilo de

quetxupalessalsitxes.A les onze, tota l’escola era a les graderies del camp de quidditch.Molts

alumnes portaven binocles perquè, encara que els seients quedessin alts, devegadeseradifícilveurequepassava.

ElRon i l’Hermione van pujar a la darrera fila, on hi havia elNeville, elSeamus i elDean, el seguidordelWestHam.Havienpreparatuna sorpresaalHarry: havien fet una pancarta amb un dels llençols que l’Scabbers havia fetmalbé. La pancarta deia: «Potter, president», i elDean, que en sabiamolt, dedibuixar,haviafetunlleódeGryffindorpreciósasota.Amés,l’Hermionehaviafetunpetitencanteriperquèlapinturaanéscanviantdecolor.

Mentrestant, als vestidors, el Harry i la resta de l’equip es vestien ambl’uniformedequidditchdecolorescarlata(Slytherinjugavadeverd).

ElRoureesvaaclarirlagola,perindicarquevoliaparlar.—Bé,nois—vadir.—Inoies—vapuntualitzarl’encistelladoraAngelinaJohnson.—Inoies—varepetirelRoure—.Jahisom.—Elgranpartithaarribat—vadirelFredWeasley.—Elpartitquetotsesperàvem—vadirelGeorge.—EnssabemeldiscursdelMarcdememòria—vadirelFredalHarry—:

l’anypassatjaéremal’equip.—Calleu, vosaltres dos —va dir el Roure—. Som el millor equip que

Gryffindorhatingutenanys.Guanyarem.Hosé.Ise’lsvamiraratotsambcaradedur,comdient:«Isino,veureuelqueésbo».

—Moltbé.Haarribatl’hora.Bonasortatots.ElHarryvadeixarelsvestidorsdarrereelFredielGeorge,i,pregantqueels

genollsnolifessinfiga,vasortiralterrenydejocenmigd’unagrancridòria.Elpartit l’arbitravaMadameHooch,queeraalmigdelcampesperant tots

dosequips,ambl’escombraalamà.—Escoltin-metots.Vullquesiguiunpartitnet,entesos?—vadir,uncopels

vateniralseuvoltant.AlHarrylivasemblarqueparlavasobretotpelcapitàdel’equipdeSlytherin,elMikeFlint,queeraunalumnedecinquè.PelHarry,elFlint semblava que tingués sang de trol a les venes.De cua d’ull va veure lapancartaambel«Potter,president»queonejavaadaltdetotdelagraderia,perdamuntdelscapsdelamultitud.Elcorlivaferunbot.Esvasentirmésvalent.

—Japodenpujaralesescombres.ElHarryvapujaralaNimbus2000.MadameHoochvamarcarl’inicidelpartitambunfortxiulet.Lesquinzeescombresvancomençaravolaramunt,moltamunt.—L’Angelina Johnson ha agafat la bomba per Gryffindor. Tota una

encistelladora,aquestanoia!Imoltatractiva,percert!—Jordan!

—Hosento,professora.ElLeeJordan,unamicdelsbessonsWeasley,feiadecomentarista,vigilatde

benapropperlaprofessoraMcGonagall.—És a tot arreu! Com es mou! Fa una passada en profunditat a l’Alícia

Spinnet.L’Alícia,quinatroballadelMarcRoure!L’anypassatlavamveurealabanqueta…Torna cap a Johnson i…No! Slytherin ha agafat la bomba.MikeFlint,elcapitàdeSlytherin,prenlapilotaise’nvavolant…Flintvolacomunaàguila per allà dalt… Està a punt de marcar… No, l’ha aturat el porter deGryffindor, elMarcRoure, amb unmoviment excel·lent, i Gryffindor torna atenirpossessiódelabomba.ÉslaKatieBell,encistelladoradeGryffindor,quiesquivaelFlint;som-hicapal’altrabandadelterrenydejoc…Ai!Quinmallideu haver fet, una bala li ha tocat el clatell. Slytherin recupera la bomba…L’AdrianPuceyse’nvadirectecapa lesperxes,peròunaaltrabala libarraelpas.ElcopvedelFredodelGeorgeWeasley,nopucdirdequin…BonajugadadelbatejadordeGryffindor.Johnsonprenlabomba,tétotelcampperendavant,isurtdisparada…Vola,comvola…Esquivaunabalaqueseliapropavacomelvent…Ésdavant lesperxes…Som-hi,Angelina!ElporterBletchleyes tira…Falla…IGryffindormarca.

Elscritsd’entusiasmedeGryffindorvanomplirl’airefred,elsdeSlytherinvanxiular.

—Feu-melloc,nois,bellugueu-vos!—Hagrid!L’Hermione i elRonesvanaproparperdeixar-liun llocalHagridperquè

seguésambells.—Heestatmirant-m’hodesdelacabana—vadirelHagrid,assenyalantuns

grans prismàtics que duia al voltant del coll—, però no és el mateix que desd’aquí,amblagentada.Encaranohaaparegutlapapallona,oi?

—No!—vadirelRon—.ElHarrynohatingutgairefeina.—Però no s’ha ficat en problemes, que ja és molt —va dir el Hagrid,

aixecantelsprismàticsperobservardeproplataquetaqueeraelHarry.Allàalcel,elHarryespassejavapersobreelcamp,benatentpersiveiala

papallona.Allò formavapartde l’estratègiaquehavienplanejat ell i elRoure.«Mantén-te apartat del joc finsquevegis lapapallona—haviadit elRoure—.Novolemquese’ttirinasobreabansd’hora».

Quan l’Angelinavamarcar, elHarryva ferunparell degiravoltes a l’aireperdesfogarl’alegria.Desprésvatornarabuscarlapapallonacomsires.Enunmomentdelpartit,vaveureuncentelleigdaurat,peròtansolseraelreflexdelrellotged’undelsWeasley;alcapd’unaestona,unabalase liva tirarasobre,comsiacabésdesortird’uncanó,peròelHarry lavaesquivar ielFred lava

anarabuscar.—Tot bé, Harry? —va tenir temps de cridar-li, mentre la colpejava amb

forçacapalMikeFlint.—Slytherin porta la pilota —va dir el Lee Jordan pels altaveus—,

l’encistellador Pucey es desfà de dues bales, dels dos Weasley i del’encistelladoraBell,icorrecapa…Peròespereu…Allòeralapapallona?

Elpúblicvacomençaramurmurarquan l’AdrianPuceyvadeixarcaure labomba, massa enfeinat mirant per sobre l’espatla el centelleig daurat que liacabavadepassarperl’orellaesquerra.

ElHarry la va veure. Tot exaltat, es va deixar caure rere la papallona. Elcaçador de Slytherin també l’havia vist. Colze a colze, es van llançar ambviolènciacapalapiloteta.Elsencistelladorsvanoblidarpercompletallòquesesuposava que havien de fer i es van quedar immòbils, observant la jugada.ElHarry era més ràpid que el Higgs… Va veure la papallona, que se n’anavaaletejantcomunaexhalaciócapamunt…Vaferunaúltimaaccelerada…

Bam! Els deGryffindor van deixar anar un crit de fúria. ElMike Flint lihavia obstruït el pas i l’escombra se li havia desequilibrat. El Harry s’hi vaaferrarforttementperlasevavida.

—Falta!—vancridarelsdeGryffindor.MadameHoochvaescridassarelFlintivaxiularunafaltalliureenzonade

perxesafavordeGryffindor.Però,comerad’esperar,enmigdelaconfusió,lapapallonadauradavatornaradesaparèixer.

AbaixalesgraderieselDeanThomascridava:—Fes-lofora!Lavermella,treu-lilavermella!—Dean, això no és futbol —li va recordar el Ron—. En quidditch no

s’expulsalagent.I,percert,quèésaixòde«lavermella»?ElHagridestavad’acordambelDean.—Hauriendecanviar lesregles;elFlintpodiahaverfetcaureelHarrydes

d’allàdalt.AlLeeJordanlicomençavaacostarnoprendrepartit.—Ibé,desprésd’aquestafaltatanescandalosaifastigosa…—Jordan!—varondinarlaprofessoraMcGonagall.—Vulldirque,desprésd’aquestafaltatanòbviairepulsiva…—Jordan,l’hiadverteixo!—Moltbé,d’acord.ElFlintgairebémataelcaçadordeGryffindor,queésla

cosamésnormaldelmón,n’esticconvençut;aixídoncs,hihapenalafavordeGryffindor.Elllançal’Spinnet,marcasenseproblemes,icontinuaeljoc.PilotaperaGryffindor.

ElHarryvaesquivarunaaltrabalaquelivapassarambefecteiambmoltde

perill arran del cap, i llavors va succeir una cosa molt estranya: tot d’una,l’escombra va fer una sacsejada esfereïdora. Durant una fracció de segon, elHarryvapensarquecauria.S’hivaaferrarambtotesduesmansielsgenolls,tanfortcomvapoder.Maihaviasentitresd’igual.

Va tornar a passar. Era com si l’escombra estigués intentant fer-lo caure.Perònoeranormalque lesNimbus2000decop ivoltadecidissin llançarpelsairesqui lesmuntava.ElHarryvaintentaranarcapa lesperxesdeGryffindorpensantquediriaalRourequedemanésun tempsmort, i llavorsesvaadonarquehaviaperdutelcontroldel’escombra.Nolapodiafergirar.Nolipodiaferferres.Volavaenziga-zagaidetantentantfeiaunessotragadesqueestavenapuntdefer-locaure.

ElLeecontinuavacomentantelpartit.—Slytherin té lapilota…ElFlintporta labomba,passa l’Spinnet,passa la

Bell, una bala li va a la cara, espero que li hagi trencat el nas… És broma,professora.Oh,no!Slytherinmarca.

ElsdeSlytherinhovancelebrar.Ningú s’havia adonatque l’escombradelHarrys’haviatornatboja.Apocapocl’anavaportantcapamunt,l’allunyavadeljocabatzegades.

«MepreguntoquèdeuestarpensantelHarry—vamurmurarelHagrid—.Sino el conegués, diria que ha perdut el control de l’escombra… Però no pothaver…».

Totd’una, lagentquehihaviaa lesgraderiesvacomençaraassenyalarelHarry.L’escombra s’haviaposat a fer tombarelles i elHarry s’aguantava compodia.Esvasentiruncritsufocatatotelcamp.L’escombrahaviafetunabonaestrebadaielHarryhaviaperdutl’equilibri.Esvaquedarpenjatdel’escombra,agafant-s’hiambunasolamà.

—Potserquelihagipassatalgunacosaal’escombraquaneFlinthaxocatambell?—vainsinuarelSeamusamitjaveu.

—No és possible —va dir el Hagrid amb veu tremolosa—. Re no potdescontrolar una escombra, excepte màgia negra amb molt de poder. Capestudiantpotaconseguirfer-liaixòaunaNimbus2000.

En sentir allò, l’Hermione va agafar els prismàtics al Hagrid, però no perobservarelHarry,sinóperexaminarlagentada.

—Però,quèfas?—vaprotestarelRon,amblacarablancacomelpaper.—Hosabia!—vaexclamarl’Hermione—.Ésl’Snape,mira.ElRonvaagafarelsprismàtics.L’Snapeeraalagraderiadeldavant.Tenia

elsullsfixosenelHarryimurmuravaalgunacosasenseparar.—Estàfentalgunacosa…potsermaleeixl’escombra—vadirl’Hermione.—Quèpodemfer?

—Jamen’encarregojo.AbansqueelRonpoguésdirres,l’Hermionehaviadesaparegut.ElRonva

tornar a mirar el Harry. L’escombra vibrava amb tanta força que se li feiaimpossibleaguantar-segaireestonamés.Lagents’haviaposatdretaiobservaval’escena,petrificada,mentreelsWeasleyvolavencapalHarryambla intenciód’agafar-loiposar-losaiestalvienunadelessevesescombres.Perònoserviaderes.Quans’hiapropaven,l’escombrafugiad’unbotis’enlairavaencaramés.Van tornar a baixar i es van posar a volar en cercles sota el Harry ambl’esperançad’agafar-lo siqueia.ElMikeFlintvaagafar labomba ivamarcarcincvegadessensequeningúnoliprestésatenció.

—Vinga,Hermione—vaferelRonamitjaveu,desesperat.Al’Hermionenolivaserfàcilarribaralagraderiaoneral’Snape.Uncop

allà, va córrer comun llampper la filera on estava assegut.Ni tan sols es vaaturarademanarperdóalprofessorQuirrell,queeraalafileradeldavant,quanlivapicarelcapenpassar.Vaarribaroneral’Snape,esvaajupir,vatreurelavaretaivapronunciarenveubaixaunesparaulesquehaviatriatambmoltacura.Delavaretavansortirunesflamesdecolorblauquevananarapararalsbaixosdelvestitdel’Snape.

L’Snapepotservatrigartrentasegonsaadonar-seques’estavacremant.Elcritdedolorquevafervaconfirmaral’Hermionequehaviafetlasevafeina.Varecollir les flames, les va posar en un pot i se’n va anar per on havia vingut.L’Snapenosabriamaiquèhaviapassat.

Amballòn’hivahaverprou.Decopivolta,allàdaltalsnúvolselHarryvapodertornarapujaral’escombra.

—Neville, ja pots mirar! —va dir el Ron. El Neville s’havia passat cincminutsplorantcontralajaquetadelHagrid.

ElHarryvacomençarabaixar.Totd’una,esvaposar lamàa laboca i lagent es va pensar que anava a vomitar. Va tocar a terra de quatre grapes, vatossir,ilivasortirunacosadauradadelaboca.

—Tinclapapallona!—vacridar,sacsejant-lapersobreelcap.Elpartitesvaacabarenmigdelcaos.—Nos’hival!Depocsel’empassa!—esqueixavaelFlintvintminutsmés

tard.Peròtantsevalia.ElHarrynohaviatrencatelreglament, ielLeeJordancontinuavafeliçanunciantelresultatpelsaltaveus:Gryffindorhaviaguanyatpercentsetantapuntsaseixanta.PeròelHarrynovasentirresdetotaixò.S’estavaprenentunatassadetealacabanadelHagridambelRonil’Hermione.

—Haestatl’Snape—explicavaelRon—.L’Hermioneijol’hemvist.Estavafentunsortilegial’escombra,enveubaixa,inoettreiaelsullsdesobre.

—Bajanades!—vadirelHagrid,quenos’haviaadonatderesdelquehavia

passatalseuvoltantalagraderia—.Perquèhauriafetunacosaaixí?ElHarry, elRon i l’Hermione es vanmirar sense saber què respondre. El

Harryvadecidirdir-lilaveritat.—Hemdescobertunacosa—varevelar-li—.Vaintentarfranquejarelgosde

trescapseldiadeHalloween,peròelvamossegar.Nosaltrescreiemquevoliarobarallòqueguarda.

AlHagridlivacaurelatetera.—Quèensabeu,delPelut?—ElPelut?—Sí, ésmeu.Elvaig comprar aungrecquevaig conèixer l’anypassat al

pub…ElvaigdeixaralDumbledoreperquèvigilésla…—La…?—vaferelHarry,ansiós.—No me feu més preguntes —va dir el Hagrid bruscament—. És molt

secret,això.—Peròl’Snapehovolrobar.—Bajanades! —va tornar a dir el Hagrid—. L’Snape és professor de

Hogwartsimainofariaunacosaaixí.—Doncs per què ha intentat matar el Harry fa una estona? —va saltar

l’Hermione.Elsesdevenimentsd’aquellmatílihavienfetcanviarlaimatgequetenia de l’Snape—.Reconecunmalefici quan el veig,Hagrid, hohe llegit totsobreel tema!S’hademantenir lamiradafixa, i l’Snapenopestanyejava,quel’hevist!

—Usdicqueaneuerrats!—vacridarelHagrid,acaloradament—.Noséperquèl’escombradelHarrys’hacomportataixí,peròusasseguroquel’Snapenovolmatar cap alumne! I ara escolteu-mebé tots tres: us esteu ficant on no usdemanen.Ésperillós.Oblideu-vosdelgosidelqueguarda,aixòésproblemadelDumbledoreielNicolasFlamel…

—Vesperon!—vaferelHarry—.OsiguiquehihauntalNicolasFlamelembolicatentotaixò!

ElHagridesvaposarfuriósambellmateix.

12.ElmiralldeGised

ElNadals’apropava.UnmatídemitjandesembreHogwartsesvadespertarambuns quants pams de neu; a fora, el llac estava congelat. Els bessonsWeasleyestavencastigatsperembruixarbolesdeneuqueseguissinelQuirrellatotarreu,i li donessin copets al turbant. El Hagrid havia de curar els mussols queaconseguien travessar el celde tempestaperportar el correu; sino,nopodienemprendreelcamídetornada.

Tothom desitjava que arribessin les vacances. A la sala comuna deGryffindor i al Gran Saló hi havia unes llars de foc espaterrants, però alspassadissosquenoestavengensaïllatsdel’exterior,hifeiaunfredquepelavaiunventmoltfortfeiacruixirlesfinestresdelesaules.Onpitjors’estavaeraalaclasse del professor Snape, a les masmorres, perquè se’ls glaçava l’alè i nopodienseparar-seniuninstantdelesmarmitescalentes.

—Realment —va dir el Draco Malfoy un dia a classe de Pocions—,compadeixolagentquehauràdepassarelNadalaHogwgartsperquèacasanoelsvolen.

HovadirmirantelHarry,ielCrabbeielGoylevanriurepersotaelnas.ElHarry, que estavamesurant espina de peix escorpí en pols, no els va fer cas.D’ençàdelpartitdequidditch,elMalfoyhaviaestatmésdesagradablequemai.EmpipatcomestavaperquèSlytherinhaviaperdutelpartit,intentavaquetothomesriguésdelHarrydientqueunagranotaamblabocabenobertaelsubstituiriaenelproperpartit.PeròaviatesvaadonarqueningúhotrobavagraciósperquètothomestavaimpressionatambelquehaviahagutdefetelHarrypernocaurede l’escombra desbocada. Així doncs, el Malfoy, mort d’enveja i enfadat,tornavaaferescarnidelHarrypernotenirunafamíliacomcal.

Eracert:elHarrynotornavaalcarrerPrivetapassarelNadal.LasetmanaanteriorlaprofessoraMcGonagallhaviafetunarondapreguntantalsalumnessies quedarien a Hogwarts durant les vacances i el Harry li havia dit que síimmediatament. No li sabia gens de greu: probablement seria elmillorNadal

quehauriapassatmai.ElRonielsseusgermanstambés’hiquedaven,jaqueelsenyorilasenyoraWeasleymarxavencapaRomaniaaveureelCharlie.

QuanvansortirdelesmasmorresalfinaldelaclassedePocions,vantrobarque un avet colossal els barrava el pas cap al corredor.Dos peus desmesuratsquesortiendesotadel’avetielfortsorollquefeiaalgúqueesbufegavaelsvanindicarquedarrerehihaviaelHagrid.

—Hola, Hagrid! Vols que t’ajudem?—va preguntar el Ron, ficant el capentrelesbranques.

—No,gràcies.Vaigbé.—Usfariaressortirdelmig?—vadirelMalfoyambaquelltoafectatqueel

caracteritzava—.Weasley,quepotservolsguanyarunsdiners?M’imaginoqueatutambét’agradariaserguardaboscquanacabisl’escola,oi?LacabanaaquestaquetéelHagridetdeusemblarunpalaucomparatambcasateva.

ElRonesvaabalançarsobreelMalfoyjustquanl’Snapecomençavaapujarlesescales.

—Weasley!ElRonhaviaagafatelMalfoyperlarobaielvadeixaranar.—El Malfoy l’ha provocat, professor Snape —va dir el Hagrid, traient

l’enormecappelutdedarrerel’arbre—.Hainsultatlasevafamília.—Siguicomsigui,barallar-sevacontralesnormes,Hagrid—vadirl’Snape

sense aixecar la veu—.Cinc puntsmenys per aGryffindor,Weasley, i ja potdonargràciesquenon’hitreguimés.Vinga,escampinlaboira,tots!

El Malfoy, el Crabbe i el Goyle van passar com piconadores entre lesbranquesivanescamparagullesd’avetpertotarreu,totsomrientambairesdesuperioritat.

—L’enxamparé—vadirelRon,ensenyantlesdentsal’esquenadelMalfoy—.Undiad’aquestsl’enxamparé…

—Elsodioatotsdos—vadirelHarry—,alMalfoyial’Snape.—Vinga,animeu-vos,ques’apropaNadal—vadirelHagrid—.Usproposo

unacosa:veniuambmiaveureelGranSaló.Faunapatxoca…!Tots tresse’nvananarambelHagrid ielseuavetcapalGranSaló,onhi

havia la professora McGonagall i el professor Flitwick, enfeinats amb elsornamentsdeNadal.

—Ah,Hagrid,l’últimarbre…Potsposar-loenaquellracósisplau?ElGranSalóestavaespectacular.Delesparetspenjavengarlandesdegrèvol

ivesc,icomamínimhihaviadotzearbresdeNadalformidables;unsbrillavenambcaramellets,elsaltresresplendienambcentenarsd’espelmes.

—Quantsdiesusfaltenperlesvacances?—vapreguntarelHagrid.—Nomésun—vadir l’Hermione—. Iaraquehodius…Harry,Ron, falta

mitjahorapeldinarihauríemdeseralabiblioteca.—Ah, sí, tens raó—vadir elRon, apartant elsullsdelprofessorFlitwick,

quetreiabombollesdauradesdelavaretailespenjavaperlesbranquesdelnouavet.

—A la biblioteca?—va dir el Hagrid, mentre sortien del saló—. Però siesteuapuntdecomençarvacances!Síqueesteutreballadors…

—Oh,noanemafer-hifeina—livadirelHarry,entusiasmat—.D’ençàquevasmencionarelNicolasFlamelqueestembuscantquiés.

—Què?—elHagridestavaescandalitzat—.Escolteu,usvaigadvertirquehodeixéssiucórrer.Non’heudeferre,delquevigilaelgos.

—Només volem saber qui és aquest Nicolas Flamel, això és tot—va dirl’Hermione.

—Si no és que vols dir-nos-ho tu i estalviar-nos la feina…—va afegir elHarry—.Jahemconsultatmilersdellibresinohihamaneradetrobar-lo…Enspodriesdonarunapista.Séquehevistelseunomenalgunabanda.

—Nopensodirre—vadirelHagridsecament.—Bé,aixíhohauremde trobarnosaltresmateixos—vacontestarelRon, i

se’nvananarcapalabiblioteca.ElHagridesvaquedarallà,contrariat.Era cert que, d’ençà que alHagrid se li havia escapat aquell nom, havien

estat buscant elFlamelpermolts llibres.Compodien esbrinarquèvolia robarl’Snape,sino?Elproblemaeraque,comquenosabienquèpodiahaverfetelFlamelperaparèixerenunllibre,nosabienperoncomençarabuscar.NosortiaaGransbruixotsdelsegleXX,niaMagsil·lustresdelnostretemps,tampoceraaDescobriments cabdals de la màgia moderna, ni a Anàlisi dels invents mésrecentsdelamàgia.Amés,evidentment,s’haviend’enfrontaralproblemadelaimmensitat de la biblioteca: la gran quantitat de prestatgeries, la infinitat delleixes,lesdesenesdemilersdellibres…

L’Hermione va treure una llista amb lesmatèries i els títols per on haviadeciditquecomençariaabuscar,mentreelRonespassejavaperlesprestatgeriesiagafavallibresal’atzar.ElHarryse’nvaanaralasecciórestringida,pensantque el Flamel potser seria allà. Desgraciadament, es necessitava el permísespeciald’unprofessorperconsultarelsllibresd’aquellasecció,ielHarrysabiaque no l’hi donarien mai. Eren els llibres que parlaven de màgia negra, unamatèriaquenos’ensenyavaaHogwarts.Peraixò,elsúnicsqueelsfeienservirerenelsalumnesdelsúltimscursosquefeienDefensaContralesForcesdelMalanivellavançat.

—Buscaalgunacosa?—No —va dir el Harry. Madame Pince, la bibliotecària, va agitar

l’espolsadordeplomes.

—Doncsseràmillorquese’nvagi.Vinga,fugi!Maleint-seelsossospernohaverestatmés ràpida inventarunaexcusa,el

Harryvaabandonarlabiblioteca.ElRon,l’Hermioneiellhaviendeciditqueeramillor no preguntar a Madame Pince on podien trobar el Flamel. Estavenconvençutsquehosabia,perònoespodienarriscarquel’Snapes’assabentésderes.

ElHarryvaesperaraforaperveuresielsaltreshavientrobatalgunacosa,tot iquenoen teniagairesesperances.Jafeiaquinzediesquebuscaven,però,comque només ho podien fer a estones perdudes entre classe i classe, no eraestranyqueencaranohaguessin trobat res.Elqueels caliaeradisposard’unabonaestonaperbuscarllunydelamiradainquisitivadeMadamePince.

Alcapdecincminuts,elRonil’Hermionetambévansortirdelabibliotecafentquenoambelcap.Se’nvananaradinar.

—Continuareubuscantmentresócfora,oi?—vadirl’Hermione—.Envieu-meunmussolsiesbrineualgunacosa.

—PodriespreguntaralsteusparessisabenquiéselFlamel—vadirelRon—.Aixònoseràperillós.

—No,nohoserà:totsdossóndentistes—vadirl’Hermione.

Uncopvancomençarlesvacances,elRonielHarrys’hopassavenmassabéperpensarenelFlamel.Tenientoteldormitoriperaellssolsi,comquelasalacomunaestavamoltmésbuidaquedecostum,podienagafarlesbutaquesbonesi posar-les davant de la llar de foc. Així passaven hores i hores, menjantqualsevolcosaqueespoguéstorrar:pa,coca,núvolsdecaramel…Iinventant-semaneresdeferqueexpulsessinelMalfoyde l’escola,queerenmoltdivertidesd’imaginar, fins i tot sabent que no haurien funcionat. El Ron va ensenyar alHarry a jugar a escacsmàgics. S’hi jugava igual que als escacs delsmuggles,llevat que les peces eren vives i el jugador tenia la sensació d’estar diriginttropesenunabatalla.ElconjuntdepecesdelRoneravell i tronat.Comtotelquetenia,l’haviaheretatd’algúaltredelafamília;enaquestcas,elseuavi.Detotes maneres, no hi feia res, que les figures fossin velles. Més aviat era unavantatge, ja que el Ron les coneixia tan bé que mai no tenia problemes peraconseguirquel’obeïssin.

ElHarry jugavaambunesfiguresqueelSeamusFinnigan lihaviadeixat iquenoconfiavengensnimicaenell.Encaranojugavagairebéilesfigureslihaviendedonarconsells,cosaqueeraunamicadesconcertant:«No,noemfacisanarallà,quenoveuselseualfil?Envia-hiaquell,quetantsevalsielperdem».

LanitdeNadalelHarryse’nvaanaradormirambganesquefosl’endemàpelmenjar i ladiversió,perònopasperquès’esperéscapregal.Almatí,però,

quanesvadespertar,elprimerquevaveurevaserunapetitapiladepaquetsalspeusdelllit.

—BonNadal!—vadirelRonmigadormit,mentreelHarrysortiadelllitiesvestia.

—BonNadal!—varespondreelHarry—.Hasvistaixò?Tincregals!—Idoncs,què t’esperaves?Naps?—vadirelRon, ivamirar lasevapila,

queeramoltmésgranqueladelHarry.ElHarryvaagafarelprimerpaquet.Estavaembolicatambpaperd’embalari

enunsgargotsquehihaviaescritsasobreesllegia:«PeralHarry,delHagrid».Adinshihaviaunaflautadefustatalladatoscament.Eraevidentquel’haviafetellmateix.ElHarrylavabufar…Sonavacomunmussol.

Elsegonpaqueteradiminuticonteniaunanota.

Hemrebutelteumissatgeit’enviemunregaldeNadal.

DeltietVemonilatietaPetúnia.

Enganxadaambcel·loalanotahihaviaunamonedadecinquanta.—Quindetall!—vadirelHarry.ElRonestavafascinatamblamoneda.—Quina cosa més estranya! —va dir—. Quina forma que té! Això són

diners?—Té,queda-te-la—vadirelHarry, rientde lacarade felicitatque feiael

Ron—.ElHagridielsmeustiets…Quipothaverenviatelsaltresregals?—Em sembla que sé qui t’ha enviat aquest —va dir el Ron, posant-se

vermell i assenyalantunpaquetmoltmalembolicat—.Lamevamare.Livaigdirqueetpensavesquenotindriesregalsi…Oh,no!—vagemegar—.T’hafetunjerseiWeasley.

Enobrirelpaquet,hihaviatrobatunsuèterdecolorverdmaragdafetamàiunacapsadedolçoscasolans.

—Cada any ens fa un jersei—va dir elRon, desembolicant el seu—, i elmeusempreésmarró.

—Doncsésundetallmoltbonic—vadirelHarry,ivatastarelsdolços,queerendeliciosos.

Al següent regal també hi havia dolços: era una capsa de granotes dexocolataquelienviaval’Hermione.

Ja tan sols quedava un paquet per obrir. El Harry el va agafar i el vasospesar.Eramoltlleuger.Elvadesembolicar.

Conteniauntrosderobaplatejada,quedetanflonjaqueeralivalliscardelesmansilivacaureaterra.Allàesvaquedar,totaarrugada,brillant.ElRonva

feruncritofegat.—N’hesentitaparlar,d’aquestescoses—vadir,ambveu intrigant, i liva

caurelacapsadeCaramelsdetotselsgustosdeBertieBootquelihaviaenviatl’Hermione—. Si és el que crec que és… són realment rares, i molt, moltvaluoses.

—Quèés?El Harry va collir la peça de roba brillant de terra. Tenia un tacte molt

estrany,semblavaqueelteixitestiguésfetd’aigua.—Ésunacapaquefa invisible—vadirelRon,al·lucinat—.N’esticsegur.

Emprova-te-la.ElHarryesvaposarlacapapersobrelesespatllesielRonvadeixaranarun

crit.—Síquehoés!Mira’t!ElHarryesvamirarelspeus,perònoelsvaveure.Vacórrercapalmirall.

Ésclarquehivaveureelseureflex,perònoméslapartdelcapflotantal’aire:elcoseratotalmentinvisible.Esvaposarlacaputxailaimatgevadesaparèixerpercomplet.

—Hihaunanota!—vacridarelRondesobte—.Hacaigutdelacapa!El Harry es va treure la capa i va agafar la nota. En una lletra esvelta i

elegantquenoconeixia,hihaviaescriteslesparaulessegüents:

Elteupareemvadeixaraixòabansdemorir,

éshoraqueetsiguiretornat.

Fes-neunbonús.

EtdesitjoquepassisunmoltbonNadal.

Nohi havia signatura.ElHarry es va quedarmirant la nota fixament.ElRonestavafascinatamblacapa.

—Donariaelquefosperunacapacomaquesta—vadir—.Elquefos.Quèetpassa?

—Res—vadirelHarry.Sesentiamoltestrany.Quilihaviaenviatlacapa?Realmenthaviaestatdelseupare?

Abansquepoguésdiropensarresmés,laportadeldormitoriesvaobrirdebatabativanentrarelFredielGeorgeWeasley.ElHarryvaamagarlacaparàpidament.Preferiaqueningúmésensabésres,demoment.

—BonNadal!—Ei,mireu!ElHarrytambétéunjerseiWeasley!El Fred i elGeorge portaven suèters blaus, l’un amb una gran F de color

groc,l’altre,ambunaG.

—El del Harry ésmillor que el nostre, però—va dir el Fred, aixecant eljersei del Harry—. És evident que s’esforça més amb els que no són de lafamília.

—Perquèno t’hasposat el teu,Ron?—vapreguntar elGeorge—.Vinga,posa-te’l,quesónmoltcòmodesicalentons.

—Odioelmarró—esvalamentarelRon,mentrese’lpassavapelcap.—Tu no tens lletra—va observar el George—. Es deu pensar que tu no

oblides comet dius…Comsi nosaltres fóssim rucs…Ja sabemque ensdiemGrediForge.

—Quèesaquestenrenou?—vadirdesobteelPercyWeasleytraientelcapper la porta amb pinta de no estar gaire content. Era evident que ja haviacomençatadesembolicarelsregals,perquèalamàhiduiaunsuètermalfet,ielFredl’hivaagafar.

—Pdeperfecte!Va,Percy,posa-te’l.Totsensl’hemposat,finsitotelHarryenportaun.

—No…No vull…—gemegava el Percymentre els bessons li posaven eljerseialaforçailitorçavenlesulleres.

—A més a més, avui no t’asseuràs a la taula dels monitors —va dir elGeorge—:elNadals’hadepassaramblafamília.

Es van endur el Percy de l’habitació per la força amb els braçosimmobilitzatspeljersei.

ElHarrynohaviavistundinardeNadalcomaquellensavida.Hihaviauncentenar de galls dindi rostits, muntanyes de patates rostides i fregides,plateradesdesalsitxes,bolsplensdepèsolsambmantega,salseresdeplataambsalsadegerds i ambunasalsade rostitdensa i cremosa, ipilesdebombesdebruixot per tota la taula. Aquelles bombes eren fantàstiques, no tenien res aveure amb les dels muggles que compraven els Dursley, de les quals noméssortienjoguinesdeplàsticibarretsdepaperdenyigui-nyogui.ElHarryenvaferpetarunaambelFredinonomésvaferbam,sinóquevasemblarqueesclatavaun canó, i un núvol de fum blau se’ls va empassar a tots, alhora que de dinssortiaunbarretdecontraalmirall iunsquants ratolinsblancsvius.Adalt, a lataula principal, elDumbledore havia canviat el seu puntegut barret de bruixotperunbarretarrodonitambflors,ireiaalegred’unabromaqueacabavadeferelprofessorFlitwick.

Desprésdelgalldindivanvenirelspúdingsflamejats.VaanardepocqueelPercynoes trenquésunadentenmossegar-neun tros,perquè lihavia tocatelsickle de plata. El Harry observava el Hagrid, que s’anava posant més i mésvermell amesura que bevia vi, fins que al final va fer un petó a la galta a la

professoraMcGonagall.Ellavaferunarialleta,esvaposarcomuntomàquetielbarretlivaestarapuntdecaure.ElHarryestavabensorprès.

Quanfinalmentesvaaixecardetaula,elHarryanavacarregatambunapiladecosesquehaviensortitdelesbombes:unpaquetdeglobuslluminososquenopetavenmai,unkitper fer sortirberrugues iun jocdepecesd’escacsmàgics.Els ratolinsblancshaviendesaparegut i elHarryva tenir elpressentimentqueacabariensenteldinardeNadaldelaSenyoraNorris.

ElHarryielsWeasleyvanpassarunatardamoltdivertidafentunaguerradeneualpatidel’escola.Després,mullats,congelatsiesbufegant,esvaninstal·larpropdelallardefocdelasalacomunadeGryffindor,onelHarryvaestrenarelnou jocdepecesd’escacsperdentespectacularmentcontraelRon.ÉsclarquesospitavaquenohauriaperdutdemaneratanescandalosasielPercynohaguésinsistitaajudar-lo.

Desprésdesoparentrepansdegalldindi,coca,plum-cakeipastísdeNadal,tothomestavamassapleiadormitperferresabansd’anar-se’nadormirquenofos asseure’s i observar com el Percy perseguia el Fred i el George per totGryffindorperquèlihavienrobatlaplacademonitor.

Sens dubte, pelHarry aquell havia estat elmillorNadal que havia passat.Però tot i així no havia pogut treure’s dues coses del cap. I fins que no vaesmunyir-se al llit no va poder lliurars’hi amb tranquil·litat: la capa que feiainvisibleilapersonaquel’hihaviaenviat.

ElRon,pledegalldindiidepastís,isenseresmisteriósquel’amoïnés,esvaquedar adormit tan bon punt va córrer les cortines del llit amb baldaquí. Encanvi,elHarryesvaabocarperuncostatdelllitivatreure’nlacapadesota.

Del seu pare… Allò havia estat del seu pare… Va deixar que la roba lillisquésperlesmans,mésdelicadaquelaseda,lleugeracomelvent.Fes-neunbonús,deialanota.

L’havia d’estrenar en aquell precís moment. Va sortir del llit i es vaembolicaramblacapa.Vamirar-selescamesinomésvaveureombresalallumdelalluna.Eraunasensaciómoltdivertida.Fes-neunbonús.

De cop i volta, el Harry s’havia desvetllat. L’escola sencera estava adisposiciód’ellidelasevacapa.Unsentimentd’exaltaciótotalelvaenvairenla foscor. Podia anar on volgués amb la capa, on volgués; i el Filch no sen’assabentariamai.

El Ron va gemegar en somnis. El Harry es va preguntar si l’hauria dedespertar.Alguna cosa el va aturar. Era la capa del seu pare…Va sentir queaquellavegada,laprimeravegada,lavoliaferservirelltotsol.

Vasortirdeldormitori,vabaixarlesescales,vacreuarlasalacomunaivatravessarelforatdelretrat.

—Quihiha?—vapreguntarentoagutlasenyoraGrassa.ElHarrynovacontestar.Se’nvaanarcorrentpassadísavall.Onpodiaanar?

Ambelcoracent,esvaaturarperpensar.Illavorslivaveniralcap:lasecciórestringidadelabiblioteca!PodriallegirtantcomvolguésfinsqueesbrinésquieraelFlamel.Se’nvaanarcapallà,amblacapabenaferrada.

Labibliotecaestavatotalmentalesfosquesifeiapor.ElHarryvaencendreunllumd’olipersaberperonanava, ifeia la impressióqueel llumflotavaenl’aire.EncaraqueelHarrynotavaqueelsubjectavaambelbraç,laimatgelifeiaveniresgarrifances.

Lasecciórestringidaestavajustalfonsdelabiblioteca.Vasaltarambmoltdecomptelacordaquelaseparavadelarestaivaaixecarelllumperllegirelstítolsdelsllibres.

No li van dir gaire cosa. Les lletres daurades mig esborrades formavenparaules en llengües que el Harry no comprenia. Alguns llibres fins i tot notenientítol.Envatrobarunqueteniaunatacafoscaquesemblavasang.Elspèlsdel clatell se li van eriçar. Potser eren imaginacions seves, o potser no, peròsentiaunmurmuriquesortiadelsllibres,comsisabessinqueallàhihaviaalgúquenohihaviadeser.

Haviadecomençarperalgun.Ambmoltacuravadeixarelllumaterraivarepassar la lleixamésbaixabuscantun llibrequesemblés interessant.Ungranvolumnegre iplatejat livacridar l’atenció.Elva treureambdificultat,perquèpesavamolt,se’lvaposarsobreelgenollielvaobrir.

Unudolagutipenetrant,d’aquellsqueglacenlasang,vatrencarelsilenci…El llibre s’havia posat a cridar! ElHarry el va tancar d’una revolada, però elllibre continuava cridant i cridant amb una sola nota, alta, neta, que foradaval’oïda. Va caure enrere i va tombar el llum, que es va apagar a l’instant. Vasentirpassosqueveniendefora.Presdepànic,vatornarelllibrealalleixaivasortircorrent.EnarribaralaportavatrobarseambelFilch,queelvatravessarambelsseusullspàl·lidsisalvatges.ComqueelFilchhaviaallargatelbraçperobrirlaporta,elHarryhivapassarpersotaise’nvaanarcorrentpelpassadís,ambl’udoldelllibreressonant-lialcap.

Desobteesvaaturardavantd’unagranarmadura.Haviaestattanpreocupatper allunyar-se de la biblioteca que no havia parat esment en on anava.Possiblementperquèerafosc,novasaberbenbéonera.Recordavaquehihaviaunaarmaduraalcostatdelescuines,peròelleracincpisosmésamunt.

—Em va demanar que, si algú es passejava de nit per l’escola, l’hicomuniqués immediatament, professor… I ara mateix algú ha estat a labiblioteca…Alasecciórestringida.

ElHarryvasentirquelasangseliglaçavaalesvenes.Fosonfos,elFilch

devia conèixer una drecera per arribar-hi, perquè la seva veu pastosa se liapropava,i,peracabar-hod’adobar,vaserl’Snapequivarespondre:

—Alasecciórestringida?Doncsnopodenserlluny,elsenxamparem.ElHarryesvaquedarparalitzatquanvaveureelFilchil’Snapetombarala

cantonada.No el veien, és clar, però el passadís era estret i si s’hi apropavenmassahitoparien.Encaraqueduguéslacapa,seguiasentsòlid…

Va recular tan silenciosament com va poder.Amà esquerra va veure unaportaentreoberta.Eral’únicasalvació.Esvaaguantarlarespiraciói,ambmoltacura de no moure-la, s’hi va esmunyir. Havia aconseguit entrar a l’habitaciósensequeelsaltress’adonessinderes,iaixòelvatranquil·litzar.Vanpassardellarg i elHarry es va recolzar a la paret, respirant profundament, escoltant elspassosques’allunyaven.Lihaviaanatd’unpèl.

Vanhaverdepassarunssegonsperquès’adonésdecomera l’habitacióons’haviaamagat.Semblavaunaaulaendesús.Apiladescontra laparetdel fonsveialessiluetesfosquesdelspupitresilescadires,ilad’unapapereracol·locadacapperavall.Peròalaparetdeldavanthihaviaalgunacosaquenopertanyiaaaquelllloc,unobjectequesemblavaquealgúacabésdeposarallàperquènofesnosa.

Era un mirall magnífic, tan alt com el sostre, amb un marc daurat moltguarnit,ques’aguantavasobreunspeusenformad’urpes.Adaltdetothihaviaunainscripció:Rocledgisedleònisegtamianuortsomon.

ComquejanosentiaelFilchil’Snape,laporselivaanaresvaint,iesvaapropar almirall. S’hi voliamirar, però nohi veia res comabans.Va fer unapassais’hivacol·locarjustdavant.Vahaverdetapar-selabocaamblesmanspernocridar.Vagirarelcap ivamiraralseuvoltant.Elcor libategavamoltmésfortquequanelllibrehaviacomençatacridar…Perquènonoméss’haviavistellalmirall,sinótambéunmuntdegentalseuvoltant.

Peròlacambraerabuida.Varespirarprofundamentiesvagirardenoucapalmirall.

Ell era allà reflectit almirall, pàl·lid i amb cara d’espantat; però també hihaviacomamínimdeupersonesmés.ElHarryvamirarenrere,peròcontinuavasenseveure-hiningú.Podiaserqueelsaltres tambéfossin invisibles?Eradinsunacambraplenadegentinvisibleilamàgiadelmirallelsreflectia,tantsiereninvisiblescomsino?

Vatornaramirarelmirall.Unadonaquehihaviajustdarrereelseureflexlisomreia i el saludava amb la mà. El Harry va treure unamà de la capa i vacomprovarquedarrereseunoméshihaviaaire.Siladonahaguésestatrealmentallà,l’hauriatocada,perquèelsreflexosestavenmoltapropl’undel’altre.Perònoméshihaviaaire…Ellaitotselsaltresnomésexistienalmirall.

Eraunadonamoltbonica.Teniaelscabellsdecolorcaobaiunsulls…«Elsseusullssónigualsqueelsmeus»,vapensarelHarry,apropant-seunamicamésalmirall.Decolorverdclar…Amblamateixaforma…LlavorselHarryesvaadonarqueellaplorava;quesomreiaiploravaalmateixtemps.L’homealt,primidecabellsfoscosqueeraalseucostatlivapassarelbraçperl’espatlla.Ellduiaulleresielscabellsembullatsqueseliaixecavenpelclatell,igualquelipassavaalHarry.

ElHarryeratanapropdelmirallqueelnasgairebélitocavaeldelreflex.—Mare?—vadirambveumoltfluixeta—.Pare?Ellselvanmirar,somrient.Lentament,elHarryvaanarmirantlescaresde

l’altragentquehihaviaalmirall i vaveuremésullsverdscomels seus,mésnassoscomelseu,ifinsitotunvelletqueteniaelsmateixosgenollssortitsqueell…ElHarryveialasevafamíliaperprimercopalavida.

ElsPottervansomriureielvansaludaramblamà.Ellelsvamiraranhelós,prementlesmanscontraelmirall,comsivolguésentrar-hiitocar-los.Vasentirundolormoltprofund,unabarrejad’alegriaidetristesa.

No sabia quant de temps havia passat davant el mirall. Les imatges nos’esvaïen,ivaestarmirantimirantfinsqueunsorollllunyàelvafertornaralarealitat.Nopodiaquedar-seallà,haviade tornaral llit.Adesgrat,vahaverdedeixardemirarlasevamare;vaxiuxiuejar«Tornaré»,ise’nvaanarcorrent.

—M’haurieshagutdedespertar—vaprotestarelRon.—Potsveniraquestanit;johitorno.Vullquevegiselmirall.—M’agradariaveureelsteuspares—vadirelRon,il·lusionat.—I jovullveure la teva família, tots elsWeasley.Podràspresentar-meels

altresgermans,tothom.—Elspotsveurequanvulguis—vadirelRon—.Noméshasdeveniracasa

aquestestiu.Ésclarquepotseralmirallnoméshipodemveureelsmorts.Ésunallàstima que no trobessis res del Flamel, però. Té, menja bacon, o el quevulguis…Perquènomenges?

ElHarrynopodiamenjarres.Haviavistelsseuspares,ielstornariaaveureaquella nit. Ja no pensava en el Flamel. Ja no li semblava que fos important.Quin interès tenia saber què vigilava el gos dels tres caps? Què hi feia quel’Snapehorobés?

—Dedebòqueettrobesbé?—vapreguntarelRon—.Estàsestrany.Elquemésporlifeiaeranosercapaçdetornaratrobarlacambradelmirall.

Aquellanit,ambelRondinslacapa,vanhaverdecaminarmoltlentament.VanintentarseguirelcamíquehaviafetelHarrydesde labiblioteca, ivanpassargairebéunahorarecorrentelspassadissosalesfosques.

—Tincmoltdefred—vadirelRon—.Deixem-hocórrer.—No!—vaferelHarry—.Hadeserbenaprop.El fantasma d’una bruixa va passar flotant en sentit contrari, però no van

trobarningúmés. JustquanelRoncomençavaaqueixar-seque teniaelspeusglaçats,elHarryvaveurel’armaduradelluny.

—Ésaquí.Jahisom!Vanempènyerlaporta.ElHarryesvatreurelacapaivacórrercapalmirall.Tornaven a ser allà. Els seus pares van fer un gran somriure quan el van

veure.—Hoveus?—Noveigres.—Peròmira!Mira’ls!N’hihamolts…—Jonomésetveigatu.—Hasdemirarbé.Vinga,posa’tonsócjo.ElHarryesvaenretirar,peròambelRondavantelmiralljanoveialaseva

família,noméselRonambelseupijamaderatlles.ElRon,però,miravapetrificatlasevaimatge.—Mira’m!—Veuslatevafamília?—No. Estic sol. Però estic canviat. Semblo més gran… I sóc cap de

monitors!—Què?—Porto… Porto la placa que portava el Bill… I a les mans tinc la Copa

Interresidènciesilacopadequidditch,perquètambésóccapitàdel’equip!—ElRonvaapartarelsullsd’aquellavisiótanmeravellosapermirarelHarry,exaltat—.Creusqueaquestmirallensensenyaelfutur?

—Nopotser.Lamevafamíliaésmorta…Deixa’mtornaramirar…—Ahirjaelvastenirperatusoltotalanit.Dóna’munamicamésdetemps.—Però tu només veus la copa de quidditch!Què té d’interessant això? Jo

vullveureelsmeuspares.—Nom’empenyis…Desobte,esvasentirunsorollalpassadísquevaposarfialadiscussió.No

s’havienadonatqueestavenparlantmassaalt.—Ràpid!ElRonvaagafar lacapa i se lavanposar justquanelsullsbrillantsde la

SenyoraNorrisentravenperlaporta.Esvanquedarimmòbils,fent-setotsdoslamateixa pregunta: «La capa funciona, amb els gats?». Els va semblar quepassavenseglesabansquelagatanogiréscuaimarxés.

—Ens l’estem jugant.Seguramentenshasentit ihaanatabuscarelFilch.

Fotemelcamp!IelRonesvaendurelHarrycapalllit.L’endemàalmatí,laneuencaranos’haviafos.—Volsjugaraescacs,Harry?—vapreguntarelRon.—No.—PodríemferunavisitaalHagrid…—Vés-hitu…—Séqueestàspensantenelmirall,Harry.Nohitornis,aquestanit.—Perquèno?—Nohosé, tincunpressentiment.Ja t’haanatd’unpèlmassavegades.El

Filch, l’Snape i la Senyora Norris estan a l’aguait. D’acord que no et podenveure,però,quèpassariasitopessinambtu?

—Semblesl’Hermione.—Hodicdedebò,Harry,nohivagis.PeròelHarrynomésteniaunacosaalcap:tornaraserdavantelmirall,iel

Ronnopodiaferresperaturar-lo.

Alaterceranitnolivacostartantdetrobarelcamí.Anavatandepressaquepotservafermassasoroll,perònovatrobarningú.

Iva tornaraveureelsseusparessomrient, i tambéundelsseusaviselvasaludar,feliç.Esvaasseureaterradavantdelmirall.Resnoliimpediaestar-seallàtotalanitambelsseus.Resderes.

Excepte…—Què,Harry,jatornesaseraquí?AlHarryselivaglaçarlasangalesvenes.Vamirarenrere.Assegutsobre

undels pupitresquehi havia contra la paret vaveure-hi nimésnimenysquel’AlbusDumbledore.ElHarry devia haver-li passat pel costat, però anava tandesesperatperarribaralmirall,quenol’haviavist.

—No…Nol’haviavist,professor.—Éscurióscomprovarqueserinvisiblesensfatornarcurtsdevista—vadir

elDumbledore,ielHarryesvatranquil·litzarenveurequesomreia.»Ibé—vacontinuarelDumbledore,baixantdelpupitreperasseure’saterra

amb elHarry—, veig que has descobert els encants delmirall deGised, comtantsaltresabansquetu.

—Nosabiaqueesdeiaaixí.—Peròesperoqueahoresd’arajasàpiguesquèfa…—Doncs…M’ensenyalafamília…—IelteuamicRons’hivaveurecomacapdemonitors.—Comhosap?

—Jo no necessito capa per ser invisible —va dir el Dumbledore,afectuosament—.Iquè,noset’acudeixquèensmostraelmiralldeGised?

ElHarryvaferquenoambelcap.—Etdonaréunapista.Lapersonamésfeliçdelaterrafariaservirelmirall

deGisedcomsifosunmirallnormal,ésadir,ques’himirariaiesveuriaaellamateixatalcomés.Etserveixd’algunacosa?

ElHarryesvaposarapensar.Llavorsvadir,moltapocapoc:—Ensensenyaallòquevolemveure…Siguielquesigui…—Sí,ino—vadirelDumbledore—.Noensensenyaaltracosaqueeldesig

mésprofund,mésintens,delnostrecor.Tu,comquemaihastingutfamília,l’hiveusal teuvoltant.ElRonaldWeasley,que semprehaestat eclipsatpels seusgermans, s’hi veu sol, i ambmés èxit.De totesmaneres, elmirall no dóna nisaber ni veritat.Molts s’hi han consumit de tantmirar-hi, captivats pel que hiveien;os’hantornatbojos,perquènosabiensielquehiveienerareal,possible.

»Demàelmirallestraslladaràaunaltrelloc,Harry,ietpregoquenovagisabuscar-lo. Simai te’l tornes a trobar, estaràs preparat.Un no es pot nodrir desomnisioblidarlavida;recorda-ho.Iara,perquènoettornesaposaraquestafantàsticacapaite’nvasalllit?

ElHarryesvaaixecar.—ProfessorDumbledore,lipucferunapregunta?—Ésclar,men’acabesdeferuna—vadir, ivasomriure—.Me’npotsfer

unaaltra,sivols.—Vostèquèhiveu,quanesmiraalmirall?—Jo?Emveigambunparelldemitjonsdellanabengruixuts.ElHarryse’lvaquedarmirant.—Mainoestenenproumitjons—vaafegirelDumbledore—.Hapassatun

altreNadalinomen’hanregalatniunsolparell.Tothoms’entestaaregalar-mellibres.

FinsquenovaseralllitelHarrynovapensarquepotserelDumbledorenohavia estat del tot sincer.És clarque lapregunta eramolt personal, vapensarmentrefeiaforal’Scabbersdelcoixí.

13.ElNicolasFlamel

El Dumbledore havia convençut el Harry que no anés a buscar el mirall deGised,perlaqualcosalacapaquefeiainvisibleesvapassarlarestadelNadalbenplegadaalfonsdelbagul.AlHarrylihauriaagradatoblidarallòquehaviavistalmirall,peròno lieragens fàcil.Vacomençara tenirmalsons.Cadanitsomiavaqueels seusparesdesapareixienenun llampecde llumverdamentresentiaunariallamalèvola.

—Hoveus?,elDumbledoreteniaraó.Aquellmiralletpottornarboig—vadirelRonquanelHarrylivaexplicarelssomnisquetenia.

L’Hermione,quevatornareldiaabansquecomencéselnoutrimestre,veialescosesd’unaaltramanera.D’unabanda,laideaqueelHarryhaguéssortitdelllitis’haguéspassejatperl’escolatresnitsseguidesl’horroritzava(«Sit’haguésenxampat elFilch!»); de l’altra, el fet quenohagués trobat qui era elNicolasFlamelladecebia.

Gairebéhavienperdut totaesperançade trobarelFlamelenun llibrede labiblioteca, malgrat que el Harry estava segur que havia llegit aquell nom enalgunlloc.Uncopvancomençar lesclasses,vantornara lesrecerquesdedeuminuts entre lliçó i lliçó. El Harry encara disposava demenys temps que elsaltresdos,perquèteniaentrenamentsdequidditch.

El Roure els feia entrenar més dur quemai. Ni la pluja interminable quehaviasubstituït laneuaturava l’empentaqueduia.ElsWeasleyesvanqueixarque s’estava convertint en un fanàtic, però el Harry li donava la raó. SiguanyavenelsegüentpartitcontraHufflepuff,passariendavantdeSlytherinenlaCopaInterresidènciesperprimeravegadaensetanys.I,amésdelesganesdeguanyar,elHarryvadescobrirqueteniamenysmalsonssiestavacansatdesprésdel’entrenament.

Undia,durantunentrenamentespecialmentmullatifangós,elRoureelsvadonar una mala notícia. Acabava d’enfadarse amb els Weasley perquè noparaven de llançar-se en picat l’un sobre l’altre i de simular que queien de

l’escombra.—Voleuparardeferl’animal!—vacridar—.Aixòésexactamentelqueens

pot fer perdre el partit! Aquest cop l’àrbitre serà l’Snape, i buscarà qualsevolexcusapertreure’nspunts!Ensentiraixò,elGeorgeWeasleyvacaurededebòdel’escombra.

—Has dit que l’Snape l’arbitrarà?—va barbotejar traient-se el fang de laboca—.Desdequanl’Snapearbitrapartitsdequidditch?Noseràgensimparcialsiestàenjocelprimerllocdelacompetició!

Larestadel’equipvaaterraralcostatdelGeorgeperunir-sealesprotestes.—Noésculpameva—vadirelRoure—.L’únicquepodemferésjugarnet

pertalquel’Snapenotinguicapexcusapercarregarcontranosaltres.Totallòestavamoltbé,vapensarelHarry,peròellteniaunaaltraraóperno

volerl’Snapeapropquanjugavaaquidditch…Comde costum, tot l’equip esvaquedarxerrant al final de l’entrenament,

peròaquelldiaelHarryse’nvaanardirectealasalacomunadeGryffindor,onva trobar elRon i l’Hermione jugant a escacs.Els escacseren l’únicacosaenquèl’Hermioneperdia,ielHarryielRontrobavenqueallòlianavamoltbé.

—Unmoment, noparlis—vadir elRonquan elHarry se li va asseure alcostat—.Necessito concentra…—però li va veure la cara de reüll—:Què etpassa?Fasunapinta…

Ambveubaixa,perquèningúnoelsentís,elHarryelsvaexplicareldesigsobtatisinistredel’Snapedeseràrbitredequidditch.

—Nojuguis—vadirl’Hermione,sensepensar-s’hodoscops.—Diguesqueestàsmalalt—vadirelRon.—Fesveurequet’hastrencatlacama—vasuggerirl’Hermione.—Trenca’tlacama—vaafegirelRon.—Nopuc—vadirelHarry—.Notenimcaçadordereserva.Sijonojugo,

Gryffindornopotjugar.En aquell moment, el Neville va caure dins la sala comuna. Tots es van

preguntarcomhaviaaconseguitsaltarpelforat,perquèesveiad’unahorallunyque tenia lescamesunidesacausadelsortilegienganxacames.SeguramentnohaviatingutmésremeiquesaltarcomuncangurtoteslesescalesdelatorredeGryffindor.

Tothomesvaposarariureexceptel’Hermione,queesvaaixecarivafer-liel contrasortilegi. Les cames delNeville es van separar i ell es va aixecar deterra,tremolant.

—Quèhapassat?—vapreguntar-li l’Hermione, acompanyant-loa seurealcostatdelHarryielRon.

—ElMalfoy—vadirelNeville,moltalterat—.Mel’hetrobatalaportade

labiblioteca.M’haditquejustamentbuscavaalgúperpracticar.—Vés a dir-ho a la professoraMcGonagall!—el va instar l’Hermione—.

Denuncia’l!ElNevillevaferquenoambelcap.—Novullmésproblemes—vadirenveubaixa—.Hasd’aprendreaplantar-

licara,Neville!—vadirelRon—.Estàacostumatatrepitjarlagent,perònoperaixòt’hasd’ajupiriposar-l’himésfàcil.

—NocalqueemdiguisquenosócprouvalentperseraGryffindor,queaixòjahohafetelMalfoy—vadirelNevillesenseesma.

ElHarryvaremenaralesbutxaquesdelajaquetaienvatreureunagranotadexocolata,l’últimaqueliquedavadelacapsaquelihaviaenviatl’HermioneperNadal.LavadonaralNeville,queestavaapuntdeposar-seaplorar.

—TuvalsmésquedotzeMalfoys—vadirelHarry—.ElbarretquetriaetvaposaraGryffindor,no?IonéselMalfoy?AlapudentSlytherin.

ElNevillevamigsomriureivadesembolicarlagranota.—Gràcies,Harry…Emsemblaqueme’nvaigal llit…Volselcromo?Els

col·lecciones,oi?MentreelNevillesen’anava,elHarryvamirarelbruixotfamósquelihavia

tocat.—ElDumbledoreunaltrecop.Éselprimerque…Vadeixaranarunxisclet.Vatornaramirarelreversdelcromoitotseguit

vaaixecarlavistacapalRonil’Hermione.—L’hetrobat!—vaxiuxiuejar—.HetrobatelFlamel!Usvaigdirquehavia

vist el seu nom en algun lloc: al tren, venint cap aquí! Escolteu això:«Dumbledore és especialment conegut per haver derrotat el bruixot del malGrindelwaldel1945,peldescobrimentdelsdotzeusosdelasangdedrac,ipeltreballquevafersobrealquímiaambelseucompanyNicolasFlamel»!

L’Hermioneesvaposardretad’unbot.Noestavatanexaltadad’ençàqueelshaviendonatlesnotesdelsprimersdeures.

—Nousmogueu!—vadir,ivacórrerescalesamuntcapaldormitoridelesnoies.ElHarryielRongairebénovantenirnitempsd’intercanviar-semiradesdesorpresaabansquetornés,ambunllibrevelliimmensalesmans.

—Mai sem’hauria acuditdemirar aquí!—vadir, tota entusiasmada—.Elvaigtreuredelabibliotecafaunessetmanes,perllegiralgunacosalleugera.

—Lleugera?—esvaestranyarelRon,peròl’Hermionelivadirqueestiguéscallat fins que veiés una cosa, i va començar a passar pàgines com una boja,parlantpersimateixa.

Alfinalvatrobarallòquebuscava.—Hosabia!Hosabia!

—Ja podem parlar, o encara no? —va preguntar el Ron, malhumorat.L’Hermionevafercomsinohifos.

—NicolasFlamel—vaxiuxiuejaren to teatral—és l’únicapersonaquesesapquehaaconseguitlapedrafilosofal.

Lafrasenovaproduirl’efectequeellas’esperava.—Laquè?—vanpreguntarelHarryielRon.—Oh,dedebò,nollegiumaires,vosaltres?Mireu,llegiuaixò.Aquí.Elsvadonarelllibre,ivanllegir:

L’antic estudi de l’alquímia tenia com a objectiu crear la pedra filosofal,unasubstànciallegendàriadepoderssorprenents:lapedrafilosofaléscapaçdetransformarqualsevolmetallenor,itambése’npotextreurel’elixirdelavida,quefaimmortalaquellqueelbeu.

L’existènciadelapedrafilosofalestrobadocumentadadiversesvegadesalllargde lahistòria,però l’únicaqueexisteix en l’actualitatpertanyaNicolasFlamel, alquimista notable i amant de l’òpera. El senyor Flamel, que vacelebrarel seu sis-cents setanta-cinquèaniversari l’anypassat,gaudeixd’unavidatranquil·laaDevonamblasevadonaPerenelle(desis-centscinquanta-vuitanys).

—Ho heu vist?—va dir l’Hermione, un cop el Harry i el Ron van haveracabatdellegir—.ElgosguardalapedrafilosofaldelFlamel!SuposoquelivademanaralDumbledorequel’higuardésperquèsónamics.Deviasospitarquealgúhianavaaldarrere.ÉsperaixòquelavatreuredeGringotts!

—Unapedraquefaoriqueetfaimmortal!—vaexclamarelHarry—.Nom’estranyaquel’Snapelavulgui!Tothomlavoldria!

—ItampocésestranyquenotrobéssimelFlamelenaquellaCompilaciódedescobrimentsdebruixeriarecents—vadirelRon—.Aquesthomenoésgaire«recent»,quediguem,sitésis-centssetanta-cincanys!

L’endemà almatí, a classe deDefensaContra les Forces delMal,mentreprenienapuntssobrelamaneradetractarlesmossegadesd’homellop,elHarryielRonencaraparlavendelquefarienamblapedrafilosofalsientinguessinuna.NovaserfinsqueelRonvadirqueellescomprariatotunequipdequidditchqueelHarryvarecordarl’Snapeielproperpartit.

—Hedeciditquehijugaré—vadiralRonil’Hermione—.Sinojugo,totsels de Slytherin creuran que tinc por d’enfrontar-me amb l’Snape. Ja hoveuran…Siguanyem,se’lsesborraràelsomriuredelacara…

—Mentrenot’esborrinatudelmapa…—vadirl’Hermione.Aixònoobstant,amesuraques’apropavaeldiadelpartit,elHarrys’anava

posantmésimésnerviós,encaraqueintentésdissimular-ho.Larestadel’equiptampocestavengairetranquils.PensarquepodienpassarpeldavantdeSlytherina la Copa Interresidències després de set anys els omplia de goig, però, seriapossible,ambunàrbitretanparcial?

ElHarrynosabiasierafruitdelasevaimaginació,peròtenialaimpressióqueatotarreuonanavaestrobavaambl’Snape.Devegades,espreguntavasinoel seguiapermirard’enxampar-loalgundia tot sol.LesclassesdePocionss’havien tornat una mena de tortura setmanal, de tan desagradable que eral’Snape amb ell. I si sabia que havien descobert allò de la pedra filosofal?ElHarrynoveiacomhopodiasaber,peròaestones tenia l’horriblesensacióquel’Snapellegiaelspensamentsdelagent.

L’endemàalatarda,quanelRonil’Hermionelivandesitjarsortalaportadelsvestidors,elHarrysabiaqueespreguntavensieltornarienaveureviu.Allònoeraprecisamentreconfortant.Gairebénovasentirunaparauladeldiscursqueva fer elRoure per donar-los ànimsmentre es posava l’uniforme i agafava laNimbus2000.

Mentrestant,elRonil’HermionehavientrobatunllocalagraderiaalcostatdelNeville,quenoenteniaperquèfeienaquellacaradepreocupats,niperquèhavien portat les varetes. Poc es podia imaginar el Harry que havien estatpracticant el sortilegi enganxacames en secret. Se’ls havia acudit gràcies alMalfoy, i estaven disposats a fer-lo servir amb l’Snape si intentava fermal alHarry.

—Noten’oblidis,ésLocomotorMortis—vamurmurarl’HermionementreelRons’amagavalavaretaalamàniga.

—Jahosé—vasaltarelRon—.Nocomencis,eh!Abaixalsvestidors,elRoureparlavaambelHarryenprivat.—Noetvullpressionar,Potter,peròavui,mésquemai,hemdecapturarla

papallonabenaviat.Fesqueacabielpartitabansquel’SnapeafavoreiximassaelsdeHufflepuff.

—Total’escolaésalagraderia!—vadirelFredWeasley,traientelcapperlaporta—.Finsitot…Caram!ElDumbledorehavingutaveureelpartit!

AlHarryelcorlivaferunbotd’alegria.—El Dumbledore? —va preguntar, i se’n va anar cap a la porta per

assegurar-se’n.ElFredteniaraó.Aquellabarbaplatejadanopodiaserdeningúmés.

Vaanardepocquenoesposésariurecomunboig,delpesques’haviatretdesobre.Janolipodiapassarres.L’Snapemainos’atreviriaafer-limalsielDumbledoreeraallàmirantelpartit.

Potsereraperaixòquel’Snapefeiapintad’estardemalallunaquanelsdos

equipsvansortiralcamp,cosaqueelRontambévanotar.—L’Snapesemblamésrepulsiuquemai—livadira l’Hermione—.Mira!

Jahansortit!Aaaau!Algúlihaviadonatuncopalclatell.EraelMalfoy.—Perdona,Weasley,not’haviavist.ElMalfoyvasomriurealCrabbeialGoyle.—NouspregunteuquantaestonaaguantaràelPottersobrel’escombra,avui?

S’acceptenapostes.Not’hivolsjugarres,Weasley?El Ron no va respondre; l’Snape acabava de xiular un penal a favor de

HufflepuffperquèelGeorgeWeasleylihaviallançatunabala.L’Hermione,queestavaambelsdits creuatsdamunt la falda,mirava fixamentelHarryambelsullsmigtancats.ElHarrysobrevolavaelcampfentcerclescomsifosunfalcó,buscantlapapallona.

—Sabeu com escullen els jugadors de l’equip de Gryffindor?—va dir elMalfoyenveualtaalcapd’unsminuts,desprésquel’Snapexiulésunaltrepenala favor de Hufflepuff sense cap motiu—. Són gent que fan llàstima. I si no,mireu: hi ha el Potter, que no té pares; els Weasley, que no tenen diners…Longbottom,tutambéhauriesdeseral’equip…Notenscervell…

ElNevilleesvaposarvermellcomuntomàquet,peròesvagirarivadonarlacara.

—Malfoy,envalcdotzecomtu—livadeixaranar.ElMalfoy,elCrabbeielGoyleesvanposarariure,peròelRon,queencara

nos’atreviaatreureelsullsdeljoc,vadir:—Jatensraó,Neville,ja.—Longbottom,sielcervellfosor,seriesméspobrequeelWeasley,queno

éspoc.ElRonjaeraunmanatdenervisperculpadelHarry.—T’hoadverteixo,Malfoy,unaparaulamési…—Ron!—vaexclamarl’Hermione,desobte—.ElHarry!—Què passa?On? Sense que ningú s’ho esperés, elHarry va començar a

baixar enpicat, cosaquevamerèixer exclamacions i aplaudimentsdepartdelpúblic. L’Hermione es va aixecar, amb els dits encreuats a la boca,mentre elHarryesllançavacapaterracomunabala.

—Estàs de sort,Weasley; el Potter ha vist unamoneda a terra—vadir elMalfoy.

ElRonvaesclatar.SensequeelMalfoytinguéstempsdereaccionar,selivallançaraldamuntielvafercaureaterra.ElNevillevadubtar,peròtotseguitvasaltarelseientivaajudar-lo.

—Vinga,Harry!—vacridarl’Hermione,ivaferunbotperposar-sedretaal

seient i veure-himillor,mentre elHarry passavamolt de pressa pel costat del’Snape.L’HermionenoesvaadonarqueelRonielMalfoys’estavenbarallantsotaelseuseient,nitampocvasentirelscopsielscritsqueveniendelremolídepunysqueerenelNeville,elCrabbeielGoyle.

Daltal’aire,l’Snapeesvagirarjustatempsdeveurequeunabolavermellali passava com un llamp pel costat; no el va tocar de miracle… Un segondesprés,elHarryvaaixecarelbraçensenyalde triomf,amblapapallonaa lamà.

Lagradaesvatornarboja;haviadeserunrècord,ningúrecordavaunpartitenquèhaguessincapturattanaviatlapapallona.

—Ron! Ron! On ets? S’ha acabat el partit! El Harry ha guanyat! Hemguanyat!Somelsprimers!—cridaval’Hermione,fentbotsd’alegriaalseient,iabraçantlaParvatiPatil,queeraalafiladeldavant.

ElHarryvasaltardel’escombraquaneraadospamsdeterra.Nos’hopodiacreure.Hohaviaaconseguit…Eljocs’haviaacabat,inohaviaduratmésdecincminuts.ElsdeGryffindorvanbaixarcomunaallaualterrenydejoci,entrelagentada, el Harry va veure que l’Snape aterrava amb la cara blanca i esmossegavaelsllavis.LlavorselHarryvanotarunapalmelladaal’esquena.EraelDumbledore,somrient.

—Et felicito —va dir en veu baixa, perquè només ho sentís el Harry—.M’alegro que hagis estat entrenant i no capficant-te per allò del mirall…Excel·lent.

L’Snapevaescopiraterra,amargat.

Alcapd’unaestona,elHarryvaabandonartotsolelsvestidorsise’nvaanaral cobertde lesescombresadeixar laNimbus2000.Maihaviaestat tan feliç.Per fi havia fet una cosa de la qual realment podia estar orgullós. A partird’aquell dia ningú podria dir que tan sols era un cognom famós. L’aire delvesprenohaviaestatmaitandolç.Esvaposaracaminarperlagespamullada,revivint l’hora que acabava de passar, convertida en un feliç record: els deGryffindorelportavenalesespatlles;aunacertadistància,elRonil’Hermionefeienbots;elRoncridavaentusiasmatmalgratquedelnaslirajavasangadojo.

El Harry va arribar al cobert. Es va recolzar a la porta de fusta i vacontemplarl’escola.Lapostadesolencenialesfinestresdevermell.Gryffindoranavalaprimera.Hohaviaaconseguit,haviademostratal’Snapeque…

Iparlantdel’Snape…Una figura encaputxada va baixar ràpidament les escales de la façana

principaldelcastell.Caminava tandepressacompodiacapalboscprohibit, iera evidentquenovoliaque laveiessin.Enveure allò, elHarry esvaoblidar

completament de la victòria. Va reconèixer aquella manera silenciosa decaminar: era l’Snape,que s’escapavaalboscprohibit a l’horade sopar…Quès’hiestavacovant?

El Harry va tornar a pujar a la Nimbus 2000 i es va enlairar. Planantsilenciosament sobre el castell, va veure’l entrar al bosc a corre-cuita. El vaseguir.

El bosc era tan espès que no veia on havia anat. Es va posar a volar encercles,cadacopmésbaix, fregant lesbranquessuperiorsdelsarbres, finsquevasentirveus.Vaplanarcapalllocd’onvenienivaaterrarsensefersorollenunfaigquesobresortiadelaresta.

Vabaixarperunabranca,subjectantfortl’escombra,perveure-hiatravésdelesfulles.

A sota, en una clariana tapada per les ombres, hi havia l’Snape. Però noestavasol.TambéhihaviaelQuirrell.Noliveialacara,peròelsentiaquequejarcommai.Vaferunesforçpersentirelquedeien.

—No en-t-t-tenc per-q-q-què heu volgut que ens t-t-trobéssim p-p-precisamentaquí,Severus…

—Volia que fos una reunió privada—va dir l’Snape en un to fred—. Sesuposaqueelsalumnesnon’handesaberres,delapedrafilosofal.

El Harry s’hi va apropar més. El Quirrell va dir alguna cosa entre dents.L’Snapeelvainterrompre.

—JaheuesbrinatcomespotesquivarlabèstiadelHagrid,Oencarano?—Severus,jo…—Nousconvétenir-med’enemic,Quirrell—vadirl’Snape,fentunapassa

capaell.—Nosédeq-q-què…—Sabeuperfectamentdequèparlo.—Esva sentir l’udold’unmussol i el

Harryvaestarapuntdecauredel’arbre.Esvaagafaratempsdesentirl’Snapequedeia—:…ielteuabracadabra.Esticesperant.

—P-p-peròjono…—Comvulgueu—elvatallarl’Snape—.D’aquíapocsdiestornarematenir

unaaltraxerradeta,quanhagueutinguttempsdedecidiraquivoleuserfidel.Esvataparamblacapaivaabandonarlaclariana.Gairebéerafosc,peròel

HarryencaravapoderveurequeelQuirrellestavaquiet,comsis’haguésquedatpetrificat.

—Harry,oneres?—vaxisclarl’Hermione.—Hemguanyat!Hasguanyat!Hemguanyat!—vacridarelRon,donant-li

unscopetsal’esquena—.Iamésamés,heposatunulldevellutalMalfoy,iel

Nevilles’haenfrontatambelCrabbeielGoyletotsolet!Araésalainfermeria,peròMadamePomfreydiuqueestàbé…Elshemdonatunabonalliçó.Tothomt’estàesperantalasalacomuna,hempreparatunafesta.ElFredielGeorgehanrobatpastesialtrescosesdelescuines.

—Oblida-te’n,d’això—vadirelHarrysensealè—.Anemaunlloctranquil,ushed’explicarunacosa…

EsvaassegurarqueelPeevesnoeraalacambraabansdetancar-nelaporta,illavorselsvaexplicarelquehaviavistisentit.

—Aixídoncs,teníemraó:éslapedrafilosofal,il’SnapeestàpressionantelQuirrell perquè l’ajudi a endur-se-la. Li ha preguntat si sabia com esquivar elPelut…Itambéhaditalgunacosasobrel’«abracadabra»delQuirrell.Crecquehi ha més coses que protegeixen la pedra, a més del Pelut.Molts encanteris,probablement,isuposoqueelQuirrelln’hafetuncontralesforcesdelmaliquel’Snapel’hadedesfer…

—VolsdirquelapedranomésestaràseguramentreelQuirrellplanticaraal’Snape?—vadirl’Hermione,alarmada.

—Doncsdimartsjanohiserà—vadirelRon.

14.Norbert,elcrestatnoruec

ElQuirrell,però,deviasermésvalentdelqueespensaven.Éscertquedurantlessetmanessegüentsesvaanarempal·lidintiaprimant,peròcontinuavasencer.

Cada vegada que passaven pel corredor del tercer pis, el Harry, el Ron il’Hermione paraven orella per comprovar si el Pelut encara grunyia. L’Snapecontinuavaambel seumalhumorhabitual, laqualcosavoliadirque lapedraencaraeraal seu lloc.CadavegadaqueelHarryescreuavaambelQuirrell lifeia un somriure encoratjador, i elRonva començar a dir a la gent queno esriguésdelseuquequeig.

L’Hermione, però, tenia altres coses al cap a més de la pedra filosofal.S’havia fet un calendari d’estudi i havia començat a subratllar els apunts ambcolors. El Harry i el Ron no haurien fet mai una cosa com aquesta, peròl’Hermionenoparavad’insistir-losquehofessin.

—Hermione,faltenseglespelsexàmens.—Deusetmanes—vadirl’Hermione—,ipassenvolant.PelNicolasFlamel

éscomunsegon.—Perònosaltresnotenimsis-centsanys—livarecordarelRon—.Detotes

maneres,noséperquèrepasses,sijat’hosapstot.—Que per què repasso? Ets boig? T’adones que hem d’aprovar aquests

exàmensperpassarasegon?Sónmoltimportants.Jahauriahagutdecomençaraestudiarfaunmes,noséquèempassa…

Desgraciadament, semblava que els professors pensaven de la mateixamaneraquel’Hermione.Elsdonaventantsdeures,quelesvacancesdeSetmanaSantanovanserelmateixquelesdeNadal.Eramoltdifícilestartranquilambl’Hermione al costat recitant els dotze usos de la sang de drac, o practicantmovimentsdevareta.Entrebadalls i laments, elHarry i elRonpassavengranpartdelseutempslliurealabibliotecaambella,intentantfertotalafeinaextra.

—Nom’hosabrémai,això—vadeixaranarelRonunatarda,tirantlaplomaa terra.Vamirardelerósper la finestrade labiblioteca.Eraelprimerdiaque

feiabodesprésdemoltsmesos.Elceleraclar,d’unblauintens, i feia l’efectequel’estiuestavaaprop.

ElHarry,queestavabuscant«Dittany»aMiliunaherbesiboletsmàgics,novaaixecarelsullsdelllibrefinsqueelRonvaexclamar:

—Hagrid!Quèhifas,alabiblioteca?ElHagridvaanarcapaells,amagantalgunacosarerel’esquena.Estavacom

unpeixalrostollambelseuabricdepelldetalp.—Mirava—va dir, amb una veu tan intrigant que va captar l’atenció dels

noisimmediatament—.Ivosaltres?—vadirentodesospita—.NodeveuestarbuscantquiéselNicolasFlamel,oi?

—No,aixòjahovamesbrinarfasegles—vadirelRonperimpressionar-lo—.Tambésabemquèguardaelgos:unapedrafilo…

—Xxxt!—elHagridvamiraralseuvoltantperveuresialgúelsescoltava—.Nocridis,quevolsquetesentialgú?

—Defet,volíemfer-teunesquantespreguntes—vadirelHarry—.Sapsquèmésprotegeixlapedra,apartdelPelut?

—Xxxt!—vatornaraferelHagrid—.Escolteu,veniuaveure’mméstard.Nousprometore,ésclar,perònoenparleuaquí.Sesuposaqueelsalumnesnoensabenre.Encarapensaranqueushoheditjo…

—Finsdesprés,doncs—vadirelHarry.ElHagridvamarxar.—Quèamagavarerel’esquena?—vadirl’Hermione,pensativa.—Creieuqueteniaresaveureamblapedra?—Vaig a mirar a quina secció era —va dir el Ron, que ja estava fart

d’estudiar.Vatornarpassatunminut,ambunapiladellibresalesmans,ielsvaposarsobrelataula.

—Dracs! —va xiuxiuejar—. El Hagrid buscava informació sobre dracs!Mireuaixò:RacesdedracsdelaGranBretanyaiIrlanda,Del’oualfoc:guiadelsamantsdelsdracs.

—ElHagridsemprehavolguttenirundrac,m’hovadirelmateixdiaqueelvaigconèixer—vaexplicarelHarry.

—Però això va contra les lleis —va dir el Ron—. Tothom sap que a laConvenciódeWarlockde1709esvaprohibirlacriadedracs.Ésimpossiblequepassemdesapercebutsalsmugglessitenimdracscomaanimalsdecompanyia.A més, és molt perillós intentar domesticar un drac. Hauries de veure lescremadesquelihanfetalCharlieelsdracssalvatgesdeRomania.

—IalaGranBretanyanoentenim,dedracssalvatges?—Sí,ésclarqueentenim—varespondreelRon—.Elgal·lèsverdcomúiel

negredelesillesHèbrides.LaConselleriad’AfersMàgicstémoltafeinaaevitar

quesesàpiga.Lafeinadelsfuncionarisésvigilar,isialgunmuggleenveucap,lifanunsortilegiperquènohorecordi.

—Idoncs,quèpreténelHagrid?—vapreguntarl’Hermione.

Alcapd’unahoravanpicaralaportadelacabanadelguardabosciesvansorprendrequetinguéslescortinescorregudes.ElHagridvarespondreambun:«Quihiha?»abansdedeixar-losentrar, iva tancar laportad’unarevoladauncopvanhaverpassat.

Adinsfeiaunacalorsufocant.Malgratquefeiamoltbondia,elHagridtenialallardefocencesa.Elsvaferunteielsvaoferirentrepansdemostela,quenovanvolertastar.

—Aixíquemevolíeuferpreguntes,eh?—Sí —va dir el Harry, pensant que no calia anar amb embuts—. Ens

preguntàvemsienspodriesdirquèmésprotegeix lapedra filosofal, apartdelPelut.

ElHagridvaarrugarelfront.—Ésclarquenopuc—vadir—.Primer,perquènohosé.Segon,perquèja

sabeumassacoses.Noushodirianiquepogués.Lapedraésaquíperunbonmotiu.GairebéespotdirquelavanrobardeGringotts…Suposoqueaixòjahoheudeduït.MesorprènfinsitotquesapigueuresdelPelut.

—Vinga,Hagrid,potsernoenshovolsdir,perònodiguisquenohosaps,perquè tusaps totelquepassaaquí—vadir l’Hermioneambveumelosa,perafalagar-lo.LabarbadelHagrid es vamoure, i així van saber que somreia—.L’únicqueensintrigaésquihafetelsencanteris—vacontinuarl’Hermione—.EnspreguntàvemenquiméshauriaconfiatelDumbledore,apartdetu.

AlHagridselivainflarelpitambaquestesparaules.ElHarryielRonvansomriureal’Hermione.

—Bé, suposo que no passa re si us dic això… A veure… A mi me vademanarelPelut…Ialgunsdelsprofessorshivanferencanteris…LaprofessoraColiflor, el professor Flitwick, la professora McGonagall… —els anavacomptantambelsdits—.ElprofessorQuirrell…IelmateixDumbledorenevaferun,ésclar.Espereu,m’hedeixatalgú.Ah,sí,elprofessorSnape.

—L’Snape?—Sí…Nomedigueuqueencaraestemaixí!Escolteu, l’Snapevaajudara

protegirlapedra:notécapintencióderobar-la.ElHarrysabiaqueelRonil’Hermioneestavenpensantelmateixqueell.Si

l’Snape formava part de l’equip, li seriamolt fàcil esbrinar què havien fet elsaltresprofessorsperprotegir-la.Probablementahoresd’arajahosabiatot,tret,pelquesemblava,del’encanteridelQuirrellidelamanerad’esquivarelPelut.

—Tuetsl’únicquesapcomesquivarelPelut,oi,Hagrid?—vapreguntarelHarry, preocupat—. I no l’hi diries a ningú, oi? Ni tan sols als altresprofessors…

—Nohosapabsolutamentningú,excepteelDumbledore—vadirelHagrid,totorgullós.

—Val més això que res—va dir el Harry als altres dos en veu baixa—.Hagrid,nopodemobrirunafinestra?M’esticfregint.

—No,Harry,hosento—vadirelHagrid.AleshoreselHarryvaveurequeelHagridmiravacapalfoc.Elltambéhivamirar.

—Hagrid,quèésallò?Peròjasabiaquèera.Albellmigdelfoc,sotalatetera,hihaviaungranou

negre.—Mmm…—vaferelHagrid,tocant-selabarbanerviosament—.És…—D’onhohastret,Hagrid?—vapreguntarelRon,iesvaajupirdavantla

llardefocperveure’lmésdeprop—.Etdeuhavercostatunafortuna.—Elvaigguanyar—vadirelHagrid—.Ahiralanit.Vaiganaralpoblea

feruna copa i vaig acabar jugant a cartes ambundesconegut.Si ushede sersincer,mepensoquevaestarproucontentdedesfer-se’n.

—Peròquèfaràsquansurtidel’ou?—vapreguntarl’Hermione.—Bé,hellegitunamicasobreel tema…—vadirelHagrid, ivatreureun

llibremoltgruixutdesotaelcoixí—.Hetretaquestllibredelabiblioteca.Criadedracsperalplaer iel lucre.Estàunamicaantiquat,ésclar,peròhiés tot.Hasdetenirl’oualfoc,persimularlamarequeelbufa,iquansurtdel’oulihasde donar un cubell de conyac barrejat amb sang de gallina cadamitja hora. Imireuaixò:hihaunapartatquet’ensenyaareconèixerelsous.Elquetincésuncrestatnoruec.Sónmoltpoccomuns.

Ellestavamoltcontent,peròl’Hermione,notant.—Hagrid,viusenunacasadefusta—livadir.PeròelHagridnol’escoltava,cantussejavaalegrementmirantelfoc.

Ja tenienunaaltrapreocupació:què li passaria alHagrid si algúdescobriaqueteniaundracil·legalalacabana?

—Empregunto què se sent quan tens una vida tranquil·la—va sospirar elRonundia,cansatdebarallar-seambelsdeurestardareretarda.L’Hermioneelshaviafetuncalendarid’estudi.Elstornavabojos.

Illavors,unmatí,al’horad’esmorzar,laHedwigvaportaralHarryunanotadelHagrid.Noméshihaviatresparaules:Estàtrencantl’ou.

El Ron volia fer campana de Botànica per anar a la cabana del Hagrid.L’Hermionenoenvolianisentiraparlar.

—Hermione,quantscopsalavidaveuremundracsortirdel’ou?—Tenimclasse,ensficaremenunembolic,iaixònoésrescomparatambel

quelipassaràalHagridquanalgús’assabentidequèportaentremans…—Calleu!—elsvadirelHarryenveubaixa.ElMalfoys’haviaaturataescoltar-losacosad’unmetre.Quèdeviahaver

sentit?AlHarrynolivaagradargenslacaraquefeia.El Ron i l’Hermione es van estar barallant tot el camí cap a classe de

Botànicaialfinall’Hermionevaaccediraanaralacabanaambellsdosdurantel descans del matí. Quan va sonar la campana dalt del castell al final de laclasse,totstresvandeixarlesaixadesdecopivansortircorrentcapalbosc.ElHagridelsvarebretotvermelliexaltat.

—Estàapuntdesortir—vadir,ielsvaferpassar.L’oueradamuntlataula.Estavatotesquerdat.Algunacosas’himoviafent

unsorollestrany.Esvanasseurealvoltantdelataulaielvanestarobservantneguitosos.Totd’una,esvansentirunesesgarrapadesil’ouesvaobrir.Lacriadedrac

va saltar sobre la taula. No era precisament bonic: el Harry va pensar quesemblava un paraigua negre rebregat. Tenia les ales plenes de punxes idesproporcionadament grans en comparació amb la resta del cos, sec i negrecomelcarbó.Amés,teniaelmorroallargat,elsnariusoberts,lesbanyesquelicomençavenasortiriunsullstarongesquelisortiendelesòrbites.

Vaesternudarilivansortirespurnesdelsnarius.—Oiqueésbufó?—vadirelHagridambunfildeveu.Livaacariciarel

cap,peròeldracvaobrirelmorroivamostrarunsqueixalsafilats.—Beneït sigui, ho heu vist? Sap qui és la seva mama!—va exclamar el

Hagrid.—Hagrid—va dir l’Hermione—, exactament, amb quina rapidesa creixen

elscrestatsnoruecs?ElHagridlianavaacontestar,peròdesobtevaquedarpàl·lid.Esvaaixecar

d’unbotivacórrercapalafinestra.—Quèpassa?—Hihaviaalgúmirantpelforatdelescortines.Eraunnoi.Aracorrecapa

l’escola.ElHarryvaobrirlaportaivamirarafora.Finsitotdesd’unacertadistància

erainconfusible.ElMalfoyhaviavisteldrac.

HihaviaalgunacosaenelsomriuredissimulatquevalluirelMalfoyduranttota la setmana següent que posava el Harry, el Ron i l’Hermione molt

nerviosos. Van passar la major part del temps lliure a la cabana del Hagrid,intentantqueentrésenraó.

—Deixa’lanar—elvaincitarelHarry—.Deixa’llliure.—Nopuc—vadirelHagrid—.Ésmassapetit.Esmoriria.Vanmirareldrac.S’haviafettresvegadesmésgranennomésunasetmana.

Del nas no paraven de sortir-li bafarades de fum. ElHagrid havia desatès lestasquesdeguardaboscperquèeldracelteniatotalmentabsorbit.Elterraestavacobertdeplomesdegallinaipertotarreuhihaviaampollesdeconyac.

—He decidit dir-li Norbert —va dir el Hagrid, mirant el drac amb ullsplorosos—.Ensentenemmoltbé,mireu.Norbert!Norbert!Quiéslamama?

—Haperdutlaxaveta—livadirelRonalHarryacaud’orella.—Hagrid—vadirelHarryenveualta—,d’aquíaquinzedieselNorbertno

et cabrà a casa.ElMalfoy pot anar a parlar amb elDumbledore en qualsevolmoment.

ElHagridesvamossegarelllavi.—Ja…Jaséquenome’lpucquedarpersempre,perònopucllençar-loales

escombraries.DesobteelHarryesvagirarcapalRon.—Charlie—vadir.—Tu també estàs perdent la xaveta—li va etzibar el Ron—. Sóc el Ron,

recordes?—No,elCharlie,el teugermà.ÉsaRomania.Estudiantdracs.Lipodríem

enviarelNorbert.ElCharlieenpodria tenir cura finsquepoguésdeixar-loenllibertat.

—Genial!—vaexclamarelRon—.Quèetsembla,Hagrid?Al final el Hagrid va acceptar que enviessin un mussol al Charlie per

preguntar-l’hi.

Lasetmanasegüentse’lsvafermoltllarga.Dimecresalanitl’HermioneielHarry estaven sols a la sala comuna, feia estona que tots se n’havien anat adormir.Elrellotgedelaparetacabavad’assenyalarlamitjanitielforatdelretrates va obrir. El Ron va aparèixer del no-res quan es va treure la capa que fainvisibledelHarry.VeniadelacabanadelHagrid,d’ajudar-loadonarmenjaralNorbert,quejas’alimentavaambratesmortes.

—M’hamossegat!—vadir,mostrant-los lamàqueduiaembolicadaenunmocadortacatdesang—.Nopodréescriuredurantunasetmana.Ushoasseguro,aquestdracésl’animalméshorrorósquehevistmaienmavida,ielHagridenparlacomsifosunconillet.Quanm’hamossegat,elHagridm’haesbroncatperhaver-loespantat.Iquanhemarxat,liestavacantantunacançódebressol.

Vantrucaralafinestra.—És laHedwig!—vadir elHarry, i va córrer a deixar-la entrar—.Segur

queportalarespostadelCharlie!Esvanposarjuntsallegirlanota.

EstimatRon:

Comestàs?Gràciesper lacartaqueemvasenviar.Acolliréelcrestatnoruecambmoltdegust,perònoseràfàcilportar-lofinsaquí.Hepensatquelamillormaneraésqueme’lportinunsamicsquevénenavisitar-melasetmanaqueve.Elproblemaésquenoelshauriendeveureambundracil·legal.

Podríeupujarelcrestatalatorremésaltadissabtequeveamitjanit?Aixíse’lpodrienenduralesfosques.

Envieu-meunarespostatanaviatcomussiguipossible.

Petons,

Charlie

Esvanmirar.—Tenimlacapaquefainvisible—vadirelHarry—.Nohauriad’haver-hi

capproblema.Crecqueésprouamplapertapar-nedosdenosaltresielNorbert.Elfetqueelsaltresdosnohifessincapobjecciódeixavabenclarfinsaquin

puntlasetmanahaviaestatdolenta.Qualsevolcosaperdesfer-sedelNorbert…IdelMalfoy.

Peròvasorgirunadificultat.L’endemàalmatíelRontenialamàtaninfladade lamossegada que gairebé era el doble de gran que l’altra.No sabia si eraprudentanaraveureMadamePomfrey:reconeixeriaunamossegadadedrac?Alatardaesvaadonarquenoteniaaltreremeiqueanar-hi:laferidahaviapresuncolorverdquefeiapor.SeguramentelsullalsdelNorberterenverinosos.

ElHarryil’HermionevancórrercapalainfermeriaenacabarlesclassesivantrobarelRonalllitenunestatlamentable.

—Noésnomésper lamà—vadiramitjaveu—,tot iquetinc lasensacióque està apuntde caure’m.ResultaqueMadamePomfreyhadeixat passar elMalfoyambl’excusaquevoliademanar-meunllibre,is’haestataquírient-sedemi.Noparavad’amenaçar-mequelidiriaaellaquèeraelquem’haviamossegatdedebò,perquèsapquejoliheditquehaviaestatungos,totiquedubtoques’hohagicregut.Nol’hauriad’haverpegateldiadelpartitdequidditch.Ésperaixòquearavolvenjar-se.

ElHarryil’Hermionevanintentarcalmar-lo.—Dissabteamitjanittots’hauràacabat—vadirl’Hermione;peròaixònoel

vatranquil·litzar.Benalcontrari,esvaincorporard’unbotivacomençarasuar.—Dissabteamitjanit!—vadirambveuronca—.Déumeu!Déumeu!Me

n’acaboderecordar…LacartadelCharlieeraalllibreques’haendutelMalfoy!ArasabràqueensvolemdesferdelNorbert.

ElHarry i l’Hermionenovan tenir tempsdedir res.MadamePomfreyvaentrar just en aquell moment i els va fer marxar perquè el Ron necessitavadormir.

—Ésmassatardpercanviardeplans—vadirelHarryal’Hermione—.Notenim temps d’enviar un altre mussol al Charlie, i a més, potser aquesta ésl’única oportunitat que tenim de desempallegar-nos del Norbert. Ens hauremd’arriscar.Tenimlacapaquefainvisible,iaixòelMalfoynohosap.

Quanvan anar a parlar amb elHagrid, van trobar l’Ullal, el grandanès, aforaamblacuaembenada.ElHagridvaobrirlafinestra.

—No us faig passar—va dir sense alè—: el Norbert passa per una etapaconflictiva…Requenopuguicontrolar,ésclar…

QuanlivanexplicarelqueelCharlieelshaviarespost,selivanomplirelsullsde llàgrimes.Ésclarque tambépodia serperquèelNorbert li acabavademossegarlacama.

—Aaaiii!Nopassare,m’hamossegatlabota…Téganesdejugar…Ésqueésuncadellet,encara…

El«cadellet»vacolpejarlaparetamblacuailesfinestresvantremolar.ElHarryil’Hermionevantornarcapalcastelldesitjantquejafosdissabte.

Sinohaguessinestattanamoïnatspelquehaviendefer,quanvaarribarelmomentd’acomiadar-sedelNorbertelshauriasabutgreupelHagrid.Eraunanitfosca i ennuvolada, i feien tard a la cabana del Hagrid perquè havien hagutd’esperarqueelPeevesdeixésdejugarafrontóalrebedorielsdeixésvialliure.

Quanhivanarribar,elHagridteniaelNorbertempaquetatiapuntdinsunagàbiaenorme.

—Liheposatunmuntderatesiunamicadeconyacpelviatge—vadirelHagridambunfildeveu—.Ielseuossetdepeluix,persis’enyora.

Dedinslagàbiaenvasortirunsorollcomsis’haguésesquinçatalgunacosa,ielHarryvasuposarqueelpeluixjanoteniacap.

—Adéu, Norbert! —va dir el Hagrid entre sanglots quan el Harry il’Hermionetapavenlagàbiaamblacapais’hiposavenasota—.Lamamanot’oblidaràmai!

Nosesapcom,peròvanaconseguirpujarlagàbiafinsalcastell.Lamitjanits’apropava implacablement mentre arrossegaven el Norbert per l’escala demarbredelrebedoripelspassadissosalesfosques.Vanpujarunaaltraescala,i

encaraunaaltra.VanagafarunadelesdreceresqueconeixiaelHarryperònoelsvasemblarquefosmésràpid.

—Jafaltapoc—vadirelHarrysensealèquanvanarribaralcorredorqueportavaalatorremésalta.

Llavorsvanveurealgunacosaqueesmoviadavant seu idepocnoelsvacaurelagàbiadel’ensurt.Esvanposartannerviososquevanoblidarqueereninvisiblesiesvanamagarenlafoscor,perobservarlessiluetesdeduespersonesquelluitavenatresmetresdedistància.Esvaencendreunllum.

LaprofessoraMcGonagall,ambunabatadequadresescocesos iunaretalcap,arrossegavaelMalfoyperl’orella.

—Castigat!—vacridar—.IvintpuntsmenysperaSlytherin!Miraquenoseralllitenaquesteshores…Quinatreviment…

—Nohoentén,professora!ElHarryPotterestàapuntd’arribar…Ambundrac!

—Quinabajanada!Coms’atreveixadiraquestesmentides!Vinga!Ipensoparlar-neambelprofessorSnape,d’això,Malfoy!

Lacosterudaescaladecargolqueportavaadaltdelatorreelsvasemblarlacosamésfàcildepujardesprésdelpesques’havientretdesobre.Finsquenovansortir a l’aire lliureenmigdel fredde lanitnovangosar treure’s lacapa,contents de poder tornar a respirar en condicions. L’Hermione es va posar aballar.

—HancastigatelMalfoy!Emposariaacantar!—Nohofacis—livaadvertirelHarry.Van estar esperant una estona; ells, burlant-se delMalfoy; el Norbert, no

parantdemoure’sdinslagàbia.Unsdeuminutsdesprés,quatreescombresvanaparèixerenlafoscor.

ElsamicsdelCharlieerenungrupmoltsimpàtic.Elsvanensenyar l’arnèsques’havienfetellsmateixosperpoderportarelNorbertentreelsquatre.Entretots van lligar la gàbia fortament perquè no caigués i en acabat, el Harry il’Hermioneelsvandonarlamàielsvandonarlesgràciesdetotcor.

Perfi,elNorbertsen’anava…isen’anava…Finsquevadesaparèixer.Vanbaixarlesescalesdecargolambelcortanlleugercomlesmans,araque

elNorberteraunproblemamenys.Proudedracs…ElMalfoycastigat…Quèpodiaespatllarlasevafelicitat?

La respostaels esperavaalpeude lesescales.Tanbonpuntvanarribar alpassadís,elrostredelFilchvasortirdelafoscor.

—Bé,bé,bé…—vafer—.Usheuficatenunbonembolic…S’haviendeixatlacapaqueelsfeiainvisiblesadaltalatorre.

15.Elboscprohibit

Lescosesnopodienhaveranatpitjor.ElFilchelsvadura l’estudide laprofessoraMcGonagall, alprimerpis, i

allà van estar una estona esperant asseguts sense dir ni piu. L’Hermionetremolava.Excuses, coartades, i totamenad’històries increïbles se succeïenalcapdelHarry,cadaunamésinversemblantquel’anterior.Noveiacompodiensortir-se’n,aquestcop.Estavenacorralats.Compodienhaverestat tanestúpidsde deixar-se la capa? Expliquessin el que expliquessin, la professoraMcGonagall mai no es creuria cap història que justifiqués ser fora del llit,passejant-seperl’escolaaaquelleshoresdelanit,imoltmenyshaveranatalatorred’astronomia,onúnicamentpodienanarperfer-hiclasse.SihiafegienelNorbertilacapa,japodienferlesbosses.OiqueelHarryhaviapensatquelescoses no podien haver anat pitjor? Doncs s’equivocava. Quan la professoraMcGonagallvaaparèixer,portavaelNeville.

—Harry!—vaesclatarelNevillequanelsvaveure—.Usestavabuscantperavisar-vos;hesentitqueelMalfoydeiaqueusvoliaenxampar,queteníeuun…

ElHarry va fer unmoviment amb el cap perquè callés, però la professoraMcGonagallelvaveure.SemblavaquehaguésdetreuremésfocperlabocaqueelmateixNorbert.

—Maim’hohauriaimaginatdevostèstres.ElsenyorFilchdiuqueerenalatorre d’astronomia. És la una de la matinada. Ja em poden donar una bonaexplicació.

Era la primera vegada que l’Hermione no contestava la pregunta d’unprofessor.Esmiravalessabatilles,mésquietaqueunaestàtua.

—Em sembla que tinc una lleugera idea del que ha passat —va dir laprofessoraMcGonagall—.Nocalserungeniperendevinar-ho.HanensarronatelMalfoy amb una història d’un drac per tal que sortís del llit i es fiqués enproblemes. A ell també l’he enxampat. Suposo que troben divertit que elLongbottomsentíslahistòriaiselacregués,oi?

ElHarryvamirar elNeville als ulls i va intentar dir-li senseparaules queallònoeraveritat,perquèelNevillefeiacarad’estarsorprèsidolgut.ElpobreNeville, sempre ficant la pota…ElHarry era conscient de l’esforç que deviahaverfetperintentartrobar-losenlafoscor,nomésperadvertir-losdelperill.

—Estic molt disgustada —va dir la professora McGonagall—. Quatrealumnesforadelllitenunasolanit!Nohaviavistmairessemblant!SenyoretaGranger, em pensava que teniamés seny. I pel que fa a vostè, senyor Potter,creia que tenia més estima per Gryffindor. Tots tres seran castigats; sí, vostètambé, senyorLongbottom: res li dóna dret a passejar-se per l’escola de nit, imenys últimament, que és molt perillós… Descomptaré cinquanta punts deGryffindor.

—Cinquanta?—va fer elHarry amb cara d’espant.Allò els feia perdre laprimera posició, la posició que ell havia aconseguit en l’últim partit dequidditch…

—Cinquanta punts per cap —va afirmar la professora McGonagall,esbufegantperaquellnaspunxegut.

—Professora,siusplau…—Nopot…—Potter,noemdiguielquepucielquenopucfer.Iaratornintotsalllit.

Maim’havienfetavergonyirtantunsalumnesdeGryffindor.Havien perdut cent cinquanta punts. Allò deixava Gryffindor en última

posició. En una sola nit havien perdut tota possibilitat de guanyar la CopaInterresidències. El Harry estava enfonsat. Mai de la vida podrien recuperaraquellspunts.

El Harry no va dormir en tota la nit. Va sentir que el Neville ploravadesconsoladamentduranthores inose li acudia resquepogués reconfortar-lo.Sabia que elNeville, com ell, temia que es fes de dia.Què passaria quan elsaltresdescobrissinelquehaviapassat?

Al principi, quan els alumnes passavenpels rellotges de sorra gegants quemarcavenelspunts,vancreurequehihaviahagutunerror.Compodiaserquedesobtetinguessincentcinquantapuntsmenysqueeldiaanterior?Peròaviatlahistòria va començar a escampar-se: el Harry Potter, el famós Harry Potter,l’heroidelsdospartitsdequidditch,elshaviafetperdretotsaquellspunts.Elliunparellmésd’alumnesestúpidsdeprimer.

ElHarry,deserunadelespersonesméspopularsiadmiradesdel’escola,vapassaraserlamésodiada.FinsitotelsdeRavenclawielsdeHufflepufflivangirar l’esquena, perquè tots tenien moltes ganes que Slytherin perdés elcampionat.Allàonanava, lagent l’assenyalava inoesmolestavaaabaixar laveu quan l’insultava. Per altra banda, quan el veien passar, els de Slytherin

aplaudienielfelicitaven:«Gràcies,Potter,te’ndevemuna».NoméselRonlivadonarsuport.

—D’aquí a unes setmanes ja no se’n recordaran. El Fred i el George hanperdutmoltíssimspuntsalllargdelsanys,ilagentcontinuaapreciant-los.

—Sí,peròellsmaihanperdutcentcinquantapuntsd’unsolcop,oi?—vadirelHarry,afligit.

—Mmm,no—vaadmetreelRon.Jaeramassatardperfer-hires,peròelHarryesvaprometrequenotornaria

aficar-seenassumptesquenofossindelasevaincumbència.Jaenteniaprou,dejugaraespies.SesentiatanavergonyitquevaanaraveureelRoureilivadirqueposavaelseullocal’equipdequidditchalasevadisposició.

—Quevolsdeixar-ho?—varugirelRoure—.Quèhiguanyarem,ambaixò?Comvolsquerecuperemelspunts,sinopodemguanyaraquidditch?

Peròni tan sols el quidditch ja no eradivertit.Durant els entrenaments, larestadel’equipnoliparlava,isihaviendereferir-seaell,lideien«elcaçador».

L’HermioneielNevilletambépatien.Nos’hopassaventanmalamentcomel Harry perquè no eren tan coneguts, però tampoc no els parlava ningú.L’Hermione va deixar de cridar l’atenció a classe; mantenia el cap abaixat itreballavaensilenci.

El Harry gairebé va agrair que els exàmens estiguessin a prop. Com quehaviad’estudiarmolt,notenia tempsperpensarenlessevesmisèries.ElRon,l’Hermione iellesmantenienapartatsde laresta,estudiantfinsbenentrada lanit,intentantrecordarelsingredientsdelespocionsméscomplicades,aprenent-sedememòriasortilegisiencanteris,memoritzantlesdatesdelsdescobrimentsmàgicsmésimportantsidelesrebel·lionsdelsgòblins…

Però just una setmana abans que comencessin els exàmens, les bonesintencionsdelHarrydenoembolicar-seencosesquenotinguessinresaveureambellesvanesvair.Unatardaquetornavasolde labiblioteca,vasentirquealgúgemegavadinsunaaula.Enapropar-s’hi,vareconèixerlaveudelQuirrell.

—No,no,unaltrecopno,siusplau…Semblava que algú l’estigués amenaçant. ElHarry es va aproparmés a la

porta.—D’acord…D’acord…—vadirsanglotant.Uninstantdesprés,elQuirrellvasortircorrentdelacambra,redreçant-seel

turbant. Estava molt pàl·lid i semblava que estigués a punt de plorar. Vadesaparèixersenseadonar-sequeelHarryeraallà.Vaesperarfinsqueelspassosvandeixardesentir-seillavorsvaentraral’aula.Erabuida,peròal’altrabandahihaviaunaportaobertadebatabat.ElHarryse’nvaanarcapallà,peròamigcamívarecordarlapromesadenobuscar-seproblemes.

Detotesmaneres,s’hauriajugatunadotzenadepedresfilosofalsquel’Snapeacabavade sortir de la cambra, i pel quehavia sentit, a partir d’ara caminariamésaltiu:elQuirrellfinalmenthaviacedit.

ElHarryvatornaralabiblioteca,onl’HermionepreguntavaalRonlalliçód’Astronomia.Elsvaexplicarelquehaviasentit.

—L’Snapehohaaconseguit!—vaexclamarelRon—.SielQuirrelllihaditcomdesferelsortilegicontralesforcesdelmal…

—EncaraquedaelPelut,però…—vadirl’Hermione.—Sí,quedaelPelut,peròl’Snapepothaveresbrinatcomesquivar-losense

preguntar-ho al Hagrid —va dir el Ron, mirant els milers de llibres que elsenvoltaven—.Segurqueaquíhihaunllibrequeexplicacomdesfer-sed’ungosgegantdetrescaps.Quèpodemfer,Harry?

ElsullsdelRontornavenabrillardavantlaperspectivad’unanovaaventura,peròl’HermionevarespondreabansqueelHarrypoguésdirres.

—AnaraparlarambelDumbledore,queéselquehauríemhagutdeferfasegles.Siintentemferalgunacosatansolsaconseguiremqueensexpulsin.

—Peròsinotenimcapprova!—vadirelHarry—.ElQuirrelltémassaporper donar-nos suport. L’Snape dirà que no sap comva entrar el trol el dia deHalloween i que no era al tercer pis… A qui penseu que creurà, a ell o anosaltres?Noéscapsecretque li tenim tírria, i elDumbledorepensaràqueelque volem és que l’acomiadin. El Filch no ens ajudaria ni que s’hi jugués lavida:ésmoltamicdel’Snape,iamés,pensaràquecommésalumnesexpulsin,millor.Inooblideuquesesuposaquenosaltresnoensabemres,nidelapedranidelPelut.Hauríemdedonar-limoltesexplicacions.

L’Hermionesemblavaconvençuda,peròelRonno.—Isienspassegemunamica…—No—vadirelHarry—,jaenshempassejatprou.IvaagafarunmapadeJúpiter ivacomençaraaprendre’selsnomsde les

llunes.Almatísegüent,mentreesmorzaven,elHarry, l’Hermione ielNevillevan

rebreunesnotificacions.Totestresdeienelmateix:

Elcàstigtindràllocavuialesonzedelanit.

VagiabuscarelsenyorFilchalrebedord’entrada.

ProfessoraMcGonagall

Ambeltrasbalsdelspuntsquehavienperdut,elHarryhaviaoblidatqueencaraelsquedavaelcàstig.Espensavaque l’Hermioneesqueixariaperquèperdrienunanit sencerad’estudi,perònovadir res. IgualqueelHarry,creiaques’ho

mereixien.A lesonzede lanitesvanacomiadardelRona lasalacomuna ise’nvan

anarcapalrebedorprincipalambelNeville.ElFilchjaeraallà…IelMalfoy,també.ElHarrynorecordavaquealMalfoytambél’haviencastigat.

—Seguiu-me—vadirelFilch,ivaencendreunllumd’oliperportar-losfora—.Laproperavegadaushopensareudoscopsabansdedesobeirlesnormesdel’escola—vadir, fent-losunsomriurepervers—.Oh, i tant…Sivoleuqueusdiguilaveritat,eltreballdurieldolorsónelsmillorsmestres…Ésunapenaqueabolissin els vells càstigs…Uns quants dies penjats del sostre pels canells…Encaratinclescadenesaldespatx,lesguardobenlubricades,persimailestornoa necessitar… Som-hi. I que no se us acudeixi escapar-vos, ara, perquè seriapitjor.

Van començar a travessar els jardins de l’escola. El Neville no parava deploriquejar.ElHarryesdemanavaquèelsfarienfercomacàstig.Haviadeseralgunacosaterrible,perquèeFilchestavamoltcontent.

Lallunabrillava,peròelsnúvolsquel’ocultavenelsdeixavenalesfosquescontínuament.Aunacertadistànciaveienlesfinestresil·luminadesdelacabanadelHagrid.Vansentiralgúquecridava.

—Filch,etstu?Afanya’t,quevullcomençarcommésaviatmillor.ElHarryestavaencantatdelavida:sihaviendetreballarambelHagridla

cosanoseria tan terrible.Se lidevianotara lacaraques’havia tretunpesdesobre,perquèelFilchvadir:

—Etdeuspensarqueushopassareubéambaquellbabau…Doncsbé,noi,si jo fos tu canviaria d’opinió… Anireu al bosc i, si no m’equivoco, no ensortireud’unapeça.

En sentir allò, alNeville se li va escapar un gemec i elMalfoy va quedarparalitzat.

—Al bosc? —va repetir el Malfoy, i no precisament amb la veu desuficiènciade sempre—.Nopodemanaralboscdenit…Hiha tota classedebèsties…Homesllop…

El Neville es va aferrar a la màniga del Harry i va fer un soroll com sis’haguésquedatsenseaire.

—Bé,jausespavilareu!—vadirelFilch,cloquejantdeplaercomsifosunagallina—. Hauríeu d’haver pensat en els homes llop abans de ficar-vos enproblemes.

ElHagridse’lsvaaproparambl’Ullalalspeus.Alamàhiportavalagranballesta,ialesespatlles,elcarcaixamblesfletxes.

—Ja era hora —va dir—. Fa mitja hora que us espero. Tot bé, Harry,Hermione?

—Nohauriesdeser tanamicalambells,Hagrid—vadirelFilchenun tosec—.Sónaquíperquèelscastiguis.

—Ésper‘xòquefeutard,oi?—vadirelHagrid,arrufantlescelles—.Hasestatsermonejant-los,eh?Doncsarajanotetocaatu.Tujahasfetlatevapart,arametocaami.

—Tornaréal’alba—vadirelFilch—,abuscarelqueenquedi—vaafegir,groller.Vafermitjavoltaise’nvatornarcapalcastell,balancejantelllumenlafoscor.

ElMalfoyesvagirarcapalHagrid.—Nopenso entrar al bosc—va dir, i elHarry es va alegrar de veure que

estavamortdepor.—Hientraràs,sinovolsquet’expulsindeHogwarts—vadirelHagrid,en

untoautoritari—.T’hasportatmalament,ihohasdepagar.—Peròaixòésfeinadelsservents,noéscosadelsalumnes.Jopensavaque

ensfarienescriuremilvegadesunafraseounacosaper l’estil.Sielmeuparesabésqueemfanferaixò,ell…

—Jat’heditqueaixíéscomfuncionenlescosesaHogwarts—vagrunyirelHagrid—.Escriure!Quinbétefaràaixò?Fareucosesdeprofit,isino,alcarrer.Sicreusqueelteupareprefereixquet’expulsin,tornaalcastellifeslesbosses.Vinga!

ElMalfoynoesvamoure.Livallançarunamiradafuriosa,peròvaabaixarelsullsimmediatament.

—Bé,doncs—vadirelHagrid—.Araescolteu-mebé,perquèelquefaremésperillósinovullqueningúprenguimal.Seguiu-mefinsallà.

Elsvaportaroncomençavaelbosc.Vaaixecar el llum ivaassenyalaruncaminet serpentejant que desapareixia entre els grans arbres negres.Una brisasuauelsvaferonejarelscabellsmentremiravendinselbosc.

—Mireu allà—va dir el Hagrid—. Veieu allò que brilla a terra? Allò decolorplatejat?Éssangd’unicorn.Alboschihaununicornmalferit,iéselsegoncopquepassaaquestasetmana.Dimecresenvaigtrobarundemort.Elquehemdeferéstrobaraquestapobrabèstia,i,siencaraésviva,ferquedeixidepatir.

—Iquèpassasiallòquehaferitl’unicornenstrobaabansanosaltres?—vapreguntarelMalfoy,incapaçdedissimularlaporquetenia.

—No hi ha re al bosc que us pugui fer mal mentre aneu amb mi o ambl’Ullal—va respondre el Hagrid—. Però no us aparteu del camí. Bé, ara enssepararemendosgrupsiseguiremelrastredesangendiferentsdireccions.Hihasangper totarreu,osiguiquesedeuhaverestatarrossegantdesd’ahira lanit,comamínim.

—Jovullanarambl’Ullal—esvaafanyaradirelMalfoyenveurelesdents

afiladesdelgos.—Comvulguis,peròt’adverteixoqueésuncagacalces—vadirelHagrid—.

Moltbé,aixíquejo,elHarryil’Hermioneaniremperunabanda,ielMalfoy,elNeville i l’Ullal, per l’altra. Si algú troba l’unicorn, que faci espurnes verdes,entesos?Traieulesvaretesipractiqueu.Moltbé.Isialgúestàenperillqueenfacidevermellesil’aniremabuscar.Aneuambmoltdecompte.Som-hi.

Elbosceramoltfoscisilenciós.Desprésdecaminarunamica,vanarribarauna bifurcació. El Harry, l’Hermione i el Hagrid van agafar el camí del’esquerra,ielMalfoy,elNevilleil’Ullal,eldeladreta.

Caminavenensilenci,ambelsullsfixosaterra.Detantentant,unraigdellunaquetravessavalesbranquesil·luminavaunatacadesangplatejadadamuntlesfullesdelsotabosc.

ElHarryveiaqueelHagridestavamoltamoïnat.—Unhomelloppodriamatarununicorn?—livapreguntar.—No,nosónprouràpids—varespondreelHagrid—.Noésfàcilatraparun

unicorn,sóncriaturesambunamàgiamoltpoderosa.Aixònohaviapassatmai.Vanpassarperunasocad’arbrecobertademolsa.ElHarryvasentirsoroll

d’aigua, i va pensar que hi devia haver un rierol no gaire lluny. Continuavenveienttaquesdesangd’unicornaquíiallàalavoradelcaminet.

—Vasbé,Hermione?—vaxiuxiuejarelHagrid—.Nopateixis,nopothaveranat gaire lluny si està tan malferit, i llavòrens podrem…Amagueu-vos rerel’arbre!

ElHagridvaagafarelHarryi l’Hermione, ielsvaempènyerrereunroureenorme.Vatreureunafletxailavaposaralaballesta.Vaaixecarlaballesta,apuntperdisparar.Vanpararl’orella.Algunacosas’arrossegavabenapropseupersobrelesfullescaigudes:eracomsielsestiguésseguintalgúqueportésunacapa.ElHagridvaescodrinyarel camí,peròal capd’uns instants, el soesvaesvair.

—Hosabia—vamurmurar—.Hihaalgunacosaquenoésnormal.—Unhomellop?—vasuggerirelHarry.—Fos el que fos, allò no era ni un home llop ni un unicorn—va dir el

Hagrid,preocupat—.Bé,seguiu-me,peròaneuambcompte,ara.Esvanposaracaminarencaramésapocapocqueabans,atentsalméspetit

soroll.Desobte,enunaclarianaquehihaviaaldavant,algunacosaesvamourededebò.

—Quihiha?—vademanarelHagrid—.Mostra’t,vaigarmat!I almig de la clariana va aparèixer…Era un homeo un cavall?Fins a la

cintura, era un home, pèl-roig i amb barba, però sota el tors tenia un cos decavalldecolorcastanyambunacuallargaivermellosa.ElHarryil’Hermione

vanquedarbocabadats.—Ah,etstu,Ronan—vadirelHagrid,méstranquil—.Comestàs?Esvaaproparalcentaureilivadonarlamà.—Bonanit,Hagrid!—vadir elRonan.Tenia una veu profunda i trista—.

M’anavesadisparar?—Totaprecaucióéspoca—varespondre-lielHagrid,ambunscopetsa la

ballesta—.Hihaalgunacosadolentapassejant-sepelbosc.Percert,tepresentoelHarryPotteril’HermioneGranger.Alumnesdel’escola.IaquestéselRonan,nois.Ésuncentaure.

—Jaensn’havíemadonat—vadirl’Hermioneambunfildeveu.—Bona nit!—va fer elRonan—.Així doncs, sou alumnes, eh? I apreneu

molt,allàal’escola?—Emmm…—Unamica—vadirl’Hermione,tímidament.—Unamica.Bé,jaésalgunacosa—vadirelRonanambunsospir.Vatirar

elcapenrereivaaixecarelsullscapalcel—.Martbrilla,aquestanit.—Sí—vadirelHagrid,tambémirantcapalcel—.Escolta,Ronan,m’alegro

d’haver-tetrobatperquèhihaununicornferit…Nodeushavervistre,tu,oi?ElRonanva trigara respondre.Contemplavael cel sensepestanyejar, iva

tornarasospirar.—Els innocentssempresónlesprimeresvíctimes—vadir—.Aixíhaestat

sempre,aixíésara.—Sí—vadirelHagrid—,però,hasvistalgunacosa?Algunacosaanormal?—Martbrillaaquestanit—varepetirelRonan,mentreelHagridse’lmirava

impacient—,brillad’unamaneraquenoésnormal.—Sí, però el que volia dir és si passa alguna cosa anormalmés a propde

casa—vadirelHagrid—.Aixíquenohasvistreestrany?UnaltrecopelRonanvatrigararespondre.Alfinalvadir:—Elboscamagamoltssecrets.RereelRonan,algunacosaesvamoureentreelsarbres,ielHagridvatornar

aaixecarlaballesta.Peròtansolseraunaltrecentaure,decabellsicosnegres,ambunaireméssalvatgequeelRonan.

—Hola,Bane!—vasaludarelHagrid—.Totbé?—Bonanit,Hagrid.Esperoquetotvagibé.—Prou bé. Escolta, li estava preguntant al Ronan si heu vist alguna cosa

estranyaúltimament.Ésquehihaununicornferit…Noensapsre,tu?ElBaneesvaposaralcostatdelRonan.Vamirarcapalcel.—Martbrillaaquestanit—vadirpertotaresposta.—Sí,jaenshohandit—vadirelHagrid,demalhumor—.Bé,sicapdels

dosveualgunacosa,m’hodireu,oi?Arahemdemarxar.El Hagrid va abandonar la clariana; el Harry i l’Hermione el van seguir,

mirant enrere cap alRonan i elBane finsque els arbresno els els vandeixarveuremés.

—Noespereumai—vadirelHagrid,irritat—,queuncentaureusdoniunarespostadirecta.Maleïtsobservadorsd’estrelles.Noelsinteressarequeestiguimésapropquelalluna.

—N’hihamolts,albosc?—livapreguntarl’Hermione.—Uns quantsmés…Normalment no se fan amb ningú, però acostumen a

venirsimaitincganesdeparlarambells.Sónreservats,elscentaures…Sabencoses…Perònolesdeixenanar.

—Creusqueerauncentaure,allòquehemsentit abans?—vapreguntarelHarry.

—T’hasemblatquefossinpeülles?No,noerauncentaure.Isiushedesersincer: crec que era el que ha estatmatant els unicorns…Mai havia sentit resemblantalbosc.

Van seguir caminant entre l’espessor del bosc tenebrós. El Harry no vadeixardemirarenrere.Tenial’horriblesensacióqueelsobservaven.Estavamoltcontentd’anarambelHagridilaballesta.Acabavendepassarunrevoltquandesobtel’HermionevaengraparelbraçdelHagrid.

—Hagrid!Mira!Espurnesvermelles!Elsaltresestanenperill!—Quedeu-vosaquí!—vacridarelHagrid—.Alcamí.Tornaréabuscar-vos!Vansentircoms’allunyava,esclafantelsotaboscalseupas,iesvanquedar

palplantats,mirant-sel’unal’altre,mortsdepor,finsquejanosentienresmésquelaremordelesfullesdelsarbres.

—Noelsdeuhaverpassatres,oiqueno?—vadirl’Hermioneambunfildeveu.

—Tantme fa si li ha passat alguna cosa alMalfoy, però elNeville…Percomençar,ésalboscperculpanostra.

Eltempspassavamoltlentament.Tenienl’oïdamésatentaquemai.ElHarrysemblavaquesentíscadasospirdelvent,cadabranquillóqueestrencava.Quèpassava?Onerenelsaltres?

Finalment,unasèriedecruixitsvananunciarqueelHagridhaviatornat.ElMalfoy, el Neville i l’Ullal anaven amb ell. El Hagrid estava furiós. Segonssemblava,elMalfoys’haviaamagatihaviasaltatalNevilleperdarrereperfer-liunabroma.AlNevillelihaviaagafatpànicihaviallançatlesespurnes.

—Sitrobemalgunacosaésqueestemdesort,perquèambelmerderqueheuorganitzat… Canviarem de grups. Neville, tu te quedes amb mi i ambl’Hermione;Harry,tute’nvasambl’Ullaliaquestimbècil.Hosento,Harry—li

vadirelHagridacaud’orella—,peròhotindràmésdifícilperespantar-teatu,ilafeinas’hadefer.

Així doncs, el Harry es va endinsar al bosc amb elMalfoy i l’Ullal. Vancaminar durant mitja hora, cada vegada més endins, fins que gairebé eraimpossibleseguirelcamí,detanfrondósques’haviafetelbosc.ElHarrycreiaquelasangdel’unicorns’haviaanatfentespessa.Vantrobarunarbreamblesarrels totes esquitxades, com si aquella pobra criatura hagués patit un atacdespietat ben a la vora. A través de les branques recargolades d’un rourecentenari,elHarryvaveureunaclariana.

—Mira—vaxiuxiuejaralMalfoyenagafar-lielbraçperaturar-lo.Algunacosablancaibrillantresplendiaaterra.S’hivanapropar.Eral’unicorn,iestavamort.ElHarrynohaviavistmairesdetanbell,nide

tantrist.Haviacaigutallà,feritdemort;lesesveltespoteslihavienquedattortesilacrineradecolorblancperla,estesasobrelesfullesfosques.

ElHarry havia fet un pas endavant per acostar-s’himés, però de sobte unsorollelvadeixarparalitzatallàonera.Unabrancaalavoradelaclarianavacruixir…Illavorsvasortirdelafoscorunafiguraencaputxadaquecaminavadequatregrapescomunabèstiaal’encalçdelapresa.ElHarry,elMalfoyil’Ullalesvanquedarpetrificats.Lafigurade lacapaesva llançarsobre l’unicorn,vainclinarelcapauncostatdel’animal,ivacomençaraxuclar-lilasang.

—Aaaaaaaaaaaaah!El Malfoy va deixar anar un crit esfereïdor, i va sortir disparat. L’Ullal

també.LafiguraencaputxadavaaixecarelcapivamirarfixamentelHarry.Delfrontlidegotavasangd’unicorn.Esvaaixecarivaanarveloçmentcapaell.ElHarrynoesvapodermouredepor.

Llavors un dolor agut comno havia sentitmai li va travessar el front; eracomsiselihaguéscalatfocalacicatriu…Encegat,varecularivaestarapuntdecaure.Vasentirunsorolldepeüllesdarrereseu,illavorsalgunacosavaferunsaltpersobreseuivaatacarlafigura.

Eldolorquesentiaeratanfortquevacauredegenolls.Vanpassarunodosminutsabansnolivamarxar.Quanvaaixecarlavista,lafigurajanohiera.Aldavant teniauncentaure,perònoeranielRonannielBane;aquest semblavamésjove,iteniaelscabellsrossos,gairebéblancs,iuncosespectacular.

—Estàsbé?—vapreguntarelcentaure.ElHarryesvaaixecardeterra.—Sí,gràcies.Quèeraallò?Elcentaurenovarespondre.Teniaunsullsblausincreïbles,comsafirsclars.

Vamirar elHarry atentament, es va fixar en la cicatriu, que li sobresortia delfront,lívida.

—EtselnenPotter—vadir—.SeràmillorquetornisambelHagrid.Elbosc

ésperillósaaquesteshores,especialmentperatu.Sapsmuntar?Seràmésràpid,així.EmdicFirenze—vaafegir,mentres’ajupiaperquèelHarrypoguéspujar-hi.

Decopivoltavansentirméssorolldepeüllesqueveniendel’altrabandadela clariana. El Ronan i el Bane van sortir d’entre els arbres, respirantprofundamentiamblailladaamaradadesuor.

—Firenze!—varugirelBane—.Quèfas?Portesunhumàacavall!Notensorgull?Queetpensesqueetsunamula?

—Peròquenoheuvistquiés?—varespondreelFirenze—.ÉselnenPotter.Commésaviatsurtidelbosc,millor.

—Què li has dit?—va rondinar el Bane—. Firenze, recorda que ens hemcompromès a no posar-nos en contra del cel. No hem llegit l’avenir en elmovimentdelsplanetes?

ElRonanvarefregarelscascosaterra.Estavanerviós.—EsticconvençutqueelFirenzecreiaactuarenbédetots—vadirenelto

melangiósdesempre.ElBanevaventarunaguitzaal’aireensenyaldecòlera.—Enbédetots?Quètéaveureaixòambnosaltres?Elscentauresnomésens

hemd’ocupard’allòquehaestatpresagiat!Noésfeinanostraferdemulespelshumansques’hanextraviatalbosc!

ElFirenzeesvaencabritarambira,ielHarrys’hivahaverd’aferrarfortpernocaure.

—Ésquenoveus l’unicorn?—vabramarelFirenze—.Noentensperquèl’hanmort?O potser és que els planetes no t’han volgut revelar el secret? Jom’alço contra el que s’amaga en aquest bosc,Bane, sí, i si cal faig costat alshumans.

Vafermitjavoltaiesvaendinsarenelboscd’unarevolada,ambelHarrytanbenagafatcompodia.ElRonanielBanevanquedarenrere.

ElHarrynoenteniares.—Per què estava tan enfadat, el Bane?—va preguntar—. I de quèm’has

salvat?ElFirenzevadisminuir lavelocitat ivaadvertiralHarryqueacotéselcap

persitrobavenbranquesbaixes,perònolivarespondre.VanestarcaminantensilencientreelsarbresduranttantaestonaqueelHarryvapensarqueelFirenzenovolia tornar aparlar ambell.Noobstant això,quanpassavenperunazonaespecialmentfrondosa,decopivoltaesvaaturar.

—HarryPotter,sapsperquèserveixlasangd’unicorn?—No—vadirelHarry,estranyatquelifesaquellapregunta—.Aclassede

Pocionsnomésn’hemfetservirlabanyaielspèlsdelacua.

—És clar, perquè matar un unicorn és una cosa monstruosa —va dir elFirenze—.Nomésalgúquenotinguiresaperdre, i totaguanyar,cometriauncrimtanatroç.Lasangdel’unicornusmantéambvida,finsi totsiesteuaunpasdelamort,peròaunpreualtíssim.Perquèheumatatunésserpuriindefenspersalvar-vos,inoméstindreuvidaamitges,unavidamaleïda,tanbonpuntlasangustoquielsllavis.

ElHarrylivamirarelclatell,clapejatdeplatasotalalluna.—Peròquipotestartandesesperat?—esvapreguntarenveualta—.Sihas

deviuremaleïtpersempre,valmésmorir,no?—Sí—vaacceptarelFirenze—,llevatqueelquenecessitissiguiviureprou

perpoderbeureunaaltracosa…Unaaltracosaqueetfacirecuperarlaforçaielpoder…Una altra cosa que et faci immortal. Harry, saps què hi ha amagat al’escolaenaquestprecísinstant?

—Lapedrafilosofal!Iésclar!L’elixirdelavida!Perònoentencqui…—Noset’acutningúquehagiestatesperantmoltsanysperretornaralpoder,

ques’hagiestataferrantalavida,esperantqueliarribéselmoment?Vasercomsiunpunyde ferro lihaguésagafatel cor.Per sobre la remor

dels arbres va tornar a sentir allò que el Hagrid li va dir la nit que es vanconèixer:«Algunsdiuenquevamorir.Unabestiesa,almeuentendre.Dubtoquefosprouhumàpermorir».

—Volsdirque…—vaferelHarryambveuronca—…queeraenVolde…—Harry!Harry,estàsbé?L’Hermionecorriacapaellspelcamí,ielHagridlaseguiaesbufegant.—Esticbé—vadir elHarry, sense saber benbéquèdeia—.L’unicorn és

mort,Hagrid,ésenaquellaclariana,allàdarrere.—Ara me n’haig d’anar —va murmurar el Firenze mentre el Hagrid se

n’anavaaexaminarl’unicorn—.Jaestàsforadeperill.ElHarryvalliscarperlagropa.—Bona sort, Harry Potter —va dir el Firenze—. Els planetes han estat

malinterpretatsdurantmoltde temps,fins i totpelscentaures.Esperoquehagiarribatl’hora.

Vafermitjavoltaiesvaendinsaralboscamiggalop.ElHarryesvaquedarenrere,tremolant.

ElRons’haviaquedatadormitesperant-losalasalacomuna.QuanelHarryvadespertar-lo,cridavaensomnisalgunacosasobreunafaltadequidditch.Enqüestiódesegons,però,vatenirelsullsobertscomplatsperquèelHarryhaviacomençataexplicar,aellial’Hermione,elquehaviasucceïtalbosc.

ElHarrynopodia estar-sequiet.Caminava amunt i avall davant la llar de

foc.Encaratremolava.—L’SnapevollapedraperalVoldemort…ElVoldemorts’estàesperantal

bosc…Inosaltresquecrèiemqueelquevoliaerafer-seric!—Volsdeixarderepetirelnom!—vadirelRonenveubaixa,horroritzat,

comsipensésqueelVoldemortelspodiasentir.ElHarrynol’escoltava.—El Firenze m’ha salvat, però es veu que no hauria d’haver-ho fet… El

Baneestavafuriós…Deiaquenopodieninterferirenelqueelsplanetesdiuenquepassarà.DeuendirqueelVoldemorttornarà…ElBanecreuqueelFirenzehauria hagut de deixar que elVoldemort emmatés…Suposo que això tambéestàescritalesestrelles.

—Peròvolspararderepetirelnom!—vaxiuxiuejarelRon.—Aixíquearal’únicquehedeferésesperarquel’Snaperobilapedra—

continuavaelHarry, febrilment—,per talqueelVoldemortpugui acabar ambmi…Bé,suposoqueaixòfariacontentelBane.

L’Hermione estava molt espantada, però tot i així va poder dir-li unesparaulesreconfortants.

—Harry, tothom diu que l’Innominable tenia por delDumbledore.Mentresiguis aquí no et farà res. I a més a més, qui diu que els centaures nos’equivoquen? Pel que dius, a mi em sembla que el que fan és com dir labonaventura,ilaprofessoraMcGonagalldiuqueaixòésunabrancadelamàgiamoltimprecisa.

Elcelvacomençaraclarejarabansqueacabessindeparlar.Se’nvananaralllitexhausts,amblagolaseca.Peròencarahihauriaméssorpreses.

QuanelHarryvadesfer el llit, va trobar la capade la invisibilitat sota elsllençolsambunanota:

Persidecas.

16.Atravésdelatrapa

Durantelsanyssegüents,elHarrynorecordariagairebécoms’hohaviafetperpassar els exàmensmig pensant que el Voldemort apareixeria per la porta enqualsevol moment. Però passaven els dies i no hi havia dubte que el Pelutcontinuavasaiestalvirerelaportatancadaambclaudeltercerpis.

Feiamoltacalor, i a lagranaulaon feienelsexàmensescrits,encaramés.Els havien donat unes plomes d’oca noves, amb un encanteri perquè nocopiessin.

Tambétenienexàmenspràctics.ElprofessorFlitwickelsvacridarunperuna l’aula per veure si aconseguien fer que una pinya tropical ballés claqué perl’escriptori. La professoraMcGonagall els va fer transformar un ratolí en unatabaquera.Elsdonavaméspuntscommésmacafoslacapsa,peròelsentreiasitenia bigotis. L’Snape els va posarmolt nerviosos perquè els bufava al clatellmentreintentavenrecordarcomesfeialapociódel’oblit.

ElHarryhova fer tanbécomvapoder, tenintencompteelsesforçosquehaviadeferperignorarlesfibladesquesentiaalfrontdesdelanitdelbosc.ElNeville creia que el Harry tenia un greu problema de nervis a causa delsexàmensperquènopodiadormir,peròelqueeldespertavauncopiunaltreerauna versió encaramés terrorífica del seu vell malson on apareixia una figuraencaputxadaquexuclavasang.

JafosperquènohavienvistelqueelHarryhaviavistalbosc,operquènotenienunacicatriuqueelscremésal front,elRoni l’HermionenoestaventanamoïnatsperlapedracomelHarry.ElsolfetdepensarenelVoldemortdebensegurqueelsfeiapor,perònoelsvisitavaensomniscomalHarry,iestaventanenfeinatsambelsestudisquenoteniengairetempsdeposar-sepedresalfetgeambelquel’Snapeoqualsevolaltretinguésintenciódefer.

L’últimexamendetotsvasereld’HistòriadelaMàgia.Desprésd’unahorade respondrepreguntes sobrevellsbruixots tocatsde l’alaquehavien inventatmarmites que es remenaven soles, finalment serien lliures. Lliures durant una

setmana sencera meravellosa abans que sortissin els resultats dels exàmens.Quan el fantasma del professor Binns els va dir que deixessin les plomes ienrotllessin els pergamins, el Harry no va poder evitar posar-se a fer botsd’alegriaamblarestadelaclasse.

—Haestatmoltmésfàcildelqueempensava—vadirl’Hermione,mentres’uniena lamuniód’alumnesquesortienenramatcapalpatiassolellat—.Nom’hauria calgut estudiar el codi de conducta dels homes llop del 1637 nil’aixecamentd’Elfiricl’Envejós.

Al’Hermioneliagradavacomentarelsexàmensambelsaltres,peròelRonvadirquesihofeienesposariamalalt,demaneraquese’nvananarpassejantalllaciesvanestirarsotaunarbre.ElsbessonsWeasleyielLeeJordanestavenfentpessigollesauncalamargegantquepreniaelsolalesaigüestemperadesdelavora.

—Janohemd’estudiarmés—vasospirarelRon,feliç,fentelmandrósalagespa—.Harry,japotsrelaxar-te:encarafaltaunasetmanaperquèensdiguinsihohemfetmalament;nohihacapmotiuperamoïnar-se,ara.

ElHarrys’estavarascantelfront.—M’agradariasaberquèvoldiraixò!—vaexclamar,demalhumor—.La

cicatriuencaraemfamal…Jam’haviapassatabans,peròmaitantsdiesseguitscomara.

—VésaveureMadamePomfrey—vasuggerirl’Hermione.—Noesticmalalt—vadir elHarry—.Crecque és un avís…Vol dir que

s’apropaunperill…ElRon,però,noestavapertràfecs,feiamassacalor.—Harry,tranquil,l’Hermionetéraó:mentrehihagielDumbledore,lapedra

està segura. I amésamés, tampoc tenimcapprovaquedemostrique l’SnapesapcomenganyarelPelut.Uncopjavaestarapuntdemenjar-se-liunacama,aixíquenocrecquetinguipressapertornar-hoaintentar.IelNevilleseràalaseleccióanglesadequidditchabansqueelHagridtraeixielDumbledore.

ElHarry va fer que sí amb el cap, però continuava tenint la sensació ques’havia oblidat de fer alguna cosa, una cosa important. Quan ho va intentarexplicar,l’Hermionevadir:

—Això són els exàmens.Ahir em vaig despertar amitja nit i fins que noanavaperlameitatdelsapuntsdeTransfiguraciónovaigcaurequejahavíemfetl’examen.

PeròelHarryestavabastantconvençutqueelsentimentd’inquietudnoteniaresaveureambelsestudis.Vaveureunmussolquevolavacapal’escolaambunanotaalbec.ElHagrideral’únicquelienviavacartes.ElHagridmaitrairiael Dumbledore. El Hagrid mai no revelaria a ningú la manera d’esquivar el

Pelut…Mai…Però…Totd’unaelHarryesvaposardret.—Onvas?—livapreguntarelRon,adormissat.—Sem’acabad’acudirunacosa—vadirelHarry.S’haviaquedatblanccom

unfulldepaper—.Hemd’anaraveureelHagridaramateix.—Perquè?—vadirl’Hermione,esbufegantdel’esforçquehaviadeferper

seguir-lo.—Nocreieuqueésunamicaestrany—vadirelHarry,pujantpelpendentde

gespa—que la cosadelmónquemés il·lusió faalHagrid siguiundrac iqueaparegui un foraster que per casualitat porta un ou a la butxaca?Quanta gentportaousdedracasobre,sivacontraleslleis?QuinasortquetrobéselHagrid,nocreieu?Comésquenohovaigveureabans?

—De què parles? —va preguntar el Ron, però el Harry, que corria pelsjardinsendireccióalbosc,novarespondre.

ElHagridestavaassegutenunabutacaaforalacabana,duiaelspantalonsilesmàniguesarromangatsiestavapelantpèsolsenunbolenorme.

—Hola!—vadir,totsomrient—.Jaheuacabatelsexàmens?Voleuprendrealgunacosa?

—Sí,gràcies—vadirelRon,peròelHarryelvacontradir.—No,quetenimpressa.Hagrid,t’hedepreguntarunacosa.Recordeslanit

que vas guanyar el Norbert? Quina pinta tenia el foraster amb qui jugaves acartes?

—Nohosé—vadirelHagrid,sensedonar-hiimportància—,nosevatreurelacapa.

Elstresnoisesvanmirarsorpresosivanaixecarlescelles.—No és gens estrany, sempre hi ha molta gent estrambòtica al Cap de

Porc…Éselpubdelpoble.Deviaseruncomerciantdedracs.Nolivaigveurelacaraperquènosevatreurelacaputxa.

ElHarryesvadeixarcaurealcostatdelboldepèsols.—Idequèvauestarparlant,Hagrid?VasortirHogwartsalaconversa?—Éspossible—vadirelHagrid,arrufant lescellesenintentarrecordar-ho

—.Sí,mevapreguntarquèfeiaijolivaigdirqueeraguardaboscaHogwarts…Mevaestarpreguntantpeltipusdebèstiesquecuido…Il’hivaigdir…Ilivaigdirqueelquesemprehaviavolguteraundrac…I llavòrens…Noho recordogairebé,perquènoparavadeconvidar-meacervesa…Aviam…Sí, llavòrensmevadirqueteniaunoudedraciqueenselpodíemjugaralescartessivolia…Però que havia d’estar segur que el sabria cuidar, perquè no volia que anés apararacapcasadetronats…AixíquelivaigdirquedesprésdelPelut,notindriacapproblemaambundrac…

—I… i es va interessar pel Pelut? —va preguntar el Harry, intentantmantenirlaveucalmada.

—Bé,sí,ésclar…Noseveuengossosde trescapspassejantpelcarrer,nitansolsaHogwarts…AixíquelivaigdirqueelPelutésuntrosdepasisapsquèhasdeferperamansir-lo:unamicademúsicaisetequedaadormitenuninstant…

DesobteelHagridesvahorroritzar.—Noushohauriad’haverdit!—Haviarevelatelsecret—.Oblideuelque

heusentit!Ei!On‘neu?Novandirniunasolaparaulafinsqueesvanaturaralrebedordel’escola,

queestavamoltfredifoscencomparacióambl’exterior.—Hem d’anar a parlar amb el Dumbledore —va decidir el Harry—. El

Hagrid li va dir al foraster com evitar el Pelut, i sota la capa s’amagaven ol’SnapeoelVoldemort.Lideviaresultarfàcil,uncopelvahaveremborratxat.Tan solsdesitjoqueelDumbledoreenscregui.ElFirenzeenspot ajudar si elBanenol’hiimpedeix.Percert,onéseldespatxdelDumbledore?

Vanmiraralseuvoltant,comsiesperessintrobaruncartellqueelsindiquésperonhaviend’anar.MaielshavienditonviviaelDumbledore,ni coneixienningúaquihaguessinenviataparlarambell.

—Doncshauremde…—vacomençaradirelHarry,peròunaveuqueveniadel’altrapuntadelasalanoelvadeixaracabar.

—Quèfantotstresaquídins?EralaprofessoraMcGonagall,queanavaambunapiladellibres.—Volem parlar amb el professor Dumbledore —va dir l’Hermione, i el

HarryielRonvanpensarquehaviaestatmoltvalenta.—Parlar amb el professor Dumbledore? —va repetir la professora

McGonagall,comsiallòquevolguessinveureeldirector li fesmalaespina—.Perquè?

ElHarryvaempassarsaliva.Quèlipodienexplicar?—Ésunassumpteprivat—vadir,peròse’nvapenedirbenaviat,perquèels

nariusdelaprofessoraMcGonagallvancomençaraensumar.—ElprofessorDumbledorehamarxatfadeuminuts—vadirfredament—.

Ha rebut unmussol urgent de la Conselleria d’AfersMàgics i ha sortit cap aLondresimmediatament.

—Hamarxat?—vadirelHarrydesesperat—.Ara?—ElprofessorDumbledoreésunbruixotmoltconegut,Harry,elcridende

totarreu…—Peròésquelihemdedirunacosamoltimportant.—UnassumptevostreésmésimportantquelaConselleriad’AfersMàgics,

Harry?—Miri—vadirelHarry,deixant-sedeprecaucions—,professora,éssobre

lapedrafilosofal…La professoraMcGonagall podia esperar-se qualsevol cosa tret d’allò. Els

llibresqueduialivancaureaterra,inoesvaajupirarecollir-los.—Comsapque…?—vabalbucejar.—Professora, crec que…Sé que…L’S…Algú vol robar la pedra.He de

parlarambelprofessorDumbledore.Ellaelvamirarambunabarrejadesorpresairecel.—ElprofessorDumbledore tornaràdemà—vadir finalment—.Nosécom

ha arribat a saber això de la pedra, però estigui tranquil, que ningú no la potrobar;estàmassabenprotegida.

—Peròprofessora…—Potter, séelqueemdic—vadir, tallant-lo.Esvaajupir iva recollirels

llibresquelihaviencaigut—.Mésvalquesurtinaforaiquegaudeixindelsol.Perònohovanfer.—Ésavui—vadirelHarry,uncopesvahaverasseguratquelaprofessora

McGonagall no els podia sentir—.Aquesta nit l’Snape travessarà la trapa.Haesbrinat totelquenecessitavasaber i s’hadesfetdelDumbledore.Haestatellqui ha enviat la nota; segur que els de la Conselleria d’Afers Màgics sesorprendranmoltquanelveginaparèixer.

—Però,quèpodem…?Al’Hermioneselivatallarlarespiració.ElHarryielRonesvangirarper

veurequèpassava.L’Snapeeraalmigdelasala.—Bonatarda!—vadir,suaument.Se’lvanquedarmirant—.Nohauriende

seraquídinsambeldiaquefa—vaafegir,ambunsomriureestrany,comtort.—Estàvem…—vacomençaradirelHarry,sensesabercomcontinuaria.—Hand’anarmésambcompte—vadirl’Snape—.Siestanaquídinssense

fer res, la gent pensarà que maquinen alguna cosa. I Gryffindor no es potpermetreelluxedeperdreméspunts,oi?

ElHarryesvaposarvermell.Esvangirarpersortiralpati,peròl’Snapeelsvacridar.

—Està avisat, Potter; una excursió nocturna més i m’encarregarépersonalmentquel’expulsindel’escola.Quepassinunbondia!

Ise’nvaanarcapalasaladeprofessors.Afora,alesescalesdepedra,elHarryesvadirigiralsaltres.—Bé,aixòéselquefarem—vaxiuxiuejaramburgència—:undenosaltres

had’estarperl’Snape.Had’esperaralaportadelasaladeprofessorsiseguir-lo

sisurt.Hermione,seràmillorquehofacistu.—Perquèjo?—És evident —va dir el Ron—: perquè pots fer veure que esperes el

professorFlitwick.—Ifent laveuaguda,vaafegir—:ProfessorFlitwick,esticmoltamoïnada,crecquem’heequivocatalapreguntacatorze,apartatb.

—Deixa’m en pau —va dir l’Hermione, però va acceptar anar a vigilarl’Snape.

—I nosaltres seràmillor que vigilem el passadís del tercer pis—va dir elHarryalRon—.Som-hi.

Peròaquellapartdelplanovafuncionar.Tanbonpuntvanarribaralaportaque separava el Pelut de la resta de l’escola, va aparèixer la professoraMcGonagall,iaquestcopsíquevaperdreelsnervis.

—No, si encara es deuen pensar que són millors que tota una pilad’encanteris!—vadir enfurismada—. Jan’hi haprou, d’aquesta ximpleria!Sim’assabentoquehantornatavoltarperaquí,descomptarécinquantapuntsmésaGryffindor!Sí,Weasley,lamevapròpiaresidència!

ElHarryielRonse’nvantornarcapalasalacomuna.ElHarryacabavadedir: «Almenys l’Hermione segueix la pista de l’Snape», quan el retrat de lasenyoraGrassaesvaobrirdebatabatil’Hermionevaentraralasala.

—Hosento,Harry!—esvalamentarl’Hermione—.L’Snapehasortitim’hapreguntatquèvolia,aixíqueliheditqueestavaesperantelFlitwick, isen’haanatabuscar-lo.QuanhesortitdeparlarambelFlitwick,l’Snapejanohiera.

—Bé,doncsjaestà,oi?—vadirelHarry.Elsaltresdoselvanmirar.Estavapàl·lidilibrillavenelsulls.—Sortiréaquestanitiintentaréendur-melapedraabansqueell.—Estàsboig!—vacridarelRon.—No pots fer-ho! —va dir l’Hermione—. Després del que han dit la

McGonagallil’Snape?Etfarienfora!—Iquè?—vacridarelHarry—.Ésquenohoenteneu?Sil’Snapes’emporta

lapedra, elVoldemort tornarà!Quenoheu sentit comeren les cosesquanellvoliatenirtotelpoder?NohihauràcapHogwartsinoensenpodranexpulsar!Ladestruirà, o la convertirà enunaescolademàgianegra!Quenous adoneuque perdre punts ja no té cap importància? Creieu que us deixarà en pau, avosaltres i a les vostres famílies, si guanyem la Copa Interresidències? Sim’enxampenabansquearribialapedra,sí,haurédetornaracasadelsDursleyiesperarqueelVoldemortemtrobi;nomésseràmorirunamicaméstarddelqueho hauria fet, perquè jo no penso passar-me a la banda de les forces delmal!Pensotravessarlatrapaaquestanit,iresdelquedigueum’hopotimpedir!QuepotsernorecordeuqueelVoldemortvamatarelsmeuspares?

ElHarrytreiafocpelulls.—Tensraó,Harry—vadirl’Hermioneambunfildeveu.—Faréservirlacapadelainvisibilitat—vadirelHarry—.Ésunasortque

melatornessin.—Creusqueenstaparàatotstres?—vadirelRon.—Atots…atotstres?—Vinga,Harry,nosiguisximple,creusquet’hideixaríemanarsol?—És clar que no—va dir l’Hermionemolt convençuda—.Comet penses

quearribaràsa lapedrasensenosaltres?Valmésqueme’nvagia repassarelsllibres,potserhitroboalgunacosadeprofit…

—Peròsiensenxampen,avosaltrestambéusexpulsaran…—Nosipucevitar-ho—vadirl’Hermioneambunsomriure—.ElFlitwick

m’ha dit en secret que he tret un cent dotze sobre cent al seu examen. Nom’expulsarandesprésd’això.

Després de sopar es van asseure separats de la resta a la sala comuna.Estavennerviosos.Ningúnoelsvamolestar;alcapialafi,ningúdeGryffindorteniaresadiralHarry.Aquellanitvaserlaprimeraqueaixònoelvaentristir.L’Hermione repassava els apunts, esperant trobar algun dels encanteris quehaurien de desfer després. El Harry i el Ron no parlaven gaire. Tots dosreflexionavensobreelqueestavenapuntdefer.

Apocapoclasalaesvaanarbuidantdegentquesen’anavaadormir.—Valmésquevagisabuscar lacapa—vadirelRonenveubaixetaquan

finalmentelLeeJordanse’nvaanar,estirant-seibadallant.ElHarryvapujarales fosquesaldormitori.Va treure lacapa ivaveure la flautaqueelHagrid lihavia regalat per Nadal. Se la va posar a la butxaca per fer-la servir amb elPelut…Noteniagaireganesdecantar.

Vabaixarcorrentalasalacomuna.—Seràmillorqueensposemlacapaaquíiqueensasseguremqueenstapaa

totstres…SielFilchveuunpeuquecaminasol…—Quèfeu?—vadirunaveudesdel’altrabandadelasala.ElNevillevasortirdedarrered’unabutacaambelPaualamà,quefeiafila

d’haverestatbuscantunaltrecopelcamícapalallibertat.—Res,Neville,res—vadirelHarry,apressant-seaamagarlacaparereseu.ElNevilleesvaquedarobservantlacaradeculpablesquefeientotstres.—Penseusortirunaltrecop—vadir.—No, no, no—va dir l’Hermione—.No tenim cap intenció de sortir. Per

quènote’nvasalllit,Neville?ElHarryvamirarelrellotgedepèndolaquehihaviaalaparet.Noespodien

permetreperdreméstemps,l’SnapepodiaestartocantmúsicaalPelutenaquellmateixmoment.

—No podeu sortir —va dir el Neville—. Us tornaran a enxampar. TotGryffindortindràproblemes.

—Neville,tunosapsdequèva—vadirelHarry—,peròelquehemdeferésimportant.

PeròelNevilleestavadeciditaferalgunacosapernodeixar-losmarxar,niquefosaladesesperada.

—Nousdeixarésortir—varesoldre,ivacórreraposar-sedavantdelretrat—.Jo…lluitarécontravosaltres!

—Neville! —va explotar el Ron—. Surt de davant el forat i no facisl’imbècil.

—Noemdiguisimbècil!—vadirelNeville—.Tansolscrecquenohauríeudedesobeirmés!Nom’hovasdirtu,quehaviad’aprendreaenfrontar-mealagent?

—Sí,perònoanosaltres—vadir elRon, exasperat—.Neville, no saps elquefas.

VaferunapassaendavantielNevillevadeixarcaureenPau-el-gripau,quevaaprofitarperdesaparèixer.

—Vinga,pega’m!—vadirelNeville,aixecantelspunys—.Esticapunt!ElHarryesvagirarcapal’Hermione.—Fesalgunacosa!—vacridar,desesperat.L’HermionevaanarcapalNeville.—Neville—vadir—,hosento,hosentomolt.Vaaixecarlavareta.—PetrificusTotalus!—vadir,apuntantcapalNeville.Elsbraçosselivanenganxaralcos.Lescamesselivanajuntar.Ambelcos

rígid,vaoscil·larcapalscostats idesprésvacaurecapendavant,placomunatauladeplanxar.

L’Hermionevacórreragirar-lo.ElNevilletenialamandíbulatancadainopodiaparlar.Nomésselimovienelsulls,ielsmiravaaterrit.

—Quèlihasfet?—vadirelHarryenveubaixa.—Elsortilegidelaimmobilitzaciótotaldecos—vadirl’Hermione,abatuda

—.Neville,emsaptantdegreu…—Hohavíemdefer,Neville,méstardhoentendràs—vadirelHarry.—Aranotenimtempsd’explicar-t’ho,Neville—vadirelRon.Livanpassar

peldamuntiesvanposarlacapaquefainvisible.PeròdeixarelNevilleimmobilitzataterranoelsvasemblarquefosunbon

auguri. En l’estat de nervis en què es trobaven, confonien les ombres de les

estàtuesambelFilchilaremorllunyanadelventambelPeeves.Enarribara lesprimeresescalesquehaviendepujar,vandescobrirque la

SenyoraNorriss’hiamagavaapropdelfinal.—Clavem-li una puntada de peu, per un cop a la vida—va dir el Ron al

Harryacaud’orella.PeròelHarryvaferquenoambelcap.Mentrepassavenamb molta cura de no tocar-la, la Senyora Norris va girar els seus ulls dellanternacapaells,perònovaferres.

Novan trobarningúmés finsquevanarribara lesescalesqueportavenaltercerpis.ElPeeveslliscavaescalesamunt,aixecantlacatifaperquèlagenthiensopegués.Eraamitjaescala.

—Quihiha?—vadirdesobtequanvancomençarapujar.Vaestrènyerelsseus ulls negres i perversos—. Sé que hi ets, encara que no et vegi. Ets unesperitotdolentot,unfantasmot,oundiminutanimalóestudiantil?

Vaenlairar-seise’nvaanarflotantcapaells,mirantdecuad’ull.—HauriadecridarelFilch,hosé,siespassejaresinvisibleperl’escola.Desobte,elHarryvatenirunaidea.—Peeves—vadir, fent veu ronca—, elBaróSagnant témotius per fer-se

invisible.El Peeves de poc cau a terra de l’ensurt, però es va agafar a temps i va

quedarsuspèsenl’aireadospamsdeterra.—Perdoneu,molt sagnable senyorbaró—vadir ensabonant-lo—.Haestat

culpameva, culpameva…Noushaviavist…És clar queno, sou invisible…PerdoneulabrometaalvellPeevetó,senyor.

—Hederesoldreunsafersaquí,Peeves—varondinarelHarry—.Mantén-te’nallunyat,aquestanit.

—Hofaré,senyor,certamentquehofaré—vadirelPeeves,enlairant-seunaltrecop—.Usdesitjoqueusvaginbéelsafers,baró,nousmolestaré.

Ise’nvaanarvolant.—Colossal,Harry!—vadirelRonenveubaixa.Uns instants després ja eren al passadís del tercer pis… I la porta estava

entreoberta.—Bé,jahotenim—vadirelHarryambcalma—,l’Snapejahaesquivatel

Pelut.En serdavant laporta,d’algunamanera els tres amicsvancomençar a ser

conscients d’allò que els esperava. Sota la capa, el Harry es va girar cap alsaltresdos.

—Sivoleutornarenrere,hoentendré—vadir—.Podeuagafarlacapa,jojanolanecessito.

—Nosiguisruc—vadirelRon.

—Anemambtu—vadirl’Hermione.ElHarryvaobrirlaporta.Laportavacruixir,iadinsesvansentirunsgrunyitssuaus,compassats.Els

tresmorrosdelgosesvanposaraensumarcaponerenells,malgratquenoelspodiaveure.

—Quèésallòquetéalspeus?—vaxiuxiuejarl’Hermione.—Semblaunaarpa—vadirelRon—.Seladeuhaverdeixatl’Snape.—Deuserqueesdespertatanbonpuntdeixesdetocar—vadirelHarry—.

Bé,doncscomencem…ElHarry es va posar la flauta del Hagrid als llavis i va bufar. De fet, no

tocava cap melodia, però des de la primera nota els ulls de la bèstia es vancomençaratancar.ElHarrynoparavagairebéniperrespirar.Apocapocelgosvadeixardegrunyir…Vacomençaratrontollariselivanplegarelsgenolls;acontinuacióvacaurerodó,totalmentadormit.

—Continuatocant—livadirelRonalHarry.Esvantreurelacapaiesvanacostaralatrapa.Amesuraques’apropavenalscapsdesmesurats,sentiencadacopméslafortordel’alècalentipudentdelgos.

—Crecquepodremobrir la trapa—vadirelRon,mirantdarrereelgos—.Volsserlaprimera,Hermione?

—No,novull.—Moltbé.—ElRonvaserrarlesdentsivapassarambmoltdecompteper

sobrelescamesdelgos.Esvaajupir ivaestirar l’anelladelatrapa,queesvaobrir.

—Quèhiha?—vapreguntarl’Hermione,ansiosa.—Res,éstotnegre…Nohiharesperbaixar,aixíqueenshauremdedeixar

caure.ElHarry, que continuava tocant la flauta, li va fer un gest amb lamà per

cridar-lil’atencióiesvaassenyalar.—Quevolssaltartuprimer?N’estàssegur?—vapreguntarelRon—.Noes

veu si és gaire fondo, això. Bé, doncs dóna la flauta a l’Hermione perquè elmantinguiadormit.

ElHarrylivadonarlaflauta.Enelspocssegonsquehivahaverdesilenci,elgosvacomençaragrunyiriamoure’s,peròdeseguidaquel’Hermioneesvaposaratocar,vatornaracaureenunsonprofund.

ElHarry va passar per sobre el gos i vamirar dins el forat. No va poderveure’nelfinal.

Vaficar-hielcos,finsquevaquedarpenjatdelespuntesdelsdits.LlavorsvamirarcapadaltilivadiralRon:

—Siempassaalgunacosa,noemseguiu.Aneudirectesalamussolerissaili

envieulaHedwigalDumbledore,d’acord?—D’acord—vadirelRon.—Finsaviat,espero…IelHarryesvadeixaranar.Unairefredihumitlipassavaperlacaramentre

baixava,ibaixavaibaixava,illavors…Plof!S’haviadonatunapatacadaestranya,comesmorteïda,enaterrarcontra

unacosatova.Esvaaixecarivapalparalseuvoltant,perquèelsullsencaranose lihavienacostumata la foscor.Liva semblarquehaviaanat acaure sobreunaplantarara.

—Totcorrecte!—vacridarcapalatrapa,convertidaenunpuntdellumtanpetitcomunsegelldecorreus—.L’aterratgeéstou,podeusaltar!

El Ron el va seguir immediatament. Va caure tot escarxofat al costat delHarry.

—Quèésaixò?—vaserelprimerquevadir.—No ho sé, alguna planta rara. Suposo que l’han posada per amortir la

caiguda.Vinga,Hermione!Lamúsicaquesesentiaenladistànciavadeixardesonar.Elgosvabordar

molt fort, però l’Hermione ja havia saltat. Va anar a parar a l’altre costat delHarry.

—Devemseramoltsmetressotal’escola—vadir.—Tensraó:ésunasortquehaginposataquestaespèciedeplanta—vadirel

Ron.—UnaSort?—vaxisclarl’Hermione—.Usheuvist?Elsvaaixecard’unbot ivaintentararribara laparethumida.Vahaverde

lluitarperquè,tanbonpunthaviaaterrat,laplantaenfiladissahaviacomençataentortolligar-se-lialvoltantdelsturmellscomsifosunaserp.AlHarryialRonelshavialligatfermamentlescamesinosen’havienadonat.

L’Hermionehaviapogutalliberar-se’nabansquelaimmobilitzésivaveureambhorrorcomelsdosnoisbatallavenpertreure’slaplantadesobre,peròcomméss’hiesforçaven,mésràpidaesmoviaimésfortelssubjectava.

—Pareudemoure-us!—elsvaordenar—.Jaséquèésaixò:éslatrampadeldiable!

—Oh,quecontentqueesticdesabercomesdiu,emreconforta tant!—vabramarelRon,mentres’estiravad’esquenaperquèlaplantanoselienrotlléspelcoll.

—Calla,esticintentantrecordarcommatar-la!—vadirl’Hermione.—Doncsafanya’tperquènopucrespirar!—vadirelHarry,barallant-seamb

unatijaquelipujavapelpit.—La trampa del diable, la trampa del diable… Què va dir la professora

Coliflor?Liagradalafoscorilahumitat…—Doncsencénunfoc!—vadirelHarryennuegant-se.—Sí, és clar, però no hi ha fusta!—va cridar l’Hermione, fregant-se les

mansdesesperadament.—Peròtuontenselcap?—vacridarelRon—.Etsonoetsunabruixa?—Ostres!—vaexclamarl’Hermione,ivatreurelavaretad’unarevolada;va

ferunmovimentenl’aire,vamurmurejaralgunacosaivatirarsobrelaplantaunaflamaradablavaigualquelaquehaviatiratal’Snape.Enqüestiódesegonsels dos nois van notar que perdia força perquè fugia de la llum i l’escalfor.Retorçant-sedescontroladament,esvadeslligardelscossosielsnoisvanpoderalliberar-se’n.

—QuinasortqueestiguisatentaaclassedeBotànica,Hermione—vadirelHarryanantcapalaparetoneraella,alhoraques’eixugavalasuordelfront.

—Sí—vadirelRonalHarry—,isortquetunohasperdutelcapenunatacde«Nohihafusta».

—Peraquí—vadirelHarry,assenyalantunpassatgedepedraqueeral’úniccamípossible.

Hihaviaunsilencitotal:apartdelessevespròpiespetjadesnoméssentienl’aigua que gotejava per les parets. El passatge feia baixada i al Harry lirecordava Gringotts. Allò li va fer pensar en els dracs que se suposava quevigilavenlescambresdeseguretatdelbancdelsbruixots, iselivaencongirelcor.Sihaguessind’enfrontar-seambundrac,undracadult…IésqueambelNorbertjan’havientingutprou.

—Nosentiuunsoroll?—vadirelRonenveubaixeta.ElHarry va parar orella. De davant venia una remor suau que feia dring-

dring.—Creieuqueésunfantasma?—Nohosé…Jodiriaquesónales.—Hihallum…algunacosaqueesmou.Vanarribaralfinaldelpassatgeivantrobarunacambrail·luminadaambuna

llummoltbrillant,iamblavoltadelsostremoltelevada.Estavaplenad’ocelletsquebrillavencomsifossinjoies,quealetejavenifeientombarellesenl’aire.Al’altrabandadelacambrahihaviaunaportadefustapesada.

—Creieuqueensatacaransitravesseml’habitació?—vapreguntarelRon.—Probablement—vadirelHarry—.Nosemblenviolents,peròsuposoque

si se’t tiren totsa sobredecop…Bé,nohipodemfer res…Correré tantcompugui.

Esvataparlacaraambelsbraços,vaagafaraireivaferunesprint.ElHarryesperavaqueenqualsevolmomentl’ataquessinbecsiurpes,perònovapassar

res.Vaarribaralaportaintacte.Vagirarelpany,peròlaportaestavatancadaambclau.

Els altres dos el van seguir. Van estirar fort lamaneta i van empènyer laporta, però no es vamoure, ni tan sols quan l’Hermione va fer el sortilegi del’Alohomora.

—Iara,què?—vadirelRon.—Aquests ocells…Nopot ser quehi siguinnomésper fer bonic—vadir

l’Hermione.Van observar els ocells que planaven sobre els seus caps; brillaven…

Brillaven?—Nosónocells!—vaexclamarelHarrydesobte—.Sónclaus!Fixeu-vos-

hi: són claus alades. Això deu voler dir…—Va fer una ullada a la cambra,mentreelsaltresdosobservavenambatencióelmanatdeclaus—.Sí,mireuallà:escombresvoladores!Hemd’atraparlaclauqueobrelaporta!

—Peròsin’hihamilers!ElRonvaexaminarelpanydelaporta.—N’hem de buscar una que sigui gran i vella… Probablement platejada,

comelpom.Vanagafarunaescombracadaun.Esvanenlairarivancomençarapassejar-

se pel núvol de claus.Miraven de caçar-les al vol, però les claus encantadess’escapavenieragairebéimpossibleenxampar-les.

ÉsclarqueelHarryeraelcaçadormésjovedelsegle.Teniaundoespecialperadvertircosesqueelsaltresnoveien.Vaestarunminutanantd’uncostatal’altre pel remolí de plomes multicolors, fins que va veure una gran clauplatejada que tenia una ala torta, com si ja l’haguessin enxampada un cop il’haguessinintroduïdaambmoltpocadelicadesaalpanydelaporta.

—Ésaquella!—vacridaralsaltres—.Aquellatangrand’allà…No,allà…Laquetélesalesd’unblaullampant…Télesplomesrebregadesperuncostat.

ElRonesvadirigiratotavelocitatcapaonassenyalavaelHarry,peròesvaestavellarcontraelsostreivaestarapuntdecauredel’escombra.

—L’hemd’acorralar!—va cridar elHarry, sense treure els ulls de la clauambl’alamalmesa—.Ron,tuatacapersobre…Hermione,véspersotaibarra-lielpasperbaix…Jointentarécapturar-la.Un,dos,tres,ja!

ElRonesvallançarenpicat,l’Hermionevapujarcomunabala,laclauelsvaesquivara totsdos, ielHarry lavaperseguir; laclause’nvaanarcapa laparet,elHarryesvainclinari,ambuncruixitdesagradable,lavaclavarcontrael mur amb una mà. Al Ron i a l’Hermione se’ls van escapar uns critsd’entusiasmequevanressonarpertotalacambra.

VanaterrarsenseperdretempsielHarryse’nvaanarcorrentscapalaporta,

agafant amb força la clau, que lluitava per alliberar-se.La va introduir fins alfonsdelpanyilavafergirar…Vafuncionar.Tanbonpuntvansentirelclic,laclause’nvaanarvolant,moltatrotinadadesprésquelacapturessindoscops.

—Llestos?—vapreguntarelHarryalsaltresdosamblamàalpom.Vanferquesíambelcap.ElHarryvaobrirlaporta.

La cambra següent estava tan fosca que no s’hi veien, però quan hi vanentraresvaomplirdellumise’lsvarevelarunavistaincreïble.

Erenalsmargesd’untaulerd’escacsmonumental,rerelespecesnegres,queerenmésgransqueellsiestavenfetesdepedra.Decaraaells,al’altrabandadel’habitació,hihavialesblanques.ElHarry,elRonil’Hermioneesvanposaratremolar…Aquellespecesblanquescolossalsnoteniencara.

—Iaraquèhemdefer?—vaxiuxiuejarelHarry.—Ésevident,no?—vadirelRon—.Enshohemdejugaralsescacs.Rerelespecesblanqueshihaviaunaaltraporta.—Com?—Crec—vadirelRon—quehemdeferdepeces.Es va apropar a un cavaller i va allargar el braç per tocar-li el cavall.

Immediatament,lapedravacobrarvida.ElcavallvaaixecarlespotesdeldavantielcavallervagirarelcapencascatpermirarelRon.

—Enshem…mmm…d’uniravosaltresperpoderpassar?Elcavallernegrevaferquesí.ElRonesvagirarcapalsaltres.—Això ens ho hemde rumiar…—va dir—. Suposo que hemd’ocupar el

llocdetrespecesnegres…El Harry i l’Hermione es van quedar callats mentre el Ron pensava.

Finalmentvadir:—Nousofengueu,ara,peròcapdevosaltresésprouboalsescacs…—Noensofenem—vareplicarelHarry—.Digue’nsquèhemdefer.—Harry, tu pren el lloc d’aquell alfil, i tu, Hermione, posa’t al costat del

Harry,alllocdelatorre.—Itu,què?—Joseréuncavall—vadirelRon.Lespecesdevienestarescoltant,perquè,ensentir lesparaulesdelRon,un

cavall,unalfiliunatorreesvangirarcapaellsivansortirdeltauler,demaneraquevandeixar les trescasellesbuidesperquè lesocupessinelHarry, elRon il’Hermione.

—Semprecomencenlesblanques—vadirelRon,mirantal’altrabandadel’escaquer—.Sí,mireu…

Unpeóblanchaviaavançatduescaselles.ElRonvacomençaradirigirlespeces negres, que es movien en silenci allà on les enviava. Al Harry li

tremolavenelsgenolls.Quèpassariasiperdien?—Harry,avançaquatrecasellesendiagonalcapaladreta.Elprimerensurtdedebòelvantenirquanvanperdrel’altrecavall.Lareina

blancalivadonaruncopqueelvatiraraterraielvaempènyerforadeltauler.Allàvaquedar,immòbil,debocaterrosa.

—No hi haviamés remei—va dir el Ron, contrariat—. Ara tens el camílliurepermenjar-teaquellalfil,Hermione.Endavant.

Lesblanques,cadavegadaqueesmenjavenunanegra,actuavensensepietat.Benaviathivahaverunapiladepecesnegressensevidaestesescontralaparet.Enduesocasions,elRonvaadonar-sejusta tempsqueelHarryol’Hermioneestaven en perill. Ell es movia pel tauler menjant-se gairebé tantes pecesblanquescomnegresn’havienperdut.

—Jafaltapoc—vamurmurartotd’una—.Deixeu-mepensar…Deixeu-mepensar…

Lareinablancavagirarlacarabuidacapaell.—Sí—vadirelRon,moix—,ésl’únicamanera…M’hededeixarprendre.—No!—vancridarelHarryil’Hermione.—Sónaixò,elsescacs!—vaexclamarelRon—.Avegadeshasdesacrificar

algunes peces! Si faig un moviment endavant, ella emmenjarà, però això uspermetràferescacimatalrei,Harry!

—Però…—Volsaturarl’Snape,ono?—Ron…—Escolta,sinousafanyeu,quanhiarribeujatindràlapedra!Nohihaviaresafer.—Llestos?—vacridarelRon,amblacarapàl·lida,peròbendecidit—.Som-

hi!…Nousentretingueuuncophagueuguanyat.Vaferunapassaendavant i la reinase liva tirarasobre.Livacolpejarel

capambelbraçdepedraielRonvacaureaterra…L’Hermionevaxisclar,peròno es vamoure de la casella…La reina blanca va empènyer el Ron fora deltauler.Semblavaques’haviaquedatinconscient.

Tremolant,elHarryesvamouretrescasellesal’esquerra.Elreiblancesvatreurelacoronail’hivallançaralspeus.Havienguanyatla

partida.Lespecesesvanacomiadaramblamàivanabandonar l’escaquerperdeixar-los via lliure. Van mirar per últim cop el Ron amb tristesa, es vanabalançarcapalaportaivancontinuarendavantpelsegüentpassadís.

—Isiestà…?—Esposaràbé—vadirelHarry,perconvèncer-seasimateix—.Quècreus

quetrobarem,ara?

—Hempassat la trampadeldiable,queeracosade laColiflor,elFlitwickdeuhaver encantat les claus, laMcGonagall ha transfigurat les pecesd’escacsper donar-los vida… Per tant, queda l’encanteri del Quirrell i el que hagi fetl’Snape…

Vanarribaraunaaltraporta.—Endavant?—vapreguntarelHarryambunfildeveu.—Endavant.ElHarrylavaobrir.Totd’una,unapudormoltdesagradableelsvaofegarivanhaverdetapar-se

elnasambelvestit.Ambelsullsplorosos,vanveurequehihaviauntrolestirata terra,mésgranqueelquehavienvençut l’altravegada, ambunbonyque lisagnavaalcap.

—M’alegro que no hàgim hagut de lluitar amb aquest —va dir el Harryfluixet,mentrepassavenambcomptepersobred’unadelessevesmonstruosescames—.Afanyem-nos,quenopucrespirar.

Va obrir una altra porta i cap dels dos s’atrevia gaire a mirar què se’lspresentava.Peròenaquellacambranohihaviaresquefespor,tansolsunataulaambsetampollesdediferentsformesenlínia.

—Eldel’Snape—vadirelHarry—.Quèhemdefer?Vantravessarelllindari,immediatamentdesprés,esvacalarfocalaporta.

No eraun focnormal i corrent, sinóunde color lila.Almateixmoment, a laporta del davant també s’hi va calar foc, un foc de color negre. Estavenacorralats.

—Mira!—vaexclamarl’Hermionementreagafavaunpergamíquehihaviaalcostatdelesampolles.ElHarryvamirarpersobrelesespatllesdel’Hermioneivallegir:

Laseguretatésdarrere,elperillésdavant,duesdenosaltrest’ajudaran,silesacabestrobant.Delesset,solsunaetpermetràd’avançar;unaaltra,encanvi,endarrereetportarà;duesd’entrenosaltrescontenenviurticant,tressónassassines,amagadesenfilaiesperant.Tria,sinoésquevolsrestarpersempreaquí.Etdonaremquatrepistesperajudar-teaescollir:Primera:malgratqueambastúciaelverís’amagaaudaç,al’esquerradelvisempren’hitrobaràs.Segona:diferentssónaquellessituadesalsextrems,però,peravançar,capd’ellesnot’ajudariagens.Tercera:compotsveure,non’hihacapd’igualmida,nienlagrannienlapetitaestàenjoclatevavida.Quarta:perladretaiperl’esquerrafixa’tbéenlasegona,

malgratdiferirenaspecte,l’unadel’altraésbessona.

L’Hermionevasospirarprofundament,ielHarry,moltsorprès,vaadvertirquesomreia.Eral’últimacosaqueellhauriafetenaquellsmoments.

—Fantàstic!—va dir l’Hermione—. És un enigma! Això no ésmàgia, éslògica. Molts dels bruixots més reconeguts no tenen ni un bri de lògica i esquedarientancatsaquípersempre.

—Queéselqueenspassaràanosaltres,no?—Ésclarqueno—vadirl’Hermione—.Totelqueenscalsaberestrobaen

aquestpergamí.Hihasetampolles:trestenenverí,duessónvi,unaenspermettravessarelfocnegresensecremar-nos,il’altra,elfocvioleta.

—Perònosabemquinahemdebeure.—Dóna’munminut.L’Hermionevallegirelpergamíunesquantesvegades.Acontinuacióesva

posararepassarlalíniad’ampolles,murmurantpersimateixaiassenyalant-lesambeldit.Alfinal,vapicardemans.

—Jaho tinc—vadir—.L’ampollaméspetitaés laqueensporta,a travésdelfocnegre,capalapedra.

ElHarryesvamirarl’ampolla:eradiminuta.—Noméshihabeuratgeperaunapersona—vadir—.Ambproufeinesn’hi

haunglop.—Esvanmirar—.Quinaéslaquepermettravessarelfoclila?L’Hermionevaassenyalarl’ampollarodonadelapuntadeladreta.—Tuetbeusaquesta—vadirelHarry—.Queno,escolta’m:tornaireanima

elRon.Aneualacambradelesclausvoladoresiagafeuduesescombres.AixípodreuarribarfinsalatrapaipassarelPelut.AneudirectesalamussolerissaienvieulaHedwigalDumbledore,queelnecessitem.Potserpucretenirl’Snapeunaestona,peròalallarganohitincresafer.

—Però,Harry,quèpassasil’Innominableésambell?—Bé,uncopjavaigtenirsort,oi?—vadirelHarry,assenyalantlacicatriu

—.Potsertornoatenir-ne.A l’Hermione li van tremolar els llavis. De cop i volta se li va llançar al

damuntielvaabraçar.—Hermione!—Harry,etsungranbruixot,hosaps?—Nosóctanbocomtu—vadirelHarry,mortdevergonya,quanellaelva

deixaranar.—Jo!—va dir l’Hermione—.Llibres! Intel·ligència!Hi hamés coses a la

vida…L’amistat,elcoratgei…Harry!Vésambcompte!—Beutuprimera—vadirelHarry—.Estàsseguradequinaésquina,oi?

—Totalment —va dir l’Hermione. Va prendre un bon glop de l’ampollarodonadelapuntaiesvaestremir.

—Noésverí,oi?—vapreguntarelHarry,ansiós.—No,éscomelgel.—Ràpid,vés-te’n,abansqueetpassinelsefectes.—Bonasort.Cuida’t.—Va,vés-te’n!L’Hermionevafermitjavoltaivatravessarelfoclila.ElHarryvarespirarfondoivaagafarl’ampollaméspetita.Esvagirarcapalesflamesnegres.—Som-hi,doncs—vadir,ivabuidarl’ampolletad’unglop.Vaserrealmentcomsihaguésbegutgel.Vadeixarl’ampollasobrelataulai

vacaminarcapendavant.Esvaarmardevalor.Lesflameslivanfregarelcos,perònolesvanotar…Durantunsinstants,nomésvaveureunfoctenebrós…Acontinuacióesvatrobaral’altrabanda,al’últimacambra.

Jahihaviaalgú,allà…Perònoeral’Snape.NielVoldemort.

17.L’homedelesduescares

EraelQuirrell.—Vostè!—vaexclamarelHarry.ElQuirrellvasomriure.Janoteniatics.—Jo—vadirtotcalmat—.Empreguntavasieltrobariaaquí,Potter.—Peròjocreiaque…L’Snape…—El Severus? —El Quirrell es va posar a riure, però no amb el riure

tremolósdesempre,sinóambunriurefredipenetrant—.Semblavaquehaviadeserell,oi?Quebéquem’haanatlasevapintaderatpenatmassacrescut.Alseucostat,quisospitariadelp-p-pobrep-p-professorQ-Q-Quirrell,totq-qquecell?

ElHarrynos’hopodiacreure.Allònopodiaserveritat,nopodiaser-ho.—Peròsil’Snapevaintentarassassinar-me!—No,no,no.Vaig ser joquiva intentarmatar-loeldiadelpartit.Però la

sevaamiga,lasenyoretaGranger,emvadonaruncopalcapquancorriaacalarfocal’Snapeivatrencarelcontactevisualentrevostèijo.Livaanard’unpèl:unssegonsmésil’hauriafetcauredel’escombra.Defet,hohauriaaconseguitabanssil’Snapenohaguésestatfentuncontrasortilegipersalvar-lo.

—L’Snapeemvaprotegir?—És clar—va dir el Quirrell tranquil·lament—. Per què es pensa que va

volerarbitrarelpartitsegüent?Voliaassegurar-sequenohotornariaaintentar.Aixòvasermoltdivertit…Nocaliaamoïnar-s’hitant.JonopodiaferresambelDumbledorea lagraderia. I tots elsprofessorsvanpensarque l’Snapeho feiaperevitarqueGryffindorguanyéselpartit;síqueesvaguanyarunamalafama,itant…Quinapèrduadetemps,totplegat,perquèpensomatar-loavui.

ElQuirrellvaferpetarelsditsivanaparèixerunescordesal’airequevanlligarfortamentelHarry.

—És massa tafaner, Potter. Miri que passejar-se per l’escola d’aquellamaneraeldiadeHalloween…Empensavaquem’haviavistquanvaigentraramirarquèvigilavalapedra.

—Aixíquevaservostèquivadeixarentrareltrol?—Exacte.Tincundoespecialperalstrols:jahasvistquèlihefetaldela

cambradelcostat.Malauradament,eldiadeHalloween,mentretotsbuscaveneltrolcomabojos, l’Snape,quejasospitavademi,se’nvaanardirecteal tercerpisperaturar-me.Ialfinalnonoméselmeutrolnovaacabarambvostè,sinóqueaméselgosdelstrescapsnovaarrencarlacamaal’Snape.

»Iaraestiguiquietet,Potter,quehed’examinaraquestmiralltaninteressant.Fins llavors el Harry no havia parat esment en allò que hi havia rere el

Quirrell.EraelmiralldeGised.—Aquest mirall és la clau per trobar la pedra—va dir el Quirrell per si

mateix, donant uns copets almarc—. Jam’imaginava que elDumbledore enssortiriaambunacosaaixí…PeròaraellésaLondres…Iquantornijojaserélluny…

ElHarrynosabiaquèfer.Vapensarqueperguanyar tempsfariaparlarelQuirrelliaixíevitariaqueesconcentrésenelmirall.

—Elsvaigveurealbosc,avostèial’Snape…—vadeixarcaure.—Ja—vadirelQuirrelldistret,fentlavoltaalmirallpermirar-hialdarrere

—. Aleshores ja m’estava molt a sobre: volia saber fins on havia arribat.Sospitava de mi des del principi. Intentava espantar-me, com si això fospossible,tenintLordVoldemortalmeucostat…

ElQuirrellvasortirdedarrereelmirallise’lvamiraràvidament.—Sócdavantlapedra…L’hipresentoelmeuamo…Però,onés?El Harry va lluitar per desfer-se de les cordes, però no van cedir. Havia

d’evitarqueelQuirrellcentrésl’atencióenelmirall.—Peròjocreiaquel’Snapem’odiava…—Il’odia—vadirelQuirrellcomsires—,itantquel’odia.Elseupareiell

vanestarjuntsaHogwarts,hosabia?Iesdetestaven.Peròmaihavolgutveure’lmort.

—Elvaigsentirploriquejar faunsdies…Vaigpensarque l’Snape l’estavaamenaçant…

Perprimercop,elQuirrellvatenirunespasmedepor.—Avegades—vadir—m’ésdifícilseguirlesordresdelmeuamo…Ellés

ungranbruixot,ijosócdèbil…—Voldirqueaquelldiaelleraa l’aulaambvostè?—vadirelHarry,mig

espantat.—Ellsempreésambmi,vagionvagi—vadirelQuirrellpausadament—.El

vaig conèixer en un dels meus viatges. En aquella època jo era un joveesbojarrat,pled’ideesridículessobreelbéielmal.LordVoldemortemvaferveurequeestavamoltequivocat.Elbéielmalnoexisteixen,nomésexisteixla

lluitapelpoder,iaquellsquesónmassafeblesperresistir-la…Desd’aleshores,l’heservitlleialment,totiquelihefallatmoltscops.S’havistobligatasermoltdurambmi.—Vasentirunaesgarrifança—.Noperdonaelserrorsambfacilitat.Quan vaig fracassar en el robatori a Gringotts es va enfurismar. Em vacastigar…Ivadecidirquem’hauriadevigilardemésaprop.

LaveudelQuirrell esvaanarapagant.ElHarryva recordarelviatgea larondad’Alla…Compodiahaverestat tanbeneit?HaviavistelQuirrellaquelldia,s’haviendonatlamàaLamarmitaforadada.

ElQuirrellvarenegarenveubaixa.—Nohoentenc…Lapedraésdinselmirall?L’hauriadetrencar?ElcapdelHarryanavamoltrevolucionat.«Allò que vull més que cap altra cosa del món en aquests moments», va

pensar,«éstrobarlapedraabansquehofacielQuirrell,aixíquesiemmiroalmirall,hauriadeveure-m’hi trobant-la, i aixíveuriaonésamagada!Peròcomm’hopucferpermirar-m’hisensequeelQuirrellsen’adoni?».

Vaintentarmoure’scapal’esquerra,perposar-sedavantelmirallsensequeelQuirrellsen’adonés,peròlescordeslisubjectavenelsturmellsambforça:vaensopegar i va caure.ElQuirrellnoenva fer cas.Continuavaparlant ambellmateix.

—Quèfaaquestmirall?Comfunciona?Ajuda’m,amo!Amb horror, el Harry va sentir una veu, una veu que semblava sortir del

propiQuirrell.—Fesservirelnoi…Fesservirelnoi…ElQuirrellesvagirarcapalHarryilivadir,entoagressiu:—Moltbé…Potter,vinguicapaquí.Va picar demans i les cordes que lligaven el Harry van caure a terra. El

Harryesvaaixecarlentament.—Vinguicapaquí—vatornaradirelQuirrell—.Miri’salmirallidigui’m

quèhiveu.ElHarryesvaaproparalQuirrell.«Hedementir»,vapensar,desesperat.«Hihedemiraridir-liunamentida,

aixòéstot».ElQuirrellselivaposaraldarrere.ElHarryvasentiraquellapudorestranya

quesortiadelturbant.Vatancarelsulls,vaferunapassaendavantpersituar-sedavantelmirall,ielsvatornaraobrir.

Vaveurelasevaimatge,pàl·lidaiesporuguidaalprincipi.Peròalcapd’uninstant,laimatgelivasomriure.Esvaposarlamàalabutxacaivatreure’nunapedra roja com la sang. Li va fer l’ullet i es va tornar a posar la pedra a labutxaca…Aleshores el Harry va sentir que de veritat li queia un pes dins la

butxaca.Nosabiacoms’hohaviafet,però,increïblement,jatenialapedra.—Ibé?—vademanarelQuirrell,impacient—.Quèhiveu?ElHarryesvaarmardevalor.—M’hiveigdonantlamàalDumbledore—vadir,posant-hiimaginació—.

Perquè…perquèheguanyatlaCopaInterresidènciesperaGryffindor.ElQuirrellvatornararenegar.—Surti del mig—va dir. Quan es va moure, el Harry va notar la pedra

filosofalcontralacama.S’atreviriaaescapar-se?Peròencaranohaviafetcincpassesquevasentirunaveuaguda,totiqueel

Quirrellnohaviamogutelsllavis.—Menteix…Menteix…—Potter,torni!—vacridarelQuirrell—.Digui’mlaveritat!Quèhavist?Esvatornarasentirlaveuaguda.—Vullparlarambell…Caraacara…—Amo,notéprouforces…—Tincforces…Perferaixòtincforces…ElHarryvasentircomsilatrampadeldiablel’haguésdeixatclavatalloc.

Nopodiamoureniunmúscul.Petrificat,vaobservarcomelQuirrellestiravaelbraç i començava a desenrotllar-se el turbant.Què feia?El turbant va caure aterra.ElcapdelQuirrellsemblavamoltpetit,senseallò.Apocapoc,elQuirrellesvagirar.

ElHarrys’hauriaposatacridar,perònopodiaemetreniunso.Allàonhihavia d’haver el clatell, hi havia una altra cara, la caramés aterridora que elHarryhaviavistmai.Erablancacomelguix,teniaelsullsvermellsielsnariusmigtancats,comsifosunaserp.

—HarryPotter—vamurmurar.ElHarryvaintentarferunapassaenrere,peròlescamesnoelvanseguir.—Veusenquèm’heconvertit?—vadir lacara—.Enunameraombra,en

vapor…Només tinc formaquanpuccompartirelcosd’unaltre…Ésclarquesemprehihahagutquim’haobertelcorilament…Aquestesúltimessetmaneslasangd’unicornm’hadonatforces…AlboscvasveurecomelfidelQuirrellenbeviapermi…Iuncoptinguil’elixirdelavida,podrécrear-meuncospropi…Iara…Perquènoemdoneslapedraquetensalabutxaca?

Hosabia,doncs.ElHarryvarecobrarlasensibilitatalescames.Varecular.—Nosiguisestúpid—vabramarlacara—.Valmésquet’uneixisamiique

salvis la vida… O acabaràs com els teus pares, que van morir demanantclemència…

—Mentider!—vacridarelHarrydesobte.ElQuirrell caminava d’esquena cap a ell per tal queVoldemort continués

tenint-loaprop.Aquellaperversacaralisomreia.—Commovedor…—vaxiuxiuejar—.Semprehevaloratlavalentia.Sí,noi,

tens raó, els teus pares eren valents… Primer vaig matar el teu pare, que valluitar fins al final…No tenia intenciódematar la tevamare…Peròvavolerprotegir-te…Iaradóna’mlapedra,sinoésquevolsquelamortdelatevamarefosenva.

—Mai!ElHarry va sortir corrent cap a la porta en flames, però el Voldemort va

cridar:«Agafa’l!»iacteseguitvanotarqueelQuirrelll’agafavapelcanell.Enaquellmomentvasentirundolormolt intensa lacicatriu,va tenir la sensacióqueelcapestavaapuntdetrencar-se-liendostrossos.Vacridar,valluitarperalliberar-seambtoteslessevesforces,i,sorprenentment,elQuirrellelvadeixaranar. El dolor del front va disminuir… Va mirar al seu voltant, frenètic, perveureonhaviaanatelQuirrell,ielvatrobarretorçant-sededolor,mirant-seelsdits…Seliestavenomplintdebutllofes.

—Agafa’l!Agafa’l!—vaxisclarVoldemortcomunboig,ielQuirrellelvaenvestir. ElHarry va caure a terra, elQuirrell se li va llançar al damunt i vaintentarescanyar-lo.Lacicatriu li feia tantdemalque janohiveia,però tot iaixísentiaelQuirrellqueudolavaagònicament.

—Amo,nopucsubjectar-lo…Tinclesmans…Lesmans…IelQuirrell,quecontinuavaclavant-loaterraamblaforçadelsgenolls,liva

deixar anar el coll i es vamirar lesmans, perplex. ElHarry va veure que lesteniacomcremades,encarnviva,vermellesilluents.

—Doncsmata’l,imbècil,iacabaremd’unavegada!—vacridarVoldemort.ElQuirrellvaaixecarelbraçperfer-liunsortilegimortal,peròelHarry,per

instint,esvaincorporarielvaagafarpelcap…—Aaaaaah!ElQuirrellvarodolarcapauncostatamblacaraplenadebutllofes,illavors

elHarry ho va entendre: elQuirrell no podia estar en contacte directe amb lasevapell,perquèaixòlicausavaundolorhorrible…Iaquellaeral’únicamaneradepoder-lovèncer:fer-lopatirtantquenopoguésrealitzarelsortilegi.

Esvaaixecard’unsalt,elvaagafarpelbraç,is’hivaaferrartanfortcomvapoder.ElQuirrellcridavaiintentavaalliberar-se’n…ElmaldecapdelHarryesva fer insuportable… No veia res… Tan sols sentia que el Quirrell xisclavaesgarrifosament, i que Voldemort cridava: «Mata’l! Mata’l!», però també hihaviaaltresveus,quepotsernoméserenalseucap,iquefeien:«Harry!Harry!».

Va notar que el Quirrell aconseguia deixar-se anar, es va adonar que totestavaperdut,ivacomençaracaureiacaureenlafoscor.

Unobjectedauratbrillavadamuntseu.Lapapallona!Va intentaragafar-la,peròelsbraçoslipesavenmassa.

Vaparpellejar.Noeralapapallona,sinóunesulleres.Queestrany…Vatornaraparpellejar.Davantseuvaaparèixerlacarasomrientdel’Albus

Dumbledore.—Bonatarda,Harry!—vadirelDumbledore.ElHarryse’lvamirar.Idesobtelivaveniralcap:—Professor!Lapedra!EraelQuirrell!S’haendutlapedra!Professor,hem

deferalgunacosa!—Tranquil·litza’t,noi,queestàsunamicadesfasat—vadirelDumbledore

—:elQuirrellnotélapedra.—Illavors,quilaté?Professor,jo…—Harry,sisplau,calma’t,oMadamePomfreyemfaràfora.ElHarryvaempassarsalivaivamiraralseuvoltant.Esvaadonarqueeraa

la infermeria.Estavaajagutenun llitambllençolsblancs, ialcostat teniaunataulaquesemblavaunabotigadecaramels.

—Regals dels teus amics i admiradors —va dir el Dumbledore, amb unsomriure—.AllòquevapassarentretuielQuirrellalesmasmorresésunsecretabsolut,ipertant,comésnatural,hosaptotal’escola.Emsemblaqueelsteusamics, els senyors Fred i George Weasley, van enviar-te una tassa de vàter.Segur que creien que et semblaria molt divertit. Però Madame Pomfrey vapensarquenoeragairehigiènicielvaconfiscar.

—Quantsdiesfaquesócaquí?—Tres.ElsenyorRonaldWeasleyilasenyoretaGrangerestranquil·litzaran

de saber que has recuperat el coneixement; han estatmolt preocupats aquestsdies.

—Peròprofessor,lapedra…—Veig que no t’ho puc treure del cap. Molt bé, la pedra. El professor

Quirrellnovaaconseguirprendre-te-la.Vaigarribarjustatempsd’evitar-ho,totiquehedereconèixerquet’estavesdefensantmoltbétusolet.

—Vaarribaratemps?Varebreelmussoldel’Hermione?—Suposo que ens vam creuar. Tan bon punt vaig arribar a Londres vaig

comprendrequeonjohaviadesereraprecisamentallàd’onacabavadesortir.Ivaigtornarjustatempsdetreure’telQuirrelldesobre.

—Aixíqueeravostè…—Vaigtenirpordenoser-hiatemps.—Doncsvaanardebenpoc;nohauriapogutevitarques’enduguéslapedra

durantgaireméstemps…

—No,Harry,noperlapedra:massatardperatu…L’esforçquevasfervaestar a punt dematar-te. Per un instant, un terrible instant, vaig tenir por quefossismort.Pelquefaalapedra,haestatdestruïda.

—Destruïda?—vadirelHarry—.Però,elseuamic,elNicolasFlamel…—Ah,coneixeselNicolas?—vadirelDumbledore,encantat—.Vasfer la

feinabenfeta,eh?Bé,elNicolasijohemtingutunaxerradetaihemdeciditqueésmilloraixí.

—Peròaixòvoldirqueellilasevadonamoriran,no?—Tenen prou elixir emmagatzemat per deixar les coses arreglades, i sí,

desprésmoriran.—ElDumbledorevasomriureperlacaradesorpresaquevaferelHarry—.Peraalgútanjovecomtusegurqueésincomprensible,peròperalNicolas i laPerenelleseràcomanar-se’nadormirdesprésd’undiamolt,moltllarg.Alcapialafi,perquihaviscutlavida,lamortnoésmésquelasegüentgranaventura.Iésquelapedranoeraunacosatanmeravellosacomsemblava.Diners infinits i vida eterna! Les dues coses que la majoria d’éssers humanstriarien si poguessin escollir… El problema és que els humans tenen el dod’escollirsempreallòquemenyselsconvé.

El Harry no sabia què dir. El Dumbledore es va posar a cantussejar i vasomriuremirantelsostre.

—Professor? —va dir finalment el Harry—. Se m’acaba d’acudir que…Encaraquejanohihagipedra,Vol…vulldir,l’Innominable…

—Lipots dirVoldemort,Harry.Digues sempre les coses pel seu nom.Lapordelnomfaaugmentarlapord’allòqueelnomdesigna.

—És veritat. Doncs això, que Voldemort trobarà la manera de tornar, oi?Vulldir,quenosen’haanatpersempre,oiqueno?

—No,Harry,nosen’haanatpersempre.Continuavagantpelmón,ipotserjabuscaunaltrecospercompartir…Comquenoestàdel totviu,nose’lpotmatar.VaabandonarelQuirrellielvadeixarmorir:tétanpocapietatambelsseguidors com amb els enemics. Harry, tu potser només has retardat la sevavictòria,peròésqueelpropercopquehointentitansolscaldràunaaltrapersonapreparadaperlluitarenunabatallaquesemblaperduda…Isihoanemretardantuncopiunaltre,potsermaitornaràalpoder.

ElHarry va fer que sí amb el cap, però es va aturar a l’instant perquè vaveurequeelmovimentelmarejava.Aleshoresvadir:

—ProfessorDumbledore,hihaaltrescosesquem’agradariasaber,siésquemelespotexplicar…M’agradariaconèixe’nlaveritat…

—La veritat —va sospirar el Dumbledore—. La veritat és meravellosa, ialhoraterrible,is’hihad’anarambmoltdecompte.Detotesmaneres,intentarérespondrelespreguntesqueemfacis,sinoésquetincunabonaraópernofer-

ho.Siesdónaelcas,esperoquehoentenguis.Evidentment,elqueno faréésdir-teunamentida.

—Mmm…Voldemortvadirquealamevamarenoméslavamatarperquèvaintentarsalvar-me.Ielquenoentencésperquèemvoliamatarami.

Aquestcop,elDumbledorevasospirarprofundament.—Ailas!Éslaprimerapreguntaqueemfas,inotelapuccontestar.Avui,

no.Encarano.Algundiahosabràs,Harry…Peròdemomentintentanopensar-hi.Quan siguis gran…Ja sé que t’empipaque et digui això, però fins quenoestiguispreparatnot’hopucexplicar.

ElHarrysabiaquenoserviriaderesdiscutir-l’hi.—PeròperquèelQuirrellpatiatantquanemtocava?—Latevamarevamorirpersalvar-te.SihihaalgunacosaqueVoldemort

nopotentendre,ésl’amor.Noesvaadonarqueunamortanintenscomeldelatevamaredeixasenyal.Noenformadecicatriu,nidecapaltramarcavisible…Peròunamortanprofund,finsitotsilapersonaqueensestimajanohiés,etprotegeixper tota lavida. Iaixò tuhoportesa lapell.ElQuirrell,queerapled’odi,decobdícia i ambició,quecompartia la sevaànimaambVoldemort,nopodiatocar-teperaquestaraó.Perelleraunaagoniatocarunapersonamarcadaperunacosatanbella.

Enaquellmoment,elDumbledoreesvainteressarmoltperunocellquehihaviaal’ampitdelafinestra,ielHarryvaaprofitarpereixugar-seelsullsambelsllençols.Quanvarecuperarlaveu,vadir:

—Ilacapaquefainvisible…Sapquimelavaenviar?—Ah! El teu pareme la va deixar perquè l’hi guardés, i vaig pensar que

t’agradariatenir-la—alDumbledorelivanbrillarelsulls—.Unacosaútil…Elteuparel’usavamésqueresperanaralescuinesirobarmenjarmentreeraaquí.

—Encarahihaunaaltracosa…—Dispara.—ElQuirrellvadirquel’Snape…—ElprofessorSnape,Harry.—Bé,sí,ell…DoncsqueelQuirrellvadirquem’odiaperquèodiavaelmeu

pare.Ésveritat,això?—Bé, de fet era un odimutu.Unamica com el senyorMalfoy i tu. Però

aleshoreselteuparevaferunacosaquel’Snapenooblidaràmai.—Què?—Livasalvarlavida.—Què?!—Sí…—va dir el Dumbledore amb lamirada perduda—. És curiós com

funcionaelcapdelagent,oi?ElprofessorSnapenopodiasuportardeureresal

teu pare…De debò, crec que si s’ha esforçat tant aquest any a protegir-te ésperquè creia que així estaria en paus amb ell, i podria tornar a odiar-ne lamemòriasenseremordiments…

ElHarryvaintentarentendre-ho,peròl’esforçlifeiavenirmaldecapihovadeixarestar.

—Professor,unaúltimapregunta…—L’última?—Comvaigtreurelapedradelmirall?—Ara!M’agradaquem’hopreguntis.Vaserunadelesideesmésbrillants

quehetingutmai,i,entretuijo,noestàmalament.Bé,doncsresultaquenomésalgúquevolgués«trobar»lapedra(trobar-la,inopasusar-la)podiaendur-se-la.Un altre que esmirés almirall s’hi veuria fabricant or o bevent l’elixir de lavida. De vegades el meu cervell em sorprèn fins i tot a mi… I ara prou depreguntes.Etrecomanoquetastiselsdolços.Ah!CaramelsdetotselsgustosdeBertieBoot!De jovevaig tenir ladesgràciademenjar-me’nundevomitada ides d’aleshores ja no em fan tanta gràcia… Però potser que no m’arrisqui in’agafiundecafèamblletcomDéumana,nocreus?

Vasomriureiesvaficarelcarameldecolorcremaalaboca.Esvaendurunamàalcolltraientlallenguaivadir:—Ecs!Cerad’orelles!

MadamePomfrey,lainfermera,eraunabonadona,peròmoltestricta.—Noméscincminuts!—vasuplicarelHarry.—Decapmanera.—PeròalprofessorDumbledorel’hadeixatentrar…—Sí,ésclar,peròelléseldirector,iaixòésdiferent.Hadedescansar.—Estic descansant… Miri: estic estirat al llit i tot! Sisplau, Madame

Pomfrey…—D’acord…—vaaccedirfinalment—.Perònoméscincminuts.IvadeixarentrarelRonil’Hermione.—Harry!L’Hermionevaestarapuntdellançar-se-lialtrecopalsbraços,iel

Harrylivaagrairquenohofes,jaqueencarateniamoltmaldecap.—Harry,dedebòquecrèiemque…ElDumbledoreestavatanpreocupatper

tu…—Total’escolaenparla—vadirelRon—.Quèvapassar?Va ser una d’aquelles poques ocasions en què la història veritable ésmés

emocionant i increïblequeels rumors incontrolats.ElHarryelshovaexplicartotsobreelQuirrell,elmirall,lapedraiVoldemort.ElRonil’Hermionevanserunpúblicexcel·lent:esvansorprendreenelsmomentsindicatsi,quanelHarry

els va explicar quèhi havia sota el turbant delQuirrell, a l’Hermione se li vaescaparunxisclet.

—Aixíquehandestruïtlapedra?—vadirelRonquanelHarryvaacabar—.IelFlamelmorirà?

—AixòmateixhepreguntatjoalDumbledore,iellhaditque…comhohadit exactament? Ah, sí: «per qui ha viscut la vida, la mort no és més que lasegüentgranaventura».

—Sempre he pensat que tenia un cargol fluix —va dir el Ron, bastantimpressionatpelgraudebogeriadelseuheroi.

—Ivosaltresquèvaufer?—vapreguntarelHarry.—Vaig poder tornar enrere sense problemes—va dir l’Hermione—.Vaig

reanimar elRon, tot i que em va costar unamica, i pujàvem corrent cap a lamussolerissa per contactar amb el Dumbledore, quan ens el vam trobar alrebedord’entrada.Hosabiatot.Nomésvadir:«ElHarrysen’haanatabuscar-lo,oi?»,ise’nvaanaratotdrapcapaltercerpis.

—Creusquehovaplanejartotperquèhofessistu?—vapreguntar-lielRon—.Quehovaferexpressament,d’enviar-telacapadelteupareitotaixò?

—Doncsvaja—vaesclatar l’Hermione—,sihovaferés terrible.Vulldir,quepodieshavermort.

—No,noésterrible—vadirelHarry,pensatiu—.Peròésqueésunhomesorprenent.Crecque el quevolia eramés aviat donar-meunaoportunitat.Emsemblaquetéunaideabastantclarad’allòquepassaaHogwarts:emfal’efectequesabiaquehoanàvemaintentari,enllocd’impedir-nos-ho,ensvaensenyarel que calia perquè ens en poguéssim sortir. No crec que m’ensenyés comfuncionava el mirall per casualitat. Devia pensar que, si podia, tenia el dretd’enfrontar-meambVoldemort…

—Sí,ésclar,quèespotesperardelboigdelDumbledore—vadirelRon,orgullós—.Escolta,t’hasdeposarbéperlafestadefidecursdedemà.Jas’hafet el recompte final de punts i evidentment ha guanyat Slytherin… No vaspoderjugarl’últimpartitdequidditchiRavenclawvaarrasar…Peròhihauràunmenjarboníssim.

EnaquellmomentvaentrarMadamePomfrey.—Els he deixat gairebé un quart d’hora, així que ja n’hi ha prou—va dir

ambfermesa.

Desprésdedescansartotalanit,l’endemàelHarrygairebéestavabodeltot.—Vullanaralafesta—vadiraMadamePomfreymentreellaarranjavales

capsesdellaminadures—.Hipodréanar,oiquesí?—El professor Dumbledore diu que l’hi he de deixar anar —va dir amb

resignació, com si pensés que el Dumbledore no s’adonava del perill querepresentavenlesfestes—.Aratéunaaltravisita.

—Quebé!—vaferelHarry—.Quiés?Imentrefeialapregunta,elHagridvaentrardepuntetesal’habitació.Com

sempre que era en un lloc tancat, semblava massa gran perquè el deixessinentrar.EsvaasseurealcostatdelHarry,elvamirar,iesvadesferenllàgrimes.

—Mecàson… Tot… ha… estat… culpa… meva…—va dir ploriquejant,tapant-selacaraamblesmans—.LivaigdiraaquellmaleïtcompodiaesquivarelPelut!L’hivaigdir!Eral’únicacosaquenosabia,il’hivaigdir!Podieshavermort!Itotperunoudedrac!Nobeurémaimés,hojuro!M’hauriendeferforaicondemnar-meaviurecomunmuggle.

—Hagrid! —va fer el Harry, impressionat de veure’l turmentat pelsremordiments,amblesllàgrimesquelilliscavenperlacara—.Hagrid,hohauriaesbrinat de totes maneres: hi havia Voldemort al darrere. Ho hauria esbrinatencaraquenol’hihaguessisdit.

—Podriesestarmort!—vaploriquejarelHagrid—.Inodiguiselnom.—Vol-de-mort!—vacridarelHarry,ielHagridesvasobresaltartantqueva

deixar de plorar—. L’he vist, i li penso dir pel nom. Sisplau, Hagrid,tranquil·litza’t: hem salvat la pedra i l’han destruïda; ja no la pot fer servir.Agafaunagranotadexocolata,entincunmunt…

ElHagridesvaeixugarelnasambelreversdelamàivadir:—Araquehipenso,t’heportatunregal.—Nodeupasserunentrepàdemostela,oi?—vadirelHarryespantat,iper

fielHagridvasomriureunamica.—No.AhirelDumbledoremevadonardialliureperpreparar-lo.Ésclarque

en comptesd’aixòhauriahagut de fer-me fora…Bé, el cas ésque t’heportataixò.

Semblava un llibre antic, era preciós. El Harry el va obrir tot encuriosit.Estavapledefotografiesmàgiques.Acadapàginan’hihaviaunadelsseusparesquelisomreienielsaludavenamblamà.

—He enviat mussols a tots els antics companys d’escola dels teus pares,demanant-losfotografies…Sabiaquenoenteniescap…T’agrada?

ElHarryhaviaperdutlaveu,peròelHagridhovaentendre.

Aquella nit, el Harry va baixar a la festa de fi de curs tot sol. MadamePomfreyl’haviaretingut,insistintafer-liunaúltimarevisió,aixíquequanhivaarribar elGranSaló ja era ple.Estavadecorat de verd i platejat, els colors deSlytherin,percelebrarqueSlytherinhaviaguanyatlaCopaInterresidènciespersetèanyconsecutiu.Alaparet,rerelataulaprincipal,hihaviaunagranbandera

amblaserpdeSlytherin.QuanelHarryvaentraralasalaesvaproduirunsilencigeneral,idesprés

tothomesvaposaraparlardecop.EsvaesmunyirenunacadiraentreelRonil’Hermioneivaintentarnofercasdelagentques’haviaaixecatpermirar-lo.

Afortunadament, el Dumbledore va arribar poc després. El murmuri vacessar.

—Ha passat un altre any!—va dir el Dumbledore molt content—. Sentohaverdemolestar-vosamblaxerramecad’aquestvellasmàticabansquepugueuclavarlesdentsaldeliciósfestíqueensespera.Quinanyhempassat!Esperoquetingueuelscapsunamicamésplensquequanvauarribar…Arateniutotl’estiuperbuidar-losideixar-losbenpolitsabansquecomencielcursvinent…

»Bé, tinc entès que s’ha de lliurar la Copa Interresidències, i que laclassificacióhaquedatdelamanerasegüent:enquartlloc,Gryffindor,ambtres-cents dotze punts; en tercer lloc,Hufflepuff, amb tres-cents cinquanta-dos; ensegon lloc, els deRavenclaw, que en tenen quatre-cents vint-i-sis; i finalmentSlytherin,quatre-centssetanta-dos.

Elsde la tauladeSlytherinesvanposaracridard’entusiasme iapicardepeusa terra.ElHarryvaveureelDracoMalfoyquecolpejava la taulaamb lacopa.N’hihaviapervomitar.

—L’enhorabona a tots els de Slytherin —va dir el Dumbledore—. Noobstantaixò,hihahagutesdevenimentsd’últimahoraquecaltenirencompte.

La sala sencera es va quedar en silenci. El somriure dels de Slytherin vacomençaraesvair-se.

—Ehem—vaferelDumbledore—.Aquí tincunsquantspuntsqueencaras’hand’afegir.Vejam…Enprimerlloc,alsenyorRonaldWeasley…—ElRones va posar vermell fins a la punta dels cabells; semblava una llagosta ques’haguéscrematalsol—.…Perlamillorpartidad’escacsqueHogwartshavistjugarenmoltsanys,concedeixoaGryffindorcinquantapunts.

ElscritsdeGryffindorvanarribaral sostreembruixat i lesestrellesesvanestremir. A la taula delsmonitors es va sentir que el Percy deia: «És elmeugermà! El meu germà petit! Va guanyar la partida d’escacs gegant de laprofessoraMcGonagall!».

Alcapd’unaestonaesvatornarafersilenci.—Ensegonlloc,alasenyoretaHermioneGranger…Pernoperdrelacalma

davantdelfociusarlalògica,concedeixoaGryffindorcinquantapunts.L’Hermione va amagar el cap entre els braços. El Harry va sospitar que

s’haviaposataplorar.ElsdeGryffindornohicabiena lapelldegoig:havienguanyatcentpunts.

—Entercer lloc,alsenyorHarryPotter…—vadirelDumbledore.Lasala

era una tomba—. Per la sang freda i el gran coratge que va demostrar,concedeixoaGryffindorseixantapunts.

El clamor era eixordador. Aquells que eren capaços de sumar mentre esdeixaven la veu cridant sabien que Gryffindor tenia quatre-cents setanta-dospunts…ExactamentelsmateixosqueSlytherin.Havienempatat.NomésqueelDumbledorehaguésdonatalHarryunpuntmés…

ElDumbledorevaaixecarlamà.Lasalavaanarcallantapocapoc.—Hihamoltstipusdecoratge—vadirelDumbledore,somrient—.S’hade

sermoltvalentperenfrontar-seambelsenemics,peròs’hadeserigualdevalentperenfrontar-seambelsamics.PeraixòconcedeixodeupuntsalsenyorNevilleLongbottom.

Algúquehaguésestatforadelasalahauriapensatquehaviaexplotatalgunacosa,detanfortquevaserelbrogitquevasortirdelatauladeGryffindor.ElHarry, elRon i l’Hermione es van aixecar a cridar, bojos d’alegria,mentre elNeville,blanccomelpaper,desapareixiasotaunapiladegentqueselillançavaa sobre per felicitar-lo. Fins llavors, no havia guanyat ni un sol punt per aGryffindor. El Harry, sense deixar de cridar, va donar un copet al Ron a lescostellesivaassenyalarelMalfoy,quenohauriasemblattandesconcertatnitanhorroritzatsi lihaguessinacabatdeferelsortilegide la immobilitzaciódecostotal.

—Això vol dir —va dir el Dumbledore per sobre la tempesta generald’aplaudiments, ja que fins i tot els de Ravenclaw i Hufflepuff celebraven ladesfetadeSlytherin—,quehemdecanviarunamicaladecoració.

Va picar de mans i en un instant els ornaments verds van passar a servermells i el platejat es va tornar daurat; la gran serp de Slytherin vadesaparèixerialseullocvaaparèixerellleódeGryffindor.L’SnapevadonarlamàalaprofessoraMcGonagallambunsomriuretotalmentforçat.LesmiradesdelHarryil’Snapeesvanencreuar,ielHarryesvaadonarqueelssentimentsdelprofessorcapaellnohaviencanviatgensnimica.Allònoelvaamoïnar.Vatenir la sensacióque l’any següent tot tornariaa sernormalaHogwarts,o tannormalcomhohaviaestatsempre.

De totes lesnitsde la sevavida,peralHarryaquellahaviaestat lamillor.Millorque lanitdeNadal,quehaverguanyatelpartitdequidditch,quehavervençuteltrolmuntanya…Mai,maioblidariaaquellanit.

ElHarrygairebéhaviaoblidatqueencarafaltaven lesnotes,quevansortiraleshores. I es van sorprendre molt quan van veure que tant el Ron com ellhavienaprovatambbonsresultats;l’Hermione,ésclar,vaquedarlaprimeradelcurs.FinsitotelNevillesen’haviasortit:labonanotaquevatreuredeBotànica

vacompensar elmolt deficientdePocions.S’havien fet il·lusionspensantquepotserexpulsarienelGoyle,queeratancurtd’entenimentcommalvat,peròelltambéhaviapassatdecurs.Eraunallàstima,però,comvadirelRon,noespottenirtotalavida.

Alcapdebenpoc,elsarmariserenbuits,elsbaguls,llestos,ifinsitotvantrobarelgripaudelNeville amagat enun racódels lavabos.Elsvandonarelsbutlletinsdenotesielsvanadvertirquenousessinlamàgiadurantlesvacances(«Sempre tinc esperances que s’oblidin de dir-nos-ho un any», va dir el FredWeasleydesil·lusionat).VaarribarelHagridperportar-losalaflotadebarquesqueelshaviendedura l’altrabandadel llac.VanpujaralHogwartsExpress ivan estar xerrant, rient, i menjant Caramels de tots els gustos de Bertie Bootmentre el paisatge es feia cada cop més verd i més endreçat i passaven perpoblesdemugglesa totavelocitat.Esvantreureelsvestitsdebruixot iesvanposar roba normal. Finalment, van arribar a l’andana nou i tres quarts del’estaciódeKing’sCross.

Van tardar bastant a sortir de l’andana. Un vigilant molt vell i arrugats’encarregavadedeixar-lospassarengrupsdedosodetresperquènocridessinl’atencióniespantessinelsmugglessortinttotsalhoradelaparetmassissa.

—Hasdevenirapassarunsdiesacasamevaaquestestiu—vadirelRon—.Totsdosheudevenir.Usenviaréunmussol.

—Gràcies—va dir elHarry—.M’anirà bé tenir alguna cosa agradable enquèpensar.

Lagentelsempenyiacapalaportadesortidaqueelshaviadedurunaltrecopalmóndelsmuggles.Algunscridaven:

—Adéu,Harry!—Finsaviat,Potter!—Jatornesaserfamós—livadirelRon,ambunsomriure.—Nohoserégensallàonvaig,t’hoasseguro—varespondreelHarry.ElRon,l’Hermioneiellvansortirjuntsalvestíbul.—L’hevist,mare,l’hevist.Ésallà!Era laGinnyWeasley, lagermanapetitadelRon,perònoes referiaalseu

germà.—ElHarryPotter!—vaxisclar—.Mira,mare!Lihevistla…—Ginny,calla.Assenyalarésdemalaeducació.LasenyoraWeasleyelsvasomriure.—Què?Heuestatmoltatrafegatsdurantelcurs?—vapreguntar.—Molt—varespondreelHarry—.Gràciespelsdolçosipelsuèter,senyora

Weasley.—Deres,rei.

—Estàsapunt?EraeltietVernon,amblamateixacaravermella,elmateixbigotiielmateix

posat furiós de sempre contra elHarry, aquest cop perquè li feia carregar unagàbia amb unmussol en una estació plena de gent ordinària. Darrere d’ell hihavialatietaPetúniaielDudley,atemoritnomésdeveureelHarry.

—VostèsdeuenserlafamíliadelHarry!—vadirlasenyoraWeasley.—Bé,ésunamaneradedir-ho—vadireltietVernon—.Afanya’t,noi,que

notenimtoteldia.—Ise’nvaanar.ElHarryesvaquedarenrereperacomiadar-sedelRonidel’Hermione.—Ensveuremal’estiu,doncs.—Quepassisunes…ehem…bonesvacances—vadir l’Hermione,queho

dubtavamoltdesprésd’haverconeguteltietVernon.Noespodiacreurequeespoguéssertandesagradable.

—Oh, segurque sí—vadir elHarry, i els altresdosesvan sorprendredeveurequefeiaungransomriure—.Ellsnosabenquetenimprohibitfermàgiaacasa.M’hopassarémoltbéambelDudleyaquestestiu…

JOANNE KATHLEEN ROWLING (Chipping Sodburry, South Gloucestershire,Anglaterra,31dejuliolde1965).

Escriptora britànica que escriu sota el nomde J.K.Rowling, autora de lahistòriafantàsticadeHarryPotter,elnenmag,quecomprèn7llibres.

El seu pare era enginyer i la sevamare, d’origen francès, treballava en unlaboratori.Delasevamarevaheretarlapassióperlalectura.Alscincanysjavacomençar a escriure les seves pròpies històries, des d’aquella època ja no hadeixat d’escriure.El copmésdurva ser lamalaltia de la sevamare (esclerosimúltiple) que va durar deu anys i va morir sense saber que la seva filla lipublicavenunllibre.

HarryPottervaaparèixerenlasevamentel1990,peròvanpassarsisanysfinsqueesvadecidiraescriureelllibre.Mentre,sen’haviaanataPortugal,esvacasarambunperiodistaportuguèsivatenirunafilla.Quanlanenateniatresmesosesvadivorciar iva tornaraAnglaterraamb la sevaúnicagermana.Notenia diners ni aconseguia treball, no podia pagar a ningú que cuidés del seunadómentrebuscavaunafeina.Vacaureenunaprofundadepressióivadecidirquecomjanoteniaresaperdreanavaaescriureelllibrequevaimaginarfeiatantdetemps.L’èxitinternacionald’aquestpersonatgel’haconvertitenunadeles escriptores més importants de literatura juvenil dels darrers anys i enl’escriptoramésricadelRegneUnit.