hardware

12
Treball Hardware Informatica 2012 Nom: Roger Mateu Vichares Curs: Informàtica (Aula 2) Professor: Joan Enric

Transcript of hardware

Treball Hardware Informatica 2012

Nom: Roger Mateu VicharesCurs: Informàtica (Aula 2)Professor: Joan Enric

ContingutsHardware i perifèrics.......................................................................................................................................1Monitors..............................................................................................................................................................2

Tipus:..........................................................................................................................................................3Mesurament de la grandària de la pantalla:.....................................................................................................................................................................3Taula de preus:........................................................................................................................................4

Processadors......................................................................................................................................................4Tipus de processadors:.........................................................................................................................5Marques de processador:......................................................................................................................5Taula de preus:........................................................................................................................................5

............................................................................................................................................................................5Fonts d'alimentació..........................................................................................................................................6

Marques de fonts d'alimentació: .......................................................................................................6Memòria Ram......................................................................................................................................................7

Tipus:..........................................................................................................................................................7Taula de preus: .......................................................................................................................................7Tipus de ratolins: ...................................................................................................................................8Inalàmbrics...............................................................................................................................................8Funcionament òptic.................................................................................................................................8Funcionament mecànic ..........................................................................................................................8Amb cable.................................................................................................................................................8Taula de preus:........................................................................................................................................8

Teclats.................................................................................................................................................................9Tipus de teclats:.....................................................................................................................................9Taula de preus:........................................................................................................................................9

Hardware i perifèricsEls elements o accessoris d'un hardware son les unitats materials o dispositius que formen i complementen una computadora i el seu sistema per a rebre i comunicar la informació o dades.

Aquests accessoris o elements es diuen “perifèrics”. Son elements perifèrics hardware de la computadora.

No tots els perifèrics son essencials per a la recepció i emissió de la informació. Exemple una tableta gràfica. . Altres si, com pot ser el monitor.

Els perifèrics per la seva funció respecte a la recepció o emissió de la informació, es classifiquen en:

Perifèrics d'entrada (E): Perifèrics de sortida (S):

Perifèrics mixtes (X):

Perifèrics d'entrada (E): Teclat, ratolí, escàner.

Perifèrics de sortida (S): Monitor, impressora, fax.

Perifèrics mixtes (X): Gravadora y/o lector de CD, Gravadora y/o lector de DVD, Cintes magnètiques, Memòria portàtil, Disquet.

El maquinari (en angles hardware) d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la placa mare (de l'anglès Motherboard), que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la ucp (Unitat Central de Procés, o CPU en anglès) , que és el microprocessador principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa pare. La resta de circuits impresos són dits targetes (com ara la targeta gràfica).

MonitorsHistoria:Els primers monitors van sorgir l'any 1981, seguint l'estàndard MDA (Monochrome Display Adapter) eren monitors monocromàtics (d'un sol color) d'IBM.Estaven expressament dissenyats per a manera text i suportaven subratllat, negreta, cursiva, normal, i invisibilitat per a textos. Poc després i en el mateix any van sortir els monitors CGA (Color Graphics Adapter-gràfics adaptats a color) van ser comercialitzats en 1981 en desenvolupar-se la primera targeta gràfica a partir de l'estàndard CGA d'IBM. Tres anys més tard va sorgir el monitor EGA (Enhanced Graphics Adapter - adaptador de graficos millorats) estàndard desenvolupat per IBM per a la visualització de gràfics, aquest monitor aportava més colors (16) i una major resolució. En 1987 va sorgir l'estàndard VGA (Video Graphics Array - graficos de video arreglats) va ser un estàndard molt acollit i dos anys més tard es va millorar i va redissenyar per solucionar certs problemes que van sorgir, desenvolupant així SVGA (*Super VGA), que també augmentava colors i resolucions, per a aquest nou estàndard es van desenvolupar targetes gràfiques de fabricants fins al dia d'avui coneguts com a S3 Graphics, NVIDIA o ATI entre uns altres.

Tipus:-CRT (tub de raigs catòdics) monitors d'ordinador van ser els monitors d'ordinador més comuns fins a les pantalles de panell pla es van fer assequibles. Similars als antics televisors, monitors CRT típicament tenen encara molt millor relació de contrast i angle de visió que altres alternatives de monitor d'ordinador.-LCD (Liquid Crystal Display) monitors d'ordinador estalviar molt d'espai i fins i tot es poden muntar en les parets. Ofereixen un ampli angle de visió i vénen en mides que varien de 17-polzades a 60-polzades.-PlasmaEls monitors de plasma d'ordinador s'utilitza amb menys freqüència amb els ordinadors a causa de les seves altes temperatures, alt consum d'energia, i la resolució fixa.-Pantalla tàctilEls monitors de pantalla tàctil d'ordinador proporcionen una nova forma d'interactuar amb l'ordinador amb una pantalla sensible al tacte. Això permet als usuaris interactuar directament amb l'aplicació a la pantalla sense necessitat d'un ratolí o el teclat.-OLED (Organic Light Emitting Display) monitors d'ordinador són molt més primes i més brillant que les pantalles LCD o de plasma. monitors OLED també es pot col locar sobre superfícies transparents, com ara el vidre, el que permet a l'usuari veure a través d'ells quan no s'activa.

Mesurament de la grandària de la pantalla:

Les mesures de grandària de pantalla són diferents quan es parla de monitors CRT i monitors LCD .Per a monitors CRT la mesura en polzades de la pantalla pren com a referència els extrems del monitor tenint en compte la vora, mentre que l'àrea visible és més petita.Per a monitors LCD la mesura de grandària de pantalla es fa de punta a punta de la pantalla sense explicar les vores.Les grandàries comunes de pantalla solen ser de 15, 17, 19, 21 polzades. La correspondència entre les polzades de CRT i LCD quant a zona visible es refereix, sol ser d'una escala inferior pels CRT , és a dir una pantalla LCD de 17 polzades equival en zona visible a una pantalla de 19 polzades del monitor CRT Fabricants:Acer, Aoc, Apple Inc., BenQ, Dell, Hewlett-Packard, Samsung, Sony, Toshiba.

Taula de preus:

Marca Polzades (“) Preu (€)

ASUS VS197D LED 1366X768 NEGRO

18,585,50€

LG D2342P-PN 1920X1080 3D DVI HDMI

NEGRO

23'' 282,44€

SAMSUNG S22A100N LED 1920X1080 NEGRO

21.5'' 130€

ProcessadorsUn microprocessador és un processador miniaturitzat fins al punt de fer possible de tenir un únic circuit integrat amb totes o la major part de les seves funcionalitats. Els primers microprocessadors van aparèixer al principi de la dècada del 1970 a les calculadores electròniques, utilitzaven una aritmètica BCD amb paraules de 4 bits. Alguns sistemes encastats utilitzaven microprocessadors de 4 i 8 bits com les terminals, les impressores, diversos tipus d'autòmats, etc. L'aparició dels microprocessadors de 8 bits amb adreçament de 16 bits a preus assequibles van portar a l'aparició del primer microordinador a mitjans de la dècada del 1970. S'encarrega de fer moltes tasques, i es pot considerar el "cervell" de l'ordinador.Des de l'inici de la dècada del 1970 l'increment de la capacitat de procés dels microprocessadors ha seguit la Llei de Moore, que indicava que la capacitat d'integració dels microprocessadors, el nombre equivalent de transistors, es duplicaria cada 18 mesos. A finals de la dècada del 1990 van començar a aparèixer factors limitadors com la capacitat de dissipació de la calor produïda o el trencament del paral·lelisme entre la capacitat d'integració i la capacitat de procés.Els microprocessadors funcionen segons la cadència que determina un rellotge, un senyal regular ràpid que imposa el ritme de funcionament del circuit i eventualment assegura la sincronització amb d'altres components com podria ser la memòria. A mitjans de la dècada del 1980 els microprocessadors funcionaven de 4 a 8 Mhz mentre que el 2004 la velocitat arribava a 4 Ghz als models comercials.

Tipus de processadors:

32 bits 64 bits

2 nuclis 2/4/6/8 nuclis

2 GHz 2 a 4 GHz

Marques de processador:AMD- Per als mes exquisits els “Phenom 2 X6”Intel- Triomfant amb la serie “I”, ja han tret la segon generació.

Taula de preus:

PROCESADOR INTEL CORE i3 530 2.93 GHZ SK1156 4MB

99€

PROCESADOR INTEL CORE i7 980 3.33 GHZ SK1366 12MB

623€

PROCESADOR AMD A6 X3 3500 2.1GHZ SKT FM1 1MB GPU ATI HD6530D

95€

PROCESADOR AMD PHENOM II X6 1100T 3.3/3.7GHZ TURBO CORE SKT AM3 BLACK EDITION

200€

Fonts d'alimentacióEn electrònica, una font d'alimentació és un dispositiu que converteix la tensió alterna de la xarxa de subministrament, en una o diverses tensions, pràcticament contínues, que alimenten els diferents circuits de l'aparell electrònic al que es connecta (ordinador, televisor, impressora, router, etc.).

Les dues fonts que podrem trobar-nos quan obrim un ordinador poden ser: AT o ATXLes fonts d'alimentació AT, van ser usades fins que va aparèixer el Pentium MMX, és en aquest moment quan ja es començarien a utilitzar fonts d'alimentació *ATX.Les característiques de les fonts AT, són que els seus connectors a placa base varien dels utilitzats en les fonts ATX, i d'altra banda, potser bastant més perillós, és que la font s'activa a través d'un interruptor, i en aquest interruptor hi ha un voltatge de 220v, amb el risc que suposaria manipular el PC.També destacar que comparades tecnològicament amb les fonts ATX, les AT són una miqueta rudimentàries electrònicament parlant.En ATX, és una mica diferent, ja que es modernitza el circuit de la font, i sempre està activa, encara que l'ordinador no estigui funcionant, la font sempre està alimentada amb una tensió petita per mantenir-la en espera.Una dels avantatges és que les fonts ATX no disposen d'un interruptor que encén/apaga la font, si no que es tracta d'un polsador connectat a la placa basi, i aquesta s'encarrega d'encendre la font, això comporta doncs el poder realitzar connexions/desconnexions per programari.

Marques de fonts d'alimentació:

Nox Tacens

Aero cool Coolbox

Conceptronics Coolmaster

Coorsair Hiditec

Ocz Xilenze

Innobo Lcpower

FUENTE ALIMENTACION 1000W COOLER MASTER SILENT PRO GOLD VENT.13.5CM MODULAR

235,78€

FUENTE ALIMENTACION 750W TACENS RADIX V VENT. 14CM PFC SLI63,50€

FUENTE ALIMENTACION 1000W XILENCE MODULAR SERIES154,63€

Memòria RamLa memòria RAM, de l'anglès Random Access Memory (Memòria d'Accés Aleatori), és un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi la informació ni de la posició de l'anterior lectura. Actualment es produeixen mitjançant circuits integrats. L'expressió "Memòria RAM" s'utilitza sovint per a referir-se als mòduls de memòria.

Un dels primers tipus de memòria d'accés aleatori que es van utilitzar foren les matrius de nuclis de ferrita, es van desenvolupar entre 1949 i 1952 i van formar part de la majoria de les computadores fins que es van desenvolupar els circuits integrats de memòries estàtiques i dinàmiques de tipus RAM cap a finals de la dècada de 1960 i la del 1970.

Abans de l'aparició de les memòries basades en nuclis magnètics les computadores utilitzaven altres tipus de dispositius per implementar les funcions de memòria principal (de l'ordre d'uns milers de bits), algunes solucions eren d'accés aleatori i d'altres no. Entre aquests d'altres, es van utilitzar relés, línies de retard o alguns tipus de vàlvules de buit.

També s'havien utilitzat latchs (un tipus de dispositiu biestable multivibrador) muntats amb tríodes, i més tard amb transistors, per tal d'aconseguir memòries més petites i més ràpides per als registres o els bancs de registres d'accés aleatori. Abans del desenvolupament dels circuits integrats de les ROM, les memòries permanents (només de lectura) d'accés aleatori es construïen habitualment utilitzant matrius de díodes de tipus semiconductor manegades per un descodificador d'adreces.

Tipus:DDR1: Utilitzat en antics ordinadors de fa 5 anys.

DDR2: La mes comuna entre tots el ordinadors.

DDR3: La mes nova que es troba als ordinadors mes nous.

Taula de preus:

Patriot cl6 2GB DDR2 800 27€

Patriot cl6 4GB DDR2 800 65€

Kingston 4GB DDR3 1333 22€

Kingston 8GB DDR3 1866 156€

Patriot 1GB DDR1 400 24€

RatolinsEl ratolí (de la traducció de mouse en anglès) és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment.

Normalment té dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic diverses accions, depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea on es trobi la puntera. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer botó, cosa que permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions (com per exemple, els processadors de text o les finestres dels navegadors d'Internet) en integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla.

Tipus de ratolins:

• Inalàmbrics

• Funcionament òptic

• Funcionament mecànic

• Amb cable

Taula de preus:

Logitch Funcionament òptic Inalambric 14,93€

Logitch Funcionament òptic Amb cable 7,42€

TeclatsEn informàtica, un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important.

Amb la intrusió de les màquines d'escriure electròniques i els primers ordinadors es va proposar seriosament fer un canvi en la disposició de les tecles que havia estat creat per dificultar-ne l'ús (vegeu Disposició de les tecles). Però amb el temor que aquest fet fos dissuasiu quan la gent s'actualitzés es va mantenir l'antic teclat QWERTY que encara avui és utilitzat per quasi tothom. IBM va ser la primera empresa en començar a crear teclats, eren els anomenats PC/XT, que tenien 83 tecles i no posseïen cap indicador lluminós. Un canvi posterior que es va afegir als teclats és la inclinació que fa més còmode, i en menor mesura, més productiva la feina davant del teclat. Apple va comercialitzar l'Apple Adjustable Keyboard i uns anys més tard Microsoft va llançar el Natural Keyboard

Tipus de teclats:• Sense cables

• Amb cable (Usb)

• Multimèdia

• Diferents Idiomes

• Personalitzables

Taula de preus:

Logitech k120 Amb cable 11€

Logitech K340 Inalambric 37€

Netway multimedia Amb cable 15€