El Déu de l’imframón

En la mitologia grega, Hades (el 'invisible'), el déu de l'inframón, era un fill dels Titans Cronos i Rea. Tenia tres germanes, Deméter, Hestia i Hera, així com dos germans, Zeus (el menor de tots) i Posidó. Junts constituïen els sis déus olímpics originals. Després de fer-se adult, Zeus vaaconseguir obligar al seu pare a que bomités als seus germans.

En la mitologia romana, l'entrada a l'Inframón localitzada en l'Avern, un cràter proper a Cumes, va ser la ruta utilitzada per Eneas per baixar al regne dels morts.

En els antics mites grecs, el regne d'Hades és on habitaven els morts, a la qual anaven tots els mortals. La filosofia grega posterior va introduir la idea de que els mortals eren jutjats després de la seva mort i se'ls recompensava o maleïa. Molt pocs mortals podien abandonar aquest regne un cop havien entrat: les excepcions, Hèracles i Teseu, eren herois.

«Avern» pot usar-se com a referència a tot el inframón. Els Inferi Dii eren els déus

romans de l'inframón.