Treball E.F

Asier Garcia Cordobes07/02/2010

Treball E.F

Asier Garcia Cordobes07/02/2010

ÍNDEX

Portada……………………………………………………………………………………………………..pàg.1

Índex………………………………………………………………………………………………………..pàg.2

Introducció de l’ handbol................................................................pàg.3

Regles.........................................................................................pàg.4

Posicions.....................................................................................pàg.5

Formació....................................................................................................................pàg6

Reglament.................................................................................pàg.6i7

Pilota..........................................................................................pàg.7

Partit...........................................................................................pàg.8

Sancions..............................................................................................................pàg.9,10

Organismes rectors................................................................................................pàg.11

Campionats............................................................................................................pàg.12

Handbol

L'handbol és un esport de conjunt practicat amb les mans entre dos equips. L'objectiu és

introduir la pilota a la porteria contrària i evitar que l'introdueixin a la porteria del teu equip. Per

aconseguir-ho s'utilitzen passades i, en general, jugades, que acaben amb un llançament.

L'handbol de set és el que es juga habitualment en l'actualitat, i és esport olímpic des de

l'any 1972. Juguen a cada equip sis jugadors de camp i un porter. Se sol practicar en

un pavelló tancat i es caracteritza pel joc ràpid i l'elevat nombre de gols que es marquen

(normalment més de 20 gols cada equip). L'espai de l'àrea està reservat per al porter. Cap

jugador de camp hi pot entrar de forma intencionada o per obtenir avantatge.

També existeix una modalitat d'handbol d'onze, que fou esport olímpic de demostració

l'any 1952, però no és gaire popular en l'actualitat.[1]

L'handbol és un esport força popular als Països Catalans. Existeixen molts clubs que el

practiquen i en una densitat major que la a resta del sud d'Europa.

Regles bàsiques i estil de joc

Les regles de l'handbol d'onze s'estandarditzaren el 1926[2] i foren la base per reglamentar

l'handbol de sis. Aquestes regles solen ser modificades intentant millorar-les cada quatre anys,

l'any olímpic.

L'handbol es juga amb una pilota esfèrica i els únics jugadors que la poden tocar amb els peus

són els porters. Es pot avançar amb la pilota a les mans fins a un màxim de tres passes. A

partir d'aquest moment el jugador disposa de 3 segons per a llançar, passar la pilota o botar.

Si es bota la pilota, només amb una mà per cada bot, es pot continuar en moviment fins que es

deixi de botar. A partir d'aquest moment es poden donar altres tres passes i obligatòriament

s'ha de llançar o passar abans de vuit segons, ja que no està permès a un jugador botar de nou

la pilota sense que aquesta toqui un altre jugador o la porteria.

En un atac típic, els jugadors porten la pilota fins la línia de 9 metres mitjançant les passades

als companys i el bot de la pilota, i aleshores intenten batre al porter. Els defensors intenten

recuperar el control de la pilota interceptant les passades o blocant els tirs amb els braços i

les mans; tot i així, i a diferència d'altres esports, el contacte físic entre jugadors és molt

continuat. El joc a l'handbol flueix lliurement, parant-se només quan la pilota surt del terreny de

joc o quan l'àrbitre decideix que s'ha de parar. Després de cada pausa, es reinicia el joc amb

una jugada específica. Si l'equip atacant no demostra una actitud ofensiva, se li xiularà 'joc

passiu' i se li donarà la pilota a l'equip que defensava. No hi ha un temps definit per a xiular 'joc

passiu' així que sol haver-hi controvèrsia ja que el criteri arbitral, en aquest cas, fa molt.

A diferència d'altres esports, a l'handbol les regles especifiquen la posició de cada jugador.

S'identifiquen 4 categories principals: els extrems, que tenen com a funció obrir la defensa al

màxim; els laterals i centrals, que s'encarreguen de defensar la zona central de l'àrea i de pujar

la pilota als atacs; i els pivots que tenen com a objectiu defensar el pivot contrari i en atac obrir

espais a la zona central de la defensa. Aquests són els jugadors de camp, per diferenciar-los

del porter. A la vegada, algunes d'aquestes posicions se subdivideixen en els costats del camp

en què juguen. Així, per exemple poden existir laterals drets o esquerres i extrems drets o

esquerres. Encara que els jugadors acostumen a mantenir-se durant la majoria de l'estona en

una posició, hi ha poques restriccions respecte del seu moviment en el camp

Posicions dels jugadors:

Porter

El porter d'handbol és l'únic jugador, que dins l'àrea de 6 metres, pot fer les passes que ell

vulgui amb la pilota a les mans, sense necessitat de botar-la. També és l'únic que pot tocar la

pilota amb les cames, encara que només per parar llançaments. No pot xutar-la ni fer passades

amb les cames o els peus. Fora de l'àrea es regeix per la mateixes regles que la resta de

jugadors. Normalment vesteixen coquillera (protecció per l'entrecuix) , pantalons i jersei de

mànigues llargues, per protegir-se dels llançaments.[3]

Extrem

Els extrems se situen al costat exterior dels laterals. Solen ser jugadors ràpids, àgils, lleugers i

amb gran capacitat per saltar. Aprofiten al màxim l'amplada del camp per obrir les defenses i

crear forats. Comencen les jugades d'atac estàtic des de la seva posició. Poden convertir-se en

una font constant de gols quan es juga contra defenses obertes (com el 3-2-1).

Lateral

Els laterals se situen al costat exterior del central. Solen ser jugadors alts i corpulents amb un

llançament potent. S'utilitzen per trencar defenses tancades amb llançaments des de 9 metres.

Donen força joc i solen fer assistències als extrems i als pivots.

Central

El central és l'eix de l'equip. Ell mana en atac i defensa: marca les jugades, col·loca als

jugadors i indica on s'han de començar els atacs estàtics. A més, sol tenir una gran capacitat

tàctica, tècnica i és ràpid de reflexos.

Pivot

El pivot és l'encarregat d'internar-se en la muralla defensiva i obrir forats allà on sigui possible.

Són jugadors robustos, que van bé en el cos a cos. Els seus bloquejos poden deixar via lliure

als laterals, però també es converteixen en golejadors quan reben una bona passada i es giren

amb velocitat cap a la porteria.[4]

Formació

L'esquema dels jugadors al terreny de joc s'anomena la formació, i és, com la tàctica, treball de

l'entrenador.

Les formacions més utilitzades en defensa són el 6-0, quan tots els jugadors es concentren

entre les línies de 6 i 9 metres per formar un mur defensiu; el 5-1, quan un dels jugadors, que

s'anomena avançat, passa la línia de 9 metres per marcar al central i tractar d'interceptar

passades, mentre que els altres jugadors formen una línia de cinc per darrere seu; i el menys

comú 4-2 quan dos defensors s'avancen. Els equips més ràpids també utilitzen la formació 3-3,

també coneguda com a 3-2-1, que sembla més una defensa individual. Les formacions varien

molt d'un país a un altre i reflecteixen l'estil de joc propi. La 6-0 es coneix com a "defensa dura",

i les altres formacions es coneixen com a "defensa ofensiva".

Reglament

Camp de joc

Dimensions d'una pista d'handbol.

El terreny de joc és un rectangle de 40 metres de llarg per 20 d'ample, dividit en dues

meitats quadrades on podem trobar-hi una àrea de porteria a cadascuna.

La porteria està situada al centre de cada línia exterior de porteria. Va fortament subjectada al

terra o a la paret que tingui darrere per seguretat. Mesura 2 m d'altura per 3 m d'ample, pintada

a dos colors amb franges de 20 cm. L'amplada dels pals és de 8 cm, la mateixa amplada que la

línia de gol. Aquesta porteria es troba en una àrea traçada a partir de dos quarts de cercle amb

centre a cadascun dels pals i un radi de 6 metres, units per una línia paral·lela a la línia de gol.

Totes les línies del camp formen part de la superfície que limiten i mesuren 5 cm d'ample

excepte en el cas esmentat de la línia de gol.

La línia de cop franc és una línia discontínua; es marca 3 metres més enllà de la línia de l'àrea.

Tan els segments de la línia com els espais entre ells mesuren 15 cm. La línia de 7 metres és

d'un metre de llarg i està pintada directament davant la porteria. És paral·lela a la línia de gol i

se'n situa a una distància de 7 m. La línia de limitació del porter (utilitzada només en els penals)

és de 15 cm de longitud i es traça directament davant la porteria i se'n situa a una distància de

4 metres.

La línia de canvis (un segment de la línia lateral) per cada equip va des de la línia central fins a

un punt que se'n allunya 4,5 metres. Aquest punt final de la línia de canvi està delimitat per una

línia que és paral·lela a la línia central, i sobresurt 15 cm cap endins i cap a fora del camp.

Pilota

Es juga amb una pilota de cuir o de material sintètic. S'utilitzen 3 mides:

Pilota d'handbol.

Tipus

CategoriaDiàmetre (en

cm)Pes (en grams)

I Juvenil-Sènior (+16 anys) 58-60 425-475

II Dones majors de 14 anys i homes entre 12 i 16 anys 54-56 325-375

III Homes de 8 a 12 anys i dones de 8 a 14 anys 50-52 290-330

La mida i el pes de les pilotes de mini-handbol (per nens menors de 8 anys) no estan fixades al

reglament de l'IHF. La mida no oficial de la pilota és de 48 cm.

Sovint, la pilota s'impregna amb resina sintètica. Això ajuda a agafar la pilota amb una mà i així

disminuir el risc de què la pilota rellisqui. Ara bé, la pilota queda bruta i el terra pot quedar

enganxifós.

Començament del partit

Abans de començar el partit, els 2 equips han de firmar la fitxa de jugadors, declarant així estar

en condicions legals de poder jugar el partit. Es fa una entrada comuna, des de la meitat del

camps fins al centre, cada equip a un costat de la línia central, i així es presenten al públic. Se

saluden els jugadors, als àrbitres i es fa el sorteig que consisteix en escollir a l'atzar una mà de

l'àrbitre on hi ha una moneda o el seu xiulet. El guanyador pot escollir entre fer la sacada inicial

o demanar la porteria que desitja defensar a la primera part. Els jugadors es posicionen,

l'àrbitre fa una senya a la taula de control per centrar l'atenció i així es pot donar l'ordre d'iniciar

el partit.

Duració i resultat

En aquest esport guanya el partit aquell equip que aconsegueix marcar més gols en el temps

que l'àrbitre consideri necessari, uns 30 minuts per part en la categoria sènior. També pot

donar-se el cas que els dos equips marquin la mateixa quantitat de gols, llavors hi haurà un

empat.

Cada part l'entrenador té dret a demanar un minut de temps mort, i aquest s'assignarà quan

l'equip que el demana tingui la possessió de la pilota. La pausa de la mitja part dura

aproximadament un quart d'hora.

En algunes competicions no es pot empatar cap partit, i per això es juga un període de pròrroga

(2 parts de 5 minuts amb 1 minut de descans entre elles). Si al final d'aquest període de

pròrroga el partit segueix empatat, es jugarà un altre període exactament igual. Si el partit

encara segueix empatat, es jugaran sèries de penals fins que es pugui donar un guanyador.

Sancions

Amonestació.

Exclusió.

Desqualificació.

En aquest esport està permès el contacte frontal, és a dir, pit contra pit, utilitzant les mans amb

els braços semiflexionats, sense agafar el contrari, per obstruir l'atac de l'equip rival, però no

estan permeses les empentes o contactes no frontals. Aquestes faltes se sancionen amb

un cop franc, excepte les que són una clara ocasió de gol, que se sancionen amb

un llançament de 7 metres. A més, pel cas de produir-se faltes reiterades o antiesportives

també existeixen altres tipus d'amonestacions, que són: l'amonestació, l'exclusió, la

desqualificació i l'expulsió.

Amonestació

Només la pot rebre una vegada cada jugador (amb un màxim de 3 per equip) i la rebrà quan

mostri una conducta inadequada, s'excedeixi amb el contacte a l'oponent o tingui un

comportament antiesportiu.

Per a l'amonestació, l'àrbitre ha d'ensenyar una targeta groga de manera que la vegi el jugador,

l'anotador i el públic.

Exclusió

El jugador exclòs no pot jugar durant dos minuts i el seu lloc queda buit fins que torna al terreny

de joc. Si un jugador és exclòs 3 vegades en un partit, ha de ser desqualificat. L'àrbitre l'utilitza

en cas d'infraccions reiterades, repetició de comportament antiesportiu o quan el jugador no

deixi la pilota al terra després que s'hagi xiulat una falta en contra del propi equip.

Per excloure, l'àrbitre aixeca el puny tancat amb els dits índex i cor aixecats.

Desqualificació

El jugador ha de deixar el camp i no pot tornar a entrar durant aquest partit. El seu equip ha de

jugar amb una persona menys durant dos minuts i llavors substituir el jugador. També pot ser

desqualificat un component de la banqueta, sigui suplent o entrenador, i s'ha de complir

igualment la sortida d'un jugador del camp durant dos minuts. Un jugador és expulsat quan

comet una infracció molt greu contra el rival, la seva actitud antiesportiva continua, acumula 3

exclusions, comet alguna agressió o entra al terreny de joc quan no hi ha d'estar.

La desqualificació és xiulada per l'àrbitre mostrant una targeta vermella al jugador.

Expulsió

Aquest tipus de penalització és la que s'utilitza menys, només quan es produeix una agressió

manifesta al terreny de joc. El jugador expulsat ha d'abandonar el camp i la banqueta, i cap

altre jugador el pot substituir durant la resta de partit.

Per assenyalar-la l'àrbitre creua els braços sobre el pit.

Un nou matís del reglament permet expulsar un jugador en cas de sabotatge a l'últim minut del

partit, encara que només en condicions de resultat igualat i en què el jugador eviti una última

possibilitat de gol o evita que s'executi una sacada o llançament en els últims instants. En

aquests casos també se sancionarà amb desqualificació directa.[6][7]

Organismes rectors

L'handbol és dirigit a nivell internacional per la International Handball Federation, més

coneguda per l'acrònim IHF, amb la seu a Basilea, Suïssa.

A causa del creixement constant de l'IHF, s'han creat durant la història

cinc federacions regionals, amb objectius similars als de l'IHF. Aquestes federacions són les

encarregades de coordinar tots els aspectes de l'esport a cada regió.

Federacions de l'IHF (llegenda al text).

A continuació se'n detallen els noms complets traduïts al català, les sigles en l'idioma original i

la zona d'influència de cadascuna de les cinc federacions:

 Federació Asiàtica d'Handbol (AHF) a Àsia.

 Confederació Africana d'Handbol (CAHB) a Àfrica.

 Federació Panamericana d'Handbol (PATHF) a Amèrica.

 Federació d'Handbol d'Oceania (OHF) a Oceania.

 Federació Europea d'Handbol (EHF) a Europa.

A la vegada, dins de cada federació hi ha associacions que representen països o altres

territoris. Normalment, hi ha una sola associació per país o territori, i en cas que n'hi hagi més,

només una pot estar afiliada a la seva federació. En certs casos aquestes associacions

principals tenen afiliades altres associacions menors per ajudar en l'organització de l'esport.

Cada associació organitza l'handbol de la seva zona independentment de la federació, però en

alguns casos, por exemple per classificar clubs en tornejos internacionals, aquests clubs han

d'estar avalats per l'associació davant la federació.

Campionats més importants

Seleccions

A nivell de seleccions nacionals, el torneig més important és el Campionat Mundial d'Handbol,

que es disputa des del 1938. A partir del 1957 també hi participen les seleccions femenines, en

una competició diferenciada. La primera copa del món es va disputar el 1938 en la modalitat de

grup amb 4 participants (Alemanya, Àustria, Suècia i Dinamarca), proclamant-se campiona

Alemanya després d'haver guanyat tots tres partits.

Entre les federacions continentals de l'IHF, el torneig més destacat és el Campionat Europeu

d'Handbol.

Clubs

A cada país els clubs d'handbol s'inscriuen en associacions o lligues que organitzen tornejos

oficials entre ells, d'on sorgeixen els campions i se seleccionen els equips que participaran a

les competicions internacionals. No existeix un sistema únic de tornejos i cada lliga nacional els

organitza a la seva manera. Les lligues més destacades són la Lliga ASOBAL i la Lliga

alemanya d'handbol.

A nivell continental la competició amb més prestigi és la Copa d'Europa d'handbol. També

destaquen les competicions europees: la Recopa d'Europa, la Copa EHF i la Challenge Cup, en

ordre d'importància.